DECRET 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, d'ordenació i currículum de l'etapa d'Educació Primària. [2022/7572]
(DOGV núm. 9402 de 10.08.2022) Ref. Base de dades 007279/2022
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: educació preescolar, organització de l'ensenyament, política educativa , monografies
DECRET 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, d'ordenació i currículum de l'etapa d'Educació Primària. [2022/7572]
Índex
Preàmbul
Títol I. Disposicions comunes
Capítol únic. Disposicions preliminars
Article 1. Objecte i àmbit daplicació
Article 2. Definicions
Article 3. Letapa dEducació Primària en el marc del sistema educatiu
Article 4. Finalitats de letapa
Article 5. Principis generals
Article 6. Principis pedagògics
Article 7. Objectius
Títol II. Ordenació de lEducació Primària
Capítol I. Estructura del currículum
Article 8. Currículum de letapa
Article 9. Àrees
Article 10. Projectes interdisciplinaris
Article 11. El currículum per àmbits
Article 12. Competències clau i competències específiques
Article 13. Perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic
Article 14. Ensenyament de llengües
Capítol II. Autonomia i organització dels centres
Article 15. Autonomia dels centres
Article 16. Temps escolar
Article 17. Lespai escolar
Article 18. Distribució de la jornada escolar
Capítol III. Orientació educativa i acció tutorial
Article 19. Orientació educativa
Article 20. Acció tutorial
Capítol IV. Projecte educatiu i gestió pedagògica
Article 21. Projecte educatiu
Article 22. Concreció curricular de centre i proposta pedagògica de cicle
Article 23. Programacions daula
Article 24. Recursos i materials didàctics
Capítol V. Mesures de resposta educativa per a la inclusió
Article 25. Organització de la resposta educativa per a tot lalumnat
Títol III. Avaluació i promoció
Capítol I. Avaluació
Article 26. Procés davaluació
Article 27. Criteris davaluació
Article 28. Informe davaluació
Article 29. Qualificació dels aprenentatges a final de curs
Article 30. Sessions davaluació
Article 31. Avaluació del sistema educatiu i avaluació de diagnòstic
Article 32. Dret de lalumnat a una avaluació objectiva
Article 33. Atenció a les diferències individuals en lavaluació
Capítol II. Documents oficials davaluació
Article 34. Documents i informes oficials davaluació
Article 35. Actes davaluació
Article 36. Expedient acadèmic
Article 37. Informe individualitzat sobre el grau dadquisició de competències del primer i segon cicle
Article 38. Informe individualitzat de final detapa
Article 39. Historial acadèmic
Article 40. Informe personal per trasllat
Article 41. Autenticitat, seguretat i confidencialitat dels documents davaluació
Article 42. Custòdia dels documents davaluació
Capítol III. Promoció
Article 43. Decisions de promoció
Capítol IV. Participació de les famílies i representants legals de lalumnat
Article 44. Participació i dret a la informació de pares, mares, tutores o tutors legals
Article 45. Comunicació amb les famílies
Capítol V. Continuïtat educativa
Article 46. Continuïtat entre etapes
Article 47. Continuïtat des de letapa dEducació Infantil
Article 48. Continuïtat dins de letapa dEducació Primària
Article 49. Continuïtat a letapa dEducació Secundària Obligatòria
Disposicions addicionals
Primera. Ensenyaments de Religió
Segona. Calendari
Tercera. Incidència pressupostària i necessitat de recursos
Quarta. Obligacions administratives dels centres de titularitat privada
Cinquena. Condicions de formació inicial per al professorat dels centres privats per a exercir la funció dorientació
Disposició transitòria
Única. Aplicabilitat del Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual estableix el currículum i desplega lordenació general de lEducació Primària a la Comunitat Valenciana
Disposició derogatòria única
Única. Derogació normativa
Disposicions finals
Primera. Aplicació i desplegament
Segona. Calendari dimplantació
Tercera. Entrada en vigor
Annex I. Competències clau
Annex II. Perfil deixida
Annex III. Currículum de les àrees dEducació Primària
Annex IV. Distribució horària
Annex V. Informe davaluació
Annex VI. Actes davaluació
Annex VII. Informe individualitzat sobre el grau dadquisició de les competències del primer cicle
Annex VIII. Informe individualitzat sobre el grau dadquisició de les competències del segon cicle
Annex IX. Informe individualitzat de final detapa
Annex X. Informe personal per trasllat
Annex XI. Expedient acadèmic
Annex XII. Historial acadèmic
Preàmbul
Larticle 53.1 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de lensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que es disposa en larticle 27 de la Constitució i en les lleis orgàniques que, conforme a lapartat 1 de larticle 81 daquella, el despleguen, i de les facultats que atribueix a lEstat el número 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constitució Espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria deducació.
La Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, introdueix en lanterior redacció de la norma importants canvis, molts daquests derivats, tal com indica la mateixa llei en la seua exposició de motius, de la conveniència de revisar les mesures previstes en el text original a fi dadaptar el sistema educatiu als reptes i desafiaments del segle XXI dacord amb els objectius fixats per la Unió Europea i la UNESCO per a la dècada 2020-2030.
Aquesta llei defineix el currículum en larticle 6, apartat 1, com «el conjunt dobjectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris davaluació de cadascun dels ensenyaments regulats en la present llei.» I en lapartat 2 daquell sespecifica quin és lobjectiu: «El currículum anirà orientat a facilitar el desenvolupament educatiu dels alumnes i les alumnes, garantint la seua formació integral, contribuint al ple desenvolupament de la seua personalitat i preparant-los per a lexercici ple dels drets humans, duna ciutadania activa i democràtica en la societat actual. En cap cas podrà suposar una barrera que genere abandó escolar o impedisca laccés i gaudi del dret a leducació.»
En larticle 16.1 assenyala que «LEducació Primària és una etapa educativa que comprén sis cursos acadèmics, que es cursaran ordinàriament entre els sis i els dotze anys dedat». I en lapartat 2 indica que «La finalitat de lEducació Primària és facilitar als alumnes i les alumnes els aprenentatges de lexpressió i comprensió oral, la lectura, lescriptura, el càlcul, ladquisició de nocions bàsiques de la cultura i lhàbit de convivència, així com els destudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i lafectivitat, amb la finalitat de garantir una formació integral que contribuïsca al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes i de preparar-los per a cursar amb aprofitament lEducació Secundària Obligatòria.»
Daltra banda, en el capítol III del títol preliminar, que regula el currículum i la distribució de competències, sestableix en larticle 6.3 que, «amb la finalitat dassegurar una formació comuna, el Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes, fixarà, en relació amb els objectius, competències, continguts i criteris davaluació, els aspectes bàsics del currículum, que constitueixen els ensenyaments mínims».
Finalment, larticle 6 bis, respecte al repartiment de competències, en lapartat c, reconeix que correspon al Govern la fixació dels ensenyaments mínims de cadascun dels ensenyaments regulats en la mateixa llei.
Així doncs, les administracions educatives, dacord amb larticle 6.5, «seran les responsables destablir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial, del qual formaran part els aspectes bàsics abans esmentats. Finalment, correspondrà als centres mateixos desenvolupar i completar, si és el cas, el currículum de les diferents etapes i cicles fent ús de la seua autonomia tal com es recull en la mateixa llei, en el capítol II del títol V.»
En conseqüència, sha publicat el Reial decret 157/2022 d1 de març, pel qual sestableixen lordenació i els ensenyaments mínims de lEducació Primària, que defineix, entre altres aspectes, els objectius, fins i principis generals i pedagògics del conjunt de letapa, així com les competències clau i el perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic.
Aquest Reial decret 157/2022 recull per a cada àrea les competències específiques previstes per a letapa, així com els criteris davaluació i els sabers bàsics establits per a cada cicle en cadascuna de les àrees i ha derogat lanterior Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual sestableix el currículum bàsic de lEducació Primària. També ha derogat el capítol II del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen lavaluació i la promoció en lEducació Primària, així com lavaluació, la promoció i la titulació en lEducació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional, encara que es reconeix la seua aplicació als cursos segon, quart i sisé en el curs acadèmic 2022-2023 en la disposició transitòria segona.
El Reial decret reconeix en el preàmbul que en lEducació Primària els canvis introduïts per la Llei orgànica 3/2020 han sigut significatius per a lordenació i lorganització dels ensenyaments. Així, shan recuperat els tres cicles anteriorment existents, reordenant les àrees a fi dafavorir el desenvolupament de les competències de lalumnat, i permetent la seua organització en àmbits. En el tercer cicle sha afegit a més una àrea dEducació en Valors Cívics i Ètics. Daltra banda, sha establit que lavaluació durant letapa es basarà en el grau de desenvolupament de les competències previstes. I també que cada alumne i alumna disposarà, en finalitzar letapa, dun informe sobre la seua evolució i les competències desenvolupades, segons disposen les administracions educatives, a fi de garantir una transició amb les majors garanties a letapa dEducació Secundària Obligatòria.
A més, el Reial decret 157/2022, en la disposició final primera, estableix el seu caràcter bàsic, a excepció de lannex III sobre les situacions daprenentatge, que manca del caràcter de normativa bàsica.
La disposició final tercera determina que aquest decret simplantarà per als cursos primer, tercer i cinqué en el curs escolar 2022-2023, i per als cursos segon, quart i sisé en el curs 2023-2024.
És procedent ara determinar el currículum corresponent a làmbit autonòmic relatiu a letapa dEducació Primària, per a donar resposta als reptes i a les circumstàncies actuals del sistema educatiu, completant així el marc legal establit pel Reial decret 157/2022 i reflectint en larticulat tots els aspectes bàsics daquest reial decret.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, dús i ensenyament del valencia, estableix com a objectiu específic protegir la recuperació del valencia, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, i garantir-ne lús normal i oficial. En làmbit de lensenyament, larticle 19 determina que lalumnat, en acabar la seua escolarització, ha destar capacitat per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencia en igualtat amb el castellà.
Daltra part, un dels eixos que articula el sistema educatiu valencia, a través de la legislació, tant estatal com autonòmica, és la presència de les dues llengües oficials i la necessitat daprendre-les i dominar-les.
La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencia, té com a objecte regular lensenyament i lús vehicular de les llengües curriculars, assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals de lalumnat valencia i promoure la presència en litinerari educatiu de les llengües no curriculars existents en els centres educatius.
A més a més, estableix un programa plurilingüe únic per a tot lalumnat i per a tot el territori valencia, que té com a objectius garantir a lalumnat lassoliment duna competència plurilingüe, així com la igualtat doportunitats de lalumnat valencia i la seua integració en el sistema educatiu i en la societat valenciana, i garantir la normalització de lús social i institucional del valencia dins del sistema educatiu. Pel que fa a la competència plurilingüe, implica el domini oral i escrit de les dues llengües oficials, el domini funcional duna o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb llengües i cultures no curriculars, però pròpies duna part de lalumnat; així com linterés i la curiositat per les llengües, el coneixement sobre com són i com funcionen i els procediments per a la construcció daquests coneixements a partir de lobservació, la manipulació i la comparació de les diferents llengües presents en laula, i des duna perspectiva crítica sobre com susen.
Aquest decret recull els avanços i les principals actuacions aprovades recentment per la següent normativa: la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i ladolescència davant de la violència, la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescencia.
Lobjecte daquest decret respon a la necessitat de donar resposta a noves exigències socials des de lescola com a primer context de participació i relació socials en el nostre àmbit autonòmic.
Per tant, lEducació Primària es desenvolupa en la infància i constitueix una etapa educativa amb dos objectius principals. Duna banda, oferir un entorn daprenentatge amable i positiu, que possibilite la igualtat doportunitats educatives i formatives en el desenvolupament personal i social, sempre des duna perspectiva competencial, i que contribuïsca a la millora dels resultats educatius de lalumnat. I de laltra, permetre que els alumnes i les alumnes dEducació Primària es convertisquen en persones participatives i actives de la societat amb visió crítica i responsabilitat, potenciant al mateix temps valors com la tolerància, el sentit de la comunitat, lentesa mútua, la igualtat de drets i responsabilitats entre totes les persones, independentment del seu gènere, cultura, ideologia, dètnia, orientació o identitat sexual, religió, diversitat funcional o altres condicions.
Per aquesta raó, aquest decret es basa a entendre lalumnat de letapa dEducació Primària com a persones capaces, amb coneixements previs, portadores de drets i amb unes característiques evolutives pròpies, tal com es defineix en la Convenció sobre els Drets de lInfant i les observacions generals del seu Comité.
Aquest decret aborda de manera principal tres vessants de leducació: el vessant social, lindividual i el desenvolupament.
El vessant social atén aquells aspectes que es deriven de la concepció de lésser humà com un ésser social que es desenvolupa i aprén amb els seus iguals de forma cooperativa en un entorn físic en el qual ha de desimboldres amb criteris de sostenibilitat, protecció del medi ambient i amb seguretat en els nous entorns digitals.
El vessant individual se centra en permetre a lalumnat daquesta etapa que construïsca una imatge positiva de si mateix establint vincles segurs; reforçant conductes dautoestima des duna perspectiva lliure destereotips; i desenvolupant al mateix temps actituds de participació, compromís i reflexió en el context comunitari per a convertir-se en ciutadans actius.
Per últim, el vessant de desenvolupament aborda aquells aspectes competencials que enriqueixen els propis coneixements, actituds i destreses prèviament adquirides i permeten la seua aplicació a les noves situacions i entorns digitals, cada vegada més complexos. Des daquest vessant es promou lús dinstruments daprenentatge en els quals sestablisca lalumnat com a centre de laprenentatge, i on els seus interessos i necessitats siguen el punt de partida per al procés daprenentatge.
Aquest decret estableix en la seua concreció una nova estructuració del currículum, entenent laprenentatge des del concepte duniversalitat, recollint els sabers mínims i les competències que tot lalumnat ha dadquirir i desenvolupar en finalitzar letapa dEducació Primària. La concepció del currículum des daquesta perspectiva competencial entén lEducació Primària com a part de leducació bàsica i vincula aquesta etapa educativa amb la prèvia i amb la posterior per a establir vies de comunicació i coordinació que contribuïsquen a ladequada continuïtat de laprenentatge.
Lequip educatiu és el responsable dorganitzar un ambient ric i facilitador de relacions, gestionar el temps i les situacions daprenentatge i daplicar les estratègies pertinents, en el marc de la normativa establida, a fi daconseguir el màxim desenvolupament de les potencialitats de lalumnat, respectant els seus interessos i aportacions i amb la col·laboració i participació de les famílies com a membres actius de la comunitat educativa.
Així mateix, forma part del desenvolupament professional dels membres de lequip educatiu la reflexió i investigació sobre la pròpia pràctica que ajude a fonamentar una educació de qualitat que promoga la investigació i innovació educativa.
Tots els membres de la comunitat educativa comparteixen la responsabilitat de crear un espai privilegiat de relacions, a partir dels valors ètics i democràtics, en el qual poder desenvolupar-se i, al mateix temps, construir una societat més justa, lliure i igualitària.
Aquest decret consta dun preàmbul; tres títols, dividit el segon daquests en cinc capítols, el tercer en cinc capítols; cinc disposicions addicionals; una disposició transitòria; una disposició derogatòria i tres disposicions finals. El text té un total de 49 articles. A més, consta de dotze annexos: lannex I, que recull les competències clau de letapa dEducació Primària; lannex II, el perfil deixida de leducació bàsica; lannex III, que regula el currículum de letapa; lannex IV, que recull la distribució horària; lannex V, que recull linforme davaluació i el model de qualificació dels aprenentatges; lannex VI, que recull les actes davaluació; lannex VII, el model dinforme individualitzat sobre el grau dadquisició de les competències del primer cicle; lannex VIII, el model dinforme individualitzat sobre el grau dadquisició de les competències del segon cicle; lannex IX, el model dinforme individualitzat de final detapa; i lannex X, amb el model dinforme personal per trasllat; lannex XI, que recull lexpedient acadèmic, i lannex XII, que recull lhistorial acadèmic.
El títol I està dedicat a les disposicions comunes en un capítol únic. El títol II, a lordenació de lEducació Primària. Aquest últim regula en el capítol I lestructura del currículum; en el capítol II, lautonomia i organització dels centres; en el capítol III, lorientació educativa i lacció tutorial; en el capítol IV, el projecte educatiu i gestió pedagògica, i en el capítol V, mesures de resposta educativa per a la inclusió. En el títol III es regula lavaluació i promoció. En aquest títol es regula en el capítol I lavaluació; en el capítol II, els documents oficials davaluació; en el capítol III, la promoció; en el capítol IV regula la participació de les famílies i representants legals de lalumnat, i en el capítol V, la continuïtat educativa.
IV
Aquest decret sadequa als principis de bona regulació previstos en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia, es tracta duna norma necessària per a la regulació dels ensenyaments dEducació Primària de manera detallada i sadequa a lobjectiu de desplegar la normativa bàsica conforme a la nova redacció de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i al Reial decret 157/2022, d1 de març, pel qual sestableixen lordenació i els ensenyaments mínims de lEducació Primària.
Tot lanterior aconsella que la norma autonòmica de desplegament no done lloc a una simple revisió parcial dels vigents decrets que regulen els continguts educatius de lEducació Primària, sinó a laprovació dun nou decret que derogue i substituïsca lanterior.
Així doncs, aquest decret conté la regulació imprescindible per a atendre les necessitats de les xiquetes i xiquets, ja que defineix els objectius, fins, principis generals i pedagògics del conjunt de letapa i les competències clau que shan de desenvolupar des de linici de letapa.
Dacord amb el principi de proporcionalitat, aquest decret conté la regulació adequada i imprescindible de lestructura daquests ensenyaments i les peculiaritats daquesta etapa i estableix les obligacions necessàries a fi datendre lobjectiu que es persegueix pel fet de no existir cap alternativa reguladora menys restrictiva de drets.
És conforme al principi de seguretat jurídica, ja que afavoreix un marc normatiu estable, predictible, clar i de certesa, que facilita el seu coneixement i comprensió. Resulta coherent amb lordenament jurídic, ja que respon al repartiment competencial establit en la Constitució Espanyola i en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, assumeix de manera coherent els mandats disposats en la normativa estatal bàsica, en la normativa autonòmica, i en la normativa europea. Sha tingut en compte el compliment efectiu dels drets de la infància dacord amb el que sestableix a la Convenció sobre els Drets de lInfant de les Nacions Unides de 1989, així com la coherència de la regulació amb el Marc estratègic per a la cooperació europea en làmbit de leducació i la formació (ET 2020) de la Unió Europea. Així mateix, els currículums es basen en lAgenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de lONU, i les competències clau que apareixen en el decret són ladaptació al sistema educatiu espanyol de les establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a laprenentatge permanent.
Respecte al principi deficiència, la regulació que es planteja ha tingut en consideració com a principi inspirador la reducció de càrregues administratives implícites en laplicació daquesta norma, shan disposat les estructures dorganització, de funcionament i de participació del conjunt de la comunitat educativa, que han sigut considerades adequades, oportunes i imprescindibles per al compliment de lobjectiu que persegueix la norma i el desenvolupament de lautonomia de gestió dels centres educatius, tenint en compte la racionalització dels recursos públics disponibles a través de la gestió telemàtica i la interconnexió de sistemes informàtics.
Compleix també amb el principi de transparència, ja que identifica clarament el seu propòsit i durant el procediment delaboració de la norma sha permès la participació activa dels potencials destinataris a través del tràmit daudiència i informació pública i mitjançant la participació activa de les persones destinatàries del decret en lelaboració daquest, a través de la negociació en tots els àmbits de participació: mesa sectorial deducació, mesa de mares i pares, i del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.
V
Correspon al Consell, fent ús de les seues competències, establir els elements del currículum que la normativa bàsica indica i concretar els aspectes de lordenació acadèmica que li corresponen dacord amb la distribució competencial recollida en larticle 6.5 i en la disposició final sisena de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació.
En conseqüència, dacord amb el que es disposa en larticle 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, previ informe del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller dEducació, Cultura i Esport, prèvia deliberació del Consell, en la reunió del 5 dagost
DECRETE
TÍTOL I
Disposicions comunes
CAPÍTOL ÚNIC
Disposicions preliminars
Article 1. Objecte i àmbit daplicació
1. Aquest decret té per objecte el desenvolupament del currículum de letapa dEducació Primària, així com establir els aspectes de lordenació general i lavaluació daquesta dacord amb el que es disposa en els articles 6.3 i 6.5 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i el Reial decret 157/2022, d1 de març, pel qual sestableixen lordenació i els ensenyaments mínims de lEducació Primària.
2. Aquest decret serà aplicable en els centres educatius públics i privats de la Comunitat Valenciana autoritzats per a impartir els ensenyaments dEducació Primària regulats en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
Article 2. Definicions
Per a laplicació daquest decret és necessari definir els conceptes següents dacord amb el que estableix larticle 2 del Reial decret 157/2022, d1 de març, pel qual sestableixen lordenació i els ensenyaments mínims de lEducació Primària:
1. El perfil deixida: constitueix la concreció dels principis i fins del sistema educatiu referits a leducació bàsica que fonamenta la resta de decisions curriculars. El perfil identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències que lalumnat ha dhaver desenvolupat en finalitzar leducació bàsica, i introdueix orientacions sobre el nivell dacompliment esperat (apareix descrit en lannex II daquest decret).
2. Els objectius: són assoliments que sespera que lalumnat haja aconseguit en finalitzar letapa i la consecució dels quals està vinculada a ladquisició de les competències clau.
3. Les competències clau: són els acompliments que es consideren imprescindibles perquè lalumnat puga progressar amb garanties dèxit en el seu itinerari formatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Les competències clau apareixen recollides en el perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic i són ladaptació al sistema educatiu espanyol de les competències clau establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea, de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a laprenentatge permanent (apareixen recollides en lannex I daquest decret).
4. Les competències específiques de les àrees: són els acompliments que lalumnat ha de poder desplegar en activitats o en situacions daprenentatge labordatge de les quals requereix els sabers bàsics de cada àrea o àmbit. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, duna banda, el perfil deixida de lalumnat, i, duna altra, els sabers bàsics de les àrees o àmbits i els criteris davaluació (apareixen recollides en lannex III daquest decret).
5. Els sabers bàsics: són coneixements, destreses i actituds propis duna àrea que constitueixen els continguts necessaris per a ladquisició de les competències específiques. Lordenació daquests sabers, així com apareixen en el currículum de les àrees, no comporta cap seqüenciació. Tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atenent la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, lequip docent podrà aprofundir en uns més que en uns altres, a més dagrupar-los i articular-los (apareixen recollits en lannex III daquest decret).
6. Els criteris davaluació: són els referents que indiquen els nivells dacompliment esperats en lalumnat en les situacions daprenentatge a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea (apareixen recollides en lannex III daquest decret).
7. Les situacions daprenentatge: suposen la recreació de contextos reals en laula perquè lalumnat puga donar resposta i desenvolupar els aprenentatges a través duna perspectiva competencial. Lapartat de situacions daprenentatge de les àrees del currículum inclou un conjunt de criteris i principis per a dissenyar situacions i activitats orientades a promoure i afavorir ladquisició i el desenvolupament de les competències específiques corresponents i, a través daquestes, de les competències clau incloses en el perfil deixida de lalumnat. Les situacions daprenentatge apareixen en cadascuna de les àrees de lannex III.
8. Línia pedagògica de centre: és el conjunt destratègies, procediments, tècniques i accions organitzades planificades pel personal educatiu, de manera conscient i reflexiva, que, coordinades entre si, tenen la finalitat de facilitar possibilitats daprenentatge del xiquet o la xiqueta cap a la consecució dels objectius i les competències clau i específiques.
Article 3. Letapa dEducació Primària en el marc del sistema educatiu
Dacord amb el que estableix larticle 3 del Reial decret 157/2022.
1. LEducació Primària és una etapa educativa que constitueix, juntament amb lEducació Secundària Obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic, leducació bàsica.
2. LEducació Primària comprén tres cicles de dos nivells acadèmics cadascun i sorganitza en àrees que tindran un caràcter global i integrador, estaran orientades al desenvolupament de les competències de lalumnat i podran organitzar-se en àmbits.
Article 4. Finalitats de letapa
Dacord amb el que estableix larticle 4 del Reial decret 157/2022.
1. La finalitat de lEducació Primària és facilitar als alumnes i les alumnes els aprenentatges de lexpressió i comprensió oral, la lectura, lescriptura, el càlcul, les habilitats lògiques i matemàtiques, ladquisició de nocions bàsiques de la cultura, i lhàbit de convivència així com els destudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i lafectivitat, amb la finalitat de garantir una formació integral que contribuïsca al ple desenvolupament de la seua personalitat.
2. El desenvolupament curricular de letapa dEducació Primària ha de contribuir al desenvolupament personal, emocional i social de tot lalumnat de forma equilibrada i des duna perspectiva inclusiva, fomentant lesperit crític i col·laborador en tots els espais dissenyats per a la participació social i democràtica.
Article 5. Principis generals
1. Letapa dEducació Primària ha datendre els principis dequitat i universalitat per a garantir la igualtat doportunitats per a tot lalumnat.
2. LEducació Primària és una etapa que comprén sis cursos organitzats en tres cicles de dos anys acadèmics cadascun i té caràcter obligatori i gratuït.
3. Amb caràcter general, es cursarà entre els sis i els dotze anys dedat i els alumnes i les alumnes sincorporaran al primer curs de lEducació Primària lany natural en el qual complisquen sis anys.
4. Letapa dEducació Primària i lEducació Secundària Obligatòria i els cicles formatiusde grau bàsic conformen leducació bàsica, per la qual cosa latenció a les característiques pròpies de cada etapa han datendres a través duna coordinació pedagògica entre els centres educatius.
5. En la incorporació a letapa dEducació Primària sha datendre el desenvolupament maduratiu propi de lalumnat, així com lestructura i metodologia pròpia desenvolupada durant letapa dEducació Infantil per a facilitar a lalumnat la continuïtat entre les dues etapes.
6. Lacció educativa ha destar orientada al desenvolupament de les competències específiques a través de la integració de diverses situacions daprenentatge, tenint en compte els diferents ritmes evolutius de lalumnat. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que sadopten amb aquesta finalitat es regiran pels principis del Disseny Universal per a lAprenentatge (DUA).
7. En el procés daprenentatge resulta fonamental ladquisició dhàbits de treball i lautonomia en el procés formatiu; en aquest aspecte, les famílies han de col·laborar amb el centre educatiu per a donar suport als seus fills, filles, tutelats o tutelades, en el desenvolupament màxim de les seues capacitats.
Article 6. Principis pedagògics
Dacord amb el que estableix larticle 6 del Reial decret 157/2022
1. La intervenció educativa ha de buscar desenvolupar i assentar progressivament les bases que faciliten a cada alumne o alumna una adequada adquisició de les competències clau previstes en el perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic, tenint sempre en compte el procés maduratiu individual, així com els nivells dacompliment esperats per a aquesta etapa.
2. En aquesta etapa cal posar èmfasi especial a garantir la inclusió educativa, latenció personalitzada a lalumnat i a les seues necessitats daprenentatge, la participació i la convivència, la prevenció de dificultats daprenentatge i la posada en pràctica de mecanismes de reforç i flexibilització, alternatives metodològiques o altres mesures adequades tan prompte com es detecten qualsevol daquestes situacions.
3. Sense perjudici del tractament específic en algunes de les àrees de letapa, la comprensió lectora, lexpressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, el foment de la creativitat, de lesperit científic i de lemprenedoria shan de treballar en totes les àrees o àmbits de manera transversal i a través dels diversos projectes interdisciplinaris.
4. Els aprenentatges que tinguen caràcter instrumental per a ladquisició daltres competències han de rebre consideració especial tenint sempre com a referència els objectius del final de letapa i els ensenyaments mínims previstos en el perfil deixida.
5. Leducació afectivosexual forma part del currículum coeducatiu en totes les etapes educatives i té com a objectius afavorir la promoció duna sexualitat positiva basada en els drets sexuals i reproductius, igualitària i saludable, que respecte la diversitat i evite tot tipus de prejudicis per raó dorientació sexual i afectiva.
6. Cal parar atenció especial a lorientació educativa i a lacció tutorial com a espais per a la correcta personalització del procés daprenentatge i un desenvolupament personal adequat amb lalumnat i amb les famílies.
7. Leducació emocional ha de contribuir al desenvolupament de les habilitades emocionals, al reconeixement i gestió de les pròpies emocions i a treballar lempatia per a entendre les interaccions que es produeixen en el seu entorn.
8. Lalumne i lalumna són el centre del procés daprenentatge i ha de dissenyar-se el procés densenyament des daquesta perspectiva, i potenciar així mateix laprenentatge significatiu que promoga lautonomia i la reflexió.
9. Cal fomentar la competència digital i el pensament computacional des de la perspectiva de lús segur dels entorns digitals, així com de la reflexió i visió crítica de les xarxes socials.
10. La importància de lentorn físic sabordarà des dels principis de sostenibilitat i protecció del medi ambient a través daccions daula, iniciatives de centre, projectes comunitaris o qualsevol altra acció que contribuïsca a la cura de lentorn i a la transició ecològica.
11. Amb la finalitat de fomentar lhàbit i el domini de la lectura, els centres han de realitzar accions sobre la dinamització de la lectura i de la gestió i dinamització de la biblioteca escolar com a espai educatiu flexible, com a centre de recursos dinformació, de lectura, de cultura, que fomente laprenentatge autònom i que siga un factor de compensació social que afavorisca la igualtat i la diversitat. Caldrà planificar i organitzar els temps i els espais per a llegir, crear i consolidar actituds favorables cap a la lectura i cap a la cultura en totes les àrees i àmbits. Aquestes accions shan de concretar en els documents oficials que desenvolupen el projecte educatiu de centre i contemplaran un temps diari de lectura amb lobjectiu de fomentar lhàbit lector i el gust de llegir a través de diferents formats i tipologies.
12. A fi de fomentar la integració de les competències, sha de dedicar un temps de lhorari lectiu a la realització de projectes interdisciplinaris per a lalumnat i a la resolució col·laborativa de problemes, reforçant lautoestima, lautonomia, la reflexió i la responsabilitat.
13. Les llengües, en un sistema educatiu plurilingüe, se situen en el centre del procés daprenentatge, ja que és linstrument daccés a la informació i a la construcció de coneixement. Laprenentatge de les llengües es planteja des duna perspectiva competencial i globalitzada, a través dels enfocaments metodològics centrats en el tractament de laprenentatge integrat de les llengües i continguts (TILC).
14. En el procés daprenentatge de la llengua estrangera, les llengües oficials sutilitzaran només com a suport en el procés daprenentatge. En aquest procés, cal prioritzar la comprensió, la mediació, lexpressió i la interacció oral en la llengua estrangera i la creació de situacions daprenentatge que faciliten a lalumnat la transferibilitat de les competències adquirides i de generar un aprenentatge significatiu.
Article 7. Objectius
Dacord amb el que estableix larticle 7 del Reial decret 157/2022.
LEducació Primària contribuirà a desenvolupar en els xiquets i les xiquetes les capacitats que els permeten:
1. Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar dacord amb aquestes de manera empàtica, preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi duna societat democràtica.
2. Desenvolupar hàbits de treball individual i dequip, desforç i de responsabilitat en lestudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en laprenentatge, i esperit emprenedor.
3. Adquirir habilitats per a la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència, que els permeten desenvolupar-se amb autonomia en làmbit escolar i familiar, així com desenvolupar actituds de respecte mutu en els grups socials amb els quals es relacionen.
4. Conéixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones des duna perspectiva crítica, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones i la no discriminació de persones per motius gènere, cultura, ideologia, dètnia, orientació o identitat sexual, religió, diversitat funcional o altres condicions.
5. Conéixer i utilitzar de manera adequada i efectiva, oralment i per escrit, les llengües oficials: el valencià, com a llengua pròpia i oficial, i el castellà, com a llengua cooficial, i desenvolupar hàbits de lectura individual i en contextos de diàleg, debat i intercanvi dexperiències.
6. Adquirir en llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeta comprendre i expressar missatges senzills en situacions quotidianes.
7. Desenvolupar actituds positives envers la riquesa multilingüe i multicultural present en la societat, on conviuen el valencià i el castellà, a més daltres llengües familiars.
8. Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització doperacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços daplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.
9. Conéixer els aspectes fonamentals de les Ciències de la Naturalesa, les Ciències Socials, la Geografia, la Història i la Cultura, a través de lassignatura de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural o en desenvolupament de projectes interdisciplinaris.
10. Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i iniciar-se en la seua utilització per a laprenentatge, desenvolupant un esperit crític davant del seu funcionament i els missatges que reben i elaboren.
11. Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals, desenvolupant la sensibilitat estètica i potenciant la creació artística.
12. Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar leducació física, lesport i lalimentació com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.
13. Desenvolupar actituds de respecte i cura envers tots els animals, parant atenció especial al desenvolupament de formes de comportaments empàtics i correctes amb els animals de companyia.
14. Desenvolupar les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb altres persones, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.
15. Desenvolupar hàbits quotidians de mobilitat activa autònoma saludable, fomentant leducació viària i actituds de respecte que incidisquen en la prevenció dels accidents de trànsit.
16. Desenvolupar hàbits de consum responsable en el context de leducació per a la sostenibilitat i la protecció del medi ambient, en el camí cap a la transició ecològica.
17. Promoure actituds de respecte entre tots els membres de la comunitat educativa, així com la cooperació entre iguals.
TÍTOL II
Ordenació de lEducació Primària
CAPÍTOL I
Estructura del currículum
Article 8. Currículum de letapa
Dacord amb el que estableix larticle 11 del Reial decret 157/2022.
1. El currículum de lEducació Primària inclou els següents elements: els objectius generals de letapa, les àrees del currículum i, per cadascuna de les àrees, les competències específiques, els sabers bàsics i els criteris davaluació.
2. En aquest decret sestableix el currículum dEducació Primària en el nostre àmbit autonòmic, segons el que es disposa en el Reial decret 157/2022, que inclou els ensenyaments mínims que shi determinen. Els centres educatius, fent ús de lautonomia amb què compten, han de desenvolupar i completar el currículum de lEducació Primària establit per aquest decret, una concreció que ha de formar part del projecte educatiu.
3. La conselleria competent en matèria deducació ha destablir mesures de suport, acompanyament i formació per a afavorir la implantació i el desenvolupament en els centres educatius del currículum regulat en aquest decret.
Article 9. Àrees
1. Les àrees de lEducació Primària són les següents:
a) Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural
b) Plàstica i Visual
c) Música i Dansa
d) Educació Física
e) Valencià: Llengua i Literatura
f) Llengua Castellana i Literatura
g) Llengua Estrangera
h) Matemàtiques
A les àrees incloses en lapartat anterior safegirà en el tercer cicle dEducació Primària lassignatura dEducació en Valors Cívics i Ètics, com es descriu en lannex IV.
2. Els centres educatius disposen, a més de les àrees del punt 1, dun temps lectiu específic per al desenvolupament de projectes interdisciplinaris i un temps destinat a la tutoria, tal com es recull en lannex IV.
3. Lorganització en àrees sentendrà sense perjudici del caràcter global de letapa, per la qual cosa es requereix un plantejament educatiu que integre les diferents experiències i aprenentatges de lalumnat en aquestes edats, i que ajude lalumnat a establir relacions entre tots els elements que el conformen. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que sadopten han de personalitzar laprenentatge i basar-se en el DUA.
4. El currículum de les àrees descrites en lapartat 1 i 2 es concreta en lannex III.
Article 10. Projectes interdisciplinaris
1. Els projectes interdisciplinaris integren competències, sabers, mètodes o formes de comunicació de dues o més àrees, per a comprendre un fenomen, resoldre un problema o crear un producte, alhora que creen un vincle entre làmbit de coneixement i el seu entorn sociocultural.
2. Els projectes interdisciplinaris shan de desenvolupar dins de lhorari lectiu, tal com sespecifica en lannex IV sobre la distribució horària.
3. En cada projecte, lalumnat ha de seguir un procés que inclou la investigació, la creativitat, la presa de decisions, lús destratègies, la comunicació en diversos formats i altres. Cal fomentar la integració dels aprenentatges de manera transversal, significativa i rellevant, i la resolució de problemes de manera col·laborativa, a fi de reforçar lautoestima, lautonomia, la reflexió i la responsabilitat de lalumnat.
4. Els centres han de desenvolupar projectes interdisciplinaris que permeten integrar diverses àrees del coneixement amb un propòsit pedagògic comú que permeta un desenvolupament coordinat i conjunt de laprenentatge, adaptat i vinculat amb la realitat de cada estudiant. Així mateix, dins del temps dedicat als projectes interdisciplinaris, es pot desenvolupar un o més projectes utilitzant qualsevol de les llengües vehiculars. En el cas de desenvolupar diversos projectes, es recomana fer una distribució equilibrada de les àrees incloses.
5. Així mateix, en el temps assignat per als projectes interdisciplinaris, es pot desenvolupar un o més projectes utilitzant qualsevol de les llengües vehiculars.
6. Per al desenvolupament dels diferents programes promoguts per la conselleria competent en matèria deducació, es pot destinar part del temps lectiu assignat als projectes interdisciplinaris.
Article 11. El currículum per àmbits
1. Les àrees del currículum es poden agrupar per a treballar per àmbits, dacord amb el criteri de cada centre educatiu.
2. Els centres educatius, segons la seua realitat recollida en el projecte educatiu, i en exercici de la seua autonomia, poden establir àmbits agrupant les matèries que consideren més apropiades per a oferir a lalumnat una impartició integrada i interdisciplinària. Aquesta organització curricular ha de contribuir, des de lestructura del currículum i des de la metodologia de treball, a la consecució dels objectius següents:
a) Consolidar i reforçar els aprenentatges essencials per a un adequat desenvolupament de les competències clau.
b) Motivar lalumnat cap als aprenentatges actius a través de metodologies innovadores, tant lalumnat amb majors dificultats daprenentatge com lalumnat amb major capacitat i estimulació per a aprendre.
c) Promoure estratègies que faciliten la coordinació i el treball conjunt dels equips docents que fan classe a un mateix grup dalumnes.
3. Els àmbits que decidisca autònomament cada centre han dincloure les competències específiques, els sabers i els criteris davaluació de les àrees que shi integren.
4. Lorganització curricular dels àmbits ha de ser una proposta flexible dagrupació dàrees per àmbits de coneixement per a cada cicle. La proposta sha de concretar en la programació daula per part de cada nivell dacord amb les seues característiques, les necessitats de lalumnat i lavaluació del treball realitzat durant el curs anterior. Aquesta organització curricular ha de permetre diferents possibilitats dagrupació de diverses àrees en àmbits, amb les condicions que sindiquen a continuació:
a) Les hores lectives setmanals per a dedicar a cada àmbit han de ser la suma de les hores lectives setmanals de les àrees que componen làmbit. La distribució de les hores lectives setmanals per a treballar cadascuna de les àrees en els corresponents cicles dEducació Primària és la que figura en lannex IV.
b) A lhora de distribuir les àrees per àmbits daprenentatge, cal tindre en compte el que estableix el projecte lingüístic de centre autoritzat del Programa deducació plurilingüe i intercultural (PEPLI) quant a metodologia i llengua vehicular.
Article 12. Competències clau i competències específiques
1. Les competències clau del currículum definides en larticle 2 són les següents:
a) Competència en comunicació lingüística
b) Competència plurilingüe
c) Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria
d) Competència digital
e) Competència personal, social i daprendre a aprendre
f) Competència ciutadana
g) Competència emprenedora
h) Competència en consciència i expressió culturals
2. A fi de fomentar la integració de les competències clau de leducació bàsica, els centres han de planificar i portar a la pràctica, de forma continuada, estratègies i actuacions per a potenciar la igualtat doportunitats i sensibilitzar la comunitat educativa cap a aspectes com la coeducació, la perspectiva de gènere i els hàbits i valors relacionats amb leducació per a la pau, el consum responsable, el desenvolupament sostenible, la consciència democràtica i leducació afectivosexual, com a factors essencials que contribueixen al benestar emocional, individual i col·lectiu (apareixen descrites en lannex I).
3. Les competències específiques de les àrees definides en lannex III són comunes per als tres cicles de letapa, així com els sabers bàsics, que inclouen els coneixements, destreses i actituds associats a les competències específiques, i els criteris davaluació que sestableixen per a cada cicle en cadascuna de les àrees.
4. Per a ladquisició i desenvolupament, tant de les competències clau com de les competències específiques, abans esmentades, lequip docent ha de dissenyar situacions daprenentatge, dacord amb els principis que, amb caràcter orientatiu, sestableixen en les diverses àrees.
Article 13. Perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic
1. El perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic (dara endavant, perfil deixida) constitueix la concreció dels principis i fins del sistema educatiu referits a leducació bàsica que fonamenta la resta de decisions curriculars. El perfil deixida identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que lalumnat ha dhaver desenvolupat en finalitzar leducació bàsica, i introdueix orientacions sobre el nivell dacompliment esperat al final de lEducació Primària.
2. El perfil competencial deixida fixa els aprenentatges mínims i les competències que tot lalumnat ha dhaver adquirit i desenvolupat en finalitzar leducació bàsica.
3. El currículum establit per aquest decret i la concreció daquest que els centres realitzen en els seus projectes educatius tindrà com a referent aquest perfil deixida.
Article 14. Ensenyament de llengües
1. El sistema educatiu valencià, mitjançant laplicació del Programa deducació plurilingüe i intercultural (PEPLI) ha dassegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals.
2. Cada centre educatiu determina el projecte lingüístic de centre (PLC), el qual concreta i adequa el PEPLI atenent el context socioeducatiu i demolingüístic per a assegurar-ne els objectius, conforme a larticle 15 de la Llei 4/2018 i la resta de la normativa que li siga aplicable.
3. En el pla densenyament i ús de les llengües es determina la proporció dús vehicular de les llengües oficials, el valencià i el castellà, i de la llengua estrangera. Aquest sha dintroduir mitjançant un enfocament dobertura a les llengües o a través de la modalitat primerenca, a partir del segon cicle de lEducació Infantil. A més, shi concreta la metodologia que sha demprar a lhora densenyar les llengües i que ha de fonamentar-se en el tractament integrat de les llengües i el tractament integrat de les llengües i els continguts.
4. Els sistemes augmentatius o alternatius de comunicació, materials singulars, productes de suport, la intervenció per algun professional especialitzat o lestabliment de mesures organitzatives diferenciades que afecten els espais i el temps; formen part de les mesures daccessibilitat a la informació i la comunicació. Cada centre educatiu garanteix lús daquests sistemes en totes les situacions de la vida escolar per a lalumnat que els requerisquen.
5. Les llengües vehiculars han destar presents en situacions comunicatives quotidianes, funcionals, lúdiques i participatives que requerisquen interacció oral, o sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, si escau. Shan de recrear contextos reals per a afavorir el procés natural dadquisició de les llengües per part dels xiquets i les xiquetes.
6. Es garantirà la presència de les llengües familiars no curriculars en litinerari educatiu, a través de la concreció del PLC de cada centre, mitjançant mesures i actuacions que promoguen actituds positives envers la interculturalitat i que afavorisquen lassoliment de la competència lingüística i de la competència plurilingüe.
CAPÍTOL II
Autonomia i organització dels centres
Article 15. Autonomia dels centres
Dacord amb el que estableix larticle 21 del Reial decret 157/2022.
1. Els centres educatius han dajustar la pràctica docent als elements curriculars que sestableixen en aquest decret sense perjudici de la seua autonomia pedagògica.
2. La conselleria competent en matèria deducació facilitarà als centres lexercici de la seua autonomia pedagògica, dorganització i de gestió, en els termes recollits en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, i en el Reial decret 157/2022, d1 de març.
3. Sha de contribuir al desenvolupament del currículum afavorint lelaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics que atenguen les diferents necessitats dels alumnes i les alumnes i dels equips educatius, sota els principis del DUA.
4. Simpulsarà que els centres establisquen mesures de flexibilització en lorganització de les àrees, els ensenyaments, els espais i els temps i promoguen alternatives metodològiques, a fi de personalitzar i millorar la capacitat daprenentatge i els resultats de tot lalumnat.
5. Els centres fixaran la concreció dels currículums establits per aquest decret i la incorporaran al seu projecte educatiu, que impulsarà i desenvoluparà els principis, els objectius i la metodologia propis dun aprenentatge competencial orientat a lexercici duna ciutadania activa.
6. Els centres promouran compromisos educatius amb les famílies o els tutors o tutores legals del seu alumnat, en els quals es consignen les activitats que els integrants de la comunitat educativa es comprometen a desenvolupar per a facilitar el progrés acadèmic de lalumnat.
Article 16. Temps escolar
Dacord amb el que estableix larticle 12 del Reial decret 157/2022.
1. En lannex IV daquest decret sestableix la distribució horària per a cadascun dels cicles de letapa, i per a les diferents àrees de lEducació Primària, lhorari escolar dacord amb el que determina el Reial decret 157/2022 per als ensenyaments mínims.
2. Lhorari escolar corresponent als ensenyaments mínims dels àmbits és el resultant de la suma de les àrees que sintegren en aquests.
3. Lhorari assignat a les àrees o, si és el cas, als àmbits ha dentendres com el temps necessari per al treball en cadascuna daquestes, sense menyscapte del caràcter global i integrador de letapa, afavorint la igualtat doportunitats i la cohesió social.
4. En aquest decret es descriu el temps per cicle de què disposaran els centres per a garantir el desenvolupament integrat de totes les competències de letapa i la incorporació dels continguts de caràcter transversal a totes les àrees i àmbits, des dun enfocament globalitzador que impulse el desenvolupament sostenible i la ciutadania local i global, tal com es recull a lannex IV daquest decret.
5. Les sessions han de tindre una durada de 45 o 60 minuts.
6. Lagrupació dhores sha de realitzar respectant que la suma global de les hores per setmana dedicades a cada cicle i àrea complisca amb el que sestableix en lannex IV daquest decret.
Article 17. Lespai escolar
1. Tots els espais de lescola són educatius i han de permetre generar un clima de benestar.
2. Han de ser acollidors, ordenats i estèticament cuidats, i oferir oportunitats de joc, de llibertat de moviment, de relació, dexploració i de descans.
3. Els centres educatius han de dirigir les seues pràctiques i la gestió dels espais cap a la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.
4. El centre ha dincorporar en la seua vida diària conductes ecosostenibles que reduïsquen els residus dun sol ús i promoure el reciclatge de materials.
5. Els espais exteriors han de comptar amb elements naturals que permeten actuar i interactuar en contacte amb el medi natural i social. Al mateix temps, han de poder convertir-se en ecosistemes per a la fauna autòctona de la forma més naturalitzada possible.
6. Lequip educatiu ha de dissenyar espais i contextos significatius, rics en oportunitats i de relacions, que potencien lautonomia, la comunicació, la curiositat natural i els desitjos daprendre de lalumnat, i al mateix temps, oferir lespai com un lloc de convivència i dinvestigació per a lalumnat.
Article 18. Distribució de la jornada escolar
1. La jornada escolar transcorre entre les 09.00 h i les 17.00 h. En les condicions que estableix la normativa vigent sobre la modificació de la jornada escolar, es podrà iniciar abans de les 9 hores del matí.
2. Lorganització de lhorari lectiu pot desenvolupar-se en tres tipus de jornada: partida, contínua i flexible o mixta.
3. Es pot modificar la jornada autoritzada a través dels procediments previstos per ladministració competent en la normativa vigent.
4. Així mateix, aquells centres amb jornada partida que vulguen realitzar modificacions no significatives de lhorari, podran fer-ho a través dels procediments establits.
5. El procés daprenentatge ha de desenvolupar-se en laula en el temps lectiu a través de les situacions daprenentatge en contextos significatius. Quan es plantegen tasques fora de lhorari lectiu, shan dorganitzar com a inici dun procés dinvestigació en metodologies com laprenentatge basat en projectes, per a fomentar hàbits de lectura o per a consolidar aprenentatges de manera independent, sense que suposen allargar la jornada escolar. A més, és serà necessària una coordinació prèvia per part de lequip docent.
CAPÍTOL III
Orientació educativa i acció tutorial
Article 19. Orientació educativa
1. Lorientació educativa és un element substancial, que dona suport a la intervenció educativa i a lavaluació, i contribueix a la dinamització pedagògica, a la qualitat i a la innovació.
2. Lorientació educativa com a part de la funció docent i sintegra en el procés educatiu a través de diferents àmbits dactuació: la docència, la tutoria i la coordinació pedagògica.
3. Lorientació educativa, descrita en lapartat anterior, consisteix en el conjunt dactuacions de lequip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per a garantir el desenvolupament integral de lalumne i de lalumna i lacompanyament personalitzat al llarg de la seua escolarització que li proporcione autoconeixement i autonomia i els guie en la presa de decisions. Requereix que els equips de centre incorporen estratègies didàctiques i pedagògiques afavoridores de la personalització de laprenentatge i de lautonomia de lalumnat.
4. El projecte educatiu de centre ha de contemplar les línies estratègiques de lorientació i definir el model dacció tutorial dacord amb aquestes: ensenyament-aprenentatge, igualtat i convivència, transició i acollida i orientació acadèmica i professional.
5. En Educació Primària, lorientació i lacció tutorial han dacompanyar el procés educatiu individual i col·lectiu de lalumnat. Cal fomentar en letapa el respecte mutu i la cooperació entre iguals, amb especial atenció a la igualtat de gènere.
Article 20. Acció tutorial
1. La tutoria constitueix el nivell bàsic de contacte personal entre professor i alumnat i entre professor i família, i forma part de la funció docent. La persona tutora ha de vetlar, especialment, pel desenvolupament personal de lalumnat, el seu benestar i per lassoliment progressiu de les competències.
2. La finalitat de lacció tutorial és contribuir, juntament amb les famílies, al desenvolupament personal i social de lalumnat, tant en làmbit acadèmic com en el personal i social, i realitzar el seguiment individual i col·lectiu de lalumnat per part de tot el professorat.
3. Lacció tutorial comporta el seguiment individual, amb un acompanyament personalitzat i de grup per part de tots els i les docents, amb laplicació de propostes pedagògiques que contribueixen a la cohesió social dels i les alumnes. Així mateix, promou la implicació, de manera activa, de lalumnat en el seu procés daprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social.
4. Des de la tutoria es coordinarà la intervenció educativa del conjunt dels docents i les docents i es mantindrà una relació permanent amb les mares, els pares, les tutores o els tutors legals; a fi de facilitar lexercici dels drets reconeguts en la legislació vigent.
5. Correspon a la persona tutora la relació amb les famílies o tutors o tutores legals de lalumne i la formalització i emplenament de la documentació acadèmica que siga necessària i la coordinació de lequip educatiu en relació amb la gestió pedagògica de lalumnat.
6. Lelaboració dels informes de final detapa ha de ser duta a terme per a tot lalumnat per la persona que exercisca la tutoria. Així mateix, seran posats a la disposició de les famílies per al seguiment de litinerari formatiu i desenvolupament competencial del seu fill, filla, tutelat o tutelada.
7. Des de linici de letapa, i especialment en el tercer cicle, la tutoria ha de coordinar la incorporació de les actuacions associades a la línia estratègica dorientació educativa i professional que incloguen, almenys, el descobriment progressiu destudis i professions, així com la generació dinteressos vocacionals lliures destereotips de gènere i de lassignació de rols en funció del sexe.
8. La persona tutora ha de realitzar les entrevistes individuals i col·lectives que asseguren un seguiment apropiat de lalumnat i el trasllat de la informació adequada a les mares, pares o tutors legals.
9. Per al desenvolupament de lacció tutorial, el tutor o tutora dedicarà una sessió setmanal amb lalumnat en cada nivell educatiu, tal com es recull a lannex IV.
CAPÍTOL IV
Projecte educatiu i gestió pedagògica
Article 21. Projecte educatiu
1. El projecte educatiu és una eina útil per a cohesionar lequip educatiu, ja que requereix reflexionar i prendre acords que permeten revisar, actualitzar i consensuar els principis i valors que atorguen identitat al centre, i que permetrà definir la línia pedagògica del centre, i que permetrà definir la línia pedagògica del centre.
2. El projecte educatiu ha de preveure els aspectes essencials en relació amb laplicació dels criteris dorganització i gestió pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els criteris dinclusió educativa, els recursos disponibles, la concreció i el desenvolupament del currículum i lorientació de lalumnat, a fi de completar una xarxa de suports a laprenentatge que es desenvolupe mitjançant el projecte de direcció i la programació general anual.
3. En el cas dels centres rurals agrupats, aquests han de compartir el mateix projecte educatiu, les mateixes normes dorganització i funcionament i la mateixa programació general anual, que ha de respectar i tindre en compte la singularitat de cadascuna de les escoles que lintegren.
4. El projecte educatiu ha de proposar entorns daprenentatge flexibles i creatius que oferisquen opcions variades per a donar una resposta ajustada a les necessitats educatives de lalumnat, buscant la personalització de laprenentatge, respectant els diferents ritmes de treball i dissenyant activitats i materials que permeten avançar a tots i cadascun dels i de les alumnes.
5. Els centres educatius han de difondre el seu projecte educatiu i han destablir compromisos amb la comunitat educativa i lentorn, per a incentivar laprenentatge de lalumnat i afavorir la corresponsabilització del centre, la família i la societat respecte del procés educatiu de lalumne o alumna. Aquest compromís es pot concretar, en propostes coordinades dactivitats educatives, per part dels agents socioeducatius de lentorn.
6. Cada centre educatiu, dacord amb lautonomia pedagògica i organitzativa pròpia, ha delaborar un projecte educatiu que definisca la identitat del centre i la seua particularitat. Ha dincloure, juntament amb els aspectes indicats en les regulacions vigents referent a lorganització i funcionament dels centres dEducació Primària, els següents elements:
a) La línia pedagògica del centre.
b) Les mesures organitzatives per a la coordinació del procés de continuïtat entre les etapes.
Article 22. Concreció curricular de centre i proposta pedagògica de cicle
1. La concreció curricular és un document que forma part del projecte educatiu del centre i lelabora la Comissió de coordinació pedagògica (COCOPE) amb els criteris establits pel claustre.
2. El claustre aprovarà la concreció curricular per tal dimpulsar i desenvolupar els principis, els objectius i línia pedagògica pròpia, adequar-ho al context del centre i garantir la continuïtat del procés educatiu.
3. Els centres han de desenvolupar, completar, adequar i concretar per a cada nivell els elements del currículum establits en lannex III daquest decret, adaptant-lo a les característiques personals de cada alumne o alumna, així com a la seua realitat socioeducativa. Aquests acords han de formar part de la proposta pedagògica per a cada cicle, que sha de recollir en la concreció curricular del centre.
4. Lequip de cicle, coordinat i dirigit per la persona coordinadora, i en el cas dels centres privats, lòrgan amb competències anàlogues, han delaborar la proposta pedagògica de cicle, després de reflexionar de manera compartida sobre el sentit de les seues actuacions, la coherència de les propostes que ofereixen als xiquets i xiquetes i ladequació de lorganització i selecció dels materials.
5. La proposta pedagògica per a cada cicle ha de concretar els elements del currículum necessaris per a planificar lacció educativa, així com els instruments de recollida i registre dinformació, i la resposta educativa per a la inclusió. La proposta inclourà, almenys, els següents elements: la concreció de les competències específiques en el cicle en qüestió, la selecció dels sabers bàsics necessaris per a adquirir i desenvolupar les competències específiques, i la concreció dels criteris davaluació de les competències específiques.
Aquests acords han de formar part de la proposta pedagògica per a cada cicle, que sha de recollir en la concreció curricular del centre.
6. La concreció curricular, a més de la proposta pedagògica prevista en el punt 5, ha dincloure:
a) Els models dinformes davaluació per a cada un dels cicles de letapa.
b) Els instruments de recollida i de registre de la informació.
7. La Inspecció dEducació ha dassessorar, supervisar i realitzar el seguiment de la concreció curricular de centre, a través de les propostes pedagògiques de cicle i de les programacions daula, dacord amb els plans dactuació determinats per lAdministració educativa.
Article 23. Programacions daula
1. La programació, fruit de la reflexió pedagògica sha de considerar un instrument flexible i obert, en construcció, revisió i millora constants.
2. Cada docent ha delaborar i avaluar les programacions daula de cadascuna de les àrees o àmbits que imparteix, en coherència amb la línia pedagògica descrita en el projecte educatiu del centre i els criteris acordats en la proposta pedagògica de cicle.
3. En les programacions daula els o les mestres que intervenen en un mateix grup, coordinats per la figura del tutor o tutora, han de projectar les intencions educatives del mestre o mestra per a cada nivell educatiu i àrea en lorganització de les situacions daprenentatge i desenvolupament que soferiran al grup classe en el context educatiu dacord amb les característiques, els interessos i necessitats col·lectives i individuals de lalumnat.
4. La programació daula ha de realitzar-se a partir duna seqüència de situacions contextualitzades en entorns reals i significatius. Laprenentatge basat en situacions permet organitzar la docència basant-se en una col·lecció de contextos, reptes i circumstàncies del món real, dels quals deriven problemes i preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats associades a les competències específiques corresponents.
5. Dins de la programació daula shan de reflectir per cada nivell, grup i àrea o àmbit:
a) Les situacions daprenentatge adaptades a les característiques del grup,
b) Els criteris davaluació associats a les situacions daprenentatge plantejades
c) Lorganització dels espais daprenentatge,
d) La distribució del temps,
e) La selecció i organització dels recursos i materials,
f) Les mesures datenció per a la resposta educativa per la inclusió;
g) Així com els instruments de recollida dinformació i models de registre.
6. En les programacions daula, shan de preveure les adequacions necessàries per a atendre des duna perspectiva inclusiva lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu, tenint en compte els principis del DUA.
7. El tutor o tutora, coordinarà en un únic document la programació daula per a un nivell educatiu i grup.
8. Una vegada elaborades les programacions daula, aquestes han destar a disposició de tots els membres de la comunitat educativa, que ha de poder accedir-hi en qualsevol moment.
Article 24. Recursos i materials didàctics
1. Els diferents recursos i materials pedagògics i didàctics que sutilitzen en els centres educatius han de respondre als principis dequitat, inclusió i de cohesió social, així com ajustar-se a les necessitats educatives de tot lalumnat en el context educatiu. La selecció, coherència i supervisió es realitzarà a través dels òrgans designats i tal com preveu la normativa reguladora del funcionament dels centres educatius.
2. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials pedagògics i didàctics han de permetre lavanç de tot lalumnat tenint en compte els següents aspectes:
a) la mirada global i respectuosa amb totes les cultures des duna perspectiva crítica,
b) leliminació de barreres daccés i de comunicació,
c) la perspectiva de gènere, tot promovent-ne la igualtat,
d) el llenguatge inclusiu,
e) la presència equitativa de dones i homes en els diferents àmbits,
f) leliminació de barreres daccés i de comunicació,
g) la diversitat i riquesa de materials,
h) que estiguen lliures destereotips sexistes o discriminatoris.
3. Correspon als centres educatius, en el marc de la seua autonomia, triar els materials curriculars, sempre que sadapten al rigor científic adequat a ledat de lalumnat i al currículum establit per la conselleria competent en matèria deducació. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, als quals ha dajustar-se tota lactivitat educativa.
4. La conselleria competent en matèria deducació vetlarà per lelaboració i ús de materials educatius lliures destereotips sexistes o discriminatoris i perquè respecten la igualtat de gènere.
5. Es promourà lús i lelaboració de materials didàctics i instruments davaluació que promoguen la implicació i el compromís de lalumnat.
CAPÍTOL V
Mesures de resposta educativa per a la inclusió
Article 25. Organització de la resposta educativa per a tot lalumnat
1. Els i les docents han dorientar el seu treball cap a lèxit educatiu de tot lalumnat, com és propi del sistema educatiu universal al qual aspirem. Els enfocaments educatius com el disseny universal per a laprenentatge afavoreixen lassoliment de les competències i la participació de tot lalumnat.
2. Latenció educativa a lalumnat comprén el conjunt de mesures i suports destinats a tot lalumnat amb la finalitat dafavorir el seu desenvolupament personal i social i perquè avancen en lassoliment de les competències daquesta etapa educativa.
3. Les actuacions sencaminaran al desenvolupament dun model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis dequitat i igualtat doportunitats en laccés, participació, i aprenentatge de tot lalumnat, i aconseguir que els centres educatius es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, especialment daquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc dexclusió.
4. A fi de reforçar la inclusió i assegurar el dret a una educació de qualitat, en aquesta etapa cal posar un èmfasi especial en latenció personalitzada als alumnes i les alumnes, en la detecció precoç de les seues necessitats específiques i en lestabliment de mecanismes de suport i reforç per a evitar la permanència en un mateix curs, particularment en entorns socialment desfavorits.
5. Tots els alumnes i totes les alumnes són objecte de latenció educativa i han de beneficiar-se, en un context ordinari, de les mesures per a laccés, la participació i laprenentatge, que podran estar organitzades bé amb mitjans comuns o bé amb mitjans personalitzats. Així mateix, aquestes mesures shauran dorganitzar tenint en compte els quatre nivells de resposta, des de les mesures de centre fins a les mesures personalitzades. Tot amb la finalitat de garantir laccés a leducació i lèxit educatiu en condicions dequitat i igualtat doportunitats.
6. Correspon a la conselleria amb competències en matèria educativa establir la regulació que permeta als centres adoptar les mesures necessàries per a respondre a les necessitats educatives concretes del seu alumnat, tenint en compte els seus diferents ritmes i estils daprenentatge.
7. Simpulsarà que els centres establisquen mesures de flexibilització en lorganització de les àrees, els ensenyaments, els espais i els temps, i que promoguen alternatives metodològiques, a fi de personalitzar i millorar laprenentatge i els resultats de tot lalumnat.
8. Aquestes mesures, que formaran part del projecte educatiu dels centres, estaran orientades a permetre que tot lalumnat aconseguisca el nivell dacompliment esperat al final de lEducació Primària, dacord amb el perfil deixida i la consecució dels objectius de lEducació Primària; per la qual cosa en cap cas podran suposar una discriminació que impedisca les persones que sen beneficien promocionar al següent cicle o etapa.
9. Els mecanismes de suport i reforç que hauran de posar-se en pràctica tan prompte com es detecten dificultats daprenentatge seran tant organitzatius com curriculars i metodològics. Entre aquests, podran considerar-se ladequació personalitzada de les programacions daula, programes personalitzats per a ladquisició i lús funcional de la comunicació: del llenguatge i de la parla, la codocència, la cotutoria, el reforç pedagògic, lenriquiment curricular, actuacions i programes densenyament intensiu de les llengües, flexibilitzacions i adequacions del currículum així com adaptacions daccés i de participació.
10. Pel que fa a latenció a lalumnat amb necessitats educatives especials, a lalumnat amb dificultats específiques daprenentatge, a lalumnat amb integració tardana en el sistema educatiu valencià, a lalumnat en situació de vulnerabilitat socioeducativa i cultural, a lalumnat daltes capacitats, a la identificació, valoració i intervenció de necessitats específiques de suport educatiu de tot lalumnat i al pla dactuació personalitzat, cal complir el que es disposa en la norma que regula lorganització de la resposta educativa per a la inclusió de lalumnat en els centres sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià.
11. Amb la finalitat que tot lalumnat puga participar en les activitats del seu grup classe i assolir els objectius i les competències clau de letapa, el professorat ha dadequar les programacions daula als diferents ritmes, estils i capacitats daprenentatge. Aquestes adequacions shan de realitzar durant tota letapa educativa i comporten la planificació de les situacions daprenentatge en diferents nivells damplitud, la utilització de diverses metodologies, formes de representació i dexpressió, activitats i instruments davaluació. A més, han destimular la motivació i la implicació de lalumnat i promoure la interacció, la col·laboració i la cooperació entre iguals.
TÍTOL III
Avaluació i promoció
CAPÍTOL I
Avaluació
Article 26. Procés davaluació
1. Lavaluació de lalumnat ha de ser contínua, global i formativa, i ha de tindre en compte el progrés en el conjunt dels processos daprenentatge. Com a component essencial de laprenentatge de lalumnat, forma part de la programació daula.
2. Lavaluació és una part essencial de leducació inclusiva i té els següents objectius: obtindre informació sobre com aprén lalumna o lalumne, identificar les seues necessitats, eliminar les barreres que dificulten laprenentatge, valorar els seus progressos, organitzar la resposta educativa, així com promoure linterés per millorar el seu procés daprenentatge.
3. En el primer cicle dEducació Primària, per avaluar el procés, i no només el resultat, cal prioritzar lús deines com lobservació de lalumnat en els seus processos daprenentatge, graelles de registre de levolució dels aprenentatges, entrevistes orals, rúbriques i documentacions pedagògiques.
4. Només es contempla lús dels exàmens escrits com a proves dadquisició de les competències específiques en el segon i tercer cicle. En cap cas, serà lúnic instrument davaluació i es recomana que es realitzen de forma puntual.
5. Per a lavaluació del grau dadquisició de les competències específiques, shan de prioritzar tècniques com lobservació diària, lavaluació dels productes finals, la resolució de problemes de situacions quotidianes i totes aquelles tècniques que suposen la posada en marxa de les habilitats i competències adquirides dins de laula i en el mateix procés formatiu.
6. Amb el fi dafavorir un procés de reflexió pedagògica en el desenvolupament de lavaluació, els tutors han delaborar tres informes davaluació qualitatius amb una periodicitat trimestral, i un informe quantitatiu al final del curs escolar.
7. En el context daquest procés davaluació contínua, quan el progrés dun alumne o alumna no siga ladequat, sestabliran mesures de reforç educatiu. Aquestes mesures han dadoptar-se tan prompte com es detecten les dificultats, amb seguiment de la situació de lalumnat amb necessitats educatives especials, i han destar dirigides a garantir ladquisició dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el procés educatiu, amb els suports que cadascun necessite.
8. Els centres educatius poden, conforme a les orientacions de la Conselleria dEducació, elaborar programes de reforç o denriquiment curricular que permeten millorar el nivell competencial de lalumnat que ho requerisca.
9. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat com els processos densenyament i la mateixa pràctica docent.
10. Amb independència del seguiment realitzat al llarg del curs, lequip docent, coordinat pel tutor o la tutora del grup, ha de valorar, de manera col·legiada, el progrés de lalumnat en una única sessió davaluació que tindrà lloc en finalitzar el curs escolar, així com la revisió de les mesures i suports datenció educativa, si és el cas, del seguiment del procés daprenentatge.
11. Lalumnat, així com les seues famílies, han de conéixer els objectius daprenentatge i els criteris i procediments amb els quals sels avaluarà.
12. Lalumnat que requerisca mesures personalitzades haurà de tindre un seguiment continu i periòdic amb un contacte específic i directe amb les famílies o representants legals.
13. El procés davaluació sha dentendre també com una eina destudi per a la revisió i la millora contínua de la pràctica docent
Article 27. Criteris davaluació
1. Els criteris davaluació són els referents que indiquen els nivells dacompliment esperats en lalumnat en ladquisició i desenvolupament de les competències específiques de cada àrea (es recullen en lannex III daquest decret)
2. Els centres educatius, per a fer efectiu el compromís de lalumnat i les famílies en el procés daprenentatge, han dinformar de quins són els criteris davaluació que saplicaran en lavaluació dels aprenentatges per al pas de cicle i per a la promoció de lalumnat, atenent la normativa vigent i els principis establits en el projecte educatiu.
3. Lavaluació no és un esdeveniment aïllat, sinó que semmarca en la història escolar de lalumna o lalumne i la té en compte, així com té en consideració els elements del context escolar, familiar i social que intervenen i influeixen.
4. Els procediments i les tècniques davaluació han de permetre que cada alumna i cada alumne puga demostrar els seus punts forts, la capacitat potencial daprenentatge, les estratègies, les competències i el rendiment. Lavaluació ajuda, duna banda, el professorat en la seua acció docent i tutorial i, daltra banda, el centre en la millora de la seua resposta a la inclusió.
5. Lavaluació de lalumnat amb criteris inclusius contribueix a previndre la segregació, evita formes detiquetatge i potencia la inclusió en els centres ordinaris.
Article 28. Informe davaluació
1. Per a lavaluació del grau dacompliment de les competències, sha delaborar de forma trimestral un informe davaluació.
2. Per a la concreció curricular, els equips de cicle han delaborar un model propi dinforme davaluació de naturalesa qualitativa amb els apartats que ha de contindre, per a cada nivell educatiu.
3. Cada tutor o tutora, amb ajuda del personal que intervinga en el procés densenyament i aprenentatge, de lalumnat, és el responsable delaborar linforme davaluació personalitzat i únic per a cada alumne o alumna amb un enfocament competencial. En aquest informe shan de reflectir els resultats obtinguts en el procés daprenentatge de lalumne o lalumna, els aspectes personals i evolutius que es consideren oportuns, esmentar les mesures i suports datenció educativa que shagen adoptat o previst, i la conveniència de la seua continuïtat.
4. Aquest informe sha de redactar destacant els seus progressos, esforços, dificultats superades i talents, així com explicitant els aspectes que caldria continuar treballant.
5. Les informacions que soferisquen han destar sempre sustentades en els registres i les observacions prèviament obtingudes i sobre les quals sha reflexionat de manera individual i col·lectiva en les sessions dequip.
6. Els informes davaluació shan dincloure en lexpedient de lalumnat, i amb el format descrit en lannex V.
7. Per a la redacció dels informes davaluació sutilitzarà un llenguatge inclusiu, respectuós i lliure destereotips de gènere.
Article 29. Qualificació dels aprenentatges a final de curs
1. A més de lavaluació trimestral de linforme davaluació descrit en larticle 28 daquest decret, una vegada finalitzat el curs escolar, lequip docent coordinat pel tutor o tutora, ha de valorar, de forma col·legiada, el progrés de lalumne o alumna en una sessió davaluació.
2. En aquesta avaluació, sha dincloure lavaluació per àrea expressada per mitjà dels termes següents: insuficient (IN), suficient (SU), bé (BÉ), notable (NT) o excel·lent (EX), i amb el format descrit en lannex V.
Article 30. Sessions davaluació
1. La sessió davaluació és la reunió de lequip docent, coordinada pel tutor o la tutora, per a compartir informació i prendre decisions de forma col·legiada sobre el procés daprenentatge de lalumnat.
2. Si lequip docent ho considera, també poden participar altres docents i altres professionals que intervinguen en el procés densenyament i aprenentatge de lalumnat.
3. En les sessions davaluació de tercer cicle dEducació Primària, shaurà descoltar lalumnat mitjançant un representat de lalumnat per cada grup, que prèviament haurà reflexionat sobre els seus processos i resultats daprenentatge en les diferents àrees o àmbits en el temps dedicat a la tutoria.
4. En el context dun model educatiu competencial, i perquè lequip docent puga valorar els aprenentatges de cada alumne o alumna, així com el desenvolupament del procés densenyament i aprenentatge en el grup classe, cal realitzar cada trimestre, com a mínim, una sessió davaluació que donarà informació per a omplir linforme davaluació. En la sessió davaluació del tercer trimestre a través de linforme davaluació, també sha de realitzar la qualificació dels aprenentatges a final de curs descrita en larticle 29.
5. El tutor o tutora ha de coordinar i presidir les sessions davaluació del seu grup dalumnes, alçar acta, fer constar els acords presos i transmetre linforme davaluació de manera individualitzada a les famílies i alumnat. Igualment, la resta de docents de lequip docent han dinformar els i les alumnes en relació amb les seues àrees, o àmbits.
Article 31. Avaluació de diagnòstic i avaluació del sistema educatiu
1. En el quart curs dEducació Primària, tots els centres han de realitzar una avaluació diagnòstica, que tindrà caràcter formatiu i intern. La finalitat daquesta avaluació serà amb caràcter diagnòstic i shi comprovarà almenys el grau de domini de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica. Aquesta avaluació, de caràcter censal, tindrà com a marc de referència lestablit dacord amb larticle 144.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
2. En cap cas, els resultats daquestes avaluacions podran ser utilitzats per a lestabliment de classificacions dels centres, ni determinaran lexpedient acadèmic de lalumnat.
3. Els resultats de les proves diagnòstiques i els informes corresponents, individuals, de grup i de centre, conjuntament amb altres indicadors, ajuden els equips docents a analitzar, valorar i reorientar, si fa falta, la pràctica docent perquè els i les alumnes aconseguisquen les competències i els aprenentatges que estableix el currículum.
4. Com a conseqüència de lanàlisi dels resultats de lavaluació diagnòstic, els centres educatius incorporaran en el Pla dactuació per a la millora (PAM) les mesures corresponents.
5. Aquestes avaluacions han de tindre en compte lalumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, incloent-hi, en les condicions de realització daquestes avaluacions, les adaptacions i recursos que haguera tingut.
6. Respecte a lavaluació general del sistema educatiu en lúltim curs deducació primaria, es durà a terme, amb caràcter mostral i plurianual, una avaluació de les competències adquirides per lalumnat. Aquesta avaluació ha de tindre caràcter informatiu, formatiu i orientador per als centres i informatiu per a lalumnat, les seues famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. Aquesta avaluació ha de tindre com a marc de referència lestablit dacord amb larticle 143 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
Article 32. Dret de lalumnat a una avaluació objectiva
1. Es garanteix el dret de lalumnat al fet que la seua dedicació, esforç i rendiment siguen valorats i reconeguts amb objectivitat, motiu pel qual shan destablir els procediments, que, en tot cas, han datendre les característiques de lavaluació disposades en la legislació vigent en làmbit estatal i autonòmic i, en particular, el caràcter global, continu i formatiu de lavaluació en aquesta etapa.
2. La direcció del centre ha de garantir a linici de cada curs escolar la publicitat dels criteris davaluació i promoció establits en la concreció curricular fixada pel centre, sense perjudici de la responsabilitat que té cada mestre o mestra dinformar lalumnat i les famílies o representats legals sobre el contingut de la programació daula, els plans de reforç i els criteris de qualificació.
Article 33. Atenció a les diferències individuals en lavaluació
1. En el marc normatiu que regula latenció a les diferències individuals en lavaluació, sestableixen les mesures més adequades perquè les condicions de realització dels processos associats a lavaluació sadapten a les circumstàncies de lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu. Aquestes adaptacions en cap cas es tindran en compte per a minorar les qualificacions obtingudes.
2. Igualment, sha de promoure lús generalitzat dinstruments davaluació variats, diversos i adaptats a les diferents situacions daprenentatge, que permeten la valoració objectiva de tot lalumnat.
3. Shan destablir mesures de flexibilització i alternatives metodològiques en lensenyament i avaluació de la llengua estrangera per a lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu, especialment per a aquell que presente dificultats en la seua comprensió i expressió.
4. Es podrà flexibilitzar, amb caràcter excepcional, la durada de letapa per a lalumnat amb altes capacitats intel·lectuals, dacord amb el que preveu la normativa vigent.
CAPÍTOL II
Documents oficials davaluació
Article 34. Documents i informes oficials davaluació
1. En lEducació Primària, els documents oficials davaluació són les actes davaluació, lexpedient acadèmic, lhistorial acadèmic, els informes de final de cicle, linforme de final detapa i, si és el cas, linforme personal per trasllat. En aquest decret sestableixen els models daquests informes en els annexos VI, IX, X, XI, i XII i han destar sota custòdia del centre.
2. Lhistorial acadèmic i, si és el cas, linforme personal per trasllat es consideren documents bàsics per a garantir la mobilitat de lalumnat per tot el territori nacional.
3. En aquest decret sestableixen les característiques dels informes finals de cicle i etapa als quals es refereixen els articles 38 i 39.
4. Els documents esmentats han de romandre en el centre, i la persona que exerceix les funcions de secretari o secretària és la responsable de custodiar-los i delaborar els certificats que se sol·liciten. En cas que se suprimisca algun centre públic o cessen les activitats dun centre privat, els serveis territorials dEducació han dadoptar les mesures corresponents per a conservar-los o traslladar-los.
5. En tots els documents elaborats sha dincorporar un ús no sexista del llenguatge.
6. Els documents oficials davaluació han desmentar aquest decret i les normes que si és el cas el despleguen.
7. Dacord amb el que disposa larticle 15.3 de Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, lAdministració pública instructora haurà de traduir al castellà els documents, expedients o parts dels mateixos que hagen de fer efecte fora del territori de la Comunitat Autònoma i els documents dirigits als interessats que així ho sol·liciten expressament. Si hagueren de fer efecte en el territori duna Comunitat Autònoma on siga cooficial aqueixa mateixa llengua diferent del castellà, no serà precisa la seua traducció.
8. Els centres educatius han de garantir la confidencialitat de les dades de lalumnat.
Article 35. Actes davaluació
Dacord amb el que estableix larticle 26 del Reial decret 157/2022.
1. Les actes davaluació shan destendre per a cadascun dels cursos i es tancaran al final del període lectiu ordinari. Comprendran, almenys, la relació nominal de lalumnat que compon el grup, juntament amb els resultats de lavaluació de les àrees i les decisions sobre pas de curs, promoció i permanència.
2. Els resultats de lavaluació de final de curs shan dexpressar en els termes que indica larticle 29 daquest decret sobre qualificacions.
3. En el cas dels àmbits que integren diferents àrees, el resultat de lavaluació final sha dexpressar mitjançant una única qualificació, sense perjudici dels procediments que puguen establir-se per a mantindre informats de levolució en les diferents àrees lalumne o alumna i els seus pares, mares, tutors o tutores legals.
4. Les actes davaluació han de ser signades pel tutor o la tutora del grup i han dincorporar el vistiplau de la persona titular de la direcció del centre.
5. El contingut de les actes davaluació de letapa dEducació Primària shan dajustar als models que consten en lannex VI daquest decret.
6. A partir de les dades consignades en les actes, selaborarà un informe dels resultats de lavaluació final de lalumnat segons el model que consta en lannex VI. Una còpia daquest informe serà incorporada a la memòria de fi de curs per a la seua posterior remissió a la direcció territorial competent en matèria deducació.
Article 36. Expedient acadèmic
Dacord amb el que estableix larticle 27 del Reial decret 157/2022.
1. Lexpedient acadèmic és el document oficial que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de lavaluació obtinguts per lalumnat així com qualsevol altra informació rellevant.
2. Lexpedient acadèmic ha de recollir, juntament amb les dades didentificació del centre, les de lalumne o alumna, així com la informació relativa al procés davaluació. Sobrirà en el moment dincorporació al centre i recollirà, almenys, els informes de lavaluació (descrits en larticle 28), les qualificacions dels aprenentatges (descrits en larticle 29), els informes del grau dadquisició de les competències (descrits en els articles 37 i 38) de les àrees o àmbits, i les decisions de promoció detapa, les mesures de suport educatiu i les adaptacions curriculars que shagen adoptat per a lalumne o alumna, i totes les observacions que lequip docent considere oportunes i rellevants.
3. En el cas que existisquen àrees que hagen sigut cursades de forma integrada en un àmbit, en lexpedient figurarà, juntament amb la denominació daquest àmbit, la indicació expressa de les àrees integrades en aquest.
4. El contingut de lexpedient acadèmic de letapa dEducació Primària sha dajustar als models que consten en lannex XI daquest decret.
5. La custòdia i larxivament dels expedients acadèmics corresponen als centres docents en què shagen realitzat els estudis dels ensenyaments corresponents i seran supervisats per la Inspecció educativa.
Article 37. Informe individualitzat sobre el grau dadquisició de competències del primer i segon cicle
1. Els tutors de segon i quart dEducació Primària han demetre en finalitzar cada curs acadèmic un informe sobre el grau dadquisició de les competències de cada alumne o alumna, en el qual cal indicar, si escau, les mesures de reforç que cal considerar en el cicle següent. Aquest informe sha de realitzar dacord amb els termes establits en els annexos VII i VIII.
2. La formalització de linforme individualitzat de final detapa és responsabilitat del tutor o tutora.
3. El centre educatiu ha de proporcionar a les famílies una còpia daquesta documentació.
Article 38. Informe individualitzat de final detapa
1. Amb la finalitat de garantir la continuïtat del procés de formació de lalumnat, cada alumne o alumna ha de disposar en finalitzar letapa dun informe elaborat pel tutor o tutora sobre levolució i el grau dadquisició de les competències desenvolupades, dacord amb els termes establits en lannex IX.
2. En el cas dalumnat amb necessitats educatives especials, linforme ha de reflectir els suports i les mesures de resposta educativa per a la inclusió i la seua necessitat de continuïtat en letapa escolar següent, dacord amb el que es disposa en la normativa que regula lorganització de la resposta educativa per a la inclusió de lalumnat en els centres sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià.
3. La formalització de linforme individualitzat de final detapa és responsabilitat del tutor o tutora.
4. El centre emissor i el centre receptor de linforme han de garantir la confidencialitat de les dades que conté aquest document.
5. El centre educatiu ha de proporcionar a les famílies una còpia daquesta documentació.
Article 39. Historial acadèmic
1. Lhistorial acadèmic és el document oficial que reflecteix els resultats de lavaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic de lalumne o alumna al llarg de letapa, i té valor acreditatiu dels estudis cursats.
2. Lobertura de lhistorial acadèmic sha defectuar en el moment en què lalumne o alumna sincorpore a letapa. En lhistorial acadèmic ha de figurar el número didentificació de lalumnat (NIA). A aquest efecte, en el moment de lobertura de lhistorial acadèmic sha de comprovar si lalumne o alumna disposa daquest número per a la seua introducció en lhistorial; en cas de no disposar-ne, la direcció dels centres educatius ha de realitzar els processos conduents a lassignació i generació del NIA segons el procediment establit en la normativa vigent.
3. Lhistorial acadèmic ha de portar el vistiplau del director o directora i ha de tindre valor acreditatiu dels estudis realitzats. Com a mínim, ha de recollir les dades identificatives de lalumne o alumna, les àrees cursades dels àmbits i dels projectes globalitzadors de caràcter transversal que el centre haja pogut programar en cadascun dels anys descolarització, les mesures curriculars i organitzatives aplicades, els resultats de lavaluació, les decisions sobre promoció i permanència, la informació relativa als canvis de centre i les dates en què shan produït les diferents fites. Ha de figurar, així mateix, la indicació de les àrees que shan cursat amb adaptacions curriculars significatives
4. A fi de garantir la mobilitat de lalumnat, quan diverses àrees hagen sigut cursades integrades en un àmbit, cal que conste en lhistorial la qualificació obtinguda en cadascuna daquestes. Aquesta qualificació ha de ser la mateixa que figure en lexpedient per a làmbit corresponent.
5. Després de finalitzar letapa, lhistorial acadèmic dEducació Primària sha dentregar als pares, mares, tutors o tutores de lalumne o lalumna. Igualment, sha denviar una còpia de lhistorial acadèmic i de linforme de final detapa al centre dEducació Secundària en el qual seguisca els estudis lalumne o lalumna, prèvia petició daquest centre.
6. El contingut de lhistorial acadèmic de letapa dEducació Primària sha dajustar als models que consten en lannex XII daquest decret.
7. En el cas que existisquen àrees que hagen sigut cursades de forma integrada en un àmbit, en lhistorial acadèmic figurarà, juntament amb la denominació daquest àmbit, la indicació expressa de les àrees integrades en aquesta i la valoració de lavaluació final.
Article 40. Informe personal per trasllat
1. Linforme personal per trasllat ha de tindre com a fi garantir la continuïtat del procés daprenentatge de lalumnat que es trasllade a un altre centre sense haver conclòs un determinat curs de lEducació Primària.
2. El centre dorigen ha de remetre al de destinació, i a petició daquest, linforme personal per trasllat, junt amb una còpia de lhistorial acadèmic.
3. El centre receptor ha de matricular lalumne o alumna en el curs corresponent. La matriculació adquirirà caràcter definitiu una vegada rebuda la còpia de lhistorial acadèmic.
4. Linforme personal per trasllat serà realitzat pel tutor o tutora i contindrà els resultats de les avaluacions que shagueren realitzat, laplicació, si escau, de mesures curriculars i organitzatives, i totes aquelles observacions que es consideren oportunes sobre el progrés general de lalumne o de lalumna. En aquest informe sinclouran les dades didentificació del centre i de lalumne o alumna.
5. El contingut de linforme personal per trasllat sha dajustar al model que consta en lannex X.
6. Aquest informe ha de ser elaborat i signat per la tutora o el tutor, amb el vistiplau de la directora o el director, a partir de les dades facilitades per lequip docent que impartisca docència a lalumne o alumna i dacord amb el model que sestableix en lannex X.
7. Quan lalumna o alumne sincorpore a un centre estranger a Espanya o en lexterior que no impartisca ensenyaments del sistema educatiu espanyol, no es traslladarà a aquell lhistorial acadèmic. En aquest cas, el centre dorigen emetrà un certificat acadèmic complet de lalumna o lalumne. Lhistorial acadèmic ha de continuar custodiat per lúltim centre en què lalumna o lalumne va estar matriculat fins a la seua possible reincorporació als ensenyaments del sistema educatiu espanyol, en el mateix o un altre centre, al qual sha de traslladar en aquest cas, o bé fins al seu lliurament a lalumnat després de la conclusió dels estudis estrangers equivalents a lEducació Primària.
Article 41. Autenticitat, seguretat i confidencialitat dels documents davaluació
1. Shan destablir els procediments oportuns per a garantir lautenticitat dels documents oficials davaluació, la integritat de les dades recollides en aquests i la seua supervisió i custòdia, així com la seua conservació i trasllat en cas de supressió o extinció del centre.
2. Referent a lobtenció de les dades personals de lalumnat, a la cessió daquestes duns centres a uns altres i a la seguretat i confidencialitat daquestes, se seguirà la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, el que sestableix en la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
3. Els documents oficials davaluació i els procediments de validació descrits en els apartats anteriors podran ser substituïts pels seus equivalents realitzats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sempre que en queden garantides lautenticitat, integritat i, conservació, i es complisquen les garanties i els requisits establits per la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de garantia dels drets digitals, per la Llei 39/2015, d1 doctubre, i per la normativa que les desplega.
4. Lexpedient electrònic de lalumne ha destar constituït, almenys, per les dades contingudes en els documents oficials davaluació, i ha de complir amb el que sestableix en el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula lEsquema Nacional dInteroperabilitat en làmbit de lAdministració electrònica.
Article 42. Custòdia dels documents davaluació
1. Tots els documents oficials de lavaluació shan de conservar en el centre a la disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions.
2. Correspon a la secretària o secretari dels centres públics i a la direcció dels centres privats garantir lautenticitat de les dades dels documents oficials davaluació, la integritat de les dades recollides en aquests i la seua supervisió i custòdia, així com lexpedició dels certificats que se sol·liciten.
3. En cas que se suprimisca algun centre públic o cessen les activitats dun centre privat, els serveis territorials dEducació han dadoptar les mesures corresponents per a conservar-los o traslladar-los.
CAPÍTOL III
Promoció
Article 43. Decisions de promoció
1. Al final de cada cicle, lequip docent ha dadoptar les decisions relatives a la promoció de lalumnat de manera col·legiada, prenent especialment en consideració la informació i el criteri del tutor o la tutora. En qualsevol cas, les decisions sobre la promoció sha dadoptar a la finalització dels cursos de segon, quart i sisé, i ha de ser aquesta automàtica en la resta de cursos de letapa.
2. Lalumnat ha de rebre els suports necessaris per a recuperar els aprenentatges que no haguera aconseguit durant el curs anterior.
3. Si en algun cas i després dhaver aplicat les mesures ordinàries suficients, adequades i personalitzades per a atendre el desfasament curricular o les dificultats daprenentatge de lalumne o lalumna, lequip docent considera que la permanència un any més en el mateix curs és la mesura més adequada per a afavorir el seu desenvolupament, sha dorganitzar un pla específic de suport perquè, durant aqueix curs, puga aconseguir el grau esperat dadquisició de les competències corresponents. Aquesta decisió només es podrà adoptar una vegada durant letapa i tindrà, en tot cas, caràcter excepcional.
4. El pla de suport ha de tindre en compte els següents aspectes:
a) Incrementar els nivells dèxit escolar de lalumnat que roman un any més en el mateix curs.
b) Previndre i actuar sobre les dificultats específiques que presenta i afavorir la millora del seu rendiment.
c) Millorar les seues perspectives escolars reforçant la seua autoestima a través de la millora en les diferents àrees del currículum.
d) Contribuir a la consecució de les competències clau incidint sobretot en la comprensió, expressió i resolució de problemes.
e) Implicar la família en la millora del procés daprenentatge.
CAPÍTOL IV
Participació de les famílies i representants legals de lalumnat
Article 44. Participació i dret a la informació de pares, mares, tutores o tutors legals
1. Les mares, pares, tutors o tutores legals han de participar i donar suport a levolució del procés educatiu del seu fill, filla, tutelat o tutelada, col·laborar en les mesures de suport o reforç que adopten els centres per a facilitar el seu progrés. Han de tindre, a més, dret a conéixer les decisions relatives a lavaluació i promoció, així com a laccés als documents oficials davaluació i a les proves i documents de les avaluacions que es realitzen als seus fills, filles, tutelats o tutelades, sense perjudici del respecte a les garanties establides en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i resta de normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
2. Els centres educatius, especialment els equips directius i les tutories, han destablir els mitjans necessaris per a facilitar aquesta participació i el dret a rebre la informació en format accessible, ajustant-se a les característiques i necessitats de cada família.
Article 45. Comunicació amb les famílies
1. En els centres de titularitat pública, la comunicació amb les mares, pares, tutors o tutores legals sha de realitzar a través de les plataformes educatives habilitades i autoritzades per la Conselleria dEducació. En el cas que les mares, pares, tutors o tutores legals no tinguen accés a les plataformes, els centres educatius establiran els mecanismes necessaris per a assegurar una correcta comunicació a través de mitjans electrònics segurs i fiables.
2. Els centres han dassegurar que les famílies tenen accés als diferents documents públics de gestió del centre educatiu i a tota la informació relacionada amb lactivitat educativa de lalumnat i la vida comunitària del centre.
3. La documentació que shaja de posar a disposició de les persones membres de la comunitat educativa ha de ser inclosa en la pàgina web del centre per a garantir la seua difusió i accessibilitat a tots els membres de la comunitat educativa, sense perjudici de la seua inclusió, als taulers danuncis del centre.
4. Per a facilitar lexercici del dret i deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades, el centre ha dinformar les famílies o tutors legals de lalumne o alumna de levolució escolar per mitjà dinformes qualitatius escrits, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que considere oportuns. Shan de garantir, almenys, les reunions i comunicacions previstes en la normativa reguladora de lorganització i funcionament de centres educatius vigent.
5. Les reunions informatives a les mares, pares, tutors o tutores legals, i les sessions de tutoria amb els representants legals de lalumnat han destablir-se preferentment en horari de vesprada, fora de lhorari lectiu, o en un horari que permeta lassistència. Les mares, pares o representats legals de lalumnat, també podran sol·licitar puntualment un altre horari datenció per a tractar qüestions particulars de lalumne o lalumna si així ho acorden amb lequip docent.
6. També, es podran realitzar les entrevistes i les reunions individuals i col·lectives que asseguren un adequat seguiment de lalumnat i el trasllat de la informació adequada a petició del tutor o tutora del centre; de la direcció del centre; o de les mares, pares o representants legals de lalumnat.
7. Les mares, pares, tutors i tutores legals hauran de conéixer les decisions relatives a lavaluació, de curs i promoció, i col·laborar en les mesures de suport que adopten els centres per a participar i donar suport a levolució del procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades.
CAPÍTOL V
Continuïtat educativa
Article 46. Continuïtat entre etapes
1. Dacord amb el que estableix en larticle 21.7 del Reial decret 157/2022, per a garantir la continuïtat del procés de formació i una transició i evolució positives des de lEducació Infantil fins a lEducació Primària i des daquesta fins a lEducació Secundària Obligatòria, la conselleria competent en matèria deducació i els centres han destablir mecanismes per a afavorir la coordinació entre les diferents etapes.
2. Els centres educatius han de disposar deines de traspàs dinformació per a garantir la continuïtat en el desenvolupament dels aprenentatges i el seguiment personalitzat de lalumnat en el pas de curs al llarg de letapa.
3. Els centres educatius han de preveure mecanismes de coordinació per a garantir la continuïtat del procés educatiu de lalumnat en la transició entre etapes, supose o no un canvi de centre per a lalumne. Aquests mecanismes que poden suposar establir col·laboracions entre els diferents professionals dels centres dorigen i destinació són indispensables quant a lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
4. Tal com preveu la normativa reguladora de lorganització y funció dels centres educatius, els equips docents i de cicle shan de coordinar amb els equips docents de la mateixa etapa o de diferents etapes educatives, amb la finalitat de facilitar una adequada transició entre els diferents cicles i etapes.
5. Lequip directiu del centre dEducació Primària ha de vetlar per un procés de la transició positiu entre les diferents etapes educatives, flexibilitzant aquelles mesures que se centren en el benefici de lalumnat i el posen en el centre del procés i, en aquest sentit, inclouran en el seu projecte educatiu els criteris bàsics que han dorientar lestabliment de mesures a mitjà i a llarg termini per a la coordinació daquesta transició entre etapes i nivells.
6. En els centres dEducació Primària, les mesures organitzatives per la continuïtat entre etapes seran coordinades per la direcció destudis, i sinclouran en el projecte educatiu de centre.
Article 47. Continuïtat des de letapa dEducació Infantil
1. La incorporació de lalumnat des de letapa dEducació Infantil fins a letapa dEducació Primària sha de realitzar atenent el que dispose la normativa vigent que estipule el decret corresponent dEducació Infantil.
2. Amb la finalitat de garantir la continuïtat educativa entre letapa dEducació Infantil i la de Primària, cal prioritzar ladopció denfocaments globalitzats i lúdics, lús divers de recursos didàctics i materials, la possibilitat dorganitzar agrupaments diversos, lús dels espais de manera més global i dinàmica, així com una major flexibilitat en lorganització del temps, especialment en el primer cicle dEducació Primària.
Article 48. Continuïtat dins de letapa dEducació Primària
1. Dins de letapa dEducació Primària els canvis de nivell educatiu o cicle shan datendre en els centres educatius tenint en compte el caràcter global de letapa.
2. Per a garantir la continuïtat dins de letapa dEducació Primària, abans de linici del curs escolar, els tutors i les tutores de cada nivell educatiu es reuniran amb el tutor o tutora previst per al curs següent per al mateix grup abans del començament del curs.
En el cas de mancança de continuïtat del tutor o tutora del grup, shan de reunir els equips docents actuals i els previstos per al curs següent, per tal destablir les mesures necessàries per a donar continuïtat al procés educatiu de lalumnat.
Article 49. Continuïtat a letapa dEducació Secundària Obligatòria
1. Els centres educatius dEducació Primària han destablir mesures específiques per a coordinar-se amb els centres dEducació Secundària als quals estiguen adscrits i han de preveure mecanismes de comunicació entre els centres implicats, abans de començar el curs. Els centres de Primària han de proporcionar als centres de Secundària una còpia de lhistorial acadèmic de lalumne o lalumna i linforme individualitzat del final detapa en el centre dEducació Secundària on prosseguirà els estudis lalumne o lalumna, prèvia petició del centre.
2. En aquest procés, sha de realitzar una anàlisi del context tenint en compte el centre de procedència i el de destinació, sestabliran els mecanismes de coordinació i es definirà lequip que durà a terme aquesta continuïtat, tenint sempre en compte lalumnat amb necessitats educatives de suport educatiu i adaptant, si és el cas, els procediments establits a les seues necessitats.
3. En el cas dels centres adscrits, sha de realitzar en el tercer trimestre de 6é de Primària, almenys, una entrevista entre el tutor o tutora de lúltim curs dEducació Primària i el tutor o tutora del primer curs dEducació Secundària Obligatòria o la persona designada per la direcció del centre de Secundària, amb lobjectiu de completar la informació sobre el recorregut dels aprenentatges dels alumnes i les alumnes. En el cas de lalumnat amb necessitats de suport educatiu específic, també han de participar lequip dorientació del centre dEducació Primària i el departament dorientació educativa de linstitut dEducació Secundària, o el personal que preste serveis dorientació en centres privats concertats.
4. El centre dEducació Primària ha dorganitzar una visita a linstitut adscrit, en lúltim trimestre del curs per a lalumnat de sisé dEducació Primària, per tal de conéixer les instal·lacions, lespai del centre, el funcionament general i, si estiguera designat, el tutor o tutora del primer curs dEducació Secundària Obligatòria.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Ensenyaments de Religió
Dacord amb el que estableix la disposició addicional primera del Reial decret 157/2022:
1. Els ensenyaments de Religió sinclouran en lEducació Primària dacord amb el que sestableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
2. La determinació del currículum de lensenyament de Religió catòlica i de les diferents confessions religioses amb les quals lEstat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència, respectivament, de la jerarquia eclesiàstica i de les corresponents autoritats religioses.
3. Els centres han de garantir que, en el període de matrícula, les mares, els pares, les tutores o els tutors dels alumnes i les alumnes puguen manifestar si volen cursar o no ensenyament de Religió.
4. Per a lalumnat que curse ensenyaments de Religió:
a) Lavaluació de lensenyament de la Religió sha de realitzar en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres àrees de lEducació Primària. Lavaluació de lensenyament de les diferents confessions religioses sha dajustar al que sestableix en els acords de cooperació subscrits per lEstat.
b) Amb la finalitat de garantir el principi digualtat i la lliure concurrència entre tot lalumnat, les qualificacions que shagueren obtingut en lavaluació dels ensenyaments de Religió no shan de computar en les convocatòries en les quals hagen dentrar en concurrència els expedients acadèmics ni quan calga acudir a aquests a lefecte dadmissió dels i les alumnes per a realitzar una selecció entre els sol·licitants.
5. Per a lalumnat que no cursa ensenyaments de Religió:
a) Els centres educatius han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes i les alumnes, les mares, pares, tutores o tutors dels quals no hagen optat perquè cursen ensenyaments de Religió reben la deguda atenció educativa, sense que sestablisca cap àrea ni matèria amb caràcter alternatiu.
b) Aquesta atenció educativa lhan de planificar i establir els centres de manera que es dirigisca al desenvolupament de les competències clau, a través de la realització de projectes significatius per a lalumnat i de la resolució col·laborativa de problemes, reforçant lautoestima, lautonomia, la reflexió i la responsabilitat. En tot cas, les activitats proposades han danar dirigides a reforçar els aspectes més transversals del currículum, afavorint la interdisciplinarietat i la connexió entre els diferents sabers.
c) Les activitats a les quals es refereix aquest apartat en cap cas han de comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós ni a qualsevol àrea de letapa ni han de ser qualificades.
Segona. Calendari
Dacord amb el que estableix la disposició addicional tercera del Reial decret 157/2022.
La conselleria competent en matèria deducació ha de publicar anualment el calendari escolar previst per a cada curs acadèmic, dacord amb el que estableix larticle 12 del Reial decret 157/2022
Tercera. Incidència pressupostària i necessitat de recursos
La implementació i el desplegament posterior daquest decret no poden tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignats a la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, i en tot cas han datendres amb els mitjans personals i materials que aquesta tinga assignats.
Quarta. Obligacions administratives dels centres de titularitat privada
1. Els centres de titularitat privada que imparteixen ensenyaments dEducació Primària, en qüestions davaluació i titulació, hauran de fer ús de laplicació Innovació Tecnològica Administrativa per a Centres i Alumnat que la conselleria competent en matèria deducació posa a labast dels centres educatius.
2. Així mateix, els centres de titularitat privada estan obligats a elaborar els documents per a la gestió de lavaluació que figuren en aquest decret, així com a lliurar dins del termini i en la forma oportuna als centres públics a què es troben adscrits la documentació corresponent sobre avaluació i expedició de títols.
Cinquena. Condicions de formació inicial per al professorat dels centres privats per a exercir la funció dorientació
1. Per a desenvolupar la funció dorientació educativa en centres privats de la Comunitat Valenciana és necessari acreditar els requisits establits en larticle 5 del Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, pel qual es regulen les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per a exercir la docència en els ensenyaments dEducació Secundària Obligatòria o de Batxillerat.
2. Amb la finalitat de regular la formació establida en larticle 5.2 del Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, així com de garantir la qualitat dels ensenyaments dEducació Secundària Obligatòria i Batxillerat, per a exercir funcions dorientació educativa en els centres educatius privats ubicats en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, sha de posseir una llicenciatura o un grau i a més aportar qualsevol màster oficial els ensenyaments del qual estiguen relacionats amb lalumnat amb necessitats educatives especials derivades de la diversitat funcional.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Aplicabilitat del Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual estableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Primària a la Comunitat Valenciana
Les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, en el currículum, lorganització i els objectius dEducació Primària, els ensenyaments mínims daquesta etapa shan de regir pel que estableix el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual sestableix el currículum i desplega lordenació general de lEducació Primària a la Comunitat Valenciana en els cursos segon, quart i sisé per al curs escolar 2022-2023.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queda derogat el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Primària a la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que disposa en la disposició transitòria daquest decret.
2. Queda derogada lOrdre 89/2014, de 9 de desembre, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per la qual sestableixen els documents oficials davaluació i es concreten aspectes de lordenació general de lEducació Primària a la Comunitat Valenciana.
3. Queda derogada lOrdre d11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual sestableixen els criteris generals pels quals sha de regir el calendari escolar per a tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments dEducació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyaments Artístics i Ensenyaments dIdiomes; en aquells aspectes relacionats amb la jornada escolar i amb la jornada diària per al desplegament del currículum dEducació Primària.
4. Queda derogat el Decret 30/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual es regula la declaració de compromís família-tutor entre les famílies o representants legals de lalumnat i els centres educatius de la Comunitat Valenciana.
5. Queda derogada lOrdre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria dEducació, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres educatius de la Comunitat Valenciana.
6. Queda derogada lOrdre 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula la transició des de letapa dEducació Primària fins a lEducació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
7. Queda derogada lOrdre 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula lestructura de les programacions didàctiques en lensenyament bàsic.
8. Queden derogades les altres normes digual o inferior rang quan soposen al que sestableix en aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Aplicació i desplegament
1. Sautoritza qui exercisca la titularitat de la conselleria competent en matèria educativa per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a laplicació i desplegament del que disposa aquest decret.
2. Es faculta la persona titular de la Secretaria Autonòmica dEducació per a dictar les resolucions i instruccions necessàries que requerisca el desplegament i aplicació daquest decret i se lautoritza per a la modificació dels annexos IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI i XII referents als documents davaluació. Els annexos IV, V, VI,VII, VIII, IX, X, XI i XII continguts en el present decret no tenen rang reglamentari.
Segona. Calendari dimplantació
El que es disposa en aquest decret simplantarà per als cursos primer, tercer i cinqué en el curs escolar 2022-2023, i per als cursos segon, quart i sisé en el curs 2023-2024.
Tercera. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor lendemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 5 dagost de 2022
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera dEducació Cultura i Esport,
RAQUEL TAMARIT IRANZO