Decret 93/1994, de 24 de maig, del Govern Valencià, pel qual es declara bé d'interès cultural, amb categoria de monument, el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir (València).
(DOGV núm. 2286 de 10.06.1994) Ref. Base de dades 1303/1994
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Cultura Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, patrimoni arquitectònic, protecció del patrimoni Descriptors toponímics: Alfauir
DECRET 93/1994, de 24 de maig, del Govern Valencià, pel qual es declara bé d'interès cultural, amb categoria de monument, el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir (València). [94/3852]
Mitjançant la Resolució de 3 d'octubre de 1983, de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura (BOE de 29 d'octubre de 1983), s'acordà incoar l'expedient de declaració de monument històrico-artístic de l'antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir.
L'expedient s'envià per a la seua tramitació a la Generalitat Valenciana, d'acord amb l'establert pel Reial Decret 3066/1983, de 13 d'octubre, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la Generalitat Valenciana en matèria de cultura i, en concret, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb el Decret 171/1983, de 29 de desembre, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual s'assignaren a aquesta conselleria les funcions i els serveis transferits per l'administració de l'Estat en matèria de cultura.
En conseqüència, la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, mitjançant la Resolució de 21 de maig de 1993 (DOGV de 6 de juliol de 1993), va fer pública la delimitació de l'entorn de protecció i obri període d'informació pública en l'expedient incoat per a la declaració com a monument del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir.
Acomplerts els tràmits preceptius en la incoació i instrucció de l'expedient, i atès l'informe de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, favorable a la proposta de declaració com a bé d'interès cultural amb categoria de monument del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir, és procedent efectuar aquesta declaració.
El Tribunal Constitucional, en la sentència 17/1991, de 31 de gener, estableix que correspon a les comunitats autònomes, si tenen assumides estatutàriament les competències, emetre la declaració formal de bé d'interès cultural.
El Decret 181/1991, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, estableix que l'òrgan competent per a la resolució d'expedients en matèria de béns d'interès cultural, en l'àmbit competencial de la Generalitat Valenciana, és el Govern Valencià, a proposta del conseller de Cultura. D'acord amb el decret, la consellera de Cultura proposa declarar bé d'interès cultural amb categoria de monument el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir, i a aquest afecte fa constar que s'han acomplert els tràmits preceptius en la incoació i instrucció de l'expedient, del qual es fa un extracte on figuren les dades necessàries per a la declaració i els documents gràfics corresponents.
Per això, vist l'article 31.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, i d'acord amb l'establert en la disposició transitòria sisena, en relació amb els articles 11.2, 14 i 15 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i el Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desplegament parcial de la llei, i el Reial Decret 64/1994, de 21 de gener, que modifica parcialment l'esmentat Reial Decret 111/1986, a proposta de la consellera de Cultura, després de la deliberació del Govern Valencià en la reunió del dia 24 de maig de 1994,
DECRETE
Article primer
Es declara bé i'interès cultural, amb categoria de monument, el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir.
Article segon
L'entorn de protecció afectat per la declaració de bé d'interès cultural, com a monument, del monestir de Sant Jeroni de Cotalba és definit en els annexos que formen part d'aquest decret, la documentació complementària es troba en l'expedient corresponent.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrará en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 24 de maig de 1994
El president de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
La consellera de Cultura,
PILAR PEDRAZA MARTÍNEZ
ANNEX I
Descripció històrico-artística de l'antic monestir
de Sant Jeroni de Cotalba
El monestir s'alça sobre el tossalet de Cotalba, en el terme d'Alfauir, en un entorn natural privilegiat i a uns vuit quilòmetres de Gandía.
Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu remarcat per la diversitat estilística del conjunt, que arrenca d'una primitiva estructura gòtica medieval, i es desenrotlla fonamentalment del segle XVI al XVIII.
De forma sintètica es poden distingir dins l'edifici quatre grups constructius amb característiques homogènies: la torre de l'Homenatge, l'església de la Mare de Déu de la Salut, el claustre, de dues plantes, i les dependències del monestir pròpiament dites.
- La torre de l'Homenatge
És el centre d'atenció de l'edifici, del qual destaca pel volum i l'alçària. Es tracta d'una torre realitzada a base de maçoneria per filades i que té l'acabament superior amb els merlets característics de les fortificacions medievals.
En la base de la torre hi ha la làpida commemorativa de la fundació del monestir:
{REF Lo molt alt Senyor don Alfonso, fill del Infant En
Pere, duch de Gandia, marqués de Villena, Conde de
Ribagorça e de Denia, fundá aquest Monestir a honor
de Deu e de Sant Geroni l'any mil CCCLXXXVIII}.
- L'església
Es tracta d'un espai únic de planta basilical sense creuer que es troba dins la tipologia tradicional i característica del gòtic valenciano-català. S'ordena en quatre trams de volta amb arcs de creueria. Té un presbiteri rectangular amb afegits barrocs i un cor elevat amb volta estelada. Les capelles laterals se situen entre els contraforts interiors i en algunes hi ha sepultures. La portada, molt malmesa, és molt senzilla i segueix l'esquema típic d'estructura ogival motllurada.
- La capella de la Mare de Déu de la Salut
Aquesta capella, separada de l'església, degué ser l'antiga sala capitular del monestir. Adossat als seus murs hi ha el sarcòfag, en pedra tallada, dels fills del duc Alfons el Vell: Joan i Blanca. Aquest és un exemple de l'escultura funerària gòtica valenciana. L'altar sembla que és de factura més moderna.
- El claustre
Està format per dues plantes superposades i es tracta d'una de les parts més belles de tot el monestir. La part inferior és considerada com un dels exemples més clars del gòtic mudèjar del país i es tracta d'un espai policrom obert amb nervadures. En l'angle més pròxim a l'església hi ha una escala helicoïdal quasi flamígera.
La part superior del claustre té elements que el situen en el segle XVI: la coberta amb nervadures medievals s'oposa als arcs rebaixats de l'exterior. Les moltures i la tipologia constructiva tenen un gust més renaixentista.
- Les dependències monacals
L'interior del monestir presenta de vegades uns recorreguts intricats i tortuosos i variades dependències. El cos de residència monacal està format per trenta-sis cel·les entre les quals destaca la cel·la prioral, on va residir el rei Felip II (1586). A més, el monestir té nombroses sales i salons amb solucions constructives similars: volta de canó amb arcs faixons que reparteixen el pes de la coberta.
També són interessants l'aqüeducte de factura gòtica i els jardins i espais adjacents que, a més d'enriquir patrimonialment el monestir, configuren espais ambientals de gran interès paisatgístic.
ANNEX II
Motivació de la delimitació de l'entorn de protecció
El criteri general per a delimitar l'entorn de protecció dels béns d'interès cultural (BIC) habitualment és el següent:
- Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, en què qualsevol intervenció que es realitze el pot afectar visualment o físicament.
- Espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les expressades abans i que constitueixen part del seu ambient urbà immediat.
- Edificacions o altres elements del paisatge urbà que, encara que no siguen immediats al BIC, afecten de manera fonamental la seua percepció.
- En el cas concret del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, cal apartar-se un poc del criteri general, encara que no de la seua intencionalitat subjacent, fonamentalment per la peculiar situació extraurbana, en què no es pot parlar de parcel·les en el sentit urbanístic de la paraula ni d'espais públics. Es tracta d'un enclavament edificatori de gran valor històric i artístic, que se situa en un entorn de sòl no urbanitzable que té un gran valor agrícola com quasi tota la Safor, i en què es podria parlar dels valors paisatgístics de l'àrea. Per això, el criteri seguit per a la delimitació concreta de l'entorn de protecció del monestir és el següent:
1. Inclusió dins l'entorn dels elements que constitueixen pròpiament el bé d'interès cultural, i que són:
a) Els elements edificatoris que componen l'edifici principal, que s'enumeren tot seguit:
- La torre major o torre de les campanes.
- L'església (amb les capelles).
- El grup edificatori format per l'accés, la procuradoria, la barberia, la cuina, la cel·la prioral i la seua torre.
- La sala capitular (destacable l'escala flamígera de claraboia).
- L'almàssera.
- El grup edificatori format per l'àrea de serveis, la biblioteca, l'arxiu i les sales annexes, inclosa la cambra.
- El refectori i la sala d'armes.
- El claustre (superior i inferior).
b) Altres elements d'interès:
- L'aqüeducte.
- La cisterna
- La creu del terme.
c) Altres elements d'interès que es troben en estat ruïnós:
- L'alqueria (amb la seua torre).
- L'hospital.
- El molí
- La casa dels macips i les cavallerisses
d) Espais i ambients d'entitat històrico-artística:
- El jardí romàntic
2. Inclusió dins l'entorn de les àrees que per la seua relació espacial i visual amb el monestir, formen part del seu entorn immediat i en què qualsevol acció no controlada podria comportar distorsions en la percepció del monument. Les que tenen una toponímia tradicional s'expressen a continuació (les que no tenen nom o aquest és desconegut es reflecteixen en el pla adjunt i s'inclouen en la descripció literal de l'entorn de protecció que figura més avant):
- La carrasca.
- L'hort de l'om.
- La pineda tancada.
- El pinar.
- El palmerar.
ANNEX III
Àrea de protecció
A. Descripció literal de la delimitació:
Origen: vèrtex est del començament del camí que voreja el costat sud de la zona denominada la Carrasca.
Sentit: horari.
Descripció literal: des de l'origen, la línia va per l'alineació exterior del camí que voreja la zona de la Carrasca, en direcció oest, voreja l'hort del Molí i va pel límit oest de l'hort del Molí i pel límit est de l'hort de Sant Miquel, fins a una línia imaginària i paral·lela a cinc metres de distància de l'aqüeducte, que acompanya fins al final a uns cinc quilòmetres en direcció oest, i recorre una altra línia imaginària i paral·lela a cinc metres de distància de l'aqüeducte però en el costat nord, en direcció est, fins arribar al vèrtex oest de la pineda tancada, i recorre des d'ací la zona denominada del Pinar i l'alineació exterior del camí de la Moleta, fins que troba l'alineació exterior del camí del Desaigüe, per la qual continua fins a l'alineació exterior del camí de les Palmeres i per ací arriba fent una línia trencada a l'origen.
B. Descripció gràfica: segons el pla adjunt.
ANNEX IV
Béns mobles
Béns mobles que comprèn: Santa Cena. Pintura Mural de Nicolás Borrás.
