ACORD de 23 de juny de 2006, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Bovalar de Sant Jordi, al terme municipal de Sant Jordi. [2006/7729]
(DOGV núm. 5291 de 29.06.2006) Ref. Base de dades 3586/2006
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 30.06.2006 Notes: Declaració de Paratge Natural de Bovalar de Sant Jordi. -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Sant Jordi
ACORD de 23 de juny de 2006, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Bovalar de Sant Jordi, al terme municipal de Sant Jordi. [2006/7729]
El Consell, en la reunió del dia 23 de juny de 2006, va adoptar l'acord següent:
El paratge natural Bovalar es localitza al terme municipal de Sant Jordi, en la comarca del Baix Maestrat, i compta amb una extensió de 27,38 ha.
Des del punt de vista geològic, l'àrea considerada s'emmarca en la plana al·luvial plioquaternària de Vinaròs-Peníscola, conformada a partir de l'erosió dels relleus mesozoics carbonatats adjacents, per mitjà del desenvolupament dels ventalls al·luvials del riu Cérvol, rambla de Cervera, barranc d'Aiguaoliva, barranc del Surrac i altres. Els materials són conglomerats, graves, arenes i argiles rogenques de finals del terciari (neogen\pliocé) i principis del quaternari, amb predomini dels materials calcaris.
La vegetació climàcica pròpia de la zona considerada correspondria a boscos de l'associació Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae, vegetació de carrascar termòfil, amb predomini de faneròfits esclerofil·les. La vegetació actual està constituïda per etapes de regressió d'aquests boscos, i està dominada per matolls esclerofil·les de l'associació Querco cocciferae-Lentiscetum, formada per espècies més representatives com el coscoll (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus), a més de les etapes de regressió pròpies d'aquest matoll, corresponents a l'aliança Rosmarino-Ericion, amb el romer (Rosmarinus officinalis) i el bruc d'hivern (Erica multiflora) com les espècies més representatives i amb la intercalació de llistonars de l'aliança Phlomido-Brachypodion. Actualment, la major part del paratge presenta una coberta arbòria formada per una pineda secundària de Pinus halepensis procedent de repoblació amb un sotobosc de matoll mediterrani termòfil.
Cal destacar que en aquest espai es presenten dos hàbitats naturals d'interés en el marc de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. Aquests són, concretament, el definit pel codi UE 5330 Querco cocciferae-Lentiscetum i el 6220 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum. Aquest últim es considera un hàbitat prioritari i engloba un grup d'herbassars i pastos que es creixen majoritàriament sobre sòls calcaris. En el cas del paratge Bovalar de Sant Jordi, es tracta d'herbassars pseudoestèpics dominats per gramínies perennes de dimensió reduïda del gènere Brachypodium.
La fauna està caracteritzada per la presència majoritària d'espècies adaptades a mitjans antropitzats, amb zones de cultius i àrees de matoll i pineda. Així i tot, és possible trobar espècies d'interés per a la conservació, amb estatus d'espècie protegida pel Catàleg valencià d'espècies amenaçades. Entre l'herpetofauna destaca la presència del fardatxo ocel·lat (Lacerta lepida), entre les aus el gaig (Garrulus glandarius) i el cruixidell (Emberiza calandra). Entre els mamífers es troba la musaranya comuna (Crocidura russula), l'eriçó comú (Erinaceus europaeus), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles) i la mostela (Mussola nivalis). A més, d'aquestes espècies més notables podem trobar altres espècies d'interés. Així entre les aus trobem les busqueretes (Sylvia Melanocephala, S. Undata, S. cantillans), el bitxac comú (Saxicola torcuata), la marellenga carbonera (Parus major), el capsot (Lanius senator), la cadernera (Carduelis carduelis), el verderol (C. chloris) i el gafarró (Serinus serinus). Els mamífers estan representats per espècies com el ratolí de camp comú (Apodemus sylvaticus), la musaranya nana (Suncus etruscus), el conill (Oryctolagus cuniculus) i, ocasionalment, l'esquirol (Sciurus vulgaris).
Quant als valors paisatgístics cal assenyalar que el paratge s'emmarca en una zona de transició entre els relleus calcaris situats més a l'oest, amb majors pendents i caràcter més forestal, i la plana al·luvial costanera, ocupada per cultius de secà. La conca visual és àmplia, amb una bona perspectiva de l'entorn, que comprén des dels relleus de les imponents muntanyes de la zona del Ports i la Tinença, fins a la línia de la costa, la qual cosa oferix als visitants la possibilitat de disfrutar d'atractives panoràmiques.
Quant al patrimoni cultural cal assenyalar la presència de tres antics forns per a la fabricació de calç, elements de gran interés etnològic.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Sant Jordi, la Generalitat, en l'exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, establix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que es va regular posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, a la vista dels valors naturals i l'interés com a lloc d'oci de l'esmentat Paratge, de l'interés de l'Ajuntament de Sant Jordi, i com s'han complit els tràmits previstos en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, el Consell
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara Paratge Natural Municipal la zona denominada Bovalar de Sant Jordi, al terme municipal de Sant Jordi, i s'establix per a aquest un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Per raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del Paratge Natural Municipal, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'admet ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal es localitza en el terme municipal de Sant Jordi, en la província de Castelló, i figura la seua delimitació descriptiva i gràfica en els annexos I i II del present acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica prevaldrà la primera d'aquestes.
3. No es considerarà revisió l'alteració dels límits que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
Tercer. Administració i gestió
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal correspon a l'Ajuntament de Sant Jordi.
2. La Direcció General amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels Serveis Territorials de Castelló, de la Conselleria de Territori i Habitatge, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del Paratge Natural Municipal.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, podran continuar duent-se a terme les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració, d'acord amb les seues regulacions específiques i el que ha establit el present acord i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi.
En l'àmbit del Paratge Natural Municipal les competències de les administracions públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del Paratge Natural Municipal, i s'avaluaran amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a aquest.
Cinqué. Pla especial de protecció
1. Per raó del que establix l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi, en el terme municipal de Sant Jordi.
2. En l'annex III d'aquest acord s'inclou la part dispositiva del citat Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi.
3. Les disposicions del Pla especial de protecció seran vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Sisé. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal el Bovalar de Sant Jordi, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats
2. El Consell de Participació estarà format per:
a) Dos representants triats per l'Ajuntament de Sant Jordi, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, diferent de l'Ajuntament. En cas que no existisquen o renuncien a la participació, se sumarà aquest lloc a la representació del grup c).
c) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
d) Un representant de la Direcció General amb competències en espais naturals protegits en els Serveis Territorials de Castelló, de la Conselleria de Territori i Habitatge.
e) El president del Consell de Participació.
L'Ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el Paratge Natural Municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per acord del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest.
Seran funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Sant Jordi d'entre els membres del Consell.
5. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació es podran aprovar unes normes internes de funcionament.
Seté. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que siga necessari per a l'execució i el desenvolupament del present acord.
Huité. Efectes i revisió
1. El present acord produirà efectes a partir del dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
2. Qualsevol modificació del que establix el present acord ha de ser aprovada al seu torn per acord del Consell, i en aquest cas han de seguir-se els mateixos tràmits.
Contra el present acord, els interessats poden interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent a la publicació d'aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l'article 10 i concordants de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del Consell, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació del present acord en el Diari Oficial de la Generalitat, d'acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Valencia, 23 de juny de 2006
La consellera-secretària del Consell, per substitució,
GEMA AMOR PÉREZ
ANNEX I
DELIMITACIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL BOVALAR DE SANT JORDI
1. El paratge està format per les parcel·les 86 i 178 del polígon cadastral 11 de Sant Jordi, incloent el tram de camí que passa entre ambdós i excloent les instal·lacions esportives i la zona d'aparcament ubicades en la parcel·la 86 (subparcel·les e, f, g i h).
2. Els límits del paratge són els següents: al nord-oest: carretera CV-136 de Sant Jordi a Cervera del Maestre; al nord-est: camí i terrenys de cultiu de la partida Comellar; al sud-oest: camí del Mas d'En Vernet i cultius situats entre el Bovalar de Fora i el Bovalar de Dins, i al sud-est: cultius de la partida del Mas d'En Vernet.
3. Delimitació geogràfica: el paratge queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual tenen les següents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N):
Núm. X Y
1 781922,39 4488271,77
2 781838,66 4488405,35
3 781774,77 4488500,20
4 781730,11 4488573,53
5 781661,62 4488667,19
6 781690,60 4488723,54
7 781707,38 4488715,97
8 781932,49 4488734,91
9 782023,22 4488802,42
10 782020,07 4488860,47
11 782109,32 4488793,31
12 782274,79 4488640,97
13 782331,23 4488583,89
14 782269,96 4488411,56
15 782157,40 4488148,48
16 782130,66 4488060,86
17 782096,02 4488024,97
18 782057,63 4488074,31
19 782005,64 4488158,56
4. La superfície total del paratge és de 27,38 ha.
ANNEX III
PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL BOVALAR DE SANT JORDI, AL TERME MUNICIPAL DE SANT JORDI.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
El present Pla especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constituïx, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 86 i següents del Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi, per raó de la conservació i la millora de la fauna i la flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constituïx, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i les activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. El paratge està format per les parcel·les 86 i 178 del polígon cadastral 11 de Sant Jordi, incloent el tram de camí que passa entre ambdós i excloent les instal·lacions esportives i la zona d'aparcament ubicades en la parcel·la 86 (subparcel·les e, f, g i h).
2. Els límits del paratge són els següents: al nord-oest: carretera CV-136 de Sant Jordi a Cervera del Maestre; al nord-est: camí i terrenys de cultiu de la partida Comellar; al sud-oest: camí del Mas d'En Vernet i cultius situats entre el Bovalar de Fora i el Bovalar de Dins i al sud-est: cultius de la partida del Mas d'En Vernet.
3. Es troba dins de la muntanya pública Bovalar (CS-3022), la propietat de la qual és municipal i la gestió de la qual està consorciada amb l'administració forestal, que actualment és competència de la Conselleria de Territori i Habitatge, de la Generalitat.
4. El paratge té una superfície de 27,38 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ajustarà al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aqueste PE s'aplicaran directament, amb caràcter subsidiari, quan el planejament urbanístic municipal no continga les determinacions oportunes i detallades per a la protecció dels valors naturals presents en l'àmbit d'aplicació del PE.
3. El planejament municipal que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, assignant les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris ací establits, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Quan de la informació detallada elaborada per a la redacció del planejament municipal resulte discrepant entre els documents d'aquest PE i la realitat existent, s'aplicarà la normativa que millor s'ajuste a la realitat, excepte en el cas que la dita discrepància es dega a accions o intervencions produïdes amb posterioritat a l'aprovació d'aquest PE, i en aquest cas s'aplicaran les determinacions d'aquest i s'exigirà l'adopció de les mesures necessàries per a restituir el terreny a l'estat reflectit en el PE.
5. Les determinacions d'aquest PE s'entendran sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest PE així com les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible. En el cas que la normativa continguda en aquest PE siga més detallada o protectora s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas l'aprofitament urbanístic dels terrenys es realitzarà d'acord amb les previsions d'aquest PE.
6. L'establiment de zones de protecció i categories de sòls o activitats es realitzarà únicament als efectes protectors d'aquest PE, sense que això pressupose l'existència d'altres consideracions urbanístiques o d'ordenació territorial. Les normes o recomanacions contingudes en aquest PE constituïxen un element més que s'ha de tindre en compte a l'hora d'ordenar integralment el territori per mitjà del corresponent planejament general.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà d'acord amb l'article 43 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, que remet per a la tramitació a la legislació urbanística; i es requerix l'estimació d'impacte ambiental positiva per part de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les determinacions del PE tindran efectes des del dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, i seguiran vigents fins que no es revise el PE, per haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació.
3. No es considerarà revisió del PE l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
4. La revisió o la modificació de les determinacions del PE podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del Pla especial es correspon amb el que disposa l'article 91 del Reglament de planejament de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell. I, en concret, inclourà els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa: inclourà els aspectes descriptius i justificatius, així com els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa: la normativa del present PE es dividix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incidixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats segons els valors que inclouen.
3. Plànols: El Pla especial inclou els plànols següents:
i) Plànols d'informació.
ii) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE ha d'atendre's el que resulte de la consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i els principis que han orientat la redacció del PE.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també per la memoria, de manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en el present pla serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Sant Jordi, sense perjudici de les competències sectorials que puguen existir.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge se sotmetran al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació sectorial autonòmica valenciana sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
La present normativa, en les seues normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requerix l'autorització especial de l'Ajuntament de Sant Jordi, i aquells que requerixen informe vinculant de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjudici de l'obligació d'obtindre les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, així com en concordança amb el que establix la present normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ D'USOS
I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS
DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ 1ª
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, així com aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig abusiu d'aquest i dels seus recursos naturals.
Article 11. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar que el terreny absorbisca aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només podrà ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 12. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 de la Llei d'aigües es prohibix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte a un llit públic, canal de reg, o aqüífer subterrani, d'aigües residuals la composició química o contaminació bacteriològica de les quals puguen impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.
2. Es prohibix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, així com l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn; excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.
3. Per a la concessió de la llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha d'ajustar-se a les condicions de qualitat exigides per als usos a què serà destinada; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 13. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de nous pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ 2ª
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 14. Moviment de terres i extracció d'àrids
Es prohibix l'extracció d'àrids en tot l'àmbit del paratge.
Article 15. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existent, requeriran la redacció d'una memòria o projecte d'aquestes que serà aprovat per l'Ajuntament amb informe del Consell de Participació i de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 16. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibix amb caràcter general la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment de noves àrees de cultiu.
2. Es prohibixen els abancalaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talusos.
3. Sempre que la realització d'una obra estiga acompanyada de la generació de talusos per desmunt o terraplé, serà obligatori la fixació d'aquests per mitjà de repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil, sempre que siguen tractades per mitjà de tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ 3ª
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 17. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del present pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 18. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 15 d'aquestes normes, es prohibix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.
2. Queden sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen enderrocar, talar o mutilar peus dels tàxons de major interés per a la conservació.
3. La tala i la recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals estarà sotmesa a les disposicions de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre la protecció d'espècies endèmiques amenaçades, així com a la legislació sectorial aplicable.
La recollida de parts o llavors, així com l'extracció de les arrels o altres parts subterrànies de les plantes silvestres ha de comptar amb l'autorització expressa del Consell de Participació, per motius científics, educatius o de conservació de les espècies de què es tracte.
4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, mores, etc., sempre que existisca consentiment del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, i ha de recol·lectar-se tallant-se, no es permet-la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
5. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar, únicament, si respon a algun dels criteris següents:
. Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis.
. Com a resultat de mesures fitosanitàries.
. Amb motiu d'estudis científics.
. Per l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas podran recollir-se lliurement pels visitants.
Article 19. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i la recuperació de la coberta vegetal tindran com a objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els seus distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals dirigirà les seues actuacions a la conservació, la millora i la protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i al seu reglament executiu, aprovat pel Decret, 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, s'entén per aquestes tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla. En les zones actualment enjardinades s'evitarà la invasió de les espècies exòtiques en els espais naturals confrontants.
4. Queda prohibit en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la Conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal (tractaments fitosanitaris, repoblacions, introducció d'espècies, etc.). És necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
SECCIÓ 4ª
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 20. Destrucció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge natural, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les seues normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la Direcció General competent en la matèria, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen en el paratge sobre la coberta vegetal, els sòls i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que establix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge natural les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors.
En particular, es prohibix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les seues restes que es troben protegides per la legislació sectorial vigent i per les presents normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 21. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, s'entén per aquesta tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit el pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o l'autoritze.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes en el paratge, així com els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 22. Tanques i closes
Es prohibix l'alçament de tanques i closes de caràcter cinegètic en l'àmbit del pla i, en general, qualsevol tipus de tancament que puga dificultar la normal mobilitat de la fauna, excepte en el cas d'estudis científics d'aclimatació o per a la protecció i la conservació de la fauna, i en aquest cas requerirà l'autorització prèvia de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, i no es permeten en cap cas les tanques electrificades. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ 5ª
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 23. Impacte paisatgístic
1. Es consideraran els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats, que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic, han de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge natural o edificat.
Amb aquest fi, s'evitarà especialment la ubicació en llocs de gran incidència visual, com ara en el veïnat de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural.
2. En tot cas, les instal·lacions i les edificacions en el medi rural han d'incorporar les mesures de camuflament i mimesi necessàries per a la seua integració en el paisatge, adequant-se, en tot cas, a les tipologies tradicionals de la zona.
3. L'Ajuntament tindrà en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, els efectes de la seua realització sobre els valors paisatgístics del paratge.
4. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atesa la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
5. Es protegirà el paisatge entorn d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, arbres exemplars, etc., per als quals s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua preeminència en l'entorn.
Article 24. Publicitat estàtica
1. Es prohibix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. En el paratge s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la seua grandària, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, així com tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
SECCIÓ 6ª
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 25. Patrimoni cultural
1. Es consideraran d'especial protecció tots aquells elements de singular interés arqueològic, etnogràfic, antropològic, històric, paleontològic, geològic i geomorfològic.
2. Els elements i els conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics, podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
3. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà aquesta troballa a la Conselleria competent en matèria de protecció del patrimoni cultural i al Servei Arqueològic Municipal perquè s'avalue i, si és el cas, s'adopten les mesures protectores oportunes.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE LA REGULACIÓ
D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1ª
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 26. Activitats extractives i mineres
Es prohibix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ 2ª
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 27. Concepte
A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, per mitjà de l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no suposen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 28. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible en l'àmbit del pla el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'aquest.
2. Es prohibix l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola, com també la superfície d'aquestes. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament pot efectuar-se sobre les dites àrees.
3. Als efectes previstos en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a 10 anys, o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. Es prohibix, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles davall la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 29. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se'ls s'apliquen, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ 3ª
ACTIVITATS RAMADERES
Article 30. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, la cria, la reproducció i l'aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que s'apliquen.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) Ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons s'establix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'establixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
SECCIÓ 4ª
APROFITAMENT FORESTAL
Article 31. Terrenys forestals
1. A l'efecte del present pla, es consideren muntanyes o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana
2. El Consell promourà la declaració d'utilitat pública, a l'efecte previst en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del pla que no tinguen encara la dita consideració.
3. Es promourà la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'ajuntament o propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de tasques de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 32. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que s'apliquen.
Article 33. Aprofitaments forestals
1. Es consideren com a aprofitaments forestals, a l'efecte d'aquest pla, les fustes, productes de tria, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i de condiment, bolets i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals. Aquests aprofitaments requeriran l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense prejudici del que disposa l'article 18 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que s'apliquen.
3. Es prohibix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics pot limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per a l'administració forestal.
6. Les restes de tales, podes o qualsevol altre tractament silvícola que supose l'extracció o l'eliminació de matèria vegetal que puga incrementar el risc d'incendi o de transmissió de plagues o malalties, han de ser eliminats pel propietari o concessionari en el termini no superior a 30 dies amb posterioritat a aquestes.
Article 34. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que ha determinat la legislació sectorial específica en matèria d'incendis forestals.
2. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'establixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, establix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
3. Es fomentarà l'elaboració d'un pla de prevenció i extinció d'incendis per a la correcta protecció del paratge respecte d'això.
SECCIÓ 5ª
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 35. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del Pla especial, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment complixen les condicions legals establides per a la dita activitat.
Article 36. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que s'aplique.
2. En aquells vedats afectats pel paratge es fomentarà que la totalitat del vedat inclòs en el paratge siga zona de reserva cinegètica.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques en la Comunitat Valenciana, la Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà determinar en l'àmbit del pla, si així ho requerix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del Paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ 6ª
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 37. Activitat industrial
Per considerar-se incompatible amb els objectes de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloses les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ 7ª
ÚS PÚBLIC DE PARATGE
A) PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
Article 38. Pla d'Ús Públic del Paratge
1. Es fomentarà l'elaboració d'un Pla d'Ús Públic del Paratge, que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió a les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del Paratge, efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. Aquest pla establirà una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de recreació concentrada i les activitats esportives establides en els articles 42 i 45, respectivament.
3. El pla l'aprovarà l'ajuntament, amb informe vinculant de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
4. El Pla d'Ús Públic del Paratge inclourà actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest, així com el seu ús adequat i conservació.
B) ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS HOSTALERES I RECREATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 39. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibixen els càmpings i els campaments públics i privats de turisme en tot l'àmbit del paratge natural.
Article 40. Activitats recreatives i d'oci vinculades a construccions
1. Només es permetran en les àrees preparades a l'efecte.
2. Tindran la consideració d'equipaments públics i s'explotaran directament o indirectament per l'ajuntament, amb l'aplicació de mesures correctores en matèria de contaminació acústica, eliminació de barreres arquitectòniques i d'espectacles públics, seguretat i higiene.
Article 41. Instal·lacions i adequacions
Sense perjudici del que disposa l'article 27 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i les instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i conforme a les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars del present PE.
C) ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 42. Recreació concentrada
1. La recreació concentrada es definix com la que es desenvolupa en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com taules, bancs i papereres.
2. Aquesta activitat s'exercirà, exclusivament, en les zones habilitades per a això, sempre dins de l'àrea recreativa i sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents en la zona.
Article 43. Circulació motoritzada en el paratge
1. Amb caràcter general, es prohibix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del Paratge, excepte amb fins d'aprofitament agrari i forestal.
2. S'exceptuen de l'autorització anterior els:
. Vehicles autoritzats per l'ajuntament o consell de participació.
. Vehicles de les Administracions Públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
. Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualssevol altres de naturalesa pública.
. Vehicles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
Article 44. Acampada lliure
Es prohibix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 45. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a això en l'àmbit del paratge requerirà l'autorització prèvia de l'ajuntament.
2. Els particulars poden fer esports quan no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i la flora present en la zona.
3. En tot cas, aquestes activitats han de desenvolupar-se de manera que no es produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents en la zona.
4. Es prohibix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants
SECCIÓ 8ª
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 46. Urbanisme
L'àmbit del PE, a l'efecte urbanístic, manté la seua classificació actual com a sòl no urbanitzable protegit pel seu interés paisatgístic.
Article 47. Edificació
1. Sense perjudici del que establix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, es prohibix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic, i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o la reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa s'ha de respectar en el seu disseny i la composició les característiques arquitectòniques tradicionals, posant especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color extern i detalls constructius. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, pot exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
SECCIÓ 9ª
INFRAESTRUCTURES
Article 48. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, abastiment d'aigua i sanejament, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, en el compliment dels objectius que s'hi plantegen, així com aquelles destinades a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atindre's, a més, a les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als següents requisits genèrics:
. Els traçats i els emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o rebliments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
. Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i ha de procedir, a la terminació de les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
. Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtindre's, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
Article 49. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'Estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, per la qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmeses al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, incloent, així mateix, les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
SECCIÓ 10ª
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 50. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del Paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició, en forma ordenada, dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament, en col·laboració amb la Conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats podran realitzar-se, ateses les característiques i els seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les Administracions Públiques competents o per mitjà de les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A este respecte, se celebraran amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en relació oberta que podrà adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, així com sobre les condicions per a la recuperació o la millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'ajuntament facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 51. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'establix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o a la Conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten, directament o indirectament, la flora, la fauna o els hàbitats protegits requeriran l'autorització prèvia del Consell de Participació. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que realitzarà l'activitat investigadora acompanyarà a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que es durà a terme.
b) Les autoritzacions poden contindre condicions o restriccions per a l'execució del projecte. És possible la seua revocació si les investigacions s'aparten del que establix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar informe al Consell de Participació sobre els resultats, així com sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el supòsit que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars si és el cas.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requerixen autorització prèvia, no obstant això, han de comunicar al Consell de Participació o a l'Ajuntament l'existència del projecte, i han de de facilitar a aquest l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 52. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides per mitjà d'aquest PE, s'ha distingit la totalitat de l'àmbit amb les següents zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
. Àrea forestal.
. Àrea recreativa.
2. Les determinacions inherents a aquesta categoria de protecció constituïxen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i les activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 53. Interpretació
1. En tot el no regulat en aquestes normes particulars s'aplicaran les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA FORESTAL
Article 54. Caracterització
1. Es tracta d'una zona on la vegetació i les condicions naturals proporcionen un lloc idoni per als ecosistemes i el recer d'un ampli espectre d'espècies faunístiques.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
. Preservar la qualitat ambiental.
. Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.
. Mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
. Conservar i restaurar aquells elements arquitectònics singulars, així com les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius suposa, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, es permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 55. Localització
Comprén la major part de l'àmbit del paratge. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en els corresponents plànols d'ordenació del present PE.
Article 56. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i la potenciació dels valors naturals i el manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll, i en especial, mesures per a aconseguir la regeneració natural.
3. Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques, recreatives i naturalístiques, incloent actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables.
4. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
5. Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
6. Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, requeriran informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
7. Sense perjudici del que disposa l'article 18 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, móres, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, i ha de recol·lectar-se tallant-la.
8. Infraestructura de defensa contra incendis forestals, i, si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a això, que estiguen indicades en el Pla local de prevenció d'incendis forestals, prèviament a l'obtenció de llicència urbanística ha de comptar amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
9. Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de prevenció d'incendis tal com preveu l'article 55 de la Llei forestal.
10. L'activitat cinegètica tal com s'inclou en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats del present PE.
Article 57. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial es prohibixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculades a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Construccions i edificacions públiques singulars, com ara construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i cementeris.
e) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, així com qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que suposen deteriorament del paisatge.
f) Infraestructures de qualsevol tipus; excepte les directament vinculades a la prevenció i control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses.
g) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, així com activitats esportives que puguen comportar la degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
h) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
i) El trànsit de vehicles motoritzats fora dels camins en què s'autoritza expressament, excepte per als serveis de vigilància i manteniment de la zona, prevenció i extinció d'incendis.
CAPÍTOL III
ÀREA RECREATIVA
Article 58. Caracterització
1. Comprén la zona annexa al camí vell de Cervera a Sant Jordi.
2. Es tracta d'un espai o enclavament que, per la seua particular ubicació, les seues característiques intrínseques tant de fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, i per les seues especials potencialitats d'ús, complix les funcions següents:
. Una funció didacticonaturalística. Per les seues característiques ecologicoambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
. Una funció social com a lloc d'oci. És una zona que en l'actualitat presenta unes condicions òptimes per al desenvolupament d'activitats recreatives, encara que necessita millorar les seues infraestructures.
3. Aquesta àrea es caracteritza per la seua aptitud per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització tenint el mateix valor paisatgístic que l'espai que la rodeja.
Article 59. Localització
Aquest espai queda assenyalat i delimitat en els corresponents plànols d'ordenació del present PE.
Article 60. Usos permesos
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, així com a les normatives sectorials aplicables.
2. Amb caràcter general les activitats ociorecreatives que definixen l'ús específic d'àrea, les dotacions, les infraestructures i els serveis per al control i el manteniment del medi.
3. Àrees de picnic.
4. Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
5. Instal·lacions vinculades a l'administració i gestió dels recursos ambientals del paratge.
6. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
7. Elements de mobiliari urbà com ara bancs, taules i papereres, així com indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
Article 61. Usos prohibits
1. En general, tots els que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'estos espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La utilització de foc per mitjà de foguerets, fogueres, barbacoes, etc.
e) L'activitat cinegètica.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 62. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal correspon a l'Ajuntament de Sant Jordi.
2. La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del Paratge Natural Municipal.
3. El règim de gestió del Paratge atendrà el marc establit amb caràcter genèric per als Paratges Naturals Municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, així com a les determinacions específiques que establix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del Paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament podrà promoure per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats en el paratge i d'altres Administracions Públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les Administracions Autonòmica i Local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 63. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, hi ha el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Bovalar de Sant Jordi, segons s'establix en l'Acord de declaració del Paratge, atenint-se d'aquesta manera al que ha previst l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 64. Règim general
1. L'Ajuntament de Sant Jordi habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del Paratge Natural Municipal.
2. La Conselleria de Territori i Habitatge podrà participar en el finançament del Paratge Natural Municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 27 de desembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del Paratge Natural Municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 65. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural Municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
