ORDRE de 13 d'octubre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Massís de Penyagolosa. [2003/X11071]
(DOGV núm. 4610 de 17.10.2003) Ref. Base de dades 4565/2003
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 17.10.2003 Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: 000 Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, reserva natural Descriptors toponímics: Vistabella del Maestrazgo, Xodos, Lucena del Cid, Villahermosa del Río, Castillo de Villamalefa
ORDRE de 13 d'octubre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Massís de Penyagolosa. [2003/X11071]
El massís de Penyagolosa, localitzat a l'oest de la província de Castelló, es caracteritza per una orografia abrupta, sobretot en el vessant de la mar Mediterrània. Dominen els forts pendents, amb angosts i profunds barrancs llaurats sobre els afloraments calcaris predominants.
Sobre aquest imponent massís destaca el pic de Penyagolosa, que s'alça fins als 1.814 m, la qual cosa el converteix en la segona muntanya més alta de la Comunitat Valenciana. Representa una fita en la nostra geografia i un referent cultural arrelat molt profundament en la tradició valenciana.
L'origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però sembla que prové de l'evolució amb metàtesi del terme pinna'(muntanya) i lucosa'(boscosa), segons diuen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'Orde del Tremp el 1213.
Hi ha multitud de vestigis dels pobles que van habitar i van passar per aquest lloc; així es localitzen poblats ibers, restes de calçades romanes i, sobretot, s'aprecien signes manifests del despoblament actual, la qual cosa es tradueix en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
El santuari de Sant Joan de Penyagolosa, antic convent de Cenobites, està integrat per un conjunt arquitectònic d'estil neoclàssic amb origen en el segle XIV, encara que la confraria de Sant Joan data del segle XVII. Tots els anys se celebren esdeveniments amb centre en el Santuari, el més conegut dels quals és l'antiga romeria dels Pelegrins de les Useres.
El massís de Penyagolosa presenta importants aspectes geològics, tals com la interessant seqüència estratigràfica, representativa de bona part del període cretaci, i els notables traços estructurals i geomorfològics. Entre aquests últims destaquen formes típiques de periglacialisme, com espectaculars formacions kàrstiques com el poljé de Vistabella, el canó del riu de Montlleó i distintes coves d'interés.
La vegetació que es desenvolupa en el massís varia en funció de l'altitud. Per sota dels 1.000 m dominen les formacions vegetals de carrasques (Quercus ilex ssp rotundifolia) i pi blanc (Pinus halepensis), ben estructurades i amb una rica vegetació arbustiva. Per damunt de la cota anterior, els pinars de pi blanc són substituïts per pinassa (Pinus nigra) i pinastre (Pinus pinaster), aquest últim sobre sòls descarbonatats. En aquestes altituds és freqüent observar formacions de savina turífera (Juniperus thurifera), indicatives d'un clima més continental. Ha de destacar-se així mateix la presència de roure valencià (Quercus faginea), teix (Taxus bacata) i til·ler (Tilia platyphyllos), com també les interessants formacions de roure reboll (Quercus pyrenaica) sobre sòls silicis.
Entre la fauna associada a aquest riquíssim ecosistema forestal i als seus cingles hi destaca l'ornitofauna de grans rapaces diürnes i nocturnes, com l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), objecte aquesta última d'un seguiment específic de les poblacions durant els últims anys. També és rellevant la presència del trencapinyes (Loxia curvirrostra) i de la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Entre els mamífers és important la presència de gat salvatge (Felix silvestris), cabra salvatge (Capra pyrenaica), geneta (Genetta genetta) i teixó (Meles meles). Menció a banda mereix la major població valenciana del rata penada de cova (Miniopterus schreibersii). Entre la fauna invertebrada sobreïxen les palometes graèlsia (Graellsia isabelae) i apol·lo (Parnassius apollo), objecte d'una investigació científica patrocinada per la Conselleria de Territori i Habitatge. Aquesta gran riquesa biològica ha justificat la consideració del massís com a lloc d'interés comunitari (LIC), i també ha sigut declarat zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, preveu la figura de pla d'ordenació dels recursos naturals (PORN) com a instrument específic per a l'ordenació d'aquests recursos en el territori de la Comunitat Valenciana, i en els articles 32 a 36 estableix les característiques, l'abast, el contingut i la tramitació d'aquests plans, els quals són aprovats per decret del Govern Valencià.
Des del punt de vista ambiental i paisatgístic, com també atenent les potencialitats d'ús social del medi en relació amb l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la naturalesa, la part central o nuclear de l'àmbit territorial del PORN, amb centre en el mateix pic de Penyagolosa i els contraforts immediats, reuneix mèrits objectius indiscutibles per a la futura habilitació en aquest d'una de les figures jurídiques de protecció dels espais naturals previstes en la citada Llei 11/1994.
D'acord amb aquest criteri, l'àmbit del PORN coincideix, en el dit sector central del seu àmbit, amb una part substancial de l'àrea LIC / ZEPA denominada Penyagolosa, definida per la presència d'hàbitats de flora i fauna d'interés comunitari europeu. Sembla adequat considerar aquest sector central, en principi, com a base per a la futura delimitació de l'espai natural protegit a què fa referència el paràgraf anterior.
L'àmbit del PORN es completa amb altres sectors perimetrals a la zona LIC, en els termes municipals de Vistabella del Maestrat i Xodos. Aquests sectors es consideren d'interés per una combinació de valors biòtics, geològics, paisatgístics, socioeconòmics i culturals, complementaris dels valors específicament naturalístics associats a la zona LIC / ZEPA i que, en el conjunt, són totalment adequats com a objecte de protecció i ordenació per part d'un PORN, entés aquest com a instrument per a la planificació integral dels recursos naturals i culturals del territori rural. Aquestes àrees més externes del PORN, per tant, poden, en principi, reunir les condicions previstes en l'article 29 de la citada Llei 11/1994 per a les àrees d'esmortiment d'impactes d'un futur espai natural protegit.
L'article 28 de la citada Llei 11/1994 articula un règim de protecció preventiva aplicable als àmbits territorials dels projectes de PORN, amb caràcter cautelar durant el període transitori fins a l'aprovació definitiva d'aquests. Aquest règim habilita l'administració per a adoptar les mesures necessàries, les quals poden incloure la prohibició de determinats actes, la suspensió de l'atorgament de llicències i autoritzacions per a l'execució de determinades activitats o la suspensió de la tramitació del planejament urbanístic amb incidència sobre els valors naturals. La forma d'aplicació d'aquestes mesures cautelars s'estableix per acord del Govern Valencià.
Per tot això, en exercici de les competències i atribucions conferides per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el conjunt de la legislació ambiental estatal i autonòmica d'aplicació al cas, correspon iniciar l'expedient d'elaboració i aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals del massís de Penyagolosa, i a l'efecte
ORDENE
Article 1
S'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals del massís de Penyagolosa, l'àmbit territorial provisional del qual figura com a annex a aquesta ordre. El dit àmbit, l'extensió del qual és de 26.491,7 hectàrees, comprén la totalitat dels termes municipals de Vistabella del Maestrat i Xodos, com també part de Villahermosa, Llucena i Castillo de Villamalefa, municipis tots ells situats a la província de Castelló.
Article 2
1. De conformitat amb el que disposa l'article 28 de la Llei 11/1994, de 27 de març, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, dins del dit àmbit tampoc podrà atorgar-se cap autorització, llicència o concessió per part de les administracions públiques, que habilite per a la realització d'actes de transformació de la realitat física i biològica sense haver-hi, amb caràcter previ, informe favorable de la Conselleria de Territori i Habitatge. El dit informe serà de caràcter preceptiu i vinculant, i haurà de ser emés per l'administració actuant en el termini màxim de 90 dies.
2. Les mesures cautelars a què fa referència l'anterior apartat 1, de conformitat així mateix amb el citat article 28 de la Llei 11/1994, tindran una vigència màxima de tres anys i podran ser complementades i especificades, per a un millor compliment dels objectius del pla, mitjançant un acord del Govern Valencià a proposta del conseller de Territori i Habitatge.
Article 3
Es faculta la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge per a realitzar les actuacions tendents a l'elaboració i aprovació del Pla d'ordenació dels recursos naturals del massís de Penyagolosa, amb la tramitació prèvia de l'oportú expedient, d'acord amb el procediment legalment previst.
DISPOSICIÓ FINAL
La present ordre entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 13 d'octubre de 2003
El conseller de Territori i Habitatge,
