Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 4/2003, de 21 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. [2003/747]

(DOGV núm. 4427 de 28.01.2003) Ref. Base de dades 0321/2003

DECRET 4/2003, de 21 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. [2003/747]
El Parc Natural del Prat de Cabanes–Torreblanca és la zona humida més important de la província de Castelló, al mateix temps que un dels hàbitats humits menys alterats de la Comunitat Valenciana. Es tracta d'un prat pantanós separat del mar per una restinga de graves, exemple singular d'aiguamoll en avançat estat de rebliment natural. Les seues especials característiques paisatgístiques, geològiques i ecològiques li confereixen un gran valor en el context del patrimoni natural valencià.
En particular, la importància de la seua fauna i la seua flora està reconeguda a escala mundial amb la inclusió de l'espai en la Llista d'Aiguamolls d'Importància Internacional, per raó de la Convenció sobre els Aiguamolls (Ramsar, 1971).
L'espai també està declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, relativa a la Conservació de les Aus Silvestres.
Així mateix, el parc natural figura en la Llista de Llocs d'Interés Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, aprovada per l'Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat, per raó de la Directiva 92/43CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la Conservació dels Hàbitats Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.
D'altra banda, tot el Prat està inclòs en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
L'espai destaca, així mateix, com a exemple rellevant d'ús sostenible dels recursos naturals. L'activitat minera centrada en l'extracció de torba, la ramaderia extensiva i l'agricultura, es practiquen en forma ordenada i compatible amb la conservació del valuós patrimoni natural.
Convé destacar, així mateix, el notable potencial del parc natural per a l'ús públic, en termes d'investigació, estudi, ensenyament i gaudi ordenat del medi.
La declaració del Prat com a espai natural protegit data de l'any 1988, amb la promulgació del Decret 188/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat, de Declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes-Torreblanca, modificat posteriorment pel Decret 264/1994, de 20 de desembre, del Consell de la Generalitat. Ambdues normes van ser aprovades per raó de la llavors vigent Llei 5/1988, de 24 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana. L'esmentat paratge natural va ser reclassificat a parc natural per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Esta Llei 11/1994 estableix, en l'article 37, la figura del pla rector d'ús i gestió com regulador de les activitats directament lligades a l'espai protegit i, en particular, de la investigació, l'ús sostenible i la conservació dels valors ambientals. Ara bé, esta mateixa llei establix en l'article 31 que l'ordenació dels parcs naturals exigirà l'aprovació prèvia d'un pla d'ordenació dels recursos naturals, el qual haurà de fixar el marc per a la gestió de l'espai protegit.
El llarg període transcorregut sense instrument de gestió específic per al parc des de la declaració de l'espai natural protegit el 1988, va aconsellar la màxima celeritat en la tramitació d'este. De fet, determinades mesures gestores, necessàries per a assegurar la conservació del medi i l'ús sostenible dels recursos ambientals, vénen condicionades o supeditades en el decret de règim jurídic de l'espai protegit a les determinacions del Pla Rector d'Ús i Gestió.
Es dóna este cas, en particular, per a les mesures gestores necessàries per a adequar l'ús públic ordenat del medi a les activitats permeses d'ús dels recursos naturals, principalment en relació amb la ramaderia i la mineria de torba. En estes condicions la gestió ordinària del parc natural va estar sotmesa a limitacions importants fins a l'aprovació d'este pla, que tendien a incrementar-se al mateix ritme que ho fa la demanda d'ús públic en els espais naturals de la Comunitat Valenciana. Les activitats de conservació i investigació dels valors naturals tampoc disposaven fins al moment d'un marc definit per a la seua execució, situació que haguera donat lloc a un progressiu deteriorament dels valors naturals i de la qualitat del parc com a recurs científic. D'altra banda, l'absència d'instrument gestor era incongruent amb la rellevància mediambiental del parc en l'àmbit internacional.
Atesos els antecedents indicats, es va imposar com evident la necessitat d'elaborar i aprovar un pla rector d'ús i gestió en el termini més curt possible, considerant-se que la demora inevitable per a la prèvia aprovació d'un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals no responia als requeriments actuals de la gestió del parc natural. Per este motiu s'ha considerat convenient, i encara necessari atenent les raons d'oportunitat abans indicades, elaborar i aprovar un instrument d'ordenació i gestió únic, que conjugue en un mateix document el marc d'ordenació donat pel Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i els criteris de gestió que, en desenvolupament d'este, estableix el pla rector d'ús i gestió. Este doble caràcter ve reflectit en el mateix títol del document: Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. La conjugació entre estos dos instruments d'ordenació i gestió ve facilitada per la coincidència d'àmbits territorials, ja que, una vegada estudiades les característiques físiconaturals, territorials i administratives de la zona, s'ha optat per un únic àmbit d'aplicació per a estos.
D'acord amb això, el Pla conté tota la documentació requerida per als plans d'ordenació dels recursos naturals i per als plans rectors d'ús i gestió en els articles 34 i 39, respectivament, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també l'especificada per al pla rector d'ús i gestió de l'espai protegit en l'article 5 del Decret 188/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat, de Declaració de Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes-Torreblanca, modificat pel Decret 264/1994, de 20 de desembre.
La necessària protecció perimetral requerida pel parc com a zona humida queda garantida per la creació, de conformitat amb l'article 29 de la citada Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'una àrea d'esmorteïment d'impactes del parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, destinada a la prevenció o minimització de possibles impactes ambientals procedents de l'entorn. Este esmorteïment s'estableix mitjançant una sèrie de mesures sectorials destinades a regular, específicament, determinades activitats en l'entorn del parc que es consideren rellevants per a la qualitat ambiental d'este, sense que esta regulació constituïsca una ampliació del territori afectat pel règim de protecció del parc natural. Esta solució, d'altra banda, coincideix quant a objectius generals amb el criteri adoptat en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, el qual considera una conca d'afecció en un perímetre de 500 metres al voltant de les zones humides catalogades.
El projecte de pla d'ordenació dels recursos naturals i rector d'ús i gestió ha sigut objecte, durant els anys 2001 i 2002, d'un període de consultes als distints organismes i entitats relacionats amb la gestió de l'espai protegit, i ha sigut presentat en particular a les corporacions locals afectades territorialment i a la Junta Rectora del parc natural. Posteriorment, el projecte va ser sotmés a informació pública durant un mes, a partir del 6 de juny de 2002, per raó de l'anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la mateixa data. Finalment, el Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient va emetre dictamen favorable sobre el projecte el dia 30 d'octubre de 2002.
Per tant, s'ha efectuat per complet la tramitació administrativa prevista en l'esmentada Llei 11/1994, de 27 de desembre, per als instruments d'ordenació i gestió dels espais naturals protegits, després de l'aprovació definitiva prèvia d'estos.
Per esta raó, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 21 de gener de 2003,
DECRETE
Article únic
1. En compliment del que disposa els articles 32 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca.
2. Com a annex I al present decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II al present decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta el conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 21 de gener de 2003.
El president de la Generalitat Valenciana,
JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ
El conseller de Medi Ambient,
FERNANDO MODREGO CABALLERO
ANNEX I
NORMATIVA DEL PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS NATURALS I RECTOR D'ÚS I GESTIÓ DEL PARC NATURAL DEL PRAT DE CABANES–TORREBLANCA
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa i finalitat del pla
1. El present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Prat de Cabanes–Torreblanca, es redacta a l'empara dels articles 32 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i d'acord amb el que estableix l'article 5 del Decret 188/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes–Torreblanca, modificat pel Decret 264/1994, de 20 de desembre.
2. Així mateix, este pla és conforme amb les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, les quals estableixen la reclassificació a parc natural de l'espai natural protegit denominat, fins al moment de l'entrada en vigor de la llei esmentada, Paratge Natural de la Comunitat València del Prat de Cabanes–Torreblanca.
3. El pla d'ordenació dels recursos naturals i rector d'ús i gestió constitueix el marc d'ordenació del territori i els recursos naturals de l'espai protegit, dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió del parc natural i, en particular, la protecció, la conservació, la millora, l'estudi, l'ensenyança, el gaudi ordenat i l'ús i aprofitament sostenibles dels valors ambientals.
4. El contingut i l'abast genèrics del pla responen a les determinacions dels articles 34 i 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també al que estableix l'article 5 del Decret 188/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes–Torreblanca, modificat pel Decret 264/1994, de 20 de desembre.
Article 2. Efectes i interpretació del pla
1. De conformitat amb el que disposen els articles 35 i 40 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, este pla serà obligatori i executiu en tot el que afecte a la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge i els recursos naturals, prevalent sobre qualsevol altre instrument d'ordenació territorial o física. La seua aprovació portarà aparellada la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb este.
2. Els planejaments urbanístics municipals afectats per este pla s'adaptaran a este en les seues previsions en la següent revisió dels mateixos. En tant no es produïsca esta revisió, prevaldran les determinacions d'este pla sobre el planejament urbanístic, excepte en aquelles determinacions d'este últim que impliquen un nivell de protecció més alt sobre els valors ambientals i culturals que les corresponents del pla d'ordenació dels recursos naturals i rector d'ús i gestió.
3. Les determinacions d'este pla s'interpretaran segons el sentit propi de la matèria que es tracte, tenint en compte la finalitat global i els objectius del parc natural. En cas de dubte, prevaldrà la interpretació que implique un nivell de protecció més alt dels valors ambientals i culturals.
4. En cas de contradicció entre el text i la cartografia del pla, prevaldrà el primer sobre la segona, excepte quan la interpretació derivada dels plans vinga recolzada també per altres parts del document del pla d'ordenació dels recursos naturals i rector d'ús i gestió, de forma que quede patent l'existència d'un error material en el text.
Article 3. Tramitació, vigència i revisió
1. Este pla, una vegada tramitat d'acord amb que estableixen els articles 36 i 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprovarà mitjançant un decret del Consell de la Generalitat.
2. Les determinacions del pla entraran en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i es mantindran vigents mentre que no es revise el pla.
3. La vigència del present pla és de vuit anys, comptadors a partir de la data de la seua aprovació. Transcorregut este termini podrà revisar-se.
4. Si transcorregut el període de vigència establit en l'apartat anterior, no s'ha tramitat la revisió del present pla, les previsions normatives contingudes en este tindran, cautelarment, vigència fins al moment de l'aprovació definitiva de la revisió del pla.
5. No es considerarà revisió del pla l'alteració dels límits de les zones d'ordenació establides en la cartografia de zonificació, sempre que esta alteració comporte un increment de les condicions de protecció dels valors ambientals o culturals.
6. La revisió o modificació de les determinacions contingudes en este pla podran dur-se a terme en qualsevol moment, després de l'informe previ de la Junta Rectora del parc, seguint els tràmits i procediments legalment establits per a l'aprovació del pla.
Article 4. Règim d'infraccions i sancions
Les infraccions al règim establit en les presents normes tindran la consideració d'infracció administrativa, i s'hi aplicarà el règim jurídic previst en els articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també el procediment aplicador de sancions establit en virtut del Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el reglament per a l'exercici de la potestat aplicadora de sancions. Tot això, sense perjudici de l'aplicació d'altres disposicions que, en funció de la naturalesa dels fets o del bé afectat, puguen resultar així mateix d'aplicació.
Article 5. Indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es deriven com a conseqüència de l'aprovació del present pla, donaran lloc a indemnització quan concórreguen simultàniament els requisits establits en l'article 20.2 de la Llei 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Les presents normes estableixen, en els seus corresponents apartats, les actuacions que hauran de ser sotmeses al procediment d'avaluació o estimació d'impacte ambiental amb caràcter addicional a les previstes en el règim ordinari establit per a tot l'àmbit de la Comunitat Valenciana per la legislació sectorial autonòmica.
Article 7. Autoritzacions
1. La present normativa especifica, en les seues normes generals i normes particulars, les actuacions, plans i projectes l'execució de les quals requereix autorització prèvia de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
2. Així mateix, esta normativa determina les actuacions, plans i projectes que, estant subjectes a llicència municipal o a autorització per l'administració sectorial competent, requereixen informe previ de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi. Este informe serà requisit imprescindible per a l'atorgament de la corresponent llicència o autorització.
3. Els requisits establits en els apartats 1 i 2 d'este article s'estableixen sense perjudici de les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
– Identificació del sol·licitant.
– Descripció detallada de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'esta.
– Efectes previstos sobre els valors ambientals i culturals del parc, com també sobre l'ambient socioeconòmic.
– Pla o croquis de localització de l'activitat.
– Projecte o memòria tècnica quan corresponga.
5. Les autoritzacions expedides per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi especificaran les condicions que haurà de complir l'execució de l'activitat per a ajustar-se al règim d'ordenació i gestió vigent en el parc.
6. La denegació d'autorització impedeix la realització de qualsevol activitat, projecte o actuació, però la seua obtenció no eximeix del compliment de la resta de la normativa sectorial aplicable.
7. Les persones que executen sobre el terreny les activitats autoritzades, estaran obligades a portar còpia de l'autorització mentre duren els treballs, i mostrar-la al personal del parc quan els siga sol·licitada. En cas de realitzar treballs sense portar còpia de l'autorització, es podran paralitzar les actuacions fins que els responsables demostren posseir autorització, presentant còpia d'esta.
Article 8. Àmbit territorial del pla
1. El present pla s'aplicarà en l'àmbit territorial del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, la delimitació del qual figura en el Decret 264/1994, de 20 de desembre, del Consell de la Generalitat, de modificació del Decret 188/1988, de 12 de desembre, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes-Torreblanca.
2. Les determinacions del pla s'estenen així mateix, en aquells aspectes sectorials que específicament s'hi indiquen, a la zona d'esmorteïment d'impactes establida per este pla.
TÍTOL II
ORDENACIÓ DELS RECURSOS NATURALS
Secció primera
Normes de protecció dels recursos ambientals
Article 9. Protecció dels recursos edàfics i geològics
1. Objectius i directrius d'ordenació:
a) En matèria de protecció dels recursos edàfics i geològics, són objectius d'este pla:
– Evitar la pèrdua dels recursos edàfics i geològics.
– Conservar i mantenir els sòls.
– Recuperar les àrees degradades per activitats extractives.
– Harmonitzar la utilització racional dels recursos geològics amb la protecció de la naturalesa.
b) D'acord amb els citats objectius s'estableixen les següents directrius d'ordenació:
– Es consideraran prioritàries per a la seua regeneració aquelles àrees els sòls de les quals es troben alterats, degradats o contaminats a causa de l'activitat a què hagen sigut sotmesos.
– Es potenciarà l'aprofitament didàctic i científic enfront de qualsevol altre tipus d'aprofitament econòmic.
2. Amb caràcter general queda prohibida, en l'àmbit del parc natural, qualsevol activitat o actuació que comporte l'alteració, degradació o pèrdua del sòl, com també les que impliquen una alteració de les seues qualitats. No tindran esta consideració les labors de preparació i condicionament dels terrenys subjectes a l'aprofitament agrari en les actuals zones de cultiu i les relacionades amb l'extracció de torba, en les àrees delimitades a l'efecte.
3. En el parc natural queda prohibida la rompuda de terrenys amb vegetació natural per a l'establiment de noves àrees de cultiu.
4. Tant en el parc natural com en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, queda prohibit l'abocament, abandó o l'acumulació de tota classe de residus sòlids.
Article 10. Protecció dels recursos hídrics i dels llits
1. Objectius i directrius d'ordenació:
a) En matèria de protecció dels recursos hídrics i dels llits, són objectius d'este pla:
– Reservar els recursos hídrics del parc.
– Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües superficials, evitant qualsevol actuació o abocament que puga ser causa de la seua degradació. En particular, seran objecte d'especial seguiment i control els següents punts d'abocament al medi hídric del Prat: estació depuradora d'aigües residuals de la Ribera de Cabanes i càmping de Torrenostra.
– Impedir l'acumulació o abocament de compostos tòxics o perillosos en el subsòl, capaços de contaminar les aigües subterrànies.
– Regular els aprofitaments i les captacions d'aigües per a contribuir a aconseguir l'adequada protecció ambiental.
b) Les directrius d'ordenació dels recursos hídrics i els llits del parc natural seran, amb caràcter general, les establides pel vigent pla hidrològic de la conca del Xúquer per al conjunt de la dita conca, amb l'objectiu genèric d'incrementar la disponibilitat dels recursos, protegir la seua qualitat, economitzar-ne l'ús i racionalitzar els seus usos en harmonia amb el medi ambient i els altres recursos naturals.
2. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat i a disminuir la quantitat de les aigües en l'àmbit del parc i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, i també aquelles obres i infraestructures que alteren el flux hídric o comporten un maneig abusiu d'este i dels seus recursos naturals, excepte les actuacions necessàries per a millorar la qualitat de les aigües.
3. Queda prohibit l'abocament directe o indirecte al medi hídric i al subsòl, tant en l'àmbit del parc com en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, d'aigües residuals sense depurar. El tractament d'aigües residuals en les instal·lacions de sanejament i depuració, tant públiques com privades, que hi haja o puguen establir-se en estos àmbits, haurà d'adaptar-se a les condicions de qualitat de l'efluent exigides per a les zones sensibles considerades en el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.
4. Els abocaments d'aigües residuals depurades, amb independència de les seues característiques fisicoquímiques, requeriran per a realitzar-se, addicionalment a la preceptiva autorització per part de l'organisme de conca, d'autorització expressa expedida per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, la qual estarà condicionada, com a mínim, al fet que es garantisquen els nivells de qualitat de l'efluent indicats en l'apartat anterior.
5. La Conselleria de Medi Ambient durà a terme un control de la qualitat de les aigües, per mitjà d'anàlisi periòdica d'acord amb l'Ordre de 16 de desembre de 1988, del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, sobre mètode i freqüències d'anàlisi o inspecció de les aigües continentals que requereixen protecció i millora per al desenvolupament de la vida piscícola.
6. Queda prohibida l'obertura de nous pous o captacions d'aigua tant en l'àmbit del parc com en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes.
7. Es mantindran en bon estat els llits i marges dels cursos d'aigües, de forma que les aigües circulen sense dificultat.
8. En l'àmbit del parc natural i en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, queda prohibida la utilització d'herbicides per a l'eliminació de canyís i altres espècies vegetals en els marges de séquies i canals.
9. Les activitats de desbrossament i poda de marges de séquies i canals es realitzaran, en l'àmbit del parc natural, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, la qual establirà les dates oportunes per a la seua realització, que s'haurà d'adaptar-se en qualsevol cas al període comprés entre el 15 d'agost i el 30 de gener.
10. Amb caràcter general es prohibeix en l'àmbit del parc natural el recobriment amb obra de fàbrica de canals i séquies, tant en els marges com en la sols dels mateixos, havent de mantenir les condicions naturals dels llits, pels seus efectes beneficiosos sobre la vegetació i fauna associada i per la seua influència en el règim hidrològic de la zona humida.
11. Com a excepció a la norma indicada en l'apartat anterior, la Conselleria de Medi Ambient podrà autoritzar, en el cas d'existir un alt risc de desbordament en algun tram de séquia o canal, determinades obres de canalització i de nou dimensionament de les conduccions que incloguen obra de fàbrica. Estes actuacions quedaran subjectes al procediment d'estimació d'impacte ambiental, hauran de cenyir-se als trams de llit imprescindibles per a prevenir els riscs advertits i no podran afectar els fons dels llits. Els projectes preveuran, a més de les condicions exigides per a qualsevol actuació sobre canals, els aspectes següents:
a) Estudi de les necessitats que motiven l'obra.
b) Dimensionament del llit.
c) Mesures necessàries per a facilitar l'eixida de la fauna de l'interior dels llits.
12. En l'àmbit del parc natural queda prohibida la navegació amb embarcacions amb motor forabord o sense, incloent els aerolliscadors i la pràctica del surf de vela, que no estiga relacionada amb la gestió del parc, els servicis d'emergència o els usos dels recursos naturals autoritzats en l'espai protegit. En particular, està autoritzada la navegació de les embarcacions utilitzades per a l'accés als llocs de caça d'aus aquàtiques, les quals hauran de ser retirades del parc una vegada acabada la temporada de caça.
13. Es prohibeix el bany en les basses resultants de l'activitat extractiva de torba.
14. Les goles, canals de desguàs de la zona humida al mar, queden subjectes a especial protecció a fi de garantir la seua important funció ecològica com a via de comunicació entre estos dos àmbits aquàtics i, en especial, per a garantir el trànsit natural de les espècies faunístiques eurihalines entre el medi marí i el medi aquàtic continental. En relació amb això s'estableix el següent:
a) Amb caràcter general, queda prohibida qualsevol tipus d'actuació i, en particular, els abocaments sòlids o líquids, que poden afectar negativament la qualitat del medi hídric i dels fons, tant en les goles com en l'àmbit marítim relacionat amb estes. Serà d'aplicació, respecte al dit front marítim del parc natural, la declaració de zona sensible efectuada per l'Ordre de 30 d'agost de 2002, de les conselleries de Medi Ambient i d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual es declaren zones sensibles en les aigües marítimes de l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
b) Queden prohibides les operacions que impliquen el tancament total de les goles, tant permanent com temporal, de forma que s'impedisca per estes el lliure i normal trànsit de la fauna aquàtica entre el mar i el medi hídric del prat.
c) Qualsevol tipus d'actuació sobre els marges, els fons o el medi aquàtic de les goles haurà de ser autoritzada prèviament per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
Article 11. Protecció de la flora i la vegetació
1. Objectius i directrius d'ordenació:
a) En matèria de protecció de la flora i la vegetació, són objectius d'este pla:
– Preservar la diversitat genètica del patrimoni natural, garantint la conservació de les espècies de la flora silvestre i formacions vegetals, en especial les autòctones, entenent com tals aquelles espècies, subespècies o varietats que han pertangut històricament a la flora del parc natural.
– Conservar els hàbitats naturals i ecosistemes.
– Recuperar les espècies amenaçades i els seus hàbitats.
– Afavorir el desenvolupament i l'equilibri dels ecosistemes naturals i seminaturals, conservant la capacitat evolutiva dels mateixos.
b) D'acord amb els esmentats objectius s'estableixen les següents directrius d'ordenació:
– El fi dels treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal serà la formació i potenciació de les comunitats vegetals pròpies del parc.
– Els treballs de restauració de la coberta aniran encaminats a la conservació i regeneració de les formacions i requeriran informe previ de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi. Este informe contindrà, almenys, els aspectes següents:
– Medi físic: litologia, geomorfologia, sòl, tendències erosives, clima.
– Medi biològic: sèrie o sèries de vegetació present, estat dinàmic de l'ecosistema, formacions presents, fauna associada, usos presents.
– Proposta d'actuació: preparació del terreny, espècies seleccionades, calendari d'execució, plec de prescripcions tècniques, fitxa d'avaluació de l'impacte ambiental estimat, programa de vigilància i seguiment.
– Els treballs de regeneració i potenciació de la coberta vegetal hauran de quedar integrats en el paisatge natural circumdant.
– Tindran consideració d'espècies aptes per a regeneració de la coberta vegetal totes aquelles herbàcies arbustives i arbòries que, pertanyents a les formacions naturals, contribuïsquen a accelerar el dinamisme progressiu de les formacions vegetals, assegurant la conservació del sòl i dels recursos genètics de la vegetació.
– S'establirà un programa d'eliminació progressiva d'espècies exòtiques.
2. S'exclouen de les presents normes les espècies i formacions vegetals lligades a les activitats agràries, incloent les espècies nitròfiles que acompanyen als cultius i els seus marges amb vegetació adventícia i les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen vials, cunetes, erms i altres àrees antropitzades.
3. La protecció de les formacions vegetals silvestres s'estén tant a la integritat de les plantes individuals que constitueixen les associacions vegetals com a l'estructura i composició florística d'estes últimes.
4. Amb l'excepció indicada en l'apartat següent d'este article, es prohibeix en l'àmbit del parc, excepte en l'interior de les parcel·les cultivades de l'àrea d'usos compatibles i en l'àrea de servicis, la tala, sega i recol·lecció de plantes o parts de plantes silvestres, com també de les seues llavors i fruits, sense autorització expressa de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, la qual establirà les condicions específiques per a l'actuació.
5. Podrà autoritzar-se en tot el parc natural el desbrossament i la poda de les formacions vegetals pròpies dels marges de camins, séquies i canals, tant ruderals com palustres, practicats d'acord amb els usos tradicionals i d'acord amb les especificacions que figuraran en les corresponents autoritzacions. Les intervencions sobre la vegetació de marges de cursos d'aigua hauran d'adaptar-se, així mateix, a les especificacions que estableix l'article 10 d'estes normes sobre protecció dels llits i els seus marges.
6. En particular, hauran de ser objecte d'autorització prèvia per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, les intervencions sobre la vegetació que promoguen les societats de caçadors per a afavorir la presència d'aus aquàtiques cinegètiques. Esta autorització contindrà els requisits mínims per a impedir el deteriorament de formacions vegetals i hàbitats d'interés, podent denegar-se quan, a criteri de la citada Direcció General, la proposta d'actuació no garantisca prou la preservació dels mateixos, o bé no especifique mesures correctores suficients. Tals actuacions, en qualsevol cas, hauran de realitzar-se entre l'1 d'agost i el 30 de gener.
7. Així mateix, la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi podrà autoritzar la crema i sega de determinades àrees de vegetació herbàcia amb finalitat de gestió sostenible dels pasts aprofitats en l'activitat ramadera autoritzada. Estes actuacions s'executaran sota el seguiment del personal d'esta direcció general, d'acord amb les especificacions que figuren en les corresponents autoritzacions i, amb caràcter general per a evitar danys a les comunitats faunístiques en època de cria, dins del període comprés entre l'1 d'octubre i el 30 de gener.
8. En l'àmbit del parc natural queda prohibida la crema de vegetació amb finalitat distinta a la prevista en l'apartat anterior, amb l'excepció d'eventuals cremes que la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi puga promoure per a la conservació i millora de les comunitats de flora i fauna silvestres, en el marc dels programes de gestió del parc.
9. En l'àmbit del parc natural queda prohibida la introducció d'espècies no autòctones de flora, excepte en l'àrea d'usos compatibles i en l'àrea de servicis.
10. En particular, tant en el parc com en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, el cultiu de plantes d'interés cinegètic i l'encebat a gra de les aus de caça, hauran de ser prèviament autoritzats per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, figurant en les autoritzacions les espècies vegetals permeses i les condicions requerides per a l'execució d'estes actuacions.
11. La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi efectuarà una labor d'assessorament a les administracions locals i als particulars per a l'enjardinament de les zones verdes tocant al parc o incloses en este, en relació amb les espècies vegetals recomanades per a evitar el risc de proliferació d'espècies exòtiques amb elevat poder colonitzador.
Article 12. Protecció de la fauna
1. Objectius i directrius d'ordenació:
a) En matèria de protecció de la fauna són objectius d'este pla:
– Preservar la diversitat genètica del patrimoni natural, garantint la conservació de les espècies de la fauna silvestre, en especial les autòctones, entenent-se com tals aquelles espècies, subespècies o varietats que han pertangut històricament a la fauna del parc natural.
– Conservar els hàbitats naturals i els ecosistemes, afavorint el seu desenvolupament, equilibri natural i capacitat evolutiva.
– Recuperar les espècies faunístiques amenaçades i els seus hàbitats.
b) D'acord amb els citats objectius s'estableixen les següents directrius d'ordenació:
– Les actuacions de gestió del parc natural donaran preferència a les mesures de conservació i preservació en l'hàbitat natural de cada espècie, considerant la possibilitat d'establir mesures complementàries fora d'este.
– Queda prohibida en el parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, amb qualsevol finalitat fins i tot cinegètica o piscícola, la introducció d'individus d'espècies, subespècies o races geogràfiques distintes de les autòctones. S'exceptuen únicament els supòsits d'activitats d'aqüicultura extensiva que puguen autoritzar-se per raó de l'article 10 d'estes normes.
– Les actuacions de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi afavoriran prioritàriament les espècies i subespècies animals rares, endèmiques i amenaçades.
– Per a la conservació de la fauna, les actuacions sobre la coberta vegetal tendiran a afavorir les condicions per a la reproducció, criança o permanència de les distintes espècies.
2. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix respecte d'això en la legislació sectorial sobre fauna i flora silvestres, no es permeten en l'àmbit del parc natural i en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o deteriorament irreversibles de poblacions o elements de la fauna silvestre. La prohibició s'estén a les activitats que puguen alterar o destruir els hàbitats de les espècies, com també els enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna tals com nius, caus i dormidors, com també les goles de comunicació de la zona humida amb el mar.
3. En particular, a fi de protegir la fauna silvestre es prohibeix en l'àmbit del parc natural i en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes:
a) La destrucció, mort, deteriorament, recol·lecció, comerç, captura en viu, possessió o exposició d'animals vius o les seues restes que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per les presents normes.
b) La introducció de qualsevol espècie animal no autòctona amb qualsevol finalitat, incloses la cinegètica i piscícola.
c) La recol·lecció, possessió o comerç d'ous o cries.
d) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
e) La destrucció dels hàbitats faunístics existents en el parc i, en particular, la realització d'activitats que comporten una recessió o degradació de les zones humides o aigües continentals com aterraments, drenatges, explotació no autoritzada dels aqüífers o modificacions no autoritzades en el règim d'aigües.
4. La caça i captura d'espècies animals amb finalitat cinegètica haurà de respectar les determinacions per a esta activitat contingudes en el present pla.
5. El desenvolupament d'activitats de caràcter científic que necessiten parar trampes, capturar o manipular espècies animals, en l'àmbit del parc natural, haurà de disposar de l'autorització expressa de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi. Esta activitat haurà d'estar supervisada pel personal d'esta direcció general, i els investigadors estan obligats a comunicar amb antelació els llocs i dates de la posada de trampes, el marcatge i la manipulació, incloent recerques i visites a nius.
6. Tota introducció o reintroducció d'espècies faunístiques autòctones, com també els eventuals reforçaments de poblacions d'espècies existents en el parc en l'actualitat, hauran de disposar de l'autorització prèvia de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi. L'autorització estarà supeditada a la presentació d'un pla que haurà de contenir, com a mínim, un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l'espècie que s'ha de reintroduir, establint així mateix les característiques de l'espècie, el calendari d'introducció, la qualificació del personal encarregat de l'execució i programa de seguiment. Estes activitats hauran de ser supervisades directament pel personal de l'indicada direcció general, amb este fi els promotors hauran de comunicar amb antelació la data d'execució.
Article 13. Protecció del paisatge
1. Objectius i directrius d'ordenació:
a) En matèria de protecció del paisatge són objectius d'este pla:
– Evitar o minimitzar els impactes paisatgístics produïts per les activitats que es pretenguen realitzar en el parc i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes.
– Recuperar les característiques paisatgístiques de les zones degradades per activitats exercides en el passat.
– Preservar i millorar la diversitat paisatgística existent en el parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes.
b) D'acord amb els citats objectius s'establixen les següents directrius d'ordenació:
– En les àrees en què es produïsquen danys en el paisatge per la construcció d'infraestructures, la pressió antròpica o altres raons, s'aplicaran mesures de regeneració i restauració que poden incloure, si cal, restriccions a l'ús públic i als aprofitaments.
– Es consideraran els valors paisatgístics i ambientals de les diferents àrees del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes a l'hora d'establir els criteris d'ubicació dels elements publicitaris i informatius.
– La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, dins dels programes d'actuació per a la gestió de l'espai protegit, podrà establir mesures específiques de protecció paisatgística complementàries o addicionals a les previstes en este pla, atenent l'interés paisatgístic de determinades zones o a circumstàncies sobrevingudes en l'àmbit territorial del pla.
2. En l'àmbit del parc natural queda prohibida, amb caràcter general, la instal·lació de tanques publicitàries, cartells o qualsevol tipus d'estructura amb fins publicitaris. S'exceptuen de la prohibició els plafons o cartells informatius de caràcter institucional que es consideren necessaris per a l'adequada gestió de l'espai protegit, els quals hauran d'adequar-se i integrar-se a la tipologia paisatgística del prat.
Article 14. Protecció de la costa
1. Objectius i directrius d'ordenació:
a) En matèria de protecció de la costa són objectius d'este pla:
– Conservar i mantenir la diversitat de recursos físicobiòtics i paisatgístics lligats als ecosistemes litorals del parc natural.
– Contribuir a la recuperació de les àrees degradades provocades per les activitats exercides en estos ambients.
– Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat del litoral evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
– Assegurar la compatibilitat de l'aprofitament sostingut dels recursos del litoral amb el manteniment dels seus recursos.
– Prevenir els possibles impactes negatius sobre el medi marítim confrontant al parc natural, a conseqüència d'activitats realitzades en l'àmbit territorial d'este pla.
b)D'acord amb els objectius esmentats, s'estableixen les següents directrius d'ordenació:
– La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi prendrà les mesures oportunes per a protegir les comunitats vegetals i faunístiques costaneres enfront dels tractaments higiènics de platges i la neteja d'estes per qualsevol mitjà.
– Es prendran les mesures oportunes per a evitar la pressió excessiva pel trànsit de persones en els accessos a platges d'ús públic, per mitjà de l'establiment de passos estructurats per a evitar afeccions disperses i incontrolades, la determinació de la capacitat de càrrega de la superfície útil per al bany i la fixació de característiques adequades en la ubicació, dimensions i mecanismes de control de les àrees destinades a aparcament i servicis, assegurant així mateix una correcta dotació d'equipaments higienicosanitaris i d'ús públic.
2. Amb caràcter general, queda prohibit tot tipus de construcció en el domini públic maritimoterrestre. Les excepcions a esta prohibició només podran venir determinades pel que estableix al respecte la Llei de Costes.
3. La neteja de platges i de la franja costera no podrà realitzar-se per mitjans mecànics, i estaran permesos únicament els tractaments manuals respectuosos amb els hàbitats naturals, prestant-se una especial atenció i cura a les zones considerades com d'especial interés per a la seua protecció per part de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
4. Les obres de regeneració de les formacions dunars incloses en l'àmbit del parc natural estaran subjectes al procediment d'avaluació d'impacte ambiental previst per la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, i el Decret 162/1992, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la llei indicada.
5. De conformitat amb el que estableixen les normes particulars d'este pla, article 29, es prohibeix la circulació de tota classe de vehicles de motor, excepte els relacionats amb els servicis de vigilància i emergència i els expressament autoritzats per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, en tot l'àmbit del cordó dunar litoral i, en particular, en el camí ramader denominat assagador del Mar en tot el seu recorregut pel parc natural.
6. Es prohibeix tot tipus d'extracció d'àrids del cordó dunar litoral, tant arenes com graves.
7. Es prohibeix l'alteració de l'estructura o destrucció de les comunitats vegetals costeres psammofiles, típiques de platges, dunes i cordons de graves, com també de la seua fauna associada.
Secció Segona
Regulació d'Activitats
Article 15. Normes sobre les activitats extractives
1. En l'àmbit del parc natural, com en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, únicament es permeten les explotacions mineres a cel obert que estiguen degudament autoritzades en el moment de l'entrada en vigor d'este.
2. Les explotacions mineres que es troben en activitat en el moment de l'entrada en vigor d'este pla, hauran d'adequar les seues activitats extractives als corresponents plans de restauració, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial i, específicament, el Reial Decret 2994/1982, sobre restauració de l'espai natural afectat per activitats mineres.
3. El pla de restauració presentat pel titular de l'aprofitament o explotació haurà de preveure les condicions generals que per a esta activitat s'estableixen en este pla.
4. Els titulars de les concessions administratives per a l'extracció de torbes que en el moment de l'entrada en vigor d'este pla no estiguen en règim d'explotació, podran iniciar este règim, sense perjudici de les preceptives autoritzacions sectorials, sempre que asseguren prèviament les condicions necessàries per a la seua adequació als fins de protecció i conservació establits pel present pla. En particular, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència d'activitat i explotació es requerirà l'informe favorable i vinculant de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, el qual podrà establir les condicions particulars a què haurà de sotmetre's l'explotació.
5. Les concessions mineres per a extracció de torbes en l'àmbit del parc natural, quedaran subjectes a les següents condicions generals d'explotació:
a) Queda prohibida l'explotació de torbes a una distància inferior a 200 metres del límit del domini públic marítimoterrestre.
b) Queda limitada l'explotació total anual a una hectàrea/any per màquina utilitzada per a l'extracció de torba, amb un màxim de dues màquines treballant durant el mateix període de temps.
c) S'haurà de deixar una àmplia zona sense explotar que circumde les basses resultants de l'extracció, la qual no serà inferior a vint metres, en aquells sectors que limiten amb camins transitats o terrenys cultivats.
d) L'explotació d'una concessió, en aquelles zones que mantenen una bona representació de la vegetació característica de l'espai natural a criteri de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, haurà de preservar un sector verge d'extensió no inferior al trenta per cent de la concessió que s'ha d'explotar, i estes zones s'han d'especificar en una planimetria adequada que serà supervisada per l'esmentada direcció general.
e) Les basses resultants de l'explotació minera hauran de complir els requisits següents:
– Extensió mínima de dues hectàrees.
– Perímetre irregular que afavorisca una important extensió de vora.
– Talussos de pendents suaus.
– Creació d'illes amb superfícies mínimes de cinquanta metres quadrats.
f) Finalitzada l'activitat extractiva en una zona, s'haurà de retirar tot tipus de restes relacionades amb l'activitat i alienes a l'ecosistema natural, tant materials com infraestructura utilitzada.
6. La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi intensificarà els mecanismes de control per al compliment dels plans de restauració dels espais alterats per l'activitat minera a cel obert.
7. L'incompliment de les condicions reflectides en les concessions mineres o en les autoritzacions pertinents, comportarà l'inici de l'expedient de caducitat de l'autorització o concessió corresponent, de conformitat amb els articles 83 i següents de la Llei 22/1973, de Mines.
8. Tal com s'estableix com a directriu en l'article 9 d'estes normes, la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi considerarà prioritàries per a la seua regeneració i restauració aquelles àrees que hagen sigut objecte d'explotació minera, amb la finalitat de contribuir a la diversificació dels ambients i ecosistemes del parc natural.
Article 16. Activitats agrícoles
1. És objectiu d'este pla fer compatibles l'aprofitament dels recursos agrícoles i la conservació dels valors ambientals, especialment la coberta vegetal, el sòl, la fauna i els recursos hídrics. Per tant, la utilització del sòl amb fins agrícoles haurà d'orientar-se cap al manteniment del potencial biològic i la preservació i manteniment de la capacitat productiva dels ecosistemes propis de l'espai protegit.
2. Es consideren pràctiques agrícoles compatibles amb els objectius del parc natural, les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals que actualment es realitzen en aquelles àrees de l'espai protegit en què expressament són autoritzades per les normes particulars d'este pla.
3. Queden prohibides en el parc natural noves transformacions de terreny destinades a usos agrícoles, com també la posada en cultiu de parcel·les agrícoles que, en el moment de l'entrada en vigor d'este pla, hagen romàs abandonades o improductives.
4. La crema de restes agrícoles, en l'àmbit del parc natural i en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, queda subjecta a autorització prèvia de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, la qual fixarà les condicions en què esta podrà realitzar-se de conformitat amb la legislació sectorial vigent, sense perjudici d'altres autoritzacions sectorials o municipals que siguen necessàries.
5. Queda prohibida la construcció, en l'àmbit del parc natural, de qualsevol tipus de construcció o edificació amb finalitat agrícola, com també la instal·lació d'hivernacles i estructures semblants fins i tot de caràcter temporal.
6. L'ús de productes fitosanitaris quedarà regulat pels plans sectorials que se li apliquen, d'acord amb els períodes, dosi, limitacions i condicionants establits per l'organisme competent i a les determinacions establides en el present pla. Amb caràcter general es prohibeix, en el parc natural i en l'àrea d'esmorteïment d'impactes, l'ús de productes fitosanitaris de categoria C, d'acord amb l'Ordre del Ministeri d'Agricultura, de 4 de desembre de 1975, per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per a prevenir danys a la fauna terrestre i aqüícola en les zones humides.
7. La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi promourà una política d'adquisició de terrenys de vocació agrícola, amb la finalitat d'incorporar-los, després de la realització de les actuacions necessàries de restauració, al patrimoni ecològic del parc.
Article 17. Activitats ramaderes
1. És objectiu d'este pla compaginar l'aprofitament dels recursos ramaders amb la conservació dels valors ambientals i el normal compliment de les activitats d'ús públic ordenat del medi. Sense perjudici de la futura elaboració del pla tècnic d'aprofitament ramader a què es refereix l'apartat 6 d'este article, l'activitat ramadera ordenada es considera, en principi, ús compatible amb els objectius de conservació del parc natural.
2. Es permet en el parc únicament l'activitat ramadera extensiva de vaquí i oví, amb les condicions i limitacions que estableix este pla. En particular, la càrrega ramadera pasturant atendrà, com a factor primordial limitant, la conservació i el manteniment dels sòls enfront de l'erosió, i també l'equilibri amb la fauna salvatge i amb el medi vegetal.
3. Tant en l'àmbit del parc com en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, no es permet la implantació d'activitats ramaderes intensives en règim d'estabulació.
4. En l'àmbit del parc queden prohibits els closos, les tanques, les construccions i, en general, les instal·lacions ramaderes de qualsevol tipus. Queden excloses d'esta prohibició les instal·lacions com ara closos auxiliars i altres, que la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi puga promoure o autoritzar amb la finalitat de fer compatible l'activitat ramadera amb la gestió del parc natural i, en particular, amb l'ús públic dels valors ambientals.
5. La crema de formacions vegetals herbàcies com a mètode de gestió de pasts s'ajustarà, en l'àmbit del parc i en l'àrea d'esmorteïment d'impactes, a les determinacions que l'article 11 d'esta normativa estableix amb finalitat de protecció de la flora i la vegetació, sense perjudici de les disposicions addicionals que en el seu dia establisca el pla tècnic d'aprofitament ramader.
6. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb l'informe favorable previ de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi i en col·laboració amb esta última, redactarà i aprovarà un pla tècnic d'aprofitament ramader del Parc Natural del Prat de Cabanes–Torreblanca. Este pla haurà de preveure, com a mínim, les determinacions següents:
– Delimitació d'àrees fitades per a l'activitat ramadera.
– Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
– Criteris sobre la gestió de les espècies farratgeres.
– Règim de rotació de l'activitat entre les distintes zones ramaderes.
7. Durant el període transitori des de l'entrada en vigor d'este pla fins a l'aprovació del citat pla tècnic d'aprofitament ramader, per a evitar que l'activitat ramadera puga provocar determinats impactes negatius sobre el medi, o interferir en algun moment el normal compliment de les activitats d'ús públic ordenat del parc, la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi supeditarà qualsevol autorització d'aprofitament ramader al compliment de les determinacions següents:
a) Les sol·licituds d'autorització han de preveure, com a mínim:
– La determinació del tipus de maneig que es farà del bestiar.
– El detall de les actuacions que s'han de realitzar sobre el medi físic: labors mecàniques que s'han de fer i maneig de l'aigua, entre altres.
– L'avaluació de les repercussions de les activitats proposades sobre la vegetació.
– L'estimació de les possibles repercussions de l'activitat sobre l'ús públic del medi en el parc.
b) El càlcul de l'aprofitament de la superfície dedicada al pasturatge tindrà en compte les premisses següents:
– La classe de bestiar elegit no ha de comportar cap perill per a la preservació i el normal desenvolupament de la vegetació pròpia de la zona.
– El nombre de caps de bestiar ha de ser tal que puguen alimentar-se durant el temps de permanència, i este no ha de prolongar-se més enllà d'allò necessari perquè el bestiar consumisca la producció estacional de pasts.
– En calcular la càrrega ramadera, es tindrà en compte la presència d'espècies de la fauna silvestres cinegètiques i no cinegètiques.
8. Sense perjudici del que estableix l'apartat anterior, la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, dins de les activitats ordinàries de gestió del parc natural i, en particular, amb caràcter cautelar durant l'esmentat període transitori fins a l'aprovació del pla tècnic d'aprofitament ramader del parc, podrà imposar les condicions i limitacions a l'activitat ramadera que calguen per a una adequada conservació dels valors ambientals de l'espai protegit, com també per a assegurar el normal acompliment de les activitats d'ús públic ordenat del parc. Estes condicions i limitacions s'establiran pel temps i en l'àmbit imprescindibles a la seua finalitat.
Article 18. Activitat cinegètica
1. En matèria cinegètica és objectiu d'este pla compaginar l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics amb les finalitats de protecció, conservació, estudi, ensenyança i gaudi ordenat dels valors ambientals del parc natural.
2. L'activitat cinegètica en el parc s'haurà d'adaptar als períodes i condicions determinats per la legislació sectorial específica, com també a les determinacions establides en el present pla.
3. La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi establirà les mesures oportunes per a evitar que, durant l'exercici de la caça, es produïsquen danys, molèsties o alteracions a les poblacions d'espècies faunístiques no cinegètiques i, especialment, a les poblacions d'espècies protegides, rares o amenaçades. Estes mesures, així mateix, hauran d'assegurar el normal exercici de les activitats d'ús públic ordenat del parc en els terrenys cinegètics compatibles amb estes.
4. Els plans tècnics d'aprofitament cinegètic hauran de preveure com a mínim les següents determinacions, entre altres que s'establiran en el moment de la seua elaboració:
a) Els seus objectius i fins seran acords amb l'objectiu genèric definit en l'apartat 1 d'este article.
b) Els plans tècnics d'aprofitament cinegètic dels vedats afectats territorialment pel parc, s'elaboraran i tramitaran en forma coordinada, i constituiran un marc unitari d'ordenació i gestió. D'esta manera, el parc natural es considerarà una mateixa unitat bioecològica com a zona humida, a la qual correspondrà una gestió cinegètica coordinada en tot el seu àmbit.
c) S'establirà la prohibició de caça en mitja veda i la captura d'aus fringíl·lides.
d) S'efectuarà una ordenació individualitzada de les següents modalitats de caça practicades en els vedats: caça des de lloc fix per a anàtides i caça amb gos i al bot, tant amb armes com sense armes, per a altres aus aquàtiques. Esta ordenació no implica la separació espacial d'ambdues modalitats dins dels vedats.
e) Les actuals reserves de caça dels vedats hauran de remodelar-se, per a fer-les més acords amb els objectius i iniciatives que este pla preveu sobre conservació dels valors naturals i ús públic ordenat del medi. Amb este respecte, i com a determinació mínima entre altres possibles adequacions, hauran de considerar-se com a reserva de caça les dues àrees destinades a equipaments educatius en el parc, ubicades respectivament en una part de la zona de basses resultants de l'extracció de torba confrontant al nucli urbà de Torrenostra (Torreblanca) i en l'extrem sud del parc natural (Cabanes). Estes zones estan grafiades en el títol IV d'este pla «Directrius per a l'execució del pla», secció segona, apartat IV «subprograma d'ús públic».
5. La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi incentivarà l'agrupació dels vedats de caça d'aquàtiques existents en l'àmbit del parc, com a mitjà de racionalitzar l'actual gestió individual d'estos.
6. La pràctica cinegètica en l'àmbit del parc es permet, com a màxim, durant dos dies no consecutius a la setmana.
7. Les actuacions de millora de les espècies cinegètiques que afecten al parc natural o a la seua àrea d'esmorteïment, podran preveure's conjuntament amb els plans d'aprofitament cinegètic dels vedats o per separat d'estos, i hauran de disposar de l'autorització prèvia de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, com també de la conformitat prèvia dels propietaris dels terrenys afectats.
8. En l'àmbit del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, no es permeten les activitats de tir al plat ni de tir a espècies cinegètiques de solta.
Article 19. Activitats piscícoles
1. L'activitat pesquera, tant de caràcter professional com esportiu, està permesa en l'àmbit del parc natural i en l'àrea d'esmorteïment d'impactes, i quedarà regulada per estes normes i per la normativa sectorial aplicable.
2. Sense perjudici de les pertinents autoritzacions sectorials, les activitats de pesca comercial de l'angula hauran de ser prèviament autoritzades per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, el personal de la qual supervisarà l'execució d'estes. L'autorització es concedirà sempre que no hi haja risc de deterioració dels valors ambientals del Prat, a criteri de l'esmentada direcció general.
3. La pesca esportiva es permet únicament amb canya, i queda subjecta en l'àmbit de parc natural a les següents determinacions, addicionals a l'esmentada normativa sectorial:
a) No es permet la pesca des d'una hora després de la posada del sol fins una hora abans de la seua eixida, tant en aigües continentals com en la costa.
b) No es permet la pesca fora de les zones d'accés permés al públic: aigües continentals i marítimes situades al costat dels camins d'accés autoritzat al públic. El trànsit i l'estada de pescadors queda subjecta a les limitacions que estableixen les normes particulars d'este pla amb caràcter general per al trànsit de persones i vehicles pel parc natural.
c) No es permeten, tant en les aigües continentals com marítimes, les competicions de pesca esportiva.
4. En l'àmbit del parc natural no es permeten altres modalitats d'activitat pesquera, tant comercial com esportiva, que les previstes expressament en este article.
5. Queda prohibida la instal·lació de piscifactories en l'àmbit del parc natural, entenent-se per tals aquelles destinades a la cria astacícola i piscícola de caràcter intensiu o semiintensiu, amb fins comercials, la producció de la qual iguale o supere els 500 quilograms per hectàrea i any d'animals vius.
6. Així mateix, queda prohibit en el parc natural qualsevol tipus d'activitat d'aqüicultura que, amb independència de la seua producció potencial estimada, necessite la realització d'algun tipus d'obra civil.
7. La implantació d'activitats d'aqüicultura extensiva, entenent-se per tals les no-prohibides pels apartats 5 i 6 d'este article, requerirà l'autorització prèvia de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi. Esta autorització quedarà supeditada a la garantia d'innocuïtat de les activitats sobre els ecosistemes i ambients protegits.
Article 20. Règim urbanístic i edificació
1. Tot el sòl inclòs en parc natural queda classificat com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, de conformitat amb el que disposa l'article 3 del Decret 264/1994, de 20 de desembre, del Consell de la Generalitat, de modificació del Decret 188/1988, de 12 de desembre, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes–Torreblanca.
2. El planejament urbanístic municipal que, amb posterioritat a l'entrada en vigor d'este pla, s'aprove en els municipis de Cabanes i Torreblanca, haurà d'incorporar les determinacions d'este pla pel que fa a la classificació del sòl i règim de protecció dels recursos naturals.
3. De conformitat amb el que estableix la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, l'aprovació d'este pla portarà aparellada la revisió d'ofici dels planejaments urbanístics dels municipis afectats territorialment pel parc natural, en aquells aspectes que resulten incompatibles amb les determinacions d'este pla.
4. Amb caràcter general, en l'àmbit del parc natural no es permet l'edificació de nova planta amb finalitat residencial, industrial, de servicis, agrícola, ramadera, piscícola, cinegètica i minera. S'exclouen d'esta limitació les edificacions i instal·lacions que promoga o autoritze la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi per a la gestió del parc o l'ús públic ordenat del medi.
5. Les construccions i edificacions actualment existents en el parc a l'entrada en vigor del present pla, que manquen de les corresponents llicències municipals, seran considerades a efectes urbanístics com fora d'ordenació.
Article 21. Infraestructures
1. Amb caràcter general, en l'àmbit del parc natural es prohibeix la instal·lació, amb qualsevol finalitat, de noves infraestructures no vinculades directament a la normal execució de la mineria de torba, de l'activitat agrícola, de les activitats permeses en l'àrea de servicis, de la gestió del parc i de l'ús públic autoritzat del medi.
2. Respecte a l'ús públic, es permet expressament la instal·lació, per iniciativa o per autorització de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, de les infraestructures i els equipaments següents:
– Barreres reguladores de la circulació de vehicles i persones.
– Senyalitzacions informatives i reguladores.
– Passos entre canals i passarel·les sobre làmines d'aigua.
– Tanques auxiliars sobre camins o recintes.
– En general, tot tipus d'equipaments destinats a fer compatibles els aprofitaments autoritzats, ramaders, extractius, cinegètics i altres, amb les activitats d'ús públic ordenat del medi.
– Observatoris de fauna.
– Equipaments de tota classe relacionats amb els itineraris d'educació ambiental.
– Equipaments i instal·lacions relacionats amb les activitats autoritzades d'estudi i investigació sobre els recursos ambientals.
– En general, qualsevol altre tipus d'instal·lació o equipament degudament autoritzat, permanent o desmuntable, relacionat amb els programes d'educació i difusió ambiental promoguts o autoritzats per la Conselleria de Medi Ambient, com també amb les activitats autoritzades de gaudi ordenat del medi i estudi i investigació sobre els recursos ambientals.
3. En particular, es prohibeix l'obertura de nous camins en el parc natural, excepte els relacionats amb la gestió d'este o amb la normal execució de l'activitat extractiva de torba, previ informe favorable de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
4. La reparació o millora dels camins existents en el parc s'efectuarà amb materials solts adequats al substrat natural. En tots els casos, esteos materials hauran de quedar coberts per una capa que integre color i textura a les característiques de l'espai natural.
Article 22. Activitat industrial i comercial
1. Queda prohibida la implantació d'activitats industrials de qualsevol tipus en l'àmbit del parc natural i en l'àrea d'esmorteïment d'impactes.
2. Així mateix, amb caràcter general, es prohibeixen en el parc les edificacions, construccions o instal·lacions relacionades amb el sector servicis, com ara instal·lacions hostaleres de qualsevol tipus, instal·lacions recreatives, magatzems, comerços, cementeris d'automòbils i altres que no estiguen expressament permeses pel present pla o pel pla d'ús públic que elaborarà la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
Secció tercera
Àrea d'Esmorteïment d'Impactes
Article 23. Definició de l'Àrea d'Esmorteïment d'Impactes del parc natural (AEI)
1. De conformitat amb l'article 29 de la Llei 11/1994, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara una àrea d'esmorteïment d'impactes del Parc Natural del Prat de Cabanes–Torreblanca, destinada a la prevenció o minimització de possibles impactes ambientals sobre l'espai protegit, procedents del seu entorn.
2. Este esmorteïment d'impactes s'estableix mitjançant una sèrie de mesures sectorials destinades a regular, específicament, determinades activitats en l'entorn del parc que es consideren rellevants per a la qualitat ambiental d'este, sense que esta regulació constituïsca una ampliació del territori afectat pel règim de protecció del parc natural.
3. L'àmbit territorial de l'Àrea d'Esmorteïment d'Impactes està grafiat en la cartografia d'ordenació d'este pla.
Article 24. Regulació d'activitats en l'Àrea d'Esmorteïment d'Impactes
1. Les normes generals d'este pla estableixen, expressament, les activitats que hauran de ser objecte de regulació o autorització en l'Àrea d'Esmorteïment d'Impactes, com també les que hauran de sotmetre's als procediments d'avaluació o estimació d'impacte ambiental amb caràcter addicional al règim ordinari establit per a tot l'àmbit de la Comunitat Valenciana per la legislació sectorial autonòmica.
2. D'acord amb el criteri indicat en l'apartat anterior, els requisits que figuren en les normes generals sobre sotmetiment de determinades activitats a un règim específic d'avaluació d'impacte ambiental, o bé a una autorització prèvia, es refereixen amb caràcter general a l'àmbit territorial del parc natural, llevat que estes normes generals indiquen expressament l'extensió d'estos requisits a l'Àrea d'Esmorteïment d'Impactes.
Secció quarta
Normes particulars
Relatives a la zonificació del parc natural
Apartat I. Règim general de les normes particulars
Article 25. Criteris generals sobre les normes particulars
1. Les determinacions que figuren en estes normes particulars constitueixen la referència normativa bàsica per a la definició de les activitats permeses, prohibides o condicionades en cada una de les zones d'ordenació del parc natural.
2. En tot allò regulat en estes normes particulars s'aplicaran les disposicions contingudes en les normes generals d'este pla.
3. En cas de discrepància en la interpretació de la normativa, prevaldran les normes particulars sobre les normes generals.
Article 26. Zonificació del parc natural
1. En el Parc Natural del Prat de Cabanes–Torreblanca s'estableixen les següents zones d'ordenació:
a) Àrea de Protecció Ecològica (APE)
b) Àrea d'Usos Compatibles (AUC)
c) Àrea de Servicis (AS)
Apartat II. Àrea de Protecció Ecològica (APE)
Article 27. Caracterització
1. En esta categoria s'inclouen aquells espais que, pels seus elevats valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, o bé per l'homogeneïtat, fragilitat o singularitat dels ambients que els integren, constitueixen les zones més importants per als objectius de protecció i conservació dels valors ambientals del parc natural.
2. La localització geogràfica de l'àrea de protecció ecològica figura en la cartografia d'ordenació d'este pla.
Article 28. Usos permesos
1. Amb caràcter general, es consideren usos permesos en esta àrea aquells encaminats a aconseguir una òptima protecció, potenciació i coneixement dels recursos naturals. D'esta forma, la utilització d'esta àrea estarà dirigida prioritàriament cap a activitats científiques, de conservació, d'interpretació, d'ensenyança i de gaudi ordenat del medi natural.
2. En particular, es consideren permesos els següents usos i activitats:
a) L'ús ramader del Prat com a zona de pasts, amb les condicions que figuren en les normes generals i amb aquelles limitacions que la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi puga establir, tant espacialment com temporalment, en ordre a una adequada conservació dels recursos naturals i a la compaginació del dit aprofitament amb l'ús públic ordenat del parc.
b) L'activitat cinegètica, amb les condicions que al respecte estableixen les normes generals.
c) L'activitat pesquera, tant de professional com esportiva, subjecta als plans i normes establides pels organismes competents i a les determinacions que, amb caràcter temporal o puntual puga establir la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi per a assegurar la conservació de determinats hàbitats o elements ambientals d'interés singular.
d) L'extracció de torba, amb les condicions establides en les normes generals per a les activitats extractives, inclòs el desplaçament de maquinària i vehicles pels camins i recintes actualment utilitzats.
e) Amb caràcter general, aquelles activitats de caràcter científic, educatiu o d'ús públic que no comporten riscs de degradació de la qualitat ambiental, com també les labors de conservació i regeneració del medi i la instal·lació d'equipaments que no impliquen edificació o obra de fàbrica, degudament autoritzats o promoguts per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, la finalitat de la qual siga facilitar les tasques i activitats de caràcter científic o educatiu. En particular es permet:
– Les pràctiques de maneig de la vegetació, sempre que s'emmarquen dins d'activitats científiques o experimentals o bé estiguen encaminades al manteniment de la diversitat botànica de la zona, amb les condicions establides en les normes generals i amb l'autorització prèvia de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
– Les labors de conservació i regeneració d'ecosistemes, com també de supressió de camins i altres infraestructures, tendents a afavorir les activitats científiques i naturalístiques que contribuïsquen a difondre el coneixement dels ecosistemes que formen el parc natural.
– Les instal·lacions de caràcter provisional amb finalitat científica, prèvia autorització de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
– La visita i el desplaçament de persones per mtijans no mecànics, en camins i pistes autoritzades, sense una altra limitació que les que puga imposar espacialment o temporalment la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi per a preservar els valors naturals del parc.
– Els passeigs a cavall, exclusivament pels camins.
– El trànsit de vehicles de motor i de bicicletes exclusivament pels camins adequats per a este, amb les restriccions establides en l'article 29.
– Aquelles instal·lacions, equipaments o actuacions sobre els hàbitats que la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi puga promoure o autoritzar, d'acord amb els criteris establits en les normes generals en determinades ubicacions que així ho aconsellen, atenent a finalitats relacionades amb l'estudi, l'ensenyança i el gaudi ordenat de l'espai natural.
Article 29. Usos prohibits
1. Amb caràcter general, es consideraran usos prohibits tots els que comporten alteració i degradació de les condicions ambientals de la zona, o bé que dificulten l'exercici dels usos permesos.
2. En particular, es consideren específicament prohibits en la zona els usos següents:
a) La tala, sega, recol·lecció i crema de la vegetació silvestre, com també de les seues llavors i fruits, amb l'excepció de les actuacions expressament autoritzats per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, en les condicions que sobre la matèria estableixen les normes particulars i sempre que tinguen una finalitat prevista en els usos permesos.
b) Les instal·lacions i equipaments no relacionades directament amb els usos permesos.
c) El trànsit de tota classe de vehicles terrestres fora dels camins.
d) El trànsit de persones fora dels camins, no vinculat directament als usos permesos.
e) La circulació de tota classe de vehicles de motor, excepte els relacionats amb els servicis de vigilància i emergència, o els expressament autoritzats per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, en els camins següents:
– El camí ramader denominat assagador del Mar, en la totalitat del seu recorregut pel parc natural.
– El camí d'accés a la denominada platja de Carrabiners, des de l'inici en el límit oest del parc natural fins a la línia de costa.
f) La circulació de gossos amb amo o sense en l'àmbit del parc natural, solts o no, amb l'excepció de l'ús cinegètic degudament autoritzat i en els dies hàbils de caça.
g) Els canvis d'ús del sòl o transformació d'este que impliquen una pèrdua de la superfície inundable o de la coberta vegetal espontània pròpia d'esta. En particular, els aterraments i terraplenaments de terrenys per qualsevol mitjà o amb qualsevol tipus de material que implique la dessecació permanent o temporal dels mateixos, com també les operacions i obres de drenatge destinades a abaixar el nivell freàtic en la zona humida.
h) La realització d'abocaments de residus sòlids.
i) La realització d'abocaments líquids sense depurar al medi hídric o al subsòl; hi serà d'aplicació el que disposa l'article 10 d'estes normes sobre qualitat mínima dels efluents depurats.
j) La utilització d'herbicides per al control de la vegetació natural.
k) La instal·lació d'artefactes, suports de publicitat o altres elements anàlegs que puguen comportar un deteriorament dels valors paisatgístics del parc natural, com també qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció.
l) Les construccions, edificacions o instal·lacions de nova planta, excepte les que la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi puga excepcionalment promoure o autoritzar amb finalitats de conservació, estudi o ús públic del medi.
m) La localització i traçat de noves infraestructures de comunicacions, línies elèctriques, telecomunicacions i sanejament, excepte les necessàries per a la gestió del parc, les relacionades amb l'ús públic ordenat d'este o les autoritzades pel planejament urbanístic municipal de Torreblanca en l'àrea de servici.
n) L'obertura de nous camins, pistes o carreteres.
o) Tot tipus de pràctica esportiva, excepte les expressament autoritzades per estes normes.
Apartat III. Àrea d'Usos Compatibles (AUC)
Article 30. Caracterització
S'inclouen en l'àrea d'usos compatibles tots aquells espais cultivats en el parc en forma estable en el moment de l'entrada en vigor d'este pla, figurant la seua localització geogràfica en la cartografia d'ordenació d'este pla.
Article 31. Usos permesos
1. Amb caràcter general, es consideren usos permesos aquells relacionats amb les activitats agropecuàries i amb la gestió de l'espai protegit.
2. En particular, es consideren permesos els següents usos i activitats:
a) Amb caràcter general, tots els usos permesos en l'àrea de protecció ecològica.
b) Les adequacions de caràcter naturalístic promogudes o autoritzades per la Conselleria de Medi Ambient, amb els seus equipaments o infraestructures de suport.
c) La lliure circulació de persones, vehicles i animals domèstics.
d) La pràctica cinegètica, d'acord amb la normativa sectorial.
e) L'activitat ramadera, amb les condicions que estableixen les normes particulars d'este pla.
Article 32. Usos prohibits
1. Amb caràcter general, queden prohibits en esta àrea tots els usos i activitats que generen un deteriorament del caràcter agrari o de les condicions ambientals actuals de l'espai.
2. En particular, es prohibeix en esta zona:
a) La construcció d'edificacions amb qualsevol finalitat no vinculada a la gestió del parc, fins i tot les d'ús agrícola o ramader qualssevol que siguen les seues dimensions i característiques, incloent les cases d'apers, els corrals i els hivernacles.
b) Els abocadors i punts d'emmagatzemament, transferència o processament de residus sòlids de qualsevol tipus.
c) L'ocupació de productes fitosanitaris no autoritzats per les normes generals, com també l'ús dels permesos quan no s'adapten als períodes, dosi, limitacions i condicions legalment establits.
d) L'obertura de nous camins o vials.
Apartat IV. Àrea de Servicis (AS)
Article 33. Caracterització
Es considera com a àrea de servicis l'espai destinat a campament públic de turisme o càmping en el parc natural, i la seua localització geogràfica figura en la cartografia d'ordenació d'este pla.
Article 34. Usos permesos
1. Amb caràcter general, es permeten en esta zona els usos permesos en l'àrea de protecció ecològica i en l'àrea d'usos compatibles.
2. Es permeten, així mateix, els usos i activitats turisticorecreatius vinculats a l'exercici de l'activitat de càmping, practicats d'acord amb el que disposa al respecte el planejament urbanístic de Torreblanca i, sectorialment, el Decret 119/2002, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, regulador dels campaments de turisme de la Comunitat Valenciana.
3. La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi podrà autoritzar en esta zona activitats directament relacionades amb els usos permesos, que siguen necessàries per al normal desenvolupament d'estos i estiguen d'acord amb les normes generals d'este pla.
Article 35. Usos prohibits
Amb caràcter general, es prohibeixen aquells usos que comporten la degradació ambiental o paisatgística d'este espai, o bé que dificulten la realització dels usos permesos. En particular es prohibeix:
a) L'abocament d'aigües residuals sense depurar al medi hídric del Prat, tal com estableix, amb caràcter general per a tot el parc, l'article 10 d'estes normes.
b) La construcció o instal·lació d'obres o infraestructures relacionades amb l'explotació dels recursos naturals.
c) Les edificacions de tipus residencial o de servicis de qualsevol tipus, incloent habitatges, instal·lacions hostaleres, locals recreatius, comerços, magatzems i altres, no expressament autoritzats pel planejament municipal de Torreblanca o per la normativa d'este pla.
d) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitat que per la seua grandària, disseny o col·locació estiguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai, com també els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del parc.
e) L'emissió de sons molests per a les poblacions faunístiques i els visitants de la confrontant àrea de protecció ecològica, distints dels produïts per la pràctica habitual de l'activitat de càmping, a criteri de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
TÍTOL III
NORMES PER A L'ÚS I LA GESTIÓ DEL PARC NATURAL
Sección primera
Normes generals per a l'administració
i la gestió del parc natural
Article 36. Règim general
1. L'administració i la gestió del Parc Natural del Prat de Cabanes–Torreblanca corresponen a la Conselleria de Medi Ambient, mitjançant la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
2. El règim de gestió del parc atendrà el marc establit amb caràcter genèric per als parc naturals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 188/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes–Torreblanca, modificat pel Decret 264/1994, de 20 de desembre.
3. D'acord amb l'Ordre de 13 de març de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desenvolupa el Decret 90/1999, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, correspon al Servici de Parcs Naturals de l'Àrea de Gestió del Medi, adscrita a la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, la gestió del parc i, en especial, el seu manteniment i dinamització.
4. La gestió del parc natural, pel que fa al funcionament d'instal·lacions, equipaments i servicis, podrà delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Esta gestió també podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi assegurarà, mitjançant els mecanismes adequats, la participació efectiva en la gestió de l'espai protegit de les administracions locals i dels agents socials, econòmics i culturals implicats en el parc.
6. Les activitats d'administració i gestió del parc s'executaran, amb caràcter general, dins del marc establit en les presents normes.
Article 37. Director-conservador
1. Al director-conservador del Parc Natural del Prat de Cabanes–Torreblanca, anomenat pel conseller de Medi Ambient i dependent orgànicament i funcionalment de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, correspon la gestió ordinària de l'espai protegit d'acord amb el que disposa l'article 48.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. La naturalesa i funcions del lloc de director-conservador estan establides amb caràcter genèric pels articles 48 i 49 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i específicament per l'article 2 del Decret 264/1994, de 20 de desembre, del Consell de la Generalitat, de modificació del Decret 188/1988, de 12 de desembre, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes–Torreblanca.
3. El director-conservador exercirà la direcció i coordinació tècniques del personal tècnic, de vigilància, administratiu i d'obres i servicis que puga assignar-se al parc natural.
Article 38. Junta rectora
1. La Junta Rectora del Parc Natural del Prat de Cabanes–Torreblanca, d'acord amb el que estableix la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, és l'òrgan col·legiat consultiu, col·laborador i assessor de la gestió, que canalitza la participació en esta de les administracions i dels interessos socials i econòmics implicats en la gestió del parc.
2. La naturalesa i funcions de la Junta Rectora estan establides amb caràcter genèric, respectivament, pels articles 48 i 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i específicament per l'article 2 del Decret 264/1994, de 20 de desembre, del Consell de la Generalitat, de modificació del Decret 188/1988, de 12 de desembre, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes–Torreblanca.
3. Així mateix, de conformitat amb l'article 2 del Decret 264/1994, de 20 de desembre, del Consell de la Generalitat, de modificació del Decret 188/1988, de 12 de desembre, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes–Torreblanca, formaran part de la Junta Rectora els membres següents:
– El president de la Junta Rectora.
– El director-conservador del parc natural, que actuarà com a secretari.
– Un representant de l'Ajuntament de Cabanes.
– Un representant de l'Ajuntament de Torreblanca.
– Un representant de la Conselleria de Medi Ambient.
– Un representant de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Energia.
– Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
– Un representant de les universitats de la Comunitat Valenciana.
– Un representant de la Secretaria d'Estat d'Aigües i Costes del Ministeri de Medi Ambient.
– Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
– Un representant de les associacions vinculades a la conservació i defensa de la naturalesa.
– Un representant dels agricultors propietaris dels predis existents en el parc natural.
– Un representant de les associacions de caçadors vinculades a l'àrea.
Article 39. Directrius per a l'execució del pla
1. La gestió del parc natural es desenvoluparà, amb caràcter general, dins del marc constituït per les directrius per a l'execució del pla que figuren en el títol IV del present instrument d'ordenació. Sense perjudici d'altres criteris de gestió o d'altres actuacions, addicionals o complementaris als indicats en estes directrius, que la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi considere necessaris per a una millor gestió del parc.
2. Les esmentades directrius tenen caràcter indicatiu, i tenen la funció d'orientar l'actuació gestora del parc. L'execució de les actuacions previstes en estes dependrà, en conseqüència, tant de la prioritat objectiva d'estos com de circumstàncies de conjuntura i oportunitat en matèria tècnica, gestora, social, administrativa i economicofinancera, a criteri de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
Article 40. Memòria anual de gestió del parc
El director-conservador elaborarà la memòria anual de gestió, que serà aprovada per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi i el contingut mínim de la qual serà el següent:
– Capítol economicofinancer, amb indicació d'inversions i despeses de funcionament.
– Informe de gestió, incloent grau d'execució de les propostes d'actuació per a l'any que es tracte.
– Actuacions que es preveu executar en els anys successius.
– Propostes que s'estimen oportunes per a la millora del servici, les instal·lacions o qualsevol altra qüestió que puga redundar en una millor consecució dels objectius establits per al parc.
Secció segona
Normes per a l'ús públic del parc natural
Article 41. Pla d'ús públic
1. La Direcció General de Planificació i Gestió del Medi elaborarà i aprovarà un pla d'ús públic del parc natural, que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats, tant d'iniciativa pública com la privada o mixta, lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyança i difusió pública dels valors ambientals i culturals del parc.
2. Les directrius per a l'elaboració i l'execució del pla d'ús públic figuren en les directrius per a l'execució d'este pla.
Article 42. Regulació de determinades activitats d'ús públic del medi
Sense perjudici de les normes sobre ús públic contingudes en les normes generals i en les normes particulars d'este pla, les quals són d'aplicació directa en qualsevol cas per a les matèries i zones d'ordenació corresponents, s'estableixen les següents determinacions complementàries a estes:
a) Queda prohibida en el parc natural i en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes la implantació d'activitats turisticorecreatives de qualsevol tipus, tals com campaments de turisme, instal·lacions esportives, pistes d'aterratge d'ultralleugers, pistes de karts, aeròdroms i, en general, qualsevol altra activitat recreativa, vinculada o no a edificacions o infraestructures, que no estiga expressament permesa per les normes particulars o pel pla d'ús públic del parc.
b) Queda prohibida en l'àmbit del parc natural la pràctica de l'acampada lliure.
c) Queda prohibit el sobrevol a baixa cota de l'espai aeri del parc natural amb finalitat esportiva o recreativa, utilitzant qualsevol tipus de mitjà tècnic.
d) Respecte al trànsit o l'estada de vehicles, persones i animals, s'aplicarà el que disposen les normes particulars per a cada una de les zones d'ordenació vigents en el parc.
e) Els visitants del parc natural observaran estrictament, durant la seua estada totes les directrius i recomanacions que els siguen fetes saber pel personal assignat a la gestió de l'espai protegit. En particular, els visitants hauran d'observar les normes següents:
– No molestaran a la fauna.
– No destruiran, danyaran ni recol·lectaran animals o vegetals, sencers o parts d'ells, vius o morts.
– No destruiran formacions geològiques ni recol·lectaran roques o minerals.
– Respectaran els senyals, els itineraris i les zones d'accés prohibit.
– D'acord amb les normes particulars d'este pla, en l'àrea de protecció ecològica no es permet l'accés d'animals domèstics de companyia, solts o no.
– Es prohibeix encendre foc.
– Es prohibeix tirar papers, plàstics, llaunes i qualsevol altra deixalla.
f) En tant s'aprova el pla d'ús públic, el règim d'ús públic en el parc s'adaptarà a les següents determinacions transitòries, les quals podran ser adequades, modificades o completades en el seu dia pel dit pla d'ús públic en aquells aspectes que no entren en contradicció amb les normes generals i les normes particulars d'este pla:
f.1) Amb caràcter general, s'aplicaran els criteris i directrius especificats en el títol IV «Directrius per a l'execució del pla», secció primera «Criteris generals i justificació del programa d'actuacions», apartat III «Directrius sobre ús i gestió del parc natural», punt 1 «Ús públic del medi. Activitats d'educació i difusió ambiental», d'este pla.
f.2) Els àmbits preferents per a la realització d'activitats d'ús públic ordenat del medi seran els següents, sense perjudici que el pla d'ús públic puga definir altres àmbits:
– Els dos centres d'informació i recepció de visitants del parc i instal·lacions annexes. Situats, respectivament, en els termes municipals de Torreblanca (Torrenostra) i de Cabanes (Torre la Sal)
– Les dues zones destinades a equipaments educatius que figuren en la cartografia d'informació d'este pla. Situades, respectivament, en una part de la zona de basses resultants de l'extracció de torba confrontant al nucli urbà de Torrenostra (Torreblanca) i en l'extrem sud del parc natural, en situació confrontant al Centre d'Investigacions Biològiques Marines de Torre la Sal (Cabanes)
– Els itineraris educatius habilitats i equipats per a esta finalitat, el traçat dels quals figura així mateix en la cartografia d'informació d'este pla.
f.3) S'establirà un programa de visites, que preveja el nombre màxim de visitants, èpoques i zones que es poden visitar, recomanacions per a l'aprofitament òptim de la visita i sobre el comportament del visitant, com també altres aspectes que es consideren d'interés.
f.4) Els visitants en grups organitzats hauran d'anar acompanyats d'un guarda o monitor autoritzat per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
Secció tercera
Normes per al desenvolupament de les activitats
d'estudi i investigació
Article 43. Criteri general
Amb independència del potencial ús públic del parc com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, per a una millor gestió de l'espai protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
Article 44. Règim d'autoritzacions
1. Tot projecte d'investigació que es realitze sobre el parc natural haurà de ser autoritzat per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
2. Per a sol·licitar l'autorització corresponent, el promotor haurà de lliurar una memòria en què es detallen els objectius, actuacions, metodologia, pla de treball, direcció i personal que intervé en l'estudi. Esta memòria haurà d'anar acompanyada d'un resum del finançament dels treballs i currículum vitae del director del projecte.
3. Rebuda esta memòria, la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, amb l'informe del director-conservador, avaluarà les repercussions de la investigació sobre l'estat dels recursos i la seua idoneïtat. En un termini no superior a 45 dies haurà d'autoritzar o no el projecte d'investigació proposat i, si escau, les modificacions que s'han d'introduir en el projecte pel que fa a tècniques o mètodes, amb l'exclusiu objecte d'impedir el deteriorament dels recursos del parc natural.
4. L'autorització d'investigació podrà ser revocada, després de la comunicació prèvia a la persona interessada, si es constata un manifest incompliment de les normes o limitacions establides al seu atorgament.
Article 45. Documentació
1. Els investigadors hauran de lliurar a la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, quan així se'ls sol·licite, una valoració de l'estat de la investigació i del grau de compliment de les previsions inicials.
2. Quan concloguen els treballs d'investigació, els investigadors lliuraran una còpia de l'informe definitiu a la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi, amb l'objecte de fomentar la creació d'un fons documental i bibliogràfic de treballs relacionats amb el parc natural.
TÍTOL IV
DIRECTRIUS PER A L'EXECUCIÓ DEL PLA
Secció primera
Criteris generals i justificació del programa
d'actuacions per a l'execució del pla
Apartat I. Introducció
En este títol es desenvolupa el conjunt d'actuacions necessàries per a corregir els impactes ambientals detectats i per a dotar el parc natural del mecanisme de gestió necessari per a aconseguir els objectius plasmats en el règim de protecció que estableix el Decret 88/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes–Torreblanca, modificat pel Decret 264/1994, de 20 de desembre.
Les actuacions es programen temporalment per prioritats, per a aconseguir una ordenació i gestió eficaç, en funció de les disponibilitats pressupostàries dels distints organismes implicats. Es pretén d'esta forma caracteritzar les determinacions i actuacions específiques per mitjà de la realització de programes, projectes, execució d'obres i actuacions administratives concretes, que es corresponen amb les principals línies establides en el pla. Estes actuacions, conjuntament amb iniciatives de caràcter privat i d'altres que puguen abordar-se a instàncies de l'administració, possibilitaran l'èxit dels objectius generals previstos en la creació del parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca.
En este context, estes directrius adquireixen especial importància com a instrument capaç de dotar de coherència interna les diferents actuacions que hauran de ser dutes a terme pels distints organismes públics, en un model de gestió coordinada del parc natural.
La finalitat immediata d'estes directrius és la consecució dels objectius d'ordenació dels recursos naturals i d'ús i gestió del parc natural que s'exposen en la memòria justificativa d'este pla.
Apartat II. Directrius sobre ordenació i gestió dels recursos naturals
L'objectiu genèric en esta matèria és l'ordenació, protecció, conservació i millora dels ecosistemes i ambients naturals i seminaturals que han motivat la declaració del Prat de Cabanes-Torreblanca com a parc natural. D'acord amb això, els criteris per a l'execució del pla són els següents:
1. Protecció dels recursos hídrics
L'objectiu és garantir unes condicions de quantitat i qualitat dels recursos hídrics, que permeten el manteniment i estructuració de l'ecosistema, especialment en relació amb la conservació de les comunitats faunístiques (aus aquàtiques i ictiofauna).
Quant al nivell d'aigua, la finalitat és garantir la presència de làmines permanents d'aigua en un percentatge important de l'àmbit territorial del parc natural, com també mantenir en condicions idònies el sistema de canals i séquies que aporten a l'espai natural una major diversitat d'hàbitats aquàtics.
En relació amb la qualitat de l'aigua l'objectiu és mantenir els nivells marcats per la legislació vigent quant a la qualitat exigible de les aigües continentals quan requereixen protecció o millora per a ser aptes per a la vida de fauna aquàtica; per al Prat de Cabanes-Torreblanca aigües ciprinícoles (tipus C). El manteniment d'este tipus de qualitat d'aigua garanteix a més, la formació d'hidròfits radicants, característics del parc natural i necessaris per a l'estructura dels ecosistemes del parc.
En particular, seran objecte d'especial seguiment i control els següents punts d'abocament al medi hídric del Prat:
– Actual estació depuradora d'aigües residuals de la Ribera de Cabanes (situada en l'interior del parc). En forma transitòria fins al previst cessament de funcionament de la instal·lació.
– Càmping de Torrenostra, la connexió del qual a la xarxa de clavegueram de Torrenostra es considera imprescindible.
2. Protecció de la fauna
L'objectiu és aconseguir un mecanisme adequat de protecció de la integritat de les comunitats faunístiques del parc natural; en especial aquelles que es troben en perill d'extinció o desaparició de l'espai natural, com també aquelles que precisen d'hàbitats específics i que en esteos moments es troben alterats o sofreixen una excessiva pressió.
Les actuacions han d'encaminar-se a garantir la protecció de les zones de nidificació, volença, dormidor, etc., de les espècies característiques del parc natural.
Les goles de comunicació de la zona humida amb el mar gaudiran, així mateix, d'una protecció especial, a fi de garantir el trànsit natural de les espècies faunístiques eurohalines entre el mar i les aigües continentals.
3. Protecció de la vegetació
L'objectiu és conservar i preservar les comunitats botàniques existents en el Prat i que el caracteritzen, evitant la seua desaparició, degradació o alteració, degudes al canvi d'usos del sòl, transformació, abocaments, etc.
En relació amb les àrees degradades, l'objectiu és regenerar-les i incorporar-les al patrimoni natural del parc. La regeneració ha de realitzar-se d'acord amb les característiques botàniques de l'espai i preferentment amb material vegetal específic del parc, amb la finalitat de mantenir la identitat genètica de la formacions vegetals.
El maneig de la vegetació, tant pel que fa a l'activitat ramadera com al manteniment de les comunitats vegetals, respondrà a uns criteris de conservació que permeten integrar els diferents fins de protecció i preservació de l'espai.
4. Protecció dels sòls
L'objectiu és conservar i preservar els components edàfics del parc, evitant els moviments de terra, transformacions, abocaments d'inerts o residus sòlids, que generalment comporten greus riscs d'alteració de l'ecosistema.
Es permetran les actuacions necessàries per a la realització dels treballs relacionats amb les activitats tradicionals que es realitzen en l'espai natural protegit.
5. Protecció del paisatge
Les característiques paisatgístiques de l'espai fan que determinats usos comporten un impacte visual i paisatgístic de major envergadura que en altres espais. L'objectiu és evitar la instal·lació o la realització d'activitats que alteren els valors paisatgístics de l'espai. Es preveuen excepcions per a aquelles activitats relacionades amb les activitats tradicionals que es realitzen en l'espai natural.
6. Gestió dels recursos naturals
El criteri de gestió és el manteniment de les activitats que tradicionalment es mantenen l'àmbit del parc natural, introduint les regulacions necessàries perquè l'exercici d'estes activitats no implique un conflicte amb els criteris de protecció i conservació.
6.1. Usos de l'aigua
Tots els aspectes relacionats amb el funcionament hídric del Prat, com també amb el manteniment de la qualitat de l'aigua resulten bàsics per a una adequada planificació i gestió de l'espai protegit, en tractar-se este d'una zona humida, i ser l'aigua el factor condicionant de tot el seu funcionament.
Les actuacions necessàries per a la regulació d'esteos usos es descriuen en la Directriu per a l'execució del pla.
6.2. Activitat agrícola
Les activitats de caràcter agrícola estan considerades com tradicionals pel Decret de declaració de l'espai natural protegit i el seu desenvolupament actual s'ha de fer compatible amb la protecció i conservació del medi natural.
Esta activitat pot considerar-se com marginal en el parc natural, ateses les característiques del sòl i qualitat d'aigua que presenta l'espai.
L'objectiu de gestió és evitar l'increment de la superfície agrícola, possibilitant l'abandó dels cultius en favor de la regeneració de la vegetació natural. Per això, es fa necessària l'adopció d'una sèrie de mesures que permeten el funcionament d'esta activitat sense que comporte impactes negatius per a l'ecosistema en el seu conjunt. Es preveuen les següents:
a) Atés que esta activitat sofreix un apreciable retrocés en la zona, i que moltes parcel·les es troben en estat d'abandó, s'aconsella l'ampliació del patrimoni públic del sòl a fi de recuperar estes parcel·les per a la regeneració de la vegetació natural del Prat i per a afavorir el creixement del pastiu-jonquera per al bestiar.
b) Altres aspectes fonamentals que cal tenir en compte són els següents:
– Prohibició de noves transformacions agràries en tot l'àmbit del parc natural, com també la prohibició d'usos no agrícoles del sòl, en totes les parcel·les, tant de propietat pública com a privada, que en esteos moments es troben dedicades a esta activitat.
– Prohibició de revertir a cultiu parcel·les agrícoles abandonades amb anterioritat a l'aprovació del presenta pla.
– Prohibició de la instal·lació d'hivernacles o de qualsevol tipus d'estructura, fins i tot amb finalitat agropecuària, temporals o permanents, dins de l'àmbit territorial del parc.
– Potenciació de l'ocupació d'abonaments naturals com també de productes fitosanitaris de molt baixa toxicitat, i només en els casos i amb la dosi imprescindible, a fi de preservar la qualitat de les aigües i d'impedir efectes tòxics sobre la flora i la fauna.
Les pràctiques habituals derivades de l'activitat agrícola tradicional no queden subjectes a restriccions. La crema de restes agrícoles queda subjecta a autorització prèvia, que fixarà les condicions en què esta podrà realitzar-se.
6.3. Activitat ramadera
Igual que l'agricultura, la ramaderia en el Prat és una activitat tradicional que ha de fer-se compatible amb la conservació dels valors naturals.
Malgrat no ser una activitat especialment negativa i que d'alguna manera ha contribuït a configurar l'actual paisatge de l'espai natural, la incidència que té sobre la vegetació i l'avifauna aconsellen adoptar una sèrie de mesures que regulen el seu desenvolupament:
a) Ordenació de l'activitat. Han de prohibir-se les instal·lacions ramaderes dins del marc territorial del parc natural, i s'admet l'ús del Prat com a zona de pasts, de caràcter extensiu, amb les limitacions que la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi puga establir, tant espacialment com temporalment, per a una adequada conservació dels recursos naturals.
b) Estudi de mesures que afavorisquen el desenvolupament de pasts en les zones mencionades en l'apartat anterior.
c) Estudi de la incidència de la ramaderia sobre els distints tipus de vegetació, sobre la fauna i sobre l'ús públic del parc. El resultat d'esteos estudis permetrà a la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi delimitar una àrea d'experimentació ramadera.
d) Manteniment del nombre actual de caps fins que s'obtinguen els resultats dels estudis anteriors que permeten establir els criteris per a limitar la pressió ramadera.
e) Les cremes i segues de vegetació realitzades per a l'obtenció de pasts en totes les àrees del parc natural hauran de ser regulades en la forma prevista en la normativa del pla.
6.4. Aqüicultura i activitat pesquera
La pesca comercial no pot considerar-se com a activitat d'importància en l'àmbit del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, a excepció de la captura d'angules en les goles, que sí que rendeix beneficis econòmics d'alguna quantia. Per tant, el seu impacte sobre el medi pot considerar-se molt baix, malgrat això, és convenient establir un control d'esta activitat, sobretot pel que fa als rendiments obtinguts de la pesca d'angula. En este sentit es proposa:
a) Control del compliment de la normativa referida a la pesca de l'angula.
b) Avaluació i estudi dels rendiments d'esta pesca per a conéixer l'estat de la població i adoptar mesures de maneig adequades.
L'aqüicultura resulta una activitat potencialment impactant sobre la zona humida. Encara que actualment esta activitat no es realitza en el parc, cal preveure mesures reguladores davant de possibles projectes d'implantació, ateses les favorables condicions que, en general, les zones humides presenten per a això. En conseqüència, es proposen les mesures següents:
a) Prohibició d'esta activitat dins del parc natural, en qualsevol de les seues modalitats (intensiva, semiintensiva o extensiva).
b) Per al marc territorial amb directa influència sobre el parc, es regularà la instal·lació de centres d'aqüicultura. Atés que per a les instal·lacions d'aqüicultura de caràcter intensiu, hi ha una normativa legal que les regula, en estar previstes en la Llei Valenciana d'Impacte Ambiental, s'inclou la necessitat de disposar de l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient per a la instal·lació de la resta de modalitats, és a dir, les de caràcter extensiu i semiextensiu, tal com indica la normativa d'este pla.
Quant a la pesca esportiva, com a mesura preventiva de la degradació dels ecosistemes de marjal, ha de prohibir-se qualsevol sistema de gestió que implique el foment d'espècies piscícoles al·lòctones.
6.5. Activitat cinegètica
L'ordenació i la gestió d'esta activitat en el parc natural i la seua àrea d'esmorteïment es basarà en l'execució dels plans tècnics d'aprofitament cinegètic dels vedats, els quals s'elaboraran d'acord amb les especificacions que figuren respecte en l'article 18 de la normativa d'este pla.
Les actuacions encaminades a augmentar la capacitat d'acollida de determinades zones del Prat per a les aus passen, pràcticament totes, per un augment de la superfície d'aigües lliures. Les modificacions del medi que açò comportaria són incompatibles amb la preservació dels valors botànics del parc natural. Això no obstant, en les llacunes creades per l'extracció de torba sí que poden dur-se a terme actuacions que les facen més atractives per a les aus.
En este sentit es recomana un estudi de les possibles remodelacions que es poden efectuar, per a la seua posterior execució. En afavorir estes mesures tant a les espècies cinegètiques com a les protegides i ser útils també durant l'època de nidificació, el seu desenvolupament i control han de ser duts a terme per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi.
6.6. Activitats extractives i mineres
6.6.1. Extracció de torba
La regulació de l'extracció de torba que efectua el projecte de PORN-PRUG constitueix un compromís entre les necessitats de conservació del prat pantanós, posades de manifest per la mateixa declaració del parc natural, i el legítim exercici de l'activitat minera.
Des del punt de vista de la conservació dels hàbitats, un criteri directriu és que les basses resultants de l'extracció, amb els seus marges, fons i illes, constituïsquen un hàbitat palustre viable i de suficient qualitat després del cessament de l'activitat minera en la zona afectada, com a alternativa al prat pantanós la desaparició de la qual en este punt concret s'assumeix com a impacte ambiental controlat.
La directriu complementària és, per descomptat, establir unes condicions d'explotació que no lesionen els drets del concessionari. El projecte de PORN-PRUG entén que el ritme màxim d'explotació establit en l'art.15.5.b) de la normativa no comporta minva sensible sobre els rendiments reals que l'explotació aconsegueix actualment o ha aconseguit en el passat recent.
D'acord amb el document d'informació i diagnòstic del PORN-PRUG, hi ha la possibilitat d'uns altres 80 anys d'explotació, tenint en compte les condicions de les concessions mineres. En l'actualitat hi ha unes 50 ha de prat ja explotades, mentre que amb un ritme d'extracció de 2 ha/any serien afectades unes altres 160 ha més durant els 80 anys. Tenint en compte que el pastiu-jonquera apte per a l'explotació de torba té un total aproximat de 600 ha, quedarien al final d'estos anys 410 ha sense explotar (tot això si es compleixen totes les condicions d'explotació que figuren en l'esmentat estudi d'impacte ambiental presentat pel concessionari, les quals coincideixen en els seus aspectes substancials amb la normativa del projecte de PORN-PRUG)
Al seu torn, els requisits complementaris que estableixen altres apartats de l'esmentat art. 15.5, en particular el d), i també el a), el c) i el e), es considera que no comprometen el rendiment mitjà de l'explotació, ja que es refereixen a les condicions que han de complir les basses resultants, a la distribució relativa d'estes i a altres condicions no relacionades amb la quantitat de torba extreta.
La perspectiva a llarg termini que el PORN-PRUG proposa és, per tant, el manteniment de l'activitat a un ritme anual pràcticament constant per temps indefinit. Almenys durant el període de vigència del PORN-PRUG (vuit anys), transcorregut el qual sempre hi ha la possibilitat de revisar les condicions de l'activitat en l'àmbit de la revisió global de l'instrument d'ordenació.
El control de l'adequació de l'explotació de torba en l'àmbit del parc natural, ha de tenir en compte, com a mínim, els aspectes següents:
– Aplicació estricta i seguiment dels plans de labors i restauració en les zones actualment en explotació.
– Vigilància del compliment estricte de les limitacions imposades per l'IGME i per les declaracions d'impacte ambiental.
– Neteja sistemàtica de restes relacionades amb l'activitat explotadora i que comporten el deteriorament de les característiques ambientals del parc.
Com a criteris d'ordenació per a la realització de l'activitat extractiva en el parc, es proposen les actuacions següents:
– Han de prohibir-se en l'àmbit del parc natural tot tipus d'activitats extractives i mineres, excepte les que tenen concessions mineres anteriors a l'entrada en vigor d'este pla.
– Les concessions mineres que a l'entrada en vigor d'este pla estiguen en explotació hauran d'adequar les seues activitats extractives als plans de restauració, prèviament aprovats d'acord amb el que disposa la legislació sectorial i Reial Decret 2994/82, sobre restauració d'espais naturals afectades per activitats mineres.
– Les concessions administratives existents per a l'extracció de torba hauran de fer compatible l'activitat extractiva amb els fins de protecció i conservació establits en el present pla; amb este fi el titular dels aprofitaments haurà de tenir en compte les següents condicions generals:
A) Prohibició d'explotació de torbes a una distància inferior a 200 (dos-cents) metres de la línia de costa;
B) Limitació de l'explotació anual total a una hectàrea per any i per màquina utilitzada per a l'extracció de torbes, amb un màxim de dues màquines treballant durant el mateix període de temps;
C) Establiment d'una zona mínima de 20 metres sense explotació al voltant de les basses resultants de l'activitat extractiva en aquells punts que limiten amb camins transitats o terrenys cultivats.
D) L'explotació d'una concessió, en aquelles zones que mantenen una bona representació de la vegetació característica de l'espai natural, haurà de preservar una àrea de protecció no inferior al trenta per cent (30%) de la concessió total que s'ha d'explotar, i haurà d'especificar estes zones en una planimetria adequada.
E) Les basses resultants de l'explotació minera hauran de complir els requisits següents: extensió mínima de dues hectàrees, perímetre irregular, talussos de pendents suaus i creació d'illes amb superfície mínima de 50 m2 (cinquanta metres quadrats).
F) Finalitzada l'activitat extractiva en una zona, s'haurà de retirar tot tipus de restes relacionades amb l'activitat que siguen alienes a l'ecosistema natural, tant materials com infraestructura utilitzada.
G) La remodelació i restauració, si és procedent, de les àrees ja afectades i explotades haurà de realitzar-se d'acord amb un estudi específic.
6.6.2. Extracció d'àrids
Ha d'impedir-se qualsevol explotació esporàdica o contínua d'àrids en l'àmbit del parc natural, inclosa la zona de domini marítim terrestre.
6.7. Construccions i infraestructures
L'ordenació d'ambdues activitats representa una necessitat prioritària tenint en compte l'impacte paisatgístic i ambiental que comporten.
6.7.1. Construccions
Este pla adopta com a mesura general, en l'àmbit del parc natural, la prohibició d'edificació de qualsevol tipus de construcció, incloent les cases d'apers, excepte en l'àrea de servicis, l'objectiu de les quals és allotjar les instal·lacions derivades de l'activitat turisticorecreativa situada en el càmping Torrenostra.
En l'actualitat hi ha en la perifèria occidental de l'àmbit del parc natural un conjunt de construccions que, emparades en la denominació de cases d'apers lligades a l'aprofitament agrari, han sigut transformades en habitatges de segona residència. Si bé la majoria d'estes no representen impactes severs sobre el medi; altres en canvi, per la seua situació interna al parc i l'elevat volum de construcció, contribueixen a la degradació paisatgística de l'espai natural. Atés el seu caràcter presumiblement il·legal, queden fora d'ordenació i hauran d'iniciar-se els tràmits urbanístics oportuns.
6.7.2. Infraestructures
Dins d'este apartat s'ha considerat oportú separar les infraestructures viàries, que es recullen en el següent epígraf, de les de sanejament, que poden induir impactes ambientals severs, especialment els residus líquids d'efluents urbans.
Les obres d'infraestructura que s'indiquen a continuació hauran de dur-se a terme tenint en compte, entre altres aspectes, la necessitat de minimitzar l'impacte ambiental que generen. En conseqüència, els projectes derivats estaran subjectes al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
En l'àmbit del parc natural, les infraestructures existents han de ser objecte de desmantellament progressiu o d'adequació i integració ambiental.
Pel que fa referència al sanejament, en particular, ha de potenciar-se la depuració de les aigües residuals. En este sentit es proposen les actuacions següents:
– Connexió de les aigües residuals del càmping Torrenostra (situat en l'àrea de servicis d'activitats turisticorecreatives del parc) a la xarxa urbana de sanejament.
– Eliminació de l'EDAR actualment situada dins del parc, incloent desmantellament del línia elèctrica i restauració dels terrenys afectats.
– Construcció d'una nova EDAR per al conjunt del pla parcial de Torre la Sal (Cabanes), que assumiria la depuració de les aigües residuals dels nuclis de Torre la Sal, Ribera de Cabanes, la Venta de Sant Antoni-Estació i urbanitzacions pròximes al parc natural. Esta se situarà, preferiblement, al sud de l'àrea sobre la qual es desenvolupa l'esmentat pla parcial.
6.8. Equipaments i servicis
6.8.1. Camins
Com a millora de les infraestructures viàries, i per a facilitar i canalitzar l'accés fins a les àrees d'aparcament ubicades perimentralment i fora dels límits del parc natural, servint a més d'estructura de suport als itineraris d'educació ambiental, es proposa completar la millora del paviment dels camins actualment asfaltats.
No es tracta d'ampliar la xarxa de camins, sinó simplement de millorar part dels ja existents, de forma que es facilite la seua utilització tant pels servicis del parc com pels visitants d'este. La xarxa viària interior és suficient per a cobrir les necessitats actuals i, per tant, no és aconsellable efectuar cap ampliació d'esta. D'altra banda cal tenir en compte el manteniment d'estos camins en condicions d'utilització en el cas que esta siga necessària.
6.8.2. Condicionament d'àrees d'aparcament
En restringir la circulació de vehicles pels camins interiors del parc natural i per a facilitar la canalització dels visitants, es fa necessària l'adequació d'àrees d'aparcament, on els visitants puguen deixar els seus vehicles, accedint a peu tant a la resta del parc com a les platges.
Les característiques d'estes àrees, que figuren grafiades en la cartografia d'ordenació del pla, seran les següents:
– Àrea situada al final del camí de la Ratlla, en la seua intersecció amb el límit del parc. S'utilitzaria tant per als visitants esporàdics del parc natural, com en els itineraris mediambientals amb recorreguts amb autobús. Tenint en compte este últim punt, caldrà una extensió que permeta les maniobres d'esteos últims vehicles, amb la qual cosa s'aconsella que no siguen menors de 400 m2 .
– Àrea al final de la carrerassa de les Egües, i les seues característiques i extensió hauran de ser semblants a les anterior.
– Restants àrees indicades en la cartografia d'ordenació d'este pla.
Hauran de quedar integrats en el paisatge, utilitzant pantalles vegetals, i al mateix temps disposar d'una bona visibilitat de l'entorn.
6.8.3 Neteja de platges i de tot l'entorn costaner del parc natural
La neteja i retirada de tota classe de fems i restes de diverses activitats és una actuació que ha de dur-se a terme en tot l'entorn costaner del parc, englobant tant les xicotetes platges d'arena, com les platges de grava, estenent-se a tot el cordó i les àrees de saladar i jonquera més pròximes a este, com també als marges del camí ramader que discorre per esta zona.
La neteja ha d'efectuar-se manualment, abans i després de la temporada de nidificació, a fi de no interferir en els processos reproductors. Durant la temporada de nidificació únicament es buidaran les papereres i es netejarà manualment els trams de platja, si bé amb caràcter extraordinari.
Al mateix temps, es considera important la retirada de les runes que actualment estan escampades pel camí d'entrada al parc que va des de Torrenostra fins a la Gola del Trenc.
6.8.4 Adequació de platges per a usos públics
A més de les actuacions de neteja del tram costaner, es proposa la instal·lació de papereres o xicotets contenidors per a fems en els sectors de platja més freqüentats corresponents a l'entorn del quarter de carrabiners (150 metres a un costat i a l'altre) i al sector de platja entre Torrenostra i la Gola del Trenc.
6.8.5. Equipaments per a l'educació i la difusió ambientals
Estes actuacions es descriuen en la secció segona, apartat IV (subprograma d'ús públic), d'estes directrius.
Apartat III. Directrius sobre ús i gestió del parc natural
1. Ús públic del medi. Activitats d'educació i difusió ambiental
A) La situació geogràfica del parc natural, pròxima a nuclis urbans importants, i els elevats valors ecològics que conté, configuren el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, com un enclavament de gran potencial per al desenvolupament d'activitats naturalístiques i d'educació ambiental, a més que una de les funcions que ha de cobrir la figura del parc natural és l'aproximació de l'home a la naturalesa i la difusió dels seus valors.
Per això, és necessària una ordenació estricta de les activitats naturalístiques, culturals i recreatives, que impedisca impactes perjudicials per als valors naturals i que al mateix temps conduïsca a una comprensió i respecte del medi i de les seues relacions amb les activitats humanes tradicionals que allí s'han desenvolupat. Tot açò al final redundarà en una més àmplia acceptació social del parc i en general de les activitats de protecció de la naturalesa.
Un punt crucial en la gestió de les activitats d'ús públic, sobretot en determinades èpoques de l'any, resideix en un estricte control del nombre de visitants i de la seua dispersió per l'entorn del parc. En particular, el nombre màxim de visitants per grup no hauria de ser major de 40.
Una altra qüestió primordial és fer compatibles les activitats d'ús públic ordenat del medi i els aprofitaments de recursos naturals que hi ha al parc, principalment les activitats extractives, la ramaderia i la caça. En particular, és imprescindible habilitar mesures gestores i equipaments que permeten fer compatibles les visites ordenades amb la ramaderia extensiva, incloent en este concepte la regulació espacial i temporal de les activitats ramadera i cinegètica.
B) La regulació detallada de l'ús públic serà objecte d'un pla d'ús públic del parc natural, elaborat d'acord amb les disposicions dels articles 41 i 42 de la normativa d'este pla i que haurà de tenir, com a mínim, el següent contingut:
a) Anàlisi i tipificació de la demanda que genera el parc a fi de garantir, ordenar i canalitzar el flux de visitants.
b) Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius existents en el parc.
c) Inventari d'infraestructures, equipaments i servicis existents.
d) Propostes d'activitats i instal·lacions necessàries per a atendre, acollir i canalitzar el flux de visitants.
e) Programa d'equipaments instal·lacions, servicis i activitats. La funcions de les instal·lacions seran, entre altres, les de potenciar el coneixement i gaudi dels valors naturals del parc, promoure l'educació ambiental investigació i interpretació del parc natural, facilitar el contacte dels visitants amb el medi natural de forma ordenada i racional, a més servir com a centre de la gestió del parc natural. Este programa haurà de preveure, com a mínim, el següent:
– Centres d'informació i recepció de visitants.
– Àrees d'equipaments i servicis educatius.
– Itineraris i sendes senyalitzades que connecten els punts d'interés.
– Observatoris i miradors.
– Senyalització de punts d'interés
– Criteris sobre allotjament en l'entorn del parc.
– Criteris sobre vies de participació de les comunitats locals a la gestió dels recursos, fomentant la generació d'ocupació i el desenvolupament social.
f) Programació de les actuacions d'ús públic del parc.
g) Programes sectorials d'emergència.
h) Programa economicofinancer. Alternatives de finançament considerant la iniciativa pública (administracions autonòmica i local), privada i mixta.
i) Model per a regular les visites i activitats d'ús públic en determinades àrees del parc, com també el seguiment i l'avaluació d'estes.
j) Programa d'identitat corporativa i difusió ambiental
k) Programa de formació, educació i sensibilització ambiental, que preveurà com a mínim:
– Formació de monitors.
– Sensibilització ciutadana sobre espècies protegides.
– Activitats culturals.
– Plans pedagògics.
– Exposicions permanents i mòbils.
– Publicacions.
l) Règim d'ús i gestió dels equipaments i servicis destinats a l'ús públic del parc, incloent possible participació del sector privat i de les administracions locals.
m) Programació d'actuacions destinades a fer compatibles els usos i aprofitaments de recursos naturals que hi ha en l'actualitat amb les necessitats de l'ús públic. En particular es preveurà un programa d'actuacions i d'instal·lacions, tals com tanques auxiliars i altres, destinat a protegir els itineraris i les àrees d'ús públic establits en terrenys ramaders.
n) Determinacions sobre el pla d'ús públic que figuren en la secció segona (normes per a l'ús públic del parc natural), articles 41 i 42, de la normativa d'este pla.
En el pla d'ús públic, la planificació i l'execució de les activitats d'ús públic hauran de perseguir els següents objectius generals:
a) Fer compatibles la conservació i la utilització pública de l'espai natural.
b) Promoció de les activitats relacionades amb l'educació ambiental.
c) Promoció del gaudi ordenat dels recursos ambientals del parc.
d) Promoció del desenvolupament social i econòmic de l'entorn de l'espai protegit.
e) Promoció d'activitats compatibles amb el que estableix este pla.
f) Integració i participació dels habitants de les poblacions locals.
g) Participació de la iniciativa privada.
h) Participació de les administracions locals.
i) Funcionament coordinat de la xarxa d'equipaments.
C) En la cartografia d'ordenació d'este pla figura un pla d'equipaments d'educació i difusió ambiental on, sense perjudici de les modificacions i addicions que en el seu dia determine el pla d'ús públic, figuren grafiades:
– La xarxa d'itineraris naturalístics del parc
– Les zones d'equipaments per a educació i difusió ambiental
2. Activitats relacionades amb la investigació
Es considera prioritari obtenir un major coneixement de l'espai natural i del funcionament dels seus ecosistemes. Per això, l'objectiu és fomentar i promoure el coneixement i obtenir la informació bàsica sobre el funcionament dels distints subsistemes ecològics que componen el parc natural, amb l'objecte d'aconseguir una adequada gestió de l'espai natural.
S'estableixen com a línies bàsiques aquelles que permeten un millor coneixement de la gestió dels recursos. A partir de l'obtenció d'esta informació podran establir-se programes específics d'actuació, maneig, restauració i conservació dels recursos. Com a projectes bàsics s'estableixen els següents:
– Projecte d'investigació sobre els recursos hídrics.
– Seguiment i control hidroquímic en l'àmbit del parc natural.
– Projecte d'estudi i investigació científica i tècnica de l'avifauna nidificant en el parc natural. Censos periòdics, anuals, de l'avifauna. Establiment de plans de maneig per a les poblacions nidificants de carregada (Glareola pratincola), esparver cendrós (Circus pygargus), xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) i altres espècies, en especial les previstes en els annexos de la Directiva 79/409/CEE, de conservació de les aus silvestres.
Este projecte contínua el programa d'investigació i seguiment que du a terme continuadament, des de la creació de l'espai protegit, el personal assignat al parc natural. Amb una especial atenció al seguiment de la nidificació de l'esparver cendrós des de 1991, encara que també s'ha treballat sobre la resta de l'avifauna i, particularment, sobre espècies com l'agró roig (Ardea purpurea), l'arpella de marjal (Circus aeruginosus), la carregada o la xitxarra mostatxuda.
– Projecte d'estudi i investigació científica i tècnica del medi aquàtic.
– Projecte d'estudi i avaluació dels recursos pesquers de l'angula
– Determinació de l'estat de les poblacions de ciprinodòntids endèmics en el Prat, i pla de maneig de recuperació d'estes poblacions.
– Projecte d'estudi i investigació científica i tècnica de la vegetació silvestre. Realització d'exhaustius catàlegs faunístics i florístics, que determinen a més l'estat i la situació poblacional de cada espècie en el Prat. Estudi i seguiment dels ecosistemes vegetals.
– Projecte d'estudi i investigació científica i tècnica de la càrrega ramadera i la seua relació amb l'evolució de la vegetació.
– Valoració ecològica, estudi de la qualitat d'aigües i elaboració de propostes de remodelació i adequació de les basses resultants de l'extracció de torba.
Secció segona
Descripció del programa d'actuacions
Apartat I. Introducció
El programa d'actuacions per a l'execució d'este pla s'ha estructurat en tres subprogrames:
1. Subprograma d'Estudi dels Recursos Ambientals
2. Subprograma de Conservació del Medi Natural
3. Subprograma d'Ús Públic
En els apartats següents d'esta secció es desenvolupen les diferents actuacions que integren cada subprograma, definides de la forma següent:
– Subprograma en què s'inclou cada actuació.
– Definició de l'actuació.
– Concepte, en què es defineix el tipus d'actuació que s'ha de realitzar: estudi, pla, programa, projecte, execució d'obra, regulació normativa, campanya informativa, seguiment i vigilància.
– Objectius: descripció dels objectius que es pretenen obtenir amb l'aplicació d'una determinada actuació.
– Responsabilitat sectorial: s'indiquen els organismes amb competències en l'actuació proposada.
– Valoració econòmica: s'indica l'estimació econòmica precisa per a la realització d'una determinada actuació.
– Prioritat de l'actuació: s'indica la necessitat, en el temps, d'executar esta actuació una vegada aprovat el pla. S'hi estableixen tres nivells:
– Curt: dos anys.
– Mitjà: entre tres i quatre anys.
– Llarg: entre cinc i sis anys.
– Determinacions i recomanacions sobre l'actuació.
Apartat II. Subprograma d'Estudi dels Recursos Ambientals
Té per finalitat promoure el coneixement i obtenir la informació bàsica sobre el funcionament dels distints subsistemes ecològics que componen el parc natural, amb l'objecte d'aconseguir una adequada gestió de l'espai natural.
En este subprograma s'estableixen les línies bàsiques essencials que permeten un millor coneixement de la gestió dels recursos. A partir de l'obtenció d'esta informació podran establir-se programes específics d'actuació, maneig, restauració i conservació dels recursos. Com a projectes en desenvolupament d'este subprograma s'estableixen els següents (el concepte ‘investigació aplicada'es refereix al desenvolupament, assaig i avaluació de mètodes i tècniques aplicades a la conservació i la gestió sostenible del recurs ambiental que s'especifica en cada cas):
– Projecte d'investigació sobre els recursos hídrics.
– Seguiment i control hidroquímic en l'àmbit del parc natural.
– Projecte d'investigació bàsica i aplicada sobre l'avifauna
– Projecte d'investigació bàsica i aplicada sobre el medi aquàtic. Especial atenció a la determinació de l'estat de les poblacions de ciprinodòntids endèmics en el Prat. Pla de maneig i recuperació d'estes poblacions.
– Projecte d'estudi i avaluació dels recursos pesquers de l'angula.
– Projecte d'investigació bàsica i aplicada sobre la vegetació i la flora silvestres. Realització d'exhaustius catàlegs faunístics i florístics que determinen, a més, l'estat i la situació poblacional de cada espècie en el Prat. Seguiment continuat de la dinàmica dels distints tipus de vegetació.
– Projecte d'investigació sobre la càrrega ramadera i la seua relació amb l'evolució de la vegetació.
– Estudi d'alternatives per al control de l'erosió del cordó litoral
– Estudi d'alternatives per al control de les poblacions de mosquits
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: projecte d'investigació sobre els recursos hídrics
CONCEPTE: estudi i investigació
PRIORITAT: curt
VALORACIÓ ECONÒMICA: 80.000 euros
RESP. SECTORIAL: l'estudi serà promogut per la Conselleria de Medi Ambient en col·laboració amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
DESCRIPCIÓ: ateses les característiques de l'espai natural, resulta imprescindible el coneixement dels recursos hídrics del parc natural. Es realitzarà: cartografia de la xarxa hidràulica, estudi hidrogeològic i hidrològic que haurà d'establir el volum i la qualitat dels recursos disponibles i la possibilitat d'utilització en el parc, balanç hídric en el que s'establisca l'estudi i quantificació dels fluxos, la capacitat d'emmagatzemament i les condicions de temps i funcionament en relació amb el sistema del Prat. S'elaborarà una modelació hídrica del parc natural.
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: seguiment i control hidroquímic en l'àmbit del parc natural
CONCEPTE: pla de seguiment periòdic
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: 15.000 euros / any
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient, Confederació Hidrogràfica del Xúquer
DESCRIPCIÓ: la finalitat d'esta actuació és assegurar una qualitat constant de les aportacions hídriques en l'àmbit del parc natural i la seua àrea d'influència. Amb este fi es proposa l'establiment d'un pla de seguiment mitjançant anàlisi periòdica de conformitat amb l'Ordre del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, de 16 de desembre de 1988, sobre mètodes i freqüències d'anàlisi o inspecció de les aigües continentals que requereixen protecció i millora per al desenvolupament de la vida piscícola.
Esta anàlisi es realitzarà en: séquies d'entrada al Prat, canals principals, llacunes, àrees pròximes a urbanitzacions o activitats que s'exercisquen en la zona, eixides de canals al mar.
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: projecte d'investigació bàsica i aplicada sobre l'avifauna
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: 13.000 euros / any
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb centres d'investigació o universitats (mitjançant convenis de col·laboració)
DESCRIPCIÓ: realització d'estudis bàsics sobre les espècies, poblacions, etc., d'aus que caracteritzen el parc natural. Esteos estudis permetran conéixer millor la problemàtica existent sobre estes poblacions i elaborar plans de maneig que permeten conservar i millorar els hàbitats utilitzats per estes aus.
Les espècies sobre les quals es realitzaran estudis prioritaris són les que figuren en els annexos de la Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la Conservació de les Aus Silvestres.
Censos periòdics, anuals, de l'avifauna.
Elaboració de plans de maneig per a les poblacions nidificants de carregada (Glareola pratincola), esparver cendrós (Circus pygargus) xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) i altres espècies.
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: projecte d'estudi i investigació bàsica i aplicada sobre el medi aquàtic
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: 13.000 euros / any
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb centres d'investigació o universitats (mitjançant convenis de col·laboració)
DESCRIPCIÓ: realització d'estudis bàsics sobre els distints components del medi aquàtic, com invertebrats i ictiofauna i les relacions entre esteos grups faunístics i la vegetació aquàtica i subaquàtica. Esteos estudis permetran conéixer els mecanismes de funcionament d'esteos grups i adequar els programes de conservació i millora.
En esta actuació es prestarà especial atenció als hàbitats i espècies previstos en els annexos de la Directiva 92/43CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la Conservació dels Hàbitats Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. En particular, a les poblacions i hàbitats dels ciprinodòntids endèmics València hispànica (samaruc) i Aphanius iberus (fartet)
Valoració ecològica, estudi de la qualitat d'aigües i elaboració de propostes de remodelació i adequació de les basses resultants de l'extracció de torba.
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: projecte d'estudi i avaluació dels recursos pesquers de l'angula
CONCEPTE: estudi
PRIORITAT: curta
VALORACIÓ ECONÒMICA: 13.000 euros
RESP. SECTORIAL: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació, en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient i centres d'investigació o universitats (mitjançant convenis de col·laboració)
DESCRIPCIÓ: realització dels estudis bàsics sobre els recursos pesquers de l'angula. Esteos estudis permetran conéixer els recursos existents i potencials, al mateix temps que permetrà ordenar esta activitat amb la doble finalitat d'explotació d'un recurs i conservació de l'espècie en l'espai natural protegit.
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: projecte d'investigació bàsica i aplicada sobre la vegetació i la flora silvestres
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: 13.000 euros / any
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb centres d'investigació o universitats (mitjançant convenis de col·laboració)
DESCRIPCIÓ: realització d'estudis bàsics sobre les distintes formacions vegetals que caracteritzen el parc natural, sent la seua finalitat el coneixement del funcionament de l'ecosistema i la seua dinàmica.
Els resultats permetran elaborar i concretar els plans de maneig i conservació de la vegetació.
En esta actuació es prestarà especial atenció als hàbitats i espècies previstos en els annexos de la Directiva 92/43CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: projecte d'investigació sobre la càrrega ramadera i la seua relació amb l'evolució de la vegetació
CONCEPTE: estudi
PRIORITAT: curta
VALORACIÓ ECONÒMICA: 32.000 euros
RESP. SECTORIAL: Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: realització d'un estudi que determine la capacitat de càrrega ramadera per al parc natural, la relació entre la ramaderia i l'evolució de la vegetació, la possibilitat de millora de pasts amb espècies farratgeres i altres qüestions.
Té per finalitat conéixer els processos derivats de la ramaderia en la seua influència sobre la vegetació (cremes, segues per a l'obtenció de pasts; trepig, alteració del sòl, augment de la nitrificació, etc.). Com a conclusió es podran establir els mecanismes per fer compatible la ramaderia amb la protecció dels recursos del parc natural, com també regular en detall aspectes previstos genèricament en este pla.
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: estudi d'alternatives per al control de l'erosió del cordó litoral
CONCEPTE: estudi
PRIORITAT: mitjana / curta
VALORACIÓ ECONÒMICA: sense determinar
RESP. SECTORIAL: Ministeri de Medi Ambient / Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: es tracta d'una avaluació d'alternatives d'intervenció per a frenar i revertir el procés d'erosió mecànica que pateix el cordó litoral de graves, el qual amenaça de destruir a mitjà termini el front costaner de la zona humida.
Les alternatives han de ser respectuoses amb la conservació tant dels hàbitats costaners del parc natural com dels ambients marins inclosos en la zona LIC marítima confrontant a l'espai protegit.
SUBPROGRAMA I: ESTUDI DELS RECURSOS AMBIENTALS
ACTUACIÓ: estudi d'alternatives per al control de les poblacions de mosquits
CONCEPTE: estudi
PRIORITAT: mitjana / curta
VALORACIÓ ECONÒMICA: 30.000 euros
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: es tracta d'una avaluació d'alternatives d'intervenció per al control de les poblacions mosquit en relació amb la zona humida, fins nivells que no comporten molèsties importants per a la població potencialment afectada.
Un objectiu de l'estudi serà el desenvolupament de mètodes i procediments d'aplicació general al conjunt de zones humides de la ComunitatValenciana.
Les alternatives, en qualsevol cas, hauran de ser respectuoses amb la integritat dels hàbitats hídrics la protecció de la qual és objecte de l'espai protegit.
Apartat III. Subprograma de Conservació del Medi Natural
Té per finalitat promoure els mecanismes que permeten establir les actuacions bàsiques encaminades a la conservació i potenciació dels ecosistemes, hàbitats i ambients que conformen l'espai natural protegit.
Les actuacions prioritàries estan encaminades a la restauració paisatgística i ecològica d'hàbitats fortament alterats per la intervenció humana, i a l'establiment de mecanismes que permeten corregir estes disfuncions en l'àmbit del parc natural.
Com a actuacions bàsiques i prioritàries es preveuen les següents:
1. Actuacions en relació amb el funcionament del sistema hídric
– Elaboració i aplicació d'un pla de gestió del sistema hídric del Prat i definició de les normes d'explotació de l'aqüífer de la plana d'Orpesa-Torreblanca, que l'alimenta lateralment.
– Manteniment de la qualitat de les aigües, impedint abocaments de qualsevol tipus i, al mateix temps, revisar les conduccions dels sistemes de sanejament per a evitar possibles fugues.
– Instal·lació de comportes en la gola del terme municipal de Cabanes, en la desembocadura dels canals al mar, l'obertura de la qual s'efectue únicament en el sentit de desguàs del Prat, per a evitar l'entrada d'aigua del mar a este durant els temporals de llevant i el risc de salinització que açò comporta. Estes comportes no han de tancar totalment el pas a la fauna aquàtica que transita entre el Prat i l'àmbit marítim.
– Ubicació de tres piezòmetres de control, en els punts que s'indiquen en el mapa de propostes, amb la finalitat de controlar la situació de l'aqüífer, principalment en les èpoques d'estiatge. Açò serviria per a prevenir la intrusió marina, com també per a l'establiment de regles operatives de gestió del sistema (control de la làmina d'aigua en el Prat per mitjà de les comportes, detecció de bombaments excessius, etc.).
2. Regeneració de les comunitats vegetals pròpies del cordó dunar
Encara que en el conjunt del Prat la vegetació dunar està poc representada, constitueix un tipus de vegetació important que contribueix a augmentar la biodiversitat de la zona.
Respecte al seu estat de conservació, estes comunitats estan prou alterades, es troben de manera molt fragmentària i en cap cas és possible reconéixer l'estructura en bandes característiques d'estes formacions.
Per tot això, es fa necessària una regeneració d'estes comunitats, i s'estima que la longitud aproximada de cordó dunar que s'ha de regenerar està pròxima als 2.000 m, amb una amplària mitjana de 30 m que abasta l'àrea que va al nord i al sud de les ruïnes de l'antic quarter de Carrabiners. Ha de considerar-se, així mateix, la zona de la platja del Cudolar, en l'extrem sud del parc natural.
Partint que la cobertura actual de la vegetació és d'un 15 a un 20%, es pretén aconseguir una cobertura aproximada del 60%, i es consideren tres zones distintes segons l'estructura de la vegetació:
– Zona A: constitueix la franja més pròxima al mar. Es caracteritza per un tipus de vegetació graminoide, pobra en espècies i dominada per Elymus farctus. Per a esta zona es proposa la implantació de les espècies següents:
– Elymus farctus subsp. farctus, amb menys de 200 exemplars
– Otanthus maritimus, amb menys de 200 exemplars
– Calystegia soldanella, amb menys de 200 exemplars.
– Zona B: corresponent a les dunes primàries. De fisonomia graminoide igual que l'anterior, esta comunitat està dominada per l'Ammophila arenaria subsp. arundinacea a la que acompanyen un nombre més gran de plantes com les que es proposen a continuació:
– Ammophila arenaria subsp. arundinacea, amb menys de 400 exemplars.
– Lotus creticus, amb menys de 400 exemplars.
– Medicago marina, amb menys de 700 exemplars.
– Echinophora spinosa, amb menys de 85 exemplars.
– Euphorbia paralias, amb menys de 125 exemplars.
– Zona C: situada per darrere de la formació anterior, corresponent a les dunes semifixes, en les que l'arena està més travada i el contingut en matèria orgànica és major. En elles s'instal·la un tipus de vegetació que ja no està dominada per espècies graminoides i en què l'espècie més característica és Crucianella marítima. Per a esta banda es proposa la implantació de les plantes següents:
– Crucianella marítima, amb menys de 125 exemplars.
– Ononis natrix, amb menys de 125 exemplars.
– Pancrathium maritimum, amb menys de 125 exemplars.
– Littorea, amb menys de 125 exemplars.
3. Control de les invasions d'espècies al·lòctones, tant animals com vegetals, en el parc natural
Esta mesura és aplicable tant a les espècies cinegètiques que puguen utilitzar-se per a repoblar els vedats de caça, com a altres espècies, els efectes de les quals sobre l'ecosistema són desconeguts i en la majoria dels casos negatius. Les repoblacions vegetals han de ser dutes a terme amb espècies autòctones i concordes amb les característiques del Prat. Açò últim seria aplicable també a les zones verdes de les àrees urbanitzades o urbanitzable de Torrenostra i Torre de la Sal, a fi d'evitar invasions per part d'espècies vegetals no desitjades.
D'altra banda, en el parc natural és possible trobar diverses espècies que ja han sigut introduïdes. En el cas de les vegetals, com els eucaliptus, és possible, i així es proposa, prendre mesures per a la seua eliminació i substitució per altres espècies més concordes amb el medi. No obstant això, els eucaliptus de gran port tenen en l'actualitat una funció important com a dormidors i llocs de descans per a l'avifauna. La substitució d'esteos exemplars per arbres d'espècies més acords amb el medi ambient del Prat es realitzarà en la forma següent:
– Els exemplars substituts tindran un port adult adequat per a la funció de llocs de descans i dormidors d'avifauna.
– La substitució serà progressiva i dilatada en el temps a llarg termini, de forma que sempre hi haja disponibilitat suficient d'arbres adults de gran port. No s'eliminaran peus adults d'eucaliptus si no està garantit este requisit.
En el cas de les espècies animals, com la gambúsia i el cranc americà, l'adopció de mesures d'eradicació és més complicada, això no obstant, s'han de preveure mesures que permeten, almenys, el control de les seues poblacions.
4. Creació de barreres vegetals de protecció
A fi de reduir l'impacte que les urbanitzacions confrontants al parc natural (zona de Torrenostra i prevista urbanització de Torre la Sal) produeixen sobre este, es proposa la creació de barreres visuals de vegetació que se situaran al nord i sud del parc, que s'estenguen també, si es considera oportú, a les vies d'accés a este o a aquelles amb major influència del tràfic rodat perimetral.
La barrera protectora estarà formada exclusivament per una espècie, Phragmites maximus, ja que d'esta forma part de la vegetació natural de la zona i compleix tots els requisits necessaris per a actuar de pantalla protectora.
Esta barrera de vegetació, que s'estendrà en principi pels límits nord i sud, tindrà una longitud aproximada de 2.100 m i es farà sobre una amplària d'uns 5 m.
5. Adequació del sistema de canals i séquies
A fi de conformar una barrera física més efectiva que impedisca l'accés al parc de forma incontrolada, es proposa l'adequació dels canals perimetrals del parc. Esta actuació haurà de ser desenvolupada prioritàriament en el límit sud tocant a l'àrea urbanitzable de Torre la Sal i en la zona nord tocant a la zona urbanitzable de Torrenostra.
6. Regulació de la circulació de vehicles de motor
L'elevada degradació que presenten determinades zones del parc com a conseqüència de l'elevada presència de vehicles, com també l'interés per a la conservació d'estes àrees pels seus valors naturals, fa imprescindible eliminar este impacte. Per a això, la circulació de vehicles haurà de quedar restringida als mínims imprescindibles, per a la totalitat el parc, que determinen les activitats socioeconòmiques permeses dins d'este.
Les normes particulars d'este pla determinen les limitacions establides respecte d'això per a cada una de les zones d'ordenació del parc.
Els llocs en què es prohibisca la circulació, esta prohibició quedarà degudament indicada per mitjà de l'ús de senyals i barreres de circulació.
7. Elaboració i execució de plans de maneig de les espècies considerades prioritàries. Protecció integral de les zones d'especial importància per a la conservació de les poblacions de les espècies més interessants de la biocenosi del parc natural
La presència dins de l'àmbit territorial del Prat d'espècies, tant animals com vegetals, d'elevat valor i en molts casos amb poblacions escasses i vulnerables, fan necessària l'adopció de mesures estrictes de protecció envers estes, en determinades zones dins de l'àrea de protecció ecològica, on s'assenten estes poblacions. En esteos casos la protecció global que atorga l'àrea de protecció ecològica podria no ser prou per a garantir la viabilitat d'estes poblacions.
La presència de dues zones de nidificació de carregada (Glareola pratincola) (ubicades durant els últims anys una al nord de la platja de Carrabiners, i una altra més recent en una esplanada on es practicava fins fa poc el tir al plat, al costat de la platja del Cudolar i el Centre d'Investigacions Marines de Torre la Sal) conferiria per si sola al parc el caràcter de zona humida d'importància internacional.
Les mesures que s'han d'adoptar serien:
– Restricció total de pas a persones, bestiar i vehicles, durant l'època de cria, que va des d'abril a octubre.
– Senyalització de l'àrea, indicant la prohibició d'accés, en el camí i en la línia de costa.
Ha de destacar-se, d'altra banda, la presència de samaruc (València hispànica) en la zona dels ulllals situada a l'est de les torberes de Cabanes. De moment és l'única zona de samaruc localitzada en el parc, encara que poden aparéixer-ne d'altres si es fa un seguiment precís de l'espècie.
8. Ampliació del patrimoni públic del sòl
És evident que resulta més fàcil l'adopció de mesures eficaces de protecció i gestió del medi en terrenys de propietat pública que en aquells en què cal negociar amb els propietaris. Per això, a l'efecte de millorar el grau de protecció de la major superfície possible del parc, s'aconsella l'adquisició, sempre que siga possible i en funció de les disponibilitats pressupostàries, del nombre més gran possible de parcel·les incloses en el parc natural. Tenint en compte que, en el moment actual, la Generalitat no disposa de sòl en el parc.
9. Recuperació ecològica i paisatgística d'àrees degradades
En general són espais caracteritzats per l'acumulació de residus sòlids, inerts, etc., que necessiten una neteja profunda amb eliminació de tots els elements estranys al medi natural i posterior regeneració de la vegetació potencial de cada àrea.
10. Restauració i remodelació de les basses artificials resultants de l'extracció minera de torba, per a la seua millora ecològica i diversificació d'ambients
La regulació de l'extracció de torba que efectua el projecte de PORN-PRUG constitueix un compromís entre les necessitats de conservació del prat pantanós, posades de manifest per la mateixa declaració del parc natural, i el legítim exercici de l'activitat minera.
Des del punt de vista de la conservació dels hàbitats, un criteri directriu és que les basses resultants de l'extracció, amb els seus marges, fons i illes, constituïsquen un hàbitat palustre viable i de suficient qualitat després del cessament de l'activitat minera en la zona afectada, com a alternativa al prat pantanós la desaparició del qual en este punt concret s'assumeix com a impacte ambiental controlat.
SUBPROGRAMA II: CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL
ACTUACIÓ: programa d'adquisició de sòl públic
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: sense determinar
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: este programa té per objectiu augmentar la capacitat de control i actuació pública sobre terrenys inclosos en l'àmbit del parc natural. Este control es pot realitzar per mitjà de l'adquisició directa de sòl o bé a través de la realització de convenis.
La realització d'esta proposta és fonamental a l'hora de planificar les actuacions de conservació, millora, protecció, restauració d'àrees degradades, actuacions de potenciació d'hàbitats d'espècies protegides, etc.
SUBPROGRAMA II: CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL
ACTUACIÓ: restauració i regeneració de les comunitats vegetals del cordó litoral
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: 12.000 euros / any
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: programa de regeneració de la vegetació que conforma el cordó dunar del parc natural, en l'actualitat molt fragmentada i deteriorada a causa de l'ús públic desenvolupat fins a la creació del parc.
SUBPROGRAMA II: CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL
ACTUACIÓ: recuperació ecològica i paisatgística d'àrees degradades
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: 13.000 euros / any
RESP. SECTORIAL: la Conselleria de Medi Ambient en col·laboració amb els ajuntaments de Cabanes i Torreblanca
DESCRIPCIÓ: recuperació ecològica i paisatgística d'àrees o espais degradats o alterats, la vocació ecològica dels quals difereix substancialment de la seua situació actual
En general són espais caracteritzats per l'acumulació de residus sòlids, inerts, etc., que necessiten una neteja profunda amb eliminació de tots els elements estranys al medi natural i posterior regeneració de la vegetació potencial de cada àrea.
SUBPROGRAMA II: CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL
ACTUACIÓ: creació de barreres vegetals
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: 10.000 euros / any
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: este programa té per finalitat la creació de barreres vegetals que permeten l'aïllament visual i acústic de zones d'elevat interés ecològic de la pressió antròpica derivada de les urbanitzacions pròximes al parc natural.
SUBPROGRAMA II: CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL
ACTUACIÓ: dragatge, neteja i sanejament de canals i séquies en el parc natural
CONCEPTE: projecte i execució
PRIORITAT: curta
VALORACIÓ ECONÒMICA: 75.000 euros
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: té per finalitat la recuperació de canals i séquies actualment acurullats pels processos normals de sedimentació, regenerant els diversos sistemes aquàtics, fomentant l'augment de biodiversitat i creant hàbitats adequats per a la reproducció d'espècies d'aus aquàtiques i, fonamentalment, dels ciprinodòntids endèmics samaruc València hispànica i fartet Aphanius iberus.
SUBPROGRAMA II: CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL
ACTUACIÓ: establiment de sistemes de regulació de nivells d'aigua
CONCEPTE: projecte execució
PRIORITAT: mitjana, llarga
VALORACIÓ ECONÒMICA: 36.000 euros
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient en col·laboració amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
DESCRIPCIÓ: este projecte té per finalitat establir els sistemes necessaris per a una adequada regulació dels nivells d'aigua en l'àmbit del parc natural. Este projecte al costat del d'investigació sobre els recursos hídrics permetrà una adequada gestió de nivells d'aigua que permeten augmentar la diversitat d'ecosistemes en l'àmbit del parc natural.
Es tracta d'instal·lar comportes amb sentit d'obertura únic cap al mar, per a evitar l'entrada d'aigua marina i riscs de salinització. Així mateix, s'instal·larà piezòmetres de control que permeten un major control sobre nivells.
SUBPROGRAMA II: CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL
ACTUACIÓ: restauració i remodelació de les basses artificials resultants de l'extracció minera de torba
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: tot el període de duració del programa d'actuacions
VALORACIÓ ECONÒMICA: 12.000 euros / any
RESP. SECTORIAL: la Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb els titulars de les explotacions
DESCRIPCIÓ: la finalitat d'este programa és condicionar les llacunes artificials resultants de l'activitat extractiva de torba, per mitjà de la seua restauració i remodelació per a millorar i potenciar la diversificació d'ambients i la millora dels ecosistemes creats per estes.
Les actuacions consistiran a suavitzar perfils i crear vores de pendent suau i profunditat variable entre 0,20 i 0,80 cm.
SUBPROGRAMA II: CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL
ACTUACIÓ: seguiment, vigilància i dotació de material de suport
CONCEPTE: programa
PRIORITAT: curta
VALORACIÓ ECONÒMICA: sense determinar
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: la finalitat d'este programa és aconseguir un eficaç compliment de la normativa de protecció establida per al parc natural, per mitjà d'una guarderia específica del parc que realitze un seguiment sobre les activitats, interessos i la resta d'accions que es desenvolupen sobre l'espai natural.
S'inclou en este programa el material bàsic necessari per al compliment d'estes funcions.
Apartat IV. Subprograma d'Ús Públic
Esta línia té per finalitat regular i programar la realització d'activitats i actuacions necessàries per a complir els objectius d'informació, observació, interpretació i educació que han d'organitzar-se i potenciar-se en l'àmbit del parc natural.
Queden englobades en este programa aquelles actuacions que han de dotar al parc natural d'infraestructures bàsiques i àrees específiques per a la seua utilització en els projectes didàcticoaturalístics que fomenten el contacte dels visitants amb el medi natural i faciliten el coneixement i gaudi dels recursos i valors naturals de l'espai natural protegit.
Els projectes proposats són els següents:
– Elaboració i aprovació del pla d'ús públic del parc natural
– Construcció i posada en funcionament dels dos centres d'informació i recepció del parc
– Establiment de dues àrees d'equipaments, destinades a dotacions per a educació i difusió ambiental
– Establiment d'una xarxa d'itineraris naturalístics.
SUBPROGRAMA III: ÚS PÚBLIC
ACTUACIÓ: Elaboració del pla d'ús públic del parc natural
CONCEPTE: redacció de pla
PRIORITAT: mitjana
VALORACIÓ ECONÒMICA: 36.000 euros
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: elaboració i aprovació d'un pla que constituïsca el marc per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades a l'ensenyança i el gaudi ordenat dels valors ambientals, en tots els aspectes tècnics, organitzadors, gestors, administratius i economicofinancers que comporten les activitats d'ús públic.
Les característiques que haurà de reunir el document figuren en les directrius per a la gestió d'este pla.
SUBPROGRAMA III: ÚS PÚBLIC
ACTUACIÓ: Construcció i posada en funcionament dels dos centres d'informació i recepció del parc natural
CONCEPTE: projecte i execució
PRIORITAT: curta (centre de Cabanes) / mitjana (centre de Torreblanca)
VALORACIÓ ECONÒMICA: Centre de Cabanes: 240.405 €
Centre de Torreblanca: sense determinar
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb els ajuntaments de Cabanes i Torreblanca i amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques
DESCRIPCIÓ:
· Construcció i posada en funcionament del Centre d'Informació i Recepció de Visitant de Torre la Sal, ubicat en les instal·lacions del Centre d'Investigacions Biològiques Marines (T.M. De Cabanes). La construcció i posada en funcionament d'este centre es realitzarà a curt termini, sobre projecte d'actuació ja determinat.
· Projecte i construcció del Centre d'Informació i Recepció de Visitant de Torre la Sal. Actuació prevista a mitjà termini.
Esteos centres constituiran el principal equipament del parc en matèria d'ús públic, centralitzant els programes d'educació i difusió ambiental en el marc del pla d'ús públic del parc.
SUBPROGRAMA III: ÚS PÚBLIC
ACTUACIÓ: establiment de dues àrees d'equipaments destinades a dotacions per a educació i difusió ambiental
CONCEPTE: projecte i execució
PRIORITAT: curta
VALORACIÓ ECONÒMICA: 300.506 €
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: es tracta d'espais destinats a la dotació d'infraestructures i equipaments destinats a centralitzar i coordinar les activitats d'ús públic ordenat del medi. Complementàries de la xarxa d'itineraris naturalístics del parc.
Segons es detalla gràficament en la cartografia d'informació del pla, se situaran dues àrees:
· Àrea nord: confrontant al nucli urbà de Torrenostra (Torreblanca), en la zona de basses resultants de l'extracció de torba
· Àrea sud: extrem sud del parc, confrontant al CIBIMA (Torre la Sal, Cabanes)
El detall de les actuacions és el següent:
- Condicionament general de la parcel·la
- Construcció d'un camí d'accés a la passarel·la de fusta
- Enjardinament
- Construcció d'una zona de jocs infantils
- Enllumenat exterior i mobiliari considerat en la urbanització
- Construcció de passarel·la de fusta i mirador
- Creació d'una llacuna
- Construcció de dos observatoris, en el límit de la llacuna i en la Gola del Trenc. Esteos observatoris seran complementaris d'altres que puguen ubicar-se en relació amb la xarxa d'itineraris del parc, segons determinarà el pla d'ús públic. La funció dels observatoris és permetre l'accés visual dels visitants als distints ambients i paisatges del parc, tant en les activitats regulades d'educació ambiental com per als usuaris ocasionals dels servicis d'ús públic del parc
SUBPROGRAMA III: ÚS PÚBLIC
ACTUACIÓ: Establiment d'una xarxa d'itineraris naturalístics
CONCEPTE: projecte i execució
PRIORITAT: curta
VALORACIÓ ECONÒMICA: sense determinar
RESP. SECTORIAL: Conselleria de Medi Ambient
DESCRIPCIÓ: La xarxa d'itineraris naturalístics aprofita camins existents per a les actuacions d'educació i difusió ambiental efectuades en grups organitzats amb monitors. Estaran dotats de senyalitzacions indicatives i senyalitzacions informatives sobre els distints ambients i característiques del parc. Esteos equipaments permeten així mateix l'ús actiu dels itineraris per als visitants ocasionals.
L'estructura definitiva de la xarxa d'itineraris la detallarà en el seu moment el pla d'ús públic, i la present actuació en constitueix una primera fase.
L'actuació inclourà l'adequació dels camins per al trànsit de persones, incloent equipaments per a permetre fer compatibles les visites amb l'activitat ramadera.

linea
Mapa web