DECRET 183/2010, de 5 de novembre, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Penyes Albes, als termes municipals de Montitxelvo i Terrateig. [2010/12054]
(DOGV núm. 6393 de 09.11.2010) Ref. Base de dades 012024/2010
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 10.11.2010 Aquesta disposició afecta: Afecta: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Montitxelvo, Terrateig
DECRET 183/2010, de 5 de novembre, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Penyes Albes, als termes municipals de Montitxelvo i Terrateig. [2010/12054]
PREÀMBUL
L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Penyes Albes se situa al sector sud dels termes municipals de Montitxelvo i Terrateig, a la comarca de la Vall d'Albaida. L'àrea, de 347,42 hectàrees, alberga valors ecològics, paisatgístics i culturals que justifiquen la seua declaració com a espai protegit.
La proximitat amb els paisatges protegits del Serpis i del Benicadell, del qual és prolongació natural, i del lloc d'interés comunitari de la Serra de la Safor, serveix per a situar el paratge i conformar una aproximació als seus valors naturals i paisatgístics.
Geomorfològicament, la zona s'inscriu en el gran anticlinal prebètic format per les serres de Benicadell i Ador. Els materials corresponen als períodes triàsic, cretaci i juràssic.
Presenta una orografia abrupta, i alterna els relleus muntanyosos amb profunds barrancs, i constitueix un entorn paisatgístic de gran bellesa. Com a fites destacades del paratge sobreeixen els pics de Penyes Albes (656 m) i la penya Llarga (570 m), punts més elevats de l'espai; des d'on pot divisar-se en primer terme el turó del Tossal de la Creueta (409 metres), i com a fons, bona part de la meitat sud de la província de València, i conforma un escenari d'elevada qualitat paisatgística.
La reiteració d'incendis forestals en les últimes dècades ha condicionat fortament les característiques de la coberta vegetal; actualment predominen les espècies pirofítiques. Predominen les masses de pi blanc (Pinus halepensis), entre les quals s'intercalen bosquets de carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia) procedents de regeneració natural. L'estrat arbustiu respon a les característiques típiques del matoll termòfil mediterrani, on predomina el coscoll (Quercus coccifera), el càdec (Juniperus oxycedrus) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). En menor proporció, es poden trobar altres espècies com l'arçot (Rhamnus lycioides), l'aladern (Rhamnus alaternus) i el margalló (Chamaerops humilis). Un factor d'heterogeneïtat és el que introdueixen els camps de secà intercalats en la forest i que contribueixen a diversificar i enriquir el paisatge.
Als fons de barrancs i algunes zones d'ombria és possible trobar algun exemplar de freixe de flor (Fraxinus ornus), arbust endèmic de la Comunitat Valenciana. Apareixen també exemplars d'orquídies (Ophrys apifera), denominada popularment flor d'abella o abellera i nombroses lianes com l'arítjol (Smilax aspera), la rogeta (Rubia peregrina), el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), l'arç alb (Crataegus monogyna), el matapoll (Daphne gnidium), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'heura (Hedera helix).
Quant a la fauna, aquesta es troba ben representada. Pel que fa a rèptils, les zones obertes amb matoll baix conformen l'hàbitat ideal per a la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), el fardatxo (Lacerta lepida) o les serps blanca (Elaphe scalaris) i verda (Malpolon monspessulanus). Amfibis com el gripau comú (Bufo bufo) o el gripau corredor (Bufo calamida) busquen els rabejos temporals d'aigua, per a dur a terme la reproducció.
Les aus en l'àmbit d'estudi presenten una gran diversitat destacant la presència d'una espècie amenaçada, l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) inclosa en la categoria de vulnerable en el Catàleg Valencià de Fauna Amenaçada. Les zones amb masses arbrades de pi blanc alberguen espècies adaptades als ecosistemes forestals, com són el capellanet (Parus cristatus), el formiguer (Jynx clotadeta), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el tudó (Columba palumbus) i, de vegades, l'esparver (Accipiter nisus). Les zones amb matolls de bruc i coscoll representen l'hàbitat idoni per a la nidificació de nombroses espècies d'ocells com les busqueretes cuallarga (Sylvia undata), capnegra (Sylvia melanocephala) i de garriga (Sylvia cantillans), o el vistós bitxac comú (Saxicola torquata), posat sovint en les branques més prominents dels arbustos. Als barrancs més frescos i ombrívols, en la profunditat del matoll, és possible detectar la presència del rossinyol (Luscinia megarhynchos).
D'altra banda, en el grup dels mamífers, es constata la presència d'espècies incloses en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades com el teixó (Meles meles), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela nivalis) i el turó (Mustela putorius). Cal destacar la presència al paratge d'espècies de gran valor pel seu interés cinegètic com els abundants conills (Oryctolagus cuniculus) i porcs senglars (Sus scrofa).
Pel que fa al patrimoni historicocultural, en l'àmbit del paratge es troba un bon nombre de jaciments i restes amb valor arqueològic i etnològic. Entre els jaciments arqueològics se citen la cova del Racó Tancat i la cova Fosca. D'altra banda, com a elements representatius del patrimoni etnològic es ressenyen la font de la Nevera, la font de Llaunaix, la font i l'abeurador i la bassa del Pla de les Fonts, el Forn del Barranc Tancat i la Nevera. En l'Inventari de Béns Patrimonials Immobles de l'Ajuntament de Montitxelvo apareixen tres elements presents en l'àmbit del paratge: l'Alcavó de Baix, l'Arcada del Codadet i la nevera de Penyes Albes.
Finalment, cal mencionar que el paratge de Penyes Albes presenta un gran potencial per a l'exercici d'activitats com el senderisme i l'educació ambiental, com també totes aquelles activitats relacionades amb l'ús públic a la natura.
Per tot això, i a iniciativa dels ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que es regula posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista als valors naturals i la importància d'aquest, de l'interés dels ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig, i havent complit en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994, i en el Decret 161/2004, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 5 de novembre de 2010,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat Penyes Albes, als termes municipals de Montitxelvo i Terrateig, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal de Penyes Albes, amb una superfície de 347,42 hectàrees, es localitza als termes municipals de Montitxelvo i Terrateig, a la província de València, i la delimitació descriptiva i gràfica figuren en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i gestió del paratge natural municipal correspon als ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig.
2. A fi de coordinar la gestió del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes entre els ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig es constituirà una Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge, la qual estarà formada pels regidors competents en matèria de medi ambient dels ajuntaments esmentats.
3. La direcció general competent en la matèria d'espais naturals protegits ha de designar un tècnic dels serveis territorials de València de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, excloent la utilització urbanística dels terrenys, d'acord amb les regulacions específiques i el que estableixen aquest decret i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes.
En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals del paratge natural municipal, i s'han d'avaluar amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades en les proximitats de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla especial de protecció
1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes als termes municipals de Montitxelvo i Terrateig.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes.
Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació està compost per:
a) Un representant de l'Ajuntament de Montitxelvo i un representant de l'Ajuntament de Terrateig, escollits mitjançant acord del ple. D'aquests, un ha d'actuar com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant dels serveis territorials de València de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, diferents dels ajuntaments i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb caràcter rotatori bianual, escollit per aquests mateixos per règim de majoria. En cas que no n'hi haja o que renuncien a participar en aquest òrgan, aquest lloc se sumarà a la representació del grup e).
e) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollit les entitats, associacions o col·lectius per règim de majoria.
f) Un representant dels serveis territorials de València de la conselleria competent en la matèria forestal.
Els ajuntaments poden proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració. Els ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig han de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.
4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació serà nomenat per la Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge d'entre els membres del Consell de Participació.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal va per compte dels ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig.
2. Els ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig han d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller competent en la matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, per decret del Consell, amb audiència prèvia dels ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig, que, en el seu moment, van ser els que van presentar la iniciativa per a la declaració de Penyes Albes com a paratge natural municipal, i en aquest cas caldrà seguir el mateix procediment de tramitació, amb la participació de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
València, 5 de novembre de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
ANNEX I
DELIMITACIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE PENYES ALBES
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes es correspon majoritàriament amb terrenys forestals de propietat municipal que formen part de les forests d'utilitat pública de la Serra V018, propietat de l'Ajuntament de Montitxelvo, i V021 propietat de l'Ajuntament de Terrateig. S'ha exclòs de la forest d'utilitat pública (V021) pertanyent a Terrateig, una zona localitzada al sector nord-est (xicoteta península) de les partides del Racó del Tossal i del Morquí. S'inclouen també les parcel·les cadastrals enclavades a les forests d'utilitat pública de propietat privada de què s'ha obtingut autorització i que es recullen a continuació:
a) Parcel·la: 34 del polígon 8 del terme municipal de Montitxelvo
b) Parcel·les: 576, 635, 636, 639, 640, 645, 646, 652, 653, 654, 655, 656, 665 i 668 del polígon 3 del terme municipal de Terrateig.
2. Els límits del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes són els següents:
a) Al nord: d'oest a est el límit comença a la parcel·la cadastral 38 del polígon 5 situada a la partida del Tossal Ferrer, pertanyent a Montitxelvo, que actua com a límit del paratge, i prossegueix per terreny forestal corresponent a parcel·les de propietat municipal que formen part de la forest pública, fins a arribar al límit de la parcel·la 577 del polígon 3 pertanyent a Terrateig i des d'ací continua pel camí del Rabossar.
b) A l'est: de nord a sud la delimitació del paratge comença des de la confluència del camí del Rabossar amb el límit del terme municipal de Terrateig i segueix per aquest límit fins a arribar al vèrtex trifini on conflueixen els termes municipals de Terrateig, Villalonga i l'Orxa.
c) Al sud: límit del terme municipal de Terrateig fins a vorejar el límit de parcel·les de cultiu de propietat privada que queden excloses de l'àmbit del paratge i a partir d'ací segueix pel límit del terme municipal de Montitxelvo.
d) A l'oest: límit de les parcel·les de propietat municipal de la partida de la Costera de la Botifarra que formen part de la forest d'utilitat pública de la Serra (V018) fins a arribar al límit de la parcel·la 38 del polígon 5 de Montitxelvo, situada a la partida del Tossal de Ferrer.
3. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal de Penyes Albes queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui vullga consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
4. La superfície total del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes és de 347,42 hectàrees.
PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE PENYES ALBES, ALS TERMES MUNICIPALS DE MONTITXELVO I TERRATEIG
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (en endavant, PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels PE previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes, quant a la conservació i la millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que ha de regular el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes es correspon majoritàriament amb terrenys forestals de propietat municipal que formen part de les forests d'utilitat pública de la Serra V018, propietat de l'Ajuntament de Montichelvo, i V021, propietat de l'Ajuntament de Terrateig. S'ha exclòs de la forest d'utilitat pública V021, pertanyent a Terrateig, una zona localitzada al sector nord-est (xicoteta península) de les partides del Racó del Tossal i del Morquí a causa de la complexitat de la delimitació.
2. Les parcel·les cadastrals de propietat privada de les quals s'ha obtingut autorització per a incloure-les en la delimitació del paratge són les següents:
a) Parcel·la: 34 del polígon 8 del terme municipal de Montitxelvo.
b) Parcel·les: 576, 635, 636, 639, 640, 645, 646, 652, 653, 654, 655, 656, 665 i 668 del polígon 3 del terme municipal de Terrateig.
3. Les parcel·les cadastrals de propietat privada enclavades en les forests d'utilitat pública V018 i V021 que han quedat excloses del Paratge Natural Municipal, en no haver-se obtingut el consentiment exprés dels seus titulars, són les arreplegues a continuació:
a) Parcel·la: 21 del polígon 5 del terme municipal de Montichelvo.
b) Disseminat amb referència cadastral 002D0200YJ30E0001XY de la parcel·la 38 del polígon 5 del terme municipal de Montichelvo.
c) Parcel·les: 634, 637, 638, 641, 642, 643, 644, 647, 648, 649, 651, 657, 660, 661, 666 subparcel·la c, 667,673, 674 i 675 del polígon 3 del terme municipal de Terrateig.
4. Els límits del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes són els següents:
a) Al nord: d'oest a est el límit comença a la parcel·la cadastral 38 del polígon 5 situada a la partida del Tossal Ferrer, pertanyent a Montitxelvo que actua com a límit del paratge i prossegueix pel terreny forestal corresponent a parcel·les de propietat municipal que formen part de la forest pública, fins a arribar al límit de la parcel·la 577 del polígon 3 pertanyent a Terrateig i des d'ací continua pel camí del Rabossar.
b) A l'est: de nord a sud la delimitació del paratge comença des de la confluència del camí del Rabossar amb el límit del terme municipal de Terrateig i continua per aquest límit fins a arribar al vèrtex trifini on conflueixen els termes municipals de Terrateig, Villalonga i l'Orxa.
c) Al sud: límit del terme municipal de Terrateig fins a vorejar el límit de parcel·les de cultiu de propietat privada que queden excloses de l'àmbit del paratge i a partir d'ací continua pel límit del terme municipal de Montitxelvo.
d) A l'oest: límit de les parcel·les de propietat municipal de la partida de la Costera de la Botifarra que formen part de la forest d'utilitat pública de la Serra (V018) fins a arribar al límit de la parcel·la 38 del polígon 5 de Montitxelvo, situada a la partida del Tossal de Ferrer.
5. El Paratge Natural Municipal de Penyes Albes té una superfície de 347,42 hectàrees.
Article 4. Efecte
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest PE s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest PE, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible.
En el cas que la normativa continguda en aquest PE resulte més protectora, s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el PE, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del PE podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació, i per tant estan sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
4. No es considerarà revisió del PE l'ampliació dels límits tendent a incloure en l'àmbit del paratge les parcel·les cadastrals enclavades allistades en l'article 3.3, que podran ser incorporades, mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient en el cas que passen a ser de titularitat pública o s'obtinga el consentiment exprés per part dels propietaris, tal com exigeix l'article 3.f) del Decret 161/2004.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa:
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa:
La normativa d'aquest PE es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que presenten.
3. Plànols:
El PE inclou els plànols següents:
a) Plànols d'informació
b) Plànols d'ordenació
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE cal atendre al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document que conté els criteris i principis que han orientat la redacció del PE.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del PE prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans coincidisca també amb la memòria, de tal manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del PE.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest PE serà preceptiu l'informe favorable de l'ajuntament afectat, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, plans, actuacions, obres o activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació de l'impacte ambiental vigent en aquell moment.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'ajuntament afectat i aquells que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ PRIMERA
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Àmbit general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'aigües, i disposicions que el despleguen.
2. En l'aplicació d'aquest PE, cal tenir en compte el principi rector del Reial decret legislatiu 1/2001, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic, i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, l'Estat ha d'exercir les funcions que li són assignades per la legislació sectorial vigent.
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Cal mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, i no es podran canalitzar ni dragar, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.
3. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'aigües, cal conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permeten labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la toxicitat o per la composició química i bacteriològica que presenten, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només pot autoritzar-se quan es donen suficients garanties que no comporta cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 14. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose d'autorització administrativa prèvia.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que en siga la natura, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o la degradació de l'entorn, excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.
3. Per a la concessió d'una llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol natura s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què haja de ser destinada; en tot cas, les aigües resultants no poden superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada en tot cas a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 15. Captacions d'aigua
Queda prohibida l'obertura de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
Article 16. Fonts i surgències
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que puguen realitzar-se en l'entorn, han de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
SECCIÓ SEGONA
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 17. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. Els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en aquesta normativa estan subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les tasques de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat agrícola, com ara anivellament de terrenys i la llaurada.
2. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no comporten la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ambiental.
3. Es prohibeix l'extracció de recursos minerals a tot l'àmbit del paratge, ja que es considera una activitat incompatible amb la conservació dels valors naturals que atresora aquest espai.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del PE, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural o de les espècies de flora silvestre existents requereixen la redacció d'una memòria o projecte que ha de ser aprovat per l'ajuntament afectat amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar adreçats a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. S'hi prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i els treballs que posen en perill la seua estabilitat o en comporten l'eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de cuidar l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. S'hi prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ TERCERA
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 20. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest PE totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 21. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 18 d'aquestes normes, s'hi prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.
2. Queden sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que planegen enderrocar, talar o mutilar peus dels taxons de més interés per a la conservació.
3. La tala i recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals està sotmesa al que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació.
4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'aquest article, s'hi permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibit arrancar-los, i s'han de recol·lectar mitjançant tallada, i no s'hi permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
5. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, o la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal.
6. A més del supòsit indicat en el punt anterior, pot efectuar-se de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
a) Com resultat de labors de prevenció d'incendis.
b) Com resultat de mesures fitosanitàries.
c) Amb motiu d'estudis científics.
d) Per a eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas els visitants les poden recollir lliurement.
Article 22. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal han de tenir per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del PE, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, i al reglament executiu d'aquesta, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queden prohibides la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PE.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal; cal presentar d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretén dur a terme, al qual han d'ajustar-se els treballs que s'hi facen.
SECCIÓ QUARTA
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, en l'àmbit del paratge no es permeten les activitats que poden provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels hàbitats d'aquests. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.
En particular, s'hi prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les restes d'aquests que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 24. Repoblació o solta d'animals
1. S'hi prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PE, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, han de ser autoritzats o promoguts per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 25. Tanques i tancaments
L'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del PE especial ha de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requereix l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això, sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística, en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ CINQUENA
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 26. Impacte paisatgístic
1. Els valors paisatgístics del paratge es consideren un criteri determinant per a la ubicació dels distints usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic, han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge. Amb aquest fi s'ha d'evitar especialment ubicar-los en llocs de gran incidència visual.
2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions al medi rural han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la integració en el paisatge.
3. L'ajuntament o els ajuntaments afectats han de tenir en compte, en autoritzar els projectes referents al paratge, o emetre'n informe, l'efecte que el fet de realitzar-los pot tenir sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Les pistes i els camins forestals i rurals, les àrees tallafocs i les infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades s'han de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
5. Cal protegir el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'han d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantisquen la seua singularitat en l'entorn.
Article 27. Integració paisatgística
1. L'equipament públic (barbacoes, bancs, taules, papereres, palissades, passamans, etc.), les edificacions, infraestructures verticals de transport d'energia elèctrica o altres elements introduïts per l'home al medi natural han d'emprar materials o acabats les característiques de color, lluentor i textura dels quals presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i que no resulten especialment cridaners, visibles o inusuals.
2. En general, s'ha de procurar l'ús de materials naturals com ara la fusta i la pedra. No obstant això, si es requereix cap altre tipus de materials, s'ha de procurar la integració cromàtica d'aquests amb l'entorn; evitar l'ús d'acabats amb tonalitats saturades o molt lluminoses, i evitar materials els acabats dels quals causen lluentors o reflectàncies pròpies dels acabats metàl·lics. En general, convé procurar l'enfosquiment de les superfícies i els acabats mats.
3. Els tancaments han de ser senzills i visualment permeables, especialment als punts des dels quals és possible contemplar vistes panoràmiques.
Article 28. Publicitat estàtica
1. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. Al paratge s'hi poden admetre únicament els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
SECCIÓ SISENA
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 29. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra natura cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'Inventari de béns immobles del patrimoni cultural valencià de la Conselleria de Cultura i Esport existents en l'àmbit del paratge, ha d'obtenir l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural. Igualment, les rehabilitacions i actuacions sobre construccions tradicionals existents en l'àmbit del PE han de tenir l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics, poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals, i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
4. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos a zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta natura o indicis de l'existència d'aquestes restes, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, el règim del qual s'ha d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, ha de prorrogar la suspensió de les obres i determinar les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Hi seran d'aplicació les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
SECCIÓ SETENA
PROTECCIÓ DE COVES I ELEMENTS
D'INTERÉS GEOLÒGIC
Article 30. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge natural municipal.
2. En general, aquest PE està subjecte al que dispose la legislació sectorial que siga d'aplicació a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana. En especial, cal respectar els perímetres de protecció mencionats en l'article 9 del decret.
SECCIÓ VUITENA
PROTECCIÓ DE CAMINS RAMADERS
Article 31. Conservació i defensa dels camins ramaders
1. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar el camí ramader que discorre per l'àmbit del paratge, ha de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders.
2. En aplicació de l'article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, la classificació, la delimitació, la fitació, o qualsevol altre acte relacionat amb aquestes, correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual ha de vetlar pel seu manteniment com a espai d'ús públic.
3. Cal fomentar la designació d'interés natural del camí ramader present en l'àmbit d'aquest PE, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ PRIMERA
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 32. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ SEGONA
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 33. Concepte
A l'efecte d'aquest PE, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no impliquen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 34. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible en l'àmbit del PE el manteniment de les activitats agràries que s'hi registren en el moment de l'aprovació d'aquest, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i hagen obtingut totes les autoritzacions sectorials corresponents i l'avaluació ambiental, si és el cas.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu, únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals s'haja abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. S'hi prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
5. S'hi han de fomentar les pràctiques agrícoles encaminades a la conservació dels sòls com les que recull l'agricultura de conservació, com és l'ús de cobertes naturals o la reducció de la llaurada.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agràries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes poden continuar exercir la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no poden ampliar la superficie ocupada.
2. S'hi prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 36. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establits pels organismes competents. En tot cas, s'hi prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RAMADERES
Article 37. Concepte i règim general d'ordenació
1. Amb caràcter general, es considera autoritzat el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació de les àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 38. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
2. Les construccions i instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes poden continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no poden ampliar la superfície ocupada.
SECCIÓ QUARTA
APROFITAMENT FORESTAL
Article 39. Terreny forestal. Gestió
1. A l'efecte d'aquest PE, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En l'àmbit del PE el règim de gestió dels terrenys forestals és l'establit amb caràcter general per la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests. Del que s'ha establit en el capítol II, competències de les administracions públiques, es dedueix que, a les forests de la Serra (V018 i V021), pel fet de tractar-se de forests d'utilitat pública, la competència de la gestió forestal recau sobre l'administració autonòmica, encara que es tracte de forests de propietat municipal.
3. S'ha de promoure la declaració d'utilitat pública pel Consell, a l'efecte previst en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del pla que no tinguen encara aquesta consideració.
4. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i els ajuntaments o propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 40. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 41. Silvicultura
1. En l'àmbit del paratge s'han d'aplicar tècniques silvícoles tan poc agressives com siga possible per a millorar la biodiversitat i la multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, i evitar, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. S'hi permeten els tractaments de millora i conservació de la vegetació present als bancals de cultiu a fi de mantenir aquesta unitat ambiental.
3. En la planificació de les intervencions s'ha de tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
4. Les intervencions han de ser disperses, mai no contínues, i han d'afectar àrees de poca extensió.
Article 42. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pe, com a aprofitaments forestals les fustes, productes de selecció, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen d'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
3. L'aprofitament de pastos i els recursos cinegètics poden limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.
4. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha de realitzar exclusivament mitjançant les vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 43. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest PE està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, cal establir les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, com ara la neteja dels tallafocs, el manteniment de les pistes i dels depòsits, la construcció de basses, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Tant en els plans locals de prevenció d'incendis forestals, preceptius segons l'article 138 del Reglament de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, com en el Pla d'actuació municipal davant del risc d'incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a la qual fa referència l'article 140 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.
Per a l'aprovació d'aquests plans s'ha d'obtenir en tot cas informe favorable del servei corresponent de la conselleria competent en matèria d'incendis forestals.
SECCIÓ CINQUENA
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 44. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i als articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 45. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest PE està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. S'ha de fomentar l'establiment de les zones de reserva cinegètica del vedat que forment part dels terrenys inclosos en el paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del PE, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i d'esplai d'aquest.
SECCIÓ SISENA
APICULTURA
Article 46. Normes generals
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables a tot l'àmbit del paratge, sempre que complisquen les disposicions del Reial decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot disposar traslladar-los a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé retirar-los definitivament del paratge.
SECCIÓ SETENA
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 47. Activitat industrial
Pel fet de considerar-la incompatible amb l'objecte de protecció d'aquest PE, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del PE, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ VUITENA
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
SUBSECCIÓ PRIMERA
PLA D'ÚS PÚBLIC DEL
PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 48. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. Cal fomentar l'elaboració del pla d'ús públic del paratge natural municipal, el qual ha de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives que poden dur-se a terme en l'àmbit del PE.
3. L'elaboració del pla d'ús públic comporta la realització dels estudis corresponents en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. L'homologació de les sendes existents en l'àmbit del paratge s'ha d'ajustar al que estableix el Decret 179/2004, de 24 de desembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya.
5. Aquest pla d'ús públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, escalada, etc., en l'àmbit del paratge. Amb aquest fi, ha d'establir els llocs i els períodes en què es poden efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar en tot cas al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
6. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de gaudi concentrat i les activitats esportives establides en els articles 52 i 55 d'aquestes normes. Per a la realització d'aquesta ordenació i zonificació han de tenir-se en compte els possibles riscos existents en el seu àmbit. De la mateixa manera, s'han de regular les activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions, definint les àrees destinades amb aquest fi, i en aquest cas cal l'obtenció d'informe favorable de la conselleria competent en espais protegits.
7. En el pla d'ús públic s'ha de concretar l'organisme competent i el règim de gestió de les instal·lacions recreatives del paratge.
8. En el pla s'han de determinar per a la posterior senyalització les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles, i les sendes. Ha d'incloure també un pla de recollida i neteja de les zones d'esplai.
9. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
10. El pla d'ús públic del paratge l'ha d'aprovar la Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge, amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Abans de l'aprovació s'han de demanar els informes que calguen a fi de garantir la seguretat i integritat de les persones davant del risc d'avingudes o d'incendis, i s'han d'adoptar les mesures que els òrgans competents establisquen.
SUBSECCIÓ SEGONA
ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS
HOSTALERES I RECREATIVES VINCULADES
A CONSTRUCCIONS
Article 49. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 50. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Únicament s'autoritzen les activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions que no vagen en contra de les finalitats establides en la Llei d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Només es permeten a les àrees preparades a aquest efecte.
3. Tenen la consideració d'equipaments públics i les ha d'explotar directament o indirectament l'ajuntament afectat, amb l'aplicació de mesures correctores en matèria de contaminació acústica, eliminació de barreres arquitectòniques i d'espectacles públics, seguretat i higiene.
Article 51. Instal·lacions i adequacions
Sense perjudici del que disposa l'article 10 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest PE, a les determinacions següents:
1. Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
2. Les instal·lacions o edificacions de caràcter didacticorecreatiu han de recolzar-se preferentment sobre construccions preexistents evitant en la mesura que siga possible les edificacions de nova planta. Així, en cas de necessitar una nova edificació per a ús públic, es considera adequat un antic corral localitzat a la partida del Tossal de Ferrer a la part del paratge pertanyent a Montichetxo. En tot cas, la posada en ús de l'edificació ha de resoldre adequadament la depuració dels abocaments i la gestió dels residus sòlids.
SUBSECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES
A CONSTRUCCIONS
Article 52. Gaudi concentrat
El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules, bancs i papereres.
Aquest s'ha d'efectuar exclusivament a les zones habilitades a l'efecte, sempre que no comporte cap minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 53. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, a aquest respecte cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
2. En particular, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats pels ajuntaments.
b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i aquells destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
3. La Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per raó de la fragilitat d'aquestes, per a evitar molèsties a la fauna o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 54. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge.
Article 55. Activitats esportives organitzades
1. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents a la zona. Aquestes activitats s'hi poden efectuar sempre que no produïsquen cap minva en els valors naturals i paisatgístics del paratge.
2. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades a l'àmbit del paratge requereix l'autorització prèvia de l'ajuntament o ajuntaments afectats.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants.
SECCIÓ NOVENA
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 56. Urbanisme
Aquest PE, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable protegit - Paratge Natural Municipal de Penyes Albes.
Article 57. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, s'hi prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que es puguen preveure com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que no siga possible instal·lar-los a cap altre tipus de sòl fora de l'àmbit del paratge, i sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
2. Amb caràcter general, es permet a tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents sempre i quan l'ús al qual es destinen estiga permés per la normativa del PE, en funció de la zona de què es tracte, i en qualsevol cas ha de tenir l'informe favorable de la conselleria competent en espais protegits. En el disseny i la composició s'ha de respectar l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, pot exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es porten a terme en construccions o edificacions catalogades s'han d'ajustar al que estableix el planejament urbanístic vigent i han d'obtenir informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.
SECCIÓ DEU
INFRAESTRUCTURES
Article 58. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques, de telecomunicacions, infraestructures viàries, etc., excepte les previstes en el programa d'actuacions del pla d'ús públic o les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, al compliment dels objectius plantejats en aquest, o les obres d'infraestructura que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles destinades a l'interés general.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o el rebliment d'aquestes, la degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres cal restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puga comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
Article 59. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte cal ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica com a zona exterior residual tot el paratge, tot això implica que a la zona no hi ha recurs de vent significatiu, per la qual cosa en aquest pla s'han adoptat mesures de caràcter excloent en relació amb l'aprofitament eòlic.
SECCIÓ ONZE
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 60. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament o els ajuntaments afectats, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se signaran amb els organismes oportuns i les entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. La Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge ha de facilitar el coneixement i ha de promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 61. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o ajuntaments afectats o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
1. Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja d'efectuar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'efectuar.
2. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
3. La persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'informar-ne l'ajuntament a l'inici dels estudis o treballs, i una vegada conclosos ha de presentar a la Comissió Coordinadora de la Gestió del Paratge un informe sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats es publiquen, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
4. Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen de la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
5. Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, no obstant això han de comunicar a l'ajuntament o ajuntaments afectats l'existència del projecte, i han de facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS DE REGULACIÓ D'USOS
I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 62. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'ha distingit l'àmbit en les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
a) Àrea forestal
b) Àrees d'ús públic
1r. AUP-I. Àrea recreativa Pla de Fontetes
2n. AUP-II. Àrea refugi forestal els Planisses
3r. AUP-III. Àrea d'ús didacticonaturalístic.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 63. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars són aplicables les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevalen les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA FORESTAL
Article 64. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural els ecosistemes del qual proporcionen recer a un ampli espectre d'espècies d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
a) Preservar la qualitat ambiental.
b) Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.
c) Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
d) Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius comporta, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i s'hi permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 65. Localització
Comprén la major part de l'àmbit del paratge, tret de les àrees d'ús públic. L'àrea forestal té una superfície total de 345,43 hectàrees. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en el corresponent pla d'ordenació d'aquest PE.
Article 66. Usos permesos
1. S'hi consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i, en especial, mesures per a afavorir la regeneració natural.
b) Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent-hi actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, o miradors.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, requeriran informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, que s'ha de recol·lectar mitjançant tallada.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals,i si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística s'ha de tenir l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de prevenció d'incendis, tal com preveu l'article 55 de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana.
i) L'activitat cinegètica tal com preveuen les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
j) L'activitat agrícola en aquelles parcel·les on s'exercisca actualment aquesta activitat tal com es contempla en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats del present PE.
Article 67. Usos prohibits
1. S'hi consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que comporten deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions de nova planta relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera. Inclouen hivernacles, i infraestructures de servei a aquestes, com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
f) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i el control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses, les previstes en les normatives sectorials, com també aquelles destinades a l'interés general.
g) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
h) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
i) El trànsit de vehicles motoritzats fora dels camins en què s'autoritza expressament, tret dels serveis de vigilància i manteniment de la zona, prevenció i extinció d'incendis.
j) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit de l'àrea forestal, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper. Queden exceptuades d'aquesta prohibició les cremes de restes agrícoles produïdes per l'activitat agrícola sempre que es complisca el que disposa el pla local de cremes i s'obtinga el permís de l'ajuntament afectat. No obstant això, es proposa a curt termini com a mesura correctora la compra o el lloguer per part dels ajuntaments afectats d'una trituradora que elimine les restes de poda tant al paratge com a les parcel·les enclavades, substituint d'aquesta manera la crema tradicional i, per tant, eliminant el risc d'incendi i enriquint el sòl ja que la matèria orgànica esmicolada es queda al camp.
CAPÍTOL III
ÀREES D'ÚS PÚBLIC
Article 68. Caracterització
1. Es tracta d'àrees que per l'ús actual, la particular ubicació, les característiques intrínseques, tant fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, i per les especials potencialitats d'ús, compleixen en l'actualitat, les funcions següents:
a) Una funció social com a lloc d'esplai. Es tracta de zones que s'han habilitat i presenten unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats d'ús públic extensiu.
b) Una funció didacticonaturalística. Per les seues característiques ecologicoambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
2. S'hi han distingit tres categories:
a) AUP-I. Àrea recreativa Pla de Fontetes: exerceix una important funció social com a lloc d'ús recreatiu. En l'actualitat presenta unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives per posseir una infraestructura mínima per a això; o bé, reuneix condicions bàsiques per a desenvolupar, com són la presència d'aigua, accessibilitat, paisatge d'interés, etc.
b) AUP-II. Àrea refugi forestal les Planisses: l'ús que rep en l'actualitat es diferencia de la resta de les AUP, amb vocació d'ús clarament forestal, encara que també és possible compatibilitzar l'ús forestal amb algunes activitats d'ús públic, com el senderisme o el gaudi de la natura, que no requerisquen infraestructures especials.
c) AUP-III. Àrea d'ús didacticonaturalístic: per les seues característiques ecologicoambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
Article 69. Localització
1. Aquestes àrees d'ús públic queden assenyalades i delimitades en els corresponents plans d'ordenació d'aquest PE, no obstant, s'indica la localització següent:
a) AUP-I. Àrea recreativa Pla de Fontetes: comprén l'àrea de descans de Pla de Fontetes, localitzada a la partida del Pla, an la part del paratge pertanyent a Terrateig. Per a accedir a l'àrea recreativa des del nucli urbà de Terrateig hi ha el camí de Pla de Fontetes en direcció sud. Es tracta d'un camí de pendent acusat que porta directament a l'àrea.
b) AUP-II. Àrea refugi forestal les Planisses: el refugi forestal es troba ubicat en la partida de la Pineda Fosca, de la part del paratge pertanyent a Montitxelvo, en un entorn envoltant de xiprers i de pins, al qual s'accedeix pel camí de les Revoltes en direcció sud.
c) AUP-III. Àrea d'ús didacticonaturalístic: es localitza a la partida del Tossal Ferrer. Aquesta àrea inclou part de la parcel·la cadastral 38, del polígon 5 i està destinada a fins essencialment educatius, de contacte i de trobada amb la natura.
2. Les àrees d'ús públic tenen una superfície total de 2 hectàrees.
Article 70. Usos permesos en l'àrea recreativa Pla de Fontetes
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials aplicables.
2. Amb caràcter general, les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic de l'àrea, les dotacions, infraestructures i serveis per al control i el manteniment del medi.
3. Àrees de pícnic.
4. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
5. Elements de mobiliari urbà com ara bancs, taules i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
6. Ús del foc als llocs adequats i autoritzats a aquest efecte.
Article 71. Usos permesos en l'àrea refugi forestal les Planisses
1. Elements de mobiliari urbà com ara bancs, taules i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
2. Amb caràcter general, les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic de l'àrea, les dotacions, infraestructures i serveis per al control i manteniment del medi.
3. Ús del foc als llocs adequats i autoritzats a aquest efecte.
4. Es permet la rehabilitació o reconstrucció del refugi forestal de les Planisses sota les condicions establides en l'article 57 d'aquestes normes.
Article 72. Usos permesos en l'àrea d'ús didacticonaturalístic
1. Amb caràcter general, els usos naturalístics i didàctics ecològics recolzats en el seu entorn immediat amb les instal·lacions i adequacions necessàries per al desenvolupament de les activitats previstes.
2. Elements de mobiliari urbà com ara bancs, taules i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
3. Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
4. Instal·lacions vinculades a l'administració i gestió dels recursos ambientals del paratge.
5. Col·locació de panells didàctics en què es relacionen les principals espècies de flora i fauna, com també les comunitats vegetals presents al paratge.
Article 73. Usos prohibits de les àrees d'ús públic
1. En general, tots aquells que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La construcció d'edificacions de qualsevol tipus, amb les excepcions següents: edificacions que puguen preveure's com a equipaments públic o destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge natural municipal, recollits en l'article 57 d'aquestes normes, que si és el cas han de realitzar-se de forma preferent en l'AUP-III.
e) La utilització del foc mitjançant foguerets, fogueres, barbacoes, etc., fora de les àrees especialment habilitades i autoritzats a aquest efecte.
f) L'activitat cinegètica.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 74. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes correspon als ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig. Amb aquest fi es crea la Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge, que està constituïda pels regidors competents en matèria de medi ambient dels ajuntaments esmentats. Anualment i de manera rotativa, un d'aquests regidors ha d'exercir el càrrec de representant de la comissió.
Són funcions del representant de la Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge formular propostes i iniciatives per a la millora del paratge, elaborar la memòria anual de gestió conjunta del paratge, com també convocar les sessions ordinàries.
La Comissió Coordinadora s'ha de reunir amb una periodicitat mínima quadrimestral en sessió ordinària, o en sessió extraordinària, per iniciativa de qualsevol dels membres, amb una antelació mínima de 48 hores.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar als ajuntaments l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
4. La gestió del paratge, pel que fa al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. Els ajuntaments afectats poden promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i locals, l'administració general de l'Estat, mitjançant el Ministeri de Medi Ambient o de l'organisme de conca (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 75. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Penyes Albes, segons s'estableix en l'article 6 de la part dispositiva del decret de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 76. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal corre a compte dels ajuntaments de Montitxelvo i Terrateig.
2. Els ajuntaments implicats han d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits podrà participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 77. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
