DECRET 60/2003, de 13 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova l'ordenació de les zones perifèriques de protecció del sistema de zones humides del sud d'Alacant (les Salines de Santa Pola, les Llacunes de la Mata i Torrevieja i el Fondó). [2003/5862]
(DOGV núm. 4504 de 21.05.2003) Ref. Base de dades 2440/2003
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, zona humida, gestió de recursos, gestió de l'espai , Fondó, Salines de Santa Pola, Llacunes de la Mata i Torrevieja, parc natural valencià Descriptors toponímics: Santa Pola, Elx, Crevillent, Torrevieja, Guardamar del Segura
DECRET 60/2003, de 13 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova l'ordenació de les zones perifèriques de protecció del sistema de zones humides del sud d'Alacant (les Salines de Santa Pola, les Llacunes de la Mata i Torrevieja i el Fondó). [2003/5862]
Els parcs naturals del sud d'Alacant (les Salines de Santa Pola, el Fondó i les Llacunes de la Mata i Torrevieja) es troben subjectes a un règim d'ordenació derivat dels diferents decrets que aproven els respectius plans rectors d'ús i gestió: Decret 202/1994, de 13 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola; Decret 232/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondó, i el Decret 49/1995, de 22 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Llacunes de la Mata i Torrevieja.
En les citades normes s'estableix per a cadascun dels parcs naturals un perímetre de protecció de 500 metres a partir del límit de l'espai natural protegit, la regulació d'usos del qual es fonamenta en l'aplicació del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental a determinades activitats la realització de les quals en la perifèria dels dits parcs pot provocar efectes negatius sobre els elements que es pretén conservar. D'esta forma, quasi qualsevol ús resulta potencialment autoritzable en els dits àmbits, prèvia avaluació favorable d'impacte ambiental, sense que en els documents de gestió citats es prescriguen -excepte en casos específics- activitats compatibles o incompatibles en l'àmbit dels perímetres ni es preveja una zonificació a menor nivell que facilite la gestió d'estos àmbits tant des del punt de vista de l'administració com dels interessats.
En la pràctica, i encara que este règim ha demostrat, en general, la seua utilitat per al compliment dels objectius proposats pels citats perímetres, l'ambigüitat de les determinacions dels citats plans rectors ha representat un inconvenient no sols per a l'administració ambiental, que hi ha vist obligada a tramitar expedients relacionats amb activitats clarament incompatibles amb la preservació dels espais naturals protegits afectats, sinó sobretot per als agents socials implicats, ja que moltes actuacions -fins i tot les relacionades amb activitats compatibles amb la conservaciós'han hagut de sotmetre al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental per a exercir-les.
Per esta raó, la Conselleria de Medi Ambient ha considerat necessari proposar per a esta zona una nova ordenació que, basada en criteris territorials i d'ús sostenible dels recursos naturals, faça compatibles els usos antròpics i la protecció dels valors naturals, reduint la capacitat d'intervenció de l'administració ambiental a aquells casos i territoris estrictament necessaris.
D'acord amb això, i mitjançant l'Orde d'1 de juny del 2000, la Conselleria de Medi Ambient va acordar iniciar l'expedient d'elaboració de la revisió i ordenació de les zones perifèriques de protecció establides pels Decrets 202/1994, de 13 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola; 232/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondó; i 49/1995, de 22 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Llacunes de la Mata i Torrevieja. De la mateixa manera, el Consell de la Generalitat, mitjançant Acord de 6 de juny del 2000, va determinar la forma d'aplicació de les mesures cautelars en l'àmbit comprés per les citades zones perifèriques de protecció. Posteriorment, l'Orde de 30 d'abril del 2002 i l'Acord de 23 de maig del 2002, van modificar estes mesures cautelars per a adaptar-les al moment de la tramitació del document.
Com en altres documents tramitats recentment per esta Conselleria, la confecció de la present norma s'ha vist precedida d'un procés de concertació prèvia de la qual es van concloure importants aportacions recollides posteriorment el projecte del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals. Amb posterioritat a esta fase, el document es va sotmetre al tràmit d'informació pública i va obtenir dictamen favorable del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient. Tot el procés, com s'ha dit, ha tingut una activa participació d'entitats, administracions i interessats des dels més diversos sectors econòmics, socials, culturals o administratius.
En conseqüència, a proposta del conseller de Medi Ambient, després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió de 13 de maig de 2003,
DECRETE
Article únic
1. Aprovar el document d'ordenació de les zones perifèriques de protecció del sistema de zones humides del sud d'Alacant (les Salines de Santa Pola, les Llacunes de la Mata i Torrevieja i el Fondó), en compliment del que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex al present decret es recull la part normativa del document.
Disposició addicional
Es faculta el conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, perquè dicte les disposicions i adopte les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
Disposició final
El present decret entrarà en vigor al sendemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana,
València, 13 de maig de 2003.
El president de la Generalitat,
JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ
El conseller de Medi Ambient,
FERNANDO MODREGO CABALLERO
ANNEX
Normativa
TÍTOL I
Abast i efectes
Article 1. Objectius i finalitat
L'objecte del present document és l'ordenació dels usos i activitats en l'àmbit de les zones perifèriques de protecció del sistema de zones humides constituït pels parcs naturals de les Salines de Santa Pola, les Llacunes de la Mata i Torrevieja i el Fondó de Crevillent-Elx, a l'efecte de fer compatibles estos usos amb els objectius de protecció perseguits amb la declaració dels citats espais naturals protegits.
Article 2. Marc legal
El present document es redacta a l'empara dels articles 29 i 37.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i dels Decrets 202/1994, de 13 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola; 232/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondó, i 49/1995, de 22 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Llacunes de la Mata i Torrevieja.
Article 3. Efectes
1. Les determinacions contingudes en el present document d'ordenació són obligatòries i executives en tot el que afecta la protecció, conservació i millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge i els recursos naturals i culturals presents en l'àmbit d'este, i vinculen en forma directa tant l'administració com els particulars.
2. El contingut normatiu del present document prevaldrà sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial i física que afecten l'àmbit del pla, i les seues previsions són de caràcter vinculant per a qualssevol altres actuacions, plans o programes que afecten la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, tot això de conformitat amb el que estableix l'article 40 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 4. Contingut documental
El contingut del present document està integrat pels següents apartats:
Memòria i diagnòstic.
Normativa.
Cartografia i plànols.
Article 5. Administració i gestió
1. Amb caràcter general, correspon a la Conselleria de Medi Ambient la gestió de les previsions i directrius contingudes en el present document per al conjunt de l'àmbit objecte d'ordenació, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponguen a altres organismes i administracions.
2. Sense perjudici de l'anterior, la Conselleria de Medi Ambient promourà l'establiment d'acords individuals o col·lectius amb propietaris de terrenys o drets en l'àmbit dels perímetres de protecció, com a model preferent per a una adequada gestió dels mateixos coherent amb les determinacions previstes en el present document.
Article 6. Sobre la fiscalització i control ambiental
1. En tots aquells supòsits en què per raó de la present normativa resulte necessària l'emissió d'un informe o l'avaluació o declaració d'impacte ambiental per a la realització d'obres, instal·lacions o activitats en l'àmbit afectat, no podran iniciar-se estes ni atorgar-se la corresponent llicència o autorització per part dels òrgans administratius competents, sense tenir prèviament l'informe favorable de l'òrgan de gestió.
2. El sentit del dit informe serà vinculant a l'efecte d'autoritzar, condicionar o prohibir la realització d'estes activitats, tot això sense perjudici de l'exercici de les competències i funcions pròpies conferides als distints òrgans administratius per la legislació d'aplicació al cas.
Article 7. Interpretació
La interpretació del contingut del present document haurà de fer-se en funció del conjunt de documents que l'integren, i prevaldrà en tot cas, el que estableix la normativa d'este.
Article 8. Vigència i revisió
1. Les disposicions del present document tindran vigència indefinida en tant no se n'acorde la revisió o modificació o es produïsca la formulació dels plans d'ordenació dels recursos naturals de qualsevol dels espais naturals afectats. En este últim cas, les determinacions del present document que, si és procedent, siguen objecte de modificació es restringiran a l'àmbit dels perímetres de protecció que formen part de l'àmbit del pla d'ordenació dels recursos naturals de què es tracte.
2. Per a efectuar la revisió o modificació puntual de les determinacions del present document hauran de respectar-se els mateixos tràmits que els seguits per a la seua aprovació.
Article 9. Legislació sectorial
La normativa prevista en el present document s'entendrà sense perjudici de la normativa sectorial vigent sobre les distintes matèries objecte de regulació.
TÍTOL II
Àmbit i zonificació
Article 10. Àmbit
L'àmbit del present document inclou la totalitat dels terrenys la delimitació territorial de la qual apareix en els corresponents mapes de zonificació incorporats a la present normativa.
Article 11. Zonificació
La normativa establida per a l'àmbit d'aplicació del document s'articula de forma independent en cada una de les diferents zones definides, que són les següents:
1.1. Àrees de predomini agrícola: es distingeixen cinc categories diferents en atenció als usos permesos en cada una d'estes.
1.1.1. Àrea de predomini agrícola A.
1.1.2. Àrea de predomini agrícola B.
1.1.3. Àrea de predomini agrícola C.
1.1.4. Àrea de predomini agrícola D.
1.1.5. Àrea de predomini agrícola E.
1.2. Àrees d'interés especial: es distingeixen tres categories en funció dels usos prioritaris.
1.2.1. Àrees d'interés especial, palmerar.
1.2.2. Àrees d'interés especial natural.
1.2.3. Àrees d'interés especial, indústria salinera.
1.3. Àrees urbanes i urbanitzables: es distingeixen al seu torn les categories següents:
1.3.1. Àrees consolidades.
1.3.2. Àrees de zona verda.
1.3.3. Àrees urbanitzables.
1.4. Àrees subjectes a pla especial.
1.5. Àrees a regenerar.
Cada una d'estes zones, com també la seua delimitació explícita, queda reflectida en la cartografia de zonificació del present document.
TÍTOL III
Usos compatibles
Capítol I
Predomini agrícola
Article 12. Àrees de predomini agrícola
Les àrees de predomini agrícola són les grafiades com a tals en la cartografia d'ordenació que acompanya el present document, i corresponen a aquelles zones, dins de l'àmbit que s'ordena, en les quals l'ús agrícola o la seua capacitat per a este ús es presenta com predominant. Dins d'esta categoria de zonificació es distingeixen, al seu torn, cinc zones diferents en atenció als usos permesos en cada una d'elles. Estes zones es denominen A, B, C, D i E, i els seus límits són els previstos en la citada cartografia.
Article 13. Àrees de predomini agrícola A
1. Zones immediates als parcs naturals que alberguen en l'actualitat cultius o fragments de vegetació natural en estat variable de conservació, i en les que concorren, a més, altres característiques que els atorguen un paper important en la preservació dels espais protegits. Es consideren usos compatibles l'agrícola i l'educatiu, com també la regeneració assistida d'ecosistemes naturals, amb les següents consideracions.
a) L'ús agrícola serà, preferentment, de secà, excepte en aquelles zones que ja alberguen cultius de regadiu o, en el cas, que es pretenga implantar cultiu de palmerars.
b) L'ús educatiu serà sempre lligat al parc i promogut directament per les administracions públiques. Atesa la seua proximitat a este s'haurà d'atendre, en les edificacions que siguen necessàries, a paràmetres d'integració amb l'entorn.
2. Es consideren autoritzables aquelles infraestructures i equipaments d'interés general el traçat de les quals haja de discórrer inexcusablement per l'àmbit comprés per la present categoria de zonificació.
3. La resta d'usos es considera incompatible, i s'hi inclouen les noves edificacions lligades a l'ús agrícola, els hivernacles, els moviments de terra que no puguen considerar-se com a labors agrícoles corrents i el canvi de secà a regadiu no lligat al cultiu del palmerar.
4. El règim d'autorització per a les activitats considerades compatibles serà el següent:
a) En el cas de l'ús agrícola, no es requereix cap autorització per a les actuacions corrents directament lligades amb este ús, incloent entre aquelles els canvis de cultiu que no representen una transformació de secà a regadiu. La implantació de cultius de palmerar en parcel·les en què no hi haja este ús se sotmetrà a informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient. Igualment, se sotmetran a informe favorable, quan no es troben sotmeses a avaluació d'impacte ambiental en funció de la legislació sectorial aplicable, altres actuacions que es consideren directament vinculades a l'ús agrícola, com les actuacions en camins, la modernització de cultius, la implantació de sistemes no permanents de protecció de cultius o les adequacions de sistemes de regadiu.
b) En el cas de l'ús educatiu, i sense perjudici de l'administració que promoga la instal·lació de què es tracte, el projecte haurà de sotmetre's al tràmit de declaració d'impacte ambiental quan en este s'incloguen edificacions o instal·lacions de caràcter permanent, i en cas contrari serà necessari l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
c) Els projectes de regeneració d'ecosistemes naturals hauran de tenir, en tot cas, l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 14. Àrea de predomini agrícola B
1. Zones ocupades en l'actualitat o potencialment per cultius, que per les seues característiques o situació, resulten susceptibles d'albergar altres instal·lacions relacionades amb la vocació agrícola dels mateixos sense provocar efectes significatius sobre els espais protegits o la seua connectivitat. A més dels usos ja permesos en la categoria anterior, s'afegeixen l'habitatge unifamiliar i el magatzem vinculats a l'explotació agrícola, com també, si és procedent, les infraestructures de serveis lligades als usos compatibles o aquelles que, sense estar-ho, es consideren d'interés general.
2. Per a l'autorització de les activitats compatibles, a més del que estableix l'article anterior per a usos agrícoles i educatius, s'estarà al que disposa la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat, sobre Sòl No Urbanitzable, quant a la sol·licitud d'autorització prèvia. La dita autorització prèvia no podrà concedir-se sense l'informe favorable previ emés per la Conselleria de Medi Ambient. Este informe tindrà en compte l'adequació de les instal·lacions de què es tracte als objectius de protecció del present document i a les determinacions dels plans generals d'ordenació urbana del municipi de què es tracte, i podrà establir limitacions respecte a les característiques de les infrastructures de servei línies elèctriques, telefòniques, subministrament d'aigua potable, sanejament, etc. vinculades a les citades instal·lacions, que, en tot cas, s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental quan este requisit s'aplique en funció de la legislació sectorial vigent.
3. En el cas d'altres infrastructures d'interés general no lligades als usos compatibles en la present unitat de zonificació, únicament es podran autoritzar aquelles que obtinguen prèviament declaració d'impacte ambiental favorable.
Article 15. Àrea de predomini agrícola C
1. Zones que per les seues característiques o situació, resulten adequades per a albergar, a més de l'ús agrícola que es considera prioritari i altres instal·lacions vinculades a este, instal·lacions esportives. A més dels usos permesos en l'article 14, es considera com a ús compatible l'esportiu.
2. La nova implantació d'usos esportius en esta categoria de zonificació requerirà, sense perjudici de les característiques de l'actuació que es tracte, declaració d'impacte ambiental favorable. La resta de les actuacions compatibles estaran subjectes al que estableix el citat article 14.
3. En les àrees de predomini agrícola B i C podran delimitar-se, a l'efecte d'afavorir una més adequada redistribució de les càrregues i beneficis derivats dels aprofitaments dels sòls urbanitzable i previ informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient, sectors destinats a incorporar-se a la xarxa dotacional adscrita als sòls urbanitzable que es proposen en el futur fora dels perímetres de protecció. Els dits sectors hauran de conservar el seu caràcter de sòl no urbanitzable i mantenir els usos actuals o, si no n'hi ha, aquells que es consideren més adequats per al compliment dels objectius del document, amb les condicions abans indicades.
Article 16. Àrea de predomini agrícola D
1. Situada en el límit sud de les Salines de Santa Pola, es considera compatible l'existència d'una activitat de campament en esta zona, que complisca les disposicions legals que li afecten. L'eventual desaparició d'esta activitat comportarà la consideració de la present unitat com a àrea d'interés especial natural i, per tant, la regeneració dels ecosistemes naturals preexistents, i en este supòsit no es considerarà compatible cap altre ús d'acord amb el que s'indica en l'article 20 de la present normativa.
2. Les modificacions que es proposen a la citada activitat hauran de ser objecte d'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 17. Àrea de predomini agrícola E
1. Es consideren com a activitat compatible les granges d'animals implantades al costat del límit sud del Parc Natural del Fondo, junt amb els usos establits en l'article 14. No s'hi admetran noves instal·lacions.
2. Les granges existents hauran de complir, trancorreguts dos anys des de l'aplicació del present document, totes aquelles disposicions regulades a l'efecte en concepte d'activitats qualificades i avaluació d'impacte ambiental que se'ls apliquen. La modificació en les característiques de les activitats existents hauran de disposar, almenys, de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient, quan no s'aplique la legislació d'impacte ambiental.
3. Per a la resta d'activitats compatibles, s'estarà al que estableix el citat article 14.
Capítol II
Interés especial
Article 18. Àrees d'interés especial
1. Corresponen a aquells enclavaments amb característiques singulars per valors biòtics, abiòtics o pel seu ús, i la seua delimitació serà la inclosa en la cartografia del present document. Es distingeixen, al seu torn, les categories següents:
Àrees d'interés especial, palmerar
Àrees d'interés especial, interés natural
Àrees d'interés especial, indústria salinera.
2. Les àrees d'interés especial tindran la consideració urbanística de sòl no urbanitzable d'especial protecció i la seua normativa d'aplicació serà l'especificada en els articles següents.
Article 19. Àrea d'interés especial. Palmerar
1. Àrees ocupades en l'actualitat per cultius de palmeres o per altres usos en els quals esta espècie forma masses significatives, com també aquelles en què el dit cultiu es considera com a activitat potencial adequada. Es considera com a única activitat compatible el cultiu d'esta espècie, com també les infrastructures directament associades a este, incloent entre estes els vivers dedicats a esta activitat.
2. Totes aquelles actuacions que, encara que directament relacionades amb el cultiu de la palmera, requerisquen la construcció d'infrastructures o edificacions temporals o permanents, hauran de disposar de l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 20. Àrea d'interés especial natural
1. Correspon a zones de valors naturals fonamentals en l'àrea. Es representen ací els ambients fluvials, en el curs del riu Vinalopó o el barranc de la Fayona; els sistemes humits pròxims al litoral, amb la inclusió de la zona humida catalogada dels Carrissars d'Elx; les restes de vegetació psammòfila i de litoral en la xicoteta duna situada al costat de les salines del Pinet; i la vegetació halòfila ben representada o de gran potencialitat present en diferents enclavaments de l'àmbit.
2. Es consideren activitats compatibles les següents:
a) La conservació i regeneració dels ecosistemes d'interés associats a rius i rambles, zones humides, vegetació halòfila i dunes.
b) Les activitats de cultiu en les àrees que presenten actualment este ús en l'àmbit dels Carrissars d'Elx i sota les condicions i característiques en què es duen a terme a l'entrada en vigor del present document. Igualment, es considera compatible la implantació en estes àrees del cultiu del palmerar, amb l'obtenció prèvia de l'informe favorable emés per la Conselleria de Medi Ambient.
3. Es consideren activitats autoritzables les instal·lacions directament vinculades a l'activitat agrícola en les àrees que presenten este ús en l'àmbit dels Carrissars d'Elx.
4. Es consideren activitats incompatibles les no enunciades en els punts anteriors, incloent la instal·lació d'hivernacles.
Article 21. Àrea d'interés especial, indústria salinera
1. Àrea vinculada a l'activitat salinera en les Llacunes de la Mata i Torrevieja, corresponent a la zona en què s'enclaven diverses instal·lacions i activitats accessòries a esta, com també sectors en què es mantenen ecosistemes naturals d'interés. Es considera com a únic ús compatible en esta àrea les instal·lacions i processos propis de l'activitat salinera, i s'hi apliquen les determinacions vigents al respecte en el planejament urbanístic municipal.
2. Qualsevol nova actuació que es realitze dins d'este àmbit i que puga representar una alteració de les característiques actualment existents en este haurà de sotmetre's a l'informe previ de la Conselleria de Medi Ambient.
CAPÍTOL III
Àrees urbanes i urbanitzables
Article 22. Àrees amb consolidació
1. Es tracta de la zona compresa entre les Llacunes de la Mata i Torrevieja i d'alguns sectors immediats al límit d'estes llacunes i al de les Salines de Santa Pola, al costat del nucli urbà d'esta localitat, segons es grafia en els plànols del present document. El règim que s'ha d'aplicar a la present categoria de zonificació serà el previst en els planejaments urbanístics vigents, tant pel que fa als sectors urbans pròpiament dits com als que tinguen la consideració de zona verda o xarxa primària.
2. Qualsevol alteració futura sobre els paràmetres urbanístics vigents en estes àrees haurà de ser sotmesa a declaració prèvia d'impacte ambiental emesa per la Conselleria de Medi Ambient.
3. No se sotmeten a informe previ de la Conselleria de Medi Ambient aquelles actuacions de desenvolupament d'estos sòls que no alteren les condicions urbanístiques vigents en el moment de l'aprovació del present document.
Article 23. Àrees de zona verda
1. Comprenen aquells sòls grafiats en la cartografia del present document que, encara que amb una classificació actual de sòl urbà o urbanitzable, són d'importància natural bé per les seues característiques actuals o pel seu alt grau de resiliència, i són potencialment recuperables amb vistes a la seua integració com a àrees de transició entre usos propis dels parcs i el sòl urbà consolidat.
2. Es plantegen com a usos compatibles la regeneració dels ecosistemes naturals i l'ús públic extensiu lligat al medi natural, usos estos dos que s'entenen com adequats al caràcter de zona verda atribuït a estes zones. Estos sòls podran participar en els càlculs determinants de la reubicació d'aprofitaments que es reflecteixen en un altre apartat d'este document, motiu que justifica esta proposta de classificació. Únicament es considerarà ús compatible aquelles edificacions que, segons la normativa urbanística que s'aplique, puga considerar-se com pròpia d'una zona verda, sotmetent-se en este cas a declaració d'impacte ambiental.
3. Les zones per a les que es proposa esta classificació són les següents:
a) ZV-1 Santa Pola: ampli sector situat al costat del límit nord-oriental del Parc Natural de les Salines de Santa Pola.
b) ZV-2 El Raso: situat en el límit nord de les Llacunes de la Mata i Torrevieja, en el terme municipal de Guardamar del Segura.
c) ZV-3. Rojales: l'àrea grafiada com a zona verda correspon a la zona d'idèntica consideració prevista en el corresponent pla parcial.
d) ZV-4. Laguna de Torrevieja: inclou diferents sectors classificats com tals en el vigent planejament de Torrevieja, per la qual cosa no s'introdueix cap variació al respecte.
e) ZV-5. Llacuna de la Mata-el Chaparral: correspon a zones actualment classificades com urbanitzables per a les quals, com s'ha indicat en els apartats corresponents, es proposa impedir l'edificació mitjançant la present classificació i la consegüent reubicació d'aprofitaments urbanístics en àrees de menor qualitat ambiental.
Article 24. Àrees Urbanitzables
1. S'inclouen en esta categoria de zonificació aquells sectors que, en el moment de la redacció del present document, gaudeixen d'esta classificació en els respectius planejaments urbanístics municipals. A més, es proposa per a esta categoria un sector de sòl actualment classificat com a no urbanitzable, en el qual es proposa la reubicació d'aprofitaments urbanístics procedents de sectors urbans no executats en l'entorn de les Llacunes de la Mata i Torrevieja, els quals han sigut inclosos en la categoria d'àrees de zona verda.
2. Les zones per a les quals es preveu esta classificació són les següents:
2.1 Sector MR-9: situat al costat de les Salines del Pinet.
2.2 Sectors a l'est de la llacuna de Torrevieja: pendents d'execució, se supedita esta a l'adequació dels mateixos als criteris generals de reducció d'impactes establits en el present document a través de l'avaluació prèvia d'impacte ambiental.
2.3 La Hoya: com s'ha indicat anteriorment, esta zona, actualment classificada en la seua pràctica totalitat com a sòl no urbanitzable, presenta des del punt de vista ambiental (tant per la seua ubicació com per les característiques dels ecosistemes presents) una major aptitud per a l'ús urbanístic sostenible que la major part de les zones urbanitzable previstes en el Plà General d'Ordenació Urbanística de Torrevieja en les proximitats de les llacunes i pendents encara d'execució.
2.4 Santa Pola: sector residencial situat al nord-est de la les Salines de Santa Pola, al costat de la carretera d'accés al nucli urbà.
3. L'aprovació definitiva de l'ordenació d'estos sectors requerirà els tràmits següents:
En el cas dels sectors exposats en els punts 2.1 i 2.2, informe favorable previ emés per la Conselleria de Medi Ambient.
En el cas del sector exposat en el punt 2.3, declaració d'impacte ambiental favorable, en la qual es justifique en tot cas la vinculació de l'actuació en esta zona amb la qualificació, com a zona verda, dels sectors indicats en l'article 22.3 (ZV-5). La dita justificació inclourà una valoració explícita dels eventuals avantatges ambientals que representarien per al Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja el trasllat d'aprofitaments urbanístics entre les citades zones ZV-5 i el sector de referència. Igualment, la declaració d'impacte ambiental establirà les condicions sota les quals podria, si és procedent, dur-se a terme la urbanització d'este sector a fi de garantir la seua adequació ambiental i territorial i l'absència d'impactes significatius sobre l'espai natural protegit.
En el cas del sector exposat en el punt 2.4, declaració d'impacte ambiental favorable, en la que es justifique que els paràmetres urbanístics que s'apliquen resulten compatibles amb la proximitat del parc natural.
Article 25. Àrees subjectes a pla especial
1. S'inclouen en esta categoria les zones incloses en l'àmbit del present document on s'han produït assentaments i concentració d'habitatges aliens a un procés correcte d'urbanització, amb la consegüent mancança d'infraestructures bàsiques (especialment de sanejament) i l'evident repercussió negativa sobre els parcs. Estes zones són les següents:
a) Zona PE-1: situada al nord de les salines de Santa Pola amb una superfície de 354.838 m² i situada en part dins de l'àrea perimetral. La dita zona presenta una densitat elevada d'habitatges molt pròxims al parc, sobre un sòl relativament permeable i a una cota superior al parc, i es poden donar episodis de difusió d'aigües procedents de pous cecs, fosses sèptiques, etc.
b) Zona PE-2: situada al nord-oest de les salines de Santa Pola amb una superfície de 262.062 m². La dita zona, si bé no presenta una concentració alta d'habitatges, se situa en les proximitats del riu Vinalopó i pròxima a la zona PE-3, per la qual cosa es podria produir un fenomen de conurbació entre ambdues.
c) Zona PE-3: situada a l'oest de les salines de Santa Pola amb una superfície de 977.122 m². Esta zona se situa limítrof al Parc Natural de les Salines de Santa Pola i la zona humida dels Carrissars. La seua ubicació i superfície comporten un alt grau d'impacte dins del sistema hídric descrit.
d) Zona PE-4: situada a l'est del Fondó amb una superfície de 166.600 m². Esta zona limita amb el Fondó i amb la zona humida dels Carrissars i si bé disposa d'una superfície relativament inferior a la zona PE-3, les característiques semblants pel que fa a la situació i l'ús del sòl comporten un grau d'impacte equiparable.
e) Zona PE-5: situada a l'oest del Fondó amb una superfície de 77.004 m². Si bé la superfície grafiada és escassa, s'ha estimat oportú considerar-la per les condicions de deterioració que presenta.
f) Zona PE-6: situada al sud de les Salines de Torrevieja amb una superfície de 566.335 m². Es tracta d'una zona que se situa entre el parc natural i sòl urbà, que si bé no presenta una densitat elevada d'habitatges, la seua situació com a zona de transició entre el sòl urbà i el parc n'aconsella la regulació.
g) Zona PE-7: àrea industrial i comercial de Los Montesinos, al costat de la carretera entre este municipi i Torrevieja.
2. La figura de planejament considerada com mes adequada per a la consecució dels objectius exposats en el punt 1, conforme al que estableix la legislació urbanística valenciana (article 12.e) Llei Reguladora de la Activitat Urbanística i 86.2.a) i b) del Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana) és el pla especial, per als quals, entre altres aspectes, es preveu com a objecte protegir el paisatge i el medi natural i la integració i funcionalitat de les dotacions i infraestructures concretant el seu funcionament.
3. Els plans especials a què es refereix el punt anterior hauran de ser redactats, en un termini inferior a dos anys des de l'entrada en vigor del present document, pels ajuntaments implicats, els quals tindran en tot cas el suport directe de la Conselleria de Medi Ambient per a la dita redacció. El procediment de formulació dels citats plans haurà de garantir l'adequada participació dels propietaris afectats, i inclourà en tot cas declaració d'impacte ambiental favorable prèvia a la seua aprovació definitiva.
4. Els plans especials prestaran especial atenció a la proposta de mesures correctores i infrastructures destinades a evitar els impactes existents, incloent l'eventual trasllat de les instal·lacions i edificacions existents a altres sectors exteriors als perímetres de protecció. Inclouran la corresponent consignació pressupostària per a l'execució de les mesures que es proposen, i podran alterar la delimitació proposada en el present document si la dita alteració és coherent amb el compliment dels objectius previstos.
5. La totalitat dels sectors afectats per esta categoria de zonificació conservaran, una vegada formalitzat el pla especial, la seua actual classificació de sòl no urbanitzable.
Article 26. Àrees a regenerar
1. Hi ha xicotetes zones on ni tan sols mitjançant la creació d'infraestructures, tal com es preveu en l'apartat anterior, s'assegura una preservació adequada de l'entorn protegit. Per a estes zones es proposa com a objectiu a mitjà i llarg termini l'extinció de les activitats existents i que motiven els impactes detectats. Les zones per a les quals es proposa esta qualificació són les següents:
a) Zona ZR-1: situada al nord de les Salines de Santa Pola, amb una superfície de 23.987 m². La seua ubicació confinada entre la carretera CV-851 i el mateix parc que l'envolta, per sota del límit natural que pot representar la carretera i en una àrea on pot actuar com a element generador de nous assentaments, n'aconsella l'eliminació.
b) Zona ZR-2: situada a l'oest de les Salines de Santa Pola, amb una superfície de 27.801 m². Si bé l'objecte d'este estudi es refereix al perímetre de protecció, entenem que esta zona, situada en l'interior del propi parc, també ha de ser considerada a fi de la seua eliminació.
c) Zona ZR-3: emplaçada al nord del Parc Natural del Fondó d'Elx, amb una superfície de 196.895 m². Correspon a una antiga pedrera ocupada en l'actualitat per una instal·lació de tractament de residus sòlids urbans. Com ja s'ha comentat en l'estudi del medi físic, es considera necessari millorar el grau d'integració de l'activitat respecte a l'immediat espai protegit, o si és procedent plantejar a mitjà termini un trasllat d'esta.
d) Zona ZR-4: es troba al costat de les Salines del Pinet, en la platja del mateix nom o ocupa una superfície de 36.485 m². Es tracta d'edificacions corresponents a les primeres fases del boom turístic en les costes alacantines, i en l'actualitat queden fora d'ordenació. En tot cas, se li aplicarà el que disposa la legislació de costes vigent.
2. Per a cada una de les àrees descrites, la Conselleria de Medi Ambient, en coordinació amb els ajuntaments i els titulars afectats, proposarà un procediment adequat que, garantint el compliment de les diferents legislacions sectorials implicades i respectant en tot cas els possibles drets adquirits, done lloc, en última instància, al trasllat d'estes activitats i a la restitució de les característiques ambientals de les zones afectades.
Article 27. Altres usos compatibles i autoritzables
1. Amb caràcter general, i sense perjudici de la incompatibilitat genèrica d'altres usos indicada en els articles de la present normativa referents a les diverses categories de zonificació, es consideren compatibles en les àrees agrícoles i naturals els usos cinegètics i piscícoles i la ramaderia extensiva, en tant que disposen dels corresponents plans tècnics d'aprofitament degudament autoritzats i resulten compatibles amb l'ordenació sectorial que els resulte d'aplicació.
2. No s'inclou en el supòsit anterior la instal·lació de piscifactories, activitat que es considera en general com autoritzable en aquelles àrees susceptibles d'albergar el dit ús, prèvia l'obtenció de declaració d'impacte ambiental favorable.
Disposició derogatòria
Les determinacions de la present normativa substitueixen el règim previst per als perímetres de protecció en l'article 3 de la Normativa del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja (Decret 49/1995, de 22 de març); article 3 de la Normativa del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Fondó (Decret 232/1994, de 8 de novembre); i article 3 de la Normativa del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola (Decret 202/1994, de 13 de setembre).
Disposició transitòria
Les previsions contingudes en els planejaments urbanístics dels municipis que es vegen afectades per mesures de protecció del present document i siguen incompatibles amb estes, hauran de ser modificades i adequades a este, almenys, en la següent revisió o homologació global del document de planejament que es tracte.
Disposició final
