DECRET 42/2007, de 13 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria. [2007/4899]
(DOGV núm. 5493 de 19.04.2007) Ref. Base de dades 4973/2007
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 20.04.2007 Data de fi de vigència: 29.09.2021 Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, programa d'actuació, protecció del paisatge , parc natural valencià, Túria
L'espai centrat en el llit i les riberes del riu Túria entre els municipis de Pedralba i València és un dels últims pulmons forestals de l'àmbit metropolità d'este últim.
La zona mostra un dels ambients més representatius de la província de València: el riu i les seues riberes, de gran interés ecològic i paisatgístic, els boscos mediterranis de pineda i matoll i l'horta tradicional. Aquesta última, d'origen medieval, presenta un elevat valor cultural i històric i, al mateix temps, permet el desenvolupament d'una fauna determinada, com la sargantana ibèrica, el mussol comú, la garsa, la musaranya comuna o el talpó.
L'escassa precipitació mitjana implica que el pi blanc i les màquies posseïsquen un elevat valor ecològic, que ha donat lloc a una autèntica illa biogeogràfica, rica en espècies de clima semiàrid, rodejada de zones de major precipitació. Es troben així espècies vegetals d'òptim iberonord-africà, que no existixen en altres zones de la província de València. Cal destacar la pervivència de certs endemismes valencians com l'albaida sedosa (Anthyllis lagascana, Anthyllis henoniana subsp. valentina), el rabet de gat (Sideritis juryi), el timó mascle (Teucrium edetanum) o l'albaida sedosa d'espiga fina (Anthyllis terniflora).
Quant a les espècies de fauna, cal destacar les associades al món aquàtic, com la raboseta (Cobitis maroccana), peix protegit, i les aus l'agró roig (Ardea purpurea) i el blauet (Alcedo atthis).
L'abundància d'aigua potser va determinar la ubicació d'uns quants assentaments humans històrics, destacant el poblat de l'edat de bronze de la Lloma de Betxí, que hui forma part del patrimoni arqueològic, i que es troba al costat de la vora septentrional del Túria, i el castre fortificat de València la Vella, d'adscripció hispanovisigòtica.
Més recents, encara que d'elevat valor patrimonial i hidràulic, es poden trobar, al llarg del riu o en el seu entorn, estructures territorials i importants elements d'infraestructura històrica relacionats amb l'aprofitament dels recursos hidràulics, com ara assuts, aqüeductes i altres arquitectures de l'aigua, com les que donen lloc a la Reial Séquia de Moncada o a l'embassament de la Vallesa de Mandor, per només citar alguns exemples. Recentment aquest embassament va ser inclòs, amb la denominació d'Embassament de la Vallesa, en el Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell.
A més dels llocs, edificacions o estructures destacables en relació amb assentaments pretèrits i amb sistemes defensius i hidràulics, també cal relacionar aquelles arquitectures i instal·lacions tradicionals vinculades als variats aprofitaments del medi rural. En un altre ordre, ha d'assenyalar-se el conjunt de trinxeres, fortins i proteccions antiaèries, herència de la guerra civil de 1936-1939, susceptibles en l'actualitat de ser considerades part del patrimoni històric de la zona. Aquest conjunt es manifesta en nombrosos llocs, poden destacar-se els existents en la Vallesa, València la Vella i les Rodanes.
Des del punt de vista del patrimoni paleontològic, cal destacar la presència de formacions geològiques juràssiques i miocèniques (tortonià) que alberguen jaciments paleontològics singulars en distints enclavaments de l'àmbit territorial objecte d'aquest decret.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals com a instrument específic per a l'ordenació d'aquests recursos en el territori valencià, en els seus articles 32 a 36, s'establixen les característiques, l'abast, el contingut i la tramitació d'aquests plans, els quals són aprovats per Decret del Consell.
D'acord amb això, i amb la finalitat específica d'habilitar un mecanisme per a l'ordenació, la gestió racional, la conservació, la millora i l'ús racional dels valors ambientals, paisatgístics i culturals abans descrits, la Conselleria de Territori i Habitatge ha promogut l'elaboració i la tramitació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria, en un àmbit territorial que afecta els termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Riba-roja de Túria, l'Eliana, San Antonio de Benagéber, Benaguasil, Llíria, Vilamarxant, Cheste i Pedralba.
Per tot això, després de consultar per mitjà d'audiència els sectors implicats en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, i acomplits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 13 d'abril de 2007,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria, en compliment del que disposen els articles 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I d'aquest decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'aquest decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
Segona
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 13 d'abril de 2007.
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
ANNEX I
Normativa del Pla d'ordenació
dels Recursos Naturals del Túria.
TÍTOL I
Disposicions Generals
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria (d'ara endavant, PORN) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i de l'article 4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres.
Article 2. Objectius generals
1. D'acord amb l'article 32 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el PORN té com a finalitat definir i assenyalar l'estat de conservació dels recursos naturals i els ecosistemes dins del seu àmbit territorial; assenyalar el règim que, si és el cas, s'ha d'aplicar als espais que s'han de protegir; fixar el marc per a l'ordenació integral dels espais naturals protegits inclosos en el seu àmbit; determinar les limitacions que hagen d'establir-se i el règim d'ordenació dels diversos usos i de les diverses activitats admissibles en l'àmbit dels espais protegits; promoure l'aplicació de mesures de conservació, restauració i millora dels recursos naturals; i formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordenadores de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb els objectius dels Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals.
2. Per a aconseguir la finalitat establida en l'apartat 1, el PORN ha d'ordenar l'activitat humana i el patrimoni natural com a parts integrants dels processos ecològics que, de manera natural o influïda per aquesta activitat, es donen en l'àmbit del PORN, d'acord amb els objectius següents:
a) Protegir i conservar els ecosistemes més notables, les espècies i els processos ecològics que les conformen.
b) Protegir i conservar les poblacions d'espècies i varietats genètiques existents que presenten un caràcter emblemàtic per la seua singularitat, fragilitat, representativitat i estat de conservació.
c) Assegurar el manteniment dels elements i conjunts del medi físic (geològics, edafològics i hidrològics), i del patrimoni humà (cultural, històric i arquitectònic) més significatius.
d) En els terrenys on siga raonadament possible, i de manera especial en els terrenys forestals, afavorir la successió ecològica cap a les mencionades comunitats de major interés, per mitjà de la restauració del medi natural quan siga necessari.
e) En la resta del territori, afavorir el manteniment del paisatge rural i de ribera amb usos sostenibles, que respecte les funcions d'esmorteïment i de connexió biològica dels sistemes naturals amb els ecosistemes de l'entorn.
f) Tindre en compte les limitacions que representen les tendències naturals, com el canvi climàtic, o antròpiques, com la contaminació atmosfèrica, que puguen limitar la consecució dels objectius anteriors més enllà de la capacitat de correcció dels gestors del parc natural i de la resta d'espais naturals del PORN.
g) Dotar de mecanismes i definir criteris per a l'inventari, el seguiment i la investigació aplicada a la gestió sobre els sistemes biofísics i culturals existents en els espais naturals i en altres zones d'interés del PORN, i per al seguiment de l'ordenació i la gestió dels espais naturals i del mateix PORN.
h) Promoure mecanismes i criteris que asseguren una activitat social i econòmica sostenible, de manera global, concretament en relació amb els objectius de conservació del PORN i dels seus espais naturals.
i) Establir directrius sobre l'activitat urbanitzadora, de manera que s'assegure la restauració i la conservació d'elements arquitectònics històrics i tradicionals d'interés, i valorar les reformes d'edificacions i les noves construccions per a adequar-les al paisatge existent.
j) Promoure, canalitzar i ordenar les demandes d'activitats lúdiques i educatives, assegurant experiències vivencials als visitants que no posen en perill la conservació dels valors de l'àmbit del PORN.
k) Preveure mecanismes d'informació, sensibilització, participació i cooperació de la població local, el públic i els agents socials, destinats a promoure la conservació i l'ús sostenible.
l) Preveure el règim específic d'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental a les propostes de plans, projectes i infraestructures en l'interior del PORN, assegurant la possibilitat d'aplicar opcions zero o plans de mesures correctores per a evitar qualsevol efecte significatiu sobre els valors naturals i culturals.
m) Assegurar una correcta integració dels plans aprovats i proposats en l'àmbit territorial del PORN, inclòs el planejament territorial i urbanístic municipal i territorial, amb aquest PORN, integrant els seus aspectes coherents amb els criteris d'aquest i rectificant o descartant els que siguen contradictoris.
Article 3. Cooperació i col·laboració
La conselleria competent en matèria de medi ambient fomentarà la col·laboració i el suport mutu entre aquesta, els organismes de l'administració estatal i local competents i els distints agents socials i econòmics implicats en el pla. Tot això conforme amb les competències i atribucions dels dits organismes i atesos els legítims drets i interessos dels titulars privats dels terrenys, els recursos naturals i les activitats econòmiques.
Article 4. Àmbit territorial
L'àmbit territorial del PORN del Túria comprén part dels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Paterna, Manises, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, l'Eliana, Benaguasil, Vilamarxant, Cheste, Llíria i Pedralba. La delimitació d'aquest àmbit figura en l'annex gràfic d'aquesta normativa.
Article 5. Contingut del PORN
El contingut documental d'aquest pla s'ajusta al que ha establit, amb caràcter general per als PORN, l'article 34.1 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Efectes generals del PORN
De conformitat amb el que ha establit amb caràcter general per als PORN l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, els efectes d'aquest pla són els següents:
a) Les determinacions del PORN són, des del moment de l'entrada en vigor d'aquest, obligatòries i executives per a l'administració i els particulars, tenint caràcter vinculant per a les actuacions, plans o programes sectorials que puguen afectar la protecció del medi ambient i la conservació o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals. Aquestes determinacions tenen caràcter indicatiu per a altres matèries diferents de les indicades.
b) Les normes del present pla s'apliquen directament en tot l'àmbit territorial d'aquest.
c) En el seu àmbit territorial, el PORN preval sobre qualsevol altre instrument d'ordenació del territori, el medi físic, els recursos naturals, les infraestructures i l'activitat socioeconòmica amb incidència sobre el medi ambient. Els instruments d'ordenació sobre aquestes matèries que estiguen aprovats o que s'aproven després d'aquest PORN, per tant, han d'adequar-se a les determinacions d'aquest últim en el que siga necessari.
d) Les determinacions dels instruments d'ordenació i gestió d'espais naturals protegits que puguen declarar-se dins de l'àmbit territorial del PORN s'atindran al marc normatiu i a les directrius establits per aquest últim.
Article 7. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions en l'àmbit territorial d'aquest pla és l'establit, amb caràcter general, pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 8. Autoritzacions i informes preceptius
1. La present normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requerix autorització o informe preceptiu de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Per tant, aquest informe no serà preceptiu per a l'execució de les actuacions, plans o projectes l'informe dels quals no estiga expressament requerit en aquesta normativa.
3. Els esmentats informes o autoritzacions, que tindran caràcter vinculant, s'emetran sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització o informe preceptiu de la conselleria competent en matèria de medi ambient, han de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
- Identificació del sol·licitant.
- Descripció succinta de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'aquesta.
- Plànol o croquis de localització de l'activitat.
- Projecte, avantprojecte o memòria tècnica, quan corresponga.
Article 9. Vigència i revisió del PORN
1. La vigència d'aquest pla és de cinc anys des del moment de l'entrada en vigor. Transcorregut aquest període, ha de revisar-se.
2. Una vegada conclosa la vigència del PORN, les seues determinacions continuaran en vigor, en forma cautelar, fins al moment de l'aprovació definitiva de la revisió del pla.
3. La revisió o la modificació de les determinacions del present pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els tràmits establits per l'article 36 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 10. Interpretació de la normativa
1. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents cartogràfics del pla prevaldran les primeres, excepte en el cas que la interpretació derivada dels plànols també estiga recolzada per la memòria, de manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
2. En l'aplicació d'aquest PORN prevaldrà aquella interpretació que implique un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del mateix.
Article 11. Gestió del PORN
1. La gestió d'aquest pla correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual té la responsabilitat d'observar i fer complir les disposicions d'aquest.
2. Atesos els objectius del PORN que s'enumeren en l'article 2 d'aquestes normes, l'esmentada conselleria competent establirà els mecanismes oportuns per a assegurar la participació efectiva en l'execució i la gestió del pla dels organismes de l'administració local de la zona i dels titulars de terrenys, recursos naturals o activitats econòmiques, com també d'altres entitats, col·lectius i agents implicats en el PORN per la seua activitat en els àmbits social, econòmic o cultural.
3. Aquesta participació pot formalitzar-se per mitjà dels oportuns convenis de col·laboració, o bé per qualsevol altra via prevista en les normatives aplicables. Sense perjudici que, de conformitat amb el que establix l'article 48.8 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió total o parcial de l'espai natural protegit que en el seu dia es declare en una part de l'àmbit territorial d'aquest pla, puga delegar-se d'acord amb el que preveu la legislació de règim local, encomanar-se a entitats de dret públic, o bé concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la gestió dels recursos naturals.
Article 12. Àmbits de protecció existents
La gestió dels àmbits de protecció que a continuació es relacionen s'efectuarà d'acord amb les seues normatives i reglamentacions especifiques, sense perjudici que el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural del Túria puga establir mesures addicionals de protecció:
a) Zona humida catalogada denominada Embassament de la Vallesa:
Aquest aiguamoll, inclòs en el Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana (Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell), està sotmés al règim de protecció establit per l'article 15, titulat Zones humides, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
b) Paratge Natural Municipal les Rodanes:
Aquest espai natural protegit, declarat per mitjà de l'Acord de 8 de febrer de 2002, del Consell conforme a l'article 9 de l'esmentada Llei 11/1994, està sotmés al règim de protecció establit per aquest acord, desenvolupat pel corresponent Pla especial del paratge natural municipal.
c) Coves catalogades Sima de El Palmeral i conjunt de cavitats de Las Pedrizas:
Aquestes cavitats subterrànies estan sotmeses al règim de protecció establit per l'article 16 de l'esmentada Llei 11/1994, i pel Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana.
d) Forests d'utilitat pública declarades o que puguen declarar-se:
Aquests àmbits territorials es regiran pel que establix la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 13. Distintiu Parc Natural del Túria
1. Es crearà el distintiu Parc Natural del Túria, a què poden optar les activitats econòmiques de caràcter rural i tradicional, els serveis turístics i d'allotjament rural, els serveis d'educació ambiental i cultural, les activitats lúdiques i altres activitats que s'exercisquen en els municipis afectats territorialment pel PORN i siguen concordants amb els objectius d'aquest pla.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot autoritzar l'ús i desenvolupar aquest distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o altres estratègies complementàries, a les quals poden accedir i utilitzar per a la seua promoció els productes i les activitats esmentades en l'apartat anterior.
3. Aquesta administració, així mateix, en col·laboració amb els ajuntaments i amb la iniciativa privada, promourà els productes i les activitats que s'acullen a l'esmentat distintiu per tots els mitjans possibles. Per a això han de definir-se els criteris específics de qualitat i sostenibilitat que han de complir aquests productes i activitats.
Article 14. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. L'avaluació d'impacte ambiental en l'àmbit d'aquest PORN estarà regulada per la normativa sectorial vigent i, específicament, pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
2. Totes les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que afecten l'àmbit d'aquest PORN se sotmetran a consulta de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits, sota les condicions que indica la secció 1ª del capítol III del Decret 162/1990, sense perjudici del tràmit d'informe preceptiu de la conselleria competent en matèria de medi ambient que aquest pla establix per a determinats projectes i actuacions en l'àmbit del PORN.
3. Sense perjudici dels criteris generals per a la declaració i l'estimació d'impacte ambiental que fixa el Decret 162/1990, s'establixen els següents criteris específics, que remarquen les particularitats del territori d'aquest PORN en relació amb el règim d'avaluació d'impacte ambiental, i que seran d'obligada atenció per als estudis d'impacte ambiental que es puguen presentar a tràmit:
- Considerar les característiques i els objectius de les diferents zones del PORN establides en el títol III i identificar com afectarà l'activitat o projecte a aquestes zones.
- Les característiques de l'àmbit territorial d'aquest pla fan molt importants les funcions de connexió del territori i dels processos ecològics amb les serres del seu entorn. Les activitats i els projectes han de tindre en compte aquest aspecte.
- Les activitats i projectes han d'especificar les possibles afeccions sobre les espècies animals i vegetals i els hàbitats d'especial interés en l'àmbit d'aquest PORN.
4. En relació amb el programa de vigilància ambiental previst en el capítol IV del Reglament aprovat pel Decret 162/1990, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals vetlarà pel compliment de les mesures establides en les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que es dicten en l'àmbit del PORN.
TÍTOL II
Normes generals d'ordenació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre gestió de recursos
SECCIÓ 1ª
Protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
Article 15. Objectius sectorials sobre protecció dels recursos hídrics i el domini públic hidràulic
1. Conservar els recursos hídrics de l'àmbit del PORN com a integrants del patrimoni ambiental d'aquest i com a bé d'interés prioritari per a les estratègies de desenvolupament sostenible.
2. Aconseguir i mantindre un adequat nivell de qualitat de les aigües superficials, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
3. Evitar la contaminació de les aigües subterrànies.
4. Regular els aprofitaments i les captacions d'aigües, tant superficials com subterrànies, amb criteris d'ús sostenible i racional del recurs hídric.
Article 16. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit d'aquest PORN es regirà, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, i disposicions que el despleguen.
2. Tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics en l'àmbit territorial del PORN les aplicables a aquest contingudes en el Pla hidrològic de la conca del Xúquer, amb l'objectiu genèric d'incrementar la disponibilitat d'aquests, protegir la seua qualitat, economitzar el seu ús i racionalitzar els seus usos, atesos els criteris de conservació a llarg termini dels aqüífers i d'ús sostenible d'aquests en forma compatible amb la gestió dels restants recursos naturals.
3. Mentre l'organisme de conca realitze les corresponents delimitacions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s'estimaran d'acord amb el que disposen els articles 4 a 6 del Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de domini públic hidràulic.
Article 17. Protecció del domini públic hidràulic
1. En tot l'àmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar negativament el curs de les aigües en els llits permanents o temporals, com també en els terrenys inundables durant les crescudes ordinàries, siga quin siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys. S'exclouen d'aquesta prohibició general les obres, construccions o actuacions d'interés general promogudes o degudament autoritzades pels òrgans competents autonòmic o estatal.
2. L'execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que no haja sigut promoguda per l'organisme de conca o per la conselleria competent en matèria de medi ambient, està subjecta a informe favorable vinculant d'aquesta última, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que ha d'emetre aquest organisme de conca per raó de la normativa estatal sobre aigües.
3. En la zona de domini públic hidràulic es conservarà la vegetació de ribera originària, i no es permetran actuacions que provoquen el seu deteriorament o regressió. Les excepcionals tasques de neteja o desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda que no hagen sigut promogudes amb aquesta finalitat per l'organisme de conca o per la conselleria competent en matèria de medi ambient, requeriran informe favorable d'aquesta última.
4. No es pot ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca. Tampoc es permeten en aquest àmbit les activitats extractives, excepte aquelles degudament autoritzades a l'entrada en vigor del PORN i en els casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament, neteja o protecció dels llits.
5. De conformitat amb la legislació sectorial sobre aigües, la utilització o aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en aquest requerirà la prèvia concessió o autorització de l'òrgan de conca.
Article 18. Abocaments líquids
1. No està permés l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals de qualsevol origen que puguen contaminar els llits d'aigua amb els seus marges, la superfície del sòl o el subsòl amb els aqüífers subterranis.
2. Els abocaments d'aigües residuals i els seus possibles efectes sobre les aigües superficials i subterrànies estan regulats, de manera general, per l'article 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües. Durant la tramitació dels expedients d'autorització de qualsevol classe d'abocament, l'òrgan de conca requerirà informe de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. En el cas d'habitatges aïllats, tant els existents com els de nova construcció que, pel seu allunyament de nuclis de població, resulte un excessiu cost o una impossibilitat física la connexió de les aigües residuals a una xarxa de col·lectors el final de la qual siga una estació depuradora d'aigües residuals urbanes, es disposarà d'un sistema de tractament adequat de les aigües residuals consistent en, almenys, una depuradora de tipus compacte, preferiblement d'oxidació total. Estan expressament prohibits els pous cecs i les fosses sèptiques.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els organismes competents en les administracions autonòmica i local, promourà les actuacions i obres necessàries per a aconseguir l'adequat sanejament i depuració de tots els abocaments a llits públics, d'acord amb les previsions d'actuació en la matèria establides en el programa d'actuacions d'aquest pla.
5. Aquesta conselleria competent, així mateix, fomentarà les actuacions necessàries per a adequar els abocaments líquids al subsòl, procedents d'habitatges o altres activitats, als requisits i criteris de qualitat establits en la normativa sobre aigües que se cita en l'anterior apartat 2.
Article 19. Captacions d'aigua
Sense perjudici de l'autorització de l'òrgan de conca exigit per la normativa d'aigües per a la captació d'aigües superficials o subterrànies en l'àmbit del PORN, serà necessari prèviament l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 20. Fonts i surgències d'aigua
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en el seu entorn, han de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
SECCIÓ 2ª
Protecció dels sòls i dels recursos geològics
Article 21. Objectius sectorials sobre protecció dels sòls i dels recursos geològics
1. Conservar i mantindre els sòls.
2. Conservar els valors geològics i paleontològics, com també la diversitat geològica.
Article 22. Llocs d'interés geològic
1. Es definixen com a llocs d'interés geològic, a l'efecte de les normes d'aquest PORN, aquells llocs que reunixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.
2. El Pla rector d'ús i gestió de l'espai natural protegit establirà un inventari de llocs d'interés geològic d'especial rellevància en aquest espai protegit. No obstant això, la protecció oferida per aquest pla s'estén a totes aquelles àrees de l'àmbit territorial del PORN en les quals puguen determinar-se valors geològics significativament superiors a la mitjana del seu entorn.
3. Els llocs d'interés geològic seran preservats d'activitats que puguen donar lloc a la destrucció, el deteriorament o l'ocultació visual.
Article 23. Criteris generals sobre conservació dels sòls
1. En les zones amb sòls degradats per l'erosió s'afavoriran totes aquelles actuacions que tendisquen a la seua conservació, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, manteniment de cultius llenyosos i altres.
2. Es prohibix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establir noves àrees de cultiu, sense perjudici de les disposicions de l'article 34.2 d'aquestes normes. Així mateix, es prohibix la utilització, sobre terrenys no cultivats, de mètodes de repoblació forestal diferents de l'excavació de clots o de l'obertura de caselles.
3. No està permesa la realització d'abancalaments de sòls, excepte en projectes de correcció de desnivells i obres per al control de l'erosió en sòls agrícoles.
4. Sempre que la realització d'una obra genere desnivells per desmunt o terraplé, o bé comporte la construcció de murs o altres obres d'estabilització del terreny, serà obligatòria l'aplicació de tècniques d'integració paisatgística. Per als acabats exteriors de l'obra de fàbrica han d'emprar-se materials naturals propis de la zona. Així mateix, quan siga possible, la fixació dels talussos generats es realitzarà per mitjà de repoblació vegetal amb espècies autòctones adequades a la zona d'actuació.
5. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la seua conservació i millora, com ara la recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, com també el manteniment de cultius llenyosos.
Article 24. Moviments de terra
1. En tot l'àmbit del PORN es prohibixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent entre aquests últims les activitats relacionades amb la construcció o la instal·lació d'edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, com també les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenvolupament ordinari de les activitats agrícoles i forestals.
2. El fet anterior s'establix sense perjudici del requisit d'avaluació d'impacte ambiental a què estan sotmeses les activitats que, per comportar moviments de terra, estan previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana.
SECCIÓ 3ª
Protecció de la flora i la fauna silvestres
Article 25. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció de la flora i la fauna silvestres
1. Preservar la diversitat biològica del patrimoni natural, garantint la conservació de la flora i de la fauna silvestre, en especial les autòctones.
2. Conservar els hàbitats naturals i mantindre els processos ecològics del territori.
3. Recuperar les espècies amenaçades de flora i fauna, amb els seus hàbitats, fins a aconseguir nivells sostenibles de població, adequats a la capacitat del medi físic i de l'ambient humà del territori.
Article 26. Formacions vegetals silvestres
1. Es consideren formacions vegetals silvestres subjectes a les determinacions de protecció d'aquest PORN totes aquelles que existixen en l'àmbit afectat, exclosos els cultius agrícoles i la vegetació arvense i ruderal associada a l'activitat agrària o a la presència humana.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals silvestres s'efectuarà atesos els criteris de conservació dels recursos genètics i d'ús sostenible dels recursos naturals que es definixen en aquest pla. En conseqüència, és objectiu prioritari del PORN el desenvolupament de mètodes i tecnologies per a la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos vinculats a aquestes formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors mediambientals.
Article 27. Hàbitats naturals
Es consideren protegits tots els hàbitats naturals i seminaturals associats als distints ambients presents en l'àmbit territorial del PORN, el detall dels quals figura en la memòria informativa d'aquest pla. Aquesta protecció no afecta els hàbitats antropitzats generats per l'activitat humana en les zones cultivades, àmbits edificats, vies de comunicació, entorn d'infraestructures i altres àmbits degradats, excepte en el cas que en aquests hàbitats antropitzats arriben a restablir-se hàbitats naturals en forma natural o induïda.
Article 28. Protecció d'arbres monumentals o singulars
1. D'acord amb l'article 4 de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana, es declaren protegits genèricament, sense necessitat de resolució singularitzada, els exemplars de qualsevol espècie arbòria que igualen o superen un o més dels paràmetres següents: 350 anys d'edat; 30 metres d'altura; 6 metres de perímetre de tronc, mesurat a una altura d'1,30 m de la base; 25 metres de diàmetre major de la copa, mesurat en la projecció sobre el pla horitzontal.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient realitzarà un inventari d'aquests arbres singulars, el qual tindrà caràcter obert.
3. Es prohibix la tala o la destrucció d'aquests exemplars, com també la realització d'obres o actuacions que puguen danyar-los irreversiblement o entorpir el seu adequat desenvolupament, excepte per les excepcions recollides en l'esmentada Llei 4/2006, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.
Article 29. Tallada i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres
1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials d'àmbit autonòmic, estatal o europeu, no poden ser sotmesos a pertorbacions que provoquen la desaparició o l'alteració significativa d'aquestes.
2. És objectiu prioritari d'aquest pla el foment d'actuacions encaminades a la conservació, regeneració, millora o explotació sostenible, açò últim quan les citades normatives i directrius així ho permeten, de les formacions i individus vegetals indicats en l'apartat anterior.
3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits i llavors, com també la segada sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que existisca consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna.
Article 30. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen l'àmbit territorial del PORN, en les seues diferents fases d'evolució, afavorint el desenvolupament vegetatiu de les existents i l'increment de la superfície ocupada per aquestes. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Fora de les zones edificades no es permet la introducció de plantes exòtiques, entenent-se com a tals els individus de tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre o cultivada de l'àmbit territorial del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades, s'ha de garantir el control per a evitar la proliferació indiscriminada.
3. La introducció i la reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-les requerirà d'un pla de reintroducció, a més d'una autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 31. Determinacions específiques sobre les distintes formacions vegetals
Les condicions per a la gestió específica de les distintes formacions vegetals seran, com a mínim, les següents:
a) Pinedes de pi blanc de qualsevol adscripció fitosociològica: l'objectiu bàsic de qualsevol intervenció silvícola en aquestes pinedes és la millora de la biodiversitat com a garantia de conservació de les masses arbrades, avançant en la dinàmica i permetent al sistema augmentar les seues estratègies de resposta davant de pertorbacions. S'ha de conjugar l'anterior fet amb una silvicultura preventiva enfront d'incendis forestals, permetent un sotobosc ric en espècies però eliminant el matoll de degradació i restes vegetals. Per un altre costat, s'ha de seguir una política de gestió que permeta mantindre àrees en què cohabiten les pinedes amb les espècies singulars que es troben en el parc.
b) Matolls xèrics: es promourà en aquestes formacions la dinàmica cap a formacions arbrades, encara que el gestor ha de considerar l'existència d'espècies singulars de cara a establir uns criteris per a la seua conservació, entre les que figuren l'albaida sedosa, el rabet de gat, el timó mascle i l'albaida sedosa d'espiga fina.
c) Vegetació de ribera: la gestió racional d'aquest tipus de vegetació implica necessàriament una actuació de reforestació. Sense perjudici d'això, es promourà la regeneració natural per mitjà dels tractaments silvícoles més adequats de tallada de l'arbratge mort o amb signes evidents de decrepitud, i el guiatge i la protecció del regenerament que sorgisca espontàniament. S'ha d'utilitzar en les reforestacions la mateixa vegetació natural autòctona.
Article 32. Protecció de la fauna salvatge
1. No estan permeses amb caràcter general, i significativament per a les espècies faunístiques protegides per les normatives europea, estatal i autonòmica, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna salvatge, com ara la destrucció de nius i caus, el comerç d'ous i exemplars, eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl i altres.
2. Es fomentarà l'establiment de les mesures oportunes per a la conservació i la millora de les poblacions de les espècies animals d'interés de l'àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un nombre més gran d'espècies al mateix temps.
3. S'incentivarà una gestió forestal i agrícola que incorpore pràctiques respectuoses amb la fauna.
4. Han de respectar-se, en tot cas, les disposicions establides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel que es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades, i s'establixen categories i normes per a la seua protecció, pel Reial decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades, i pel Reial decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'establixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i les normes per a la seua protecció. Així mateix, es respectaran les disposicions que desenvolupen o modifiquen aquestes normes i les regulacions específiques sobre protecció de determinades espècies de fauna.
Article 33. Repoblació o alliberament d'animals
1. En l'àmbit territorial d'aquest pla no es poden alliberar animals exòtics, entenent-se com a tals els individus d'espècies, subespècies o varietats que no pertanguen o hagen pertangut històricament a la fauna de l'àmbit territorial del PORN. S'exceptuen d'aquesta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues, en programes autoritzats o promoguts per la conselleria competent sobre la matèria, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Així mateix, no poden alliberar-se animals que puguen suposar un perill per a les persones, els béns o els sistemes ecològics.
Article 34. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat i per a l'alimentació, sense perjudici dels usos i aprofitaments del sòl i els recursos naturals permesos per aquest pla.
2. Els procediments d'avaluació o estimació d'impacte ambiental sobre qualsevol activitat, com també l'execució de projectes de qualsevol tipus que afecten l'àmbit d'aquest pla, tindran en consideració els efectes positius o negatius sobre els processos ecològics biòtics i abiòtics.
SECCIÓ 4ª
Protecció del paisatge i del patrimoni etnològic del medi rural
Article 35. Objectius sectorials sobre protecció del paisatge i del patrimoni etnològic del medi rural
1. Ordenar, protegir, conservar, millorar i posar en valor el paisatge rural de l'àmbit del PORN com un dels elements més valuosos del patrimoni col·lectiu en termes ecològics, culturals, socials i econòmics, en el marc de l'estratègia de desenvolupament sostenible que, desenvolupada per mitjà d'actuacions d'iniciativa pública, privada o mixta, establix aquest PORN.
2. Fomentar les actuacions positives tendents a conservar, recrear, crear ex novo si és el cas, i posar en valor els elements naturals i antròpics del paisatge natural i rural tradicional.
Article 36. Foment de la qualitat paisatgística
1. A l'efecte d'aquesta normativa, constituïxen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb aquests elements naturals en un sistema agrícola, ramader i forestal, han configurat el paisatge de l'espai protegit tal com es coneix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerb cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'aquests que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen, així mateix, els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic, tant de titularitat pública com privada, a què es referix la secció cinquena d'aquestes normes.
4. La interacció històrica entre home i la natura que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per naturalesa i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, l'ordenació del paisatge establida en aquest pla no inclou el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que definix criteris dinàmics per a la seua conservació activa, la seua millora i la seua adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge, tant en el seu conjunt com en els seus distints elements, especialment aquells que són portadors de coneixements tradicionals o de signes d'identitat comunitaris.
5. L'ordenació i la millora del paisatge estaran relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i la millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenvolupament local social i econòmic, sota múltiples aspectes de tipus ecològic, higienicosanitari, psicologicoperceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.
6. En l'àmbit territorial d'aquest pla, la conselleria competent en matèria de medi ambient tindrà una especial actuació tendent a assegurar el compliment de les disposicions sobre protecció i ordenació del paisatge contingudes en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, i disposicions que la despleguen.
Article 37. Integració paisatgística de les actuacions
1. La implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu ha de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. Amb aquest fi, s'evitarà especialment la ubicació d'aquests en llocs de gran incidència visual. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural han d'incorporar mesures adequades d'integració paisatgística.
2. Amb caràcter general, no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent els recolzats directament sobre elements naturals del territori o sobre les edificacions, amb finalitat aliena a les activitats econòmiques o socials implantades en el lloc on s'ubiquen aquests elements informatius. S'exclouen d'aquesta limitació els indicadors de caràcter institucional.
3. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atesa la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
4. Es protegirà amb especial atenció el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com zones humides, formacions vegetals notables, arbres singulars i altres components del paisatge que aporten qualitat escènica a aquest.
Article 38. Característiques estètiques de les edificacions
Sense perjudici del que disposa la normativa vigent sobre ordenació del territori i edificació en el sòl no urbanitzable, l'edificació en aquesta categoria de sòl s'executarà dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals pròpies de la zona, procurant la correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest per mitjà de l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
SECCIÓ 5ª
Protecció del patrimoni cultural
Article 39. Objectiu sectorial sobre protecció del patrimoni cultural
Fomentar el gaudi públic dels béns del patrimoni cultural de la zona en tota la seua varietat de manifestacions, tant per la iniciativa pública com per la privada, en forma compatible amb la seua preservació i sempre que el dit gaudi no implique perjudici als seus valors científics i culturals.
Article 40. Patrimoni cultural
1. La protecció del patrimoni cultural en l'àmbit del present PORN, en totes les seues manifestacions, es regirà d'acord amb el que ha disposat la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, modificada per la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat. Això sense detriment de la protecció que, d'acord amb la legislació urbanística, ha d'arbitrar-se des del planejament municipal d'acord amb les seues competències i rang tutelar sobre béns catalogables.
2. La conselleria competent en matèria de patrimoni cultural promourà i avaluarà un inventari patrimonial exhaustiu que, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, done com a resultat la constitució, en els termes establits per l'article 47 de la mencionada legislació patrimonial, el Catàleg de béns i espais protegits del parc natural. D'aquest document es desprendrà, si és el cas, la selecció d'elements adscribibles a l'Inventari general del patrimoni cultural valencià, amb la corresponent articulació en els planejaments urbanístics municipals. Fins a l'aprovació d'aquest catàleg, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, tindran la consideració de béns culturals especialment protegits aquells de la zona que ja compten amb declaració legal o expedient incoat per a accedir a aquesta, que estiguen inclosos en algun dels inventaris elaborats per l'esmentada conselleria, corresponguen a activitats subjectes a la tutela d'aquesta, o estiguen recollits en els catàlegs de planejament municipal.
3. Sempre que la compatibilitat en la protecció i l'acreixement dels valors culturals ho permeten, es procurarà el màxim gaudi social dels béns culturals especialment protegits, de manera associada als usos didàctics i turisticorecreatius el foment dels quals es propugnen en l'àmbit del parc natural.
4. Qualsevol modificació o actuació sobre un element considerat com a bé cultural especialment protegit o sobre la seua àrea d'afecció, requerirà sotmetre's a l'exercici tutelar de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, les determinacions de la qual seran vinculants mentre es proveïsca el Catàleg de béns i espais protegits del parc natural i a partir de l'aprovació d'aquest, conforme siga l'abast establit per la legislació patrimonial per als distints règims tutelars aplicables als béns i activitats allí recollides.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'usos, activitats i infraestructures
SECCIÓ 1ª
Agricultura i ramaderia
Article 41. Objectius sectorials en l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia
1. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos agraris.
2. Assegurar el manteniment de les activitats agrícoles pel seu valor en termes ecològics, socials i culturals. Es relacionen amb aquest últim criteri, entre altres, les funcions indirectes de l'activitat agrària com a factor de biodiversitat ecològica i paisatgística necessari per al manteniment del mosaic territorial característic de l'ambient mediterrani, incloent en això la prevenció d'incendis forestals i la multiplicitat d'hàbitats de flora i fauna. També està relacionada amb aquest criteri la preservació de determinats valors etnogràfics del medi rural, tant pel seu interés cultural intrínsec com pel seu potencial en l'ús públic del medi, com també la contribució a l'increment de la qualitat de vida que comporta per a les poblacions locals l'activitat agrària practicada a xicoteta escala.
3. Compatibilitzar l'aprofitament dels recursos ramaders amb el manteniment dels recursos naturals.
Article 42. Règim general de l'activitat agrícola
1. Les activitats agrícoles existents es consideren protegides pel PORN, ja que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció d'incendis forestals.
2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no poden ser transformats per a dedicar-los a l'activitat agrícola.
3. L'ús de productes fitosanitaris s'ajustarà a les normes sectorials aplicables en matèria agrícola i de qualitat de les aigües.
4. En la matèria especifica de tècniques d'adobar, l'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració, així mateix, amb la conselleria competent en matèria agrícola i amb les entitats agràries, impulsarà en l'àmbit del PORN l'aplicació de l'Ordre de 29 de març de 2000, per la qual s'aprova el Codi valencià de bones pràctiques agràries, atesa la seua consideració de territori vulnerable per raó dels decrets 13/2000, de 25 de gener, i 11/2004, de 30 de gener, del Consell, pels que es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries.
Article 43. Conservació dels terrenys cultivats
Per a aquells terrenys agrícoles que el Pla de prevenció d'incendis forestals del Parc Natural del Túria puga considerar d'interés en la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, la Conselleria competent en matèria de medi ambient habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir el seu manteniment pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront dels incendis.
Article 44. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola
La construcció, la reconstrucció o la reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola es realitzarà d'acord amb els requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 45. Aprofitaments ramaders
1. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu amb bestiar oví, boví o cabrum amb càrregues ramaderes adequades, excepte en aquelles àrees que el Pla rector d'ús i gestió del parc natural definisca com a inadequades per a aquest ús pels seus especials valors florístics o per la sensibilitat especial de la vegetació o els sòls.
2. En qualsevol cas, aquests aprofitaments poden autoritzar-se únicament com a mesura complementària de gestió de la vegetació espontània, sempre que el desenvolupament normal de la coberta vegetal estiga assegurat.
3. En el cas que les càrregues ramaderes existents en alguna de les àrees suposen riscos per a la conservació de la coberta vegetal o els recursos edàfics, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà limitar el nombre d'unitats ramaderes, els períodes de pasturatge o les àrees afectades per aquest.
4. D'acord amb l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'establixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi queda restringit el pasturatge durant un període de cinc anys. En aquest cas, la conselleria competent sobre medi ambient promourà l'aplicació de mesures pal·liatives dels perjudicis econòmics ocasionats als ramaders.
5. En l'àmbit del futur parc natural queda prohibida la implantació de qualsevol explotació ramadera en règim d'estabulació.
6. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader les establides en el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat valenciana per al maneig de la ramaderia.
Article 46. Apicultura
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables en tot l'àmbit territorial del PORN, sempre que no es produïsquen molèsties o riscos significatius sobre els visitants o residents, o s'emplacen a àrees que hagen de ser temporalment tancades al públic per circumstàncies ambientals excepcionals.
2. En el cas que els ruscos provocaren molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot disposar el seu trasllat a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé la seua retirada definitiva del parc natural.
SECCIÓ 2ª
Activitat forestal
Article 47. Objectius sectorials en l'àmbit de l'activitat forestal
1. Els objectius del PORN sobre els recursos forestals són els establits, amb caràcter general per al territori de la Comunitat Valenciana, per l'article 5 de les ordenances del sòl forestal contingudes en el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat valenciana, aprovat per mitjà del Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell. Aquests objectius són els següents:
1.1. La protecció, la millora i la conservació dels espais forestals, boscos i vegetació natural:
a) Potenciar els espais forestals, els boscos, afavorir-ne la recuperació i mantindre les espècies autòctones.
b) Valorar els distints tipus de matolls arbustius com etapes de desenvolupament de l'ecosistema que poden acabar originant boscos, i gestionar-los per a la consecució d'aquest objectiu on siga possible
c) Mantindre, protegir i ampliar la coberta vegetal del nombre més gran possible d'estrats per a contrarestar el procés d'erosió, regular els fluxos hidrològics i pal·liar la modificació de les condicions climàtiques.
d) Assegurar l'adequada preservació de les espècies i individus singulars com també de les formacions vegetals d'alt valor ecològic, en particular les corresponents a la vegetació autòctona valenciana.
1.2. La planificació de les muntanyes:
a) Delimitar les àrees de major interés forestal per a la conservació i la millora, com també per al seu aprofitament sostenible
b) Crear en les zones forestals de menor risc de degradació espais d'esplai i gaudi del bosc, on canalitzar la demanda d'usos recreatius dels ciutadans.
c) Planificar i coordinar l'acció de les administracions públiques en relació amb les mesures necessàries per a la prevenció i la defensa contra els incendis forestals
1.3. Gestió sostenible dels aprofitaments forestals:
a) Compatibilitzar els aprofitaments forestals i actuacions silvícoles amb la realització d'altres aprofitaments o activitats com els cinegètics, de pasturatge i recol·lecció de productes de la muntanya, adaptant-se les mesures de salvaguarda necessàries.
b) Afavorir, amb les cauteles necessàries, l'ús excursionista, recreatiu i pedagògic d'aquests terrenys i promoure la conscienciació social sobre els valors culturals, ecològics, ambientals i econòmics, que comporta el patrimoni forestal valencià.
c) Promoure la investigació i l'experimentació mediambiental i la realització de cursos i ensenyances de formació professional i d'especialitats vinculades a l'àmbit forestal.
d) Promoure la millora dels processos d'obtenció, transformació i comercialització dels productes i serveis que produïxen els espais forestals.
1.4. Coordinació i participació
a) Articular l'ordenació administrativa i gestió de la muntanya amb l'ordenació del territori, el planejament dels espais naturals protegits, el règim urbanístic, la planificació sectorial i la conservació del patrimoni històric, arqueològic, etnològic i paleontològic.
b) Fomentar la participació de tots els ciutadans, especialment dels que habiten en el medi rural, en el manteniment, la millora i l'ampliació dels recursos forestals, interessant-los en els seus rendiments econòmics per mitjà de la promoció d'ocupació i obtenció de beneficis, a través d'òrgans de participació o altres sistemes de coordinació i col·laboració que es desenvolupen respecte d'això.
2. En el marc d'aquests objectius generals, un objectiu específic del PORN és l'establiment i el desenvolupament d'un programa continuat de col·laboració i suport mutu entre la conselleria competent en matèria de medi ambient i els titulars privats de terrenys forestals.
Article 48. Definició de terreny forestal
A l'efecte d'aquest pla, es consideren terrenys forestals els així definits pel títol I del vigent Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana, en desplegament de la legislació vigent en matèria forestal.
Article 49. Règim general de l'activitat forestal
1. En l'àmbit territorial del PORN l'activitat forestal s'atindrà, en la seua planificació, execució i desenvolupament, als principis fonamentals establits respecte d'això pel vigent Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana en l'article 3 de les ordenances del sòl forestal. Aquests principis són els següents:
a) La sostenibilitat, és a dir, l'administració i l'ús dels boscos i muntanyes de forma i intensitat tals que incrementen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
b) La multifuncionalitat, és a dir, el reconeixement del paper de les muntanyes i boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenvolupament econòmic i social de les nacions.
c) La integració, és a dir, unir l'àmbit forestal i la conservació de la natura en tots els seus vessants, contemplant conjuntament l'administració i la gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.
d) La participació, és a dir, el pla es concep en la seua elaboració i aplicació com una ferramenta de participació pública en la gestió dels espais forestals.
e) Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenvolupades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
2. En l'àmbit del PORN el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és l'establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, desenvolupada pel citat Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en l'àmbit de les seues competències, promourà el compliment de les directrius establides a partir de la reforma de la política agrària comunitària en matèria forestal en tots els terrenys forestals inclosos en el PORN, siguen públics o privats.
4. L'acció de la conselleria competent en matèria forestal s'orientarà a aconseguir la conservació, la millora, la restauració i l'aprofitament ordenat de les muntanyes, siga quina siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica ha d'estar d'acord amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
5. Les muntanyes, com a ecosistemes forestals, han de ser gestionats de forma integrada, incloent-se conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constituïxen, a fi d'aconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
6. En el maneig de la vegetació es donarà preferència a la protecció, la conservació, la regeneració, la recuperació i la millora de les masses d'espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
Article 50. Intervencions sobre la massa forestal
1. En l'àmbit territorial d'aquest pla no es permeten les intervencions sobre les masses forestals i, en particular, l'aprofitament econòmic de qualsevol tipus de recurs natural lligat a la vegetació forestal, amb finalitat diferent de la conservació i la millora dels hàbitats, o bé de l'ús públic ordenat del medi natural.
2. Les intervencions sobre les masses forestals es realitzaran entre els mesos d'agost a febrer, ambdós inclosos, per a evitar molèsties a les comunitats d'aus. Excepcionalment, aquestes dates les pot modificar la conselleria competent en matèria de medi ambient si hi ha raons justificades i es comprova la no-afecció a espècies considerades com especialment sensibles.
3. Els residus generats per les intervencions sobre la massa forestal han de traslladar-se fora del futur parc natural a destinació autoritzada, o bé ser eliminats in situ per trituració o estellament amb incorporació immediata al terreny. El termini màxim per a la realització d'aquestes actuacions serà de 2 mesos des de la finalització dels treballs. En cas de risc elevat d'incendi o de plagues, pot exigir-se la retirada o l'eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya en la muntanya.
Article 51. Suport a la propietat forestal
La conselleria competent en matèria de medi ambient promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals, amb les finalitats següents:
a) Coordinació de l'activitat forestal amb la gestió de l'espai protegit.
b) Prevenció i lluita contra els incendis forestals.
c) Tractaments en masses arbòries amb finalitat fitosanitària, de prevenció d'incendis o de lluita contra l'erosió.
d) Assessorament tècnic als titulars dels terrenys forestals sobre matèries del seu interés.
e) Activitats de formació o divulgació en matèria forestal i de conservació del medi natural.
f) Qualsevol altra finalitat que puga establir-se en relació amb els objectius del PORN.
Article 52. Canvi de l'ús forestal
Amb caràcter general, els terrenys forestals no poden ser destinats a altres usos diferents de la conservació, la millora, l'estudi, l'ensenyament i l'ús públic ordenat del medi natural.
Article 53. Risc d'erosió i desertificació
La Conselleria competent en matèria de medi ambient pot promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, l'aplicació de mesures de regeneració i restauració com ara:
a) La restauració de la coberta vegetal, per mitjà de la plantació d'espècies arbòries i arbustives adequades.
b) La restauració de les formacions forestals desarbrades existents en zones amb risc d'erosió alt, conduint-les cap a formacions arbrades.
c) La millora de la funció protectora de les formacions forestals arbrades existents en zones amb erosió alta, afavorint la seua integració ecològica a fi d'aconseguir una major cobertura del sòl i una millora apreciable en les condicions edàfiques.
d) La realització d'obres per a la consolidació hidrològica de llits i vessants, com també la contenció de sediments.
Article 54. Incendis forestals
Es considera d'importància capital la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. En relació amb això, la conselleria competent en la matèria elaborarà i aprovarà, per mitjà d'un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla de prevenció d'incendis forestals del Túria. Aquest pla inclourà, entre altres, els següents aspectes preferents:
a) L'ordenació d'usos per a la prevenció de causes.
b) La conciliació d'interessos i la conscienciació de la població.
c) La creació i la millora d'infraestructures per a la prevenció i l'extinció d'incendis i, en especial, la creació d'una xarxa d'àrees de discontinuïtat per mitjà de tècniques de silvicultura preventiva i recuperació d'usos tradicionals.
Article 55. Recollida consuetudinària de bolets i altres productes de la muntanya
1. La recollida de fongs en els terrenys forestals està regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, com també per l'Ordre d'11 de setembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de la tòfona en el territori de la Comunitat Valenciana.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient vetlarà perquè l'exercici d'aquesta activitat es realitze sense perjudici per als sòls, la vegetació, o els béns públics i privats existents en aquests terrenys.
3. Amb el consentiment exprés o tàcit dels propietaris de les finques, es permet la recol·lecció consuetudinària, sense finalitat comercial, d'altres productes de la muntanya com ara espàrrecs, caragols i plantes aromàtiques i medicinals, sempre que aquesta activitat no implique danys a les espècies protegides, als sòls i als hàbitats, o bé perjudicis de qualsevol tipus als béns públics i privats.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot, si les necessitats de conservació del medi natural així ho aconsellen, i amb la senyalització i difusió pública com cal, limitar espacialment o temporalment les activitats objecte d'aquest article.
SECCIÓ 3ª
Caça i pesca
Article 56. Objectiu sectorial sobre les activitats cinegètica i piscícola
Assegurar la conservació i el manteniment de la normalitat poblacional de les diferents espècies animals.
Article 57. Criteris generals sobre l'activitat cinegètica
L'activitat cinegètica en tot l'àmbit territorial del PORN està sotmesa al règim general establit per la normativa vigent en matèria de caça.
Article 58. Regulació de l'activitat piscícola
1. La pràctica de la pesca esportiva en el riu Túria està sotmesa a la seua regulació sectorial específica.
2. No obstant això, a fi d'assegurar l'adequada conservació dels hàbitats de ribera fluvial, el trànsit i l'estada de pescadors queda subjecte a la regulació que les normes generals i particulars d'aquest pla establixen en les distintes zones d'ordenació del PORN per al conjunt de les activitats d'ús públic del medi natural.
SECCIÓ 4ª
Activitats extractives mineres
Article 59. Objectius sectorials en l'àmbit d'activitats extractives mineres
Regular l'aprofitament dels recursos miners per a contribuir a una explotació adequada a l'entorn natural en què es desenvolupa, evitant o minimitzant els impactes que puga produir sobre el medi ambient i sobre el paisatge.
Article 60. Activitats extractives mineres
1. Amb caràcter general, queda prohibit l'atorgament de noves autoritzacions o concessions mineres d'explotació en l'àmbit del PORN.
S'exceptuen d'aquesta regla aquelles sol·licituds de nova autorització o concessió el tràmit de les quals estiguera iniciat a l'entrada en vigor del PORN i compten en aquest moment amb declaració d'impacte ambiental favorable, o bé la obtingueren amb posterioritat, sense perjudici de les autoritzacions o llicències que legalment resulten exigibles.
Igualment queden exceptuades de la prohibició general la modificació o l'ampliació d'explotacions mineres legalment autoritzades per la conselleria competent en matèria de mines, com també les instal·lacions, obres o activitats accessòries i vinculades a aquestes explotacions, amb independència de l'àrea concreta on aquestes s'ubiquen.
En ambdós casos el titular o promotor ha d'obtindre, després de la declaració d'impacte ambiental prèvia, l'oportuna autorització o concessió de la conselleria competent en matèria de mineria, com també les altres autoritzacions, llicències o permisos que siguen necessaris, d'acord amb el procediment legalment establit.
2. Així mateix s'exceptuen d'aquesta prohibició les concessions d'aprofitament d'aigües declarades minerals a l'efecte de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, i del Reial decret 1074/2002, de 18 d'octubre, modificat pel Reial decret 1744/2003, de 19 de desembre, pel qual s'aprova la reglamentació tecnicosanitària per a l'elaboració, la circulació i el comerç d'aigües de beguda envasada, sempre que compten amb les autoritzacions reglamentàries corresponents, amb un informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. La conselleria competent en matèria de mineria, en coordinació amb la conselleria competent en matèria de medi ambient i els titulars de les explotacions mineres, tindrà una especial actuació de seguiment de l'execució dels plans de restauració dels terrenys afectats per aquestes explotacions en l'àmbit territorial del PORN o en el seu entorn immediat.
SECCIÓ 5º
Activitats industrials, comercials i turístiques
Article 61. Objectiu sectorial en l'àmbit d'activitats industrials, comercials i turístiques
Regular aquestes activitats per a minimitzar els impactes negatius que es puguen produir sobre el medi ambient.
Article 62. Criteris generals sobre l'activitat industrial
1. La implantació de noves activitats industrials es realitzarà en els àmbits territorials i amb els requisits que prevegen els respectius planejaments urbanístics municipals.
2. No poden instal·lar-se noves activitats industrials en l'àmbit territorial del futur Parc Natural de Túria.
Article 63. Criteri general sobre les activitats comercials i turístiques
1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient pot autoritzar, o bé promoure directament, la implantació d'activitats comercials o turístiques que estiguen directament relacionades amb l'ús públic ordenat del medi natural, d'acord amb les determinacions de les normatives sectorials en matèria urbanística i forestal i sempre que això no supose contradicció amb els objectius de conservació d'aquest pla. Aquesta implantació, en tot cas, es realitzarà preferentment en edificacions i instal·lacions preexistents.
2. No es permet la implantació d'activitats comercials o turístiques diferents de les especificades en l'apartat anterior.
3. No poden instal·lar-se noves activitats comercials en l'àmbit territorial del futur Parc Natural del Túria.
SECCIÓ 6ª
Ús públic del medi. activitats turístiques,
educatives i recreatives
Article 64. Objectius sectorials en l'àmbit de l'ús públic
1. Fomentar i regular les activitats relacionades amb el gaudi ordenat i l'ensenyament dels valors naturals i culturals de la zona, tant existents com potencials que s'han de dur a terme, com a part fonamental de l'estratègia de desenvolupament sostenible definida en el PORN.
2. Millorar les potencialitats locals en termes de recursos humans, econòmics, financers, socials i culturals.
3. Aconseguir, mantindre i difondre una oferta d'ús públic d'alta qualitat, tant en el nivell dels equipaments com en termes de qualitat del medi ambient humà i natural.
Article 65. Ordenació de l'ús públic
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà un pla d'ús públic del Parc Natural del Túria. Aquest programa s'executarà per mitjà d'actuacions a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i, sense perjudici de les determinacions addicionals que puga establir el Pla rector d'ús i gestió del futur parc natural, ha d'incloure, almenys, els aspectes següents:
- Anàlisi i tipificació de la demanda.
- Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
- Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic.
- Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
- Localització de les instal·lacions i equipaments.
- Proposada d'elements assenyaladors homogenis.
- Directrius per a l'elaboració dels projectes.
- Programació de les actuacions previstes.
- Cost econòmic d'aplicació.
- Fórmules de finançament i gestió, amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat.
- Regulació de l'ús públic atesa la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
- Directrius i normes de prevenció d'incendis forestals, en coordinació amb el Pla de prevenció d'incendis del parc natural.
2. La localització i l'equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats destinades a l'ús públic ha de comptar, sense perjudici de les autoritzacions o llicències sectorials que corresponguen, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient, en el cas que no siguen promogudes directament per aquesta última.
3. El pla d'ús públic definirà, almenys, els següents tipus d'àrees d'ús recreatiu amb denominació igual o equivalent a la indicada en aquest apartat, les quals han de ser convenientment localitzades i delimitades:
a) Ús recreatiu i naturalístic: referit a zones que, per les seues característiques ecologicoambientals, es recomana la utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen. L'ús recreatiu en aquests espais es dirigirà a la realització d'activitats de tipus pedagògic i naturalístic, com ara recorreguts per itineraris específics o l'observació d'elements singulars, per la qual cosa únicament comptarà amb la instal·lació d'equipament o serveis imprescindibles per al desenvolupament de les activitats previstes.
b) Ús recreatiu i extensiu: inclourà un conjunt d'espais que exercixen una important funció social com a llocs d'ús recreatiu, no necessàriament vinculats a activitats de conservació, estudi, ensenyament o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals del futur parc natural. Aquests espais presenten unes condicions adequades per a l'exercici d'activitats recreatives per posseir una infraestructura mínima com a tals, o bé, reunixen condicions bàsiques per a dur a terme.
c) Equipaments i instal·lacions vinculades a l'ús públic: poden incloure's ací elements com ara centres o punts d'informació i recepció de visitants, centres didàctics, sendes, miradors, àrees d'estada i aparcament i altres. El Pla rector d'ús i gestió del futur parc natural establirà directrius concretes sobre la ubicació i les característiques d'aquests equipaments, que seran desenvolupades pel pla d'ús públic.
Article 66. Normes sobre l'ús públic
1. La visita i el desplaçament per l'àmbit territorial del PORN serà lliure i gratuïta per les carreteres, camins, pistes i sendes públiques, sense altres limitacions que les que puga imposar espacialment o temporalment la conselleria competent en matèria de medi ambient amb la senyalització i difusió pública com cal. Al respecte, el futur Pla rector d'ús i gestió podrà establir determinacions addicionals.
2. El règim d'ús dels camins privats estarà regulat únicament per les determinacions aplicables a l'exercici ordinari del dret de propietat.
3. Els visitants de l'espai protegit compliran, durant la seua estada, totes les normes, directrius i recomanacions que figuren en la senyalització i el material informatiu del parc natural, o bé els siguen comunicades pel personal assignat a la gestió d'aquest espai.
4. En qualsevol cas, els visitants han de tindre una conducta respectuosa amb el medi ambient, observant, com a mínim, el següent:
- Transitaran pels camins, carreteres o sendes autoritzats, i s'abstindran d'efectuar recorreguts camp a través.
- Els desplaçaments es realitzaran complint les limitacions que segons la via s'establisquen a determinats mitjans de transport.
- Els visitants no molestaran els animals, ni intentaran la seua captura.
- Amb l'excepció indicada en l'article 55 d'aquestes normes, relativa a la recollida consuetudinària de bolets i altres productes de la muntanya, els visitants no recol·lectaran cap espècie vegetal, ni viva ni morta.
- Els visitants no recol·lectaran fragments de roques, minerals, fòssils o material arqueològic, ni realitzaran accions per a la seua extracció.
- En l'àmbit forestal es prohibix encendre foc amb caràcter general.
- Es prohibix tirar puntes de cigarret, papers, plàstics o qualsevol altre tipus de residus al sòl, s'han d'utilitzar a l'efecte els contenidors distribuïts per l'espai protegit.
- Els vehicles dels visitants utilitzaran els aparcaments habilitats per a l'estacionament en cada espai d'ús públic, i s'abstindran de fer-ho fora de les vies rodades.
5. El Pla de prevenció d'incendis del futur parc natural podrà establir limitacions espacials o temporals per al trànsit de vehicles o persones, per motius de seguretat o per necessitats la prevenció i extinció d'incendis.
Article 67. Sobre l'ús didàctic
1. L'ús didàctic constituïx un dels objectius principals de PORN i, conseqüentment, del futur parc natural.
2. La visita didàctica a l'espai natural protegit serà lliure, comptant amb l'única limitació de les restriccions de pas que puguen establir-se en determinats espais i períodes. La conselleria competent en matèria de medi ambient promocionarà aquest tipus de visites per mitjà dels equipaments i serveis del parc natural.
3. Per a la visita de grups, associacions i col·lectius, escolars o no, ha de sol·licitar-se l'autorització prèvia a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, amb l'objecte de no col·lapsar el normal desenvolupament del servei i dissenyar un programa el contingut del qual estiga d'acord amb les característiques i nivell dels visitants, evitant les aglomeracions i l'aparició de qualsevol problema ambiental previsible.
Article 68. Sobre les activitats esportives i recreatives
1. La pràctica individual o col·lectiva de qualsevol activitat esportiva que requerisca la instal·lació de mitjans artificials, fins i tot provisionals, en l'àmbit del PORN, requerirà l'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Les entitats excursionistes o altres que exercisquen activitats a l'aire lliure en l'àmbit del PORN, de manera habitual o esporàdica, han de comunicar aquesta circumstància a l'òrgan gestor del parc natural, a fi d'establir un seguiment de les activitats.
3. La realització de qualsevol tipus d'esdeveniment esportiu organitzat dins de l'àmbit del PORN requerirà l'autorització prèvia de l'òrgan competent en espais naturals, que pot imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals de l'entorn i prohibirà aquelles que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals del futur espai natural protegit. En la sol·licitud d'autorització s'especificaran les característiques de l'activitat, dates, mesures de seguretat previstes, limitacions específiques per a la conservació i la preservació dels recursos naturals, habilitació d'àrees de localització d'espectadors i altres determinacions.
4. Es permet la realització de recorreguts amb cavall sobre pistes, camins i sendes existents. En l'àmbit territorial del futur parc natural la presència de grups formats per més de 10 genets requerirà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
5. Les actuacions d'obertura de noves sendes o la recuperació de camins tradicionals en desús amb finalitat d'ús públic, requeriran l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, igual que l'abalisament i la senyalització de sendes excursionistes i pistes de cicloturisme, que se sotmetran a la legislació vigent sobre aquesta matèria.
6. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals podrà establir el tancament temporal o definitiu al trànsit d'excursionistes i grups d'estudiants en certes zones quan l'aparició de conflictes ambientals així ho aconselle. Si és el cas, es procedirà a abalisar i senyalitzar els possibles itineraris alternatius proposats d'acord amb la legislació vigent en aquesta matèria.
7. Aquest òrgan competent es reserva el dret de revocar les autoritzacions concedides si així ho aconsella l'interés per la conservació de l'espai natural protegit.
Article 69. Circulació rodada
1. La circulació en l'àmbit del PORN de qualsevol tipus de vehicles, motoritzats o no, està sotmesa a la regulació sectorial ordinària, amb les limitacions establides per aquestes normes en matèria de trànsit de persones i d'ús públic del medi natural. Es recorda respecte d'això la prohibició general del trànsit de vehicles fora de les vies de comunicació, amb l'excepció dels serveis propis de la gestió del parc natural, la prevenció i la lluita contra incendis i la seguretat ciutadana.
2. En les sendes i itineraris naturals que discórreguen fora de carreteres o pistes només està permés el trànsit a peu. Les determinacions específiques per a les sendes i itineraris del parc natural estaran regulats en el Pla rector d'ús i gestió del futur parc natural.
Article 70. Acampada
No es permet l'acampada, tant la lliure com l'organitzada, en l'àmbit del PORN. Així mateix, es prohibix pernoctar en les àrees i equipaments destinats a l'ús públic, amb l'excepció dels serveis propis de la gestió del parc natural, la prevenció i la lluita contra incendis i la seguretat ciutadana.
SECCIÓ 7ª
Activitats d'investigació
Article 71. Objectius sectorials en l'àmbit de les activitats d'investigació
1. Determinar la composició, l'estructura, el funcionament i la dinàmica dels sistemes naturals més rellevants del Túria des de la investigació bàsica, a fi d'assegurar la correcta gestió per a la conservació i l'ús sostenible dels recursos naturals i la diversitat biològica.
2. Promoure la col·laboració amb els centres d'investigació i els propis investigadors que assegure una activitat investigadora adequada a les necessitats del futur Parc Natural del Túria.
3. Valorar integralment l'àmbit territorial del PORN del Túria, a fi d'optimitzar les actuacions i inversions.
Article 72. Activitats d'investigació i seguiment ecològic
1. Qualsevol treball d'investigació dels recursos naturals o seguiment ecològic que es duga a terme en l'àmbit del PORN requerirà l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. La construcció d'instal·lacions destinades a les activitats científiques sobre sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. L'adaptació o la transformació d'edificacions existents serà, en tot cas, prioritària sobre la nova construcció, per al mateix tipus d'usos.
SECCIÓ 8ª
Activitat urbanística i edificació
Article 73. Objectius sectorials en matèria urbanística i d'edifi-cació
1. Integrar les respectives planificacions urbanístiques municipals amb els objectius de conservació i desenvolupament sostenible d'aquest pla.
2. Aconseguir en l'edificació i en l'estructura urbanística un nivell de qualitat adequat als valors ambientals i paisatgístics de la zona, com també a les necessitats de qualitat de vida dels habitants.
Article 74. Règim general de l'activitat urbanística
1. El sòl inclòs en l'àmbit territorial del PORN es classificarà pels respectius planejaments urbanístics municipals, d'acord amb el que han especificat les normes particulars per a les distintes zones d'ordenació del PORN.
2. Els planejaments urbanístics municipals afectats territorialment per aquest pla han d'incorporar expressament les determinacions del PORN que siguen rellevants per a l'ordenació i la gestió del sòl i l'activitat urbanística.
Article 75. Règim general de l'edificació
1. Amb caràcter general, la construcció, la rehabilitació i la reforma d'edificacions es realitzarà d'acord els requisits i els procediments establits en la normativa vigent sobre sòl no urbanitzable, com també ateses les determinacions aplicables d'aquestes normes sobre:
a) La protecció dels hàbitats, les espècies de flora i fauna, el paisatge, els sòls, els valors geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
b) L'exercici de les activitats agrícola, ramadera, forestal, d'investigació, d'ús públic i de dotació d'infraestructures.
2. Com a directriu general, en el sòl no urbanitzable es considera recomanable, per a un determinat ús, l'adaptació, la reconstrucció o la remodelació de les edificacions existents enfront de l'alternativa d'edificació de nova planta.
3. Les noves construccions i instal·lacions necessàries per a l'exercici de qualsevol tipus d'activitat, tant en edificació de nova planta com en el cas de remodelació d'edificis, han de guardar una relació de dependència i proporció adequades a l'activitat en el lloc concret on s'ubique aquesta.
4. Les noves edificacions, com també les remodelacions d'edificis afectant l'exterior d'aquests, han de complir els següents requisits mínims de qualitat en l'àmbit del sòl no urbanitzable:
a) Adequaran als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l'entorn paisatgístic on es troben.
b) Respectaran les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest per mitjà de l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona.
c) Les façanes dels edificis públics o privats, com també les seues mitgeres i parets unides al descobert, han de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.
d) Tots els paraments visibles des de l'exterior han de tractar-se amb aquests materials i qualitat que les façanes.
e) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults.
f) Ha d'evitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, com també de les antenes de televisió i ràdio.
5. En tot l'àmbit del PORN queda prohibit el desmantellament, la demolició o l'alteració substancial d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals o d'interés historicoartístic o arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que suposen la millora, la restauració i la conservació.
SECCIÓ 9ª
Infraestructures
Article 76. Objectius sectorials sobre infraestructures
1. Aconseguir una dotació d'infraestructures, tant viàries com d'un altre tipus, adequades a les necessitats de la població local i dels visitants, atesos els barems quantitatius i de qualitat actuals.
2. Integrar aquestes dotacions amb els objectius d'aquest pla sobre desenvolupament sostenible segons la conservació de la qualitat del medi ambient i el paisatge.
3. En particular, permetre l'execució dels projectes d'infraestructures d'interés general i comunitari duts a terme per les administracions competents en matèria d'infraestructures, amb les adequades mesures correctores que els compatibilitzen amb els objectius del PORN.
Article 77. Criteris generals sobre infraestructures
1. La construcció o la remodelació de qualsevol tipus d'infraestructures en l'àmbit del PORN s'atindrà als procediments establits per les administracions estatal, autonòmica o local, segons corresponga en cada cas. Quan es tracte d'actuacions que s'han d'executar dins de l'àmbit competencial de les administracions autonòmica o local, tant d'iniciativa pública com privada, serà necessari l'informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de les preceptives llicències o autoritzacions sectorials i municipals i del procediment d'avaluació o estimació d'impacte ambiental quan corresponga.
2. A l'efecte de l'instal·lació de noves infraestructuras, la xarxa viària, estatal, autonòmica i local, té la consideració de corredor preferent de localització d'infraestructures en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions infraestructurals de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, conduccions d'aigua, gasoductes o altres conduccions, han de dirigir-se amb caràcter prioritari cap aquests corredors. En tot cas, els corredors de localització d'infraestructures han d'evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.
3. La construcció o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus han de realitzar-se amb les adequades mesures correctores d'integració paisatgística i de minimització dels impactes ambientals negatius, principalment quant a la correcta ubicació d'aquestes i a la restauració dels terrenys i les formacions vegetals afectades.
Article 78. Proveïment d'aigua
1. La construcció o la remodelació d'infraestructures d'emmagatzemament o distribució d'aigua, tant potable de consum públic com per a altres usos, estan subjectes a les regulacions sectorials específiques, incloent l'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga, i a les determinacions d'aquestes normes sobre qualitat de l'edificació en el sòl no urbanitzable i sobre conservació del medi, el paisatge, els recursos geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
2. Les noves captacions d'aigües han de ser informades per la conselleria competent en matèria de medi ambient, amb anterioritat a la seua autorització per part de l'òrgan de conca.
3. Per a l'obtenció de les preceptives llicències o autoritzacions sobre edificacions o activitats que comporten consum d'aigua serà requisit la justificació de la dotació d'aigua necessària.
Article 79. Sanejament i depuració d'aigües residuals
1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els Ajuntaments i la resta d'organismes competents en les administracions estatal, autonòmica i local, fomentarà la construcció i l'adequada gestió de sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals en l'àmbit territorial del PORN.
2. Els requisits en sanejament i depuració d'aigües residuals procedents d'edificacions són els exigits amb caràcter general per les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, sòl no urbanitzable i abocaments al medi hídric i al subsòl. Al respecte és aplicable, així mateix, l'article 18 d'aquestes normes.
Article 80. Residus
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'òrgans implicats, promourà les mesures necessàries per a assegurar l'adequada gestió dels residus d'acord amb el que establix la normativa sobre residus i en la planificació sectorial en la matèria. Així mateix, aquesta conselleria promourà les mesures oportunes per a la neteja i la restauració dels terrenys afectats per abocaments de residus.
2. D'acord amb aquesta normativa sectorial, no es permet l'abocament, emmagatzemament, manipulació o transport incontrolats de residus de qualsevol naturalesa.
Article 81. Infraestructures energètiques
1. Amb caràcter general, la instal·lació de qualsevol infraestructura energètica, requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i estarà subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga.
2. En particular, requeriran aquest informe favorable la instal·lació de noves línies elèctriques i els treballs d'adequació diferents de la conservació o la reparació ordinària d'aquests.
3. En tots els casos, les línies que discórreguen per l'àmbit del PORN seran de provada seguretat, la qual cosa implica el compliment de la legislació sectorial vigent.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, l'execució de programes d'electrificació destinats a la millora de l'hàbitat rural i dels equipaments i serveis destinats a l'ús públic.
5. Es promourà l'aplicació d'energies renovables per als usos requerits en l'àmbit territorial del PORN.
6. Les línies elèctriques de nova construcció en els àmbits de l'àrea de protecció i àrea d'influència 1 del PORN seran subterrànies. Respecte d'això, els marges de les vies de comunicació tindran el caràcter de corredor preferent per al seu traçat. En cas que, per raons tècniques, siga inviable el soterrament de les línies, es justificarà aquest extrem a l'efecte obtindre l'informe favorable citat en l'apartat 1 d'aquest article. La conselleria competent sobre espais naturals protegits fomentarà els estudis de viabilitat i les actuacions tendents al soterrament progressiu de les esteses aèries existents en l'àmbit de l'àrea de protecció del PORN, o la desviació progressiva d'aquests fora de l'esmentat àmbit.
Article 82. Telecomunicacions
1. La possible instal·lació d'antenes i els seus elements associats, tant de telefonia mòbil com per a altres finalitats, requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici dels preceptius informes i autoritzacions sectorials.
2. Les línies telefòniques de nova construcció en els àmbits de l'àrea de protecció i àrea d'influència 1 del PORN seran subterrànies. Respecte d'això, els marges de les vies de comunicació tindran el caràcter de corredor preferent per al seu traçat. En cas que, per raons tècniques, siga inviable el soterrament de les vies, es justificarà aquest extrem a l'efecte d'obtindre l'informe favorable citat en l'apartat 1 d'aquest article. La conselleria competent sobre espais naturals protegits fomentarà els estudis de viabilitat i les actuacions tendents al soterrament progressiu de les línies telefòniques existents en l'àmbit de l'àrea de protecció del PORN, o la desviació progressiva d'aquestes fora de l'esmentat àmbit.
TÍTOL III
Parc Natural del Túria
Article 83. Proposta de parc natural
Per a l'adequat compliment dels objectius i les finalitats del PORN en matèria de conservació, millora, estudi, ensenyament i ús públic ordenat del medi natural, es proposa la declaració del Parc Natural del Túria, conforme al procediment establit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, en un àmbit territorial coincident amb les següents zones d'ordenació d'aquest pla: Àrea de Protecció (AP) i Àrees de Règim Especial (ARE).
Article 84. Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural del Túria
La conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà i tramitarà el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural del Túria, els objectius, l'abast, efectes, contingut i tramitació dels quals seran, dins del marc normatiu i d'ordenació d'aquest PORN, els establits, amb caràcter general per a aquest instrument d'ordenació i gestió, pels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
TÍTOL IV
Normes particulars. regulació
de les zones d'ordenació del PORN
CAPÍTOL I
Zonificació del porn
Article 85. Zonificació
1. En l'àmbit territorial del PORN s'establix una zonificació del sòl definida per les següents categories d'ordenació:
a) Àrea de Protecció (AP).
b) Àrea d'Influència:
b.1) Àrea d'Influència 1 (AI-1).
b.2) Àrea d'Influència 2 (AI-2).
c) Àrees de Règim Especial (ARE):
c.1) Sima del Palmeral.
c.2) Conjunt de cavitats subterrànies de La Pedriza.
c.3) Paratge Natural Municipal de les Rodanes.
2. La delimitació gràfica de les esmentades categories d'ordenació figura en la cartografia de zonificació del PORN.
CAPÍTOL II
Àrea de Protecció (AP)
Article 86. Caracterització de l'Àrea de Protecció (AP)
Correspon a aquells espais amb un rellevant valor ecològic, geomorfològic, cultural o paisatgístic, que constituïxen principalment un excel·lent exponent de la singularitat dins de l'àmbit orogràfic del sistema ibèric i la plana del riu Túria. El seu interés mediambiental exigix una rigorosa limitació dels aprofitaments i potenciació de la riquesa ecològica.
S'inclouen en aquesta categoria:
a) Pinedes, formacions que són dominants en gran part del territori i en les que estan presents dos espècies, pi blanc (Pinus halepensis) en la seua gran majoria i alguns peus de pi pinyoner (Pinus pinea). Donen lloc a ecosistemes d'un alt valor natural i permet l'existència d'hàbitats idonis que donen recer a un ampli espectre d'espècies faunístiques de gran interés ecològic.
b) Cursos i masses d'aigua permanents, que presenten un elevat valor ecològic per la seua riquesa faunística i diversitat vegetal que inclou la presència d'exemplars singulars, com també per la seua qualitat paisatgística. Els llits constituïxen una sèrie de corredors naturals, continus i intercomunicats que faciliten la mobilitat de la fauna i la migració de tàxons.
c) Singularitats botàniques i formacions boscoses de característiques excepcionals per la diversitat i maduresa que han aconseguit; com també exemplars aïllats d'espècies vegetals endèmiques, singulars i monumentals. La seua presència és, generalment, de caràcter puntual i la seua protecció és necessària a causa de la seua escassa representació tant en la zona com en el context regional. Caracteritzen aquest subsistema: les formacions d'albaida sedosa (Anthyllis lagascana) distribuïdes per tot l'espai protegit; les formacions d'albaida sedosa d'espiga fina (Anthyllis terniflora); bosquets de pi blanc amb la presència de les espècies anteriors amb pi i vegetació de ribera, localitzada en la ribera del riu Túria.
d) Formacions de matoll, amb major o menor presència d'una coberta arbrada; es tracta de zones que van patir incendis forestals i que anteriorment estaven ocupades per coberta arbòria, complint una important funció com a protectors del sòl.
e) Zones agrícoles d'alt valor ambiental, cultural i paisatgístic.
Article 87. Criteris generals d'intervenció
Els criteris generals d'intervenció per a cada una de les unitats ambientals incloses en aquesta categoria d'ordenació són els següents:
a) En les pinedes es primarà la conservació i potenciació de les masses existents, com també la regeneració i la repoblació naturals, amb la finalitat de mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica, fomentant així mateix la seua utilització amb fins científics, didàctics i naturalístics.
b) En els cursos i masses d'aigua són criteris d'intervenció el manteniment de les formacions singulars existents i la regeneració i la repoblació d'aquests ecosistemes, preservant el seu interés científic i ambiental, ja que sustenten espècies i processos ecològics exclusius d'aquest medi, a més de complir una important funció complementària amb els ecosistemes de l'entorn i de diversificació d'hàbitats. L'elevat interés d'aquests ecosistemes, unit al seu caràcter escàs i amenaçat, aconsellen la seua protecció estricta.
c) En les masses boscoses singulars, el criteri general és la seua protecció estricta. La gestió ha d'estar orientada cap a la seua potenciació i foment, permetent únicament usos destinats a fins científics i didàctics.
d) El criteri d'intervenció per a les formacions de matoll és el manteniment d'aquestes per mitjà d'una actuació dirigida a la seua conservació, permetent la regeneració natural, com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades, en el cas que es considere oportú, per a reforestar aquestes zones amb espècies arbòries característiques de l'estació.
e) El criteri per a les zones agrícoles és la potenciació dels cultius tradicionals i el manteniment de l'aprofitament agrícola, compatibilitzant el rendiment econòmic amb el manteniment d'unitats ambientals d'alt valor.
Article 88. Criteris d'ordenació de l'Àrea de Protecció (AP). Usos permesos, prohibits i condicionats
1. Règim urbanístic:
Tot el sòl inclòs en l'Àrea de Protecció (AP) serà classificat en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl no urbanitzable protegit, amb l'única excepció de les zones afectades per les activitats extractives mineres a què es referix l'apartat 2.l) del present article.
2. Es consideren usos permesos en l'Àrea de Protecció, amb caràcter general, els següents:
a) Tots aquells destinats a la conservació, la regeneració i la millora dels hàbitats, la vegetació, el paisatge, el medi geològic i les espècies silvestres de flora i fauna.
b) Tots aquells destinats a la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, incloent la construcció i el condicionament de vies de comunicació i altres obres i instal·lacions necessàries.
c) En les zones agrícoles es consideren usos permesos totes les activitats compatibles amb el que establix el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que disposen les normes generals d'aquest pla i en la normativa sectorial vigent sobre el sòl no urbanitzable.
d) Usos i actuacions en relació amb l'ús públic del medi natural en matèria d'estudi, ensenyament i gaudi ordenat d'aquest, d'acord amb les especificacions de les normes generals aplicables.
e) Obres, instal·lacions i serveis públics, d'acord amb el que disposa la legislació sobre el sòl no urbanitzable.
f) Construccions de caràcter institucional o lligades a la gestió de l'espai protegit.
g) Funcionament, adequació o remodelació d'establiments de restauració o allotjament turístic existents. Implantació de noves activitats exclusivament sota la modalitat de casa rural, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient sense perjudici de la preceptiva llicència municipal i de les autoritzacions sectorials que corresponguen, sempre que el planejament urbanístic municipal permeta aquests usos i sempre que l'activitat es realitze per mitjà de rehabilitació, restauració o reconstrucció d'edificacions preexistents.
h) Depòsits d'aigua, dotats d'adequats sistemes d'eixida per a la fauna i d'acord amb les normes generals d'aquest pla sobre infraestructures.
i) Helipistes destinades exclusivament a l'extinció i la prevenció d'incendis forestals, o bé a la seguretat ciutadana.
j) Construcció, modificació de traçat, ampliació, operacions d'explotació i actuacions de seguretat viària en carreteres, pistes forestals i sendes, d'acord amb els criteris establits en les normes generals.
k) Obres i instal·lacions d'utilitat pública i interés social promogudes o degudament autoritzades pels òrgans competents.
l) Funcionament d'activitats extractives mineres autoritzades per la conselleria competent en matèria de mineria, conforme al que disposen els articles 17 i 60 de les normes generals del PORN.
3. Es consideren usos prohibits en l'Àrea de Protecció, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En particular es prohibixen les actuacions següents:
a) Activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres o l'explotació dels recursos miners, que no estiguen previstes en els articles 17 i 60 de les normes generals del PORN.
b) Edificacions, construccions i instal·lacions de qualsevol tipus, excepte les vinculades als usos permesos.
c) Usos i activitats de caràcter esportiu i turisticorecreatiu, excepte els vinculats als usos permesos.
d) Construcció de noves instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes, fins i tot extensives. Aquesta prohibició no afecta les actuacions sobre edificacions existents.
e) Abocadors de residus sòlids i instal·lacions annexes.
f) Suport de publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caràcter institucional.
g) Tala o desarrelament de qualsevol espècie de port arbori o arbustiu diferent de les espècies exòtiques que hagen de ser controlades. S'exceptuen d'aquesta prohibició general les actuacions necessàries per motius fitosanitaris o de conservació de la vegetació, com també les vinculades als usos permesos. Tot això sempre que no existisca contradicció amb les normes sectorials aplicables.
h) Construcció de noves tanques i closes no relacionades directament amb la gestió del parc natural.
i) Establiments de restauració i allotjament turístic no previstos en els usos permesos.
CAPÍTOL III
Àrea d'Influència
SECCIÓ 1ª
Àrea d'Influència 1 (AI-1)
Article 89. Caracterització de l'Àrea d'Influència 1 (AI-1)
1. S'engloben en aquesta categoria les zones en què hi ha un ús agrícola intercalades amb sectors forestals, caracteritzat per cultius de secà o de regadiu que, des del punt de vista ambiental i paisatgístic, configuren zones d'indubtable interés.
2. La destinació d'aquestes zones és la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals, en forma compatible amb el manteniment i l'exercici de l'activitat existent de tipus agrícola, ramader, forestal, cinegètic i d'ús públic.
Article 90. Criteris d'ordenació. Usos permesos, prohibits i condicionats
1. Règim urbanístic: tot el sòl inclòs en l'Àrea d'Influència 1 (AI-1) serà classificat en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl no urbanitzable protegit, amb l'única excepció de les zones en què la conselleria competent en matèria de mineria poguera autoritzar ampliacions o modificacions d'activitats mineres existents conforme al que disposa l'article 60, apartat 1, d'estes normes.
2. Amb caràcter general, es consideren permesos els usos i les activitats que també ho són en l'Àrea de Protecció (AP).
3. Així mateix, es permeten els usos i activitats que les normes generals del PORN consideren compatibles amb els objectius generals del pla, d'acord amb les seues respectives regulacions sectorials i a les esmentades normes generals, sempre que siguen compatibles amb el règim urbanístic del sòl no urbanitzable protegit, amb l'excepció indicada en l'apartat 1 d'este article.
4. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi ambient o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En particular, es consideren usos prohibits tots aquells incompatibles amb el règim urbanístic del sòl no urbanitzable protegit, amb l'excepció indicada en l'apartat 1 d'este article.
SECCIÓ 2ª
Àrea d'Influència 2 (AI-2)
Article 91. Caracterització de l'Àrea d'Influència 2 (AI-2)
En aquesta categoria d'ordenació s'inclouen zones el règim d'usos i aprofitaments del sòl i els recursos naturals de les quals i, en particular, el seu règim urbanístic, estaran determinats en cada cas pels respectius planejaments urbanístics municipals.
Article 92. Criteris d'ordenació
Es consideren usos compatibles aquells previstos en el planejament urbanístic municipal, d'acord amb les classificacions i les qualificacions del sòl que aquest establisca.
CAPÍTOL IV
Àrees de Règim Especial (ARE)
Article 93. Caracterització de les Àrees de Règim Especial (ARE)
En aquesta categoria d'ordenació s'inclouen les coves catalogades existents dins de l'àmbit territorial del PORN i el Paratge Natural Municipal de les Rodanes, ja que aquests àmbits gaudixen de règims de protecció específics.
Article 94. Criteris d'ordenació
1. Coves catalogades:
La Sima del Palmeral (terme municipal de Pedralba) i el conjunt de cavitats subterrànies de La Pedriza (Vilamarxant), incloses en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana, estan sotmeses al règim d'ordenació i gestió establit en el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de les normes generals d'aquest pla que addicionalment siguen aplicables. Aquesta determinació s'estén a les respectives zones perimetrals de protecció de les cavitats, definides en l'article 5 de l'esmentat decret.
2. Paratge Natural Municipal de les Rodanes (terme municipal de Vilamarxant):
Sense perjudici de les normes generals d'aquest pla que addicionalment siguen aplicables, el Paratge Natural Municipal de les Rodanes està sotmés al règim d'ordenació i gestió establit en l'Acord de 8 de febrer de 2002, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat les Rodanes, en el terme municipal de Vilamarxant, el qual serà desenvolupat pel corresponent Pla especial de protecció d'aquest espai protegit.
3. La Sima del Palmeral, el conjunt de cavitats subterrànies de La Pedriza i el Paratge Natural Municipal de les Rodanes formen part de l'àmbit territorial del futur Parc Natural del Túria. En conseqüència, les disposicions contingudes en els anteriors apartats d'aquest article afectaran així mateix el règim de protecció d'aquest parc natural, de conformitat amb l'article 3.2 de la Llei 11/ 1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el qual preveu la possibilitat que dins de l'àmbit d'un espai natural protegit poden existir altres espais protegits de distinta categoria. No obstant això, el decret de declaració del Parc Natural del Túria, així com el respectiu Pla rector d'ús i gestió, poden contindre determinacions addicionals sobre el règim d'ordenació i gestió dels àmbits de protecció esmentats.
4. Els planejaments urbanístics municipals han d'incorporar determinacions que possibiliten el compliment del que establix aquest article.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Règim jurídic de la Vallesa de Mandor
1. Atesa l'especial rellevància històrica de la finca denominada la Vallesa de Mandor, amb els edificis, instal·lacions i terrenys vinculats a aquesta, i l'atenció de la família Trénor durant generacions, ha permés la conservació de valors ecològics, paisatgístics i culturals molt significatius per al PORN en el seu conjunt, els quals han sigut determinants per a la declaració del parc natural que proposa aquest pla, s'establix, a més del règim jurídic disposat amb caràcter general en l'article 88.2.g) de la normativa del PORN, un règim jurídic específic per a l'esmentada finca, ubicada en el polígon 8 del terme municipal de Riba-roja de Túria. Aquest règim jurídic és aplicable als terrenys delimitats per les següents coordenades UTM:
X: 712739,19; 712981,11; 713049,70; 713076,21; 713103,56; 712800,66; 712404,74.
Y: 4380554,82; 4380185,56; 4380117,66; 4380096,83; 4380080,30; 4379846,14; 4380099,24.
2. De conformitat amb el que disposen els articles 32.2.d) i 34.1.h) de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i amb l'objectiu de garantir la continuïtat de les activitats econòmiques existents en aquesta finca, l'esmentat règim jurídic específic queda vinculat als condicionants establits en la Declaració d'interés comunitari atorgada a favor del Sr. Enrique Trénor Lamo de Espinosa mitjançant una resolució de 16 d'octubre de 1998 del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (Expedient DIC-137/98), per la qual s'autoritzaven els usos i les activitats existents en l'actualitat en els edificis, instal·lacions i terrenys de la finca que apareixen en aquesta declaració.
A l'efecte, es respectarà la situació jurídica existent a l'entrada en vigor del present PORN, en relació amb l'esmentada finca, i no li és d'aplicació el que disposa l'article 23 del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
3. Així mateix, als terrenys objecte de la present disposició addicional no els és aplicable la prohibició de construcció de noves tanques i closes que, amb caràcter general per a l'Àrea de Protecció (AP) del PORN, figura en l'article 88.3.h) de la normativa d'aquest pla. En qualsevol cas, ha de quedar assegurat, en tot el que siga necessari, el pas dels serveis d'emergència i prevenció i lluita contra els incendis forestals.
