DECRET 139/2008, de 26 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell. [2008/11243]
(DOGV núm. 5860 de 30.09.2008) Ref. Base de dades 011200/2008
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: protecció del paisatge, reserva natural, programa d'actuació , paisatge protegit Descriptors toponímics: Comarca La Vall d'Albaida
DECRET 139/2008, de 26 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell. [2008/11243]
L'Ombria del Benicadell representa el símbol social, cultural i ambiental de la societat de la comarca de la Vall d'Albaida.
A aquest especial afecte que té la societat valldalbaidina per aquesta muntanya, s'uneix la potencialitat del seu espai físic, pel fet d'albergar uns paisatges d'extraordinari valor, a causa de les formacions ecològiques que posseeix, la seua morfologia, la seua estructura de la propietat i els recursos culturals que alberga.
Quant a les formacions ecològiques, les repoblacions amb espècies, principalment del gènere Pinus, a principis del segle XX i el pas de reiterats incendis forestals durant els últims vint anys, han donat com a resultat un mosaic vegetal en què estan representades quasi totes les etapes evolutives del bosc mediterrani. També cal destacar formacions vegetals específiques d'alt valor, com la microreserva de flora de la Penyeta l'Heura.
Quant a la seua morfologia, l'Ombria del Benicadell representa una estructura ben definida d'abrupte relleu, que en la seua divisòria d'aigües limita les províncies de València i Alacant. La seua silueta, visible a grans distàncies, constitueix el fons escènic de qualsevol paisatge relacionat amb la comarca de la Vall d'Albaida. Això és a causa del gran desnivell que posseeix aquesta serra, que s'inicia en cotes d'entre 300 i 400 metres d'altitud, i en a penes 1 quilòmetre ascendeix fins als 1.104 metres d'altitud del cim, una bella cresta calcària.
En el valor paisatgístic del massís s'ha de tenir molt present el ric patrimoni cultural que posseeix. Així, els castells de Carrícola (antiga torre sentinella morisca) o el castell de Carbonera (d'època andalusina), a cavall entre els municipis d'Otos i Beniatjar, constitueixen un ric llegat arquitectònic destinat a la vigilància.
Els aprofitaments tradicionals de l'Ombria del Benicadell es limiten actualment a la recollida consuetudinària de fongs, bolets, l'apicultura, com també la pràctica cinegètica. Un aspecte que cobra molt d'auge és l'aprofitament lúdic, relatiu al senderisme, acampada, esplai o de competicions esportives, molt arrelat a la comarca, però que actualment té un gran nombre de visitants de la resta de les comarques valencianes.
La Generalitat, mitjançant l'Ordre de 15 de juny de 2005, va iniciar l'expedient de declaració del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, el qual es va exposar el 15 de juliol de 2005 a informació pública i es va declarar definitivament mitjançant el Decret 18/2006, de 27 de gener, del Consell.
El decret esmentat estableix que, en un termini de dos anys, la Generalitat, en col·laboració amb la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, ha d'elaborar un pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'Ombria del Benicadell, d'acord amb el qual, en desenvolupament del règim de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual s'hauran d'executar les activitats directament relacionades amb la gestió de l'espai protegit.
Atenent a la realitat concreta de la figura de paisatge protegit, aquest PRUG ha d'establir el règim de gestió adequat per a la conservació i la millora dels elements pels quals aquest espai ha merescut aquesta figura jurídica de protecció. Així, la zonificació d'aquest PRUG s'estableix des de les unitats que es tenen en aquest moment, i les que es pretén tenir en el futur, cadascuna des de l'aspecte principal del paisatge, però sense desdenyar la conservació i la millora d'altres aspectes, com els valors ambientals i culturals, que d'altra banda, van implícits en qualsevol millora paisatgística que es pretenga efectuar.
El projecte de PRUG va ser sotmés a informació pública durant un mes, a partir del 25 de juny de 2007, per raó de l'anunci publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de la mateixa data. Aquest període va coincidir amb el preceptiu tràmit d'audiència als organismes públics i a les entitats i els col·lectius implicats en la gestió de l'espai.
De la mateixa manera, i de forma paral·lela als tràmits d'informació pública i audiència, el projecte de PRUG ha sigut objecte de consultes als distints organismes i entitats relacionades amb la conservació i gestió de l'espai natural protegit. En particular, ha sigut objecte d'exposició als distints col·lectius i entitats públiques i privades que tenen atribucions sobre l'ús dels recursos ambientals. En aquest procés de consultes no han faltat, així mateix, els agents socials, econòmics i culturals vinculats al paisatge protegit.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 26 de setembre de 2008,
DECRETE
Article únic
1. En compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla rector d'ús i gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell.
2. Com a annex I d'aquest decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'aquest decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Segona
Es faculta el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa aquest decret.
València, 26 de setembre de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JOSÉ RAMÓN GARCÍA ANTÓN
ANNEX I
NORMATIVA DEL PLA RECTOR D'ÚS I GESTIÓ DEL PAISATGE PROTEGIT DE L'OMBRIA DEL BENICADELL.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL I
NATURALESA I EFECTES
Article 1. Naturalesa i finalitat del pla
1. Aquest Pla rector d'ús i gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, d'ara en avant denominat PRUG, es redacta a l'empara dels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. El PRUG, així mateix, és conforme amb el règim d'ordenació establit en el Decret 18/2006, de 27 de gener, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell.
3. El PRUG constitueix el marc dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell i, en particular, la protecció, la conservació, la millora, l'estudi, l'ensenyament, el gaudi ordenat i l'ús sostenible dels valors ambientals, paisatgístics i culturals.
4. El contingut i l'abast genèrics del PRUG responen a les determinacions de l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Efecte i interpretació del PRUG
1. De conformitat amb el que disposa l'article 40 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, les determinacions del PRUG tindran caràcter vinculant, tant per a les administracions com per als particulars, prevaldran sobre el planejament urbanístic i la seua aprovació definitiva comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb aquestes.
2. A aquest respecte, els planejaments urbanístics municipals afectats pel PRUG s'hauran d'adaptar a aquest en les seues previsions en la següent revisió d'aquests. Fins que no es produïsca aquesta revisió, prevaldrà el PRUG sobre el planejament urbanístic, excepte en aquelles determinacions d'aquest últim que impliquen un nivell de protecció més alt sobre els valors ambientals, paisatgístics i culturals que les corresponents del PRUG.
3. Les determinacions d'aquest pla s'hauran d'interpretar segons el sentit propi de la matèria de què es tracte, tenint en compte la finalitat global i els objectius del PRUG. En cas de dubte, prevaldrà la interpretació que implique un nivell de protecció més alt dels valors ambientals, paisatgístics i culturals. Els conflictes d'interpretació de les normes i directrius d'aquest PRUG seran resolts per l'administració competent en la gestió del paisatge protegit, amb un informe previ del Consell de Participació.
4. En cas de contradicció entre el text i la cartografia del pla, prevaldrà el primer sobre la segona, excepte quan la interpretació derivada dels plans vinga recolzada també per altres parts del document del PRUG, de manera que quede palesa l'existència d'un error material en el text. En cas de dubte en la interpretació de plans del PRUG a distintes escales, prevaldrà la interpretació derivada de la cartografia a menor escala.
Article 3. Tramitació, vigència i revisió
1. La tramitació del PRUG està regulada per l'article 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. La vigència d'aquest PRUG és de 10 anys comptadors a partir de la data de l'aprovació. Transcorregut aquest termini, es revisarà.
3. En el cas que, transcorregut el període de vigència del PRUG, no se n'haja aprovat definitivament la revisió, les determinacions d'aquest pla tindran vigència, de forma cautelar, fins al moment en què es produïsca l'esmentada aprovació definitiva.
4. No es considerarà revisió del PRUG l'alteració dels límits de les zones d'ordenació establides en la cartografia de zonificació del PRUG, sempre que aquesta alteració comporte un increment de les condicions de protecció dels valors ambientals, paisatgístics o culturals.
5. La revisió o modificació de les determinacions contingudes en aquest pla podran dur-se a terme en qualsevol moment, a iniciativa de l'òrgan gestor del paisatge protegit, o de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 4. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions vigent en l'àmbit territorial del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell és l'establit, amb caràcter general, per al conjunt dels espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, pel títol V, articles 52 a 61, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, o normativa que la substituïsca.
Article 5. Indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que se'n deriven com a conseqüència de l'aprovació d'aquest pla rector d'ús i gestió, donaran lloc a indemnització quan concórreguen, simultàniament, els requisits establits per l'article 20.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes i les activitats que s'executen en l'àmbit territorial del paisatge protegit estan sotmesos al règim d'avaluació d'impactes ambientals establit, amb caràcter general, per la legislació vigent sobre aquesta matèria, de rang estatal i autonòmic.
Article 7. Informes preceptius i autoritzacions
1. Aquesta normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels qual requereix autorització o informe preceptiu de l'òrgan gestor de l'espai natural protegit.
2. Per tant, aquest informe no serà preceptiu per a l'execució de les actuacions, plans o projectes l'informe dels quals no estiga expressament requerit en aquesta normativa.
3. Els esmentats informes o autoritzacions, els quals tindran caràcter vinculant, s'hauran d'emetre, amb audiència prèvia de la corporació local afectada territorialment, sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a les activitats determinades.
4. Les sol·licituds d'autorització o d'informe preceptiu hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
- Identificació del sol·licitant.
- Descripció detallada de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'aquesta.
- Efectes previstos sobre els valors ambientals, paisatgístics i culturals del paisatge protegit, com també sobre l'ambient socioeconòmic.
- Plànol o croquis de localització de l'activitat.
- Projecte o memòria tècnica, quan corresponga.
Article 8. Finançament del paisatge protegit
Per a la gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici de les possibles aportacions materials de la Generalitat i d'organismes o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en aquesta gestió.
Els programes per a la sostenibilitat i qualitat de vida que aproven els municipis d'acord amb la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, hauran de contenir mesures específiques amb el paisatge protegit que permeten una interrelació de la població i aquest, i que, com a mínim, hauran de representar un 30% del pressupost del programa. Es podran establir convenis entre els municipis i la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida per a la millor aplicació.
CAPÍTOL II
OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL PRUG
Article 9. Objectius
Els objectius del Pla rector d'ús i gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, d'acord amb el decret de declaració, són:
a) Conservar, regenerar, si és el cas, i incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals de muntanya.
b) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l'activitat humana.
c) Promoure la restauració dels ecosistemes degradats, en especial els afectats per processos erosius o implantació d'infraestructures.
d) Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, arquitectònics i etnològics presents en la zona.
e) Promoure la gestió racional i l'ús sostenible dels esmentats recursos ambientals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible.
f) Fomentar programes d'actuació en matèria d'ús públic dels recursos naturals i culturals i turisme sostenible, incloent-hi l'estudi, la investigació aplicada, l'ensenyament i el gaudi ordenat d'aquests, compatibilitzant l'ús social, recreatiu i cultural del paisatge protegit amb el manteniment dels seus valors naturals.
g) Millorar els recursos humans i materials del paisatge protegit, a fi de garantir la conservació dels recursos naturals i culturals d'aquest, potenciant a més el desenvolupament social i econòmic dels municipis que l'integren, sempre sota criteris de sostenibilitat ambiental.
h) Promoure i fomentar el voluntariat ambiental i cultural a l'Ombria del Benicadell, prestant especial atenció als grups d'associacions i voluntaris locals.
i) Afavorir el manteniment del paisatge rural amb usos sostenibles respecte de les funcions d'esmorteïment i de connexió biològica amb els sistemes naturals de l'entorn.
j) Fomentar i potenciar l'ús sostenible dels recursos, garantint la biodiversitat de l'espai.
k) Aconseguir i mantenir un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, fonts i brolladors, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
l) Analitzar la presència de riscos naturals potencialment danyosos i els possibles efectes adversos, i establir mesures i actuacions per a la seua minimització o correcció.
m) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, mitjançant la regeneració d'ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals i artificials susceptibles de provocar-los.
n) Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l'espai protegit.
o) Establir una gestió homogènia de l'espai natural protegit, promovent la connexió entre la gestió del paisatge protegit i la gestió forestal d'aquest.
p) Millorar els mitjans humans i naturals i optimitzar les estratègies destinades a la prevenció i la lluita contra incendis forestals.
q) Definir prioritats, ajudes i normes per a la realització de projectes d'investigació relacionats amb aspectes naturals, socioeconòmics i culturals de l'Ombria del Benicadell.
r) Definir les directrius necessàries relacionades amb els plans sectorials que afecten l'àmbit territorial del paisatge protegit i puguen generar afeccions ambientals.
s) Millorar les estratègies de divulgació dels valors i recursos del paisatge protegit, a fi d'atraure visitants i afavorir el desenvolupament econòmic local.
t) Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre la Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions de la Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la gestió del paisatge protegit.
u) Potenciar la relació amb altres espais naturals protegits, tant a nivell autonòmic com nacional.
Article 10. Contingut
El contingut documental d'aquest pla s'ajusta al que estableix, amb caràcter general per als PRUG, l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL III
ÀMBIT D'APLICACIÓ DEL PRUG
Article 11. Àmbit d'aplicació
1. Àrea d'esmorteïment d'impactes del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell.
De conformitat amb l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sobre àrees d'esmorteïment d'impactes, es declara l'àrea d'esmorteïment d'impactes del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, els límits del qual es grafien en la cartografia de zonificació d'aquest PRUG.
2. L'àmbit d'aplicació del PRUG coincideix amb els límits del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell més la zona d'esmorteïment d'impactes, tal com es recull, textualment i cartogràficament, en aquest document. La toponímia utilitzada ha sigut la que empren els habitants de la zona, recollida durant el treball de camp efectuat per a establir aquest perímetre.
3. El Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell comprén una extensió de 2103,11 hectàrees dels termes municipals d'Albaida, Atzeneta d'Albaida, Carrícola, el Palomar, Bufali, Bèlgida, Otos, Beniatjar, Ràfol de Salem i Salem, i els seus límits són els següents: partint de les coordenades UTM X: 717304 i Y: 4300772 (terme municipal d'Atzeneta d'Albaida), i seguint el sentit de les agulles del rellotge, queda definit per:
El límit entre sòl urbanitzable i no urbanitzable del planejament urbanístic vigent del terme municipal d'Atzeneta d'Albaida, arriba al camí del Pla en Roda i continua novament per la delimitació entre sòl urbanitzable i no urbanitzable establida en el planejament vigent d'Atzeneta d'Albaida.
Per aquesta delimitació s'arriba a l'assegador del Camí del Corral de Diego. A partir d'ací el límit discorre pel mateix assegador fins a encreuar-se novament amb el límit de la forest d'utilitat pública V1006V14, coordenades UTM X: 717757 i Y: 4301332, i continua per aquesta fins a arribar a la parcel·la 8, del polígon 3, del cadastre de rústica de Carrícola, i d'ací, i pel límit entre aquesta parcel·la i la 5 i 7 del mateix polígon, s'arriba a la carretera CV-615.
Continuant per la carretera s'arriba a la parcel·la 12, del polígon 3, del cadastre de rústica de Carrícola, la qual es voreja en sentit sud (aquesta parcel·la queda exclosa) fins a l'encreuament amb la forest d'utilitat pública V10310V19, i continua per aquesta fins al camí del Pou de Carrícola, pel qual continua pels límits de les parcel·les 27 i 9006, aquesta última en sentit sud, del polígon 3, del cadastre de rústica de Carrícola, les quals queden ambdues excloses, i s'arriba a la forest d'utilitat pública V10310V19.
A partir d'ací el límit enllaça amb el límit de la forest d'utilitat pública V1021V137, fins a l'encreuament amb la parcel·la 47, del polígon 3, del cadastre de rústica de Carrícola, la qual queda inclosa en l'espai protegit, i s'arriba al Camí del Garroferal.
En aquest últim punt el límit continua pel camí fins a l'encreuament amb el Camí del Pleit, i gira en aquest a la dreta. Se segueix pel mateix camí rural fins al següent encreuament i es torna a girar a la dreta i novament en el següent encreuament el límit pren la desviació cap a la dreta, i arriba a la cota 390, per la qual continua, i arriba a un camí, que es pren en sentit nord fins a assolir la cota 380, que se segueix fins al camí de la Barraca.
Des d'ací, el límit continua per aquest i gira en un primer encreuament a la dreta i immediatament després i sense abandonar el camí s'arriba a un nou encreuament, i gira a l'esquerra. Finalment, el límit arriba a un nou encreuament i gira a l'esquerra i assoleix la cota 380, per la qual continua, i arriba al barranc de la Plana.
En aquest punt el límit ascendeix pel barranc fins a la cota 400, i continua per aquesta fins a arribar al Camí del Corral del Flare, per on continua girant en un primer encreuament a l'esquerra i en un segon a la dreta fins a arribar a un camí asfaltat que puja al pou d'aigua potable d'Otos.
En aquest punt el límit gira a l'esquerra pel camí asfaltat, i arriba a un xicotet camí rural, el camí Casa Caregol, pel qual continua i assoleix la cota 450, i discorre per aquesta fins a enllaçar amb el camí el Carrascot.
Se segueix aquest camí, travessant el límit municipal entre Otos i Beniatjar fins a arribar a la carretera CV-615. En aquest punt el límit discorre per la carretera en sentit Beniatjar, i arriba a les coordenades UTM X: 723293 i Y: 4302607 un camí de terra a mà dreta, pel qual es continua i s'assoleix el camí de la Pineda, que voreja la població de Beniatjar i torna posteriorment a la carretera CV-615.
El límit discorre per la carretera fins a les coordenades UTM X: 725851 i Y: 4302607, just abans de l'entrada a la població de Ràfol de Salem. En aquest punt continua en sentit sud, voreja les parcel·les cadastrals núm. 186ª i 187, l'ermita i arriba al camí rural que uneix Ràfol de Salem amb la pedrera d'àrids, conegut com camí de la Pedrera.
Pel camí s'arriba al límit de la forest d'utilitat pública V1023V5, pel qual ascendeix fins a la cota 410, i continua per aquesta fins a arribar al camí de la Font d'Elca, pel qual discorre fins al camí conegut com cami de Monxoroví (coordenades UTM X: 726235 i Y: 4303519), i posteriorment fins al camí de la Carrasca Roja. (coordenades UTM 726422 i Y:4303222) i gira a la dreta.
Seguint per aquest, arriba a les coordenades UTM X: 726374 i Y: 4303043, des d'on continua entre el sòl no urbanitzable comú i no urbanitzable protegit del Pla general d'ordenació urbana de Salem, aprovat definitivament amb data 2 de maig de 2001 per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València, fins a la carretera CV-705 que uneix les poblacions de Salem i Beniarrés.
Per la carretera s'arriba al límit amb la província d'Alacant, pel qual continua fins a arribar a la cota 520, ja al terme municipal d'Atzeneta d'Albaida, per la qual continua en sentit sud-oest, fins a arribar al límit municipal entre Atzeneta d'Albaida i el Palomar, seguint per aquest en sentit nord-oest fins al camí que es troba en les coordenades UTM X: 720319 i Y: 4299239, continuant per aquest en sentit sud-oest fins a la cota 580.
En aquest punt el límit continua per la cota en sentit sud-oest fins a trobar-se amb un camí rural en les coordenades UTM X: 719411 i Y: 4299134, continua en sentit nord pel aquest, voreja la pedrera pel límit donat per l'autorització administrativa i arriba a un camí en les coordenades UTM X: 718564 i Y: 4299165, pel qual segueix fins a arribar al barranc del Naixement, pel qual descendeix fins al seu encreuament amb la cota 470 per la qual continua pel costat dret del barranc, i arriba a un camí en les coordenades UTM X: 717242 i Y: 4299381, pel qual segueix. En el primer encreuament continua per l'esquerra i arriba a la cota 470 en les coordenades UTM X: 716894 i Y: 4299560 i es desplaça per aquesta en sentit nord-oest, i arriba a un camí en les coordenades UTM X: 716811 i Y: 4300431 i gira en sentit est i arriba a un camí de major envergadura.
En aquest punt el límit continua girant a la dreta, i arriba immediatament després un altre camí i gira de nou a la dreta per a arribar a un encreuament i continuar cap a l'esquerra, direcció al camp de futbol d'Atzeneta d'Albaida, i arriba al punt d'origen de la delimitació.
4. La zona d'esmorteïment d'impactes del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell comprén una extensió de 590,7 hectàrees dels termes municipals d'Albaida, Atzeneta d'Albaida, Carrícola, el Palomar, Bèlgida, Otos, Beniatjar i Salem, i els seus límits són els següents: partint del sud del paisatge protegit les coordenades UTM X: 720486 i Y: 4298758 (terme municipal d'Atzeneta d'Albaida), i seguint el sentit de les agulles del rellotge, queda definit per:
La carretera nacional N-340, baixant el Port d'Albaida, entra al terme municipal d'Albaida i continua per aquest fins a les coordenades X: 716314 i Y: 4299964; aquest punt és l'encreuament amb la carretera CV-617, per la qual continua direcció nord fins al punt definit per les coordenades X: 716824 i Y: 4301072, aquest punt és la rotonda que separa els termes d'Albaida i Atzeneta d'Albaida. Des d'aquest punt, es continua direcció sud pel límit municipal dels dos termes fins a la trobada amb l'espai protegit de l'Ombria del Benicadell, en el punt definit per les coordenades X: 717285 i Y: 4300744.
Des d'aquest punt, continua pel terme d'Atzeneta d'Albaida, pel límit del paisatge protegit, ja que en aquest tram no hi ha zona d'esmorteïment, fins al punt definit per les coordenades X: 718405 i Y: 4301870, és en aquest punt on s'entra al terme municipal de Carrícola. La zona d'esmorteïment segueix justament per la carretera CV-615, i travessa tot el terme municipal de Carrícola, Bèlgida, Otos i Beniatjar fins al Pontet de Beniatjar, en les coordenades X: 724396 i Y: 4303280. En aquest punt, i continuant encara per la carretera CV-615, s'arriba de nou al límit del paisatge protegit, per la inexistència de zona d'esmorteïment d'impactes, i travessa la resta del terme municipal de Beniatjar i el de Ràfol de Salem, fins a la zona coneguda com Barranc de Salem, ja al terme municipal de Salem; punt definit per X: 726295 i Y: 4304800. Ací comença, de nou, la zona d'esmorteïment d'impactes i, continuant pel barranc de Salem, s'arriba a l'encreuament amb el camí de la Carrasca Roja definit per les coordenades X: 726847 i Y: 4302881.
En aquest punt el límit continua pel camí fins al punt definit per X: 727419 i Y: 4302890 i gira a la dreta pel barranc de la Canal i continua pel barranc, en direcció nord, fins a l'encreuament amb el barranc del Frontó, definit per les coordenades X: 727593 i Y: 4303678. Segueix per aquest barranc en direcció est fins a l'encreuament amb la carretera de Beniarrés CV-614, en el punt definit per les coordenades X: 728182 i Y: 4303368.
Aquest punt és on acaba el límit de la zona d'esmorteïment d'impactes, i seguint el sentit horari, continua pel límit del paisatge protegit, dividint les províncies d'Alacant i València, fins al punt d'inici.
5. Els esmentats àmbits del paisatge protegit i de l'àrea d'esmorteïment d'impactes queden expressats gràficament en l'annex cartogràfic. En cas de dubte o discrepància, sempre prevaldrà la delimitació textual abans indicada sobre la delimitació gràfica.
TÍTOL II
NORMES GENERALS D'ORDENACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
DIRECTRIUS I NORMES PER A L'ÚS PÚBLIC
SECCIÓ 1ª.
DISPOSICIONS GENERALS
Article 12. Delimitació de les zones de visita al Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell
Amb caràcter general, es podrà realitzar les visites per tot l'àmbit del paisatge protegit, i serà preferent el trànsit per les sendes habilitades a aquest efecte. Per a qualsevol trànsit organitzat de més de 25 unitats, ja siguen persones, vehicles o animals, es requerirà la corresponent autorització de l'òrgan gestor de l'espai protegit.
Article 13. Normes d'ús públic
Es respectarà tota la legislació vigent pel que fa al trànsit de persones, vehicles i animals, i, en particular, es prestarà especial atenció a:
a) No estan permeses activitats o comportaments que suposen perill o deteriorament per a la conservació del paisatge protegit, que alteren la quietud i tranquil·litat de l'espai natural, o que comporten deteriorament de la qualitat de la visita per a la resta dels visitants. Per això, els visitants i la població local hauran d'atendre, durant la seua visita al paisatge protegit, totes aquelles recomanacions publicitades per mitjà de cartells, fullets i altres recursos d'informació del paisatge protegit.
b) No està permesa l'arrancada, la recollida o tall de les plantes, com tampoc la recol·lecció dels seus fruits, flors i llavors. Tampoc està permesa la molèstia, persecució, captura o mort de fauna, dels seus ous, cries o larves, ni la recol·lecció d'elements geològics, excepte autorització de la conselleria competent en medi ambient per a fins científics, docents, de conservació o de gestió.
c) No està permés acampar en l'interior del paisatge protegit, excepte a les zones habilitades amb aquest fi. Per a la instal·lació de noves àrees d'acampada en el seu interior o l'acampada itinerant, la corresponent autorització valorarà especialment l'impacte paisatgístic.
d) En les àrees més sensibles, àrees de nidificació d'espècies protegides i en aquelles altres que s'establisquen per motius de conservació degudament justificats, podrà restringir-se temporalment el trànsit, atenent el que estipula el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell.
e) L'òrgan gestor, per motius de conservació o gestió, podrà regular, limitar i restringir temporalment l'entrada de visitants a determinades zones del paisatge protegit. Aquestes mesures hauran de ser prèviament difoses al públic i convenientment senyalitzades, no havent d'interferir amb el lliure accés dels propietaris als seus predis.
f) No està permés fumar en l'àmbit del paisatge protegit, en particular en els territoris delimitats per l'article 5 de la Llei de forests, definits com aquells terrenys en què vegeten espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, siga espontàniament o procedisquen de plantació. Així mateix, també es prohibeix encendre foc en tot l'àmbit forestal del paisatge protegit.
g) S'ha d'evitar molestar al ramat i s'han de respectar els sistemes tradicionals d'aprofitament agrosilvopastorals.
h) Excepte en situacions d'emergència, s'ha de mantenir un volum de veu discret que no pertorbe la tranquil·litat i quietud de l'espai natural. No es permet l'ús de megàfons llevat que, per raons excepcionals de seguretat i vigilància, siga necessària la seua utilització pel personal autoritzat. Igualment, no s'hi poden usar aparells de so, xiulets, ràdios o altres instruments.
i) Excepte en situacions d'emergència o per motius d'investigació autoritzada, no estan permeses les emissions de llums o llampades enlluernadores, que alteren la tranquil·litat de la nit, mitjançant l'ús de punters làser, torxes de vídeo i altres, amb l'excepció de l'ús de llanternes individuals.
j) S'ha d'evitar tot comportament o actitud que implique una falta de consideració i respecte a la tranquil·litat de la resta dels visitants.
k) No es permet l'abandó de fems, deixalles o qualsevol altre tipus de residus orgànics o inorgànics, excepte en les infraestructures destinades a aquest efecte.
l) No es permet el bany en les fonts, els cursos i làmines d'aigua. De la mateixa manera, no s'hi poden llavar utensilis ni abocar productes contaminants com ara detergents, sabons o altres.
m) No es permet realitzar, per cap procediment, inscripcions, senyals, signes o dibuixos en pedres, arbres o en tot bé moble o immoble, excepte aquells realitzats per motius de gestió pel personal del paisatge protegit o altre personal degudament autoritzat, que siguen necessaris per a millorar i completar les xarxes de camins i sendes autoritzades per l'administració competent en matèria de medi ambient i que responguen a les directrius de senyalització establides en l'esmentat Decret 179/2004.
n) No es permet la manipulació d'elements d'investigació o vigilància ambiental instal·lades en el paisatge protegit, com ara sensors electrònics o mecànics, estacions d'aforament, tanques, balises, estaques, etcètera.
o) Els gossos de companyia hauran d'anar subjectes amb corretja i proveïts de boç per a evitar accidents i molèsties a la fauna i a altres visitants.
Article 14. Visita de grups organitzats
1. A fi d'evitar les negatives conseqüències que pot ocasionar la concentració de grups de visitants, l'òrgan gestor podrà regular la visita dels grups organitzats de visitants que acudisquen al paisatge protegit, en funció de l'època de l'any i del nombre de visitants.
2. En la regulació de les visites es podrà limitar el nombre i la grandària de grups, com també les zones on desenvolupar la seua activitat i els horaris. Aquestes regulacions podran exigir l'obtenció d'autorització per al trànsit de grups.
Article 15. Pla d'ús públic del paisatge protegit
1. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració amb la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, elaborarà un pla d'ús públic del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, el qual haurà de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat, a l'ensenyament i a l'estudi dels valors ambientals i culturals del paisatge protegit, efectuades per iniciativa pública, privada o mixta, amb la finalitat d'acostar els visitants als seus valors naturals i culturals, i que garantisca la conservació i la difusió d'aquests valors.
2. Les directrius per a l'elaboració del pla d'ús públic seran les següents:
2.1. Introducció.
- Antecedents i justificació. Definicions
2.2. Objectius de planificació.
- Objectius generals
- Objectius particulars. Es desenvoluparan els objectius per al visitant, els recursos i la gestió dels equipaments
2.3. Diagnòstic de la situació de partida.
- Marc legislatiu aplicable a l'ús públic, administració i distribució per competències
- Àmbit afectat
- Cartografia del diagnòstic
- Determinació dels recursos disponibles per a l'ús públic
- Anàlisi de l'oferta d'ús públic
- Anàlisi de la demanda
- Quantificació
- Caracterització dels visitants
- Anàlisi dels agents implicats i de l'entramat de mecanismes de finançament
- Valoració de la capacitat d'acollida i definició d'escenaris per a l'ús públic
- Detecció i previsió d'impactes i mesures correctores associades. Zonificació de la capacitat segons les activitats i fragilitat del medi
- Anàlisi dels condicionants i punts clau del model de planificació (agents implicats, models de gestió d'infraestructures, cobrament de serveis, relació amb serveis de l'exterior de l'espai)
- Directrius dels programes d'ús públic
2.4. Disseny de la planificació de l'ús públic. Programació i regulació d'activitats.
- Programa d'acollida
- Subprograma de regulació d'activitats
- Subprograma de correcció i prevenció d'impactes
- Programa d'educació ambiental
- Subprograma d'informació i comunicació
- Informació: senyalització, publicacions, ús de la imatge, promoció. Interpretació
- Subprograma de formació
- Programa de seguretat
- Programa de voluntariat
- Grau de desenvolupament de la programació. Calendari i previsió de finançament
2.5. Administració de l'ús públic.
- Fórmules en la prestació de serveis d'ús públic. Elaboració de models de plecs i fórmules de prestació de serveis
- Vies de comunicació per a la coordinació i la cooperació amb altres administracions
2.6. Avaluació i seguiment de la planificació de l'ús públic.
Article 16. Seguretat de les visites
L'òrgan gestor podrà informar els visitants sobre les zones de risc i les activitats que comporten perill de danys i lesions a les persones, però en cap cas és responsable dels accidents que puguen derivar-se dels usos tradicionals i de les activitats practicades en l'àmbit territorial del PRUG, el risc de les quals ha de ser assumit per cada visitant sota la seua pròpia responsabilitat.
Aquesta informació, la qual tindrà caràcter de recomanació, haurà de ser suficientment publicitada mitjançant cartells, fullets i altres mitjans de divulgació.
SECCIÓ 2ª.
MUNTANYISME
Article 17. Definició i criteris generals
1. A l'efecte d'aquest PRUG, s'entén per muntanyisme l'activitat esportiva que consisteix a ascendir muntanyes o realitzar travessies en aquestes i que requereix per a la seua pràctica coneixements tècnics específics. En alguns casos pot requerir mitjans tècnics de progressió i assegurament, segons les circumstàncies i la dificultat. La pràctica del muntanyisme tindrà la consideració d'ús tradicional en l'àmbit territorial del PRUG.
2. Per mitjans tècnics de progressió o assegurament s'entén la utilització de cordes, mosquetons, estreps, assegurances autorecuperables (encastadors d'expansió, encastadors, etcètera) o fixos, com també altres eines.
3. La pràctica d'escalada està autoritzada per als muntanyencs únicament en l'àrea de la Cresta del pic Benicadell, àrea tradicional per a la pràctica d'aquest esport a la serra. Les restriccions temporals hauran de ser debatudes i aprovades per l'òrgan gestor del paisatge protegit. No obstant això, podran realitzar-se activitats d'iniciació a l'escalada, recuperar-se antigues zones d'escalada tradicionals o equipar-se noves zones, amb un informe previ de l'òrgan gestor del paisatge protegit, mitjançant la sol·licitud motivada del promotor acompanyada de projecte tècnic que incloga les consideracions ambientals i socials.
SECCIÓ 3ª.
SENDERISME I RUTES
Article 18. Definició i àmbits on s'admet
1. A l'efecte d'aquest PRUG, s'entén per recorreguts de senderisme els realitzats a peu per les sendes o vies de trànsit que discórreguen per l'interior del paisatge protegit. Aquestes sendes o vies de trànsit hauran d'estar autoritzats per l'administració competent en medi ambient i, en el cas que interessen terrenys de propietat privada, s'haurà de disposar del consentiment exprés de la propietat dels predis, llevat que hi haja una servitud de pas legal o voluntària. També podran formar part d'aquesta xarxa les sendes locals existents en els distints municipis.
2. En l'àmbit del paisatge protegit, la circulació es realitzarà pels camins i vies de trànsit autoritzats. En tot cas, els visitants hauran de respectar les zones d'accés restringit temporalment i hauran de disposar de l'autorització de la propietat dels predis afectats, si és el cas.
3. A l'efecte anterior, s'estableix una xarxa de rutes temàtiques, que seran definides en el pla d'ús públic, la qual haurà de contenir les següents:
- Salem - Casa de les Planisses.
- Castelló de Rugat - antic viver forestal.
- Beniatjar - pic Benicadell.
- Otos - alt del Morro.
- Bèlgida - font Freda.
- Albaida - Atzeneta d'Albaida - Ruta del paisatge humanitzat.
- Port d'Albaida - font Freda.
- Corral de Diego - pic Benicadell.
Aquesta llista compon una xarxa que està promocionada i mantinguda per l'òrgan gestor i els ajuntaments, i constitueix la xarxa de rutes temàtiques del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell.
4. Per a la consecució d'aquesta xarxa, es podran utilitzar les sendes de xicotet recorregut i locals existents en l'espai protegit.
5. La pràctica del senderisme i l'excursionisme queda limitada i circumscrita als itineraris definits en el paisatge protegit. El trànsit per sendes o camins diferents d'aquests no es prohibirà, si bé per a l'obertura de nous itineraris i sedes d'accés caldrà ajustar-se al que establix el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.
6. En els itineraris i sendes permesos s'haurà de mantenir el traçat existent i ja xafat, i evitar la creació de sedes secundàries o l'ampliació de les sendes preexistents.
7. Es podrà restringir l'accés per senda a algunes zones de muntanya quan hi haja raons objectives de pèrdua de biodiversitat, les quals sempre hauran d'estar perfectament informades sobre el terreny. No obstant això, si les causes que han determinat la restricció desapareixen, podrà restituir-se l'accés amb les degudes precaucions.
Article 19. Usos compatibles i incompatibles amb el senderisme a l'interior del paisatge protegit
1. Es consideren usos compatibles amb el senderisme, a més dels usos agropecuaris i forestals, l'activitat eqüestre i altres formes de desplaçament no motoritzat, sempre que no es tracte d'excursions organitzades de més de 10 animals o vehicles sense motor, i que es respecte la preferència de pas del caminant.
2. Es consideren incompatibles amb el senderisme els recorreguts en vehicles de motor. No obstant això, es permetrà aquest tipus de circulació, amb autorització expressa de l'òrgan gestor, per a realitzar funcions de vigilància i conservació, per a aprofitaments tradicionals dels predis, com també en casos d'emergència.
Article 20. Clausura i tancament d'itineraris
1. L'òrgan gestor, en col·laboració amb els ajuntaments, podrà procedir a la clausura o la modificació alternativa, temporal o permanent, de les sendes que considere necessari per raons de conservació, manteniment, restauració dels valors naturals o millora de l'ús públic. Aquestes modificacions hauran de disposar de l'autorització de la propietat dels predis afectats, sense perjudici del que estableix per l'esmentat Decret 179/2004.
2. Seran raons per al tancament de sendes l'existència de problemes erosius, l'alteració de la coberta vegetal o de la qualitat de les aigües, les molèsties a la fauna i la pertorbació de les activitats forestals, ramaderes o qualsevol altra relativa a la gestió de l'espai o la conservació del medi natural.
3. El tancament o la clausura temporal de camins o sendes es realitzarà, quan calga, de tal forma que no comporte alteracions de l'activitat agropecuària o forestal ni conculque drets de servitud o altres drets consolidats.
4. En tots els casos, la clausura o modificació alternativa de camins o sendes haurà d'estar justificada tècnicament per l'administració competent en medi ambient i anunciada amb antelació al públic, excepte raons justificades d'urgència. No obstant això, si les causes que han determinat la restricció desapareixen, podrà restituir-se l'accés amb les degudes precaucions.
SECCIÓ 4ª.
BICICLETES
Article 21. Llocs i vies d'ús
1. Es permet la circulació amb bicicletes per tots els camins i pistes públiques del paisatge protegit. Per a la circulació per pistes privades serà necessari el consentiment del titular.
2. No està permesa la circulació camp a través ni per sendes.
Article 22. Grups de ciclistes i compatibilitat amb el trànsit senderista
1. La pràctica del ciclisme es realitzarà respectant els drets i les prioritats de pas dels senderistes.
2. L'òrgan gestor del paisatge protegit, mitjançant el corresponent pla d'ús públic, podrà regular la circulació de grups de ciclistes amb vista al nombre d'integrants del grup, tenint en compte les carreteres, els traçats i les capacitats de la ruta o camí. Sense perjudici del que estableix el Decret 8/2008, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals, tindran la consideració d'excursió organitzada a l'efecte d'aquest PRUG, els grups de ciclistes compostos per més de 15. Aquestes activitats requeriran d'autorització de l'òrgan gestor.
3. Sense perjudici del que estableix el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, la velocitat de circulació en l'àmbit del paisatge protegit es limita a 30 km/hora.
SECCIÓ 5ª.
ACTIVITATS EQÜESTRES
Article 23. Llocs i vies d'ús
1. Es permet l'activitat eqüestre pels camins i pistes públiques del paisatge protegit. En les privades serà necessària l'autorització del propietari de la via.
2. No estan permesos els desplaçaments camp a través.
3. La pràctica eqüestre es realitzarà respectant els drets i prioritats de pas de senderistes.
4. L'òrgan gestor podrà regular la circulació de grups amb vista al nombre d'integrants, tenint en compte les carreteres, traçats i capacitats de la ruta o camí.
5. L'activitat eqüestre amb fins lucratius serà objecte de regulació i autorització per l'òrgan gestor del paisatge protegit. En el cas de finques o forests privades, aquesta regulació es farà d'acord amb els seus propietaris.
SECCIÓ 6ª.
CIRCULACIÓ DE VEHICLES MOTORITZATS
Article 24. Circulació de vehicles motoritzats
1. Es prohibeix, amb caràcter general, circular per terrenys forestals amb vehicles fora de les carreteres, pistes i camins, incloses les agrícoles i forestals; aquesta prohibició inclou la circulació d'aquests vehicles per sendes de muntanya. De totes les maneres s'haurà d'observar el que disposa la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, i les modificacions d'aquesta.
2. El pla sectorial de prevenció d'incendis assenyalarà els camins en què es prohibeix la circulació de vehicles o persones, tant de manera permanent com a temporal, depenent del tipus d'alerta.
3. En les pistes autoritzades, per circumstàncies especials i per causa motivada, es podrà prohibir la circulació de vehicles; en cas de discórrer per terrenys o forests de titularitat privada, aquesta regulació es farà d'acord amb els seus propietaris.
4. En l'àmbit del paisatge protegit es prohibeixen, en camins forestals i agrícoles, les excursions organitzades de vehicles amb motor, d'acord amb la definició establida en els articles 2, 3, 4 i 5 de l'esmentat Decret 8/2008, quan el nombre de vehicles participants siga superior a cinc. Les activitats no expressament prohibides per l'esmentat decret requeriran la deguda autorització de l'administració competent del paisatge protegit i els ajuntaments corresponents.
SECCIÓ 7ª.
ALTRES ACTIVITATS
Article 25. Esports i activitats de vol
1. L'ordenació de la navegació aèria és una competència estatal exercida pel Ministeri de Foment, sotssecretaria de Foment, Direcció General d'Aviació Civil. A fi de protegir els hàbitats faunístics del paisatge protegit de les possibles pertorbacions a conseqüència d'aquesta activitat, l'administració competent instarà a la declaració de zones sensibles per a la fauna en què es regule el vol de motor a menys d'1.000 metres sobre la vertical del terreny en l'àmbit del PRUG, excepte per raons d'emergència, salvament, rescat, investigació, gestió o altres causes de força major.
2. Es permeten els esports de vol no motoritzats, com a parapent, ala delta, etcètera, com també els globus aerostàtics, sempre que l'altura de vol siga superior a 300 metres sobre la vertical del terreny en les àrees de nidificació d'espècies protegides. El desenvolupament d'aquestes activitats es permetrà sempre que resulten compatibles amb els objectius de conservació dels valors naturals de l'àmbit del PRUG.
3. L'òrgan gestor podrà restringir l'activitat, totalment o temporalment, per raons de conservació.
SECCIÓ 8ª.
PROVES ESPORTIVES
Article 26. Autoritzacions
Amb caràcter general, no està permes en l'interior del paisatge protegit la realització de competicions, concursos o exhibicions de tipus esportiu. De forma excepcional, l'òrgan gestor, amb independència dels tràmits exigits en la legislació sectorial vigent, podrà autoritzar el trànsit pel paisatge protegit dels participants i membres de l'organització de proves de resistència, com ara maratons de muntanya, travessies o altres proves, donant preferència a aquelles que siguen organitzades pels clubs o federacions esportives. Aquesta haurà de tenir en compte els titulars de béns o drets en l'àmbit afectat per la prova.
Article 27. Norma general per a les proves esportives
1. L'organització de la prova haurà de complir, entre altres condicions que siguen aplicables, les següents:
a) Presentar amb antelació el projecte d'activitat esportiva que garantisca la conservació del paisatge protegit i la seguretat.
b) Evitar els impactes significatius sobre els recursos naturals, especialment sòls, aigua, vegetació i fauna, com també sobre les activitats recreatives i agrosilvopastorals, o sobre el patrimoni historicoartístic i cultural.
c) Desmantellar totes aquelles infraestructures i equipaments auxiliars de caràcter provisional que acompanyen l'activitat que s'ha de realitzar.
d) Executar les mesures correctores i de neteja necessàries com a conseqüència dels impactes o alteracions ambientals provocats per la realització de les proves esportives o per la concentració de públic.
2. Per a respondre del bon compliment de les condicions establides en l'apartat anterior, com també de les contingudes en l'autorització preceptiva, l'òrgan gestor del paisatge protegit podrà exigir les garanties tècniques i financeres que estime necessàries.
CAPÍTOL II
DIRECTRIUS I NORMES
DELS PROJECTES D'INVESTIGACIÓ
DISPOSICIONS GENERALS
Article 28. Autoritzacions per a la realització de projectes d'investigació
1. Les activitats d'investigació en l'àmbit del PRUG que comporten la recol·lecció d'elements geològics, l'arrancada, recollida o tall de plantes i fongs, com també la recol·lecció dels fruits, flors i llavors, o la molèstia, persecució, captura o mort de fauna, com també dels ous, cries o larves, han de ser autoritzades per l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjudici de les autoritzacions dels propietaris, amb la sol·licitud prèvia de l'interessat en la forma establida legalment. Igualment, es troba sotmesa a autorització prèvia de l'òrgan gestor la instal·lació de qualsevol tipus d'infraestructura fixa o portàtil, o dispositiu electrònic o mecànic emprat amb fins científics.
2. L'autorització administrativa a què es refereix l'apartat anterior haurà d'estar motivada i especificar:
a) Les espècies o elements físics a què es refereix.
b) Els mitjans, sistemes o mètodes emprats i els seus límits, com també el personal qualificat, si és el cas.
c) Les condicions de risc i les circumstàncies de temps i lloc.
d) Els controls que s'exerciran, si és el cas.
e) L'objectiu o raó de l'acció.
3. L'autorització d'investigació podrà ser revocada, després de la comunicació prèvia a l'interessat, si s'observa incompliment de les condicions que regeixen l'autorització.
Article 29. Mitjans i mètodes
1. S'hauran de posar els mitjans adequats per a impedir la contaminació genètica o la dispersió artificial d'espècies, malalties o plagues a través del material emprat en la investigació.
2. Els investigadors hauran d'optar pels mètodes disponibles menys agressius o impactants en relació amb la conservació del medi natural.
Article 30. Comunicació de resultats i fons documental
1. En relació a les activitats subjectes a autorització d'acord amb l'article 28, els investigadors s'han de comprometre a comunicar els resultats de la investigació, i, si és el cas, remetre una còpia de les publicacions que es deriven de l'estudi a l'òrgan gestor del paisatge protegit, qui facilitarà la seua divulgació, així mateix, entre els ajuntaments.
2. La comunicació dels resultats de la investigació o la remissió de les publicacions no representarà, en cap cas, la cessió de drets d'autor de cap tipus, i l'òrgan gestor del paisatge protegit haurà de respectar els principis de confidencialitat, autorització i titularitat dels investigadors en l'ús de la informació rebuda.
Article 31. Convenis de col·laboració
L'òrgan gestor promourà la formalització de convenis de col·laboració amb entitats, públiques o privades, que tinguen per objectiu primordial, reconegut com a tal en els seus estatuts, en les normes de constitució o en l'atribució funcional, plans d'investigació o estudi.
L'òrgan gestor i l'administració competent en medi ambient podran promoure plans d'investigació, basats en els criteris generals següents:
a) Projectes d'investigació encaminats a resoldre els problemes que planteja la gestió del paisatge protegit.
b) Projectes d'investigació orientats a augmentar el coneixement científic bàsic de l'estructura i funcionament dels ecosistemes de l'àmbit del PRUG.
c) Projectes relatius al seguiment ambiental dels ecosistemes de l'àmbit del PRUG.
d) Projectes d'investigació que afecten espècies catalogades en perill d'extinció, rares o amenaçades, incloses en alguna de les figures legals de protecció.
e) Projectes dirigits a avaluar l'evolució de la restauració ambiental.
f) Projectes orientats a avaluar els impactes produïts pels distints usos i aprofitaments, com també les capacitats de càrrega dels distints ecosistemes.
g) Projectes relatius a aprofundir en el coneixement del patrimoni historicoartístic i cultural.
h) Projectes d'investigació que, per la seua naturalesa, no puguen realitzar-se fora de l'àmbit d'actuació del PRUG o que requerisquen unes condicions ambientals difícilment repetibles fora d'aquest.
i) Projectes d'investigació relatius a aprofundir en el coneixement del territori per a promoure el desenvolupament local sostenible.
j) Projectes d'investigació sobre l'ús públic i l'ordenació de l'activitat recreativa i esportiva en l'interior del paisatge protegit.
Article 32. Objectius i línies dels plans d'investigació
1. Els objectius bàsics dels plans d'investigació seran:
a) Proporcionar la base científica que assegure una correcta gestió del paisatge protegit i de la conservació dels recursos naturals d'aquest.
b) Millorar el coneixement sobre el medi físic, els processos biològics, els usos, els aprofitaments de recursos i els processos de degradació que operen sobre aquests.
c) Millorar el coneixement del patrimoni historicoartístic i cultural.
d) Promoure els acords i convenis de col·laboració amb aquelles institucions científiques que puguen desenvolupar programes d'investigació en el paisatge protegit i la seua àrea d'influència.
e) Racionalitzar i jerarquitzar els esforços econòmics i humans en matèria d'investigació.
2. Els projectes d'investigació promoguts des de l'administració competent en medi ambient per a l'àmbit del PRUG es coordinaran mitjançant la unitat administrativa gestora del paisatge protegit.
3. Les línies d'investigació prioritària seran l'ecologia forestal, la conservació i la recuperació d'espècies amenaçades, tot i que les necessitats de gestió o l'interés científic podran impulsar altres línies d'investigació.
Article 33. Programa d'investigació ecologicoforestal
1. L'objectiu bàsic d'aquest programa és aprofundir en les interrelacions ecològiques de la tècnica forestal amb el funcionament dels ecosistemes i la conservació del patrimoni biològic.
2. Amb aquest fi, el programa s'articula, seguint les directrius prioritàries definides en el Pla forestal de la Comunitat Valenciana i la seua aplicació en l'àrea d'estudi, en les línies d'investigació següents:
a) Silvicultura i ordenació forestal.
b) Conservació i restauració de la coberta vegetal. Definició de tècniques d'implantació de frondoses autòctones.
c) Valoració de la producció forestal. Estudi dels aprofitaments forestals derivats dels tractaments silvícoles.
Article 34. Programa d'investigació per a la recuperació d'espècies
1. L'objectiu bàsic d'aquest programa és la millora del coneixement de les espècies d'interés prioritari per a la conservació per considerar-se singulars, rares, endèmiques o amenaçades. Els aspectes fonamentals que s'han d'investigar són la situació actual de les poblacions i els factors o amenaces que incideixen negativament sobre aquestes; com també la prospecció de zones adequades per a la introducció i expansió d'aquestes espècies i l'assaig de mesures per a la seua recuperació.
2. Aquesta investigació bàsica servirà de fonament per a l'elaboració i posada en marxa dels plans de recuperació i conservació de les espècies, atenent al Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades.
3. Es promourà el desenvolupament de programes d'investigació per a la recuperació d'aquelles espècies que, sense estar catalogades, influïsquen de manera determinant en la recuperació de les que sí que ho estan.
Article 35. Altres línies d'investigació
Per a un millor coneixement i gestió dels valors del paisatge protegit cal considerar les línies d'investigació següents:
a) Estudis relacionats amb el medi físic:
- Hidrogeologia en mitjans permeables.
- Estudis edafològics, erosió i erosionabilitat.
b) Estudis relacionats amb el medi biòtic:
- Distribució, dinàmica, diagnosi i evolució d'espècies singulars.
- Censos dinàmics i evolució d'espècies d'avifauna. Paràmetres reproductius.
- Caracterització i dinàmica de les poblacions d'amfibis i rèptils.
- Estudis relatius a la determinació de la capacitat d'acollida del territori i el seu límit de canvi acceptable mitjançant l'observació d'espècies indicadores.
- Estudis sobre aspectes funcionals dels ecosistemes forestals.
c) Estudis relacionats amb el medi socioeconòmic:
- Característiques, motivacions i preferències dels visitants del paisatge protegit. Selecció de temes interpretatius i recreatius.
- Actituds, característiques i problemàtica de la població local davant de la protecció de la natura.
- Estudi de valoració econòmica dels usos i recursos naturals
d) Estudis antropològics i historicoculturals.
e) Estudis sobre la realització, seguretat i compatibilitat dels esports de muntanya en el medi natural:
- Tècniques dels esports de muntanya, regulació jurídica i anàlisi comparada de la pràctica esportiva en zones protegides.
CAPÍTOL III
DIRECTRIUS I NORMES SOBRE ELS RECURSOS
NATURALS I CULTURALS
SECCIÓ 1ª.
ACTIVITATS EXTRACTIVES
Article 36. Activitats extractives
1. En tot l'àmbit del paisatge protegit es prohibeix l'atorgament de noves autoritzacions o concessions mineres d'explotació de recursos minerals, pel fet de considerar-se incompatible amb els objectius establits per aquest PRUG.
2. A les explotacions mineres vigents, els terrenys que successivament s'exploten hauran de ser restaurats pels titulars d'acord amb el corresponent projecte de restauració, aprovat per l'òrgan competent en mineria, entenent la restauració com a via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser diferent de l'original, com ara l'ús agrícola, forestal, recreatiu i creació d'estanys o àrees lacustres seminaturals, si bé hauran de primar els usos de regeneració de l'ecosistema original.
3. Els departaments competents en mineria i medi ambient hauran de vetlar pel compliment estricte i l'execució d'aquests projectes de restauració en l'àmbit de les seues competències.
Article 37. Restauració d'explotacions abandonades
1. Les explotacions abandonades seran objecte d'un programa de restauració, el contingut específic de les quals es recull en el programa d'actuacions d'aquest PRUG.
2. En cas d'ubicar-se sobre terrenys o forests de titularitat privada, aquests projectes de restauració s'hauran de realitzar d'acord amb els propietaris. Els esmentats projectes de restauració hauran de contenir, almenys, directrius per a:
- Recuperació de la coberta vegetal.
- Remodelat geomorfològic del terreny.
- Recuperació de les zones de desmunt i erosió en els talussos.
- Minimització de l'impacte visual.
- Preservar la seguretat de persona i béns.
SECCIÓ 2ª.
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 38. Conceptes i normes aplicables
Seran considerades agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals. L'exercici d'aquestes activitats haurà de ser sotmés a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 39. Àrees de cultiu
1. L'activitat agrícola pot continuar realitzant-se com a component fonamental del paisatge. Es permet l'ampliació d'àrees de cultiu sempre que tinguen caràcter de cultiu tradicional, amb informe favorable de l'òrgan gestor, qui podrà imposar condicionants estètics en les noves ampliacions.
2. Els objectius d'aquestes àrees agrícoles vénen determinats en les normes particulars de gestió de cada àrea.
3. Es prohibeixen les noves transformacions de secà en regadiu.
Article 40. Productes fitosanitaris
1. L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i els condicionaments establits pels organismes competents i a les determinacions contingudes en aquest PRUG.
2. Es prohibeix la utilització, en l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG, d'herbicides volàtils de qualsevol classe i, en general, de productes fitosanitaris, la classificació toxicològica dels quals siga diferent dels categories a o B per a la fauna terrestre i aqüícola, o siga tòxica o molt tòxica per al bestiar i les persones.
SECCIÓ 3ª.
CONSERVACIÓ DE SÒLS
Article 41. Pràctiques de conservació de sòls
1. En l'àmbit del PRUG no es podran destruir bancals i marges d'aquests, com tampoc és podran fer transformacions agrícoles i labors que posen en perill la seua estabilitat o comporten la seua eliminació.
2. L'estabilització i regeneració de terrenys podrà ser consensuada pels propietaris per raons ecològiques o de conservació de sòls.
Article 42. Moviments de terres
1. Queden sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental les activitats que ocasionen moviments de terra previstes en el Reial decret legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de Projectes. A més, hauran de disposar de l'informe favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit.
2. Es prohibeixen tot tipus d'actuacions que originen o afavorisquen l'inici de processos erosius en els vessants, com també aquelles susceptibles de provocar la destrucció o el deteriorament dels sòls o de les formacions vegetals silvestres.
SECCIÓ 4ª.
APICULTURA
Article 43. Activitat apícola
1. L'activitat apícola es considera compatible amb els objectius de conservació d'aquest PRUG i desitjable en l'àmbit del paisatge protegit per la seua vital funció polinitzadora de cultius i regeneradora de la vegetació natural.
2. Aquesta activitat, sense perjudici de la legislació sectorial, haurà de ser permesa i potenciada a totes les zones de l'àmbit objecte d'aquest PRUG, si bé s'hauran de guardar les necessàries distàncies de seguretat a la rodalia de les àrees d'interés educatiu i àrees recreatives.
SECCIÓ 5ª.
AIGÜES SUBTERRÀNIES
Article 44. Captació d'aigües subterrànies
1. Queda prohibida l'obertura de nous pous o captacions d'aigua a l'interior dels límits del paisatge protegit, a excepció de les destinades a satisfer les necessitats derivades dels usos propis de les edificacions tradicionals existents al paisatge protegit i de les infraestructures d'ús públic i interés social, sempre que aquestes siguen justificades com a necessàries per a garantir l'abastiment, amb un informe previ favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit i sense perjudici del compliment de la legislació d'aigües vigent.
2. Els drets de l'aigua que, generats dins de l'àmbit del paisatge protegit, abastisquen aprofitaments fora o dins d'aquest, continuaran en la mateixa situació que anteriorment a l'aprovació d'aquest PRUG.
Article 45. Protecció de fonts i brolladors
1. Les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en l'àmbit immediat de les fonts i brolladors existents hauran de garantir la seua permanència i hauran de respectar la tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les aigües hauran de garantir el manteniment d'un cabal mínim per al seu ús pels passejants i la fauna silvestre. Hauran de disposar de l'informe preceptiu de l'òrgan gestor del paisatge protegit.
2. Per a la convenient protecció de l'aigua subterrània, els habitatges aïllats i les instal·lacions del paisatge protegit hauran de disposar dels sistemes de depuració adequats, especialment a les proximitats de fonts i brolladors.
SECCIÓ 6ª.
FORMACIONS GEOLÒGIQUES
I PUNTS D'INTERÉS GEOLÒGIC
Article 46. Coves
De conformitat amb l'article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, totes les coves existents dins de l'àmbit territorial del paisatge protegit, tant conegudes com per descobrir, es consideren protegides. El règim de protecció, ordenació i gestió d'aquestes coves és l'establit, amb caràcter general, pel Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves.
SECCIÓ 7ª.
RAMADERIA
Article 47. Ramaderia
1. Es permet el pasturatge extensiu en l'àmbit del paisatge protegit, amb les limitacions establides per les normatives sectorials en matèria ramadera i forestal. Després de la consulta amb els titulars dels aprofitaments ramaders, l'òrgan gestor del paisatge protegit podrà establir limitacions addicionals en determinats àmbits territorials de l'espai protegit, amb caràcter permanent o temporal, quan determinades finalitats de conservació dels hàbitats ho faça necessari.
2. En tot l'àmbit del paisatge protegit i de la seua àrea d'esmorteïment d'impactes queda prohibida la implantació de noves explotacions ramaderes en règim d'estabulació.
3. Els recintes per a refugi de bestiar són les úniques instal·lacions ramaderes permeses en l'àmbit del paisatge protegit. Hi haurà de primar la rehabilitació d'antigues pletes ramaderes per a la implantació de ramaderia rústica tradicional i haurà de disposar de l'informe favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit.
4. Les instal·lacions ramaderes existents hauran de disposar del sistema de depuració de residus i emissions, i complir el que especifica la legislació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
SECCIÓ 8ª.
FLORA I FAUNA SILVESTRE
Article 48. Conservació de la fauna i flora silvestre
1. S'hauran d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de les espècies de flora i fauna silvestre en aplicació de la legislació vigent, com també qualsevol altra norma que, sobre la matèria, puga aprovar-se.
2. L'òrgan gestor del paisatge protegit o l'administració competent en matèria de medi ambient, promouran la realització de tots els acords, convenis de col·laboració, contractes i altres instruments semblants que siguen necessaris, amb els propietaris de terrenys o titulars de drets sobre aquests, per a la consecució dels objectius i finalitats que, en relació amb la flora i fauna silvestres, es determinen per a l'àmbit d'ordenació.
3. S'hauran de conservar les formacions vegetals autòctones, facilitant la regeneració d'aquelles d'especial interés, quan es produïsquen algunes de les circumstàncies següents:
a) Estar incloses en el Catàleg d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres o en qualsevol altra llista que les declare com a espècie protegida en la legislació vigent.
b) Constituir hàbitats d'espècies endèmiques, singulars o amenaçades.
c) Exercir un paper fonamental en la protecció, regulació hídrica i en la protecció dels sòls enfront de l'erosió.
d) Contenir un elevat valor ecològic.
4. En qualsevol cas, es considera prioritari l'establiment de mesures encaminades a la regeneració de les formacions vegetals singulars i relictes, respectant la dinàmica natural de la vegetació.
5. S'haurà de mantenir la dinàmica poblacional de la fauna, respectant els fenòmens migratoris i de dispersió, conservant les àrees de reproducció, campeig i zones habituals de pas de les poblacions animals, per a la qual cosa s'hauran d'establir les corresponents mesures de vigilància, control i conservació.
6. S'haurà de promoure la realització dels plans previstos en l'article 4 del Decret 32/2004, de 27 de febrer, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades.
7. L'administració competent en medi ambient, en col·laboració amb l'òrgan gestor del paisatge protegit, haurà d'establir les mesures de control i vigilància per a evitar la introducció i propagació d'espècies al·lòctones que posen en perill la dinàmica natural i paisatgística de l'espai protegit. En el cas que aquestes hagen sigut ja introduïdes en el medi natural, es podran iniciar plans per a la seua eradicació, si cal, pel fet d'haver-hi perill de propagació, desplaçament de les poblacions autòctones o contaminació genètica d'aquestes en l'àmbit d'aplicació del PRUG. S'haurà de fer especial insistència en espècies cinegètiques.
SECCIÓ 9ª.
RECURSOS FORESTALS
Article 49. Terrenys forestals
1. Es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. En cas de dubte, prevaldrà la descripció donada per la cartografia de detall donada pel Pla general d'ordenació forestal.
2. L'administració autonòmica i local executarà un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per a incrementar la superfície de forest pública amb un criteri de prioritat quan concórreguen totes o alguna de les condicions següents:
a) Terrenys d'alt valor ecològic.
b) Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
c) Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i disposen d'un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració.
d) Terrenys enclavats o limítrofs amb terrenys propietat de la Generalitat.
e) Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
f) Terrenys inclosos en l'àmbit per al qual es proposa en aquest pla la declaració d'espai protegit.
g) Terrenys declarats com a forests protectores d'acord amb la legislació forestal vigent.
3. De conformitat amb l'article 103 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, la Generalitat iniciarà les accions oportunes per a incorporar al seu patrimoni els terrenys rústics, vacants i erms que no figuren inscrits en el Registre de la Propietat.
4. L'administració competent, d'acord amb la Llei bàsica de forests, tramitarà la delimitació i la fitació dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'aquest PRUG. Per a la millor consecució d'aquest fi es podran establir convenis de col·laboració amb l'òrgan gestor del paisatge protegit.
5. L'administració competent, mitjançant el seu òrgan forestal, promourà la declaració d'utilitat pública pel Consell, a l'efecte previst en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit d'aquest PRUG que no tinguen encara aquesta consideració.
Article 50. Ordenació de recursos forestals
1. En l'àmbit territorial del PRUG l'activitat forestal s'haurà d'atenir, en la seua planificació, execució i desenvolupament, als principis fonamentals establits al respecte pel vigent Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana, en l'article 3 de les ordenances del sòl forestal. Aquests principis són els següents:
a) La sostenibilitat, és a dir, l'administració i l'ús dels boscos i forests de forma i intensitat tals que incrementen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
b) La multifuncionalitat, és a dir, reconeixement del paper de les forests i boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida a la terra i en el desenvolupament econòmic i social de les nacions.
c) La integració, és a dir, unir l'àmbit forestal i la conservació de la natura en tots els seus vessants, preveient conjuntament l'administració i gestió dels espais naturals en tots els aspectes.
d) La participació, és a dir, el pla es concep en la seua elaboració i aplicació com una eina de participació pública en la gestió dels espais forestals.
e) Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenvolupades, amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
2. En l'àmbit del PRUG el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és l'establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, desenvolupada per l'esmentat Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en l'àmbit de les seues competències, promourà el compliment de les directrius establides a partir de la reforma de la política agrària comunitària en matèria forestal en tots els terrenys forestals inclosos en el PRUG, siguen públics o privats.
4. L'acció de la conselleria competent en matèria forestal s'haurà d'orientar a aconseguir la conservació, la millora, la restauració i l'ordenat aprofitament de les forests, siga quina siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica haurà de ser d'acord amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
5. Les forests, com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionades de forma integrada, i s'hi haurà de preveure conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que les constitueixen, a fi d'aconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
6. En el maneig de la vegetació s'haurà de donar preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses d'espècies autòctones, d'aquelles que exercisquen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
7. La conselleria competent en matèria de medi ambient i l'òrgan gestor de l'espai natural protegit elaboraran conjuntament un pla d'ordenació forestal i paisatgística de l'espai natural protegit, que serà el document de planificació i posterior execució i gestió d'aquestes matèries.
Article 51. Aprofitaments forestals
1. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del PRUG, entesos d'acord amb el que estableix l'article 30.2 de la Llei 3/1993 i en la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, hauran d'ajustar-se al que disposa la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, i el Reglament que la desenvolupa, com també al que disposa aquest PRUG.
2. No s'hi permet, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
3. Només s'atorgarà autorització per a tallades arreu en els supòsits següents:
a) Si són convenients per a la protecció o millora dels ecosistemes.
b) Si escauen com a mesura extraordinària per raons de protecció fitosanitària.
c) Si es tracta d'arbres morts per qualsevol causa natural.
d) Si s'han d'establir tallafocs o bandes de protecció sota línies de conducció elèctrica o de comunicacions.
e) Si són imprescindibles per a la instal·lació d'infraestructures o altres actuacions sobre terrenys forestals que establisca el mateix Pla d'ordenació forestal integral del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell.
f) Les àrees tallafocs previstes en el Pla de prevenció d'incendis forestals.
g) Excepte per raons fitosanitàries, la instal·lació d'infraestructures o altres actuacions sobre terrenys forestals que establisca el mateix pla forestal del paisatge protegit.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics podrà limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.
Article 52. Altres aprofitaments
Es prohibeix, amb caràcter general, la tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres, a excepció de la recol·lecció tradicional de fongs i de plantes, fruits i llavors silvestres. Es permet la recol·lecció en finques públiques, amb l'autorització prèvia, i en finques privades sempre sota consentiment del propietari d'aquesta. Sense perjudici del que es disposa en l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recollida de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana, i de les modificacions posteriors que puga establir el pla d'ordenació forestal i paisatgística de l'espai protegit, la recol·lecció s'haurà de regir per les normes específiques següents:
1. S'hauran de seguir les normes particulars establides per aquest PRUG pel que fa als accessos per sendes, camins i per l'interior de terrenys forestals i, en general, en tant que siga possible s'haurà d'evitar transitar fora de camins i sendes ja traçats. Aquest accés al bosc sempre s'haurà de fer a peu, des de fora del paisatge protegit o des de les zones d'aparcament degudament senyalitzades.
2. La recol·lecció tradicional queda fixada en un màxim de 5 kg per persona i dia.
3. Es prohibeix alterar durant la recol·lecció el matoll, sotabosc i la capa orgànica del sòl, manualment o utilitzant qualsevol instrument. Així mateix, es prohibeix als visitants utilitzar dins del paisatge protegit qualsevol eina per a remoure el sòl, com ara falçs, rastells, aixades o d'altres de similars.
4. S'hi hauran de recol·lectar tan sols els exemplars de bolets que hagen assolit una mesura acceptable i un estat madur, xifrada en un diàmetre mínim de 5 cm.
5. El transport dels exemplars arreplegats ha de ser, preferentment, en cistelles de vímet, palla, canya o semblants, que per la seua estructura permeten la dispersió d'espores, amb aquest fi no s'hi permetrà l'ús de recipients hermètics com ara bosses, poals, cabassos o semblants.
6. Amb caràcter subsidiari a aquestes normes, serà d'aplicació en el paisatge protegit l'ordenança municipal de recollida de bolets i fongs que promulge l'òrgan gestor del paisatge protegit, de comú acord amb els ajuntaments, en especial pel que fa a aspectes no regulats explícitament en aquesta normativa, com les espècies de fongs protegides en cadascun dels termes municipals de referència.
Article 53. Tractaments silvícoles
1. Els tractaments silvícoles hauran de perseguir prioritàriament la millora de la massa forestal, el control de l'erosió, del perill d'incendis, dels danys per vendavals, inundacions i riuades o altres riscos per a les característiques protectores de la forest, a fi d'aconseguir la màxima estabilitat forestal. Hauran de disposar de l'informe favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit.
2. Aquests tractaments s'hauran de dur a terme tenint presents les necessitats de refugi i cobertura tèrmica que la fauna presente en aquests ecosistemes forestals, sense que això comporte cap minva pel que fa a mesures preventives contra incendis.
3. L'administració competent haurà de fomentar la trituració dels residus procedents de tractaments silvícoles per a la ulterior incorporació al sòl, com també el seu aprofitament, reutilització o reciclatge quan siga possible.
Article 54. Repoblacions forestals
1. La repoblació de terrenys forestals, catalogats o no, haurà de regir-se pel que estableix la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, i pel Reglament que la desenvolupa, amb un informe previ de l'òrgan gestor.
2. S'haurà de tenir en compte el foment de les espècies que donen una major estabilitat ecològica i hidrològica a la zona que es pretén repoblar. En concret, es fomentarà, sempre que siga possible, la implantació de masses mixtes amb espècies de frondoses, a fi d'obtenir ecosistemes forestals amb un alt grau de maduresa i diversitat, per la qual cosa les repoblacions hauran d'orientar-se a la creació de masses mixtes de coníferes i frondoses.
3. Els mètodes de preparació del terreny hauran de ser aquells que asseguren un major percentatge d'èxit en la supervivència de la repoblació, especialment pel que fa a la captació d'aigua superficial per la planta, i comporten el menor impacte possible.
4. En tot cas, només s'hi permetran aquells mètodes de preparació del terreny que no modifiquen de forma notable l'estructura del sòl existent.
SECCIÓ 10ª.
Activitat cinegètica
Article 55. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PRUG, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i als articles següents, com també al que estableixen els corresponents plans tècnics d'ordenació cinegètica.
2. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica s'haurà de desenvolupar sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també amb el normal desenvolupament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes, forestals i les relacionades amb l'ús públic o privat dels valors naturals i paisatgístics.
3. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que tinguen la condició legal de vedat de caça i que complisquen les condicions establides reglamentàriament per a aquesta qualificació.
4. Els procediments permesos per a la captura d'espècies i la llista de les espècies cinegètiques s'indiquen en la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de caça de la Comunitat Valenciana.
5. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització expressa de l'òrgan gestor i de l'administració competent en matèria de medi ambient i, en tot cas, haurà d'atendre al que estableix l'article 22 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de caça de la Comunitat Valenciana.
6. El titular del vedat ha de vetlar per l'estat sanitari de les espècies cinegètiques ubicades en la seua propietat, donar avís als organismes competents en matèria de sanitat animal de qualsevol brot de malaltia infecciosa que es detecte, i prendre les mesures necessàries per a evitar la seua propagació a altres zones.
7. L'administració competent en medi ambient haurà de promoure la realització de programes de maneig i prevenció, tendents a corregir fenòmens que afecten negativament els recursos cinegètics, com ara malalties, herbicides o competidors tròfics.
8. Les zones de caça controlada a l'interior del paisatge protegit, i que actualment són gestionades pels clubs esportius de caça, podran ser objecte d'una gestió comuna per l'òrgan competent, tot això de comú acord amb els clubs esportius de caça esmentats. Per a la millor consecució d'aquest fi, es podrà establir un conveni de col·laboració amb l'òrgan gestor del paisatge protegit.
Article 56. Ordenació cinegètica
1. Amb caràcter general, l'ordenació, la gestió i la pràctica de les activitats cinegètica i piscícola en l'àmbit del PRUG, estan regulades per les respectives normatives sectorials, com també en les disposicions que, en desenvolupament d'aquestes, emeta l'administració competent sobre aquestes matèries.
2. D'acord amb l'article 3 del Decret 50/1994, de 7 de març, del Consell, pel qual es regulen els plans d'aprofitament cinegètic a terrenys de règim cinegètic especial dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana, els titulars dels vedats que actualment no en tinguen hauran de presentar un pla tècnic d'ordenació cinegètica com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de manera compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents, en el termini màxim d'un any. Aquests plans regularan l'activitat cinegètica en els distints vedats existents en l'àmbit del PRUG i hauran de ser presentats i aprovats en el termini màxim previst en la normativa sectorial vigent.
3. Poden ser objecte de caça i pesca les espècies cinegètiques i piscícoles establides, amb caràcter general, a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable.
4. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica s'haurà d'efectuar sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també amb el normal desenvolupament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes, forestals i les relacionades amb l'ús públic o privat dels valors naturals i paisatgístics.
5. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització de l'administració competent en caça.
6. No es permetrà l'aprofitament cinegètic als terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi, en els termes establits en l'article 5 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà prorrogar el període establit en aquest article si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna de la zona o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la forest.
SECCIÓ 11ª.
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 57. Definicions i marc normatiu
1. A l'efecte d'aquesta normativa, constitueixen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, són objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts artificials que, en interacció històrica amb aquells en un ambient socioeconòmic rural, han configurat el paisatge tal com apareix en l'actualitat. Qualsevol tipus de construcció, tant en l'àmbit del PRUG com en la zona d'esmorteïment d'impactes, haurà de disposar de l'informe favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjudici del tràmit urbanístic que corresponga.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge, tant les formacions vegetals naturals i de plantació amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics significatius.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics del patrimoni cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'aquests que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen, així mateix, els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic.
4. Les determinacions d'aquesta secció 11ª són complementàries a les establides, amb caràcter general, per a tot el territori de la Comunitat Valenciana en matèria de protecció i ordenació del paisatge, en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
Article 58. Condicions estètiques i requeriments paisatgístics de les construccions i instal·lacions en el medi rural
Addicionalment a les disposicions sobre edificació en el sòl no urbanitzable que estableix la secció 1ª. del capítol IV del títol II d'aquestes normes generals, s'estableix la regulació específica per a assegurar la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions en l'entorn següent:
1. Els valors paisatgístics es consideren un dels criteris determinants per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos en el sòl no urbanitzable. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats capaces de generar impacte paisatgístic, com també la reforma o adequació d'aquestes, hauran de realitzar-se de forma tal que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge natural o humanitzat, incorporant les mesures d'integració paisatgística que calguen.
2. A aquest respecte, l'execució d'aquestes activitats haurà de tenir en compte expressament l'efecte de la seua implantació sobre els valors paisatgístics del paisatge protegit, i els preceptius informes favorables podran supeditar-se al compliment de determinats requisits en els elements constructius, en els materials utilitzats, en els enjardinaments, en els tancaments i en l'entorn de les actuacions. Quan l'envergadura o les característiques d'aquestes així ho aconsellen, podrà exigir-se als promotors l'aportació d'un estudi de visualització del paisatge i incidència visual (conques visuals), el qual haurà d'analitzar l'impacte esperat, contemplant l'estat actual del paisatge i el resultat final després de la intervenció.
3. Les actuacions de rehabilitació i reconstrucció, hauran d'adoptar com a criteri general, les tipologies característiques de la zona. S'hauran de protegir especialment les construccions històriques i tradicionals, i evitar la importació de tipologies alienes i la pèrdua dels límits de definició entre el nucli històric i la nova edificació.
4. En l'àmbit del paisatge protegit, els respectius planejaments urbanístics municipals hauran d'establir en la seua normativa urbanística les condicions requerides per als tractaments exteriors de les edificacions i infraestructures que possibiliten la integració paisatgística d'aquestes i el manteniment de la identitat cultural del patrimoni construït del municipi.
5. Amb caràcter general, es prohibeix la instal·lació d'elements que limiten el camp visual o trenquen l'harmonia del paisatge, com ara abocadors o punts d'emmagatzemament permanent o temporal de residus de qualsevol tipus, antenes o altres instal·lacions o equipaments aliens a l'entorn paisatgístic rural. Per a les activitats existents no podran renovar-se les autoritzacions o concessions en relació amb aquestes activitats, una vegada transcorregut el seu període de vigència.
6. No es permeten les instal·lacions que presenten colors inadequats pel seu contrast amb l'entorn, excepte en aquelles en què siga imprescindible per raons de senyalètica institucional o de seguretat.
SECCIÓ 12ª.
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 59. Normes sobre conservació del patrimoni cultural del paisatge protegit
1. A fi de protegir, conservar, recuperar i promoure els valors i singularitats del medi construït tradicional i dels recursos arqueològics i historicoartístics, aquests elements i conjunts queden protegits amb caràcter general en l'àmbit del sòl no urbanitzable. Tot això sense perjudici de les determinacions de les normatives sectorials, com també de les disposicions i mesures gestores que la conselleria competent sobre conservació del patrimoni adopte en la matèria.
2. En el cas concret del patrimoni arqueològic, l'òrgan gestor del paisatge protegit, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, i amb els ajuntaments respectius, elaborarà un inventari detallat dels elements de valor arqueològic, constructiu, històric i etnogràfic.
3. Les regulacions d'aquest article s'estenen al patrimoni cultural intangible vinculat al medi rural del paisatge protegit, incloent la toponímia, les tradicions i els elements etnogràfics, desenvolupat mitjançant la interacció històrica entre el medi socioeconòmic local i l'entorn físic on s'ubica. Aquest patrimoni es considera element de protecció en aquest pla, a l'efecte d'inventari, caracterització, conservació, recuperació, estudi i difusió pública d'aquest.
4. No s'hi permeten actuacions de qualsevol tipus tendents a la destrucció, deteriorament o modificació substancial i irreversible dels valors culturals en el sòl no urbanitzable indicats en els apartats 1.a.3 d'aquest article. Es prohibeixen expressament la destrucció i la modificació substancial d'aquells edificis, construccions o infraestructures tradicionals com ara molins, aljubs, refugis de pastor, forns de calç, corrals, carboneres, pletes, neveres i altres elements constructius relacionats amb les activitats tradicionals que es troben catalogats o tinguen aptitud per a estar-ho.
5. Els planejaments urbanístics municipals hauran d'incorporar les determinacions que possibiliten el compliment del que estableix el PRUG sobre conservació del patrimoni cultural.
CAPÍTOL IV
DIRECTRIUS I NORMES SOBRE URBANISME
I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1ª.
ACTIVITAT URBANÍSTICA I EDIFICACIÓ
Article 60. Règim general urbanístic
1. Els terrenys inclosos dins del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell es classifiquen com a sòl no urbanitzable amb la qualificació de protegit.
2. En tot l'àmbit del paisatge protegit no és admissible la classificació de nou sòl urbà o urbanitzable.
3. De conformitat amb la legislació vigent en matèria de sòl no urbanitzable, només es permetrà realitzar instal·lacions, construccions o obres que tinga previstes el planejament per ser necessàries i compatibles amb el millor aprofitament, conservació, atenció i restauració dels recursos naturals o per al seu gaudi públic i aprofitament col·lectiu. Igualment, es podran dur a terme les obres i instal·lacions necessàries per a la gestió de béns de domini públic o dels serveis públics o activitats d'utilitat pública o interés general i per a la minoració dels riscos que van motivar la seua protecció.
4. Per raons estètiques, i sempre amb informe favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjudici del tràmit urbanístic que corresponga, es podran realitzar obres en l'interior de l'espai protegit que permeten integrar paisatgísticament les construccions existents.
Article 61. Instal·lacions portàtils i desmuntables en el sòl no urbanitzable
1. Amb l'excepció dels equipaments destinats a l'ús públic, a la gestió del paisatge protegit o a l'estudi dels recursos ambientals degudament autoritzats o promoguts per l'òrgan gestor o per la conselleria competent en matèria de medi ambient, queda prohibida la instal·lació d'elements portàtils destinats a habitatge o a altres usos no relacionats amb les activitats tradicionals de l'àmbit protegit.
2. Aquesta prohibició s'estén als elements desmuntables no portàtils, amb qualsevol de les finalitats i característiques indicades en l'apartat anterior, permanents, semipermanents o efímers, construïts amb materials de rebuig de qualsevol tipus.
Article 62. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agropecuària
A aquest respecte, i sense perjudici de la legislació sectorial d'aplicació, caldrà ajustar-se al que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable.
Article 63. Actuacions sobre les edificacions tradicionals i d'interés patrimonial
1. En l'àmbit del sòl no urbanitzable, la rehabilitació, restauració, reconstrucció, condicionament i millora d'edificacions existents d'interés cultural pels seus valors en relació amb el medi rural tradicional o amb el patrimoni historicoartístic, haurà de ser autoritzada per l'òrgan gestor, sense perjudici del tràmit urbanístic que corresponga.
2. Les actuacions preteses, sense perjudici de les exigències que puguen establir les autoritats municipal o sectorial, hauran d'atenir-se als següents requisits mínims:
a) Hauran de respectar les característiques arquitectòniques tradicionals, especialment en les cobertes, cornises, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i de massissos, composició general, materials de façana, color extern i detalls constructius.
b) Per a assegurar la integració amb l'entorn de les actuacions, com també per a prevenir possibles impactes negatius sobre els valors ambientals del paisatge protegit, l'informe favorable de l'administració podrà condicionar-se a l'establiment de determinades mesures correctores.
c) En el seu estat final després de les actuacions, les edificacions resultants no podran ocupar més sòl que les construccions antigues, amb l'excepció establida en les normes particulars per a cada zona d'ordenació.
d) Els tractaments de façana s'admetran, exclusivament, per a la restitució del seu caràcter tradicional o per a la integració d'aquesta en l'ambient paisatgístic rural.
e) Queda prohibida en els immobles la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant que alteren l'estructura arquitectònica o l'oculten, i hauran d'eliminar-se els existents que produïsquen aquests efectes.
3. Les determinacions d'aquest article són complementàries de les establides per la secció 11ª., capítol III, títol II, (protecció del paisatge) d'aquestes normes generals, com també d'altres normes del PRUG que siguen aplicables per a actuacions determinades en matèria de protecció de recursos ambientals i d'ús públic del medi.
Article 64. Edificacions fora d'ordenació
De conformitat amb la normativa vigent en matèria urbanística, el planejament urbanístic considerarà fora d'ordenació les edificacions existents en sòl no urbanitzable segons la classificació del sòl existent en el planejament municipal, excloent les edificacions rurals tradicionals, rehabilitades o no, construïdes amb anterioritat a l'aprovació d'aquest PRUG, que disposen de la corresponent llicència municipal i els habitatges principals al medi rural associades a l'activitat agrària.
Article 65. Vigilància urbanística
Les administracions competents hauran de garantir l'estricte compliment de la legalitat urbanística en l'àmbit del PRUG, i adoptar els mecanismes adequats per a evitar tota actuació urbanística o constructiva al marge de la legalitat establida.
Article 66. Cessions gratuïtes a l'administració de sòl no urbanitzable protegit
La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, com a gestor del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, rebrà les cessions gratuïtes de sòl no urbanitzable protegit establides en els supòsits previstos en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, i disposicions que la desenvolupen.
La Mancomunitat actuarà d'assessora dels municipis en què es produïsquen aquests supòsits, a fi d'una millor definició de les àrees que s'han d'identificar com a possibles cessions.
SECCIÓ 2ª.
DESENVOLUPAMENT, MILLORA
I IMPLANTACIÓ D'INFRAESTRUCTURES
Article 67. Millora de comunicacions
1. La possible construcció de noves carreteres en l'àmbit del PRUG requerirà l'aprovació per part del Consell, després de la declaració de compatibilitat ambiental de les obres per part de l'autoritat competent.
2. La possible ampliació o modificació substancial de les carreteres CV- 615, CV- 705, i N-340, que envaïsquen terrenys inclosos al Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, requerirà, així mateix, la declaració de compatibilitat ambiental. En el cas que l'ampliació o modificació implique una invasió dels terrenys inclosos al paisatge protegit superior als 100 metres assenyalats en l'article 69, requerirà, a més, la seua aprovació per part del Consell.
Article 68. Millora de camins
1. La construcció de camins rurals i camins o pistes forestals o les seues ampliacions de plataforma i modificacions de traçat, quan no estiguen sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, haurà de ser autoritzada per l'òrgan gestor, sense perjudici d'altres autoritzacions o informes sectorials que siguen necessaris.
2. Als terrenys forestals inclosos al paisatge protegit no es podran construir camins de nova planta, a excepció dels destinats a la defensa contra incendis forestals, els quals, excepte en casos d'emergència, hauran d'estar prèviament previstos en el Pla de prevenció d'incendis forestals de l'Ombria del Benicadell i disposar de informe favorable de l'administració competent en medi ambient.
3. Queden excloses d'aquesta prohibició les actuacions de millora i condicionament de la xarxa existent, incloent ampliacions o modificacions de traçat, tot això sense perjudici del que disposa l'apartat 1 d'aquest article.
Article 69. Corredors d'infraestructures
A l'efecte de l'instal·lació de noves infraestructures, la xarxa viària estatal, autonòmica o local té la consideració de corredor de localització d'infraestructures, en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de l'eix de la carretera. La realització, si és el cas, de futures actuacions d'infraestructures de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, gasoductes o conduccions, ha de dirigir-se, amb caràcter prioritari, cap a aquests corredors.
Article 70. Telecomunicacions
1. La construcció de noves instal·lacions de telecomunicacions únicament serà permesa sobre torres de suport ja existents o d'altres de noves que puguen unificar les ja existents, sempre que siga tècnicament possible, i, en qualsevol cas, haurà de disposar de l'autorització de l'òrgan gestor, qui podrà exigir mesures d'integració paisatgística d'aquestes.
2. Queden exclosos d'aquesta limitació els destinats a la xarxa de prevenció d'incendis forestals, com també els pertanyents a la xarxa de comunicacions mòbils d'emergència i seguretat de la Generalitat.
3. Les instal·lacions que no disposen del permís d'ocupació dels terrenys hauran d'obtenir-lo en el terme d'un any des de la data de publicació d'aquest PRUG. Els camins existents amb l'únic ús d'accedir a les antenes hauran de quedar tancats i l'accés es restringirà als tècnics de manteniment del concessionari de la instal·lació i al personal del paisatge protegit.
Article 71. Línies elèctriques
1. Les noves línies elèctriques (mitjana tensió) i telefòniques en l'àmbit del paisatge protegit hauran de ser preferiblement subterrànies i, en qualsevol cas, s'hauran de recolzar en el traçat de vies de comunicació existents, i evitar en la mesura que es puga l'afecció a terrenys de forest o cultiu. L'òrgan gestor haurà de vetlar pel progressiu soterrament de les línies que incomplisquen aquesta norma amb el suport tècnic i econòmic de les diferents administracions interessades, el sector elèctric privat i la propietat.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial d'aplicació, s'haurà de promoure l'aplicació d'energies renovables per als usos requerits a l'interior del paisatge protegit.
3. No es considera compatible a l'efecte ambiental la instal·lació de noves línies elèctriques d'alta tensió en l'àmbit del paisatge protegit.
4. Aquelles línies elèctriques preexistents que creuen llocs considerats perillosos per a la defensa contra incendis per mitjans aeris hauran de disposar obligatòriament d'avisadors, i les companyies elèctriques els hauran d'instal·lar.
CAPÍTOL V
DIRECTRIUS I NORMES
SOBRE PLANS D'ACTUACIÓ
Article 72. Programes d'actuació
1. La gestió del paisatge protegit s'haurà d'executar, amb caràcter general, dins del marc tècnic i gestor constituït pels programes d'actuació que es defineixen en les directrius per a l'execució del PRUG, els quals es desenvolupen mitjançant actuacions concretes l'execució dels quals es prioritzarà atenent a l'interés objectiu i a la urgència de cada actuació.
2. Aquests programes tenen caràcter obert, per la qual cosa les seues indicacions s'estableixen sense perjudici d'altres criteris de gestió o d'altres actuacions programades que l'òrgan gestor considere necessari executar per a una millor gestió del paisatge protegit.
3. Els programes d'actuació tenen, així mateix, caràcter indicatiu, i la seua funció és la d'orientar l'actuació gestora del paisatge protegit. L'execució d'aquests, per tant, dependrà tant de la prioritat objectiva de les actuacions com de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos.
TÍTOL III
DIRECTRIUS I NORMES DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA
Article 73. Règim general
1. De conformitat amb l'article 4 (règim de gestió) del Decret 18/2006, de 27 de gener, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, l'òrgan gestor del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell és la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, sense perjudici de les competències sobre ordenació i gestió dels espais naturals protegits que, amb caràcter general, corresponen a la conselleria competent en matèria de medi ambient, per raó de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
En particular, a la conselleria competent correspon l'aplicació del règim sancionador establit en el capítol V de l'esmentada Llei 11/1994, sense perjudici de la competència que sobre aquesta matèria corresponen a l'òrgan gestor del paisatge protegit d'acord amb la legislació sobre règim local.
2. Les funcions i competències pròpies de la gestió del paisatge protegit estan adscrites a la Presidència de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, sense perjudici de les delegacions que puguen derivar-se de la legislació local, el titular de la qual exerceix la direcció del paisatge protegit, i li corresponent la resolució dels expedients relatius a la gestió, a proposta del director tècnic.
3. Les labors de vigilància i seguiment d'actuacions corresponen a l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjudici de la col·laboració de la conselleria competent en matèria de medi ambient en les matèries que així ho aconsellen.
4. El règim de gestió del paisatge protegit està subjecte al marc establit amb caràcter genèric per als paisatges protegits per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, o legislació que la substituïsca, com també a les determinacions específiques contingudes en el Decret 18/2006, de 27 de gener, del Consell, pel qual es va declarar el Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell.
5. L'òrgan gestor promourà, sobre les matèries pròpies de la gestió de l'espai protegit, la col·laboració amb els ajuntaments i amb els organismes de les administracions autonòmica, estatal i local, com també amb les entitats i els particulars implicats en la gestió dels recursos naturals del paisatge protegit. A aquest efecte, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida promourà, quan escaiga, la formalització dels corresponents convenis de col·laboració.
6. La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida podrà promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió de l'espai protegit de les administracions locals, de l'estat, autonòmica i dels agents socials i econòmics implicats en el paisatge protegit, la constitució d'una entitat gestora mixta amb participació de les administracions estatal, autonòmica i local i del sector privat, tal com fundació, consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
7. Les activitats de gestió del paisatge protegit s'executaran, amb caràcter general, dins del marc normatiu establit per aquestes normes i d'acord amb els programes anuals d'actuació continguts en les directrius per a l'execució del PRUG.
Article 74. El director tècnic
1. Al director tècnic del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, nomenat per la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida i dependent orgànicament i funcionalment de la Presidència de dita Mancomunitat, correspon la gestió ordinària del paisatge protegit.
2. Són funcions del director tècnic l'adopció de les decisions relatives a la gestió de l'espai natural protegit que no hagen sigut expressament reservades a altres òrgans, i, en particular, l'elaboració i proposta dels pressupostos i programes de gestió, com també l'emissió d'informes exigits per la llei o els instruments d'ordenació.
3. Li corresponen les funcions assenyalades en el marc d'aquest PRUG, especialment elevar les propostes de resolucions a la Presidència, en matèria de direcció i gestió del paisatge protegit.
Article 75. Oficina de Gestió Tècnica del paisatge protegit
1. El director tècnic exerceix les seues funcions amb el suport tècnic i administratiu de l'Oficina de Gestió Tècnica del paisatge protegit.
2. Integren el personal de l'Oficina de Gestió Tècnica:
- El director tècnic, en qualitat de director tècnic de l'Oficina.
- Secretaria General de la Mancomunitat, com a suport administratiu d'aquesta.
- Soprova, SA, com a empresa pública de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida.
- Personal de la Mancomunitat que puga vincular-se a la gestió del paisatge protegit.
- Personal de la Generalitat que puga adscriure's al paisatge protegit.
- Personal dels ajuntaments l'àmbit del qual queda afectat pel paisatge protegit, que destinen els mitjans per a la gestió de l'espai protegit.
- Assistències tècniques que efectuen projectes al paisatge protegit, sota la direcció de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida.
3. A fi d'assegurar el compliment dels objectius d'aquest pla, com també de les normes o programes d'actuació que els desenvolupen, són funcions de l'Oficina de Gestió Tècnica:
a) En matèria de gestió del paisatge protegit:
- Assistència tècnica al director tècnic i, en general, a altres unitats tècniques i administratives de l'administració en matèries relacionades amb el paisatge protegit.
- Assistència i assessorament tècnic al Consell de Participació i a les comissions d'aquest.
- Emissió d'informes tècnics sobre les sol·licituds d'autoritzacions i, en general, sobre els distints procediments administratius que afecten el paisatge protegit.
- Emissió de qualsevol altre tipus d'informe tècnic que es requerisca en matèria de gestió del paisatge protegit o de seguiment dels recursos ambientals.
- Estudi i realització de propostes en relació amb la gestió.
- Seguiment tècnic de les actuacions sobre el territori i els recursos ambientals del paisatge protegit que autoritze l'administració competent en medi ambient.
- Col·laboració en el seguiment i control de les infraccions al règim jurídic del paisatge protegit que puguen cometre's, en coordinació amb les unitats tècniques de l'administració competent en medi ambient amb atribucions sobre la matèria, com també amb les forces de seguretat de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.
- Impuls dels expedients administratius que tinguen com a objecte assumptes generals o particulars relacionats amb l'espai natural.
- Gestió dels fons documentals i bibliogràfics i de la documentació administrativa existents en l'oficina, en matèria de gestió del paisatge protegit i de coneixement del medi.
- Direcció tècnica del personal d'obres i manteniment.
- Elaboració d'un informe anual de la gestió del paisatge protegit.
- Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que li encomane l'administració competent en medi ambient i, en particular, el director tècnic del paisatge protegit.
b) En matèria d'educació i difusió ambiental:
- Execució i seguiment de les activitats d'educació i divulgació que ha d'efectuar les distintes instal·lacions i equipaments del paisatge protegit, en coordinació amb les unitats tècniques de l'administració competent en medi ambient amb atribucions sobre la matèria.
- Elaboració d'una programes d'activitats d'educació ambiental, sobre aspectes relacionats amb els valors ambientals i culturals del paisatge protegit.
- Elaboració de programes de comunicació i divulgació del paisatge protegit.
- Promoció de la imatge del paisatge protegit.
- Formació del personal adscrit al paisatge protegit.
- Foment i suport tècnic a les iniciatives de voluntariat ambiental i cultural que efectuen les associacions i entitats locals al paisatge protegit.
- Proposada d'adquisició o publicació dels materials didàctics o educatius que es consideren necessaris per a l'adequada execució dels objectius que s'establisquen en relació amb l'educació ambiental, comunicació o divulgació del paisatge protegit.
- Realització d'activitats formatives en matèria d'educació ambiental i de gestió racional dels recursos naturals.
- Elaboració de totes aquelles propostes que es consideren necessàries per a un adequat funcionament del paisatge protegit en matèria d'educació i difusió ambiental.
- Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que li encomane l'administració competent en medi ambient i, en particular, el director tècnic del paisatge protegit.
c) En matèria de conservació i coneixement dels recursos ambientals i culturals:
- Execució directa dels programes de seguiment i estudi de la fauna, la flora i els hàbitats del paisatge protegit que es realitzen amb mitjans propis de l'oficina.
- Seguiment de les activitats d'estudi i investigació que, sobre els valors ambientals i culturals, realitzen al paisatge protegit entitats o persones alienes a l'oficina.
- Inventari dels recursos ambientals i culturals de l'espai protegit.
- Planificació, execució i seguiment d'actuacions de conservació, regeneració o millora d'hàbitats i de poblacions de fauna i flora, en col·laboració amb altres unitats tècniques de l'administració competent en medi ambient.
- Realització de totes aquelles altres actuacions en la matèria que li encomane l'administració competent en medi ambient i, en particular, el director tècnic del paisatge protegit.
Article 76. Gerència de promoció
1. La fundació que puga constituir-se per a la gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell haurà de disposar d'una gerència de promoció.
2. La Gerència de Promoció, dins de l'Oficina Tècnica de Gestió del Paisatge Protegit, es podrà delegar en la Societat per a la Promoció Socioecononómica de la Vall d'Albaida (Soprova, SA), exercirà, almenys, les funcions següents:
a) Animació dels agents locals, tant públics com privats i mixtos, necessaris per a l'execució i desenvolupament del PRUG en totes les seues possibilitats. Haurà d'incloent, en particular, el foment i la promoció de projectes i iniciatives d'actuació, col·lectives i individuals, que afavorisquen el desenvolupament socioeconòmic local en forma sostenible i compatible amb els objectius de conservació del paisatge protegit.
b) En particular, l'impuls i el desenvolupament de les tècniques d'agricultura integrada i ecològica, com també de l'activitat turística en relació amb el coneixement i el gaudi ordenat dels valors naturals i culturals del paisatge protegit.
c) Informació i assessorament administratiu, tècnic i financer als particulars i col·lectius.
d) Seguiment i gestió de les fonts de finançament públic i privat, a escala local, de comunitat autònoma, estatal i europea.
e) Coordinació de les actuacions dels distints organismes, agents i col·lectius, públics i privats, relacionats amb la gestió dels recursos naturals del paisatge protegit i l'execució del PRUG.
f) Avaluació i seguiment dels efectes ambientals, socials i econòmics provocats per l'execució del PRUG i del seu desenvolupament.
g) Suport tècnic i logístic a l'administració competent en medi ambient i als ajuntaments, en les matèries pertinents
h) Formació i capacitació dels agents locals socials i econòmics.
i) Redacció i gestió de l'execució d'un programa de foment i desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit del PRUG. Definició de les prioritats per a l'execució d'aquest programa, en funció de les necessitats objectives, de les disponibilitats financeres o de la conjuntura social, econòmica, administrativa i gestora.
j) Qualsevol altra funció que puga ser encomanada per la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida i, en particular, pel director tècnic.
k) Gestió del personal, les instal·lacions, els serveis i els equipaments necessaris per a l'execució d'actuacions en matèria de desenvolupament sostenible i ús públic del paisatge protegit.
l) Gestió de programes d'actuació i de projectes necessaris per a l'execució del PRUG en matèria d'ordenació, foment i promoció de l'activitat socioeconòmica sostenible i d'ús públic del paisatge protegit, en forma compatible amb els objectius de conservació dels recursos ambientals.
m) Dinamització i suport a les associacions i voluntaris que col·laboren amb el paisatge protegit en matèria de sensibilització ambiental, desenvolupament rural i bones pràctiques ambientals i protecció dels valors culturals i patrimonials de l'Ombria del Benicadell.
Article 77. Secretaria del paisatge protegit
S'encomanen a la Secretaria General de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida les funcions de caràcter administratiu en la gestió del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell. En particular, els enviaments, notificacions i comunicacions que s'efectuen, com també el seguiment administratiu d'expedients.
Article 78. Consell de Participació
1. De conformitat amb el Decret 18/2006, de 27 de gener, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell, es crea el Consell de Participació com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor de la conselleria competent per raó de la matèria en la gestió de l'espai protegit.
2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, per l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Quant a aquestes funcions, el Consell de Participació constitueix un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i és, així mateix, una via per a canalitzar les iniciatives de les distintes administracions i agents, públics i privats, relacionats amb la gestió del paisatge protegit en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural.
3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell es compon dels membres següents:
a) El president nat del Consell de Participació.
b) El president del Consell de Participació.
c) Un representant de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
d) Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
e) Un representant de la Conselleria de Cultura i Esport.
f) Un representant de la Conselleria d'Infraestructures i Transport.
g) Un representant de la Conselleria de Turisme.
h) Un representant de la Diputació Provincial de València.
i) Un representant de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida.
j) Un representant per cadascun dels ajuntaments d'Albaida, Atzeneta d'Albaida, Carrícola, el Palomar, Bufali, Bèlgida, Otos, Beniatjar, Ràfol de Salem i Salem.
k) Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, escollits per aquestes organitzacions.
l) Un representant d'associacions de propietaris de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el paisatge protegit, escollits per aquestes entitats de comú acord entre aquestes.
m) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de caçadors dels municipis del paisatge protegit, escollits per aquestes entitats de comú acord entre aquestes.
n) Un representant de les universitats de la Comunitat Valenciana, designat per la universitat que corresponga. La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida establirà un torn biennal de representació d'aquestes entitats acadèmiques.
o) Un representant de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, escollit per aquesta entitat.
p) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les associacions dels municipis del paisatge protegit vinculades a la conservació i estudi de la natura o el patrimoni cultural, escollit per aquestes entitats de comú acord entre aquestes.
q) Un representant del Centre Excursionista de València, escollit per aquesta entitat.
r) Un representant del Grup d'Acció Local ADDER, Associació per al Desenvolupament i Diversificació de l'Economia Rural a la Vall d'Albaida, escollit per aquesta entitat.
4. President nat del Consell de Participació: de conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es va modificar la composició de les juntes rectores dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà president nat del Consell de Participació. Quan assistisca a les seues reunions, exercirà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, tenint tots els drets i obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.
5. El president del Consell de Participació.
a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, a proposta de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, podent recaure el nomenament en un dels membres del Consell.
b) En absència del president nat, les funcions d'aquest durant les sessions seran assumides pel president.
6. El secretari del Consell de Participació, el qual serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, podrà ser un membre del Consell de Participació, o bé una persona al servei de les administracions autonòmica o local, i en aquest cas assistirà amb veu però sense dret de vot.
7. El funcionament intern del Consell de Participació es regirà per un reglament de funcionament que haurà d'aprovar el mateix Consell, la proposta del qual serà redactada pel secretari d'aquest. Fins a l'aprovació de l'expressat reglament, el funcionament del Consell es regirà d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
8. Per al correcte exercici de les comeses, el Consell de Participació podrà organitzar-se en les comissions que calguen. Amb caràcter permanent o temporal, aquestes comissions podran exercir, per delegació del Consell, al qual haurà de donar compte de les seues activitats, determinades funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit.
Article 79. Memòria anual de gestió del paisatge protegit
L'Oficina de Gestió Tècnica del paisatge protegit elaborarà memòries anuals de gestió, el contingut mínim del qual serà el següent:
a) informe de gestió del paisatge protegit, incloent grau d'execució de les propostes d'actuació programades per a l'anualitat considerada.
b) capítol econòmic, amb indicació d'inversions i despeses de funcionament.
c) Propostes i previsió d'actuacions per a anualitats successives.
d) altres propostes que s'estimen oportunes per a millorar el funcionament o la gestió del paisatge protegit.
Article 80. Règim de gestió forestal del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell
D'acord amb l'article 17 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, la Generalitat delegarà determinades competències en matèria de gestió forestal en la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, que permeten una gestió homogènia i coherent amb els fins de la declaració del paisatge protegit.
TÍTOL IV
NORMES PARTICULARS D'ORDENACIÓ I GESTIÓ
CAPÍTOL I
ZONIFICACIÓ
Article 81. Zonificació del PRUG
En l'àmbit territorial del PRUG s'estableix una zonificació motivada per la configuració futura d'un paisatge que report els màxims beneficis ambientals, socials, culturals i paisatgístics a la societat. Ve donada per les següents categories d'ordenació:
- Àrees públiques (AP).
- Àrees recreatives (AR).
- Àrees privades forestals (APF).
- Àrees privades agrícoles en producció (APAP).
- Àrees privades degradades. (APD).
- Àrees d'esmorteïment d'impactes (AM).
CAPÍTOL II
DELIMITACIÓ DE LES ÀREES D'ORDENACIÓ
Article 82. Delimitació de les àrees d'ordenació
- Àrees públiques (AP): inclouen les forests d'utilitat pública V1006V14, V1030V19, V1029V135, V1021V137, V1018V1, V1033V151, V1019V2, V1022V4, V1023V5, com també els terrenys de lliure disposició dels ajuntaments.
- Àrees recreatives (AR): inclouen les zones d'oci i esplai del paisatge protegit, són: Font Freda, Font del Melero, Centre d'Interpretació de Carrícola, Pou d'Otos, les Fontetes.
- Àrees privades forestals (APF): són aquelles superfícies forestals d'acord amb la legislació vigent en matèria forestal, com també les superfícies forestals en què va existir un cultiu agrícola anterior.
- Àrees privades agrícoles en producció (APAP): aquelles en què es realitzen les operacions pròpies de les labors agrícoles.
- Àrees privades degradades (APD): aquelles en què ha existit un ús humà que les haja deteriorades.
- Àrees de microreserves: aquelles que han sigut legalment declarades per Decret del Consell. Inclou la microreserva denominada Penyeta l'Heura.
La delimitació cartogràfica de les distintes àrees ve recollida en l'annex cartogràfic.
CAPÍTOL III
OBJECTIUS DE L'ORDENACIÓ
Article 83. Objectius d'ordenació
L'objectiu principal d'aquesta ordenació és l'èxit d'un paisatge tradicional que report els màxims beneficis (socials, ambientals, culturals, paisatgístics i econòmics) a la població.
Article 84. Directrius de l'ordenació
El Pla integral d'ordenació forestal i paisatgística del Paisatge Protegit de l'Ombria del Benicadell desenvoluparà les directrius marcades en aquest article per a cada àrea d'ordenació i que seran:
- Àrees públiques (AP): reconstrucció del paisatge forestal típic mediterrani, d'acord amb la successió i dinàmica de la vegetació natural cap a etapes madures, afavorint la presència de masses mixtes amb elevat grau de biodiversitat. Aquesta reconstrucció també inclou possible introducció de fauna.
- Àrees recreatives (AR): zones destinades a l'oci i esplai, amb equipaments d'ús públic que siguen respectuosos amb l'estètica de l'entorn i no comporten una limitació en el seu ús per a persones de mobilitat reduïda.
- Àrees privades forestals (APF): foment de les pràctiques de gestió forestal sostenible i pràctiques agrosilvopastorals tradicionals que harmonitzen amb l'entorn, com també la recuperació mitjançant sembres i plantacions de cultius tradicionals agroforestals i rehabilitació d'infraestructures agrícoles històriques, com els murs de maçoneria seca.
- Àrees privades agrícoles en producció (APAP): foment de la continuïtat d'aquestes.
- Àrees privades degradades (APD): directrius encaminades cap a la restauració d'aquestes.
- Àrees de microreserves: objectius d'acord amb el seu pla específic de gestió, el qual haurà d'anar encaminat cap a la conservació.
CAPÍTOL IV
ÀREA D'ESMORTEÏMENT D'IMPACTES
Article 85. Àrea d'esmorteïment d'impactes
D'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, s'estableix fora de l'àmbit territorial del paisatge protegit una àrea d'esmorteïment d'impactes discontínua constituïda pels sectors següents:
- Terme municipal d'Albaida (AM1): comprén els terrenys ubicats entre els límits del paisatge protegit, la N-340 i la CV-617.
- Terme municipal de Carrícola (AM2): comprén els terrenys ubicats entre els límits del paisatge protegit i la CV-615. Queden exceptuats els terrenys annexos a nucli urbà en que es decidisca la declaració com a zona urbanitzable.
- Terme municipal de Bèlgida (AM3): comprén els terrenys ubicats entre els límits del paisatge protegit i la CV-615.
- Terme municipal d'Otos (AM4): comprén els terrenys ubicats entre els límits del paisatge protegit i la CV-615.
- Terme municipal de Beniatjar (AM5): comprén els terrenys ubicats entre els límits del paisatge protegit i la CV-615. Queden exceptuats els terrenys annexos a nucli urbà en que es decidisca la declaració com a zona urbanitzable.
- Terme municipal de Salem (AM6): comprén els terrenys ubicats entre els límits del paisatge protegit i el barranc de Salem, el camí del Falser, el barranc de la Canal i el barranc del Bolteret.
Article 86. Normes particulars de les zones d'esmorteïment
A fi de preservar la integritat del paisatge agrícola tradicional i la seua interacció amb el sòl forestal, es prohibeix la reclassificació de sòl no urbanitzable a urbanitzable en aquestes zones. Només s'acceptaran aquestes reclassificacions quan els terrenys siguen destinats a zones verdes previstes en el planejament, que comporten un increment de la qualitat paisatgística.
Els plans generals establiran les condicions estètiques adequades perquè les construccions i edificacions que s'efectuen en aquestes àrees es realitzen amb les garanties estètiques suficients que permeten mantenir l'entorn tradicional d'aquestes àrees.
