Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 77/2001,de 2 d'abril, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Serra Calderona. [2001/3327]

(DOGV núm. 3980 de 17.04.2001) Ref. Base de dades 1498/2001

DECRET 77/2001,de 2 d'abril, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Serra Calderona. [2001/3327]
La Serra Calderona és un enclavament d'interés excepcional en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, pels seus valors ecològics, paisatgístics i etnogràfics, així com per les seues potencialitats per a la posada en pràctica d'una estratègia de desenvolupament sostenible basada en la conservació i la posada en valor dels recursos ambientals i culturals.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, contempla la figura de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) com a instrument específic per a una adequada planificació d'aquests recursos, establint en el seu article 32 i següents el seu concepte, contingut i tramitació. La citada figura d'ordenació se considera el marc administratiu i gestor idoni per a la implementació de l'estratègia de desenvolupament i conservació a la qual es refereix el paràgraf anterior.
L'àmbit territorial del pla d'ordenació ocupa un total de 44.947 hectàrees entre les províncies de Castelló i Valencia. Es tracta d'una alineació muntanyosa entre les conques dels rius Palància i Túria, que s'esten entre les comarques d'Alt Palància, Camp de Morvedre i Camp de Túria. La major part de la zona se situa per sota dels 1000 metres sobre el nivell del mar, constituint un exemple típic de serra mediterrània valenciana prelitoral. Les quotes més destacades són: Monmayor (1015 m.), Gorgo (970 m.) Montemayor (892 m.), Pico del Águila (878 m.), Rebalsadors (802 m.), Oronet (742 m.) i Garbí (600 m.).
L'abrupta orografia de la zona, juntament amb la varietat d'orientacions topogràfiques i de substrats rocosos, tant silicis com calcaris, permeten l'existència d'una vegetació i una flora diferents i de gran interés. Els ambients geològics també destaquen per la seua varietat i abundància d'enclavaments singulars. La fauna és així mateix molt variada, en els seus distints hàbitats forestals, de matoll, rupícoles, de ribera i de cultiu. Tot això modulat per la interacció secular entre medi físic i activitat humana, en un context històric agro-silvo-pastoral, generador d'un ambient rural tradicional de gran valor ambiental, paisatgístic, cultural i socioeconòmic.
Les considerables transformacions experimentades durant les darreres dècades en la realitat territorial, social i econòmica del medi rural han ocasionat profunds canvis en la forma d'entendre la relació històrica entre medi humà i ambient físic. Per tant, l'adequada gestió dels recursos naturals amb criteris de desenvolupament sostenible requerirà l'assaig d'estratègies i mètodes d'ordenació i gestió innovadores i amb visió de futur. El pla d'ordenació serà el canal per a això d'ara endavant.
Durant les últimes dècades, una sèrie d'impactes ambientals negatius han compromés la conservació dels valors naturals i culturals de la Serra Calderona. Entre ells destaquen els incendis forestals, la urbanització incontrolada de segona residència, l'abocament de residus sòlids, les transformacions agràries massives i l'afluència desordenada de visitants en certs ambients. Una sèrie de mesures d'ordenació i gestió tendiran, en el marc del pla, a corregir els processos i impactes negatius que actualment comprometen la conservació d'aquests valors.
El pla té per criteri directriu l'ordenació dels recursos naturals de la Serra Calderona, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible basada en la conservació i la seua gestió racional. Aquesta estratègia informarà totes les actuacions en relació amb l'execució i la gestió del pla. En conseqüència, amb caràcter general, l'ordenació i la gestió dels recursos naturals en aquest àmbit es realitzarà en funció de les directrius de conservació i ús sostenible dels mateixos definits en el pla.
Por tant, els objectius de desenvolupament socioeconòmic i de conservació ambiental es consideraran com aspectes d'una mateixa estratègia coherent de gestió racional i innova-dora del territori i dels seus recursos naturals.
Els valors ambientals de la Serra Calderona s'incrementen per la seua situació geogràfica en l'àmbit d'influència directa de l'àrea metropolitana de Valencia, així com d'altres zones densament poblades del Camp de Morvedre, Camp de Túria i Alt Palància. Aquesta circumstància implica un enorme potencial per a l'ús públic del medi, incloent amb açò la posada en valor, el gaudi ordenat, l'ensenyament i l'estudi dels valores ambientals i culturals. Aquest potencial ve sent utilitzat des de fa temps per una demanda creixent d'activitats turístico-recreatives i de segona residència, demanda que s'ha d'ordenar i gestionar adequadament amb visió de futur, en el marc de l'estratègia de desenvolupament sostenible i conservació del medi. El criteri directriu ha de ser la definició i l'adequada gestió d'una oferta de qualitat, basada en la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos ambientals i culturals de la serra, incloent aquells que encara romanen ociosos o infrau-tilitzats.
D'acord amb allò previst en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient acordà, mitjançant l'Ordre de 30 de març de 1995, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 30 de març de 1995, iniciar el procediment d'elaboració i aprovació d'aquest pla.
S'ha completat la tramitació administrativa prevista en la citada legislació per als plans d'ordenació dels recursos naturals, incloent, entre d'altres, els tràmits d'exposició pública i de consulta al Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient. Durant aquest procés s'ha realitzat un important esforç de consulta i concertació amb les distintes entitats implicades directa o indirectament en el projecte, incloent-hi les corporacions locals, les administracions estatal i autonòmica i un gran nombre de col·lectius i entitats, públiques i privades, relacionades amb la Serra Calderona en matèria econòmica, social, professional o cultural.
Per tot això, a proposta del conseller de Medi Ambient i prèvia deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 2 d'abril de 2001,
DECRETE
Artícle únic
1. En compliment d'allò disposat en l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aprovar definitivament el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Calderona.
2. Com a annex I al present decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II al present decret es recull la zonificació gráfica.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Facultar el conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar las mesures precises per al compliment d'allò disposat en el present decret.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 2 d'abril de 2001
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO.
El conseller de Medi Ambient,
FERNANDO MODREGO CABALLERO
ANNEX I
Normativa del pla d'ordenació dels
recursos naturals de la Serra Calderona
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del Pla
El present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Calderona, denominat en d'ara endavant PORN de la Serra Calderona, es redacta a l'empara de l'article 4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, i del capítol II del Títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Finalitat
1. El PORN té per finalitat l'ordenació dels recursos naturals de la Serra Calderona, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible basada en la conservació i la gestió racional dels dits recursos. Aquesta estratègia informarà tots els apartats de la present Normativa i, en conseqüència, amb caràcter general, l'ordenació i la gestió dels recursos naturals en la Serra Calderona es realitzarà en funció de les directrius de conservació i ús sostenible dels mateixos definits en el PORN.
2. D'acord amb què expressa el paràgraf anterior, serà criteri directriu d'aquesta Normativa la consideració dels objectius de desenvolupament socioeconòmic i de conservació ambiental, en l'àmbit de la Serra Calderona, com a aspectes d'una mateixa estratègia coherent de gestió racional i innovadora del territori i els seus recursos naturals.
Article 3. Àmbit territorial
El present PORN s'estén als territoris i terrenys compresos en els termes municipals de Gátova i Segart i part dels termes d'Altura, Albalat dels Tarongers, Algimia d'Alfara, Estivella, Gilet, Marines, Náquera, Olocau, Sagunt, Segorbe, Serra i Torres Torres, tal com apareix delimitat en la cartografia d'ordenació.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb què disposa l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals serà obligatori i executiu en tot el que afecte a la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals i prevaldrà sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial o física.
2. Per a la consecució dels seus objectius d'ordenació i protecció el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals inclou les previsions necessàries per a regular la configuració territorial, els usos del sòl i les activitats que poden desenvolupar-se dins del seu àmbit.
3. Així mateix, tindrà caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials i les seues determinacions s'aplicaran subsidiàriament, sense perjudici del carácter vinculant d'aquest pla en les matèries a què es referix el paràgraf primer d'aquest article.
4. El Pla inclou directrius i criteris als que s'haurà d'atenir l'elaboració i execució del plan rector d'ús i gestió i la resta d'instruments que regulen l'ús públic de l'espai, la utilització dels recursos, la investigació, etc., assenyalant, en el seu cas, les activitats a regular necessàriament i els objectius concrets que han d'arreplegar-se en els dits instruments.
Article 5. Àrea d'influència socioeconòmica
1. Als efectes d'allò que disposa l'article 18.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres i els articles 21 i 22 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara l'Àrea d'Influència Socioeconòmica de la Serra Calderona, l'àmbit territorial dels quals comprén el conjunt de termes municipals afectats per aquest PORN.
2. En desenvolupament de les determinacions del PORN, l'Àrea d'Influència Socioeconòmica constituirà el marc jurídic i administratiu per al disseny, programació i execució de les actuacions que tendisquen al foment i el desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit territorial de la Serra Calderona.
Article 6. Vigència i Revisió
1. Les determinacions del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals entraran en vigor l'endemà de la publicació de la seua aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i seguiran vigents fins tant no es revise el Pla, per haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
2. La revisió o modificació de les determinacions del PORN podran realitzar-se seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a la seua aprovació, segons el que disposa l'article 36 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals s'haurà d'atendre al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la Memòria Informativa i Justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del Pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del Pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans vinga recolzada també per la Memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals prevaldrà aquella interpretació que porte aparellat un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del PORN.
TÍTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic.
Secció Primera
Protecció dels recursos hídrics
Article 8. Criteris generals sobre ordenació dels recursos hídrics
1. Amb caràcter general, els recursos hídrics existents en l'àmbit territorial del PORN, tant superficials com subterranis, es consideren un bé d'interés prioritari per a l'estratègia de desenvolupament sostenible que informa la present Normativa. Per això, és objectiu primordial d'aquest Pla el foment de les actuacions positives, directes i indirectes, sobre els aqüífers i el seu àmbit d'influència, tant d'iniciativa pública com a privada, que tendisquen a l'ordenació, la protecció, la conservació, la regeneració i l'ús racional i sostenible dels dits recursos.
2. Atenent la necessitat de conservació de la quantitat i la qualitat dels recursos hídrics, no es permetran en l'àmbit territrial del PORN, amb caràcter general i sense perjudici de què establix la legislació vigent sobre Aigües, aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, així com aquelles actuacions, obres i infrastructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional d'aquest.
Article 9. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Es mantindran les condicions naturals dels llits, no podent realitzar-se, en cap cas, la seua canalització o dragatge, a excepció dels trams urbans.
2. S'instarà a l'Organisme de Conca a procedir a la iniciació dels tràmits precisos per a la realització de la fitació i delimitació dels llits públics, definint-se les zones de servitud i policia i amb prioritat en els trams d'alt valor ecològic i en els llits inclosos en la Zona de Protecció (ZP).
3. En la zona de domini públic hidràulic, així com en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, es conservarà la vegetació de ribera, no permetent-se la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Es permetran les labors de neteja i desbrossament selectius quan existisca risc per a la seguretat de les persones o els béns.
4. Es prohibix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; així com l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits
5. Es consideren com a zones d'alt valor ecològic, als efectes previstos en aquest Pla i en el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, la totalitat dels trams inclosos en l'àmbit territorial del PORN corresponents a les rambles de Rovira, Somat, Artaix, Vint-i-quatre i Escarihuela, i als barrancs de La Torrecilla, del Pla, Gátova, Olocau, Pedralvilla, Cirerer i Náquera.
Article 10. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2 La construcció de fosses sèptiques per al sanejament de vivendes aïllades i àrees recreatives només podrà ser autoritzada quan es donen les suficients garanties que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i existisquen raons justificades que impedisquen la seua connexió a la xarxa de clavegueram.
Article 11. Abocaments
1. En aplicació de l'article 92 de la Llei 29/85 de 2 d'agost, d'Aigües (modificat per la Llei 46/1999) es prohibix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, canal de reg, o aqüífer subterrani, d'aigües residuals la composició química o contaminació bacteriològica del qual puga impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.
2. Es prohibix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals d'origen urbà al domini públic hidràulic, excepte en el cas de vivendes de tipus familiar aïllades en el camp, granges avícoles o cunícoles de menys de 100 unitats i estables de bestiar major amb menys de 10 caps.
3. En el cas d'explotacions ramaderes aïllades majors que les assenyalades en el paràgraf anterior, o explotacions menors pròximes entre si de manera que puga produir-se un efecte acumulatiu de l'abocament i sumen en total un nombre de caps superiors al límit establit en el paràgraf anterior, hauran de comptar, necessàriament, amb sistema de depuració de residus prèviament al seu abocament a llit públic.
4. Els abocaments al domini públic hidraulic hauran de ser autoritzats per l'Organisme de Conca i, en el supòsit d'existència d'algun punt de proveïment d'aigua potable, hauran d'atenir-se a les limitacions, en règim de distància, que establisca el corresponent perímetre de protecció. En absència del dit perímetre, no podran realitzar-se abocaments en un radi inferior a cinc-cents metres del referit punt de proveïment d'aigua potable.
5. Es considerarà que dos o més explotacions tenen efecte acumulatiu quan l'abocament a domini públic hidràulic de cada una d'elles diste entre si menys de 500 metres.
6. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, exceptuant les autoritzades per a connectar directament amb la xarxa general de clavegueram, s'exigirà la justificació del tractament que hagen de donar-se als mateixos per a evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establerts en la legislació sectorial.
7. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada en tot cas a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
8. Per a l'expedició de llicència de primera ocupació o llicència d'obertura, haurà d'aportar-se l'autorització d'abocament expedida per l'Organisme de conca, previ informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
9. Els abocaments industrials a les xarxes generals de sanejament seran autoritzats pel titular de la mateixa xarxa quan els dits abocaments siguen assimilables als de naturalesa urbana en allò que s'ha referit a la seua càrrega contaminant. En el cas que l'efluent no siga assimilable pel tractament urbà previst, hauran d'adequar-se les característiques de dits efluents als objectius de qualitat establerts mitjançant les oportunes Ordenances d'Abocament o, si és procedent, si no existiren aquestes, es respectaran els objectius de qualitat del medi receptor de l'efluent final. En qualsevol cas, es prohibix l'abocament directe o indirecte d'efluents industrials sense depuració al domini públic hidràulic.
10. Queda prohibit l'abocament o dipòsit permanent o temporal de tota classe de residus urbans, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn; excepte en els casos de neteja, d'acord amb el què preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
Article 12. Captacions d'aigua
1. Les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit territorial del PORN hauran d'efectuar-se de forma que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments. En qualsevol cas, en tant es realitzen els estudis necessaris i sense perjudici d'allò que s'ha establert pel Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer quant a normes d'ús i regulació dels aprofitaments hídrics, queda prohibida la realització de noves captacions d'aigües subterrànies distintes de les destinades a abastiment urbà o industrial o a la lluita contra incendis forestals, ni tan sols les previstes en l'article 52.2 de la vigent Llei d'Aigües.
2. Per a l'obtenció de llicència urbanística o d'obertura corresponent a activitats industrials o mineres i per a usos residencials, serà necessari justificar degudament l'existència de la dotació d'aigua necessària, així com la falta d'impacte negatiu sobre els recursos hídrics de la zona.
3. D'acord amb la legislació vigent en matèria d'aigües, l'administració competent procedirà a la clausura de tots aquells pous o captacions no autoritzats.
4. Les obres de qualsevol tipus i en particular les captacions d'aigua que es pogueren realitzar en l'entorn de les fonts i brolladors hauran de garantir el manteniment del seu cabal.
Secció segona
Protecció dels sòls
Article 13. Moviments de terres
1. En compliment del que establix les corresponents legislacions sectorials vigents, estan sotmeses al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental les actuacions que ocasionen moviments de terres previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià.
2. Queden exceptuades dels procediments anteriors les labors de preparació i condicionament de terres de cultiu, relacionades amb el normal desenvolupament de l'activitat agrícola.
Article 14. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries en l'àmbit del PORN, als efectes de regulació normativa i de foment d'activitats d'iniciativa pública i privada, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Atenent a la necessitat de conservar els sòls en les zones cobertes majoritàriament per vegetació natural establerta o en procés de regeneració natural, no es permet en l'àmbit del PORN la tala i l'arrancada o desarrelament de cultius llenyosos en els camps de cultiu, excepte per raons fitosanitàries, per rejoveniment de la plantació, per substitució de l'espècie o varietat cultivada o per obres autoritzades segons la normativa del present PORN. S'exceptuen de la dita prohibició genèrica la totalitat de les Àrees de Predomini Agrícola, així com les parcel·les actualment cultivades enclavades en les Àrees de Regeneració.
3. En qualsevol cas, la tala i l'arrancada o tall sistemàtic d'oliveres i garroferes, sempre que es realitze fora de les Àrees de Predomini Agrícola o de les parcel·les actualment cultivades enclavades en les Àrees de Regeneració, haurà de comptar amb l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 15. Pràctiques de conservació de sòls
1. Amb caràcter general, l'administració, en col·laboració amb la iniciativa privada, fomentarà l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, sent objecte d'atenció preferent les infrastructures agràries vinculades als abancalaments o terrassats tradicionals que hagen deixat de ser conservats pels seus propietaris per abandó o semiabandonament del cultiu.
2. Es prohibix en les àrees de Protecció Paisatgística i de Protecció Ecològica la destrucció de bancals i marges d'aquests, així com les transformacions agrícoles i les labors agrícoles o cinegètiques que posen en perill la seua estabilitat o suposen la seua eliminació.
3. L'ampliació o modificació del traçat, així com la construcció de vies d'accés de qualsevol naturalesa, no podrà realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7% en sòls blans o 15% en sòls durs.
4. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talusos per desboscament o terraplé, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
Secció tercera
Protecció de la flora i la vegetació silvestres
Article 16. Formacions vegetals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del present Pla, totes aquelles no cultivades ni resultants de l'activitat agrícola. S'exclouen igualment les vegetacions urbanes que colonitzen els carrers i parets o murs, així com les vegetacions nitròfiles de cunetes i vores de camins, abocadors o escombraries.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals silvestres s'efectuarà atenent als criteris de conservació dels recursos genètics i d'ús sostenible dels recursos naturals que es definixen en aquest Pla. En conseqüència, serà objectiu prioritari del PORN el desenvolupament de mètodes i tecnologies per a la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos vinculats a aquestes formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors mediambientals de la Serra Calderona.
Article 17. Tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres
1. En els terrenys forestals, la recol·lecció d'espècies o varietats vegetals silvestres per a fins comercials, afectant a la totalitat o a parts dels individus vegetals, requerirà l'autorització expressa de l'administració competent en aprofitaments forestals. En el cas de les espècies singulars a què es referix l'Article 17.2 d'aquesta Normativa, tant en els terrenys forestals com fora d'ells, l'eventual concessió d'autoritzacions d'aprofitament per a fins comercials correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient, amb l'autorització expressa del propietari dels terrenys afectats.
2. No es permet la tala i recol·lecció total o parcial d'espècies singulars en l'àmbit del PORN, excepte per motius fitosanitaris. Es consideren espècies singulars les arreplegades en els annexos I i II de l'Orde de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades, així com els freixes (Fraxinus angustifolia), serves (Sorbus domestica), oms (Ulmus minor) i roures (Quercus faginea). Igualment, es consideraran espècies singulars en l'àmbit del PORN totes les espècies que queden incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, així com en els futurs equivalents autonòmics d'aquest últim en l'àmbit normatiu de la Comunitat Valenciana.
3. La tala d'arbres amb fins d'aprofitament forestal requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. En tot cas haurà de comptar amb autorització prèvia la tala o arrabassament de les espècies vegetals que, no sent considerades singulars en el paràgraf anterior, estiguen arreplegades en l'annex III de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades; la qual únicament es podrà atorgar per raons fitosanitàries, per ser necessari per a la millora de les formacions de l'espècie a què es referisca la sol·licitud, o bé per motius científics, educatius o relacionats amb la conservació o la millora d'espècies de la flora o la fauna protegides.
4. Atenent als criteris d'ús sostenible dels recursos naturals definits en aquest Pla, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i fongs comestibles, així com la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que existisca consentiment exprès del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria de Medi Ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. Les recol·leccions a què fa referència aquest apartat, quan siguen amb fins comercials, precisaran d'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 18. Regeneracions i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del PORN, en els seus distints estadis de desenvolupament.
2. Queda prohibida la introducció i repoblació en el medi natural d'espècies exòtiques de flora, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades, haurà de garantir-se el control de l'espècie evitant la seua proliferació. En el cas de proliferació incontrolada d'espècies exòtiques introduïdes, la responsabilitat del seu control o eradicació serà del promotor de la seua introducció en l'àmbit del PORN.
3 És obligatòria l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, per a realitzar qualsevol modificació de l'estructura vegetal natural d'una finca forestal tal com tries, tallades de millora i sanejament, podes de formació, aclariment, netes o tales, sent necessària la presentació d'un document en què s'especifiquen les accions que es pretenen portar a terme i a què hauran d'ajustar-se els treballs a realitzar.
4. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i el mode de realitzar-la, requerirà l'autorització de l'administració competent en espècies protegides, necessitant Estimació d'Impacte Ambiental d'acord amb la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, i segons els continguts i procediment previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, per la que s'aprova el Reglament per a l'ejecució de la Llei 2/89, de 3 de març, d'Impacte Ambiental
Secció quarta
Protecció de la fauna
Article 19. Conservació de la fauna silvestre
1. El conjunt de la fauna silvestre de la Serra Calderona es considera un bé d'interés prioritari pel seu interés ecològic, científic i educatiu, així com pel seu valor socioeconòmic en el cas de la fauna cinegètica. En conseqüència, serà objectiu prioritari per al PORN el foment de les actuacions positives, tant d'iniciativa pública com a privada, que tendisquen a la protecció, conservació, regeneració i millora dels recursos biogenètics vinculats a la fauna silvestre, així com, si és procedent, a l'aprofitament sostenible dels recursos socioeconòmics associats a la fauna cinegètica.
2. Com a complement de les actuacions de foment que s'indiquen en el paràgraf anterior, amb caràcter general i sense perjudici del que establix respecte d'això en la legislació sectorial sobre fauna silvestre, tant estatal com autonòmica, no es permetran aquelles activitats que puguen comportar, directa o indirectament, la destrucció o deterioració irreversibles de poblacions o elements de la fauna silvestre, tals com la destrucció de nius i caus, així com el tràfic, manipulació i comerç no autoritzats de cries, ous i adults.
3. Per a evitar molèsties a la fauna durant la seua època de reproducció, els aprofitaments forestals, tractaments silvícoles i altres activitats potencialment pertorbadores hauran de realitzar-se entre els mesos de juliol a febrer, aquests dos inclusivament, excepte en els llocs on es tinga constància de la cria d'espècies més primerenques com a grans àguiles, mussols, fagina o teixó, on tampoc no es permetran durant els mesos de gener i febrer. Excepcionalment podran autoritzar-se altres períodes d'execució distints previ informe favorable de l'administració competent en espècies protegides.
Article 20. Repoblació o solta d'animals
1. A fi de protegir la integritat de les poblacions de fauna autòctona, no es permet la repoblació i solta incontrolades de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PORN. S'exceptuen d'esta prohibició la solta de guatlles o faisans amb fins cinegètics i la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que realitze la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, o autoritze aquesta.
2. En relació amb les espècies autòctones, de conformitat amb el que disposa l'article 5 del Real Decret 1095/1989, de 8 de setembre, quan es tracte d'espècies cinegètiques i piscícoles; i de conformitat amb els articles 12 i 13 del Decret 265/1994, de 20 de desembre, per a espècies catalogades o protegides, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions, i el mode de realitzar-les, requerirà l'autorització de l'administració competent en espècies protegides.
3. D'acord amb la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, la introducció de noves espècies d'animals requerirà d'Estimació d'Impacte Ambiental, que es realitzarà segons els continguts i procediment previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana. L'estudi d'impacte ambiental haurà de contenir com a mínim un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l'espècie a reintroduir, on s'establiran les seues característiques, calendari d'introducció, qualificació del personal encarregat de la seua execució i un programa de seguiment.
Article 21. Tanques i closes
1. L'alçament de tanques i closes de caràcter cinegètic en l'àmbit del PORN requerirà la prèvia autorització de l'administració competent en espècies protegides, no permetent-se en cap cas les tanques electrificades. La dita autorització quedarà supeditada a la presentació d'un Pla d'Aprofitament Cinegètic que justifique convenientment la necessitat de creació d'aquestos. Tot això, sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística en els termes previstos per la llei.
2. Els criteris que definixen les condicions que han de complir els tancaments cinegètics s'establixen en la Resolució de 29 de març de 1993 de la Direcció General del Medi Natural (DOGV del 25 d'abril de 1993).
Secció quinta
Protecció del paisatge i del patrimoni
etnogràfic del medi rural
Article 22. Foment de la qualitat paisatgística
1. El paisatge rural de la Serra Calderona es considera un dels elements més valuosos del patrimoni col·lectiu en termes ecològics, culturals, socials i econòmics, l'ordenació, protecció, conservació, millora, posada del qual en valor i ús públic racional és objecte d'aquest Pla, en el marc de l'estratègia de desenvolupament sostenible que, desenvolupada mitjançant actuacions d'iniciativa pública, privada o mixta, establix aquest PORN.
2. Als efectes d'aquesta Normativa, constituiran el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb els dits elements naturals en un sistema agro-silvo-ramadero-forestal-urbà, han configurat el paisatge de la Serra tal com es coneix en l'actualitat.
3. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.
4. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infrastructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics del patrimoni cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús dels mateixos que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen així mateix els elements del patrimoni arqueològic i historico-artístic, tant de titularitat pública com a privada, que es referix la Secció sexta d'aquestes Normes.
5. La interacció històrica entre home i naturalesa que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per naturalesa i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, l'ordenació del paisatge establida en aquest Pla no contempla el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que definix criteris dinàmics per a la seua conservació activa, la seua millora i la seua adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge, tant en el seu conjunt com en els seus distints elements.
6. D'acord amb el que exposa el paràgraf anterior, el foment de les actuacions positives que tendisquen a conservar, recrear, crear ex novo si és procedent i posar en valor els elements naturals i antròpics del paisatge es considera objectiu d'interés prioritari per al PORN, tant des del punt de vista de les oportunitats socioeconòmiques lligades a l'ús públic del mateix com atenent a la pròpia qualitat de vida de les poblacions locals. Per tant, l'ordenació i millora del paisatge estaran relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenvolupament local social i econòmic, davall múltiples aspectes de tipus ecològic, higiénico-sanitari, psicológico-perceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.
Article 23. Integració paisatgística de les actuacions
1. A fi de conservar amb un nivell de qualitat suficient els valors paisatgístics que es referix l'Article 22 d'aquetes Normes, amb caràcter general la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu haurà de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. A tal fi s'evitarà especialment la ubicació dels mateixos en llocs de gran incidència visual. En qualsevol cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar mesures adequades d'integració paisatgística.
2. Amb caràcter general, no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda, tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions. S'admetran, únicament, els indicadors de caràcter institucional. S'exceptuen d'aquesta norma els col·locats dins dels límits del sòl urbà i urbanitzable programat de l'àmbit del PORN
3. El planejament urbanístic declararà fora d'ordenació els elements de publicitat actualment existents que contravinguen el que disposa el paràgraf anterior, per la qual cosa no podran renovar-se les concessions actualment vigents i haurà de procedir-se al seu desmantellament una vegada hagen conclòs els terminis de concessió.
4. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infrastructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atenent a la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
5. Es protegirà el paisatge entorn d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com a fites, arbres exemplars, etc., per a la que s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn. Per a això, la Conselleria de Medi Ambient realitzarà un catàleg de fites i elements singulars en l'àmbit del Pla, assenyalant el seu perímetre de protecció.
Article 24. Característiques estètiques de les edificacions en sòl no urbanitzable
Sense perjudici del que disposa la Secció Sèptima del capítol II d'aquestes normes, les edificacions s'efectuaran dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura del mateix mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
Secció sexta
Protecció del patrimoni histórico-artístic
Article 25. Patrimoni histórico-artístic i arqueològic
1. Tindran consideració de béns culturals especialment protegits, els inclosos en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i en el Catàleg de Jaciments Arqueològics elaborat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, així com els jaciments de restes paleontològiques existents en l'àmbit del PORN
2 Tota modificació o actuació sobre un element catalogat com ben cultural protegit requerirà l'informe favorable de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que serà, a tots els efectes, vinculant.
3. Es fomentarà l'ús públic dels béns del patrimoni histórico-artístic i arqueològic, tant per la iniciativa pública com per la privada, en forma compatible amb la seua preservació i sempre que el dit ús no implique la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
4. D'acord amb el que preveu la legislació de Patrimoni Històric, quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà el dit troballa a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, perquè procedisca a la seua avaluació i, si és procedent, prenga les mesures protectores oportunes.
Secció sèptima
Protecció de les vies pecuàries
Article 26. Criteris generals
1. Les vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN es consideren un patrimoni públic de primera importància per als objectius de conservació natural i de desenvolupament sostenible expressats en el Pla, tant pel seu caràcter de corredors ecològics per a la flora i la fauna com pel seu potencial socioeconòmic en relació amb l'ús públic ordenat del medi.
2. Les vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries i en el reglament que la desenvolupe, i a les directrius establides en aquest PORN.
3 D'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aquelles vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural, no podran declarar-se innecessàries, ni alienar-se o dedicar-se a altres usos.
Article 27. Delimitació i fitació
La Conselleria de Medi Ambient tramitarà el delimitació i fitació de les vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN, havent de vetlar pel seu manteniment com a espais d'ús públic.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infrastructures
Secció primera
Activitats extractives i mineres
Article 28. Activitats extractives i mineres
1. En tot l'àmbit del PORN es permeten les explotacions mineres realitzades a cel obert que, en el moment de l'entrada en vigor del Pla, disposen de la preceptiva llicència municipal d'activitat, o ben tinguen en tramitació la concessió de la mateixa davant l'Ajuntament respectiu.
2. Queda prohibit l'atorgament de noves autoritzacions en l'àmbit per al que es proposa la declaració de parc natural (Zona de Protecció), en les àrees de Predomini Forestal de la Zona d'Influència i en les forests que, d'acord amb els termes previstos en la legislació forestal, siguen declarats muntanyes de domini públic, d'utilitat pública o forests protectores.
3. L'inici de qualsevol activitat extractiva a cel obert haurà de comptar prèviament amb el compromís del titular de l'explotació, refermat econòmicament davant de la Generalitat Valenciana, de restauració de la zona afectada per l'activitat d'acord amb les condicions arreplegades en el seu corresponent pla de restauració i estudi d'impacte ambiental degudament aprovats per la Declaració d'Impacte Ambiental, d'acord amb la legislació sectorial en la matèria.
4. Les explotacions mineres que hagen finalitzat la seua explotació d'acord amb el seu corresponent projecte, hauran de ser restaurades pels seus titulars d'acord amb les obligacions contretes en els corresponents plans de restauració. Entenent la restauració com a via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser distint de l'original, tals com l'ús agrícola, forestal, recreatiu, abocador controlat o creació d'estanys.
Article 29. Avaluació d'Impacte Ambiental
Amb independència de les autoritzacions exigides per la seua legislació específica, totes les activitats extractives queden subjectes al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental previst en la Llei 2/1989 d'impacte ambiental i el seu Reglament, havent de presentar el corresponent Pla de Restauració redactat d'acord amb el RD 2994/1982 de 15 d'octubre, de restauració déspais naturals protegits per activitats extractives.
Secció segona
Activitats agràries i pecuàries
Article 30. Criteris generals sobre l'activitat agrària
1. Als efectes del present PORN es consideraran agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl que, en algun cas, estaran relacionades en un mateix sistema productiu amb la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals domèstiques.
2. Practicades en forma concordant amb els objectius d'aquest Pla, dites activitats es consideren protegides en tot l'àmbit territorial del mateix, en tant que constituïxen un element fonamental del model d'ús dels recursos naturals que ha configurat històricament el paisatge rural de la Serra Calderona, el qual està protegit especialment pel PORN.
3 L'estratègia de desenvolupament sostenible que contempla el PORN atendrà especialment a la preservació i desenvolupament de les activitats agràries, tant en secà com en regadiu, les característiques de la qual siguen coincidents amb els objectius del Pla, mitjançant mesures positives de foment executades per iniciatives pública, privada o mixta.
4. Com a criteri general, les activitats agràries de tipus tradicional, lligades principalment als cultius de secà i regadiu arboris d'olivera, garrofera, ametler i fruiters, així com a les hortes periurbanes i en fons de vall, es consideren element d'especial protecció pels seus valors culturals, mediambientals, socials i econòmics. Aquestes activitats, per la seua pròpia naturalesa, mostren un marcat caràcter dinàmic, per la qual cosa les mesures d'ordenació i gestió aplicades a les mateixes hauran de tenir en compte la realitat social i econòmica del moment en tots els aspectes del sector. En cap cas dites mesures d'ordenació i gestió seran aplicades amb criteri estàtic de preservació arqueològica de modes d'ús del sòl periclicats, aliens per tant a la realitat socioeconòmica actual.
5. Per a l'establiment de mesures d'ordenació i gestió de les activitats agràries, el concepte de rendibilitat de les mateixes s'aplicarà tant en termes absoluts de rendiment econòmic net com des del punt de vista relatiu del seu valor en termes ecològics, socials i culturals.
6. Es relacionen amb aquest últim criteri, entre altres, les funcions indirectes de l'activitat agrària com a factor de biodiversitat ecològica i paisatgística necessari per al manteniment del mosaic territorial característic de l'ambient mediterrani, incloent en això la prevenció d'incendis forestals i la multiplicitat d'hàbitats de flora i fauna. També està relacionada amb el dit criteri la preservació de determinats valors etnogràfics del medi rural, tant pel seu interés cultural intrínsec com pel seu potencial en l'ús públic del medi, així com la contribució a l'increment de la qualitat de vida que comporta per a les poblacions locals l'activitat agrària practicada a temps parcial a xicoteta escala.
7. Així mateix, el criteri de rendibilitat haurà de tenir en compte en forma destacada el potencial de l'agricultura local en la producció de productes de qualitat com l'oli, els fruits secs i les cireres i altres fruites, producció el foment de les quals es considera d'interés prioritari per als objectius del PORN. Des del dit punt de vista, la investigació i desenvolupament sobre les produccions de qualitat existents, així com sobre altres noves que pogueren adequar-se a les actuals característiques ambientals i socioeconòmiques de la Serra, es considera objectiu primordial d'aquest PORN.
Article 31. Caracterització dels terrenys agrícoles en relació amb l'àmbit forestal
1. Amb caràcter general, no es permet l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrària quan el sector ampliat afecte a terrenys forestals. En conseqüència, s'exceptuen de la dita prohibició general, i per tant serien susceptibles en principi de reversió a cultiu, els antics terrenys agrícoles abandonats o semiabandonats que, després del cessament del cultiu, mostren actualment un procés més o menys avançat de recobriment espontani per espècies vegetals procedents de l'entorn forestal, tant llenyoses com herbàcies.
2. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament podrà efectuar-se en les àrees actualment cultivades, en les zones de cultiu abandonat o semiabandonat descrites en el paràgraf anterior i, amb caràcter general, en les zones on es realitze la dita activitat en el moment de l'aprovació del present PORN.
Article 32. Conservació de terrenys cultivats
Pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront de l'erosió i els incendis forestals, per als terrenys agrícoles enclavats en zones forestals i, en particular, els que el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals considere que actuen com a àrea tallafocs, la Conselleria de Medi Ambient habilitarà els mecanismes oportuns d'ajuda per a afavorir el manteniment dels dits cultius.
Article 33. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agropecuària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), i les infrastructures de serveis a l'explotació, en les zones en què es permeta, guardaran una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què hagen d'instal·lar-se.
2 Sense perjudici del que disposa els articles 50 i 51 d'aquestes Normes, la superfície mínima de parcel·la per a la construcció de vivendes unifamiliars de nova planta associades inexcusablement les pràctiques agràries, serà de 10.000 m². L'ocupació de la parcel·la per les construccions i elements arquitectònics no podrà excedir del 1% de la superfície total de parcel·la i mai no superant els 200 m², amb una altura màxima de 7 metres. Queda prohibida tota construcció que no guarde relació amb la naturalesa o destí de la finca.
3. La superfície mínima de parcel·la per a la construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola, ramadera o cinegètica, les quals hauran de ser estrictament indispensables al seu fi, serà de 10.000 m² i la superfície de parcel·la ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà ser superior a 200 m² sense perjudici del que disposa l'article 51.4.
Article 34. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits pels organismes competents.
Article 35. Activitat ramadera
1. Als efectes del present PORN es consideraran ramaderes o pecuàries les activitats relacionades directament amb la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals domèstiques. Aquestes activitats podran estar relacionades en algun cas amb l'activitat agrària dins d'un mateix sistema productiu.
2. Practicades en forma concordant amb els objectius d'aquest Pla en règim extensiu o semiextensiu, dites activitats, en igual forma que l'activitat agrària, es consideren protegides en tot l'àmbit territorial del mateix, en tant que constituïxen un element fonamental del model d'ús dels recursos naturals que ha configurat històricament el paisatge rural de la Serra Calderona, el qual està protegit especialment pel PORN
3 L'estratègia de desenvolupament sostenible que contempla el PORN atendrà especialment a la preservació i desenvolupament de les activitats pecuàries les característiques de la qual siguen coincidents amb els objectius del Pla, mitjançant mesures positives de foment executades per iniciatives pública, privada o mixta.
4. El desenvolupament del PORN contemplarà especialment la integració de l'activitat ramadera, tant extensiva com intensiva, amb les activitats agrícola i forestal, en el marc d'una estratègia coherent de gestió integrada dels recursos vegetals, atenent tant a la iniciativa pública com a la privada. Des del dit punt de vista, la investigació i desenvolupament sobre mètodes pecuaris adaptats a les actuals característiques ambientals i socioeconòmiques de la Serra, es considera objectiu primordial d'aquest PORN.
5. L'activitat ramadera extensiva en l'àmbit del PORN estarà subjecta, amb caràcter general, a les limitacions que s'imposen en les normes particulars d'aquest Pla i en la legislació sectorial aplicable. Queden excloses d'aquesta norma aquelles zones que, en orde a una especial protecció a causa del seu fort índex d'erosió, siguen delimitades per la Conselleria de Medi Ambient.
6. Així mateix, conforme a l'article 159.2 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, no es podran destinar al pasturatge els terrenys forestals afectats per incendis en un període inferior a cinc anys, excepte autorització expressa i motivada de l'administració forestal previ informe del Consell Forestal.
7. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals haurà de realitzar-se a través d'un Pla d'Aprofitament Ramader que haurà de redactar i aprovar la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, previ informe favorable de l'administració competent en espais naturals. Aquest Pla haurà d'establir, entre altres, les següents condicions relacionades amb els objectius del PORN:
– Delimitació d'àrees fitades.
– Programa de foment d'espècies forratgeres.
– Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
– Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
– Disseny de les infrastructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del ramat i d'altres).
8. La implantació o construcció d'instal·lacions vinculades a aprofitaments ramaders de caràcter extensiu, tals com recintes per a la guarda de bestiar o tanques pecuaris, requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
9. La implantació o construcció d'instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes de caràcter intensiu quedaran subjectes al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, segons el que establix la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana d'Impacte Ambiental i el seu Reglament. Aquelles construccions que per les seues característiques queden excloses del dit procediment, hauran d'obtenir, independentment del tipus de règim del sòl en què hagen d'instal·lar-se, informe favorable de l'administració competent en espais naturals, a més de les autoritzacions sectorials corresponents, en particular els requisits establits en els articles 8 i 12 de la Llei 4/1992 sobre sòl no urbanitzable, modificada per la Llei 2/1997.
10. Les instal·lacions ramaderes hauran de comptar amb sistema de depuració de residus i emissions d'acord amb el que disposa l'article 11 d'aquestes Normes.
Secció tercera
Aprofitament forestal
Article 36. Caracterització del recurs forestal
1. Es consideren terrenys forestals els així definits en l'Article segon de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció dada per la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat Valenciana.
2. La riquesa forestal de la Serra Calderona es considera un recurs natural de primera importància, conjuntament amb els recursos agrícola, ramader i cinegètic, en el marc de l'estratègia de desenvolupament sostenible establida en aquest Pla. La utilitat del dit recurs s'entén tant en termes de directa rendibilitat econòmica com atenent als beneficis indirectes i als serveis ambientals que les masses forestals, tant arbòries com arbustives o herbàcies, presten al conjunt de la societat i als titulars de les explotacions. Aquests serveis indirectes estan relacionats, entre altres, amb la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes, la preservació del paisatge, la protecció del sòl enfront de l'erosió, la recàrrega d'aqüífers i les potencialitats socials i econòmiques relacionades amb l'ús públic de la forest.
3. Atenent als criteris expressats en el paràgraf anterior, el desenvolupament d'aquest Pla contemplarà mesures de foment de l'activitat forestal, expressades en actuacions positives d'iniciativa pública, privada o mixta, dirigides a la conservació, millora, potenciació i posada en valor dels recursos forestals, atenent per a això a la pluralitat dels beneficis directes i indirectes que cal esperar de les forests.
Article 37. Ordenació de Forest
1. La Conselleria de Medi Ambient redactarà i tramitarà un Pla Forestal de la Serra Calderona que, si és procedent, concretarà les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal, delimitant àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'estes àrees s'establiran les prevencions i determinacions precises per a potenciar la seua conservació i, si és procedent, aprofitament, així com la protecció contra incendis.
2. La divisió en demarcacions que s'haurà d'efectuar en el Pla General d'Ordenació Forestal, d'acord amb el que disposa l'article 50 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, considerarà l'àmbit territorial del PORN com una unitat de gestió, evitant els problemes gestors derivats del seu caràcter interprovincial.
3. Els aprofitaments forestals es regularan en el Pla Forestal de la Serra Calderona i les seues corresponents revisions, conforme a la legislació sectorial competent.
4. La Conselleria de Medi Ambient promourà, si així el determina el Pla Forestal de la Serra Calderona, la concentració parcel·laria o l'agrupació de propietaris per a constituir unitats que faciliten la gestió i els aprofitaments, amb prioritat en les Forests Protectores.
5. La Conselleria de Medi Ambient promourà la declaració d'Utilitat Pública pel Consell de la Generalitat, als efectes previstos en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit d'aquest PORN que no tinguen encara la dita consideració.
6. La Conselleria de Medi Ambient promourà la declaració de Domini Públic pel Consell de la Generalitat, als efectes previstos en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública que es troben inclosos en la categoria d'Àrees de Protecció Ecològica, dins de l'àmbit per al que es proposa en aquest Pla la declaració de parc natural (Zona de Protecció).
7. Així mateix, la Conselleria de Medi Ambient promourà la declaració com a Forest Protectors pel Consell de la Generalitat, als efectes previstos en la legislació forestal, d'aquells terrenys forestals de propietat privada que es troben inclosos en l'àmbit territorial per al que es proposa en aquest Pla la declaració de parc natural (Zona de Protecció) i complisquen amb els requisits establits en l'article 22.1 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana.
8. En el Catàleg de Forest de Domini Públic, Utilitat Pública i Protectors de la Comunitat Valenciana s'haurà de fer constar l'afecció total o parcial dels terrenys catalogats a l'àmbit del present PORN.
9 La Conselleria de Medi Ambient executarà un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per a incrementar la superfície de forest pública amb un criteri de prioritat quan concórreguen totes o alguna de les següents condicions:
– Terrenys d'alt valor ecològic.
– Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
– Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració.
– Terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat de la Generalitat.
– Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
– Terrenys inclosos en l'àmbit per al que es proposa en aquest Pla la declaració d'espai protegit.
– Terrenys declarats com a Forest Protectors d'acord a la legislació forestal vigent.
10. De conformitat amb l'article 103 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, la Generalitat Valenciana iniciarà les accions oportunes per a incorporar al seu patrimoni els terrenys rústics, vacants i erms que no figuren inscrits en el Registre de la Propietat.
11. En l'àmbit territorial per al que aquest Pla preveu la declaració de parc natural (Zona de Protecció), l'administració autonòmica podrà exercir els drets de tempteig i retracte sobre les transmissions entrevius de béns immobles situats total o parcialment en l'àmbit de l'espai natural protegit, d'acord amb el que disposa l'article 19 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
12. La Conselleria de Medi Ambient tramitarà el delimitació i fitació dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'aquest PORN. En les Forests de Lliure Disposició dels Ajuntaments, el dit delimitació s'executarà una vegada siguen declarades de Domini Públic.
Article 38. Repoblació forestal
1. El desenvolupament de les determinacions d'aquest Pla inclourà mesures de foment de la repoblació de terrenys forestals, tant d'iniciativa pública com a privada o mixta.
2. Sense perjudici del que disposa la legislació d'impacte ambiental i en aplicació del que disposa l'article 65 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, la repoblació de terrenys forestals no catalogats a iniciativa dels seus titulars haurà de comptar amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. En les forests catalogades, d'acord amb l'article 64 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, s'exigirà la redacció d'un projecte de repoblació, que es redactarà seguint les directrius establides en l'Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria de Medi Ambient i haurà de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient.
Article 39. Aprofitaments forestals
1. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del PORN hauran d'ajustar-se al que disposa la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana i el Reglament que la desenvolupa, i en el Pla Forestal de la Serra Calderona.
2. No es permet, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
3. No es permeten les tallades arreu, excepte per raons fitosanitàries, instal·lació d'infrastructures o altres actuacions que establisca el Pla Forestal de la Serra Calderona.
4. L'aprofitament de pasts i recursos cinegètics podrà limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
6. D'acord amb l'article 83 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, les entitats locals propietàries de forests o terrenys forestals catalogats estan obligades a invertir, almenys, el 15% de l'import dels aprofitaments en l'ordenació i millora de les masses forestals.
7. D'acord amb l'article 154 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, les restes procedents de treballs silvícoles o aprofitaments forestals no podran dipositar-se en una franja de 10 metres a cada costat dels camins forestals, quedant obligat el propietari a l'eliminació immediata de qualsevol dipòsit d'aquest tipus.
Article 40. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat forestal
La superfície mínima de parcel·la per a la construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal, els quals hauran de ser estrictament indispensables al seu fi, serà de 10.000 m² i la superfície de parcel·la ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà ser superior a 200 m² amb una altura màxima de 7 m.
Article 41. Incendis forestals
1. Es redactarà per la Conselleria de Medi Ambient un Pla de Prevenció d'Incendis Forestals per a l'àmbit del PORN que, en el seu cas, concretarà les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal. El Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, sense perjudici del que establix l'article 139 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, haurà de contenir, almenys, els següents aspectes:
– Inventari, valoració i planificació dels medis de defensa i lluita contra incendis forestals (xarxa vial jerarquitzada en funció del seu trànsit, xarxa de vigilància fixa i mòbil, xarxa d'infrastructures de defensa contra incendis, etc.).
– Zonificació del territori en funció del risc d'incendi.
– Criteris bàsics per als plans locals de cremes.
– Assenyalament de les zones agrícoles enclavades o confrontants amb masses forestals el manteniment del qual afavorisca la diversificació del paisatge rural i actue com a àrea tallafocs, contemplant-se les subvencions necessàries per al seu manteniment.
– Assenyalament de les zones i camins en què es limita l'accés i trànsit de vehicles i persones.
– Estudi de les tradicions locals amb respecte a l'ús del foc.
– Sistemes d'alerta i detecció. Accions d'extinció.
– El voluntariat ambiental.
– Directrius d'actuació i programació d'accions previstes en prevenció d'incendis, amb indicació de la forma i els terminis d'execució. S'inclourà, almenys:
– Accions de conciliació d'interessos amb les activitats agràries, cinegètiques, recreatives, etc.
– Vigilància dissuasòria.
– Tractament de la vegetació.
– Infrastructures viàries.
– Punts d'abastiment d'aigua.
– Manteniment d'àrees d'agricultura marginal.
– Pla económico-financer.
2. En l'àmbit del PORN només podran realitzar-se les infrastructures de defensa contra incendis previstes en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de la Serra Calderona. Fins a la seua aprovació, qualsevol actuació en aquest camp requerirà informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Amb la finalitat de reduir el risc d'incendis forestals, queda prohibida en terrenys forestals i en els confrontants situats a menys de 500 metres d'aquells, la realització de les activitats enumerades en l'article 145 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana
4 Requeriran autorització les activitats de risc enumerades en l'article 146 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana.
5. D'acord amb l'article 157 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració promourà la recuperació de la coberta vegetal en els terrenys forestals incendiats mitjançant convenis amb els propietaris, subvencions o a iniciativa pròpia, quan no siga previsible la regeneració natural a mitjà termini.
Article 42. Avaluació d'Impacte Ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'Estimació d'Impacte Ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmesos al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, inclús les necessàries per a la defensa contra incendis.
Secció Quarta
Activitat cinegètica
Article 43. Normes generals
1. La riquesa cinegètica es considera, pel seu caràcter tradicional en la zona, pel seu potencial econòmic i pels beneficis socials que presta a sectors de la població local o als visitants, un recurs natural d'interés en el marc de l'estratègia de desenvolupament sostenible econòmic i social que contempla aquest Pla. Executada en forma concordant amb els objectius del PORN, l'activitat cinegètica es considera protegida en tot l'àmbit del PORN, amb els períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i en els articles següents.
2. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es desenvoluparà davall criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, així com amb el normal desenvolupament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes, forestals i les relacionades amb l'ús públic o privat dels valors naturals i paisatgístics.
3. Amb caràcter general, són objecte de caça en l'àmbit del PORN les espècies relacionades en l'annex IV del Decret 265/1994, de 20 de desembre, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i s'establixen categories i normes de protecció de la fauna.
Article 44. Ordenació Cinegètica
1. D'acord amb l'Article 33.3 de la Llei 4/89, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, i l'Article 3 del Decret 50/1994, els titulars dels vedats hauran de presentar un Pla Tècnic d'Aprofitament Cinegètic o Pla Reduït de Caça, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de mode compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents. Aquests plans regularan l'activitat cinegètica en els distints vedats existents en l'àmbit del PORN i hauran de ser presentats i aprovats en el termini màxim previst en l'article Únic del Decret 115/1996.
2. A fi de permetre una gestió racional del recurs cinegètic, s'haurà d'establir en cada vedat una zona de reserva on no es practicarà la caça. Aquesta zona quedarà tècnicament justificada i definida en el corresponent Pla Tècnic d'Aprofitament Cinegètic o Pla Reduït de Caça, havent de constituir una superfície contínua, no inferior al 10% de la superfície total del vedat. Com a criteri general, es procurarà fer coincidir les zones de reserva de vedats contigus. Estes zones hauran de ser convenientment senyalitzades. En el cas de vedats que compten amb plans cinegètics aprovats i no complisquen aquest requisit, hauran de modificar-lo adaptant-se al compliment d'aquesta norma.
3. La Conselleria de Medi Ambient promourà l'establiment de refugis de caça, o un altre règim que garantisca la protecció de les espècies de fauna, en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú que no siguen declarats com a vedats.
4. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient podrà determinar en l'àmbit del PORN, si així el requerix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
5. En els terrenys forestals que hagen sofert els efectes d'un incendi no es permetrà l'aprofitament cinegètic en els dos anys següents. La Conselleria de Medi Ambient podrà prorrogar aquest període si el considera necessari per a una adequada protecció de la fauna de la zona o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la forest.
6. Es realitzarà un estricte control i seguiment sobre les batudes i les autoritzacions de control per a guillot i senglar. En l'àmbit territorial per al que es proposa la declaració de parc natural, únicament podrà autoritzar-se aquesta pràctica per la Conselleria de Medi Ambient de manera excepcional, quan raons d'orde biològic l'aconsellen, havent d'existir una supervisió directa per personal de la dita Conselleria.
7. Es prohibixen, amb l'objecte de garantir la protecció de les espècies animals en l'àmbit del PORN, els vedats intensius de caça menor, excepte aquells que es troben degudament autoritzats a l'entrada en vigor del PORN.
Secció quinta
Activitat industrial
Article 45. Criteris generals sobre l'activitat industrial
1. Amb caràcter general, el desenvolupament d'aquest Pla, en el marc de l'estratègia de desenvolupament sostenible contemplada en el mateix, fomentarà l'establiment o reconversió d'activitats industrials vinculades a l'aprofitament, transformació, posada en valor o comercialització de productes locals del sector primari tant agrícola com ramader o forestal. Seran així mateix objectiu prioritari les activitats del sector serveis vinculades a l'ús públic del medi. La iniciativa per a la programació, execució i finançament de dites activitats podrà ser pública, privada o mixta.
2. Les iniciatives de foment de l'activitat industrial atendran especialment a la creació de condicions, facilitats i recursos gestors per a la posada en valor dels recursos humans locals, amb criteris de desenvolupament i foment de l'activitat econòmica, social i cultural de la zona en funció de l'ús sostenible i la conservació dels recursos ambientals de la Serra Calderona i el seu àmbit d'influència socioeconòmica.
3. Sense perjudici del que disposa l'article 18 de la Llei 4/1992 de la Generalitat Valenciana sobre sòl no urbanitzable, la implantació d'activitats industrials es realitzarà amb preferència en sòls classificats com a urbans o urbanitzable, excepte en el cas que siga ineludible la seua localització en sòl no urbanitzable, la qual cosa haurà de ser justificat raonadament en el propi Projecte.
4. En l'àmbit territorial per al que es proposa la declaració de parc natural (Zona de Protecció), no es permet la implantació d'activitats industrials de qualsevol tipus fora del sòl classificat com a urbà o urbanitzable.
5. En l'àmbit del PORN, la instal·lació d'indústries en sòl no urbanitzable es podrà autoritzar exclusivament en les Àrees de Predomini Agrícola de la Zona d'Influència, i únicament quan en el corresponent planejament municipal no existisca sòl d'ús industrial en quantitat suficient per a les necessitats reals del municipi. En aquest supòsit, el projecte haurà de comptar prèviament amb la declaració d'interés comunitari en els termes previstos en la Llei 4/1992 sobre sòl no urbanitzable i sense perjudici del que disposa l'article 18.4 de la dita Llei.
Secció sexta
Ús públic del Medi Activitats educatives,
turístiques i recreatives
Article 46. Criteris generals
1. Les activitats relacionades amb el gaudi ordenat i l'ensenyança dels valors naturals i culturals de la zona, tant existents com potencials a desenvolupar, són una part fonamental de l'estratègia de desenvolupament sostenible definida en el PORN a aquest respecte, les potencialitats d'ús públic es consideraran recurs natural de primera importància per a la definició i execució dels programes de desenvolupament sostenible.
2. Els instruments d'ordenació i gestió que desenvolupen el PORN contemplaran mesures positives per al foment de les activitats d'ús públic, tant d'iniciativa pública com a privada o mixta, dirigides fonamentalment cap a la millora de les potencialitats locals en termes de recursos humans, econòmics, financers, socials i culturals. L'ordenació, difusió i posada en valor de les potencialitats d'ús públic es considerarà objectiu prioritari. Serà així mateix un criteri directriu la consecució, manteniment i difusió d'una oferta d'ús públic d'alta qualitat, tant en el nivell dels equipaments com en termes de qualitat del medi ambient humà i natural.
3. Es redactarà per la Conselleria de Medi Ambient un Pla d'Ordenació de l'Ús Públic per a l'àmbit del PORN El Pla d'Ús Públic s'executarà mitjançant programes d'actuacions a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i haurà de contenir, almenys, els següents aspectes:
– Anàlisi i tipificació de la demanda.
– Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
– Inventari d'infrastructures i equipaments existents per a ús públic.
– Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
– Localització de les instal·lacions i equipaments.
– Proposta d'elements senyalitzadors homogenis.
– Directrius per a l'elaboració dels projectes.
– Programació de les actuacions previstes.
– Cost econòmic d'aplicació.
– Fórmules de finançament i gestió, amb participació de les Administracions Autonòmica i Local i del sector privat.
– Regulació de l'ús públic en base a la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
Article 47. Normes específiques
1. Fins a l'aprovació i entrada en vigor del Pla d'Ordenació de l'Ús Públic, la localització i equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives en sòl no urbanitzable haurà de comptar amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
2. El Pla d'Ordenació de l'Ús Públic podrà determinar, si és procedent, les instal·lacions i equipaments recreatius actualment existents, que siguen contradictòries amb els seus objectius o suposen un perjuí sobre els elements naturals protegits. Una vegada aprovat dit Pla, aquestes instal·lacions hauran de ser eliminades i restaurada la zona.
3. Es prohibix, amb caràcter general, circular amb vehicles amb motor o sense fora de les carreteres i camins, inclosos els agrícoles i forestals.
4. Es prohibix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense, com rallys o carreres de trial, excepte les que es desenvolupen en carreteres asfaltades pertanyents tant a la xarxa estatal com autonòmica i local, en circuits autoritzats a l'efecte, o en les zones incloses en el catàleg assenyalat en l'article 7 del Decret 183/1994.
5. En l'àmbit territorial per al que es proposa la declaració de parc natural, queda prohibida la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense en camins forestals i agrícoles.
6. En l'àmbit territorial per al que es proposa la declaració de parc natural, es prohibixen en camins forestals i agrícoles les excursions organitzades de vehicles amb motor, conforme a la definició establida en l'article 2 del Decret 183/1994, quan el nombre de vehicles participants siga superior a deu.
7. Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de la Serra Calderona assenyalarà els camins en què es prohibix la circulació de vehicles o persones per motius de seguretat personal o de prevenció d'incendis, tant de manera permanent com a temporal.
Article 48. Condicions d'ubicació de les instal·lacions turístiques i recreatives
Sense perjudici del que disposa l'article 19 de la Llei 4/1992 de la Generalitat Valenciana sobre sòl no urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i conforme a les prohibicions i cauteles assenyalades en les Normes Particulars del present PORN, a les següents determinacions:
a. La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives o d'oci i esplai sobre sòl no urbanitzable comú requerirà, en tot cas, informe de l'administració competent en espais naturals previ a l'obtenció de llicència urbanística, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. En tot cas, les construccions o edificacions seran d'una planta i no podran superar una altura de set metres.
b. La creació d'aquest tipus d'instal·lacions en sòl no urbanitzable comú es podrà realitzar quan el planejament municipal no haja efectuat qualificació de sòl per a aquest ús, havent de ser objecte de declaració d'interés comunitari previ informe favorable de l'administració competent en espais naturals. En aquest cas, únicament es podran instal·lar en terrenys degradats o en camps de cultiu inclòs en les categories AU, AG o RG de la Zona d'Influència (ZI) i en els inclosos en la categoria AA en la Zona de Protecció (ZP), definides en aquest Pla. Quan s'ubiquen a distància superior a 500 metres de sòl urbà o urbanitzable precisaran d'Estimació d'Impacte Ambiental en els termes previstos pel Decret 162/1990 del Consell de la Generalitat.
c. En les zones on així el permeten les normes particulars, la instal·lació de Campaments de Turisme, que únicament es podrà autoritzar sobre camps de cultiu, estarà subjecta a l'obtenció de la corresponent llicència municipal, urbanística i d'obertura, prèvia Declaració d'Interés Comunitari i informe favorable de l'Agència Valenciana de Turisme i de l'administració competent en espais naturals. Quan s'instal·len sobre sòl no urbanitzable, precisaran d'Estimació d'Impacte Ambiental en els termes previstos pel Decret 162/1990 del Consell de la Generalitat.
d. Les zones d'acampada i àrees recreatives hauran d'atenir-se al que disposa el capítol III del Decret 233/1994 i en l'Ordre de 23 de febrer de 1995 de la Conselleria de Medi Ambient.
e. En terrenys forestals es prohibix la instal·lació de nous paellers o qualsevol altre tipus d'estructura preparada per a encendre foc, podent suprimir-se els existents en el moment de l'aprovació d'aquest PORN si es consideren d'alt risc d'incendi.
Article 49. Activitats d'allotjament i restauració al medi rural
1. Els establiments d'allotjament i restauració, quan es realitzen mitjançant la rehabilitació o restauració d'edificació preexistent, estan permesos en tot l'àmbit del PORN. Quan es tracte d'edificació de nova planta, únicament es podran autoritzar en les zones en què així el permeten les normes particulars. La superfície mínima de la parcel·la serà de 10.000 m², amb una superfície màxima ocupada de 400 m² .L'altura màxima de l'edificació serà de 7m.
2. La concessió de llicència urbanística per a la implantació d'activitats d'allotjament i restauració en Sòl No Urbanitzable està subjecta als requisits i procediment establits en la Llei 4/1992 sobre sòl no urbanitzable. En qualsevol cas, prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística, hauran de comptar amb Estimació d'Impacte Ambiental.
3. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable a l'ús turístic recreatiu serà en tot cas prioritària sobre la nova construcció per al mateix tipus d'usos en el mateix entorn.
Secció sèptima
Urbanisme i activitats residencials
Article 50. Urbanisme
1. En l'àmbit per al que aquest PORN proposa la declaració de parc natural Zona de Protecció (ZP)), el sòl classificat com no urbanitzable inclòs en la categoria de Protecció Ecològica (PE) i en la categoria de Protecció Paisatgística (PP) quan afecte a terrenys forestals o forests tindrà la qualificació a efectes urbanístics d'especial protecció.
2. Així mateix, el sòl classificat com no urbanitzable inclòs en les Àrees de Predomini Forestal quan afecte a terrenys forestals o forests també es qualificarà a efectes urbanístics com d'especial protecció.
3. El PORN considerarà com fora d'ordenació les vivendes disperses existents en sòl no urbanitzable que no disposen de la corresponent llicència municipal, excloent les edificacions rurals tradicionals rehabilitades o no. Sera tinguts en compte els esmentats efectes la classificació del sòl existent en el planejament municipal en el moment d'aprovació d'aquest PORN.
4. No es podrà classificar nou sòl urbanitzable o urbà residencial en l'àmbit del PORN mentre que existisquen en el municipi urbanitzacions que no es troben consolidades en, almenys, un 90% i no estiguen convenientment legalitzades i dotades de serveis urbans. S'exclou d'esta norma el sòl confrontant amb el nucli urbà a fi de no impedir el seu creixement, sempre que es justifique prou la seua necessitat.
5. Sense perjudici del que disposa els apartats 4 i 9 d'aquest article, el sòl classificat com no urbanitzable d'especial protecció no podrà perdre esta qualificació, ni, per tant, ser classificat en el futur com a sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable comú, excepte en el cas de reclassificació de terrenys confrontants amb el sòl urbà del casc de la població, sempre que es justifique prou la seua necessitat.
6. Sense perjudici del que disposa la Disposició Addicional Tercera de la Llei 4/1992 sobre sòl no urbanitzable, les edificacions de nova planta que es construïsquen en l'àmbit del PORN després de l'aprovació d'aquest i no s'ajusten a les determinacions del planejament municipal i a les normes d'aquest Pla, no podran ser legalitzades, havent de procedir-se a la seua demolició d'acord amb els tràmits i terminis previstos en la legislació vigent en matèria de procediment administratiu i disciplina urbanística.
7. En els municipis el planejament dels quals continga normes i qualificació de sòl que supose una major protecció dels recursos naturals que les previsions d'aquest PORN, es mantindran la qualificació i determinacions fixades en el planejament.
8. En el sòl classificat d'urbà o urbanitzable pel planejament municipal a l'entrada en vigor d'aquestes Normes, es podran mantenir els usos i aprofitaments que assenyale el planejament vigent. Sense perjudici de poder desclassificar-se en el futur, d'acord amb el que preveu la Directriu i de Política Urbanística d'aquest PORN
9 Les futures revisions del planejament, a més de sotmetre's a Avaluació d'Impacte Ambiental d'acord amb el que preveu la legislació d'Impacte Ambiental, quan prevegen la classificació de nou sòl urbanitzable, únicament podrà afectar a terrenys inclosos en les categories, AG, AU o AA, excepte en el cas de reclassificació de terrenys confrontants amb el sòl urbà del casc de la població, sempre que es justifique prou la impossibilitat de realitzar-lo sobre sòl pertanyent a les tres categories citades.
10. En terrenys inclosos en categories distintes d'AG, AA i AU i sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, únicament es podrà classificar nou sòl urbanitzable quan es realitze com a permuta amb un altre sòl urbanitzable d'igual o major superfície i que s'hi trobe en zones d'igual o superior categoria de protecció, el qual haurà de ser reclassificat com a sòl no urbanitzable.
11. Els municipis el planejament urbanístic dels quals continga normes o qualificació de sòl que contravinga les disposicions d'aquest PORN, hauran de modificar els dits planejaments en un termini inferior a 2 anys des de l'entrada en vigor d'aquest PORN. Entre tant, i com a mesura cautelar, fins tant estes revisions no tinguen lloc, l'atorgament de llicències, permisos, autoritzacions o concessions municipals per a actes que suposen una transformació física o biològica del territori, requeriran informe favorable previ de l'administració competent en espais naturals.
12. El Pla Rector d'Ús i Gestió contindrà mesures de foment de l'ús d'energies netes en les vivendes i equipaments urbanístics.
Article 51. Edificació al medi rural
1. Amb caràcter general i sense perjudici del que establix la Llei 4/1992 sobre sòl no urbanitzable, es prohibix la construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol tipus sobre sòl no urbanitzable inclòs en les categories PF i RG de la Zona d'Influència (ZI) i en les PE i PP de la Zona de Protecció (ZP), excepte les excepcions que explícitament s'assenyalen en les Normes d'aquest Pla.
2. Amb caràcter general, es permet en l'àmbit del PORN la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a això s'haurà de respectar en el seu disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals; posant especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color i detalls constructius. Als fins de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Es prohibix la construcció de vivendes en sòl no urbanitzable fora d'espais degradats o camps de cultiu de les zones de Predomini Agrícola (AG) definides en aquest Pla. La construcció de vivendes unifamiliars de nova planta sobre sòl no urbanitzable haurà d'anar lligada, inexcusablement, a les pràctiques agràries, no permetent-se en cap cas la construcció de vivendes de segona residència. La superfície mínima de parcel·la serà de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà excedir del 1% de la superfície total de parcel·la i mai no superant els 200 m², amb una altura màxima de 7 metres.
4. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera únicament podrà realitzar-se en els espais degradats o en els camps de cultiu de les zones de categoria AG, AA i AU, així com en els enclavats de camps de cultiu de les categories RG, PF i PP. La superfície mínima de parcel·la serà de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no podrà excedir del 1% de la superfície de parcel·la i sempre que siga inferior a 200 m², i l'altura màxima serà de 7 metres. Excepcionalment, dins de les zones de categoria AG, AA i AU, es podrà autoritzar la construcció de casetes per a la instal·lació de capçals de reg localitzat en parcel·les amb una superfície mínima de 5.000 m², amb una superfície màxima edificada de 10 m² i una altura màxima de l'edificació de 3 metres.
5. La construcció d'instal·lacions i magatzems destinats a l'explotació forestal únicament podran situar-se en els espais degradats o camps de cultiu dels terrenys inclosos en la Zona d'Influència (ZI), d'acord amb el que disposa les Normes Particulars d'aquest Pla, havent de ser estrictament indispensables al seu fi. La superfície mínima de parcel·la serà de 10.000 m², amb una altura màxima de 7 metres; i la superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà excedir de 200 m².
6. La construcció d'instal·lacions o edificacions relacionades amb les activitats turístiques i recreatives que hagen d'emplaçar-se en sòl no urbanitzable queden sotmeses al que disposa els articles 47, 48 i 49 d'aquest Pla, sense perjuí del que preveu la Llei 4/1992 de la Generalitat Valenciana sobre sòl no urbanitzable. En el cas de construccions o edificacions de nova planta i de caràcter permanent per a aquest tipus d'activitats, únicament podran realitzar-se en les zones en què així es permeta per les normes particulars i si han sigut previstes en el planejament municipal. En qualsevol cas, haurà de comptar amb informe favorable de l'administració competent en espais naturals previ a les autoritzacions necessàries d'acord amb la normativa sectorial i urbanística vigents. Tot això, sense perjudici de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic assenyalat en l'article 47 d'aquestes Normes.
7. La construcció de vivendes unifamiliars aïllades, magatzems i instal·lacions per a l'aprofitament agrícola, ramader, forestal o cinegètic i edificacions lligades a les activitats turístiques, recreatives i d'oci que d'acord amb les Normes d'aquest Pla i sense perjudici del que disposa la Llei 4/1992 i en la Llei 2/1997, puguen emplaçar-se en el medi rural, hauran de sotmetre's a les següents condicions:
a) Les fatxades dels edificis públics o privats, així com les seues mitgeres i parets unides al descobert, hauran de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica. Els propietaris estaran obligats a procedir al seu arrebossat, pintura o blanqueig sempre que el dispose l'autoritat municipal.
b) Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de tractar-se amb iguals materials i qualitat que les fatxades, prohibint-se la impermeabilització dels mateixos amb materials bituminosos de colors foscs, metal·litzats o qualssevol altres revestiments no adaptats a les característiques del medi quant a la seua incidència visual, a menys que aquest siguen recoberts o blanquejats. Les fatxades laterals i posteriors es tractaran amb condicions de composició i materials semblants als de la fatxada principal.
c) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici: torrasses d'escala, torres de refrigeració, dipòsits d'aigua, xemeneies, panells de captació d'energia solar, etc., quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults. Es procurarà especialment la integració, ocultant-los o encastant-los en els paraments. Haurà d'evitar-se, en la mesura que es puga, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, així com les antenes de televisió i ràdio.
d) Queda prohibit el desmantellament o demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés histórico-arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que suposen la seua millora, restauració i conservació.
e) Les edificacions actualment existents que resulten incompatibles amb els objectius i determinacions d'aquest Pla, quedaran qualificades com fora d'ordenació als efectes previstos en la legislació urbanística.
8. En tot cas, la construcció d'edificacions de nova planta sobre sòl no urbanitzable requerirà de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals amb caràcter previ a la concessió de la llicència Urbanística i, si és procedent, de l'autorització de la Comissió Territorial d'Urbanisme.
Article 52. Construccions i edificacions públiques singulars
1. Podran ser autoritzables en Sòl No Urbanitzable les construccions i edificacions públiques singulars, sempre que siga com a edifici aïllat o singular, tals com construccions o edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, o centres d'ensenyança i culturals lligats al medi. Sense perjudici de les autoritzacions necessàries d'acord amb la legislació vigent, requeriran Estimació d'Impacte Ambiental en els termes previstos pel Decret 162/1990 del Consell de la Generalitat.
2. En tot cas, les construccions i edificacions públiques singulars hauran de realitzar-se sobre una parcel·la mínima de 20.000 m², amb una superfície màxima edificable de 2.000 m² i en una sola planta.
3. Les Normes Particulars d'aquest Pla determinen les zones en què aquestes construccions i edificacions públiques queden expressament prohibides.
Secció octava
Infrastructures
Article 53. Requisits
La realització d'actuacions infrastructurals autoritzades per aquest Pla d'Ordenació, haurà de contemplar, a més de les disposicions que li siguen pròpies en raó de la matèria, els següents requisits:
a) Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o farciments en les mateixes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres, hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, havent de procedir a la terminació de les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infrastructures hauran d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència Urbanística.
Article 54. Corredors de localització d'infraestructures
A efectes d'instal·lació de noves infrastructures, la xarxa viària estatal, autonòmica o local té la consideració de "corredor de localització d'infrastructures" en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és procedent, de futures actuacions infrastructurals de caràcter lineal, tals com esbosses elèctriques i de comunicacions, gasoductes o conduccions, ha de dirigir-se amb caràcter prioritari cap aquests "corredors".
Article 55. Xarxa viària
1. La realització de noves vies d'accés, la modificació de traçat o ampliació de les existents requerirà de la corresponent Declaració, o si és procedent Estimació, d'Impacte Ambiental en els termes previstos en la legislació vigent.
2. La construcció de camins rurals i camins o pistes forestals o les seues ampliacions de plataforma i modificacions de traçat, quan no estiguen sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental, precisaran d'Estimació d'Impacte Ambiental sempre que discórreguen per terrenys forestals.
3. En els terrenys forestals inclosos en l'àmbit territorial per al que aquest PORN proposa la seua declaració com a parc natural la Zona de Protecció (ZP)), de categoria PE o PP, i de categoria PF de la Zona d'Influència (ZI), no es podran construir camins de nova planta, amb excepció dels destinats a la defensa contra incendis forestals, els quals, excepte en casos d'emergència, hauran d'estar prèviament contemplats en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de la Serra Calderona. Queden excloses d'esta prohibició les actuacions de millora i condicionament de la xarxa existent, incloent ampliacions o modificacions de traçat, tot això sense perjudici del que disposa l'apartat 1 d'aquell article.
Article 56. Abastiment d'agua
1. Els nous dipòsits d'abastiment d'aigua hauran de construir-se soterrats o semisoterrats; en el cas que això siga inviable per condicions topogràfiques o característiques físiques del terreny, es triarà una ubicació que no provoque impacte paisatgístic.
2. Requeriran d'Estimació d'Impacte Ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent i sense perjudici d'aquesta, els projectes per a la construcció de dipòsits d'aigua, inclús els destinats específicament a l'extinció d'incendis forestals, en les següents condicions i circumstàncies:
– Quan afecten a terrenys forestals, conforme a l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993.
– Quan afecten a terrenys, tant forestals com agrícoles, inclosos en l'àmbit territorial per al que es proposa la declaració de parc natural (Zona de Protecció (SP)).
– Quan afecten a terrenys agrícoles inclosos en la Zona d'Influència (Z) i es tracte de dipòsits de capacitat superior a 5.000 m³.
Article 57. Sanejament
1. Es garantirà amb caràcter prioritari la depuració de les aigües residuals dels nuclis de població, incloent les urbanitzacions de segona residència. En tot cas, no es podrà atorgar llicència per a la realització d'instal·lacions o edificacions fora del nucli urbà, residencials o no, que no compten amb sistema d'arreplegada i depuració d'aigües residuals i no estiga prevista la seua instal·lació pel Pla director de Sanejament de la Comunitat Valenciana, de manera que la qualitat de les aigües resultants complisca les normes de qualitat exigibles per als usos a què es destinen d'acord amb la legislació d'aigües i el Pla Hidrològic de Conca. Igualment es fomentarà la substitució dels sistemes de tractament d'aigües residuals deficients de les edificacions disperses i urbanitzacions il·legals, per altres sistemes que garantisquen la preservació dels aqüífers enfront de la contaminació.
2. Els projectes corresponents a infrastructures de sanejament hauran de comptar amb Declaració o Estimació d'Impacte Ambiental d'acord amb el que establix la legislació vigent.
Article 58. Residus ubans
1. Sense perjudici d'allò que s'ha disposat per a terrenys forestals en l'article 155 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, els abocadors incontrolats de qualsevol tipus existents en l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, hauran de ser clausurats i restaurats els terrenys al seu estat original en un termini màxim d'un any des de l'aprovació d'aquest Pla.
2. Els projectes corresponents a instal·lacions de tractament i/o eliminació de residus urbans hauran de comptar amb la corresponent Avaluació d'Impacte Ambiental d'acord amb el que establix la legislació vigent.
Article 59. Energia elèctrica
1. Únicament es podran autoritzar els nous estesos de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculats a les actuacions que es consideren compatibles en el PORN, en les zones en què es permeta explícitament. Sense perjuí del que disposa la legislació vigent d'Impacte Ambiental, quan es tracte de línies que discórreguen per terrenys forestals requeriran d'Estimació d'Impacte Ambiental
2. Es considera compatible la instal·lació de generadors d'energia elèctrica basats en tecnologies netes, amb les mateixes condicions i restriccions que les assenyalades per als línies elèctriques, sempre que es justifique degudament la necessitat ineludible de la seua ubicació en l'àmbit del PORN i la seua producció es considere necessària per a donar servei local a les vivendes o als nuclis de població en el dit àmbit. En el cas d'instal·lacions que donen servei a nuclis de població, els projectes, prèviament a la seua execució, estaran sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
3. El pas de línies elèctriques amb una finalitat externa a l'àmbit del PORN, no podran efectuar-se travessant terrenys inclosos en les categories PC, PE i PP, assenyalades en aquest Pla.
4. Els línies elèctriques hauran de discórrer de manera prioritària pels "corredors d'infrastructures" definits en l'article 54.
5. La instal·lació d'estesos aeris es realitzarà amb la previsió de dispositius encaminats a impedir la col·lisió o electrocució d'aus (dispositius salvapardals, aïllament de conductors, etc.).
Article 60. Telecomunicacions
Es permet la instal·lació de sistemes generals de telecomunicacions, excepte en terrenys de categoria PE. Quan coincidisquen amb terrenys inclosos en les categories PC, RG o PP, s'haurà de justificar la necessitat ineludible de l'emplaçament proposat, havent de sotmetre's a Estimació d'Impacte Ambiental d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent.
Article 61. Aeroports/heliports
Es podrà permetre la construcció de xicotets heliports i aeròdroms amb fins de protecció contra incendis. A més d'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, previa Avaluació d'Impacte Ambiental.
Article 62. Preses
Requeriran d'Estimació d'Impacte Ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent i sense perjudici d'aquesta, els projectes per a la construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar aigua o en actuacions de restauració hidrológico-forestal, quan afecten a terrenys forestals, així com a terrenys agrícoles quan estos es troben inclosos en l'àmbit territorial per al que es proposa la declaració de parc natural (Zona de Protecció (SP).
Article 63. Avaluació d'Impacte Ambiental
1. Sense perjudici del que disposa els articles anteriors, hauran de sotmetre's al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental els projectes d'infrastructura a què es referixen els annexos I i II del Reglament d'Impacte Ambiental (Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana).
2. Sense perjudici del que disposa l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, se sotmetran al procediment d'Estimació d'Impacte Ambiental els projectes que es relacionen a continuació, quan afecten a terrenys forestals, així com a terrenys agrícoles quan estos es troben inclosos en l'àmbit territorial per al que es proposa la declaració de parc natural (Zona de Protecció (SP)).
– Xarxes de comunicacions telefòniques i telegràfiques.
– Xarxes d'abastiment d'aigües i sanejament.
– Agrupació de finques forestals i parcel·laries.
– Carreteres, camins i pistes forestals i la seua ampliació quan no estiguen sotmeses a declaració d'impacte.
– Introducció de noves espècies vegetals o animals, excepte en el cas dels cultius agrícoles.
– Rompudes de terrenys forestals quan no haja de sotmetre's a avaluació d'impacte.
– Xarxes i infrastructura de transport d'energia quan no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte.
– Canalització de barrancs i llits fluvials i regeneració de riberes, així com construcció de preses o dics.
– Actuacions de neteja i desbrossament de llits considerats com d'alt valor ecològic en l'article 9.5 d'aquestes Normes.”
TÍTOL III
Normes particulars
CAPÍTOL I
Concepte i aspectes generals
Article 64. Concepte
1. Als efectes de particularitzar les Normes Protectores establides mitjançant aquest Pla, s'ha subdividit l'àmbit territorial del PORN en dos grans zones:
– Zona de Protecció (SP): Correspon a l'àrea per a la que es proposa la declaració de parc natural.
– Zona d'Influència (Z): Correspon a l'àmbit territorial del PORN perifèric al que es proposa la declaració de parc natural.
2. Per a la descripció dels límits de la Zona de Protecció, s'ha pres com a origen el punt de contacte entre els límits de terme municipal de Nàquera, Serra i Bétera, en l'extrem sudoccidental, i seguint en direcció aquest en el sentit de les agulles del rellotge. L'àrea que es proposa declarar com a parc quedaria delimitada conforme es descriu a continuació, havent pres com a base per a això la toponímia de la cartografia militar escala 1:50.000:
Límit Sud:
Partint de la confluència entre els límits municipals de Bétera, Serra i Náquera seguix la delimitació cap al nord-est coincidint amb el límit municipal entre Serra i Náquera fins a la partida de la Lloma de la Balseta, continua pel camí rural que curta el dit límit municipal fins a la seua confluència amb la carretera Náquera-Porta-Coeli (VV-6043) a l'altura del PK 4.Seguix per esta carretera fins a la seua confluència amb la carretera Serra-Náquera (VP-6044) en el PK 21, seguint per esta carretera cap al sud fins a arribar al límit municipal entre Serra i Náquera, continuant cap a l'est seguint aquest límit fins a arribar a la cota 300. Seguix la delimitació coincident amb la dita cota fins a arribar a la confluència entre els límits municipals de Náquera, Segart i Albalat dels Tarongers, continuant pel límit entre estos dos últims municipis i posteriorment per la cota 300, al sud de la Mola de Segart, fins a la capçalera del Barranc de les Coves, pel que seguix cap al sud fins a la connexió amb la cota 200. Continua cap a l'est per esta cota passant al sud de les Penyes de Guaita i la Muntanya Negra.
Límit Est:
Continua la delimitació en direcció nord coincidint amb la cota 200 fins a la urbanització d'Aigües Amargues en terme de Gilet, vorejant esta pel sud i oest i continuant al nord per la carretera que la comunica amb St. Esperit cap al nord fins a la seua intersecció amb la cota 200, seguint per la dita cota cap al nord vorejant l'Alt de la Redona per l'est. Continua seguint la cota 200 fins a la intersecció amb el barranc de Segart, des d'on el límit gira cap al sudest seguint el límit del sòl urbà de la urbanització del Murtal i el límit del sòl urbà industrial i del nucli urbà, quedant estos fora de la Zona de Protecció, des d'on seguix en direcció nordest fins a arribar a la carretera de Segart (CV-329) i continua per aquesta fins a la intersecció amb la cota 200 en el barranc de Segart, continua per esta cota travessant el terme d'Albalat dels Tarongers i entrant en el d'Estivella fins a connectar la dita cota amb el Barranc de Linares.
Límit Nord:
Seguix aigües dalt pel barranc de Linares fins a intersectar amb la cota 300, per la que continua fins a la seua intersecció amb el límit entre els municipis de Serra i Estivella. Continua pel dit límit cap al nord i després pel límit entre Torres Torres i Serra, fins a la seua intersecció amb la cota 350, seguix per esta fins al barranc de Banyet, pel que continua aigües baix fins a la intersecció amb la cota 300; seguix per la mateixa en el terme d'Algimia d'Alfara fins al barranc de la Jara Continua cap a l'oest pel barranc, per a després seguir per una pista, direcció oest primer i girant després cap al nordest, fins a arribar al barranc del Murteral. Continua aigües dalt del citat barranc, en terme de Segorbe, fins a la confluència amb la cota 500, travessant el dit terme cap al nordoest coincidint amb la citada cota fins a la seua intersecció amb la carretera Gátova-Altura (CS-603) en el PK 7. Seguix per la dita carretera en direcció a Altura fins a la seua connexió amb la cota 500 a l'altura del PK 5, continuant la delimitació seguint la dita cota en terme d'Altura fins a la seua intersecció amb el Barranc de Uñoz i el camí al Mas de Uñoz.
Límit Oest:
Seguix en direcció sud pel citat camí, paral·lel al Barranc d'Uñoz i, a continuació, al Barranc del Pas, passant al costat del Mas de Uñoz i seguint pel dit camí fins a la intersecció amb el límit municipal entre Altura i Gátova. Continua cap al sud pel citat límit i després, ja en terme de Gátova, pel camí del Barri de Marmolé i el paratge de la Font Freda fins a arribar al Barranc de Gátova o d'Olocau a l'altura del PK 14 de la carretera Altura-Gátova (CS-603). Seguix cap al sud per aquest barranc fins a la població d'Olocau, on s'encreua amb la carretera V-604. Continua el límit pel barranc d'Olocau fins a la partida de les Solanicas, per a seguir per la cota 300 seguint la línia recta de mínima distància des del barranc. Seguix per la cota 300 fins a la intersecció amb el límit entre els municipis d'Olocau i Serra, continuant cap al sud pel dit límit fins a intersectar amb la cota 200, per la que seguix fins a arribar al límit entre els termes de Serra i Bétera, pel qual continua fins al punt en què confluïxen els límits municipals de Serra, Bétera i Náquera, on va començar la descripció de la delimitació.
3. La Zona de Protecció (SP) se subdividix, al seu torn, en les següents categories per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
– Àrees d Protecció Ecològica (PE)
– Àrees d Protecció Paisatgística (PP)
– Àrees d'Antropitzades (AI)
Esta subdivisió servirà, al seu torn, de referència a l'ordenació que s'efectuarà en el Pla rector d'Ús i Gestió de l'espai protegit.
4. La Zona d'Influència (Z) se subdividix en les següents categories per a aconseguir els objectius de protecció i millora previstos en aquest Pla:
– Àrees de Predomini Forestal (PC)
– Àrees de Regeneració (RB)
– Àrees De Predomini Agrícola (AG)
– Àrees Urbanitzades (AU)
5. Les determinacions inherents a cada una de les categories de protecció assenyalades en els paràgrafs anteriors d'aquest article, constituïxen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals.
Article 65. Interpretació
1. En tot el no regulat en aquestes Normes Particulars seran d'aplicació les disposicions contingudes en les Normes Generals de Regulació d'Usos i Activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les Normes Particulars sobre les Generals.
CAPÍTOL II
Zona d'Influència (Z)
Secció primera
Àrees de Predomini Forestal (PC)
Article 66. Caracterització
1. Queden incloses en esta unitat totes les masses forestals en les que predomina l'arbratge. Aquestes masses, presenten un alt valor natural i donen lloc a l'existència d'hàbitats idonis i recer per a espècies faunístiques de gran interés ecològic. Complixen una important funció protectora i paisatgística, sense oblidar el seu potencial econòmic com a zona de producció forestal (suro, fusta, etc.). Així mateix, s'inclouen els cursos i masses d'aigua i llacunes permanents i estacionals, d'elevat valor ecològic per la seua riquesa faunística i diversitat vegetal, així com per la seua qualitat paisatgística.
2. El criteri d'intervenció en les masses de pinar, dominants en gran part del territori i en les que estan presentes dues espècies, pi blanc (Pinus halepensis) i pi negre (Pinus pinaster), és potenciar la producció per a aquelles zones en què es puga compaginar esta amb una adequada protecció i que puga significar un element de millora en l'economia rural, sent factors determinants les possibilitats reals del mercat i la necessitat de protecció del sòl. El manteniment de l'ecosistema s'aplicarà amb caràcter prioritari en aquelles masses que resulten especialment valuoses per la seua labor de protecció. Així mateix, s'haurà d'afavorir la introducció progressiva de l'espècie de Quercus més adequada a fi de diversificar i enriquir l'ecosistema.
3. En aquells pinars que han començat a ser envaïts per espècies frondoses del gènere Quercus, el criteri d'intervenció és aconseguir formacions boscoses que els Quercus siguen l'espècie principal, permetent la presència d'una massa forestal mesclada.
4. El criteri d'intervenció per a les formacions boscoses que la carrasca (Quercus rotundifolia) és dominant és el de conservació de les masses existents, potenciació de les mateixes i la regeneració i repoblació naturals, amb especial insistència en actuacions dirigides a afavorir la repoblació natural per llavors i la producció de bellotes; així com el foment de la seua utilització amb fins científics i didàctics-naturalístics.
5. El criteri d'intervenció per a les riberes i masses d'aigua, de gran importància per constituir corredors naturals, continus i intercomunicats que faciliten la mobilitat de la fauna i la migració de teixons, és el manteniment de les formacions singulars existents i la regeneració i repoblació d'estos ecosistemes, preservant el seu interés científic i ambiental, ja que sustenten espècies i processos ecològics exclusius d'aquest medi, a més de complir una important funció complementària amb els ecosistemes de l'entorn i de diversificació d'hàbitats.
Article 67. Localització
S'estén per les zones de bosc i els cursos i masses d'aigua, en aquest cas abraça la franja ocupada per la zona de policia establida en la legislació d'Aigües i en els casos en què la franja de vegetació silvestre lligada a aquests ambients humits siga de major amplària, també s'inclourà en esta categoria d'ordenació. El seu àmbit territorial queda delimitat en el pla d'ordenació.
Article 68. Usos permesos
1. Sense perjudici del que disposa les normes de regulació d'usos i activitats d'aquest Pla, es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats al desenvolupament de l'activitat forestal, ramadera i cinegètica, i en particular, les activitats destinades a la regeneració i potenciació de la sureda i el carrascar o del bosc mixt en el cas del pinar.
2. Tractaments selectius de millora i conservació, tals com cures culturals i netes, eliminació selectiva de matoll, podes de formació i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural, que es podrà completar mitjançant actuacions complementàries de repoblació. En tot cas, es precisarà d'autorització de l'administració forestal previ informe de l'administració competent en espais naturals.
3. Tala de pins i aprofitament fuster sempre que no perjudique al procés de regeneració de l'arbratge en la zona i d'acord amb el que establix les Normes Generals d'aquest Pla i segons es determine en el Pla Forestal de la Serra Calderona definit en els articles 36 i 37 de les Normes Generals i en els Plans Tècnics d'Aprofitament Forestal que es redacten a l'efecte. Es requerix l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les especificacions assenyalades en les normes generals d'aquest Pla. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Infrastructura de defensa contra incendis forestals, i, si és procedent, les obres de captació d'aigua lligades a la mateixa. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
6. Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística hauran de comptar amb Estimació d'Impacte Ambiental quan no estiguen sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental.
7. Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'estos espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreatiu-naturalístiques; incloent actuacions i adequacions recreatiu-naturalístiques de caràcter extensiu, tals com marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, i zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no comporten edificació. En tot cas, requeriran informe favorable de l'administració competent en espais naturals. Tot això, sense perjuí de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
8. L'activitat cinegètica en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, d'acord amb les condicions i determinacions assenyalades en les Normes Generals d'aquest Pla.
9. L'activitat ramadera, amb les condicions assenyalades en les Normes Generals d'aquest Pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per a garantir la conservació i regeneració de la massa forestal. D'acord amb el que assenyala l'article 35 d'estes Normes, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació haurà de realitzar en el termini màxim de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'esta activitat en orde a evitar que puga perjudicar la regeneració vegetal.
10. Els magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera en els enclavats de camps de cultiu. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'autorització de l'administració competent en espais naturals.
11. Els magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal en els enclavats de camps de cultiu. En tot cas, prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística hauran de comptar amb informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
12. Campaments de turisme en els enclavats de camps de cultiu. Les instal·lacions necessàries s'ubicaran preferentment en edificacions existents. En tot cas, requeriran Estimació d'Impacte Ambiental. Tot això sense perjudici de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
13. Establiments de restauració o allotjament, únicament quan es realitzen mitjançant la rehabilitació o restauració d'edificació preexistent i sempre que no supose un increment del volum edificat i estiguen adequadament resolts l'accés rodat, aparcament, abastiment d'aigua i arreplegada, eliminació i depuració de tota classe de residus i abocaments. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb Estimació d'Impacte Ambiental. Tot això, sense perjuí de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
14. Els línies elèctriques i de telecomunicacions, amb les condicions i requisits establits en les Normes Generals del present PORN, sempre que el seu fi siga per a donar servei a poblacions de l'àmbit del PORN. En qualsevol cas, precisaran d'Estimació d'Impacte Ambiental quan no es troben sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental d'acord amb el que preveu el Decret 162/1990.
15. Dipòsits d'aigua d'acord amb les condicions i requisits establits en l'article 56 de les Normes Generals d'aquest Pla.
16. Heliports destinats exclusivament a l'extinció i prevenció d'incendis forestals.
17. Obres de restauració hidrològic-forestal. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb Avaluació d'Impacte Ambiental.
18. Construcció, modificació de traçat i ampliació de carreteres, d'acord amb el que assenyala l'article 55 d'aquestes Normes.
19. Infrastructures de sanejament i depuració d'aigües residuals, d'acord amb el que assenyala l'article 57 d'aquestes Normes.
20. Actuacions de restauració en zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que preveu les Normes Generals.
21. Sense perjudici de les limitacions imposades per la legislació d'aigües, en les riberes de rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i usos no prohibits per aquest Pla i que hagen de comptar amb autorització de l'Organisme de Conca, precisaran amb caràcter previ a esta d'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 69. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explotació forestal, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments del muntanya, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques i no es troben expressament permesos en l'article anterior.
2. Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres o l'explotació dels recursos miners.
3. Construccions i instal·lacions industrials de qualsevol tipus.
4. Construccions residencials de qualsevol tipus, excepte les expressament autoritzats en l'article anterior.
5. Actuacions i instal·lacions de caràcter esportiu i turístico-recreatiu, excepte les adequacions naturalístiques i recreatives previstes en l'article anterior.
6. Establiments de restauració o allotjament, excepte els expressament autoritzats en l'article anterior.
7. Construccions i edificacions públiques singulars, tals com: construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyança i culturals i cementiris. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest Pla, podran mantenir-se, i l'ampliació de la seua superfície o del volum edificat només s'admetrà si està convenientment justificat.
8. Obres, magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola, ramadera o forestal, i infrastructura de serveis lligada a les mateixes, excepte les expressament permeses en l'article anterior.
9. Publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caràcter institucional.
10. La tala o arrancament de qualsevol espècie vegetal de port arbori distinta del pi o espècies exòtiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries o que siga necessari per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de Quercínees o altres espècies objecte de protecció. En tot cas, els dits tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que establisca el Pla Forestal de la Serra Calderona i, si és procedent, els Plans Tècnics d'Aprofitament Forestal.
11. Tanques i closes cinegètiques.
12. Conduccions elèctriques i de telecomunicacions la finalitat del qual siga externa a l'àmbit del PORN
13 . Construcció de carreteres i camins de nova planta, amb excepció dels camins destinats a la defensa contra incendis forestals, els quals, excepte en cas d'emergència, hauran d'estar prèviament contemplats en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de la Serra Calderona.
14. Abocadors de residus urbans i instal·lacions annexes.
15. En les riberes i masses d'aigua, a més del que assenyala els paràgrafs anteriors d'aquest article i sense perjuí de les limitacions imposades per la legislació d'aigües, es prohibixen els següents usos:
– Usos i activitats que puguen suposar un maneig abusiu de les aigües i contribuïsquen a disminuir la quantitat i qualitat de les mateixes; així com els que puguen afectar a la seua riquesa biològica.
– Obres de captació d'aigua que puguen alterar en algun grau les condicions dels complexos humits o les que suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluixos hídrics.
– Extracció d'àrids i terres, excepte la retirada d'acumulacions de qualsevol material que supose un risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda.
– Obres de desmuntes, aterraments i farciments.
– Establiments, infrastructures i construccions de qualsevol tipus, inclús desmuntables.
– Abocament de residus urbans o líquids de qualsevol tipus.
– Qualsevol ús, instal·lació o activitat que puga suposar un obstacle a la lliure circulació de les aigües en cas d'avinguda.
Secció segona
Àrees de Regeneració (RB)
Article 70. Caracterització
Queden incloses en esta categoria aquelles zones que presenten un estrat arbori poc desenvolupat. La categoria RB reunix, així mateix, tres grans tipus d'àrees:
1. Zones en què predominen les formacions de matoll amb una cobertura vegetal mitja-alta, amb major o menor presència d'un cobricel poblat d'arbres. Són, en general, espais en procés de regeneració natural que mantenen una cobertura vegetal acceptable, complint una important funció com a protectors del sòl, de manera que en una primera fase no hi ha raons de tipus ecològic ni econòmic que exigisquen la restauració de masses arbòries mitjançant repoblació. El criteri d'intervenció per a aquesta categoria és el manteniment d'aquestes àrees mitjançant una actuació dirigida a la seua conservació, afavorint la seua regeneració natural, com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades a reforestar estes zones amb espècies arbòries característiques de la zona.
2. Zones dominades per formacions de matoll que presenten un estrat arbori molt poc desenvolupat i mantenen una baixa cobertura vegetal donant lloc a importants problemes erosius. Predominen els matolls i zones cultivades abandonades, fonamentalment en zones de bancals en forts pendents. El criteri d'intervenció per a esta categoria, queda centrat a potenciar una repoblació i regeneració activa.
3. Terrenys agrícoles marginals de cultius llenyosos, com a ametler, garrofera i alguns fruiters, situats, generalment, en zones amb forts pendents. El criteri d'intervenció és el de conservar la vegetació llenyosa residual del cultiu agrícola, com a element fixador del sòl, seguida d'una progressiva introducció d'espècies que, afavorides per les condicions pròpies del terreny agrícola, permeten una cobertura elevada del sòl i el seu progressiu pas a zones forestals arborades quan no es considere necessari el seu manteniment per a la prevenció i lluita contra els incendis forestals, com a àrees tallafocs o de discontinuïtat de la massa forestal.
Article 71. Localització
Són formacions molt ben representades en el territori i se situen, en general, entorn de masses boscoses, solen coincidir amb zones que han sofert de manera reiterada els efectes dels incendis forestals. La seua distribució s'arreplega en el pla d'ordenació.
Article 72. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, els destinats al desenvolupament de l'activitat forestal, ramadera i cinegètica i, en particular, tots aquells destinats a afavorir la regeneració natural d'estos espais com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades a la reforestació.
2. Tractaments selectius de millora i conservació, tals com cures culturals i netes, eliminació selectiva de matoll, podes de formació i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural, que es podrà completar mitjançant actuacions complementàries de repoblació. En tot cas, es precisarà d'autorització de l'administració forestal previ informe de l'administració competent en espais naturals.
3. Tala de pins i aprofitament fuster sempre que no perjudique al procés de regeneració de l'arbratge en la zona i d'acord amb el que establix les Normes Generals d'aquest Pla i segons es determine en el Pla Forestal de la Serra Calderona definit en els articles 36 i 37 de les Normes Generals i en els Plans Tècnics d'Aprofitament Forestal que es redacten a l'efecte. Es requerix l'autorització de l'administració forestal previ informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
4. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les especificacions assenyalades en les normes generals d'aquest Pla. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Infrastructura de defensa contra incendis forestals, i, si és procedent, les obres de captació d'aigua lligades a la mateixa. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
6. Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística hauran de comptar amb Estimació d'Impacte Ambiental quan no estiguen sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental.
7. Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreatiu-naturalístiques; incloent actuacions i adequacions recreatiu-naturalístiques de caràcter extensiu, tals com marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visibles, i zones de descans que podran incorporar elements de suport. Es consideren usos específicament permesos:
– Instal·lacions permanents de restauració, inclús les de nova construcció, d'acord amb els requisits previstos en els articles 48 i 49 de les Normes Generals d'aquest Pla.
– Àrees recreatives i instal·lacions esportives al mig rural, d'acord amb les condicions previstes en l'article 48 de les Normes Generals d'aquest Pla.
– Albergs de caràcter social, d'acord amb els requisits previstos en els articles 48 i 49 de les Normes Generals d'aquest Pla.
En tot cas, requeriran informe favorable de l'administració competent en espais naturals prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística. Tot això, sense perjudici de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
8. L'activitat cinegètica en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, d'acord amb les condicions i determinacions assenyalades en les Normes Generals d'aquest Pla.
9. L'activitat ramadera amb les condicions assenyalades en les Normes Generals d'aquest Pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per a garantir la conservació i regeneració de la massa forestal. D'acord amb el que disposa l'article 35 d'estes Normes, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació haurà de realitzar en el termini màxim de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'esta activitat en orde a evitar que puga perjudicar la regeneració vegetal.
10. Els magatzems i instal·lacions destinades a l'explotació agrícola i ramadera en els enclavats de camps de cultiu. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
11. Els magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal en els enclavats de camps de cultiu. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
12. Campaments de turisme en els enclavats de camps de cultiu. Les instal·lacions necessàries s'ubicaran preferentment en edificacions existents. En tot cas, requeriran Estimació d'Impacte Ambiental. Tot això sense perjudici de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
13. Establiments de restauració o allotjament, prioritàriament quan es realitzen mitjançant la rehabilitació o restauració d'edificació preexistent. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals i Estimació d'Impacte Ambiental. Tot això, sense perjudici de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
14. Centres sanitaris especials, d'acord amb els requisits previstos en l'article 52 de les Normes Generals d'aquest Pla.
15. Els línies elèctriques i de telecomunicacions, amb les condicions i requisits establits en les Normes Generals del present PORN Sense perjudici del que disposa el Decret 162/1990, quan travessen terrenys forestals precisaran d'Estimació d'Impacte Ambiental quan no estiguen sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental.
16. Dipòsits d'aigua d'acord amb les condicions i requisits establits en l'article 56 de les Normes Generals d'aquest Pla.
17. Heliports destinats exclusivament a l'extinció i prevenció d'incendis forestals.
18. Obres de restauració hidrológico-forestal. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb Avaluació d'Impacte Ambiental.
19. Construcció, modificació de traçat i ampliació de carreteres, d'acord amb el que assenyala l'article 55 d'aquestes Normes.
20. Infrastructures de sanejament i depuració d'aigües residuals, d'acord amb el que assenyala l'article 57 d'aquestes Normes.
21. Actuacions de restauració en zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que preveu les Normes Generals.
22. Abocadors de residus urbans i instal·lacions annexes, sempre que es justifique l'ineludible de la seua ubicació, havent de comptar en qualsevol cas amb Avaluació d'Impacte Ambiental.
23. Activitats extractives i mineres, d'acord amb el que disposa els articles 28 i 29 de les Normes Generals.
24. Tanques i closes de caràcter cinegètic. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística hauran de comptar amb l'autorització de l'administració competent en espais naturals.
25. Sense perjudici de les limitacions imposades per la legislació d'aigües, en les riberes de rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i usos no prohibits per aquest Pla i que hagen de comptar amb autorització de l'Organisme de Conca, precisaran amb caràcter previ a esta d'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 73. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explotació forestal, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments de la forest, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Construccions residencials de qualsevol tipus, excepte les expressament autoritzades en l'article anterior.
3. Construccions i instal·lacions industrials.
4. Actuacions i instal·lacions de caràcter turístico-recreatiu, excepte les previstes en l'article anterior.
5. Establiments de restauració o allotjament, excepte els expressament autoritzats en l'article anterior.
6. Construccions i edificacions públiques singulars, tals com: construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres d'ensenyança i culturals, cementiris, que no hagen sigut autoritzats en l'article anterior. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest Pla, podran mantenir-se, i l'ampliació de la seua superfície o del volum edificat només s'admetrà si està convenientment justificada.
7. Obres, magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola, ramadera o forestal, i infrastructura de serveis lligada a les mateixes, excepte les expressament contemplades en l'article anterior.
8. Publicitat exterior, imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caràcter institucional.
9. La tala o arrencament de soca-rel de qualsevol espècie vegetal de port arbori distinta del pi o espècies exòtiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries o que siga necessari per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de Quercínees o altres espècies objecte de protecció. En tot cas, els dits tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que establisca el Pla Forestal de la Serra Calderona i, si és procedent, els Plans Tècnics d'Aprofitament Forestal.
10. Construccions, de caràcter permanent o temporal, lligades a l'activitat cinegètica.
Secció tercera
Àrees de Predomini Agrícola (AG)
Article 74. Caracterització
Coincidix amb les zones d'ús agrícola, tant de secà com de regadiu. El criteri general per a aquestes zones és la potenciació de cultius tradicionals i el manteniment de l'aprofitament agrícola intensiu, compatibilitzant el rendiment econòmic amb el manteniment d'unitats paisatgístiques d'alt valor. En el cas de cultius agrícoles restringits es potenciarà el seu manteniment com a pràctica de conservació de sòls amb una erosionabilitat molt alta o com a àrees tallafocs.
Article 75. Localització
La major part de les Àrees de Predomini Agrícola es localitzen en el bord de l'àmbit territorial del PORN. Els cultius de regadiu es concentren, fonamentalment, en els termes de Náquera, Gilet, Albalat dels Tarongers, Estivella, Torres Torres, Algimia d'Alfara i Segorbe.
Article 76. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors i, en general, les activitats compatibles amb el que establix el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que disposa les Normes Generals d'aquest Pla i en la Llei 4/1992 sobre el sòl no urbanitzable i la Llei 2/1997 de modificació de l'anterior.
Article 77. Usos prohibits
Amb caràcter general, es prohibixen els usos considerats no compatibles pel planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjuí del que disposa les Normes Generals d'aquest Pla i en la Llei 4/1992 sobre el sòl no urbanitzable i la Llei 2/1997 de modificació de l'anterior.
Secció quarta
Àrees Urbanitzades (AU)
Article 78. Caracterització
Correspon a les zones urbanitzades.
Article 79. Localització
Aquests espais coincidixen amb les zones classificades com a sòl urbà i sòl urbanitzable.
Article 80. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors i, en general, les activitats compatibles amb el que establix el planejament urbanístic vigent, sense perjudici del que disposa les Normes Generals d'aquest Pla.
Article 81. Usos prohibits
Amb caràcter general, es prohibixen els usos considerats no compatibles pel planejament urbanístic vigent, sense perjudici del que disposa les Normes Generals d'aquest Pla.
CAPÍTOL III
Zona de Protecció
Secció primera
Àrees de Protecció Ecològica (PE)
Article 82. Caracterització
1. Correspon a aquells espais que pels seus rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics constituïxen un bon exponent de la singularitat dels diferents subsistemes de la Serra, exigint una rigorosa limitació dels aprofitaments i potenciació de la riquesa ecològica. S'inclouen en esta categoria:
a) Les sureres de la Serra o etapes de substitució en què esta espècie és dominant, junt amb formacions de matolls, amb major o menor presència d'un cobricel poblat d'arbres d'alt valor ecològic i paisatgístic que, encara quan s'han vist fortament afectats per recents incendis forestals, presenten una òptima capacitat de regeneració. En aquest cas, són, en general, etapes de substitució dels boscs de carrasques i sureres que mantenen una cobertura vegetal acceptable, complint una important funció com a protectors del sòl.
b) Zones de nidificació d'espècies, sensibles a la presència humana.
c) Àrees importants per a espècies de flora i fauna singulars o endèmiques.
2. El criteri d'intervenció per a les masses de carrascar i sureda és el de conservació de les masses existents, potenciació de les mateixes i la regeneració i repoblació naturals, amb la finalitat de mantenir els processos ecològics essencials i la seua diversitat biològica. Fent especial insistència en actuacions dirigides a afavorir la repoblació natural per llavors i la producció de bellotes; així com el foment de la seua utilització amb fins científics i didàctics-naturalístics.
3. En les zones de pinar, el criteri principal és aconseguir el manteniment de l'ecosistema, afavorint-se la introducció progressiva de l'espècie de Quercus més adequada a fi de diversificar i enriquir l'ecosistema. En aquells pinars que han començat a ser envaïts per frondoses, el criteri d'intervenció és aconseguir formacions boscoses que els Quercus siguen l'espècie principal, permetent la presència d'una massa forestal mesclada.
4. L'objectiu per a les riberes i masses d'aigua és el manteniment de les formacions singulars existents i la regeneració i repoblació d'estos ecosistemes, preservant el seu interés científic i ambiental.
5. Quant a les zones en què el matoll és dominant, l'objectiu és el manteniment d'aquestes àrees, afavorint la seua regeneració natural com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades a reforestar estes zones amb espècies arbòries adequades.
Article 83. Localització
S'estén per les zones de bosc i solen coincidir amb el nucli de la Serra, sent en gran part de propietat pública. El seu àmbit territorial queda delimitat en el pla d'ordenació.
Article 84. Usos permesos
Sense perjudici de les determinacions que establisca el Pla Rector d'Ús i Gestió quant a la regulació d'usos i activitats en l'àmbit de la Zona de Protecció (SP), el qual podrà modificar el que disposa estes Normes únicament quan suposen una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics. Es consideren usos permesos en les zones incloses en la categoria de Protecció Ecològica (PE), els següents:
a) Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a la regeneració i potenciació de la sureda i el carrascar.
b) Tractaments selectius de millora i conservació, tals com cures culturals i netes, eliminació selectiva de matoll, podes de formació i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural, que es podrà completar mitjançant actuacions complementàries de repoblació. En tot cas, es precisarà d'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
c) Tala de pins i aprofitament Fuster en terrenys de propietat particular, sempre que no perjudique el procés de regeneració de la població d'arbres en la zona, d'acord amb el que establix les Normes Generals d'aquest Pla i segons es determine en el Pla Forestal de la Serra Calderona, definit en els articles 36 i 37 de les Normes Generals, i en els Plans Tècnics d'Aprofitament Forestal que s'hauran de redactar a l'efecte. Es requerix l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
d) Infrastructura de defensa contra incendis forestals, i, si és procedent, les obres de captació d'aigua lligades a la mateixa. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
e) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística hauran de comptar amb Estimació d'Impacte Ambiental quan no estiguen sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental.
f) Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'estos espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreatiu-naturalístiques; incloent actuacions i adequacions recreatiu-naturalístiques de caràcter extensiu, tals com marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, i zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no comporten edificació. En tot cas, únicament podran realitzar-se quan es troben contemplades en el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals i una vegada haja sigut aprovat, requerint, en tot cas, informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
g) L'activitat cinegètica en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, d'acord amb les condicions i determinacions assenyalades en les Normes Generals d'aquest Pla.
h) L'activitat ramadera, amb les condicions assenyalades en les Normes Generals d'aquest Pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per a garantir la conservació i regeneració de la massa forestal. D'acord amb el que assenyala l'article 35 d'aquestes Normes, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació haurà de realitzar en el termini màxim de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'aquesta activitat en orde a evitar que puga perjudicar la regeneració vegetal.
i) Les instal·lacions per a guarda de ramaderia en règim extensiu en els enclavats de camps de cultiu. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
j) Establiments de restauració o allotjament, únicament quan es realitzen mitjançant la rehabilitació o restauració d'edificació preexistent i sempre que no supose un increment del volum edificat i estiguen adequadament resolts l'accés rodat, aparcament, abastiment d'aigua i arreplegada, eliminació i depuració de tota classe de residus i abocaments. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb Estimació d'Impacte Ambiental. Tot això, sense perjuí de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació d'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
k) Els línies elèctriques i de telecomunicacions, amb les condicions i requisits establits en les Normes Generals del present PORN, sempre que el seu fi siga per a donar servei a poblacions de l'àmbit del PORN i siga ineludible el seu pas per estos terrenys. En qualsevol cas, precisaran d'Estimació d'Impacte Ambiental quan no es troben sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental d'acord amb el que preveu el Decret 162/1990.
l) Dipòsits d'aigua d'acord amb les condicions i requisits establits en l'article 56 de les Normes Generals d'aquest Pla.
m) Heliports destinats exclusivament a l'extinció i prevenció d'incendis forestals.
n) Obres de restauració hidrológicoforestal. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb Avaluació d'Impacte Ambiental.
o) Obres de condicionament i millora de carreteres, d'acord amb el que assenyala l'article 55 d'aquestes Normes.
p) Infrastructures de sanejament i depuració d'aigües residuals, d'acord amb el que assenyala l'article 57 d'aquestes Normes.
q) Actuacions de restauració en zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que preveu les Normes Generals.
r) Sense perjuí de les limitacions imposades per la legislació d'aigües, en les riberes de rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i usos no prohibits per aquest Pla i que hagen de comptar amb autorització de l'Organisme de Conca, precisaran amb caràcter previ a esta d'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 85. Usos prohibits
Sense perjudici de les determinacions que establisca el Pla rector d'Ús i Gestió quant a la regulació d'usos i activitats en l'àmbit de la Zona de Protecció (SP), el qual podrà modificar el que disposa estes Normes únicament quan suposen una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics. Es prohibixen en les zones incloses en la categoria de Protecció Ecològica (PE), els següents usos:
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del mig o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculades a l'explotació forestal, agrícola tradicional, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments del muntanya, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques i no es troben expressament permesos en l'article anterior.
2. Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres o l'explotació dels recursos miners.
3. Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus.
4. Construccions, de caràcter permanent o temporal, lligades a l'activitat cinegètica.
5. Actuacions i instal·lacions de caràcter esportiu i turístico-recreatiu, excepte les adequacions naturalístiques i recreatives previstes en l'article anterior.
6. Establiments de restauració o allotjament, excepte els expressament autoritzats en l'article anterior.
7. Campaments de turisme i albergs de caràcter social.
8. Construccions i edificacions públiques singulars, tals com: construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyança i culturals i cementiris. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest Pla, podran mantenir-se, i l'ampliació de la seua superfície o del volum edificat només s'admetrà si està convenientment justificat.
9. Obres, magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola, ramadera o forestal, i infrastructura de serveis lligada a les mateixes, excepte les expressament permeses en l'article anterior.
10. Publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caràcter institucional.
11. La tala o arrencament de soca-rel de qualsevol espècie vegetal de port arbori distinta del pi o espècies exòtiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries o que siga necessari per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de Quercinees o altres espècies objecte de protecció. En tot cas, els dits tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que establisca el Pla Forestal de la Serra Calderona i, si és procedent, els Plans Tècnics d'Aprofitament Forestal.
12. Tanques i closes cinegètiques.
13. Conduccions elèctriques i de telecomunicacions la finalitat del qual siga externa a l'àmbit del PORN
14 Construcció de carreteres i camins de nova planta, amb excepció dels camins destinats a la defensa contra incendis forestals, els quals, excepte en cas d'emergència, hauran d'estar prèviament contemplats en el Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals de la Serra Calderona.
15. Instal·lacions provisionals per a l'execució d'Obra Pública i instal·lacions de servei de la carretera.
16. Abocadors de residus urbans i instal·lacions annexes.
17. Obres de captació d'aigua, excepte les destinades a la lluita contra els incendis forestals i les de correcció hidrológicoforestal.
18. En les riberes i masses d'aigua, a més del que assenyala els paràgrafs anteriors d'aquest article i sense perjuí de les limitacions imposades per la legislació d'aigües, es prohibixen els següents usos:
– Usos i activitats que puguen suposar un maneig abusiu de les aigües i contribuïsquen a disminuir la quantitat i qualitat de les mateixes; així com els que puguen afectar a la seua riquesa biològica.
– Obres de captació d'aigua que puguen alterar en algun grau les condicions dels complexos humits o les que suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluixos hídrics.
– Extracció d'àrids i terres, excepte la retirada d'acumulacions de qualsevol material que supose un risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda.
– Obres de desmuntes, aterraments i farciments.
– Establiments, infrastructures i construccions de qualsevol tipus, inclús desmuntables.
– Abocament de residus urbans o líquids de qualsevol tipus.
– Qualsevol ús, instal·lació o activitat que puga suposar un obstacle a la lliure circulació de les aigües en cas d'avinguda.
Secció segona
Àrees de Protecció Paisatgística
Article 86. Caracterització
1. Correspon a espais en què es permet el manteniment de les condicions d'ús i explotació que es vinguen realitzant, sempre de manera ordenada i amb la participació activa de l'home. Solen dominar les formacions de matoll amb o sense un estrat arbori i zones cultivades abandonades. Així mateix, queden inclosos en aquesta categoria aquells terrenys agrícoles marginals de cultius llenyosos, situats, generalment, en zones amb forts pendents.
2. El criteri d'intervenció per a estos espais és la millora d'estes àrees, permetent la seua regeneració natural on siga possible, com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades a la diversificació i maduració de l'ecosistema. S'haurà de potenciar la seua regeneració activa, repoblant en els casos en què esta no siga possible, incloent la sembra d'espècies característiques del matoll en àrees d'escassa cobertura, difícil regeneració natural i amb problemes d'erosió i pèrdua d'horitzons edàfics. En les zones en què existisca un cobricel poblat d'arbres s'afavorirà el desenvolupament d'estes espècies mitjançant labors adequades de silvicultura.
3. En relació amb les zones agrícoles abandonades o els terrenys agrícoles marginals, el criteri és el de conservar la vegetació llenyosa residual del cultiu agrícola, com a element fixador del sòl.
Article 87. Localització
Es troba integrada esta categoria per terrenys de propietat privada que se situen, generalment, entorn dels espais de Protecció Ecològica, tal com s'arreplega en el pla d'ordenació.
Article 88. Usos permesos
Sense perjudici de les determinacions que establisca el Pla Rector d'Ús i Gestió quant a la regulació d'usos i activitats en l'àmbit de la Zona de Protecció (SP), el qual podrà modificar el que disposa estes Normes únicament quan suposen una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics. Es consideren usos permesos en les zones incloses en la categoria de Protecció Paisatgística (PP), els següents:
a) Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a la regeneració i potenciació de la sureda i el carrascar; així com els destinats a afavorir la regeneració i desenvolupament del matoll com a pas previ a la restauració del bosc.
b) Tractaments selectius de millora i conservació, tals com cures culturals i netes, eliminació selectiva de matoll, podes de formació i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural, que es podrà completar mitjançant actuacions complementàries de repoblació. En tot cas, es precisarà d'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
c) Tala de pins i aprofitament Fuster en terrenys de propietat particular, sempre que no perjudique el procés de regeneració de l'arbratge en la zona, d'acord amb el que establix les Normes Generals d'aquest Pla i segons es determine en el Pla Forestal de la Serra Calderona, definit en els articles 36 i 37 de les Normes Generals, i en els Plans Tècnics d'Aprofitament Forestal que s'hauran de redactar a l'efecte. Es requerix l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
d) Infrastructura de defensa contra incendis forestals, i, si és procedent, les obres de captació d'aigua lligades a la mateixa. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
e) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística hauran de comptar amb Estimació d'Impacte Ambiental quan no estiguen sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental.
f) Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'estos espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreatiu-naturalístiques; incloent actuacions i adequacions recreatiu-naturalístiques de caràcter extensiu, tals com marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, i zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no comporten edificació. En tot cas, requeriran informe favorable de l'administració competent en espais naturals. Tot això, sense perjuí de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
g) L'activitat cinegètica en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, d'acord amb les condicions i determinacions assenyalades en les Normes Generals d'aquest Pla.
h) L'activitat ramadera, amb les condicions assenyalades en les Normes Generals d'aquest Pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per a garantir la conservació i regeneració de la massa forestal. D'acord amb el que assenyala l'article 35 d'estes Normes, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació haurà de realitzar en el termini màxim de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'esta activitat en orde a evitar que puga perjudicar la regeneració vegetal.
i) Els magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera en els enclavats de camps de cultiu. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
j) Campaments de turisme en els enclavats de camps de cultiu. Les instal·lacions necessàries s'ubicaran preferentment en edificacions existents. En tot cas, requeriran Estimació d'Impacte Ambiental. Tot això sense perjuí de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
k) Establiments de restauració o allotjament, prioritàriament quan es realitzen mitjançant la rehabilitació o restauració d'edificació preexistent i sempre que no supose un increment del volum edificat i estiguen adequadament resolts l'accés rodat, aparcament, abastiment d'aigua i arreplegada, eliminació i depuració de tota classe de residus i abocaments. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb Estimació d'Impacte Ambiental. Tot això, sense perjuí de les determinacions que en el futur realitze el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic previst en l'article 47 de les Normes Generals.
l) Els línies elèctriques i de telecomunicacions, amb les condicions i requisits establits en les Normes Generals del present PORN, sempre que el seu fi siga per a donar servei a poblacions de l'àmbit del PORN En qualsevol cas, precisaran d'Estimació d'Impacte Ambiental quan no es troben sotmesos a Declaració d'Impacte Ambiental d'acord amb el que preveu el Decret 162/1990.
m) Dipòsits d'aigua d'acord amb les condicions i requisits establits en l'article 56 de les Normes Generals d'aquest Pla.
n) Heliports destinats exclusivament a l'extinció i prevenció d'incendis forestals.
o) Obres de restauració hidrológicoforestal. Prèviament a l'obtenció de llicència Urbanística haurà de comptar amb Avaluació d'Impacte Ambiental.
p) Obres de condicionament i millora de carreteres, d'acord amb el que assenyala l'article 55 d'aquestes Normes.
q) Infrastructures de sanejament i depuració d'aigües residuals, d'acord amb el que assenyala l'article 57 d'aquestes Normes.
r) Actuacions de restauració en zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que preveu les Normes Generals.
Article 89. Usos Prohibits
Sense perjudici de les determinacions que establisca el Pla rector d'Ús i Gestió quant a la regulació d'usos i activitats en l'àmbit de la Zona de Protecció (SP), el qual podrà modificar el que disposa aquestes Normes únicament quan suposen una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics. Es prohibixen en les zones incloses en la categoria de Protecció Paisatgística (PP), els següents usos:
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculades a l'explotació forestal, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments del muntanya, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques i no es troben expressament permesos en l'article anterior.
2. Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres o l'explotació dels recursos miners.
3. Construccions i instal·lacions industrials de qualsevol tipus.
4. Construccions residencials de qualsevol tipus, excepte les expressament autoritzades en l'article anterior.
5. Construccions, de caràcter permanent o temporal, lligades a l'activitat cinegètica.
6. Actuacions i instal·lacions de caràcter esportiu i turístico-recreatiu, excepte les adequacions naturalístiques i recreatives previstes en l'article anterior.
7. Establiments de restauració o allotjament, excepte els expressament autoritzats en l'article anterior.
8. Construccions i edificacions públiques singulars, tals com: construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyança i culturals i cementiris. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest Pla, podran mantenir-se, i l'ampliació de la seua superfície o del volum edificat només s'admetrà si està convenientment justificat.
9. Obres, magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola, ramadera o forestal, i infrastructura de serveis lligada a les mateixes, excepte les expressament permeses en l'article anterior.
10. Publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caràcter institucional.
11. La tala o arrencament de soca-rel de qualsevol espècie vegetal de port arbori distinta del pi o espècies exòtiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries o que siga necessari per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de Quercinees o altres espècies objecte de protecció. En tot cas, els dits tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que establisca el Pla Forestal de la Serra Calderona i, si és procedent, els Plans Tècnics d'Aprofitament Forestal.
12. Tanques i closes cinegètiques.
13. Conduccions elèctriques i de telecomunicacions la finalitat del qual siga externa a l'àmbit del PORN
14 Construcció de carreteres i camins de nova planta, amb excepció dels camins destinats a la defensa contra incendis forestals, els quals, excepte en cas d'emergència, hauran d'estar prèviament contemplats en el Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals de la Serra Calderona.
15. Instal·lacions provisionals per a l'execució d'Obra Pública i instal·lacions de servei de la carretera.
16. Abocadors de residus urbans i instal·lacions annexes.
17. En les riberes i masses d'aigua, a més del que assenyala els paràgrafs anteriors d'aquest article i sense perjuí de les limitacions imposades per la legislació d'aigües, es prohibixen els següents usos:
– Usos i activitats que puguen suposar un maneig abusiu de les aigües i contribuïsquen a disminuir la quantitat i qualitat de les mateixes; així com els que puguen afectar a la seua riquesa biològica.
– Obres de captació d'aigua que puguen alterar en algun grau les condicions dels complexos humits o les que suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluixos hídrics.
– Extracció d'àrids i terres, excepte la retirada d'acumulacions de qualsevol material que supose un risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda.
– Obres de desmuntes, aterraments i farciments.
– Establiments, infrastructures i construccions de qualsevol tipus, inclòs desmuntables.
– Abocament de residus urbans o líquids de qualsevol tipus.
– Qualsevol ús, instal·lació o activitat que puga suposar un obstacle a la lliure circulació de les aigües en cas d'avinguda.
Secció tercera
Àrees Antropitzades (AA)
Article 90. Caracterització
1. Correspon a espais en què els usos i activitats es dirigixen al desenvolupament socioeconòmic dels municipis, cuidant que estos no perjudiquen els valors ecològics i paisatgístics del conjunt de l'espai protegit.
2. En aquest àmbit, l'objectiu se sustentar activitats que afavorisquen el desenvolupament socioeconòmic de les poblacions implicades (agricultura intensiva, activitats industrials, turístiques, etc.), de manera que es podran mantenir o modificar els usos existents, sempre que no afecten negativament a la conservació dels valors que es pretenen protegir en les altres zones de l'espai protegit.
Article 91. Localització
Aquests espais vénen a coincidir amb les zones classificades com a sòl urbà o urbanitzable i el seu entorn, així com amb les zones agrícoles, intensives o no, no relacionades amb els terrenys forestals per trobar-se allunyades d'aquests o coincidir amb àrees d'elevada capacitat agrícola. La seua delimitació queda arreplegada en el pla d'ordenació.
Article 92. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors corresponents a la Zona de Protecció (SP) i, en general, les activitats compatibles amb el que establix el planejament urbanístic vigent, sense perjuí del que disposa les Normes Generals d'aquest Pla i en la Llei 4/1992 sobre el sòl no urbanitzable.
Article 93. Usos prohibits
Amb caràcter general, es prohibixen els usos considerats no compatibles pel planejament urbanístic vigent, sense perjudici del que disposa les Normes Generals d'aquest Pla i en la Llei 4/1992 sobre el sòl no urbanitzable.
Secció Quarta
Règim de protecció i gestió
Article 94. Règim de protecció i regulació d'usos i activitats
1. Es proposa la declaració de l'àmbit territorial inclòs en la Zona de Protecció com a Parc Natural de la Serra Calderona, segons el procediment previst i d'acord amb el règim assenyalat respecte d'això en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta declaració es justifica atenent a les següents circumstàncies que concorren en la Zona de Protecció:
– La representativitat dels ecosistemes presents.
– La singularitat la flora, la fauna i els valors geològics.
– Els elevats valors ecològics, científics, educatius, culturals i estètics que posseïx la zona en el seu conjunt.
– Les potencialitats que mostra el dit àmbit per al desenvolupament d'una estratègia de desenvolupament sostenible basada en la conservació, la posada en valor i l'ús sostenible dels recursos ambientals.
2. D'acord amb l'article 7.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, les activitats a realitzar en el Parc Natural de la Serra Calderona s'orientaran cap als usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i cap als aprofitaments compatibles amb els fins que motiven la seua proposta de protecció, així com a la seua visita i gaudi ordenat. Els altres usos podran ser objecte d'exclusió en la mesura en què entren en conflicte amb els valors que es pretén protegir.
3. En aplicació de l'article 38 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, l'ordenació de l'àmbit territorial que es declararà com a Parc Natural de la Serra Calderona, i en el seu cas, l'àrea d'amortigüació que es delimite, es portarà a terme per mitjà d'un Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG).
4. La declaració de Parc Natural comportarà els efectes assenyalats en l'article 18 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
5. La regulació d'usos i activitats que establix aquest PORN per a la Zona de Protecció es realitza sense perjudici de les possibles determinacions que en el seu moment establisca el Pla Rector d'Ús i Gestió per al Parc Natural de la Serra Calderona. Dit Pla Rector d'Ús i Gestió podrà modificar el que disposa aquestes Normes únicament quan la modificació supose una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics, o bé servisca per a aclarir o concretar les determinacions efectuades en el PORN.
TÍTOL IV
Directrius per a la gestió dels programes
d'actuacions del PORN
CAPÍTOL I
Directrius generals
Article 95. Criteris generals
1. Amb caràcter general, la gestió dels recursos naturals en la Sierra Calderona es realitzarà en funció de les directrius de conservació i ús sostenible dels mateixos definits en el PORN. Per tant, com criteri directriu a efectes de programació i execució de les actuacions, els objectius de desenvolupament socioeconòmic i de conservació ambiental es consideraran com a aspectes d'una mateixa estratègia coherent de gestió racional i innovadora del territori i els seus recursos naturals.
2. La Dita estratègia tindrà la seua expressió material en l'habilitació i posada en funcionament d'un model administratiu i gestor del territori i els recursos naturals específic per a l'àmbit territorial del PORN. Aquest model estarà basat en el foment i desenvolupament de l'activitat socioeconòmica en funció de la conservació, millora i posada en valor dels recursos ambientals, amb criteris de sostenibilitat i mitjançant la posada en pràctica de mesures positives de gestió.
Article 96. Iniciativa en l'execució dels programes d'actuacions
1. En el marc de les determinacions generals del PORN, i amb la referència operativa del Programa Econòmic i Financer / Pla d'Etapes que figura en el mateix, la definició de les directrius estratègiques dels programes d'actuació, incloent determinació de prioritats per a l'execució de les actuacions, s'efectuarà per iniciativa mixta, pública i privada.
2. Al seu torn, la programació i execució material de les actuacions individuals es realitzaran per iniciativa pública, privada o mixta, segons la naturalesa de les mateixes.
3. Amb caràcter general, tant per a la definició de directrius programàtiques com per a l'execució material de les actuacions, serà criteri directriu el foment i promoció de la iniciativa local, tant en termes d'agents econòmics i socials, privats i mixts, com d'Administració Local.
4. L'objectiu final de la dita estratègia de foment és la creació d'un escenari estable de gestió dels recursos ambientals basat principalment en el funcionament ordinari i habitual de la dita iniciativa local. Per tant, serà objectiu prioritari per al PORN la definició d'un model de gestió basat en la iniciativa local, privada, pública i mixta, capaç de funcionament sostingut a llarg termini.
5. Tot això amb el suport tècnic, econòmic i administratiu de la Generalitat, d'acord amb les finalitats de foment previstes en l'article 22 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 97. Instruments gestors dels programes d'actuacions
Amb l'objecte de gestionar programes d'actuacions emanats de les determinacions del PORN, es constituirà una fundació constituïda a l'empara de la Llei 8/1989, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Fundacions de la Comunitat Valenciana. En els seus estatuts es determinaran les seues funcions, finalitats i govern.
Article 98. Naturalesa i estructura dels programes d'actuacions
1. Els programes d'actuacions constaràn d'un conjunt coherent d'actuacions directes, de projectes operatius, de mesures gestores i de disposicions administratives.
2. Estan incloses en els programes d'actuacions l'elaboració, tramitació si és procedent i execució dels plans sectorials necessaris per al desenvolupament i execució del PORN en aspectes determinats de la gestió territorial. Dits plans comptaran amb els corresponents plans d'etapes i programació económicofinancera.
3. Les actuacions i disposicions que integren els programes tenen un caràcter positiu, la qual cosa implica que, per a la seua execució material, depenen inexcusablement d'una gestió activa, amb la corresponent inversió quan així siga el cas. El caràcter positiu implica així mateix la definició d'objectius i mètodes, així com una previsió sobre els resultats esperats. Des d'aquest punt de vista, dites actuacions són complementàries de les mesures preventives o reguladores establides en la normativa del Pla.
4. Atenent als objectius directrius del Pla, les actuacions dels programes poden agrupar-se en els següents àmbits temàtics:
a) Habilitació de mecanismes administratius i gestors.
b) Foment socioeconòmic, incloent la posada en valor de recursos ociosos del patrimoni natural i sociocultural: programa de foment i desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en la Serra Calderona.
c) Conservació activa del patrimoni natural i cultural.
d) Regeneració o rehabilitació de valors naturals i culturals.
e) Actuacions directes de protecció.
f) Estudi i investigació aplicada.
g) Ensenyança i gaudi ordenat dels valors naturals i culturals.
h) Planificació sectorial en desenvolupament del PORN
Article 99. Criteris econòmics i financers per a la programació de les actuacions
La programació de les actuacions concretes que componen els programes ha de tenir en compte els següents requeriments:
a) Definició dels costs de cada proposta d'inversió.
b) Determinació dels beneficis econòmics o financers derivats de les actuacions, si és procedent.
c) Identificació dels agents, públics i privats, implicats en l'actuació, amb determinació de percentatges de responsabilitat financera en funció de les seues disponibilitats, competències i retorns o beneficis esperats. Quantificació de la seua capacitat d'inversió o endeutament.
d) Identificació i quantificació de les línies de finançament utilitzable, públiques i privades.
e) Determinació de la inversió anual necessària per a les fases d'execució i de funcionament, en cas d'intervencions plurianuals.
f) Avaluació sobre la viabilitat econòmica i financera de l'actuació, en funció dels criteris anteriors.
CAPÍTOL II
Directrius especifiques per al foment i el desenvolupament
sostenible de l'activitat econòmica i social
en la Serra Calderona
Article 100. Marc jurídic i administratiu: Àrea d'Influència Socioeconòmica de la Serra Calderona.
1. D'acord amb l'article 21 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara una Àrea d'Influència Socioeconòmica de la Sierra Calderona, que inclourà el conjunt dels termes municipals afectats territorialment per aquest PORN.
2. En desenvolupament de les determinacions del PORN, l'Àrea d'Influència Socioeconòmica constituirà el marc jurídic i administratiu per al disseny, programació i execució de les actuacions que tendisquen al foment i el desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit territorial de la Serra Calderona.
Article 101. Premisses per a l'execució d'un programa d'actuacions dirigit al foment i desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social.
1. L'execució del programa de foment i desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social tindrá en ompte que l'àmbit territorial del PORN mostra dos sectors clarament diferenciats en termes socioeconòmics:
a) Sector interior (termes municipals de Segorbe, Altura i, en part, Gátova). El PORN inclou sectors dels termes municipals que, encara que molt extensos en relació amb el total municipal, estan allunyats de la dinàmica socioeconòmica principal de les localitats, basada principalment en els sectors serveis, agrícola de regadiu i industrial (incipient). L'estructura productiva i social que en un altre temps va dotar d'important significat econòmic a la zona (agrícola de secà, ramader i forestal), sense ser actualment despreciable en absolut, té ara un caràcter secundari per als municipis, inclús considerant els regadius establits recentment pel sistema de goteig (oliveres i fruiters). De fet, l'agricultura a temps parcial suposa una fracció important del total de l'activitat, la qual cosa d'altra banda incrementa la qualitat de vida local en forma notable, al ser practicada freqüentment com a complement d'altres activitats. En el cas dels agricultors a temps complet, també és habitual que l'àmbit del PORN tinga una importància secundària per a la seua vida econòmica.
b) Sector més pròxim a la costa (resta de termes municipals). En esta zona, l'estructura productiva tradicional (agrícola de secà, ramadera i forestal) té caràcter clarament residual, també clarament orientada en general cap a l'agricultura a temps parcial. No obstant, el desenvolupament urbanístic per a segona residència i les transformacions de secà a regadiu (taronger) imposen un fort dinàmica de creixement que ha d'ordenar-se per a aprofitar totes les seues potencialitats sense comprometre la conservació dels recursos naturals.
2. D'acord amb dita realitat territorial, les mesures positives i de foment tindran un caràcter innovador que permeta descobrir noves vocacions d'ús del territori que adeqüen, i en part substituïsquen on siga necessari, les antigues estructures productives tradicionals que van fer crisi fa ja prou dècades. Des d'aquest punt de vista, el descobriment i posada en valor dels recursos ociosos de l'important patrimoni natural, paisatgístic i cultural que tanca el medi rural ha de ser una important font d'activitat. En particular, el patrimoni etnogràfic i construït de l'ambient rural tradicional constituïx una potencialitat important per a l'ús públic del territori.
3. Les activitats que tendisquen al foment i el desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en la Sierra Calderona constituiran un programa operatiu d'actuació. És a dir, un conjunt coherent d'actuacions directes, de plans d'actuació, de mesures gestores i de disposicions administratives específicament dirigides, en forma directa o indirecta, a la promoció econòmica i social en l'àmbit del PORN mitjançant l'ús sostenible dels recursos naturals amb criteris de gestió racional i innovadora. Per tant, el dit programa operatiu d'actuació serà l'expressió material, executiva, del Programa Econòmic i Financer / Pla d'Etapes del PORN, pel que fa a ús dels recursos naturals i desenvolupament socioeconòmic. Les previsions directes d'aquest últim constituiran un mínim per a l'execució del programa operatiu, en el marc de les directrius i determinacions genèriques del PORN
Article 102. Gestió del programa d'actuacions
La gestió del programa d'actuacions en matèria de foment i desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social, incloent-hi l'execució de les mateixes, podrà assignarse a la fundació que en el seu cas es constituisca.
Article 103. Directrius per a l'execució del programa
Atenent als criteris anteriors, el programa de foment i desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit territorial del PORN s'executarà d'acord amb les següents directrius generals o programàtiques:
a) L'actuació pública es dirigirà a crear les condicions econòmiques, socials i culturals que atraguen i consoliden la inversió i l'actuació privada, tant local com externa a l'àrea. Per a això s'executarà un programa d'incentius especials que afavorisquen a esta última.
b) Les actuacions es dirigiran a corregir i superar les disfuncions de l'estructura productiva, tant en les àrees d'intensificació d'activitat (urbanisme de 2a residència, transformacions agràries) com en les zones socioeconòmicament deprimides. Per a això s'impulsarà un model de desenvolupament socioeconòmic en funció de les potencialitats aparents i ocioses del medi natural i rural tradicional.
c) S'estendrà cap a l'increment del valor afegit de la producció i dels recursos locals, mitjançant l'augment de la qualitat del sector serveis (ús públic) i del sector primari (agrícola, forestal i ramader), millorant així mateix els llits de comercialització i de difusió dels productes (etiqueta ecològica i altres vies).
d) Es millorarà la xarxa pública d'infrastructures, serveis i equipaments socials. Propiciant el manteniment, la qualitat i l'accessibilitat als serveis públics en els municipis més desfavorits del sector nordoccidental i de l'interior de la Sierra, a un nivell equiparable a què posseïxen municipis del sector oriental i meridional.
e) Es potenciarà especialment la formació i capacitació local en les matèries relacionades amb el desenvolupament sostenible i la conservació del medi. La premissa és la formació de recursos humans adaptada a les necessitats de la Sierra. Per a això es proposa el dotar als habitants de la zona (extensible a altres àrees pròximes amb característiques semblants) d'una formació millor adaptada als oficis que exerciran. Els aspectes a destacar en la seua formació serán:
– En relació a l'activitat turística: Programació de cursos de formació sobre turisme en la zona (gastronomia, monitors, guies de la naturalesa, gestió d'establiments d'allotjament i restauració, etc.).
– Conservació del medi ambient.
– Artesania.
– Agricultura i ramaderia.
– Investigació i difusió tècnica.
f) S'afavorirà el manteniment i desenvolupament de les principals activitats tradicionals, compatibles amb els objectius de conservació, mitjançant l'adopció de mesures de suport a la innovació tecnològica, transformació i comercialització dels productes, que asseguren la rendibilitat de les mateixes.
g) Es fomentarà el desenvolupament sostingut i manteniment de la pluriactivitat, especialment en una zona de muntanya rica en recursos com és la Sierra Calderona. El desenvolupament sostingut de la zona no ha de polaritzar-se únicament en el turisme, inclús cultural i controlat, ni en qualsevol altre únic sector. Sobre aquesta base es planteja:
– Especial atenció al foment de l'ús públic, entés com a mig per a la posada en valor de recursos ociosos o infraexplotats. Es fomentarà especialment el gaudi conscient i ordenat dels valors naturals i culturals, reconduint en part l'actual afluència turística i creant les condicions per a iniciar noves vies d'ús públic més conscienciat. Esta línia d'actuació permetrà la regeneració i rehabilitació de valors naturals i d'elements del patrimoni cultural del mig rural: edificacions, paisatges rurals i altres elements construïts.
– Manteniment i foment de l'agricultura, ramaderia i de l'activitat forestal de manera ordenada, font d'ingressos municipals i ofertant de mà d'obra per a la població local, com a activitat que incidix directament en el manteniment de la població. Això és especialment important en el sector occidental i nordoccidental de l'àmbit del PORN
– Desenvolupament compatible de les activitats agràries, industrial-artesanal, comercial i turística, estretament complementàries.
h) Esta diversificació es correspon amb la meta de la "preservació de la diversitat genètica" que planteja la Llei 4/89: preservació de la diversitat i singularitat vegetal, de la riquesa faunística, així com del patrimoni ecològic i cultural.
i) La diversificació d'activitats es correspon així mateix amb un plantejament integrat de la protecció; les activitats d'esplai, i l'explotació agrària i silvícola, han d'arribar a ajudar-se mútuament.
j) S'afavorirà el reconeixement d'esta diversitat i la instrumentació de polítiques diferenciades, especialment en matèria de formació i ocupació per a estes zones, que arrepleguen aquell concepte de pluriactivitat.
k) S'atorgarà un reconeixement especial i preferencial als productes derivats dels aprofitaments anteriors, i que instrumentalitza mesures d'ajuda a la comercialització que es recolzen en la seua alta qualitat, en la seua procedència d'un espai natural singular com el de la Serra Calderona i la important labor que complixen per al manteniment dels seus ecosistemes.
l) Aquestes condicions han de donar com resultat aconseguir un món rural prou atractiu, com perquè la població trobe en estos nuclis i territoris el seu mode i el seu lloc de vida, així com les suficients oportunitats de treball per a evitar l'emigració.
m) S'afavorirà la generació d'ocupació, especialment en els municipis més desfavorits o amb saldos migratoris negatius. Esta política hauria de contemplar, entre altres, les següents qüestions:
– La situació particular dels pluriactius en els reglaments de coordinació entre règims de protecció social i en els criteris que definixen la seua activitat principal de cara a estos règims.
– Creació de llocs de treball en relació amb activitats basades en els recursos naturals, en la gestió de l'espai natural protegit i en el desenvolupament d'activitats d'ús públic: guardes, monitors, concessió de serveis, etc.
– Posada en marxa d'una política específica d'ocupació de la dona.
CAPÍTOL III
Directrius específiques en relació
amb l'activitat agrícola i ramadera
Article 104. Directrius específiques per a la gestió de l'activitat agrària
La gestió de l'activitat agrària es realitzarà d'acord amb les següents directrius específiques:
a) Orientació de l'agricultura cap a la millora i manteniment de pastura i plantació d'espècies farratgeres en zones agrícoles marginals com a suport al sector ramader, evitant així la sobrecàrrega d'aquesta activitat en zones amb elevat risc d'erosió.
b) Desenvolupament de programes encaminats a afavorir el manteniment de cultius arbrat, com l'ametler, cirerer, nesprer, garrofera o olivera, aquests dos últims d'alt valor ambiental, a través de la millora de la qualitat dels productes, creació de denominacions d'origen, ajudes al manteniment de cultius, cooperatives de comercialització de productes, etc.
c) Incentivació del cultiu d'espècies aromàtiques i la recerca de canals de comercialització, incloent la consolidació de les iniciatives existents de creació d'una indústria basada en la destil·lació, transformació i envasament dels dits productes.
d) Realització de programes per a la millora d'infrastructures agrícoles existents, sobretot en relació amb la xarxa viària i amb el reg per al suport del cultiu de fruiters (cirerer i nesprer, fonamentalment)
e) Realització d'estudis de viabilitat per a avaluar les possibilitats de producció i comercialització dels productes anteriorment ressenyats, i increment del seu valor afegit (denominació d'origen, etiqueta ecològica, etc.).
f) Donades les característiques de dispersió de la propietat i la menuda grandària mitjana de les parcel·les, per a facilitar l'aplicació en l'àmbit del PORN de la legislació d'ajudes a les inversions forestals en explotacions agràries (Real Decret 378/1993 i ordes autonòmiques que el desenvolupen) es fomentarà pels Ajuntaments i Cooperatives l'agrupació de propietaris i terres per a la gestió i tramitació de les ajudes.
g) Establiment de Programes de Zona, previst en l'article 18 del Real Decret 378/1993, amb la participació dels Ajuntaments, la qual cosa permetrà una major coordinació de les actuacions i la seua major integració ecològica i paisatgística.
h) D'acord amb la legislació vigent en matèria d'aigües, l'administració competent haurà de revisar la situació administrativa de les captacions existents per a ús agrícola per a la seua convenient regularització o, si procedix, clausura de pous no autoritzats.
Article 105. Directrius específiques per a la gestió de l'activitat pecuària
La gestió de l'activitat pecuària es realitzarà d'acord amb les següents directrius específiques:
a) Realitzar programes per al foment de la ramaderia ovina i cabrum, per mitjà de la creació de pastures i ordenació de la seua pràctica perquè siga compatible amb la conservació de la forest i potenciant l'elaboració de productes de qualitat, tant en relació amb els derivats lactis com càrnics.
b) Augmentar el grau d'interrelació entre el sector agrari i la indústria agroalimentària. Recolzant la subscripció de contractes de subministrament entre productors agraris i empreses agroalimentàries.
c) Afavorir la introducció de races autòctones d'orientació càrnia, amb criteris d'adaptació a les condicions físiques del territori, de qualitat i de rendibilitat econòmica en l'elecció de les races.
d) Potenciar l'apicultura, com a recurs tradicional de la zona.
e) Elaborar un Pla d'Aprofitament Ramader que permeta l'ordenació d'aquesta activitat de manera compatible amb el manteniment de la vegetació silvestre i, al mateix temps, contribuïsca al control de la vegetació per a reduir els riscos d'incendi forestal.
CAPÍTOL IV
Directrius específiques en relació amb l'activitat forestal
Article 106. Directrius específiques per a la gestió de l'activitat forestal
La gestió de l'activitat forestal es realitzarà d'acord amb les següents directrius específiques:
a) Fomentar la conversió dels boscos baixos de frondoses a bosc madur, principalment en el que respecta al carrascar, a la sureda i al la roureda.
b) Protecció i ampliació de la coberta vegetal en el nombre més gran d'estrats possible per a millorar la conservació dels sòls.
c) Diversificació del paisatge rural per mitjà de la conservació i recuperació d'enclavaments forestals en zones agrícoles.
d) Inclusió de línies de subvenció ben dotades per a la realització de treballs de conservació i millora, a l'empara de la Llei de Pressupostos i la Llei d'Hisenda Pública de la Comunitat Valenciana.
e) Promoció per l'administració de la formació d'un voluntariat per a la cooperació en prevenció d'incendis en l'àmbit del PORN
f) Foment de pràctiques que permeten la substitució de la crema de residus agraris per altres sistemes alternatius d'eliminació.
g) Els instruments de planificació o gestió forestal previstos, tant en aquestes normes com en la legislació sectorial, hauran d'incorporar entre els seus criteris bàsics la consideració del territori des d'una perspectiva global enfront dels possibles efectes de grans incendis, de manera que s'aconseguisquen estructures amb un alt grau d'autodefensa enfront d'aquests últims.
h) Es potenciarà la reconstitució de suredes pel seu valor com a vegetació potencial de la zona, com a formacions paisatgístiques poc comú dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana i com a recurs econòmic potencial per mitjà de l'aprofitament del suro. On no s'observe una dinàmica de regeneració natural de la sureda, aquesta reconstitució es portarà a terme per mitjà de repoblació en aquells espais amb característiques bioclimàtiques i edàfiques adequades.
CAPÍTOL V
Directrius específiques en relació amb l'ús públic del medi
Article 107. Directrius específiques per a la gestió de les activitats relacionades amb l'ús públic del medi
La gestió de les activitats relacionades amb l'ús públic del medi es realitzarà d'acord amb les següents directrius específiques, que haurà de contemplar, com a mínim el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic:
a) Distribució regular de les instal·lacions i equipaments, situant-se els de major capacitat d'acollida en els sectors pròxims a l'àrea metropolitana de València. Com a criteri general, les zones recreatives han de situar-se en zones de vora forestal, prop de les vies de comunicació i, sempre que siga possible, de poblacions, cuidant de no alterar l'equilibri natural i amb mesures de prevenció d'incendis en les zones i la seua àrea d'influència. En qualsevol cas, les zones d'alta capacitat han de situar-se en la franja perimetral de la Sierra, evitant zones d'acollida massives en l'interior. En l'entorn d'aquests instal·lacions es poden condicionar itineraris o sendes que permeten accedir a llocs d'interés per al visitant (restes històriques, vistes panoràmiques, fonts, etc.).
b) Les zones considerades de major valor ambiental han de quedar restringides a l'ús públic, evitant la instal·lació d'equipaments i limitant l'accés de visitants.
c) Les zones d'ús públic intensiu han d'estar convenientment dotades de l'equipament necessari: Estacionament, senyalització, abastiment d'aigua, sanitaris, contenidors de residus, taules i bancs, jocs infantils, etc. El manteniment de les instal·lacions pot realitzar-se per mitjà de concessions que apliquen el cobrament de taxes per a l'ús de determinats servei (taules, aparcament, etc.).
d) La vegetació de les àrees perimetrales a les zones d'ús públic ha de ser convenientment tractada per a evitar el risc d'incendi, reduint la seua combustibilitat (podes, netes, etc.). Igualment, han de prendre's mesures de prevenció que incloguen informació als visitants i vigilància.
e) La realització i senyalització de sendes i itineraris per a recorreguts a peu, a cavall o amb bicicleta, es recolzarà en camins ja existents i vies pecuàries, evitant el seu pas per zones sensibles i articulant aquesta oferta amb les zones d'acampada i centres de restauració i allotjament de pobles (restaurants, hostals i albergs).
f) Les àrees d'ús públic han de ser dotades de vigilància i trobar-se convenientment senyalitzades, de la mateixa manera que és necessari senyalitzar convenientment els itineraris, evitant l'accés dels visitants a zones fràgils.
g) El Pla d'Ordenació de l'Ús Públic haurà de començar per un estudi de la demanda, basat en l'anàlisi de la utilització de la xarxa viària, prospecció de les àrees naturals utilitzades, enquestes, etc. Això permetrà adequar l'oferta a la demanda real i potencial existent.
h) El Pla haurà d'establir la distribució de les distintes àrees d'ús públic i la tipologia d'aquestes: intensives, extensives, àrees d'acampada, etc., definint les condicions i característiques que serviran de base a l'elaboració dels corresponents projectes (capacitat, instal·lacions i equipament necessari, itineraris, articulació entre les distintes àrees, vigilància, informació, senyalització, gestió, etc).
i) Per a la planificació dels itineraris i sendes, haurà de començar-se per un inventari i caracterització de la xarxa viària rural, considerant especialment les sendes i itineraris ja utilitzats (senyalitzats o no) i les àrees recreatives previstes o existents. A partir d'esta informació i dels criteris establits en les primeres fases de la planificació, es realitzarà una tipologia d'itineraris considerant la seua finalitat, longitud, dificultat, medi a utilitzar, així com les actuacions necessàries per a la seua posada en servei, incloent la senyalització i, si és procedent, disseny de guies.
j) Els Projectes hauran de tenir en compte com a elements de partida, a més del que assenyala el Pla d'Ús Públic, l'adequació del disseny als fins proposats quant a tipologia d'usos com a intensitat, sent compatible amb el paisatge i els usos de la zona. Els projectes hauran de considerar, almenys, els següents aspectes:
– Tipologia i emplaçament d'edificis i estructures.
– Circulació: Moviment de vehicles, accessos, aparcaments, controls i senyalització.
– Tractament de superfícies i tancaments.
– Emplaçament i característiques de les instal·lacions per a les distintes àrees i usos previstos: acampada fixa o temporal, picnic, descans, jocs infantils i activitats esportives.
– Plantacions.
– Necessitats i previsions econòmiques per al funcionament, manteniment, vigilància, conservació i millora.
k) En relació amb l'ús científic i didàctico-naturalístic; a més de les instal·lacions i equipament específic per al desenvolupament d'activitats didàctiques i educatives (sendes i itineraris ecològics i d'interpretació), aules de naturalesa, centres d'informació i interpretació,etc. que haurà de comptar l'espai natural protegit; sempre que siga possible s'hauran d'aprofitar les instal·lacions d'ús públic (àrees recreatives, sendes, etc.) per a fins educatiu-ambientals: cartells i fullets informatius sobre els valors naturals i culturals i sobre normes de comportament dels visitants, etc.
CAPÍTOL VI
Directrius específiques sobre gestió urbanística i vivenda
Article 108. Directrius específiques sobre gestió urbanística i vivenda
La gestió urbanística i la política sobre la vivenda atendran a les següents directrius específiques:
a) S'aplicarà una disciplina urbanística estricta per part dels ajuntaments, evitant que l'edificació il·legal en sòl no urbanitzable es mantinga en el futur. Havent de preveure's mesures subsidiàries de control per part de l'administració Autonòmica en cas d'incompliment per part de les entitats locals.
b) El sòl classificat com urbanitzable, les obres d'urbanització del qual no hagen sigut executades i es trobe situat en una zona d'alt interés ecològic, paisatgístic i cultural, i allunyat del nucli urbà, haurà de revisar-se per al seu possible desclassificació.
c) La política de la vivenda haurà d'orientar-se a resoldre el dèficit de l'oferta de vivendes per a allotjament turístic en els nuclis urbans; i a proporcionar els mitjans tècnics i econòmics per a resoldre les dificultats que plantegen els elevats costos econòmics per a la rehabilitació de vivendes.
d) S'establiran condicions financeres, que permeten l'accés a la vivenda de la població jovençà.
e) La rehabilitació de vivendes no comportarà la pèrdua del seu caràcter tradicional i les seues característiques constructives generals.
f) Es promourà l'assistència tècnica i la millora de les condicions financeres per a facilitar la rehabilitació de vivendes.
g) El planejament urbanístic vigent, així com el que s'aprove en el futur, incorporarà en els seus ordenances els criteris i normes assenyalats en aquest Pla que els siguen d'aplicació.
h) Han d'articular-se per part de l'administració Local, les mesures oportunes per a corregir les deficiències existents en matèria d'arreplegada i depuració d'aigües residuals en urbanitzacions de segona residència, incloent edificacions disperses en el medi rural.
CAPÍTOL VII
Directrius específiques en relació amb el programa
d'investigació aplicada
Article 109. Directrius específiques per a l'execució del programa d'investigació aplicada
L'execució del programa d'investigació aplicada es realitzarà d'acord amb les següents directrius específiques:
a) Als efectes d'aquest Pla, s'entén per investigació aplicada aquella que, per les seues especificacions tècniques i la seua metodologia, és susceptible d'oferir conclusions directament aplicables a la realitat de l'administració, la gestió, la conservació, la regeneració o l'ús sostenible del territori i els recursos ambientals.
b) La Fundació Serra Calderona serà l'entitat responsable de la gestió del programa d'investigació aplicada, incloent la definició d'àmbits temàtics d'interés preferent i de prioritats d'execució, atenent a la conjuntura gestora, als condicionants tècnics i a les disponibilitats financeres. Tot això amb independència del potencial ús públic de l'àmbit territorial del PORN com a recurs utilitzable en l'estudi i investigació bàsica sobre el medi físic i el territori, a disposició dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats i davall el seguiment de la Conselleria de Medi Ambient per a assegurar el compliment d'aquestes Normes.
c) Com a mínim, el programa d'investigació aplicada cobrirà els següents àmbits temàtics:
– Protecció, conservació i regeneració d'hàbitats, flora, vegetació, fauna i sòls.
– Protecció i gestió del paisatge.
– Caracterització, conservació i posada en valor dels recursos culturals d'interés històric, arqueològic o arquitectònic.
– Medi humà en l'ambient rural, incloent aspectes etnogràfics, etnològics i socioculturals.
– Gestió integrada del medi rural.
– Aspectes econòmics i financers de la gestió del territori i els recursos naturals.
– Gestió integrada del sector agrari, ramader i forestal.
– Tècniques innovadores en la gestió del territori i els recursos naturals.
– Règim jurídic i administratiu de la gestió ambiental.
– Ús públic del territori i els valors ambientals, incloent els aspectes sociològics, gestors i financers de l'activitat turística.
– Educació, formació i capacitació.
– Participació ciutadana.
– Tècniques de difusió.
CAPÍTOL VIII
Directrius específiques per a l'elaboració del pla rector
d'ús i gestió de la Serra Calderona
Article 110. Criteris generals per a l'elaboració del Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG)
1. El PRUG haurà de desenvolupar les directrius i actuacions que per a l'àmbit de l'espai protegit s'establixen en aquest PORN, especialment en relació amb la planificació de les actuacions en relació amb l'estratègia de desenvolupament sostenible, les activitats d'ús públic, les activitats de conservació de la naturalesa i el programa d'investigació aplicada. El PRUG efectuarà una ordenació i regulació d'activitats a fi d'aconseguir un desenvolupament racional i equilibrat de les mateixes, compatible amb els objectius d'aquest Pla, i en prevenció de la possible generació d'impactes sobre els ecosistemes de la Serra Calderona.
2. L'elaboració del PRUG haurà de tenir en compte, específicament, les directrius sobre desenvolupament i gestió del PORN contingudes en els capítols I a VI del present Títol IV d'aquestes Normes.
3. En relació amb allò que disposa les Normes Particulars d'aquest PORN respecte de la regulació d'usos i activitats en l'àmbit de la Zona de Protecció, les determinacions que establisca el Pla Rector d'Ús i Gestió podran modificar el que disposa aquestes Normes únicament quan suposen una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Infraccions i sancions
D'acord amb el que establix la Llei de l'Estat 4/89, de Conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre, i en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, tota infracció al que disposa el present PORN generarà responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o d'un altre ordre en què puguen incórrer.
Segona. Declaració d'Interés Comunitari
Sense perjudici de la necessitat de declaració d'Interés Comunitari en les actuacions que el requerixen d'acord amb la Llei 4/1992 sobre sòl no urbanitzable i del que disposa les Normes Particulars d'aquest PORN, les activitats en sòl no urbanitzable per a les quals s'exigix la dita declaració quan es realitzen en sòl no urbanitzable inclòs en la Zona de Protecció (ZP), són les següents:
– Albergs de caràcter social.
– Instal·lacions permanents d'allotjament i restauració.
– Centres esportius, recreatius i d'oci.
– Botigues d'artesania i productes agrícoles.
– Centres d'activitats culturals, beneficoassistencials i religioses sense ànim de lucre.
– Construcció o edificació vinculada a la defensa nacional.
– Centres sanitaris i científics.
– Obres i instal·lacions pròpies de les xarxes de subministrament i comunicacions de titularitat privada.
– Centres d'ensenyança i culturals lligats al medi.
Tercera. Règim d'Avaluació d'Impacte Ambiental
1. L'aplicació del règim d'Avaluació d'Impacte Ambiental, d'acord amb els continguts i procediments previstos en la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental i el seu Reglament (Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat) i el RD Legislatiu 1302/1986, de 2 de juny d'Avaluació d'Impacte Ambiental, serà obligatòria per a aquelles activitats i projectes que puguen incidir negativament sobre els valors ambientals paisatgístics i ecològics de l'àmbit del PORN, així com sobre els recursos naturals en els quals se sustenten estos valors.
1.1) Declaració d'Impacte Ambiental:
A més de les obres, instal·lacions o activitats compreses en l'annex I del Decret 162/1990, queden sotmeses en l'àmbit del PORN a Avaluació d'Impacte Ambiental:
– Repoblacions forestals sobre superfícies que excedisquen de 25 hectàrees.
– Moviments de terres (desmuntes, aterrassaments i farciments) quan afecten a superfícies superiors a 10 hectàrees.
1.2) Estimació d'Impacte Ambiental:
A més de les obres, instal·lacions o activitats compreses en l'annex II del Decret 162/1990, queden sotmeses en l'àmbit del PORN a Estimació d'Impacte Ambiental, quan no precisen de Declaració d'Impacte- Ambiental, les següents:
a) Actuacions relacionades amb l'explotació dels recursos vius
– Desmuntes, aterraments i farciments sempre que afecten a zones amb pendent mitja igual o superior al 30%, o pendent mitja igual o superior al 15% en superfícies superiors a 10.000 m² o que suposen el maneig de volums superiors a 10.000 m³. Quan no estiguen sotmeses a Avaluació d'Impacte Ambiental.
– Introducció de noves espècies vegetals o animals, excepte en el cas dels cultius agrícoles.
– Rompudes de terrenys forestals, qualsevol que siga la seua superfície, quan no haja de sotmetre's a avaluació d'impacte.
b) Actuacions de caràcter turístico-recreatiu
– Instal·lacions esportives distants més de 500 metres de sòl urbà o urbanitzable.
c) Construccions i edificacions públiques singulars
– Quan es realitzen en sòl no urbanitzable.
d) Actuacions de caràcter infrastructural
– Instal·lacions vinculades al sistema general de telecomunicacions.
– Xarxes i infrastructura de transport d'energia.
– Canalització de barrancs i llits fluvials i regeneració de riberes, així com construcció de preses o dics, incloent les actuacions de restauració hidrológico-forestal.
– Agrupació de finques forestals i parcel·laries.
– Carreteres, camins i pistes forestals i la seua ampliació quan no estiguen sotmeses a Declaració d'Impacte Ambiental.
– Xarxes d'abastiment d'aigües i sanejament.
– Dipòsits d'aigua.
2. Criteris d'avaluació d'impacte ambiental.
En la valoració d'impactes i de la viabilitat dels projectes, seran criteris bàsics d'avaluació, entre altres, els següents:
a) La magnitud del projecte o superfície afectada mesura en relació amb la superfície global de la zona definida en el PORN, o ecosistema sobre el qual es realitza la transformació.
b) L'abast que puga tenir l'actuació a nivell de conjunt d'ecosistemes semblants o complementaris i la resta d'espais naturals de la Serra d'Irta i el seu entorn amb els quals hi ha interrelacions significatives i que pogueren veure's afectats.
c) El valor ecològic, en raó de la diversitat, singularitat o raresa, dels biòtops, espècies florístiques i/o faunístiques i altres elements i recursos sobre els quals incidisca l'actuació.
d) La intensitat dels impactes i la seua persistència una vegada connexió l'actuació, ja en la fase d'explotació.
e) La pèrdua de qualitat global, fins i tot, tenint en compte l'esmorteïment de les mesures correctores.
f) El grau d'irreversibilitat de l'actuació.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Els instruments d'ordenació territorial o física existents que resulten contradictoris amb el present PORN hauran d'adaptar-se a aquest en un termini de dos anys, des de la seua aprovació. Mentrestant l'adaptació no tinga lloc les determinacions del PORN s'aplicaran, en tot cas, prevalent sobre els instruments d'ordenació territorial o física existents sempre que les seues determinacions signifiquen un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte d'aquest PORN.
APÈNDIX I
FITXES D'ACTUACIÓ PER A L'EXECUCIÓ DEL P.R.U.G.
A. PROGRAMA DE FOMENT I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA I SOCIAL EN LA SERRA CALDERONA
Denominació:
A.1. ELABORACIÓ I EXECUCIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIONS PER AL FOMENT I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA I SOCIAL EN L'ÀMBIT DEL PORN
Definició de l'actuació:
Elaboració de directrius detallades per al disseny global i l'execució del programa.
Redacció del programa d'actuacions, amb caràcter de pla sectorial en desenvolupament del PORN
Execució inicial del programa, d'acord amb les prioritats identificades.
Criteris i objectius:
Desenvolupament i execució de les directrius indicades en el Títol VII., apartat: Directrius per al foment i el desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en la Serra Calderona. I, en concret:
a) L'actuació pública es dirigirà a crear les condicions econòmiques, socials i culturals que atraguen i consoliden la inversió i l'actuació privada, tant local com externa a l'àrea. Per a això s'executarà un programa d'incentius especials.
b) Les actuacions es dirigiran a corregir i superar les disfuncions de l'estructura productiva, tant en les àrees d'intensificació d'activitat (urbanisme de 2a residència, transformacions agràries) com en les zones socioeconòmicament deprimides. Per a això s'impulsarà un model de desenvolupament socioeconòmic en funció de les potencialitats aparents i ocioses del medi natural i rural tradicional.
c) S'estendrà cap a l'increment del valor afegit de la producció i dels recursos locals, per mitjà de l'augment de la qualitat del sector servei (ús públic) i del sector primari (agrícola, forestal i ramader), millorant així mateix els llits de comercialització i de difusió dels productes (etiqueta ecològica i altres vies).
d) Es millorarà la xarxa pública d'infrastructures, servei i equipaments socials. Propiciant el manteniment, la qualitat i l'accessibilitat als servei públics en els municipis més desfavorits del sector nordoccidental i de l'interior de la Serra, a un nivell equiparable a què posseïxen municipis del sector oriental i meridional.
e) Es potenciarà especialment la formació i capacitació local en les matèries relacionades amb el desenvolupament sostenible, l'ús públic i la conservació del medi.
f) S'afavorirà el manteniment i desenvolupament de les principals activitats tradicionals, compatibles amb els objectius de conservació, per mitjà de l'adopció de mesures de suport a la innovació tecnològica, transformació i comercialització dels productes, que asseguren la rendibilitat de les mateixes.
g) Es fomentarà el desenvolupament sostingut i manteniment de la pluriactivitat:
– Especial atenció al foment de l'ús públic, entés com a medi per a la posada en valor de recursos ociosos o infraexplotats. Es fomentarà especialment el gaudi conscient i ordenat dels valors naturals i culturals, reconduint en part l'actual afluència turística i creant les condicions per a iniciar noves vies d'ús públic més conscienciat. Aquesta línia d'actuació permetrà la regeneració i rehabilitació de valors naturals i d'elements del patrimoni cultural del medi rural: edificacions, paisatges rurals i altres elements construïts.
– Manteniment i foment de l'agricultura, ramaderia i de l'activitat forestal de manera ordenada.
– Desenvolupament compatible de les activitats agràries, industrial-artesanal, comercial i turística, estretament complementàries.
h) Aquesta diversificació es correspon amb la meta de la "preservació de la diversitat genètica" que planteja la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres: preservació de la diversitat i singularitat vegetal, de la riquesa faunística, així com del patrimoni ecològic i cultural.
i) La diversificació d'activitats es correspon així mateix amb un plantejament integrat de la protecció; les activitats d'esbargiment, i l'explotació agrària i silvícola, han d'arribar a ajudar-se mútuament.
j) S'afavorirà el reconeixement d'aquesta diversitat i la instrumentació de polítiques diferenciades, especialment en matèria de formació i ocupació per a estes zones, que arrepleguen aqueix concepte de pluriactivitat.
k) S'atorgarà un reconeixement especial i preferencial als productes derivats dels aprofitaments anteriors, instrumentalitzant mesures d'ajuda a la comercialització que es recolzen en la seua alta qualitat.
l) S'afavorirà la generació d'ocupació relacionat amb la gestió del medi, especialment en els municipis més desfavorits o amb saldos mediratoris negatius.
Responsables de l'execució:
Administració Autonòmica, Ajuntaments i agents socials i econòmics privats i mixtos. L'execució podrà assignarse a la fundació que en el seu cas es constituisca.
Denominació:
A.2. PROGRAMA ESPECÍFIC D'ACTUACIONS PER A LA DIVERSIFICACIÓ I REVALORACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
Definició de l'actuació:
Elaboració i execució inicial d'un programa d'actuacions específic per al sector agrari que contribuïsca a diversificar i valorar la seua producció en el marc d'una estratègia d'aprofitament sostenible dels recursos. El programa es pot descompondre en un conjunt d'aqueixos d'intervenció:
– Dinamització de l'agricultura i ramaderia ecològiques.
– Plantes aromàtiques i medicinals.
– Artesania agroalimentària.
– Creació d'una marca de qualitat i imatge territorial.
Criteris i objectius:
a) Dinamització de l'agricultura i ramaderia ecològiques.
Les característiques de la zona són favorables a l'orientació ecològica en la producció agrícola i ramadera. La tendència en el futur de les subvencions comunitàries al sector primari es dirigix ja cap a la producció ecològica, primant la qualitat front la quantitat.
D'acord amb la Conselleria d'Agricultura i en aplicació del Reglament de Desenvolupament Rural de la Unió Europea hauran d'establir-se les corresponents línies de subvenció per al finançament del Programa.
b) Plantes medicinals
La demanda del mercat farmacèutic de matèries primeres d'origen vegetal en substitució de la síntesi química de laboratori per a l'elaboració de medicaments fa de les plantes medicinals una possibilitat d'inversió en el sector primari, acord, d'altra banda, amb el mandat de la PAC, que propugna la diversificació de la producció agrària, orientada a incrementar els cultius no alimentaris. Aquesta actuació també requerix el cofinançament de la Conselleria d'Agricultura i de la Unió Europea a través del Reglament de Desenvolupament Rural.
c) Centre d'artesania agroalimentària
Es tracta d'una actuació que, aprofitant el potencial de turisme i oci que té la zona, se orient a l'elaboració de productes locals de qualitat, combinant accions de:
– formació de recursos humans amb potencialitat per a la creació de menuts tallers artesanals;
– assistència tècnica a empresaris i artesans;
– investigació de nous productes i control de qualitat dels mateixos;
– comercialització en punts de venda permanents i distribuïts per la Serra Calderona, constituint una xarxa de distribució i venda;
– promoció de productes artesanals de la Serra Calderona.
d) Creació de marca de qualitat i imatge territorial
Es tracta d'identificar amb una imatge de marca al conjunt de productes i servei procedents de la Serra Calderona i l'elaboració o de la qual realització siga compatible amb els objectius de conservació assenyalats en el PORN. Compta amb enormes possibilitats de mercat i està molt relacionat amb el desenvolupament d'internet i el seu il·limitat camp comercial.
Responsable de l'execució:
Conselleria de Medi Ambient / Conselleria d'Agricultura / Ajuntaments / Agents socials i econòmics. L'execució podrà assignarse a la fundació que en el seu cas es constituisca.
B. PROTECCIÓ DE RECURSOS I DEL DOMINI PÚBLIC
Denominació:
B.1. CONSERVACIÓ ACTIVA DELS VALORS AMBIENTALS I CULTURALS DEL MEDI RURAL
Definició de l'actuació:
Inventari i catalogació del patrimoni natural i cultural de l'àmbit del PORN.
Estudi dels elements inventariats per a definir estratègies específiques de conservació i la seua possible utilització sostenible com a recurs per al desenvolupament d'activitats econòmiques.
Delimitació i senyalització del patrimoni i domini públic (llits fluvials, forests i vies pecuàries) per a facilitar les tasques de conservació i gestió d'aquests espais.
Definició de prioritats d'adquisició per a incrementar el patrimoni públic de terrenys forestals per a facilitar la seua conservació i gestió i l'ús públic.
Criteris i objectius:
a) Conservació de la flora i fauna de la Serra Calderona:
– Millorar el coneixement que es té de la vegetació i fauna de la Serra i, particularment, en relació amb la seua evolució com a conseqüència dels incendis forestals haguts en la zona.
– Revisió i actualització dels estudis florístics i faunístics existents i realització d'un inventari d'espècies i formacions singulars (endèmiques, rares, amenaçades o vulnerables) que puguen ser mereixedores d'un seguiment i protecció particular.
– Avaluar les perspectives de recuperació dels hàbitats, formacions i poblacions degradats i, si és procedent, proposar les mesures necessàries per a aconseguir una adequada regeneració i recuperació d'acord amb els criteris assenyalats en aquest PORN
– El resultat servirà per a realitzar una política forestal i cinegètica que contemple la protecció i millora dels valors biològics de la Serra i recolzarà les futures revisions i actualitzacions del Pla Forestal de la Serra Calderona i dels plans d'aprofitament cinegètic.
b) Conservació d'elements d'interés paisatgístic i cultural:
– Estudi i inventari de les principals fites i elements singulars d'interés natural, cultural i paisatgístic situats en el medi rural, definint els perímetres de protecció corresponents per a cada u d'ells sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
– Identificació dels usos o activitats que actualment incidixen negativament sobre la conservació i visualització dels elements catalogats, proposant les mesures necessàries per a la seua eliminació o condicionament. Es facilitaran les tasques de vigilància i control i l'aplicació de la normativa de protecció del patrimoni cultural i del paisatge assenyalades en el PORN
– Es prestarà especial atenció, quant a la protecció del seu entorn i al disseny d'accions per a la seua restauració o adequació, a les fonts i miradors, així com a les zones d'ús públic, com a suport al desenvolupament d'activitats econòmiques relacionades amb l'activitat turística.
– En el cas d'elements d'interés arquitectònic, històric o cultural es definiran les accions necessàries per a garantir la seua conservació o rehabilitació.
c) Delimitació i senyalització del patrimoni i domini públic.
– Fitació i delimitació dels llits públics, definint-se les zones de servitud i policia. Tindran prioritat les rambles de Rovira, Somat, Artaix, Vint-i-quatre i Escarihuela i els barrancs de La Torrecilla, Pla, Gátova, Olocau, Pedralvilla, Cirerer i Náquera.
– Classificació, delimitació i conservació de les vies pecuàries i muntanyes públics existents en l'àmbit del PORN, considerant, així mateix, les concessions d'ocupació actualment vigents i la seua data de caducitat, així com les ocupacions no autoritzades i les mesures necessàries per a la recuperació del domini públic.
– Propostes per a la seua utilització amb fins recreatius i d'ús públic del patrimoni públic.
d) Programa d'adquisició de terrenys forestals.
– Definició de prioritats per a la incorporació al patrimoni públic de terrenys forestals a fi de facilitar els objectius de protecció i millora del medi natural i l'ús públic. Aquesta adquisició es pot escometre per qualsevol dels mitjans previstos per la legislació forestal, incloent la incorporació de terrenys abandonats que no figuren inscrits en el Registre de la Propietat.
– Els criteris de prioritat per a l'adquisició de terrenys forestals hauran de considerar les següents condicions:
· Terrenys sense vocació productiva però d'alt valor ecològic.
· Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
· Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració.
· Terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat de la Generalitat.
· Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
· Terrenys inclosos en l'àmbit per al que es proposa en aquest Pla la declaració d'espai protegit.
· Terrenys declarats com a Forests Protectors d'acord a la legislació forestal vigent.
Responsable de l'execució:
Conselleria de Medi Ambient, Conselleria de Cultura, Ajuntaments i Organisme de Conca
C. REGULACIÓ D'ACTIVITATS
Denominació:
C.1. ORDENACIÓ I FOMENT DELS USOS I APROFITAMENTS EN TERRENYS FORESTALS
Definició de l'actuació:
Elaboració d'un Pla d'Aprofitament Ramader que ordene la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals.
Estudi de l'activitat cinegètica i elaboració de directrius i proposta d'accions perquè el seu desenvolupament siga compatible amb la conservació de la fauna i la realització d'activitats d'ús públic.
Estudi de l'activitat minera i redacció d'un programa de condicionament i restauració d'àrees afectades per l'activitat.
Estudi dels impactes ambientals produïts per les activitats i aprofitaments en terrenys forestals i redacció d'un programa d'actuacions per a la seua correcció.
Estudi de l'ús públic existent en l'àmbit del PORN i elaboració de directrius i programa d'actuacions per al foment i ordenació d'aquest ús.
Criteris i objectius:
a) Ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals perquè siga compatible amb la conservació del muntanya i potenciant l'elaboració de productes de qualitat; contribuint, al mateix temps, al control de la vegetació per a reduir els riscos d'incendi forestal. S'hauran d'establir, almenys, les següents condicions:
– Delimitació d'àrees fitades.
– Disseny d'un programa de foment d'espècies farratgeres.
– Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
– Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
– Disseny de les infrastructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del bestiar, etc.).
b) Ordenació de l'activitat cinegètica i senyalització de zones de refugi per a garantir la protecció de la fauna i el desenvolupament d'activitats d'ús públic en terrenys forestals. S'hauran de tenir en compte les següents condicions:
– Delimitació de zones de refugi de caça en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú existents en l'àmbit de l'espai natural protegit proposat i en terrenys no tancats de l'àmbit del PORN d'especial interés faunístic..
– Foment de la declaració de vedat en terrenys d'aprofitament comú no susceptibles de ser considerats com a refugi.
– Senyalització de les zones de refugi, no susceptibles d'aprofitament cinegètic, a fi d'evitar que, per desconeixement, es practique la caça fora de les zones fitades.
– Establiment de directrius i accions per al sosteniment o reforç de poblacions d'espècies cinegètiques que garantisquen el manteniment de la puresa genètica i bravura d'aquestes.
c) Avaluació de l'estat de les explotacions i concessions mineres per a facilitar l'aplicació de les directrius i condicions establides en el PORN sobre aquesta matèria. Es tindran especialment en consideració els següents aspectes:
– Localització d'explotacions mineres abandonades definitivament i establiment de directrius i accions necessàries per a la seua restauració ambiental i paisatgística o condicionament per al desenvolupament d'activitats d'ús públic.
– Estudi dels projectes de restauració de les explotacions existents per a facilitar el seu seguiment i introducció de les modificacions que s'estimen convenients per a la seua adequació paisatgística o ambiental.
d) Correcció d'impactes ambientals.
– Elaboració d'un inventari d'impactes produïts per l'existència d'infrastructures, abocadors i construccions no integrades en el medi en què es troben, susceptibles d'incrementar el risc d'erosió o de contaminació hídrica, a més d'afectar al paisatge.
– Proposta de les mesures correctores o d'integració més adequades a cada cas, elaborant un programa d'actuació precís per a la seua posterior execució.
e) Ordenació de l'ús públic per mitjà de la redacció d'un Pla d'Ús Públic que establirà el marc en què hauran de desembolicar-se els instruments i actuacions que es desenrotllen en el futur per a facilitar el gaudi públic dels valors naturals i paisatgístics de la Serra. El Pla haurà d'ajustar-se als criteris assenyalats en les Directrius d'Ús Públic arreplegades en el Títol VII (Directrius Generals) de les Normes d'aquest PORN i haurà de contenir, almenys, els següents aspectes:
– Anàlisi i tipificació de la demanda.
– Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
– Inventari d'infrastructures i equipaments existents per a ús públic.
– Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
– Localització de les instal·lacions i equipaments.
– Proposta d'elements assenyalitzadors homogenis.
– Directrius per a l'elaboració dels projectes.
– Programació de les actuacions previstes.
– Cost econòmic d'aplicació.
– Fórmules de finançament i gestió.
– Regulació de l'ús públic en base a la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
– Identificació de les instal·lacions i equipaments recreatius, sendes, etc., actualment existents, que siguen contradictoris amb els seus objectius o suposen un perjudici sobre els elements naturals que cal protegir i hagen de ser preparades o eliminades.
Responsable de l'execució:
Conselleria de Medi Ambient / Conselleria d'Agricultura / Ajuntaments / Agents socials i econòmics. L'execució podrà assignarse a la fundació que en el seu cas es constituisca.
Denominació:
C.2. ORDENACIÓ FORESTAL I PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS
Definició de l'actuació:
Elaboració d'un Pla de Prevenció d'Incendis Forestals que establisca un conjunt de directrius i accions dirigides a evitar els incendis i a minimitzar els danys produïts per aquests.
Elaboració d'un Pla Forestal de la Serra Calderona que establisca les directrius i accions precises per a potenciar la conservació de la massa forestal i, si és procedent, aprofitament, així com la protecció enfront d'incendis.
Criteris i objectius:
a) Dotar a l'àmbit del PORN d'un marc estratègic per a escometre les actuacions necessàries de prevenció d'incendis considerant l'àmbit del PORN com una unitat territorial homogènia, evitant els conflictes derivats del seu caràcter interprovincial. El Pla de Prevenció d'Incendis Forestals haurà de contenir, almenys, els següents aspectes:
– Inventari, valoració i planificació dels mitjos de defensa i lluita contra incendis forestals (xarxa vial jerarquitzada en funció del seu trànsit, xarxa de vigilància fixa i mòbil, xarxa d'infrastructures de defensa contra incendis, etc.).
– Zonificació del territori en funció del risc d'incendi.
– Criteris bàsics per als plans locals de cremes.
– Assenyalament de les zones agrícoles enclavades o confrontants amb masses forestals el manteniment del qual afavorisca la diversificació del paisatge rural i actue com a àrea tallafocs, contemplant-se les subvencions necessàries per al seu manteniment.
– Assenyalament de les zones i camins en què es limita l'accés i trànsit de vehicles i persones.
– Estudi de les tradicions locals amb respecte a l'ús del foc.
– Sistemes d'alerta i detecció. Accions d'extinció.
– El voluntariat ambiental.
– Directrius d'actuació i programació d'accions previstes en prevenció d'incendis, amb indicació de la forma i els terminis d'execució. S'inclourà, almenys:
· Accions de conciliació d'interessos amb les activitats agràries, cinegètiques, recreatives, etc.
· Vigilància dissuasòria.
· Tractament de la vegetació.
· Infrastructures viàries.
· Punts d'abastiment d'aigua.
· Manteniment d'àrees d'agricultura marginal.
– Pla económicofinancer.
– El model de gestió haurà de plantejar-se en una línia de consens i, si fora possible, de compromís financer amb els ajuntaments.
– El Pla de Prevenció d'Incendis Forestals servirà de base a la realització dels Plans Locals de Prevenció d'Incendis Forestals previstos en la legislació forestal, els quals establiran l'organització dels recursos la titularitat dels quals corresponga a l'Ajuntament, així com d'aquells que puguen ser-li assignats, bé pel Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, al qual queden subordinats, bé per qualsevol altre mig. El seu contingut haurà d'arreplegar:
· Organització de sistemes d'articulació amb altres administracions.
· Zonificació del territori municipal en funció del risc d'incendi, en coordinació amb el Pla Sectorial.
· Establiment de l'organització i funcionament dels grups de voluntaris.
· Especificació de procediments d'informació a la població.
· Previsió de les actuacions necessàries en cas de sinistre, contemplant el subministrament d'aliments, punts d'emergència i passos per a la mobilització general.
b) Dotar a l'àmbit territorial del PORN d'un marc estratègic homogeni, en el que es definisquen els criteris i les accions, tant de reforestació com de gestió de la massa forestal, que s'han d'aplicar per a aconseguir la seua recuperació des de la perspectiva d'aconseguir la màxima diversitat i funcionalitat ecològica, sense renunciar als possibles aprofitaments que siguen compatibles amb la conservació. Aquest pla haurà de considerar, almenys, els següents aspectes:
– Concretar les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal previst en la Llei Forestal, delimitant àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'aquestes àrees s'establiran les prevencions i determinacions precises per a potenciar la seua conservació i, si és procedent, aprofitament, així com la protecció contra incendis.
– Establiment dels criteris a què s'hauran de sotmetre els Programes de Gestió i Millora Forestal i els Projectes d'Execució previstos en els articles 25 i 26 de la Llei Forestal, l'objectiu principal dels quals serà potenciar l'evolució progressiva cap a la vegetació climàcica per mitjà d'un enriquiment del matoll i el desenvolupament d'una estructura pluriestratificada. En terrenys particulars, l'objectiu serà la realització d'actuacions per a millorar els aprofitaments forestals, sempre que això no impedisca l'èxit de l'objectiu principal assenyalat anteriorment.
– Identificació dels terrenys forestals de propietat privada que hagen de considerar-se com a Forests Protectors d'acord amb els criteris exposats en aquest PORN i la legislació forestal; així com aquells terrenys que hauran d'incloure's en el Programa d'Adquisició de Terrenys Forestals.
– Establiment d'un règim d'ajudes a propietaris per a tasques de conservació i millora, d'acord amb els criteris que determine el propi Pla.
– A més dels criteris assenyalats en aquest PORN respecte de la gestió forestal, el Pla Forestal haurà de considerar allò que s'ha assenyalat pel Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals, el qual haurà de servir sempre com a referència per a les seues determinacions.
Responsable de l'execució:
Conselleria de Medi Ambient / Ajuntaments / Agents socials i econòmics. L'execució podrà assignarse a la fundació que en el seu cas es constituisca.
D. GESTIÓ DE L'ESPAI NATURAL PROTEGIT
Denominació:
D.1- GESTIÓ DE L'ESPAI NATURAL PROTEGIT.
Definició de l'actuació:
Elaboració del Pla Rector d'Ús i Gestió d'acord amb el que disposa l'article 31 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Disseny i execució d'un programa d'informació, difusió i sensibilització sobre els valors naturals i culturals de la Serra i la necessitat de la seua conservació.
Criteris i objectius:
a) El contingut mínim a què haurà d'ajustar-se el PRUG del Parc Natural de la Serra Calderona és l'arreplegat en l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana i s'haurà de tramitar d'acord al que assenyala l'article 41 de la dita Llei. En tot cas, el PRUG s'ajustarà al que preveu el Títol VI de les Normes d'aquest PORN i deurà:
– Desenvolupar les directrius i actuacions que per a l'àmbit de l'espai protegit s'establixen en aquest PORN, especialment en relació amb les activitats d'ús públic i les activitats d'investigació i conservació de la naturalesa.
– Ordenar i regular les activitats a fi d'aconseguir un desenvolupament racional i equilibrat de les mateixes, compatible amb els objectius de protecció d'aquest Pla, i en prevenció de la possible generació d'impactes sobre els ecosistemes.
– Establir l'òrgan més adequat per a la gestió de l'espai natural protegit. Dins de les funcions que se li assignen, es tindrà en compte la possible concentració de competències en el mateix per a efectuar un seguiment conjunt del PORN i del PRUG
– El PRUG només podrà modificar el que disposa les normes d'aquest PORN quan supose una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics.
b) El programa d'informació i sensibilització tindrà com a principals objectius difondre els valors a protegir i el règim d'usos existent i facilitar l'acceptació social de la política de conservació aplicada. Aquest programa inclourà:
– Senyalització de l'àmbit de l'espai natural protegit i de les zones d'ús públic amb l'objectiu de facilitar les tasques de vigilància i control i el compliment de la normativa de regulació d'usos assenyalada en el PORN i en els plans sectorials.
– Difusió de la informació sobre la zona i en particular la resultant dels estudis i inventaris descrits en l'apartat C d'aquest Programa, adequant-la a les característiques dels receptors, distingint entre:
· La població en general, on la informació anirà orientada a la conscienciació sobre l'existència d'un patrimoni natural i cultural i la necessitat de conservar-lo. Es realitzarà per mitjà de publicacions, jornades, visites, etc.
· Sectors amb interessos específics: investigadors, col·legis, universitat, administració autonòmica, administració local, inversors privats, etc.
– El Pla d'Ús Públic (D1) definirà criteris de senyalització i informació per a les zones d'ús públic que podran ser desenrotllats pel programa d'informació i difusió.
– Responsable de l'execució:
Conselleria de Medi Ambient / Ajuntaments / Agents socials i econòmics. L'execució podrà assignarse a la fundació que en el seu cas es constituisca.
APÈNDIX II
Glossari de definicions i conceptes
1. Actuacions relacionades amb l'explotació dels recursos vius
1.1. Tractaments silvícoles
– Tallada arreu:
Solament una tala per a l'extracció de tota la massa, amb reproducció ben artificial, o bé per germinació natural de llavors procedents de masses adjacents o dels arbres baixats durant la tala.
– Tallada d'alliberament:
Curtes que es realitzen en masses jóvens a fi d'alliberar els arbres millors dels individus no desitjables de la mateixa edat, que els recobrixen o poden arribar a fer-ho.
– Clarida de peus i aclarida de plançons:
Tales realitzades a fi d'estimular el creixement dels arbres que resten i augmentar la seua producció.
– Aclarida de millora:
Es realitzen en les masses a fi de millorar la seua qualitat i composició una vegada passada la fase de brot, extraient del vol principal els peus d'espècies, formes o condicions no desitjables.
– Tallada de recuperació:
Es realitzen a fi d'extraure els arbres morts o lesionats per agents perjudicials.
– Tallada de protecció fitosanitària:
Es realitzen per a eliminar els peus que han sigut atacats o es troben en perill imminent d'atac per insectes perillosos o fongs.
– Esporgues:
Extracció de les branques dels arbres per a adequar l'arbre a fi i efecte que aquest produisca més productes útils (fruits, llavors, suro, etc.).
– Esporgues de formació:
Eliminació per mitjà d'instrument tallant de la part aèria de mates o peus jóvens mal conformats o abaldufats, per a aconseguir un nou vol de les mateixes espècies amb les característiques desitjables.
– Estassada:
Eliminació de la part aèria de la vegetació existent.
– Arrabassament:
Eliminació de la part aèria i sistema radical de la vegetació existent.
– Esbrossament:
Eliminació de la part aèria i una menuda part del sistema radical de la vegetació existent.
– Tallada de selecció:
Curtes que es realitzen sobre individus aïllats, menuts bosquets o faixes estretes a intervals relativament curts, per a afavorir la repoblació contínua mantenint la massa irregular.
– Millora del matollar:
Eliminació selectiva d'espècies pioneres i repoblació artificial amb espècies arbustives rebrotadores pròpies de les formacions més avançades.
1.2. Tanques o closes de caràcter cinegètic
S'entén per aquest nom totes aquelles tanques que pels seus materials i/o disseny suposen una barrera que dificulte la lliure circulació de la fauna. S'inclouen, dins d'aquesta categoria, entre altres, les tanques de malla.
1.3. Tanques o closes pecuàries
S'entén per tals totes aquelles tanques que tinguen com a fi la guarda del bestiar.
1.4. Desmuntes, aterraments, farciments
En general s'inclouen ací tots aquells moviments de terres que suposen la transformació de la coberta vegetal i edàfica del sòl, alterant o no les seues característiques morfotopogràfiques. No serà necessària la llicència urbanística per a aquells moviments de terres el fi dels quals siga la renovació o millora de pastures o l'agricultura.
1.5. Captacions d'aigua
Es consideren ací aquelles obres i/o instal·lacions a l'efecte de possibilitar o aconseguir captacions d'aigua subterrània o superfícies. S'inclouen dins d'aquestes, entre d'altres, els menuts embassaments d'aigües superficials per a l'abastiment i utilització de les pròpies explotacions, així com qualsevol tipus de sondeig o pou per a la captació d'aigües subterrànies.
1.6. Obres o instal·lacions annexes a l'explotació
S'inclouen en aquesta denominació aquelles instal·lacions o edificacions directament necessàries per al desenvolupament de les activitats agràries, tal com magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, paridores, vaqueries, no inclosos específicament amb un altre concepte.
1.7. Instal·lació o Construcció d'hivernacles
Construccions o instal·lacions fixes o semipermanents per a l'abric cobert de cultius forçats.
1.8. Infrastructura de servei a l'explotació agrària
Es consideren com tals a aquelles infrastructures (elèctriques, viàries, d'abastiment o sanejament, etc.) que han de desenvolupar-se per al servei d'una explotació o d'un reduït nombre d'elles. En general suposaran obres de connexió entre determinades explotacions i els sistemes generals que els servixen o poden servir-li.
1.9. Abocadors de residus agraris
Són aquells usos i/o adequacions per a l'abocament de residus (orgànics o inorgànics; sòlids o líquids) d'una determinada explotació agrària o de les primeres transformacions que en la mateixa es desenrotllen.
1.10 Construccions fixes per a la caça
Es referix a qualsevol tipus de construcció d'obra de fàbrica destinada al cau i espera de caçadors.
1.11 Infrastructura de servei a l'explotació de la forest.
S'inclouen en aquest concepte aquelles infrastructures (pistes forestals, vies de saca, etc.) que han de desenvolupar-se per al servei de l'explotació i gestió de la forest, així com aquelles necessàries per a la prevenció i extinció d'incendis (torres de vigilància, preses d'aigua, etc.).
2. Actuacions relacionades amb l'explotació dels recursos miners
2.1. Extracció d'arenes o àrids
Moviment de terres per a l'extracció d'arenes i àrids de tota classe.
2.2. Extraccions mineres a cel obert
Excavacions a cel obert per a l'extracció de roques industrials.
2.3. Extraccions mineres subterrànies
Excavacions subterrànies per a l'extracció de minerals.
2.4. Instal·lacions annexes a l'explotació
Comprén les edificacions i instal·lacions de maquinària pròpies per al desenvolupament de l'activitat extractiva, o per al tractament primari d'estèrils o minerals.
2.5. Infrastructures de Servei
Es consideren com tals a aquelles infrastructures (elèctriques, viàries, d'abastiment o sanejament, etc.) que han de desenvolupar-se per al servei d'una determinada explotació minera.
2.6. Abocaments de residus
Usos o actuacions per a l'abocament de residus de l'activitat minera.
3. Construccions i edificacions industrials
3.1. Magatzems de productes no agraris
Comprén els establiments per al magatzematge de productes no agraris diversos, incloent els destinats a l'abastiment de les activitats agràries o semblants.
3.2. Indústries incompatibles en el medi urbà
S'inclouen ací tots aquells establiments que per la seua perillositat o insalubritat requerixen condicions d'aïllament impropis del medi urbà.
3.3. Instal·lacions industrials lligades a recursos agraris
Comprén totes les instal·lacions de transformació dels productes agraris obtinguts a través de l'aprofitament econòmic dels recursos territorials de l'entorn. No s'inclouen dins d'aquesta categoria les instal·lacions per a la primera transformació de productes al servei d'una sola explotació. S'inclouen concretament les almàsseres, sucreres i destil·leres.
3.4. Infrastructura de servei
Es referix a aquelles obres infrastructurals necessàries per al desenvolupament de determinada activitat industrial.
4. Actuacions de caràcter turístico-recreatiu
4.1. Adequacions naturalistes
Inclou obres i/o instal·lacions menors, en general fàcilment desmuntables, destinades a facilitar l'observació, estudi i gaudi de la naturalesa, tals com sendes i recorreguts per a vianants, casetes d'observació, etc.
4.2. Adequacions recreatives
Obres o instal·lacions destinades a facilitar les activitats recreatives en contacte directe amb la naturalesa. En general comporten la instal·lació de taules, bancs, graelles, dipòsits de fem, instal·lacions no permanents de restauració, casetes amb servei, jocs infantils, àrees per a aparcaments, etc. Exclouen construccions o instal·lacions de caràcter permanent.
4.3. Parc Rural
Conjunt integrat d'obres i instal·lacions no mecàniques en el medi rural destinat a possibilitar l'esplai, recreació i la realització de jocs a l'aire lliure. Suposa la construcció d'instal·lacions de caràcter permanent.
4.4. Instal·lacions esportives en el medi rural
Conjunt integrat d'obres i instal·lacions dedicades a la pràctica reglamentària de determinats esports (p.ex. polisportius coberts, etc.). Poden comptar amb instal·lacions apropiades per a l'acomodament d'espectadors. S'inclouen així mateix les piscines encara que no tinguen característiques reglamentàries.
4.5. Albergs de caràcter social
Conjunt d'obres i instal·lacions emplaçades en el medi rural a fi de permetre l'allotjament a efectes del desenvolupament d'activitats pedagògiques, culturals o semblants. Poden suposar un reduït nucli d'instal·lacions de servei.
4.6. Campaments de turisme
Conjunt d'obres i adequacions a l'efecte de facilitar la instal·lació de botigues de campanya o altres allotjaments fàcilment transportables. Solen comportar àrees de servei amb instal·lacions permanents de restauració, venda d'aliments i altres productes, instal·lacions esportives i en general els propis per al desenvolupament d'activitats i servei turístics. Inclou també les zones d'acampada regulades en el Decret 233/1994 de 8 de novembre i Ordre de 23 de febrer de 1995 de la Conselleria de Medi Ambient, així com els allotjaments turístics rurals en règim d'acampada regulats en el Decret 253/1994 de 7 de desembre.
4.7. Instal·lacions permanents de restauració
En general cases de menjades o begudes que comporten instal·lacions de caràcter permanent.
4.8. Instal·lacions hoteleres
Les pròpies per a donar allotjaments, i en ocasions menjades, a persones en trànsit. Inclou per tant albergs, hostals, posades, etc.
4.9. Usos turístico-recreatius en edificacions existents
S'indiquen així els canvis d'ús cap al desenvolupament d'activitats turístiques o recreatives en edificacions ja existents. Generalment suposaran obres de renovació a efectes de facilitar la seua adaptació a la nova funció, així com les obres i equipaments que anaren necessaris per al compliment de la normativa sectorial i/o local aplicable.
5. Construccions i edificacions publiques singulars
S'entenen com tals els edificis o complexos d'edificis que sent de titularitat pública o tenint una manifesta utilitat pública han de localitzar-se en àrees rurals per a satisfer els seus objectiu funcionals. S'inclouen dins d'aquesta categoria edificis tals com centres sanitaris especials, centres d'ensenyança lligats a activitats agràries o al contacte amb el medi natural i centres culturals i edificis vinculats a la defensa nacional. S'inclouen així mateix els cementiris. Les ermites es consideren incloses en el concepte de centres culturals lligats al contacte amb el medi rural.
Els usos residencials lligats a aquests complexos no es consideren en cap cas inclosos en el concepte. L'adaptació de construccions existents a aquests usos es considerarà, als efectes d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, com nova construcció, excepte en el cas de centres d'ensenyament i culturals, que a aquests efectes es consideraran anàlegs als usos turístico-recreatius.
6. Actuacions de caràcter infrastructural
6.1. Instal·lacions provisionals per a l'execució de l'obra pública
De caràcter temporal, previstes en el projecte unitari que normalment no precisen fonamentació en massa i lligats funcionalment al fet constructiu de l'obra pública o infrastructura territorial. Es tracta sempre d'instal·lacions fàcilment desmuntables i el període d'existència del qual no sobrepassa en cap cas el de l'activitat constructiva que es troba lligat.
6.2. Instal·lacions o construccions per a l'entreteniment de l'obra pública
De caràcter permanent i previstes en el projecte unitari. Es vinculen funcionalment al manteniment de les condicions originàries de l'obra pública o la infrastructura territorial. En cap cas s'inclouen en aquest concepte els usos residencials.
6.3. Instal·lacions o construccions al servei de la carretera
Davall aquest concepte s'entenen exclusivament les estacions de servei, bàscules de pesatge, instal·lacions d'ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles), i els punts de socors en el cas de les carreteres i les àrees de servei en el cas de les autopistes.
6.4. Instal·lacions vinculades al sistema general de telecomunicacions
S'entenen com tals totes aquelles instal·lacions com a antenes emissores, repetidors de televisió, estacions de seguiment de satèl·lits, etc. que són necessàries per al normal funcionament del sistema de telecomunicacions.
6.5. Instal·lació o construcció d'infrastructura energètica
S'inclouen en el concepte d'infrastructura energètica les centrals de producció, les línies de transport d'energia d'alta tensió i les subestacions de transformació, no incloent-se la xarxa de distribució en baixa i les seues instal·lacions annexes.
6.6. Instal·lacions o construcció del sistema general d'abastiment o sanejament d'aigua
Comprén aquesta categoria totes les infrastructures i instal·lacions constitutives dels sistemes generals d'abastiment i sanejament, tals com dipòsits, canonades de conducció, canals d'abastiment, plantes de tractament d'aigües, col·lectors i plantes depuradores. No s'inclouen les instal·lacions necessàries per al funcionament de les obres, infrastructures i edificacions permeses.
6.7. Viari de caràcter general
S'entén com a tals totes aquelles vies de nova construcció que no són de servei a una instal·lació o infrastructura determinada o que són imprescindibles per a la gestió del territori, i que, en qualsevol cas, tenen una utilització general. No s'inclouen davall aquest concepte les actuacions de millora de la xarxa existent.
6.8. Obres de protecció hidrològica
S'inclouen totes les actuacions destinades a protegir el territori enfront de les avingudes (canalitzacions, plantacions d'aixares i riberes, construcció de menuts assuts, etc.).
6.9. Heliports
Instal·lacions l'única funció del qual és permetre l'aterratge, enlairadament i servei a helicòpters i autogirs, amb finalitat d'extinció d'incendis.
6.10. Abocadors de residus urbans i instal·lacions annexes
Espai tancat per a ús de dipòsit de residus urbans, industrials o agraris. S'entenen dins del mateix concepte les instal·lacions annexes de manteniment, selecció i tractament dels dits residus. Així mateix s'inclouen en aquesta categoria els dipòsits de ferralla, cementiris d'automòbils i escombraries resultants de l'obra pública.
7. Construccions residencials aïllades
7.1. Vivenda familiar lligada a l'explotació de recursos agraris
S'entén com tal l'edificació residencial de caràcter familiar i ús permanent vinculat a explotacions de superfície suficient i el promotor del qual ostenta l'activitat agrària a títol principal. Dins del mateix concepte s'inclouen les instal·lacions agràries mínimes d'ús domèstic que normalment conformen els usos mixtos en aquestes edificacions, tals com garatges, habitacions d'emmagatzemament, trulls i forns familiars, etc., sempre que formen una unitat física integrada.
7.2. Vivenda lligada a l'entreteniment de l'obra pública i les infrastructures territorials
S'entén com ta l'edificació residencial d'ús permanent o temporal previst en projecte amb la finalitat exclusiva d'atenció a infrastructures territorials.
7.3. Vivenda guarderia de complexos en el medi rural
Inclou les edificacions residencials d'ús permanent o temporal previstos en projecte amb la finalitat exclusiva d'atenció a edificis públics singulars, parcs rurals, instal·lacions esportives al medi rural, parcs d'atraccions, albergs socials o campaments de turisme.
7.4. Vivenda familiar autònoma
Edificació aïllada residencial-familiar d'ús temporal o estacionari amb fins de segona residència, d'aprofitament recreatiu o semblant, deslligat total o parcialment de l'activitat agrària circumdant. S'inclou en aquest concepte la nova construcció de vivendes familiars aïllades amb fins de residència principal i ús permanent, no incloses en els anteriors conceptes 7.1-2-3.
7.5. Vivenda lligada a explotació forestal
S'entén com tal l'edificació residencial aïllada de caràcter familiar i ús permanent vinculat a l'activitat de la guarderia forestal.
8. Altres instal·lacions
8.1. Suports de publicitat exterior
S'entenen per tals qualsevol tipus d'instal·lació que permeta la difusió de missatges publicitaris comercials.
8.2. Imatges i símbols

linea
Mapa web