ACORD de 5 de maig de 2006, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Serra de Quatretonda, en el terme municipal de Quatretonda. [2006/F5373]
(DOGV núm. 5255 de 10.05.2006) Ref. Base de dades 2476/2006
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Quatretonda
ACORD de 5 de maig de 2006, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Serra de Quatretonda, en el terme municipal de Quatretonda. [2006/F5373]
El Consell, en la reunió del dia 5 de maig de 2006, va adoptar l'acord següent:
L'àmbit territorial del paratge denominat Serra de Quatretonda comprén terrenys que pertanyen al municipi de Quatretonda, en la comarca de la Vall d'Albaida.
La zona proposada, de 1.676,284 hectàrees d'extensió, posseïx mèrits suficients per a la declaració com a Paratge Natural Municipal, ja que reunix valors ecològics, paisatgístics, científics i recreatius que en justifiquen la declaració.
El paratge se situa geogràficament en l'extrem nord-oriental de la serra Grossa, que s'estén des de la Font de la Figuera fins a Pinet al llarg d'uns 60 quilòmetres i que constituïx el límit natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera. L'altitud mitjana se situa entre els 400 i els 440 metres sobre el nivell del mar, i arriba a la seua màxima altitud en el denominat Alt de l'Hedra, de 672 metres d'altitud.
Des del punt de vista tectònic, l'àmbit del paratge se situa en la zona d'interferència entre el domini prebètic i l'ibèric, zona esta caracteritzada per una gran complexitat estructural, no apareixen alineacions tectòniques definides. L'estructura que afecta la serra és el sinclinal de Pinet, un plec de direcció NO-SE a N-S, produït per dos grans falles normals.
Els materials que conformen la serra corresponen majoritàriament al cretaci superior, i apareixen puntualment en la zona nord-oest del paratge materials del triàsic i del miocé. Esta predominança de materials calcaris ha permés portar a terme un dels més importants aparells càrstics de les terres valencianes, juntament amb la zona de Barx, Pinet i la Drova. Este carst és ric en estructures externes com lapiazes, pòlie i dolines, com també en estructures subterrànies com la Cova de l'Aigua i la Cova del Furó i avencs com el conegut Avenc de Quatretonda, de 168 metres de recorregut.
La vegetació potencial del paratge s'emmarca dins de la sèrie termomediterrània xativina secasubhumida de la carrasca (Rubio longifoliae-Querceto rotundifoliae sigmetum), que en aquells enclavaments amb suficient profunditat de sòl correspon al carrascar termòfil litoral (Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae) que representa un bosc dominat per la carrasca (Quercus rotundifolia), davall el qual es troba un estrat format per arbustos i lianes com Rubia peregrina, Osyris quadripartita, Chamaerops humilis, Smilax aspera, Juniperus oxycedrus, Pyllyrea angustifolia, Lonicera implexa o Clematis flammula. Actualment no és possible trobar esta formació en el seu estat original en el paratge, a causa de la degradació patida com a conseqüència dels reiterats incendis i l'explotació humana. En alguns enclavaments, aprofitant condicions d'ombria, es troben alguns retalls que donen testimoni del que van ser estos boscos, en els quals un estrat arbori, més o menys dominat per carrasques, s'alterna amb els pins (Pinus halepensis) i on entren espècies més pròpies de zones obertes, com Pistacia lentiscus i Rhamnus alaternus. La major part de l'àmbit del paratge en l'actualitat es troba ocupada per formacions de matoll, corresponent a les etapes de regressió dels esmentats boscos climàcics. Així trobem àmplies zones ocupades per formacions de coscollar amb llentiscle, format per espècies com Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, Chamaerops humilis, Schoenus nigricans, Genista hispanica i Anthyllis onobrychiodes. Però les formacions més esteses actualment, generades per la degradació dels enzinars i coscollars, és el matoll de romer i bruc amb pebrella (Helianthemo cinerei-Thymetum piperellae), comunitat molt rica en espècies com: Helianthemum cinereum subsp. rotundifolium, Thymus piperella, Sideritis tragoriganum, Satureja obovata subsp. obovata, Erica multiflora, Rosmarinus officinalis, Ulex parviflorus, Globularia alypum, Anthyllis cytisoides, Teucrium homotrichum, Teucrium capitatum subsp. capitatum & gracillinum, Helianthemum syriacum, Cistus clusii, Bupleurum frutiscescens, Coris monspeliensis subsp. fontqueri, Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri, Coronilla juncea, Thymus vulgaris subsp. vulgaris & aestivus, Coronilla minima subsp. lotoides, Stipa offneri, Convolvulus lanuginosus, Lithodora fruticosa, Thymelaea argentata, Odontites kaliformis, Galium valentinum o Dianthus hispanicus subsp. fontqueri. El pi blanc (Pinus halepensis) forma un cobricel arbori clar sobre estos matolls.
En aquelles zones del paratge en què els sòls són descarbonatats i arenosos es desenrotlla una comunitat peculiar de gran interés corresponent a l'aliança Ericetum scopario-arborae (Hàbitat Prioritari, Codi Natura 2000: 4030, segons la Directiva 92/43/CEE, Directiva d'Hàbitats) i que inclou espècies tan rellevants com Lavandula stoechas, Cistus crispus, Erica scoparia subsp. scoparia, Erica arborea, Halimium halimifolium, Tuberaria lignosa o Phlomis purpurea subsp. purpurea. El pinastre (Pinus pinaster) sol formar l'estrat arbori d'estes zones.
Cal destacar que algunes de les espècies esmentades són endèmiques exclusivament del territori valencià i de gran interés, per tant, per a la seua conservació. Concretament el paratge alberga els següents endemismes exclusius valencians: Antirrhinum valentinum subsp. Valentinum, Arenaria aggregata subsp. Pseudoarmeriastrum, Biscutella dufourii, Biscutella montana, Dianthus hispanicus subsp. Fontqueri, Erucastrum virgatum subsp. Brachycarpum, Leucanthemum gracilicaule, Salvia valentina, Silene diclinis, Teucrium buxifolium subsp. Buxifolium, Urginea undulata subsp. Caeculi, Verbascum fontqueri. A més el paratge alberga gran nombre d'altres endemismes de distribució quasi exclusiva de les terres valencianes o d'àrea molt restringida i d'endemismes ibèrics de distribució més àmplia.
La fauna que és possible trobar a la serra de Quatretonda és de gran riquesa i varietat. A més d'una gran varietat d'invertebrats, trobem gran varietat de vertebrats, propis dels diferents hàbitats existents en el paratge.
Així en les formacions arbustives de matolls i coscollars apareixen amfibis com Bufo bufo i Bufo calamita. Estan ben representats els rèptils, amb espècies com Chalcides bedriagai, Coluber hippocrepis, Coronella girondica, Elaphe scalaris, Malpolon monspessulanus, Psammodromus algirus i Vipera latasti. En les zones pròximes als cultius apareix Lacerta lepida. Les aus estan representades per espècies com Alectoris rufa, Athene noctua, Caprimulgus ruficollis, Galerida teklae, Lanius senator, Saxicola torquata, Sylvia melanocephala i Sylvia undata. Entre el grup dels mamífers trobem Sus scrofa, Elyomis quercinus, Erinaceus europaeus, Crocidura russula, Oryctolagus cuniculus i Vulpes vulpes.
En les pinedes i en les zones on el bosc climàcic de carrasca comença a restablir-se poden trobar-se també algunes de les espècies abans citades. A més d'estes, entre les aus que apareixen específicament en este ambient cal destacar la presència d'Aegithalus caudatus, Coccothraustes coccothraustes, Picus viridis, Fringilla coelebs, Columba palumbus, Circaetus gallicus, Phylloscopus trochilus, Oriolus oriolus, Cuculus canorus, Erithacus rubecola, Certhia brachydactyla, Jynx torquilla, Loxia curvirrostra, Parus ater, Parus major, Parus cristatus, Regulus ignicapillus, Streptopelia turtur, Strix aluco, Turdus philomelos, Turdus torquatus, Turdus viscivorus i Turdus merula. Entre els mamífers es troben espècies com Genetta genetta, Mus spretus, Meles meles, Apodemus sylvaticus, Rattus rattus i Martes foina.
En els penya-segats i parets rocoses dels barrancs es poden albirar aus com Monticola solitarius, Falco tinnunculus, Oenanthe leucura, Emberiza cia, Ptyonoprogne rupestris, Hieraetus fasciatus i Bubo bubo. En les tolles temporals que es formen en el llit dels barrancs apareix també Alytes obstetricans. Entre els mamífers destaca el gat salvatge (Felis sylvestris), que apareix en llocs de difícil accés i ocult entre la vegetació.
Finalment, cal destacar la presència en les coves d'interessants espècies de quiròpters com Rhinolophus ferrumequinum i Miniopterus schreibersi.
La serra de Quatretonda, amb la seua orografia abrupta, on s'alternen les llomes, els penya-segats i els barrancs, constituïx un entorn paisatgístic de gran bellesa i valor. Cal afegir a més el resultat dels processos càrstics que han donat lloc a multitud de coves, avencs, surgències i dolines. Elements paisatgístics com el Buscarró, la Penya de la Mola, el Xim, els Escudellers, el Castell de Quirella o el Frare del Barranc Fondo, constituïxen fites paisatgístiques de referència, tant per als habitants com per als visitants d'estes terres.
Finalment, pel que fa als elements de patrimoni cultural, destaca l'abundant presència de construccions en pedra seca, com marges, pletes o cases de camp com la casa del Barranc de l'Aigua i la casa de la Bastida.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Quatretonda, la Generalitat, en l'exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals d'este espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, establix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que es regula posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, que s'adapta a les característiques d'este enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, segon els valors naturals i interés d'este, de l'interés de l'Ajuntament de Quatretonda, i com s'han complit els tràmits previstos en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, i a proposta del conseller de Territori i Habitatge, el Consell
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara Paratge Natural Municipal la zona denominada Serra de Quatretonda, en el terme municipal de Quatretonda, i per a este s'establix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Per raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del Paratge Natural Municipal, este règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'admet ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal es localitza al terme municipal de Quatretonda, en la província de València, la seua delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II del present acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'estes.
3. No es considerarà revisió l'alteració dels límits que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que la dita alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
Tercer. Administració i gestió
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal correspon a l'Ajuntament de Quatretonda.
2. La Direcció General amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels Servicis Territorials de València de la Conselleria de Territori i Habitatge, qui prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del Paratge Natural Municipal.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, podran continuar desenrotllant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven esta declaració, d'acord amb les seues regulacions específiques i el que ha establit el present acord i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda.
En l'àmbit del Paratge Natural Municipal, les competències de les administracions públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del Paratge Natural Municipal, s'avaluen amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a este.
Cinqué. Pla especial de protecció
1. Per raó del que establix l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla Especial de protecció del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda, al terme municipal de Quatretonda.
2. En l'annex III d'este acord s'inclou la part dispositiva del citat Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda.
3. Les disposicions del Pla especial de protecció seran vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Sisé. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà format per:
a) Dos representants triats per l'Ajuntament de Quatretonda, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, diferent de l'ajuntament. En cas que no hi haja o renuncie a la participació, se sumarà este lloc a la representació del grup c).
c) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
d) Un representant de la Direcció General amb competències en espais naturals protegits en els Servicis Territorials de València de la Conselleria de Territori i Habitatge.
e) El president del Consell de Participació
L'ajuntament podrà proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el Paratge Natural Municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per Acord del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració d'este paratge.
Seran funcions d'este òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Quatretonda d'entre els membres del Consell.
5. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, este elaborarà i aprovarà un reglament intern de funcionament.
Seté. Execució i desenrotllament
S'autoritza el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que siga necessari per a l'execució i el desenrotllament del present acord.
Huité. Efectes i revisió
1. El present acord produirà efectes a partir del dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
2. Qualsevol modificació del que establix el present acord ha de ser aprovat al seu torn per acord del Consell, i han de seguir-se en este cas els mateixos tràmits.
Contra el present acord, els interessats poden interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent a la publicació d'este acord en el Diari Oficial de la Generalitat, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l'article 10 i concordants de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del Consell, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació del present acord en el Diari Oficial de la Generalitat, d'acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
València, 5 de maig de 2006.
El vicepresident i secretari del Consell,
VÍCTOR CAMPOS GUINOT
ANNEX I
Delimitació del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda.
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal s'ajusta al límit de la forest d'utilitat pública núm. 16 la Serra, propietat de l'Ajuntament de Quatretonda, i està definit per les següents parcel·les cadastrals:
. Polígon 37: parcel·les 7, 9, 10, 14, 78, 124, 9001, 9002, 9003, 9004, 9007 i part de la 9008.
. Polígon 38: parcel·les 12, 9002 i part de la 9001.
. Polígon 39: parcel·la 13.
. Polígon 43: parcel·les 58, 65, 9005, 9006, part de la 9008 i part de la 40 (queda exclosa la superfície corresponent a l'ocupació en la forest d'utilitat pública amb destinació a l'extracció de marbre, segons expedient núm. 1298 de la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Territori i Habitatge).
. Polígon 44: parcel·les 2, 3, 27, 32, 33, 43, 9002, 9004, 9005 i 9006.
. Polígon 45: parcel·les 66, 70, 87, 101, 103, 107, 112, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 127, subparcel·la «b» de la parcel·la 130, 131, 132, 135, 141, 145, 151, 9002, 9003, 9004, 9009 i part de la 9005.
Dins de l'àmbit proposat queden diversos enclavaments de titularitat privada que queden excloses del paratge.
2. Els límits del Paratge Natural Municipal són els següents:
. Al nord, amb el terme municipal de Barx, parcel·les particulars del terme municipal de Quatretonda i el límit de l'ocupació en la forest d'utilitat pública amb destinació a l'extracció de marbre, segons expedient núm. 1298 de la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Territori i Habitatge.
. A l'est, amb el terme municipal de Pinet i la carretera de Pinet a Barx.
. A l'oest, amb els termes de Barxeta i Benigànim.
. Al sud, amb parcel·les particulars i amb parcel·les propietat de l'Ajuntament de Quatretonda, totes dins del terme municipal de Quatretonda.
3. Delimitació geogràfica. El paratge queda delimitat per un polígon els vèrtexs del qual amb les seues corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo en format digital en les dependències de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial.
4. La superfície total del Paratge és de 1676,284 ha.
ANNEX III
Part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda, al terme municipal de Quatretonda
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
El present Pla Especial, en endavant PE, es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constituïx, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 86 i següents del Reglament de planejament de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta este PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge natural municipal Serra de Quatretonda per raó de la conservació i la millora de la fauna i la flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constituïx, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i les activitats i l'ús públic d'este.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda queda definit pels límits següents:
. Al nord, amb el terme municipal de Barx, parcel·les particulars del terme municipal de Quatretonda i el límit de l'ocupació en la forest d'utilitat pública amb destinació a l'extracció de marbre (segons expedient núm. 1298 instruït per la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Territori i Habitatge).
. A l'est, amb el terme municipal de Pinet i la carretera de Pinet a Barx.
. A l'oest, amb els termes de Barxeta i Benigànim.
. Al sud, amb parcel·les particulars i amb parcel·les propietat de l'Ajuntament de Quatretonda, totes dins del terme municipal de Quatretonda.
2. Les parcel·les cadastrals del terme municipal de Quatretonda que comprén el Paratge Natural Municipal són les següents:
. Polígon 37: parcel·les 7, 9, 10, 14, 78, 124, 9001, 9002, 9003, 9004, 9007 i part de la 9008.
. Polígon 38: parcel·les 12, 9002 i part de la 9001.
. Polígon 39: parcel·la 13.
. Polígon 43: parcel·les 58, 65, 9005, 9006, part de la 9008 i part de la 40 (queda exclosa la superfície corresponent a l'ocupació en la forest d'utilitat pública amb destinació a l'extracció de marbre, segons expedient núm. 1298 de la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Territori i Habitatge).
. Polígon 44: parcel·les 2, 3, 27, 32, 33, 43, 9002, 9004, 9005 i 9006.
. Polígon 45: parcel·les 66, 70, 87, 101, 103, 107, 112, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 127, subparcel·la .b. de la parcel·la 130, 131, 132, 135, 141, 145, 151, 9002, 9003, 9004, 9009 i part de la 9005.
3. La superfície total del paratge és de 1.676,284 hectàrees.
4. Els terrenys inclosos en el Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda són íntegrament de propietat municipal, com figura en el cadastre municipal.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ajustarà al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'este PE s'aplicaran directament, amb caràcter subsidiari, quan el planejament urbanístic municipal no continga les determinacions oportunes i detallades per a la protecció dels valors naturals presents en l'àmbit d'aplicació del PE.
3. El planejament municipal que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'este PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en estos, i assignar les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Quan de la informació detallada elaborada per a la redacció del planejament municipal resultara discrepància entre els documents d'este pla i la realitat existent, s'aplicarà la normativa que millor s'ajuste a la realitat, excepte en el cas que la dita discrepància es dega a accions o intervencions produïdes amb posterioritat a l'aprovació d'este pla, i en este cas s'aplicaran les determinacions d'este i s'exigirà l'adopció de les mesures necessàries per a restituir el terreny a l'estat reflectit en el PE.
5. Les determinacions d'este pla s'entendran sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i en particular de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenrotllament i compliment de la finalitat protectora d'este pla així com les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament sostenible. En el cas que la normativa continguda en este pla resultara més detallada o protectora s'aplicarà esta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'esta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es realitzarà d'acord amb les previsions d'este PE.
6. L'establiment de zones de protecció i categories de sòls o activitats es realitzarà únicament als efectes protectors d'este pla, sense que això pressupose l'existència d'altres consideracions urbanístiques o d'ordenació territorial. Les normes o recomanacions contingudes en este pla constituïxen un element més a tindre en compte a l'hora de procedir a l'ordenació integral del territori per mitjà del corresponent planejament general.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà d'acord amb l'article 43 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, que remet per a la seua tramitació a la legislació urbanística; i requerix l'estimació d'impacte ambiental positiva per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, i seguiran vigents fins que no es revise el pla per haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació.
3. No es considerarà revisió del pla l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en este pla que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que la mencionada alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
4. La revisió o la modificació de les determinacions del pla podran realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a la seua aprovació.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 91 del Reglament de planejament de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà de Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell. I, en concret, inclourà els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa:
Inclourà els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenrotllament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa:
La normativa d'este pla es dividix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incidixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats segons els valors que posseïxen.
3. Plans:
El Pla Especial inclou els plànols següents:
i) Plànols d'informació
ii) Plànols d'ordenació
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'este PE ha d'atendre el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com el document on es contenen els criteris i els principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també per la memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'este PE prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en este pla, serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Quatretonda, sense perjudici de les competències sectorials que puguen existir.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, les obres i les activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge se sotmetran al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació sectorial autonòmica valenciana sobre avaluació de l'impacte ambiental.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. La present normativa, en les seues normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requerix autorització especial de l'Ajuntament de Quatretonda i aquells que requerixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjudici de l'obligació d'obtindre les llicències o les autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, així com en concordança amb el que establix la present normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS
DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ 1a
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, així com aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig abusiu d'este i dels seus recursos naturals.
Article 11. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Es mantindran les condicions naturals dels llits, i no es podrà realitzar, en cap cas, la canalització o el dragatge.
2. En la zona de domini públic hidràulic, així com en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, es conservarà la vegetació de ribera, no es permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Es permetran labors de neteja i desbrossament selectius quan existisca risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda.
3. Es prohibix l'ús dels llits per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar que el terreny absorbisca aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'edificacions i/o zones d'ús públic només podrà ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 13. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 de la Llei d'Aigües es prohibix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, canal de reg, o aqüífer subterrani, d'aigües residuals la composició química o contaminació bacteriològica del qual puga impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.
2. Es prohibix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, així com l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn; excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a estos per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser el que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què seran destinades; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 14. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de nous pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les adscrites per a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique com la via d'abastiment més indicada. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ 2a
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 15. Moviment de terres i extracció d'àrids
1. Els moviments de terres estaran subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística, així com qualsevol aprofitament que supose la destrucció o el deteriorament de la coberta vegetal. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les labors de preparació i condicionament dels sòls relacionades amb l'activitat agrícola, com l'anivellació de terrenys i l'arada.
2. Es prohibix l'extracció d'àrids en tot l'àmbit del paratge
Article 16. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Els treballs de repoblació o restauració de la coberta vegetal s'atendran a un projecte tècnic específic aprovat per l'Ajuntament.
3. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existents, requeriran la redacció d'una memòria o projecte, que serà aprovat per l'Ajuntament amb informe del Consell de Participació i de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 17. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibix la destrucció de bancals i dels seus marges, així com les transformacions agrícoles i labors que posen en perill la seua estabilitat o suposen la seua eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració cuidarà de l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibixen els aterraments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'estos per mitjà de repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades per mitjà de tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ 3a
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 18. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del present pla, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Esta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius i les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 19. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 16 d'estes normes, es prohibix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.
2. Queden sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen derrocar, talar o mutilar peus dels tàxons de major interés per a la conservació.
3. La tala i la recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals estarà sotmesa a les disposicions de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre la protecció d'espècies endèmiques amenaçades com també la legislació sectorial aplicable.
4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'este article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com bolets, móres, etc., sempre que existisca consentiment de l'Ajuntament de Quatretonda i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, i ha de recol·lectar-se per mitjà de tala, i no es permetrà la utilització d'instruments com aixades o rastells.
5. L'ajuntament podrà establir restriccions, degudament justificades, al pas per determinades zones a fi de protegir la flora i la vegetació o facilitar-ne la regeneració.
6. L'extracció de fusta o llenya es podrà realitzar, únicament, si respon a algun dels criteris següents:
. Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
. Com a resultat de mesures fitosanitàries.
. Amb motiu d'estudis científics.
. Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas podran recollir-se lliurement pels visitants.
Article 20. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els seus distints estadis de desenrotllament.
2. La gestió dels recursos forestals dirigirà les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana i al seu reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, s'entén per estes tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla. En les zones actualment enjardinades s'evitarà la invasió de les espècies exòtiques en els espais naturals confrontants.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal (tractaments fitosanitaris, repoblacions, introducció d'espècies, etc.), és necessària la presentació d'un projecte on s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
Article 21. Tractaments fitosanitaris de masses forestals
Els tractaments sanitaris de caràcter forestal s'efectuaran, en tot cas, amb tècniques no agressives, primordialment lluita biològica o control integrat.
SECCIÓ 4a
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 22. Destrucció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del Paratge Natural Municipal, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les seues normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen en el paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que establix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge natural les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i als enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com nius, caus i dormidors. En particular, es prohibix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les seues restes que es troben protegides per la legislació sectorial vigent i per les presents normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 23. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, s'entén per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PE, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o que esta autoritze.
2. La reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes en el paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 24. Tanques i closes
Es prohibix l'alçament de qualsevol tipus de tancament que puga dificultar la normal mobilitat de la fauna, excepte en el cas d'estudis científics d'aclimatació o per a la protecció i la conservació de la fauna, en este cas requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i no es permeten en cap cas les tanques electrificades. Tot això, sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ 5a
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 25. Impacte paisatgístic
1. Es consideraran els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge natural o edificat.
Amb este fi, s'evitarà especialment la seua ubicació en llocs de gran incidència visual, com en la proximitat de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural.
2. Qualsevol activitat o projecte en l'àmbit del paratge ha d'incorporar les mesures de camuflament i mimesi necessàries per a la seua integració en el paisatge, en tot cas s'adequarà a les tipologies tradicionals de la zona.
3. L'ajuntament tindrà en compte en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, els efectes de la seua realització sobre els valors paisatgístics del paratge.
4. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atesa la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
5. Es protegirà el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural, com penyals, arbres exemplars, etc., per al quals s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua preeminència en l'entorn.
Article 26. Publicitat estàtica
1. Es prohibix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, s'inclou la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions.
2. En el paratge s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que, per la seua grandària, disseny i col·locació, estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
SECCIÓ 6a
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 27. Patrimoni cultural
1. Es consideraran d'especial protecció tots aquells elements de singular interés arqueològic, etnogràfic, antropològic, històric, paleontològic, geològic i geomorfològic.
2. Queden inclosos dins d'este epígraf totes les cavitats, els abrics o les cavernes existents en el paratge.
3. Es promourà la realització per part de l'ajuntament d'un catàleg dels béns i elements naturals d'interés presents en l'àmbit del paratge.
4. Els elements i els conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics, podran acollir usos turístics i recreatius, sempre que estos no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
5. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà esta troballa a la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural i al Servici Arqueològic Municipal perquè avalue i, si és el cas, adopte les mesures protectores oportunes.
SECCIÓ 7a
PROTECCIÓ CAMINS RAMADERS
Article 28. Delimitació i amollonament
1. En aplicació de l'article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, la classificació, la delimitació, l'amollonament, o qualsevol altre acte relacionat amb estos, correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient, i ha de vetlar pel seu manteniment com a espai d'ús públic.
2. Sense perjudici del que establix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i per raó del que ha assenyalat la disposició addicional tercera de la Llei de Camins Ramaders, fins a l'elaboració i l'aprovació del Catàleg de Camins Ramaders d'Interés Natural, es consideren com a camins ramaders d'interés natural, als efectes previstos en l'article 17.2 de la mencionada llei, la totalitat dels camins ramaders de l'àmbit d'este pla.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ
D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1a
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 29. Activitats extractives i mineres
Es prohibix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ 2a
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 30. Concepte
Als efectes d'este pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no suposen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 31. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es consideren compatibles en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'este.
2. Es prohibix l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola, com també la seua superfície. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu, únicament podrà efectuar-se sobre les dites àrees.
3. En el cas d'ampliar-se l'àmbit del paratge per la inclusió dels actuals enclavaments amb activitat agrària, es potenciarà el manteniment dels usos agrícoles tradicionals atés tant els seus efectes de conservació de la fauna, com de la prevenció d'incendis forestals o la qualitat del paisatge.
4. Als efectes previstos en els apartats anteriors, no es consideren sotmesos a l'activitat agrària els terrenys el cultiu dels quals hagen sigut abandonats per un termini superior a 10 anys, o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
Article 32. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació de les presents normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per estes.
2. Es prohibix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, així com construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 33. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se'ls apliquen, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ 3a
ACTIVITATS RAMADERES
Article 34. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, la cria, la reproducció i l'aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'esta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que s'apliquen.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
3. Segons s'establix l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'establixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys durant els cinc anys posteriors a este.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge, excepte la construcció d'abeuradors. Esta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
2. Les construccions i les instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació de les presents normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per estes.
SECCIÓ 4a
APROFITAMENT FORESTAL
Article 36. Terrenys forestals
1. Als efectes d'este pla, es consideren muntanyes o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Es promourà la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'ajuntament per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 37. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'estes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se'ls apliquen.
Article 38. Aprofitaments forestals
1. Es consideren als efectes d'este pla, com a aprofitaments forestals les fustes, els productes d'aclarida, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals. Estos aprofitaments requeriran d'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense prejudici del que disposa l'article 19 d'estes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que s'apliquen.
3. Es prohibix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics podrà limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
6. Les restes de tales, podes o qualsevol altre tractament silvícola que supose l'extracció o l'eliminació de matèria vegetal que puga incrementar el risc d'incendi o de transmissió de plagues o malalties, han de ser eliminades pel propietari o concessionari en un termini no superior a 30 dies amb posterioritat a la seua realització.
Article 39. Incendis forestals
1. En general i en matèria d'incendis forestals, este pla està subjecte al que ha determinat la legislació sectorial específica en matèria d'incendis forestals.
2. En particular, s'establiran les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, com la neteja dels tallafocs, manteniment de les pistes, construcció de basses, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'establixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, establix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, en els cinc anys següents.
SECCIÓ 5a
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 40. Règim general de l'activitat cinegètica
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del Pla especial, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment complixen les condicions legals establides per a esta activitat.
Article 41. Ordenació cinegètica
1. En general i en matèria d'ordenació cinegètica, este pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que s'aplique.
2. En aquells vedats vinculats al paratge, es fomentarà l'establiment de les zones de reserva cinegètica dins del mateix àmbit del paratge.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent, en matèria de medi ambient podrà determinar, en l'àmbit del pla, si així ho requerix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
SECCIÓ 6a
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 42. Activitat industrial
Per considerar-se incompatible amb l'objecte de protecció d'este pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ 7a
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
A) Pla d'ús públic del paratge
Article 43. Pla d'ús públic del paratge
1. Es fomentarà l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge, efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta. El pla d'ús públic establirà l'ordenació i la zonificació referent a la compatibilitat dels usos cinegètics i recreatius en l'àmbit del paratge.
2. El pla l'aprovarà l'Ajuntament amb informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. El Pla d'ús públic del paratge es complementarà amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'este i el seu ús adequat.
B) Allotjament turístic i altres activitats hostaleres i recreatives vinculades a construccions
Article 44. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibixen els càmpings i els campaments públics i privats de turisme en tot l'àmbit del paratge natural.
Article 45. Instal·lacions i adequacions
Sense perjudici del que disposa l'article 27 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i les instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esbarjo queden subjectes, amb caràcter general i conforme a les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'este pla, a les determinacions següents:
. Es prohibix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
. Les instal·lacions o les edificacions de caràcter recreatiu han de recolzar-se preferentment sobre construccions preexistents, evitant en la mesura que siga possible les edificacions de nova planta. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació i ha de resoldre adequadament la depuració dels seus abocaments.
C) Activitats recreatives no vinculades a construccions
Article 46.Oci concentrat
L'oci concentrat es definix com aquell que es porta a terme en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com taules, bancs i papereres.
Article 47. Circulació motoritzada en el paratge
1. Amb caràcter general, es prohibix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte a fi d'aprofitament agrari i forestal.
2. S'exceptuen de la prohibició anterior els:
. Vehicles autoritzats per l'ajuntament.
. Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de les necessitats del servici o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, servicis públics, etc.
. Vehicles que realitzen servicis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
. Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
3. L'ajuntament pot limitar l'accés de vianants a determinades àrees per raó de la seua fragilitat, per molèsties a la fauna o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals que justificadament es motiven.
Article 48. Acampada lliure
Es prohibix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 49. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades, requerirà l'autorització prèvia de l'ajuntament.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i a la flora present en la zona.
3. Es prohibix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com motocròs, trial, quads i semblants.
SECCIÓ 8a
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 50. Urbanisme
L'àmbit del PE, als efectes urbanístic, manté la classificació actual com a sòl no urbanitzable d'especial protecció.
Article 51. Edificació
1. Sense perjudici del que establix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, es prohibix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic, i edificacions adscrites a servicis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o la reconstrucció d'edificacions preexistents, per a les quals s'han de respectar en el disseny i la composició les característiques arquitectòniques tradicionals, i posar especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color extern i detalls constructius. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'estes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es duguen a terme en construccions o edificacions catalogades s'ajustaran al que establix el planejament general.
SECCIÓ 9a
INFRAESTRUCTURES
Article 52. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, abastiment d'aigua i sanejament, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les adscrites al servici d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, al compliment dels objectius que s'hi plantegen, així com aquelles destinades a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament sostenible.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus, ha d'atindre's, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als següents requisits genèrics:
. Els traçats i els emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o la seua acumulació, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
. En tot cas, estes infraestructures disposaran necessàriament d'elements correctors que reduïsquen el risc d'impacte i/o electrocució d'aus.
. Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i s'ha de procedir, a la finalització de les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
. Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtindre's, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
. Queda estrictament prohibit el depòsit i l'abocament de residus, tant líquids com sòlids, durant la realització de qualsevol infraestructura, siga quina siga la seua naturalesa i origen.
Article 53. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, per la qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, modificat pel Decret 32/2006, de 10 de març, del Consell, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent així mateix les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
SECCIÓ 10a
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 54. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i els organismes especialitzats, l'ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Estes activitats podran realitzar-se, ateses les característiques d'estes i els seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o per mitjà de les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. Al respecte, se celebraran, amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en relació oberta que podrà adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenrotllament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o la millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional en el paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'ajuntament facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 55. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'esta normativa, s'establix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, requeriran l'autorització prèvia de l'ajuntament. Amb esta finalitat, la persona o entitat que realitzarà l'activitat investigadora acompanyarà a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que es portarà a terme.
b) Les autoritzacions podran contindre condicions o restriccions per a l'execució del projecte. És possible la seua revocació si les investigacions s'aparten del que establix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar informe a l'ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen la necessitat d'obtindre per l'anellador els permisos corresponents de l'ajuntament.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, que per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requerixen d'autorització prèvia, han de comunicar, no obstant això, al Consell de Participació o a l'ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar al mateix l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 56. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides per mitjà d'este PE, s'ha distingit la totalitat de l'àmbit amb les següents zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
. Àrea forestal.
. Àrea recreativa.
2. Les determinacions inherents a esta categoria de protecció constituïxen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i les activitats permeses i prohibides per este PE.
Article 57. Interpretació
1. En tot el no regulat en estes normes particulars s'aplicaran les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
Àrea forestal
Article 58. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural on la vegetació proporciona un lloc idoni per als ecosistemes i recer d'un ampli espectre d'espècies faunístiques d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a esta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
. Preservar la qualitat ambiental.
. Conservació de la vegetació existent, la seua potenciació i la regeneració natural.
. Mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
. Conservar i restaurar aquells elements arquitectònics singulars així com les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar estos objectius suposa, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i es permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 59. Localització
Comprén la major part de l'àmbit del paratge amb una superfície de 1673,443 hectàrees. Este espai queda assenyalat i delimitat en els corresponents plànols d'ordenació del present PE.
Article 60. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i la potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural.
b) Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'este espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques, recreatives i naturalístiques. Incloent actuacions i adequacions didàctiques i naturalístiques de caràcter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables o miradors.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, requeriran informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'estes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com bolets, móres, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. En qualsevol cas queda prohibida l'arrancada de la planta, i ha de recol·lectar-se tallant-la.
g) La infraestructura de defensa contra incendis forestals, i si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a esta, que estiguen indicades en el Pla local de prevenció d'incendis forestals. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística ha de comptar amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de prevenció d'incendis tal com preveu l'article 55 de la Llei Forestal.
i) L'activitat cinegètica tal com s'inclou en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats del present PE.
Article 61. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenrotllament dels usos permesos. En especial, es prohibixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o en desenrotllament d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en estos espais
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus.
c) Construccions i edificacions públiques singulars, com construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i culturals, cementeris.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, així com qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar la informació sobre la zona, sense que suposen deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, s'inclouen hivernacles i infraestructures al seu servici. Així com instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
f) Construccions o instal·lacions, de caràcter permanent o temporal, incloent tanques i closes, lligades a l'activitat cinegètica o pecuària.
g) Infraestructures de qualsevol tipus; excepte les directament vinculades a la prevenció i control d'incendis forestals, les adscrites al servici d'edificacions o instal·lacions permeses o aquelles adscrites a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament sostenible.
h) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen suposar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
i) La pernoctació en caravàning o altres infraestructures mòbils.
j) L'acampada lliure.
k) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
l) El trànsit de vehicles motoritzats fora dels camins en què s'autoritza expressament, excepte per als servicis de vigilància i manteniment de la zona, prevenció i extinció d'incendis.
CAPÍTOL III
Àrea recreativa
Article 62. Caracterització
1. Es tracta d'un espai o enclavament que per la seua particular ubicació, les seues característiques intrínseques tant fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, i per les seues especials potencialitats d'ús, complix les funcions següents:
. Una funció didàctica i naturalística. Per les seues característiques ecològiques i ambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promovent les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, i es fomenta el respecte cap al medi en què es basen.
. Una funció social com a lloc d'oci. És una zona que en l'actualitat presenta unes condicions òptimes per al desenrotllament d'activitats recreatives per posseir una infraestructura mínima per a això.
2. Esta àrea es caracteritza per la seua aptitud per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització tenint el mateix valor paisatgístic que l'espai que la rodeja.
Article 63. Localització
1. Comprén la zona del Pla dels Engolidors i l'emplaçament i l'entorn immediat de la Casa de la Bastida, atés el seu caràcter com a element divulgador i potenciador dels valors naturals del paratge, així com les seues funcions generals en matèria d'oci, educació ambiental i gaudi de la natura.
2. Comprén una superfície de 2,839 hectàrees.
3. Estos espais queden degudament assenyalats i delimitats en els corresponents plànols d'ordenació del present PE.
Article 64. Usos permesos
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'este PE, com també a les normatives sectorials aplicables.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Les activitats d'oci i recreatives que definixen l'ús específic de l'àrea, les dotacions, infraestructures i servicis per al control i manteniment del medi.
b) Àrees de picnic.
c) Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
d) Instal·lacions vinculades a l'administració i gestió dels recursos ambientals del paratge.
e) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
f) Elements de mobiliari urbà com bancs, taules i papereres, així com indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
Article 65. Usos prohibits
1. En general, tots aquells que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'estos espais i/o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La utilització de foc per mitjà de foguerets, fogueres, barbacoes, etc.
e) L'activitat cinegètica.
TÍTOL IV
Normes per a la gestió del paratge natural
Article 66. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal correspon a l'Ajuntament de Quatretonda.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del Paratge Natural Municipal.
3. El règim de gestió del paratge atendrà el marc establit, amb caràcter genèric, per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, així com a les determinacions específiques que establix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i servicis, podrà delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Esta gestió també podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'ajuntament podrà promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats en el paratge i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 67. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, hi ha el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Serra de Quatretonda, segons el que establix l'acord de declaració del paratge.
TÍTOL V
Mecanisme de finançament
Article 68.Règim general
1. El finançament del Paratge Natural Municipal serà a càrrec de l'Ajuntament de Quatretonda.
2. L'Ajuntament de Quatretonda habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del Paratge Natural Municipal.
3. La Conselleria de Territori i Habitatge podrà participar en el finançament del Paratge Natural Municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 27 de desembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que puguen aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del Paratge Natural Municipal.
TÍTOL VI
Règim sancionador
Article 69. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural Municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
