Ficha disposicion pc

DECRET 229/2007, de 23 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Montgó. [2007/14264]

(DOGV núm. 5648 de 27.11.2007) Ref. Base de dades 014634/2007

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Medi ambient
  Descriptors:
  	Temàtics: reserva natural , parc natural valencià, Montgó

DECRET 229/2007, de 23 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Montgó. [2007/14264]
El massís del Montgó és un referent geogràfic de primer ordre des de temps ancestrals. Situat entre els municipis de Dénia i Xàbia, els seus 753 metres d'alçada li confereixen una entitat paisatgística destacada des d'antic. Els valors naturals i les restes deixades pel pas de nombroses civilitzacions al llarg del temps van motivar la seua declaració com a parc natural el 1987.
El massís del Montgó és un dels últims contraforts dels estreps de la serralada Bètica peninsular, terra submergida que s'uneix a través del Mediterrani amb les illes Pitiüses. Esta unió física es posa de manifest amb la presència d'endemismes botànics compartits entre estos dos espais.
L'entitat física del massís del Montgó i de les Planes, llengua de terra que s'aventura cap al mar Mediterrani en el sector més oriental del parc natural, té el seu contrapés amb la riquesa natural que atresora la muntanya europea amb un nombre més gran d'endemismes. Allí trobem, entre altres, l'herba santa del Montgó o card sant (Lamottea dianius), la silene d'Ifach (Silene ifacensis), la bracera de la Marina (Centaurea rouy), el ravanell (Diplotaxis ibicensis) i l'ensopeguera de Dénia (Limonium rigualii). Pel que fa a les espècies de fauna, podem destacar l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) o el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i, finalment, la rata penada de peus grans (Myotis capaccini), un quiròpter molt amenaçat i que disposa d'una cavitat per a la cria, considerada una de les importants a la Comunitat Valenciana.
L'any 2002 es va aprovar, mitjançant decret del Consell, el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Montgó, un document d'ordenació que ha sigut fonamental per a regularitzar la gestió del parc natural i que va servir per a realitzar una tasca de concertació i va unir voluntats per a la preservació i la millora d'estos territori emblemàtic.
Amb l'aprovació d'este Pla Rector d'Ús i Gestió (d'ara en avant, PRUG) es pretén millorar aspectes relacionats amb l'administració i la gestió de l'espai protegit, com també amb l'ordenació de l'ús públic. Amb el PRUG es fixa el marc en què es realitzaran totes aquelles activitats que es produeixen al parc natural, especialment aquelles relacionades amb la seua declaració, com la investigació, la conservació, la protecció i la millora dels seus valors.
El PRUG del Parc Natural del Montgó s'elabora dins del marc normatiu establit pel vigent Pla d'ordenació dels recursos naturals del Montgó, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell. S'hi estableixen les directrius específiques per a l'elaboració del Pla Rector d'Ús i Gestió d'este espai protegit. Per la seua banda, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix en els articles 37 a 41 les característiques, l'abast, el contingut i la tramitació d'este Plans, els quals són aprovats mitjançant decret del Consell.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 23 de novembre de 2007,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Montgó, en compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I d'este decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'este decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa este decret.
Segona
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 23 de novembre de 2007
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JOSÉ RAMÓN GARCÍA ANTÓN
ANNEX I
Normativa del Pla.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
SECCIÓ 1ª
Condicions generals del Pla Rector d'Ús i Gestió
Article 1. Naturalesa del pla
1. Este Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Montgó es redacta a l'empara de les disposicions que apareixen en l'annex a la normativa del Pla d'ordenació dels recursos naturals del Montgó, aprovat pel Decret 180/2002, de 5 de novembre, pel qual es va aprovar el PORN del Montgó.
2. D'acord amb el que estableix l'esmentat annex a la normativa, este document obeeix al mandat de desenrotllar les directrius i actuacions que, per a l'àmbit de l'espai protegit, s'inclouen explícitament en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals. També s'estableixen les característiques de l'órgan gestor, atenent tant a la necessitat de garantir la participació i implicació pública com a l'experiència derivada del funcionament de l'actual junta rectora.
3. El marc legal del PRUG ve fixat per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i l'article 19 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre.
Article 2. Finalitat i objectius
1. D'acord amb l'article 37 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, este PRUG té com a objectiu primordial dissenyar un marc on es realitzen les activitats directament lligades amb la declaració del parc i, en particular, la investigació, l'ús públic i la conservació, protecció i millora dels valors ambientals.
2. Per a aconseguir assolir la finalitat assenyalada en el punt 1, a més dels objectius generals en l'àmbit del PORN, el PRUG estableix els següents objectius en el marc de la gestió de l'espai natural:
a) Protegir i conservar el patrimoni natural del parc, especialment aquells ecosistemes, espècies i poblacions més notables, i els processos que permeten el seu manteniment.
b) Protegir, conservar i millorar el patrimoni cultural del parc, especialment el patrimoni etnològic i arqueològic, fruit del pas de diferents civilitzacions per estos territori.
c) Promoure, canalitzar, ordenar i facilitar la demanda d'activitats lúdiques i educatives ambientals i culturals, permetent experiències vivencials als visitants, tot això assegurant, en tot moment, la conservació dels valors del parc natural.
d) Articular una regulació que canalitze l'afluència de diferents classes de visitants i que fomente actituds en estos que afavorisquen la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc.
e) Identificar, corregir i minimitzar els impactes que l'activitat humana ocasiona, o pot ocasionar, sobre la biodiversitat i els recursos naturals i culturals del parc, fomentant la regeneració i la restauració d'àrees de gran interés cap a la vegetació climàtica.
f) Promoure i regular la investigació científica en tots els seus aspectes, amb l'objecte de conéixer i difondre el medi natural característic de l'àmbit del parc, els processos que el determinen, avaluar el seu estat i fixar els criteris d'intervenció per a la seua conservació.
g) Definir criteris per a la senyalització i la imatge pública del parc.
h) Zonificar el parc, delimitant diferents àrees en funció de les seues necessitats conservació, i la seua capacitat i vocació en relació amb l'ús per a les activitats humanes.
i) Definir els criteris de seguretat i emergència per a minimitzar els riscos per al parc i per als visitants.
Article 3. Àmbit d'aplicació
1. L'àmbit d'aplicació d'este PRUG s'estén a la totalitat dels terrenys agrupats en el Parc Natural del Montgó, segons el Decret 110/1992, de 6 de juliol, del Consell, de modificació del Decret 25/1987, de 16 de març, del Parc Natural del Montgó, i a la seua àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes present en la zonificació del PORN, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell.
2. La delimitació de l'àmbit del parc apareix en l'annex cartogràfic del PORN, i es reflecteix cartogràficament en el pla de zonificació d'este PRUG.
3. El Parc Natural del Montgó disposa d'una àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes, definida i regulada pel PORN, d'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Segons el que indica el capítol IV del títol III de la normativa de l'esmentat PORN, la delimitació específica de l'àrea d'esmorteïment d'impactes vinculada a l'efecte de Gestió a estos parc natural (zona B) es recull en el corresponent pla d'ordenació d'este document.
Article 4. Efectes
1. Les disposicions d'este Pla vinculen tant l'administració com els particulars. Les determinacions d'este Pla són d'aplicació directa, raó per la qual, en el moment de la seua revisió, el planejament urbanístic vigent que afecte els terrenys inclosos en l'àmbit del PRUG haurà d'ajustar-se a les disposicions que conté el PRUG.
2. Les futures revisions dels Plans Generals d'Ordenació Urbana de Dénia, Xàbia, Ondara, Pedreguer i Gata de Gorgos, i la resta d'instruments de planejament urbanístic que siguen aprovats després de l'entrada en vigor d'este PRUG, hauran d'ajustar-se a les determinacions protectores que conté, i assignaran les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris que ací s'estableixen, de manera que siguen respectades les limitacions d'ús establides pel PRUG, atés el caràcter prevalent d'esta norma d'ordenació sobre el planejament urbanístic municipal.
3. Les determinacions d'este PRUG seran enteses sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal i d'aigües, la resta de legislacions sectorials, com també en les restants normes, reglamentacions o plans que siguen aprovats per al desenrotllament i el compliment de la finalitat protectora del parc natural. S'aplicarà la normativa continguda en este PRUG sempre que resulte més detallada o protectora.
4. Sense perjudici de l'apartat anterior, el Pla d'ordenació dels recursos naturals del Parc Natural del Montgó és la norma que fixa el marc per al PRUG, el qual ha d'ajustar-se a les determinacions d'aquell, d'acord amb l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Per tant, les disposicions d'este PRUG són estrictament complementàries a aquelles del PORN que específicament, o de manera general, afecten el parc natural.
Article 5. Vigència i revisió
1. Les determinacions d'este PRUG entraran en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents mentre no siga objecte de revisió.
2. El PRUG serà revisat quan hagen canviat suficientment les circumstàncies que motivaren la seua redacció. En tot cas, i, com a mínim, s'efectuarà una avaluació dels resultats obtinguts, indicant els punts o aspectes objecte de revisió, una vegada transcorreguts cinc anys des de la seua aprovació.
Article 6. Contingut i interpretació
1. La normativa d'este PRUG està dividida en quatre títols. El I es dedica a l'establiment de condicions generals per al parc natural i els seus òrgans de gestió i consulta. El II es dedica a la protecció de recursos naturals i a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El III fa referència a les normes reguladores de l'ús públic. El IV conté les normes específiques per a la protecció de zones determinades, segons els valors de conservació i la vocació d'ús.
2. La interpretació d'este PRUG atendrà al que resulte de considerar-lo com un tot unitari, i s'utilitzarà la memòria com a document on es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del document.
3. En cas de conflicte entre les normes de protecció escrites i els documents gràfics del PRUG prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans vinga recolzada també per la memòria, de manera que es faça evident l'existència d'algun error material en les normes. En l'aplicació d'este PRUG prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del parc natural.
4. Quan en la normativa d'este Pla Rector d'Ús i Gestió no s'especifiquen de manera explícita totes les consideracions que se'n deriven, s'entendrà que fan referència, exclusivament, a l'àmbit del parc natural. Quan s'indiquen altres àmbits, serà de manera explícita.
Article 7. Plans tècnics sectorials
1. El parc natural podrà disposar de plans tècnics sectorials, amb caràcter normatiu, que complementen i detallen les disposicions establides en el PORN i en el PRUG.
2. El pla de prevenció d'incendis és un pla tècnic sectorial del parc natural, sense perjudici d'altres que es puguen establir.
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals serà responsable de la formulació de nous plans tècnics sectorials, amb la col·laboració, si és el cas, d'altres òrgans de l'administració directament relacionats amb els objectius d'estos.
4. Els plans tècnics sectorials s'aprovaran mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Posteriorment, es podran integrar en el PRUG en futures revisions d'estos, o es podran mantenir com a normativa complementària independent.
Article 8. Avaluació d'impacte ambiental
1. L'avaluació d'impacte ambiental en l'àmbit d'este PRUG i del PORN del Montgó estarà regulada per la normativa sectorial vigent i, específicament, pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.
2. Les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que afecten l'àmbit d'este PRUG se sotmetran a consulta de l'administració competent en espais naturals protegits, sota les condicions que indica la secció 1ª del capítol III del Decret 162/1990. Esta consulta s'exercirà sense perjudici del procés d'informe favorable per part de l'esmentada administració que determinats projectes i actuacions requereixen d'acord amb les normes presents.
3. A més dels projectes i activitats recollits per la legislació aplicable (Decret 162/1990; article 162 del Decret 98/1995, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana; article 43.3 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana; Llei 6/2001; Llei 43/2001; i la resta de disposicions que hi siguen d'aplicació), hauran de sotmetre's als processos de declaració o estimació d'impacte ambiental, tal com es defineixen en el Decret 162/1990, les activitats i els projectes que s'indiquen en la normativa particular d'este PRUG i del PORN del Montgó.
4. Sense perjudici dels criteris generals per a la declaració i estimació d'impacte ambiental que fixa el Decret 162/1990, s'estableixen els criteris específics següents que remarquen les particularitats del territori d'este PRUG, en relació amb el règim d'avaluació d'impacte ambiental, i que seran d'obligada atenció per als estudis i les estimacions d'impacte ambiental que es poguen presentar a tràmit:
a) Considerar les característiques i els objectius de les diferents zones del PRUG i PORN, i identificar com afectarà l'activitat o projecte estes zones.
b) Avaluar els efectes sobre la connectivitat del territori, i sobre els processos ecològics de les serres, zones humides i espais naturals del seu entorn.
c) Considerar les possibles afeccions sobre les espècies animals i vegetals i els hàbitats d'especial interés en l'àmbit d'este PRUG.
d) Avaluar les repercussions directes i indirectes sobre els recursos hídrics i la dinàmica hidrològica, amb especial referència als efectes acumulatius i a la capacitat de correcció d'impactes preexistents.
5. Els projectes d'edificació i construcció d'infraestructures que es promoguen en sòls qualificats com no urbanitzable comú o d'especial protecció hauran d'anar acompanyats d'un estudi paisatgístic que, si fóra el cas, s'integrarà en l'estudi d'impacte ambiental. A fi d'aconseguir la millor adequació paisatgística en relació amb les característiques pròpies del terreny i les del seu entorn, estos estudi haurà de justificar mitjançant l'aportació de perspectives, muntatges fotogràfics o per qualsevol altre mitjà, la idoneïtat de les solucions adoptades, el seu tractament exterior i l'ordenació dels espais exteriors, els tancaments utilitzats i els vials.
6. En relació amb el procés de vigilància ambiental prevista pel capítol IV del Reglament aprovat pel Decret 162/1990, l'administració competent en espais naturals protegits vetlarà pel compliment de les mesures establides en les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que puguen sorgir en l'àmbit del PRUG.
Article 9. Pla de seguretat del parc natural
1. El parc natural haurà de disposar d'un manual dirigit al seu personal denominat Pla de seguretat del Parc Natural del Montgó, el qual serà aprovat per ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient. El pla haurà de fer referència a totes les eventualitats que poden sorgir en l'àmbit del parc natural i afectar la seguretat de les persones, i haurà d'incloure protocols de prevenció, alerta i intervenció davant de diferents tipus de riscos i accidents.
2. Qualsevol persona contractada per qualsevol administració pública per a treballar en l'àmbit del parc natural, amb caràcter eventual o fix, ha de rebre un exemplar del pla de seguretat i té el deure de conéixer-ne el contingut. El director-conservador decidirà sobre la necessitat que altres persones (voluntaris, becaris, agricultors o propietaris, etc.) disposen d'un exemplar del pla de seguretat.
3. El pla de seguretat quedarà depositat en el Centre d'Informació i en la resta de punts d'informació del parc natural situats en locals tancats, com també en tots els vehicles oficials que habitualment operen al parc. Qualsevol persona visitant del parc natural pot sol·licitar consultar el pla de seguretat.
4. El director-conservador vetlarà perquè anualment es revisen l'exactitud dels protocols d'intervenció, i per a revisar el conjunt del pla de seguretat quan ho considere oportú, per haver variat les circumstàncies que van motivar la seua redacció.
5. Tots els centres d'informació, els vehicles assignats al parc i altres infraestructures associades a la gestió o el manteniment d'estos espai natural han de disposar de l'equipament oportú per a fer front a les eventualitats que puguen sorgir, i que indique el pla de seguretat.
6. El Pla de seguretat del Parc Natural del Montgó s'ha de redactar i aprovar abans de sis mesos des de l'entrada en vigor d'este Pla Rector d'Ús i Gestió.
7. El parc natural haurà de disposar d'un comunicat meteorològic diari propi, acordat amb l'Institut Meteorològic Nacional, i amb un comunicat del grau de risc d'incendi del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat. Els comunicats seran convenientment exposats als visitants en el Centre d'Informació i en els panells de les zones d'ús públic del parc natural.
Article 10. Informes i autoritzacions
1. Les sol·licituds d'autorització o informe que, d'acord amb la normativa d'este PRUG i amb la del PORN del Parc Natural del Montgó, hagen de ser emeses per la conselleria competent en matèria de medi ambient o pels òrgans Gestors i executors d'ambdós plans, hauran de comprendre, almenys, la documentació següent:
a) Identificació del sol·licitant.
b) Descripció detallada de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'esta.
c) Justificació de l'actuació.
d) Plànol o croquis de la localització de l'actuació, amb la informació cadastral (número i superfície) de la parcel·la o parcel·les afectades per l'actuació, dossier fotogràfic, amb una quantitat d'imatges i qualitat suficient per a poder visualitzar l'estat previ del territori a l'inici de les actuacions.
e) Projecte o memòria tècnica, quan corresponga.
2. El parc natural podrà posar a disposició dels interessats un model de sol·licitud d'autorització o informe, general o específic per a les activitats o actuacions més corrents. Igualment, el director-conservador i, si és el cas, el personal adscrit al Parc Natural, hauran de vetlar per l'agilitat en l'emissió de les autoritzacions o permisos que corresponga, i hauran de prestar assessorament i informació als interessats, i les hauran de traslladar, quan escaiga, als òrgans competents, i efectuar, si és el cas, un seguiment de l'estat de les tramitacions.
SECCIÓ 2ª
Òrgans de gestió, consultius i de participació
al parc natural
Article 11. Òrgans executors del pla
D'acord amb les indicacions específiques en cada punt d'este PRUG, és responsable d'executar-lo i fer-lo complir la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. El director-conservador del parc, d'acord amb el que disposen els articles 12 i 14 d'este PRUG, i la resta d'administracions sectorials, en tant que afectades per les determinacions d'este Pla, es consideren, també, òrgans executors d'estos.
Article 12. Funcions i relació del director-conservador
1. El director-conservador del parc natural serà un tècnic amb titulació universitària superior, responsable de la gestió del parc natural, designat per la conselleria competent en matèria de medi ambient, responsable de la gestió de l'espai natural protegit.
2. El director-conservador efectuarà la seua tasca d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 57/1994, de 22 de març, pel qual s'estableix la naturalesa dels llocs dels directors-conservadors de parcs naturals de la Comunitat Valenciana.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà delegar per a l'atorgament de permisos exigits en el PORN del Montgó o per este PRUG qualsevol membre del personal tècnic del parc natural contractat per l'esmentada conselleria, en aquells temes que afecten, exclusivament, a l'ús públic.
4. Les funcions del director-conservador del parc natural són les establides en l'article 49 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 13. Definició i composició de la Junta Rectora
1. La Junta Rectora té caràcter d'òrgan consultiu, col·laborador de la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge en la gestió del parc i canalitzador de la participació dels propietaris i dels interessos socials i econòmics afectats en la planificació i la gestió del parc natural, d'acord amb l'article 48.5 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. La composició d'esta és la que emana del Decret 25/1987, de 16 de març, del Consell, de declaració del Parc Natural del Montgó. La seua modificació es produirà seguint el procediment adequat que assenyala la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 14. Funcionament de la Junta Rectora
1. La Junta Rectora del Parc Natural del Montgó té la consideració d'òrgan col·legiat a l'efecte dels articles 22 al 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques y del Procedimiento Admistrativo Comú, i el seu funcionament es regula d'acord amb esta llei.
2. En cas d'absència del president en una reunió de la Junta Rectora, serà substituït pel representant de la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i, si no n'hi ha, pel membre de l'òrgan col·legiat de major jerarquia, antiguitat i edat, per estos ordre, entre els seus components. En el mateix cas, el secretari serà substituït per un càrrec tècnic de la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge designat, per a la reunió en concret, per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. Les organitzacions representatives d'interessos socials podran substituir els membres titulars per altres, acreditant-ho per escrit davant del secretari de la Junta Rectora, sempre amb una antelació mínima de 15 dies naturals a la realització de qualsevol convocatòria de la junta. L'acreditació es considerarà acceptada si no hi ha una resposta escrita contrària del secretari, amb tres dies hàbils d'antelació a la convocatòria de la junta.
4. D'acord amb l'article 51.2 de la Llei 11/1994, la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó podrà posar en funcionament aquelles comissions de treball que crega oportunes per a aprofundir en l'estudi de determinats aspectes de la gestió i el coneixement de l'espai natural protegit. Si fóra necessari, les comissions podran utilitzar els mateixos mecanismes de funcionament descrits per a la Junta Rectora en estos article i els següents.
5. Si les circumstàncies o els temes que s'han de tractar així ho aconsellen, el president podrà invitar a les reunions de la Junta Rectora a totes aquelles persones o representants d'entitats que estime convenient. Així mateix, els membres de la Junta Rectora podran, sempre que ho estimen convenient i després de la comunicació prèvia al secretari de la Junta rectora per a una correcta organització de les reunions, estar acompanyats en estoses per personal tècnic assessor, el nombre dels quals no haurà de sobrepassar l'imprescindible, a criteri del secretari. Estos acompanyants no tindran ni veu ni vot en les reunions, encara que podran disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia del president de la Junta Rectora, quan la naturalesa dels assumptes que s'haguen de tractar així ho aconselle.
Article 15. Convocatòria de la Junta Rectora
1. En relació amb les convocatòries i sessions, per a la vàlida constitució de la Junta Rectora, a l'efecte de celebració de sessions, deliberacions i adopció d'acords, és necessària la presència del president i del secretari, o, si és el cas, dels seus substituts, i la de la meitat, almenys, dels seus membres.
2. Les convocatòries i sessions ordinàries seran determinades pel president de la Junta Rectora, qui informarà el secretari a l'efecte oportú. La meitat més un dels membres del consell podran fer efectiva una convocatòria extraordinària per mitjà d'un escrit firmat per tots ells i dirigit al president, el qual haurà de convocar esta reunió extraordinària en el termini d'un mes des de la data de recepció de l'escrit.
3. La presidència de la Junta Rectora tindrà la facultat de dirimir amb el seu vot de qualitat els empats per a adoptar els acords. Els acords seran adoptats per majoria simple de vots.
4. No podrà ser objecte de deliberació o acord cap assumpte que no figure inclòs en l'ordre del dia, llevat que estiguen presents tots els membres de l'òrgan col·legiat i siga declarada la urgència de l'assumpte pel vot favorable de la majoria.
5. Els membres que discrepen de l'acord majoritari podran formular vot particular per escrit en el termini de 48 hores, el qual s'incorporarà al text aprovat. Quan els membres de l'òrgan voten en contra o s'abstinguen, quedaran eximits de la responsabilitat que puga derivar-se'n dels acords.
6. Aquells que acrediten la titularitat d'un interés legítim podran dirigir-se per escrit al secretari de la Junta Rectora perquè els lliure un certificat dels acords.
Article 16. Acta de les convocatòries
1. De cada sessió que duga a terme la Junta Rectora el secretari alçarà acta, que especificarà necessàriament els assistents, l'ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i temps en què s'ha portat a terme, els punts principals de les deliberacions i el contingut dels acords adoptats.
2. En l'acta podrà figurar, a sol·licitud dels respectius membres de l'òrgan, el vot contrari a l'acord adoptat, la seua abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del seu vot favorable. Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seua intervenció o proposta, sempre que aporte en el mateix moment, o en el termini que li assenyale el president, el text que es corresponga fidelment amb la seua intervenció, fent-ho així constar en l'acta o unint una còpia a esta.
3. Les actes s'aprovaran en la mateixa sessió o en la següent. No obstant això, el secretari podrà emetre certificat sobre els acords específics que s'hagen adoptat, sense perjudici de la ulterior aprovació de l'acta. En els certificats d'acords adoptats amb anterioritat a l'aprovació de l'acta s'haurà de fer constar expressament esta circumstància.
Article 17. Drets i deures dels càrrecs de la Junta Rectora
1. D'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques y del Procedimiento Admistrativo Comú, correspon al president de la Junta Rectora:
a) Exercir la representació de l'òrgan.
b) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar-ne l'ordre del dia.
c) Presidir les sessions, moderar el desenrotllament dels debats i suspendre'ls per causes justificades.
d) Dirimir amb el seu vot els empats.
e) Assegurar el compliment de la normativa.
f) Visar les actes i els certificats dels acords de l'òrgan.
g) Exercir totes aquelles funcions que siguen inherents a la seua condició de president de la Junta Rectora.
2. D'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques y del Procedimiento Admistrativo Comú, correspon al secretari de la Junta Rectora:
a) Assistir a les reunions amb veu i, si és el cas, vot.
b) Efectuar la convocatòria de les sessions de l'òrgan per ordre del seu president, com també les citacions als membres d'estos.
c) Rebre els actes de comunicació dels membres amb l'òrgan i, per tant, les peticions de dades, rectificacions o qualsevol altra classe d'escrits dels quals s'haja de tenir coneixement.
d) Preparar el despatx dels assumptes, redactar i autoritzar les actes de les sessions.
e) Expedir els certificats de les consultes, dictàmens i acords aprovats.
f) Totes aquelles altres funcions que siguen inherents a la seua condició de secretari.
3. D'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques y del Procedimiento Admistrativo Comú, correspon als membres de la Junta Rectora:
a) Rebre, amb una antelació mínima d'una setmana, la convocatòria amb l'ordre del dia de la reunió.
b) Participar en els debats de les sessions.
c) Exercir el seu dret de vot i formular el seu vot particular, com també expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen.
d) Formular precs i preguntes.
e) Obtenir la informació necessària per a complir les funcions assignades.
f) Totes les funcions que siguen inherents a la seua condició.
Article 18. Informe de la Junta Rectora del parc natural
1. En tots aquells supòsits en què resulte necessària l'emissió d'informe per la Junta Rectora del parc natural, estos haurà d'obtrnir-se abans de l'emissió de la llicència o autorització que corresponga. L'informe negatiu de la Junta Rectora no té caràcter vinculant per a la concessió de la llicència o autorització, ni el caràcter positiu prejutja de totes maneres la legalitat de l'actuació proposada. La decisió final dels informes negatius de la Junta Rectora recau en l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. La Junta Rectora del parc natural haurà d'informar preceptivament els documents i les iniciatives següents:
a) Pla d'ordenació dels recursos naturals de l'àmbit que inclou el parc natural o modificacions del Pla Rector d'Ús i Gestió.
b) Plans d'actuació i programes anuals de gestió del parc natural.
c) Aquelles propostes, basades en estudis de la capacitat de càrrega de la xarxa d'ús públic del parc natural, que impliquen canvis en els límits establits en el Pla Rector d'Ús i gestió o en el futur Pla d'ús públic del Parc Natural del Montgó.
d) Propostes d'actuació sobre els trams de les carretera CV-736, que travessa el parc natural, i de la CV-735 amb la qual limita.
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals i el director-conservador podran sotmetre a informe de la Junta Rectora qualsevol altre document o iniciativa que es considere convenient pel seu interés social o ambiental.
Article 19. Altres mecanismes de participació ciutadana
1. El director-conservador establirà canals regulars de relació amb les entitats i associacions interessades a participar activament en la gestió del parc natural, sota la concepció d'una participació d'anada i tornada, on el parc utilitzarà mecanismes per a tornar als ciutadans la col·laboració rebuda. Sense perjudici d'altres accions, com a mínim, el parc natural i les entitats i associacions que operen en la zona organitzaran conjuntament un cicle anual de conferències als municipis i al Centre d'Informació, i un acte anual de voluntariat al parc natural, especialment dirigit als membres d'estoses entitats i associacions. Les activitats de voluntariat es canalitzaran prioritàriament a través d'entitats radicades als termes municipals afectats i l'àmbit d'actuació de les quals incloga totalment o parcialment estos termes.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient crearà i difondrà un programa de voluntaris ambientals al parc natural. Estos voluntariat s'orientarà a activitats puntuals al parc natural, amb un mínim de quatre activitats anuals d'un dia de duració, sense perjudici d'altres iniciatives com ara butlletins, xarrades, cursets, actes festius, etc. Qualsevol persona es podrà inscriure lliurement en el programa de voluntaris i estar informada de les activitats, sempre que participe en un mínim de dos actes anuals.
3. Sense perjudici dels mecanismes anteriors, el director-conservador del parc natural fomentarà la difusió de la gestió i planificació d'estos tots els mitjans possibles (comunicats de premsa, exposicions, publicacions pròpies, presentacions, etc.), especialment pel que fa a plans i projectes que afecten directament els habitants dels municipis del parc natural.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE PROTECCIÓ DELS
RECURSOS NATURALS I CULTURALS, I
DE REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITATS
SECCIÓ 1ª
Normes sobre protecció del medi físic i natural
Article 20. Formacions geològiques
1. S'establirà l'Inventari de coves i avencs del parc natural, dins del marc de l'article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, per a recollir tots els avencs, coves i cavitats subterrànies descobertes al parc fins a l'actualitat i altres que puguen aparéixer durant la fase d'estudi.
2. En funció de les seues característiques, l'Inventari indicat en el punt anterior podrà proposar la inclusió d'aquelles cavitats subterrànies d'especial rellevància en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana.
3. Específicament, es prohibeix l'aprofitament turístic intensiu de les cavitats del parc. Sense perjudici del que indica la normativa particular, es podrà autoritzar l'ús d'aquelles cavitats les condicions de les quals ho aconsellen per a finalitats educatives i de visites guiades del parc, com tamné per a la interpretació dels visitants en general.
4. La pràctica de l'espeleologia en estoses cavitats es regula en l'article 47 d'este PRUG.
5. Les condicions de protecció del patrimoni geològic establides en els articles 17 i 18 del PORN resulten d'aplicació directa pel que fa a esta matèria al parc natural.
Article 21. Protecció dels sòls
1. Els moviments de terra, a més de complir les disposicions del PORN, estaran subjectes a l'obtenció de la llicència urbanística corresponent, per a la tramitació de la qual serà requisit indispensable l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. No s'inclouen en estos precepte les tasques agrícoles, sempre que estoses no impliquen rompudes de terres de secà amb l'objectiu de convertir-les al regadiu.
2. Tal com estipula el PORN, no es permetrà cap pràctica que puga provocar, accelerar o desencadenar processos erosius intensos, tampoc es podran realitzar obres per a frenar o ralentitzar processos d'estos tipus sense el preceptiu informe favorable del servici que tinga les competències en la gestió dels espais naturals protegits.
3. Quan es duga a terme qualsevol tipus de tasca agrícola, en el treball dels sòls s'hauran de seguir aproximadament les corbes de nivell, amb l'objectiu de no provocar desnivells que afavorisquen, a posteriori, l'arrossegament i la conseqüent erosió.
4. L'ampliació o modificació del traçat de les vies de trànsit no es podrà realitzar quan es generen pendents superiors al 7% en sòls blans, o al 15% en els durs, ni quan impliquen la formació de talussos amb desnivell superior a 100 cm, en sòls blans, o a 300 cm en els durs.
Article 22. Protecció de la vegetació silvestre
Tala i recol·lecció:
a) Es prohibeix, a tots l'efectes, la tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres, excepte la recol·lecció en les condicions, emplaçaments i espècies expressament autoritzades per la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per a la qual cosa s'haurà de disposar de l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
b) d'acord amb l'article 22 del PORN, es prohibeix la introducció i repoblació amb espècies no autòctones en l'àmbit del parc natural. En les zones ja enjardinades o agrícoles en l'actualitat, s'haurà d'evitar la invasió de les zones naturals per plantes al·lòctones invasores. Tal com aprecia el PORN, la conselleria es reserva la possibilitat d'actuar a fi de corregir i evitar la invasió d'àrees protegides considerades sensibles. La documentació annexa del PORN assenyala quines són les comunitats vegetals d'interés.
c) L'extracció de llenya o fusta, fora de les zones en què autoritzen expressament estoses normes, únicament podrà realitzar-se si s'adequa a algun d'estos criteris:
– Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis forestals.
– Com a resultat de tasques fitosanitàries.
– Amb motiu d'estudis científics.
– Per a l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores, que desplacen les del lloc.
– En desenrotllament dels plans de recuperació, maneig o conservació d'espècies amenaçades que, si és el cas, siguen redactats per raó de la legislació aplicable.
Article 23. Protecció enfront dels incendis forestals
1. Totes les obres i treballs que es realitzen en l'àmbit del Parc Natural del Montgó i de la seua àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes, exclusivament en les zones d'Ús especial i en una franja de 500 metres al voltant de zones forestals, seguiran les normes de seguretat establides pel Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell.
2. Totes les instal·lacions i infraestructures d'ús públic situades en l'àmbit del Parc Natural del Montgó i de la seua àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes, tal com es zonifica en l'apartat anterior, tant les de titularitat pública com les de titularitat privada, estaran subjectes al que estableix la legislació sectorial sobre prevenció d'incendis forestals i al que determina este PRUG.
3. No s'autoritzarà la construcció de nous paellers en cap àrea del parc natural.
4. Condicions mínimes de seguretat que han de complir els paellers ja existents i les ximeneres de propietat privada que estiguen situats a menys de 100 m de terreny forestal, o en l'interior del parc natural:
a) Els paellers han de tenir 3 parets i sostre.
b) Els paellers han de disposar de ximeneres per a l'eixida de fums, i també de mataguspires de material no inflamable amb obertures de 0,5 cm.
c) S'hi ha de mantenir una franja perimetral de seguretat al voltant de la construcció, on s'ha de tallar l'herba seca, i també rastellar la pinassa i la fullaraca i arrancar el matoll. L'amplària d'esta franja es graduarà en funció del tipus de vegetació i el creixement que tinga.
d) Els arbres es podaran fins a tres metres d'altura i s'eliminaran les branques que dominen les construccions o s'acosten a menys de tres metres d'una ximenera.
5. Condicions mínimes de seguretat que han de complir els cremadors de restes agrícoles, situats al parc natural o en una franja de 500 metres al voltant de terreny forestal:
a) Estaran construïts d'obra.
b) Hauran de tenir un diàmetre màxim d'1,5 m i una altura mínima de 2,5 m.
c) L'obertura estarà oposada al terreny forestal més pròxim.
d) Hauran de disposar de mataguspires no deformable a la calor.
e) L'ample màxim de malla serà de 0,5 x 0,5 centímetres.
f) En el moment de la seua construcció, la maquinària emprada haurà de complir la normativa corresponent de seguretat.
6. Les mesures de prevenció que s'han de seguir en el manteniment de les línies elèctriques que discorren pel parc hauran de complir els requisits següents:
a) Garantir la detecció de ruptura de conductor i faltes d'alta impedància.
b) Assegurar la localització de la falta en un rang de 500 metres, amb un temps màxim de 5 minuts des de l'instant de detecció de la falta.
c) Disposar d'un sistema que permeta comunicar amb el 112 (telèfon d'emergència) en un temps inferior a 5 minuts des de l'instant de la localització de la falta per a la posterior gestió.
d) No es permetran reenganxaments automàtics quan la línia ha sigut desconnectada per una falta possiblement perillosa per al medi natural.
e) El compliment d'estoses característiques, que asseguren una protecció especialment segura haurà d'estar garantit per un projecte tècnic aprovat per la conselleria competent en matèria d'energia que garantisca que el sistema de protecció compleix les característiques exposades.
Article 24. Plans locals de crema
S'hauran de revisar els plans locals de crema amb l'objectiu de regular l'ús de foc en les activitats agrícoles que es realitzen als municipis afectats territorialment pel Parc Natural del Montgó i la seua àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes. Este Plans hauran d'incloure totes les parcel·les en què s'exercisquen activitats agrícoles relacionades amb el cultiu de llenyosos que requerisquen treballs de poda i eliminació de restes de poda, com també els habitatges que s'ubiquen en la franja dels 500 metres al voltant de terreny forestal. Els criteris bàsics que regularan este Plans de crema són els següents:
a) Al juliol, agost, setembre i Setmana Santa i festius es prohibeix la crema.
b) Als cultius situats en enclavats forestals o en una franja de 500 m al voltant dels terrenys forestals, s'afavorirà l'eliminació de les restes agrícoles sense l'ús del foc.
c) En cas d'alerta màxima no es podrà emprar foc, i quedaran anul·lades les comunicacions o autoritzacions.
d) No es podrà abandonar la vigilància de la crema fins que el foc estiga totalment apagat i transcórrega, almenys, una hora sense que s'hi observen brases.
e) Quan la distància entre la foguera i els marges, cunetes o formació amb continuïtat de la vegetació siga de menys de 30 metres, queda prohibit qualsevol tipus de crema, excepte amb cremador degudament construït, i s'haurà de disposar d'un extintor durant la crema.
f) Quan la distància entre la foguera i els marges, cunetes o formació amb continuïtat de la vegetació siga de 30 a 100 metres, es netejarà de brosses i matoll una superfície suficient i no inferior, en cap cas, als 2 metres al voltant d'on es realitze la crema. L'altura de flama no ha de ser major de 2 metres. Haurà de tenir un extintor o una motxilla extintora de 20 litres de capacitat, com a mínim.
g) Quan la distància entre la foguera i els marges, cunetes o formació amb continuïtat de la vegetació siga de 100 a 500 metres, es netejarà de brosses i matoll una superfície suficient i no inferior, en cap cas, als 2 metres al voltant d'on es realitze la crema. L'altura de flama no ha de ser major de 4 metres. S'haurà de tenir un extintor o una motxilla extintora de 20 litres de capacitat, com a mínim.
h) Quan la distància entre la foguera i els marges, cunetes o formació amb continuïtat de la vegetació siga de més de 500 metres, no hi ha restriccions.
i) En la crema de restolls en bancals, marges, cunetes i séquies, els bancals circumdants a la zona de crema hauran d'estar llaurats. En tot cas, no hi podrà haver continuïtat entre la zona de crema i la zona forestal, i haurà d'haver-hi, almenys, 10 metres nets. La crema s'iniciarà contra el vent, i des de la part superior del marge. El front de foc mai no podrà superar els 5 metres de longitud. S'haurà de tenir un extintor o una motxilla extintora de 20 litres de capacitat, com a mínim.
Article 25. Protecció de la fauna
1. Els articles 30 al 34 del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals estableixen el marc de protecció per a la protecció de la fauna al parc. La tinença d'animals dins del parc natural està permesa sempre que s'adeqüe a la normativa del PORN pel que fa a protecció faunística.
2. Els gossos són els únics animals de companyia que es permeten per als visitants del parc, hauran d'anar subjectes amb corretja i proveïts de boç per a evitar accidents, molèsties a la fauna i a altres visitants, a excepció d'algunes modalitats de caça a les zones delimitades a estos efecte. No es permeten els jocs dels animals amb pals, pedres, o semblants. Sense perjudici de l'anterior, el parc natural podrà adoptar les mesures que considere necessàries amb l'objectiu d'assenyalar àrees de l'espai protegit més apropiades, i on la presència d'animals no implique tant de risc per a la fauna silvestre.
3. La caça i la captura d'espècies cinegètiques es regula en l'article 35 d'estoses normes, corresponent a l'ordenació de l'activitat cinegètica.
Article 26. Protecció del paisatge i els recursos culturals
1. Els articles 35 al 39 del PORN del Montgó estableixen el marc per a la protecció dels recursos paisatgístics i culturals del parc natural.
2. El valor morfològic del massís del Montgó i els valors naturals i patrimonials que atresora el parc natural són raons més que suficients per a justificar l'esforç encaminat a aconseguir que estos es preserven.
3. La gestió dels hàbitats presents en estos espai haurà de tendir a mantenir i millorar l'equilibri entre el gaudi de l'entorn i la conservació i millora d'estos.
4. El caràcter de parc periurbà del parc natural, associat a una demanda provinent de la seua proximitat a zones densament poblades, obliga a realitzar un esforç amb l'objectiu final de compatibilitzar l'ús públic i la conservació de l'entorn.
5. S'evitaran les pertorbacions de qualsevol tipus que comporten un compromís negatiu per a la conservació dels hàbitats que es protegeixen al parc natural.
6. Es procurarà la integració en el paisatge de les fites i altres elements singulars, naturals o no, i s'hi podrà establir per a ells un perímetre de protecció visual que es calcularà prenent en consideració les característiques de l'element i les millors tècniques disponibles per a realitzar un càlcul òptim per a la conservació. En cas d'observar-se interferència amb algun element, considerat singular per part de l'autoritat competent en matèria de protecció d'espais naturals o de gestió de l'espai natural, el promotor de l'actuació haurà d'aportar els estudis que es requerisquen amb l'objectiu d'estudiar i minimitzar estos.
7. Tal com ve indicat en l'article 37 del PORN, tots els elements constructius tradicionals existents en l'àmbit d'este Pla, en qualsevol estat de conservació, seran objecte d'especial protecció, amb l'objectiu de realitzar accions tendents a conservar i recuperar estos elements, tal com indica la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i en la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
8. Per a la restauració d'elements constructius o de caràcter natural del parc, la iniciativa privada podrà sol·licitar la col·laboració de l'administració competent.
SECCIÓ 2ª
Normes sobre protecció dels recursos hidrològics
Article 27. Protecció de recursos hidrològics
1. Protecció de la qualitat dels recursos:
a) Es prohibeix qualsevol abocament sòlid o líquid, potencialment contaminant, a la llera o sobre un altre tipus de llit, terrestre o marí, en l'àmbit geogràfic d'esta normativa. S'hauran d'accelerar al màxim les accions de depuració d'aigües amb l'objectiu de garantir l'òptima qualitat d'estoses en el moment d'abocar-les.
b) Les administracions competents exigiran la reutilització de les aigües residuals després del seu tractament de depuració, i s'hauran de destinar a usos que suporten qualitats d'estos tipus, tot això amb l'objectiu de reduir el consum de recursos de major qualitat, els quals, sense malgastar-se es destinaran a altres usos.
2. L'article 14 del PORN estableix la resta de disposicions referents a la protecció dels recursos hidrològics.
Article 28. Protecció de la xarxa natural de drenatge
1. Es prohibeix qualsevol activitat que implique entorpir, obstruir o modificar el llit d'algun element propi de la xarxa de drenatge, en l'àmbit del PRUG. Qualsevol actuació que puga comportar una modificació morfològica o canvis temporals o definitius en la vegetació o fauna que els habiten, haurà de tenir l'informe favorable, amb caràcter previ, de l'òrgan que corresponga de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Es col·laborarà amb l'EATIM (entitat d'àmbit territorial inferior al municipi) de Jesús Pobre i la Xara, i els ajuntaments de Dénia i Xàbia per a recuperar els ecosistemes naturals propis del sistema de barrancs, séquies i infraestructures hidràuliques tradicionals que drenen al riu Gorgos, amb l'objectiu de millorar els nivells de qualitat de les seues aigües i millorar la seua funció de connectivitat amb els territoris pròxims. Els projectes que en estos sentit es proposen es remetran a la Junta Rectora del Montgó per a la seua avaluació. La seua aprovació definitiva la realitzarà l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 29. Protecció per a la sostenibilitat dels recursos hídrics
1. Queden prohibides totes les noves captacions d'aigua en l'àmbit del parc, excepte aquelles que hagen de satisfer necessitats derivades d'usos domèstics de les edificacions ja existents en el parc i de les infraestructures d'ús públic i interés social, sempre que estiga justificat com l'única manera d'abastiment possible, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. En la resta de l'àmbit de competència d'este document caldrà ajustar-se al que marque la normativa específica de la zona i al que assenyale la legislació sectorial.
2. Per a l'emissió del necessari informe previ per a noves captacions, a més de tota la documentació necessària per a complir la legislació sectorial que siga d'aplicació, s'afegirà un estudi, firmat per un tècnic competent i visat pel col·legi corresponent, on s'analitze la impossibilitat d'alternatives viables per a l'obtenció d'estos recurs.
3. En l'article 16 del PORN s'estableixen la resta de disposicions referents a pràctiques que afavorisquen la sostenibilitat dels recursos hídrics.
SECCIÓ 3ª
Normes sobre regulació d'activitats
Article 30. Activitats extractives i industrials
1. Per ser considerades incompatibles amb els objectius de protecció del parc, queden prohibides les activitats extractives i industrials de nova creació, en l'àmbit de zonificació del parc natural i de l'àrea d'esmorteïment d'impactes, a excepció de les àrees urbanes i urbanitzables i les àrees d'expansió urbana preferent.
2. Sí que es podran autoritzar, en les àrees perifèriques d'esmorteïment d'impactes designades en el punt anterior i en les zones d'ús especial, activitats artesanals innòcues per a l'entorn ambiental, i de caràcter domèstic; estoses activitats es veuran afectades per la normativa particular d'estos àmbit de zonificació. Les activitats d'estos tipus que es destinen a demostracions educatives associades al programa d'educació ambiental del parc natural es podran realitzar en qualsevol zona de l'espai protegit.
3. No es consideren autoritzables les noves construccions hoteleres, discoteques, centres comercials, depòsits d'automòbils, emmagatzemament i custòdia de caravanes o embarcacions, pistes d'aterratge d'ultralleugers o qualsevol altra activitat que no haja sigut expressament permesa per este document, en tot l'àmbit del parc natural i en l'àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes, a excepció de les àrees urbanes i urbanitzables i àrees d'expansió urbana preferent.
Article 31. Abocadors i residus
1. Queden prohibits els abocadors incontrolats o temporals en l'àmbit d'aplicació d'este PRUG, a excepció de l'àmbit d'afecció del Pla especial de Caragussos, en el qual s'autoritzaran els usos previstos en l'esmentat document de planejament aprovat, com els abassegaments de material, fins i tot de terra vegetal, i amb els permisos necessaris per part de l'Ajuntament.
2. Es primarà l'eliminació de les zones d'abocament que afecten domini públic i altres zones d'interés dins de l'àmbit d'este PRUG.
3. Els residus sòlids producte de l'activitat recreativa, inclosos els excrements de gos durant esta activitat, dins del parc s'hauran de depositar en bosses de plàstic en aquelles zones preparades a estos efecte.
4. En els moments de màxima afluència de visitants i en l'interior del parc natural, es promourà la col·laboració amb els ajuntaments, de manera que es dispose dels sistemes de recollida de residus necessaris a fi que no es produïsquen agressions a l'entorn, a causa d'una possible gestió ineficaç d'estos mateixos.
5. En cas d'abandó d'un vehicle en la via, quan el seu traçat discórrega per dins del parc natural, serà l'ajuntament corresponent el responsable de retirar-lo en un termini de dos dies després de la notificació per part de la Direcció del parc, sense menyscabar el dret dels ajuntaments a sol·licitar les despeses que es deriven d'esta retirada al propietari o al responsable del vehicle.
6. L'article 60 del PORN recull altres aspectes d'aplicació a esta normativa.
Article 32. Activitats agràries
1. Es consideraran agràries o agropecuàries aquelles activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals. Estoses activitats estaran sotmeses a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació.
2. La recuperació de l'activitat agrícola en camps de cultius abandonats, en l'àmbit del parc natural, podrà autoritzar-se quan esta recuperació siga promoguda pels òrgans Gestors del parc natural com a part d'estratègies generals de conservació del paisatge i els ecosistemes o d'ús públic compatible amb la preservació dels valors ambientals de l'espai natural protegit.
3. Productes fitosanitaris:
a) L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siga d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits pels organismes competents i en les determinacions contingudes en este PRUG.
b) Tal com apareix en l'article 45 punt 3 del PORN del Montgó, l'ús dels productes fitosanitaris classificats en el grup C està prohibit en l'àmbit del parc natural.
4. Apicultura:
a) L'apicultura polinitzadora es permet en qualsevol part del parc natural atesos els beneficis que reporta al medi natural de l'espai protegit.
b) L'activitat apícola haurà de disposar de l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sense perjudici de les restants, atesa la legislació sectorial que li siga aplicable.
c) La sol·licitud d'autorització haurà d'indicar la localització exacta dels ruscos, com també una descripció de les tasques que comportarà esta activitat.
d) L'apicultura mel·lífera es permet sempre que la situació dels ruscos siga sobre sòls agrícoles o antics cultius. En cas d'entrar en conflicte estos ús amb alguna de les directrius o activitats del parc, esta haurà de traslladar la seua ubicació a un altre punt consensuat amb la Direcció del parc.
Article 33. Edificacions al medi rural
1. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, no es permet la construcció d'edificacions de nova planta de cap classe en l'àmbit del parc natural, excepte en les zones d'Ús especial, on l'activitat urbanística es regula a través del PORN del Montgó i del futur Pla especial de les Planes.
2. En tot cas, i sense perjudici dels altres requisits exigits en la legislació aplicable, la construcció d'edificacions de nova planta en l'àmbit del PORN, en sòl no urbanitzable comú i especialment protegit, en aquells supòsits en què resulten autoritzables, requerirà, almenys, informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. La construcció d'habitatge aïllat i familiar, en el sentit recollit en l'article 21 de la citada Llei 10/2004, del Sòl No Urbanitzable, no es permet, sota cap supòsit, en els sòls de l'àmbit del PORN classificats com a sòl no urbanitzable comú o d'especial protecció, excepte en els supòsits previstos en el PORN per a les zones d'Ús especial i les àrees naturals. La construcció d'habitatge rural associat a explotació agrícola, en el sentit recollit en l'article 22 de l'esmentada Llei 10/2004, serà autoritzable en les àrees agrícoles i en les zones de connector ambiental, classificades com a zones de protecció agrícola, amb els condicionants següents i amb l'informe favorable previ de les conselleries competents en agricultura, com regula l'Ordre de 17 d'octubre de 2005, de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i de medi ambient:
a) Totes aquelles que apareixen en el PORN del Montgó.
b) Tan sols podrà edificar-se quan, en un cercle de dos-cents (200) metres de radi amb centre en l'habitatge en qüestió, no concórreguen més de tres habitatges, inclòs aquell que es pretén realitzar-se.
c) Estos preceptes no s'aplicaran en les zones classificades com a àrees naturals i les zones d'Ús especial, tal com ve definit en el PORN del Montgó.
4. No es distingeix entre els distints sistemes constructius empleats, per la qual cosa, amb caràcter general, la instal·lació d'habitatges prefabricats o altres (com ara caravanes, autocaravanes o altres modalitats de vehicles adaptats), estarà sotmesa al mateix règim que les construïdes amb el sistema tradicional.
5. La construcció d'instal·lacions complementàries que no consumisquen volum (piscines, pistes de tenis, aparcaments, accessos o semblants), únicament podrà autoritzar-se, sense perjudici de la legislació urbanística i del planejament urbanístic municipal, quan ocupen una superfície màxima que no podrà excedir el 0,5% de la superfície de la parcel·la, i no podrà ser superior, en cap cas, a 100 m². Estoses construccions, les quals tindran consideració d'edificació al medi rural i quedaran subjectes a totes les disposicions d'estos article que els puguen afectar, requeriran informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
6. Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que comporten la seua millora, restauració i conservació. Amb estos fi, els particulars podran buscar la col·laboració de l'administració competent. La reconstrucció d'estos edificis tradicionals queda limitada a aquells casos en què el seu estat de conservació no permeta una altra actuació. En qualsevol actuació sobre estos tipus de béns, s'exigirà el seu sotmetiment al règim d'autoritzacions i actuacions de la Llei del patrimoni cultural valencià.
7. Especificacions per a les tanques perimetrals.
Seràn de compliment obligatori per a totes les tanques que es promoguen, renoven o construïsquen, les especificacions següents:
a) Es considera autoritzable el tancament de finques sempre que el sistema de tancament no comprometa la funció de connectivitat de l'espai. Ha de complir-se el que estableix el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions dels tancaments en el medi natural i dels tancaments cinegètics.
b) Per als nous tancaments d'edificacions i construccions, o les renovacions d'estos, s'hauran de complir les condicions següents:
1ª. Tanques de malla cinegètica: en estos tipus de tanques tan sols és necessari que el tancament vaja acompanyat d'un tanca vegetal d'espècie autòctona, preferentment xiprer (Cupresus sempervivens).
2ª. Tanques de malla metàl·lica: cada 20-30 metres lineals de malla haurà de deixar-se un buit, a arran de sòl, d'uns 20 cm de longitud per uns 20 cm d'altura. Com en el cas anterior, haurà d'acompanyar-se la tanca d'una bardissa d'espècie autòctona, preferentment xiprer.
3ª. Tancaments d'obra amb xarxa metàl·lica damunt: cada 20-30 metres lineals de tanca d'obra haurà de deixar-se un buit, a arran de sòl, d'uns 20 cm de longitud per uns 20 cm d'altura. Com en el cas anterior, haurà de disposar-s'hi una bardissa d'espècie autòctona, preferentment xiprer. La part del tancament d'obra no podrà tenir una altura superior a 1,5 m i haurà de tenir una textura rugosa, i un color neutre des del punt de vista paisatgístic de manera que no resulte especialment cridaner, visible o inusual.
4ª. Tanques exclusivament d'obra: no hi estan permeses.
c) Per al tancament de les parcel·les de caràcter agrícola o forestal s'haurà d'utilitzar exclusivament malla cinegètica.
d) Es fomentarà que es prenguen les mesures oportunes perquè els tancaments preexistents complisquen el que disposa estos article.
Article 34. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària
1. La construcció de magatzems destinats a l'explotació agrícola local, sense perjudici del que disposen les normes particulars del PORN del Montgó i la normativa aplicable de la Llei 10/2004, del Sòl No Urbanitzable, requerirà la superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no podrà excedir l'1% de la superfície de parcel·la i no podrà ser superior a 200 m². L'altura màxima serà de 7 metres fins a la cornisa en una sola planta. El 90% de la superfície de la parcel·la ha d'estar en cultiu.
2. La construcció de nova planta de cases d'apers lligades a l'ús agrícola, tal com es defineix en la Llei 10/2004, del Sòl No Urbanitzable, tindrà una superfície màxima permesa de 16 m² i 4 m d'alçada màxima.
3. Es prohibeix la instal·lació d'hivernacles en tot l'àmbit del PRUG.
Article 35. Activitat cinegètica
En tant entre en vigor la limitació a l'activitat cinegètica que establisca el Pla d'Ordenació de l'Ús Públic del Parc Natural, a la qual es fa referència en la disposició transitòria tercera d'este document, esta activitat es regirà pel que estableix al respecte la legislació sectorial vigent i per les disposicions específiques següents:

1. Sense perjudici de la Llei 13/2004, de 27 de decembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, i de les determinacions establides en l'article 49 del PORN del Montgó, les disposicions que afecten l'activitat cinegètica al Parc Natural del Montgó són les contingudes en estos article.
2. La memòria anual i pla anual de gestió que, d'acord amb la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, ha de presentar anualment el titular de cada espai cinegètic, requeriran, prèviament a la seua aprovació per la conselleria competent en matèria de caça, l'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
3. Amb la finalitat de garantir el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals, s'haurà d'establir en cada espai cinegètic declarat una zona de reserva on no es practicarà la caça. Esta zona quedarà definida en el corresponent Pla Tècnic d'Ordenació Cinegètica (PTOC), amb una superfície mínima del 10% de l'àrea de cacera. Com a criteri general, es procurarà fer coincidir les zones de reserva d'espais cinegètics contigus, i se situaran preferentment en les zones de major valor ecològic de l'àmbit del parc natural.
4. L'òrgan competent podrà, en el cas que es crega oportú i s'aprove en els plans tècnics d'ordenació cinegètica, qualificar com a zones comunes de caça els terrenys que siguen de titularitat pública, com a refugi de fauna.
5. Queda prohibida la modalitat de caça de la mitja veda en l'àmbit del parc natural.
6. La instal·lació d'abeuradors, menjadors i semblants per a les espècies cinegètiques i la fauna salvatge, en general, és prioritària en l'àmbit del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes. L'òrgan competent, en els terrenys de la seua propietat, i la propietat privada, podran fomentar estoses accions per a les quals es podran habilitar ajudes.
7. Als terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es permetrà l'aprofitament cinegètic en els dos anys següents. L'òrgan competent podrà prorrogar estos període si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la forest.
8. El parc natural i els servicis territorials de caça i pesca faran un seguiment estricte de les poblacions de porc senglar i rabosa. En l'àmbit del Parc Natural del Montgó, només la conselleria competent en matèria d'espais naturals, a través del seu Servici de Caça i Pesca i amb l'informe favorable del Parc Natural, podrà promoure pràctiques que perseguisquen mantenir un control poblacional en uns nivells sostenibles.
9. L'única pràctica autoritzable de control poblacional serà la coneguda com a ganxo, i quedarà limitat el nombre de persones participants en l'acció de caça a 9 persones i el nombre de gossos a 15.
10. Les limitacions establides en relació amb l'activitat cinegètiques seran enteses sense perjudici del que disposen les ordres generals de vedes de cada any, quan les disposicions allí exposades resulten més restrictives o conservacionistes.
Article 36. Infraestructures lineals
1. Amb caràcter general, la regulació de les infraestructures i equipaments en l'àmbit del parc natural serà la que s'estableix en l'article 58 del PORN del Montgó.
2. D'acord amb el que s'indica en l'article 58 del PORN del Montgó, no es permet en l'àmbit del parc natural l'obertura de carreteres o camins, amb l'excepció dels previstos en la normativa particular, per estar vinculats amb la realització d'itineraris didàctics o ecològics, els que siguen imprescindibles per a la lluita contra els incendis forestals o els necessaris per a una adequada gestió de l'espai natural protegit.
3. Totes les actuacions d'infraestructura, projectades en l'àmbit del PRUG, que, per raó de la seua naturalesa, es consideren autoritzables en esta normativa, com també aquelles destinades al servici del parc natural, prevenció d'incendis, servici de protecció civil de la comunitat autònoma o de l'estat i xarxes de prevenció de riscos naturals, hauran d'atendre, a més de la legislació sectorial corresponent, els requisits següents:
a) Els traçats o emplaçaments hauran de seleccionar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de la fauna i de les aigües, o farciments de sediments, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres hauran d'adoptar-se les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres s'hauran de restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'haurà d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
4. Les línies elèctriques i telefòniques de nova creació, destinades al servici d'instal·lacions o edificacions síties en l'àmbit del parc natural, hauran de discórrer soterrades. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals vetlarà pel progressiu soterrament de les línies que incomplisquen esta norma, amb el suport tècnic i econòmic de les diferents administracions interessades, el sector elèctric privat i la propietat.
5. En el supòsit que es realitze l'estabilització del paviment de camins existents al parc natural, s'haurà d'efectuar amb materials solts adequats al substrat natural. Es recomana seguir la mateixa pràctica en l'àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes.
6. L'article 8 del PRUG del Parc Natural del Montgó regula el règim d'avaluació d'impacte ambiental al qual s'hauran de sotmetre estoses infraestructures.
7. Per a admetre a tràmit estos expedients d'actuacions, a més de la informació detallada en l'article 10.1, caldrà adjuntar una memòria completa del projecte d'obres, com també la cartografia digital georeferenciada de la planta de l'actuació prevista.
Article 37. Instal·lacions i adequacions relacionades amb les activitats recreatives
1. Es prohibeix, amb caràcter general, qualsevol classe d'edificació de nova planta relacionada amb l'activitat recreativa en l'àmbit del parc natural, amb l'excepció dels servicis sanitaris, adequació d'accessos per a persones amb disminució de les seues funcions motores o sensorials i de sanejament d'aigües que siguen necessàries per a salvaguardar a les zones d'ús públic d'impactes negatius i, finalment un punt d'informació en algun punt de les Planes del cap de Sant Antoni.
2. En els espais destinats a ús públic del parc natural només es permetran les instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu d'interés públic o social, les quals hauran de basar-se sobre construccions preexistents i s'evitaran les edificacions de nova planta, excepte en els casos indicats en el apartat anterior. En els casos de reconversió no es podrà modificar l'altura d'edificació, haurà de resoldre adequadament la gestió de tots els abocaments i residus que es produïsquen i s'haurà d'ajustar a les característiques paisatgístiques de la zona. L'atorgament de llicències urbanístiques o d'activitat exigirà un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais protegits, fins i tot quan es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional, com també complir els preceptes indicats en l'article 33 punt 6 d'esta normativa.
3. Les construccions i instal·lacions actualment existents en algun d'estos espais, sempre que no entren en contradicció amb les determinacions d'este PRUG i amb les normes particulars establides per a estos espais, hauran d'ajustar-se a la normativa sectorial que els siga aplicable, a l'efecte de regularitzar la situació.
4. No seran autoritzables, en cap cas, dins del parc natural i de les zones amb categoria de sòl no urbanitzable comú o protegit de l'àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes, les instal·lacions de càmping, en totes les seues modalitats, com tampoc aquelles instal·lacions dedicades a l'estacionament o salvaguarda de remolcs, caravanes o embarcacions.
5. La resta d'instal·lacions destinades a estos usos que s'ubiquen a l'àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes s'hauran de sotmetre al que estableix la normativa general i la normativa específica d'este PRUG.
TÍTOL III
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ DE L'ÚS PÚBLIC
SECCIÓ 1ª
Normes sobre activitats recreatives i educatives
Article 38. Horaris del parc
1. L'accés al parc, en aquells llocs en què es permeta, serà lliure en tot l'horari diürn, des de l'alba al crepuscle. L'ús dels itineraris i les sendes del parc i l'estada en zones del parc diferents de les zones d'ús públic en horari nocturn requerirà la comunicació prèvia al director-conservador. S'exclouen d'esta norma els servicis del parc, els propietaris de finques particulars i les persones que estos certifiquen.
2. Els horaris seran els següents:
a) Els servicis públics del parc: Centre d'Informació i Interpretació, ubicat a la finca del Bosc de Diana, Servici de Visites Guiades i altres que puguen existir en el futur, tindran el seu horari dins dels intervals temporals que s'assenyalen a continuació: d'octubre a març, de 8 a 15 i de 16 a 18 hores, d'abril a setembre de 8 a 14 i de 16 a 19 hores.
b) Encara que els intervals indicats tenen caràcter orientatiu, cada servici haurà d'establir prioritàriament els seus horaris d'acord amb estos. De forma justificada, i amb un informe previ del director-conservador, es podran modificar estos intervals si no introdueixen alteracions substancials sobre la conservació i la gestió del parc.
Article 39. Ús públic i protecció dels recursos naturals
1. El parc natural aplicarà mecanismes per a transmetre actituds i expectatives apropiades a les persones que el visiten, per a minimitzar l'impacte ambiental de l'ús públic mentre es maximitza l'experiència dels visitants, amb el contacte directe amb el personal del parc i el seu patrimoni, i amb materials interpretatius ben orientats.
2. No es permet, siga quin siga el procediment, realitzar inscripcions, senyals, signes i dibuixos sobre pedres, vegetals o qualsevol altre element del medi natural, com tampoc en cap moble o immoble. Excepcionalment, s'admetran els senyals de les sendes de petit recorregut (PR), sendes locals (SL) i gran recorregut (GR) segons el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.
3. En les zones en regeneració, així indicades mitjançant rètols, queda prohibit el trànsit de visitants i les activitats d'ús públic de manera general. En les zones de major freqüentació els rètols afegiran la indicació "Accés restringit".
4. En tot el parc no es permeten les latrines incontrolades a menys de 25 m de sendes i camins, i 50 m de punts d'estada, miradors i edificacions rurals, i cursos d'aigua, sempre que es complisquen les normes particulars, i que tant les evacuacions com el paper higiènic se soterren. En la zona recreativa de les Planes de Sant Antoni s'han d'utilitzar els lavabos existents.
5. Els servicis del parc (servicis públics) adaptaran la recollida selectiva dels diferents tipus de residus produïts al model vigent al terme municipal de Dénia, i resultarà d'aplicació l'ordenança que aprove l'Ajuntament de Dénia referent a estos particular. En el cas d'ubicar-se instal·lacions o centres d'informació en altres municipis diferent de l'anterior, es procedirà a seguir les ordenances d'estos.
6. Encara que hi haja contenidors per a fems sòlids en el parc, es promourà el transport dels fems cap a les zones urbanes d'origen dels visitants, com també la separació de les diferents fraccions segons la recollida que es duga a terme en els seus llocs d'origen.
Article 40. Àrees de descans, punts d'estada i miradors
1. Les àrees de descans o recreatives es localitzen en zones d'ús públic del parc, tal com indica la cartografia d'ordenació d'este Pla, i han de disposar dels següents servicis mínims:
– Aparcament integrat en l'entorn.
– Mobiliari adequat a la capacitat d'acollida de l'àrea de descans.
– Plafó amb informació sobre el risc d'incendi i les normes que s'ha de seguir arribat el cas, les normes d'Ús de l'àrea de descans, i resta d'informació del parc (localització i horari del Centre d'Informació, itineraris i llocs d'interés, principals valors del parc).
– Aigua potable.
– Punts d'aigua amb les aplicacions necessàries per a utilitzar en l'extinció d'incendis.
– Servicis sanitaris i tractament de les aigües residuals.
– Contenidors i recollida de fems.
– Neteja diària en dies de màxima utilització.
– És una àrea de descans l'àrea recreativa del cap de Sant Antoni.
2. Són punts d'estada els llocs localitzats en racons del parc on els visitants acostumen a realitzar parades curtes per a descansar, o admirar l'entorn. Els punts d'estada podran ser preparats amb els elements següents:
– Bancs, rústics i adequats a l'entorn.
– Plafó interpretatiu amb informació del parc.
– Senyals indicadors d'itineraris del parc.
– Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants.
3. Són miradors del parc els llocs localitzats en punts amb vista panoràmiques i gran amplitud visual, tal com indica el Pla de gestió i zonificació. Els miradors podran estar preparats amb els elements següents:
– Torres metàl·liques o de fusta, amb formes i colors integrats en l'entorn.
– Plafons d'interpretació del paisatge.
– Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants i el risc d'accidents.
– Són miradors el cap de Sant Antoni, els Molins, el cim del Montgó o Creu de Xàbia, la Creu de Dénia, la Cova de l'Aigua i la Torre del Gerro.
4. Les taules i els bancs del parc seguiran les tipologies de disseny adaptades a models de l'entorn.
5. Les àrees de descans i els punts d'estada són els llocs recomanats per a recreació en el parc. Quan es faça recreació fora d'estoses àrees s'hauran de respectar les limitacions de pas establides per este PRUG i, en itineraris i sendes, no destorbar el pas d'altres visitants.
6. Mai no ha de fer-se foc, ni utilitzar artefactes que produïsquen flames en l'interior i en els veïns a les àrees de descans.
7. La conselleria competent en matèria d'espais naturals té la capacitat de declarar, sense avís previ, dies d'alerta màxima de risc d'incendis en els quals quedarà totalment prohibit fer foc en tot el parc. En estos dies es col·locaran rètols indicatius a estos efecte a les portes d'entrada del Centre d'Informació del parc i en les dependències dels ajuntaments de l'àmbit del PRUG. En estos períodes la Direcció del parc natural podrà destinar tots els efectius que considere necessaris al control i informació respecte d'estos punt. Només per a casos d'emergència, i davant de la impossibilitat de seguir el procediment més amunt indicat, el diRector podrà declarar l'alerta corresponent i actuar en conseqüència.
8. El parc promourà les tècniques de recreació amb mínim impacte entre els visitants del Centre d'Informació i les visites guiades del parc. De manera orientativa estoses inclouen:
– El compliment de les normes referents a escurar els plats, recollida dels fems i ús de les àrees de descans, punts d'estada i miradors.
– No utilitzar plats i gots d'un sol ús per a minimitzar la producció de fems.
– Evitar sorolls excessius i elements que els puguen generar.
Article 41. Senderisme i excursionisme
1. Les activitats de senderisme i excursionisme realitzades per grups que no superen les 10 persones no requereixen cap notificació o autorització prèvia. Els grups compresos entre 10 i 35 persones han de notificar l'activitat al director-conservador, amb una antelació mínima de 15 dies. La notificació, que podrà ser verbal, s'haurà de presentar en el Centre d'Informació del parc. Els monitors-educadors, amb la delegació del director-conservador, resoldran d'acord amb la ruta traçada i facilitaran informació sobre les tècniques de mínim impacte per a esta activitat. Per a grups superiors a 36 persones el termini mínim serà d'un mes i la comunicació serà per escrit al director-conservador del parc natural.
2. La pràctica del senderisme i l'excursionisme queda limitada i circumscrita als itineraris del parc natural indicats en l'article 43.4. El trànsit per sendes o camins diferents d'estos no està prohibit, però no es promouran. L'obertura de nous itineraris i sendes d'accés hauran d'estar sotmeses a l'informe preceptiu de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. En els itineraris i sendes permeses es romandrà en el camí existent i ja xafat i s'evitarà la creació de sendes secundàries o l'ampliació de sendes.
4. Amb caràcter anual, l'órgan gestor emetrà un programa de restauració de sengles i itineraris amb l'objectiu d'eliminar els impactes causats pel seu ús, que executarà la brigada de manteniment del parc. Esta, en els seus treballs de manteniment de sendes, evitarà l'ús de claus d'acer amb cap que puga resultar perillosa en cas de caigudes.
5. És obligatori seguir les possibles desviacions de la ruta principal, que vinguen indicades amb la senyalització oficial del parc col·locada sobre el terreny.
6. El parc promourà les bones pràctiques ambientals de senderisme i excursionisme, amb mínim impacte entre els visitants del Centre d'Informació, de les visites guiades del parc i de tots els actes en què col·labore. De manera orientativa estoses inclouen:
– Respectar les normes d'ús públic establides en el parc.
– Evitar recol·lectar fruits de bosc.
– Preparar l'excursió de manera que els embalatges, botelles, llandes, etc., siguen mínims i així evitar tenir més fems per a emportar-se a casa després.
– Portar bosses extra per a guardar sobrants, recolllir fems, etc.
– En sendes i itineraris estrets caminar en filera d'un per a evitar ampliar els camins.
– Avisar els companys de la presència de xicotets animals o plantes delicades en el camí, per a prevenir que siguen esclafats.
– Col·laborar a recollir els fems que altres visitants hagen abandonat en zones remotes del parc.
– Respectar les barreres, senyals i altres objectes en les propietats públiques i privades.
Article 42. Allotjament al parc
1. L'allotjament públic al parc natural es permet en les modalitats d'alberg i casa de turisme rural, d'acord amb les normes indicades a continuació.
2. Es permet la restauració i adequació de les edificacions existents al parc com a base per al desenrotllament de nous recorreguts etnogràfics i d'allotjament en el règim de turisme rural, seguint el que disposen el PORN i este PRUG.
3. No es permet l'acampada ni la pernoctació, entesa esta com l'estada en tenda, en caravana, en autocaravana o en bivac durant les hores nocturnes.
4. Queden prohibides les zones d'acampada en terrenys forestals públics regulades d'acord amb el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana.
5. La modalitat d'allotjament en alberg, d'acord amb el Decret 188/2005, de 2 de decembre, del Consell, podrà permetre's sobre edificacions existents en les zones d'ús especial del parc natural i en l'àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes. La declaració d'alberg turístic col·lectiu, que atorga la conselleria competent en matèria de turisme, requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan responsable d'espais naturals protegits.
6. La modalitat d'allotjament en cases rurals, d'acord amb el citat Decret 188/2005, podrà permetre's sobre edificacions existents en les zones d'ús especial i en l'àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes. La declaració com a casa rural, que atorga la conselleria competent en matèria de turisme, requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan responsable d'espais naturals protegits.
7. L'informe previ favorable de l'òrgan competent d'espais naturals protegits que s'exigeix en els apartats anteriors haurà de tenir en compte el valor ecològic de la zona on estiga projectat l'allotjament, els accessos i aparcaments, l'existència d'aigua potable, instal·lacions sanitàries adequades, sistema de depuració de les aigües residuals i subministrament energètic. Es valorarà especialment l'adopció de bones pràctiques ambientals en el disseny de l'activitat.
8. No és objectiu del parc la promoció activa de l'allotjament de turisme rural en el seu interior, però s'assessorarà i es participarà en les iniciatives que en esta línia puguen sorgir des d'altres sectors.
Article 43. Activitats d'educació i visites organitzades al parc
1. Les activitats d'educació i les visites guiades al parc tenen com a objectiu formar i sensibilitzar el visitant sobre els valors naturals i culturals del parc, sobre aspectes generals de la naturalesa i el medi ambient i sobre les normes i comportaments en la naturalesa, respecte al medi ambient, i,en concret, el parc. L'enfocament d'estoses activitats serà integral en tots estos conceptes esmentats, sempre que siga possible en funció dels objectius de cada grup.
2. Poden utilitzar els servicis públics d'educació i visites guiades tots els centres de formació, associacions, centres d'esplai i descans i grups organitzats en general que així ho desitgen, amb la sol·lictud prèvia amb una antelació mínima d'1 mes dirigida al director-conservador. El director-conservador podrà delegar la tramitació de la sol·licitud d'acord amb l'article 12.3 d'estoses normes.
3. Les activitats d'educació i les visites guiades utilitzaran com a suport els servicis disponibles en el Centre d'Informació i en la resta d'infraestructures d'ús públic existents o projectades en el parc natural.
4. La taula següent estableix els màxims de persones/grup i els grups/mes que seran admesos en les diferents àrees i itineraris inclosos en el servici d'educació i visites del parc. A més de les limitacions específiques per àrees i itineraris, el servici, amb els mitjans de què en l'actualitat es disposa, atendrà un màxim total de 35 grups per mes i de 700 persones per mes, per la qual cosa no s'utilitzarà en cap mes la capacitat total reflectida en la taula, sinó només algunes capacitats parcials per itineraris; en cas d'incrementar-se el personal adscrit al servici d'educació ambiental, estos barems s'incrementaran de manera proporcional. És responsabilitat del director-conservador, o de la persona delegada d'acord amb l'article 12.3 d'estoses normes, repartir els grups correctament en funció de les capacitats parcials màximes.

5. És un treball dels monitors – educadors, que guiaran els grups organitzats, aconseguir que estos complisquen les restants normes vigents en el parc, i amb estos fi es faran les explicacions pertinents al responsable del grup en arribar, perquè col·labore en el compliment, i dirigides al grup, generalment, abans d'iniciar l'itinerari.
6. Amb l'objectiu principal d'evitar molèsties o repercussions negatives d'una altra índole sobre la fauna, la vegetació o el sòl, el director-conservador podrà derivar les accions d'ús públic cap a sectors del parc on la freqüentació de visitants no es convertisca en una activitat danyosa per al medi natural.
7. El futur pla d'ús públic del Parc Natural del Montgó podrà modificar la taula que estableix els límits de càrrega dels diferents itineraris, com també el contingut d'equipaments, recursos i infraestructures d'ús públic que s'estableixen en este Pla Rector d'Ús i Gestió. Les modificacions que es proposen hauran de disposar de l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i l'informe de la Junta Rectora del parc natural.
Article 44. Actes públics: romeries i activitats culturals
1. Amb caràcter general, la realització de qualsevol acte públic requerirà informe del director-conservador, que podrà, quan siga necessari, establir les condicions necessàries. Les sol·licituds es presentaran amb una antelació mínima d'un mes a la realització de l'activitat.
2. Les romeries principals, amb afluència il·limitada, es permeten únicament en la zona de l'ermita de Santa Llúcia i el santuari de la Mare de Déu dels Àngels, atés el seu caràcter tradicional i la impossibilitat de traslladar-les a altres llocs diferents. No es permet l'ús de cap classe de megafonia en la realització d'estos actes. Les entitats organitzadores de les romeries principals s'ocuparan de:
– Muntatge i desmuntatge de la infraestructura necessària per a la seua activitat.
– Subministrament d'aigua.
– Instal·lar lavabos mòbils durant la celebració dels actes, en un número suficient a criteri de l'administració del parc.
– Instal·lació extra de contenidors de fems i recollida posterior.
– Netejar la zona per on se celebra la romeria, després de finalitzada esta, de fems i altres brutícies que contravinguen la normativa establida en el Pla Rector del parc.
– Organitzar el servici de transport públic per a accedir a la zona on es duguen a terme les activitats.
– Difondre les normes d'ús públic del parc entre els assistents i habilitar un servici de voluntaris que informen i persuadisquen els participants de seguir les normes durant la celebració dels actes.
– Comptar amb la presència del servici de guarderia de l'órgan gestor del parc, la Policia Local de Xàbia, i la Creu Roja.
– Els organitzadors queden obligats, en tots els casos, a restituir les zones alterades a l'estat original.
3. Les altres dues romerieas que se celebren en l'entorn del parc, en l'ermita de la Mare de Déu del Pópul i l'ermita del Pare Pere, encara que es troben fora del parc natural, l'activitat pròpia queda just en el límit del parc, per això tractaran d'observar les mesures de precaució i de respecte per l'entorn més amunt indicades.
4. Per a l'accés als servicis religiosos que se celebren en el parc es promourà l'ús del vehicle particular compartit entre els assistents o el públic preferentment, a fi de minimitzar el nombre de vehicles mobilitzats per a estos actes.
5. Per a totes aquelles activitats culturals que es realitzen dins del parc natural, amb l'autorització del director-conservador, els seran d'aplicació les mesures enumerades en el apartat 2.
SECCIÓ 2ª
Normes sobre activitats esportives
Article 45. Normes generals de les activitats esportives
1. Amb caràcter general, la realització de qualsevol activitat organitzada requerirà l'informe del director-conservador, el qual podrà, quan calga, establir les condicions que crega oportunes. Les sol·licituds s'hauran de presentar amb una antelació mínima d'un mes a la realització de l'activitat.
2. Complementàriament al que disposen els articles 66 i 67 del PORN, es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense, com per exemple ral·lis, carreres de trial, etc., en les carreteres, en camins i sendes no asfaltats que transcorren per l'interior del parc natural, com també la realització d'excursions organitzades de vehicles d'acord amb la definició establida en l'article 2 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals, i la Resolució de 31 de juliol de 2006, del conseller de Territori i Habitatge, pel qual es prohibeix la circulació de determinats vehicles per terrenys forestals.
3. Queda prohibida l'activitat d'escalada esportiva en l'àmbit del parc natural. Sí s'autoritza l'escalada clàssica, definida com aquella que consisteix a pujar o recórrer parets de roca, emprant mitjans d'assegurament recuperables en quasi la seua totalitat i la possibilitat en la seua progressió d'utilitzar mitjans artificials, en la zona de la cova ampla de Xàbia, amb l'autorització del director-conservador del Parc Natural del Montgó.
4. La pràctica del cicloturisme es permet, exclusivament, en tota la xarxa de camins i carreteres de l'àmbit d'este PRUG. En cap cas està permés el trànsit d'estos vehicles per les sendes o camp a través dins del parc natural. Únicament es podrà autoritzar el pas de competicions ciclistes dins de l'àmbit de la zona perifèrica d'esmorteïment d'impactes, dirigint-se a la Direcció del parc amb una antelació mínima de quinze dies.
Article 46. Activitats eqüestres
1. Les activitats eqüestres es permetran en determinats sectors del Parc Natural del Montgó, però es promouran alternatives en la zona perifèrica d'esmorteïment d'impactes.
2. En cap cas es podrà realitzar esta activitat en l'interior del Parc Natural del Montgó sense l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. Sempre tindran preferència de pas els transeünts a peu o en vehicle no motoritzat, i el genet serà el responsable d'advertir la presència d'estos usuaris. El màxim de cavalls permesos per a una excursió serà de sis cavalls, que cavalcaran, sempre que l'ample de la via ho permeta, en parelles, seguint l'ordre següent: primer els cavalls enters, a continuació els castrats i finalment les egües. En el cas que l'itinerari no ho permeta, es cavalcarà en fila, respectant l'ordre establit amb anterioritat.
4. Serà responsabilitat de l'organitzador de l'excursió fer que es retiren els excrements que puguen depositar els cavalls, en aquells itineraris que es realitzen dins del parc natural. Es permet escampar estos residus en els laterals del camí sempre que es respecten les propietats particulars i una distància de seguretat de 2 metres a la via que servicix de recorregut.
5. Per a qualsevol altra modalitat d'activitat eqüestre es necessitarà una autorització específica.
Article 47. Espeleologia
1. La pràctica de l'espeleologia en qualsevol cavitat del parc necessitarà l'autorització del director-conservador, que tindrà en consideració la normativa particular i la normativa sectorial que se li aplique.
2. Una vegada obtingut el permís, els espeleòlegs haruan de complir les següents normes bàsiques: seguir la normativa general establida en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, principalment l'article 16, respecte absolut a la fauna, flora i formacions característiques, no deixar instal·lacions fixes en les cavitats, recollir tots els fems o restes produïdes durant l'activitat i utilitzar llums no contaminants. Queda prohibida la utilització de llums de carbur.
3. Les recol·leccions de flora, fauna i materials geològics de les cavitats només s'admetrà amb finalitat científica i haurà de ser autoritzada per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 48. Ordenació de l'ús públic
Es redactarà per l'òrgan competent en espais naturals un Pla d'Ordenació de l'Ús Públic per a l'àmbit del PRUG, en un període inferior a un any des de l'aprovació d'este Pla. El Pla d'Ordenació d'Ús Públic ha de contenir, com a mínim, els aspectes següents:
– Anàlisi i tipificació de la demanda.
– Inventari del patrimoni natural i cultural.
– Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a l'ús públic.
– Anàlisi dels impactes que sobre els valors naturals i culturals del parc tenen les distintes activitats d'ús públic que es realitzen en el seu àmbit.
– Proposada de correcció d'activitats impactants i establiment d'un sistema adequat d'autoritzacions per a la pràctica d'estoses.
– Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
– Localització de les instal·lacions i equipaments.
– Proposta d'elements senyalitzadors homogenis.
– Directrius per a la gestió i l'ús d'instal·lacions, activitats i servicis d'ús públic.
– Programació de les actuacions previstes.
– Cost econòmic de l'aplicació.
– Fórmules de finançament i gestió.
– Proposta de regulació de l'ús públic basant-se, entre altres aspectes, en la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
SECCIÓ 3ª
Normes sobre activitats científiques
Article 49. Àmbit d'aplicació de les normes sobre activitats científiques
Estoses normes regulen l'activitat investigadora del parc natural, d'acord amb el marc establit per les directrius del PORN i pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i que haurà de complir les restants disposicions d'este PRUG. També reuneix les disposicions del Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal.
Article 50. Definició d'activitats científiques
Seran considerades activitats científiques les activitats relacionades directament amb la investigació i l'obtenció d'informació sobre el medi natural o les activitats humanes i realitzades per persones lligades a centres d'investigació institucionals o privats, administració ambiental, universitats o centres d'ensenyament i altres organismes públics, privats o associacions amb capacitat per a efectuar treballs d'investigació.
Article 51. Autoritzacions per a les activitats científiques
1. Totes les activitats d'investigació científica que s'hagen d'efectuar al parc hauran de disposar de l'autorització de l'órgan gestor mitjançant sol·licitud dirigida al director-conservador del parc, a més d'altres informes o permisos que, d'acord amb la normativa vigent, siguen preceptius. En el cas de tala o recol·lecció d'espècies vegetals o animals, i de mostres minerals, fòssils o material arqueològic, l'autorització haurà de disposar de l'informe preceptiu de l'òrgan competent en espais naturals.
2. En la sol·licitud es farà constar:
a) Dades de l'investigador principal i de l'equip de treball, a més d'un breu currículum de l'equip investigador.
b) Projecte detallat, en triple versió, de la realització del treball o estudi, en el qual s'especificarà: títol, descripció del projecte, objectius i finalitat, pla de treball detallat amb la duració prevista, material, pressupost detallat i mitjans disponibles per a obtenir-lo, justificació de l'interés del projecte i previsió dels resultats que s'han d'obtenir.
c) Infraestructures o equipaments científics de necessària instal·lació en el parc, amb indicació de la seua zona d'ubicació segons la zonificació establida en el títol IV d'estoses normes, i amb especificació del temps que hauran d'estar instal·lats.
d) Precaucions que ha d'adoptar el personal del parc per a no interferir o afectar el desenrotllament de la investigació.
e) Previsió del grau d'afecció o deteriorament ambiental que pot produir-se, i mesures correctores previstes o projecte de restauració després de la finalització de l'activitat, si és el cas, inclòs el seu pressupost i mitjans disponibles per a obtenir-lo.
f) Autorització expressa dels propietaris dels terrenys privats on s'exercisca l'activitat, si cal.
g) Acceptació expressa de complir totes les normes de l'activitat científica.
Article 52. Regulació de les activitats científiques
1. Estan prohibides, amb caràcter general, aquelles activitats científiques que comporten una pèrdua irreversible de biodiversitat o del patrimoni natural i històric, l'alteració greu del funcionalisme dels sistemes naturals o l'impacte paisatgístic permanent, i qualsevol activitat científica que necessite instal·lacions i adequacions científiques en el parc amb caràcter permanent.
2. L'órgan gestor valorarà, en cada cas, la conveniència de l'autorització d'algunes activitats científiques més específiques. És necessari destacar entre elles, les activitats que puguen comportar perjudici de les poblacions de fauna silvestre, especialment la manipulació i recol·lecció d'exemplars. D'altra banda, la tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres amb finalitat científica seguirà el que preveu l'article 22 d'estoses normes i més localment amb la figura de microreserva de flora. Altres activitats de caràcter científic que s'han de considerar són les que poden afectar la protecció dels sòls i dels recursos hidrològics.
Article 53. Prioritats per a la investigació
1. Les línies d'investigació amb prioritat a l'hora d'emetre les autoritzacions hauran de ser les encaminades cap a la conservació de les espècies protegides, rares i amenaçades o d'elevat interés científic, i dels ecosistemes i d'hàbitats d'interés recollits en el Reial Decret 1997/1995, la investigació ecològica aplicada dirigida a l'experimentació de tècniques de restauració de la coberta vegetal autòctona, la investigació bàsica destinada al coneixement de la biodiversitat i del funcionalisme dels organismes i dels sistemes naturals, la investigació dirigida cap a la gestió dels espais naturals protegits i de l'efecte de l'ús públic sobre els organismes i sistemes naturals, i la investigació etnogràfica i arqueològica.
2. El director-conservador del parc, amb l'assessorament de l'equip tècnic de l'órgan gestor, podrà emetre anualment un catàleg de prioritats d'investigació en el parc per a posar-ho en coneixement de les persones i els organismes interessats.
Article 54. Organització i exercici de l'activitat científica
1. Una vegada començada l'activitat investigadora, l'investigador responsable informarà l'órgan gestor i al director-conservador sobre la situació precisa de les instal·lacions de camp i les parcel·les d'experimentació, a més de les precaucions que ha d'adoptar el personal de servici del parc per a no alterar el desenrotllament de les investigacions. Igualment, informarà en tot moment de qualsevol modificació en les fases definides en la sol·licitud prèvia dels terminis de finalització de la recerca. A requeriment del director-conservador, haurà d'informar també de qualsevol aspecte que puga sorgir.
2. Els organismes i les entitats que duguen a terme investigacions que requerisquen la instal·lació d'infraestructures tindran l'obligació de retirar-les una vegada hagen finalitzat estoses, i executar el projecte de restauració si cal. Així mateix, seran responsables de les mesures correctores de restauració que, complementàriament a les previstes en la sol·licitud prèvia, dictamine el director-conservador del parc, en el cas que hi haja constància d'efectes negatius sobre qualsevol vector ambiental.
3. Així mateix, els investigadors es comprometran a enviar dues còpies sobre paper i en format digital de les publicacions o informes derivats de l'activitat investigadora realitzada al parc natural i on haurà de constar específicament l'agraïment al Parc Natural del Montgó i es farà menció de l'autorització donada, i l'ajuda, si és el cas.
SECCIÓ 4ª
Homologació de l'anagrama i la senyalització del parc
Article 55. Denominació del parc
La denominació oficial de l'espai natural protegit és la de Parque Natural del Montgó, en castellà, i Parc Natural del Montgó, en valencià. La denominació en valencià serà la utilitzada prioritàriament en l'edició de materials divulgatius i educatius, i es vetlarà perquè les publicacions d'altres institucions, associacions o empreses seguisquen el mateix criteri.
Article 56. Anagrama oficial del parc
1. L'anagrama oficial del parc natural serà l'establit com a tal per la conselleria competent en matèria de medi ambient, en el marc de la senyalètica oficial d'aplicació a la xarxa d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les publicacions, material audiovisual o digital, senyalització del parc, o altres materials que es puguen editar, propis o subvencionats per la Generalitat, hauran d'usar sempre l'anagrama del parc. La utilització d'estos anagrama amb qualsevol altra finalitat necessitarà l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Qualsevol classe de publicació, material audiovisual o digital i senyalització del parc natural seguirà de manera general les normes establides pel Manual d'identitat corporativa de la Generalitat.
Article 57. Tipus de senyals
1. Les tipologies bàsiques de senyalitzacions del parc seran les previstes en la normativa general de senyalització dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana que regisca en cada cas. D'acord amb això, estoses senyalitzacions són les següents:
a) Senyals d'accés i de límits: inclouen monòlits d'entrada al parc natural; senyals direccionals al centre d'informació, aparcament i altres servicis; monòlits de vianants d'accés al parc; senyals de vianants d'accés secundaris i senyals de límits.
b) Senyals en ruta: inclouen senyals de vianants d'inici de ruta, senyals de vianants direccionals per a una ruta i senyals de vianants posicionals.
c) Senyals externs: inclouen senyals posicionals i direccionals per a facilitar l'accés al parc.
2. En el cas d'altres senyals no inclosos en les anteriors i que siguen necessaris per a l'adequada gestió del parc, la conselleria competent en matèria de medi ambient proposarà un disseny coherent amb el model general.
3. Es prohibeix la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat suportada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori (penyals, arbres o vessants), com sobre les edificacions. Seran admeses únicament les tipologies d'indicadors previstes en l'apartat anterior, amb l'excepció de les senyalitzacions pròpies de les carreteres, les propietats particulars del parc i, excepcionalment i d'acord amb l'article 39.2, les sendes GR, PR i SL. En les senyalitzacions del mateix parc natural es permetran xicotetes inscripcions d'un màxim de 30 x 30 cm de les empreses i institucions col·laboradores en el patrocini del parc.
4. De manera general, se substituirà qualsevol indicador existent del parc que no seguisca les normes de senyalització indicades anteriorment i la imatge corporativa establida per als parcs naturals de la Comunitat Valenciana per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
5. El director-conservador realitzarà els contactes necessaris amb els ajuntaments de Dénia i Xàbia perquè estos incloguen en la seua senyalització urbana indicadors expressos de l'accés al parc, utilitzant la denominació oficial i amb el disseny estàndard de senyalització urbana del municipi.
6. En les zones en regeneració síties en zones de major freqüentació els rètols afegiran la indicació "accés restringit".
7. Els itineraris del parc incorporaran un nombre suficient d'indicadors perquè els seus usuaris puguen seguir-los sense risc de pèrdua, que com a mínim, cobrisca tots els encreuaments amb altres sendes i camins. En el punt d'inici de l'itinerari s'instal·larà un senyal on s'indicarà el recorregut, les característiques i els principals valors d'estos.
8. Són punts d'informació del parc les zones d'ús públic més freqüentades pels visitants del parc i de l'àmbit definit pel PRUG, i la seua situació es definirà en el Pla d'ús públic del parc natural a què es refereix l'article 48 d'esta normativa. Els punts d'informació, i de manera opcional els punts d'estada, definits en l'article 40 d'estoses normes, incorporaran un plafó en el qual es col·locarà, com a mínim, un plànol, les principals normes d'ús públic i d'aparcament, i informació general sobre el parc.
TÍTOL IV
NORMES PARTICULARS
SECCIÓ 1ª
Concepte i aspectes generals
Article 58. Concepte de zonificació
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant este Pla, s'han distingit les següents zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats pròpies de protecció, conservació i millora:
– Zona d'Ús Restringit (àrees UR – UR-1).
– Zona d'Ús Moderat (àrea UP).
– Zona d'Ús Especial (àrea UE).
– Zona d'Àrea Perifèrica d'Esmorteïment d'Impactes (àrea APAI).
2. L'àmbit territorial d'estes zones ve grafiat en la cartografia d'ordenació d'este pla.
3. Les determinacions inherents a cadascuna d'estoses categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir la intensitat dels usos i les activitats permeses i prohibides per este Pla Rector d'Ús i Gestió.
Article 59. Interpretació de les normes particulars de zonificació
En tot allò no regulat per estoses normes particulars s'aplicaran, subsidiàriament, les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
SECCIÓ 2ª
Zona d'Ús restringit (UR i UR-1)
Article 60. Caracterització
1. Tenen esta consideració aquells espais del parc natural que, per la fragilitat i els rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics que tenen, constitueixen el màxim exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents subsistemes del parc. L'extraordinari valor d'estos espais i la vital importància que comporten per al manteniment d'un gran nombre d'espècies animals i vegetals i per a la percepció paisatgística, exigeixen una regulació d'usos que assegure la seua conservació. L'ús públic d'estes zones s'orienta al senderisme i a les activitats educatives i interpretatives de pas, que no comporten estades llargues o altres modalitats d'us.
2. En l'àmbit de les zones d'us restringit (UR) s'ubiquen determinats enclavaments d'ús restringit (UR-1). Es tracta de zones que allotgen valors naturalístics de màxima rellevància i que en la seua totalitat són de propietat pública, en concret són les microreserves de flora declarades fins al moment actual i que estan dins del parc natural, com també les que es puguen declarar en el futur, també s'inclou, en estos grup, la figura de reserves de fauna. Amb l'objecte de preservar estos valors excepcionals, en estos enclavaments de protecció integral (UR-1) s'exclou l'ús públic sense monitoratge del personal del Parc Natural del Montgó, sense que això impedisca al visitant conéixer tots els hàbitats i valors del parc natural.
Article 61. Localització geogràfica
Se situen en les àrees acimades del massís del Montgó i a les costes escarpades del cap de Sant Antoni. S'hi s'ubiquen les microreserves de flora denominades les Rotes – A, les Rotes – B, les Rotes – C, Cap de Sant Antoni, Cova de l'Aigua i Barranc de l'Emboixar.
Article 62. Usos permesos en les zones UR i UR-1
1. A excepció de les limitacions a l'ús públic que fixa l'article 64, les zones UR es regeixen per les mateixes normes d'úsos permesos i limitats que s'indiquen en els articles següents.
2. Són usos permesos, amb caràcter general, tots aquells dirigits a obtenir una millor conservació i potenciació dels recursos naturals i les actuacions necessàries per a la protecció i conservació del patrimoni. Així, doncs, estos espais estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la naturalesa.
3. Amb caràcter excepcional, són usos permesos els de caràcter recreatiu o naturalístic que no comporten eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com ara el senderisme controlat i el gaudi passiu sense instal·lacions permanents i els itineraris d'educació ambiental. De manera excepcional, amb l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, es podran construir miradors amb tècniques constructives blanes i amb caràcter no definitiu, esta possibilitat està exclosa en les zones qualificat com UR-1.
4. Sense perjudici de les limitacions a l'ús públic en la zona UR-1, queden específicament permesos els usos següents:
a) El trànsit de grups per a activitats educatives i les visites guiades.
b) El senderisme i excursionisme exclusivament pels itineraris senyalitzats.
c) Labors de conservació i regeneració d'ecosistemes i regeneració de la vegetació autòctona en camps de cultiu abandonats, com també les accions tendents a possibilitar les activitats científiques, naturalístiques i didacticoecològiques que contribuïsquen a difondre el coneixement d'estos espai.
d) Instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals hauran de disposar de l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i informe favorable del director-conservador.
e) Infraestructures de caràcter bla (sendes, tanques, barreres, defenses anticirculació, etc.), quan la seua destinació siga el de suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a estos espais.
5. Els terrenys forestals inclosos en l'àrea estaran subjectes a les normes particulars d'Ús restringit, el principal ús de les quals serà la restauració de la coberta vegetal de les zones degradades.
Article 63. Usos autoritzables
Queden sotmesos a autorització per part de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, amb les consideracions que es desprenen de les normes generals d'este PRUG, els usos que es recullen en l'article 76 del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell.
Article 64. Usos prohibits
1. L'accés, com també les activitats d'ús públic no monitoritzades per l'equip d'educació ambiental del Parc Natural del Montgó, queden prohibides en la zona UR-1, a excepció dels servicis del parc i les activitats científiques, tal com es detallen en l'article 54.
2. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenrotllament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos i activitats que puguen afectar la riquesa biològica del parc, com també les recol·leccions mineralògiques i paleontològiques.
3. Queden específicament prohibits, amb les consideracions que es desprenen de les normes generals d'este PRUG, els usos que es recullen en l'article 78 del Pla d'ordenació dels recursos naturals del Montgó, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell.
4. Queden específicament prohibits en estes zones UR-1:
a) La tala, el desbrossament i la recol·lecció de la vegetació silvestre, excepte quan siga autoritzat expressament per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, amb un informe previ favorable del director-conservador del parc.
b) Les obres de desmunts.
c) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius, incloent dins de les mateixes les instal·lacions de primera transformació, hivernacles, estables i qualsevol tipus d'infraestructures vinculades a l'explotació de recursos.
d) La instal·lació d'infraestructures de telecomunicació, tant aèries com subterrànies.
e) Les construccions de nova planta de qualsevol tipus.
f) Els establiments, infraestructures i equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos.
g) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, com també qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que comporten deteriorament del paisatge.
h) El tràfic mitjançant qualsevol mitjà de locomoció, excepte quan es referisca als servicis propis del parc o autoritzats expressament per escrit per l'òrgan competent i als vianants i excursionistes a peu.
i) L'abocament de qualsevol tipus de residu i la creació de latrines incontrolades.
j) Els sorolls i sons el nivell sonor dels quals siga massa elevat i puguen perjudicar la fauna o els propis visitants del parc.
SECCIÓ 3ª
Zona d'Ús moderat (UM)
Article 65. Caracterització
Són zones d'elevat valor ambiental, però que tenen un grau notable d'intervenció, adjacents a zones amb un desenrotllament urbanístic molt alt. Es tracta d'un espai on ha d'efectuar-se una conservació activa dels recursos naturals, com també de l'ús públic, amb major intensitat que en la zona d'Ús restringit.
Article 66. Localització geogràfica
Es localitza en les vessants del massís del Montgó, la punta de Benimaquia i gran part de les Planes del Montgó.
Article 67. Usos permesos
L'àrea UM es regeix per les normes d'usos permesos i limitats que s'indiquen en els articles següents:
1. Són usos permesos, amb caràcter general, totes aquelles activitats o actuacions tendents a la recuperació, regeneració o restauració dels ecosistemes més representatius d'estos espais (bosc mixt mediterrani, matoll, antics cultius abancalats), incloent la repoblació amb espècies autòctones característiques d'estos medi, i un ús públic sostenible, com algunes activitats educatives i recreatives de baix impacte.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Les adequacions naturalístiques i recreatives amb els seus equipaments i infraestructures de suport, com ara la senyalització de sendes i miradors.
b) Instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals hauran de disposar de l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals i informe favorable del director-conservador.
c) Les actuacions de caràcter infraestructural que ineludiblement hagen de localitzar-se en estos espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'este Pla rector, promogudes per la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
d) El trànsit i les parades per a explicacions i observació del medi per a activitats educatives i visites guiades.
e) El senderisme i excursionisme.
f) Les activitats científiques i d'investigació.
g) Els itineraris eqüestres per camins autoritzats.
h) La restauració d'edificacions existents que es destinen a activitats pròpies de l'ús públic del parc, sempre amb l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals; associat a la interpretació del patrimoni en els usos i activitats en què es va basar per a la seua edificació originària.
i) En els camps de cultiu de les colònies es podran realitzar activitats educatives, sempre sota la supervisió, monitorització i autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. Estoses activitats podran ser realitzades amb la col·laboració d'institucions dedicades a la investigació, cooperatives agrícoles o associacions que presenten un programa de recuperació de determinats espais i que prevegen com a objectiu prioritari l'educació ambiental. En estos espais hauran de ser mantingudes les seues característiques fisiogràfiqies, i s'adoptaran les mesures necessàries que garantisquen l'estabilitat dels sòls, atés el risc erosiu existent en algunes zones del parc.
j) La instal·lació d'un punt d'informació als usuaris del parc natural en algun sector de les Planes del cap de Sant Antoni.
k) La caça, d'acord amb els plans d'ordenació, tal com es regula en el seu capítol concret.
Article 68. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, qualsevol ús o activitat que comporte impacte visual, acústic, lumínic, degradació ambiental o disminució de la coberta vegetal, com ara les activitats extractives, abocadors, enderrocs i activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural.
2. Queden específicament prohibides les activitats lúdiques, recreatives i de competició que impliquen o puguen implicar afluències massives d'espectadors, sorolls innecessaris, ruptures de la vegetació i molèsties a les espècies animals.
3. Queden específicament prohibits, amb les consideracions que es desprenen de les normes generals d'este PRUG, els usos que es recullen en l'article 83 del Pla d'ordenació dels recursos naturals del Montgó, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell.
SECCIÓ QUARTA
Zona d'Ús especial
Article 69. Caracterització
Es tracta d'espais fortament antropitzados, ja que s'ha produït una progressiva implantació d'habitatges unifamiliars. Al mateix temps, la seua ubicació al costat o dins d'espais d'alt valor ambiental fa aconsellable una ordenació de l'ús públic, en tot cas més permissiu que en les altres dues zones d'Ús prèvies. Servirà per a oferir un entorn més adequat a infraestructures d'ús públic més intensives en acollida d'usuaris i activitats no autoritzades en altres zones del parc, sempre respectant els valors ambientals presents en la zona.
Article 70. Localització geogràfica
1. S'inclouen en estos àmbit espais perimetrals del parc natural en el seu vessant oest i sud-oest, i també una gran part del sector de les Planes del cap de Sant Antoni, com també i també les caigudes d'estos entorn cap a Dénia.
2. Els espais d'ús públic existents per a atendre les diferents activitats i usos proposats són els següents:
a) Àrea recreativa de les Planes del cap de Sant Antoni.
b) Camps de tir de Dénia i Xàbia.
c) ermita de Santa Llúcia.
Article 71. Usos permesos
1. Amb caràcter general, es permeten els usos turísticorecreatius amb fins naturalístics, etnològics i històrics, usos educatius i usos cientificoecològics.
2. Els usos esportius que es realitzen en l'actualitat en els camps de tir enumerats en el punt anterior.
3. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Les activitats de recreació en l'àrea recreativa i en la zona de l'ermita de Santa Llúcia.
b) Les activitats educatives i científiques.
c) Les festes populars, tradicionals i altres actes culturals, en les zones veïnes als edificis religiosos, complint amb la normativa de l'article 44 d'este PRUG.
4. Tots aquells que es regulen a través de l'article 84 del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell, i de les consideracions d'este Pla Rector d'Ús i Gestió.
Article 72. Usos autoritzables
Tots aquells que es desprenen de les consideracions d'este PRUG, i els que es recullen en els articles 85 al 87 del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell.
Article 73. Usos prohibits
1. En general, queden prohibits tots els usos que comporten una minva, retrocés o degradació ambiental i paisatgística d'estos espais, o que comporten un impediment greu per a la realització d'activitats d'ús públic.
2. Tots aquells que recullen l'article 88 del Pla d'ordenació dels recursos naturals del Montgó, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell, i de les consideracions d'este Pla Rector d'Ús i Gestió.
SECCIÓ 5ª
Àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes
Article 74. Caracterització
1. Constitueix esta categoria tota l'àrea d'esmorteïment d'impactes, a excepció de les àrees de revisió de titularitat, definida en el PORN. Es tracta d'aquells espais perifèrics del parc natural on es donen usos agrícoles, terrenys de vocació exclusiva de caràcter urbà i determinats enclavaments d'interés natural pels valors ambientals que contenen, encara que s'hagen produït processos constructius. S'inclouen en esta zona els connectors ambientals, espais de molta importància per a la interacció del parc natural, però on s'han d'implantar usos recreatius blans, que servisquen per a la descongestió del territori del parc i com dinamitzador econòmic d'estoses àrees.
2. També s'inclouran en esta àrea tot el sistema de barrancs, situats en les àrees urbanes i urbanitzables. Per al conjunt de la xarxa de llits naturals del vessant nord, la delimitació de les quals està actualment en estudi per part de l'organisme de conca i de l'Ajuntament de Dénia, s'elaborarà un pla especial, en el termini màxim de dos anys, on es definiran els usos que hauran de ser compatibles amb el PORN i la normativa d'este PRUG, ja que s'hauran de classificar com a connectors ambientals. Este Pla especial serà redactat per l'Ajuntament de Dénia amb l'assessorament de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Les seues disposicions s'integraran en la futura revisió del Pla general d'ordenació urbana de Dénia.
Article 75. Localització geogràfica
La unitat de zonificació coincideix amb la denominada àrea d'esmorteïment d'impactes del PORN, excepció feta de les àrees de revisió de titularitat, les quals en el moment de la seua revisió se sumaran a les directrius previstes en esta secció o s'integraran a les zones d'Ús especial delimitades dins del Parc Natural del Montgó.
Article 76. Usos permesos en l'àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes
En general, són permissibles els usos següents:
1. Tots aquells que no deterioren les característiques naturals d'estoses àrees i comporten una posada en valor de les activitats tradicionals, usos i pràctiques sostenibles i tradicionals.
2. Activitats d'ús públic promogudes per la Direcció del parc natural, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i les propostes dels ajuntaments de l'àmbit d'este Pla rector, amb l'aprovació de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, que tinguen en consideració les normes reflectides en este PRUG i en el PORN del Parc Natural del Montgó.
3. Queden específicament permeses les activitats i usos següents:
a) Instal·lació d'infraestructures per a centres d'acollida de visitants, punts d'informació del parc natural, àrees recreatives o altres instal·lacions fixes o mòbils, que quan s'efectuen en sòl qualificat com no urbanitzable comú o especialment protegit hauran de tenir l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
b) Les instal·lacions que s'han d'efectuar en l'àmbit del Pla especial de Caragussos, on se situarà una zona de recollida de residus inerts al costat de l'actual planta de transferència de Dénia.
4. Tots aquells regulats en els articles 104.1, 104.2 i 106.2 del PORN del Montgó, aprovat mitjançant el Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Consell, i els autoritzats per a la resta de zones ordenades per este Pla Rector d'Ús i Gestió.
Article 77. Limitacions d'ús en la zona perifèrica d'esmorteïment d'impactes
1. Tots els que vénen reflectits en els articles 104.1.b), 104.2.b), 106.3, 107.2, i 109.5 del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals del Montgó hauran de tenir la corresponent autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Només serà necessari l'informe al qual es fa referència en l'article 109.5.f) del PORN del Montgó, quan les actuacions de moviment de terres o remodelació topogràfica afecten o siguen limítrofs amb qualsevol element que forme part de la xarxa natural de drenatge.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Les àrees de revisió de titularitat es troben en estos moments immerses en un procés d'aclariment de la seua titularitat. En el moment en què es resolguen els expedients corresponents s'integraran, siga al parc natural, a la zona d'ús especial o a l'àrea perifèrica d'esmorteïment d'impactes, o a les àrees urbanes i urbanitzables, depenent de la titularitat, privada o pública, respectivament.
Segona
En el moment en què s'aprove, definitivament, el Pla Especial dels Connectors Ambientals del Parc Natural del Montgó, s'incorporarà a este document com a annex.
Tercera
D'acord amb el criteri general establit en este document, el Pla d'ordenació de l'ús públic, tal com indica l'article 35, limitarà l'exercici de l'activitat cinegètica al parc natural, des de la perspectiva d'evitar la interferència amb altres usos, d'eliminar el risc per a veïns, usuaris i visitants, i de garantir un adequat estat de conservació d'estos. Esta limitació i les condicions sota les quals finalment es faça efectiva a l'entrada en vigor del Pla d'Ordenació de l'Ús Públic, haurà de tenir específicament en compte la coordinació amb el trasllat dels camps de tir existents al parc natural, i haurà de preveure l'adequada participació en el procés de tots els sectors socials implicats.
ANNEX II
ZONIFICACIÓ GRÀFICA.
La zonificació del PRUG del Montgó queda reflectida
en els onze mapes següents: