Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 18/2006, de 27 de gener, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell. [2006/1055]

(DOGV núm. 5188 de 31.01.2006) Ref. Base de dades 0533/2006

DECRET 18/2006, de 27 de gener, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell. [2006/1055]
La Serra de Benicadell és un sistema ben definit en l'estructura i la delimitació geogràfica. De relleu robust i vigorós és la Serra que serveix de frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida al nord i el Comtat al sud, i constitueix el límit provincial entre les províncies d'Alacant i València, s'alça sobre un paisatge aclarit, entre les dilatades valls d'Albaida i el Comtat.
Es tracta d'una Serra la mola destacada i allargada de la qual dibuixa una bella silueta recognoscible a grans distàncies, delineada per una prolongada i elegant cresteria de calcària grisenca que corona la seua cima. La seua orientació de ponent a orient i els seus abruptes vessants determinen una clara diferenciació climàtica. El vessant nord es caracteritza per ser fred, humit, de belles pinedes, on els núvols queden subjectes a les seues parets, cosa que li dóna un bell ambient d'alta muntanya.
La gran altitud que aconsegueix la Serra, amb els 1.104 metres del pic de Benicadell, retenen els vents freds i humits del nord, i produeixen una precipitació notablement superior en el vessant d'ombria. Este fet, unit a una menor insolació, comporta una major disponibilitat de recursos hídrics per a la vegetació.
D'altra banda, el pas del temps ha produït una constant alteració i erosió de la roca calcària, sensible a l'anhídrid carbònic dissolt en l'aigua de la pluja, fenomen que es coneix com carstificació, i que ha donat lloc a infinitat de formes geològiques molt capritxoses, que configuren un espectacular sistema hidrogeològic que fa tan particular i agresta la Serra de Benicadell, amb nombrosos fenòmens de surgència que fan possible l'existència d'un gran nombre de fonts i brolladors.
La Serra de Benicadell és, a més, un espai utilitzat des de temps prehistòrics com a hàbitat de grups humans, que van trobar en les seues coves i vessants un lloc de refugi i caça. Un dels jaciments més destacats dels primers assentaments humans en la zona és l'Abric i la Coveta del Mig, on poden trobar-se restes de sílex. Ja en l'època romana i àrab es van realitzar construccions per a la captació i la canalització d'aigües per al reg d'hortes i el proveïment de les poblacions. En l'edat Mitjana es van construir, en cingles de difícil accés, torres i castells, on destaca el castell de Carbonera .antic castell andalusí construït amb pedra calcària segons la tècnica de pedra engaltada-, el castell de Penya Cadiella i el castell de Carrícola .torre militar de planta poligonal-.
Més recents, encara que d'elevat valor etnològic són les magnífiques neveres que es van excavar per a la conservació de la neu, entre les quals destaquen la nevera de Benicadell, de Dalt, de Baix, de la Lloma Solaneta, de Xamarra i del Corral de Diego.
D'altra banda, la pressió demogràfica en què es va veure immersa la zona en el segle XVIII va forçar l'abancalament dels seus vessants fins cotes difícilment imaginables, que es van compaginar amb altres usos tradicionals de la Serra, com van ser l'explotació fustera, l'extracció de llenya, l'apicultura i la recol·lecció de bolets .pràctica encara molt estesa-.
En l'aspecte ludicoexcursionista, la Serra de Benicadell constitueix un espai natural apreciat pels habitants de la zona com a lloc d'oci i esbarjo. Però, a més, és el referent de nombrosos escaladors que hi troben la fascinació de les grans muntanyes, amb la seua llarga façana rocosa i emmerletada per una retallada i esvelta cresta, alçada sobre la fosca forest i enriquit per paratges de profund significat social i cultural.
En definitiva, l'Ombria del Benicadell és un paisatge en la conformació del qual té molt a veure l'acció humana al llarg de la història, que ha configurat ambients nous i diversos.
El règim del paisatge protegit ha d'atendre esta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques. Per estes raons, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, mitjançant un acord del ple de 19 de maig de 2005, ha proposat a la Conselleria de Territori i Habitatge la protecció de l'Ombria del Benicadell mitjançant la figura de paisatge protegit.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, contempla la figura de paisatge protegit com l'especialment indicada per a la conservació i la gestió racional d'ambients significatius per la relació harmoniosa entre l'activitat humana i l'ambient físic.
El règim de gestió de l'espai protegit propugna l'ús sostenible dels recursos naturals, s'inclou en este concepte una important funció social derivada de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals.
La tramitació de l'expedient de declaració del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell s'ha realitzat de conformitat amb el que disposen els articles 25 i 26 de l'esmentada Llei 11/1994, de 27 de desembre, que regulen el procediment per a la declaració d'Espais Naturals Protegits, i 49 bis de la Llei de Govern Valencià, pel que fa als tràmits a seguir en l'elaboració dels reglaments.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 27 de gener de 2006,
DECRETE
Article 1. Objecte
De conformitat amb el que establix l'article 13 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, i s'establix per a este un règim especial de protecció per raó de l'esmentada llei.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell comprén una extensió de 2103,11 hectàrees als termes municipals d'Albaida, Atzeneta d'Albaida, Carrícola, el Palomar, Bufali, Bèlgida, Otos, Beniatjar, Ráfol de Salem i Salem, els seus límits són els següents: si partim de les coordenades UTM X: 717304 i Y: 4300772 (terme municipal d'Atzeneta d'Albaida), i seguint el sentit de les agulles del rellotge, queda definit per:
. El límit entre el sòl urbanitzable i el no urbanitzable del planejament urbanístic vigent del terme municipal d'Atzeneta d'Albaida, arriba al .Camí del Pla en Roda. i continua novament per la delimitació entre el sòl urbanitzable i el no urbanitzable establida en el planejament vigent d'Atzeneta d'Albaida.
. Per la dita delimitació s'arriba a l'assagador del Camí del Corral de Diego. A partir d'ací el límit discorre pel mateix assagador fins a encreuar-se novament amb el límit de la forest d'utilitat pública V1006V14, coordenades UTM X: 717757 i Y: 4301332, que continua per esta fins a arribar a la parcel·la 8, del polígon 3,del cadastre de rústica de Carrícola, i d'ací i pel límit entre la dita parcel·la i la 5 i 7 del mateix polígon s'arriba a la carretera CV-615.
. Si continuem per la carretera s'aconsegueix la parcel·la 12, del polígon 3, del cadastre de rústica de Carrícola, la qual es voreja en sentit sud (la dita parcel·la queda exclosa) fins al seu encreuament amb la forest d'utilitat pública V10310V19, i continua per esta fins al camí del pou de Carrícola, pel qual continua pels límits de les parcel·les 27 i 9006, esta última en sentit sud, del polígon 3, del cadastre de rústica de Carrícola, ambdues queden excloses i aconseguixen la forest d'utilitat pública V10310V19.
. A partir d'ací el límit enllaça amb el límit de la forest d'utilitat pública V1021V137 fins al seu encreuament amb la parcel·la 47, del polígon 3, del cadastre de rústica de Carrícola, esta queda inclosa en l'espai protegit i arriba al .Camí del Garroferal..
. En este últim punt el límit continua pel camí fins a l'encreuament amb el .Camí del Pleit., en este vira a la dreta. Se segueix pel mateix camí rural fins al següent encreuament i es torna a girar a la dreta i novament en el següent encreuament el límit pren la desviació cap a la dreta, aconseguint la cota 390, per la qual continua, aconseguint un camí, que es pren en sentit nord fins a aconseguir la cota 380, que se segueix fins al .Camí la Barraca..
. Des d'ací, el límit continua per este girant en un primer encreuament a la dreta i immediatament després i sense abandonar el camí s'arriba a un nou encreuament, girant a l'esquerra. Finalment, el límit arriba a un nou encreuament girant a l'esquerra i aconseguint la cota 380, per la qual continua, arribant al barranc de la Plana.
. En aqueix punt el límit ascendeix pel barranc fins a la cota 400, continua per esta fins a aconseguir el .Camí del Corral del Frare., per on continua girant en un primer encreuament a l'esquerra i en un segon a la dreta fins a arribar a un camí asfaltat que puja al pou d'aigua potable d'Otos.
. En aqueix punt el límit gira a l'esquerra pel camí asfaltat, aconseguix un xicotet camí rural .Camí Casa Caregol., pel qual continua i aconsegueix la cota 450, i discorre per esta fins a enllaçar amb el Camí el Carrascot.
. Se segueix este camí, travessant el límit municipal entre Otos i Beniatjar fins a arribar a la carretera CV-615. En aqueix punt el límit discorre per la carretera en sentit a Beniatjar, i aconseguix en les coordenades UTM X: 723293 i Y: 4302607 un camí de terra a mà dreta, pel qual es continua aconseguint el .Camí de la Pineda., que voreja la població de Beniatjar i torna posteriorment a la carretera CV-615.
. El límit discorre per la carretera fins a les coordenades UTM X: 725851 i Y:4302607, just abans de la seua entrada en la població de Ráfol de Salem. En aqueix punt continua en sentit sud, voreja les parcel·les cadastrals núm. 186a i 187, l'ermita i aconsegueix el camí rural que uneix Ráfol de Salem amb la pedrera d'àrids, conegut com .Camí de la Pedrera..
. Pel camí s'aconsegueix el límit de la forest d'utilitat pública V1023V5, pel qual ascendeix fins a la cota 410, continuant per esta, s'arriba al .Camí de la Font d'Elca., pel qual discorre fins al camí conegut com .Cami de Monxoroví. (coordenades UTM X: 726235 i Y: 4303519) i posteriorment fins al .Camí de la Carrasca Roja. (coordenades UTM X:726422 i Y:4303222) que gira a la dreta.
. Seguint per este aconsegueix les coordenades UTM X: 726374 i Y:4303043, des d'on continuarà entre el sòl no urbanitzable comú i no urbanitzable protegit del Pla general d'ordenació urbana de Salem, aprovat definitivament amb data 2 de maig de 2001 per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València, fins a la carretera CV-705 que uneix les poblacions de Salem i Beniarrés.
. Per la carretera s'aconsegueix el límit amb la província d'Alacant, pel qual continua fins a aconseguir la cota 520 ja en el terme municipal d'Atzeneta d'Albaida, per la qual continua en sentit sud-oest, fins a arribar al límit municipal entre Atzeneta d'Albaida i Palomar, seguix per este en sentit nord-oest fins al camí que es troba en les coordenades UTM X:720319 i Y:4299239, i continua per este en sentit sud-oest fins a la cota 580.
. En eixe punt el límit continua per la cota en sentit sud-oest fins a trobar-se amb un camí rural en les coordenades UTM X:719411 i Y:4299134, que continua en sentit nord per este, vorejant la pedrera pel límit donat per l'autorització administrativa i aconseguint un camí en les coordenades UTM X: 718564 i Y:4299165, pel qual seguix fins a arribar al barranc del Naixement, pel qual descendeix fins a l'encreuament amb la cota 470 per la qual continua per la banda dreta del barranc, aconseguint un camí en les coordenades UTM X: 717242 i Y:4299381, pel qual segueix. En el primer encreuament continua per l'esquerra i aconsegueix la cota 470 en les coordenades UTM X:716894 i Y:4299560 i es desplaça per esta en sentit nord-oest, arribant a un camí amb les coordenades UTM X:716811 i Y:4300431 girant en sentit est i aconseguint un camí de major envergadura.
. En este punt el límit continua girant a la dreta, aconseguint immediatament després un altre camí i girant novament a la dreta per a arribar a un encreuament i continuar cap a l'esquerra, direcció al camp de futbol d'Atzeneta d'Albaida, aconseguint el punt d'origen de la delimitació.
2. La delimitació gràfica del paisatge protegit figura com annex d'este decret.
Article 3. Règim de protecció
El règim de protecció del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, que serà desenrotllat pel Pla Rector d'Ús i Gestió de l'espai protegit, està dirigit a les finalitats següents:
1. Conservar, regenerar, si és el cas, i incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals de muntanya.
2. Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l'activitat humana.
3. Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, arquitectònics i etnològics presents a la zona.
4. Promoure la gestió racional i l'ús sostenible dels esmentats recursos ambientals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenrotllament sostenible.
5. Fomentar específicament l'ús social de l'espai protegit mitjançant l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístics i culturals, promovent, així mateix, el turisme sostenible en relació amb estos.
6. Integrar l'exercici dels usos econòmics i socials del sòl, tant els presents en l'actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l'espai protegit, amb els objectius de conservació del medi ambient i del paisatge, permetent la seua evolució futura atesos els canvis en la realitat econòmica, social i territorial dels municipis. Estan en este cas l'activitat agrícola, l'edificació residencial existent i les construccions, infraestructures, equipaments i serveis relacionats amb l'ús públic del medi.
7. Fomentar i potenciar l'ús sostenible dels recursos, per a garantir la biodiversitat de l'espai.
8. Aconseguir i mantindre un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, fonts i brolladors per evitar qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
9. Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, mitjançant la regeneració d'ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals i artificials susceptibles de provocar-los.
10. Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l'espai protegit.
11. Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre la Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions de la Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la gestió del paisatge protegit.
Article 4. Règim de gestió
De conformitat amb el que ha establit en l'apartat 8, de l'article 48, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el qual estableix que la gestió dels paisatges protegits pot delegar-se d'acord amb el que preveu la legislació de règim local, la Conselleria de Territori i Habitatge delega la gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell en la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida.
Article 5. Pla Rector d'Ús i Gestió
1. La conselleria competent per raó de la matèria, en col·laboració amb la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, elaborarà i tramitarà un Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, el qual, en desplegament del règim de protecció establit per este decret, serà el marc dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió de l'espai protegit.
2. L'abast, el contingut, els efectes i la tramitació d'este pla rector d'ús i gestió s'ajustaran a allò que han establit, amb caràcter genèric, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Consell de Participació
1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor de la conselleria competent per raó de la matèria en la gestió de l'espai protegit.
2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, per l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Per raó de les esmentades funcions, el Consell de Participació constitueix un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i així mateix és una via per a canalitzar les iniciatives de les distintes administracions i agents, públics i privats, relacionats amb la gestió del paisatge protegit en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural.
3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell es compon dels següents membres:
a) El president nat del Consell de Participació.
b) El president del Consell de Participació.
c) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.
d) Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
e) Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
f) Un representant de la Conselleria d'Infraestructures i Transport.
g) Un representant de la Conselleria de Turisme.
h) Un representant de la Diputació Provincial de València
i) Un representant de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida.
j) Un representant per cada un dels ajuntaments d'Albaida, Atzeneta d'Albaida, Carrícola, el Palomar, Bufali, Bèlgida, Otos, Beniatjar, Ráfol de Salem i Salem.
k) Dos representants de les organitzacions sindical més representatives de l'ambit territorial de la Comunitat Valenciana, triats per les dites orgnanitzacions.
l) Un representant de les associacions de propietaris de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el Paisatge Protegit, triat per les dites entitats de comú acord entre estes.
m) Un representant, amb caràcter rotatori bienal, de les societats de caçadors dels municipis del paisatge protegit, triats per les dites entitats de comú acord entre estes.
n) Un representant de les universitats de la Comunitat Valenciana, designat per la universitat que corresponga. La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida establirà un torn bienal de representació de les dites entitats acadèmiques.
o) Un representant de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, triat per la dita entitat.
p) Un representant, amb caràcter rotatori bienal, de les associacions dels municipis del paisatge protegit vinculades a la conservació i l'estudi de la natura o el patrimoni cultural, triat per estes entitats de comú acord entre estes.
q) Un representant del Centre Excursionista de Valencia, designat per dita entitat.
r) Un representant del Grup d'Acció Local ADDER, Associació per al Desenvolupament i Diversificació de l'Economia Rural a la Vall d'Albaida, triat per la dita entitat.
4. President nat del Consell de Participació: de conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica la composició de les juntes rectores dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà president nat del Consell de Participació. Quan assistisca a les seues reunions, ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, tenint tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del consell.
5. El president del Consell de Participació:
a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, a proposta de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, el nomenament pot recaure en un dels membres del Consell.
b) En absència del president nat, les funcions d'este durant les sessions seran assumides pel president.
6. El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, podrà ser un membre del Consell de Participació, o bé una persona al servei de les administracions autonòmica o local, i en este cas assistirà amb veu però sense dret a vot.
7. El funcionament intern del Consell de Participació es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà el mateix Consell, la proposta del qual serà redactada pel secretari d'este. Fins a l'aprovació de l'expressat reglament, el funcionament del Consell es regirà d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
8. Per al correcte exercici de les comeses, el Consell de Participació podrà organitzar-se en les comissions que siguen necessàries. Amb caràcter permanent o temporal, les dites comissions podran exercir per delegació del Consell, al que donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit.
Article 7. Finançament del paisatge protegit
Per a la gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici de les aportacions materials de la Generalitat i d'organismes o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en la dita gestió.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
El règim jurídic sancionador en l'àmbit del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell serà l'establit pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desenrotllament del present decret.
Segona
Este decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Tercera
D'acord amb l'article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el Pla Rector d'Ús i Gestió s'aprovarà en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor del present decret.
València, 27 de gener de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY

linea
Mapa web