DECRET 259/2004, de 19 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de l'Albufera. [2004/11941]
(DOGV núm. 4890 de 24.11.2004) Ref. Base de dades 5268/2004
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 24.11.2004 Notes: S'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de l'Albufera, com a marc regulador de la protecció, la conservació, la millora, l'estudi, l'ensenyament, el gaudi ordenat i l'ús sostenible dels valors ambientals i culturals. - El PRUG és conforme amb el Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de Règim Jurídic del Parc de l'Albufera, amb la seua modificació per Decret 258/2004, i també amb el vigent Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera, aprovat mitjançant el Decret 96/1995. Aquesta disposició afecta: Deroga: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: - ORDRE 6/2016, de 13 d'abril, de la Conselleria Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s'acorda iniciar el procediment de modificació i aprovació del Règim Jurídic del Parc Natural de l'Albufera. [2016/2743]
- ORDRE 12/2020, de 16 d'octubre, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual s'acorda iniciar el procediment de revisió i aprovació del Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de l'Albufera. [2020/8626]
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, reserva natural , Albufera de València, parc natural valencià
DECRET 259/2004, de 19 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de l'Albufera. [2004/11941]
El Parc Natural de l'Albufera és l'espai natural protegit més antic de la Comunitat Valenciana, declarat el juliol de 1986.
En l'actualitat es considera una de les zones humides més rellevants d'Europa pels seus valors naturalístics en particular l'avifauna i com a exemple notable de coexistència històrica entre entorn natural i presència humana, caracteritzada ací per un ús dels recursos naturals minuciosament regulat des de fa segles. Aquesta situació ha configurat un medi ambient singular, il·lustració pràctica dels criteris sobre ús sostenible de les zones humides que defensa a escala mundial la Convenció sobre els Aiguamolls (Ramsar, 1971).
L'actual realitat històrica de la Comunitat Valenciana i, en particular, del Parc Natural de l'Albufera i el seu entorn, aconsella la definició d'un model de gestió del parc en què té paper protagonista una estratègia de desenvolupament sostenible basada en la conservació i la gestió racional dels recursos ambientals. En aquesta estratègia els objectius de desenvolupament socioeconòmic i els de conservació dels valors ambientals i culturals no es consideren contraposats, sinó més aviat complementaris, formant part d'una mateixa línia d'actuació.
Necessitat evident amb aquest fi és la col·laboració estreta entre la Conselleria de Territori i Habitatge, els tretze ajuntaments implicats territorialment en el parc, la resta d'organismes competents, el sector privat i les entitats públiques i privades relacionades amb l'ús dels recursos naturals.
L'intens desenvolupament econòmic i poblacional de la zona durant les últimes dècades va originar un deteriorament dels distints hàbitats del parc, a causa de la intensa pressió urbanística i turística en l'àmbit costaner i, molt especialment, a la contaminació del medi hídric de la marjal pels abocaments líquids de l'entorn urbà i industrial. Aquests processos negatius estan actualment en franca regressió, a conseqüència de l'ordenació dels usos del sòl vinculada al règim jurídic del parc i a l'execució dels programes de sanejament i depuració d'aigües residuals establits en la conca que vessa a l'Albufera. La dotació d'aquestes infraestructures hidràuliques comporta un considerable esforç econòmic i tècnic de les administracions estatal, autonòmica i local, el qual ha de mantenir-se en el futur per a la viabilitat a llarg termini de l'espai protegit.
El conjunt dels hàbitats del parc en els distints ambients llacunar, de marjal, dunar i de forest mediterrània, tots amb una important fauna i flora característiques, es considera en el PRUG un bé d'interés prioritari per l'interés ecològic, científic i educatiu que té.
No menys important és el patrimoni etnogràfic, tant de material com intangible, expressió de l'estratègia vital desenvolupada durant segles per les poblacions locals com a adaptació molt aconseguida al difícil entorn d'una zona humida.
L'ús agrari de la marjal defineix o condiciona una part important dels valors ambientals del parc. Per tant, el cultiu de l'arròs està específicament protegit en el marc de l'estratègia de desenvolupament sostenible fomentada pel PRUG.
L'activitat cinegètica tradicional, practicada segons el règim històric característic de la zona, és una activitat de gran arrelament considerada compatible en el seu conjunt amb la conservació dels valors ecològics. El PRUG estableix un règim cinegètic adequat a aquesta realitat, i substitueix l'Ordre de 12 de juny de 1992, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la caça d'aus aquàtiques al Parc Natural de l'Albufera.
L'activitat pesquera professional, practicada tradicionalment a l'Albufera mitjançant un règim històric d'usos que, en si mateix, constitueix part del patrimoni cultural del parc, és també un exemple d'ús sostenible dels recursos naturals.
L'ús públic del parc natural, incloent les activitats relacionades amb el gaudi ordenat, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals, es considera una de les funcions prioritàries de l'espai protegit, en el context territorial de la intensa activitat social i econòmica de l'entorn metropolità de València.
El règim urbanístic és objecte així mateix d'atenció preferent en el PRUG, amb l'objecte d'establir un model de poblament humà, en l'àmbit urbà i en l'edificació al medi rural, compatible amb la conservació dels valors ambientals del parc i adequat a les necessitats tant dels residents com dels visitants de l'espai protegit.
El caràcter dinàmic que cal exigir al PRUG en un àmbit de tan intensa activitat humana, queda de manifest per l'extens llistat d'actuacions previstes per a l'execució del PRUG, agrupades en set programes d'actuació. Així, la categoria d'ordenació denominada Àrees d'Actuació Preferent està destinada específicament a l'execució d'actuacions de conservació o regeneració d'hàbitats, com també a la dotació d'equipaments vinculats a l'ús públic ordenat del medi.
Ara bé, l'estratègia de desenvolupament sostenible imposa la necessitat que el règim jurídic de l'espai protegit no perjudique la vida quotidiana dels habitants dels distints nuclis de població inclosos al parc, els quals tenen dret a unes dotacions públiques i a uns nivells de qualitat de vida adequats als barems vigents en qualsevol país de la Unió Europea. Al respecte, durant la tramitació del projecte de PRUG, distints ajuntaments de municipi i pedanis, com també diversos col·lectius socials vinculats tots ells als nuclis històrics de població de Pinedo, el Palmar i el Perellonet, han posat en evidència una sèrie de necessitats socials que el PRUG ha d'abordar habilitant la possibilitat d'actuacions urbanístiques en determinats sectors de l'entorn d'aquestes poblacions, a proposta dels ajuntaments respectius i amb les suficients garanties ambientals. Amb aquesta finalitat, la Conselleria de Territori i Habitatge ha tramitat una modificació del Decret 71/1993, de 31 de maig, de Règim Jurídic del Parc de l'Albufera.
El PRUG, així mateix, transcriu la composició de la Junta Rectora del Parc Natural establida per l'esmentada modificació del Decret 71/1993, en el sentit de donar cabuda en aquesta a distints col·lectius socials i econòmics rellevants per a la gestió de l'espai protegit.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix en l'article 37 la figura de pla rector d'ús i gestió com a reguladora de les activitats directament lligades a l'espai protegit i, en particular, de la investigació, l'ús sostenible i la conservació dels valors ambientals.
El PRUG és conforme amb el Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de Règim Jurídic del Parc de l'Albufera, amb la modificació abans indicada, com també amb vigent Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera, aprovat mitjançant el Decret 96/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat.
El projecte de PRUG va ser sotmés a informació pública durant tres mesos a partir del 18 de desembre del 2001, per raó de l'anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la mateixa data. Aquest període va coincidir amb el preceptiu tràmit d'audiència als organismes públics i a les entitats i col·lectius implicats en la gestió del parc.
En paral·lel a aquests tràmits d'informació pública i audiència, el projecte de PRUG ha sigut objecte, durant els anys 2000 al 2004, d'un procés de consultes als distints organismes i entitats relacionats amb la gestió de l'espai protegit, havent sigut presentat en particular a les corporacions locals afectades territorialment, als col·lectius i entitats públiques i privades amb atribucions sobre l'ús dels recursos ambientals i als agents socials, econòmics i culturals vinculats al parc.
Així mateix, el projecte de PRUG disposa d'informes preceptius favorables de la Junta Rectora del Parc Natural i del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient, emesos en les reunions d'aquests òrgans col·legiats realitzades, respectivament, el 26 de maig del 2004 i el 3 de juny del 2004.
Per tant, s'ha efectuat per complet la tramitació prevista en l'article 41 de la mencionada Llei 11/1994 per als plans rectors d'ús i gestió de parcs naturals, prèvia a l'aprovació definitiva d'aquests.
En conseqüència, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 19 de novembre de 2004,
DECRETE
Article únic
1. En compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de l'Albufera.
2. Com a annex I al present decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II al present decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES
Primera
Queden derogades les disposicions del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera, aprovat pel Decret 96/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, que puguen oposar-se al que estableix el present decret amb els annexos I i II.
Segona
Queda derogada l'Ordre de 12 de juny de 1992, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la caça d'aus aquàtiques al Parc Natural de l'Albufera.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
Segona
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 19 de novembre de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
Normativa del Pla Rector d'Ús i Gestió
del Parc Natural de l'Albufera
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa i finalitat del pla
1. El present Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de l'Albufera, denominat en endavant PRUG, es redacta a l'empara dels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i d'acord amb el que estableix l'article 4 del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de règim jurídic del Parc de l'Albufera.
2. El PRUG, així mateix, és conforme amb el règim d'ordenació establit pel Decret 96/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació dels recursos naturals de la conca hidrogràfica de l'Albufera.
3. El PRUG constitueix l'àmbit dins del que s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió del Parc Natural de l'Albufera i, en particular, la protecció, la conservació, la millora, l'estudi, l'ensenyament, el gaudi ordenat i l'ús sostenible dels valors ambientals i culturals.
4. El contingut i l'abast genèrics del PRUG responen a les determinacions de l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, com també al que estableix l'article 4.1 del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de règim jurídic del Parc de l'Albufera.
Article 2. Efectes i interpretació del PRUG
1. De conformitat amb el que disposa l'article 40 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, les determinacions del PRUG tindran caràcter vinculant tant per a les administracions com per als particulars, prevaldran sobre el planejament urbanístic i la seua aprovació definitiva comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb aquestes.
2. Al respecte, els planejaments urbanístics municipals afectats pel PRUG s'adaptaran a aquest en les seues previsions en la següent revisió. En tant no es produïsca aquesta revisió, prevaldrà el PRUG sobre el planejament urbanístic, excepte en aquelles determinacions d'aquest últim que impliquen un nivell de protecció més alt sobre els valors ambientals i culturals que les corresponents del PRUG.
3. Les determinacions d'aquest pla s'interpretaran segons el sentit propi de la matèria de què es tracte, tenint en compte la finalitat global i els objectius del PRUG. En cas de dubte, prevaldrà la interpretació que implique un nivell de protecció més alt dels valors ambientals i culturals.
4. En cas de contradicció entre el text i la cartografia del pla, prevaldrà el primer sobre la segona, excepte quan la interpretació derivada dels plans viga avalada també per altres parts del document del PRUG, de manera que quede patent l'existència d'un error material en el text. En cas de dubte en la interpretació de plans del PRUG a distintes escales, prevaldrà la interpretació derivada de la cartografia a menor escala.
Article 3. Tramitació, vigència i revisió
1. La tramitació del PRUG està regulada per l'article 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. La vigència del present PRUG és de vuit anys, comptadors a partir de la data de l'aprovació. Transcorregut aquest termini, es revisarà.
3. En el cas que, transcorregut el període de vigència del PRUG no se n'haja aprovat definitivament la revisió, les determinacions d'aquest pla tindran vigència, en forma cautelar, fins al moment en què es produïsca l'esmentada aprovació definitiva.
4. No es considerarà revisió del PRUG l'alteració dels límits de les zones d'ordenació establides en la cartografia de zonificació del PRUG, sempre que aquesta alteració comporte un increment de les condicions de protecció dels valors ambientals o culturals.
5. La revisió o modificació de les determinacions contingudes en el present pla podran dur-se a terme en qualsevol moment, amb un informe previ de la Junta Rectora del Parc, seguint els tràmits i procediments legalment establits.
Article 4. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions vigent en l'àmbit territorial del Parc Natural de l'Albufera és l'establit, amb caràcter general, per al conjunt dels espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, pel títol V, articles 52 a 61, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es deriven com a conseqüència de l'aprovació del present pla rector d'ús i gestió, donaran lloc a indemnització quan concórreguen simultàniament els requisits establits per l'article 20.2 de la Llei 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat València.
Article 6. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Amb independència del règim d'informes preceptius a què es refereix l'article 7 d'aquestes normes, els projectes i activitats que s'executen en l'àmbit territorial del parc estan sotmesos al règim d'avaluació d'impactes ambientals establit amb caràcter general per la legislació vigent sobre aquesta matèria, de rang estatal i autonòmic.
Article 7. Informes preceptius i autoritzacions
1. La present normativa determina expressament, en els corresponents articles de les normes generals i particulars, els tipus d'actuació, pla o projecte l'execució dels quals en l'àmbit territorial del parc requereix informe previ, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural, o bé autorització expressa de l'òrgan competent sobre determinades matèries vinculades a la gestió de l'espai protegit.
2. Aquest requisit s'estableix sense perjudici dels informes i autoritzacions sectorials que siguen preceptius, com també de les llicències municipals, quan corresponga.
3. Les sol·licituds d'autorització o d'informe preceptiu hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
Identificació del sol·licitant.
Descripció detallada de l'actuació, incloent les característiques tècniques i el període d'execució.
Efectes previstos sobre els valors ambientals i culturals del parc, com també sobre l'ambient socioeconòmic.
Plànol o croquis de localització de l'activitat.
Projecte o memòria tècnica quan corresponga.
4. El director del Parc Natural, amb el suport de l'Oficina de Gestió Tècnica d'aquest, emetrà un informe sobre les sol·licituds d'informe o autorització, prèviament al seu examen pel Consell Directiu. Aquest informe serà positiu, negatiu o condicionat, i en aquest últim cas caldrà que especifique les condicions que haurà de complir l'execució de l'activitat per a ajustar-se al règim d'ordenació i gestió de l'espai protegit.
TÍTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre l'activitat agrària
Article 8. Definició i règim general d'ordenació
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica de les espècies vegetals cultivades, i en particular les següents:
a) Labors directes de cultiu, en les modalitats d'arrossar i hortícola.
b) Treballs de defensa del sòl i de la vegetació, diferents de les labors ordinàries de cultiu, que siguen necessaris per a conservar el potencial productiu dels terrenys, per a preservar l'equilibri ecològic o per a prevenir riscos naturals en relació amb el cultiu. Aquests treballs requeriran informe favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural si no són promoguts per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits.
c) Eventuals actuacions tendents a la reversió dels terrenys al seu estat natural a fi de restablir les condicions necessàries d'hàbitats naturals per a la flora i fauna silvestres, durant el període transitori fins al cessament del cultiu.
d) Ús i disposició de les infraestructures i edificacions existents, vinculades directament a l'activitat agrícola.
e) Realització d'obres relacionades amb la instal·lació, reparació, manteniment o modificació de les esmentades infraestructures i edificacions, tant en el terreny agrícola com en el viari d'ús predominant agrari i en els equipaments hidràulics.
2. Amb caràcter general, l'activitat agrària vinculada al cultiu de l'arròs, practicada conforme als usos tradicionals vigents al parc, està protegida com a tal en tot l'àmbit del parc pel seu interés ecològic, social, econòmic i cultural, i el seu foment i desenvolupament es considera com un dels objectius prioritaris de l'espai protegit.
3. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració amb la conselleria competent sobre activitat agrícola i amb les distintes entitats agràries, impulsarà i fomentarà l'estudi, l'assaig i la implantació progressiva de tècniques agroambientals adequades al règim de protecció del parc i a les condicions físiques i socioeconòmiques locals. Aquestes tècniques hauran d'incorporar procediments de producció integrada i d'agricultura ecològica tant en l'arrossar com en els cultius hortícoles, aplicats d'acord amb la normativa sectorial vigent en la matèria i atenent les directrius de la Unió Europea.
4. En relació amb el que estableix l'apartat anterior, seran objecte d'atenció especial:
a) Les tècniques dirigides a reduir progressivament, fins a la seua eliminació en la mesura que es puga, els impactes ambientals generats per l'aplicació de productes fitosanitaris i d'adobs químics i orgànics.
b) La lluita biològica i la lluita integrada contra plagues i malalties.
c) Les mesures de cultiu dirigides al control de la vegetació adventícia sense aplicació de productes químics.
d) Les tècniques de cultiu respectuoses amb els sòls.
e) L'adequada gestió dels residus perillosos i inerts generats per l'activitat agrària, conforme a la normativa vigent en la matèria.
f) La gestió racional dels residus orgànics agraris produïts en l'arrossar i en l'horta, incloent el reciclatge o valorització d'aquests quan escaiga.
g) Qualssevol altres matèries en relació amb les tècniques agroambientals i d'agricultura ecològica.
h) Les mesures administratives, gestores, informatives i demostratives tendents a millorar:
El coneixement pels productors i els consumidors de les tècniques citades.
L'estat actual de coneixement cientificotècnic sobre aquestes.
La viabilitat tècnica, social i econòmica de la seua implantació.
Les condicions de rendibilitat econòmica de les produccions, principalment des del punt de vista local.
5. En la matèria específica de tècniques d'adob, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració així mateix amb la conselleria competent sobre activitat agrícola i amb les entitats agràries, impulsarà en el parc, atenent a la seua consideració de territori vulnerable per raó del Decret 13/2000, del Consell de la Generalitat, pel qual es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries, l'aplicació de l'Ordre de 29 de març del 2000, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi valencià de bones pràctiques agràries.
Article 9. Normes específiques sobre les construccions i instal·lacions vinculades a l'activitat agrària
1. De conformitat amb el que estableix l'article 8, apartat 1, d'aquestes normes, es permet la continuïtat de l'ús de les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària. Aquest concepte inclou els magatzems d'apers, maquinària i materials de cultiu, les instal·lacions industrials de primera transformació de productes agrícoles o les restes d'aquests i les infraestructures de servei com ara sitges i assecadors d'arròs (tradicionals o mecànics). Aquests elements hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequada a la tipologia dels aprofitaments propis de l'explotació en què hagen d'instal·lar-se.
2. La construcció de nova planta dels elements indicats en l'apartat anterior, com també les ampliacions o millores que per la seua entitat necessiten llicència municipal, requereixen informe favorable del Consell Directiu del Parc Natural. Aquest informe serà vinculant i previ a la concessió de la llicència municipal i de les autoritzacions sectorials que corresponguen.
3. La conselleria competent sobre activitat agrícola, a requeriment de l'interessat o de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, haurà d'emetre un informe sobre la proposta d'actuació, que serà tingut en compte per a l'emissió de l'informe preceptiu del Consell Directiu el Parc. Aquest informe sectorial es pronunciarà sobre la justificació o no de l'actuació en funció de les necessitats reals de la corresponent explotació agrícola, i determinarà així mateix el grau d'adequació de l'actuació als plans i normes sectorials quan corresponga.
4. Únicament podran informar-se favorablement pel Consell Directiu les instal·lacions i edificacions de nova construcció que es troben directament relacionades amb activitats agràries desenvolupades en l'àmbit territorial del parc, en particular quan es tracte de l'alberg de collites o de maquinària agrícola.
5. Per a les naus d'ús agrícola de nova planta, tant en arrossar com en horta, es permeten les dimensions màximes següents:
Superfície edificada: 200 m2.
Alçada de cornisa: 6 m.
6. Dins de l'àrea afectada per la denominada perellonada'(límit màxim d'inundació del llac), la delimitació de la qual figura en la cartografia de zonificació del PRUG, es prohibeix l'edificació de nova planta per a ús agrícola amb caràcter general. En aquest àmbit únicament es permet la possibilitat de rehabilitació o adequació, exclusivament per a finalitat agrícola, d'edificacions preexistents. La qual cosa requereix informe previ, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural, que podrà ser favorable únicament si queda garantida l'adequada preservació dels hàbitats susceptibles d'afecció. L'esmentada prohibició és complementària de les següents disposicions d'aquestes normes:
Article 36.1.a), que, entre altres excepcions, exclou les edificacions d'ús agrícola de la prohibició establida per a l'edificació de nova planta fora de la categoria d'ordenació denominada àrees edificades (E).
Article 52.3.c), que estableix la prohibició de qualsevol tipus d'edificació de nova planta, incloses les d'ús agrícola, dins del perímetre de protecció del llac de l'Albufera, l'amplària de les quals és de 500 metres mesurats a partir del límit exterior de les parcel·les més pròximes al llac.
7. En el supòsit d'edificacions o instal·lacions de nova planta amb ús col·lectiu (dos o més partícips), les dimensions d'aquestes s'adequaran a les necessitats de les explotacions a què presten servei, i els promotors hauran de justificar convenientment tant l'ús agrícola col·lectiu de les edificacions com les dimensions proposades. Amb aquesta finalitat col·lectiva es permet així mateix, amb les esmentades dimensions màximes, l'ampliació d'instal·lacions i edificacions existents.
8. Les edificacions de nova planta en àrees d'arrossar s'ubicaran preferentment en terrenys sense aptitud per al cultiu d'arròs, per trobar-se terraplenats o per tractar-se d'enclavaments d'horta entre arrossars.
9. Les infraestructures verticals com ara sitges, assecadors mecànics i altres, s'ubicaran en llocs on ja hi haja edificacions i infraestructures agrícoles, a fi d'evitar que la localització aïllada d'aquestes produïsca un impacte paisatgístic negatiu.
10. La instal·lació d'hivernacles i ombrejos amb finalitat agrícola es permet únicament en la categoria d'ordenació denominada àrees d'ús agrícola, horta (AH). Aquesta instal·lació no requereix informe previ del Consell Directiu del Parc, com tampoc autorització expressa de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits.
11. Els titulars de les explotacions agrícoles, una vegada cessada la utilització de les infraestructures i instal·lacions per al cultiu forçat o semiforçat de les hortes com ara hivernacles, ombrejos, túnels o microtúnels, estan obligats a restituir els terrenys al seu estat original, per a la qual cosa procediran al desmantellament d'aquestes i a la retirada dels residus sòlids resultants cap a l'abocador o la destinació final autoritzada.
12. Les determinacions d'aquest article són complementàries a les establides pels articles 36 a 38 d'aquestes normes en matèria d'edificació en el sòl no urbanitzable del parc.
Article 10. Normes específiques sobre control de plagues i ús de productes fitosanitaris
1. L'ús de productes fitosanitaris al parc natural està sotmés a les determinacions següents, sense perjudici de la normativa sectorial vigent sobre la matèria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana:
a) Amb caràcter general, queden prohibides les aplicacions de productes fitosanitaris de categoria ecotoxicològica C tant per a la fauna terrestre (mamífers i aus) com per a l'aqüícola.
b) Es prohibeix l'aplicació d'herbicides per mitjans aeris.
c) És obligatòria la possessió del carnet de manipulador de plaguicides fitosanitaris per a la seua aplicació.
d) Els derivats del MCPA s'aplicaran a una distància mínima de 400 metres de cultius sensibles, com ara hortalisses i fruiters.
e) En les aplicacions contra algues es prohibeix la utilització de derivats de sals d'estany i mancoceb.
f) Es prohibeix, en les zones d'arrossar, la utilització d'herbicides en la composició de la qual estiga inclosa la matèria activa quinclorac.
g) Sense perjudici de les atribucions de la conselleria competent sobre activitat agrícola en la matèria, la guarderia del parc natural vigilarà el compliment de la normativa vigent sobre aplicacions d'insecticides, alguicides, herbicides, fungicides i desinfectants de llavors en l'àmbit de l'espai protegit.
2. A fi de fomentar la lluita biològica contra plagues i malalties dels cultius, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració amb la conselleria competent sobre activitat agrícola, promourà la creació de línies d'investigació sobre sistemes alternatius de control que reduïsquen o eviten la utilització de productes químics.
3. Residus tòxics agrícoles:
a) La gestió dels residus de productes fitosanitaris d'ús agrícola, principalment envasos usats i residus relacionats amb aquests, està acollida al que disposa el Reial decret 1416/2001, de 14 de desembre, sobre envasos de productes fitosanitaris, el qual estableix en l'article 1.1 que aquests productes hauran de ser posats en el mercat a través del sistema de depòsit, devolució i retorn o, alternativament, a través d'un sistema integrat de gestió de residus d'envasos i envasos usats.
b) L'òrgan competent sobre espais naturals protegits fomentarà la implantació, la posada en pràctica i el funcionament adequat dels esmentats mecanismes de gestió en l'àmbit de l'espai protegit, i establirà així mateix els corresponents programes de vigilància i seguiment a través de l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc.
c) Així mateix, aquest òrgan competent promourà l'establiment d'un mecanisme de recollida per a assegurar l'adequada gestió dels residus tòxics agrícoles que, per qualsevol motiu, puguen generar-se en forma incontrolada, és a dir, al marge del procediment gestor descrit en els apartats anteriors.
Article 11. Ordenació i modernització d'estructures agràries
1. L'ordenació i la modernització de les estructures agràries, des del punt de vista de la racionalització i optimització dels mecanismes productius en funció de les necessitats de conservació dels valors ambientals, es considera un objectiu important per al parc. Al respecte caldrà ajustar-se al que estableix la Llei 8/2002, de 5 de desembre, d'ordenació i modernització de les estructures agràries de la Comunitat Valenciana.
2. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits avaluarà l'estat de les infraestructures agrícoles existents, en col·laboració amb la conselleria competent sobre activitat agrícola, els ajuntaments i les organitzacions agràries, i establirà les necessitats en matèria d'instal·lació, conservació i millora de camins rurals, séquies, magatzems, assecadors i altres edificacions i instal·lacions. L'objecte d'aquesta avaluació és establir criteris objectius que permeten la racionalització de les esmentades infraestructures en l'àmbit de l'esmentada Llei 8/2002.
CAPÍTOL II
Normes sobre l'activitat pesquera
i altres aprofitaments piscícoles
Article 12. Àmbit normatiu de l'activitat pesquera
1. L'activitat pesquera en les aigües continentals està regulada, amb caràcter general, per la Llei de 20 de febrer de 1942 per la qual es regula el foment i conservació de la pesca fluvial, desenvolupada pel Decret de 6 d'abril de 1943 pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució d'aquesta, com també per l'article 33, apartat 2, de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres.
2. Dins d'aquest àmbit normatiu, la conselleria competent sobre pesca en aigües continentals emet ordres anuals de regulació de l'activitat, les quals són de directa aplicació en l'àmbit del Parc Natural de l'Albufera.
3. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, a través de l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc, efectuarà una labor continuada de vigilància i seguiment de l'activitat pesquera, per a assegurar el compliment de les esmentades normes.
Article 13. Normes específiques
1. Pesca professional:
a) Amb caràcter general, l'activitat pesquera professional, practicada conforme als usos tradicionals històricament reconeguts per les comunitats de pescadors de Catarroja, el Palmar i Silla, cadascuna en el seu àmbit específic d'aigües lliures, està protegida com a tal en tot l'àmbit del parc per raó del seu interés social, econòmic i cultural. Per tant, el seu foment i desenvolupament, segons criteris de sostenibilitat i adequada regulació dels recursos vius, es considera un dels objectius prioritaris de l'espai protegit.
b) Sense perjudici de l'àmbit normatiu a què es refereix l'article 12 d'aquestes normes, l'activitat pesquera professional en l'àmbit del parc està regulada pel Reglament especial sobre aprofitaments piscícoles del llac de l'Albufera de València i marjals confrontants, aprovat per Ordre Ministerial de data 13 de novembre de 1952, amb les disposicions complementàries.
2. Pesca esportiva:
a) Es permet la pesca esportiva amb canya durant tot l'any, en tot l'àmbit aquàtic del parc excepte en les àrees de reserva (R) i en el llac de l'Albufera amb les vores, mates i aigües lliures. Aquesta restricció s'estén a la pesca amb canya en totes les modalitats, amb ham o sense ham, incloent en particular la modalitat de pesca d'anguila sense ham denominada a la molinà'. L'activitat estarà sotmesa al règim general establit en la legislació vigent en matèria de pesca fluvial.
b) En tot l'àmbit del parc no es permet l'establiment d'instal·lacions destinades a l'exercici de la pesca esportiva, com ara plataformes de fusta, llocs de pesca i equipaments semblants. Respecte de les instal·lacions actualment existents, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits en promourà la progressiva eliminació, en col·laboració amb els col·lectius de pescadors esportius i amb els ajuntaments afectats territorialment.
Article 14. Normes sobre les espècies de fauna relacionades amb l'activitat pesquera
1. D'acord amb les determinacions del capítol VII (normes sobre protecció de la fauna i la flora) d'aquestes normes generals, queda prohibida la captura, tant professional com esportiva, de totes les espècies de fauna aquàtica protegides per la legislació sectorial sobre fauna silvestre.
2. La Conselleria de Territori i Habitatge promourà el control de les poblacions de cranc roig americà (Procambarus clarkii). Amb aquest fi establirà, entre altres mesures de gestió de les biocenosis, una regulació específica de la pesca que permeta mantenir aquestes poblacions en uns nivells raonables, permetent així minimitzar els danys en les infraestructures de cultiu provocats per aquesta espècie exòtica i, al mateix temps, mantenir la funció actual d'aquesta com a recurs alimentari per a determinades espècies de l'avifauna protegida.
3. Pesca d'angula:
a) S'entén per pesca d'angula la captura d'exemplars d'anguila (Anguilla anguila) la longitud dels quals, mesurada des de l'extrem del morro fins a l'extrem de l'aleta caual, siga inferior a deu centímetres.
b) Aquest tipus de pesca s'autoritza únicament mitjançant l'art denominat monot', en les circumstàncies i condicions establides per l'Ordre de 17 de maig de 1990, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, per la qual es regula la pesca de l'angula en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, com també per les disposicions complementàries sobre aquesta, en particular per les resolucions que la Conselleria de Territori i Habitatge emet específicament per a cada temporada de pesca d'angula.
c) A fi de fomentar la repoblació natural d'anguiles, la conselleria competent sobre pesca en aigües continentals, si les circumstàncies així ho aconsellen, podrà prohibir o limitar la pesca d'angula al parc durant un període de temps determinat, el qual s'establirà reglamentàriament.
CAPÍTOL III
Normes sobre les activitats ramaderes
Article 15. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que s'apliquen.
2. Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del parc natural. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
3. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'ús ramader que, en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla, es troben en l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc, es consideren fora d'ordenació de conformitat amb els respectius planejaments urbanístics municipals. En conseqüència, únicament s'hi podran realitzar obres de manteniment, conservació i reparació, i no seran admissibles les intervencions que comporten un increment substancial de la superfície o el volum edificat.
Article 16. Normes sobre l'aqüicultura
En tot l'àmbit del parc es prohibeix la implantació de qualsevol tipus d'activitats d'aqüicultura, tant intensives com extensives. S'entenen per tals les instal·lacions o les àrees dedicades a la cria d'espècies animals aquàtiques de vertebrats o d'invertebrats.
Article 17. Camins ramaders
1. Sense perjudici de les determinacions de les normes generals i normes particulars del PRUG que siguen aplicables, el règim dels camins ramaders està regulat amb caràcter general per la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders.
2. La conselleria competent en la matèria efectuarà el delimitació dels camins ramaders existents al parc, i garantirà la seua protecció enfront de possibles ocupacions o intrusions il·legals, com també la salvaguarda del seu caràcter públic.
CAPÍTOL IV
Normes sobre l'activitat cinegètica
Article 18. Règim general de l'activitat cinegètica
1. L'activitat cinegètica en les zones del parc en què es permet aquest aprofitament, practicada segons el règim característic de la zona, d'acord amb la normativa sectorial vigent i amb les determinacions d'aquest pla, es considera activitat compatible amb els objectius del PRUG.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que tinguen la condició legal de vedat i que complisquen les condicions establides reglamentàriament per aquesta qualificació.
3. Les determinacions d'aquest capítol IV substitueixen la regulació de l'activitat cinegètica establida per l'Ordre de 12 de juny de 1992, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula, amb caràcter general, la caça d'aus aquàtiques al Parc Natural de l'Albufera.
Article 19. Modalitats permeses de caça
1. Es permet la caça d'aus aquàtiques en els terrenys cinegètics des de llocs fixos i a la mà, amb auxili de cimbells, tant naturals com artificials, o sense, i des d'embarcacions de rem o de vela.
2. S'autoritza la caça amb gossos i sense armes, practicada d'acord amb les normatives sectorials aplicables.
3. En les zones de caça permesa es podran realitzar competicions de caça amb gossos de mostra i sense armes, subjectes a les autoritzacions i els requisits sectorials que corresponguen.
4. En les zones de caça permesa al parc es permet la caça de les espècies cinegètiques no considerades aus aquàtiques, en les modalitats autoritzades per la legislació sectorial. Aquesta activitat podrà realitzar-se únicament durant la temporada general de caça.
5. No hi ha període de mitja veda en l'àmbit del parc.
Article 20. Zones de reserva cinegètica
1. Les normes generals i particulars d'aquest PRUG prohibeixen la caça en determinades zones d'ordenació del parc i en altres àmbits d'aquest com ara els ullals amb el seu perímetre de protecció. Sense perjudici de l'anterior, les següents àrees queden declarades zones de reserva cinegètica, en les quals es prohibeix permanentment l'exercici de la caça d'acord amb el que estableix la legislació sectorial:
a) Llac de l'Albufera: inclosos canyars i mates de vegetació palustre natural confrontants amb el llac i un cinturó perimètric de 100 metres d'amplària comptats a partir d'aquesta zona; en cas de dubte es prendran els 100 metres a partir de l'amollonament del llac realitzat per l'Ajuntament de València.
b) Bassa de Sant Llorenç, els límits de la qual són:
Nord: camí del Dosser.
Est: camí del Cano a Sant Llorenç fins al camí del primer Tossal.
Oest: carretera CV-502
Sud : camí del primer Tossal
c) Racó de l'Olla, els límits del qual són:
Nord: confluència de la carretera d'accés al Palmar amb la CV-500.
Est: carretera CV-500 fins a la Gola del Perellonet.
Sud: límit sud del llac de l'Alcatí, continuant per la séquia de les Piules o carreró de la Font fins a la carrera de la Junça.
Oest: carrera de la Junça fins a la séquia de l'Oliveró, continuant per aquesta fins a la carretera del Palmar, seguint per aquesta fins a la confluència amb la carretera CV-500.
d) Estany de la Plana, els límits del qual són:
Nord: carreró de comunicació entre la carrera de la Junça i la carrera de la Reina (límit sud del vedat de l'Estell); marge dret de la carrera de la Junça fins al Redolí de la Jonquereta; dormidor que uneix el Rodolí de la Jonquereta amb el motor de baix del Recatí; carreró d'eixida d'aigües d'aquest motor fins a la carrera de la Junça; marge esquerre de la carrera de la Junça i de l'Estany de la Plana fins a la carretera CV-500 (límit entre Sueca i València)
Est: carretera CV-500.
Sud: camí de la Casa del Riuet.
Oest: amollonament de l'Estany de la Plana i carrera de la Reina fins a la confluència d'aquesta amb la carrera de la Junça.
e) Devesa de l'Albufera en tota l'extensió.
f) Replaça de Zacarés, amb la zona d'aigües lliures i vegetació palustre associada.
g) Microreserva de flora de la llacuna del Samaruc, propietat de l'Ajuntament d'Algemesí.
h) Terrenys que, amb l'acord previ amb els titulars o prèvia adquisició per al patrimoni públic de la Generalitat, l'esmentat òrgan competent sobre espais naturals puga destinar en el futur a actuacions de conservació o regeneració d'hàbitats.
2. Les zones lliures (no fitades) que s'allisten a continuació, es declaren transitòriament zones de reserva cinegètica. Aquesta qualificació es mantindrà fins que, eventualment, es produïsca la inclusió d'aquestes en el règim de vedats, en previsió de tot això el pla marc d'aprofitament cinegètic haurà de contenir directrius sobre el règim cinegètic definitiu d'aquests àmbits:
a) Zona lliure de Sollana, els límits de la qual són:
Est: via del ferrocarril.
Nord: perímetre del parc natural.
Oest: perímetre del parc natural.
Sud: límit del terme municipal de Sollana
b) Zona lliure de Sueca, els límits de la qual són:
Est : via del ferrocarril
Nord: límit del terme municipal.
Oest: límit del terme municipal
Sud: límit perimetral del parc natural
c) Zona lliure de Sueca-Cullera, els límits de la qual són:
Est: límit del terme municipal fins a la via del ferrocarril.
Nord: per la via del ferrocarril fins al límit del parc i límit d'aquest.
Oest: perímetre del parc natural
Sud: perímetre del parc natural.
3. No es permet caçar en una franja de 200 metres d'amplària en el límit de cada vedat. Aquesta franja s'estén 100 metres en l'interior del vedat i cent metres a l'altre costat del perímetre exterior d'aquest. Tot això excepte acord entre el titular del vedat afectat i el titular de, segons siga el cas:
Un altre vedat confrontant.
Drets de caça de terrenys no vedats confrontants.
Una reserva de caça així mateix confrontant al vedat afectat.
Article 21. Calendari de caça
1. Al parc natural s'estableix com a període hàbil de caça el comprés entre el primer diumenge després del dia 28 de setembre i el primer diumenge de febrer, aquest últim inclòs. El citat 28 de setembre es considerarà dia hàbil quan coincidisca en diumenge. Això no obstant, en cada temporada l'inici del període de caça estarà condicionat per l'estat de les labors de collita de l'arròs, i podrà ser retardat en conseqüència.
2. En qualsevol cas, el nombre màxim de jornades cinegètiques, incloent-hi les jornades de càbiles, no podrà ser superior a quaranta.
3. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits podrà, eventualment en cas necessari per a un millor compliment dels objectius del parc, modificar el període hàbil establit per l'apartat 1, atenent circumstàncies sobrevingudes de tipus biològic, meteorològic, hidrològic, agrícola o d'un altre tipus.
4. S'estableixen com a dies hàbils de caça els dissabtes, diumenges i festius, sense que en cap cas puga superar-se el màxim de quaranta.
5. La caça tradicional en els vedats mitjançant llocs fixos tindrà lloc, dins del període hàbil de caça, segons el calendari que han de determinar les seues juntes de tirades.
6. Els titulars dels vedats que s'ajusten a un calendari de caça més reduït, com ara vedats tradicionals i vedats amb restriccions voluntàries, hauran de comunicar-ho a la Direcció del Parc Natural amb anterioritat al dia 15 de setembre de cada any.
Article 22. Horari de caça
1. Es permet la caça des d'una hora abans de l'eixida del sol fins a dues hores després de la posta. S'estableixen com a referència les hores oficials d'ortus i ocàs.
2. Podrà romandre's en els llocs abans i després de l'horari permés per a caçar, si bé, en aquest cas, les armes hauran d'estar descarregades i enfundades fora d'aquest horari permés.
3. No es permeten les tirades nocturnes, amb l'excepció de l'activitat cinegètica nocturna durant les jornades de càbiles en l'àmbit dels vedats tradicionals a què es refereix l'article 27.5.
Article 23. Espècies cinegètiques d'aus aquàtiques
1. Les espècies d'aus aquàtiques la caça de les quals s'autoritza en el parc són les següents:
Collverd (Anas platyrhynchos)
Cua de jonc (Anas acuta)
Ascle (Anas strepera)
Piuló o ànec xiulador (Anas penelope)
Cullerot o bragat (Anas clypeata)
Sivert (Netta rufina)
Xarxet (Anas crecca)
Boix (Aythya ferina)
Fotja (Fulica atra)
Bequeruda (Gallinago gallinago)
Bequet (Lymnocryptes minima)
Gavinot argentat (Larus cachinnans)
2. La llista d'aus aquàtiques de caça autoritzada podrà modificar-se en qualsevol moment, mitjançant una ordre de la conselleria competent sobre caça, quan les circumstàncies de les poblacions faunístiques o les necessitats de gestió del parc ho facen necessari.
Article 24. Limitacions especifiques
Sense perjudici del que disposen les normatives sectorials sobre caça i sobre espais naturals protegits i fauna silvestre, s'estableixen les següents limitacions específiques:
a) Es prohibeix la caça d'aus aquàtiques des d'embarcacions de motor.
b) Es prohibeix l'ús de reclams mecànics.
c) Es prohibeix la utilització de mecanismes d'emissió d'ultrasons a fi d'espantar o atraure les aus aquàtiques cap a determinades zones.
d) Es prohibeix la caça amb aus de falconeria en tot l'àmbit territorial del parc natural.
e) Es prohibeix la utilització de dispositius per a il·luminar blancs en els moments de llum escassa.
f) D'acord amb el que estableix l'article 49.1.a) en matèria de protecció de la fauna silvestre, no es permet la introducció en el parc d'individus d'espècies no autòctones amb finalitat cinegètica. Respecte a les espècies cinegètiques autòctones, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits podrà autoritzar o promoure actuacions de repoblació d'aquestes, prèvia constatació de la innocuïtat de la mesura per als hàbitats i la fauna del parc.
Article 25. Tirades organitzades
1. En aquells vedats en què es realitzen tirades organitzades, aquestes no podran superar el nombre de vuit per temporada.
2. La caça en els vedats mitjançant llocs fixos tindrà lloc segons el calendari que han de determinar les seues juntes de tirades, i haurà de ser comunicat a l'òrgan competent sobre espais naturals protegits abans del dia 15 de setembre.
3. Es realitzarà el control del nombre d'aus abatudes en col·laboració amb els titulars dels vedats i els caçadors emplenant els impresos que amb aquest fi es posaran a disposició del públic en l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc Natural.
4. Aquests impresos hauran de ser remesos tots els anys pels titulars dels vedats a l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc en el termini màxim d'un mes comptador des de l'últim dia del període hàbil de caça.
Article 26. Taxes d'aprofitament cinegètic
1. El Pla marc d'aprofitament cinegètic determinarà les taxes d'aprofitament per a cadascuna de les espècies cinegètiques del parc a les quals hauran d'ajustar-se els diferents plans tècnics d'aprofitament cinegètic dels vedats.
2. Amb caràcter transitori fins a l'entrada en vigor d'aquest pla marc, la conselleria competent sobre caça establirà les taxes d'aprofitament cinegètic a què han d'ajustar-se les resolucions dels plans tècnics de caça.
Article 27. Règim específic de les càbiles
1. En els vedats d'aus aquàtiques del parc, després de la realització de l'última tirada organitzada en els vedats tradicionals, es permet la pràctica de les denominades localment càbiles', amb l'autorització prèvia de la direcció territorial de València de la conselleria competent sobre caça.
2. Els vedats que desitgen realitzar les càbiles hauran de sol·licitar-ho amb antelació a l'esmentada direcció territorial, especificant la zona del vedat afectada.
3. Les càbiles es permeten durant cinc dies consecutius de dilluns a divendres, ambdós inclusivament. Els dies de càbiles, tal com s'indica en l'apartat 2 de l'article 21, estan inclosos en el nombre dels 40 dies de caça permesos.
4. La zona que es destine a les càbiles haurà de quedar convenientment delimitada i senyalitzada documentalment en els permisos que expedisquen els titulars dels vedats.
5. L'activitat de caça nocturna durant les jornades de càbiles únicament es permet en l'àmbit dels vedats tradicionals.
Article 28. Censos
A fi d'establir criteris objectius que servisquen de base per a l'elaboració dels futurs plans tècnics d'aprofitament cinegètic dels diferents vedats o del Pla marc d'aprofitament cinegètic del parc, l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc establirà un fons documental i estadístic amb tots els censos d'aus aquàtiques que s'elaboren en l'àmbit de l'espai natural protegit. Aquesta informació serà pública.
Article 29. Senyalització dels terrenys
1. Els vedats hauran d'estar adequadament senyalitzats, i amb aquest fi els seus titulars hauran d'instal·lar cartells al perímetre exterior d'aquest i a l'entrada de totes les vies d'accés a la zona, de manera que la distància entre les senyalitzacions no siga superior a 100 metres a fi d'indicar la condició dels terrenys com a cinegètics. La llegenda o distintiu haurà de veure's des de l'exterior del terreny senyalitzat.
2. Els cartells i les senyals s'hauran d'adaptar al que estableix l'annex de la Resolució de 26 d'abril de 1988, de la Direcció General de Producció Agrària, o normativa substitutòria, per la qual s'estableixen les normes per a la senyalització dels terrenys sotmesos a règim especial de caça, pesca continental i camins ramaders.
Article 30. Plans tècnics d'aprofitament cinegètic
1. Els plans tècnics d'aprofitament cinegètic dels vedats inclosos totalment o parcialment en l'àmbit de l'espai natural protegit s'hauran d'adaptar a les normes contingudes en el present pla rector d'ús i gestió.
2. Els titulars dels vedats presentaran a la conselleria competent sobre caça el corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic, el qual s'haurà de cenyir al que estableix el Decret 50/1994, de 7 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es regulen els plans d'aprofitament cinegètic en terrenys de règim cinegètic especial dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
3. Una vegada finalitzat el termini de validesa dels plans tècnics d'aprofitament cinegètic, quedarà suspés l'aprofitament cinegètic fins a la renovació d'aquells.
Article 31. Incompliment d'obligacions
L'incompliment, per part del titular d'un vedat, tant del que disposa el present pla com del contingut d'un pla tècnic d'aprofitament cinegètic aprovat i en vigor o del futur pla marc d'aprofitament cinegètic, serà considerat com a infracció administrativa d'acord amb el que estableixen els apartats 18 i 20 de l'article 52, article 54 i article 58 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, com també de l'article 48.1.5 del vigent Reglament de caça. Aquesta infracció podrà comportar la suspensió temporal de l'aprofitament cinegètic i, fins i tot, l'anul·lació de la declaració de vedat. Tot això sense perjudici d'altres responsabilitats que puguen derivar-se de caràcter administratiu, penal o civil.
Article 32. Pla marc d'aprofitament cinegètic del parc
1. A fi de compatibilitzar l'exercici ordenat de la caça amb la conservació dels recursos naturals, la Conselleria de Territori i Habitatge elaborarà i aprovarà un Pla marc d'aprofitament cinegètic del Parc Natural de l'Albufera.
2. Aquest pla marc tindrà una vigència màxima de cinc anys.
3. Els objectius generals del pla marc d'aprofitament cinegètic seran els següents:
Ordenar la gestió de les espècies de caça en l'àmbit del parc.
Ordenar adequadament els terrenys cinegètics del parc i en especial, l'aprofitament cinegètic dels vedats.
Fomentar la conservació i recuperació d'hàbitats d'espècies cinegètiques.
Afavorir les poblacions tant d'espècies cinegètiques com protegides en l'àmbit del parc.
Afavorir la generalització del règim de vedats a tot l'àmbit cinegètic de la zona humida del parc.
Qualsevol altre que siga compatible amb els objectius d'aquest pla.
4. Els plans tècnics d'aprofitament cinegètic dels distints vedats hauran d'adaptar-se al pla marc en tots els aspectes necessaris.
Article 33. Guardes de caça
1. L'Oficina de Gestió Tècnica del Parc registrarà els guardes de caça que realitzen funcions de vigilància a l'espai protegit.
2. Aquest registre haurà de ser constantment actualitzat, per a la qual cosa els titulars dels terrenys o les societats de caçadors comunicaran per escrit a l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc qualsevol incidència, com puga ser el cessament, l'alta o l'adscripció del guarda a la vigilància d'un o diversos vedats diferents dels que fins al moment estava vinculat.
3. D'acord amb la normativa vigent en la matèria, els guardes de caça dels vedats hauran de vestir les peces obligatòries establides en aquesta, com també portar visibles els emblemes corresponents.
Article 34. Mesures de foment per a millora d'espais cinegètics al parc
1. La conselleria competent sobre caça fomentarà la pervivència i la millora dels vedats tradicionals, en forma coordinada amb els programes de millora o recuperació d'hàbitats d'espècies tant cinegètiques com protegides.
2. Així mateix, es fomentarà la conversió dels vedats cinegètics en vedats de caça tradicionals, com també l'eventual ampliació dels ja existents.
3. Els terrenys lliures existents en l'àmbit del parc podran ser vedats per al seu aprofitament cinegètic.
CAPÍTOL V
Normes sobre l'activitat urbanística i l'edificació
Article 35. Règim general urbanístic
1. En els terrenys inclosos en la categoria d'ordenació denominada àrees edificades (E) regeix, amb caràcter general, el règim urbanístic establit en els respectius planejaments urbanístics municipals per als sòls urbans o urbanitzables coincidents amb aquests.
2. Els terrenys no inclosos en l'esmentada categoria es classificaran com a sòl no urbanitzable, amb la qualificació d'especial protecció.
3. Amb l'excepció indicada en el següent apartat 4, el sòl no urbanitzable d'especial protecció no podrà perdre aquesta classificació i, per tant, no podrà ser classificat en el futur com a sòl urbanitzable, sòl urbà o sòl no urbanitzable comú.
4. Actuacions en l'entorn de nuclis urbans històrics:
4.1) Amb caràcter excepcional el Consell Directiu del Parc Natural, a proposta dels ajuntaments respectius i sense perjudici dels tràmits urbanístic i sectorial que corresponguen, podrà emetre un informe favorable, preceptiu i vinculant, sobre la realització de les actuacions urbanístiques necessàries per a aconseguir les finalitats descrites en el següent apartat 4.3), en determinats àmbits confrontants al sòl urbà dels nuclis de població següents:
a) Pinedo (terme municipal de València)
b) El Palmar, afectant el terme municipal de Sueca confrontant al nucli històric d'aquesta pedania del municipi de València.
c) El Perelló (terme municipal de Sueca)
4.2) L'esmentada possibilitat està circumscrita, exclusivament, a l'àmbit territorial de la categoria d'ordenació denominada zones d'actuació en l'entorn de nuclis de població (AEN), la delimitació gràfica de la qual figura en la cartografia d'ordenació d'aquest pla.
4.3) Dins de tal àmbit, i afectant els terrenys estrictament necessaris dins d'aquest, els respectius ajuntaments podran iniciar els oportuns tràmits sectorials i urbanístics per a aconseguir les finalitats socials que a continuació s'enumeren, destinades totes elles a permetre el manteniment, en la població afectada, d'uns nivells de qualitat de vida adequats als barems actuals:
a) En el cas de Pinedo (València), la finalitat única és permetre el reallotjament, en la seua mateixa pedania d'origen, dels veïns d'aquesta desplaçats dels seus habitatges per la construcció d'infraestructures d'accés a la zona d'actuació logística del Port Autònom de València.
b) A l'entorn del Palmar, la possibilitat d'actuació, com s'indica en l'anterior apartat 4.1.b), afecta únicament l'àmbit territorial del terme municipal de Sueca confrontant al nucli urbà d'aquesta pedania de València. En aquest cas la finalitat exclusiva és la regularització urbanística d'un sector actualment edificat de fet, permetent així la dotació dels necessaris equipaments i serveis comunitaris.
c) Al Perelló (Sueca) la finalitat, així mateix exclusiva, és permetre la construcció d'un centre escolar i d'un centre de salut.
4.4) L'execució de les actuacions indicades estarà, si és el cas, sotmesa al procediment ordinari d'avaluació d'impacte ambiental, en aplicació de la legislació sectorial sobre aquesta matèria.
4.5) L'informe previ del Consell Directiu a què es refereix l'anterior apartat 4.1), podrà ser favorable únicament quan la proposta municipal d'actuació reunisca, simultàniament, els següents requisits generals:
a) No afecció territorial directa a hàbitats naturals d'interés rellevant.
b) Previsió suficient de mesures concretes per a evitar afeccions negatives indirectes sobre els hàbitats en l'entorn de l'actuació, com també sobre el medi hídric i l'ambient atmosfèric. Incloent la definició, en els estudis d'impacte ambiental, de les oportunes mesures correctores i dels corresponents programes de vigilància ambiental que s'han de desenvolupar per temps indefinit i, en particular, durant l'execució de les obres.
c) Justificació documental suficient de la necessitat per al municipi de l'actuació, conforme a les finalitats indicades en l'anterior apartat 4.3.
4.6) Així mateix aquest informe previ favorable podrà condicionar-se al compliment, tant en la planificació com en l'execució de les actuacions, de requisits específics sobre la incidència ambiental de la proposta, sobre la ubicació detallada de les actuacions i sobre determinats paràmetres urbanístics i d'edificació.
4.7) Els sectors de les zones d'actuació en l'entorn de nuclis de població (AE) que no arriben a ocupar-se per actuacions directament vinculades a les finalitats enumerades en l'anterior apartat 4.3), romandran amb l'ús agrícola actual amb la consideració urbanística de sòl no urbanitzable d'especial protecció.
5. D'acord amb el que estableix l'article 2 d'aquestes normes, els respectius planejaments urbanístics municipals afectats territorialment pel parc hauran d'incorporar les determinacions del present PRUG. L'aprovació de modificacions o revisions dels esmentats planejaments requereix l'informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural, sense perjudici dels oportuns procediments urbanístics i sectorials.
6. D'acord així mateix amb l'esmentat article 2, amb caràcter general les determinacions d'aquest pla prevaldran sobre els corresponents plans urbanístics municipals, i s'haurà de procedir, en cas de discrepància entre ambdós, a la revisió d'ofici d'aquests últims per a adequar el seu contingut al PRUG.
7. Els plans especials, tant els definits expressament en l'article 82.3.d) d'aquestes normes com qualsevol altre que puguen promoure les administracions competents que afecten l'àmbit del parc en matèria d'ordenació i gestió del territori i dels recursos ambientals i culturals, s'hauran de formular i tramitar d'acord amb el que estableix la legislació sectorial urbanística, en desenvolupament o complement del que estableix el present PRUG, a les determinacions generals del qual en matèria normativa i de zonificació hauran d'ajustar-se necessàriament.
Article 36. Normes generals sobre edificació en el sòl no urbanitzable
1. No es permet l'edificació de nova planta fora de la categoria d'ordenació denominada àrees edificades (E), amb les següents excepcions amb un informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural:
a) Edificacions d'ús agrícola, conforme als requisits establits per l'article 9 i disposicions concordants d'aquestes normes. Aquests requisits són complementaris a les determinacions del present capítol V.
b) Edificacions que puguen promoure's com a equipament públic en els sectors de les àrees d'actuació preferent (A-P) i de les àrees d'equipaments i serveis (ES) en els quals es permet aquest ús d'acord amb el que estableixen, respectivament, els articles 82 a 85 i 86 a 89.
c) Edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del parc o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, incloent en aquest últim concepte les instal·lacions de prevenció i lluita contra els incendis forestals i les vinculades al sanejament i depuració de les aigües residuals.
d) Actuacions urbanístiques amb finalitat social previstes en l'article 35.4 d'aquestes normes, dins de la categoria d'ordenació denominada zones d'actuació en l'entorn de nuclis de població (AEN)
2. Actuacions sobre les edificacions tradicionals i d'interés historicoartístic:
a) En l'àmbit del sòl no urbanitzable, la rehabilitació, la restauració, la reconstrucció, el condicionament i la millora d'edificacions existents d'interés cultural pels seus valors en relació amb el medi rural tradicional o amb el patrimoni historicoartístic, haurà de ser objecte d'informe previ, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural.
b) L'informe favorable del Consell Directiu, que no és preceptiu dins de la categoria d'ordenació denominada àrees edificades (E), serà requisit imprescindible per a la concessió de les pertinents llicències municipals i de les autoritzacions sectorials que corresponguen en matèria de patrimoni cultural.
c) Les actuacions preteses, sense perjudici de les exigències que puguen establir les autoritats municipal o sectorial, hauran d'atenir-se als següents requisits mínims:
c.1) Hauran de respectar les característiques arquitectòniques tradicionals, especialment en les cobertes, cornises, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i de massissos, composició general, materials de façana, color extern i detalls constructius.
c.2) Per a assegurar la integració amb l'entorn de les actuacions, com també per a prevenir possibles impactes negatius sobre els valors ambientals del parc, l'informe favorable del Consell Directiu podrà condicionar-se a l'establiment de determinades mesures correctores.
c.3) En el seu estat final després de les actuacions, les edificacions resultants no podran ocupar més sòl que les construccions antigues. Amb l'excepció establida per l'article 40 d'aquestes normes sobre activitats hostaleres en edificacions rurals.
c.4) Així mateix, i també amb l'excepció indicada en l'esmentat article 40, no seran admissibles increments de l'alçada total de l'edifici ni del seu volum global edificat. Únicament podrà permetre's l'augment de superfície útil entre plànols de façana quan no comporte un demèrit dels elements d'interés presents en l'edifici, conformadors de la seua estructura arquitectònica tradicional.
c.5) Els tractaments de façana s'admetran exclusivament per a la restitució del seu caràcter tradicional o per a la integració d'aquesta en l'ambient paisatgístic rural.
c.6) Queda prohibida en els immobles la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant que alteren l'estructura arquitectònica o l'oculten, i s'hauran d'eliminar els existents que produïsquen aquest efecte.
3. Les determinacions d'aquest article són complementàries de les establides pel capítol XI (normes sobre protecció del paisatge, articles 64 a 67) d'aquestes normes generals, com també d'altres normes del PRUG que siguen aplicables per a actuacions determinades en matèria de protecció de recursos ambientals i d'ús públic del medi.
Article 37. Instal·lacions portàtils i desmuntables en el sòl no urbanitzable
1. Amb l'excepció dels equipaments destinats a l'ús públic, a la gestió del parc o a l'estudi dels recursos ambientals que, degudament autoritzats o promoguts per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, puguen establir-se en els sectors permesos de les àrees d'equipaments i serveis (ES) i de les àrees d'actuació preferent (AP), queda prohibida en l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc la instal·lació d'elements portàtils destinats a habitatge o a altres usos, fins i tot els agrícoles, cinegètics i pesquers, com ara pavellons, mòduls, caravanes, vagonetes, coberts, tancaments o habitacles.
2. Aquesta prohibició s'estén als elements desmuntables no portàtils, amb qualsevol de les finalitats i característiques indicades en l'apartat anterior, permanents, semipermanents o efímers, construïts amb materials de rebuig de qualsevol tipus.
Article 38. Normes generals sobre implantació d'activitats industrials i determinacions complementàries sobre construccions d'ús ramader
1. Les activitats industrials que, en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla, es troben fora de la zona d'ordenació denominada àrees edificades (E), es consideren fora d'ordenació de conformitat amb el que estableix l'article 94.4 d'aquestes normes. En conseqüència, únicament s'hi podran realitzar obres de manteniment, conservació i reparació, i no hi seran admissibles les intervencions que comporten increment substancial del volum edificat. Així mateix, dins del recinte ocupat per aquestes activitats, no es permeten les actuacions que impliquen explanació o pavimentat de marjals o de sòls agrícoles funcionals.
2. Queda prohibida la implantació de noves activitats industrials en tot l'àmbit del parc natural, amb les excepcions a què es refereix l'apartat 4 d'aquest article.
3. L'eventual concessió de llicències municipals urbanístiques o d'activitat en relació amb l'activitat industrial en tot l'àmbit del parc, estarà supeditada a l'informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural.
4. Les edificacions i instal·lacions d'ús industrial o ramader existents al parc en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla dins de la categoria d'ordenació denominada àrees edificades (E), podran destinar-se, amb un informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc, a qualsevol de les activitats següents:
a) Activitats industrials directament relacionades amb la manipulació, emmagatzemament o envasament de productes agrícoles generats, exclusivament, dins de l'àmbit territorial del parc.
b) Activitats industrials vinculades a l'eliminació, la valorització o el reciclatge dels residus agrícoles produïts, així mateix, dins de l'àmbit del parc.
c) Usos vinculats a l'activitat agrària, especificats en l'article 9 d'aquestes normes.
d) Activitats relacionades amb la gestió del parc natural, o bé amb l'estudi, l'ensenyament, la difusió o el gaudi ordenat del medi natural.
L'esmentat informe del Consell Directiu podrà ser favorable, únicament, quan quede prou garantida la prevenció dels potencials impactes ambientals negatius sobre el medi. En particular no seran admissibles les activitats que no garantisquen com a mínim:
L'estricte compliment de les especificacions sobre abocaments líquids contingudes en els articles 55 i 56 d'aquestes normes.
L'absència d'emissions gasoses contaminants, tant de gasos com de partícules.
Uns nivells d'emissions sonores i lumíniques adequats a l'entorn, en relació amb la població humana i amb la fauna.
5. En tot l'àmbit del parc la continuïtat de les activitats industrials, com també de les ramaderes lligades a construccions, queda vinculada al manteniment dels usos existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla. No es permet la substitució dels usos actuals per altres industrials o ramaders diferents dels especificats en l'anterior apartat 4. Aquesta determinació inclou les construccions i instal·lacions l'ús industrial o ramader de les quals haja cessat, en les quals l'activitat només podrà reprendre's de la manera indicada en el citat apartat 4 i sempre que es troben situades en la categoria d'ordenació denominada àrees edificades (E), i no serà admissible la represa de l'activitat en instal·lacions inactives situades fora d'aquesta última.
6. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, amb la col·laboració dels ajuntaments respectius, fomentarà les actuacions destinades al trasllat progressiu de les instal·lacions industrials i ramaderes situades en qualsevol de les zones d'ordenació del parc, atenent les circumstàncies tècniques i administratives de cadascuna d'aquestes, a polígons industrials o altres zones convenientment habilitades per a aquestes activitats fora de l'espai protegit.
CAPÍTOL VI
Normes sobre l'ús públic del parc
A) Pla d'ús públic
Article 39. Pla d'ús públic del parc natural
1. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, a través de l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc Natural, elaborarà un pla d'ús públic del Parc Natural de l'Albufera, que haurà de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat, a l'ensenyament i a l'estudi dels valors ambientals i culturals del parc, efectuades per iniciativa pública, privada o mixta.
2. Les directrius per a l'elaboració i l'execució del pla d'ús públic figuren en les directrius per a l'execució del PRUG.
B) Normes sobre allotjament turístic i altres activitats hostaleres i recreatives vinculades a construccions o installacions permanents
Article 40. Activitats hostaleres en edificacions rurals
1. Amb un informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc, sense perjudici de la pertinent llicència municipal i de les autoritzacions sectorials que corresponguen, les edificacions de caràcter rural existents en determinats sectors del sòl no urbanitzable del parc, podran adequar-se per a la seua utilització com a allotjament rural, alberg, hotel, bar i restaurant, amb les condicions generals establides en l'article 36 per a l'edificació en el sòl no urbanitzable.
2. Amb caràcter general, aquesta possibilitat d'adequació per a activitats hostaleres no és admissible en els àmbits següents:
a) Perímetre de protecció del llac de l'Albufera, definit en l'article 52.3 d'aquestes normes amb una amplària de 500 metres mesurats a partir del límit exterior de les parcel·les més pròximes al llac.
b) Següents zones d'ordenació:
Àrees de reserva (R)
Àrees d'ús restringit (UR)
Següents subzones de les àrees d'actuació preferent (AP):
Regeneració d'hàbitats naturals (AP-H)
Regeneració d'hàbitats naturals: ullals (AP-U)
Sectors destinats o que puguen destinar-se en el futur a l'ús específic de conservació o regeneració d'hàbitats naturals en les àrees d'ús mixt (AP-M)
Sectors de la categoria d'ordenació denominada àmbit de pla especial (PE) en els quals els corresponents plans especials excloguen en el seu moment l'activitat hostalera en el medi rural.
3. El Consell Directiu del Parc Natural podrà supeditar el seu informe favorable al compliment de condicions específiques en l'establiment i funcionament de les activitats, a fi de preservar els valors ambientals i culturals del parc. En particular haurà de garantir-se, com a mínim:
a) L'estricte compliment de les especificacions sobre abocaments líquids contingudes en els articles 55 i 56 d'aquestes normes.
b) L'absència d'emissions gasoses contaminants, tant de gasos com de partícules.
c) Uns nivells d'emissions sonores i lluminoses adequats a l'entorn, en relació amb la població humana i amb la fauna.
d) El compliment de les restants especificacions normatives d'aquest pla aplicables a cada cas concret en matèria d'edificació en el sòl no urbanitzable (especialment l'article 36), integració paisatgística de les actuacions i protecció dels recursos ambientals.
e) La dotació i el funcionament correcte dels serveis bàsics enumerats en el Decret 73/1989, de 15 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen els requisits mínims d'infraestructura en els allotjaments turístics.
f) El compliment de tots els requisits i les condicions establits en les pertinents llicències i autoritzacions per les autoritats municipal i sectorial.
4. Els usos compatibles amb els d'allotjament i restauració són els següents: jocs infantils, àrees enjardinades i aparcaments. El dimensionament dels espais destinats a estacionament de vehicles serà l'imprescindible per a l'ús concret que es proposa, la qual cosa haurà de justificar-se en el projecte sotmés a informe del Consell Directiu. Aquests espais hauran de situar-se en les voltants de les edificacions i, en cap cas, podran ocupar terrenys d'arrossar, ambients dunars, forest o marjal.
5. En cas de requerir-se ampliació de la superfície edificada, no es podrà superar el 25% de la superfície de les edificacions preexistents. Així mateix, no es podrà superar els cinc metres totals d'alçada de cornisa.
6. Les activitats objecte d'aquest article hauran d'estar ubicades necessàriament en parcel·les confrontants amb carreteres pertanyents a alguna de les següents xarxes de carreteres: de l'Estat, Bàsica de la Comunitat Valenciana o Local de la Comunitat Valenciana. Les parcel·les faltades d'accés rodat per a vehicles de motor de quatre rodes, o bé les confrontants a la Xarxa de Camins de Domini Públic de la Comunitat Valenciana, no són, per tant, aptes per a les esmentades activitats.
7. A fi de prevenir el risc d'inundació, les possibles ampliacions de superfície edificada o ocupada per instal·lacions o equipaments, hauran de respectar les rasants de les construccions originals.
8. Els requisits que s'estableixen en aquest article sobre paràmetres d'edificació, usos admissibles en les instal·lacions i ubicació d'aquestes dins de les zones d'ordenació permeses, no s'apliquen en les àrees edificades (E), com també en les àrees d'equipaments i serveis (ES) i en els sectors destinats a equipaments de les àrees d'actuació preferent (AP). En aquestes zones les activitats s'hauran d'atenir en aquestes matèries únicament als respectius planejaments urbanístics municipals, a les normatives sectorials aplicables i als plans i programes d'actuació que s'hi desenvolupen, com també a les especificacions de les normes generals del PRUG sobre protecció específica del medi ambient i dels hàbitats.
Article 41. Campaments de turisme o càmpings
1. S'entén per campament públic de turisme o càmping l'activitat així definida i caracteritzada en els tres apartats de l'article 1 del Decret 119/2002, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, regulador dels campaments públics de turisme.
2. A l'àmbit del parc queden prohibides les modalitats de campament excloses de l'àmbit d'aplicació de l'esmentat Decret 119/2002, la llista de les quals figura en l'article 2 d'aquest. En conseqüència, únicament es permet la modalitat de campament públic de turisme, i estan expressament prohibits els campaments de turisme privats, és a dir, els destinats a l'ús únic i exclusiu dels membres, partícips, socis o comuners de l'entitat titular, independentment que aquesta entitat siga pública o privada i que es trobe legalment constituïda en aplicació de la legislació civil o mercantil.
3. L'activitat de càmping únicament es permet, dins de les àrees d'equipaments i serveis (ES), en les zones identificades en la cartografia de zonificació d'aquest pla com a campaments de turisme (ES-CaT), com també, secundàriament, als sectors de la zona denominada Complex turístic (ES) en els quals l'activitat de campament públic de turisme puga estar autoritzada per l'Agència Valenciana del Turisme en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla.
4. El règim de funcionament dels càmpings està regulat per l'esmentat Decret 119/2002, sense perjudici de les determinacions complementàries d'aquest pla sobre la matèria. En particular, les instal·lacions de càmping hauran de complir estrictament els requisits sobre equipaments, serveis i qualitat de les instal·lacions previstos en l'esmentada norma, com també qualsevol altra reglamentació que puguen establir, amb caràcter general o en particular per a activitats determinades, tant l'Agència Valenciana del Turisme com els ajuntaments respectius.
5. Les actuacions que es pretenguen realitzar en l'àmbit dels càmpings i que, per la seua naturalesa o abast, requerisquen autorització o llicència de l'Agència Valenciana de Turisme o del corresponent ajuntament, estan subjectes a l'informe previ favorable del Consell Directiu del Parc, preceptiu i vinculant, a fi d'assegurar el compliment dels objectius del PRUG.
6. En concordança amb la prohibició de campaments privats establida per l'apartat 2 d'aquest article, en l'àmbit dels càmpings ubicats en el parc es prohibeix la venda i l'arrendament de parcel·les, i per tant el terreny ocupat per aquests té el caràcter d'indivisible fins al moment del cessament legal de l'activitat.
7. Les categories d'instal·lacions permeses en els càmpings per a ús residencial amb fins vacacionals o turístics són les previstes en l'article 1, apartat 2, de l'esmentat Decret 119/2002. Les condicions d'ocupació de la superfície total de parcel·la per les distintes instal·lacions i equipaments turístics són les establides en l'article 7 d'aquesta norma. Qualsevol altre tipus d'edificació o construcció no vinculat als esmentats fins estarà, si és el cas, sotmés al règim ordinari sobre edificació en el sòl no urbanitzable que estableix aquest pla.
8. Les instal·lacions de càmping que, en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla, no complisquen els requisits establits per aquestes normes, hauran d'adequar-hi les seues instal·lacions i el seu funcionament.
9. En el cas que, durant el període de vigència d'aquest pla, es produïsca el cessament d'activitats de càmping en qualsevol de les dues zones d'ordenació a què fa referència l'apartat 3 d'aquest article, els terrenys afectats es dedicaran preferentment a regeneració d'hàbitats. Excepcionalment, amb un informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc, aquestes parcel·les podran dedicar-se a activitats relacionades amb l'ús públic del medi o amb la gestió del parc que no comporten un increment net del volum edificat ni de la superfície de terreny ocupada per instal·lacions o paviment, en relació amb les condicions originals de l'antic càmping.
Article 42. Activitats recreatives vinculades a construccions
1. En aquesta categoria s'inclouen les activitats tipificades en l'article 1 de la Llei 4/2003, de 26 de febrer, de la Generalitat, d'espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, i en particular les discoteques, sales de festes, bars, restaurants i altres instal·lacions lúdiques o esportives de qualsevol tipus. No es consideren en aquest article les instal·lacions hostaleres en edificacions rurals, per a les quals aquesta normativa estableix una regulació específica en l'article 40. S'exclouen, així mateix, les activitats ubicades en la categoria d'ordenació denominada àrees edificades (E), el règim d'ordenació de la qual ve donat per les normatives sectorials i pels respectius planejaments urbanístics municipals.
2. Les esmentades activitats únicament estan permeses, dins de les àrees d'equipaments i serveis (ES), en les subzones d'ordenació següents, la ubicació de les quals figura en la cartografia de zonificació d'aquest pla:
a) Complex turístic (ES). En aquesta categoria s'inclouen les instal·lacions següents:
Parador Nacional Lluís Vives.
Complex Devesa Gardens.
Complex Racó de l'Olla.
b) Instal·lacions esportives (ES). Categoria que inclou els equipaments destinats a la pràctica esportiva estable en distintes modalitats. Es tracta de recintes i instal·lacions permanents, característicament vinculats a algun tipus d'edificació.
c) Ports i embarcadors (ES)
d) Altres instal·lacions. En aquesta categoria s'inclouen les edificacions hostaleres, discoteques, sales de festa i restants instal·lacions de tipus ludicorecreatiu vinculades a edificacions que no es preveuen en els apartats anteriors.
3. Les activitats recreatives vinculades a construccions que no estiguen ubicades en les àrees d'equipaments i serveis (ES) es consideren fora d'ordenació.
4. La pràctica de les activitats estarà sotmesa a la regulació següent:
a) Amb caràcter general, estaran sotmeses a les normatives sectorials aplicables, com també al que disposen els respectius planejaments urbanístics municipals.
b) Hauran de complir, així mateix, els requisits establits en aquestes normes sobre edificació en el sòl no urbanitzable, conservació de la qualitat de les aigües i l'atmosfera, preservació del paisatge i protecció dels hàbitats amb la fauna i flora, com també qualsevol altre requeriment aplicable d'aquest PRUG.
c) Qualsevol actuació sobre els àmbits objecte d'aquest article que, per la seua naturalesa o abast, puga requerir autorització municipal o sectorial, haurà de disposar d'un informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural.
d) Les activitats hauran d'adoptar mesures tendents a minimitzar l'impacte ambiental i paisatgístic de les seues instal·lacions, incloent-hi adequació a l'entorn de les zones d'aparcament, mitjançant solucions tècniques adequades.
e) Amb caràcter general es permeten les obres que tinguen com a objectiu la conservació i la millora de les edificacions i instal·lacions existents, com també la seua adaptació a la normativa específica sobre contaminació acústica, eliminació de barreres arquitectòniques, espectacles públics i seguretat i higiene. Aquestes actuacions no requereixen informe previ del Consell Directiu del Parc, sense perjudici d'altres autoritzacions i llicències preceptives.
f) L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració amb els respectius organismes sectorials, amb els ajuntaments i amb els titulars de les instal·lacions, promourà l'estudi de la viabilitat de reubicació de determinades activitats, disperses en l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc, cap a localitzacions adequades en l'entorn de l'espai protegit.
g) En el cas particular de les instal·lacions fora d'ordenació, aquest òrgan competent, en col·laboració amb els ajuntaments respectius, promourà el cessament d'activitat d'aquestes segons els procediments establits.
Article 43. Gaudi concentrat
1. El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules, bancs, fonts, serveis sanitaris, jocs infantils i papereres.
2. Fora del sòl urbà del parc aquesta activitat es permet, exclusivament, en les següents zones d'ordenació:
a) Àrees específicament habilitades per a aquest ús dins de les àrees d'equipaments i serveis (ES), particularment en les categories d'àrees recreatives (ES) i aparcaments (ES), com també en sectors d'altres categories integrades en la zona ES que disposen d'equipaments adequats degudament autoritzats.
b) Sectors de les àrees d'actuació preferent (AP) que puguen destinar-se a aquest ús en l'àmbit dels plans i programes d'actuació que s'executaran en aquestes, exclusivament en les zones ambientalment aptes per fer-ho.
3. La implantació de noves instal·lacions en qualsevol categoria d'ordenació, com també l'ampliació de les existents, requereix informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural, sense perjudici d'altres llicències o autoritzacions preceptives.
C) Normes sobre les activitats recreatives no vinculades a construccions
Article 44. Circulació rodada
1. Es prohibeix la circulació de qualsevol tipus de vehicle rodat, amb motor o sense, fora de les carreteres i camins habilitats per a aquest ús.
2. Es prohibeix la circulació motoritzada pels camins ubicats dins de les àrees de reserva (R) i de les àrees d'ús restringit (UR). S'exceptuen de la prohibició els supòsits següents:
Camins d'accés a enclavaments urbans o residencials i a propietats privades.
Camins d'accés a àrees d'equipaments i serveis.
Vehicles relacionats amb el funcionament del Parador Nacional Lluís Vives i amb el camp de golf annex a aquest, circulant pels vials situats dins de la zona d'ordenació denominada àrees d'ús restringit-camp del golf (UR-G)
Vehicles de les distintes administracions públiques en funció de servei.
Vehicles que realitzen serveis de rescat o emergència.
Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, la Comunitat Autònoma i els ajuntaments.
Vehicles especialment autoritzats per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits.
3. En les zones d'ordenació indicades en l'apartat 2 d'aquest article es prohibeix, així mateix, l'aparcament de vehicles fora de les zones específicament habilitades per fer-ho.
4. Els camins en què es prohibeix la circulació motoritzada seran adequadament senyalitzats per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits o per l'ajuntament respectiu.
Article 45. Acampada lliure
En tot l'àmbit territorial del parc es prohibeix l'acampada lliure practicada amb tendes de campanya, coberts, caravanes, autocaravanes o altres mitjans.
Article 46. Activitats esportives
1. Activitats esportives organitzades:
a) La realització de qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades en l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc, fora de recintes o instal·lacions fixes, haurà de ser autoritzada prèviament per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, a través del director del parc natural.
b) Per a la concessió o denegació d'aquesta autorització es tindrà en compte, com a mínim, la naturalesa de l'activitat, el període de l'any de què es tracte i la possible afecció a zones o elements d'interés especial. L'autorització podrà condicionar-se a l'establiment de mesures correctores, incloent, si és el cas, concrecions sobre les àrees autoritzades per a l'activitat i sobre el calendari de realització d'aquesta.
c) Aquestes determinacions no afecten les activitats cinegètica i piscícola esportiva, les quals estan sotmeses a una regulació específica en aquestes normes.
2. Altres activitats esportives o lúdiques:
a) Passejos a cavall:
S'autoritzen els passejos a cavall, exclusivament, en els camins d'ús públic de les àrees d'ús agrícola (A), com també en altres camins d'ús públic que puga establir en el seu dia el pla d'ús públic del parc.
b) Activitats motoritzades terrestres:
Queda prohibida en el parc la pràctica d'activitats motoritzades terrestres amb fins esportius, com ara motocròs, trial, squad i semblants, fora dels recintes que actualment disposen de les preceptives llicències i autoritzacions per a l'exercici d'aquestes activitats.
c) Activitats aquàtiques:
c.1) Queda prohibida la utilització de motos aquàtiques en tot l'àmbit del parc natural.
c.2) Queda prohibida en tot el parc natural, amb l'excepció de l'àmbit marí de la gola del Perelló, la navegació recreativa mitjançant la utilització d'embarcacions amb motors forabord, com també el denominat windsurf o planxa de vela.
c.3) Amb les limitacions al respecte establides en les normes particulars per a les àrees de reserva (R) i les àrees d'ús restringit (UR), s'autoritza en tot l'àmbit del parc la pràctica, sense finalitat de competició, del piragüisme i de la navegació amb vela llatina.
c.4) S'autoritza, amb les limitacions específiques establides en les esmentades zones d'ordenació, la navegació de motor mitjançant les embarcacions tradicionals degudament legalitzades.
c.5) Les determinacions anteriors s'estableixen sense perjudici de la regulació de les activitats nàutiques que l'Ajuntament de València puga establir en l'àmbit particular del llac de l'Albufera.
d) Activitats aèries:
El sobrevol del parc per tot tipus de vehicles aeris amb finalitat esportiva o lúdica, motoritzats o no, està sotmés a les restriccions que l'article 49, apartat 8, d'aquestes normes, estableix per a la navegació aèria en l'espai protegit amb caràcter general.
CAPÍTOL VII
Normes sobre protecció de la flora i la fauna
amb els seus hàbitats
Article 47. Règim general
1. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix al respecte la legislació sectorial sobre fauna i flora silvestres, no es permeten les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions o elements de la fauna i flora silvestres. La prohibició s'estén a les activitats que puguen alterar o destruir els hàbitats de les espècies silvestres animals i vegetals, com també els enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors.
2. A més de les espècies de fauna i flora subjectes a protecció per la normativa sectorial de rang nacional o autonòmic, es defineixen com a espècies objecte de protecció especial en l'àmbit del parc les següents:
a) Espècies de fauna:
Mamífers:
Rata d'aigua (Arvicola sapidus)
Amfibis:
Gripau d'esperons (Pelobates cultripes)
Granota comuna (Granota perezi)
Mol·luscos:
Petxinot (Unio mancus, Anodonta cygnea, Potamida littoralis)
Trochoidea trochoides
Planeta (Xerosecta explanata)
Myosotella myosotis
Crustacis:
Gambeta il·lustrada (Palaemonetes zariquieyi)
Gamba gavatxa (Dugastella valentina)
Peixos:
Llopet comú o raboseta (Cobitis palúdica)
Bagra (Leuciscus pirenaicus)
b) Espècies de flora:
Ensopeguera, ensopegall o trenca l'olla (Limonium dufourii, L. virgatum)
Lletuga d'aigua (Limonium narbonensis)
Ensopeguera vera (Limonium angustibracteatum)
Ginebre marí (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa)
Lliri blau (Iris xiphium)
Nenúfar (Nymphaea alba)
Perlina blanca o cotonet (Otanthus maritimus)
Lleteresa de platja (Euphorbia paralias)
Melgó marí o alfals marí (Medicago marina)
Credeueta de mar (Crucianella maritima)
Estepa d'arenal (Halimium halimifolium)
Esteperola o fals timó (Fumana thymifolia)
Trompera (Ephedra distachya)
Coroneta (Coroneta minima subsp. lotoides)
Clavellina de pastor (Dianthus broteri subsp. valentinus)
Cirialera (Sarcocornia fruticosa)
Sosa grossa (Arthrocnemum macrostachyum)
Sabonera (Halimione portulacoides)
Càrex (Carex extensa, Carex distans)
Lletsó de saladar (Sonchus maritimus)
Ruda de mallada o ruda de marjal (Thalictrum maritimum)
Donzell marí (Artemisia gallica)
Lli marí (Linum maritimum)
Botja de saladar (Dorycnium gracile)
Pericó de riu (Hypericum tomentosum)
Persicària (Polygonum salicifolium)
Bruc d'escombres (Erica scoparia)
3. La llista d'espècies indicada en l'apartat anterior té caràcter obert, i es podrà modificar per ordre de la conselleria competent sobre conservació de flora i fauna, atenent necessitats de la gestió dels recursos ambientals al parc.
Article 48. Protecció de la vegetació silvestre
1. Sense perjudici de les determinacions de la normativa sectorial aplicable sobre flora i vegetació, i atenent el que estableix l'article 47 d'aquestes normes, es consideren protegides totes les formacions vegetals silvestres existents al parc natural. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
2. La protecció de les formacions vegetals silvestres s'estén tant a la integritat de les plantes individuals que constitueixen aquestes com a l'estructura i la composició florística de les distintes comunitats fitosociològiques.
3. Com a mesura periòdica de manteniment d'infraestructures, es permet el desbrossament i l'esporgada de les formacions vegetals pròpies del marge de les séquies, canals, arrossars i camins, tant palustres com ruderals, amb les condicions i limitacions establides per l'article 53 d'aquestes normes.
4. Amb independència de les actuacions periòdiques a què es refereix l'anterior apartat 3, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits podrà autoritzar o promoure intervencions singulars sobre la coberta vegetal que es consideren necessàries per a la gestió del parc, relacionades amb la prevenció i lluita contra els incendis forestals, la conservació i regeneració natural o assistida d'hàbitats i de poblacions de flora i fauna, el control de les espècies foranes i la gestió dels programes científics, educatius i gestors de l'espai protegit.
5. Amb les excepcions indicades en els apartats anteriors, queda prohibit específicament en l'àmbit del parc natural:
a) La introducció i el depòsit permanent o temporal de plantes d'espècies no autòctones fora de les àrees edificades (E), o bé fora de les construccions ubicades en les àrees d'equipaments i serveis (ES) i de les instal·lacions públiques vinculades a la gestió del parc natural.
b) La destrucció o el deteriorament de la coberta vegetal silvestre, per qualsevol mitjà mecànic, físic, químic o biològic, i en particular:
b.1) La rompuda de terrenys que mostren formacions vegetals silvestres.
b.2) La tala, tallada, arrancada o recol·lecció de peus vegetals, com també de qualsevol de les parts aèries.
b.3) L'extracció de les arrels o altres parts subterrànies de les plantes silvestres.
b.4) La recollida de llavors o propàguls.
b.5) La deposició de runes, substàncies sòlides o fems, com també l'abocament de líquids o fluids susceptibles de causar danys a les formacions vegetals silvestres.
b.6) La introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
b.7) En general, qualsevol altra acció sobre les plantes que puga alterar o perjudicar d'alguna manera les formacions vegetals silvestres.
6. Les microreserves de flora declarades o que puguen declarar-se en l'àmbit del parc natural estaran sotmeses al règim d'ordenació establit específicament pel Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microrreserva vegetal, i disposicions que el desenvolupen.
7. Els jardins i zones verdes en el sòl no urbanitzable del parc, tant privats com públics, hauran de reunir els requisits següents:
a) No es podran realitzar a costa del desarrelament d'elements vegetals protegits per la normativa del present pla.
b) Hauran d'adaptar-se a les característiques paisatgístiques pròpies de la zona de què es tracte, vigilant de no trencar horitzons visuals que oculten vistes desitjades.
c) Els jardins i zones verdes privades en sòl no urbanitzable hauran d'estar lligades a les edificacions o els equipaments autoritzats d'ús residencial, esportiu o de serveis.
d) Els jardins botànics i instal·lacions d'equivalents denominació i característiques, tant de caràcter públic com privat i amb qualsevol finalitat, que pretenguen establir-se en l'àmbit del parc, només podran ser autoritzats quan la mostra d'espècies vegetals estiga composta, exclusivament, per taxons silvestres autòctons del parc natural, o bé per les espècies cultivades o naturalitzades des d'antic en aquest.
e) L'Oficina de Gestió Tècnica efectuarà una labor d'assessorament a les administracions locals i als particulars per a l'enjardinament de les zones verdes, en relació amb les espècies i les formacions vegetals recomanables per a evitar el risc de proliferació d'espècies exòtiques invasores, contribuint així mateix a la millora del coneixement públic de la flora i vegetació característiques de la zona. Al respecte, es consideren espècies recomanables per a enjardinaments totes les autòctones del parc en els distints hàbitats, com també les arbòries i arbustives cultivades històricament en el context rural mediterrani tradicional.
8. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits promourà l'eliminació progressiva de les formacions i peus aïllats d'espècies exòtiques introduïdes, especialment arbòries i arbustives, afavorint la seua substitució per espècies autòctones capaces de prestar funcions equivalents. Podran exceptuar-se d'aquesta determinació aquells exemplars arboris i arbustius al·lòctons de caràcter monumental o singular per la seua edat, les dimensions, la ubicació, la raresa o per altres característiques, com també aquells que exercisquen funcions d'interés per a la fauna com a dormidor, zona de nidificació o altres fins al moment en què aquesta funció puga ser assumida per exemplars substituts d'espècies autòctones.
Article 49. Protecció de la fauna silvestre
1. Sense perjudici de les determinacions de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, i atenent el que estableix l'article 47 d'aquestes normes, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del parc natural, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques i piscícoles, regulades específicament per les seues respectives normatives sectorials i per aquestes normes.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna, per necessitats de la gestió dels recursos ambientals del parc i, específicament si és el cas, per a evitar perjudicis a determinades activitats econòmiques.
2. Les intervencions que es realitzen en el parc sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, hauran de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
3. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del parc natural les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors. En particular, es prohibeix:
a) La introducció, la repoblació i el depòsit permanent o temporal d'individus d'espècies animals no autòctones fora de les àrees edificades (E), o bé de les zones edificades ubicades en les àrees d'equipaments i serveis (ES) i de les instal·lacions gestionades per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits en l'àmbit del parc. D'aquesta prohibició, que inclou les espècies cinegètiques i piscícoles, s'exceptuen les espècies utilitzades per a les actuacions de control biològic de les plagues degudament autoritzades o promogudes per la conselleria competent sobre activitat agrícola.
b) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les restes d'aquests que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
c) La recol·lecció, possessió o comerç d'ous o cries.
d) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
e) La instal·lació d'emissors lluminosos que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració amb els ajuntaments afectats i amb els titulars de les instal·lacions, promourà l'eliminació progressiva de les instal·lacions existents que comporten un perjudici per a la fauna.
4. La caça i captura d'espècies animals amb finalitat cinegètica i piscícola haurà de respectar les determinacions per a aquestes activitats contingudes en el present pla.
5. El desenvolupament d'activitats de caràcter científic o didàctic que no siguen promogudes per la conselleria competent sobre conservació de la fauna i necessiten la captura o manipulació d'espècies animals, requereix autorització prèvia d'aquesta conselleria. Aquestes activitats hauran de realitzar-se amb el coneixement i sota el seguiment tècnic de l'Oficina Tècnica del Parc Natural, la qual podrà establir els oportuns requisits per a l'execució i el seguiment de les activitats.
6. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes en el parc, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents, hauran de ser autoritzats o promoguts per la conselleria competent sobre conservació de la fauna.
7. A fi de prevenir possibles interferències amb els cicles vitals de la fauna, principalment durant determinades èpoques sensibles de l'any, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits podrà limitar temporalment el trànsit de persones, vehicles o embarcacions per determinades zones del sòl no urbanitzable inclòs en les àrees de reserva (R), les àrees d'ús restringit (UR), i les àrees d'actuació preferent (AP). L'execució d'aquesta mesura requerirà, quan corresponga, l'autorització del titular dels terrenys. Les zones afectades hauran de quedar degudament senyalitzades.
8. Restriccions a la navegació aèria per a evitar pertorbacions a la fauna:
L'ordenació de la navegació aèria és una competència estatal exercida pel Ministeri de Foment, Sotssecretaria de Foment, Direcció General d'Aviació Civil. A fi de protegir els hàbitats faunístics del Parc Natural de l'Albufera de les possibles pertorbacions a conseqüència d'aquesta activitat, aquest espai protegit ha sigut declarat zona amb fauna sensible (identificada com a zona F15) per la Comissió Interministerial entre Defensa i Transports (CIDETRA) en la sessió plenària 3/02, punt A-4, de data 21 de juny del 2002. Aquesta determinació, que figura en l'esmena AMDT 91/02 de la publicació AIP ESPANYA de data 3 d'octubre del 2002 (full ENR 5.6-7), implica la prohibició del sobrevol d'aeronaus en els sectors del parc que a continuació s'indiquen durant determinades èpoques de l'any, des del nivell del sòl fins a l'altitud de 304,8 metres (1000 ft AGL), excepte les aeronaus espanyoles d'Estat quan així ho exigisca el compliment de la seua comesa o bé per motius d'emergència:
Sector A, identificat per les coordenades següents: 391528N 0001926W; 391527N 0001845W; 391422N 0001847W; 391423N 0001929W; 391528N 0001926W. Sobrevol prohibit des de febrer fins a setembre, ambdós mesos inclosos.
Sector B, identificat per les coordenades següents: 392159N 0002117W; 392156N 0001858W; seguint la línia de costa fins a: 391921N 0002410W; 392059N 0002406W; 392159N 0002117W. Sobrevole prohibit des de febrer fins a setembre, ambdós mesos inclosos.
Sector C, identificat per les coordenades següents: 391705N 0001922W; 391701N 0001636W; 391133N 0001402W; 391101N 0001403W; 391106N 0001731W; 391423N 0001929W; 391705N 0001922W. Sobrevol prohibit des d'octubre fins a gener, ambdós mesos inclosos.
Sector D, identificat per les coordenades següents: 392308N 0002401W; 392304N 0002114W; 392159N 0002117W; 392156N 0001858W; seguint la línia de costa fins a: 391807N 0001715W; 391815N 0002249W; 391921N 0002410W; 392059N 0002406W; 392308N 0002401W. Sobrevol prohibit des d'octubre fins a gener, ambdós mesos inclosos.
9. Les determinacions contingudes en els plans de recuperació o d'acció sobre la fauna silvestre que puga aprovar la conselleria competent sobre conservació de la fauna afectant l'àmbit territorial del parc, seran de directa aplicació en aquest com a desenvolupament sectorial del règim d'ordenació del PRUG.
Article 50. Crema de canyís
1. Amb caràcter general, no es permet la crema indiscriminada de canyís com a mètode de gestió de la vegetació palustre.
2. Com a excepció, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits podrà autoritzar o promoure actuacions singulars de crema de canyís, sota el seguiment de l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc, quan això es considere necessari per a la gestió de determinades formacions vegetals, principalment amb finalitats científiques, demostratives i de conservació dels hàbitats.
3. En l'eventualitat de procedir a aquesta operació de crema, el període autoritzat per a aquesta serà el comprés entre els dies 1 de novembre i 31 de gener.
Article 51. Recuperació d'hàbitats
Totes aquelles actuacions de caràcter públic o privat que tinguen com a finalitat la recuperació de terrenys agrícoles o d'una altra naturalesa com a hàbitats d'espècies silvestres de fauna, requerirà informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural, sense perjudici d'altres autoritzacions o llicències que siguen preceptives.
CAPÍTOL VIII
Normes sobre protecció dels recursos hídrics,
dels ambients humits i dels llits
Article 52. Protecció del medi aquàtic del llac, llacunes, séquies i ullals
1. Queden prohibits, amb caràcter general, aquells usos i activitats que contribuïsquen a disminuir a qualitat o la quantitat de les aigües disponibles en els ecosistemes aquàtics del parc, com també aquelles obres i actuacions que alteren el flux normal de les aigües o comporten un maneig abusiu del recurs hídric.
2. La gestió dels recursos hídrics utilitzats en l'activitat agrícola d'arrossar i horta està sotmesa a les seues regulacions específiques, establides per les normatives i procediments sectorials i per les presents normes.
3. Perímetre de protecció del llac de l'Albufera:
Sense perjudici de les determinacions aplicables contingudes en la legislació sectorial sobre aigües, s'estableix un perímetre de protecció del llac de l'Albufera l'amplària del qual és de 500 metres mesurats a partir del límit exterior de les parcel·les més pròximes al llac. Dins d'aquest perímetre s'estableixen les següents regulacions específiques:
a) Únicament es permeten les activitats directament vinculades als usos i aprofitaments existents en el moment de l'entrada en vigor del PRUG.
b) Es requereix informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc Natural, sense perjudici de les autoritzacions o llicències sectorials i municipals que corresponguen, per a qualsevol actuació sobre els sòls, la coberta vegetal o les infraestructures i construccions que puga comportar algun tipus d'alteració de les condicions físiques del medi.
c) Es prohibeix expressament la construcció de qualsevol tipus de nou habitatge o edificació, inclosos els vinculats a l'ús agrícola.
4. De conformitat amb el que estableixen les normes específiques d'aquest pla sobre caça i pesca, queden prohibides la pràctica cinegètica i l'activitat pesquera esportiva en el llac de l'Albufera i els seus marges de mates.
5. Amb caràcter general queden prohibides les actuacions tendents a modificar les característiques físiques i ecològiques dels fons del llac de l'Albufera, de les llacunes i dels llits, que no estiguen relacionades directament amb la conservació i regeneració dels hàbitats o amb la gestió racional dels recursos hídrics i les infraestructures hidràuliques.
6. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració amb els organismes i entitats amb competències i atribucions en la matèria, promourà les actuacions necessàries per a la recuperació de la qualitat ecològica del medi bentònic en el llac i la resta d'ambients aquàtics del parc, incloses les séquies.
7. En particular, podrà autoritzar-se o promoure's per aquest òrgan el dragatge selectiu dels fons del llac de l'Albufera i dels llits que vessen a aquest, previ estudi d'alternatives incloent l'anàlisi de les repercussions ambientals esperades per a cadascuna d'aquestes, en el cas que aquesta actuació es considere necessària per a la conservació i millora dels ambients bentònics o per a la recuperació funcional dels ullals del llac i dels llits. Si és el cas, aquestes intervencions hauran de realitzar-se amb les degudes precaucions per a minimitzar els impactes negatius, tant transitoris com permanents, sobre els ecosistemes aquàtics. Als materials obtinguts de l'extracció de sediments se'ls donarà una destinació d'acord amb la seua naturalesa i característiques, prèvia caracterització d'aquests.
8. Règim específic dels ullals:
La ubicació topogràfica dels ullals o brolladors inclosos en l'àmbit del parc figura en la cartografia de zonificació del PRUG. Atenent l'especial rellevància d'aquests en termes ecològics i hidrològics, s'estableix per a aquests la següent normativa específica:
a) Es prohibeixen expressament aquells usos i activitats que comporten l'alteració de la qualitat i quantitat de les aigües en els ullals, com també aquelles obres i infraestructures que alteren el flux hídric o comporten un maneig abusiu d'aquest, com ara captacions d'aigües o abocaments líquids i sòlids.
b) Queda prohibit qualsevol tipus d'aprofitament dels recursos vius continguts en aquests espais, inclosos els de caràcter esportiu o recreatiu i, en particular, la caça i la pesca.
c) S'estableix al voltant dels ullals del parc natural un perímetre de protecció de 25 metres d'amplària al voltant de la vora de la surgència.
d) En els ullals inclosos en la categoria d'ordenació denominada àrees de reserva: ullals (R-U) regirà, incloent en aquesta determinació el perímetre de protecció d'aquests, el règim normatiu establit pels articles 74 a 77 d'aquestes normes. Aquestes surgències, d'acord amb l'article 74.3 de les normes particulars, són les següents: ullal de Baldoví i ullal de la Mula.
e) D'acord amb el que estableixen els articles 82 a 85 d'aquestes normes, els ullals no previstos en l'apartat anterior estan inclosos, juntament amb el perímetre de protecció, en la categoria d'ordenació denominada àrees d'actuació preferent, regeneració d'hàbitats naturals: ullals (AP-U), i figuren en llista oberta amb el seu nom i ubicació topogràfica en la cartografia de zonificació del PRUG. En conseqüència, aquests àmbits, una vegada executades les actuacions de regeneració programades a criteri de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, passaran a la categoria d'àrees de reserva, ullals (R-U), amb la possible excepció indicada en l'apartat 3.b) de l'article 83. Durant el període transitori fins a l'execució de aquestes actuacions, aquests ullals, amb el corresponent perímetre de protecció, tindran la consideració d'àrees d'ús restringit (UR), i hi serà d'aplicació en aquests el règim normatiu establit pels articles 78 a 81 d'aquestes normes per a aquesta última categoria d'ordenació.
f) D'acord amb l'apartat anterior, l'esmentat òrgan competent promourà actuacions per a la regeneració de les característiques ambientals dels ullals i el seu entorn, en col·laboració amb els ajuntaments afectats territorialment i, si és el cas, amb els titulars dels terrenys.
g) Així mateix, els ullals i el seu entorn es consideren àmbits de preferents d'actuació per a les iniciatives següents:
Programa d'adquisició de terrenys per al patrimoni públic que l'òrgan competent sobre espais naturals protegits promou al parc.
Actuacions específiques de protecció, conservació i estudi d'espècies de fauna i flora d'interés preferent, amb els seus hàbitats.
Programes dirigits a reduir l'impacte ambiental de les activitats agrícoles, principalment en relació amb el control dels productes fitosanitaris i la implantació de tècniques d'agricultura ecològica. En particular, aquests àmbits es consideren especialment adequats per als assajos i projectes pilot sobre aquestes matèries.
h) Els ullals que en el futur poden identificar-se en l'àmbit de parc, no previstos en la cartografia de zonificació d'aquest pla, es consideraran inclosos en la categoria d'ordenació denominada àrees d'actuació preferent. regeneració d'hàbitats naturals: ullals (AP-U)
9. Les determinacions de les normes particulars sobre les distintes zones d'ordenació del PRUG complementen el que estableix genèricament en aquest article.
Article 53. Actuacions en els llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. La realització d'obres o activitats en els llits públics i els seus marges se sotmetrà als tràmits i requisits exigits per l'article 77 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'aigües.
2. Queden prohibides les obres, les construccions, plantacions o activitats que puguen dificultar el curs de les aigües en els llits dels canals, séquies i barrancs, com també en les zones inundables, siga quin siga el règim de propietat i la qualificació dels terrenys.
3. En la tramitació d'autoritzacions i concessions, com també en els expedients per a la realització d'obres, amb qualsevol finalitat, incloent la correcció de conques, que puguen afectar els llits i les seues zones de protecció, s'exigirà la presentació d'un estudi d'impacte ambiental, en el qual es justifique que no es produiran conseqüències que afecten adversament la qualitat de les aigües i dels hàbitats.
4. Les riberes dels canals, séquies i barrancs es dedicaran preferentment a ús de caràcter forestal, siga mitjançant la regeneració amb espècies apropiades, siga mitjançant la conservació de les espècies autòctones existents.
5. Es tindrà especial atenció a mantenir les condicions adequades que permeten l'adequat desenvolupament i conservació dels lliris de marjal (Iris pseudacorus), per tractar-se d'una espècie tradicional amb gran capacitat de subjecció dels marges, motes i séquies, per la qual cosa queda prohibida la seua eliminació. En cas de ser necessària la realització d'actuacions o obres que puguen comportar l'eliminació d'aquesta espècie vegetal es trasplantarà al lloc i en les condicions que indique l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc.
6. A fi d'eliminar els residus sòlids flotants que discorren per canals i séquies, l'Oficina de Gestió Tècnica instal·larà barreres-cèrcol, preferentment en els emplaçaments següents: séquia del Petxinar, Séquia del Val, escorredor Fondo, séquia de Revisanxo, séquia del Fus, barranc de Xiva, séquia del Port de Catarroja, séquia d'Albal, barranc de Beniparrell, séquia de Lluent, séquies de Parreta, la Foia, l'Alqueresia, del Fiscal, Obera/Cubella, Dreta, de la Reina i del Canal. Aquestes instal·lacions, no hauran d'obstaculitzar el pas de les aigües fins al punt que comporten risc de desbordament dels llits, tant en règim de funcionament normal com en el cas de crescudes.
7. El Consell Directiu del Parc Natural podrà emetre informe favorable per a la canalització d'obra, inclosa la solera, en aquells trams de séquies que discórreguen fora del denominat àmbit de perellonada, el límit dels quals figura en la cartografia de zonificació d'aquest pla, sempre que no hi haja risc de degradació substancial dels hàbitats o de les poblacions d'espècies d'interés prioritari considerat l'àmbit del parc en el seu conjunt. Una vegada executada aquesta canalització, els marges de les séquies es restauraran mitjançant reposició de la vegetació pròpia d'aquest hàbitat, després de l'aportació prèvia de terra vegetal en cas necessari. Amb aquest fi s'aprofitarà la terra extreta del lloc durant les obres, que es retirarà i conservarà en condicions adequades per a la pervivència dels rizomes, llavors i altres propàguls. Les espècies vegetals que s'empraran en la revegetació seran les següents: Iris pseudacorus, Phragmites australis, Cladium mariscus i Kosteletzkia pentacarpos, com també altres espècies que acompanyen característicament les anteriors en les comunitats vegetals palustres i de ribera. Les obres de canalització i els treballs de restauració subsegüents es realitzaran sota el seguiment de l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc.
8. En l'àmbit per sota del nivell de perellonada, està prohibida la canalització d'obra de les séquies. Únicament podran permetre's, supeditades a l'informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del Parc, i amb el seguiment de l'Oficina de Gestió Tècnica, actuacions de defensa en marges de séquies efectuades mitjançant pedra d'escullera amb els següents requisits mínims:
Les actuacions afectaran únicament els trams de séquia necessaris per a la protecció o defensa dels marges de séquia o de les vies de comunicació.
Les pedres d'escullera hauran de tenir un diàmetre mitjà mínim de 20 cm, per a facilitar la deposició de sediments entre les juntes.
En tant que siga possible segons l'amplària del llit, l'obra d'escullera en el marge de les séquia formarà escalons en sentit descendent cap al curs d'aigua, facilitant així la implantació de la vegetació i el trànsit de la fauna entre el llit i la seua vora.
S'efectuarà un aportació de terra vegetal sobre la superfície superior i el talús de l'escullera, en quantitat i disposició adequades per a permetre l'arrelament i el desenvolupament de la vegetació de ribera en forma estable i permanent. Amb aquest fi s'aprofitarà la terra extreta del lloc durant les obres, que es retirarà i conservarà en les condicions indicades en l'apartat 7 d'aquest article, el qual indica així mateix les espècies vegetals que s'hauran d'emprar en la revegetació.
9. Les obres de construcció, reparació, adequació o millora de séquies i canals amb els seus marges, com també les actuacions de manteniment d'aquests com ara neteja, esporgada, desbrossament, dragatge, dallada, reconstrucció de motes i defensa de marges, es realitzaran d'acord amb les tècniques i amb els períodes d'execució tradicionals a la zona.
10. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, mitjançant l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc Natural de l'Albufera, podrà limitar, amb caràcter excepcional per a evitar danys als hàbitats o a la fauna, els períodes o les zones d'execució de les actuacions indicades en l'apartat anterior, després de la comunicació a l'entitat promotora d'aquestes i la justificació de la necessitat tècnica d'aquesta limitació.
Article 54. Referència al Pla hidrològic de la conca del Xúquer i al Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana. Cabal ecològic mínim i altres objectius de qualitat en relació amb el medi hídric i els hàbitats d'aiguamoll
1. Les determinacions del present capítol VIII s'estableixen sense perjudici de la normativa sobre conservació i gestió racional dels recursos hídrics i dels hàbitats continguda en l'Ordre de 13 d'agost de 1999 per la qual es disposa la publicació de les determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de la conca del Xúquer, aprovat pel Reial decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s'aproven els plans hidrològics de conca.
2. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits promourà, davant dels respectius organismes i entitats públiques d'àmbit estatal i autonòmic, la determinació dels objectius de qualitat fisicoquímica i biològica que han de reunir les aigües en els distints ambients hídrics del parc, com també l'adopció de les mesures pertinents per a garantir el subministrament regular dels cabals mínims necessaris per a cobrir les necessitats ecològiques de la zona humida del parc, estimades en conjunt en 100 hm3/any per l'article 24, apartat C.21, de l'esmentada Ordre de 13 d'agost de 1999.
3. Així mateix, les determinacions d'aquest capítol VIII s'estableixen sense perjudici del que disposa l'Acord de 10 de setembre del 2002, del Consell de la Generalitat, d'aprovació del Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, en relació amb la zona denominada en el mateix «Parc Natural de l'Albufera de València».
Article 55. Abocaments sòlids i líquids al medi hídric
1. Amb caràcter general es prohibeix l'abocament directe o indirecte, superficial o subterrani, d'aigües residuals la composició química o bacteriològica de les quals puga alterar negativament les condicions ecològiques dels distints hàbitats del parc natural.
2. Sense perjudici de les determinacions sobre residus establides per l'article 70.2 d'aquestes normes, es prohibeix l'abocament o l'acumulació de residus sòlids, de qualsevol naturalesa, susceptibles d'alterar negativament el medi hídric, superficial o subterrani, de l'espai protegit.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, exceptuant les autoritzades per a connectar amb la xarxa general de clavegueram, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests a fi d'evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies.
4. El tractament d'aigües residuals a les instal·lacions de sanejament i depuració, tant públiques com privades, que aboquen directament o indirectament al medi hídric superficial o subterrani del parc natural, haurà d'ajustar-se a les condicions de qualitat de l'efluent exigides per a les zones sensibles considerades en el Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües.
Article 56. Protecció específica dels aqüífers subterranis
1. Es prohibeix l'obertura de nous pous per a la captació d'aigües subterrànies en l'àmbit territorial del parc. Amb l'excepció d'aquells que, promoguts o autoritzats expressament per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits sense perjudici de les pertinents autoritzacions sectorials, puguen eventualment necessitar-se per a actuacions concretes directament relacionades amb la gestió o la regeneració dels recursos ambientals del parc.
2. Sense perjudici de les determinacions generals establides per l'article 56 d'aquestes normes sobre protecció del medi hídric, es prohibeix específicament la construcció de pous cecs i de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges o d'activitats de qualsevol tipus.
CAPÍTOL IX
Normes sobre protecció dels sòls
Article 57. Moviment de terres i extracció d'àrids
1. Els moviments de terres que, per la seua naturalesa o dimensions, requerisquen llicència municipal específica i pretenguen executar-se fora de les àrees edificades (E), requereixen informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc. Aquest requisit no és aplicable a les tasques ordinàries de preparació i de condicionament de les terres de cultiu, relacionades amb el normal exercici de l'activitat agrícola.
2. Es prohibeix l'extracció d'àrids en tot l'àmbit del parc i, en particular, a les platges, dunes i barrancs amb els seus marges. Amb l'excepció, per a totes les zones d'ordenació previstes en aquest pla, dels materials obtinguts dels treballs de recuperació de mallades, els quals es podran emprar per a la restauració de formacions dunars.
Article 58. Protecció específica dels ressalts topogràfics
Els ressalts topogràfics originats per afloraments rocosos en els termes municipals de Sueca (muntanyeta dels Sants) i Cullera (muntanya del Cabeçol i relleus veïns), ocupats en l'actualitat per vegetació espontània de muntanya, per cultius de secà en distint grau d'abandó, per erms i per instal·lacions i construccions de distint tipus, estan protegits pel seu valor ambiental i el seu potencial educatiu en contrast amb les zones humides del seu entorn. Amb l'esmentada finalitat el PRUG inclou aquestes zones, respectivament, en les categories d'ordenació d'àmbit de pla especial (AP-PE) i regeneració d'hàbitats naturals (AP-H). En aquests àmbits regeixen les següents determinacions generals sobre protecció dels sòls, addicionals al règim d'ordenació que establixen específicament per a aquestes zones els articles 82 a 85 de les normes particulars:
a) Es prohibeix l'amargenament i la construcció de bancals als vessants.
b) Es prohibeix tot tipus d'actuacions que originen o afavorisquen l'inici de processos erosius en els vessants, com també aquelles susceptibles de provocar la destrucció o deteriorament dels sòls o de les formacions vegetals silvestres a què es refereix l'article 48 d'aquestes normes.
c) Es promourà la regeneració dels sòls i de la vegetació autòctona associada a aquests, tant llenyosa com herbàcia, a fi de controlar l'erosió i millorar els hàbitats i el paisatge.
d) Les actuacions sobre els sòls a què es refereix l'apartat 1 de l'article 57, requereixen informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc, el qual pot fixar condicions per a l'execució material i el seguiment d'aquestes. No poden ser informades favorablement les actuacions que entren en contradicció amb els objectius de protecció del sòl i la vegetació silvestre definits en aquest article.
CAPÍTOL X
Normes sobre protecció de la costa
Article 59. Règim general
1. De conformitat amb l'article 3.4 del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de règim jurídic del parc de l'Albufera, l'àmbit costaner del parc natural és objecte en aquest Pla d'especial de protecció, que tendeix a la conservació dels hàbitats dunars.
2. Sense perjudici de l'anterior, el règim d'ús dels béns de domini públic maritimoterrestre del parc està regulat per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i pel Reial decret 1471/1989, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament i execució d'aquesta llei.
Article 60. Zona de servitud de protecció de costes
1. De conformitat amb allò que ha establit per a tot l'Estat l'article 23, apartat primer, de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, l'àmbit costaner del parc natural està afectat per una zona de servitud de protecció de costes de 100 metres d'amplària, la qual està sotmesa al règim general que per a aquesta estableixen l'esmentada llei i el Reglament per al desenvolupament i l'execució de la Llei 22/1998, de 28 de juliol, de costes.
2. Els terrenys que no posseïsquen la classificació de sòl no urbanitzable estan sotmesos al que estableixen els articles 23 i següents de l'esmentada Llei de costes, si bé en aquests l'amplària de la zona de servitud es determinarà segons la disposició transitòria tercera d'aquesta.
Article 61. Obres d'infraestructura i de regeneració
1. Les obres d'infraestructura maritimoterrestre de caràcter permanent només podran realitzar-se amb un informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc natural. Aquest informe favorable està condicionat a la justificació de la necessitat de l'actuació per l'existència de processos o de riscos que puguen donar lloc a un deteriorament de les condicions geomorfològiques o mediambientals de la franja costanera.
2. Les zones d'estacionament de nova planta es localitzaran, únicament, en aquells trams de platja amb accés de trànsit rodat que tinguen aptitud per a aquest ús per estar així definit en la cartografia de zonificació del present pla.
3. Les obres de regeneració de platges i dunes que puguen projectar-se per iniciativa de les administracions estatal, autonòmica o local, hauran de comptar amb informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc natural, sense perjudici de les autoritzacions o llicències sectorials que corresponguen.
4. L'avaluació prèvia de l'impacte ambiental generat per aquestes actuacions ha d'incloure, entre altres que siguen rellevants segons les característiques particulars de la intervenció, els aspectes següents:
a) Adequació de les obres als objectius establits en el present pla
b) Origen i tipologia de les arenes, com també l'impacte ocasionat per la seua manipulació tant en el lloc d'extracció com en el de depòsit.
c) Actuacions de manteniment posterior i, en especial, d'aquelles que tendisquen a la regeneració natural d'aquests sistemes.
d) Quan siga necessari fixar cordons dunars, només podran emprar-se aquelles espècies que siguen pròpies dels ecosistemes dunars de la zona o que constituïsquen la vegetació autòctona d'aquests ambients.
Article 62. Règim específic de les platges
1. Les platges del parc natural, delimitades davall la denominació de platja en la cartografia de zonificació del PRUG, són espais d'ús públic dins del domini públic maritimoterrestre, el règim general d'utilització de les quals està establit per l'article 33 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, com també per la secció 2a (Règim d'utilització de les platges), articles 64 a 70, del Reial decret 1471/1989, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei de costes.
2. En el tram de platja inclòs en les àrees de reserva (R) de la Devesa de l'Albufera (zona de la Punta, al terme municipal de València), regeix el règim d'ordenació i d'usos establit en genèric per a la dita categoria d'ordenació pels articles 74 a 77 de les normes particulars, complementat per les següents determinacions específiques per a aquest tram:
a) Es prohibeix la instal·lació de nous equipaments de platja com dutxes, lavabos i altres, com també qualsevol tipus d'instal·lació destinada a esports nàutics. Aquesta prohibició no s'estén als equipaments existents legalitzats com cal.
b) Es prohibeixen les operacions de neteja de platja per mitjans mecànics.
Article 63. Altres determinacions
1. Zona d'influència de costes
A la zona d'influència de costes que comprén els terrenys inclosos en la franja de terreny de 500 metres a partir del límit interior de la ribera del mar, es respectaran les exigències de protecció del domini públic maritimoterrestre. Per a això, les normes de planificació urbanística, en desplegament del que estableix el present pla, desenvoluparan les seues previsions a fi d'evitar pantalles arquitectòniques o acumulació de volums en tota la zona d'influència de la costa existent en el parc.
2. Protecció de la morfologia del sistema dunar
Sense perjudici de les restants determinacions d'aquest capítol sobre protecció de la costa, el relleu característic del sistema dunar costaner del parc està especialment protegit pel seu interés geomorfològic. Queden per tant prohibides les actuacions que impliquen algun tipus de degradació de la morfologia dunar en l'àmbit del sòl no urbanitzable, amb independència de l'ús actual dels terrenys afectats o del grau de cobertura vegetal, tant natural com artificial, que mostren aquests.
CAPÍTOL XI
Normes sobre protecció del paisatge
Article 64. Definicions i marc normatiu
1. A l'efecte d'aquesta normativa, constitueixen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, són objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts artificials que, en interacció històrica amb aquells en un ambient socioeconòmic rural de zona humida mediterrània antropitzada des d'antic, han configurat el paisatge del parc com apareix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge, tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics vinculats a l'ambient de zona humida, a la restinga i als ressalts topogràfics inclosos en el parc.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerbitat cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, s'inclouen les formes específiques d'ús d'aquests que van configurar un determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen així mateix els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic.
4. Les determinacions d'aquest capítol XI són complementàries a les establides, amb caràcter general per a tot el territori de la Comunitat Valenciana en matèria de protecció i ordenació del paisatge, en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
Article 65. Condicions estètiques i requeriments paisatgístics de les construccions i instal·lacions en el medi rural
Addicionalment a les disposicions sobre edificació en el sòl no urbanitzable que estableix el capítol V d'aquestes normes generals, s'estableix la següent regulació específica per a assegurar la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions en l'entorn:
a) Els valors paisatgístics es consideren un dels criteris determinants per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos en el sòl no urbanitzable. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats capaces de generar impacte paisatgístic, com també la reforma o l'adequació d'aquestes, hauran de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge natural o humanitzat, i s'incorporaran les mesures d'integració paisatgística que siguen necessàries.
b) Al respecte, l'execució d'aquestes activitats haurà de tenir en compte expressament els efectes de la seua implantació sobre els valors paisatgístics del parc, poden supeditar-se els preceptius informes favorables al compliment de determinats requisits en els elements constructius, en els materials utilitzats, en els enjardinaments, en els tancaments i en l'entorn de les actuacions. Quan l'envergadura o les característiques d'aquestes així ho aconsellen es pot exigir als promotors l'aportació d'un estudi de visualització del paisatge que analitzarà l'impacte esperat, i inclourà l'estat actual del paisatge i el resultat final després de la intervenció.
c) Les construccions i edificacions de nova planta, igual que les actuacions de rehabilitació i reconstrucció, hauran d'adoptar com a criteri general les tipologies característiques de la zona. Es protegiran especialment les construccions històriques i tradicionals, i s'evitarà la importació de tipologies alienes i la pèrdua dels límits de definició entre el casc històric i la nova edificació.
d) En l'àmbit del parc, els respectius planejaments urbanístics municipals establiran les condicions requerides per als tractaments exteriors de les edificacions i infraestructures, que possibiliten la integració paisatgística i el manteniment de la identitat cultural del patrimoni construït del municipi. Com a criteri general, s'evitarà l'ús de materials o tractaments inadequats a l'entorn natural i cultural, la qual cosa implica, per part dels respectius planejaments, una definició de tipologia edificatòria en sintonia amb la construcció tradicional de la zona.
e) Amb caràcter general, es prohibeix la instal·lació d'elements que limiten el camp visual o trenquen l'harmonia del paisatge, com ara abocadors o punts d'emmagatzemament permanent o temporal de residus de qualsevol tipus, antenes o altres instal·lacions o equipaments aliens a l'entorn paisatgístic rural. Per a les activitats existents no podran renovar-se les autoritzacions o concessions en relació amb aquestes activitats, una vegada transcorregut el seu període de vigència.
f) En la zona d'arrossar (A-A) no es permet la instal·lació de tancaments de parcel·les, vegetals o no vegetals.
g) En la resta del sòl no urbanitzable del parc, els tancaments de parcel·les podran ser massissos fins una altura màxima d'1,20 m des de la rasant. Els murs hauran d'estar pintats, però mai en tons diferents dels del paisatge mineral o vegetal en què es localitzen. No es permeten els murs de formigó o maó vist, ni els tancaments construïts sobre pilastres de formigó i fil d'aram espinós.
h) Per a la delimitació de parcel·les a les zones d'horta es propiciarà l'ús de tancaments vegetals tradicionals, principalment de baladre (Nerium oleander) i de ciprer (Cupressus sempervirens), com també els elaborats amb canyes. El titular haurà de realitzar un manteniment adequat d'aquests tancaments.
i) La protecció parcial mitjançant tallavents d'àrees sotmeses a aprofitament agrícola no es pot realitzar-se amb malles metàl·liques, plastificades o no plastificades, o bandes i malles plàstiques.
j) No es permeten les instal·lacions que presenten colorits inadequats pel seu contrast amb l'entorn, excepte en aquelles en què siga imprescindible per raons de senyalètica institucional o de seguretat.
Article 66. Normes sobre publicitat estàtica
1. En tot l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc, com també en la categoria d'ordenació denominada enclavaments industrials (E-I), es prohibeix la instal·lació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, s'inclou la publicitat recolzada directament o establida tant sobre elements naturals del territori (penyals, arbres, vessants i altres) com sobre les edificacions.
2. En el parc natural s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la seua grandària, disseny i col·locació estiguen adequats paisatgísticament a l'ambient on s'instal·len, com també aquells de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió de l'espai protegit.
3. De conformitat amb el que estableix l'article 66, apartat e), d'aquestes normes, no podran renovar-se les concessions o autoritzacions vigents en l'actualitat sobre elements i instal·lacions publicitàries que afecten els valors paisatgístics del parc.
4. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració amb els ajuntaments respectius, promourà en tot l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc la retirada dels elements en ús o abandonats que no compten amb les preceptives llicències i autoritzacions, com també la restauració dels terrenys o valors paisatgístics afectats per aquests. Les despeses correran a compte dels titulars d'aquests elements, en cas de ser coneguts.
Article 67. Normes sobre conservació dels elements singulars del paisatge natural i seminatural
1. Els respectius planejaments urbanístics municipals, en concordança amb allò que ha establit l'article 65, apartat d) en matèria de patrimoni construït, inclourà expressament l'existència de fites i singularitats del paisatge natural i seminatural com ara penyals i altres elements geològics singulars, formacions vegetals particulars, arbres monumentals i qualsevol altre element o conjunt d'interés paisatgístic, a fi d'establir mesures oportunes per a la seua conservació i protecció, s'inclouran els perímetres de protecció necessaris.
2. Els perímetres de protecció s'establiran sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
CAPÍTOL XII
Normes sobre protecció del patrimoni historicoartístic
i etnogràfic
Article 68. Normes sobre conservació del patrimoni cultural del parc
1. A fi de protegir, conservar, recuperar i promocionar els valors i singularitats del medi construït tradicional i dels recursos arqueològics i historicoartístics, aquests elements i conjunts queden protegits amb caràcter general en l'àmbit del sòl no urbanitzable. Tot això sense perjudici de les determinacions de les normatives sectorials, com també de les disposicions i mesures gestores que la conselleria competent sobre conservació del patrimoni adopte en la matèria.
2. En el cas concret del patrimoni arqueològic, la cartografia de zonificació del present pla incorpora, en la seua afecció al parc, l'inventari de jaciments elaborat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, el qual té caràcter obert. Si partim d'aquest, l'Oficina de Gestió Tècnica del parc, en col·laboració amb l'esmentada conselleria i amb els ajuntaments respectius, elaborarà un inventari detallat dels elements de valor arqueològic, constructiu, històric i etnogràfic.
3. Les regulacions d'aquest article s'estenen al patrimoni cultural intangible vinculat al medi rural del parc, s'inclou la toponímia, les tradicions i els elements etnogràfics, desenvolupat mitjançant la interacció històrica entre el medi socioeconòmic local i l'entorn físic de la zona humida. Aquest patrimoni es considera element de protecció en aquest pla, a l'efecte d'inventari, caracterització, conservació, recuperació, estudi i difusió pública d'aquest.
4. No es permeten actuacions de qualsevol tipus que tendisquen a la destrucció, el deteriorament o la modificació substancial i irreversible dels valors culturals en el sòl no urbanitzable indicats en els apartats 1 a 3 d'aquest article. Es prohibeix expressament la destrucció i la modificació substancial d'aquells edificis, construccions o infraestructures tradicionals com ara motors, molins, sénies i altres elements constructius relacionats amb les activitats tradicionals que es troben catalogats o tinguen aptitud per a estar-ho.
5. Les determinacions d'aquest article són complementàries de les normes sobre edificació en el sòl no urbanitzable i sobre protecció del paisatge construït establides, respectivament, pels capítols V i XI d'aquestes normes generals.
6. Els planejaments urbanístics municipals hauran d'incorporar determinacions que possibiliten el compliment del que estableix el PRUG sobre conservació del patrimoni cultural.
CAPÍTOL XIII
Normes generals sobre infraestructures
Article 69. Normes generals sobre obres d'infraestructura
La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus, tant d'iniciativa pública com privada, haurà d'atindre's, a més de a les disposicions de les normatives sectorials aplicables i del procediment d'avaluació d'impacte ambiental, als següents requisits genèrics:
a) Els traçats i emplaçaments d'aquestes hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües, com també l'alteració de vessants i llits i la degradació dels hàbitats o el paisatge.
b) Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i els sòls, hauran de procedir una vegada finalitzades les obres a la restauració del sòl i la vegetació afectats. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes en què puguen afectar-se negativament els processos ecològics i, en particular, els cicles vitals de la fauna.
c) Els preceptius informes del Consell Directiu del parc natural, requerits en forma vinculant per a l'execució de determinades obres d'infraestructura, hauran d'obtindre's amb caràcter previ a l'atorgament de la corresponent llicència urbanística.
d) A l'efecte d'instal·lació de noves infraestructures la xarxa viària, estatal, autonòmica i local, té la consideració de corredor per a la preferent localització d'infraestructures en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana, sense perjudici de les limitacions específiques que el PRUG estableix per a cada zona d'ordenació del parc. La realització de futures actuacions infraestructures, com ara línies elèctriques i de comunicacions, gasoductes o conduccions d'aigua, ha de dirigir-se amb caràcter prioritari cap aquests corredors.
Article 70. Normes específiques
1. Àmbits de protecció i àmbits d'activitat específics:
Addicionalment a les normes genèriques previstes en l'article anterior, la instal·lació, el manteniment i la remodelació d'infraestructures que afecta els àmbits de protecció o d'activitat que es defineixen en els distints capítols d'aquestes normes generals, com ara activitat agrícola, costes, llits, sòls, paisatge i altres, s'atindran a les normes específiques que es determinen en aquests capítols. Incloent, quan així siga el cas, l'informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc per a les actuacions d'instal·lació o remodelació d'infraestructures.
2. Residus
a) D'acord amb allò que ha establit la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, es prohibeix l'abandó, l'abocament, l'emmagatzemament, el tractament o l'eliminació incontrolada de residus urbans, residus perillosos i residus inerts en qualsevol punt de l'àmbit territorial del parc, com també tota barreja o dilució de residus que dificulte la seua gestió o cause la contaminació del sòl.
b) Les operacions de gestió dels distints tipus de residus, com també dels sòls contaminats, s'atindran al règim jurídic i als procediments administratius establits per Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.
3. Instal·lacions d'il·luminació
a) La contaminació lumínica es defineix com la brillantor o resplendor de llum en el cel nocturn produït per la reflexió i la difusió de llum artificial en els gasos i en les partícules de l'aire a causa de l'ús de lluminàries inadequades o a l'incorrecte apantallament d'aquestes. A fi de reduir aquesta contaminació en l'àmbit del parc, les instal·lacions d'enllumenat públic que puguen afectar directament les àrees de reserva (R), les àrees d'ús restringit (UR) i les àrees d'ús agrícola (A), tant per estar ubicades dins d'aquestes zones com per situar-se en les proximitats d'aquestes, hauran de complir els requisits mínims següents:
Els llums hauran de ser de vapor de sodi de baixa pressió o semblants.
La lluminària haurà d'orientar-se de manera que el feix de llum es projecte sobre el sòl amb un angle inferior al 10% des del suport.
En els vials queda prohibida la utilització de llums de vapor de mercuri.
Les lluminàries s'instal·laran sense inclinació alguna respecte del sòl, especialment les de vidre corbat.
Les garlandes de peretes per a festejos es poden realitzar amb peretes incandescents, si bé no podran superar els 25 W.
Es prohibeix la projecció de llum cap al cel mitjançant la utilització de projectors, canons de llum, làser o semblants.
En qualsevol cas es procurarà evitar l'emissió de llum cap amunt, per a la qual cosa, es procurarà la utilització de pantalles adequades que eviten aquest efecte.
b) Respecte de l'enllumenat ornamental d'edificis públics, passejos, jardins i vies urbanes de l'àmbit del parc, que no afecte les zones d'ordenació indicades en l'apartat a), es procurarà que la llum vaja dirigida de dalt cap avall.
c) L'òrgan competent sobre espais naturals protegits pot, en cas necessari, establir els nivells d'intensitat lumínica recomanables per a les zones sensibles del parc. No obstant això, es tindran en compte en aquest supòsit les necessitats bàsiques d'enllumenat dels enclavaments urbà i d'altres instal·lacions existents que requerisquen nivells d'il·luminació determinats.
d) La reglamentació sobre control de la contaminació lumínica s'estableix sense perjudici de les competències en la matèria de les respectives administracions municipals. Les quals, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, podran establir les seues pròpies regulacions sobre aquesta en l'àmbit territorial del parc, amb l'única limitació que aquestes hauran de ser concordants o compatibles amb la normativa del PRUG ja que suposen un nivell de protecció mediambiental comparable o superior a l'oferit per aquest article.
4. Línies elèctriques i telefòniques:
a) A fi d'evitar l'alteració del paisatge i els riscos sobre l'avifauna, les noves línies elèctriques i telefòniques que s'instal·len en l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc, hauran de ser subterrànies.
b) La instal·lació o modificació substancial dels traçats de línies elèctriques i telefòniques en l'àmbit del sòl no urbanitzable, requereixen informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc natural, el qual estarà condicionat que els nous traçats siguen subterranis.
c) L'òrgan competent sobre espais naturals protegits fomentarà els estudis de viabilitat i les actuacions que tendeixen al soterrament progressiu de les esteses aèries existents en l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc.
d) Mentre es produeix el seu soterrament com a solució definitiva, les instal·lacions aèries elèctriques i telefòniques hauran d'adaptar-se a les especificacions tècniques i a les mesures correctores que puguen establir-se per la Conselleria competent sobre protecció de la fauna, per a evitar riscos d'electrocució i col·lisió sobre l'avifauna. Tot això mitjançant els oportuns procediments de col·laboració entre aquesta Conselleria i els titulars de les instal·lacions.
5. Xarxa viària
a) Amb caràcter general, les actuacions sobre la xarxa viària s'atindran al Projecte bàsic d'ordenació de la xarxa viària del Parc Natural de l'Albufera, executat per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, com també a les directrius d'actuació que figuren respecte d'això en les directrius per a l'execució del PRUG, Programa 5: Millora i adequació dels sistemes de transport.
b) En tot cas, la realització de noves vies d'accés en el sòl no urbanitzable, incloent els camins rurals, la modificació del seu traçat o l'ampliació de les existents, haurà de comptar amb l'informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc natural, sense perjudici del procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga.
c) Tots els projectes d'actuació sobre la xarxa viària hauran de contenir disposicions per a la restauració dels sòls, vegetació i paisatge afectats.
6. Proveïment d'aigua potable
La construcció o remodelació substancial de depòsits i conduccions d'aigua potable, en les zones d'ordenació compatibles per a aquestes actuacions segons el que disposen les normes particulars d'aquest pla, haurà de comptar amb informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc, el qual fixarà les condicions estètiques i constructives que han de reunir les instal·lacions per a la seua integració paisatgística i la minimització dels impactes negatius sobre el medi. Tot això sense perjudici del procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga.
CAPÍTOL XIV
Normes sobre les activitats d'investigació
Article 71. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del parc com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, per a una millor gestió de l'espai protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement, conservació i gestió racional dels recursos ambientals i culturals d'aquest.
2. Aquestes activitats podran realitzar-se, ateses les característiques d'aquestes i els seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de l'Oficina de Gestió Tècnica o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del parc són les següents, en relació oberta que podrà adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Seguiment i avaluació de la qualitat fisicoquímica, biològica i ecològica de les aigües i els sediments a l'Albufera, séquies, ullals i altres ambients aquàtics.
b) Estudi limnològic dels ecosistemes aquàtics i palustres.
c) Determinació del cabal mínim ecològic d'aigua necessari per al parc natural.
d) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna previstes en l'annex III del present pla com a espècies d'interés especial.
e) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
f) Mètodes d'agricultura integrada i ecològica en l'àmbit del parc.
g) Estudis sobre tècniques d'aprofitament i valorització de residus i subproductes agrícoles.
h) Sistemes de depuració d'aigües residuals, reducció de nutrients mitjançant la creació de llacunes i la recreació d'hàbitats naturals.
i) Investigació sobre els valors culturals del parc, s'inclou tant el patrimoni historicoartístic i arqueològic com el vinculat al medi rural. Aquest últim comprén els elements construïts i els valors intangibles a què es refereix l'art. 68.3 d'aquestes normes.
j) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
k) Mètodes de gestió de l'ús públic del parc, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del parc, en col·laboració amb el Centre d'Informació i Documentació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CIDAM). Tota la documentació d'interés científic formarà part del fons documental del parc.
Article 72. Autoritzacions
S'estableix el següent règim específic per a l'execució d'activitats o projectes d'investigació sobre els recursos ambientals i culturals del parc:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna, els hàbitats o els valors culturals, que realitzen persones o entitats alienes a les administracions públiques amb competències sobre els recursos ambientals i culturals del parc, requeriran autorització prèvia de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, a través del director conservador del parc natural. Sense perjudici dels permisos o autoritzacions que, si és el cas, necessiten sol·licitar-se de l'autoritat municipal, d'altres organismes públics o dels titulars dels béns afectats.
b) Amb aquesta finalitat, l'entitat executora adjuntarà a la seua sol·licitud una memòria del projecte d'nvestigació que continga com a mínim: objectius, procediments i mètodes, justificació de la capacitat tècnica del personal executor, calendari d'actuacions, localització topogràfica d'aquestes i estimació de l'impacte ambiental previsible.
c) Les autoritzacions poden contenir condicions per a l'execució del projecte.
d) En particular, la realització d'activitats d'anellatge científic d'aus en l'àmbit del parc requerirà estar en possessió del carnet d'anellador, d'acord amb el que estableix la normativa específica.
e) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat interessada haurà de presentar informe a l'Oficina de Gestió Tècnica del parc sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. Aquesta informació passarà a formar part del fons documental del parc. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte haurà d'aportar almenys un exemplar de la publicació.
f) Els promotors de projectes d'investigació que, segons el que estableix l'anterior apartat a), no requerisquen autorització prèvia de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, no obstant això hauran de comunicar a l'Oficina de Gestió Tècnica del parc l'existència d'aquests, hauran de facilitar a aquesta última els resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del parc.
TÍTOL III
Normes particulars relatives a la zonificació
del parc natural
CAPÍTOL I
Zonificació del parc natural
Article 73. Zones d'ordenació
1. S'estableix en l'àmbit territorial del Parc Natural de l'Albufera una zonificació del sòl definida per les següents categories d'ordenació:
Àrees de reserva (R)
Àrees d'ús restringit (UR)
Àrees d'actuació preferent (AP)
Àrees d'equipaments i serveis (ES)
Àrees d'ús agrícola (A)
Àrees edificades (E)
Zones d'actuació en l'entorn de nuclis urbans (AE)
2. Així mateix, davall l'epígraf Delimitacions, la cartografia de zonificació del PRUG indica una sèrie de límits topogràfics o d'àmbits territorials la consideració dels quals és rellevant per a determinades matèries incloses específicament en les normes generals. Aquests elements són els següents:
Límit del parc natural
Límit de perellonà o nivell màxim d'inundació del llac.
Platja
Jaciments arqueològics
3. La cartografia de zonificació indica, així mateix, les àrees del parc natural objecte de restriccions a la navegació aèria per a evitar perjudicis a la fauna, el detall de les quals figura en l'article 49.8 d'aquestes normes.
CAPÍTOL II
Àrees de reserva (R)
Article 74. Definició
1. Constitueixen les àrees de reserva (R) les següents categories d'espais:
a) Zones que, pels seus rellevants valors ambientals, la seua singularitat o la seua especial sensibilitat davant de les pertorbacions, mereixen la màxima protecció i, en conseqüència, requereixen limitacions d'ús singulars o particularment intenses.
b) Àmbits especialment adequats per a l'execució de programes de conservació, regeneració i estudi dels recursos ambientals del parc.
2. En les àrees de reserva (R) es troben els hàbitats més representatius, singulars, escassos o amenaçats del parc i, en particular, les àrees de cria d'espècies faunístiques sensibles a la presència humana, les àrees importants per a espècies de flora i fauna d'especial interés o en perill d'extinció i les zones amb les característiques descrites actualment en procés de regeneració, com també els microhàbitats amb risc de degradació que inclouen una part important de la reserva biogenètica del parc.
3. Les àrees de reserva (R) del Parc Natural de l'Albufera són les següents:
Ullals de Baldoví i de la Mula, inclosos conjuntament en la subcategoria d'ordenació denominada àrees de reserva: ullals (R-U)
Mates del llac de l'Albufera. S'inclouen les illes i el cinturó de vegetació palustre de la seua vora, com també determinats sectors aquàtics relacionats amb aquests àmbits.
Platja i dunes de la Punta.
Zona de vegetació palustre de la Replaza de Zacarés.
Zona de reserva del Racó de l'Olla.
Bassa de Sant Llorenç i el seu entorn de vegetació palustre.
Terrenys tancats del Pujol, de la Cruz i de la Rambla, a la Devesa de l'Albufera.
Tram de la Devesa de l'Albufera que s'estén des del sud de la gola del Pujol fins al límit nord del camp de golf del Parador Nacional Lluís Vives.
Article 75. Règim general d'ordenació
Amb caràcter general, aquesta categoria d'ordenació està destinada específicament a la conservació del medi, mitjançant mesures específiques de protecció que impliquen limitacions per a certs usos, com també l'execució d'actuacions gestores dirigides a la preservació, regeneració, millora o estudi dels valors ambientals.
Article 76. Usos permesos
1. Amb caràcter general, estan permesos i fomentats en aquesta zona tots aquells usos i activitats directament relacionades amb el règim general d'ordenació a què es refereix l'article 75 d'aquestes normes, dirigits a la conservació, regeneració i millora de la flora, la fauna i els hàbitats, com també al seguiment, estudi i investigació sobre aquests valors ambientals.
2. Com a criteri general, la planificació i l'execució d'aquestes activitats es realitzaran en col·laboració entre l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, els ajuntaments titulars dels terrenys o competents sobre el territori d'actuació i, si és el cas, els titulars dels predis afectats, d'acord amb el règim de col·laboració entre aquests organismes i entitats a què es refereix l'article 96, apartats 4 i 5, d'aquestes normes. Sense perjudici de les competències i atribucions de l'administració de l'Estat sobre el sector de domini públic de costes afectat per la categoria àrees de reserva (R).
3. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits pot concedir permisos especials per a accedir a les àrees de reserva a persones o entitats que, amb fins científics, hagen presentat prèviament una sol·licitud per escrit. En els permisos s'especificaran els llocs concrets autoritzats per al trànsit i les condicions de l'estada, l'Oficina de Gestió Tècnica del parc efctuarà el seguiment de les activitats.
4. En la subcategoria denominada ullals (R-U) és d'aplicació, així mateix, el règim específic d'usos establit per l'article 52.8 de les normes generals.
Article 77. Usos prohibits
Amb caràcter general, no estan permesos en aquesta zona els usos i activitats que puguen significar l'alteració o la degradació de les condicions ambientals que motiven la seua protecció. Està prohibit en particular:
a) Les activitats agrícoles i ramaderes de qualsevol tipus.
b) L'activitat cinegètica.
c) La pesca professional o esportiva.
d) L'obertura de camins i pistes.
e) La localització o traçat de noves infraestructures de qualsevol tipus.
f) La construcció d'edificacions amb qualsevol finalitat.
g) Les activitats relacionades amb els sectors econòmics secundari i terciari, que depenen o no depenen de la construcció d'infraestructures, que no estiguen vinculades directament als usos permesos.
h) El trànsit de persones no autoritzades.
i) La navegació pels ambients aquàtics inclosos en àrees de reserva (R) mitjançant qualsevol modalitat, excepte embarcacions autoritzades per les administracions competents amb finalitats de gestió o estudi del medi.
CAPÍTOL III
Àrees d'ús restringit (UR)
Article 78. Definició
1. S'inclouen entre les àress d'ús restringit (UR) aquells espais que mostren, al mateix temps, les següents característiques:
a) Pels seus rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, són un bon exponent d'alguns dels ambients més valuosos del parc.
b) A diferència de les àrees de reserva (R), mostren una sèrie d'usos econòmics i socials relacionats amb l'ús públic del medi o l'aprofitament dels recursos naturals locals que, en forma ordenada, són compatibles amb el règim del parc natural.
2. Aquesta categoria d'ordenació es divideix en tres subzones, les quals figuren en la cartografia de zonificació d'aquest pla:
a) Llac i goles (UR-L), la qual comprén els sectors següents:
Llac de l'Albufera, excloses les mates (les quals formen part de les àrees de reserva)
Gola del Pujol.
Següents àmbits en relació amb les goles del Perellonet i el Perelló: séquia del Racó de l'Olla, séquia Nova o la Sequieta, la Sequiota, l'Alcatí-gola del Perellonet, carrera de la Junça, carrera de la Reina Nova, pas Podrit, carrera de la Reina Vella, l'estany de la Plana, carrerot de València i carrerot de Sueca.
b) Devesa nord (UR-D): sector de la devesa de l'Albufera situat al nord de la gola del Pujol.
c) Camp de golf (UR-G): terrenys destinats a la pràctica esportiva del golf en l'entorn del Parador Nacional Lluís Vives.
3. Els ullals inclosos en la categoria d'ordenació denominada àrees d'actuació preferent. Regeneració d'hàbitats: ullals (AP-U), estan sotmesos al règim d'ordenació de les àrees d'ús restringit (UR) en forma transitòria fins a l'execució de les actuacions que s'executen en aquestes per a la seua conservació i regeneració, moment aquest en què passaran a la categoria d'àrees de reserva: ullals (R-U). Tot això de conformitat amb les següents disposicions d'aquestes normes: article 52.8, apartats d) i e); article 82.3, apartat a.1), i article 83.5, apartats 5.a) i 9.d)
Article 79. Règim general d'ordenació
1. Aquesta categoria d'ordenació està destinada específicament a la conservació, la regeneració i la millora dels ecosistemes, els hàbitats de flora i fauna i els recursos naturals, en forma compatible amb l'exercici ordenat dels usos i aprofitaments existents en l'actualitat.
2. Amb aquesta finalitat s'estableixen en aquestes normes regulacions per a determinats usos, complementades amb la previsió d'actuacions de gestió dels recursos naturals que figura en les directrius per a l'execució del PRUG.
Article 80. Usos permesos
1. Amb caràcter general, tots els usos permesos en les àrees de reserva (R)
2. Activitats en relació amb l'aprofitament tradicional i ordenat dels recursos naturals i, en particular, la pesca professional al llac de l'Albufera i el seu sistema de canals practicat d'acord amb la legislació sectorial en la matèria i amb les presents normes.
3. En els perímetres de protecció dels ullals afectats per aquest article, es permet l'ús agrícola en els terrenys destinats a aquesta activitat en el moment de l'entrada en vigor del PRUG, en la forma transitòria a què es refereix l'anterior article 78.3.
4. Actuacions i obres, prèviament autoritzades o promogudes per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, dirigides a les finalitats següents:
Actuacions de dragatge de fons en punts concrets del llac i els seus marges, com també en els llits de les séquies i els ullals, convenientment justificades en la seua conveniència, oportunitat i innocuïtat.
Regeneració d'hàbitats aquàtics i palustres.
Labors de regeneració de sòls i de manteniment i repoblació de flora i vegetació en ambient dunar.
5. Activitats relacionades amb l'estudi, ensenyament i gaudi ordenats del medi natural i, en particular:
Trànsit de persones i senderisme amb finalitat d'estudi, ensenyament o gaudi ordenat del medi, exclusivament pels vials permesos i amb els requisits establits en aquestes normes per a assegurar la protecció dels valors naturals.
Piragüisme i navegació amb vela llatina sense finalitat de competició, com també navegació de motor exclusivament de les embarcacions tradicionals degudament legalitzades. Les administracions competents sobre el llac de l'Albufera podran establir, amb finalitat de protecció del medi, determinades condicions i limitacions a l'exercici d'aquestes activitats, amb caràcter temporal o permanent, s'inclourà en cas necessari la delimitació de sectors no aptes per a aquestes.
Instal·lació d'elements lleugers en relació amb la conservació o l'ensenyament i gaudi ordenats del medi, com ara senyalètica institucional, informativa i instal·lacions destinades a facilitar o a regular l'accés de visitants o de vehicles.
6. En la subzona denominada camp de golf (UR-G) es permet l'activitat esportiva del golf, en les condicions en què es practica en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla, conforme a les regulacions sectorials aplicables a aquesta.
Article 81. Usos prohibits
1. En general, activitats incompatibles amb el règim general d'ordenació establit per a la zona per l'article 79.
2. Activitats que dificulten o pertorben l'exercici normal dels usos permesos.
3. Usos i activitats que suposen un maneig abusiu de les aigües o contribuïsquen a alterar la qualitat d'aquestes o la seua riquesa biològica.
4. Activitats cinegètiques.
5. Aprofitament de qualsevol material o recurs natural, tant biòtic com abiòtic, que no es trobe expressament autoritzat o, si és el cas, inclòs entre els usos compatibles. En particular, queda prohibit:
a) La tala, desbrossament, recol·lecció o deteriorament de plantes silvestres o les seues parts sense l'autorització que calga.
b) La captura, mort o dany de qualsevol tipus d'animal silvestre.
c) El deteriorament, la recol·lecció o l'extracció de materials geològics de qualsevol tipus.
6. Obres de captació d'aigües que puguen alterar en algun grau les condicions dels complexos humits o les que suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels recursos hídrics.
7. Obres de desmunt, aterrament, anivellació, farcit o pavimentat de terrenys no vinculades expressament a actuacions de conservació o regeneració dels hàbitats, o bé a activitats d'estudi, ensenyament o ús públic ordenat del medi autoritzades o promogudes per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits. En particular no són admissibles les actuacions que impliquen:
a) En la subzona UR-L (llac i goles): algun tipus de degradació dels hàbitats humits o de les seues riberes, amb la seua flora, fauna, sòls, estructura geomorfològica i medi hídric característics.
b) En les subzones UR-D (devesa nord): alteració d'algun dels elements de protecció establits per aquestes normes en els sistemes dunars: sòls, vegetació i flora silvestres, fauna i trets geomorfològics característics del relleu dunar.
c) En la subzona UR-G (camp de golf):
Degradació de les formacions vegetals silvestres que romanen a l'àrea.
Modificació de les característiques geomorfològiques del relleu dunar, amb independència de l'ús actual del sòl i del tipus o densitat de la cobertura vegetal, natural o artificial, existent en l'àmbit dunar.
Tot això de conformitat amb el que disposen els articles 52 a 55 d'aquestes normes sobre ambients humits i llits, com també en els articles 57 i 58 sobre protecció dels sòls i en l'article 63.2 sobre preservació específica de la morfologia dunar del parc.
8. Construcció o instal·lació d'edificacions, instal·lacions i infraestructures amb qualsevol finalitat no relacionada directament amb els usos permesos i, en particular:
a) Les relacionades amb l'explotació dels recursos animals i vegetals silvestres o no, com ara instal·lacions de primera transformació de productes agrícoles, hivernacles, equipaments cinegètics i piscícoles i qualsevol altre tipus d'edificació vinculada a l'ús i aprofitament d'aquests recursos.
b) Un altre tipus d'edificacions amb ús residencial, hostaler, esportiu o de serveis, de conformitat amb el que estableix l'article 36 d'aquestes normes sobre regulació de l'edificació en el sòl no urbanitzable.
9. Instal·lació d'equipaments o mobiliari, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos.
10. Instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs no relacionats amb els usos permesos.
11. Aprofitaments agrícoles o ramaders, amb l'excepció sobre els primers prevista en l'article 80.3.
12. Trànsit motoritzat, amb les excepcions establides en els usos permesos i en les normes sobre ús públic del PRUG.
13. En les subzones UR-L i UR-D, passeig de vianants acompanyat d'animals domèstics solts, pel risc de provocar danys o molèsties a la fauna o deteriorament d'hàbitats sensibles.
14. Celebració d'actes multitudinaris no vinculats als usos permesos, o bé sense autorització.
15. Activitats esportives, individuals o col·lectives, no incloses expressament entre els usos permesos.
CAPÍTOL IV
Àrees d'actuació preferent (AP)
Article 82. Definició i classes d'àrees d'actuació preferent (AP)
1. En aquesta categoria d'ordenació s'inclouen aquelles zones o enclavaments en què, pel seu estat de conservació, la seua particular localització, les seues característiques intrínseques tant fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, o bé per les seues potencialitats d'ús en relació amb els objectius d'aquest pla, és necessari o recomanable realitzar actuacions programades de conservació i regeneració d'hàbitats, o bé d'ordenació i gestió dels recursos ambientals.
2. Així mateix, una part d'aquests llocs són aptes per a ubicar o potenciar determinats equipaments o serveis vinculats als objectius de protecció i ús públic del parc, aptes per tant per a les activitats de conservació, ensenyament, estudi o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals. Aquestes finalitats generen una diferència amb els usos terciaris ubicats en part de les àrees d'equipament i serveis (ES), els quals no estan en principi directament relacionats amb els citats objectius.
3. Les àrees d'actuació preferent (AP) són les següents, agrupades en quatre classes segons la seua finalitat:
a) Regeneració d'hàbitats naturals (AP-H):
Ullals, amb el seu perímetre de protecció, inclosos en la subzona regeneració d'hàbitats naturals: ullals (AP-U). Els noms i la ubicació topogràfica d'aquests figuren en la cartografia de zonificació del PRUG, en relació oberta conforme a allò que ha establit l'article 52.8.h) d'aquestes normes.
Llaguna artificial del Pujol i mallades del seu entorn (València).
Franja d'arrossars, en part dessecats, situada en el marge oest de la carretera CV-500 en situació confrontant al límit nord del llac de l'Albufera (València)
Sector d'arrossars situats al sud de l'àrea de reserva del Racó de l'Olla (València)
Tancat de les Rates (Sueca).
Tancat de Zacarés (Sollana).
Barranc de Massanassa i desembocadura (Massanassa, Catarroja, València).
Dunes i mallades del Dossel (Cullera).
Ambients dunars en l'àmbit del Pla especial de l'entorn de Pinedo.
Forest del Cabeçol i relleus veïns (Cullera).
b) Regeneració d'ambients rurals (AP-R):
Sectors d'horta entre nuclis d'àrees edificades (E), ubicats en el front costaner del terme municipal de Sueca.
c) Àrees destinades principalment a l'habilitació d'equipaments i serveis (AP-ES):
Àrea de l'antic càmping municipal del Saler (València).
Port de Sollana.
Antic camp de tir d'Alfafar.
Escorxador comarcal de l'Horta Sud (Catarroja).
Port de Silla.
Recinte de l'antiga fàbrica PLEXI (València)
Recinte de l'antic col·legi d'educació especial Sebastián Burgos (València)
d) Àrees destinades a un ús mixt: regeneració d'hàbitats i instal·lació d'equipaments i serveis vinculats a l'ús públic del parc (AP-M):
Àrea del port de Catarroja. Amb dos sectors diferenciats segons el programa d'actuacions que l'Ajuntament de Catarroja executa a la zona:
- Marge dret (sud) de la séquia del port: Àrea destinada a regeneració d'hàbitats.
- Marge esquerre (nord) de la séquia del port: Àrea destinada a equipaments i serveis per a l'ús públic del medi.
Següents àrees al terme municipal de Silla: recinte del camp de tir del port i parcel·les en relació amb la Casa del Figuero i l'abocador del Mill.
Sectors de la muntanyeta dels Sants (Sueca) que es defineixen en l'article 83.9.b) d'aquestes normes, amb caràcter transitori fins a l'entrada en vigor del Pla especial que afectarà aquest àmbit territorial segons el que disposa l'article 83.9.
Recinte de l'antic abocador del Ràfol (Sueca).
e) Àmbit del pla especial (AP-PE), amb les següents zones diferenciades:
Pla especial de l'entorn de Pinedo (València)
Pla especial de la muntanyeta dels Sants-entorn del Perelló (Sueca), amb dos sectors diferenciats:
Sector 1: Muntanyeta dels Sants i el seu entorn.
Sector 2: Entorn del Perelló.
Pla especial Cabeçol-Bassa de Sant Llorenç-El Dossel (Cullera), amb dos sectors diferenciats:
Sector 1: Cabeçol-Bassa de Sant Llorenç.
Sector 2: El Dossel
Article 83. Règim general d'ordenació de les àrees d'actuació preferent (AP)
1. Criteris generals:
a) La finalitat específica d'aquesta categoria d'ordenació és l'execució de determinats projectes, programes d'actuació o plans especials, el detall dels quals figura, en relació oberta, en els corresponents programes d'actuació previstos en les directrius per a l'execució del PRUG. Amb caràcter general aquestes iniciatives estaran dirigides prioritàriament a la conservació, la millora i, si és el cas, la regeneració dels valors ambientals i culturals. En determinats enclavaments tindran així mateix, com a finalitat complementària les anteriors, la integració ambiental i paisatgística d'infraestructures o edificacions existents, com també la dotació d'equipaments relacionats amb l'ús públic del parc i la gestió dels recursos ambientals.
b) Els criteris d'actuació en les àrees d'actuació preferent (AP) es fonamenten en el màxim respecte als valors ambientals i paisatgístics del parc. Per tant, qualsevol intervenció sobre aquestes haurà d'assegurar la integració mediambiental i paisatgística de les actuacions, en particular quan es tracte d'actuacions sobre edificacions, instal·lacions o equipaments. Amb aquest fi hauran d'alternar-se les zones d'equipaments i serveis amb àrees que recreen hàbitats naturals representatius del parc, com ara mallades, vegetació palustre o vegetació dunar.
c) Els projectes i plans que s'elaboren per a aquests àmbits d'actuació, determinaran detalladament el règim específic d'usos en aquestes, en desplegament de les determinacions d'aquestes normes que siguen aplicables a cada cas.
d) Quan les actuacions impliquen ocupació de sòl per a noves edificacions, infraestructures o equipaments d'ús públic, la qual cosa és factible únicament en les subcategories destinades específicament a aquests usos (AP-ES i AP-M), els esmentats elements de nova construcció no podran ocupar, en conjunt, més del 50% de la superfície total de la zona d'actuació.
e) Les actuacions que s'han d'executar en les àrees d'acutació preferent (AP) requereixen informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc natural en el cas de ser promogudes per organismes o entitats aliens a l'òrgan competent en espais naturals protegits.
f) L'aprovació definitiva dels plans especials requerirà, així mateix, informe previ favorable, preceptiu i vinculant, d'aquest Consell Directiu, sense perjudici de la corresponent tramitació sectorial urbanística i de la preceptiva estimació d'impacte ambiental.
g) El que estableixen els dos apartats anteriors s'entén sense perjudici del règim de col·laboració entre la Conselleria de Territori i Habitatge i altres organismes i entitats públiques i privades a què es refereix l'article 96.4 d'aquestes normes, l'aplicació de les quals és particularment adequada en les àrees d'actuació preferent(AP)
h) La política d'adquisició de terrenys que la Generalitat desenvolupa en l'àmbit del Parc Natural de l'Albufera per a finalitats relacionades amb la gestió de l'espai protegit, es dirigirà amb preferència a les àrees d'actuació preferent (AP)
2. Criteris generals sobre els plans especials:
a) La finalitat específica de la subcategoria d'ordenació denominada àmbit de pla especial (AP-ES) és l'elaboració, en el seu àmbit territorial, de determinats plans especials de conservació i preservació del paisatge i el medi natural, així definits en l'article 86.2.A del vigent Reglament de planejament de la Comunitat Valenciana (Correcció d'errades del Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament de planejament de la Comunitat Valenciana)
b) Les funcions, determinacions generals, contingut documental i tramitació d'aquests plans s'adequaran al que estableix l'esmentat Reglament de planejament amb caràcter general per a la figura de Pla especial. D'acord amb això, en desplegament de les normes generals i particulars d'aquest PRUG, efectuaran una ordenació detallada dels seus respectius àmbits territorials, la qual tindrà en compte com a mínim les finalitats següents:
b.1) Protecció i conservació específiques de valors ambientals rellevants.
b.2) Regeneració d'hàbitats i espais degradats.
b.3) Millora de la qualitat paisatgística global.
b.4) En les zones que així ho requerisquen, integració ambiental i paisatgística amb el seu entorn rural dels nuclis de població, edificacions aïllades, infraestructures viàries i equipaments existents.
b.5) Millora de la qualitat ambiental dels àmbits edificats existents, tant en l'interior d'aquests com en relació amb el seu entorn, mitjançant mesures que tendeixen a corregir els impactes ambientals negatius generats per l'edificació.
b.6) Dotació, i millora si és el cas, dels equipaments i serveis necessaris per a la gestió del parc i l'ús públic ordenat del medi.
b.7) Millora de la qualitat fisicoquímica i ecològica dels ambients humits i dels llits.
c) En particular, la finalitat b.5) serà la principal per al sector 2, el Dossel, del Pla especial Cabeçol-Bassa de Sant Llorenç-El Dossel (terme municipal de Cullera). Per a la qual cosa aquest instrument d'ordenació establirà les determinacions necessàries per a assegurar un nivell adequat de qualitat ambiental tant en l'àmbit edificat com en el seu entorn d'afecció, mitjançant l'adequada gestió dels residus sòlids, el sanejament i la depuració de les aigües residuals i el control d'altres fonts possibles de deteriorament ambiental com ara les emissions a l'atmosfera de gasos i partícules, les fonts lluminoses inadequades i els focus emissors de sorolls molestos. Tot això, per raó de l'article 1 de la Llei 2/1997, de 13 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei de la Generalitat 4/1992, de 5 de juny, del sòl no urbanitzable respecte al règim de parcel·lació i de construcció d'habitatges aïllats en el medi rural, el qual modifica l'article 10 de l'esmentada Llei 4/1992.
d) Les zones que, en la cartografia d'ordenació del PRUG, figuren com a enclavaments dins de les àrees de Pla especial (AP-PE), estan sotmeses al règim d'usos corresponent a la seua categoria d'ordenació específica, el qual serà tingut en compte en els corresponents plans especials. Estan en aquest cas determinats enclavaments de les següents categories d'ordenació: àrees de reserva (R), àrees d'equipament i serveis (ES), àrees d'actuació preferent (AP), àrees edificades (E) i zones d'actuació en l'entorn de nuclis de població (AEN)
3. Destinació final dels àmbits afectats per programes d'actuació i per plans especials
Una vegada finalitzades les actuacions programades en una zona a criteri de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, o bé una vegada aprovats els corresponents plans especials, els àmbits territorials afectats, es consideraran inclosos en les categories d'ordenació més adequades a la seua destinació final, hi serà d'aplicació, a partir d'aquest moment, el règim d'ordenació i d'usos corresponent a aquestes últimes. És a dir:
a) La subzona regeneració d'hàbitats naturals (AP-H) passarà a la categoria d'àrees de reserva (R).
b) La subzona regeneració d'hàbitats naturals: ullals (AP-U), s'inclouen en aquesta tant les surgències d'aigua com els seus perímetres de protecció, passarà així mateix a la categoria d'àrees de reserva (R) amb caràcter general. No obstant això, excepcionalment a criteri de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, determinats perímetres de protecció d'ullals afectats per actuacions de regeneració podran ser inclosos, una vegada finalitzades aquestes, entre les àrees d'ús restringit (UR). Aquesta excepció, que no afecta l'àmbit estricte de l'ullal considerat, escau únicament en els casos en què els usos del sòl en l'entorn immediat de la surgència així ho facen necessari.
c) La subzona regeneració d'ambients rurals (AP-R) passarà a la categoria d'àrees d'ús agrícola (AH).
d) Les àrees destinades principalment a l'habilitació d'equipaments i serveis vinculats a l'ús públic del parc (AP-ES) passaran a la categoria d'àrees d'equipaments i serveis (ES).
e) Els següents àmbits de la subzona ús mixt: regeneració d'hàbitats naturals i instal·lació d'equipaments i serveis vinculats a l'ús públic del parc (AP-M), tindran el tractament que a continuació s'indica:
Els sectors destinats a regeneració d'hàbitats passaran a àrees d'ús restringit (UR).
Els sectors destinats a instal·lació d'equipaments i serveis vinculats a l'ús públic del parc passaran a àrees d'equipaments i serveis (ES).
f) La destinació final dels terrenys inclosos en la categoria àmbit de pla especial (AP-PE) serà el següent:
Els enclavaments o sectors d'un àmbit de pla especial l'adscripció dels quals a una determinada categoria d'ordenació està predeterminada en la cartografia d'ordenació del PRUG, conservaran en principi aquesta adscripció, amb la possibilitat de modificacions a què fan referència els anteriors apartats 2.b) i 2.c) d'aquest article.
Per als àmbits no previstos en el punt anterior, el règim d'ordenació definitiu estarà donat pel corresponent pla especial que en el seu dia s'aprove.
4. Règim transitori:
Durant el període transitori fins a l'entrada en vigor dels corresponents plans especials en les zones denominades àmbit de pla especial (AP-PE), com també fins l'execució de les actuacions programades en les àrees d'actuació preferent (AP), regeix en aquests àmbits territorials el següent règim d'ordenació:
a) Els sectors d'àrees d'equipaments i serveis (ES) i d'àrees edificades (E) que, en la cartografia de zonificació, figuren com a enclavaments o zones diferenciades dins d'àrees delimitades com a àmbit de pla especial (AP-PE), estan sotmesos al règim d'usos establit per a aquestes categories pels articles 86 a 89 i 94-95, respectivament, d'aquestes normes.
b) Respecte al sector 1 (Cabeçol-Bassa de Sant Llorenç) de l'àmbit del Pla especial Cabeçol-Bassa de Sant Llorenç-el Dossel, a la zona inclosa entre les àrees destinades principalment a la regeneració d'hàbitats (AP-H): regeneració d'hàbitats naturals corresponent als ressalts topogràfics del Cabeçol i els seus contraforts, és d'aplicació l'article 58 de les normes generals en matèria de protecció dels sòls i la vegetació.
c) En el sector 2 (el Dossel) de l'àmbit de Pla especial a què es refereix l'apartat anterior, el règim transitori correspon a la categoria d'àrees d'ús agrícola: horta (AH). Per tant, en les edificacions i infraestructures d'urbanització en ells ubicades no podran realitzar-se altres obres que les de mera conservació, reparació i decoració que no sobrepassen les exigències del deure normal de conservació i que, per tant, no donen lloc a un increment del potencial valor d'expropiació.
d) En el sector 1 (Muntanyeta dels Sants i el seu entorn) del Pla especial de la muntanyeta dels Sants-entorn del Perelló, els terrenys no destinats en l'actualitat al cultiu de l'arròs o a horta, s'inclouen en aquest tant els sectors de forest i cultiu de secà com les àrees, instal·lacions i equipaments destinats a l'ús públic, tindran la consideració d'àrees destinades a un ús mixt: regeneració d'hàbitats i instal·lació d'equipaments i serveis vinculats a l'ús públic del parc (AP-M). S'hi aplicaran les disposicions contingudes en l'article 58 de les normes generals sobre protecció dels sòls i de la vegetació de muntanya característica del ressalt topogràfic.
e) En la subzona regeneració d'ambients rurals (AP-R) el règim d'ordenació transitori serà el de les àrees d'ús agrícola: horta (AH)
f) La subzona regeneració d'hàbitats naturals: ullals (AP-U) està sotmesa transitòriament al règim d'ordenació de les àrees d'ús restringit (UR), de conformitat amb el que estableix l'article 78, apartat 3, d'aquestes normes.
g) En els terrenys que els apartats anteriors no afecten, el règim transitori d'usos és el següent:
g.1) En les parcel·les dedicades al cultiu de l'arròs és d'aplicació el règim corresponent a la categoria d'àrees d'ús agrícola: arrossar (A-A), establit pels articles 8 a 11 de les normes generals i pels articles 90 a 93 de les normes particulars.
g.2) En els terrenys d'horta, s'hi inclouen tant les parcel·les efectivament cultivades en regadiu com aquelles en què el cultiu ha sigut suspés o abandonat, encara quan aquestes hagen sigut convertides secundàriament en erms o explanacions, en espais degradats per acumulació de residus sòlids, o en llocs d'ubicació d'instal·lacions o construccions de qualsevol tipus alienes a l'activitat agrària i mancats de llicència municipal d'activitat, regeix el règim normatiu corresponent a la categoria d'àrees d'ús agrícola: horta (A-H). Aquest règim està establit, així mateix, pels articles 8 a 11 de les normes generals i 90 a 93 de les normes particulars.
g.3) En les àrees no incloses en els supòsits anteriors i, en particular, en els casos d'edificacions i instal·lacions que disposen de la preceptiva llicència municipal d'activitat, el règim d'usos transitori serà l'establit per aquestes en els corresponents planejaments urbanístics municipals.
Article 84. Usos permesos
En desplegament del règim general d'ordenació establit per l'article 83, en les àrees d'actuació preferent (AP) estan permesos específicament els usos següents:
1. Amb caràcter general són admissibles tots els usos permesos en les àrees de reserva (R), com també aquells permesos en les àrees d'ús restringit (UR) que siguen compatibles amb els usos a què es refereixen els següents apartats d'aquest article.
2. En particular estan permesos els següents usos en les subzones regeneració d'hàbitats naturals (AP-H), regeneració d'hàbitats naturals: ullals (AP-U) i regeneració d'ambients rurals (AP-U), com també aquells sectors que siguen delimitats amb finalitat de regeneració d'hàbitats naturals o d'ambients rurals en les àrees destinades a un ús mixt (AP-M) i en la categoria àmbit de pla especial (AP-PE):
a) En general, qualsevol actuació tendent a l'execució dels programes d'actuació que afecten aquestes zones, enumerats en les directrius per a l'execució del PRUG.
b) Activitats científiques o didàctiques, autoritzades o promogudes per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, que no requerisquen l'ocupació dels terrenys sotmesos a regeneració d'hàbitats o la instal·lació d'infraestructures permanents.
c) Altres actuacions que, promogudes o autoritzades prèviament per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits amb el seguiment de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc, coadjuven a l'execució dels programes d'actuació del PRUG o es consideren compatibles amb aquests.
3. Àrees destinades principalment a la instal·lació d'equipaments i serveis vinculats a l'ús públic del parc (AP-ES), incloent aquells sectors que siguen delimitats amb aquesta finalitat en les àrees destinades a un ús mixt (AP-M) i en les zones denominades àmbit de Pla especial (AP-PE):
a) Amb caràcter general es permeten les actuacions tendents a la regeneració i l'adequada gestió d'aquestes zones d'acord amb els programes d'ús públic i de gestió del parc natural: usos terciaris, activitats de caràcter recreatiu, educatiu i de serveis per al maneig del medi.
b) En particular són admissibles les activitats següents:
Instal·lacions esportives, exclusivament en els llocs on actualment es practiquen, amb caràcter transitori fins a l'establiment en els mateixos dels usos previstos en els programes d'actuació que afecten les esmentades zones.
Àrees de pícnic
Instal·lacions de gaudi concentrat
Embarcadors
Instal·lacions hostaleres relacionades amb zones rellevants d'ús públic
Aparcaments
Centres d'educació i interpretació ambiental
Activitats culturals
4. Estan permesos, així mateix, els usos admissibles que es deriven directament de l'aplicació dels apartats 3 i 4 de l'article 83 d'aquestes normes particulars, referits respectivament a destinació final dels àmbits afectats per programes d'actuació i per plans especials i a règim transitori vigent fins a l'aprovació definitiva dels corresponents plans especials.
Article 85. Usos prohibits
1. Amb caràcter general està prohibida qualsevol activitat que puga afectar negativament l'execució dels programes d'actuació o dels plans especials que es desenvoluparan en aquestes zones.
2. En particular, a les àrees destinades principalment a la instal·lació d'equipaments i serveis vinculats a l'ús públic del parc (AP-ES), s'inclouen aquells sectors que seran delimitats amb aquesta finalitat en les àrees destinades a un ús mixt (AP-M) i en les zones denominades àmbit de pla especial (AP-PE), estan prohibits els següents usos i activitats:
a) Instal·lació o construcció d'edificacions o equipaments, permanents o desmuntables, no vinculats directament als usos permesos. En la prohibició s'inclouen les edificacions relacionades amb l'explotació econòmica dels recursos naturals de qualsevol tipus.
b) Activitats cinegètiques.
c) Aprofitament de qualsevol material o recurs natural, tant biòtic com abiòtic, que no es trobe expressament previst entre els usos compatibles. En particular, queden prohibides la tala, desbrossament i recol·lecció de la vegetació silvestre sense l'autorització corresponent.
d) Obres no autoritzades expressament de desmunt, aterrament o rebliment de terrenys.
e) Trànsit motoritzat fora de la xarxa viària habilitada expressament per a això.
3. Estan prohibits, així mateix, els usos no admissibles derivats directament de l'aplicació dels apartats 3 i 4 de l'article 83 d'aquestes normes particulars, referits respectivament a destinació final dels àmbits afectats per programes d'actuació i per plans especials i a règim transitori vigent fins a l'aprovació definitiva dels corresponents plans especials.
CAPÍTOL V
Àrees d'equipaments i serveis
Article 86. Definició i finalitat
1. Les àrees d'equipaments i serveis (ES) són aquells espais o enclavaments que, per la seua particular ubicació, les seues característiques intrínseques tant fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, o bé per les seues especials potencialitats d'ús, compleixen en l'actualitat, o bé poden complir en el futur, alguna de les funcions següents:
a) Una funció específica com a servei o equipament terciari, vinculat o no a edificacions. Principalment usos hostalers i lúdics considerats compatibles en principi amb el règim d'ordenació del parc però que, a diferència dels usos terciaris ubicats en les àrees d'actuació preferent (AP), no estan vinculats directament a activitats de conservació, estudi, ensenyament o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals del parc.
b) Edificacions o equipaments consolidats vinculats a la gestió del parc natural, al maneig dels recursos naturals per iniciativa pública o privada, o bé a serveis públics específics.
2. Les àrees d'equipaments i serveis (ES) es divideixen en les següents subcategories d'ordenació:
a) equipaments per a la gestió dels recursos ambientals (ES-G). Inclou les següents instal·lacions de titularitat pública, gestionades per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits o per l'Ajuntament de València, segons els casos:
a.1) Locals i recintes destinats específicament a la gestió del parc natural, inclosos en la subzona infraestructures del parc (P1):
Seu de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc (el Palmar, València). Gestionada per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits (P1).
Centre d'Informació i Educació Ambiental del Racó de l'Olla (el Saler, València), inclouen els edificis i la llacuna visitable annexa a aquests, amb les instal·lacions d'ús públic i la xarxa de sendes naturalístiques. Gestionada mitjançant conveni de col·laboració entre la Conselleria de Territori i Habitatge i l'Ajuntament de València (P2).
a.2) Altres locals i recintes destinats a la gestió dels recursos ambientals o a l'educació i difusió ambiental, inclosos en la subzona altres equipaments (E):
Gestionats per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits:
Centre de Protecció i Estudi del Medi Natural (La Granja. El Saler, València) (E1)
Centre Experimental per al Cultiu de Peixos (Piscifactoria del Palmar. El Palmar, València) (E2)
Edifici el Barco de Estibadores. Pinedo, València (E3)
Gestionats per l'Ajuntament de València:
Seu de l'Oficina Tècnica Devesa i Albufera, s'inclouen els vivers municipals del Saler (el Saler, València) (E-V1)
Casal d'Esplai (el Saler, València) (E-V2)
Casa Forestal del Saler (València) (E-V3)
b) Dotacions públiques (ES-IDP). Incloent instal·lacions i equipaments destinats a la prestació de serveis públics com ara abastiment d'aigua potable, depuració d'aigües residuals, telecomunicació, abastiment elèctric i altres.
c) Instal·lacions de bombers (ES-IDP-B)
d) Àrees recreatives (ES-AR), com ara àrees de pícnic i semblants.
e) Complex turístic (ES-CT). Subcategoria destinada a les instal·lacions d'ús hostaler i recreatiu que, en un mateix recinte i unitat de gestió, mostren activitats diverses relacionades amb l'allotjament turístic, la restauració, l'ús lúdic i la pràctica esportiva.
f) Ports i embarcadors (ES-P)
g) Instal·lacions esportives (ES-ID)
h) Campaments públics de turisme o càmpings (ES-CaT)
i) Aparcaments (ES-A)
j) Altres instal·lacions (ES-OI). Aquesta categoria inclou les edificacions i instal·lacions d'ús hostaler i recreatiu, com ara allotjaments de turisme, establiments de restauració, discoteques, sales de festa, instal·lacions lúdiques i ludicoesportives de divers tipus i, en general, totes aquelles activitats no incloses específicament en les subcategories anteriors que estan caracteritzades en l'article 42 d'aquestes normes davall l'epígraf de Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions.
Article 87. Règim general d'ordenació
1. L'ordenació de les àrees d'equipaments i serveis (ES) té com a finalitat l'exercici, ordenat i conforme amb els objectius generals del PRUG, de les activitats que defineixen la destinació específica d'aquesta categoria d'ordenació en les seues distintes subcategories.
2. Les normes generals d'aquest pla determinen les categories d'actuacions que hauran de ser sotmeses a informe previ del Consell Directiu del parc.
3. Les directrius per a l'execució del PRUG inclouen una sèrie d'actuacions que s'executaran específicament en les àrees d'equipaments i serveis.
4. En la zona de servei del port del Perelló regeix el règim d'usos establit per a aquests àmbits portuaris per la legislació vigent sobre ports i, específicament, pel Decret 79/1989, de 30 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova definitivament el Pla de ports i instal·lacions nauticoesportives de la Comunitat Valenciana, modificat puntualment pel Decret 36/2002, de 5 de març, del Consell de la Generalitat.
Article 88. Usos permesos
1. Els usos permesos en les àrees d'equipaments i serveis (ES) són aquells que defineixen específicament les subcategories d'ordenació enumerades en l'anterior article 87 d'aquestes normes particulars, practicats conforme a les determinacions de les normes generals del PRUG i d'acord amb els respectius planejaments urbanístics municipals i amb les autoritzacions sectorials que corresponguen.
2. En particular, es permeten, en les zones específicament destinades per a això, els usos terciaris, les activitats de caràcter recreatiu, els equipaments educatius i les dotacions, infraestructures i serveis destinats a la gestió del parc i dels recursos ambientals, com també a la prestació de determinats serveis públics.
3. Així mateix, es permeten en aquesta categoria d'ordenació tots els usos permesos en les àrees de reserva (R) i en les àrees d'ús restringit (UR).
Article 89. Usos no permesos
Atés al caràcter finalista de les àrees d'equipaments i serveis quant a destinació, no s'hi permeten usos o aprofitaments diferents dels expressament permesos.
CAPÍTOL VI
Àrees d'ús agrícola (A)
Article 90. Definició i classes d'àrees d'ús agrícola (A)
1. Constitueixen aquesta categoria d'ordenació aquells terrenys la destinació productiva principal dels quals és l'activitat agrària, per raó de la qual mostren una marcada homogeneïtat paisatgística i funcional.
2. El manteniment de l'ús agrari depén d'una densa xarxa de séquies i canals amb les seues infraestructures hidràuliques complementàries, raó per la qual aquests equipaments es consideren integrants d'aquesta categoria d'ordenació.
3. Les àrees d'ús agrícola (A) es localitzen en els terrenys de marjal destinada al cultiu de l'arròs, com també a les hortes ubicades principalment en el cordó litoral i el sector occidental del parc. Es distingeixen, per tant, les següents subcategories d'ordenació:
Arrossar (A-A)
Horta (AH)
Article 91. Règim general d'ordenació
1. L'activitat agrícola en l'àmbit del parc està vinculada territorialment a les àrees d'ús agrícola (A) delimitades gràficament en la cartografia de zonificació del PRUG.
2. En aquestes zones, l'activitat agrícola es practicarà conforme a les normes generals del PRUG (articles 8 a 11 i determinacions complementàries), a les normatives i reglamentacions sectorials i a les disposicions aplicables dels respectius planejaments urbanístics municipals.
3. Les àrees d'arrossar (A-A) hauran de mantenir les característiques fisiogràfiques de marjal mitjançant les mesures necessàries, tant passives com actives, que garantisquen la seua inundabilitat.
4. En les àrees d'ús agrícola s'executarà específicament el Programa de foment de l'activitat agrícola definit en les directrius per a l'execució del PRUG.
Article 92. Usos permesos
1. Amb caràcter general, es permeten els usos agrícoles practicats conforme a les normes generals d'aquest pla, articles 8 a 11.
2. Així mateix es permeten tots els usos permesos en les àrees de reserva (R) i en les àrees d'ús restringit (UR), mentre que no suposen interferència amb l'activitat agrària o, en cas contrari, prèvia conformitat dels titulars afectats.
3. També es permeten les activitats compatibles o complementàries amb l'ús agrari que a continuació s'indiquen:
a) Activitats complementàries de les labors directes de cultiu a què es refereix l'article 8, apartat 1, d'aquestes normes.
b) Activitats piscícoles.
c) Activitats ramaderes extensives.
d) Activitat cinegètica.
e) Ús públic del medi, vinculat o no vinculat a edificacions.
f) Actuacions sobre les infraestructures viàries i hidràuliques.
g) Actuacions en relació amb la protecció, conservació i millora de la flora, la fauna i els hàbitats.
h) Actuacions en relació amb la protecció dels recursos hídrics, dels ambients humits i dels llits
i) Actuacions en relació amb la protecció i la conservació del paisatge i els valors culturals.
j) Altres activitats, instal·lacions i equipaments d'interés públic informades favorablement pel Consell Directiu del parc i conforme amb les normes generals.
4. Les activitats enumerades en l'apartat anterior hauran de ser practicades conforme a les corresponents normes generals quant a les condicions d'execució requerides i, si és el cas, als àmbits territorials admissibles per a l'exercici d'aquestes. En alguns casos, aquestes condicions inclouen l'informe previ del Consell Directiu del parc natural per a determinades activitats, sense perjudici de les autoritzacions sectorials i de les llicències municipals que corresponguen.
Article 93. Usos prohibits
1. Amb caràcter general, no es permet destinar el sòl a un ús diferent de l'agrari predominant, sense perjudici de les activitats compatibles o complementàries amb aquest a què es refereix l'anterior article 92.
2. En particular està expressament prohibida la transformació dels terrenys d'arrossar, amb finalitat d'obtenció de sòl per a cultiu d'horta o per a altres usos no agraris, mitjançant infraestructures o equipaments que provoquen o faciliten la dessecació permanent o temporal dels terrenys, com ara aterraments, murs, tubs i canals de drenatge, instal·lacions de bombament o qualsevol altre tipus d'obra o mecanisme permanent o temporal.
3. Queden prohibides així mateix, en general, altres activitats que figuren en les normes generals com no permeses en relació amb els distints àmbits d'activitat susceptibles d'afectar territorialment les àrees d'ús agrícola. En particular no es permet la construcció d'edificacions, instal·lacions i infraestructures diferents de les previstes en els articles 8 a 11 de les normes generals com vinculades a l'ús agrari, com també de les relacionades directament amb els usos compatibles enumerats en l'article 92 d'aquestes normes particulars.
CAPÍTOL VII
Àrees edificades (E)
Article 94. Definició i règim general d'ordenació
1. En la categoria d'ordenació denominada àrees edificades (E) s'inclouen determinades zones del parc classificades en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl urbà o sòl urbanitzable, s'inclouen els nuclis de població històrics i altres sectors edificats amb destinació a primera o a segona residència, a més d'alguns enclavaments amb ús industrial consolidat classificats o no com a sòl urbà d'ús industrial. En l'estat actual aquestes zones no posseeixen un interés significatiu des del punt de vista de conservació dels hàbitats naturals o del medi rural tradicional i, per les seues característiques territorials específiques, no cal la inclusió en una altra categoria d'ordenació del PRUG.
2. S'estableixen les següents subcategories, delimitades gràficament en la cartografia de zonificació:
Nuclis de població (E-P)
Enclavaments industrials (E-I)
3. Amb caràcter general, el règim d'ordenació en les àrees edificades (E), en les dues subcategories, és l'establit en els corresponents planejaments urbanístics municipals, complementat amb les disposicions aplicables de les normes generals d'aquest PRUG sobre activitat urbanística, infraestructures i activitat industrial, com també sobre protecció del medi en l'entorn de les àrees urbanitzades quant a abocaments sòlids i líquids, emissions atmosfèriques, il·luminació, protecció dels hàbitats i del paisatge, conservació dels valors culturals i altres qüestions relacionades amb els objectius del parc.
4. Les activitats industrials i les edificacions de qualsevol tipus no incloses en aquesta categoria d'ordenació ni incloses entre els usos permesos per les normes generals i normes particulars d'aquest pla, queden en situació de fora d'ordenació conforme al que disposa l'article 58.6 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat, reguladora de l'activitat urbanística, com també en els articles 183 i 184 del Reglament de planejament de la Comunitat Valenciana (Correcció d'errades del Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament de planejament de la Comunitat Valenciana)
5. Les disposicions anteriors sobre activitats industrials s'estableixen sense perjudici que, conforme al que disposa l'article 38.6 d'aquestes normes, un objectiu d'aquest PRUG és el foment de les actuacions destinades al trasllat progressiu de les instal·lacions industrials del parc a polígons industrials situats fora d'aquest. Al respecte, les directrius per a l'execució del PRUG inclouen, en el Programa d'actuació 3, denominat Conservació i Millora dels Valors Ambientals i Culturals, una actuació específicament destinada a l'estudi de viabilitat d'aquest trasllat progressiu.
CAPÍTOL VIII
Zones d'actuació en l'entorn de nuclis urbà (AE)
Article 95. Definició i règim general d'ordenació
1. Les zones d'actuació en l'entorn de nuclis urbà (AE) són aquells sectors del parc natural en què, amb un informe previ favorable, preceptiu i vinculant, del Consell Directiu del parc natural, i seguint els tràmits urbanístic i sectorial que corresponguen incloent la pertinent avaluació d'impacte ambiental, podran realitzar-se, a proposta dels ajuntaments respectius, les actuacions urbanístiques necessàries per a aconseguir les finalitats socials descrites en l'article 35, apartat 4.4.3) d'aquestes normes.
2. Aquest article 35, en el seu apartat 4, estableix els requisits necessaris per a l'execució de aquestes actuacions.
3. El règim d'ordenació i d'usos en aquesta categoria d'ordenació, el donen les respectives normatives urbanístiques municipals, sense perjudici de les determinacions d'aquest pla que siguen aplicables a cada cas.
TÍTOL IV
Normes per a la gestió del parc natural
Article 96. Règim general
1. La gestió del Parc Natural de l'Albufera correspon a l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, a través del Consell Directiu del parc de conformitat amb el que estableix l'article 6.1 del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de règim jurídic del parc de l'Albufera.
2. El règim de gestió del parc està subjecte al marc establit amb caràcter genèric per als parcs naturals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques contingudes en l'esmentat Decret 71/1993.
3. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits fomentarà, sobre les matèries pròpies de la gestió del parc, la col·laboració amb els ajuntaments i amb els organismes de les administracions autonòmica, estatal i local, com també amb les entitats i particulars implicats en la gestió dels recursos naturals de l'espai. A l'efecte aquest òrgan promourà, quan procedisca, la formalització dels corresponents convenis de col·laboració.
4. En particular, l'esmentat òrgan impulsarà l'execució del Conveni de col·laboració subscrit el 21 de juny de 1994 entre la Conselleria de Medi Ambient i l'Ajuntament de València per a l'adequació ecològica i la gestió del Racó de l'Olla i de l'embarcador de la Mata del Fang, com també el desenvolupament d'aquest fins a constituir un marc global de gestió per a totes les matèries relatives al parc d'interés per a ambdues entitats. Tot això atenent l'especial transcendència de les atribucions i competències d'aquest ajuntament sobre àmbits territorials de primera importància per a l'espai protegit, com també la importància de la gestió realitzada en aquests per l'esmentada corporació municipal històricament i en l'actualitat.
5. La gestió del parc, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
6. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió de les administracions locals i dels agents socials i econòmics implicats en el parc, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions: autonòmica i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
7. Les activitats de gestió del parc s'executaran, amb caràcter general, dins del marc normatiu establit per les presents normes i d'acord amb els programes d'actuació continguts en les directrius per a l'execució del PRUG, en particular el denominat programa 7: Gestió del parc natural.
Article 97. Director conservador
1. Al director conservador del Parc Natural de l'Albufera, nomenat pel conseller competent sobre espais naturals protegits, correspon la gestió ordinària del parc conforme al que disposa l'article 48.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. La naturalesa i funcions del lloc de director conservador estan establides amb caràcter genèric pels articles 48 i 49 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i específicament per l'article 7 del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de règim jurídic del parc de l'Albufera.
Article 98. Oficina de Gestió Tècnica del parc
1. El director conservador exerceix les seues funcions amb el suport tècnic i administratiu d'una Oficina de Gestió Tècnica del parc natural.
2. L'Oficina de Gestió Tècnica del parc és una unitat tècnica adscrita orgànicament a la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial. Funcionalment, el personal i instal·lacions d'aquesta oficina depenen del director conservador, el qual exerceix la direcció i coordinació tècnica.
3. Integren el personal de l'Oficina de Gestió Tècnica:
a) El director conservador, en qualitat de director tècnic de l'Oficina.
b) Tècnics de medi natural adscrits al parc.
c) Personal administratiu.
d) Personal tècnic i administratiu que puga adscriure's a la Gerència de Promoció a què es refereix l'article 99 d'aquestes normes.
e) Personal de guarderia mediambiental adscrit al parc.
f) Monitors d'educació i difusió ambiental.
g) Personal d'obres i manteniment adscrit al parc en forma permanent o temporal.
4. A fi d'assegurar el compliment dels objectius d'aquest pla, com també de les normes o programes d'actuació que el desenvolupen, són funcions de l'Oficina de Gestió Tècnica:
a) En matèria de gestió del parc natural:
Assistència tècnica al director conservador.
Assistència i assessorament tècnic a la Junta Rectora, a les comissions d'aquesta i al Consell Directiu del parc.
Emissió d'informes tècnics sobre les sol·licituds d'autoritzacions o informes i, en general, sobre els distints procediments administratius que afecten el parc.
Emissió de qualsevol altre tipus d'informe tècnic que fóra requerit en matèria de gestió del parc o de seguiment dels recursos ambientals.
Estudi i realització de propostes en relació amb la gestió.
Seguiment tècnic de les actuacions sobre el territori i els recursos ambientals del parc que s'autoritzen per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits.
Seguiment i control de les infraccions al règim jurídic del parc que puguen cometre's, en coordinació amb els òrgans administratius competents i amb les forces de seguretat de l'Estat, de la Comunitat Autònoma i dels ajuntaments.
Impuls dels expedients administratius que tinguen com a objecte assumptes generals o particulars relacionats amb l'espai natural.
Gestió dels fons documentals i bibliogràfics i de la documentació administrativa existents en l'Oficina, en matèria de gestió del parc i de coneixement del medi.
Direcció tècnica del personal d'obres i manteniment.
Elaboració d'un informe anual de la gestió del parc.
Funcions pròpies de la Gerència de Promoció a què es refereix el següent article 99, en relació amb el foment del desenvolupament socioeconòmic sostenible.
Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que siguen encomanades per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits i, en particular, pel director conservador del parc.
b) En matèria d'educació i difusió ambiental
Execució i seguiment de les activitats d'educació i divulgació que han de desenvolupar les distintes instal·lacions i equipaments del parc, en coordinació amb les unitats tècniques de la conselleria competent sobre educació ambiental.
Elaboració d'una programació anual d'activitats d'educació ambiental, sobre aspectes relacionats amb els valors ambientals i culturals del parc.
Elaboració d'un programa anual de comunicació i divulgació del parc.
Promoció de la imatge del parc.
Formació del personal adscrit al parc.
Proposta d'adquisició o publicació dels materials didàctics o educatius que es consideren necessaris per a l'adequada execució dels objectius que s'establisquen en relació amb l'educació ambiental, comunicació o divulgació del parc.
Realització d'activitats formatives en matèria d'educació ambiental i de gestió racional dels recursos naturals.
Elaboració de totes aquelles propostes que es consideren necessàries per a un adequat funcionament del parc en matèria d'educació i difusió ambiental
Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que siguen encomanades per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits i, en particular, pel director conservador del parc.
c) En matèria de conservació i coneixement dels recursos ambientals i culturals:
Execució directa dels programes de seguiment i estudi de la fauna, la flora i els hàbitats del parc que es realitzen amb mitjans propis de l'Oficina.
Seguiment de les activitats d'estudi i investigació que, sobre els valors ambientals i culturals, es realitzen en el parc per entitats o persones alienes a l'Oficina.
Inventari dels recursos ambientals i culturals de l'espai protegit.
Planificació, execució i seguiment d'actuacions de conservació, regeneració o millora d'hàbitats i de poblacions de fauna i flora, en col·laboració amb les unitats tècniques de la conselleria competent en la matèria.
Control i seguiment de la qualitat del medi hídric del parc, en col·laboració amb les respectives unitats tècniques de la conselleria competent en la matèria i amb altres organismes públics amb competències sobre aigües.
Realització de totes aquelles altres actuacions que siguen encomanades per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits i, en particular, pel director conservador del parc.
Article 99. Gerència de Promoció
1. Adscrita a l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural es crearà una Gerència de Promoció del Parc Natural de l'Albufera.
2. La Gerència de Promoció dependrà orgànicament de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial. Funcionalment dependrà del director conservador, qui podrà exercir directament les funcions de direcció tècnica de la Gerència de Promoció.
3. La Gerència de Promoció exercirà, almenys, les funcions següents:
a) Animació dels agents locals, tant públics com privats i mixtos, necessaris per a l'execució i desenvolupament del PRUG en totes les seues possibilitats. Incloent, en particular, el foment i la promoció de projectes i iniciatives d'actuació, col·lectives i individuals, que afavorisquen el desenvolupament socioeconòmic local en forma sostenible i compatible amb els objectius de conservació del parc.
b) En particular, impuls i desenvolupament de les tècniques d'agricultura integrada i ecològica, com també de l'activitat turística en relació amb el coneixement i el gaudi ordenat dels valors naturals i culturals del parc.
c) Informació i assessorament administratiu, tècnic i financer als particulars i col·lectius.
d) Seguiment i gestió de les fonts de finançament públic i privat, a escala de Comunitat Autònoma, estatal i europea.
e) Coordinació de les actuacions dels distints organismes, agents i col·lectius, públics i privats, relacionats amb la gestió dels recursos naturals del parc i l'execució del PRUG.
f) Avaluació i seguiment dels efectes ambientals, socials i econòmics provocats per l'execució del PRUG i dels seus desenvolupaments.
g) Suport tècnic i logístic a la conselleria competent sobre espais naturals protegits i als ajuntaments, en les matèries pertinents.
h) Formació i capacitació dels agents locals socials i econòmics.
i) Redacció i gestió de l'execució d'un programa de foment i desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit del PRUG. Definició de les prioritats per a l'execució d'aquest programa, segons les necessitats objectives, de les disponibilitats financeres o de la conjuntura social, econòmica, administrativa i gestora.
j) Qualsevol altra funció que puga ser encomanada per l'òrgan competent sobre espais naturals protegits.
4. Així mateix, en el supòsit de delegació de funcions gestores de l'espai protegit per part de la conselleria competent sobre espais naturals protegits en una entitat mixta amb participació del sector públic i privat, la Gerència de Promoció podria assumir, en qualitat d'òrgan gestor d'aquesta entitat, les següents funcions addicionals a les anteriors:
a) Gestió del personal, les instal·lacions, els serveis i els equipaments necessaris per a l'execució d'actuacions en matèria de desenvolupament sostenible i ús públic del parc.
b) Gestió de programes d'actuació i de projectes, necessaris per a l'execució del PRUG en matèria d'ordenació, foment i promoció de l'activitat socioeconòmica sostenible i d'ús públic del parc, en forma compatible amb els objectius de conservació dels recursos ambientals.
Article 100. Junta rectora
1. La Junta Rectora del Parc Natural de l'Albufera, de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, és l'òrgan col·legiat consultiu, col·laborador i assessor de la gestió, que canalitza i coordina la participació en aquesta dels organismes públics de les distintes administracions, com també dels distints interessos econòmics, socials i culturals rellevants per al parc.
2. La naturalesa i funcions de la Junta Rectora estan establides, amb caràcter genèric per als parcs naturals de la Comunitat Valenciana, pels articles 48 i 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Específicament per al Parc Natural de l'Albufera, les seues funcions estan regulades per l'article 5 del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de règim jurídic del parc de l'Albufera.
3. La Junta Rectora del Parc Natural de l'Albufera es compon de 40 membres, els quals es relacionen a continuació:
El president de la Junta
El director conservador del parc, que actuarà com a secretari de la Junta
Dos representants de la Conselleria de Territori i Habitatge
Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Un representant de la Conselleria d'Infraestructures i Transport
Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport
Un representant de l'Agència Valenciana del Turisme
Un representant de la Demarcació de Costes de València, del Ministeri de Medi Ambient
Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Un representant de la Diputació Provincial de València
Dos representants de l'Ajuntament de València
Un representant per cada un dels ajuntaments d'Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí
Un representant de la Cambra Agrària Provincial
Dos representants d'altres organitzacions i associacions agràries
Un representant de la Comunitat de Regants i Sindicat de Regs de Sueca
Un representant de la Comunitat de Regants Séquia Reial del Xúquer
Un representant de la Comunitat de Regants Canal de Regs del Riu Túria
Un representant de la Junta de Desaigüe de l'Albufera
Un representant de l'Associació de Propietaris i Empresaris del Parc
Un representant de les societats de caçadors
Un representant de les comunitats de pescadors
Un representant de la Universitat de València
Un representant de la Universitat Politècnica de València
Un representant de la Societat Espanyola d'Ornitologia
Dos representants d'altres grups conservacionistes amb implantació a la Comunitat Valenciana
4. President de la Junta:
a) El president de la Junta rectora serà nomenat pel Consell de la Generalitat a proposta del conseller competent sobre espais naturals protegits, pot recaure el nomenament en un dels membres de la Junta.
b) Són funcions del president de la Junta Rectora:
Presidir i moderar les assemblees de la Junta Rectora.
Presidir les distintes comissions o grups de treball que puguen constituir-se en el si de la Junta.
Representació ordinària de la Junta.
5. Secretari de la Junta Rectora:
a) El director conservador del parc serà el secretari de la Junta Rectora.
b) Són funcions del secretari:
Elaborar la proposta d'ordre del dia de la Junta, que haurà de ser aprovada pel president.
Redactar les propostes de convocatòria a les reunions de la Junta i remetre-les als membres.
Presentar les propostes portades a la Junta Rectora pels distints membres que la componen per al seu estudi i debat.
Elaborar les actes de les reunions.
Elaborar els informes que siguen requerits a la Junta.
6. Si les circumstàncies o els temes que s'han de tractar així ho aconsellen, el president pot invitar a les reunions de la Junta a totes aquelles persones o representants d'entitats que estime convenient.
7. Els membres de la Junta Rectora podran, sempre que ho estimen convenient prèvia comunicació al secretari de la Junta per a una correcta organització de les reunions, estar acompanyats en aquestes per personal tècnic assessor, el nombre de les quals no haurà de sobrepassar el nombre imprescindible a criteri del secretari. Aquests acompanyants no tindran en principi ni veu ni vot en les reunions, encara que podran disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia del president de la Junta, quan la naturalesa dels assumptes que s'han de tractar així ho aconselle.
8. Classes de reunions de la Junta:
a) Les convocatòries de la Junta Rectora podran tenir caràcter ordinari o extraordinari.
b) Les reunions ordinàries se celebraran dues vegades a l'any, preferentment durant el mes inicial de cada semestre de l'any.
c) Les reunions extraordinàries seran totes aquelles que tinguen com a objecte la resolució de qüestions que per les seues especials circumstàncies no puguen demorar-se fins a la celebració d'una reunió ordinària.
9. El president convocarà els membres de la Junta rectora amb antelació suficient a la data fixada per a la seua celebració, excepte convocatòries urgents degudament justificades. Aquesta convocatòria contindrà, com a mínim, l'hora, el lloc, i l'ordre del dia de la reunió.
10. La seu permanent de la Junta Rectora s'estableix en qualsevol de les instal·lacions que la conselleria competent sobre espais naturals protegits disposa en l'àmbit del parc. No obstant això, si l'ocasió ho aconsella, es podran celebrar reunions en qualsevol altre lloc adequat.
11. El funcionament intern de la Junta Rectora es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà la mateixa Junta, el secretari de la qual redactarà la proposta.
12. Per al correcte exercici de les comeses de la Junta Rectora, podran constituir-se en el si d'aquesta les comissions que foren necessàries. Amb caràcter permanent o temporal i amb el suport tècnic de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc, aquestes comissions podran exercir, per delegació de la Junta en el ple de les quals donaran compte de les seues activitats, les funcions següents:
a) Elaborar, a petició de la Junta, informes específics sobre aspectes especialment rellevants de la gestió.
b) Elaborar, a requeriment de l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, informes específics sobre determinades matèries i activitats.
c) Efectuar, per delegació de la Junta, determinades funcions de coordinació, representació i animació que impliquen distintes administracions o interessos privats, en matèries específiques que així ho requerisquen.
d) Efectuar el seguiment del compliment de les reglamentacions i instruments de gestió del parc, s'informarà en conseqüència la Junta Rectora.
e) Qualsevol altra funció encomanada per la Junta Rectora per a un millor exercici de les seues comeses.
13. Les actes de la Junta Rectora seran elaborades pel secretari i aprovades pel president abans del seu sotmetiment a la Junta. Tindran, com a mínim, el contingut següent:
Assistents a la Junta.
Ordre del dia i assumptes diversos que s'hagen tractat en la reunió.
Succinta exposició del contingut de les intervencions realitzades durant la seua celebració.
Totes aquelles propostes o suggeriments realitzats expressament pels membres de la Junta.
Resultat de les votacions que pugeun realitzar-se.
Totes aquelles decisions que s'adopten en relació amb el parc.
Qualsevol incidència que, a judici del secretari o del president, tinga notorietat per a ser-hi inclosa.
14. Les entitats representades en la Junta Rectora podran proposar assumptes que s'han d'incloure en l'ordre del dia de les reunions, per a la qual cosa efectuaran al president o al secretari de la Junta la corresponent proposta amb antelació suficient.
Article 101. Consell Directiu del Parc Natural de l'Albufera
1. Com s'indica en l'article 96.1 d'aquestes normes, la gestió del Parc Natural de l'Albufera correspon a l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, a través del Consell Directiu de conformitat amb el que estableix l'article 6.1 del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Consell de la Generalitat, de règim jurídic del parc de l'Albufera.
2. La composició i les funcions del Consell Directiu del Parc Natural de l'Albufera estan establides, respectivament, en els apartats 2 i 3 de l'esmentat article 6 del Decret 71/1993.
3. La present normativa, en els seus articles corresponents, identifica expressament les matèries pròpies de la gestió del parc que han de ser objecte d'informe preceptiu del Consell Directiu. Per tant, no és preceptiu l'informe del Consell per a matèries no assenyalades expressament en aquesta normativa.
4. L'informe preceptiu del Consell Directiu té caràcter previ i vinculant, la qual cosa implica tenir en compte el següent:
a) L'esmentat informe haurà de ser previ a la concessió de les pertinents llicències o autoritzacions sectorials per part dels organismes competents de les administracions: autonòmica, local i estatal. L'informe pot contenir condicions vinculants per a l'execució de les activitats considerades.
b) En cas d'informe previ negatiu del Consell Directiu, o bé quan les condicions d'execució no s'hagen complit en la seua totalitat tractant-se d'un informe positiu condicionat, les llicències i autoritzacions sectorials a què es refereix l'apartat anterior no podran ser concedides.
c) Els informes favorables del Consell s'emeten sense perjudici d'altres normes aplicables, és a dir, únicament a l'efecte d'adequació o no adequació de les matèries informades el règim d'ordenació i gestió del parc. Per tant, aquests informes no prejutgen de cap manera la legalitat o l'adequació a altres normatives d'aquestes matèries i activitats, la llicència o l'autorització sectorial de la qual podrà ser denegada pels organismes competents de les distintes administracions, fent ús de les seues atribucions específiques, amb independència de l'informe favorable del Consell Directiu.
5. El Consell Directiu podrà delegar en el director conservador l'emissió d'informes sobre determinades matèries de la gestió del parc que, per la seua naturalesa o abast, impliquen l'aplicació simple i directa del règim jurídic de l'espai protegit o de la normativa d'aquest pla. Aquests informes tindran el mateix caràcter previ, preceptiu i vinculant que els emesos directament per l'esmentat òrgan col·legiat. El director conservador informarà periòdicament el Consell sobre els informes emesos per delegació.
Article 102. Programes d'actuació
1. La gestió del parc natural s'executarà, amb caràcter general, dins del marc tècnic i gestor constituït pels programes d'actuació que es defineixen en les directrius per a l'execució del PRUG, les quals es desenvolupen mitjançant actuacions concretes l'execució de les quals es prioritzarà atés l'interés objectiu i la urgència de cada actuació.
2. Aquests programes tenen caràcter obert, per la qual cosa les seues indicacions s'estableixen sense perjudici d'altres criteris de gestió o d'altres actuacions programades que l'òrgan competent sobre espais naturals protegits considere necessari executar per a una millor gestió del parc.
3. Els programes d'actuació tenen així mateix caràcter indicatiu, la seua funció és la d'orientar l'actuació gestora del parc. L'execució d'aquests, per tant, dependrà tant de la prioritat objectiva de les actuacions com de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos.
Article 103. Memòria anual de gestió del parc
El director conservador, amb el suport de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc, elaborarà la memòria anual de gestió, el contingut mínim del qual serà el següent:
a) Informe de gestió del parc, s'inclou grau d'execució de les propostes d'actuació programades per a l'anualitat considerada.
b) Capítol econòmic, amb indicació d'inversions i despeses de funcionament.
c) Propostes i previsió d'actuacions per a anualitats successives.
d) Altres propostes que s'estimen oportunes per a millorar el funcionament o la gestió del parc.
Article 104. Fons documental i bibliogràfic
1. L'inventariat, custòdia i gestió del fons documental, bibliogràfic i cartogràfic del parc natural està a càrrec de l'Oficina de Gestió Tècnica, sota la supervisió del director conservador.
2. El fons documental es nodrirà de tots aquells documents textuals o cartogràfics, expedients, notes de premsa, imatges, estadístiques i estudis, ja siguen originals o còpies, que tinguen relació amb els recursos naturals, els valors ambientals i culturals, els instruments de planificació territorial i sectorial o qualsevol altra qüestió relacionada amb el parc natural.
3. El fons documental i bibliogràfic està obert a la consulta del públic, amb les condicions necessàries per a no interferir amb el treball ordinari de l'Oficina.
Article 105. Registre
