Decreto 187/1988, de 12 de diciembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondo.
(DOGV núm. 991 de 25.01.1989) Ref. Base de dades 0165/1989
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 25.01.1989 Notes: Es declara Paratge Natural per raó del seu interés ecològic i paisagístic. Comprén part dels termes municipals d'Elx i Crevillent. Els seus limits podran ser modificats per Decret del Consell. La seua adminsitració i gestió correspon a la COPUT. Podran definir-se mecanismes de participació de les corporacions locals o d'altres organismes i entitats. S'inclou el Pla Rector de l'Us i Gestió del Parc. Els mitjans econòmics seran aportats per la COPUT i tots dos ajuntaments, sense perjudici d'altres col.laboracions privades o públiques, Urbanisme i Transports perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions que calga per a l'execució i desenvolupament d'aquest decret. - S'estableix aquest règim especial de protecció d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 5/1988 de 24 de juny per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana. Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Obres Públiques, Urbanisme i Transports Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural , Fondó, paratge natural, parc natural valencià Descriptors toponímics: Crevillent, Elx
Decreto 187/1988, de 12 de diciembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondo.
Lembassament o llacuna del Fondo és la resta d'una àmplia zona de maresmes que ocupava gran part de la depressió del Segura-Vinalopó, progressivament reduïda al llarg de la història per les aportacions fluvials i les transformacions agrícoles. Actualment, l'espai d'interès ecològic consta de dos embassaments reguladors de regs, bassots naturals, senillars, juncars, extensions de saladar i terrenys d'horta i palmerar guanyats a la zona humida. La zona rep les escorrenties de la Serra de Crevillent i s'alimenta de sobrants hídrics del riu Segura. Una àmplia xarxa d'assarbs regula els embassaments i distribueix les aigües per al reg.
La construcció dels embassaments va assegurar la persistència dels nivells d'aigua durant tot l'any, cosa que va incrementar notablement el valor ecològic de la zona humida en permetre un gran desenvolupament de la vegetació palustre i de la fauna. En. l'actualitat, El Fondo és un dels principals hàbitats d'aus aquàtiques de la Comunitat Valenciana i del conjunt de lEstat, i es reconeix internacionalment el paper fonamental en les rutes migratòries de l'avifauna. Ja es va incloure, amb d'altres aiguamolls sud-alacantins, en la Llista MAR de 1965 de zones humides paleàrtiques d'importància internacional. Les àrees de saladar, amb una vegetació halòfila, afegeixen diversitat i valor ecològic al conjunt. El paisatge, d'altra banda, és molt característic i interessant.
Un gran nombre d'espècies d'aus que s'han catalogat amb un major o un menor grau d'amenaça es presenten en aquesta zona humida. Entre els nidificants es troben l'agró roig (Ardea purpurea), l'estrany martinet ros (Ardeola ralloides), la carregada (Glareola prantincola), el cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), el xarxet marbrenc (Anas angustirostris), l'ànec blanc (Tadorna tadorna) i d'altres. En les migracions es detecta un gran nombre d'aus amb regularitat i d'altres de manera esporàdica, tals com el bitó (Botaurus stellaris), la grua (Grus grus), el bec-planer (Platalea leucorodia) i el capó reial (Plegais falcinella). D'altra banda, el Fondo constitueix un col·lector d'aus aquàtiques hivernants de summa importància. En els últims anys es situa en quart lloc a nivell nacional. Milers d'anàtids i de fotges s'hi refugien en el període hivernal, i en aquesta època s'hi troben multitud de limícoles i espècies tals com el flamenc (Phoenicopterus ruber), làguila pescadora (Pandion haliaetus) o l'arpella (Circus aeroginosus).
Les aigües del Fondo es troben creixentment contaminades, sobretot a través de les aportacions del riu Segura. Aquesta circumstància, unida a la pressió cinegètica, la dessecació de zones humides, les intervencions de tot tipus en el saladar, el deteriorament del paisatge i la regressió del palmerar, que constitueix un notable valor paisatgístic, compromet la conservació dels valors ambientals de làrea.
En conseqüència, i a la vista de lelevat interés ecològic del Fondo, la Generalitat Valenciana, en exercici de les competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció per als valors naturals de lespai. Dit règim serà compatible amb lús del mitjà hídric com a embassament regulador de regs, i també amb l'aprofitament piscícola ordenat i amb els usos agrícoles en làmbit actual.
La Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, ofereix amb aquesta figura de protecció una via jurídica idònia per a la consecució de dits objectius.
Per tant, a proposta del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat Valenciana, en sessió celebrada el dia 12 de desembre de 1988,
DECRETE:
Article primer. Objecte
Un. Lobjecte d'aquest Decret és la declaració del Paratge Natural del Fondo, i s'estableix per a aquest un règim especial de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.
Dos. Atés l'interès ecològic i paisatgístic del Paratge Natural, dit règim jurídic s'orienta a protegir la integritat dels ecosistemes naturals que hi ha, i permet el manteniment de les activitats sòcio-econòmiques tradicionals d'una manera ordenada i compatible amb la conservació del medi ambient.
Article segon. Ambit territorial
Un. El Paratge Natural del Fondo comprén part dels termes municipals d'Elx i Crevillent, els dos en la província d'Alacant; figura la seua delimitació descriptiva i gràfica en els annexos I i II d'aquest Decret, respectivament.
Dos. Les modificacions que es pogueren introduir en els límits geogràfics del Paratge Natural s'establiran si fa el cas per Decret del Consell de la Generalitat Valenciana.
Article tercer. Administració i gestió
Un. En nom de la Generalitat Valenciana, l'administració i gestió del Paratge Natural del Fondo correspon a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
Dos. El Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural podrà definir mecanismes de participació de les Corporacions locals o d'altres organismes i entitats en la gestió de lespai protegit.
Article quart. Règim de protecció
Un. El règim de protecció que s'estableix en el Paratge Natural té les següents finalitats:
a) Conservar íntegrament els ecosistemes naturals, i evitar qualsevol tipus d'acció que poguera originar l'alteració o deteriorament de la gea, fauna, flora, vegetació, aigües o atmosfera del Paratge Natural.
b) Compaginar les activitats i usos tradicionals del sòl i de les aigües actualment existents amb els objectius de protecció d'aquest Decret.
Dos. A làmbit del Paratge Natural regiran les següents disposicions de caràcter general:
a) Els òrgans de gestió i administració del Paratge Natural adoptaran les disposicions necessàries per assegurar la conservació dels valors protegits per aquest Decret.
b) Les competències de les Administracions Públiques s'exerciran de tal manera que queden preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgístics del Paratge Natural, amb l'avaluació especialment dels possibles impactes ambientals que s'hi produesquen per actuacions exteriors. Respecte d'açò, es considerarà un objectiu prioritari la conservació de la qualitat del medi aquàtic, mitjançant la vigilància dels abocaments o modificacions de les aportacions hídriques que puguen afectar-lo.
c) Es permetrà el manteniment dels usos agrícoles tradicionals en l'actual àmbit territorial. No es permetran noves transformacions de terrenys naturals per a cultiu.
d) Es permetran així mateix, en les seues característiques actuals, les activitats relacionades amb la utilització tradicional del Fondo com embassament regulador de regs, i també les relatives a l'aprofitament piscícola ordenat del medi aquàtic. La instal·lació de piscifactories, entenent per tal la cria intensiva de peixos, quedarà regulada per les disposicions que per a aquesta qüestió establesca el Pla Rector en assumptes com la ubicació, control d'abocaments, característiques i tipologia de la construcció, superfície d'ocupació, etc. Tot això sense perjudici de l'aplicació de la legislació sectorial corresponent en aquesta matèria.
e) Serà preceptiu l'informe de lòrgan administratiu i gestor per a qualsevol tipus de projecte que, amb lestabliment de modificacions en les activitats detallades en els dos punts anteriors, puga afectar d'alguna manera les característiques ambientals del Paratge Natural.
f) En aquelles àrees on el Pla Rector d'ús i Gestió establesca limitacions al lliure accés de visitants a lobjecte de preservar la fauna i la flora del Paratge, únicament es podrà accedir en aquestes per a la realització d'activitats relacionades amb la gestió del Paratge o amb treballs d'investigació científica, prèvia autorització de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
g) Lòrgan gestor i administrador del Paratge establirà les normes a les quals hauran de subjectar-se els visitants per a no pertorbar ni menyscabar-ne els valors naturals, i també les activitats que s'hi realitzen.
h) No s'hi permetrà la instal·lació d'elements artificials de caràcter permanent que limiten el camp visual, trenquen lharmonia del paisatge o en desfiguren les perspectives, tret de casos excepcionals i quan es garantesca la minimització dels efectes sobre la naturalesa i el paisatge.
i) Fins que siga aprovat el Pla Rector d'Us i Gestió, tota acció, ús, aprofitament, pla o projecte que els apartats anteriors no contemplen i que, sent capaç d'afectar els valors naturals del Paratge, pretenga realitzar-se en làmbit d'aquest, s'haurà d'informar per lòrgan administrador i gestor amb anterioritat a la concessió o denegació de la corresponent llicència o autorització per lòrgan administratiu competent. En aquest sentit, el Pla Rector d'ús i Gestió establirà les activitats autoritzades i definirà aquelles que hauran de ser objecte d'autorització especial per part de lòrgan administrador i gestor.
Tres. Règim urbanístic.
Tot el sòl que s'inclou en el Paratge Natural classificat en l'actualitat com a no urbanitzable, es mantindrà amb aquesta classificació, i serà objecte de protecció especial.
Les revisions futures del planejament vigent en els municipis d'Elx i Crevillent es realitzaran d'acord amb els objectius de protecció d'aquest Decret. Qualsevol proposta de modificació del planejament lhaurà d'informar lòrgan administrador i gestor del Paratge, amb anterioritat a l'aprovació definitiva d'aquesta.
Article cinqué. Pla Rector d'Us i Gestió
Un. Es redactarà un Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural del Fondo que, d'acord amb el que es disposa en la citada Llei 5/1988, de 24 de juny, contindrà almenys les determinacions següents que, en conjunt, suposaran el marc d'actuació en què es desplegaran els Pressupostos i actuacions anuals en el Paratge:
a) Objectius generals i específics de l'ordenació.
b) Informació i diagnòstic sobre el territori.
c) Zonificació d'usos i nivells de protecció.
d) Instruments necessaris per al desplegament del Pla.
e) Determinacions generals per a la gestió de l'espai protegit.
f) Normes d'aplicació directa.
g) Programa d'actuació, que inclourà l'estudi econòmic i financer.
h) Previsions per al seguiment del Pla.
Dos. El procediment per a l'aprovació del Pla Rector serà el següent:
a) El Pla Rector es redactarà a instància de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, a la qual li'n correspon també l'aprovació inicial.
b) El Pla Rector es sotmetrà posteriorment a informació pública durant el període d'un mes, i quedarà exposat en la seu de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i dels Ajuntaments territorialment afectats.
c) Laprovació provisional del Pla Rector correspondrà a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, prèvia audiència de les Corporacions Locals afectades.
d) Laprovació definitiva correspon al Consell de la Generalitat Valenciana.
Article sisé. Mitjans econòmics
Per tal d'atendre les despeses generals de funcionament del Paratge Natural del Fondo, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici dels mitjans econòmics que puguen aportar els Ajuntaments d'Elx i Crevillent i de les col·laboracions d'altres Entitats públiques o privades que puguen tenir interés en coadjuvar el manteniment del Paratce Natural.
Article seté. Règim de sancions
Un. La inobservància o la infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural del Fondo se sancionarà segons el que disposa el Codi Penal i en la Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals en la Comunitat Valenciana, sense perjudici de la legislació específica que resulte aplicable a tenor de la naturalesa de la infracció.
Dos. Els infractors hauran, en qualsevol cas, de reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Mentre que s'aprove el Pla Rector d'Us i Gestió, lòrgan gestor i administrador tindrà una actuació especial en matèria de control i seguiment d'aquelles activitats i construccions que afecten lobjecte d'aquest Decret, i també de les repercussions del planejament vigent en làmbit territorial del Paratge Natural.
Segona
El planejament urbanístic que es poguera elaborar fins l'aprovació del Pla Rector d'ús i Gestió i que efecte a terrenys inclosos en làmbit del Paratge Natural, incorporarà les disposicions de protecció establertes en aquest Decret i preveurà en làmbit afectat la futura redacció de lesmentat Pla.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports queda autoritzat perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i desplegament d'aquest Decret.
Segona
Aquest Decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 12 de desembre de 1988.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
RAFAEL BLASCO I CASTANY
ANNEX I
DELIMITACIO DEL PARATGE NATURAL DEL FONDO
El límit d'aquest Paratge es descriu seguint un circuit perimetral, recorregut en el sentit de les agulles del rellotge i que comença en el terme municipal de Crevillent, en l'arrancament de la Sendera de Sendres des del camí de Crevillent a Catral. A partir d'aquest punt continua per:
- Sendera de Sendres (AV-3006) fins l'escorredor que en direcció SO la connecta amb el camí de Crevillent al Pinet, a l'altura del vèrtex Pa-646, que es correspon amb el límit de la zona 44 (SNU Protecció de saladars), del PGOU d'Elx, revisió de 1985.
- Límit de dita zona 44 fins p.k. 8'650 de la carretera local d'Elx a Dolores (AP-3061).
- Carretera local d'Elx a Dolores entre p.k. 8'650 i el començament de la carretera del Fondo o del Camí carreter de Vistabella.
- Carretera del Fondo o Camí carreter de Vistabella fins el límit del terme municipal de Crevillent.
- Límit del terme municipal de Crevillent fins el camí de l'Assarb de la Partició a l'Assarb de Montcada.
- Per aquest camí fins que es troba amb l'Assarb de Montcada.
- Antic traçat del camí de l'Assarb de Montcada a l'Assarb del Riacho fins a l'Assarb del Riacho, que coincideix amb el tram corresponent del límit est de la Zona 1-5 (el Fondo) del SNU de Protecció Especial del PGOU de Crevillent (adaptació i revisió de 1982).
- Assarb del Riacho fins l'encreuament amb el camí de Crevillent a Catral.
- Camí de Crevillent a Catral fins el començament de la Sendera de Sendres, punt on finalitza.
Veure annex
