Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Ordre de 12 de setembre de 1991, del Conseller d'Agricultura i Pesca, per la qual regula la caça d'aus aquàtiques al Parc Natural de l'Albufera per a la temporada 91-92.

(DOGV núm. 1626 de 20.09.1991) Ref. Base de dades 2653/1991

Ordre de 12 de setembre de 1991, del Conseller d'Agricultura i Pesca, per la qual regula la caça d'aus aquàtiques al Parc Natural de l'Albufera per a la temporada 91-92.
L’Ordre de 10 de juny de 1991, del Conseller d’agricultura i Pesca, per la qual es fixen els períodes hàbils de caga i s'estableixen les vedes especials per a la temporada 1991-92.ª la Comunitat Valenciana, remet a una disposició posterior especial la regulació de la caça d'aus aquàtiques al Parc Natural de l'Albufera.
A aquesta regulació especial s'han d'incorporar les determinacions relatives a l'activitat cinegètica contingudes al Pla Especial del Parc Natural de l'Albufera, i entre elles la prohibició als espais subjectes a protecció especial integral i els perímetres de protecció delimitats a l’efecte en la cartografia d’ordenació del pla.
Per tot açò, en virtut de les facultats que tinc atribuïdes, i després de l'informe del Consell Directiu del Parc Natural de l'Albufera de 2 de juliol de 1991,
ORDENE:
Article primer
Són inclosos en aquesta normativa tots els terrenys com presos dins els límits del Parc Natural de l'Albufera.
Article segon
Es prohibit qualsevol tipus de caça en les zones que tot seguit s'estableixen:
1. Llac de l'Albufera: inclosos els canyars i les mates de vegetació palustre natural confrontants amb el llac i un cinturó perimetral de cent metres comptadors a partir d'aquesta zona. Cas de dubte, els cent metres es comptaran a partir de la fitació del llac feta per l’Ajuntament de València.
Tot açò sense perjudici de la prohibició de caçar dins la propietat de l'Ajuntament de València.
2. Bassa de Sant Llorenç,, amb els límits que hi ha tot seguit.
Nord: camí del Dosel.
Est: camí del Cano a Sant Llorenç fins al camí del Primer Tossal,
Sud: camí del Primer Tossal.
Oest: carretera de Natzaret a Oliva.
3. Racó de l’Olla.
Nord: confluència de la carretera del Palmar amb la d Natzaret a Oliva.
Est: carretera de Natzaret a Oliva fins a la gola del Perellonet.
Sud: límit sud del llac de l'Alcatí, continuant per la sèquia de les Piules o carreró de la Font, fins a la carrera de la Junça.
Oest: carrera de la Junça fins a la sèquia de l’Oliveró seguint-la fins a la carretera del Palmar, i per aquesta fins i la confluència amb la de Natzaret a Oliva.
4. Estany de la Plana:
Nord: carreró de comunicació entre la carrera de la Junça i la carrera de la Reina (límit sud del tancat de l’Estell) marge dret de la carrera de la Junça fins al Redolí de la Jonquereta; dormidor que uneix el Redolí de la Jonquereta amb el motor de davall del Recatí; carreró d'eixida d'aigües d’aquest motor fins a la carrera de la Junça, i marge esquerre de la carrera de la Junça i de l’estany de la Plana fins a la carretera de Natzaret a Oliva (límit entre Sueca i València).
Est: carretera de Natzaret a Oliva.
Sud: camí de la cosa del Riuet.
Oest: fitació de l’estany de la Plana i carrera de la Reina fins que conflueix amb la carrera de la Junça.
5. La Devesa del Saler.
En tota l'extensió que té.
Article tercer
Les espècies d'aus aquàtiques per a les quals s'autoritze la caça són les següents:
a) Espècies que es comptabilitzen en les quotes especificades en l'article vuitè, apartats u i dos.
Anec coll- verd (Anas platyrhynchos).
Anec marcenc o cua de jonc (Anas acuta).
Anec griset o ascle (Anas strepera).
Anec xiulador o piuló (Anas penelope).
Anec cullerot o bragat (Anas clypeata).
Anec bec- vermell o sivert (Netta rufina).
Xarxet (Anas crecca).
Xarrasclet o roncadell (Anas querquedula).
Anec cap- roig o boix (Aythya ferina).
Fotja (Fulica atra).
b) Espècies que no es comptabilitzaran en la quota.
Becadell o bequeruda (Gailinago gallinago).
Becadell sord o bequet (Lymnocryptes minima).
Gavia argentat (Larus cachinans).
Article quart. Període hàbil de caça
Regeix com a període hàbil de caça el comprès entre el 17 d'octubre de 1991 i el 26 de gener de 1992, ambdós inclosos, establint els següents dies hàbils:
a) Del 17 d'octubre al 31 de desembre de 1991, els dijous i els diumenges.
b) De l'1 al 26 de gener, només els diumenges.
c) Amb la sol·licitud prèvia del titular del vedat a la Direcció Territorial de València de la Conselleria d’agricultura i Pesca, aquesta podrà autoritzar la caça durant els dies 13, 14 i 15 de gener de 1992, sense perjudici de la resta de dies hàbils.
- Hauran d'haver estat sotmesos al règim de vedats, i hom entendrà per vedats els del règim exposat a l'article 7è.
- S'adjuntarà a la sol·licitud un plànol del vedat, com a mínim d'escala 1:25..000, on es fixarà una zona, si més no, del 30% de la superfície total del vedat, en la qual no es caçarà els dies 13, 14, i 15 de gener de 1992.
- La delimitació de la zona es realitzarà basant-se en els camins, les sèquies, etc.; havent de ser clarament recognoscible al terreny.
- Aquestes autoritzacions mai no comportaran un canvi de l'horari establert a l'article cinquè d'aquesta ordre.
Article cinqué. Horari
La caça és permesa des d'una hora abans de l'alba fins a una hora després de la posta de sol; prenent de l'almanac les hores de l’eixida i de l’ocàs.
Article sisè. Altres espècies
a) La resta d'espècies cinegètiques, no considerades com a aus aquàtiques només podran ser caçades durant els dies hàbils fixats a l'article quart d'aquesta ordre, dins el període que hi ha del 17 d'octubre de 1991 al 6 de gener de 1992.
b) No hi ha període de mitja- veda.
Article seté
Els titulars dels vedats privats de cala hauran de trametre abans de l’inici de la temporada, a la Unitat Forestal de la Direcció Territorial de València de la Conselleria d’agricultura i Pesca, les restriccions particulars que, si fa el cas, prenguen respecte al calendari fixat en aquesta ordre. Si aquestes restriccions s’adopten només a determinades zones caldrà adjuntar-ne un croquis.
A més dels vedats de Silla, Sueca i Cullera, s'assimilaran al règim de vedats aquells que tinguen, si més no, un 50% de la superfície cinegètica útil i durant un període de 8 setmanes només s'hi cace un dia per setmana.
Als vedats on hi haja tirades organitzades, aquestes no podran superar la quantitat de vuit i s'hi controlarà el nombre d'aus abatudes en col·laboració amb els titulars i els caçadors, mitjançant l’emplenada d'impresos que seran lliurats a l’efecte.
Cas de reiterada manca de col·laboració en el control de les peces abatudes, sia de part dels titulars dels vedats, sia dels caçadors, podrà ser suprimida la resta de tirades previstes.
Article vuitè. Quota de les tirades
1. Són establertes les següents quotes per a les espècies relacionades en l'article 3.1.a) i per al total de les tirades organitzades:
Sueca: 4.000
Cullera: 1.100
Silla: 400
Sacarés: 350
2. Dins les quotes fixades en l'apartat anterior s’estableix per a l'ànec bec- vermell o sivert (Netta rufina), la següent:
Sueca: 350
Cullera: 100
Silla: 150
Sacarés: 303.
3. Els titulars dels vedats, sia directament, sia a través d les corresponents juntes de tirades, podran fixar quotes d peces sempre que no ultrapassen el global assignat.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Els aspectes que no regula aquesta ordre seguiran el que disposa l’Ordre General de Vedes de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de 10 de juny de 1991.
Segona
Les autoritzacions excepcionals, a les quals fa referència la disposició final tercera de l’Ordre de 10 de juny de 199 de la Conselleria d’agricultura i Pesca, hauran de ser previ ment informades pel Consell Directiu del Parc. No caldran aquestes autoritzacions quan facen referència a l’anticipació de la temporada que es realitzarà conformement al que disposa l'article 17.1-g del pla especial.
Tercera
Aquesta ordre entrarà en vigor el dia de la publicació Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 12 de setembre de 1991.
El Conseller d’Agricultura i Pesca
LLUIS FONT DE MORA MONTESINO

linea
Mapa web