Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 49/1995, de 22 de març, del Govern Valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Llacunes de la Mata i Torrevieja.

(DOGV núm. 2489 de 12.04.1995) Ref. Base de dades 0862/1995

DECRET 49/1995, de 22 de març, del Govern Valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Llacunes de la Mata i Torrevieja.
Mitjançant el Decret 189/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, es va declarar el Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Llacunes de la Mata i Torrevieja, a l'empara de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana.
En el decret esmentat es determina l'obligació d'elaborar un pla rector d'ús i gestió com a instrument específic per a l'ordenació de la gestió d'aquest paratge natural.
El pla rector d'ús i gestió és el document tècnic que recull les directrius generals d'ordenació i gestió dels recursos naturals i culturals i dels usos públics del paratge, per al compliment dels objectius d'índole ecològica, paisatgística i biogenètica que van motivar la declaració com a paratge natural de la Comunitat Valenciana el 1988.
Per aquesta raó, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana, i l'article 40 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, a proposta del conseller de Medi Ambient, i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 22 de març de 1995,
DECRETE:
Article únic
S'aprova definitivament el Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja, la normativa del qual es publica com a annex d'aquest decret.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Les edificacions existents en l'àmbit de l'espai protegit prèviament a l'aprovació d'aquest pla que no s'adapten a les determinacions indicades en aquest quedaran fora de l'ordenació, i únicament s'hi permetran les obres que exigesquen la higiene, l'ornat i la conservació d'aquestes sempre que no comporten un increment del volum edificat o del seu valor d'expropiació.
Segona
Les edificacions o instal·lacions existents o iniciades en el moment de l'aprovació d'aquest pla que no disposen de les autoritzacions o llicències exigides per la normativa aplicable hauran d'obtenir-les d'acord amb les determinacions indicades en aquest pla.
Si la persona interessada no sol·licita la llicència o l'autorització en un termini de dos mesos des del requeriment, o aquestes foren denegades perquè l'atorgament fóra contrari a les prescripcions d'aquest pla, l'administració competent acordarà el tancament o la demolició, segons escaiga, d'acord amb el que disposa la normativa sectorial aplicable.
DISPOSICIó FINAL
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació íntegra en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 22 de març de 1995
El president de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El conseller de Medi Ambient,
EMèRIT BONO I MARTíNEZ
ANNEX
Normativa del Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Llacunes de la Mata i Torrevieja
TíTOL I
Disposicions generals
Article primer. Naturalesa del pla
1. Aquest pla rector d'ús i gestió es redacta a l'empara de l'article 5 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, i del que disposa l'article 19 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.
2. La redacció d'aquest pla rector d'ús i gestió és demanada per l'article 5 del Decret 189/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, de declaració del Paratge Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja.
Article segon. àmbit
L'àmbit d'aquest pla rector d'ús i gestió s'estén a la totalitat dels terrenys compresos en el Paratge Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja, creat mitjançant el Decret 189/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, la delimitació del qual ha estat posteriorment modificada mitjançant el Decret 114/1991, de 26 de juny, del Govern Valencià, tal com apareix reflectida en el mapa núm. 20 de la cartografia d'ordenació.
Article tercer. Perímetre de protecció
1. S'estableix, així mateix, un perímetre de protecció de 500 metres entorn del límit del paratge.
2. En aquest àmbit, les avaluacions sotmeses a avaluació d'impacte ambiental hauran de fer referència explícita a la seua localització dins del perímetre de protecció del paratge natural; han de quedar preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgístics del paratge natural, i s'han d'avaluar amb especial atenció els possibles impactes ambientals negatius sobre aquest.
3. En virtut del que disposa l'article 4.2.b) del Decret 189/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, que considera objectiu prioritari la conservació de la qualitat del medi aquàtic, per la qual cosa cal evitar els abocaments o les modificacions dels aportaments hídrics que puguen afectar negativament el paratge natural, i d'acord amb el que preveu l'epígraf 9 de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, en l'àmbit del perímetre de protecció, queden subjectes a declaració d'impacte ambiental les obres, instal·lacions o activitats següents:
a) Piscifactories, entenent aquestes per instal·lacions dedicades a la cria astacitícola i piscícola de caràcter intensiu amb fins comercials la producció de les quals depasse els 500 kg/ha/any de biomassa, o comporte la realització d'obra de fàbrica.
b) Instal·lacions ramaderes, de qualsevol tipus, amb fins comercials.
c) Instal·lacions industrials de qualsevol tipus.
d) Instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica d'alta i mitjana tensió als trams que afecten el perímetre de protecció.
e) Instal·lacions de transport per canonades. Aqüeductes, oleoductes i gasoductes als trams que afecten el perímetre de protecció.
f) Instal·lacions de tractament, emmagatzematge o eliminació de rebuigs i residus urbans o industrials, inerts o no.
g) Instal·lacions d'emmagatzematge o desballestament de ferralla.
h) Projectes de construcció d'autopistes, autovies, carreteres i ferrocarril els elements funcionals dels quals o les zones de protecció i servitud passen, encara que siga parcialment, per terrenys compresos dins del perímetre de protecció.
i) Obres de canalització o regulació de cursos d'aigua.
j) Projectes d'urbanització de plans parcials d'ús industrial.
Queden subjectes a estimació d'impacte ambiental les següents obres, instal·lacions o activitats, situades fora de sòl urbà o urbanitzable amb pla parcial aprovat:
k) Plans parcials d'urbanització que afecten totalment o parcialment el perímetre de protecció.
l) Dipòsits d'aigua superficials amb capacitat superior a 5.000 m3 i els dipòsits elevats siga quina siga la capacitat que tinguen.
m) Construccions de qualsevol tipus, no previstes expressament pel planejament urbanístic, incloent-hi les d'utilitat pública o interès social, que tinguen una planta superior als 30 m2 de superfície.
4. En la revisió o modificació, fora de sòl urbà o urbanitzable amb pla parcial aprovat, de plans i instruments d'ordenació del territori i urbanisme dels municipis afectats pel paratge natural i dels municipis confrontants, l'avaluació d'impacte ambiental farà referència explícita a la seua localització dins el perímetre de protecció del paratge natural i justificarà l'absència de repercussions negatives per a aquest.
Article quart. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 9 de la Llei per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, les disposicions d'aquest pla vincularan tant l'administració com els particulars.
2. Les determinacions d'aquest pla seran d'aplicació directa, amb caràcter subsidiari, en tots aquells municipis que, encara que disposen d'un planejament urbanístic municipal, aquest no continga les determinacions oportunes i detallades per a la protecció dels valors naturals presents al paratge natural.
3. Els plans generals d'ordenació urbana, les normes complementàries o subsidiàries de planejament i la resta d'instruments de planejament urbanístic del mateix rang o de rang inferior, que s'aproven després de l'entrada en vigor d'aquest pla rector d'ús i gestió, hauran d'adaptar-se a les de-terminacions protectores que s'hi contenen, assignant les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris ací establerts, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel pla rector d'ús i gestió. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es farà d'acord amb les previsions d'aquest pla rector d'ús i gestió. No podrà alterar-se la classificació de l'actual sòl no urbanitzable, que mantindrà la consideració d'especialment protegit.
4. Les determinacions d'aquest pla s'entendran sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal, d'aigües i la resta de legislacions sectorials, i en particular de les normes, les reglamentacions o els plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora del paratge natural. En el cas que la normativa continguda en aquest pla siga més detallada o protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial.
Article cinquè. Vigència i revisió
1. Les determinacions del pla rector d'ús i gestió entraran en vigor l'endemà de la publicació de l'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i continuaran vigents fins que no es revise el pla pel fet d'haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
2. La revisió o modificació de les determinacions del pla es podrà fer en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per aprovar-lo.
3. No es considerarà revisió o modificació del pla rector l'alteració dels límits de les zones de protecció que s'hi indiquen que puguen introduir els plans generals d'ordenació o les normes subsidiàries de planejament municipal que s'aproven amb posterioritat, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
4. El pla rector haurà de ser objecte de revisió sempre que es modifique substancialment la realitat existent en el moment de l'aprovació d'aquest, com seria una modificació en l'orientació productiva de les llacunes o en la delimitació del paratge natural.
Article sisè. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest pla rector d'ús i gestió haurà d'atendre's el que resulte de considerar-lo com un tot unitari, i s'utilitzarà sempre la memòria informativa i justificativa com a document en el qual es contenen els criteris i els principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, llevat de quan la interpretació derivada dels plànols siga fonamentada també per la memòria de manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest pla rector d'ús i gestió prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del paratge natural.
Article setè. Administració i gestió
1. D'acord amb l'article 18.1 del Decret 194/1991, de 28 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, correspon a aquesta l'administració i gestió del paratge natural.
2. En tots aquells supòsits en què calga que la Conselleria de Medi Ambient emeta informe, aquest serà vinculant i haurà d'obtenir-se abans de l'aprovació del projecte o de l'atorgament de la llicència o autorització corresponent. La falta d'autorització o concessió per part d'aquest òrgan, o la seua denegació, impedirà a l'interessat l'obtenció de la llicència o autorització, i a l'òrgan competent, atorgar-la.
3. L'exercici de les funcions a què fa referència aquest article es farà sense perjudici de les competències que corresponen a l'administració de l'Estat.
Article vuit. La Junta Rectora
1. Membres de la Junta Rectora:
- Un representant de l'Ajuntament de Torrevieja.
- Un representant de l'Ajuntament de Guardamar del Segura.
- Un representant de l'Ajuntament de Los Montesinos.
- Un representant de la Conselleria de Medi Ambient.
- Un representant de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
- Un representant de la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació.
- Un representant de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
- Un representant de les universitats de la Comunitat Valenciana.
- Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Segura.
- Un representant de la Direcció General de Costes.
- Un representant de la Direcció General de Patrimoni de l'Estat.
- Un representant de la companyia arrendatària de l'explotació salinera.
- Un representant dels masovers.
- Un representant de la resta de propietaris dels predis agrícoles inclosos en el paratge natural.
- Un representant d'associacions de protecció de la natura.
- El director-conservador del paratge natural, el qual actuarà com a secretari.
2. Modificació de la Junta Rectora.
Es faculta el conseller de Medi Ambient per modificar la composició de la Junta Rectora quan resulte necessari per al millor funcionament i representativitat d'aquesta.
3. El president de la Junta Rectora.
El Govern Valencià nomenarà un president entre els membres de la Junta Rectora, a proposta del conseller de Medi Ambient.
4. Funcions de la Junta Rectora:
a) Emetre informe de manera preceptiva dels diferents plans, normes i projectes que afecten l'àmbit territorial del paratge.
b) Promoure i fomentar actuacions per a la regeneració, l'estudi, la divulgació i el gaudi ordenat del paratge.
c) Proposar als òrgans de l'administració competent totes les mesures que considere convenients per al millor compliment dels objectius del pla rector d'ús i gestió.
d) Emetre informe sobre tots els aspectes relatius al paratge que li sol·licite l'òrgan gestor i administrador del paratge natural.
e) Emetre informe sobre la memòria anual d'activitats i resultats.
f) Qualsevol altra funció que li atribuesca la legislació amb caràcter general.
Article novè. El director-conservador
1. Per facilitar l'administració i la gestió del paratge natural, la Conselleria de Medi Ambient designarà un director-conservador. El nomenament haurà de recaure en un tècnic amb titulació universitària superior.
2. Funcions del director-conservador:
a) Coordinar, executar i supervisar el compliment de les normes i les reglamentacions del paratge natural, d'acord amb les instruccions de l'òrgan administrador i gestor.
b) Elaborar les propostes del pla d'actuacions i del pressupost anual, com també les memòries anuals d'activitats i de resultats.
c) Gestionar els pressupostos del paratge natural.
d) Proposar sancions a l'òrgan competent en cada cas, d'acord amb el Codi Penal, la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, i la legislació sectorial aplicable.
e) Coordinar i organitzar les activitats del personal adscrit al paratge natural.
f) Actuar com a secretari de la Junta Rectora.
g) Totes les funcions recollides en aquesta normativa i aquelles altres que li atribuesca l'òrgan gestor i administrador del paratge natural.
TíTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
Secció primera
Normes relatives a la investigació
Article deu. Autoritzacions
1. Tot projecte d'investigació que es realitzarà sobre el paratge natural haurà de ser autoritzat pel director-conservador.
2. Per sol·licitar l'autorització corresponent, el promotor haurà de lliurar una memòria en la qual es detallen els objectius, les actuacions, la metodologia, el pla de treball, la direcció i el personal que intervé en l'estudi. Aquesta memòria haurà d'anar adjuntada d'un resum del finançament dels treballs i el currículum del director del projecte.
3. Una vegada rebuda aquesta memòria, el director-conservador avaluarà les repercusions de la investigació sobre l'estat dels recursos i la seua idoneïtat. En un termini no superior a 45 dies, haurà d'autoritzar o no el projecte d'investigació proposat i, si escau, les modificacions que s'han d'introduir en el projecte pel que fa a tècniques o mètodes, amb l'objecte exclusiu d'impedir el deteriorament dels recursos del paratge natural. En el supòsit que la realització d'aquest projecte implique la captura o el maneig d'espècies protegides, haurà d'aportar-se l'autorització pertinent de la direcció general competent.
4. L'autorització d'investigació podrà ser revocada, després de la comunicació prèvia a l'interessat, si es constata un manifest incompliment de les normes o les limitacions establertes en atorgar-la.
Article onze. Investigació
1. Els investigadors hauran de lliurar a la Conselleria de Medi Ambient, quan així se'ls sol·licite, una valoració de l'estat de la investigació i del grau de compliment de les previsions inicials.
2. La Conselleria de Medi Ambient arbitrarà les mesures destinades a possibilitar el coneixement dels recursos naturals del paratge, a fi d'aconseguir una millor utilització i gestió d'aquests.
Secció segona
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
Article dotze. Protecció dels recursos hidrològics
En aplicació del que disposa l'article 96 de la Constitució i l'article 1 del Codi Civil, i en virtut de la inclusió pel govern espanyol del Paratge Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja en la llista de zones humides d'importància internacional establerta en virtut del «Conveni relatiu a aiguamolls d'importància internacional», especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques, fet a Ramsar (Iran) el 2 de febrer de 1971, el Paratge Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja té caràcter de zona humida a l'efecte previst en l'article 103 de la Llei d'Aigües i en l'article 3 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.
1. Llacunes:
a) Amb caràcter general, es prohibeixen aquells usos i activitats que contribuesquen a deteriorar la qualitat i a disminuir la quantitat de les aigües als ecosistemes de les llacunes, com també aquelles obres i infrastructures que alteren el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional d'aquest i dels seus recursos naturals, tret de les accions necessàries per a millorar la qualitat de les aigües i el manteniment de l'activitat salinera.
b) Nivell d'aigua. S'hi garantiran les condicions que necessiten les distintes espècies per a localitzar-se en el paratge. Amb aquest fi, sense perjudici que els estudis posteriors aporten major informació sobre el nivell ecològic necessari:
- S'evitarà la inundació de les àrees de nidificació situades a les platges i vores durant el període de cria de les aus, el qual es considera el comprès entre els mesos d'abril a juny, ambdós inclusivament. Durant aquest període, llevat de situacions excepcionals i amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, no podran efectuar-se transvasaments d'aigua de la llacuna de Torrevieja a la Mata.
- En el termini màxim de tres anys i a la vista dels resultats dels estudis programats en aquest pla rector, la Conselleria de Medi Ambient establirà les condicions per a la regulació del maneig de l'aigua, especialment amb relació a l'oscil·lació de nivells a la llacuna de la Mata.
c) Qualitat de l'aigua. Es garantiran els nivells de qualitat d'aigua en condicions òptimes per al desenvolupament i la supervivència de les biocenosis presents a les llacunes.
d) Es prohibeix la utilització d'herbicides i productes químics per a l'eliminació del canyís. L'ús del foc amb aquest fi haurà d'adaptar-se a les determinacions que establesca la Conselleria de Medi Ambient, i no podrà efectuar-se, en cap cas, durant el període de nidificació de les aus.
e) Es prohibeixen a les llacunes les activitats nàuticoesportives no tradicionals, com ara les basades en taules de vela (windsurf), embarcacions de motor forabord, aerolliscadors (overcrafts) i qualsevol tipus d'embarcació no vinculada a la gestió del paratge natural i de l'activitat salinera.
2. Llits i marges dels cursos d'aigua:
a) Es mantindran en bon estat els llits i els marges dels cursos d'aigua, de manera que les aigües circulen sense dificultat.
b) Abans de la realització de les activitats de neteja dels llits, haurà d'informar-se la Conselleria de Medi Ambient, la qual podrà, amb aquest fi, dictar les corresponents recomanacions a què hauran d'adaptar-se les actuacions.
c) Queda prohibida la utilització d'herbicides i productes químics per a l'eliminació de canyís o altres espècies vegetals. L'ús del foc amb aquest fi haurà d'adaptar-se a les determinacions que per a aquest cas establesca la Conselleria de Medi Ambient.
d) Es mantindran les condicions naturals dels llits pels efectes beneficiosos que tenen sobre la vegetació i la fauna associada, i no podrà efectuar-se, en cap cas, la canalització mitjançant obra de fàbrica.
3. Protecció de les aigües subterrànies.
Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la composició química i bacteriològica que tinguen, la contaminació de les aigües profundes o superficials.
4. Abocaments.
Es prohibeix l'abocament directe o indirecte als llits i llacunes d'aigües residuals que no provinguen de drenatge o d'escorriment. També queda prohibit acumular, en l'àmbit del paratge, residus sòlids, enderrocs o substàncies, qualsevol que en siga la naturalesa, que constituesquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn.
5. Captacions d'aigua.
Es prohibeix l'obertura de nous pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del paratge.
Article tretze. Protecció de la fauna
1. En aplicació de l'article 26.4 de la Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, es prohibeixen, amb caràcter general, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna silvestre, com ara la destrucció de nius i caus, el tràfic, la manipulació i el comerç de pollets, ous i exemplars adults.
2. Repoblació o solta d'animals.
Queda prohibida la introducció d'espècies animals no autòctones en l'àmbit del paratge natural. D'acord amb el que disposa l'article 5 del Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions, i la manera de fer-ho, requeriran l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, a la vista dels informes o estudis previs que així ho aconsellen.
3. Es prohibeix el vol sense motor, incloent-hi l'aerostació, i d'ultralleugers sobre el paratge natural, tret dels relacionats amb la gestió d'aquest, els quals hauran de tenir una autorització de la Conselleria de Medi Ambient. Es prohibeix el vol rasant, i en qualsevol cas per sota dels tres-cents metres, a fi d'evitar molèsties a la fauna.
Article catorze. Protecció de la vegetació
1. Formacions vegetals.
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrària.
2. Tala i recol·lecció.
La tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres a àrees no cultivades en l'àmbit del paratge natural haurà disposar de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Espècies pròpies del paratge.
Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies no autòctones en l'àmbit del paratge natural. Al respecte, es consideraran espècies adequades els Tamarix, com també les espècies pròpies de les comunitats de saladar, joncar i canyisser.
4. Regeneració de les formacions vegetals:
a) A les zones marginals es promourà com a ús preferent l'ecològic, basat en la regeneració de la vegetació natural.
b) Per a la seua regeneració s'usarà material vegetal que tinga l'origen en la zona, a fi de mantenir les característiques genètiques de les formacions vegetals d'aquesta zona.
Article quinze. Protecció dels sòls
Els moviments de terra estaran subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística, per a la tramitació de la qual serà requisit indispensable l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient. S'exceptuen de l'obtenció de llicència les tasques de preparació i condicionament de sòls relacionades amb l'activitat agrícola (anivellament de terrenys i llaurada) o amb l'activitat salinera.
Article setze. Protecció del paisatge
Es prohibeix la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat basada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions. S'hi admetran únicament els indicadors de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge.
Secció tercera
Normes sobre regulació d'activitats
Article disset. Infrastructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'actuacions i instal·lacions d'infrastructura de tot tipus no vinculades directament al funcionament i la gestió del paratge natural o de l'activitat salinera, llevat de les expressament previstes en les normes particulars d'aquest pla, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
2. La realització d'actuacions d'infrastructura autoritzades per aquest pla rector haurà de tenir en compte, a més de les disposicions que li siguen pròpies per raó de la matèria, els requisits següents:
a) Els traçats i els emplaçaments hauran de fer-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o el reompliment dels llits, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a l'acabament de les obres es restauraran el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes que puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
3. Es prohibeix l'obertura de camins, llevat dels relacionats amb la realització d'itineraris amb fins naturalístics i recreatius, o els necessaris per a l'adequada vigilància del paratge, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. En el supòsit de realitzar-se l'estabilització del paviment de camins, s'efectuarà amb materials solts adequats al substrat natural; en el cas de la utilització d'enderrocs de taulells, aquests s'hauran de cobrir amb una capa de material amb un color similar al del substrat.
5. Es permeten les actuacions infrastructurals de caràcter bla, com ara senderes, closos i barreres anticirculació, quan la destinació d'aquestes siga la de donar suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquest espai.
Article divuit. Activitats extractives i mineres
Es prohibeixen, en l'àmbit del paratge natural, les activitats extractives i mineres, llevat de l'explotació salinera.
Article dinou. Activitats agràries
1. Concepte i normes aplicables.
Es consideraran agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals. L'exercici d'aquestes activitats haurà de sotmetre's a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, en tot allò que siga compatible amb aquest pla.
2. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària:
a) A les zones on així ho disposen les normes particulars d'aquest pla rector, es permeten les construccions, les instal·lacions i els equipaments estretament vinculats a l'explotació agrària amb les especificacions que al respecte es-tableixen els planejaments urbanístics vigents. Per a la tramitació de la llicència urbanística d'aquests caldrà un informe previ de la Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la seua idoneïtat i necessitat, i l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
b) Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària, i els equipaments de servei de l'explotació, hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequada a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què hagen d'instal·lar-se.
c) Es prohibeix la instal·lació d'hivernacles en l'àmbit del paratge natural.
3. Productes fitosanitaris.
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'adaptar-se a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i els condicionaments establerts pels organismes competents. En qualsevol cas, l'ús de productes fitosanitaris al paratge natural i al perímetre de protecció d'aquest es limitarà als inclosos en les categories toxicològiques A o B, tal com indica l'Ordre del Ministeri d'Agricultura de 4 de desembre de 1975 (BOE de 19.12.75), per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna, que prohibeix l'ús de productes de categoria C per a la fauna terrestre i la fauna aqüícola a les zones humides.
4. Instal·lacions ramaderes.
Queden prohibides les instal·lacions ramaderes de qualsevol tipus en l'àmbit del paratge natural.
5. Piscifactories.
Es prohibeix la implantació de piscifactories en l'àmbit del paratge natural.
Article vint. Caça
Es prohibeix l'activitat cinegètica en l'àmbit d'aquest pla rector.
Article vint-i-u. Activitat salinera
Pel fet de considerar-se plenament compatible amb els objectius de protecció d'aquest pla rector, aquesta activitat no tindrà més limitacions que les imposades en la legislació sectorial que li siga d'aplicació i en les normes contingudes en aquest pla rector, relatives al manteniment de nivells d'aigua i a la realització d'infrastructures.
Article vint-i-dos. Activitat industrial i comercial
1. Pel fet de considerar-la incompatible amb els objectius del paratge natural, es prohibeix la implantació d'activitats industrials de qualsevol tipus en l'àmbit d'aquest pla rector d'ús i gestió, llevat de l'activitat salinera.
2. Amb caràcter general, es prohibeixen les construccions hoteleres, les discoteques, els comerços, els magatzems, els cementeris d'automòbils, l'emmagatzematge i la custòdia de caravanes o embarcacions, les pistes d'aterratge d'ultralleugers i qualsevol altra activitat comercial que no haja estat expressament permesa per aquest pla rector.
Article vint-i-tres. Activitats turístiques i recreatives
1. Pel fet de considerar-la incompatible amb els objectius del paratge natural, es prohibeix la implantació d'activitats turístiques i recreatives de qualsevol tipus, com ara campaments de turisme, càmping-caravanes, instal·lacions esportives, pistes de karts i pistes d'aterratge d'ultralleugers i, en general, qualsevol altra activitat que no haja estat explícitament prevista en aquest pla rector d'ús i gestió.
2. Es prohibeix l'ús de motos i bicicletes fora dels camins, llevat del necessari per a la gestió i la vigilància del paratge natural.
3. Queda prohibida l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge natural.
Article vint-i-quatre. Activitats d'urbanització i edificació
1. Es prohibeixen les activitats d'urbanització i edificació dins de l'àmbit del paratge natural.
2. Construccions.
S'autoritzen únicament les construccions no residencials lligades inexcusablement a l'explotació salinera o dels recursos agraris, d'acord amb el que disposen les normes particulars d'aquest pla rector.
Article vint-i-cinc. Abocadors
Queden prohibits els abocadors de qualsevol tipus a l'àmbit d'aplicació d'aquest pla rector d'ús i gestió, inclòs el perímetre de protecció.
Article vint-i-sis. Construccions i edificacions
Es prohibeixen les construccions i edificacions que no estiguen directament vinculades a la finalitat de protecció del paratge.
TíTOL III
Normes d'ús públic
Article vint-i-set. Espais d'accés lliure
1. Es refereix a aquells espais que, per les característiques que presenten i per la seua localització, s'utilitzen o es poden utilitzar com a àrees d'oci i esbarjo en relació amb el gaudi del medi natural. Solen presentar estacionalment un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional i, en ocasions, comporten els mateixos valors paisatgístics que els espais d'interès als quals estan associats. La seua localització coincideix amb els espais sotmesos al grau de protecció especial ecològica, definits en les normes particulars d'aquest pla rector.
2. únicament podran disposar d'equipament i infrastructures de caràcter bla, destinats a facilitar l'ús recreativonaturalístic del paratge, tals com ara senyalització d'itineraris i senderes, realització de miradors i observatoris o instal·lació de papereres.
3. Sense perjudici de les determinacions contingudes en les normes particulars d'aquest pla rector, el règim d'ús públic per a aquests espais s'adaptarà a les normes següents:
a) No s'hi permet el pas de vehicles de qualsevol tipus que no estiguen directament relacionats amb la gestió del paratge natural o amb les activitats agrícola i salinera.
b) Els visitants no hauran de molestar, destruir ni recol·lectar cap espècie animal ni vegetal, ni viva ni morta.
c) Els visitants hauran de respectar les senyals, els itineraris i les zones d'accés prohibit.
d) S'hi prohibeix portar animals domèstics solts.
e) S'hi prohibeix fer foc.
f) S'hi prohibeix tirar papers, plàstics, llaunes i qualsevol altra deixalla al terra.
Article vint-i-vuit. Espais d'accés controlat
1. Es refereix a aquells espais de major valor ecològic que per les característiques que presenten no permeten un ús públic massiu o incontrolat. La seua localització coincideix amb els espais sotmesos al grau de protecció especial integral, definits en les normes particulars d'aquest pla rector.
2. únicament podran disposar d'equipament i infrastructures de caràcter bla, destinats a facilitar el coneixement directe dels principals valors naturals del paratge i la realització d'activitats didàcticoecològiques, com ara la senyalització d'itineraris o la realització d'observatoris.
3. Per a la realització d'activitats naturalístiques en aquests espais s'establirà un programa de visites que preveja el nombre màxim de visitants, les èpoques de visita i les zones que s'han de visitar, recomanacions per a l'aprofitament òptim de la visita i sobre el comportament del visitant, com també altres aspectes que es consideren d'interès. En qualsevol cas, el règim de visites s'haurà d'adaptar a les normes següents:
a) En tots els casos, els visitants hauran d'estar acompanyats per un guarda o monitor autoritzat per la Conselleria de Medi Ambient.
b) Els visitants no hauran de molestar, destruir ni recol·lectar cap espècie animal o vegetal, ni viva ni morta.
c) Els visitants hauran de respectar els senyals, els itineraris i les zones d'accés prohibit.
d) Les observacions i fotografies es faran des dels observatoris o sense eixir dels itineraris.
e) S'hi prohibeix portar animals domèstics.
f) S'hi prohibeix fer foc.
g) S'hi prohibeix tirar papers, plàstics, llaunes i qualsevol altre rebuig al terra.
Article vint-i-nou. Restricció de l'accés
Tal com preveu l'article 4.4.d) del Decret 189/1988, de 12 de desembre, del Govern Valencià, la Conselleria de Medi Ambient podrà delimitar puntualment aquells sectors del territori on es prohibirà, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de persones o vehicles per raons ecològiques, com ara àrees de cria i àrees de major concentració de fauna.
TíTOL IV
Normes particulars
Secció primera
Concepte i aspectes generals
Article trenta. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establertes mitjançant aquest pla, per tal de definir els tractaments específics més adaptats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora, s'hi han distingit les zones següents:
- Espais subjectes a protecció especial integral.
- Espais subjectes a protecció especial ecològica.
- Espais subjectes a protecció paisatgística.
- Espais subjectes a protecció especial de l'activitat salinera.
2. Les determinacions inherents a cadascuna d'aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i les activitats permeses i prohibides per aquest pla rector d'ús i gestió.
Article trenta-u. Interpretació
En tot allò no regulat en aquestes normes particulars, seran d'aplicació les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
Secció segona
Espais subjectes al grau de protecció especial integral
Article trenta-dos. Caracterització
S'integren en aquesta categoria de protecció aquells espais de característiques excepcionals que constitueixen un conjunt d'ecosistemes de rellevant valor ecològic, paisatgístic i científic.
Article trenta-tres. Localització
S'inclouen en aquesta categoria de protecció la llacuna de la Mata i les platges, com també el canyissar i el saladar en bon estat de conservació o en regeneració que circumden les dues llacunes, tret de la vora oriental de la llacuna de Torrevieja, tal com s'indica en el mapa núm. 20 de la cartografia d'ordenació.
Article trenta-quatre. Usos permesos
1. Es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels valor naturals. Així, doncs, aquests espais estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la natura.
2. La utilització de la llacuna de la Mata per al desenvolupament de l'activitat salinera, que queda subjecta a les normes i les determinacions indicades en aquest pla rector i, en especial, en l'article 12 d'aquestes normes.
3. Els usos de caràcter didàcticoecològic, sempre que no suposen eventuals riscos de degradació ambiental o de molèsties a la fauna i que impliquen una utilització passiva de l'espai, els quals queden subjectes al que indica aquest pla rector i, en particular, al que disposa l'article 28 d'aquestes normes. Per realitzar-los caldrà tenir l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Les tasques de conservació i regeneració dels ecosistemes, supressió d'infrastructures i accions destinades a possibilitar les activitats científiques, naturalístiques i didacticoecològiques que contribuesquen a difondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
5. La instal·lació d'equipaments i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals hauran de disposar de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
6. La instal·lació d'infrastructures de caràcter bla com ara senderes, tanques, barreres, defenses anticirculació o senyalització d'itineraris, sempre que estiguen destinades a donar suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais.
7. Les actuacions adreçades a la millora de les condicions d'acollida de la fauna (prevenció de molèsties, condicionament d'àrees de nidificació, alimentació i repòs, etc.).
8. Les actuacions adreçades a la regeneració de les formacions vegetals, incloent-hi les tasques de maneig de la vegetació palustre, en els termes indicats en les normes generals d'aquest pla rector.
9. La realització de tanques de qualsevol tipus ha de ser autoritzada per la Conselleria de Medi Ambient.
Article trenta-cinc. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que puguen suposar un maneig abusiu de les aigües i contribuesquen a disminuir la quantitat i la qualitat d'aquestes, com també aquells que puguen afectar la riquesa biològica del paratge.
2. Els canvis d'ús del sòl o la transformació d'aquest que implique una pèrdua de superfície inundable o de la coberta vegetal.
3. La recol·lecció i la tala de la vegetació silvestre, llevat quan siga expressament autoritzat per la Conselleria de Medi Ambient per a fins científics o de manteniment.
4. Les obres de captació d'aigües que puguen alterar les condicions de les zones inundables o aquelles que suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluxos hídrics, llevat de les activitats necessàries per a l'explotació salinera, sempre que s'adapte a les condicions indicades en aquest pla rector.
5. Les obres de desmunts, terraplenaments i rebliments, llevat de les actuacions que tinguen per objecte afavorir els recursos i els valors naturals que es pretenen protegir.
6. L'aprofitament agrícola.
7. L'aprofitament ramader.
8. L'aprofitament cinegètic.
9. La realització d'abocaments de qualsevol tipus.
10. Les construccions, edificacions o instal·lacions de qualsevol tipus, fins i tot les relacionades amb l'explotació dels recursos.
11. Els establiments, les infrastructures i els equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos.
12. La instal·lació d'artefactes, suports de publicitat o altres elements anàlegs, que puguen comportar un deteriorament dels valors paisatgístics del paratge; com també qualsevol forma de publicitat, que no siga de caràcter institucional, destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció.
13. El trànsit motoritzat, llevat quan es referesca als serveis propis del paratge i de l'activitat saliner, l'equitació i el passeig de vianants amb animals domèstics. En el període de nidificació de les aus, la Conselleria de Medi Ambient podrà restringir el pas a qualsevol persona no relacionada amb la gestió del paratge natural.
Secció tercera
Espais subjectes al grau de protecció especial ecològica
Article trenta-sis. Caracterització
S'integren en aquesta categoria de protecció aquells espais d'alt valor ambiental, marcada uniformitat i homogeneïtat, que constitueixen el perímetre de protecció previst per a la llacuna de la Mata. Estan formats per la zona forestal de la devesa de la Mata, com també per espais oberts de matoll i parcel·les de cultiu situats en l'àmbit de la devesa. S'hi inclou també la riba oriental de la llacuna de Torrevieja, pel fet d'estar pròxima a zones urbanitzades i presentar un ús públic relativament intens. Formen un sistema complementari a les àrees de protecció especial, i tenen una funció primordial en la protecció d'aquestes.
Article trenta-set. Localització
Queden inclosos en aquesta categoria de protecció la riba oriental de la llacuna de Torrevieja i les repoblacions forestals, amb distint grau de desenvolupament, a més d'espais de matoll i fins i tot parcel·les de cultiu intercalades i contigües a les repoblacions situades a la devesa de la Mata, tal com es reflecteix en el mapa núm. 20 de la cartografia d'ordenació.
Article trenta-vuit. Usos permesos
1. Es designen com a usos permesos tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels recursos naturals. Així, doncs, aquests espais estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la naturalesa.
2. Es permet l'aprofitament agrícola que es realitza en aquests espais de titularitat estatal, el qual quedarà delimitat a les zones concretes en què aquest haja estat convenientment autoritzat. Aquest aprofitament haurà de cessar a partir de l'acabament del corresponent contracte d'arrendament.
3. Es consideraran usos compatibles aquells de caràcter recreatiu o naturalístic que no suposen eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com ara senderisme controlat o esbarjo passiu. Hauran d'adaptar-se a les recomanacions i les determinacions que al respecte puguen establir la Conselleria de Medi Ambient i l'article 27 d'aquestes normes.
4. Tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, supressió de camins i altres infrastructures, com també les accions destinades a possibilitar les activitats científiques, ecològiques i recreativonaturalístiques que contribuesquen a difondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
5. La instal·lació d'equipaments i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals hauran de disposar de l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
6. La realització de tanques, de qualsevol tipus, haurà de ser autoritzada per la Conselleria de Medi Ambient.
Article trenta-nou. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que comporten un impacte visual o acústic i disminució de la coberta vegetal, com ara les activitats extractives, abocadors o dipòsits de runes, com també els que poden afectar la riquesa biològica del paratge.
2. La recol·lecció i la tala de vegetació silvestre, llevat d'aquella necessària per a la realització de tractament silvícoles i la cura de la forest, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
3. La realització d'activitats constructives, com ara hivernacles, o edificacions de qualsevol classe, excepte les necessàries per a la correcta gestió del paratge natural que siguen promogudes per la Conselleria de Medi Ambient.
4. Les obres de desmunts, terraplenaments i reompliments.
5. L'aprofitament agrícola, amb l'excepció assenyalada a l'article 38.2 d'aquestes normes.
6. L'aprofitament ramader.
7. L'aprofitament cinegètic.
8. La realització d'infrastructures de qualsevol classe, tals com ara l'obertura de camins o carreteres, la línia elèctrica i telefònica, o infrastructures hidràuliques, llevat que siguen ineludibles, per a la qual cosa el projecte corresponent haurà de disposar de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
9. El trànsit motoritzat, llevat de quan es referesca a serveis propis del paratge natural i de l'activitat salinera, l'equitació i el passeig de vianants amb animals domèstics sols.
10. Els establiments, les infrastructures i els equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos.
11. La instal·lació d'artefactes, suports de publicitat o altres elements anàlegs; com també qualsevol forma de publicitat que no siga la de caràcter institucional destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que supose deteriorament del paisatge.
12. La realització d'abocaments de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus.
Secció quarta
Espais subjectes al grau de protecció paisatgística
Article quaranta. Caracterització
Aquesta categoria de protecció està integrada per terres de conreu i zones actualment incultes, dins de les quals s'inclouen sectors amb distint nivell de degradació. En conseqüència, són espais que tenen com a vocació principal la regeneració natural o el manteniment de l'activitat agrícola de caràcter tradicional, que presenten un important potencial paisatgístic.
Article quaranta-u. Localització
Es defineix per a aquelles àrees que mantenen en l'actualitat un aprofitament agrícola intensiu i per aquelles altres actualment incultes no incloses en la propietat pública, tal com es reflecteix en el mapa 20 de la cartografia d'ordenació.
Article quaranta-dos. Usos permesos
1. Als espais actualment dedicats a l'aprofitament agrícola es permeten totes aquelles activitats, construccions i instal·lacions estretament relacionades amb l'aprofitament agrícola, d'acord amb les disposicions legals vigents en aquesta matèria i amb el que estableixen les normes generals d'aquest pla rector.
2. La instal·lació de tanques, sempre que es facen amb materials naturals o, preferentment amb bardisses, a fi d'evitar l'impacte generat per les tanques fetes amb materials de construcció.
3. Les actuacions necessàries per a facilitar la regeneració de la vegetació natural i, en general, per a millorar i potenciar els valors naturals i paisatgístics d'aquests espais, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Les instal·lacions i adequacions naturalístiques o recreativonaturalístiques amb les infraestructures de suport, després de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
Article quaranta-tres. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen aquells usos i activitats que puguen suposar un maneig abusiu de l'aigua i contribuesquen a disminuir la quantitat i la qualitat d'aquesta, com també els que puguen afectar la riquesa biològica del paratge.
2. Les transformacions agrícoles a les zones no cultivades des de la data de creació del paratge natural.
3. Les obres de captació d'aigua que puguen alterar, en algun grau, les condicions dels complexos humits o les que suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluxos hídrics.
4. Les obres de desmunt, terraplenament i reompliment.
5. La realització d'infrastructures de qualsevol classe com ara l'obertura de camins i carreteres, la línia elèctrica i telefònica, o infrastructures hidràuliques no vinculades directament amb l'aprofitament agrari, llevat de les que de manera ineludible hagen de passar per aquests espais, cas en el qual el projecte corresponent haurà de disposar de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
6. Les infrastructures de drenatge que necessiten utilitzar obra de fàbrica destinades a facilitar l'evacuació de l'aigua.
7. Les activitats constructives com ara hivernacles, tanques d'obra o edificacions de qualsevol classe, tret de les autoritzades per les normes generals d'aquest pla rector.
8. Els establiments, les infrastructures i els equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos.
9. La instal·lació d'artefactes, suports de publicitat o altres elements anàlegs, com també qualsevol forma de publicitat que no siga la de caràcter institucional destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, la qual no pot suposar cap deteriorament del paisatge.
10. La realització d'abocaments de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus.
11. Els aprofitaments ramader i cinegètic.
Secció cinquena
Espais naturals subjectes al grau de protecció especial
de l'activitat salinera
Article quaranta-quatre. Caracterització
S'integren en aquesta categoria de protecció aquelles zones destinades estrictament al servei de l'explotació salinera.
Article quaranta-cinc. Localització
Aquesta categoria de protecció està constituïda per la llacuna de Torrevieja i la zona on se situen les instal·lacions i les infrastructures necessàries per al desenvolupament d'aquesta activitat, tal com es reflecteix en el mapa núm. 20 de la cartografia d'ordenació.
Article quaranta-sis. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats al desenvolupament de l'activitat salinera, amb les excepcions i limitacions imposades en les normes generals d'aquest pla rector.
2. Per a la realització de noves edificacions o infrastructures de qualsevol tipus, el projecte corresponent haurà de tenir l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques.
Article quaranta-set. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no estiguen directament vinculats a l'explotació salinera o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques.
2. S'hi prohibeix el dipòsit de sals residuals de composició guixera fora de l'àmbit delimitat en el mapa número 20 de la cartografia d'ordenació. L'alçada màxima no podrà excedir d'un metre sobre el nivell del sòl.

linea
Mapa web