DECRET 195/2010, de 26 de novembre, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Pereroles, al terme municipal de Morella. [2010/12976]
(DOGV núm. 6409 de 01.12.2010) Ref. Base de dades 012960/2010
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 02.12.2010 -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Morella
DECRET 195/2010, de 26 de novembre, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Pereroles, al terme municipal de Morella. [2010/12976]
PREÀMBUL
L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal de Pereroles pertany al Sistema Ibèric Nord-occidental (branca aragonesa), concretament a la zona tabular del Maestrat, que es distingeix per una estructura amb àmplies ondulacions per plegaments de gran radi que originen, com a relleu característic, la presència de moles disposades horitzontalment. Més concretament, el paratge se situa sobre les vessants de la serra de Sant Marc, entre els 970 i 1250 metres d'altitud, i les cotes superiors es localitzen a 1200 metres en l'extrem sud i l'extrem nord-est del paratge.
L'espai proposat per a la protecció mitjançant la figura de Paratge Natural Municipal, de 360,67 hectàrees d'extensió, alberga una sèrie de valors ecològics, paisatgístics, hidrològics i d'esplai que en justifiquen la declaració com a espai protegit.
En l'actualitat la forest Pereroles està inclosa en la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Tinença de Benifassà -el Turmell i en el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) denominat Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana, coincidents en l'espai. Per tant, segons estableix la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, aquest espai forma part de la Xarxa Natura 2000.
Pel que fa a la vegetació, la formació dominant al paratge és la pineda madura de pinassa (Pinus nigra), acompanyada d'un estrat arbustiu bastant obert amb espècies destacables com el grèvol (Ilex aquifolium), el corner (Amelanchier ovalis) i la moixera (Sorbus aria), i una cobertura herbàcia pròxima al 100% en mesos favorables. Per davall del dosser que crea la pineda, hi ha gran quantitat de roures valencians (Quercus faginea) que prosperen des que la forest no es destina a l'aprofitament intensiu de fusta. Altres formacions d'interés, però menys comunes en aquest espai, són les que es creen al fons dels barrancs, on hi ha una major diversitat d'espècies esciòfiles, i les dominades per la carrasca (Quercus ilex), que apareix de forma adevesada a la part sud-est del paratge o formant xicotets bosquets a zones més desfavorables on els pendents són elevats i hi ha falta de sòl.
L'estructura de les formacions vegetals, al seu torn, influeix en la distribució de la fauna, sent aquesta relativament abundant a les pinedes de Pinus nigra. Quant a les espècies de vertebrats, el paratge presenta espècies de mamífers poc comuns com el gat salvatge (Felis sylvestris), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles) o la mostela (Mustela nivalis). Quant a les aus, destaca la presència de nombroses rapaces, com l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus), l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver (Accipiter nisus) o l'àguila serpera (Circaetus gallicus). Són també freqüents les aus lligades a boscos de coníferes com ara el pica-soques blau (Sitta europaea), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el picot garser gros (Dendrocopos major), el capellanet (Parus cristatus) i la mallerenga petita (Parus ater).
A més dels valors naturals esmentats, el paratge de Pereroles constitueix un espai natural molt utilitzat com a lloc d'esplai i d'ús públic, en gran part per les nombroses infraestructures de què disposa. D'una banda, conté una xarxa de sendes que el connecta amb les pròximes poblacions d'Herbés, Herbeset, la Pobleta i Xiva i, a banda, per a l'estada i pernoctació al paratge, disposa d'un refugi, la Casa Forestal, i un parell de cabanyes, a més de zones d'acampada amb capacitat per a 100 persones.
Per tot el que s'ha exposat, i a iniciativa de l'Ajuntament de Morella, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10a de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que es regula posteriorment mitjançant el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, vist els valors naturals i de la importància d'aquest, de l'interés de l'Ajuntament de Morella, i havent complit en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 26 de novembre de 2010,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat Pereroles, al terme municipal de Morella, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposen l'esmentada Llei 11/1994 i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal de Pereroles, amb una superfície de 360,67 hectàrees, es localitza al terme municipal de Morella, a la província de Castelló, i la delimitació descriptiva i gràfica figuren en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Morella.
2. La direcció general competent en la matèria d'espais naturals protegits ha de designar un tècnic dels serveis territorials a Castelló de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, perquè preste assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, excloent la utilització urbanística dels terrenys, d'acord amb les regulacions específiques i allò que estableix aquest decret i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Pereroles, el document normatiu se adjunta del qual en l'annex III del present decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals d'aquest, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades als voltants de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla Especial de Protecció
1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Pereroles, al terme municipal de Morella.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Pereroles esmentat.
Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Pereroles, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació està compost per:
a) Dos representants escollits per l'Ajuntament de Morella, mitjançant un acord del Ple, un dels quals ha d'actuar com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
c) Un representant dels serveis territorials a Castelló de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica, amb caràcter rotatori bianual, escollit per aquests per règim de majoria. En el cas que no n'hi haja o que renuncien a participar en aquest òrgan, se sumarà aquest lloc a la representació del grup e).
e) Dos representants dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals mitjançant l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollit per les entitats, associacions o col·lectius per règim de majoria.
f) Un representant dels serveis territorials a Castelló de la conselleria competent en matèria forestal.
L'ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Pereroles s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració del paratge. L'Ajuntament de Morella ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.
4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació ha se ser nomenat per l'Ajuntament de Morella, mitjançant un acord del Ple, entre els membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal va per compte de l'Ajuntament de Morella.
2. L'Ajuntament de Morella ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal se sancionarà de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller competent en la matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, mitjançant un decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Morella, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la iniciativa per a la declaració de Pereroles com a paratge natural municipal, i en aquest cas caldrà seguir el mateix procediment de tramitació, amb la corresponent participació de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
València, 26 de novembre de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
ANNEX I
DELIMITACIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE PEREROLES
1. L'àmbit territorial del paratge es correspon amb la forest d'utilitat pública de Pereroles (CS-31), el límit de la qual queda perfectament definit per l'amollonament.
2. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal de Pereroles queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual, amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
3. La superfície total del Paratge Natural Municipal de Pereroles és de 360,67 hectàrees.
PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE PEREROLES, AL TERME MUNICIPAL DE MORELLA
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal de Pereroles, quant a la conservació i la millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que ha de regular el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. El paratge se situa al nord del terme municipal de Morella, municipi pertanyent a la comarca dels Ports, situada al sector nord-oest de la província de Castelló. El seu contorn és coincident amb la forest d'utilitat pública de Pereroles (CS-31), perfectament delimitada per la fitació.
2. El paratge limita:
a) Al nord: la delimitació del paratge coincideix aproximadament amb el límit del terme municipal d'Herbés.
b) A l'est: el límit discorre per una pista forestal de direcció N-S a la qual es pot accedir des de les edificacions de Torre Miró.
c) Al sud: terrenys muntanyosos del mas d'Allepús i el mas de Molins, de propietat particular.
d) A l'oest: el límit coincideix amb la rambla de Pereroles.
3. El paratge té una superfície de 360,67 hectàrees.
Article 4. Efecte
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest pla s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible.
En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més detallada o protectora, s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació, i per tant estan sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
4. Quan s'elaboren i aproven les normes de gestió del Lloc d'Importància Comunitària de la Tinença del Benifassà, el Turmell i Vallibona o la Zona d'Especial Protecció per a les Aus de la Tinença de Benifassà - el Turmell, aquesta normativa ha de ser objecte d'adaptació, si és el cas, en aquells àmbits que aquestes establisquen.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa.
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa.
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció de les característiques que els són pròpies, els valors que presenten i els usos principals que tenen assignats.
3. Plànols.
El pla especial inclou els plànols següents:
a) Plànols d'informació.
b) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE cal atendre al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document que conté els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans coincidisca també amb la memòria, de tal manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Morella i de l'òrgan competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes, plans, obres i actuacions que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació de l'impacte ambiental vigent en aquell moment.
2. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que calga per a la gestió del lloc, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individual o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que tindrà.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les normes generals, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix l'autorització especial de l'Ajuntament de Morella, i aquells que requereixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ D'USOS I
ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS
DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ PRIMERA
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Àmbit general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el despleguen.
2. En l'aplicació d'aquest PE cal tenir en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic, i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, l'Estat ha d'exercir les funcions que li són assignades per la legislació sectorial vigent.
4. No pot ocupar-se el domini públic hidràulic ni la zona de servitud d'aquest amb instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca.
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Cal mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en l'àmbit de les seues competències.
3. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, cal conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permeten labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la toxicitat o per la composició química i bacteriològica que presenten, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament de l'aigua procedent de les edificacions o de les zones d'ús públic només pot ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 14. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose d'autorització administrativa prèvia.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que en siga la natura, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o la degradació de l'entorn, excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
3. Per a la concessió d'una llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol natura, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què haguen de ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 15. Captacions d'aigua
Queda prohibida l'obertura de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte aquelles que efectue la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en l'àmbit de les seues competències.
Article 16. Fonts i surgències
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que puguen realitzar-se en l'entorn, han de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
SECCIÓ SEGONA
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 17. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. De forma general, es prohibeix l'extracció de recursos minerals a tot l'àmbit del paratge.
2. Els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en aquesta normativa estan subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística.
3. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no comporten la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ambiental.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existents, requereixen la redacció d'una memòria o projecte, que ha de ser aprovat per l'ajuntament amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar adreçats a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. S'hi prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i els treballs que posen en perill la seua estabilitat o en comporten l'eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de cuidar l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. S'hi prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ TERCERA
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 20. Formacions vegetals i hàbitats
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
2. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial del paratge els hàbitats que a continuació s'allisten, identificats pels codis establits en l'annex I de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:
9530(*): Pinedes (sud-)mediterrànies de pins negres endèmics.
9340: Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia.
9240: Rouredes ibèriques de Quercus faginea.
5110: Formacions estables xerotermòfiles de Buxus sempervirens en pendents rocosos (Berberidion p.p.).
6210: Prats secs seminaturals i fàcies de matoll sobre substrats calcaris (Festuco-Brometalia). Paratges amb notables orquídies.
5330: Matolls termomediterranis i preestèpics.
El símbol * fa referència als tipus d'hàbitats prioritaris.
Article 21. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 18 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.
2. Segons el que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es va crear i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, per a tàxons protegits, catalogats i no catalogats i vigilats, es prohibeix collir-los, tallar-los, mutilar-los, arrancar-los o destruir-los a la natura. També es prohibeix posseir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb fins de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, com també els propàguls o restes d'aquests, excepte els casos que reglamentàriament es determinen. Aquestes prohibicions s'han d'aplicar a totes les fases del cicle biològic d'aquests tàxons.
3. Les prohibicions genèriques per a aquests tàxons del punt 2 només poden alçar-se segons el que disposa l'article 14 d'aquest decret.
4. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, o a la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal. En particular, es permet, amb l'autorització prèvia de l'administració forestal, l'extracció de les barres (pins més alts i rectes) per a formar l'estructura de la coneguda barraca de Sant Antoni, activitat considerada tradicional. Per a la resta de casos, la tala d'arbres requereix l'autorització de l'administració forestal, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals. Per la seua banda, la tala d'altres espècies, com ara carrasques, roures valencians, aurons, teixos, servers i grèvols, només pot autoritzar-se per raons fitosanitàries o de millora de les formacions arbrades, sense perjudici del que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es va crear i regular el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació.
5. Sense perjudici del que disposa el punt 2 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, en queda prohibida l'arrancada; s'han de recol·lectar mitjançant tallada, i no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
La recollida de fongs als terrenys forestals queda regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana. Complementàriament, en aquests terrenys és aplicable l'Ordre de 19 de novembre de 2008, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en l'àmbit del Lloc d'Interés Comunitari de la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana.
6. Sense perjudici de la necessitat d'obtenció de la corresponent autorització de l'administració forestal amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals, i del que recull el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, es pot realitzar l'extracció de fusta o llenya si respon a algun dels criteris següents:
a) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
b) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
c) Com a resultat de tractaments de millora de les formacions arbrades.
d) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
e) Amb motiu de la realització estudis científics.
7. D'acord amb el que disposa l'article 72 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, es permet la recol·lecció de llenyes de coníferes després de la comunicació prèvia del propietari.
Article 22. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal han de tenir per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana i al reglament executiu d'aquesta aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queden prohibides la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida, en l'àmbit del paratge, la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal; cal presentar d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretén dur a terme, al qual han d'ajustar-se els treballs que s'hi facen.
SECCIÓ QUARTA
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics han de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que siga necessari per a la aquesta, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individual o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que puga tenir.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, en l'àmbit del paratge no es permeten les activitats que poden provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels hàbitats d'aquests. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna, com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.
En particular, s'hi prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les restes d'aquests que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre els hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 24. Repoblació o solta d'animals
1. S'hi prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, han de ser autoritzats o promoguts per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 25. Tanques i tancaments
L'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del pla especial ha de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requereix l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ CINQUENA
XARXA NATURA 2000
Article 26. Xarxa Natura 2000
1. La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica coherent composta pels Llocs d'Importància Comunitària (LIC), fins que es transformen en Zones Especials de Conservació. La gestió d'aquestes Zones Especials de Conservació (ZEC) i les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) ha de tenir en compte les existències econòmiques, socials i culturals, com també les particularitats regionals i locals.
2. L'àmbit del PE forma part de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) La Tinença de Benifassà -el Turmell i del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) denominat Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana.
Article 27. Aplicació d'aquesta normativa en tant que és un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000
1. Mentre no s'elabore i aprove la norma de gestió del LIC-ZEPA de la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana, i basant-se en el que estableixen els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, aquest paratge natural municipal queda subjecte al règim general de conservació especificat en aquesta normativa. Aquest règim preveu els mecanismes adequats per a garantir la conservació dels hàbitats i les espècies inclosos en el seu àmbit, tal com estableix la Directiva 92/43/CEE, incloent-hi l'avaluació de l'efecte dels plans i projectes que l'afecten.
2. La norma de gestió del LIC-ZEPA esmentat ha d'establir, si és el cas, aquells àmbits d'aquesta normativa que hagen de ser objecte d'adaptació.
SECCIÓ SISENA
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 28. Impacte paisatgístic
1. Els valors paisatgístics del paratge es consideren un criteri determinant per a la ubicació dels distints usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge.
2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions al medi rural han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la integració en el paisatge.
3. L'ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar els projectes referents al paratge, o emetre'n informe, l'efecte que el fet de realitzar-los pot tenir sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Les actuacions de qualsevol tipus que siguen autoritzades s'han de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
5. Cal protegir el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'han d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantisquen la prominència en l'entorn.
Article 29. Publicitat estàtica
1. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. Al paratge s'hi poden admetre únicament els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
Article 30. Integració paisatgística
1. L'equipament públic (bancs, taules, papereres, palissades, passamans, etc.), les edificacions, infraestructures verticals de transport d'energia elèctrica o altres elements introduïts per l'home al medi natural han d'emprar materials o acabats les característiques de color, lluentor i textura dels quals presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i que no resulten especialment cridaners, visibles o inusuals.
2. En general, s'ha de procurar l'ús de materials naturals com ara la fusta i la pedra. No obstant això, si es requereix cap altre tipus de materials, s'ha de procurar la integració cromàtica d'aquests amb l'entorn; evitar l'ús d'acabats amb tonalitats saturades o molt lluminoses, i evitar materials els acabats dels quals causen lluentors o reflectàncies pròpies dels acabats metàl·lics. En general, convé optar per l'enfosquiment de les superfícies i els acabats mats.
3. Els tancaments han de ser senzills i visualment permeables, especialment als punts des dels quals és possible contemplar vistes panoràmiques.
SECCIÓ SETENA
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 31. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra natura cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, com béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos a zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta natura o indicis de l'existència d'aquestes restes, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, el règim del qual s'ha d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, ha de prorrogar la suspensió de les obres i determinar les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Hi seran d'aplicació les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
SECCIÓ VUITENA
PROTECCIÓ DE COVES I ELEMENTS
D'INTERÉS GEOLÒGIC
Article 32. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge.
2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial que siga d'aplicació a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i es va aprovar el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana. En especial, cal respectar els perímetres de protecció mencionats en l'article 9 del decret.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'ACTIVITATS I
INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ PRIMERA
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 33. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ SEGONA
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 34. Concepte
A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no impliquen, ni tinguen com a conseqüència, la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 35. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible, en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que s'hi registren en el moment de l'aprovació d'aquest, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i hagen obtingut totes les autoritzacions sectorials corresponents i l'avaluació ambiental, si és el cas.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals s'haja abandonat per un termini superior a deu anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. S'hi prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 36. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agràries
S'hi prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 37. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establits pels organismes competents. En tot cas, s'hi prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RAMADERES
Article 38. Concepte i règim general d'ordenació
1. Amb caràcter general, es considera autoritzat el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació de les àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 39. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
2. En la prohibició anterior no es consideren incloses les tanques, o pastors elèctrics, emprades per a fitar les zones de pastos, regulades específicament en l'article 25.
Article 40. Apicultura
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables a tot l'àmbit del paratge, sempre que complisquen les disposicions del Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot disposar traslladar-los a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé retirar-los definitivament del paratge.
SECCIÓ QUARTA
ACTIVITAT FORESTAL
Article 41. Gestió del terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En l'àmbit del PE el règim de gestió dels terrenys forestals és el referit, amb caràcter general, per la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests. Del que estableix el capítol II, Competències de les Administracions Públiques, es dedueix que atés que la forest Pereroles és una forest d'utilitat pública, la competència de la gestió forestal recau sobre l'administració autonòmica, encara que es tracte d'una forest propietat de l'ajuntament.
3. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'ajuntament, per a la realització de tasques de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 42. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 43. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals les fustes, productes de selecció, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen de l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
3. La recollida de fongs als terrenys forestals està regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana, com també per l'Ordre d'11 de setembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de la trufa al territori de la Comunitat Valenciana. Aquesta administració, així mateix, ha de vetlar perquè l'exercici d'aquesta activitat per persones alienes als titulars dels terrenys forestals afectats es realitze sense perjudici per als sòls, la vegetació, els béns construïts existents als terrenys o per a altres aprofitaments autoritzats a la zona.
4. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
5. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics pot limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.
6. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha de realitzar exclusivament mitjançant les vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 44. Silvicultura
1. En l'àmbit del paratge han d'aplicar-se tècniques silvícoles tan poc agressives com siga possible per a millorar la biodiversitat i la multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, i evitar, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. En la planificació de les intervencions s'ha de tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
Article 45. Productes fitosanitaris forestals
1. En relació amb la utilització de productes fitosanitaris, cal ajustar-se al que disposat la normativa vigent en la matèria. Es requereix l'autorització de la conselleria competent en medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'aquests productes.
2. En tot cas, es prohibeix la utilització de productes d'ampli espectre i alta persistència, i d'aquells de toxicitat manifesta contra els valors ecològics de la zona.
Article 46. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, cal establir les mesures necessàries per a la prevenció i extinció d'incendis en l'àmbit del PE.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Es prohibeix l'ús del foc, amb qualsevol finalitat, a tot l'àmbit del paratge, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
5. Tant en el Pla Local de Prevenció d'Incendis Forestals, preceptiu segons l'article 138 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, com en el Pla d'Actuació Municipal Davant del Risc d'Incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a la qual fa referència l'article 140 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.
SECCIÓ CINQUENA
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 47. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i als articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 48. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació. En concret, el vedat de caça de què forma part l'àmbit del pla especial s'ha de regular i gestionar d'acord amb el corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic. Aquest pla, atenent als criteris establits per la legislació vigent sobre caça, ha de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics a partir de taxes d'aprofitaments adequades a les existències censals de les poblacions cinegètiques.
2. Cal fomentar l'establiment de les zones de reserva cinegètica del vedat del qual formen part els terrenys inclosos al paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar, en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ SISENA
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 49. Activitat industrial
Pel fet de considerar-la incompatible amb l'objecte de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del PE, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ SETENA
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
SUBSECCIÓ PRIMERA
PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL
MUNICIPAL
Article 50. Pla d'Ús Públic del Paratge Natural Municipal
1. Cal fomentar l'elaboració del Pla d'Ús Públic del Paratge, el qual ha de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge, efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial en relació amb les activitats recreatives i esportives que poden dur-se a terme en l'àmbit del PE.
3. L'elaboració del Pla d'Ús Públic comporta la realització dels estudis corresponents en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. Aquest Pla d'Ús Públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, acampada, etc. en l'àmbit del paratge. Amb aquest fi, ha d'establir els llocs i els períodes en què es poden efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar, en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. En el pla s'han de determinar, per a la posterior senyalització, les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles, i les sendes.
6. El Pla d'Ús Públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de gaudi concentrat i les activitats esportives.
7. El Pla d'Ús Públic del Paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
8. El Pla d'Ús Públic del Paratge l'ha d'aprovar l'Ajuntament amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació s'han de demanar els informes que calguen a fi de garantir la seguretat i la integritat de les persones davant de riscos com ara avingudes i incendis, i s'han d'adoptar les mesures que els òrgans competents establisquen.
SUBSECCIÓ SEGONA
ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS
HOSTALERES I RECREATIVES VINCULADES
A CONSTRUCCIONS
Article 51. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 52. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del pla especial.
2. Es prohibeix la construcció d'edificacions esportives en l'àmbit del pla especial.
3. Als terrenys forestals es prohibeix la instal·lació de nous paellers o qualsevol altre tipus d'estructura condicionada per a encendre foc.
4. L'estada a les cabanyes i refugis forestals està regulada genèricament en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana. Basant-se en aquest decret, la conselleria competent en matèria de medi ambient té la facultat de gestionar aquestes instal·lacions. Actualment, mitjançant un conveni subscrit per la Generalitat i l'Ajuntament de Morella, la gestió s'ha cedit al consistori pel període comprés entre els anys 2005 i 2010, sent aquest període prorrogable. Així, mentre romanga vigent el conveni esmentat, l'Ajuntament de Morella s'encarregarà de la gestió i la concessió d'autoritzacions d'ocupació d'acord amb la normativa existent.
5. Les instal·lacions de la zona d'ús públic han de disposar dels sistemes necessaris per al tractament d'aigües residuals i la recollida selectiva de residus.
SUBSECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES
A CONSTRUCCIONS
Article 53. Normes bàsiques de comportament dels usuaris
1. Està prohibit fer foc o barbacoes fora del refugi.
2. Cal tancar correctament les portes de les tanques per al bestiar després d'usar-les.
3. No s'han de deixar residus abandonats per la forest; cal utilitzar els contenidors de recollida selectiva de residus que hi ha al costat del refugi. No es poden realitzar abocaments d'olis al sòl; amb aquest fi cal emprar el contenidor específic o, si no n'hi ha, emmagatzemar-los en algun recipient per a traslladar-los a un lloc adequat.
Article 54. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, a aquest respecte cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
2. En particular, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'ajuntament.
b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i aquells destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
3. L'ajuntament pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per raó de la fragilitat d'aquestes, per a evitar molèsties a la fauna o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 55. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge.
Article 56. Activitats esportives organitzades
1. Amb caràcter general, aquestes activitats s'hi poden exercir sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents a la zona.
3. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi a l'àmbit del paratge requereix l'autorització prèvia de l'ajuntament.
4. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
SECCIÓ VUITENA
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 57. Urbanisme
1. Aquest pla especial, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable protegit paratge natural municipal.
2. Per a la correcta aplicació d'aquesta normativa, el Pla General d'Ordenació Urbana de Morella ha de remetre a aquesta normativa per a qualsevol projecte o actuació que estiga dins de l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 58. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, s'hi prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta.
2. Amb caràcter general, es permet a tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa en el disseny i la composició s'ha de respectar l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, pot exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.
SECCIÓ NOVENA
INFRAESTRUCTURES
Article 59. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus com línies elèctriques, de telecomunicacions o infraestructures viàries. Si cal, s'ha d'optar per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menor impacte sobre l'espai, i és necessària l'obtenció de l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.
Així mateix es consideren permeses les obres d'infraestructura que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles obres d'interés general de l'Estat.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o el rebliment d'aquestes, la degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres cal restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
Article 60. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte, cal ajustar-se al que estableix el pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica l'àmbit del PE com a zona no apta.
SECCIÓ DEU
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 61. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se signaran amb els organismes oportuns i les entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'ajuntament ha de facilitar el coneixement i ha de promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 62. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
1. Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja d'efectuar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'efectuar.
2. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
3. La persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'informar-ne l'ajuntament a l'inici dels estudis o treballs, i una vegada conclosos ha de presentar a l'ajuntament un informe sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats es publiquen, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
4. Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
5. Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, no obstant això han de comunicar a l'ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 63. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'ha distingit l'àmbit amb les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
a) Àrea Forestal.
b) Àrea d'Ús Públic.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 64. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars són aplicables les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevalen les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA FORESTAL
Article 65. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural els ecosistemes del qual proporcionen recer a un ampli espectre d'espècies d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
a) Preservar la qualitat ambiental.
b) Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.
c) Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
d) Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius comporta, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i s'hi permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 66. Localització
Comprén la major part de l'àmbit del paratge, amb 356,47 hectàrees de superfície. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en el corresponent pla d'ordenació d'aquest PE.
Article 67. Usos permesos
1. S'hi consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i, en especial, mesures per a afavorir la regeneració natural.
b) Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent-hi actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, o miradors.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística, requeriran l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article referent a la tala i recol·lecció d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, que s'ha de recol·lectar mitjançant tallada.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals i, si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística s'ha de tenir l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de Prevenció d'Incendis tal com preveu l'article 55 de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.
i) L'activitat cinegètica tal com es preveu en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
Article 68. Usos prohibits
1. S'hi consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte el que preveu l'article 58 d'aquesta normativa.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que comporten deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera. Inclouen hivernacles, i infraestructures de servei a aquestes, com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
f) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i el control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses, les previstes en les normatives sectorials, com també aquelles destinades a l'interés general.
g) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
h) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
i) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit de l'Àrea Forestal, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
CAPÍTOL III
ÀREA D'ÚS PÚBLIC
Article 69. Caracterització
1. Comprén el refugi de Pereroles, la casa forestal, un parell de cabanyes, zones recreatives a l'aire lliure, preparades amb bancs i taules, dues estructures ensostrades emprades com a menjadors, tres zones d'acampada autoritzada i l'entorn d'aquestes instal·lacions. Coincideix amb l'àrea delimitada en el Conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament de Morella per a la cessió de la gestió d'aquestes instal·lacions, que té una superfície de 4,20 hectàrees.
2. Es tracta una zona que, per l'ús actual, la particular ubicació i per les característiques, que presenta compleix alguna de les funcions següents:
a) Una funció social com a lloc d'esplai. Es tracta d'una zona que s'ha habilitat i presenta unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives.
b) Una funció didacticonaturalística. Per les seues característiques ecologicoambientals i d'ús públic basat en els recursos naturals, que fomenten el respecte cap al medi en què es basen.
3. Aquesta àrea s'ha preparat per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització, i està vinculada a l'espai de valor paisatgístic que l'envolta i que es pretén protegir.
Article 70. Localització
Aquest espai se situa al límit oest del paratge, al nord del barranc d'Allepús. El seu àmbit està delimitat en el plànol d'ordenació O-1.
Article 71. Usos permesos
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials aplicables.
2. Amb caràcter general, les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic de l'àrea, les edificacions existents, les dotacions, infraestructures i serveis per al control i manteniment del medi.
3. Àrees de pícnic.
4. En relació amb les edificacions, es permeten les obres d'ampliació de les construccions existents, excepte a la casa forestal, sempre que es realitzen amb fins educatius i científics, amb l'autorització prèvia de l'Ajuntament i de la conselleria competent en matèria d'espais protegits.
5. Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
6. Instal·lacions vinculades a l'administració i la gestió dels recursos ambientals del paratge.
7. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
8. Elements de mobiliari com ara bancs, taules i papereres de caràcter rústic, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
9. Actuacions per a la millora de l'abastiment i sanejament de l'aigua a les instal·lacions d'ús públic.
10. Accions previstes en el Conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament de Morella per a la cessió de la gestió del refugi forestal de Pereroles i les instal·lacions annexes, entre les quals es troba la gestió de les zones d'acampada que, encara que solen funcionar de forma conjunta amb el refugi, també poden ser emprades independentment amb les preceptives autoritzacions de l'Ajuntament de Morella.
Article 72. Usos prohibits
1. En general, quants comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La construcció d'edificacions de nova planta.
e) La utilització del foc amb qualsevol finalitat, com també tirar fòsfors i puntes de cigarret. S'exceptua d'aquesta prohibició l'ús del foc dins de les edificacions que estiguen completament tancades i preparades amb cuina o ximenera. Així doncs, a les estructures ensostrades però obertes existents al costat del barranc d'Allepús també s'hi prohibeix l'ús del foc.
f) L'activitat cinegètica.
Article 73. Regulació per a elements de patrimoni inventariats
1. La casa forestal, inclosa en l'inventari de béns de patrimoni del Pla General d'Ordenació Urbana de Morella, manté el seu grau de protecció general.
2. Tal com estableix la normativa del Pla General d'Ordenació Urbana de Morella, per a aquest tipus d'elements, cal conservar la seua estructura tipològica, com també la seua configuració morfològica bàsica. Quant als nivells de protecció que recauen sobre aquesta, es poden autoritzar obres de conservació, restauració i rehabilitació, com també obres de reestructuració sobre parts o elements de l'edificació, quan siguen imprescindibles per a aconseguir les condicions higienicosanitàries o d'adequació dels usos permesos, tot això sense alterar la configuració exterior. Per a dur a terme aquestes actuacions s'ha de tenir autorització prèvia i llicència municipal, i informe favorable de la Conselleria de Cultura i Esport.
3. No es permeten obres d'ampliació de la casa forestal.
Article 74. Gaudi concentrat
1. El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua a un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com taules, bancs i papereres.
2. Aquest s'ha de produir exclusivament a les zones habilitades a aquest efecte, sempre que no produïsca cap minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 75. Acampada autoritzada
1. Tal com estableix el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en les forests de la Comunitat Valenciana, s'entén per zona d'acampada autoritzada aquells espais de terreny forestal públic, degudament delimitats i preparats, que tinguen les autoritzacions oficials pertinents, destinats per a la ocupació temporal amb tendes de campanya, que puguen ser utilitzats pel públic en general.
2. Per mitjà del conveni entre la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'Ajuntament de Morella, durant la vigència d'aquest, el consistori és l'organisme encarregat de la gestió i la concessió de les autoritzacions per a l'ocupació de les zones d'acampada autoritzades d'acord amb la normativa existent.
3. L'ajuntament pot establir una quota màxima d'usuaris a les zones d'acampada, restriccions temporals o un altre tipus de limitacions a fi de conservar els valors del paratge.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 76. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal de Pereroles correspon a l'Ajuntament de Morella, sense perjudici de la legislació sectorial vigent.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i locals i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 77. Normes per a la gestió de l'ús públic
1. L'ajuntament ha de difondre entre els usuaris del paratge unes normes de comportament bàsiques que asseguren el manteniment de l'espai en l'estat actual. Amb aquest fi, d'una banda aquestes normes de comportament s'han d'incloure en el full informatiu que es proporciona als usuaris de les instal·lacions del paratge. D'una altra banda, el material que es publique per a la promoció del paratge, com ara fullets informatius, anuncis en pàgines web, etc., ha d'incloure les normes bàsiques de comportament en aquest espai protegit.
2. Per a grups organitzats d'usuaris que romanguen a les instal·lacions del paratge més de tres dies, l'Ajuntament de Morella els ha de requerir el programa d'activitats previst, que ha de ser supervisat per a comprovar que està d'acord amb la normativa del paratge. Aquest tràmit ha de ser previ a l'atorgament de l'autorització.
Article 78. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Pereroles, segons s'estableix en l'article 6 de la part dispositiva del decret de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 79. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal va per compte de l'Ajuntament de Morella.
2. L'Ajuntament de Morella ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais protegits pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 80. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què es puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
