DECRET 59/2005, d'11 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Serra d'Espadà. [2005/X2990]
(DOGV núm. 4969 de 18.03.2005) Ref. Base de dades 1527/2005
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 19.03.2005 Notes: S'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra d'Espadan. - Vegeu la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre. Aquesta disposició afecta: Modifica: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, programa d'actuació, protecció del paisatge , parc natural valencià, Serra d'Espadà
DECRET 59/2005, d'11 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Serra d'Espadà. [2005/X2990]
El Parc Natural de la Serra d'Espadà és l'espai natural protegit més gran de la Comunitat Valenciana amb 31.180 hectàrees, declarat el 29 de setembre de 1998.
La serra d'Espadà és una alineació muntanyosa al sud de la província de Castelló que forma part dels contraforts del sistema Ibèric i delineada pels rius Millars i Palància, que han obert profundes valls entre les quals s'alcen les eriçades cimes de la serra.
El conjunt orogràfic que forma la serra d'Espadà dóna lloc a l'aflorament més extens i representatiu del triàsic inferior i mitjà a la Comunitat Valenciana, i presenta un valor paisatgístic excepcional derivat de la natural policromia de les formacions geològiques i del pronunciat relleu que els caracteritza, producte directe de la particular configuració estructural de l'àrea. El modelatge geomorfològic d'aquest sector es caracteritza pel desenvolupament d'abruptes crestes que es combinen amb altres relleus en costeres i amb llomes més suaus i arredonides.
La serra presenta una interessant alternança àcid-base, tant en els materials geològics com en els sòls, que permet la formació de determinats sòls silicis de gran interés per la seua escassa representació en el territori valencià. Aquestes característiques condueixen que l'espai natural oferisca una gran originalitat biològica, destacant les formacions vegetals de sureres, en bon estat de conservació, d'estepes i brucs. Les comunitats faunístiques, representades per espècies de caràcter forestal i rupícola, destaquen per la seua riquesa i constitueixen el component més cridaner i valuós d'aquest ecosistema. Destaquen a la zona una sèrie de cavitats caracteritzades per importants fenòmens espeleològics.
Distints elements arqueològics i culturals, com les ruïnes del castell d'Almonacid, la torre de l'Homenatge d'Eslida o la nevera d'Algimia, utilitzada fins a finals del segle XIX, acaben per completar l'important valor que posseeix aquest espai natural.
L'actual realitat històrica de la Comunitat Valenciana i, en particular, la despoblació de les zones interiors, com el Parc Natural de la Serra d'Espadà i el seu entorn, aconsella la definició d'un model de gestió del parc en què té paper protagonista una estratègia de desenvolupament sostenible basada en la conservació i la gestió racional dels recursos ambientals en suport a un desenvolupament natural, social i econòmic de les poblacions que integren aquest espai protegit. En aquesta estratègia els objectius de desenvolupament socioeconòmic i els de conservació dels valors ambientals i culturals no es consideren contraposats, sinó més prompte complementaris, formant part d'una mateixa línia d'actuació.
Per a això es necessita de forma evident la col·laboració estreta entre la Conselleria de Territori i Habitatge, els tretze ajuntaments implicats territorialment en el parc, la resta d'organismes competents, el sector privat i les entitats públiques i privades relacionades amb l'ús dels recursos naturals.
El conjunt dels hàbitats del parc en els seus distints ambients de sureda, pineda, bruguerar i estepar, característics de la forest mediterrània, tots aquests amb la seua important fauna i flora característiques, es considera en el Pla rector d'ús i gestió (PRUG) un bé d'interés prioritari pel seu interés ecològic, científic i educatiu.
L'ús públic del parc natural, incloent les activitats relacionades amb el gaudi ordenat, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals, es considera una de les funcions prioritàries de l'espai protegit, en el context territorial i com a crida a l'ús ordenat dels diferents agents socials que projecten sobre aquest espai les seues activitats d'oci i d'esplai.
El règim urbanístic és objecte així mateix d'atenció preferent en el PRUG, amb l'objecte d'establir un model de poblament humà, en l'àmbit urbà i en l'edificació al medi rural, compatible amb la conservació dels valors ambientals del parc i adequat a les necessitats tant dels residents com dels visitants de l'espai protegit.
El caràcter dinàmic que cal exigir al PRUG en un àmbit d'activitats tradicionals queda de manifest per l'extens llistat d'actuacions previstes per a l'execució del PRUG, agrupades en set programes d'actuació. Així, la categoria d'ordenació denominada àrees d'actuació preferent està destinada específicament a l'execució d'actuacions de conservació o regeneració d'hàbitats, com també a la dotació d'equipaments vinculats a l'ús públic ordenat del medi.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, estableix, en l'article 37, la figura de Pla rector d'ús i gestió com a reguladora de les activitats directament lligades a l'espai protegit i, en particular, de la investigació, l'ús públic i la conservació dels valors ambientals.
El PRUG és conforme amb el Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar parc natural la serra d'Espadà, com també amb el vigent Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Espadà, aprovat mitjançant el Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat.
El projecte de PRUG va ser sotmés a informació pública durant un mes a partir del 21 d'octubre de 2004, per raó de l'anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la mateixa data. Aquest període va coincidir amb el preceptiu tràmit d'audiència als organismes públics i a les entitats i col·lectius implicats en la gestió del parc.
En paral·lel a aquests tràmits d'informació pública i audiència, el projecte de PRUG ha sigut objecte, durant els anys 2001 al 2004, d'un procés de consultes als distints organismes i entitats relacionats amb la gestió de l'espai protegit, ha sigut presentat en particular a les corporacions locals afectades territorialment, als col·lectius i entitats públiques i privades amb atribucions sobre l'ús dels recursos ambientals i als agents socials, econòmics i culturals vinculats al parc.
Així mateix, el projecte de PRUG compta amb informes preceptius favorables de la Junta Rectora del parc natural i del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient, emesos en les reunions d'aquests òrgans col·legiats, de 9 de desembre de 2004 i 24 de febrer de 2005, respectivament.
Per tant, s'ha efectuat per complet la tramitació prevista en l'article 41 de la mencionada Llei 11/1994 per als plans rectors d'ús i gestió de parcs naturals, prèvia a l'aprovació definitiva d'aquests.
Per tot això, acomplits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 11 de març de 2005,
DECRETE
Article únic
1. En compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Serra d'Espadà.
2. Com a annex I del present decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II del present decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades les disposicions del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Espadà, aprovat pel Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, que puguen oposar-se al que establix el present decret amb els seus annexos I i II.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Castelló de la Plana, 11 de març de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
NORMATIVA DEL PLA
TÍTOL I
NATURALESA I FINALITAT DEL PLA
Article 1. Naturalesa del pla
El present Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Serra d'Espadà (PRUG) es redacta a l'empara del que disposen els articles 30, 31 i 37 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i és un mandat recollit en el Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Espadà i declaració del parc natural, aprovats mitjançant els Decrets 218/1997, de 30 de juliol, i 161/1998, de 29 de setembre, ambdós del Consell de la Generalitat.
Article 2. Finalitat
1. El Pla rector d'ús i gestió és un instrument administratiu de gestió del parc, obligatori i executiu, que té com a objecte protegir els seus valors naturals de forma compatible amb el desenvolupament ordenat de les activitats tradicionals i d'ús públic d'aquest espai.
2. El contingut al qual ha d'ajustar-se aquest pla és el previst en l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
3. El PRUG està elaborat conforme al règim d'ordenació establit pel Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Espadà.
4. El Pla rector d'ús i gestió té, així mateix, un contingut d'acord amb el que ha indicat l'article 5 del Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar parc natural la serra d'Espadà.
Article 3. Àmbit
L'àmbit d'aquest pla està inclòs en els límits establits en l'annex I del Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar parc natural la serra d'Espadà.
En conseqüència, els municipis inclosos en la seua totalitat en l'àmbit del pla, segons la delimitació anterior, són: Alcudia de Veo, Aín, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar i Villamalur. Els municipis inclosos parcialment són: Alfondeguilla, Algimia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Suera, Tales i el Vall de Almonacid.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 40 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, les determinacions del Pla rector d'ús i gestió tindran caràcter vinculant tant per a les administracions com per als particulars, i prevaldran sobre el planejament urbanístic. Quan les seues determinacions siguen incompatibles amb les de la normativa urbanística en vigor, aquesta es revisarà d'ofici pels organismes competents.
2. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest PRUG ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest.
3. Així mateix, la seua aprovació comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb aquests.
4. El PRUG, d'acord amb el que disposa l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, concreta les normes de regulació de les activitats, obres i instal·lacions que siguen necessàries completar o desenvolupar, per a la millora de la gestió, la protecció o la conservació dels recursos naturals i els valors ambientals.
5. Per a la realització d'obres, usos o activitats de qualsevol tipus que, d'acord amb les normes d'aquest pla, necessiten d'informe de l'òrgan competent en espais naturals o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest informe ha de ser favorable per a la seua realització, aquest requisit és imprescindible per a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística o d'activitat.
6. La designació d'aquest parc natural com a zona d'especial protecció per a les aus silvestres (Acord de 9 de maig de 2000,del Consell de la Generalitat) i la seua proposta com a lloc d'importància comunitària (Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat) suposa l'aplicació de les mesures precautòries establides en les Directives 79/409/CEE, del Consell, de 2 d'abril, relativa a la conservació de les aus silvestres, i 92/43/CEE sobre la conservació d'hàbitats naturals i de flora i fauna silvestre. Aquest pla completarà i desenvoluparà, si és el cas, les dites mesures, i les seues disposicions no poden contravindre allò que han assenyalat les citades directives comunitàries
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. Les determinacions del Pla rector d'ús i gestió entraran en vigor l'endemà de la publicació de l'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, mitjançant Decret del Consell de la Generalitat, i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació, a proposta de la Conselleria de Territori i Habitatge, o necessàriament després d'un període de vigència de cinc anys, conforme assenyala l'article 5 del Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar parc natural la serra d'Espadà
2. En el cas què, transcorregut el període de vigència del PRUG no s'haja aprovat definitivament la revisió d'aquest, les determinacions d'aquest pla tindran vigència, en forma cautelar, fins al moment en què es produïsca l'esmentada aprovació definitiva.
3. El programa economicofinancer té un període d'actuacions de huit anys, en cas de revisió, aquest incorporarà aquelles que es consideren necessàries i no s'hagen realitzat durant la vigència del PRUG. Si no s'haguera aprovat la revisió d'aquest romandrà vigent el pla d'actuacions del programa economicofinancer.
4. La revisió o modificació de les determinacions del PRUG poden realitzar-se amb anterioritat a aquest termini seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a la seua aprovació, amb un informe previ de la Junta Rectora del parc natural.
Article 6. Règim d'infraccions i sancions
El règim sancionador en la matèria regulada en el present decret serà l'establert en el títol VI de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, i en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que s'exigix per via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
Article 7. Indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es deriven com a conseqüència de l'aprovació del present Pla rector d'ús i gestió donaran lloc a indemnització quan concórreguen simultàniament els requisits establits per l'article 20.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat València.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Amb independència del règim d'autoritzacions i informes previs a què es refereix l'article 9 d'aquestes normes, els projectes i activitats que s'executen en l'àmbit territorial del parc estan sotmesos al règim d'avaluació d'impacte ambiental en la forma establida en l'article 61 del Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d'ordenació de recursos naturals de la serra d'Espadà, i conforme a la legislació vigent d'impacte ambiental.
Article 9. Règim d'autoritzacions
1. La present normativa determina expressament, en els corresponents apartats de les normes generals i particulars, les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requereix autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient, a través dels diferents òrgans que depenen de les diferents competències, de conformitat amb el règim d'autoritzacions establit per l'annex normatiu del Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d'ordenació de recursos naturals de la serra d'Espadà.
2. Aquesta autorització requereix, així mateix, l'informe previ del Consell Directiu del parc, en els supòsits previstos en el punt 3 de l'article 99 d'aquestes normes.
3. El requisit indicat en els apartats anteriors s'estableix sense perjudici de les autoritzacions sectorials i de les llicències municipals que siguen preceptives per a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització han de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
Identificació del sol·licitant.
Descripció detallada de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'aquesta.
Efectes previstos en els valors ambientals i culturals del parc, com també sobre l'ambient socioeconòmic.
Plànol o croquis de localització de l'activitat.
Projecte o memòria tècnica quan corresponga.
5. Quan escaiga en raó de la matèria de què es tracte, l'Oficina de Gestió Tècnica del Parc Natural a què es refereix l'article 96 d'aquestes normes emetrà un informe sobre les sol·licituds d'autorització, prèviament al seu examen pel Consell Directiu o a la resolució d'aquestes per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. Aquest informe especificarà les condicions que ha de complir l'execució de l'activitat per a ajustar-se al règim d'ordenació i gestió de l'espai protegit.
6. En els terrenys forestals privats, el trànsit de persones alienes a aquests amb qualsevol finalitat, com també les activitats d'ús públic del medi, només pot realitzar-se després del consentiment exprés o tàcit del titulars de les finques.
Article 10. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest Pla rector d'ús i gestió ha d'atindre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també per la memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest Pla rector d'ús i gestió prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l'àmbit del PRUG.
4. Les determinacions inherents a cada una de les categories de protecció assenyalades en l'article 72 d'aquestes normes constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses, prohibides i condicionades per aquest Pla rector d'ús i gestió.
5. En tot el no regulat en aquestes normes particulars s'aplicaran les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
6. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
7. A l'efecte del present PRUG, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció que dóna la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, l'article 5 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, com també les delimitacions especificades en l'article 9 del Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana
TÍTOL II
NORMES GENERALS
CAPÍTOL I
NORMES GENERALS SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS I
DEL DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ 1a
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional d'aquest, excepte els específicament autoritzats per l'organisme de conca amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Han d'adoptar-se les mesures especials per a garantir la conservació i, si és el cas, la recuperació dels aiguamolls localitzats en l'àmbit del parc i inclosos en el Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat, com també per a la protecció de les seues conques.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Es mantindran les condicions naturals dels llits, no pot realitzar-se, en cap cas, la seua canalització o dragatge, a excepció dels trams urbans o d'aquelles obres degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic i els projectes de restauració hidrologicoforestal degudament aprovats per la Conselleria de Territori i Habitatge.
2. S'instarà l'organisme de conca a procedir la iniciació dels tràmits necessaris per a la realització de la fitació i delimitació dels llits públics, es definixen les zones de servitud i policia, i amb prioritat en els trams d'alt valor ecològic i llits amb règim intermitent de cabals.
3. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'aigües, es conservarà la vegetació de ribera, i no es permet la transformació a cultiu dels terrenys destinats a usos forestals. Així mateix, es permetran les labors de neteja i desbrossament selectius quan existisca risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte els degudament autoritzats i justificats pel seu interés públic; així com l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
5. Es defineixen com a zones d'alt valor ecològic, als efectes previstos en aquest pla, tots els llits inclosos dins del parc natural, tant d'origen permanent com irregular, i en particular els delimitats en la cartografia de zonificació del PRUG davall l'epígraf de Llits principals i a la Bassa de Chóvar per tractar-se d'un aiguamoll inclòs en el Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant un Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
6. Els equipaments i les infraestructures que poden proposar-se per al desenvolupament d'activitats previstes per a ús recreatiu en cursos d'aigua han de comptar amb la corresponent autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sense perjudici de la perceptiva autorització de l'organisme de conca.
Article 13. Embassaments i llacunes
1. S'establirà una franja de protecció d'embassaments i llacunes, que ha d'incloure les necessitats de conservació de l'ecosistema constituït per la massa d'aigua i el seu entorn, i el manteniment dels seus processos ecològics essencials. L'organisme de conca realitzarà aquesta delimitació d'acord amb les recomanacions i els criteris que propose la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Qualsevol tipus d'instal·lació o infraestructura que es localitze en la franja de protecció de l'embassament o llacuna ha de garantir l'eliminació de residus i abocaments, de manera que s'assegure la màxima protecció de la qualitat de les aigües embassades. S'exigirà l'autorització per part de l'organisme de conca, i informe previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, per a permetre l'abocament a l'embassament, conforme a les directrius establides en el Pla hidrològic de la conca.
3. La franja de protecció inclourà, almenys, les zones de servitud i policia quan puga afectar terrenys agrícoles. Quan afecte terrenys forestals, la franja de protecció es fixa en una amplària de 500 metres.
4. En la franja de protecció es permeten únicament les instal·lacions per a ús públic relacionades amb l'embassament que, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'ús públic, autoritze l'organisme de conca, com també totes aquelles actuacions que vagen dirigides a millorar les condicions ecològiques d'aquest medi, com ara plantació d'espècies forestals pròpies d'ambients de ribera, neteja de materials aportats per les aigües, construcció de dics en els llits pròxims a l'embassament que contribuïsquen a retindre sòlids o a mantindre zones inundades en la perifèria de l'embassament, etc.
5. Queden prohibides, amb caràcter general, totes aquelles activitats que, pel seu caràcter, resulten incompatibles amb el manteniment de l'adequat estat limnològic dels embassaments i llacunes, segons la seua destinació.
Article 14. Protecció d'aigües subterrànies
Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar la infiltració en el terreny d'aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o subterrànies, sense perjudici dels requeriments que establisca l'organisme de conca per als abocaments a aigües subterrànies.
Article 15. Abocaments
1. En aplicació de l'article 97 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el text refós de la Llei d'aigües, i els articles 69 i 70 del Pla hidrològic del Xúquer, es prohibeix, amb caràcter general, tot abocament sòlid o líquid, directe o indirecte en un llit públic, canal o séquia, sistema aqüífer subterrani i massa d'aigua lliure, que no reunisca les condicions perquè, considerat en particular i en conjunt amb la resta d'abocaments amb què puga interferir, es complisquen els objectius de qualitat assenyalats per a les seues aigües.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges aïllats només pot realitzar-se quan estiguen degudament impermeabilitzades i es donen les suficients garanties que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i existisquen raons justificades que impedisquen la seua connexió a la xarxa de clavegueram.
3. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals urbanes al domini públic hidràulic, excepte en el cas d'habitatges de tipus familiar aïllats en el camp, granges avícoles o cunícoles de menys de 100 unitats i estabulacions de bestiar major amb menys de 10 caps. En tot cas, l'abocament mai pot realitzar-se en un radi inferior a 500 metres d'un punt d'abastiment, font o brollador d'aigua potable, i ha de ser autoritzat per l'organisme de conca i de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
4. En el cas d'explotacions ramaderes aïllades majors que les assenyalades en el paràgraf anterior, o explotacions menors pròximes entre si de manera que puga produir-se un efecte acumulatiu de l'abocament i sumen en total un nombre de caps superiors al límit establit en el paràgraf anterior, han de comptar, necessàriament, amb sistema de depuració de residus prèviament al seu abocament a llit públic. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals ha d'autoritzar aquestes explotacions i les instal·lacions de depuració necessàries per a garantir la seua innocuïtat respecte del medi aquàtic, sense perjudici del que disposa la legislació d'impacte ambiental.
5. Es considerarà que dues o més explotacions tenen efecte acumulatiu quan l'abocament a domini públic hidràulic de cada una d'elles diste entre si menys de 500 metres.
6. Per a la concessió de llicència urbanística o d'activitat relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, exceptuant les autoritzades per a connectar directament amb la xarxa general de clavegueram, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establits en la legislació sectorial, d'acord amb les característiques i objectius de qualitat del llit receptor.
7. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
8. Per a l'expedició de llicència de primera ocupació o llicència d'obertura relatives a activitats incloses en el paràgraf 5, ha d'aportar-se l'autorització d'abocament, expedida per l'organisme de conca, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
9. Els abocaments industrials a les xarxes generals de sanejament podran ser autoritzats quan aquests abocaments siguen assimilables als de naturalesa urbana en allò que s'ha referit a la seua càrrega contaminant. En el cas que l'efluent no siga assimilable pel tractament urbà previst, han d'adequar-se les característiques d'aquests efluents als objectius de qualitat establits mitjançant les oportunes ordenances municipals d'abocament. En tot cas, es prohibeix l'abocament directe o indirecte d'efluents industrials sense depuració al domini públic hidràulic.
Article 16. Captacions d'aigua
1. Les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PRUG han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
2. Totes les captacions destinades a abastiment públic han de disposar del seu corresponent perímetre de protecció.
3. Les obres de qualsevol tipus i, en particular, les captacions d'aigua que es puguen realitzar en l'entorn de les fonts i brolladors ha de garantir el manteniment del seu cabal per a l'ús possible d'excursionistes i fauna silvestre.
SECCIÓ 2a
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 17. Moviments de terres
1. Queden sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental els moviments de terra a terrenys forestals així definits en l'article 10 d'aquestes normes i en les activitats definides per la legislació sectorial sobre impacte ambiental.
2. No tindran la consideració de moviments de terres les tasques de preparació i condicionament de terres de cultiu, relacionades amb el normal exercici de l'activitat agrícola, sempre que es respecte l'estructura tradicional d'aquesta i siga sobre sòl agrícola o àrea cultivada. Així mateix, tampoc es consideraran els moviments de terra dirigits a l'elaboració d'estructures (depòsits, hidrants, torres, etc.) contra incendis forestals i les activitats encaminades a la millora i la restauració de la massa forestal.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del PRUG, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Es prohibeix en l'àmbit del PRUG la tala i l'arrancada o el desarrelament de cultius llenyosos en els camps de cultius a fi d'evitar la pèrdua de sòl i la biodiversitat, excepte per raons fitosanitàries, rejoveniment de la plantació o per substitució de l'espècie o varietat cultivada o per a la realització d'obres autoritzades segons la normativa del present PRUG. En tot cas, la tala i l'arrancada o desarrelament d'oliveres, garroferes o altres espècies arbòries d'espais cultivats ha de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys forestals, i s'entén com a tals els així definits en l'article 10 d'aquestes normes, per a l'establiment de noves àrees de cultiu; s'exceptua la rompuda de terrenys incultes per a repoblació forestal, i en aquells casos degudament justificats per a la millora de les estructures naturals i paisatgístiques del parc, i els destinats a la prevenció contra incendis forestals.
2. L'ampliació o la modificació del traçat, com també la construcció de vies d'accés de qualsevol naturalesa, no pot realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7% en sòls blans o 15% en sòls durs. Amb caràcter excepcional es podran superar aquests valors quan es tracte de vies establides pel Pla sectorial de prevenció d'incendis forestals de la serra d'Espadà o la seua existència siga necessària per al manteniment dels aprofitaments dels recursos naturals, usos, gestió i millora del parc.
3. Sempre que la realització d'una obra estiga acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplè serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil, sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
4. Es promocionaran les mesures de restauració i manteniment dels sistemes tradicionals de conservació de sòl i aigua existents, com ara bancals o abancalaments, per la important funció ecològica que realitzen sobre la conservació de sòls.
SECCIÓ 3a
PROTECCIÓ DE LA FAUNA I DE LA VEGETACIÓ I FLORA
SILVESTRES
Article 20. Règim general
1. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix respecte d'això la legislació sectorial sobre fauna i flora silvestres, no es permeten les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions o elements de la fauna i flora silvestres. La prohibició s'estén a les activitats que puguen alterar o destruir els hàbitats de les espècies silvestres animals i vegetals, com també els enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i adormidors. S'exclouen d'aquesta prohibició les activitats realitzades o autoritzades per la conselleria competent en matèria de medi ambient per al control de plagues i malalties o l'eliminació selectiva d'espècies al·lòctones que puguen posar en perill la supervivència de les espècies autòctones.
2. Les determinacions contingudes en els plans de recuperació per a la fauna silvestre aprovats per la Generalitat que afecten l'àmbit del parc natural seran incorporades a aquesta normativa en la seua més pròxima revisió i, entre tant, s'aplicaran amb el mateix rang que les normes del parc.
Article 21. Protecció de la vegetació silvestre
1. Sense perjudici de les determinacions de la normativa sectorial aplicable sobre flora i vegetació, i atés el que establix l'article 20 d'aquestes normes, es consideren protegides totes les formacions vegetals silvestres existents en el parc natural. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
2. A més de les espècies de flora subjectes a protecció per la normativa sectorial vigent de rang nacional o autonòmic i les citades en l'article 17.2 del PORN de la serra d'Espadà, es consideren espècies singulars en l'àmbit del parc les recollides en l'annex II de la Directiva d'hàbitats (1992/43, CEE, de 21 de maig, modificada per la Directiva 1997/62) i les indicades a continuació:
Anogramma leptophylla (Falaguera del temps).
Astragalus boeticus.
Chaenorhinum crassifolium (Espuelilla,Esperons de roca, Boqueta de gos).
Cheilanthes hispanica.
Cheilanthes tinaei.
Cystopteris fragilis.
Dianthus multiaffinis (Clavel de monte, Clavell de pastor).
Dryopteris filixmas.
Festuca durandoi (Lastón, Cañuela).
Hypericum androsaemum.
Hypericum caprifolium (Pericó, Perico de riu, Herba de les ferides).
Ilex aquifolium (Acebo, Grèvol).
Jasione sessiliflora (Botón azul, Trencapedres blau).
Lavandula pedunculata (Cantueso, Tomanís, Te de moro, Bofarull, Tamborino).
Leucojum valentinum (Campanilla valenciana, Campaneta de roca).
Limonium angustebracteatum (Saladilla fina, Limonio Saladella vera, Ensopeguera vera, Lletugueta de saladar.
Linaria aragonensis (Palomilla, Azulada).
Minuartia valentina.
Notholaena marantae.
Polystichum setiferum.
Quercus cerrioides.
Quercus pyrenaica (Melojo/Reboll).
Rubus vigoi (Zarza, Zarzamora, Sarsa, Esbarzer,Sarso, Barceles, Bosqueral).
Sorbus torminalis.
Thelypteris palustris.
Utricularia australis.
Veronica tenuifolia subsp. Fontqueri (Hierba de los Ermitaños/ Verònica de les fulles retallades).
Wahlembergia nutabunda.
3. La relació d'espècies indicada en l'apartat anterior té caràcter obert, i es pot modificar la per ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient ateses les necessitats de la gestió dels recursos ambientals al parc.
4. Es prohibeix la tala i la recol·lecció total o parcial d'espècies considerades singulars en l'àmbit del PRUG, excepte per motius inherents a la millora de la massa, i amb l'autorització prèvia expressa de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
5. Les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen derrocar, talar o mutilar peus dels tàxons de major interés per a la conservació (sureres, alzines i altres espècies singulars: servers, teixos, grèvols, oms, castanyers, aurons, roures valencians, rebolls i freixes) han de comptar amb informe previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
6. La tala d'arbres amb fins d'aprofitament forestal requerirà l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, com a organisme sectorial competent en matèria forestal.
7. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, castanyes i móres, sempre que existisca consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. Les recol·leccions a què fa referència aquest apartat, quan siguen amb fins comercials, necessitaran d'autorització de l'administració forestal amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
8. La protecció de les formacions vegetals silvestres s'estén tant a la integritat de les plantes individuals que constitueixen estes com a l'estructura i composició florística de les distintes comunitats fitosociològiques.
9. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals pot promoure intervencions singulars sobre la coberta vegetal que es consideren necessàries per a la gestió del parc, relacionades amb la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, la conservació i la regeneració natural o assistida d'hàbitats i de poblacions de flora i fauna, el control de les espècies foranes i la gestió dels programes científics, educatius i gestors de l'espai protegit.
10. Amb les excepcions indicades en els apartats anteriors, queda prohibit específicament en l'àmbit del parc natural:
a) La introducció, la repoblació i el depòsit permanent o temporal de plantes d'espècies no autòctones, especificades per les ordres emeses per la conselleria competent en medi ambient, fora de les àrees urbanes i agrícoles, caracteritzats en la cartografia d'ordenació davall l'epígraf (UR) i (AG).
b) La destrucció o el deteriorament de la coberta vegetal silvestre, mitjançant qualsevol mitjà mecànic, físic, químic o biològic, i en particular:
La rompuda de terrenys que mostren formacions vegetals silvestres.
La tala, tallada, arrancada o recol·lecció de peus vegetals, com també de qualsevol de les seues parts aèries.
L'extracció de les arrels o altres parts subterrànies de les plantes silvestres.
La recollida de llavors o propàguls.
La deposició de runes, substàncies sòlides o fems, com també l'abocament de líquids o fluids susceptibles de causar danys a les formacions vegetals silvestres.
La introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
En general, qualsevol altra acció sobre les plantes que puga alterar o perjudicar d'alguna manera les formacions vegetals silvestres.
11. Els jardins i zones verdes en el sòl no urbanitzable del parc, tant privats com públics, han de reunir els requisits següents:
a) No es podran realitzar a costa del desarrelament d'elements vegetals protegits per la normativa del present pla.
b) Han d'adaptar-se a les característiques paisatgístiques pròpies de la zona de què es tracte, sense que aquests oculten vistes al paisatge propi del parc.
c) Els jardins i les zones verdes privades a sòl no urbanitzable han d'estar lligats a les edificacions residencials.
d) L'Oficina de Gestió Tècnica del Parc Natural a què es refereix l'article 96 d'aquestes normes, efectuarà una labor d'assessorament a les administracions locals i als particulars per a l'enjardinament de les zones verdes, en relació amb les espècies i les formacions vegetals recomanables per a evitar el risc de proliferació d'espècies exòtiques invasores, contribuint, així mateix, a la millora del coneixement públic de la flora i vegetació característiques de la zona. A aquest respecte, es consideren espècies recomanables per a enjardinaments totes les autòctones del parc en els seus distints hàbitats, com també les arbòries i arbustives cultivades històricament en el context rural mediterrani tradicional.
12. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals promourà l'eliminació progressiva de les formacions i peus aïllats d'espècies exòtiques introduïdes, especialment arbòries i arbustives, afavorint la seua substitució per espècies autòctones capaces de prestar funcions equivalents. Poden exceptuar-se d'aquesta determinació aquells exemplars arboris i arbustius al·lòctons de caràcter monumental o singular per la seua edat, les seues dimensions, la seua ubicació, la seua raresa o per altres característiques, com també aquells que exercisquen funcions d'interés per a la fauna com adormidor, zona de nidificació o altres fins al moment en què aquesta funció puga ser assumida per exemplars substituts d'espècies autòctones.
Article 22. Protecció d'arbres monumentals i singulars
1. Amb caràcter general, es consideren arbres monumentals i singulars aquells exemplars que, per la seua edat, grandària, morfologia o càrrega simbòlica o cultural, es consideren mereixedors d'una protecció especial.
2. Es prohibeix la tala o la destrucció d'aquests exemplars, com també la realització d'obres o actuacions que puguen danyar el seu adequat desenvolupament.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient realitzarà un inventari d'arbres monumentals i singulars del Parc Natural de la Serra d'Espadà, en el qual s'identificaran i localitzaran els arbres monumentals existents. Aquest document inclourà fitxes detallades de cada exemplar d'arbre monumental catalogat, a més d'un pla d'actuacions de protecció, conservació i manteniment per a assegurar la seua supervivència.
Article 23. Microreserves
Les microreserves de flora declarades o que puguen declarar-se en l'àmbit del parc natural estaran sotmeses al règim d'ordenació establit específicament pel Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va crear la figura de protecció d'espècies silvestres denominada Microreserva Vegetal, i disposicions que ela desenvolupen.
Article 24. Protecció de la fauna silvestre
1. Sense perjudici de les determinacions de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, i atés el que establix l'article 20 d'aquestes normes, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del parc natural, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques i piscícoles, regulades específicament per les seues respectives normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
2. Les intervencions que es realitzen en el parc sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
3. Amb caràcter general, i sense perjudici del que establix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del parc natural les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicle vitals de la fauna com ara nius, caus i adormidors. En particular, es prohibeix:
a) La introducció, la repoblació i el depòsit permanent o temporal d'individus d'espècies animals no autòctones fora de les àrees urbanes (UR) i de les zones edificades de les àrees d'equipaments per a ús públic (EP). D'aquesta prohibició, que inclou les espècies cinegètiques, excepte faisà, i piscícoles, s'exceptuen les espècies utilitzades per a les actuacions de control biològic de les plagues degudament autoritzades o promogudes per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
b) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les seues restes que es troben protegides per la legislació sectorial vigent i per les presents normes.
c) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
d) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
e) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
4. La caça i la captura d'espècies animals amb finalitat cinegètica i piscícola ha de respectar les determinacions per a aquestes activitats contingudes en el present pla.
5. El desenvolupament d'activitats de caràcter científic o didàctic que necessiten la captura o manipulació d'espècies animals ha de comptar amb l'autorització prèvia de la Direcció General de Gestió del Medi Natural, la qual pot establir els oportuns requisits per a l'execució i el seguiment de les activitats.
6. A fi de previndre possibles interferències amb els cicles vitals de la fauna, principalment durant certes èpoques sensibles de l'any, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals pot limitar temporalment el trànsit de persones, vehicles o embarcacions per determinades zones del sòl no urbanitzable, inclòs en les àrees de reserva (RE), les àrees de protecció ecològica (PF), i les àrees d'actuació preferent (AP). L'execució d'aquesta mesura requerirà, quan corresponga, l'autorització del titular dels terrenys. Les zones afectades han de quedar degudament senyalitzades.
7. Tota bassa, depòsit i punt artificial i descobert d'emmagatzematge d'aigua, inclosos els destinats o preparats per a la lluita contra incendis forestals, que estiga situat en terrenys forestals o agrícoles, ha de comptar amb mecanismes que permeten escapar a les espècies animals que caiguen al seu interior o, si no n'hi ha, habilitar abeuradors exteriors i dotar amb elements que impedisquen que la fauna accedisca al recinte major.
8. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes en el parc, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents, ha de ser autoritzada o promoguda per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 25. Recuperació d'hàbitats
Totes aquelles actuacions de caràcter públic o privat que tinguen com a finalitat la recuperació de terrenys agrícoles o d'una altra naturalesa com a hàbitats d'espècies silvestres, requeriran autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. Aquest informe establirà les condicions que han de complir les actuacions, sense perjudici de la necessària obtenció de les autoritzacions i llicències que siguen preceptives.
Article 26. Protecció de cavitats
1. Els diferents tipus de cavitats subterrànies localitzades al parc queden sotmeses al règim general de protecció establit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat. Es prohibeix tota alteració o destrucció de les seues característiques físiques, com també l'extracció no autoritzada de qualsevol classe de material geològic, biològic o històric, o la introducció o abandó de residus en el seu interior. Cap actuació ni projecte que comporte alterar la realitat física d'una cavitat, o modificar el seu equilibri ecològic o ambiental, podran ser autoritzats sense la preceptiva resolució o informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sense perjudici de les altres autoritzacions que siguen d'aplicació.
2. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals pot decidir el tancament d'una cavitat quan ho estime oportú, segons la presència de fauna sensible, l'observació d'un procés de deteriorament notable o qualsevol altre motiu que requerisca l'establiment d'aquesta mesura de protecció.
SECCIÓ 4a
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI GEOLÒGIC
Article 27. Normes sobre conservació del patrimoni geològic del parc
1. Amb caràcter general, no es permeten les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament dels elements d'interés geològic (penyals, pedreres, tarters, jaciments, perfils geològics, etc.) existents en el parc, s'exclou d'aquesta prohibició les activitats realitzades o autoritzades per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals per a la millora d'infraestructures, la instal·lació d'equipaments d'ús públic, l'adequació de terrenys destinats a ús agrícola o la creació d'estructures de defensa contra els incendis forestals.
2. A fi de protegir, conservar, recuperar i promocionar els elements més destacats del patrimoni geològic existents en el parc, s'elaborarà un inventari d'elements interés geològic (penyals, pedreres, tarters, jaciments, perfils geològics, etc.), que posseirà caràcter obert i serà periòdicament completat per l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural a què es refereix l'article 96 d'aquestes normes, en col·laboració amb conselleria competent en matèria de medi ambient, la conselleria competent en matèria de cultura i patrimoni, universitats, associacions i centres públics o privats i particulars que realitzen labors d'investigació en l'àmbit del parc.
3. Queda prohibida la recol·lecció de fragments de roques, minerals o fòssils, com també la realització de qualsevol acció dirigida a la seua extracció, excepte les expressament autoritzades per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
4. En aquelles obres i actuacions d'ampliació de carreteres, obertura de nous vials, etc. realitzades en el parc, en les quals es creen talussos que milloren les condicions d'observació dels afloraments de formacions estratigràfiques d'especial interés científic i didàctic, es condicionaran aquests desmunts per a facilitar el seu estudi i reconeixement, evitant l'ocultació d'aquest excepte quan es considere necessari aplicar determinades tècniques d'estabilització per motius de seguretat.
5. Qualsevol actuació que puga implicar canvis en el funcionament hidrogeològic dels aqüífers del parc i puga afectar el funcionament de les cavitats kàrstiques actives situades tant a la zona de protecció com a la zona d'esmorteïment d'impactes establida en el PORN, han de ser expressament autoritzades per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
6. Queda prohibida qualsevol actuació que puga implicar la destrucció, el deteriorament o l'espoli de construccions, instal·lacions, útils i elements relacionats amb les activitats d'explotació minera desenvolupades en l'àmbit del parc independentment de l'antiguitat que tinguen. Qualsevol actuació que afecte aquest patrimoni miner ha de ser expressament autoritzada per l'administració competent i ha de comptar amb informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
SECCIÓ 5a
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 28. Definicions
1. A l'efecte d'aquesta normativa, constitueixen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, són objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts artificials que, en interacció històrica amb aquells en un ambient socioeconòmic rural de zona de forest mediterrània antropitzada des d'antic, han configurat el paisatge del parc tal com apareix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge, tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com les característiques geomorfològiques vinculades als ambients de muntanya, valls, llits i masses d'aigua inclosos en el parc.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerb cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'aquests que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen, així mateix, els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic.
Article 29. Condicions estètiques i requeriments paisatgístics de les construccions i instal·lacions en el medi rural
Addicionalment a les disposicions sobre edificació al medi rural (sòl no urbanitzable) que estableix l'article 57 d'aquestes normes, s'estableix la següent regulació per a assegurar la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions en l'entorn:
a) Els valors paisatgístics es consideren un dels criteris determinants per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos al sòl no urbanitzable. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats capaços de generar impacte paisatgístic, com també la reforma o adequació d'aquests, han de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge natural o humanitzat, incorporant les mesures d'integració paisatgística que siguen necessàries.
b) Al respecte l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, en autoritzar o informar aquestes activitats, tindrà en compte expressament els efectes de la seua implantació sobre els valors paisatgístics del parc, i pot supeditar l'autorització al compliment de determinats requisits en els elements constructius, en els materials utilitzats, en els enjardinaments, en els tancaments i en l'entorn de les actuacions. Quan l'envergadura o les característiques d'aquestes així ho aconsellen pot exigir-se als promotors l'aportació d'un estudi de visualització del paisatge que analitzarà l'impacte esperat, contemplant l'estat actual del paisatge i el resultat final després de la intervenció.
c) Les construccions i les edificacions de nova planta, igual que les actuacions de rehabilitació i reconstrucció, han d'adoptar com a criteri general les tipologies característiques de la zona. Es protegiran especialment les construccions històriques i tradicionals, evitant la importació de tipologies alienes i la pèrdua dels límits de definició entre el casc històric i la nova edificació.
d) En l'àmbit del parc, els respectius planejaments urbanístics municipals establiran les condicions requerides per als tractaments exteriors de les edificacions i infraestructures que possibiliten la integració paisatgística d'aquestes i el manteniment de la identitat cultural del patrimoni construït del municipi. Com a criteri general, s'evitarà l'ús de materials o tractaments inadequats a l'entorn natural i cultural, la qual cosa implica, per part dels respectius planejaments, una definició de tipologia edificatòria en sintonia amb la construcció tradicional de la zona.
e) Amb caràcter general, es prohibeix la instal·lació d'elements que limiten el camp visual o trenquen l'harmonia del paisatge, com ara abocadors o punts d'emmagatzematge permanent o temporal de residus de qualsevol tipus, antenes o altres instal·lacions o equipaments aliens a l'entorn paisatgístic rural. Per a les activitats existents no podran renovar-se les autoritzacions o concessions en relació amb aquestes activitats, una vegada transcorregut el seu període de vigència.
f) Els tancaments de parcel·les al sòl no urbanitzable del parc poden ser massissos fins a una altura màxima d'1,20 m. des de la rasant. Els murs han d'estar pintats, però mai en tons diferents dels del paisatge mineral i/o vegetal en què es localitzen. No es permeten els murs de formigó o rajola vista, ni els tancaments construïts sobre pilastres de formigó i filferro espinós
g) No es permeten les instal·lacions que presenten colorits inadequats pel seu contrast amb l'entorn, excepte en aquelles en què siga imprescindible per raons de senyalètica institucional o de seguretat.
Article 30. Normes sobre publicitat estàtica
1. Es prohibeix, fora dels sòls classificats com a urbans, la instal·lació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o establida tant sobre elements naturals del territori (penyals, arbres, vessants i altres) com sobre les edificacions.
2. En el parc natural s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la seu grandària, disseny i col·locació estiguen adequats paisatgísticament a l'ambient on s'instal·len, com també aquells de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió de l'espai protegit.
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals, en col·laboració amb els ajuntaments respectius, promourà en tot l'àmbit del sòl no urbanitzable del parc la retirada dels elements en ús o abandonats que no compten amb les preceptives llicències i autoritzacions, com també la restauració dels terrenys o valors paisatgístics afectats per aquests. Les despeses correran a compte dels titulars d'aquests elements, en cas de ser coneguts.
Article 31. Normes sobre conservació dels elements singulars del paisatge natural i seminatural
Els respectius planejaments urbanístics municipals, en concordança amb el que ha establit l'article 29, apartat d), en matèria de patrimoni construït, inclourà expressament l'existència de fites i singularitats del paisatge natural i seminatural com ara penyals i altres elements geològics singulars, formacions vegetals particulars, arbres monumentals i qualsevol altre element o conjunt d'interés paisatgístic, a fi d'establir mesures oportunes per a la seua conservació i protecció, incloent els perímetres de protecció necessaris.
Els perímetres de protecció s'establiran sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
SECCIÓ 6a
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 32. Normes sobre conservació del patrimoni cultural del parc
1. A fi de protegir, conservar, recuperar i promocionar els valors i singularitats del medi construït tradicional i dels recursos arqueològics i historicoartístics, aquests elements i conjunts queden protegits, amb caràcter general, en l'àmbit del sòl no urbanitzable. Tot això sense perjudici de les determinacions de les normatives sectorials, com també de les disposicions i mesures gestores que adopte la conselleria competent en matèria de cultura.
2. En el cas concret del patrimoni arqueològic, la cartografia de zonificació del present pla incorpora, en la seua afecció al parc, l'inventari de jaciments elaborat per la Conselleria competent en matèria de cultura i patrimoni, el qual té caràcter obert. Partint d'aquest, l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural, a què es refereix l'article 96 d'aquestes normes, en col·laboració amb l'esmentada conselleria i amb els ajuntaments respectius, elaborarà un inventari detallat dels elements de valor arqueològic, constructiu, històric i etnogràfic.
3. Les regulacions d'aquest article s'estenen al patrimoni cultural intangible vinculat al medi rural del parc, incloent la toponímia, les tradicions i els elements etnogràfics, desenvolupat mitjançant la interacció històrica entre el medi socioeconòmic local i l'entorn físic de la serra d'Espadà. Aquest patrimoni es considera element de protecció en aquest pla, als efectes de l'inventari, caracterització, conservació, recuperació, estudi i difusió pública d'aquest.
4. No es permeten actuacions de qualsevol tipus que tendeixen a la destrucció, el deteriorament o la modificació substancial i irreversible dels valors culturals en el sòl no urbanitzable indicats en els apartats 1 a 3 d'aquest article. Es prohibeix expressament la destrucció i la modificació substancial d'aquells edificis, construccions o infraestructures tradicionals com ara motors, molins, sénies i altres elements constructius relacionats amb les activitats tradicionals que es troben catalogats o tinguen aptitud per a estar-ho.
5. Les determinacions d'aquest article són complementàries de les normes sobre edificació al sòl no urbanitzable i sobre protecció del paisatge construït establides, respectivament, per la secció quarta del capítol I i per la secció setena del capítol II d'aquestes normes generals.
6. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals, i d'acord amb el que establisca la legislació sectorial sobre patrimoni.
7. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà aquesta troballa a la conselleria competent en matèria de cultura i patrimoni perquè procedisca a la seua avaluació i, si és el cas, prenga les mesures protectores oportunes.
SECCIÓ 7a
PROTECCIÓ DELS CAMINS RAMADERS
Article 33. Camins ramaders d'interés natural
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient actualitzarà la classificació, la delimitació i el fitament dels camins ramaders existents en l'àmbit del PRUG, i ha de vetlar pel seu manteniment com a espais d'ús públic i, especialment, com a corredors de connexió entre zones naturals.
2. Sense perjudici del que establix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i per raó del que ha assenyalat la disposició addicional tercera de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, fins a l'elaboració i l'aprovació del Catàleg de camins ramaders d'interés natural, es consideren com a camins ramaders d'interés natural, a l'efecte previst en l'article 17.2 d'aquesta llei, les canals i cordells de l'àmbit del parc.
CAPÍTOL II
NORMES GENERALS SOBRE LA REGULACIÓ D'ACTIVITATS
I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1a
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 34. Activitats extractives i mineres
1. En tot l'àmbit del parc es prohibeix l'atorgament de noves autoritzacions o concessions mineres per a l'aprofitament de recursos naturals minerals, a excepció d'aquelles destinades a l'aprofitament dels recursos d'aigües minerals especificats en l'article 23.1 de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, sense perjudici del que dispose la legislació sectorial sobre extraccions d'aigua.
2. Sense perjudici del que disposa la legislació sectorial de mines, en les explotacions mineres actualment en ús els terrenys que successivament s'exploten han de ser restaurats pels seus titulars, d'acord amb el corresponent projecte de restauració, que ha de ser aprovat per l'òrgan competent en mineria i informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. S'entén la restauració com a via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser diferent de l'original, com ara l'ús agrícola, forestal, recreatiu, abocador controlat o creació d'estanys.
SECCIÓ 2a
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 35. Concepte
Es consideraran agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals.
Article 36. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible en l'àmbit del parc, el manteniment de les activitats agràries que es registraven en el moment de l'aprovació del PORN mitjançant el Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, tant en règim de secà com en regadiu.
2. Es prohibeix l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrària quan afecte terrenys forestals, excepte aquelles que compten amb autorització de l'òrgan competent en espais naturals. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees o en zones on es realitze en el moment de l'aprovació del PORN.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel al parc, excepte en les àrees agrícoles intensives i que no presenten estructures permanents de la categoria AG1.
Article 37. Conservació de terrenys cultivats
Pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront de l'erosió i els incendis forestals, els terrenys agrícoles enclavats a zones forestals que continguen cultius llenyosos i, en particular, els que el Pla sectorial de prevenció d'incendis forestals considere que actuen com a àrea tallafocs, la Conselleria de Territori i Habitatge habilitarà els mecanismes oportuns d'ajuda per a afavorir el manteniment d'aquests cultius en aquells casos en què no puguen acollir-se a les ajudes previstes per a la millora i el manteniment de superfícies repoblades.
Article 38. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), les instal·lacions de primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.) i les infraestructures de serveis a les explotacions, en les zones en què es permeta, guardaran una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què han d'instal·lar-se.
2. Aquestes construccions han de ser estrictament indispensables al seu fi agrícola, ramader i forestal, i la superfície mínima de parcel·la, com també altres paràmetres de tipus urbanístic, compliran els requisits indicats en la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable, als que corresponguen d'acord amb la normativa vigent en cada moment.
3. Sense perjudici del que ha disposat en aquestes normes, en aquelles zones en què ho permeten les normes particulars d'aquest pla, fora de l'àmbit classificat pel planejament urbanístic com a urbà o urbanitzable, la superfície mínima de parcel·la per a la construcció d'habitatges unifamiliars de nova planta estrictament dedicades a les pràctiques agràries, serà de 10.000 m2. i, en tot cas, ha de tindre caràcter d'habitatge principal. Per a aquestes construccions, l'ocupació de la parcel·la per les construccions i elements arquitectònics no pot excedir 200 m2. Queda prohibida tota construcció que no guarde relació amb la naturalesa o destinació de la finca.
Article 39. Productes fitosanitaris
1. L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els s'apliquen, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionants establits pels organismes competents. En tot cas, l'ús de productes fitosanitaris en l'àmbit del parc es limitarà als inclosos en les categories toxicològiques A o B, tal com assenyala l'Ordre de 4 de desembre de 1975, del Ministeri d'Agricultura (BOE de 19 de desembre de 1975), per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per a previndre danys a la fauna.
2. A fi de fomentar la lluita biològica contra plagues i malalties dels cultius la conselleria competent en matèria de plagues forestals, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria d'agricultura, promourà la creació de línies d'investigació sobre sistemes alternatius de control que reduïsquen o eviten la utilització de productes químics.
3. Residus tòxics agrícoles:
a) La gestió dels residus de productes fitosanitaris d'ús agrícola, principalment envasos usats i residus relacionats amb aquests, està acollida al que disposa el Reial Decret 1.416/2001, de 14 de desembre, sobre envasos de productes fitosanitaris, el qual estableix en l'article 1 que aquests productes han de ser posats en el mercat a través del sistema de depòsit, devolució i retorn o, alternativament, a través d'un sistema integrat de gestió de residus d'envasos i envasos usats.
b) La conselleria competent en matèria de medi ambient promourà la implantació, posada en pràctica i funcionament adequat dels esmentats mecanismes de gestió en l'àmbit de l'espai protegit, establint així mateix els corresponents programes de vigilància i seguiment a través de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural a què es refereix l'article 96 d'aquestes normes.
c) Així mateix, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals promourà l'establiment d'un mecanisme de recollida per a assegurar l'adequada gestió dels residus tòxics agrícoles que, per qualsevol motiu, puguen generar-se en forma incontrolada, és a dir, al marge del procediment gestor descrit en els apartats anteriors.
Article 40. Ramaderia
1. S'autoritza amb caràcter general, per considerar-se compatible amb els objectius de protecció d'aquest PRUG, l'activitat ramadera practicada de forma extensiva, si està subjecta només a les limitacions que s'imposen en les normes particulars d'aquest pla i en la legislació sectorial que s'aplique.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se a través d'un Pla d'aprofitament ramader, que ha de redactar i aprovar la conselleria competent en matèria de ramaderia amb informe favorable de l'administració forestal. Aquest pla ha d'establir, almenys, les condicions següents:
Delimitació d'àrees fitades.
Programa de foment d'espècies farratgeres.
Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
Disseny de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del ramat, etc.).
3. La implantació d'instal·lacions vinculades als aprofitaments ramaders de caràcter extensiu, com ara recintes per a la guarda de bestiar o tanques pecuaris, requerirà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
4. La implantació o construcció d'instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes de caràcter intensiu quedaran subjectes al procediment d'Avaluació d'impacte ambiental, segons el que establix la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'impacte ambiental, i el seu reglament. Aquelles construccions que per les seues característiques queden excloses d'aquest procediment, serà necessari, independentment del tipus de règim del sòl en què han d'instal·lar-se, informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, a més de les autoritzacions sectorials corresponents, en particular els requisits establits en la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable.
5. Les instal·lacions ramaderes s'ajustaran també a les determinacions següents:
Han de comptar amb sistema de depuració de residus i emissions.
Compliran el que ha especificat la legislació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
6. De conformitat amb l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, no es podran destinar al pasturatge els terrenys forestals afectats per incendis en un període inferior a cinc anys, excepte autorització expressa i motivada de l'administració forestal, amb un informe previ del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient.
SECCIÓ 3a
ACTIVITATS FORESTALS
Article 41. Terrenys forestals
1. A l'efecte del present PRUG, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 10 d'aquestes normes.
2. El Consell de la Generalitat declararà d'utilitat pública, a proposta de conselleria competent en matèria de medi ambient, a l'efecte previst en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit d'aquest PRUG que no tinguen encara aquesta consideració.
3. El Consell de la Generalitat declararà de domini públic, a proposta de la conselleria competent en matèria de medi ambient, a l'efecte previst en la legislació forestal, els terrenys forestals patrimonials que es troben inclosos en l'àmbit territorial d'aquest pla.
4. El Consell de la Generalitat declararà com a forests protectores, a l'efecte previst en la legislació forestal, aquells terrenys forestals de propietat privada d'acord amb les previsions d'aquest pla i complisquen amb els requisits establits en l'article 22.1 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
5. En el Catàleg de forests de domini públic, utilitat pública i protectors de la Comunitat Valenciana s'ha de fer constar l'afecció total o parcial dels terrenys catalogats a l'àmbit del parc natural.
6. Sense perjudici del que disposa el títol III de l'esmentada Llei 3/1993, la conselleria competent en matèria de medi ambient realitzarà un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per a incrementar la superfície de forest pública i patrimoni públic de la Generalitat amb un criteri de prioritat quan concórreguen totes o alguna de les condicions següents:
Terrenys sense vocació productiva i d'alt valor ecològic.
Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració.
Terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat de la Generalitat.
Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
Terrenys declarats com a forests protectores d'acord amb la legislació forestal vigent.
7. Sense perjudici del que disposa l'article 19 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, l'administració autonòmica pot exercir els drets de tanteig i retracte sobre les transmissions intervius de béns immobles situats totalment o parcialment en l'àmbit del parc natural.
8. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de realitzar la delimitació i el fitament dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit del parc natural.
Article 42. Ordenació de forests
La conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà un Pla forestal de la serra d'Espadà que concretarà les determinacions del Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana i d'acord amb el pla forestal de la demarcació corresponent, delimitant àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'aquestes àrees s'establiran les previsions i les determinacions necessàries per a potenciar la seua conservació i, si és el cas, aprofitament, com també la protecció contra incendis; aplicant el criteri de compatibilitat dels distints usos tradicionals i primant aquests usos segons les vocacions de les distintes superfícies que es defineixen en la zonificació d'aquest pla.
Article 43. Repoblació forestal
1. Sense perjudici del que disposa la legislació d'impacte ambiental i en aplicació del que disposa l'article 65 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, la repoblació de terrenys forestals no catalogats a iniciativa dels seus titulars ha de comptar amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. En el cas de forests catalogades, de conformitat amb l'article 64 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, serà necessari realitzar un projecte de repoblació que ha de ser aprovat per la conselleria competent en matèria de medi ambient, quan no es realitze per iniciativa d'aquesta.
3. En el cas de forests protectores de propietat privada, el projecte de repoblació pot ser redactat subsidiàriament per l'administració forestal i a costa d'aquesta, com a ajuda al manteniment del valor protector d'aquests terrenys.
Article 44. Aprofitaments forestals
1. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del parc han d'ajustar-se al que disposa la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, i Reglament que la desenvolupa, i en el Pla forestal de la serra d'Espadà.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles de regadiu els terrenys forestals, és necessària l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a aquelles transformacions de terreny forestal a agrícola de secà.
3. Es prohibeixen les tallades de soca-rel, excepte per raons fitosanitàries, instal·lació d'infraestructures o realització d'àrees tallafocs i bandes de protecció sota línies elèctriques o de comunicacions. S'exclouen d'aquesta prohibició els cultius de xops en ribera, com també els cultius forestals industrials sobre sòl agrícola inclòs en la categoria AG definida en aquest pla.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics pot limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
6. De conformitat amb l'article 83 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, els aprofitaments a forests públiques han de realitzar-se de manera que els beneficis revertisquen en la població local, reservant, almenys, un 30% per a l'ordenació i la millora de les masses forestals.
7. Les restes de tales, podes o qualsevol altre tractament selvícola que supose l'extracció o l'eliminació de matèria vegetal que puguen incrementar el risc d'incendi o de transmissió de malalties i plagues, han de ser eliminats pel propietari o concessionari en el termini no superior a 30 dies amb posterioritat a aquestes. Quan l'extracció o processat d'aquestes restes requerisca l'ús de maquinària que genere problemes ambientals considerables, es podrà optar per l'ús sobre la matèria vegetal de tractaments fitosanitaris, excepte els del grup C i D.
8. De conformitat amb l'article 154 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, les restes procedents de treballs selvícoles o aprofitaments forestals no podran depositar-se en una franja de 10 metres a cada costat dels camins forestals, quedant el titular de l'aprofitament obligat a l'eliminació immediata de qualsevol depòsit d'aquest tipus.
Article 45. Incendis forestals
1. La conselleria competent en matèria de prevenció d'incendis forestals redactarà un Pla sectorial de prevenció d'incendis forestals per a l'àmbit del PRUG. El Pla sectorial de prevenció d'incendis forestals ha de contindre, almenys, els aspectes següents:
Inventari i planificació dels mitjans de defensa i lluita contra incendis forestals (xarxa vial jerarquitzada segons el seu trànsit, xarxa de vigilància fixa i mòbil, xarxa d'àrees tallafocs, punts d'aigua, vigilància, heliports, etc.).
Zonificació del territori segons el risc d'incendi.
Criteris bàsics per als plans locals de cremes.
Assenyalament de les zones agrícoles enclavades o confrontants amb masses forestals el manteniment de les quals afavorisca la diversificació del paisatge rural i actue com a àrea tallafocs, s'inclouran les subvencions necessàries per al seu manteniment.
Assenyalament de zones i camins en què es limita l'accés i trànsit de vehicles i persones segons el tipus d'alerta.
Estudi de les tradicions locals respecte de l'ús del foc.
Sistemes d'alerta i detecció. Accions d'extinció.
Voluntariat ambiental.
Directrius d'actuació i programació d'accions previstes en prevenció d'incendis, amb indicació de la forma i els terminis d'execució. S'inclourà, almenys:
Accions de conciliació d'interessos amb les activitats agràries, cinegètiques, recreatives, etc.
Vigilància dissuasòria.
Tractament de vegetació.
Infraestructures viàries.
Punts d'abastiment d'aigua.
Manteniment d'àrees d'agricultura marginal.
Pla economicofinancer.
2. En el parc només poden realitzar-se les infraestructures de defensa contra incendis previstes en el Pla de prevenció d'incendis forestals de la serra d'Espadà. Fins a la seua aprovació, s'adoptarà com a tal el que han especificat els avantprojectes a què es refereix l'article 3 del Decret 104/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual es declaren les forests situades a la serra Espadà com a zona d'actuació urgent (ZAU) per a la seua defensa davant del risc d'incendis forestals, i sense perjudici del que establisca la llei sectorial en matèria d'aquestes actuacions i les consideracions següents:
a) En zones de PE i RE es preservaran, en la manera que siga possible, aquells peus que marque aquest pla com d'interés per a la seua conservació.
b) En zones de RE les actuacions estaran lligades a un control i vigilància per part de l'òrgan competent en espais naturals.
c) En les zones de RECF s'establiran els períodes de cria per part de l'òrgan competent en matèria de fauna, i durant aquest període no es podran realitzar activitats que suposen molèsties a la fauna.
3. Serà obligatòria la redacció de plans locals de prevenció d'incendis per a totes les entitats locals incloses en l'àmbit del PRUG. Aquests han d'estar subordinats al Pla sectorial.
4. En el Registre de Terrenys Forestals Incendiats, previst en l'article 59 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, es farà constar explícitament les superfícies afectades per incendis incloses en l'àmbit del PRUG.
5. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable, els terrenys forestals que han patit els efectes d'un incendi estaran subjectes al que disposa el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats.
6. Requeriran l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient la realització d'activitats de risc enumerades en l'article 146 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
7. D'acord amb l'article 157 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració promourà la recuperació de la coberta vegetal en els terrenys forestals incendiats mitjançant convenis amb els propietaris, subvencions o iniciativa pròpia, quan no siga possible la regeneració natural a mig termini.
SECCIÓ 4a
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 46. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PRUG, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que tinguen la condició legal de espai cinegètic i que complisquen les condicions establides reglamentàriament per a la dita qualificació.
3. Queden prohibits els procediments per a la captura d'espècies que s'apunten en la legislació sectorial de caça. Així mateix, queda prohibida la pràctica de la caça en qualsevol tipus d'espai cinegètic, mentre aquest no es trobe subjecte a un instrument d'ordenació cinegètica, segons siga el cas.
Article 47. Ordenació cinegètica
1. D'acord amb la legislació sectorial, esl espais cinegètics han de comptar amb un instrument d'ordenació de caça conforme disposa la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de caça de la Comunitat Valenciana.
2. A fi de compatibilitzar l'exercici ordenat de la caça amb la conservació dels recursos naturals, la conselleria competent en matèria de caça elaborarà i aprovarà un pla marc d'aprofitament cinegètic del Parc Natural de la Serra d'Espadà. Aquest Pla marc ha de complir els següents objectius generals:
Ordenar la gestió de les espècies de caça en l'àmbit del parc.
Determinar les taxes d'aprofitament per a cada una de les espècies cinegètiques del parc a què han d'ajustar-se els corresponents plans tècnics d'aprofitament cinegètic dels vedats.
Ordenar adequadament els terrenys cinegètics del parc i, en especial, l'aprofitament cinegètic dels vedats.
Fomentar la conservació i recuperació d'hàbitats d'espècies cinegètiques.
Afavorir les poblacions tant d'espècies cinegètiques com a protegides en l'àmbit del parc.
Qualsevol altre que siga compatible amb els objectius d'aquest pla.
3. Els plans tècnics d'ordenació cinegètica dels distints espais cinegètics han d'adaptar-se al Pla marc en tots els aspectes necessaris, com també a les normes contingudes en el present Pla rector d'ús i gestió.
4. El Pla marc d'aprofitament cinegètic, a fi de garantir el manteniment de l'equilibri biològic de les distintes espècies animals, ha d'establir en cada vedat una zona de reserva on no es practicarà la caça. Aquesta zona quedarà incorporada en el corresponent pla d'ordenació cinegètica de cada espai cinegètic, i ha de constituir una superfície contínua i procurar coincidir les zones de reserva de vedats contigus. Aquestes zones han de ser convenientment senyalitzades. En el cas de vedats que compten amb plans cinegètics aprovats i no complisquen aquest requisit han de modificar-ho i adaptar-se al compliment d'aquesta norma en un termini inferior a sis mesos des de la seua aprovació.
5. Les zones de reserva han de coincidir amb àrees incloses en la categoria de RE o PE establida per l'ordenació d'aquest PRUG, sempre que el vedat compte amb terrenys inclosos en aquesta categoria.
6. En aquells vedats que no complisquen els terminis, les determinacions assenyalades en els paràgrafs anteriors d'aquest article o incomplisquen les especificacions del Pla d'aprofitament cinegètic aprovat, quedarà suspés qualsevol tipus d'aprofitament cinegètic fins que siguen esmenats els defectes trobats.
7. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Habitatge pot determinar en l'àmbit del PRUG, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
8. No es permetrà l'aprofitament cinegètic en els terrenys forestals que han patit els efectes d'un incendi en els termes establits en l'article 5 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats. L'òrgan competent en matèria d'espais protegits pot prorrogar el període establit en aquest article, si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna de la zona o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la forest.
9. Es realitzarà un estricte control i seguiment sobre les autoritzacions de batudes per a rabosa i porc senglar, i evitar pràctiques de caça no selectiva que puguen afectar espècies de major valor ecològic. En l'àmbit del parc natural, únicament pot autoritzar-se aquesta pràctica per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de manera excepcional, quan raons d'ordre biològic ho aconsellen.
SECCIÓ 5a
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 48. Activitat industrial
1. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable, la implantació d'activitats industrials en l'àmbit del present PRUG ha de realitzar-se en sòls classificats com a urbans o urbanitzable.
2. A l'efecte del que disposa el paràgraf anterior, no es consideren activitats industrials les instal·lacions d'emmagatzematge temporal de productes agrícoles i forestals.
3. Les futures revisions del planejament, a més de sotmetre's a Avaluació d'Impacte Ambiental d'acord amb el que preveu la legislació d'impacte ambiental, quan prevegen la classificació de nou sòl d'ús industrial, únicament pot afectar terrenys inclosos en la categoria d'àrea d'ús agrícola (AG) subcategoria d'àrees de protecció ecològica 2 (PE2), excepte en els següents casos sempre que es justifique suficientment la impossibilitat de realitzar-ho sobre sòl que pertany a les dues categories esmentades i únicament quan en el corresponent planejament municipal no existisca sòl d'ús industrial en quantitat suficient per a les necessitats reals del municipi:
a) En cas de reclassificació de terrenys confrontants amb sòl urbà d'ús industrial.
b) En cas de reclassificació de terrenys confrontants amb sòl urbà del casc de població, sempre que es tracte d'indústries que, segons el Decret 54/1990, de 26 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el nomenclàtor d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, no siguen considerades com a nocives o perilloses.
SECCIÓ 6a
NORMES RELATIVES A L'ÚS PÚBLIC
Article 49. Sobre l'ús públic al parc
1. La visita i el desplaçament pel parc natural serà lliure i gratuïta per les carreteres, camins i pistes, sense altres limitacions que les que puga imposar espacialment o temporalment l'òrgan competent en matèria d'espais naturals amb vista a preservar els valors naturals del parc. Aquestes limitacions no seran efectives per als propietaris de les finques, que podran transitar lliurement per camins o pistes el traçat de les quals es trobe totalment o parcialment dins del perímetre de les seues respectives finques.
2. Els visitants del parc natural observaran estrictament, durant la seua estada, totes les directrius i les recomanacions que el personal assignat a la gestió del parc els facen saber.
3. En qualsevol cas els visitants tindran una conducta respectuosa amb el medi ambient:
Transitaran pels camins, carreteres o senderes autoritzades, i s'abstindran d'efectuar recorreguts camp a través.
Els desplaçaments es realitzaran complint les limitacions que segons la via s'establisquen a determinats mitjans de transport.
Els visitants no molestaran els animals, ni intentaran la seua captura.
Els visitants no recol·lectaran cap espècie vegetal ni viva ni morta.
Els visitants no recol·lectaran fragments de roques, minerals o fòssils, ni realitzaran accions per a la seua extracció.
Es prohibeix encendre foc amb caràcter general, excepte en els llocs recreatius adequadament condicionats, en els termes autoritzats per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Es prohibeix tirar puntes de cigarret, papers, plàstics o qualsevol altre tipus de residus al sòl, i ha d'utilitzar a l'efecte els contenidors distribuïts pel parc.
Els vehicles dels visitants utilitzaran els aparcaments habilitats per al seu estacionament en cada espai d'ús públic, i s'abstindran de fer-ho fora de les vies rodades.
4. Amb caràcter general, les activitats d'ús públic no previstes en aquest pla s'ajustaran al que ha estipulat la normativa sectorial en matèria d'ús públic i espais turístics, i s'ajustaran aquestes a les directrius estipulades en el Pla d'espais turístics.
Article 50. Sobre l'ús didàctic
1. L'ús didàctic constitueix un dels objectius principals del parc natural.
2. La visita didàctica al parc natural serà lliure, comptant amb l'única limitació de les restriccions de pas que puguen establir-se en determinats espais i períodes. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals promocionarà aquest tipus de visites mitjançant el centre d'interpretació i el disseny d'itineraris didàctics autoguiats.
3. Per a la visita de grups, associacions i col·lectius, escolars o no, ha de sol·licitar-se autorització prèvia a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, amb l'objecte de no col·lapsar el normal desenvolupament del servei i dissenyar un programa el contingut del qual estiga d'acord amb les característiques i nivell dels visitants, i evitar les aglomeracions i l'aparició de qualsevol problema ambiental previsible.
4. Qualsevol visita organitzada a coves del parc ha de ser prèviament notificada a l'Ajuntament, que atorgarà els permisos corresponents.
Article 51. Sobre les activitats esportives i recreatives
1. Qualsevol activitat esportiva que requerisca la instal·lació de mitjans artificials, fins i tot provisionals, en el parc natural, necessitarà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Les entitats excursionistes, d'espeleologia, escalada, bicicleta de muntanya, vehicles de motor i qualsevol altra que exercisca activitats relacionades amb els esports d'aventura en l'àmbit del parc i organitze activitats de manera habitual o esporàdica per la serra d'Espadà, han d'avisar l'Oficina Tècnica de Gestió del parc natural a fi d'establir un control sobre les activitats que s'han de realitzar.
3. La realització de qualsevol tipus d'esdeveniment esportiu dins del parc natural requerirà l'autorització prèvia de l'òrgan competent en espais naturals, que podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals de l'entorn i prohibirà aquelles que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals del parc.
4. En la sol·licitud d'autorització s'especificaran les característiques de l'activitat, dates, mesures de seguretat previstes, limitacions específiques amb vista a la conservació i preservació dels recursos naturals, habilitació d'àrees de localització d'espectadors, etc.
5. Es permet la realització de recorreguts amb cavall sobre pistes, camins i senderes existents al parc natural. La presència de grups formats per més de 10 genets requerirà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
6. El condicionament de vies d'escalada al parc com també la pràctica, requerirà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, que pot procedir al tancament temporal o permanent de determinades vies d'escalada quan es detecten problemes ambientals generats per la pràctica d'aquesta activitat.
7. Els grups d'espeleologia que organitzen activitats de prospecció i exploració de cavitats en el parc han d'informar prèviament l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, comunicant, així mateix, qualsevol troballa que puguen realitzar.
8. Les actuacions d'obertura de noves senderes o la recuperació de camins tradicionals en desús requeriran l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, igual que el balisament i la senyalització de senderes excursionistes i pistes de cicloturisme, que se sotmetran a la legislació vigent sobre aquesta matèria.
9. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals pot establir el tancament temporal o definitiu al trànsit d'excursionistes i grups d'estudiants en certes zones quan l'aparició de conflictes ambientals així ho aconselle. Si és el cas, es procedirà a abalisar i senyalitzar els possibles itineraris alternatius proposats conforme a la legislació vigent en aquesta matèria.
10. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals pot procedir al tancament d'àrees del parc per a la pràctica de recollida de bolets i de vegetals diversos quan l'aparició de conflictes ambientals així ho aconselle, que es realitzarà en coordinació amb els ajuntaments quan aquests establisquen mesures semblants en terrenys municipals.
11. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals es reserva el dret de revocar les autoritzacions concedides si així ho aconsella l'interés per la conservació del parc.
Article 52. Circulació rodada
1. Es prohibeix, amb caràcter general, circular per terrenys forestals amb vehicles fora de les carreteres, pistes i camins, incloses les agrícoles i forestals, incloent aquesta prohibició per a la circulació d'aquests vehicles per senderes de muntanya, exceptuant les necessàries per a la realització dels usos autoritzats per aquestes normes i tasques de manteniment del parc.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions amb vehicles, com rallies, carreres de trial, carreres de bicicletes de muntanya, etc., excepte les que es desenvolupen en carreteres asfaltades pertanyents tant a la xarxa estatal com autonòmica i local, en circuits autoritzats a l'efecte, o en les zones incloses en el catàleg assenyalat en l'article 7 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals, amb l'autorització prèvia de l'òrgan competent en espais protegits.
3. En l'àmbit del parc es prohibeixen, en camins forestals i agrícoles, les excursions organitzades de vehicles de motor, conforme a la definició establida en l'article 2 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals, quan el nombre de vehicles participants siga superior a deu, i les permeses requeriran la corresponent autorització dels ajuntaments corresponents, de l'òrgan competent en espais protegits i del titular quan aquestes transcórreguen per vies privades.
4. Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, el Pla sectorial de prevenció d'incendis assenyalarà els camins en què es prohibeix la circulació de vehicles o persones, tant de manera permanent com temporal depenent del tipus d'alerta.
5. Es prohibeix tirar puntes de cigarret des de qualsevol vehicle que circule per les carreteres, camins i pistes del parc.
Article 53. Acampada
1. Queda prohibida l'acampada i l'estada a forests o terrenys forestals, excepte en les zones autoritzades a l'efecte per la Conselleria competent en matèria de medi ambient. Les acampades itinerants han de ser comunicades i autoritzades per l'òrgan competent en medi ambient.
2. En aplicació dels articles 8 i 9 del Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, les àrees d'acampada necessiten d'autorització de la conselleria competent en medi ambient per al seu funcionament, de la mateixa manera que les àrees recreatives, en les quals queda prohibida la pernocta.
3. En les zones referides en l'apartat anterior queda prohibit fer foc amb qualsevol tipus de combustible, excepte en instal·lacions degudament dissenyades i autoritzades per a aqueix ús; així mateix, es prohibeix l'ús d'elements o activitats productores de soroll.
4. La recollida de residus sòlids correspon al titular de l'àrea d'acampada o recreativa.
5. Les zones d'acampada i àrees recreatives han de reunir com a mínim les següents característiques:
Han d'estar delimitades i senyalitzades.
No s'utilitzaran tancaments artificials que donen lloc a una pantalla contínua.
Incorporaran les mínimes instal·lacions, en materials i estils acords al paisatge en què s'enclaven.
L'emmagatzematge de residus s'efectuarà a recipients de fàcil neteja i proveïts de tapa.
Existirà una franja perimetral de seguretat davant del risc d'incendis.
Disposaran d'aigua potable i d'instal·lacions sanitàries.
6. Per a la utilització d'àrees d'acampada serà necessària la sol·licitud i l'obtenció d'autorització per la conselleria competent en medi ambient, d'acord amb els requisits i les condicions assenyalades en els articles 13 a 16 del Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, igualment que per a l'ús de cabanyes i refugis gestionats per aquesta conselleria.
7. Les acampades itinerants, amb un màxim de 9 persones i tres tendes de campanya, podran pernoctar en llocs no específicament previstos per a aqueix ús, encara que han de comptar amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en medi ambient i no pernoctar més d'una nit en el mateix lloc i amb el que estableix el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat.
Article 54. Instal·lacions turístiques i recreatives
Sense perjudici del que disposa la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i conforme a les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars del present PRUG, a les determinacions següents:
1. La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives o d'oci i esplai sobre sòl no urbanitzable es pot realitzar quan el planejament municipal no haja efectuat qualificació de sòl per a aquest ús, i ha de ser objecte d'autorització per la Comissió Territorial d'Urbanisme, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals. En aquest cas, únicament es podran instal·lar en terrenys inclosos en la categoria APc o AG, definides en aquest pla. Quan s'ubiquen a distància superior a 500 metres de sòl urbà o urbanitzable necessitaran d'Estimació d'impacte ambiental en els termes previstos per la legislació vigent.
2. La construcció d'instal·lacions o edificacions de qualsevol classe que han d'emplaçar-se en l'interior de zones esportives, parcs rurals o adequacions recreatives estarà, en tot cas, subjecta a la prèvia obtenció de llicència urbanística, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. Les construccions o edificacions seran d'una planta i no podran superar una altura de quatre metres.
3. La instal·lació de campaments de turisme estarà subjecta a les determinacions contingudes en el Decret 119/2002, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, regulador dels campaments de turisme de la Comunitat Valenciana, i a l'obtenció de la corresponent llicència municipal, amb l'autorització prèvia de la Comissió Territorial d'Urbanisme i informe favorable de l'Agència Valenciana del Turisme, de la Direcció General de Gestió del Medi Natural i de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial. Quan s'instal·len sobre sòl no urbanitzable inclòs en categories diferents d'APcIII i AG, necessitaran d'Estimació d'impacte ambiental en els termes previstos pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat.
4. La instal·lació d'àrees d'acampada i àrees recreatives, de conformitat amb el que establix el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana, han de comptar amb el corresponent projecte, l'execució del qual necessitarà de l'autorització prèvia de l'òrgan competent en espais naturals.
5. Tota instal·lació recreativa situada a terrenys forestals, com ara àrees d'acampada controlada o àrees de recreació, ha de comptar amb sistemes de seguretat i prevenció d'incendis, com també garantir el tractament adequat de residus tant líquids com sòlids, de manera que no suposen un efecte negatiu sobre l'ecosistema o el paisatge.
6. Tota zona recreativa l'accés de la qual es realitze habitualment amb vehicle de motor ha de disposar d'un espai preparat com a aparcament, de capacitat suficient a la capacitat d'ús públic d'aquesta àrea, a fi d'impedir estacionaments inadequats a la via pública d'accés o a zones no preparades per a tal fi.
7. S'autoritza, en l'àmbit del PRUG, la instal·lació d'establiments d'allotjament i restauració quan es realitzen mitjançant la rehabilitació o la restauració d'edificis preexistents. Quan es tracte de construccions de nova planta, únicament es podran autoritzar en les zones en què així ho permeten les normes particulars. La superfície mínima de parcel·la serà de 10.000 m2. i l'ocupació màxima de la parcel·la no podrà superar el 2%, amb una altura màxima de 7 m.
8. La concessió de llicència urbanística per a la implantació d'activitats d'allotjament i restauració a sòl no urbanitzable està subjecta als requisits i procediment establits en la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable. En tot cas, prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística ha de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals.
9. L'adaptació o la transformació d'edificacions existents a sòl no urbanitzable a l'ús turístic recreatiu serà en tot cas prioritari sobre la nova construcció per al mateix tipus d'usos en el mateix entorn.
Article 55. Ordenació de l'ús públic
1. Es redactarà per l'òrgan competent en espais naturals un pla d'ordenació de l'ús públic per a l'àmbit del PRUG, en termini inferior a dos anys des de l'aprovació del present pla. El Pla d'ordenació d'ús públic ha de contindre, almenys, els aspectes següents:
Anàlisi i tipificació de la demanda.
Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic.
Anàlisi dels impactes que sobre els valors naturals i culturals del parc tenen les distintes activitats d'ús públic que es realitzen en el seu àmbit.
Proposta de restricció d'activitats impactants i establiment d'un sistema adequat d'autoritzacions per a la pràctica d'aquestes.
Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
Localització de les instal·lacions i equipaments.
Proposta d'elements senyalitzadors homogenis.
Directrius per a l'elaboració dels projectes.
Programació de les actuacions previstes.
Cost econòmic d'aplicació.
Fórmules de finançament i gestió.
Regulació de l'ús públic que es base en la capacitat de càrrega determinada per a cada zona i depenga del tipus de risc.
2. Fins a l'aprovació i l'entrada en vigor del corresponent Pla d'ordenació de l'ús públic, la localització i l'equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives a sòl no urbanitzable ha de comptar amb l'autorització de la conselleria competent en medi ambient.
3. El Pla d'ordenació de l'ús públic determinarà les instal·lacions i equipaments recreatius, sendes, etc., actualment existents, que siguen contradictòries amb els seus objectius o suposen un perjudici sobre els elements naturals que cal protegir. Una vegada aprovat aquest pla, aquestes instal·lacions han de ser eliminades i restaurada la zona.
4. El Pla d'ordenació de l'ús públic definirà, almenys, quatre tipus d'àrees d'ús recreatiu, que han de ser localitzades i delimitades:
Ús recreatiu/naturalístic. Es referiran a zones que, per les seues característiques ecologicoambientals, es recomana la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen. L'ús recreatiu en aquests espais es dirigirà a la realització d'activitats de tipus pedagògic i naturalístic, com ara recorreguts per itineraris específics o l'observació d'elements singulars, per la qual cosa únicament comptarà amb la instal·lació d'equipament o serveis imprescindibles per al desenvolupament de les activitats previstes.
Ús recreatiu/extensiu. Inclourà un conjunt d'espais que exerceixen una important funció social com a llocs d'ús recreatiu, no necessàriament vinculats a activitats de conservació, estudi, ensenyament o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals del parc. Aquests espais presenten unes condicions adequades per al desenvolupament d'activitats recreatives per posseir una infraestructura mínima com a tals, o bé, reuneixen condicions bàsiques per a desenvolupar.
Campaments públics de turisme: s'inclouen zones especialment preparades per a la pràctica d'acampades.
Museus: comprén els terrenys destinats a la construcció d'edificis i equipaments destinats a albergar col·leccions museístiques.
SECCIÓ 7a
URBANISME I ACTIVITATS RESIDENCIALS
Article 56. Urbanisme
1. El planejament urbanístic considerarà com a fora d'ordenació els habitatges dispersos existents a sòl no urbanitzable segons la classificació del sòl existent en el planejament municipal, excloent les edificacions rurals tradicionals rehabilitades o no, construïdes amb anterioritat a l'aprovació del PORN, aprovat mitjançant el Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, que disposen de la corresponent llicència municipal, i els habitatges principals al medi rural associades a l'activitat agrària.
2. No es pot classificar nou sòl urbanitzable en l'àmbit del parc mentre existisquen en el municipi urbanitzacions que no es troben consolidades en, almenys, un 90% i no estiguen convenientment legalitzades i dotades de serveis urbans. S'exclou d'aquesta norma el sòl confrontant amb el nucli urbà a fi de no impedir l'expansió vegetativa d'aquest, sempre que es justifique suficientment la seua necessitat, i que no siguen afectats els terrenys que pertanyen a les àrees de reserva (RE) i àrees de protecció ecològica (PE).
3. El sòl classificat com a no urbanitzable d'especial protecció que es trobe inclòs en les categories de àrees de reserva (RE) i àrees de protecció ecològica (PE1, PE3, PE4 i PE5) no pot perdre aquesta classificació, ni, per tant, ser classificat en el futur com a sòl urbanitzable o urbà, excepte en el cas de reclassificació de terrenys confrontants amb el sòl urbà de la població, sempre que es justifique suficientment la impossibilitat de realitzar-ho sobre sòl pertanyent a la categoria esmentada.
4. En terrenys inclosos en la categoria (PE2) i sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, únicament es pot classificar nou sòl urbanitzable quan es realitze com a permuta amb un altre sòl urbanitzable d'igual o major superfície i que es trobe en zones d'igual o superior categoria de protecció, el qual ha de ser reclassificat com a sòl no urbanitzable.
5. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable, les edificacions de nova planta que es construïsquen en l'àmbit del parc i no s'ajusten a les determinacions del planejament municipal i a les normes d'aquest pla, no podran ser legalitzades, i ha de procedir-se a la seua demolició d'acord amb els tràmits i terminis previstos en la legislació vigent en matèria de procediment administratiu i disciplina urbanística.
6. En els municipis el planejament dels quals continga normes i qualificació de sòl que supose una major protecció dels recursos naturals que les previsions d'aquest pla, es mantindran la qualificació i determinacions fixades en el planejament.
7. En relació amb les activitats, obres i construccions per a les quals s'exigisca informe previ o autorització per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest requisit és condició prèvia indispensable per a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística.
Article 57. Edificació al medi rural
1. Sense perjudici del que establix la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol tipus sobre sòl no urbanitzable inclòs en la categories d'àrea de reserva (RE) i àrees de protecció ecològica (PE), llevat de les excepcions que explícitament s'assenyalen en les normes d'aquest pla.
2. Amb caràcter general, es permet en l'àmbit del parc la rehabilitació o la reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa s'ha de respectar en el seu disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals; posant especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color i detalls constructius. Amb la finalitat de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Es prohibeix la construcció d'habitatges a sòl no urbanitzable fora d'espais degradats o camps de cultiu de les zones d'ús Agrícola (AG) definides en aquest pla. La construcció d'habitatges unifamiliars de nova planta sobre sòl no urbanitzable ha d'anar lligada, inexcusablement, a les pràctiques agràries o forestals, i no es permet en cap cas la construcció d'habitatges de segona residència. Les característiques d'aquestes construccions es remetran a les determinades en la legislació sectorial sobre sòl no urbanitzable.
4. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i forestal, fora de sòl específicament qualificat per a aquest fi, quan aquests siguen estrictament indispensables als seus propòsits i depenent de la naturalesa del sòl. Les característiques d'aquestes instal·lacions es remetran a les determinades en la legislació sectorial sobre sòl no urbanitzable
5. La construcció d'instal·lacions i magatzems destinats a l'explotació forestal únicament podran situar-se en els espais degradats o camps de cultiu dels terrenys inclosos en la zona d'ús agrícola (AG), d'acord amb el que disposen les normes particulars d'aquest pla, i ha de ser estrictament indispensables al seu fi. Les característiques d'aquestes construccions es remetran a les determinades en la legislació sectorial sobre sòl no urbanitzable.
6. La construcció d'instal·lacions o edificacions relacionades amb les activitats turístiques i recreatives que han d'emplaçar-se a sòl no urbanitzable queden sotmeses al que disposen els articles 53 i 54 d'aquest pla, sense perjudici del que preveu la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable. En el cas de construccions o edificacions de nova planta i de caràcter permanent per a aquest tipus d'activitats, únicament podran realitzar-se en les zones en què així es permeta per les normes particulars i si han sigut previstes en el planejament municipal. En tot cas, ha de comptar amb informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals sense perjudici a les autoritzacions necessàries d'acord amb la normativa sectorial i urbanística vigents.
7. La construcció d'habitatges unifamiliars aïllats, magatzems i instal·lacions per a l'aprofitament agrícola, ramader, forestal i edificacions lligades a les activitats turístiques, recreatives i d'oci que d'acord amb les normes d'aquest pla i sense perjudici del que disposa la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable, puguen emplaçar-se en el medi rural, han de sotmetre's a les condicions següents:
a) Les façanes dels edificis públics o privats, com també les seues mitgeres i parets unides al descobert, han de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica. Els propietaris estaran obligats a procedir al seu estucat, pintura o blanqueig sempre que ho dispose l'autoritat municipal.
b) Tots els paraments visibles des de l'exterior han de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les façanes, i es prohibix la impermeabilització d'aquests amb materials bituminosos de colors foscos, metal·litzats o qualssevol altres revestiments no adaptats a les característiques del medi quant a la seua incidència visual, a menys que aquests siguen recoberts o blanquejats. Les façanes laterals i posteriors es tractaran amb condicions de composició i materials semblants als de la façana principal.
c) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici: torrasses d'escala, torres de refrigeració, depòsits d'aigua, xemeneies, pannells de captació d'energia solar, etc., quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults. Es procurarà especialment la integració, ocultant-los o encastant-los en els paraments. Ha d'evitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, com també les antenes de televisió i ràdio.
d) Queda prohibit el desmantellament o demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que suposen la seua millora, restauració i conservació.
e) Les edificacions actualment existents que resulten incompatibles amb els objectius i determinacions d'aquest pla, quedaran qualificades com fora d'ordenació als efectes previstos en la legislació urbanística
8. En tot cas, la construcció d'edificacions de nova planta sobre sòl no urbanitzable requerirà de l'informe de l'òrgan competent en espais naturals amb caràcter previ a la concessió de la llicència urbanística i, si és el cas, de l'autorització de la Comissió Territorial d'Urbanisme.
Article 58. Construccions i edificacions públiques singulars
1. Podran ser autoritzables a sòl no urbanitzable les construccions i edificacions públiques singulars, sempre que siguen com a edifici aïllat o singular, com ara construccions o edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, o centres d'ensenyament i culturals lligats al medi. Sense perjudici de les autoritzacions necessàries d'acord amb la legislació vigent, requereixen informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals i Estimació d'impacte ambiental en els termes previstos pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, quan s'ubiquen en categories diferents de PE (protecció ecològica) i AG (ús agrícola).
2. Les normes particulars d'aquest pla determinen les zones en què aquestes construccions i edificacions públiques queden expressament prohibides.
SECCIÓ 8a
INFRAESTRUCTURES
Article 59. Requisits
La realització d'actuacions d'infraestructures autoritzades per aquest PRUG ha d'incloure, a més de les disposicions que li siguen pròpies per raó de la matèria, els requisits següents:
a) Els traçats i els emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o farciments en aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i ha de procedir, a la terminació de les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtindre's, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística, en el cas d'actuacions que la requerisquen.
Article 60. Corredors de localització d'infraestructures
A l'efecte d'instal·lació de noves infraestructures, la xarxa viària estatal, autonòmica o local tenen la consideració de corredor de localització d'infraestructures en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions d'infraestructures de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, gaseoductes o conduccions, ha de dirigir-se, amb caràcter prioritari, cap aquests corredors.
Article 61. Xarxa viària
1. La construcció de noves vies d'accés, modificació de traçat, ampliació, operacions d'explotació i actuacions de seguretat vial a carreteres requerirà de la corresponent avaluació, o, si és el cas, estimació d'impacte ambiental en els termes previstos en la legislació vigent.
2. La construcció de camins rurals i camins o pistes forestals o les seues ampliacions de plataforma i modificacions de traçat, quan no estiguen sotmesos a Avaluació d'impacte ambiental, necessitaran d'estimació d'impacte ambiental sempre que discórreguen per àrees de reserva (RE) i àrees de protecció ecològica (PE).
3. En els terrenys forestals inclosos en el parc (àrees de reserva i àrees de protecció ecològica) no es podran construir camins de nova planta, a excepció dels destinats a l'extracció de suro, millora de la massa forestal, aprofitament dels recursos naturals i defensa contra incendis forestals, els quals, excepte en casos d'emergència, han d'estar prèviament previstos en el Pla de prevenció d'incendis forestals de la serra d'Espadà i comptar amb informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals. Queden excloses d'aquesta prohibició les actuacions de millora i condicionament de la xarxa existent, incloent ampliacions o modificacions de traçat, tot això sense perjudici del que disposa l'apartat 1 d'este article.
Article 62. Abastiment d'aigua
1. Els nous depòsits d'abastiment aigua han de construir-se semisoterrats perquè estiguen el més integrats en el paisatge; en el cas que això siga inviable per condicions topogràfiques o característiques físiques del terreny, es triarà una ubicació que no provoque impacte paisatgístic.
2. Requeriran d'Estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent i sense perjudici d'aquesta, els projectes per a la construcció de depòsits d'aigua en l'àmbit territorial del PRUG, en les següents condicions i circumstàncies:
Quan afecten terrenys forestals, conforme a l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993.
Quan afecten terrenys a àrees de reserva (RE), a excepció dels inclosos en el Pla sectorial de prevenció d'incendis forestals a què es refereix l'article 45 d'aquestes normes.
Article 63. Sanejament
1. Es garantirà amb caràcter prioritari la depuració de les aigües residuals dels nuclis de població, incloent les urbanitzacions de segona residència. En tot cas, no es podrà atorgar llicència per a la realització d'instal·lacions o edificacions fora del nucli urbà, residencials o no, que no compten amb sistema de recollida i depuració d'aigües residuals i no estiga prevista la seua instal·lació pel Pla director de sanejament de la Comunitat Valenciana, de manera que la qualitat de les aigües resultants complisca les normes de qualitat exigibles per als usos a què es destinen d'acord amb la legislació d'aigües i el Pla hidrològic de conca. Igualment es fomentarà la substitució dels sistemes de tractament d'aigües residuals deficients de les edificacions disperses i urbanitzacions il·legals per altres sistemes que garantisquen la preservació dels aqüífers enfront de la contaminació.
2. Els projectes corresponents a infraestructures de sanejament han de comptar amb avaluació o estimació d'impacte ambiental d'acord amb el que establix la legislació vigent.
Article 64. Residus sòlids urbans
1. Sense perjudici del que ha disposat per a terrenys forestals en l'article 155 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, els abocadors incontrolats de qualsevol tipus existents en l'àmbit d'aplicació d'aquest pla han de ser clausurats i restaurats els terrenys al seu estat.
2. La gestió dels residus sòlids urbans i industrials s'atindrà al programa d'actuació i directrius previstos en el Pla de residus sòlids de la Comunitat Valenciana.
3. Els projectes corresponents a instal·lacions de tractament i/o eliminació de residus sòlids urbans han de comptar amb la corresponent Avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que establix la legislació vigent.
Article 65. Energia elèctrica
1. S'admetran els nous estesos de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculats a les actuacions que es consideren compatibles en el PRUG, en les zones en què es permeta explícitament. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent d'impacte ambiental, quan es tracte de línies que discórreguen per terrenys forestals requeriran Estimació d'impacte ambiental.
2. La instal·lació de línies elèctriques i línies telefòniques han de discórrer de manera prioritària pels «corredors d'infraestructures» definits en l'article 60, no poden, en cap cas, travessar terrenys inclosos en la categoria d'àrees de reserva (RE), i únicament podran discórrer pels terrenys inclosos en la subcategoria d'àrees d'actuació preferent (APdII) quan s'instal·len estesos subterranis.
3. Els treballs d'instal·lació o sota línies elèctriques i línies telefòniques estaran realitzats d'acord al Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel que aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals que s'han d'observar en l'execució de les obres i treballs que es realitzen en terrenys forestals o en els seus voltants.
4. La instal·lació d'esteses aèries es realitzarà amb la previsió de dispositius encaminats a impedir la col·lisió o electrocució d'aus (dispositius salvaocells, aïllament de conductors, etc.). En tot cas, les línies elèctriques i línies telefòniques que discórreguen per l'àmbit del parc han d'ajustar-se a les disposicions reglamentàries que aprove la conselleria competent en matèria de medi ambient.
5. No s'admetrà la construcció de generadors eòlics, excepte els destinats a l'autoconsum ubicats a zones edificades, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 66. Telecomunicacions
1. No es permet la instal·lació de sistemes generals de telecomunicacions, excepte els destinats a la xarxa de prevenció d'incendis forestals i telefonia mòbil que estiguen degudament justificats i sota l'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals, en aquells terrenys inclosos en la subcategoria d'àrees d'actuació preferent (APdII).
2. Quan la instal·lació de sistemes generals de telecomunicacions, incloent els destinats a la prevenció d'incendis forestals, coincidisca amb terrenys inclosos en la categoria d'àrees de reserva (RE) i àrees de protecció ecològica (PE) s'ha de justificar la necessitat ineludible de l'emplaçament proposat i ha de sotmetre's a estimació d'impacte ambiental d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent. Les antenes de telecomunicacions necessàriament han posseir una coberta que mimetitze l'impacte visual de la seua estructura i facilite la seua integració paisatgística.
Article 67. Aeroports/heliports
Es pot permetre la construcció de xicotets heliports i aeròdroms amb fins de protecció contra incendis i lluita contra plagues, en aquest últim cas han de localitzar-se a les zones d'ús agrícola (AG). Requerirà, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent, d'Avaluació d'impacte ambiental.
Article 68. Nous embassaments
1. Es permet la construcció de noves preses o assuts amb la finalitat d'embassar aigua o bé de derivar-la, com també en actuacions de restauració hidrologicoforestal, per a la qual cosa requeriran d'Avaluació o Estimació d'impacte ambiental d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent.
2. Les preses o assuts de nova construcció i les actuacions de restauració hidrologicoforestal no han d'afectar els terrenys inclosos en la categoria àrees de reserva (RE).
SECCIÓ 9a
NORMES RELATIVES A LA INVESTIGACIÓ
Article 69. Sobre les autoritzacions
1. Tota investigació que es realitze sobre el parc natural per persones o entitats públiques o privades alienes a la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de ser autoritzada per l'òrgan competent en espais naturals. Aquest establirà els criteris i les normes adequades per a la seua execució i control. Aquesta autorització no eximirà de la que s'ha de sol·licitar als propietaris dels terrenys en què es realitzaran els treballs de camp.
2. Per a concedir l'autorització el promotor ha de presentar prèviament una sol·licitud amb el projecte d'investigació degudament raonat, en el qual s'indicaran de forma expressa:
Finalitat, objectius seqüencials en el temps, tècniques o mètodes que s'utilitzaran i pla de treball.
Grau d'afecció o deteriorament que pot produir-se en el medi i mesures correctores que s'utilitzaran.
Fonts de finançament.
Composició i experiència de l'equip de treball, persona responsable i centre on es farà la investigació. Serà necessària la cooperació d'almenys, un doctor especialista en la matèria que s'investiga.
Acceptació expressa de complir totes les normes que s'establisquen per a l'execució i el control del desenvolupament de les activitats.
3. En un termini no superior a 45 dies des de la recepció de la sol·licitud, ha d'autoritzar-se o no la investigació proposada i, si és el cas, les modificacions que s'han d'introduir en el projecte quant a tècniques o mètodes, amb l'exclusiu objecte d'impedir el deteriorament dels recursos del parc natural.
4. L'autorització d'investigació podrà ser revocada, prèvia comunicació a l'interessat, si es constatara un manifest incompliment de les normes o limitacions establides en el seu atorgament.
5. Els treballs que es porten a terme es realitzaran sota la supervisió de l'Oficina Tècnica de Gestió del parc. S'informarà la dita oficina de l'inici i final dels treballs de camp i de qualsevol anomalia que puga tindre repercussió en el bon funcionament de les poblacions o dels ecosistemes del parc natural o del seu entorn immediat.
Article 70. Sobre la documentació
1. Els investigadors han d'entregar a l'òrgan competent en espais naturals un informe anual sobre l'exercici de l'activitat, així com facilitaran, a petició de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural referida en l'article 96 d'aquestes normes, informació sobre els resultats que es tinguen en cada moment de la investigació.
2. En concloure els treballs d'investigació es procedirà a entregar, pels investigadors, un còpia de l'informe final a l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural amb l'objecte de fomentar la creació d'un fons documental i bibliogràfic de treballs relacionats amb el parc natural.
Article 71. Sobre la difusió dels valors del paratge
1. L'òrgan competent en espais naturals habilitarà les dependències necessàries per a localitzar una biblioteca amb totes les publicacions i investigacions relacionades amb el parc natural, la qual servirà de consulta als investigadors i al públic en general.
2. L'òrgan competent en espais naturals arbitrarà les mesures que tendeixen a possibilitar el coneixement dels recursos naturals del parc, a fi d'aconseguir una millor utilització i gestió d'aquests.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS DE REGULACIÓ
D'ACTIVITATS I USOS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 72. Zones d'ordenació
A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides per al Parc Natural de la Serra d'Espadà mitjançant aquest pla, s'han distingit una sèrie de zones, diferenciant en cada una d'elles diverses categories per a definir les mesures gestores més ajustades a les seues necessitats de protecció, conservació i millora. Aquesta zonificació constitueix una revisió detallada i actualitzada de la zonificació establida en el PORN i no s'oposa a ella. Les zones definides són:
Àrees de reserva (RE).
Àrees de protecció ecològica (PE).
Àrees d'actuació preferent (AP).
Àrees d'equipament per a ús públic (EP).
Àrees d'ús agrícola (AG).
Àrees urbanes (UE).
CAPÍTOL II
ÀREES DE RESERVA (RE)
Article 73. Definició
1. Constitueixen les àrees de reserva (RE) les zones que, pels seus rellevants valors ambientals, la seua singularitat o la seua especial sensibilitat davant de les pertorbacions, mereixen la màxima protecció i, en conseqüència, requereixen limitacions d'ús singulars o particularment intenses.
2. En les àrees de reserva (RE) es localitzen els hàbitats més representatius, singulars, escassos o amenaçats del parc i, en particular, les àrees més importants per a espècies de flora i fauna d'especial interés o en perill d'extinció, com també àrees de cria d'espècies faunístiques sensibles a la presència humana.
3. Les àrees de reserva del Parc Natural de la Serra d'Espadà són les següents:
Basses amb presència d'ofegabous, que constitueixen la subcategoria d'ordenació denominada REH1 i comprén els punts d'aigua grafiats en el mapa d'ordenació que constitueixen una relació d'enclavaments amb caràcter obert.
Coves de l'Ereta i de l'Ondera, situades en l'entorn d'Aín, que constitueixen la subcategoria d'ordenació denominada REQ. Aquestes cavitats estan convenientment representades en el mapa d'ordenació i constitueixen una relació amb caràcter obert.
Microreserves de flora, que constitueixen la subcategoria d'ordenació denominada REMR la llista de la qual posseeix caràcter obert.
Formacions boscoses d'especial singularitat, que constitueixen la subcategoria d'ordenació denominada REBEX i posseeixen caràcter obert.
Àrees de cria d'espècies faunístiques sensibles a la presència humana, que constitueixen la subcategoria d'ordenació denominada RECF i posseeixen caràcter obert.
Article 74. Règim general d'ordenació
1. Amb caràcter general, aquesta categoria d'ordenació està destinada específicament a la conservació del medi, mitjançant mesures específiques de protecció que impliquen limitacions per a certs usos, com també l'execució d'actuacions gestores dirigides a la preservació, regeneració, millora o estudi dels valors ambientals.
2. La política d'adquisició de terrenys que la Generalitat puga desenvolupar en l'àmbit del Parc Natural de la Serra d'Espadà per a finalitats relacionades amb la gestió de l'espai protegit es dirigirà amb preferència a les àrees de reserva (RE)
Article 75. Usos permesos
1. Amb caràcter general, estan permesos i fomentats en aquesta zona tots aquells usos i activitats directament relacionades amb el règim general d'ordenació a què es refereix l'article 20 d'aquestes normes, dirigits a la conservació, la regeneració i la millora de la flora, la fauna i els hàbitats, com també al seguiment, estudi i investigació sobre tals valors ambientals.
2. Com a criteri general, la planificació i l'execució de les dites activitats es realitzaran en col·laboració entre la conselleria competent en matèria de medi ambient, els ajuntaments titulars dels terrenys i/o competents sobre el territori d'actuació i, si és el cas, els titulars dels predis afectats, d'acord amb el règim de col·laboració entre tals organismes i entitats a què es refereixen els punts 4 i 6 de l'article 94 d'aquestes normes. Sense perjudici de les competències i atribucions de l'administració de l'Estat sobre el sector de domini públic hidràulic afectat per la categoria àrees de reserva (RE).
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals pot concedir permisos especials per a accedir a les àrees de reserva (RE), incloses en la subcategoria REQ1, a persones o entitats que, amb fins científics, hagen presentat prèviament una sol·licitud per escrit. En els permisos s'especificaran els llocs concrets autoritzats per al trànsit i les condicions de l'estada, efectuant l'Oficina de Gestió Tècnica del parc el seguiment de les activitats.
Article 76. Usos prohibits
Amb caràcter general, no estan permesos en aquesta zona els usos i activitats que puguen significar l'alteració o degradació de les condicions ambientals que motiven la seua protecció. Està prohibit en particular:
a) Els canvis d'ús del sòl o transformació d'aquest que implique una pèrdua de la coberta vegetal.
b) Les obres de desmunts, aterraments i rebliments.
c) Les activitats ramaderes de qualsevol tipus i la recuperació de terrenys agrícoles ja abandonats en el moment d'aprovació del PORN.
d) Cultiu intensiu d'espècies forestals.
e) En les àrees corresponents a les subcategories REMR i REBEX no podran realitzar-se treballs culturals a les masses boscoses, excepte quan estiga plenament justificat per motius de millora de la massa, i amb vigilància i informe previ de l'òrgan competent en espais naturals.
f) En les àrees corresponents a les subcategories REMR i REBEX no podran realitzar-se recol·lecció de fruits silvestres, inclosos fongs i bolets.
g) En les àrees corresponents a la subcategoria RECF podran realitzar-se els treballs de selvicultura preventiva destinats a la defensa contra incendis i aprofitament del suro fora del període de major perill per a la fauna establit entre el 15 de desembre i 30 de juny, sense perjudici de corresponent autorització de l'autoritat forestal.
h) Infraestructures de defensa contra incendis forestals, excepte les aprovades pel Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals.
i) Les actuacions i pràctiques de qualsevol tipus que posen en perill els hàbitats inclosos en les subcategories REH1
j) La instal·lació de tanques o qualsevol altra pràctica o activitat cinegètica, encara que podran ser àrees de reserva permanents, segons marque el Pla marc d'aprofitament cinegètic.
k) La pesca professional o esportiva.
l) L'obertura de camins i pistes, noves senderes o senyalització de les existents, excepte aquelles vies que, per la seua importància per a l'extinció i la prevenció dels incendis forestals, desenvolupament de la sureda, i millora de l'ús públic, es considerara que són viables per a la millora de l'estructura general del parc i amb informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals.
m) La localització o traçat de noves infraestructures de qualsevol tipus, excepte les autoritzades per l'òrgan competent en espais naturals.
n) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus.
o) Suport de publicitat exterior, excepte indicadors de caràcter institucional.
p) Les activitats relacionades amb els sectors econòmics secundari i terciari, dependents o no de la construcció d'infraestructures, que no estiguen vinculades directament als usos permesos.
q) L'accés a persones no autoritzades en el cas de les cavitats amb quiròpters incloses en la subcategoria REQ
r) La navegació pels ambients aquàtics inclosos en la subcategoria REH1 de les àrees de reserva (RE) mitjançant qualsevol modalitat, excepte embarcacions autoritzades per les administracions competents amb finalitats de gestió o estudi del medi.
CAPÍTOL III
ÀREES DE PROTECCIÓ ECOLÒGICA (PE)
Article 77. Definició
1. S'inclouen com a àrees de protecció ecològica tots aquells espais amb caràcter fonamentalment natural que aconsegueixen una elevada singularitat i excepcionalitat dins del parc per posseir rellevants valors ecològics, geomorfològics, paisatgístics o culturals. En general, i com a diferència de les àrees de reserva (RE), aquests espais presenten una sèrie d'usos relacionats amb l'ús públic del medi o l'aprofitament dels recursos naturals locals que, en forma ordenada, són compatibles amb el règim del parc natural
2. Aquesta categoria d'ordenació es divideix al seu torn en cinc subcategories, convenientment diferenciades en la cartografia de zonificació d'aquest pla:
a) Àrees de protecció ecològica 1 (PE1) que comprenen:
Les masses forestals constituïdes per sureda o etapes de substitució en què aquesta espècie és dominant sobre la pineda (Pinus halepensis o Pinus pinaster)
Les principals masses de pineda, formacions que són dominants en gran part del territori i en les que estan presents dues espècies, pi blanc (Pinus halepensis) i pinastre (Pinus pinaster).
Les formacions boscoses constituïdes per la carrasca (Quercus rotundifolia) com a espècie dominant, a vegades amb caràcter abaldufat.
Àrees amb matoll que anteriorment presentaven vegetació semblant a les formacions boscoses de sureda, carrasca o pineda, i van quedar degrades per l'efecte d'incendis forestals ocorreguts des de l'aprovació del PORN de la serra d'Espadà.
b) Àrees de protecció ecològica 2 (PE2): que comprén les zones en què predominen les formacions de matolls, amb major o menor presència d'un dosser arbratge. Són, en general, etapes de substitució dels boscos de carrasques i sureres que mantenen una cobertura vegetal que compleix una important funció com a protectors del sòl.
c) Àrees de protecció ecològica 3 (PE3): que comprén la Cova de la Covatilla, d'Aín.
d) Àrees de protecció ecològica 4 (PE4): que comprén l'embassament de Benitandús.
e) Àrees de protecció ecològica 5 (PE5): que comprén la bassa de Chóvar o embassament d'Ajuez, inclosa en el Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana aprovat mitjançant l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
3. El criteri d'intervenció en les zones considerades com a PE1 és el de conservació de les masses existents, potenciació d'aquestes i regeneració i repoblació naturals, amb la finalitat de mantindre els processos ecològics essencials i la seua diversitat biològica, com també de millorar tant la qualitat com la quantitat de producció forestal de suro i fusta. Ha de potenciar-se una explotació forestal ordenada, tenint en consideració la conservació i la regeneració dels ecosistemes i del seu potencial, com també les necessitats que requereixen els aprofitaments que s'efectuen a la forest. El manteniment de l'ecosistema s'aplicarà amb caràcter prioritari en aquelles masses que resulten especialment valuoses per la seua labor de protecció.
4. En determinats sectors en què apareix bosc mixt o predomini de matoll i presència significativa del gènere Quercus, s'ha d'afavorir la introducció progressiva del gènere Quercus més adequada a fi de diversificar i enriquir l'ecosistema, fins i tot amb la intenció d'aconseguir formacions boscoses en què el gènere Quercus siguen el tàxon principal, permetent la presència d'una massa forestal mesclada que, posteriorment i segons les condicions del medi, puga arribar a formar una massa amb una presència escassa de la pineda.
5. El criteri d'actuació en les zones considerades com a PE2 és el manteniment d'aquestes àrees mitjançant una actuació dirigida a la seua conservació, permetent la seua regeneració natural, com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades a reforestar aquestes zones amb espècies arbòries característiques de l'estació.
Article 78. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a l'exercici de l'activitat forestal, agrícola, ramadera i cinegètica, i, en particular, les activitats destinades a afavorir la regeneració natural de les zones amb matoll com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades a la reforestació, i a la regeneració i potenciació del bosc amb la finalitat de mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica, com també millorar la producció forestal.
2. Tractaments de millora i conservació en zones de bosc, com ara seleccions, podes de millora i sanejament, podes de formació i producció, aclarides i clares, afavorir la repoblació per llavors, en especial la repoblació amb frondoses per a afavorir el bosc mixt en àrees amb domini de la pineda amb l'autorització prèvia de l'organisme competent en espais naturals.
3. En les zones PE2 pot autoritzar-se la instal·lació per a la guarda de ramaderia ovina o caprina en règim extensiu. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística ha de comptar amb autorització per la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual es concedirà si no hi ha risc de degradació de les formacions vegetals silvestres.
4. En les zones PE2 es permet la instal·lació de parcs rurals i instal·lacions esportives al medi rural, d'acord amb les condicions previstes en les normes generals d'aquest pla.
5. En la zona PE3 es permet l'accés d'espeleòlegs a la cavitat quan la visita es realitze en grups inferiors a huit persones. L'accés de grups més nombrosos únicament pot realitzar-se amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
6. En les zones PE4 i PE5 es permeten les activitats d'ús públic admeses en la categoria d'àrees d'actuació preferent (APc) exposades en el capítol IV d'aquestes normes.
7. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les especificacions assenyalades en les normes generals d'aquest pla. Prèviament a la seua realització ha de comptar amb autorització de l'organisme de conca.
8. En les zones PE2 es permet la instal·lació de tanques i tanques cinegètics, prèviament a l'obtenció de llicència urbanística han de comptar amb informe favorable de la de l'òrgan competent en espais naturals.
9. Infraestructura de defensa contra incendis forestals, i, si és el cas, les obres de captació d'aigües lligades a aquesta, segons les especificacions indicades en les normes generals d'aquest pla. Prèviament a la seua realització ha de comptar amb informe de l'òrgan competent en espais naturals, estudi d'impacte ambiental i resta de condicions i requisits establits en les normes generals del present pla.
10. Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport. En tot cas, requeriran autorització de l'òrgan competent en espais naturals.
11. Campaments de turisme, prèvia declaració d'interés comunitari, informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals, autorització de la Comissió Territorial d'Urbanisme i Estimació d'impacte ambiental.
12. L'activitat ramadera amb les condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla o qualssevol altres que puga disposar de l'òrgan competent en espais naturals per a garantir la conservació i la regeneració de la massa forestal. D'acord amb el que disposen aquestes normes, la Conselleria competent en matèria de ramaderia ha de realitzar un pla d'aprofitament d'aquesta activitat per a evitar que puga perjudicar la regeneració vegetal
13. La potenciació del mosaic mediterrani mitjançant la recuperació de terrenys agrícoles abandonats, que es podrà realitzar, amb un informe previ favorable de l'òrgan, quan no hagen adquirit plenament l'aparença i el funcionalitat de terrenys forestals semblants als adjacents, quede plenament justificat el seu paper com a àrea desrepoblada adequada per a la lluita contra incendis forestals.
14. Les línies elèctriques i de telecomunicacions, amb les condicions i requisits establits en les normes generals del present pla. En tot cas, necessitaran d'Estimació d'impacte ambiental quan no es troben sotmesos a Avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que preveu la legislació vigent en la matèria.
15. Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obra pública i instal·lacions d'entreteniment d'obra pública. Requeriran l'autorització dels organismes sectorials competents i informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals.
16. En les zones PE2 es permet la instal·lacions de servei de la carretera, prèviament a l'obtenció de llicència urbanística serà preceptiu l'autorització dels organismes sectorials competents i informe favorable de l'òrgan competent.
17. Habitatge de caràcter institucional per a guarderia forestal. Requeriran informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals i autorització prèvia de la Comissió Territorial d'Urbanisme.
18. Construcció i condicionament de pistes i camins forestals, com també franges tallafocs, destinades, exclusivament, a la lluita contra incendis forestals i a l'aprofitament forestal. En ambdós casos, prèviament, es requerirà informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals quan no estiguen sotmesos a Avaluació d'impacte ambiental.
19. Aprofitament forestal, d'acord amb els requisits i condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla i amb el Pla forestal de la serra d'Espadà.
20. Obertura d'espais, senderes i vies per on es trau l'extracció del suro, fustera, prèviament a la seua realització ha de comptar amb autorització de l'òrgan competent en espais naturals.
21. Repoblació forestal, amb un informe previ favorable per l'òrgan competent en espais naturals del corresponent projecte de repoblació
22. Obres de restauració hidrologicoforestal. Ha de comptar amb estimació d'impacte ambiental, sense perjudici del que disposa la legislació vigent.
23. Instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals, sempre que no disten més de 500 metres de sòl urbà o urbanitzable i més de 100 metres d'una carretera, prèviament a l'obtenció de llicència urbanística ha de comptar amb autorització de l'òrgan competent en espais naturals.
24. Instal·lacions o construccions de sistemes generals d'abastiment o sanejament, d'acord amb les condicions previstes en les normes generals d'aquest pla.
25. Heliports o aeròdroms destinats, exclusivament, a l'extinció i la prevenció d'incendis forestals.
26. Construcció, modificació de traçat o ampliació de carreteres, segons el que preveuen les normes generals.
27. Actuacions de restauració a zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que preveuen les normes generals.
Article 79. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculades a l'explotació forestal, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments de la forest, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques.
2. En les zones PE1 es prohibeix la instal·lació de parcs rurals i instal·lacions esportives al medi rural, d'acord amb les condicions previstes en les normes generals d'aquest pla.
3. En les zones PE1 es prohibeix la instal·lació de tanques i tanques cinegètics.
4. Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte les expressament autoritzades en l'article anterior.
5. Suport de publicitat exterior, excepte indicadors de caràcter institucional.
6. Cultiu intensiu d'espècies forestals amb l'objecte d'un aprofitament industrial.
7. Utilització de productes fitosanitaris diferents dels de categoria A o B.
8. Construccions i edificacions públiques singulars, com ara: construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i culturals i cementeris, que no hagen sigut autoritzats en l'article anterior. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest pla, podran mantindre's sempre que no amplien la seua superfície ni el volum edificat.
9. La tala o desarrelament d'espècies arbòries, a excepció d'espècies exòtiques que han de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries o que siga necessari per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de Quercinies o altres espècies a fi de protecció. En tot cas, aquests tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que establisca el Pla de gestió forestal i els plans tècnics d'aprofitament forestal.
10. La tala o desarrelament de cultius llenyosos en les zones agrícoles abandonades a fi de protegir el sòl.
11. Construccions, de caràcter permanent o temporal, lligades a l'activitat cinegètica.
12. Obres, magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, i infraestructura de serveis a aquestes, excepte en el cas d'instal·lacions per a guarda de ramaderia ovina o caprina en règim extensiu en les PE2, prèviament a l'obtenció de llicència urbanística ha de comptar amb autorització per l'organisme competent en espais protegits.
13. Instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals.
14. Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres o l'explotació dels recursos miners.
15. Conduccions elèctriques i de telecomunicacions la finalitat de les quals siga externa a l'àmbit del parc.
16. Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions naturalístiques i recreatives previstes en l'article anterior. S'admetran únicament establiments de restauració o allotjament quan es realitzen mitjançant la rehabilitació o la restauració d'edificació preexistent; per a la qual cosa, prèviament a l'obtenció de llicència urbanística ha de comptar amb autorització de l'òrgan competent en espais naturals.
CAPÍTOL IV
ÀREES D'ACTUACIÓ PREFERENT (AP)
Article 80. Definició i classes d'Àrees d'actuació preferent (AP)
1. En aquesta categoria d'ordenació s'inclouen aquelles zones o enclavaments en què, pel seu estat de conservació, la seua particular localització, les seues característiques intrínseques tant de fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, o bé per les seues potencialitats d'ús en relació amb els objectius d'aquest pla, és necessari o recomanable realitzar actuacions programades de conservació i regeneració d'hàbitats, d'ordenació i gestió dels recursos ambientals i/o són aptes per a ubicar o potenciar determinats equipaments o serveis vinculats als objectius de protecció i ús públic del parc, aptes, per tant, per a les activitats de conservació, ensenyament, estudi o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals.
2. Les àrees d'actuació preferent (AP) són les següents, agrupades en quatre classes segons la seua finalitat. Aquesta relació té caràcter obert, es poden incorporar zones addicionals si les circumstàncies de la gestió del parc així ho aconsellen, de conformitat en qualsevol cas amb els requeriments establits per les normes generals:
a) Zones de regeneració d'hàbitats naturals (APa1) en les quals es pot diferenciar:
I) Regeneració de zones degradades amb predomini de Quercínies (APaI).
II) Regeneració de zones degradades amb predomini de pineda (APaII).
III) Regeneració de zones degradades amb predomini de matoll (APaIII).
b) Condicionament de zones d'ús públic (APc) en les quals es pot diferenciar:
I) Espais d'ús públic naturalístic (APcI), que comprén els següents enclavaments, tal com s'assenyalen en la cartografia d'ordenació:
Font de Sant Ambrós (Aín).
Barranc de Castro Font de l'Aigua (Alfondeguilla).
Font de la Calçada (Algimia d'Almonacid).
Font de la Divina Pastora (Almedíjar).
Embassament d'Ajuez (Chóvar).
Font del Fonillet (Eslida).
Font Matilde (Eslida).
Font de la Rambla dels 14 brolladors (Higueras).
Font Artea (Pavías).
Brollador de Castro (Suera).
Font del Motí (Tales).
II) Espais d'ús públic intensiu (APcII):
Font de Sant Pedro Mártir (Alcudia de Veo).
Font Donace (Algimia d'Amonacid).
Font del Cañar (Almedíjar).
Font Larga (Ayódar).
Las Carboneras (Azuébar).
Font El Alcornoque Las Carboneras (Chóvar).
Font El Cañar (Fuentes de Ayódar).
Font de la Salut (Higueras).
Font que Nace (Matet).
Font del Pozo (Pavías).
Santa Bárbara (Torralba de Pinar).
Font Larga (Vall d'Almonacid).
Rambla de Villamalur (Villamalur) .
III) Campaments públics de turisme (APcIII):
Font Larga (Ayódar).
Campament (Torralba del Pinar).
Rambla del Baladar (Algimia d'Almonacid).
IV) Museus i parcs culturals (APcIV):
Museu i parc geominer d'Espadà (Chóvar).
Museu i parc arqueològic del castell d'Almonacid (Vall d'Almonacid i Algimia d'Almonacid).
c) Regeneració d'enclavaments d'interés històric, cultural i paisatgístic (APd) en els quals es pot diferenciar:
I) Punts d'interés històric i cultural (APdI): comprén els béns d'interés cultural localitzats al parc, com també els principals elements d'interés etnogràfic.
II) Àrees d'interés cultural i paisatgístic (APdII): comprén les següents zones, associades a béns d'interés cultural i espais de valor etnogràfic destacats:
Entorn del Castillo de Castro (Alfondeguilla).
Entorn del Castillo d'Alfandech (Alfondeguilla).
Entorn dels corrals d'Aín (Aín).
Entorn del castell d'Aín (Aín).
Entorn del castell i poblat de Jinquer (Alcudia de Veo).
Entorn del castell d'Alcudia (Alcudia de Veo).
Entorn del castell de la Rodana (Almedíjar).
Entorn del castell del Castillet (Almedíjar).
Entorn de la corraliza de Cullera (Almedíjar).
Entorn del castell d'Ayódar (Ayódar).
Entorn del castell d'Azuébar (Azuébar).
Entorn de la Punta de la Sartén o castell (Chóvar).
Entorn de la Torreta (Chóvar).
Entorn del castell d'Eslida (Eslida).
Entorn del castell de Mauz (Suera).
Entorn del castell de Tales (Tales).
Entorn del castell de Villahaleva (Torralba del Pinar).
Entorn del castell d'Almonasir (Vall d'Almonacid).
Entorn del castell de Villamalur (Villamalur).
Entorn del nucli urbà (Villamalur).
d) Perímetre de protecció de les zones humides catalogades (APe) de la bassa de Chóvar.
Article 81. Règim general d'ordenació de les Àrees d'actuació preferent (AP)
1. Amb caràcter general, aquesta categoria d'ordenació està destinada específicament a l'execució de determinats projectes i programes d'actuació. Aquestes iniciatives estaran dirigides a la conservació i regeneració dels valors ambientals i culturals o a la dotació d'equipaments relacionats amb l'ús públic del parc i la gestió dels recursos ambientals. A aquest respecte, les directrius per a l'Execució del PRUG contemplen actuacions específiques en els seus distints programes d'actuació, la relació dels quals té caràcter obert.
2. Els criteris d'actuació en les àrees d'actuació preferent (AP) es fonamenten en el màxim respecte als valors ambientals i paisatgístics del parc. Per tant, qualsevol intervenció sobre aquestes ha d'assegurar la integració mediambiental i paisatgística de les actuacions, en particular quan es tracte d'edificacions, instal·lacions o equipaments. Amb aquest fi han d'alternar-se les zones d'equipaments i serveis amb àrees que recreen hàbitats naturals representatius del parc, com ara boscos de sureres, boscos de pins, barrancs i fonts, etc.
3. Els projectes que s'elaboraran per a aquests àmbits d'actuació determinaran detalladament el règim específic d'usos en aquestes.
4. Les actuacions previstes en aquesta zona requereixen autorització prèvia de l'òrgan competent en espais naturals en el cas de ser promogudes per organismes o entitats aliens a la conselleria competent en matèria de medi ambient. Sense perjudici del règim de col·laboració entre aquesta última i els ajuntaments i altres organismes i entitats públiques i privades a què es refereix en els punts 4 i 6 de l'article 94 d'aquestes normes, l'aplicació dels quals és particularment adequada en les àrees d'actuació preferent (AP)
5. La política d'adquisició de terrenys que la Generalitat puga desenvolupar en l'àmbit del Parc Natural de la Serra d'Espadà per a finalitats relacionades amb la gestió de l'espai protegit, es dirigirà amb preferència a les àrees d'actuació preferent (AP).
6. Les àrees forestals incloses en la categoria d'ordenació denominada àrees d'actuació preferent APcc estan sotmeses al règim d'ordenació de les PE1 fins i tot durant el període en què s'executen les mesures previstes per a la seua conservació i regeneració.
7. Les àrees d'actuació preferent es representen com Delimitacions en la cartografia de zonificació, ja que, se superposen a altres categories de zonificació, per la qual cosa assumeixen les normes particulars pròpies de cada una d'elles, a les quals s'afegeixen nous criteris d'ordenació específics derivats de les actuacions previstes.
8. En les àrees d'actuació preferent corresponents a la subcategoria Condicionament de zones d'ús públic (APc) que no afecten zones inicialment considerades com a àrees d'ús públic (EP), s'aplicarà un règim transitori fins a l'execució de les actuacions programades en les àrees d'actuació preferent (AP) durant el qual regirà el règim d'ordenació corresponent a la categoria de zonificació que es veja afectada. Una vegada finalitzades aquestes actuacions, en les dites àrees s'aplicarà un règim definitiu que serà l'establit per a les àrees d'ús públic (EP).
Article 82. Usos permesos
En desplegament del règim general d'ordenació establit per l'article 81 d'aquestes normes, en les àrees d'actuació preferent (AP) estan permesos específicament els usos següents:
1. Amb caràcter general, els usos permesos en les categories de zonificació que es vegen afectades per cada una de les àrees d'actuació preferent (AP).
2. Zones de regeneració d'hàbitats naturals (APa):
a) Amb caràcter general qualsevol actuació que tendeix a l'execució dels programes d'actuació que afecten les dites zones, enumerats en les directrius per a l'execució del PRUG.
b) En general es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva restauració dels seus valors naturals potencials. Així, aquests espais estaran preferentment dirigits cap a activitats encaminades a aconseguir la seua repoblació i regeneració, a més de les científiques i de conservació i interpretació de la natura.
c) En les zones de categoria APaI i APaII els tractaments repoblació, regeneració, millora i conservació, com ara la repoblació amb espècies potencials del bosc clímax, seleccions, talls de millora i sanejament, podes de formació i producció, aclarides i clares, neteges, i qualsevol altra actuació d'acord amb els objectius previstos, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
d) En les zones de categoria APaIII, els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la repoblació natural del matoll per a colonitzar clars i augmentar la seua densitat, com ara afavorir la nitrificació en àrees crítiques, sembra d'espècies característiques del matoll en àrees d'escassa cobertura o de difícil regeneració natural i amb problemes d'erosió.
e) Altres actuacions que, promogudes o autoritzades prèviament per l'òrgan competent en espais naturals amb el seguiment de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural, coadjuven a l'execució dels programes d'actuació del PRUG o es consideren compatibles amb els mateixos.
3. Condicionament de zones d'ús públic (APc)
a) Amb caràcter general es permeten les actuacions que tendeixen a la regeneració i adequada gestió d'aquestes zones d'acord amb els programes d'ús públic i de gestió del parc natural: usos terciaris, activitats de caràcter recreatiu, educatiu i de serveis per al maneig del medi.
b) Àrees de picnic, activitats d'educació ambiental i senyalització d'itineraris i informació sobre els valors naturals i paisatgístics de la zona.
c) Equipament i mobiliari adequat a la realització de les activitats recreatives previstes.
d) Obres de captació d'aigües per a subministrament de les instal·lacions d'ús públic que s'autoritzen necessitaran l'autorització dels organismes sectorials competents.
e) En les zones assignades a les subcategories APcII i APcIII es permet l'establiment d'instal·lacions de recreació concentrat, closes i tanques.
f) En les zones assignades a la subcategoria APcII es permet l'establiment d'àrees d'acampada controlada.
g) En les zones assignades a la subcategoria APcIII es permet l'establiment de campaments de turisme.
4. Regeneració d'enclavaments d'interés històric, cultural i paisatgístic (APd)
a) Amb caràcter general es permeten els usos i les actuacions destinades la restauració, posada en valor i conservació de béns immobles i del paisatge tradicional i natural, sempre que es respecten les característiques i valors elementals d'aquests.
b) Closes o tanques per a la seua delimitació i protecció, quan siga convenient, per a això es requerirà informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals i de la conselleria competent en matèria de cultura i patrimoni.
c) Accés públic en les condicions adequades per a garantir que les visites no suposen un risc per a la seua conservació.
d) Instal·lació de rètols indicadors de la naturalesa de l'element i de l'activitat a què es destinen, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura i patrimoni.
5. Perímetre de protecció de les zones humides catalogades (APe)
a) Amb caràcter general qualsevol actuació que tendeix a l'execució dels programes d'actuació que afecten les dites zones, enumerats en les directrius per a l'execució del PRUG.
b) En general es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a conservar i restaurar els sòls i el règim hidràulic i hidrològic de la conca vessant a aquests aiguamolls, a fi de garantir la permanència de l'anomalia hídrica positiva d'aquests enclavaments en relació amb el seu entorn.
Article 83. Usos prohibits
1. Zones de regeneració d'hàbitats naturals (APa)
Amb caràcter general està prohibida qualsevol activitat que puga afectar negativament l'execució dels programes d'actuació que es desenvoluparan en les dites zones.
2. Condicionament de zones d'ús públic (APc):
a) Instal·lació o construcció d'edificacions o equipaments, permanents o desmuntables, no vinculats directament als usos permesos. En la prohibició s'inclouen les edificacions relacionades amb l'explotació econòmica dels recursos naturals de qualsevol tipus.
b) En les zones assignades a la categoria APcI es prohibeix l'establiment d'instal·lacions diferents de les indicades en l'article 11 del Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a forests de la Comunitat Valenciana.
c) Activitats cinegètiques.
d) Aprofitament de qualsevol material o recurs natural, tant biòtic com abiòtic, que no es trobe expressament contemplat entre els usos compatibles. En particular, queden prohibides la tala, el desbrossament i la recol·lecció de la vegetació silvestre sense la deguda autorització.
e) Obres no autoritzades expressament de desmunt, aterrament o rebliment de terrenys.
f) Trànsit motoritzat fora de la xarxa viària habilitada expressament per a això.
3. Regeneració d'enclavaments d'interés històric, cultural i paisatgístic (APd):
a) Amb caràcter general queda prohibida qualsevol activitat que puga afectar negativament el paisatge tradicional o supose un deteriorament per al conjunt d'elements naturals i d'interés etnogràfic i cultural que ho integren.
b) No es permet la instal·lació de noves esteses aèries o antenes de cap tipus. Les esteses podran discórrer soterrades sempre que no s'ocasionen deterioraments sobre elements d'interés natural, etnogràfic i cultural, o en cas de ser afectats siguen completament restaurats.
c) No es permet la construcció de noves carreteres ni pistes forestals. L'obertura de noves senderes o condicionament de les ja existents no podrà generar deteriorament en els elements d'interés natural, etnogràfic o cultural i requeriran informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals i de la conselleria competent en matèria de cultura i patrimoni.
4. Perímetre de protecció de les zones humides catalogades (APe):
a) Amb caràcter general està prohibida qualsevol activitat que puga afectar negativament l'execució dels programes d'actuació o dels plans especials que es desenvoluparan en les dites zones.
b) Queda prohibit qualsevol actuació que puga generar la degradació i l'erosió de sòls o comprometa el volum i la qualitat dels recursos hídrics subterranis i superficials que puguen alimentar de forma natural a aquests aiguamolls.
CAPÍTOL V
ÀREES D'EQUIPAMENTS PER A ÚS PÚBLIC (EP)
Article 84. Definició i classes d'àrees d'equipament per a ús públic (EP)
1. Les àrees d'equipaments per a ús públic (EP) són aquells espais que, per la seua particular ubicació, les seues característiques naturals, les activitats humanes tradicionals que s'hi desenvolupen, o les seues especials potencialitats d'ús, compleixen en l'actualitat, o bé poden complir en el futur, alguna de les funcions següents:
a) Usos lúdics vinculats directament a activitats de conservació, estudi, ensenyament o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals del parc.
b) Usos lúdics no necessàriament vinculats de forma directa a activitats de conservació, estudi, ensenyament o gaudi conscient i regulat dels valors ambientals del parc, incloent el maneig dels recursos naturals per iniciativa pública o privada. Poden albergar activitats diverses relacionades amb l'allotjament turístic, la restauració, l'ús lúdic i la pràctica esportiva.
2. Les àrees d'equipaments per a ús públic (EP) es divideixen en les següents subcategories d'ordenació:
I) Espais d'ús públic naturalístic (EPI), que comprén les àrees indicades en l'article 80.2.b.I d'aquesta normativa.
II) Espais d'ús públic intensiu (EPII) que comprén les àrees indicades en l'article 80.2.b.II d'aquesta normativa.
III) Campaments públics de turisme (EPIII) que comprén les àrees indicades en l'article 80.2.b.III d'aquesta normativa.
IV) Museus (EPIV) que comprén les àrees indicades en l'article 80.2.b.IV d'aquesta normativa.
Article 85. Règim general d'ordenació
1. L'ordenació de les àrees d'equipaments per a ús públic (EP) té com a finalitat l'exercici, ordenat i conforme amb els objectius generals del PRUG, de les activitats que defineixen la destinació específica d'aquesta categoria d'ordenació en les seues distintes subcategories.
2. Les normes generals d'aquest pla determinen les categories d'actuacions que han de ser autoritzades prèviament per l'òrgan competent en matèria d'espais protegits.
3. Les directrius per a l'execució del PRUG contemplen una sèrie d'actuacions que s'executaran específicament en les àrees d'equipaments per a ús públic (EP) i la resta de zones incloses en les subcategoria (APcc) de les àrees d'actuació preferent.
Article 86. Usos permesos
1. Els usos permesos en les àrees d'equipaments per a ús públic (EP) són aquells que defineixen específicament les subcategories d'ordenació enumerades en l'anterior article 84 d'aquestes normes particulars, practicats conforme a les determinacions de les Normes Generals del PRUG i d'acord amb els respectius planejaments urbanístics municipals i amb les autoritzacions sectorials que corresponguen.
2. En particular es permeten, en les zones específicament destinades per a això, els usos terciaris, les activitats de caràcter recreatiu, els equipaments educatius i les dotacions, infraestructures i serveis destinats a la prestació de determinats serveis públics.
3. Així mateix, es permeten en aquesta categoria d'ordenació tots els usos permesos en les Àrees de reserva (RE) i en les àrees de protecció ecològica (PE)
Article 87. Usos no permesos
Atés el caràcter finalista de les àrees d'equipaments per a ús públic (EP) quant a la destinació, no s'hi permeten usos o aprofitaments diferents dels expressament permesos.
CAPÍTOL VI
ZONES D'ÚS AGRÍCOLA (AG)
Article 88. Definició i classes de zones d'ús agrícola (AG)
1. Les zones d'ús agrícola (AG) estan constituïdes pels terrenys destinats principalment a l'activitat agrària, ocupant un percentatge modest de superfície en el parc i presentant una elevada diversitat segons el tipus de cultiu establit. Poden aconseguir un elevat valor paisatgístic, etnogràfic i ecològic.
2. Les àrees d'ús agrícola (AG) es divideixen en les següents subcategories d'ordenació:
a) Zones d'agricultura intensiva (AG1), que comprén els cultius d'horta, fruiters en regadiu i cítrics, i ocupen una àrea amb escassa representació en el parc natural, fonamentalment localitzades en les valls d'Eslida-Artana, Tales-Suera, Azuébar i Almonacid. Els criteris generals per a aquesta zona s'orienten cap a l'aprofitament agrícola intensiu.
b) Zones d'agricultura tradicional (AG2), que inclou les zones en què hi ha un ús agrícola restringit, caracteritzat per cultius de secà de rendibilitat modesta, encara que localment configuren zones d'indubtable riquesa paisatgística. El criteri general per a aquestes zones és la potenciació de cultius tradicionals que oferisquen un rendiment econòmic, com també el manteniment d'unitats paisatgístiques d'alt valor i de cultius agrícoles restringits en unitats en què la preservació de bancals és essencial, com a pràctica de conservació de sòls amb una erosionabilitat molt alta i com a àrees tallafocs. Es localitzen en enclavaments molt nombrosos dins del parc, encara que cal destacar per la seua extensió les unitats formades per les rambles d'Almedíjar Azuébar, Vall d'Almonacid Algimia d'Almonacid i per les vessants de valls cultivades de Villamalur, Alcudia de Veo, Aín i Chóvar.
Article 89. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les àrees incloses en les categories de protecció ecològica (PE) i actuació preferent (AP) i, en general, les activitats compatibles amb el que establix el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que disposen les normes generals d'aquest pla i en la legislació vigent sobre el sòl no urbanitzable.
Article 90. Usos prohibits
1. En les zones d'agricultura intensiva (AG1) es prohibeixen, amb caràcter general, els usos considerats no compatibles pel planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que disposen les normes generals d'aquest pla i la legislació vigent sobre el sòl no urbanitzable.
2. En les zones d'agricultura tradicional (AG2) es prohibeix:
a) La tala o el desarrelament d'oliveres i garroferes, excepte per a la seua substitució per rejoveniment de la plantació, raons fitosanitàries o canvi de l'espècie o varietat a cultivar.
b) La substitució de cultius de secà per altres de regadiu, encara que estarà permesa la instal·lació de nous mètodes de reg en cultius de secà, sempre que no comporte la introducció de canvis significatius en el paisatge agrari.
c) La destrucció de ribassos tradicionals i l'alteració de les característiques fisiogràfiques de la zona, excepte quan això es produïsca com a conseqüència de la implantació de cultiu o explotació en comú o de la modernització dels cultius.
d) La destrucció dels sistemes de reg tradicional excepte en casos justificats que comporten la millora i modernització del regadiu existent.
e) La destrucció d'altres elements i construccions d'interés etnogràfic
CAPÍTOL VII
ÀREES URBANES (UR)
Article 91. Definició
En la categoria d'ordenació denominada àrees urbanes (UR) s'inclouen determinades zones del parc classificades en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl urbà, així com algunes àrees de sòl urbà amb ús industrial. En el seu estat actual aquestes zones no posseeixen un interés significatiu des del punt de vista de conservació dels hàbitats naturals o del medi rural tradicional i, per les seues característiques territorials específiques, no cal la seua inclusió en una altra categoria d'ordenació del PRUG. La seua localització s'indica en el mapa de zonificació d'aquest pla.
Article 92. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les zones PE, AP i AG, i en general, les activitats compatibles amb el que establix el planejament urbanístic per al sòl urbà i urbanitzable, sense perjudici del que disposen les normes generals d'aquest pla i en la legislació vigent sobre activitat urbanística.
Article 93. Usos prohibits
1. Amb caràcter general, es prohibeixen els usos considerats no compatibles pel planejament urbanístic per al sòl urbà i urbanitzable, sense perjudici del que disposen les normes generals d'aquest pla i en la legislació vigent sobre activitat urbanística.
2. En les àrees de sòl urbà amb ús industrial es prohibeix la instal·lació d'indústries que, segons el Decret 54/1990, de 26 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Nomenclàtor d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, siguen considerades insalubres o nocives d'índex superior a mig, o perilloses d'índex superior a baix, excepte les dedicades a la fabricació d'oli d'oliva i a la fabricació de productes de suro.
TÍTOL IV
NORMES GENERALS DE GESTIÓ DEL PARC NATURAL
Article 94. Règim general
1. L'administració i la gestió del Parc Natural de la Serra d'Espadà corresponen a la Conselleria de Territori i Habitatge, a través de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial.
2. El règim de gestió del parc està subjecte al marc establit amb caràcter genèric per als parc naturals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, així com a les determinacions específiques contingudes en el Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar parc natural la serra d'Espadà.
3. D'acord amb l'Ordre de 9 de setembre del 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es desenvolupa el Decret 119/2003, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, correspon al Servei de parcs Naturals, de l'Àrea de Planificació i Ordenació del Territori, adscrita a la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial, la gestió del parc i, en especial, el seu manteniment i dinamització.
4. La Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial promourà, sobre les matèries pròpies de la gestió de l'espai protegit, la col·laboració amb els ajuntaments i amb els organismes de les administracions autonòmica, estatal i local, com també amb les entitats i els particulars implicats en la gestió dels recursos naturals del parc. Amb aquest fi, aquesta direcció general promourà, quan pertoque, la formalització dels corresponents convenis de col·laboració.
5. La gestió del parc, pel que fa al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, podrà delegar-se, d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
6. La Conselleria de Territori i Habitatge podrà promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió de l'espai protegit de les administracions locals i dels agents socials i econòmics implicats en el parc, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
7. Les activitats de gestió del parc s'executaran, amb caràcter general, dins del marc normatiu establit per les presents normes i d'acord amb els programes d'actuació continguts en les directrius per a l'execució del PRUG, en particular el denominat Programa 6: Gestió del Parc Natural.
Article 95. El director conservador
1. Al director conservador del Parc Natural de la Serra d'Espadà, nomenat pel conseller de Territori i Habitatge i dependent de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial, correspon la gestió ordinària del parc, conforme al que disposa l'article 48.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Les funcions del director conservador són les indicades en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i en el Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar parc natural la Serra d'Espadà.
Article 96. Oficina de Gestió Tècnica del parc natural
1. El director conservador exerceix les seues funcions amb el suport tècnic i administratiu d'una Oficina de Gestió Tècnica del parc natural.
2. L'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural és una unitat tècnica adscrita orgànicament a la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial. Funcionalment, el personal i instal·lacions d'aquesta oficina depenen del director conservador, el qual exerceix la seua direcció i coordinació tècniques.
3. Integren el personal de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural:
a) El director conservador, en qualitat de director tècnic de l'Oficina.
b) Tècnics de medi natural adscrits al parc.
c) Personal administratiu.
d) Personal tècnic i administratiu que puga adscriure's a la Gerència de Promoció a què es refereix l'article 97 d'aquestes normes.
e) Personal de guarderia ambiental adscrit al parc.
f) Monitors d'educació i difusió ambiental.
g) Personal d'obres i manteniment adscrit al parc en forma permanent o temporal.
4. A fi d'assegurar el compliment dels objectius d'aquest pla, com també de les normes o programes d'actuació que el desenvolupen, són funcions de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural:
a) En matèria de gestió del parc natural:
Assistència tècnica al director conservador i, en general, a altres unitats tècniques i administratives de la Conselleria de Territori i Habitatge en matèries relacionades amb el parc.
Assistència i assessorament tècnic a la Junta Rectora, a les comissions d'aquesta i al Consell Directiu del parc.
Emissió d'informes tècnics sobre les sol·licituds d'autoritzacions i, en general, sobre els distints procediments administratius que afecten el parc.
Emissió de qualsevol altre tipus d'informe tècnic que fóra requerit en matèria de gestió del parc o de seguiment dels recursos ambientals.
Estudi i realització de propostes en relació amb la gestió.
Seguiment tècnic de les actuacions sobre el territori i els recursos ambientals del parc que s'autoritzen per la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial.
Seguiment i control de les infraccions al règim jurídic del parc que puguen cometre's, en coordinació amb les unitats tècniques de la Conselleria de Territori i Habitatge amb atribucions sobre la matèria, com també amb les forces de seguretat de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.
Impuls dels expedients administratius que tinguen com a objecte assumptes generals o particulars relacionats amb l'espai natural.
Gestió dels fons documentals i bibliogràfics i de la documentació administrativa existents en l'Oficina, en matèria de gestió del parc i de coneixement del medi.
Direcció tècnica del personal d'obres i manteniment.
Elaboració d'un informe anual de la gestió del parc.
Funcions pròpies de la Gerència de Promoció a què es refereix el següent article 97, en relació amb el foment del desenvolupament socioeconòmic sostenible.
Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que siguen encomanades per la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial i, en particular, pel director conservador del parc.
b) En matèria d'educació i difusió ambiental:
Execució i seguiment de les activitats d'educació i divulgació a desenvolupar les distintes instal·lacions i equipaments del parc, en coordinació amb les unitats tècniques de la Conselleria de Territori i Habitatge amb atribucions sobre la matèria.
Elaboració d'una programació anual d'activitats d'educació ambiental, sobre aspectes relacionats amb els valors ambientals i culturals del parc.
Elaboració d'un programa anual de comunicació i divulgació del parc.
Promoció de la imatge del parc.
Formació del personal adscrit al parc.
Proposta d'adquisició o publicació dels materials didàctics o educatius que es consideren necessaris per a l'adequada execució dels objectius que s'establisquen en relació amb l'educació ambiental, comunicació o divulgació del parc.
Realització d'activitats formatives en matèria d'educació ambiental i de gestió racional dels recursos naturals.
Elaboració de totes aquelles propostes que es consideren necessàries per a un adequat funcionament del parc en matèria d'educació i difusió ambiental.
Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que siguen encomanades per la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial i, en particular, pel director conservador del parc.
c) En matèria de conservació i coneixement dels recursos ambientals i culturals:
Execució directa dels programes de seguiment i estudi de la fauna, la flora i els hàbitats del parc que es realitzen amb mitjans propis de l'Oficina.
Seguiment de les activitats d'estudi i investigació que, sobre els valors ambientals i culturals, es realitzen en el parc per entitats o persones alienes a l'Oficina.
Inventari dels recursos ambientals i culturals de l'espai protegit.
Planificació, execució i seguiment d'actuacions de conservació, regeneració o millora d'hàbitats i de poblacions de fauna i flora, en col·laboració amb altres unitats tècniques de la Conselleria de Territori i Habitatge.
Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que siguen encomanades per la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial i, en particular, pel director conservador del parc.
Article 97. Gerència de promoció
1. Adscrita a l'Oficina de Gestió Tècnica del parc natural es crearà una Gerència de Promoció del parc natural de la Serra d'Espadà.
2. La Gerència de Promoció dependrà orgànicament de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial. Funcionalment dependrà del director conservador, qui podrà exercir directament les funcions de direcció tècnica de la Gerència de Promoció.
3. La Gerència de Promoció exercirà, almenys, les funcions següents:
a) Animació dels agents locals, tant públics com privats i mixtos, necessaris per a l'execució i desenvolupament del PRUG en totes les seues possibilitats. Incloent, en particular, el foment i la promoció de projectes i iniciatives d'actuació, col·lectives i individuals, que afavorisquen el desenvolupament socioeconòmic local en forma sostenible i compatible amb els objectius de conservació del parc.
b) En particular, impuls i desenvolupament de les tècniques d'agricultura integrada i ecològica, com també de l'activitat turística en relació amb el coneixement i el gaudi ordenat dels valors naturals i culturals del parc.
c) Informació i assessorament administratiu, tècnic i financer als particulars i col·lectius.
d) Seguiment i gestió de les fonts de finançament públic i privat, a escala de comunitat autònoma, estatal i europea.
e) Coordinació de les actuacions dels distints organismes, agents i col·lectius, públics i privats, relacionats amb la gestió dels recursos naturals del parc i l'execució del PRUG.
f) Avaluació i seguiment dels efectes ambientals, socials i econòmics provocats per l'execució del PRUG i dels seus desenvolupaments.
g) Suport tècnic i logístic a la Conselleria de Territori i Habitatge i als ajuntaments, en les matèries pertinents.
h) Formació i capacitació dels agents locals socials i econòmics.
i) Redacció i gestió de l'execució d'un programa de foment i desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit del PRUG. Definició de les prioritats per a l'execució d'aquest programa, en funció de les necessitats objectives, de les disponibilitats financeres o de la conjuntura social, econòmica, administrativa i gestora.
j) Qualsevol altra funció que puga ser encomanada per la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial.
4. Així mateix, en el supòsit de delegació de funcions gestores de l'espai protegit per part de la Conselleria de Territori i Habitatge en una entitat mixta amb participació del sector públic i privat, la Gerència de Promoció podria assumir, en qualitat d'òrgan gestor d'aquesta entitat, les funcions addicionals a les anteriors següents:
a) Gestió del personal, les instal·lacions, els serveis i els equipaments necessaris per a l'execució d'actuacions en matèria de desenvolupament sostenible i ús públic del parc.
b) Gestió de programes d'actuació i de projectes, necessaris per a l'execució del PRUG en matèria d'ordenació, foment i promoció de l'activitat socioeconòmica sostenible i d'ús públic del parc, en forma compatible amb els objectius de conservació dels recursos ambientals.
Article 98. Junta Rectora
1. De conformitat amb el Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar parc natural la serra d'Espadà, com també amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica la composició de les juntes rectores dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, la Junta Rectora és l'òrgan col·laborador i assessor en la gestió del parc, amb la finalitat de canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. Les funcions de la Junta Rectora són les indicades en el Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara parc natural la serra d'Espadà.
3. President de la Junta Rectora:
a) El president de la Junta Rectora serà nomenat pel Consell de la Generalitat a proposta del conseller de Territori i Habitatge, i el nomenament podrà recaure en un dels membres de la Junta Rectora.
b) Són funcions del president de la Junta Rectora Rectora:
Presidir i moderar les assemblees de la Junta Rectora.
Presidir les distintes comissions o grups de treball que puguen constituir-se en el si de la Junta Rectora.
Representació ordinària de la Junta Rectora.
4. Secretari de la Junta Rectora:
a) El director conservador del parc serà el secretari de la Junta Rectora.
b) Són funcions del secretari:
Elaborar la proposta d'ordre del dia de la Junta Rectora, que haurà de ser aprovada pel president.
Redactar les propostes de convocatòria a les reunions de la Junta Rectora i remetre-les als membres.
Presentar les propostes portades a la Junta Rectora pels distints membres que la componen per al seu estudi i debat.
Elaborar les actes de les reunions.
Elaborar els informes que siguen requerits a la Junta Rectora.
5. Si les circumstàncies o els temes que s'han de tractar així ho aconsellen, el president podrà invitar a les reunions de la Junta Rectora totes aquelles persones o representants d'entitats que estime convenient.
6. Els membres de la Junta Rectora podran, sempre que ho estimen convenient, després de la comunicació prèvia al secretari de la Junta Rectora per a una correcta organització de les reunions, estar acompanyats en aquestes per personal tècnic assessor, el nombre de les quals no haurà de sobrepassar el nombre imprescindible a criteri del secretari. Aquests acompanyants no tindran en principi ni veu ni vot en les reunions, encara que podran disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia del president de la Junta Rectora, quan la naturalesa dels assumptes que s'hagen de tractar així ho aconselle.
7. Classes de reunions de la Junta Rectora:
a) Les convocatòries de la Junta Rectora podran tenir caràcter ordinari o extraordinari.
b) Les reunions ordinàries se celebraran dues vegades a l'any, preferentment durant el mes inicial de cada semestre de l'any.
c) Les reunions extraordinàries seran totes aquelles que tinguen com a objecte la resolució de qüestions que per les seues especials circumstàncies no puguen demorar-se fins a la realització d'una reunió ordinària.
8. Els membres de la Junta Rectora hauran de ser convocats a aquesta pel president amb antelació suficient a la data fixada per a la seua realització, excepte convocatòries urgents degudament justificades. Aquesta convocatòria contindrà, com a mínim, l'hora, el lloc, i l'ordre del dia de la reunió.
9. El funcionament intern de la Junta Rectora es regirà per un Reglament de funcionament que aprovarà la mateixa Junta Rectora.
10. Per al correcte exercici de les comeses de la Junta Rectora podran constituir-se en el si d'aquesta les comissions que calguen. Amb caràcter permanent o temporal i amb el suport tècnic de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc, aquestes comissions podran exercir, per delegació de la Junta Rectora al ple de la qual hauran de donar compte de les seues activitats, les funcions següents:
a) Elaborar, a petició de la Junta Rectora, informes específics sobre aspectes especialment rellevants de la gestió.
b) Elaborar, a requeriment de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial, informes específics sobre determinades matèries i activitats.
c) Efectuar, per delegació de la Junta Rectora, determinades funcions de coordinació, representació i animació que impliquen distintes administracions o interessos privats, en matèries específiques que així ho requerisquen.
d) Efectuar el seguiment del compliment de les reglamentacions i instruments de gestió del parc, informant en conseqüència la Junta Rectora.
11. Les actes de la Junta Rectora seran elaborades pel secretari i aprovades pel president abans del sotmetiment a la Junta Rectora. Hauran de tenir, com a mínim, el contingut següent:
Assistents a la Junta Rectora.
Ordre del dia i assumptes diversos que s'hagen tractat en la reunió.
Succinta exposició del contingut de les intervencions realitzades durant la realització.
Totes aquelles propostes o suggeriments realitzats expressament pels membres de la Junta Rectora.
Resultat de les votacions que puguen realitzar-se.
Totes aquelles decisions que s'adopten en relació amb el parc.
Qualsevol incidència que, a judici del secretari o del president, tinga notorietat per a ser inclosa en aquestes.
12. Les entitats representades en la Junta Rectora podran proposar assumptes que s'hagen d'incloure en l'ordre del dia de les reunions, per a la qual cosa efectuaran al president o al secretari de la Junta Rectora la corresponent proposta amb antelació suficient.
Article 99. El Consell Directiu
1. La naturalesa i funcions del Consell Directiu del Parc Natural de la Serra d'Espadà estan establides per l'article 7 el Decret 161/1998, de 29 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va declarar parc natural la serra d'Espadà.
2. El Consell Directiu emetrà informe preceptiu sobre aquelles matèries i activitats que requereixen autorització de la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial, les quals vénen expressament assenyalades en els corresponents apartats d'aquesta normativa.
3. Com a excepció al que s'indica en l'apartat anterior, l'informe del Consell Directiu no serà preceptiu quan es tracte de l'aplicació simple i directa de la normativa d'aquest pla a matèries o activitats concretes. I en aquest cas podrà ser suficient l'informe de l'Oficina de Gestió Tècnica del parc a què es refereix l'article 96, apartat 4.a) d'aquestes normes, previ a la concessió de la pertinent autorització. Sense perjudici que el mateix Consell Directiu o l'esmentada Direcció General i, en particular, a proposta del director conservador del parc, consideren que determinats assumptes han de ser sotmesos a la consideració del Consell per la seua especial transcendència.
4. El Consell Directiu serà informat puntualment pel director conservador dels assumptes acollits a l'excepció indicada en l'apartat anterior. Aquest assumptes seran així mateix considerats en la memòria anual de gestió del parc a què es refereix l'article 101 d'aquestes normes.
5. L'informe del Consell Directiu haurà de ser previ a la concessió de les pertinents llicències o autoritzacions sectorials per part dels organismes competents de les administracions autonòmica, local i estatal. Aquest informe podrà contenir especificacions concretes per a l'execució de les activitats considerades.
6. Els informes previs negatius del Consell Directiu seran vinculants per als organismes afectats de les distintes administracions, i en aquest cas les llicències i autoritzacions sectorials a què es refereix l'apartat anterior no podran ser concedides. De la mateixa manera, també seran vinculants els informes favorables condicionats, és a dir, aquells el caràcter positiu dels quals estiga supeditat al compliment de determinades condicions en l'execució de les actuacions.
7. Els informes favorables del Consell s'emeten sense perjudici d'altres normes aplicables, és a dir, únicament a l'efecte d'adequació o no de les matèries informades el règim d'ordenació i gestió del parc. Per tant, aquests informes no prejutgen de cap manera la legalitat o l'adequació a altres normatives d'aquestes matèries i activitats, la llicència o autorització sectorial de la qual podrà ser denegada pels organismes competents de les distintes administracions, fent ús de les seues atribucions específiques, amb independència de l'informe favorable del Consell Directiu.
Article 100. Programes d'actuació
1. La gestió del Parc Natural s'executarà, amb caràcter general, dins del marc tècnic i gestor constituït pels programes d'actuació que es defineixen en les directrius per a l'execució del PRUG, els quals es desenvolupen mitjançant actuacions concretes l'execució dels quals es prioritzarà atenent a l'interés objectiu i a la urgència de cada actuació.
2. Aquests programes tenen caràcter obert, per la qual cosa les seues indicacions s'estableixen sense perjudici d'altres criteris de gestió o d'altres actuacions programades que la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial considere necessari executar per a una millor gestió del parc.
3. Els programes d'actuació tenen, així mateix, caràcter indicatiu, sent la seua funció la d'orientar l'actuació gestora del parc. L'execució d'aquests, per tant, dependrà tant de la prioritat objectiva de les actuacions com de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos.
Article 101. Memòria anual de gestió del parc
L'Oficina de Gestió Tècnica del parc elaborarà memòries anuals de gestió, el contingut del qual mínim serà el següent:
a) Informe de gestió del parc, incloent grau d'execució de les propostes d'actuació programades per a l'anualitat considerada.
b) Capítol econòmic, amb indicació d'inversions i despeses de funcionament.
c) Propostes i previsió d'actuacions per a anualitats successives.
d) Altres propostes que s'estimen oportunes per a millorar el funcionament o la gestió del parc.
Article 102. Fons documental i bibliogràfic del parc
1. L'inventariat, custòdia i gestió del fons documental, bibliogràfic i cartogràfic del Parc Natural està a càrrec de l'Oficina de Gestió Tècnica, sota la supervisió del director/conservador.
2. El fons documental es nodrirà de tots aquells documents textuals o cartogràfics, expedients, notes de premsa, imatges, estadístiques i estudis, ja siguen originals o còpies, que tinguen relació amb els recursos naturals, els valors ambientals i culturals, els instruments de planificació territorial i sectorial o qualsevol altra qüestió relacionada amb el Parc Natural.
3. El fons documental i bibliogràfic està obert a la consulta del públic, amb les condicions necessàries per a no interferir amb el treball ordinari de l'Oficina.
Article 103. Registre
