DECRET 80/2007, de 25 de maig, del Consell, pel qual aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Puebla de San Miguel. [2007/7026]
(DOGV núm. 5523 de 30.05.2007) Ref. Base de dades 7042/2007
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 31.05.2007 Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural , parc natural valencià Descriptors toponímics: Puebla de San Miguel
DECRET 80/2007, de 25 de maig, del Consell, pel qual aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Puebla de San Miguel. [2007/7026]
A la comarca del Racó d'Ademús, situada a l'oest de la província de València i enclavada entre les províncies de Terol i Conca, es troba el municipi de Puebla de San Miguel. Aquesta comarca es configura com una de les comarques administratives de la Comunitat Valenciana amb una millor definició, atesa la seua separació física de la resta del territori de la Comunitat i la seua homogeneïtat.
L'àmbit de treball d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals és un espai de 6.390 ha de superfície que s'estén pel terme municipal de Puebla de San Miguel, i limita amb els termes municipals d'Ademuz al sud i oest, i amb els de Terol de Riodeva i Camarena de la Sierra, al nord i Arcos de las Salinas a l'est.
Al terme municipal de Puebla de San Miguel es localitza l'alt de Las Barracas, englobat en el conjunt de la serra de Javalambre, cim de la Comunitat Valenciana amb els seus 1.839 metres. L'elevada altitud en què es troba gran part del seu terme municipal ofereix un espai on es reprodueixen ecosistemes molt escassos al territori de la Comunitat Valenciana i per això d'alt interés. Això a causa, principalment, d'un clima de tipus mediterrani, amb clara influència continental, caracteritzat pels rigors de l'hivern i l'estiu, com també per les accentuades oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit.
Aquests trets geogràfics i climàtics units a una escassa pressió sobre el territori han configurat un entorn amb uns valors naturals destacables. Entre ells cal assenyalar les poblacions de pi roig (Pinus sylvestris) i els savinars de savina turífera (Juniperus thuriferae) que conformen una sèrie d'hàbitats prioritaris regulats per la Directiva 92/43/CEE, del Consell de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres (transferida a l'ordenament jurídic de l'estat espanyol mitjançant el Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre), com ara els «Boscos endèmics de Juniperus spp. (codi *9560)», els «Bruguerars alpins i boreals (codi 4060), els «Prats alpins i subalpins calcaris (codi 6170)», les «Rouredes ibèriques de Quercus faginea i Quercus canariensis (codi 9240)» i, finalment, els «Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia (codi 9340)».
A les sis microreserves declarades, al terme municipal de Puebla de San Miguel, es troben representats tots els hàbitats assenyalats en el punt anterior.
Aquests espais forestals, de tan alt valor, són l'hàbitat propici per al desenrotllament de quiròpters adaptats a aquests condicionants naturals i d'altres espècies d'alt valor ecològic com l'àguila serpera (Circaetus gallicus), l'àguila calçada (Hieraetus pennatus) i l'àguila reial (Aquila chrysaetos), entre altres.
Han contribuït a aquesta riquesa en diversitat l'absència de grans incendis forestals en els últims anys i també un desenrotllament socioeconòmic inferior a la resta del conjunt de la Comunitat Valenciana, semblant al que han patit altres espais de l'interior de la Comunitat. Tot això ha desembocat en una menor pressió sobre tot tipus de recursos; a la qual cosa cal sumar l'increment de la sensibilitat dels pobladors de la comarca respecte del medi natural en què s'integren.
A tot l'anterior cal afegir el patrimoni cultural de què disposa el municipi de Puebla de San Miguel, vestigis dels pobladors que han anat configurant el territori i el paisatge que actualment coneixem.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, preveu la figura del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) com a instrument específic per a l'ordenació d'aquests recursos al territori de la Comunitat Valenciana, i estableix en els articles 32 a 36 les característiques, l'abast, el contingut i la tramitació d'aquests plans, els quals són aprovats per decret del Consell.
Des del punt de vista ambiental i paisatgístic, com també atenent a les potencialitats d'ús social del medi en relació amb l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la naturalesa, el terme municipal de Puebla de San Miguel reuneix mèrits objectius indiscutibles per a la futura habilitació en aquest d'una de les figures jurídiques de protecció dels espais naturals previstes en l'esmentada Llei 11/1994.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 25 de maig de 2007,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Puebla de San Miguel, en compliment del que disposen els articles 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex II d'aquest decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex III d'aquest decret es recull la descripció de la delimitació proposada per al Parc Natural de Puebla de San Miguel.
4. Com a annex I d'aquest decret es recull la delimitació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa aquest decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 25 de maig de 2007
El President de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
ANNEX II
Normativa del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals
de Puebla de San Miguel
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del Pla
El present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Puebla de San Miguel, d'ara en avant PORN, es redacta a l'empara del capítol II del títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Objectius generals
1. Aquest pla és l'instrument bàsic per a l'ordenació, la conservació, la regeneració si és el cas, la millora i l'ús sostenible dels recursos naturals i culturals de la Puebla de San Miguel.
2. En relació amb això, el PORN és el marc per a l'execució d'una estratègia de desenrotllament sostenible econòmic i social per a Puebla de San Miguel, basada en la conservació i l'ús racional dels dits recursos naturals i tenint en compte que l'actual paisatge forestal de la zona és, en bona part, el resultat de la intensa gestió forestal i d'altres activitats dutes a terme pels pobladors d'aquest municipi valencià al llarg de segles.
3. Per al disseny i l'execució d'aquesta estratègia, la conselleria competent en matèria de medi ambient fomentarà la col·laboració i el suport mutu entre aquesta, els organismes de l'administració local i estatal i els distints agents socials i econòmics implicats en el pla. Tot això conforme amb les competències i les atribucions de l'entitat local i atenent als legítims drets i interessos dels titulars privats dels terrenys, els recursos naturals i les activitats econòmiques.
Article 3. Àmbit territorial
L'àmbit territorial del PORN de Puebla de San Miguel comprén la totalitat del terme municipal de Puebla de San Miguel. La delimitació d'aquest àmbit figura en l'annex gràfic d'aquesta normativa.
Article 4. Contingut del PORN
El contingut documental d'aquest pla s'ajusta al que estableix, amb caràcter general per als PORN, l'article 34.1 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Efectes generals del PORN
Els efectes del PORN són els següents, de conformitat amb els efectes establits amb caràcter general per a aquest instruments d'ordenació per l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana:
a) Les determinacions d'aquest pla són, des del moment de l'entrada en vigor, obligatòries i executives per a l'administració i els particulars, i tenen caràcter vinculant per a les actuacions, plans o programes sectorials que puguen afectar la protecció del medi ambient i la conservació o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals. Aquestes determinacions tenen caràcter indicatiu per a altres matèries diferents de les indicades.
b) Les normes d'aquest pla són d'aplicació directa en tot l'àmbit territorial d'aquest.
c) En el seu àmbit territorial el PORN preval sobre qualsevol altre instrument d'ordenació del territori, el medi físic, els recursos naturals, les infraestructures i l'activitat socioeconòmica amb incidència sobre el medi ambient. Els instruments d'ordenació sobre aquestes matèries que s'aproven després d'aquest PORN hauran, per tant, d'adequar-se a les determinacions d'aquest últim en el que calga. Aquesta adequació no s'exigirà per als instruments d'ordenació que, havent sigut tramitats en el seu dia d'acord amb les seues normatives sectorials amb els respectius requisits en matèria ambiental, estiguen vigents en el moment d'entrada en vigor del PORN.
d) Les determinacions dels instruments d'ordenació i gestió d'espais naturals protegits que puguen declarar-se dins de l'àmbit territorial del PORN s'hauran d'atenir al marc normatiu i a les directrius establides per aquest últim.
Article 6. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions en l'àmbit territorial d'aquest pla és l'establit, amb caràcter general, pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Autoritzacions i informes preceptius
1. Aquesta normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requereix autorització o informe preceptiu de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Per tant, aquest informe no serà preceptiu per a l'execució de les actuacions, plans o projectes l'informe dels quals no estiga expressament requerit en aquesta normativa.
3. Els esmentats informe o autorització, els quals tindran caràcter vinculant, s'emetran sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització o informe preceptiu de la conselleria competent en matèria de medi ambient hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
Identificació del sol·licitant.
Descripció succinta de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'aquesta.
Plànol o croquis de localització de l'activitat.
Projecte, avantprojecte o memòria tècnica quan corresponga.
Article 8. Vigència i revisió del PORN
1. Les determinacions del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals entraran en vigor l'endemà de la publicació de la seua aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació, a proposta de la conselleria de Territori i Habitatge.
2. La revisió o modificació de les determinacions d'aquest pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els tràmits establits per l'esmentada la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 9. Contingut i interpretació de la normativa
1. La normativa d'aquest pla està dividida en tres títols. El primer el conformen aquestes disposicions generals sobre les quals es fonamenta l'ordenació de Puebla de San Miguel. El segon està dedicat a l'establiment de normes generals per a tot el seu àmbit. El tercer fa referència a l'establiment de normes específiques per a l'ordenació dels usos en determinades zones, atenent els criteris de valoració dels recursos ambientals que figuren en la memòria informativa del pla.
2. El pla de zonificació de l'àmbit territorial del PORN també té caràcter normatiu i, conjuntament amb les disposicions del text, forma part indivisible de la normativa del pla.
3. La interpretació del PORN s'atindrà al resultat de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció d'aquesta normativa.
4. En cas de discrepància entre la normativa i els documents cartogràfics del pla, prevaldrà la primera amb caràcter general.
Article 10. Gestió del PORN
1. La gestió d'aquest pla correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual té la responsabilitat d'observar i fer complir les disposicions d'aquest.
2. Atenent als objectius del PORN que s'enumeren en l'article 2 d'aquestes normes, l'esmentada conselleria competent establirà els mecanismes oportuns per a assegurar la participació efectiva, en l'execució i la gestió del pla, dels organismes de l'administració local de la zona i dels titulars de terrenys, recursos naturals o activitats econòmiques, com també d'altres entitats, col·lectius i agents implicats en el PORN per la seua activitat en els àmbits social, econòmic o cultural.
3. Aquesta participació pot formalitzar-se mitjançant els oportuns convenis de col·laboració, o bé per qualsevol altra via prevista en les normatives aplicables. Sense perjudici que, de conformitat amb el que estableix l'article 48.8 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió total o parcial de l'espai natural protegit que en el seu dia es declare en una part de l'àmbit territorial d'aquest pla, puga delegar-se d'acord amb el que preveu la legislació de règim local, encomanar-se a entitats de dret públic, o bé concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la gestió dels recursos naturals.
Article 11. Àmbits de protecció
La gestió dels següents àmbits de protecció s'efectuarà d'acord amb les seues normatives i reglamentacions específiques:
a) Microreserves vegetals declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal, i disposicions que el desenrotllen.
b) Reserves de fauna que puguen declarar-se de conformitat amb el Decret 32/2004, de 27 de febrer, a través del qual es crea la figura de reserva de fauna silvestre.
c) Arbres i arbredes monumentals, singulars i d'interés local declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb la Llei de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, per la qual es creen les consegüents figures de protecció específiques.
Article 12. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Amb independència del règim d'informes preceptius a què es refereix l'article 7 d'aquestes normes, els projectes i activitats que s'executen en l'àmbit territorial del PORN estan sotmesos al règim d'avaluació d'impactes ambientals establit amb caràcter general per la legislació vigent sobre aquesta matèria, de rang estatal i autonòmic.
Article 13. Distintiu Puebla de San Miguel
1. Es crearà el distintiu «Puebla de San Miguel» per a aquelles activitats productives de caràcter rural i tradicional, per als serveis turístics i d'allotjament rural, i per als serveis d'educació ambiental i cultural i d'activitats lúdiques que es desenrotllen en l'àmbit del PORN de Puebla de San Miguel.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà autoritzar l'ús i desenrotllar aquest distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o altres estratègies complementàries, als quals podran accedir i utilitzar per a la seua promoció els productes i les activitats esmentades en l'apartat anterior.
3. Aquesta administració, així mateix, en col·laboració amb l'Ajuntament i amb la iniciativa privada, promourà els productes i les activitats que s'acullen a l'esmentat distintiu per tots els mitjans possibles. Amb aquest fi hauran de definir-se criteris específics de qualitat i sostenibilitat que hauran de complir aquest productes i activitats.
Article 14. Àrea d'influència socioeconòmica
1. De conformitat amb l'article 21 de l'esmentada Llei 11/1994, es declara l'àrea d'influència socioeconòmica de Puebla de San Miguel, l'àmbit territorial de la qual comprén tot el terme municipal de Puebla de San Miguel.
2. En desenvupament de les determinacions del PORN, l'àrea d'influència socioeconòmica constituirà el marc jurídic i administratiu per al disseny, la programació i l'execució de les actuacions tendents al foment i el desenrotllament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit territorial de Puebla de San Miguel.
TÍTOL II
NORMES GENERALS D'ORDENACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE GESTIÓ DE RECURSOS
Secció 1ª
Protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
Article 15. Objectius sectorials per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. Conservar els recursos hídrics de l'àmbit del PORN com a integrants del patrimoni ambiental del mateix i com a bé d'interés prioritari per a les estratègies de desenrotllament sostenible.
2. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües superficials, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
3. Evitar la contaminació de les aigües subterrànies.
4. Regular els aprofitaments i les captacions d'aigües, tant superficials com subterrànies, amb criteris d'ús sostenible i racional del recurs hídric.
Article 16. Àmbit general per a la protecció dels recursos hídrics
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit d'aquest PORN es regirà, amb caràcter general, per la legislació sectorial en la matèria i, de manera especial, pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que la desenrotllen.
2. Tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics en l'àmbit territorial del PORN les aplicables a aquest contingudes en el Pla hidrològic de la conca del Xúquer, amb l'objectiu genèric d'incrementar la disponibilitat d'aquests, protegir-ne la qualitat, economitzar-ne l'ús i racionalitzar-ne els usos, atenent criteris de conservació a llarg termini dels aqüífers i d'ús sostenible d'aquests en forma compatible amb la gestió dels restants recursos naturals.
3. Entre tant l'organisme de conca realitze les corresponents delimitacions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s'estimaran d'acord amb el que disposa el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües.
Article 17. Protecció del domini públic hidràulic
1. En tot l'àmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar el curs de les aigües en els llits dels rius, rierols, barrancs i rambles, com també en els terrenys inundables durant les crescudes ordinàries, siga quin siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys, excepte aquelles obres de restauració hidrologicoforestal degudament autoritzades o promogudes per la conselleria competent en matèria de medi ambient, com també les de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics promogudes per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències.
2. L'execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que no haja sigut promoguda per l'organisme de conca o per la conselleria competent en matèria de medi ambient està subjecta a informe favorable vinculant d'aquesta última, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que haurà d'emetre aquest organisme de conca per raó de la normativa estatal sobre aigües.
3. En la zona de domini públic hidràulic es conservarà la vegetació de ribera originària, i no es permetran actuacions que provoquen el seu deteriorament o regressió. Les excepcionals labors de neteja o desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda que no hagen sigut promogudes amb aquesta finalitat per l'organisme de conca o per la conselleria competent en matèria de medi ambient, requeriran informe favorable d'aquesta conselleria.
4. No es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud amb instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca. Tampoc es permeten en aquest àmbit les activitats extractives, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament, neteja o protecció dels llits.
5. De conformitat amb la legislació sectorial sobre aigües, la utilització o l'aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns allí situats requerirà la prèvia concessió o autorització de l'organisme de conca.
Article 18. Fonts i surgències d'aigua
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en el seu entorn, hauran de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
3. Les noves autoritzacions per a possibles aprofitaments hauran de disposar de l'autorització de l'organisme de conca
Article 19. Abocaments
1. De conformitat amb la legislació vigent sobre residus, queda prohibit l'abocament o el depòsit incontrolat de residus sòlids de qualsevol naturalesa, fora de les zones destinades a aquest ús.
2. Els abocaments líquids en el domini públic hidràulic i en el subsòl vénen regulats de manera general per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i de manera especial, pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el desenrotllen.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els organismes competents en les administracions autonòmica i local, promourà les actuacions i obres necessàries per a aconseguir l'adequat sanejament i depuració de tots els abocaments a llits públics, d'acord amb les previsions d'actuació en la matèria establides en el programa d'actuacions d'aquest pla.
4. Aquesta conselleria competent, així mateix, fomentarà les actuacions necessàries per a adequar els abocaments líquids al subsòl, procedents d'habitatges o altres activitats, als requisits i criteris de qualitat establits en la normativa sobre aigües que se cita en l'anterior apartat 2.
Article 20. Captació d'aigües
Sense perjudici de les autoritzacions sectorials necessàries i dels permisos i autorització de l'organisme de conca, per a la captació d'aigües superficials o subterrànies en l'àmbit d'aquest PORN, serà necessari prèviament l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. En cap cas s'autoritzarà l'obertura de nous pous, ni un altre tipus d'aprofitament, en les zones de protecció integral (ZPI) i de protecció ecològica (ZPE), excepte les captacions promogudes per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències, per a la gestió de recursos hídrics.
Secció 2ª
Protecció dels sòls i dels recursos geològics
Article 21. Objectius sectorials per a la protecció dels sòls i dels recursos geològics
1. Conservar i mantenir els sòls.
2. Preservar la diversitat geològica, evitant la pèrdua dels recursos geològics, en especial en els llocs d'interés geològic.
3. Conservar els valors geològics i paleontològics.
Article 22. Moviments de terra
1. En tot l'àmbit del PORN es prohibeixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent entre aquests usos permesos les activitats relacionades amb la construcció o instal·lació d'edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, com també les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenrotllament ordinari de les activitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques i forestals.
2. L'anterior s'estableix sense perjudici del requisit d'avaluació d'impacte ambiental a què estan sotmeses les activitats que, pel fet de comportar moviments de terra, estan previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'Impacte Ambiental, i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 23. Pràctiques de conservació de sòls
1. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la seua conservació i millora, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, com també manteniment de cultius llenyosos.
2. D'acord amb l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant Llei 3/1993), l'esmentada conselleria competent vetlarà, actuant si és necessari amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de conservar-se o s'abandonen com a sòls agrícoles, sense perjudici de la modificació de l'article 2 de la Llei 3/1993, fixada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat (DOGV núm. 3404, de 31/12/98), d'ara en avant Llei 10/1998.
3. Sempre que la realització d'una obra genere desnivells per desmunt o terraplé, o bé comporte la construcció de murs o altres obres d'estabilització del terreny, serà obligatòria l'aplicació de tècniques d'integració paisatgística. Per als acabats exteriors de l'obra de fàbrica hauran d'emprar-se materials naturals propis de la zona. Així mateix, quan siga possible, la fixació dels talussos generats es realitzarà mitjançant repoblació vegetal amb espècies autòctones adequades a la zona d'actuació.
4. Les actuacions tendents a l'estabilització de talussos o desnivells que es realitzen en espais compresos dins de la xarxa de microreserves hauran de disposar de l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 24. Llocs d'interés geològic
1. Es defineixen com a llocs d'interés geològic a l'efecte de les normes d'aquest PORN, aquells llocs que reuneixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.
2. El Pla Rector d'Ús i Gestió de l'espai natural protegit establirà un inventari de llocs d'interés geològic d'especial rellevància en aquest espai protegit. No obstant això, la protecció oferida per aquest pla s'estén a totes aquelles àrees de l'àmbit territorial del PORN en les quals puguen determinar-se valors geològics significativament superiors a la mitjana del seu entorn.
3. Els llocs d'interés geològic seran preservats d'activitats que puguen donar lloc a la seua destrucció, deteriorament o ocultació visual.
Secció 3ª
Protecció de la flora i la fauna silvestres
Article 25. Objectius sectorials per a la protecció de la flora i la fauna silvestres
1. Preservar la diversitat biològica del patrimoni natural, garantint la conservació de la flora i de la fauna silvestre, en especial les autòctones.
2. Conservar els hàbitats naturals i mantenir els processos ecològics del territori.
3. Recuperar les espècies amenaçades de flora i fauna, amb els seus hàbitats, fins a aconseguir nivells sostenibles de població, adequats a la capacitat del medi físic i de l'ambient humà del territori.
4. Tenint en compte l'efecte positiu global que els mètodes tradicionals d'aprofitament de la flora i la fauna han tingut històricament sobre les característiques ecològiques de la zona, mantenir i potenciar aquests usos, adaptats a l'actual realitat social, econòmica, territorial, científica i tècnica, mitjançant l'aplicació, assaig i desenrotllament dels mètodes i tecnologies més avançades.
5. Conservar, millorar i posar en valor els arbres i arbredes monumentals, singulars i d'interés local, atenent a l'ús sostenible d'aquests recursos.
Article 26. Formacions vegetals i hàbitats naturals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest PORN totes aquelles que existeixen en l'àmbit afectat, incloses les arvenses i ruderals associades a les activitats agrícola i ramadera.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals silvestres s'efectuarà atenent als criteris de conservació dels recursos genètics i d'ús sostenible dels recursos naturals que es defineixen en aquest pla. En conseqüència, és objectiu prioritari del PORN el desenrotllament de mètodes i tecnologies per a la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos vinculats a aquestes formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors ambientals de Puebla de San Miguel.
3. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial d'aquest PORN, els hàbitats que a continuació es relacionen, identificats pels codis establits en l'annex I de la Directiva 92/43CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, transposició a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre:
9340: Boscos de Quercus ilex (carrascars)
5210: Matolls arborescents de Juniperus spp. (sabinars de muntanya)
6170: Prats alpins calcaris
9530: Pinedes submediterranis de pins negres endèmics
4060: Matolls i bruguerars nans oromediterranis (zones altes)
8210: pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofítica
9580: Boscos mediterranis de Taxus Baccata (teixos)
6210: Prats secs seminaturals i fàcies de matoll sobre substrats calcaris
9560: Boscos endèmics de Juniperus spp.
6110: Prats calcaris càrstics o basòfils d'Alysso-Sedion albi
4. La memòria informativa del present PORN indica diverses localitzacions d'hàbitats relacionats en l'apartat anterior, en llista oberta sense caràcter d'inventari exhaustiu.
Article 27. Tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres
1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials d'àmbit autonòmic, estatal o europeu, no podran ser sotmesos a pertorbacions que provoquen la seua desaparició o alteració significativa.
2. És objectiu prioritari d'aquest pla el foment d'actuacions encaminades a la conservació, regeneració, millora o explotació sostenible, açò últim quan les citades normatives i directrius així ho permeten, de les formacions i els individus vegetals indicats en l'apartat anterior.
3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i fongs comestibles, com també la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que hi haja consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna. La regulació específica de la recol·lecció de bolets i altres fongs figura en l'article 62 d'aquestes normes.
Article 28. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen l'àmbit territorial del PORN, en les diferents fases d'evolució, afavorint el desenrotllament vegetatiu de les existents i l'increment de la superfície ocupada per aquestes. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Tenint en compte que la vegetació actual en l'àmbit d'aquest pla és, en gran manera, resultat de la gestió històrica dels usos tradicionals forestals i ramaders, els dits usos, adaptats a la realitat actual d'acord amb allò que s'ha especificat en l'article 24.4 d'aquestes normes, es consideren elements essencials de la gestió integrada d'aquesta vegetació.
3. Fora de les zones edificades no es permet la introducció de plantes exòtiques, entenent-se com a tals els individus de tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre o cultivada de l'àmbit territorial del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades, s'haurà de garantir el seu control per a evitar la proliferació indiscriminada.
4. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-la, requerirà un pla de reintroducció, a més d'una autorització de la conselleria competent en protecció d'espècies.
Article 29. Protecció d'arbres i arbredes monumentals, singulars i d'interés local
La protecció d'aquest patrimoni es regirà per la normativa general i específica d'aquest PORN i per les disposicions de la Llei de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana.
Article 30. Espècies animals
1. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN les següents:
Discoglossus jeanneae (gripau pintat), Graellsia isabellae (graèlsia), Aquila chrysaetos (àguila reial), Bubo bubo (duc), Burhinus oedicnemus (torli, Callandrella brachydactyla (terrerola), Caprimulgus europaeus (enganyapastors), Circaetus gallicus (àguila serpera), Emberiza hortulana (hortolà), Galerida theklae (cogullada fosca), Hieraaetus pennatus (àguila calçada), Lululla arborea (cotoliu), Oenanthe leucura (còlit negre), Pyrrhocorax pyrrhocorax (gralla de bec roig), Sylvia undata (busquereta cuallarga), Dendrocopus major (picot garser gros), Felis silvestris (gat salvatge), Streptopelia turtur (tórtora).
2. Hauran de respectar-se, en tot cas, les disposicions establides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció, i pel Reial decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades, i pel Reial decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca, i les normes per a la seua protecció, com també les normatives específiques existents sobre protecció de determinades espècies de fauna.
3. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, l'aprovació dels plans de recuperació, de conservació i d'acció previstos pel Catàleg valencià d'espècies amenaçades que afecten l'àmbit d'aquest PORN, requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits.
4. La llista d'espècies indicada en l'anterior apartat 1 té caràcter obert i, en conseqüència, quedarà automàticament ampliada amb aquelles espècies faunístiques que puguen en el futur ser considerades objecte de protecció per les distintes normatives i directrius aplicables amb caràcter general en els àmbits autonòmic, estatal o comunitari europeu.
Article 31. Protecció de la fauna salvatge
1. No estan permeses amb caràcter general, i significativament per a les espècies que aquestes normes defineixen com d'especial interés, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna salvatge com ara la destrucció de nius i caus, comerç d'ous i exemplars, eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl i altres.
2. Es fomentarà l'establiment de les mesures oportunes per a la conservació i millora de les poblacions de les espècies animals d'interés de l'àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un nombre més gran d'espècies al mateix temps.
3. Les autoritzacions excepcionals per al control de la població d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, la ramaderia, boscos, caça, fauna silvestre o salut pública, mitjançant qualsevol procediment de captura o mort (batudes, esperes, mètodes massius o no selectius, etc.), requeriran l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Es realitzarà un estricte seguiment i control d'aquestes autoritzacions.
4. S'incentivarà una gestió forestal, ramadera i agrícola que preveja practiques respectuoses amb la fauna
Article 32. Repoblació o alliberament d'animals
1. En l'àmbit territorial d'aquest pla no es podran alliberar animals exòtics, entenent-se com a tals els individus d'espècies, subespècies o varietats que no pertanguen o hagen pertangut històricament a la fauna de l'àmbit territorial del PORN. S'exceptuen d'aquesta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues, en programes autoritzats o promoguts per la conselleria competent sobre la matèria.
2. Així mateix, no podran alliberar-se animals que puguen comportar un perill per a les persones, els béns o els sistemes ecològics.
3. Per a aquelles espècies de les quals es tinguen registres històrics de la seua presència en l'àmbit del PORN i que es pretenguen reintroduir, es requeriran estudis de la viabilitat de la seua reintroducció i el seu impacte sobre el medi natural.
Article 33. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient incentivarà, com a criteri general en la gestió de les activitats agrícola, ramadera, forestal i cinegètica, l'adopció de mesures tendents al manteniment d'un mosaic heterogeni de boscos, matolls, cultius, prats i erms, evitant al mateix temps l'excessiva fragmentació d'aquests diferents usos en unitats de xicotetes dimensions.
2. No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat i per a l'alimentació, sense perjudici dels aprofitaments forestals existents i de les actuacions permeses per aquest pla sobre construcció o adequació de vies, infraestructures i edificacions, lligades als usos forestals i agropecuaris o al servei de les poblacions.
3. En el supòsit de superfícies dedicades històricament a l'explotació agrícola i en l'actualitat ocupades per vegetació natural, s'exigirà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals per a la seua reversió a l'activitat agrícola.
Secció 4ª
Protecció del paisatge i del patrimoni
etnogràfic del medi rural
Article 34. Objectius sectorials per a la protecció del paisatge i del patrimoni etnogràfic del medi rural
1. Ordenar, protegir, conservar, millorar i posar en valor el paisatge rural de Puebla de San Miguel com un dels elements més valuosos del patrimoni col·lectiu en termes ecològics, culturals, socials i econòmics, en l'àmbit de l'estratègia de desenrotllament sostenible que, desenrotllada mitjançant actuacions d'iniciativa pública, privada o mixta, estableix aquest PORN.
2. Fomentar les actuacions positives tendents a conservar, recrear, recuperar, crear ex novo, si és el cas, i posar en valor els elements naturals i antròpics del paisatge natural i rural tradicional.
Article 35. Foment de la qualitat paisatgística
1. A l'efecte d'aquesta normativa, constituiran el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb els dits elements naturals en un sistema agrari, silvícola, ramader, forestal i urbà, han configurat el paisatge de Puebla de San Miguel tal com es coneix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals, amb la seua fauna associada, com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de la riquesa cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús dels mateixos que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen, així mateix, els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic, tant de titularitat pública com privada a què es refereix la secció cinquena d'aquestes normes.
4. La interacció històrica entre home i naturalesa que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per naturalesa i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, l'ordenació del paisatge establida en aquest pla no preveu el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que defineix criteris dinàmics per a la seua conservació activa, la seua millora i la seua adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge, tant en el seu conjunt com en els seus distints elements.
5. L'ordenació i millora del paisatge hauran d'estar relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenrotllament local social i econòmic, sota múltiples aspectes de tipus ecològic, higienicosanitari, psicologicoperceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.
6. En l'àmbit territorial d'aquest pla, la conselleria competent en matèria de medi ambient tindrà una especial actuació tendent a assegurar el compliment de les disposicions sobre protecció i ordenació del paisatge contingudes en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
Article 36. Integració paisatgística de les actuacions
1. La implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu haurà de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. Amb aquest fi s'evitarà especialment ubicar-los a llocs de gran incidència visual. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar mesures adequades d'integració paisatgística.
2. Amb caràcter general, no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent els recolzats directament sobre elements naturals del territori o sobre les edificacions, amb finalitat aliena a les activitats econòmiques o socials implantades en el lloc on s'ubiquen aquests elements informatius. S'exclouen d'aquesta limitació els indicadors de caràcter institucional i els existents dins dels límits del sòl urbà i urbanitzable, a excepció d'aquells que s'ubiquen en contacte o relativament pròxims a elements d'interés natural o històric.
3. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, s'hauran de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
4. S'haurà de protegir amb especial atenció el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, formacions vegetals notables, arbres singulars i altres components del paisatge que hi aporten qualitat escènica, com les vies pecuàries, els camins tradicionals i els elements etnològics de l'arquitectura popular.
Article 37. Característiques estètiques de les edificacions en sòl no urbanitzable
Sense perjudici del que disposa la normativa vigent sobre ordenació del territori i edificació en el sòl no urbanitzable, l'edificació en aquesta categoria de sòl s'haurà d'executar dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals pròpies de la zona, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua alçada, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
Secció 5ª
Protecció del patrimoni cultural
Article 38. Objectius sectorials per a la protecció del patrimoni cultural
Fomentar l'ús públic dels béns del patrimoni historicoartístic, arqueològic i paleontològic, tant per la iniciativa pública com per la privada, en forma compatible amb la seua preservació i sempre que aquest ús no implique la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
Article 39. Patrimoni cultural
1. La protecció del patrimoni històric i cultural, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic, en l'àmbit d'aquest PORN es regirà per les disposicions de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, modificada per la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat.
2. La conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, amb la col·laboració de conselleria competent en matèria de medi ambient, redactarà i aprovarà un catàleg del patrimoni històric, arquitectònic i cultural de Puebla de San Miguel. Fins a la seua aprovació, tindran consideració de béns culturals especialment protegits, els inclosos en els inventaris de patrimoni cultural valencià que elabore la conselleria competent en aquesta matèria, com també els jaciments de restes paleontològiques existents en l'àmbit del PORN.
3. Els béns culturals especialment protegits podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors culturals i científics.
4. Qualsevol modificació o actuació sobre un element considerat bé cultural especialment protegit o sobre la seua àrea d'afecció, requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, el qual serà vinculant amb caràcter general.
Secció 6ª
Protecció dels camins ramaders
Article 40. Objectius sectorials per a la protecció dels camins ramaders
1. Vetlar pel manteniment i la recuperació dels camins ramaders com a espais d'ús públic.
2. Potenciar les seues funcions en la conservació i l'ús sostenible del medi natural.
Article 41. Criteris generals
1. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN es consideren un patrimoni públic de primera importància per als objectius de conservació natural i de desenrotllament sostenible expressats en el pla, tant pel seu caràcter de corredors ecològics per a la flora i la fauna com pel seu potencial socioeconòmic en relació amb l'ús públic ordenat del medi.
2. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, i disposicions que la desenrotllen, i a les directrius establides en aquest PORN.
3. D'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aquells camins ramaders existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural, no podran declarar-se innecessaris, ni alienar-se o dedicar-se a altres usos.
4. Tenint en compte el seu interés per motius d'ús ramader, de conservació del paisatge i de la naturalesa, educatius, recreatius i la seua utilitat per a connectar el territori de Puebla de San Miguel amb altres espais naturals protegits, es declaren d'interés natural en l'àmbit del PORN, i també s'hauran d'incloure en el Catàleg de Camins Ramaders d'interes natural de la Comunitat Valenciana, previst en l'esmentat article 17 de la Llei 11/1994, els assagadors, carrerades i senderes inclosos en l'àmbit del PORN.
5. La conselleria competent en matèria de medi ambient promourà les mesures i actuacions necessàries per a la recuperació de les condicions adequades d'ús d'aquells camins ramaders deteriorats, ocupats o inservibles per a l'ús públic.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'USOS,
ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
Secció 1ª
Agricultura i ramaderia
Article 42. Objectius sectorials per a l'agricultura i ramaderia
1. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos agraris.
2. Assegurar el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes per la seua rendibilitat econòmica i pel seu valor en termes ecològics, socials i culturals. Es relacionen amb aquest últim criteri, entre altres, les funcions indirectes de l'activitat agrària com a factor de biodiversitat ecològica i paisatgística necessari per al manteniment del mosaic territorial característic de l'ambient mediterrani, incloent-hi la prevenció d'incendis forestals i la multiplicitat d'hàbitats de flora i fauna. També està relacionada amb aquest criteri la preservació de determinats valors etnogràfics del medi rural, tant pel seu interés cultural intrínsec com pel seu potencial en l'ús públic del medi, com també la contribució a l'increment de la qualitat de vida que comporta per a les poblacions locals l'activitat agrària practicada a xicoteta escala.
3. Compatibilitzar l'aprofitament dels recursos ramaders amb el manteniment dels recursos naturals.
4. Es fomentarà l'apicultura, més enllà de la seua repercussió econòmica, per la seua importància fonamental, entre altres, per al desenrotllament rural, el manteniment de l'equilibri ecològic en afavorir la diversitat i conservació de la vida silvestre mitjançant la pol·linització. S'hauran de fomentar mesures destinades a millorar les condicions de producció i comercialització dels productes derivats d'aquesta activitat en conjunció amb la conselleria competent en la matèria.
Article 43. Definició
Es consideren activitats agrícoles o ramaderes, respectivament, les relacionades amb el cultiu de la terra i amb la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals domèstiques o cinegètiques.
Article 44. Règim general de l'activitat agrícola
1. Les activitats agrícoles existents es consideren protegides pel PORN, en tant que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció d'incendis forestals.
2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no podran ser transformats per a dedicar-los a l'activitat agrícola.
3. A l'efecte d'aquest pla s'entenen com terrenys forestals els així definits per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat. De conformitat amb aquesta definició, s'exceptuen de la prohibició general establida per l'apartat 2 d'aquest article i, per tant, són susceptibles en principi de reversió a cultiu, els antics terrenys agrícoles abandonats o semiabandonads que, després del cessament recent o antic del cultiu, mostren actualment un procés més o menys avançat de recobriment espontani per espècies vegetals procedents de l'entorn forestal, tant llenyoses com herbàcies. La posada en cultiu d'aquests terrenys abandonats estarà subjecta als requisits establits per les legislacions sectorials aplicables en matèria forestal, agrícola i d'ordenació del territori i d'aigües.
4. L'ús de productes fitosanitaris s'haurà d'ajustar a les normes sectorials aplicables en matèria agrícola i de qualitat de les aigües.
Article 45. Conservació dels terrenys cultivats
En relació amb els terrenys agrícoles situats en àmbit forestal i, en particular, per a aquells que el Pla de prevenció d'incendis forestals considere que actuen com a àrea contrafocs, la conselleria competent habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir el seu manteniment, pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront de l'erosió i els incendis forestals.
Article 46. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola
Només es permetran la construcció de cases d'apers en aquelles zones on l'activitat agrícola siga la predominant, amb l'informe favorable de l'òrgan gestor d'espais naturals. Edificacions que en cap cas podran superar els 16 m² i els 3 metres d'altura de cornisa. Aquestes construccions estaran subjectes a la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable i a l'Ordre de 17 d'octubre de 2005, de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es regula l'emissió d'informes de caràcter territorial i urbanístic.
Article 47. Règim general de la ramaderia extensiva
1. L'activitat ramadera extensiva es considera protegida pel PORN, en tant que forma part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la gestió integrada de la vegetació forestal. En atenció a aquestes circumstàncies, la conselleria competent en matèria de medi ambient fomentarà l'aplicació d'incentius econòmics a aquesta activitat per part de la conselleria competent en matèria ramadera.
2. Amb caràcter general, l'activitat ramadera està regulada per la seua normativa sectorial específica per les determinacions sobre aquesta contingudes en la legislació forestal i per les regulacions específiques que establisca la conselleria competent en matèria de ramaderia.
3. L'aprofitament ramader només podrà autoritzar-se en aquelles superfícies on la regeneració i el desenrotllament normal de la coberta vegetal, tant espontània com resultant de repoblació, estiga assegurada.
4. D'acord amb l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats, als terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi queda restringit el pasturatge durant un període de cinc anys. En aquest cas, la conselleria competent en matèria de medi ambient promourà l'aplicació de mesures pal·liatives dels perjudicis econòmics ocasionats als ramaders.
5. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en terrenys públics de la Generalitat, podrà limitar temporalment l'activitat ramadera en determinades àrees o per a determinades espècies, quan les condicions biològiques, sanitàries, ambientals o estudis científics així ho aconsellen. En el cas que aquestes mesures ocasionen perjudicis econòmics als ramaders, l'esmentada conselleria habilitarà mesures pal·liatives per a compensar aquests perjudicis.
6. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader, les establides en el Pla General d'Ordenació Forestal per al maneig de la ramaderia.
7. La conselleria competent en matèria de medi ambient, de comú acord amb els titulars de les explotacions ramaderes i dels terrenys de pastos, podrà, en cas necessari per a una correcta gestió de l'activitat ramadera i de les formacions vegetals, establir consensuadament les mesures i vies d'ordenació i gestió oportuns perquè l'activitat ramadera no origine un menyscabament dels recursos naturals en l'àmbit del PORN. Sense perjudici del que estableix el Pla fofestal per a aquesta activitat el criteri general és el següent:
a) Aconseguir un aprofitament ramader sostenible.
b) Potenciar el valor ecològic dels pastos.
c) Millorar les infraestructures per a aconseguir una adequada gestió silvopastoral.
d) L'aprofitament de la superfície dedicada al pasturatge haurà de tenir en compte les premisses següents:
d.1) La classe de bestiar no ha de comportar un perill per a la persistència i el normal desenrotllament de la vegetació pròpia de la zona.
d.2) El nombre de caps de bestiar ha de ser tal que puguen alimentar-se durant el temps de permanència, i aquest no ha de prolongar-se més enllà del que és necessari perquè el bestiar consumisca la producció estacional de pastos.
d.3) En calcular la càrrega ramadera s'haurà de tenir en compte la presència d'espècies silvestres cinegètiques i no cinegètiques.
d.4) La càrrega ramadera pasturant haurà d'atendre, com a factor primordial limitant, la conservació i el manteniment dels sòls enfront de l'erosió, com també l'equilibri amb la fauna salvatge i amb el medi vegetal.
Article 48. Edificacions i instal·lacions relacionades amb la ramaderia extensiva
No s'autoritzaran noves construccions destinades a aquest ús fora de les zones poblades, sí que seran autoritzables, amb l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, la reconstrucció o adequació d'edificis destinats a la guarda temporal o refugi de bestiar amb anterioritat a l'aprovació d'aquest PORN.
Article 49. Ramaderia intensiva
No podran instal·lar-se granges destinades a aquest tipus d'explotació fora dels espais zonificats com a zones poblades (ZPO) del PORN.
Article 50. Apicultura
En l'àmbit del PORN, la pràctica de l'apicultura es realitzarà d'acord amb les normatives sectorials aplicables.
Secció 2ª
Activitat forestal
Article 51. Objectius sectorials per a l'activitat forestal
Els objectius generals del PORN sobre els recursos forestals són els establits, amb caràcter general per al territori de la Comunitat Valenciana, per l'article 5 de les ordenances del sòl forestal contingudes en el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant el Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat. Aquests objectius són els següents:
1. La protecció, millora i conservació dels espais forestals, boscos i de la vegetació natural
a) Potenciar els espais forestals, els boscos, afavorir la seua recuperació i mantenir les espècies autòctones.
b) Valorar els distints tipus de matolls arbustius com etapes de desenrotllament de l'ecosistema que poden acabar originant boscos, i gestionar-los per a la consecució d'aquest objectiu on siga possible.
c) Mantenir, protegir i ampliar la coberta vegetal del nombre més gran possible d'estrats per a contrarestar el procés d'erosió, regular els fluxos hidrològics i pal·liar la modificació de les condicions climàtiques.
d) Assegurar l'adequada preservació de les espècies i els individus singulars, com també de les formacions vegetals d'alt valor ecològic, en particular les corresponents a la vegetació autòctona valenciana.
2. La planificació de les forests
a) Delimitar les àrees de major interés forestal per a la seua conservació i millora, com també per al seu aprofitament sostenible.
b) Planificar i coordinar l'acció de les administracions públiques en relació amb les mesures necessàries per a la prevenció i la defensa contra els incendis forestals.
3. Gestió sostenible dels aprofitaments forestals
a) Compatibilitzar els aprofitaments forestals i les actuacions silvícoles amb la realització d'altres aprofitaments o activitats com els cinegètics, de pasturatge i recol·lecció de productes de la muntanya, i adoptar les mesures de salvaguarda necessàries.
b) Afavorir, amb les cauteles necessàries, l'ús excursionista, recreatiu i pedagògic d'aquests terrenys i promoure la conscienciació social sobre els valors culturals, ecològics, ambientals i econòmics, que comporta el patrimoni forestal valencià.
c) Promoure la investigació i experimentació ambientals i la realització de cursos i ensenyaments de formació professional i d'especialitats vinculades amb l'àmbit forestal
d) Promoure la millora dels processos d'obtenció, transformació i comercialització dels productes i serveis que produeixen els espais forestals.
4. Coordinació i participació
a) Articular l'ordenació administrativa i gestió de la forest amb l'ordenació del territori, el planejament dels espais naturals protegits, el règim urbanístic, la planificació sectorial i la conservació del patrimoni històric, arqueològic, etnològic i paleontològic.
b) Fomentar la participació de tots els ciutadans, especialment dels que habiten al medi rural, en el manteniment, la millora i l'ampliació dels recursos forestals, interessant-los en els seus rendiments econòmics mitjançant la promoció d'ocupació i obtenció de beneficis, a través d'òrgans de participació o altres sistemes de coordinació i col·laboració que es desenrotllen amb aquest fi.
Article 52. Definició de terreny forestal
A l'efecte d'aquest pla, es consideren terrenys forestals els així definits pel títol I del vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, en desenrotllament de la legislació vigent en matèria forestal.
Article 53. Règim general de l'activitat forestal
1. En l'àmbit territorial del PORN l'activitat forestal s'haurà d'atenir, en la seua planificació, execució i desenrotllament, als principis fonamentals establits al respecte pel vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana en l'article 3 de les ordenances del sòl forestal. Aquests principis són els següents:
a) La sostenibilitat, és a dir, l'administració i ús dels boscos i forests de forma i intensitat tals que incrementen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
b) La multifuncionalitat, és a dir, reconeixement del paper de les forets i boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenrotllament econòmic i social de les nacions.
c) La integració, és a dir, unir l'àmbit forestal i la conservació de la naturalesa en tots els seus vessants, contemplant conjuntament l'administració i gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.
d) La participació, és a dir, el pla es concep en la seua elaboració i aplicació com una eina de participació pública en la gestió dels espais forestals.
e) Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenrotllades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
2. Les activitats forestals es consideren protegides pel PORN, en tant que formen part del model territorial del municipi i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.
3. En l'àmbit del PORN el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és l'establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, desenrotllada per l'esmentat Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en l'àmbit de les seues competències, haurà de promoure el compliment de les directrius establides a partir de la reforma de la política agrària comunitària en matèria forestal en tots els terrenys forestals inclosos en el PORN, siguen públics o privats.
5. L'acció de la conselleria competent en matèria forestal s'orientarà a aconseguir la conservació, millora, restauració i ordenat aprofitament de les forests, siga quina siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica haurà de ser d'acord amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
6. Les forests, com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionats de forma integrada contemplant-se conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constitueixen, a fi d'aconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
7. En el maneig de la vegetació es donarà preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses d'espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
Article 54. Ordenació dels recursos forestals
Atesa la necessària revisió del Projecte d'ordenació dels recursos forestals a la forest d'utilitat pública núm. 55, La Puebla, aquesta s'haurà de finalitzar abans de sis mesos després de l'entrada en vigor d'aquest PORN.
Article 55. Suport a la propietat forestal
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals, als quals prestarà el seu suport tècnic, logístic, administratiu i econòmic, establint el programa d'actuacions d'aquest PORN previsions específiques amb aquesta finalitat.
2. En l'àmbit del Pla forestal de Puebla de San Miguel a què es refereix l'article 53.1 d'aquestes normes, l'esmentada col·laboració tindrà com a objectiu genèric afavorir i millorar, en l'àmbit territorial del PORN, l'exercici de l'activitat forestal basada en l'aprofitament racional i sostenible dels recursos naturals objecte d'aquesta, procurant a més la seua realització de manera coordinada amb la gestió de l'espai natural protegit que es constituïsca en una part de l'àmbit territorial d'aquest pla. Amb aquest fi s'establirà l'oportú mecanisme de col·laboració, de comú acord entre la conselleria competent en matèria de medi ambient i els titulars dels terrenys forestals.
3. Com a finalitats específiques d'aquesta col·laboració s'estableixen les següents, en llista oberta:
a) Millora i racionalització de l'activitat forestal
b) Coordinació d'aquesta activitat amb la gestió de l'espai protegit.
c) Millora i adequació d'accessos als terrenys forestals.
d) Prevenció d'incendis mitjançant la gestió coordinada de les restes de poda i tala i de les activitats de neteja de sotabosc.
d) Tractaments en masses arbòries amb finalitat fitosanitària, de prevenció d'incendis o de lluita contra l'erosió.
e) Assessorament tècnic als titulars dels terrenys forestals sobre matèries del seu interés.
f) Activitats de formació o divulgació en matèria forestal i de conservació del medi natural.
g) Suport econòmic a activitats de gestió dels recursos forestals privats, en el marc del programa d'actuacions d'aquest pla.
h) Suport material a aquestes activitats, mitjançant els mitjans materials i humans propis de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
i) Suport administratiu als esmentats titulars de terrenys, en tot el que es refereix a autoritzacions, informes, tramitacions administratives i participació en els òrgans o entitats col·legiades que es constituïsquen en relació amb els objectius del PORN.
j) Qualsevol altra finalitat que puga establir-se de comú acord entre ambdues parts.
Article 56. Productes fitosanitaris forestals
En relació amb la utilització de productes fitosanitaris caldrà ajustar-se al que s'ha disposa la normativa vigent en la matèria. Serà necessària l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'aquests productes.
Article 57. Canvi de l'ús forestal
El canvi d'ús forestal del sòl, entenent-se per terreny forestal aquell 'així definit en el vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb el que estableix la legislació forestal.
Article 58. Risc d'erosió i desertificació
En els terrenys forestals sotmesos a processos de desertificació i erosió greus, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, l'aplicació de mesures de regeneració i restauració com ara:
a) La restauració de la coberta vegetal, mitjançant la plantació d'espècies arbòries i arbustives adequades.
b) La regulació del pasturatge i la caça quan afecte la implantació i regeneració de la vegetació.
c) La restauració de les formacions forestals despoblades d'arbres existents en zones amb risc d'erosió alt, conduint-les cap a formacions arbrades.
d) La millora de la funció protectora de les formacions forestals arbrades existents en zones amb erosió alta, afavorint la seua integració ecològica a fi d'aconseguir una major cobertura del sòl i una millora apreciable en les condicions edàfiques.
e) La realització d'obres per a la consolidació hidrològica de llits i vessants, com també la contenció de sediments.
Article 59. Incendis forestals
Es considera d'importància capital la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. En relació amb això, la conselleria competent en la matèria elaborarà i aprovarà, mitjançant un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla de prevenció d'incendis forestals de Puebla de San Miguel. Aquesta pla haurà de prestar especial atenció al desenrotllament i la millora de mesures i pràctiques de silvicultura preventiva.
Article 60. Edificacions i instal·lacions d'ús forestal
1. La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat forestal es realitzarà d'acord amb els requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o altres normatives sectorials aplicables.
2. Amb l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals es podran realitzar les actuacions següents:
a) La millora i el manteniment de l'observatori forestal de l'esparver.
b) L'adequació d'algun punt de vigilància, mitjançant la reforma d'algun edifici existent, per a la realització de tasques de vigilància forestal que duguen a terme altres brigades presents en l'espai natural protegit o altres organitzacions.
c) La construcció d'un heliport en l'entorn del nucli urbà de Puebla de San Miguel, destinat a l'extinció d'incendis forestals o altres situacions de protecció civil.
Article 61. Trànsit de persones i ús públic en terrenys forestals
1. En els terrenys forestals privats, el trànsit de persones alienes a aquests amb qualsevol finalitat, com també les activitats d'ús públic del medi, només podran realitzar-se amb el consentiment previ exprés o tàcit dels titulars de les finques, respectant les servituds de pas tradicionals. S'exceptua d'aquesta limitació el personal dedicat a l'extinció d'incendis forestals.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient haurà de promoure l'habilitació i l'adequada dotació de determinats espais i itineraris de les forests públiques per a l'exercici d'activitats recreatives, educatives i culturals, compatibles amb la conservació d'aquestes.
Article 62. Recollida de bolets i altres fongs
1. La recollida de fongs als terrenys forestals està regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, com també per l'Ordre d'11 de setembre de 1998, de la conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de la trufa en el territori de la Comunitat Valenciana.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els titulars de les explotacions forestals amb presència de bolets utilitzables, promourà la regulació específica d'aquest aprofitament mitjançant els mecanismes previstos en la legislació aplicable.
3. Aquesta conselleria, així mateix, haurà de vetlar perquè l'exercici d'aquesta activitat per persones alienes als titulars dels terrenys forestals afectats, es realitze sense perjudici per als sòls, la vegetació, o els béns construïts existents en aquests terrenys.
Secció 3ª
Caça
Article 63. Objectius sectorials de la caça
1. Assegurar l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics.
2. Assegurar el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals.
3. Contribuir a la pervivència de les activitats cinegètiques pel seu potencial econòmic, com també pels beneficis socials que presta als titulars dels terrenys inclosos en els vedats i a altres sectors de la població local.
Article 64. Regulació general de l'activitat cinegètica
1. L'ordenació, la gestió i la pràctica de l'activitat cinegètica en l'àmbit del PORN està regulada per la seua respectiva normativa sectorial, com també per les disposicions que, en desenrotllament d'aquestes, emeta la conselleria competent sobre aquestes matèries.
2. Els vedats de caça es regularan i gestionaran d'acord amb els corresponents plans tècnics d'ordenació cinegètica. Aquests plans, atenent als criteris establits per la legislació vigent sobre caça, hauran de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics, a partir de taxes d'aprofitament adequades a les existències censals de les poblacions cinegètiques.
3. Poden ser objecte de caça les espècies cinegètiques establides, amb caràcter general, a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable.
4. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es desenrotllarà sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també amb el normal desenrotllament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes i forestals.
5. De conformitat amb l'article 5 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi queda restringida la caça durant un període mínim d'una temporada. El període màxim de restricció serà determinat, per a cada zona incendiada en particular, per la conselleria competent en matèria de medi ambient, després de la consulta prèvia a les associacions de caçadors afectades. També, de conformitat amb l'esmentat article 5 del Decret 6/2004, amb caràcter extraordinari i degudament motivat per a evitar perjudicis als hàbitats, la fauna i la flora, aquesta conselleria podrà autoritzar la caça dins de l'esmentat període de restricció quan la regeneració natural de la vegetació en l'àmbit incendiat així ho permeta.
6. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització de la conselleria competent sobre caça.
7. La conselleria competent sobre caça, atesa l'elevada importància com a recurs cinegètic i econòmic de les poblacions de cabra salvatge, cabirol i cérvol, elaborarà un protocol de vigilància sanitària que permeta tant d'evitar l'entrada de sarna sarcòptica o altres malalties, com prendre amb promptitud les mesures necessàries en cas de detecció d'animals malalts. Tot brot d'epizoòtia detectada en la cabanya cinegètica, ha de ser d'obligada declaració als organismes competents en matèria de sanitat animal.
8. La conselleria competent en caça, en col·laboració amb les associacions locals de caçadors, incentivarà l'execució d'actuacions destinades a la millora i gestió, com ara instal·lació i millora d'abeuradors i altres instal·lacions cinegètiques, vacunacions, sembres de suport a la fauna, reparació de camins, com també la redacció del corresponent pla tècnic d'ordenació cinegètica subscrit per un tècnic competent que ordenarà les intervencions d'ús, gestió i foment que s'ha de realitzar en cada espai, donant preferència a les mesures de conservació i millora dels hàbitats propicis per a cada espècie cinegètica. La realització per un tècnic competent de la memòria i el pla de gestió detallaran i justificaran, respectivament, les desviacions i els avanços o retards d'execució haguts respecte al pla tècnic d'ordenació cinegètica de l'activitat cinegètica.
Secció 4ª
Activitats extractives mineres
Article 65. Objectius sectorials de les activitats extractives mineres
Regular l'aprofitament dels recursos miners per a contribuir a una explotació adequada a l'entorn natural en què es desenrotlla, evitant i minimitzant els impactes que puga produir sobre el medi ambient i sobre el paisatge.
Article 66. Activitats extractives i mineres
1. Queda prohibit l'atorgament de noves autoritzacions o concessions mineres d'explotació en l'àmbit del PORN, excepte aquelles sol·licituds en tràmit a l'entrada en vigor del PORN que disposen de l'avaluació favorable del seu impacte ambiental i amb un informe previ del departament competent en espais naturals. Així mateix també s'exceptuen les concessions d'aprofitament d'aigües declarades com a minerals a l'efecte de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines i del Reial decret 1074/2002, de 18 d'octubre, modificat pel Reial Decret 1744/2003, de 19 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament tecnicosanitari per a l'elaboració, la circulació i el comerç d'aigües de beguda envasada, sempre que tinguen les autoritzacions reglamentàries corresponents, amb un informe previ del departament competent en matèria d'espais naturals.
2. En relació amb les concessions mineres o autoritzacions d'explotació de recursos minerals vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla, la conselleria competent en matèria de mineria, en coordinació amb la conselleria competent al medi ambient, i en col·laboració amb els titulars d'aquestes i amb l'Ajuntament de Puebla de San Miguel, tindrà una especial actuació de seguiment de l'execució dels plans de restauració per a les explotacions mineres aprovats per l'administració substantiva, fins al moment de la caducitat i abandó de labors d'aquestes.
Secció 5ª
Activitats industrials i comercials
Article 67. Objectius sectorials de les activitats industrials i comercials
1. Fomentar l'establiment o la reconversió d'activitats industrials vinculades a l'aprofitament, transformació, posada en valor o comercialització de productes locals del sector primari tant agrícola com ramader o forestal, com també les activitats del sector serveis vinculades a l'ús públic del medi.
2. Regular aquesta activitat per a evitar o minimitzar els impactes negatius que es puguen produir sobre el medi ambient.
Article 68. Criteris generals sobre les activitats industrials i comercials
1. Les iniciatives de foment de l'activitat industrial i comercial hauran d'atendre especialment a la creació de condicions, facilitats i recursos gestors per a la posada en valor dels recursos humans locals, amb criteris de desenrotllament i foment de l'activitat econòmica, social i cultural de la zona en funció de l'ús sostenible i la conservació dels recursos naturals de Puebla de San Miguel.
2. La implantació de noves activitats industrials i comercials es realitzarà en els àmbits territorials i amb els requisits que preveja el planejament urbanístic municipal, el qual haurà d'atendre les determinacions de les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, ordenació del territori, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, protecció de l'ambient atmosfèric, abocaments al medi hídric o al subsòl i, si és el cas, avaluació d'impacte ambiental.
3. No podran instal·lar-se noves activitats industrials i comercials fora de les zones poblades (ZPO).
Secció 6ª
Ús públic del medi. Activitats turístiques,
educatives i recreatives
Article 69. Objectius sectorials per a l'ús públic del medi i les activitats turístiques, educatives i recreatives
1. Fomentar i regular les activitats relacionades amb el gaudi ordenat i l'ensenyament dels valors naturals i culturals de la zona, tant existents com potencials que s'han de desenrotllar, com a part fonamental de l'estratègia de desenrotllament sostenible definida en el PORN.
2. Millorar les potencialitats locals en termes de recursos humans, econòmics, financers, socials i culturals.
3. Aconseguir, mantenir i difondre una oferta d'ús públic d'alta qualitat, tant en el nivell dels equipaments com en termes de qualitat del medi ambient humà i natural.
Article 70. Ordenació de l'ús públic
La conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà un programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN. Aquest programa s'executarà mitjançant actuacions a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i haurà de preveure, almenys, els aspectes següents:
Anàlisi i tipificació de la demanda.
Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic.
Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
Localització de les instal·lacions i equipaments.
Proposta d'elements senyalitzadors homogenis.
Directrius per a l'elaboració dels projectes.
Programació de les actuacions previstes.
Cost econòmic d'aplicació.
Formules de finançament i gestió, amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat.
Regulació de l'ús públic atenent a la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
Article 71. Normes específiques d'ús públic
1. La localització i l'equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives en sòl no urbanitzable haurà de disposar de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de les preceptives autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, circular amb vehicles amb motor o sense fora de les carreteres i camins, inclosos els agrícoles i forestals.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense, excepte les que es realitzen en carreteres asfaltades pertanyents a les xarxes autonòmica o local, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
4. A la zona de protecció integral (ZPI) del PORN no es permet la realització de competicions esportives de vehicles, amb motor o sense, en qualsevol tipus de camí, asfaltat o no. En aquesta zona, a més, no es permeten les excursions organitzades de vehicles amb motor, quan el nombre de vehicles participants siga superior a deu.
Article 72. Condicions d'ubicació de les instal·lacions turístiques, educatives i recreatives
Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i espllai, incloent les edificacions destinades a allotjament i restauració, queden subjectes, amb caràcter general, a les determinacions següents:
a) La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a aquestes activitats requerirà informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional, sense perjudici de les pertinents autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
b) Les zones d'acampada i àrees recreatives hauran d'atenir-se al que disposa el capítol III del Decret 233/1994 i l'Ordre de 23 de febrer de 1995 de la conselleria de Medi Ambient, i les instal·lacions destinades a l'allotjament turístic rural d'interior s'hauran d'atenir al Decret 188/2005.
c) En terrenys forestals es prohibeix la instal·lació de nous paellers o qualsevol altre tipus d'estructura preparada per a encendre foc, i es podran suprimir els existents en el moment de l'aprovació d'aquest PORN si es consideren d'alt risc d'incendi a criteri de l'administració forestal.
d) L'adaptació o transformació d'edificacions existents per a l'ús turístic, educatiu, esportiu o recreatiu es considerarà preferible davant de l'alternativa d'edificació de nova planta amb aquesta finalitat.
e) Es prioritzarà la instal·lació, d'aquest tipus d'infraestructures a les proximitats del nucli urbà de Puebla de San Miguel.
Secció 7ª
Activitats d'investigació
Article 73. Objectius sectorials per a les activitats d'investigació
1. Determinar la composició, estructura, funcionament i dinàmica dels sistemes naturals més rellevants de Puebla de San Miguel des de la investigació bàsica, a fi d'assegurar la correcta gestió per a la conservació i l'ús sostenible dels recursos naturals i la diversitat biològica
2. Promoure la col·laboració amb els centres d'investigació i els mateixos investigadors, que assegure una activitat d'estudis adequada a les necessitats Puebla de San Miguel.
Article 74. Activitats d'investigació i seguiment ecològic
1. Qualsevol treball d'investigació dels recursos naturals o seguiment ecològic que es duga a terme, requerirà l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, a la qual se li hauran de lliurar dos exemplars de totes les publicacions que es deriven de la investigació realitzada en l'àmbit del PORN.
2. La construcció d'instal·lacions destinades a les activitats científiques sobre sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
3. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable a l'ús científic serà en tot cas prioritària sobre la nova construcció, per al mateix tipus d'usos.
4. Les construccions i instal·lacions vinculades a les activitats d'investigació hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequades a les activitats científiques que es realitzen on hagen d'instal·lar-se. No es permetrà en la zona de protecció integral (ZPI) del PORN cap instal·lació d'aquest tipus.
Secció 8ª
Activitat urbanística i edificació
Article 75. Objectius sectorials de l'activitat urbanística i l'edificació
1. Integrar la planificació urbanística municipal amb els objectius de conservació i desenrotllament sostenible d'aquest pla.
2. Aconseguir, en l'edificació i en l'estructura urbanística, un nivell de qualitat adequat als valors ambientals i paisatgístics de la zona, com també les necessitats de qualitat de vida dels habitants.
Article 76. Règim general de l'activitat urbanística
1. Els planejaments urbanístics que s'aproven després de l'entrada en vigor d'aquest pla, o bé es modifiquen afectant territorialment aquest, hauran d'incorporar les determinacions de PORN que afecten l'activitat urbanística, l'edificació i la qualitat ambiental i paisatgística.
2. La possible classificació de nou sòl urbà o urbanitzable es realitzarà d'acord amb els requisits i procediments establits per la normativa urbanística vigent. Aquesta possible classificació haurà de justificar-se atenent a la necessitat del nucli de població en matèria d'edificació residencial, infraestructures, equipaments, serveis i activitats econòmiques i socials.
Article 77. Règim general de l'edificació
1. Les noves edificacions, com també les remodelacions d'edificis que afecten l'exterior d'aquestes, hauran de complir els requisits mínims de qualitat en l'àmbit del sòl urbanitzable següent:
a) S'hauran d'adequar als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l'entorn paisatgístic on es troben.
b) Respectaran les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per l'alçada, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions tradicionals de la zona.
c) Les façanes dels edificis públics o privats, com també les mitgeres i parets unides al descobert, hauran de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.
d) Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les façanes.
e) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici hauran de quedar integrats en la composició de l'edifici o ocults.
f) Haurà d'evitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, com també de les antenes de televisió i ràdio.
2. En tot l'àmbit del PORN queda prohibit el desmantellament, la demolició o l'alteració substancial d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals o d'interés historicoartístic o arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que comporten la seua millora, restauració i conservació.
Secció 9ª
Infraestructures
Article 78. Objectius sectorials per a les infraestructures
1. Aconseguir una dotació d'infraestructures, tant viàries com d'un altre tipus, adequades a les necessitats la població local i dels visitants, atenent als barems quantitatius i de qualitat exigibles a la Unió Europea actualment.
2. Integrar aquestes dotacions amb els objectius d'aquest pla sobre desenrotllament sostenible en funció de la conservació de la qualitat del medi ambient i el paisatge.
3. Impulsar la construcció de la carretera fins a Ademuz i l'adequació de la CV-363 en direcció a Aras de los Olmos. Aquestes activitats, sotmeses al règim d'avaluació d'impacte ambiental, es consideren prioritàries.
Article 79. Règim d'avaluació ambiental de les actuacions sobre infraestructures
La normativa vigent sobre avaluació d'impacte ambiental, d'àmbit estatal i autonòmic, estableix els casos en què la construcció de noves infraestructures amb qualsevol finalitat, com també la remodelació de les existents, estan sotmeses al procediment d'avaluació o estimació d'impacte ambiental. Aquest règim general és el vigent en l'àmbit territorial del PORN.
Article 80. Criteris generals sobre infraestructures
1. La construcció o remodelació d'infraestructures que, pel seu abast o característiques, estiguen subjectes al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental, requeriran informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. A l'efecte d'instal·lació de noves infraestructures, la xarxa viària autonòmica o local té la consideració de «corredor de localització d'infraestructures» en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions infraestructurals de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, conduccions d'aigua, gasoductes o altres conduccions, hauran de dirigir-se amb caràcter prioritari cap aquests «corredors». En tot cas, els corredors de localització d'infraestructures hauran d'evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.
3. La construcció o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus hauran de realitzar-se amb les adequades mesures correctores d'integració paisatgística i de minimització dels impactes ambientals negatius, principalment quant a la correcta ubicació d'aquestes i a la restauració dels terrenys i les formacions vegetals afectades.
Article 81. Xarxa viària
1. D'acord amb el que estableix l'apartat 3 de l'article 35 d'aquestes normes, les obres de construcció, millora, ampliació i conservació d'infraestructures viàries hauran de preveure mesures per a la seua integració paisatgística i la minimització de l'impacte ambiental, i així mateix, hauran de preveure la regeneració de les àrees degradades i la restauració de la coberta vegetal mitjançant espècies autòctones adequades per a la fixació de talussos i control dels processos erosius.
2. Els projectes d'adequació, millora i creació de camins destinats a l'ús públic recreatiu, accessos a finques forestals o agrícoles i altres, s'hauran de sotmetre a l'informe preceptiu de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 82. Abastiment d'aigua
La construcció o remodelació d'infraestructures de captació, emmagatzemament o distribució d'aigua, tant potable de consum públic com per a altres usos, estan subjectes a les regulacions sectorials específiques, incloent l'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga, i a les determinacions d'aquestes normes sobre qualitat de l'edificació en el sòl no urbanitzable i sobre conservació del medi, el paisatge, els recursos geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
Article 83. Sanejament i depuració d'aigües residuals
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb l'Ajuntament i la resta d'organismes competents en les administracions autonòmica i local, fomentarà la construcció i l'adequada gestió de sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals per als nuclis de població i per a l'edificació aïllada en l'àmbit territorial del PORN.
2. Els requisits en sanejament i depuració d'aigües residuals, per als nuclis de població i per a l'edificació en el sòl no urbanitzable, són els exigits amb caràcter general per les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, sòl no urbanitzable i abocaments al medi hídric i al subsòl.
Article 84. Residus sòlids
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb l'Ajuntament i la resta d'òrgans implicats, promourà les mesures necessàries per a assegurar l'adequada gestió dels residus sòlids d'acord amb el que estableix la normativa sobre residus i la planificació sectorial en la matèria.
2. D'acord amb aquesta normativa sectorial, no es permet l'abocament, emmagatzemament, manipulació o transport incontrolats de residus sòlids de qualsevol naturalesa. L'esmentada conselleria competent haurà de promoure les mesures oportunes per a la neteja i restauració dels terrenys afectats per abocaments sòlids.
Article 85. Infraestructures energètiques
1. Amb caràcter general, la instal·lació de qualsevol infraestructura energètica, requerirà informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i haurà d'estar subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, quan corresponga.
2. En particular, requeriran aquest informe favorable la instal·lació de noves línies elèctriques i els treballs d'adequació diferents de la conservació o reparació ordinària d'aquests.
3. Aquelles línies elèctriques preexistents que creuen llocs considerats perillosos per a la defensa contra incendis per mitjans aeris, hauran de disposar obligatòriament d'avisadors instal·lats per les companyies elèctriques.
4. A fi d'evitar els riscos de possibles incendis, s'haurà de procedir, de forma periòdica, a l'eliminació del combustible forestal existent al llarg de la franja de terreny afectada pels línies elèctriques, de manera que es complisquen les prescripcions que a aquest efecte establisquen els instruments de planificació per a la lluita contra els incendis forestals.
5. La conselleria competent en matèria de medi ambient impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, l'execució de programes d'electrificació destinats a la millora de l'hàbitat rural i dels equipaments i serveis destinats a l'ús públic.
6. S'haurà de promoure l'aplicació d'energies renovables per als usos requerits en l'àmbit territorial del PORN.
7. S'haurà de promoure que les noves línies elèctriques en l'àmbit del PORN es construïsquen subterranis i, en tot cas, seguisquen el traçat de vies de comunicació existents, evitant en la mesura que es puga l'afecció a terrenys de forest o cultiu.
Article 86. Telecomunicacions
1. La conselleria competent en matèria de telecomunicacions haurà d'impulsarà davant dels organismes competents la progressiva correcció dels dèficits en cobertura de telefonia mòbil i altres instal·lacions de telecomunicació.
2. La instal·lació d'antenes i els seus elements associats, tant de telefonia mòbil com per a altres finalitats, requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici dels preceptius informes i autoritzacions sectorials.
3. Es promourà que les noves línies i canalitzacions de telecomunicació, en l'àmbit del PORN es construïsquen preferiblement subterrànies i, en tot cas, wue seguisquen el traçat de vies de comunicació existents, evitant en la mesura que es puga l'afecció a terrenys de forest o cultiu.
Article 87. Accés d'helicòpters
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient impulsarà la dotació de mitjans per a l'accés d'helicòpters a l'àmbit territorial del PORN, en especial amb finalitats de prevenció i lluita contra incendis, atenció sanitària i protecció civil.
2. Les necessitats en helipistes per a aquestes finalitats seran establides pels organismes sectorials que corresponguen. La construcció d'aquestes en l'àmbit del Sòl No Urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria competent.
Article 88. Preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits
La construcció de preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits de rius i barrancs, amb finalitat de correcció hidrologicoforestal o de gestió del recurs hídric, està sotmesa als requisits, procediments i autoritzacions sectorials establits per les normatives sectorials en matèria forestal i d'aigües, com també al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, quan corresponga. Les actuacions promogudes o autoritzades per organismes aliens a la conselleria competent en matèria de medi ambient, requeriran informe favorable d'aquesta última.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
REGULACIÓ DE LES ZONES D'ORDENACIÓ DEL PORN
CAPÍTOL I
ZONIFICACIÓ DEL PORN
Article 89. Zonificació
1. En l'àmbit territorial del PORN s'estableix una zonificació del sòl definida per les categories d'ordenació següents:
a) Zona de protecció integral (ZPI)
b) Zona de protecció ecològica (ZPE)
c) Zona de protecció agrícola (ZA)
d) Zones Poblada (ZPO)
e) Zona d'Activitats Compatibles (ZC)
2. La delimitació gràfica de les esmentades categories d'ordenació figura en la cartografia de zonificació del PORN.
3. Pels rellevants valors ambientals i culturals dels terrenys inclosos en aquestes categories d'ordenació, com també per les possibilitats gestores que ofereixen per a la consecució dels objectius del PORN, aquest pla proposa la tramitació i declaració d'un parc natural en aquest àmbit territorial, d'acord amb el que estableix la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, del qual quedaria exclosa la categoria de zonificació d'aquest PORN «zona de poblada (ZPO)».
4. Totes les àrees de zonificació proposades, a excepció de la zona poblada (ZPO) i la zona d'activitats compatibles (ZC), tindran la consideració de sòl no urbanitzable protegit. Aquesta última, en el moment que es duga a terme la restauració definitiva, caducitat i l'abandó de les labors de les explotacions mineres també es reclassificarà automàticament a sòl no urbanitzable protegit.
CAPÍTOL II
ZONA DE PROTECCIÓ INTEGRAL (ZPI)
Article 90. Caracterització
Constitueixen la zona de protecció integral (ZPI) d'aquest pla els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les característiques següents:
a) Presència de molt rellevants, i fins i tot excepcionals, valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, constituint ecosistemes amb una funció ambiental de destacada importància. S'inclouen en aquesta categoria:
a.1) Determinats alzinars, rouredes, pinedes de pi negre i roig, rocams, savinars, entre altres hàbitats d'especial interés.
a.2) Zones de cria d'espècies de fauna sensibles a la presència humana.
a.3) Àrees d'especial importància per a espècies de flora i fauna rares, endèmiques o amenaçades, incloent-hi les microreserves de flora declarades.
a.4) Arbres i arbredes monumentals, singulars i d'interés local, declarades o que es declaren segons les disposicions de la Llei de patrimoni arbori de la Comunitat Valenciana.
b) La titularitat dels terrenys és la següent:
b.1) Terrenys de titularitat pública de l'Ajuntament de Puebla de San Miguel.
b.2) Domini públic hidràulic, de titularitat estatal.
Article 91. Objectius de l'ordenació
1. Conservació i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic.
2. Conservació i millora de la diversitat biològica i de l'estructura, funció i dinamisme dels processos ecològics.
3. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, en les zones on es realitza aquest ús.
Article 92. Règim d'usos
1. Criteris generals:
a) Es consideren permesos tots els usos del sòl i dels recursos naturals que es realitzen legalment a l'entrada en vigor d'aquest pla, o bé que puga autoritzar en el futur la conselleria competent sobre medi ambient. En particular, les activitats forestal, ramadera i cinegètica (caça major i menor), es podran realitzar d'acord amb les respectives regulacions sectorials i d'acord amb les normes generals del PORN que siguen aplicables.
b) La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals.
c) Aquesta zona és especialment adequada per a les actuacions lligades a la conservació, investigació i interpretació de la naturalesa.
d) Les activitats d'estudi, interpretació i ús públic es realitzaran en forma compatible amb la conservació del medi i amb les activitats lligades a l'ús dels recursos naturals.
e) Es promouran les intervencions que possibiliten una progressiva recuperació dels hàbitats degradats.
f) No es consideren compatibles les actuacions que puguen comportar una transformació o modificació substancials del medi, i comporten degradació irreversible dels ecosistemes.
2. Usos permisos:
Tots els usos en relació amb els criteris indicats en l'anterior apartat 1 i que no estiguen expressament prohibits o condicionats per les normes generals del PORN per a aquesta categoria d'ordenació.
3. Usos prohibits i condicionats:
a) Amb caràcter general es prohibeixen tots els usos o activitats que impossibiliten o dificulten la consecució dels criteris de conservació indicats en l'anterior apartat 1, com també el normal exercici dels usos permesos.
b) En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'aquest pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de la zona de protecció integral (ZPI)
CAPÍTOL III
ZONA DE PROTECCIÓ ECOLÒGICA (ZPE)
Article 93. Caracterització
Constitueixen la zona de protecció ecològica (ZPE), els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les característiques setgüents:
a) Presència de rellevants, o molt rellevants en determinats casos, valors ecològics, que es presenten en les zones boscoses no incloses en la zonificació del punt anterior.
b) Titularitat pública dels terrenys com a norma general, com també aquelles zones de titularitat privada ocupades amb vegetació natural després de l'abandó de l'activitat agrícola tradicional.
Article 94. Objectius de l'ordenació
1. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, de comú acord entre la conselleria competent sobre medi ambient i l'administració local.
2. Conservació, regeneració i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic d'interés, com també dels processos ecològics essencials, en forma compatible amb els usos existents.
3. Foment de l'ús públic ordenat del medi i, en particular, del gaudi, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals de la zona. En forma compatible amb la conservació dels valors ambientals, el normal exercici de les activitats de gestió dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, i els legítims drets dels titulars dels terrenys i els recursos naturals.
Article 95. Règim d'usos
1. Criteris generals:
a) El règim d'usos està condicionat a la consecució dels objectius enumerats en l'article 93 d'aquestes normes. En conseqüència, amb caràcter general, es consideren permesos els usos i activitats que afavorisquen o no impedisquen la consecució d'aquests objectius, mentre que estan prohibits o condicionats aquells usos i activitats que impedisquen o dificulten aquest resultat.
b) La conselleria competent en matèria de medi ambient, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals en aquesta categoria d'ordenació.
2. Criteris específics:
a) Aquesta zona inclou els valors ambientals, paisatgístics i geomorfològics, com també els usos forestals, ramaders i cinegètics.
b) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació d'aquests valors en forma compatible amb el manteniment i desenrotllament dels usos existents. En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'aquest pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de la zona de protecció ecològica (ZPE).
b.1) Per això, el règim d'usos està destinat a la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals de la zona, en forma compatible amb el manteniment i l'exercici de l'activitat existent de tipus ramader, forestal, agrícola (en el supòsit de la seua reversió a aquesta activitat en els supòsits que es complisca la normativa general), cinegètic i d'ús públic.
c) Queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'aquest pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de la zona de protecció ecològica (ZPE), i tots aquells que puguen menyscabar o perjudicar els valors intrínsecs que li atorguen el dret a incloure's en aquest nivell de zonificació.
CAPÍTOL IV
ZONA DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA (ZA)
Article 96. Caracterització
Constitueixen la zona de protecció agrícola (ZA), els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les següents característiques:
a) Inclou els entorns naturals immediats al nucli de població i la major part de les zones cultivades actualment o en el seu dia, la majoria d'aquestes en distint grau d'abandó, intercalades habitualment amb sectors forestals. Aquesta zona mostra elements culturals derivats de mateixa activitat agrícola.
b) La titularitat dels terrenys és majoritàriament de caràcter privat.
Article 97. Objectius de l'ordenació
1. Conservació i foment d'un ús sostenible de les activitats agrícoles que es realitzen en aquestes zones.
2. Impuls d'aquest tipus de pràctiques com a factor de millora paisatgística, impuls econòmic i millora dels ecosistemes.
Article 98. Règim d'usos
Criteris generals
a) El règim d'usos està condicionat a la consecució dels objectius enumerats en l'article 97 d'aquestes normes. En conseqüència, amb caràcter general, es consideren permesos els usos i activitats que afavorisquen o no impedisquen la consecució d'aquests objectius, mentre que estan prohibits o condicionats aquells usos i activitats que impedisquen o dificulten aquest resultat.
b) Es consideren usos compatibles aquells relacionats amb l'ús públic recreatiu, científic, activitat cinegètica i ramadera, sempre que en el desenrotllament i l'execució no entren en contradicció amb els objectius sectorials o generals d'aquesta normativa.
c) Queden prohibits tots aquells usos que incomplisquen o posen en perill la consecució dels objectius propis d'aquesta zona i la normativa general.
CAPÍTOL V
ZONES POBLADES (ZPO)
Article 99. Caracterització
Constitueixen la zona poblada (ZPO), els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les característiques següents:
a) El nucli urbà actual de Puebla de San Miguel i la zona circumdant al nucli urbà que es preveu per a donar cabuda a usos d'aquest caràcter.
b) Edificacions pròximes al nucli urbà de Puebla de San Miguel i altres espais on es té previst implantar usos d'aquest tipus (ecoparc).
Article 100. Objectius de l'ordenació
1. Delimitar l'actual sòl destinat a usos principalment urbans del municipi de Puebla de San Miguel.
2. Preveure espais contigus a l'actual sòl urbà amb l'objectiu, únic, d'acollir el creixement vegetatiu de la població resident, fins i tot l'estacional.
Article 101. Règim d'usos
Criteris generals
a) Tots aquells propis d'un espai de característiques urbanes i els que li atorgue l'actual planejament urbanístic amb la seua legislació sectorial o futures modificacions d'aquest.
b) Respectarà la normativa general aplicable en aspectes com morfologia de construccions, gestió de residus i d'aigües residuals, i altres de caràcter general.
CAPÍTOL VI
ZONA D'ACTIVITATS COMPATIBLES (ZC)
Article 102. Caracterització
Constitueixen la zona d'activitats compatibles (ZC), els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les característiques següents:
Els terrenys que en l'actualitat es dediquen a l'explotació minera en l'extrem més septentrional del terme municipal de Puebla de San Miguel. Tant aquells en els quals l'explotació segueix activa com en els que ja s'han produït o es produeixen accions encaminades a la seua restauració.
Article 103. Objectius de l'ordenació
1. Delimitar l'actual explotació en curs.
2. S'efectuarà, en col·laboració amb la resta d'administracions implicades i l'Ajuntament de Puebla de San Miguel, un seguiment de l'execució dels plans de restauració aprovats per l'administració substantiva per als drets miners vigents en l'extrem més septentrional del terme municipal de Puebla de San Miguel.
Article 104. Règim d'usos
1. S'autoritzen els propis de l'activitat extractiva i els seus derivats, previstos en el projecte d'explotació, vigent en l'actualitat.
2. Després de la caducitat de l'explotació i l'abandó de labors, part d'aquest espai es destinarà a ús públic atés els valors per a la interpretació del patrimoni geològic i d'explicació de l'activitat humana que s'hi atresoren.
ANNEX III
Descripció de la delimitació proposada per al Pla d'Ordenació
dels Recursos Naturals de Puebla de San Miguel
Partint de la confluència entre les comunitats autònomes d'Aragó i València, en la unió dels termes municipals de Puebla de San Miguel i Ademuz per la part valenciana i de Riodeva per l'aragonesa, segueix la delimitació cap a l'est i el sud coincidint amb el límit entre el terme municipal de Puebla de San Miguel i la província de Terol pel terme municipal d'Arcos de las Salinas. Segueix cap al sud-oest fins a arribar, afrontant amb la Comunitat Autònoma de Castella La Manxa, de nou el terme municipal d'Ademuz. Sense abandonar aquest límit en direcció nord-oest i més tard en direcció nord, arribem al punt d'inici.
ANNEX I
Delimitació gràfica del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals
de Puebla de San Miguel
La representació gràfica del PORN de Puebla de San Miguel es reflectix en la forma següent:
