Conselleria de Territori i Habitatge. ACORD d'1 de setembre de 2006, del Consell pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat l'Ermita al terme municipal de Castelló de Rugat. [2006/10175]
(DOGV núm. 5339 de 05.09.2006) Ref. Base de dades 4760/2006
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Castelló de Rugat
ACORD d'1 de setembre de 2006, del Consell pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat l'Ermita al terme municipal de Castelló de Rugat. [2006/10175]
El Consell, en la reunió del dia 1 de setembre de 2006, va adoptar l'acord següent:
L'àmbit territorial del paratge denominat l'Ermita comprén terrenys que pertanyen al municipi de Castelló de Rugat, en la comarca de la Vall d'Albaida, al sud de la província de València.
La zona proposada, de 5,8 ha d'extensió, reunix valors paisatgístics, de patrimoni cultural i recreatius que en justifiquen la declaració.
La lloma de l'Ermita, coneguda també com a Tossal de Sant Antoni, és un xicotet turó als peus del qual es troba la població. S'eleva 50 m per damunt de la població, dels 320 m als 370 m en la cota més alta, on es troba l'ermita. La lloma té forma allargada, amb orientació SO-NE, en la qual domina l'exposició de solana enfront de la d'ombria.
En el paratge hi ha dos tipus de formacions geològiques. En primer lloc i ocupant la major extensió, se troben argiles bigarrades amb guixos del triàsic (Keuper). Aquesta formació ocupa part del vessant sud de la lloma de l'ermita i consistix en argiles bigarrades essencialment roges, amb escasses intercalacions de guix i en diversos punts algun tram d'arenoses poc cementades, grogues i roges. La part alta de la lloma està formada per lloses de calcàries del juràssic (Malm). Són calcàries grises molt ben estratificades en bancs de 0,4 a 2 m. En els límits del paratge es troben altres dos tipus de formacions. Per un costat llims rosats quaternaris d'aiguavés (plistocé), molt carbonatats, amb còdols aïllats de calcària que procedixen d'un paleosòl amb transport posterior per erosió en xaragalls difusa. En el vessant nord, el paratge limita amb la gran formació de margues en fàcies tap del terciari (miocé) que recobrix la major part de la conca d'Albaida. Consistix en una potent i monòtona sèrie de margues la potència de les quals supera el quilòmetre en el centre. Tectònicament l'alineació més pròxima és el sinclinal de Salem, que es definix com una estructura sinclinal aparentment suau des de Salem cap a l'Alt de la Creu, al nord de l'Orxa.
La proximitat del paratge al nucli urbà, el seu ús habitual com a lloc d'oci pels habitants de Castelló de Rugat i la vinculació al culte religiós han condicionat de forma notòria la vegetació que hi existix, traduint-se tot això en una forta presència d'espècies introduïdes i ornamentals. La vegetació natural es troba sobretot en la part oest del vessant, coincidint amb la zona menys visitada i on la carstificació es torna més aparent i arriba a dificultar el pas. Predominen espècies típiques del matoll termomediterrani com el romer (Rosmarinus officinalis), el coscoll (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus) etc. En l'estrat arbori hi ha carrasques (Quercus ilex) de port baix i pins blancs (Pinus halepensis). Es troben també les restes d'antics cultius representats per figueres disperses i ametlers en els bancals situats en la part baixa. Vinculades amb el ritu religiós hi ha les plantacions de xiprers (Cupressus sp.) que jalonen tota la pujada cap a l'ermita. Una de les espècies més interessants que pot trobar-se en el paratge és el garrofer del diable (Anagyris foetida). És un arbust de la família de les lleguminoses caracteritzat pel mal olor que desprén i la presència del qual està relacionada amb antics bastions, talaies i punts de defensa en els quals es creu que era usat a l'Edat Mitjana per a enverinar llances i puntes de fletxa.
Quant a la fauna, igual que en el cas de la vegetació, està afectada per un alt grau d'influència antròpica. Es troben algunes espècies de rèptils com la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la colobra bastarda (Malpolon monspessulanum), la colobra escalonada (Elaphe scalaris) i el dragó comú (Tarentola mauritanica). Pel que fa els mamífers, destaquen l'eriçó comú (Erinaceus europaeus) i les musaranyes comunes i nana (Crocidura russula i Suncus etruscus). No obstant això, el grup més representatiu són les aus. Quasi totes les aus típiques d'aquesta zona són pardals; entre els més habituals es poden citar el teuladí (Passer domesticus), el gafarró (Serinus serinus), la cadernera (Carduelis carduelis), la merla (Turdus merula), la palput (Upupa epops), la mallerenga carbonera (Parus major), el verderol (Carduelis chloris), l'ononeta cuablanca (Delichon urbica), l'oroneta (Hirundo rustica), el capsot comú (Lanius senator) i el mussol comú (Athene noctua). En la pineda es pot citar el carboner garrapinos (Parus ater), la mallerenga xicoteta (Parus cristatus), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) o el pardal xarrec (Passer montanus).
El paratge presenta elements destacables des del punt de vista historicocultural. La zona ha sigut poblada des de temps prehistòrics, com testifiquen les restes trobades en la veïna població de Beniarrés, en la qual s'han trobat restes d'activitat humana durant el Neolític en la cova de l'Or, situada a 700 m d'altura en la cara sud de la serra del Benicadell. La lloma de l'Ermita disposa d'una posició estratègica, de manera que els primers pobladors la van triar com a lloc d'assentament. Malgrat la troballa d'algunes peces que correspondrien a èpoques anteriors, és en l'època ibèrica quan té el seu màxim esplendor, donant mostres clares d'aquesta cultura. Actualment no queden restes del poblat ibèric, no obstant això, no fa tant de temps que la zona es coneixia com la partida del Castellet, clara herència verbal de l'existència d'un poblat en altura que probablement presentaria muralles defensives. També s'han trobat restes d'època romana. És entre finals del segle III i principis del II a.C. quan l'antic poblat de la cima va anar ocupant les vessants, amb la finalitat d'obtindre una millor situació respecte a les terres de cultiu i past, i també davant de les vies de comunicació. En tot cas no es va formar un poblat pròpiament dit. No va ser fins a principis del segle I quan comença a veure's amb claredat la implantació dels nous patrons d'assentament i ocupació del territori. Després d'un període curt de domini visigot (poc més d'un segle), es va iniciar la invasió musulmana l'any 711. Al començament del segle XI amb la formació dels denominats regnes de Taifes apareixen conflictes territorials que fan necessària la protecció, induint l'aparició de construccions acostades a la falda del castellet de l'ermita. Segurament, el nucli primitiu de Castelló estava emmurallat, partint la muralla la part baixa del turó de l'ermita. Les primeres notícies escrites que parlen de la població com a nucli urbà, diferenciat de la resta de pobles, daten de l'època del regnat de Jaume I.
En la mateixa ermita hi ha una exposició de restes arqueològiques de la zona amb els corresponents panells explicatius, en la qual es troben elements testimonials de l'evolució històrica exposada.
Des del punt de vista ambiental, el paratge de l'ermita apareix com un pulmó verd en un entorn en què dominen els cultius, les zones urbanitzades i industrials, en el qual es pot destacar la funció ecològica servint de refugi per a distintes espècies de fauna. Aquest valor es veurà reforçat en un futur immediat per les accions de restauració i millora ecològica que es mamprendran per part de l'ajuntament.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Castelló de Rugat, la Generalitat, en l'exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals de l'espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, establix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que regulen posteriorment els decrets 109/1998, de 29 de juliol, i 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals. Figura que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista dels valors naturals i l'interés d'aquest, la seua potencialitat per a l'ús públic ordenat del medi i l'interés mostrat per l'Ajuntament de Castelló de Rugat, i com s'han complit els tràmits previstos en el Decret 109/1998, de 29 de juliol, del Consell, pel qual es regula la declaració de paratges naturals municipals i les relacions de cooperació entre la Generalitat i els municipis per a la seua gestió, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, i a proposta del conseller de Territori i Habitatge, el Consell
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara Paratge Natural Municipal la zona denominada l'Ermita, en el terme municipal de Castelló de Rugat i s'establix per a aquest un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Per raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del paratge natural municipal, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'admet ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El paratge natural municipal es localitza en el terme municipal de Castelló de Rugat, en la província de València, i figura la delimitació descriptiva i gràfica en els annexos I i II del present acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica prevaldrà la primera d'aquestes.
3. Qualsevol modificació del que establix aquest acord ha de ser aprovada per acord del Consell.
Tercer. Administració i gestió
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Castelló de Rugat.
2. La direcció general amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels serveis territorials de València de la Conselleria de Territori i Habitatge, qui prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
3. El Pla especial de protecció del paratge natural municipal podrà definir mecanismes de participació de la Diputació Provincial de València o altres organismes i entitats en la gestió de l'espai protegit.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, poden continuar duent-se a terme les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració, d'acord amb les seues regulacions específiques i allò que ha establit el present acord i la normativa que el desenvolupe.
En l'àmbit del paratge natural municipal regiran les mesures següents:
a) Les competències de les administracions públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del paratge natural municipal, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a aquest.
b) Queden prohibides en l'àmbit de l'espai protegit totes aquelles activitats mineres i extractives.
c) Es prohibix en l'àmbit de l'espai protegit la recol.lecció, la tala o l'arrabassament de les espècies vegetals, com també la recol.lecció de les espècies de fauna, excepte en aquells casos amb finalitat científica, educativa o conservacionista, després de l'informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient i del Consell de Participació, i autorització de l'Ajuntament de Castelló de Rugat.
d) En aquelles àrees en què, per les seues especials característiques, l'Ajuntament de Castelló de Rugat considere necessari establir limitacions a l'accés lliure de visitants a fi de preservar la flora, la fauna i la gea del paratge natural municipal, únicament es podrà accedir per a la realització d'activitats relacionades amb la gestió del paratge o amb treballs d'investigació científica previ informe de la conselleria competent en matèria de medi ambient i del Consell de Participació, i autorització de l'Ajuntament de Castelló de Rugat.
e) No es permetrà la instal.lació d'elements visuals artificials de caràcter permanent que limiten el camp visual, trenquen l'harmonia del paisatge o desfiguren les seues perspectives, excepte en els casos excepcionals o quan estiga imposat pel normal desenvolupament de les activitats autoritzades, sempre que es garantisca la minimització dels efectes sobre la natura i el paisatge.
f) Mentre no siga aprovat el Pla especial de protecció, tota acció, ús, aprofitament, pla o projecte no previst en els apartats anteriors i que, siga capaç d'afectar els valors naturals de l'espai, pretenga realitzar-se en l'àmbit d'aquest, ha de ser autoritzat per l'Ajuntament de Castelló de Rugat. El Pla especial de protecció establirà les activitats autoritzades i definirà aquelles que han de ser objecte d'autorització especial per part de l'Ajuntament de Castelló de Rugat.
Cinqué. Pla especial de protecció
1. La redacció i l'aprovació inicial del Pla especial de protecció es realitzarà en el termini de dos anys des de la declaració del Paratge Natural Municipal l'Ermita. Transcorregut aquest termini, la Conselleria de Territori i Habitatge podrà subrogar-se les competències municipals.
2. El Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal l'Ermita, d'acord amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, contindrà almenys les determinacions següents que, en conjunt, suposaran el marc d'actuació en què es desenvoluparan els pressupostos i les actuacions anuals del paratge natural municipal:
a) Delimitació i àmbit territorial.
b) Règim de protecció de l'espai natural protegit.
c) Regulació d'usos i activitats, amb especial referència al règim de les activitats d'investigació científica.
d) Normes relatives a l'ús públic.
e) Programa economicofinancer.
3. Efectes: el Pla especial de protecció serà vinculant tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Sisé. Consell de Participació del paratge natural municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal l'Ermita com a òrgan col.legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col.laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà format per:
a) Tres representants triats per l'Ajuntament de Castelló de Rugat, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, diferent de l'ajuntament. En cas que no existisca, se sumarà aquest lloc a la representació del grup c).
c) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col.laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
d) Un representant de la direcció general amb competències en espais naturals protegits en els serveis territorials de València de la Conselleria de Territori i Habitatge.
e) El president del Consell de Participació.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal l'Ermita es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest.
Seran funcions d'aquest òrgan col.legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i aquelles que, si és el cas, establisca l'Ajuntament de Castelló de Rugat.
4. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Castelló de Rugat d'entre els membres del Consell.
5. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest elaborarà i aprovarà una reglament intern de funcionament.
Seté. Mitjans econòmics
1. L'Ajuntament de Castelló de Rugat habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
2. La Conselleria de Territori i Habitatge podrà participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que puguen aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
Huité. Règim de sancions
El règim sancionador en la matèria regulada en el present acord serà l'establit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
Nové. Règim transitori
1. Mentre no s'aprove el Pla especial de protecció, la Conselleria de Territori i Habitatge i l'Ajuntament de Castelló de Rugat mantindran un especial control i seguiment d'aquelles actuacions i projectes que afecten l'objecte del present acord.
2. Mentre no s'aprove el Pla especial de protecció, qualsevol revisió del planejament urbanístic que afecte terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal incorporarà les mesures de protecció establides en el present acord.
Deu. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que siga necessari per a l'execució i el desenvolupament del present acord.
Onze. Efectes
El present acord produirà efectes a partir del dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
Contra el present acord, els interessats poden interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la publicació d'aquest acord, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l'article 10 i concordants de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del Consell de la Generalitat, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, d'acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Valencia, 1 de setembre de 2006.
El vicepresident i secretari del Consell,
Víctor Campos Guinot
ANNEX I
DELIMITACIÓ DESCRIPTIVA DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL L'ERMITA
1. Denominació i localització geogràfica
El paratge es denominarà l'Ermita.
La lloma de l'Ermita (o tossal de l'Ermita o de Sant Antoni, com es coneix en la població) se situa en la vora nord de la població i al sud de la carretera comarcal CV-60. L'ermita es localitza en les coordenades UTM (Fus 30 N): X 726.925, Y 4.306.355
2. Delimitació geogràfica. El paratge queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual tenen les següents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N):
Núm. X Y
1 726937,42 4306211,80
2 726866,76 4306198,60
3 726861,58 4306172,70
4 726800,81 4306161,39
5 726739,09 4306153,38
6 726684,92 4306157,62
7 726675,78 4306178,52
8 726666,28 4306207,03
9 726675,28 4306220,53
10 726696,78 4306236,03
11 726731,29 4306253,03
12 726739,79 4306269,03
13 726756,29 4306277,03
14 726781,79 4306276,53
15 726799,79 4306290,03
16 726799,29 4306299,04
17 726802,30 4306317,54
18 726835,30 4306349,04
19 726866,80 4306370,54
20 726920,81 4306404,05
21 726957,31 4306441,05
22 726975,31 4306452,05
23 727034,82 4306450,05
24 727039,82 4306373,04
25 727021,32 4306322,04
26 726997,82 4306272,53
27 727008,56 4306256,08
28 726981,23 4306224,99
29 726937,42 4306211,80
3. La superfície total del paratge és de 58.000 m².
