Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 39/2007, de 13 d'abril, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit del Serpis. [2007/4851]

(DOGV núm. 5492 de 18.04.2007) Ref. Base de dades 4852/2007

El riu Serpis i el seu entorn, en el tram comprés entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, amb una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d'una relació històrica harmoniosa entre l'home i el medi natural. Aquesta relació es manifesta, per exemple, en la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natural i la ressalten, o bé en el respecte històric cap als elements topogràfics que conformen la identitat del lloc, com ara vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques. En l'actualitat, no obstant això, el riu discorre per municipis amb una intensa activitat econòmica, social i territorial, la qual ha de fer-se compatible amb la conservació i l'ús sostenible dels valors ambientals.
Limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d'ecosistemes i paisatges. Trobem així des d'espais forestals ben conservats als rústics cultius de muntanya; des de les riberes fluvials als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de la muntanya mediterrània.
Els pobles d'aquest ampli territori, agrupats davall el fil conductor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. La revolució industrial va convertir la població d'Alcoi en un centre tèxtil que va trobar la seua eixida comercial cap al mar per mitjà del ferrocarril Alcoi-Gandia, el traçat del qual discorre paral·lel al Serpis en gran part. Aquesta antiga línia en desús és, en l'actualitat, un dels majors atractius de la zona, amb grans possibilitats per a l'ús públic ordenat del medi natural i el gaudi dels paisatges.
Al llarg del riu apareixen xicotets nuclis urbans, conformant el fons escènic que integra en el paisatge la natura i els perfils d'assentaments històrics. Entre aquests destaquen Planes, enclavat en el tossal, amb la seua ermita com a fita paisatgística, Beniarrés, ubicat als peus de la serra del Benicadell, l'Orxa, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina i Villalonga. Molts d'aquests nuclis urbans es troben en una posició prominent sobre els camps de cultiu abancalats, en pronunciat contrast de colors i textures de gran qualitat estètica.
Existixen també elements arquitectònics de gran valor històric vinculats al paisatge, com els molins que a finals del segle XIX desviaven l'aigua per mitjà de xicotets assuts, transformats després en xicotetes centrals hidroelèctriques (fàbriques de llum).
La zona posseïx qualitats geomorfològiques que la fan mereixedora d'especial atenció. En alguns trams l'acció erosiva secular del riu ha donat lloc a espais singulars com en l'embassament de Beniarrés i en l'estret de l'Infern-Racó del Duc. Aquest congost entre les serres de Safor i Cuta ha deixat visible els elements geomorfològics, i configura un paisatge de gran valor per la seua singularitat i la seua accessibilitat des de l'antiga via del tren.
Els hàbitats muntanyosos i fluvials proporcionen, d'altra banda, una gran varietat d'hàbitats. Trobem des de retalls importants de bosc mediterrani en bon estat a boscos de ribera propiciats pel canó fluvial, el curs d'aigua permanent i les abundants fonts i brolladors. És destacable el barranc de l'Encantada, afluent del Serpis, pel seu singular model càrstic i la seua vegetació de ribera. L'acció de l'home queda patent en els murs dels bancals realitzats en pedra seca dels vessants muntanyosos, dedicats al cultiu de fruiters de secà.
Hi ha espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com ara la gamba gavatxa (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufouri), la bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus) i el barb comú (Barbus bocagei), entre altres més comunes. Els vessants muntanyosos i el canó fluvial mostren multitud d'aus com l'àguila reial (Aquila chrysaetos), l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis). Trobem també mamífers notables com el gat salvatge (Felis silvestris), a més d'altres més freqüents com el porc senglar (Sus scrofa), la mostela (Mustela nivalis), el turó (Mustela putorius), la geneta (Genetta genetta) i la rabosa (Vulpes vulpes), junt amb diversos rèptils i amfibis d'interés.
En definitiva, es tracta d'un espai caracteritzat per un paisatge excepcional i uns notables valors ecològics i geomorfològics. Com és habitual en el món mediterrani, tots aquests elements han sigut configurats, en la forma que actualment coneixem i apreciem, per la interacció històrica entre el medi físic natural i l'activitat humana al llarg de molts segles. El règim del paisatge protegit ha d'atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que, en relació amb els ecosistemes naturals i l'ambient geològic, són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de paisatge protegit com la indicada especialment per a la conservació i la gestió racional d'ambients significatius per la relació harmoniosa entre l'activitat humana i l'ambient físic.
D'altra banda la declaració del paisatge protegit complementarà les figures de protecció d'espais naturals i els instruments d'ordenació dels recursos naturals ja vigents en una part del paisatge protegit o en el seu entorn immediat. Estan en aquest cas els parcs naturals de Serra de Mariola i el Carrascar de la Font Roja, amb els seus respectius plans d'ordenació dels recursos naturals, el Lloc d'Interés Comunitari de la Serra de la Safor i el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Marjal de Pego-Oliva. Atés aquests àmbits protegits en el seu conjunt, es crea així un corredor verd continu des de les serres de l'interior fins a la costa en les comarques limítrofes entre Alacant i València.
L'objectiu d'aquest corredor és la conservació dels paisatges i de l'entorn natural i cultural, contribuint amb això a la consolidació de la diversitat i identitat d'aquest patrimoni. Segons aquest objectiu de conservació, una altra finalitat important és la posada en valor dels recursos ambientals i culturals, la qual cosa serà un motor per a l'activitat de les poblacions de la zona i, en conseqüència, per al desenvolupament sostenible local en els àmbits econòmic, social i cultural.
El règim de gestió de l'espai protegit propugna l'ús sostenible dels recursos naturals i culturals, incloent en aquest concepte una important funció social derivada de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals, cal destacar la via verda que fa de connexió ecoturística al llarg de l'espai natural i crea espais accessibles per a totes les persones. Aquests criteris de gestió, que són la base del règim jurídic que establirà el decret de declaració del paisatge protegit, seran desenvolupats detalladament en el corresponent Pla Rector d'Ús i Gestió.
La tramitació de l'expedient de declaració del Paisatge Protegit del Serpis s'ha realitzat de conformitat amb el que disposen els articles 25 i 26 de l'esmentada Llei 11/1994, que regulen el procediment per a la declaració d'Espais Naturals Protegits, i 43 de la Llei del Consell, pel que fa als tràmits que s'han de seguir en l'elaboració dels reglaments i a l'empara de l'apartat 10 de l'article 49.1 del títol IV de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció que fa la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, que li atribuïx la competència exclusiva sobre espais naturals a la Generalitat.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, i conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Consell amb la deliberació prèvia, en la reunió del dia 13 d'abril de 2007,
DECRETE
Article 1. Objecte
De conformitat amb el que establix l'article 13 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit del Serpis, i s'establix per a aquest un règim especial de protecció per raó de l'esmentada llei.
Article 2. Àmbit territorial
El Paisatge Protegit del Serpis afecta territorialment els termes municipals d'Ador, Alcocer de Planes, Alcoi, Almoines, Beniarjó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l'Alqueria d'Asnar, l'Orxa, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gandía i Villalonga, els seus límits són els representats en l'annex cartogràfic adjunt.
Article 3. Règim de protecció
En l'àmbit del paisatge protegit regiran les següents disposicions de caràcter general:
1. Règim urbanístic
a) Els sòls urbans i urbanitzables en l'àmbit del paisatge protegit podran mantindre les seues actuals classificacions urbanístiques.
b) Així mateix els sòls no urbanitzables podran mantindre les qualificacions vigents.
c) En el cas de planejaments urbanístics municipals que es troben en revisió en el moment de l'entrada en vigor d'aquest decret, es conservaran les determinacions de planejament elaborades i acordades amb la conselleria competent en matèria d'urbanisme.
2. El règim de protecció del paisatge protegit, que serà desenvolupat pel corresponent Pla Rector d'Ús i Gestió de l'espai protegit, està dirigit a les finalitats següents:
a) Conservar, regenerar si és el cas, de forma racional i amb les tècniques adequades, i incrementar el valor ecològic, geomorfològic i paisatgístic dels distints hàbitats naturals i seminaturals.
b) Potenciar el caràcter de la vall fluvial com a connector ecològic, paisatgístic i territorial entre les serres interiors i la costa.
c) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l'activitat humana, amb els seus valors ecològics i culturals associats.
d) D'acord amb l'anterior, restaurar, protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, paleontològics, arquitectònics i etnològics i immaterials que puguen estar presents a la zona.
e) Promoure la gestió racional i l'ús sostenible dels esmentats recursos ambientals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i cultural.
f) Fomentar l'ús públic de l'espai protegit per mitjà de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístics i culturals. Garantir un espai protegit accessible a totes les persones. Potenciar específicament la utilització de l'antiga via del ferrocarril Alcoi-Gandia com a recurs de primer ordre per al dit ús públic ordenat, atés el seu caràcter d'eix vertebrador del conjunt.
g) Integrar l'exercici dels usos econòmics i socials del sòl i dels recursos naturals, tant els presents en l'actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l'espai protegit, amb els objectius de conservació dels hàbitats, la biodiversitat, el paisatge i els valors culturals.
h) Aconseguir i mantindre un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, tant fluvials com procedents de les fonts i brolladors, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
i) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració d'ambients degradats i la intervenció sobre els processos artificials susceptibles de provocar-los.
j) Fomentar la participació dels distints agents socioeconòmics locals, tant públics com privats, en l'ordenació i la gestió de l'espai protegit.
k) Fomentar la participació de les universitats i centres d'investigació en la realització d'estudis sobre la conservació, la gestió i l'ordenació dels recursos naturals (flora, fauna, geologia, hàbitats i paisatge) del nou espai protegit.
l) Fomentar així mateix la participació en les dites matèries de les administracions local i estatal, afavorint la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre les distintes instàncies administratives amb competències en l'espai protegit.
Article 4. Règim de gestió
La gestió del Paisatge Protegit del Serpis correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de la possibilitat de delegació, comanda de gestió o consorci que preveu l'apartat 8 de l'article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Pla Rector d'Ús i Gestió
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà i tramitarà el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit del Serpis, el qual, en desplegament del règim de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió de l'espai protegit.
2. L'abast, contingut, efectes i tramitació del dit pla rector s'ajustarà al que han establit, amb caràcter genèric, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 29 de l'esmentada Llei 11/1994, el Pla Rector d'Ús i Gestió podrà establir àrees d'esmorteïment d'impactes en l'entorn del paisatge protegit.
Article 6. Consell de Participació
1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit del Serpis, adscrit a la conselleria competent en matèria de medi ambient, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor de la dita conselleria en la gestió de l'espai protegit.
2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Quant a les dites funcions, el Consell de Participació constituïx un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i és així mateix una via per a canalitzar les iniciatives dirigides a la gestió del paisatge protegit.
3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit del Serpis es compon dels membres que s'indiquen a continuació:
a) El president nat del Consell de Participació.
b) El president del Consell de Participació.
c) Un representant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
d) Un representant de la conselleria competent en matèria d'agricultura.
e) Un representant de la conselleria competent en matèria de cultura.
f) Un representant de la conselleria competent en matèria d'infraestructures.
g) Un representant de la conselleria competent en matèria de turisme.
h) Un representant de la Diputació Provincial d'Alacant.
i) Un representant de la Diputació Provincial de València.
j) Un representant per cada un dels ajuntaments d'Ador, Alcocer de Planes, Alcoi, Almoines, Beniarjó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l'Alqueria d'Asnar, l'Orxa, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gandía i Villalonga.
k) Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, triats per les dites organitzacions.
l) Dos representants d'associacions de propietaris de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el paisatge protegit, triat per les dites entitats.
m) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de caçadors dels municipis del paisatge protegit, triats per les dites entitats.
n) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de pescadors dels municipis dels paisatge protegit, elegit per aquestes entitats.
o) Dos representants, amb caràcter rotatori biennal, de les universitats públiques de la Comunitat Valenciana, designat per aquestes universitats.
p) Un representant de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, triat per aquesta entitat.
q) Dos representants, amb caràcter rotatori biennal, d'associacions vinculades a la conservació o estudi del medi ambient, el paisatge o el patrimoni cultural en l'àmbit del paisatge protegit, triat per aquestes entitats.
r) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les associacions excursionistes vinculades a la zona, triat per les dites entitats.
s) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
t) Un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d'Alacant.
u) Un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València.
4. El president nat del Consell de Participació.
De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es modifica la composició de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà el president nat del Consell de Participació. Quan assistisca a les seues reunions, ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, tenint tots els drets i obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.
5. El president del Consell de Participació:
a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, i pot recaure el nomenament en un dels membres del Consell.
b) En absència del president nat, les funcions d'aquest durant les sessions seran assumides pel president.
c) Quan assistisca a les sessions el president nat, el president del Consell de Participació tindrà la consideració de vicepresident del dit òrgan col·legiat durant aquestes sessions.
6. El secretari del Consell de Participació.
El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, pot ser un membre del dit òrgan col·legiat o bé una persona al servei de les administracions autonòmica o local, i en aquest cas assistirà amb veu però sense dret de vot.
7. La constitució, convocatòria, règim de les sessions i d'adopció d'acords, i en general, el funcionament intern del Consell de Participació s'ajustarà al que establixen els articles 22 a 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
El Consell de Participació, sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, podrà aprovar les pròpies normes de funcionament o de règim intern per al millor exercici de les seues atribucions, la proposta de les quals serà redactada pel secretari.
8. Per al correcte exercici dels seus comeses, el Consell de Participació podrà organitzar-se en les comissions que siguen necessàries. Amb caràcter permanent o temporal, les dites comissions podran exercir, per delegació del Consell, al qual donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit.
Article 7. Finançament del paisatge protegit
Per a la gestió del Paisatge Protegit del Serpis el Consell habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici de les aportacions materials de les quals puguen disposar els ajuntament implicats i altres administracions o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en la dita gestió.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
El règim jurídic sancionador en l'àmbit del paisatge protegit serà l'establit, amb caràcter general, en els articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller competent en matèria de medi ambient perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desenvolupament del present decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Tercera
D'acord amb l'article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el Pla Rector d'Ús i Gestió del paisatge protegit s'aprovarà en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor del present decret.
València, 13 d'abril de 2007
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS


linea
Mapa web