DECRET 169/2012, de 9 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars. [2012/10650]
(DOGV núm. 6906 de 20.11.2012) Ref. Base de dades 010549/2012
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 21.11.2012 Aquesta disposició afecta: Afecta: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Infraestructures, Territori i Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, protecció del paisatge, programa d'actuació
DECRET 169/2012, de 9 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars. [2012/10650]
PREÀMBUL
El riu Millars és el curs fluvial més important de la província de Castelló, tant en cabal com en longitud. El naixement se situa sobre els 1.600 metres d'altitud, a la província de Terol. Ja a la Comunitat Valenciana, discorre per les comarques d'Alt Millars i la Plana Baixa, i capta aigües vessants del massís del Penyagolosa i de les serres d'Espadà i de Pina. Desemboca en la mar Mediterrània, entre els termes municipals d'Almassora i Borriana, i constituïx en el seu tram final el límit intercomarcal entre la Plana Baixa i la Plana Alta.
Es tracta d'un riu amb règim típicament mediterrani, sotmés per tant a fluctuacions intenses de cabal entre les temporades seques i plujoses. Al llarg de la comarca de l'Alt Millars, el riu discorre fortament encaixat entre les estructures geològiques mesozoiques. A partir de Fanzara suavitza el seu pendent i comença a obrir-se cap a la planura litoral. La desembocadura està formada per un con al·luvial, tancat superficialment per un cordó de graves, trencat només pels efectes dels temporals de llevant sobre la línia de costa.
Entre els termes municipals de Vila-real i Almassora, el riu discorre encaixat entre materials geològics recents. Este tram, inclòs en el paisatge protegit, mostra un notable valor paisatgístic i ecològic com a ambient de ribera ben conservat en molts llocs, en un context territorial densament poblat i intervingut per l'home. Es tracta d'un ambient apreciat pels habitants de la zona com a lloc tradicional d'esplai i esbargiment, enriquit per paratges d'ús públic de profund significat social per als municipis.
En el tram final del riu, entre la població d'Almassora i la desembocadura en la mar, el curs fluvial adquirix una notable importància ecològica per la formació de llacunes poc profundes, riques en vegetació aquàtica i subaquàtica i en comunitats helofítiques, junt amb espècies i comunitats més típiques de les riberes i els llits fluvials. Estes últimes, a mesura que s'acosten a la costa, es convertixen en jonqueres i prats humits i en comunitats psammòfiles. La presència més o menys permanent d'aigua ha permés l'existència d'una fauna amb una elevada diversitat d'espècies, algunes de les quals de gran interés per a la conservació. Abundants i variades són les comunitats d'aus: anàtids, ardeids, làrids, limícoles i passeriformes palustres estan presents en els diversos ambients generats pels gradients de salinitat provocats per l'entrada ocasional d'aigua marina.
Per estes raons, el dit tram final del riu està inclòs, amb la denominació desembocadura del Millars, en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell.
No obstant això, les primeres mesures de protecció sobre la desembocadura del Millars daten de molt abans. Ja en 1985, la Conselleria d'Agricultura i Pesca va prohibir-hi la caça per l'interés ecològic de la zona humida, i això va ser referendat per la declaració de refugi de caça el 12 de novembre de 1996, efectuada per la llavors Conselleria de Medi Ambient.
Des del 9 de maig de 2000, l'aiguamoll de l'esmentada desembocadura està declarat, per Acord del Consell, com a zona d'especial protecció per a les aus (zona ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres. La zona, així mateix, va ser inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell, entre els llocs d'interés comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, en virtut de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
L'abundància d'aigua en la zona potser va determinar la ubicació d'uns quants assentaments humans històrics, que hui formen part del patrimoni arqueològic. Entre altres, poden mencionar-se el Torrelló de Boverot, d'adscripció bronze ibèrica (Almassora), el poblat de Vinarragell, d'adscripció ibericomedieval (Borriana), el Castell d'Almansor, també medieval (Almassora), o l'assentament eneolític de Vil·la Filomena (Vila-real).
Més recents, encara que d'elevat valor patrimonial i religiós, són les ermites de la Mare de Déu de Gràcia (Vila-real) i de Santa Quitèria (Almassora), ambdós molt apreciades per la població local.
Estos edificis religiosos són el nucli d'importants espais d'ús públic. A Vila-real es tracta de l'àrea coneguda com el Termet-Mare de Déu de Gràcia, dotada d'equipaments públics com ara àrees de protecció natural, itineraris d'educació ambiental, aula de la naturalesa, alberg juvenil, equipaments hostalers, piscina i espais lliures d'ús públic. En el cas d'Almassora, l'ermita de Santa Quitèria és el centre d'un complex que inclou espais riberencs d'ús públic, aula de la naturalesa i dotacions hostaleres.
D'altra banda, el riu, atesa la seua elevada capacitat d'evacuació de cabals en cas d'avingudes, garantix la seguretat de les poblacions per les quals discorre, en reduir considerablement el risc d'inundació.
En l'actual conformació del riu i de la desembocadura té molt a veure l'acció humana a través de la història, que ha configurat ambients nous i diversos. Junt amb este efecte positiu, s'observen distints impactes ambientals negatius que han de controlar-se, com ara els abocaments de residus sòlids, el pasturatge excessiu i els abocaments líquids amb eutrofització de les aigües, entre altres. Tot això, en el context territorial de la Plana, caracteritzat per la intensa dinàmica agrícola, urbana i industrial.
Amb l'aprovació d'este Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) es pretenen millorar aspectes relacionats amb l'administració i la gestió de l'espai protegit, així com amb l'ordenació de l'ús públic. Amb el PRUG es fixa el marc en què es desenrotllaran totes aquelles activitats que es produïxen en el paisatge protegit, especialment aquelles relacionades amb la seua declaració, com la investigació, conservació, protecció i millora dels seus valors.
El PRUG del paisatge protegit de la desembocadura del Millars s'elabora dins del marc normatiu establit pel Decret 79/2005, de 15 d'abril, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars. En este s'establixen les finalitats del règim de protecció de l'espai protegit a desenrotllar pel pla rector. Per la seua banda, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i l'article 34 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, establixen l'abast, el contingut i la tramitació d'estos plans, els quals són aprovats per decret del Consell.
Este decret ha sigut sotmés a la tramitació prevista en l'article 41 de l'esmentada Llei 11/1994, i compta amb l'informe favorable del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta de la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 9 de novembre de 2012,
DECRETE
Article únic. Aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars
1. S'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, en compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i l'article 34 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
2. Com a annex I d'este decret s'arreplega la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'este decret s'arreplega la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Es faculta la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa este decret.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 9 de novembre de 2012
El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART
La consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient,
ISABEL BONIG TRIGUEROS
ANNEX I
Normativa del Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge
Protegit de la Desembocadura del Millars
TÍTOL I
Disposicions generals
CAPÍTOL I
Naturalesa i efectes
Article 1. Naturalesa del pla
1. Este Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars (PRUG) es redacta a l'empara dels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. El PRUG, així mateix, és conforme amb el règim de protecció establit en l'article 3 del Decret 79/2005, de 15 d'abril, del Consell, pel qual es va declarar el paisatge protegit de la desembocadura del Millars.
Article 2. Finalitat del pla
1. D'acord amb el que disposa la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el present PRUG té com a finalitat establir el marc en què han d'exercir-se les activitats que es desenrotllen en este i particularment les referents a la investigació, l'ús públic, la conservació, la protecció i la millora dels valors ambientals i culturals.
2. Així mateix i d'acord amb l'esmentada normativa, este pla constituirà el règim de protecció i ordenació d'usos necessari per a garantir la conservació dels valors que van motivar la declaració de la desembocadura del Millars com a paisatge protegit.
Article 3. Objectius del pla
Per a aconseguir els objectius fixats en l'article 2, este PRUG establix uns criteris de gestió d'acord amb els objectius següents:
1. Conservar, regenerar, si és el cas, i incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals d'aiguamoll, llit fluvial i ribera.
2. Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l'activitat humana.
3. Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, arquitectònics i etnològics presents en la zona.
4. Promoure la gestió racional i l'ús sostenible dels esmentats recursos ambientals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenrotllament sostenible.
5. Fomentar específicament l'ús social de l'espai protegit per mitjà de l'estudi, l'ensenyança i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístics i culturals, promovent, així mateix, el turisme sostenible en relació amb estos.
6. Integrar l'exercici dels usos econòmics i socials del sòl, tant els existents en l'actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l'espai protegit, amb els objectius de conservació del medi ambient i del paisatge, permetent la seua evolució futura atenent els canvis en la realitat econòmica, social i territorial dels municipis. Es troben en este cas l'activitat agrícola, l'edificació residencial existent i les construccions, equipaments i servicis relacionats amb l'ús públic del medi.
7. Integrar, de la mateixa manera, els usos i aprofitaments dels recursos naturals renovables i no renovables, amb especial atenció al recurs hídric.
8. Aconseguir i mantindre un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de degradació d'estes.
9. Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració d'ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals i artificials susceptibles de provocar-los.
10. Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l'espai protegit.
11. Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre la Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions de la Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la gestió del paisatge protegit.
12. Coordinar i unir esforços per a la conservació i millora del paisatge protegit de la desembocadura del Millars.
Article 4. Àmbit d'aplicació
1. L'àmbit d'aplicació del present PRUG comprén la totalitat dels terrenys inclosos en el paisatge protegit de la desembocadura del Millars, declarat per mitjà del Decret 79/2005, de 15 d'abril, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars.
2. Els mencionats àmbits del paisatge protegit queden expressats, textualment i gràficament, en este document. En cas de dubte o discrepància, sempre prevaldrà la delimitació textual abans esmentada sobre la delimitació gràfica.
3. El paisatge protegit de la desembocadura del Millars comprén una extensió de 424,65 hectàrees dels termes municipals d'Almassora, Borriana i Vila-real, i els seus límits, seguint les agulles del rellotge, són els següents:
En el terme municipal de Borriana el límit del paisatge protegit, d'aigües avall a aigües amunt, s'inicia en la barra litoral i la desembocadura, coordenades X.Y: 755321 i 4421831 i prosseguix pel límit de terreny públic excloent-ne la parcel·la 332b, la 332a, la 14h i la 14b i incloent-hi la 14c creua la 201, la 200 i la 203 fins al camí de Santa Bàrbara des d'on creua la parcel·la 327 fins al camí de la Pedrera i prosseguix cap a l'est fins a acabar el terme municipal, al nord del camí de la Pedrera inclou les parcel·les entre el camí i el límit del terme.
A Vila-real, el límit prosseguix des de Borriana pel camí de Vora Riu cap a l'oest fins a la parcel·la 402, on el paisatge protegit la inclou junt amb les parcel·les 83, 82, 80, 78, 74, 73, 72, 71, 69, 68 i 67. Creua la línia de ferrocarril i inclou les parcel·les 63, 62, 125, 58, 61, 55, 53 i 56. Creua l'avinguda de Castelló (antiga N-340), inclou la 51, 52 i 456. Creua la N-340 i continua per la séquia fins a l'assut de Santa Quitèria. Aigües amunt de l'assut fins a l'A7 prosseguix pel límit de terreny públic i inclou les parcel·les 925, 924, 930 i 923.
A l'oest de la A-7, el límit es fa coincident amb el terreny públic; inclou la parcel·la 694, i finalitza en la CV-18, límit del paisatge per l'oest.
En el terme d'Almassora, es descriu el límit d'oest a est, on comença el paisatge en la CV-18. Inclou la parcel·la 647, parcialment la parcel·la 645, i es fa coincident amb el límit de terrenys públics.
Aigües avall de l'AP-7, el límit s'establix entre llit públic i zona urbana, incloent en el paisatge protegit les parcel·les 775, 774, 773, 771, 764, 763, 762, 754, 759 i 753. Inclou les parcel·les 747, 889, 697, 696, 695, 693, 670, 669, 668, 667, 666, 665, 664, 663 i 662.
El límit inclou en el paisatge protegit les parcel·les 928, 929, 636, 632, 627, 005, 625, 618, 617, 612 i 611, i arriba al camí de Santa Quitèria, que prosseguix mentres creua el barranc de la Viuda.
Després de la intersecció amb el barranc de la Viuda, el límit inclou la parcel·la 93686 fins a la línia de ferrocarril.
Inclou les parcel·les 63, 64, 65 i 66. Fins al nucli urbà d'Almassora, el límit s'establix entre terreny públic i l'inici de les parcel·les privades. El límit es fa coincident amb l'inici del nucli urbà d'Almassora, i queden incloses en el paisatge protegit les parcel·les 138, 139 i 140.
El límit prosseguix cap a l'est diferenciant terrenys públics de privats fins a arribar a l'EDAR d'Almassora, on es fa coincident amb el camí que limita terrenys públics i privats. Este límit s'establix fins als terrenys urbans de la platja d'Almassora que, de vegades, exclou del paisatge protegit superfícies de terrenys públics.
En el tram final, el límit és coincident amb la zona urbana de la platja d'Almassora. Per l'est, el límit inclou la barra litoral.
Article 5. Interpretació i contingut del pla
1. En la interpretació d'este PRUG caldrà ajustar-se al que resulte de la seua consideració com un tot unitari.
2. En cas de conflicte entre les normes escrites i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també pel conjunt de la documentació que forma el PRUG, de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes. En cas de continuar el conflicte d'interpretació de les normes i directrius d'este PRUG, correspondrà a l'òrgan gestor la interpretació última d'estes amb un informe previ del Consell de Participació del Paisatge Protegit.
3. En l'aplicació d'este PRUG prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals i culturals del paisatge protegit.
4. El contingut i l'abast genèrics del PRUG responen a les determinacions definides en la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Efectes del pla
1. De conformitat amb el que disposa la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, este pla serà obligatori i executiu en tot allò que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge i els recursos naturals. Les determinacions del PRUG tindran caràcter vinculant tant per a les administracions com per als particulars, prevaldran sobre el planejament urbanístic i la seua aprovació definitiva comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb estes.
2. Sobre això, els planejaments urbanístics municipals afectats pel PRUG s'adaptaran a este en les seues previsions en la següent revisió d'estos. Fins que no es produïsca la dita revisió, prevaldrà el PRUG sobre el planejament urbanístic, excepte en aquelles determinacions d'este últim que impliquen un nivell de protecció més alt sobre els valors ambientals i culturals que les corresponents del PRUG.
3. Les determinacions d'este pla s'interpretaran segons el sentit propi de la matèria de què es tracte, tenint en compte la finalitat global i els objectius del PRUG. En cas de dubte, prevaldrà la interpretació que implique un nivell de protecció més alt dels valors ambientals i culturals.
Article 7. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions vigent en l'àmbit territorial del paisatge protegit de la desembocadura del Millars és l'establit, amb caràcter general, per al conjunt dels espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, definit en la normativa que els regula.
Article 8. Indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es deriven com a conseqüència de l'aprovació d'este pla rector d'ús i gestió donaran lloc a indemnització quan concórreguen, simultàniament, els requisits establits per l'article 20.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, o la normativa que la substituïsca.
Article 9. Tramitació, vigència i revisió
1. La tramitació del PRUG està determinada en la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Les determinacions d'este PRUG entraran en vigor l'endemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents mentres no siga objecte de revisió.
3. El PRUG serà revisat quan hagen canviat suficientment les circumstàncies que motivaren la seua redacció o transcorreguts vuit anys des del moment de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. En qualsevol cas, l'esmentada revisió podrà dur-se a terme en qualsevol moment, a iniciativa de l'òrgan gestor del paisatge protegit o de la conselleria competent en matèria de medi ambient, amb un informe previ del Consell de Participació del Paisatge Protegit, sempre que es produïsca alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan l'evolució socioeconòmica de l'àrea d'influència del paisatge protegit resulte negativament afectada o circumstàncies d'una altra índole facen o puguen fer sorgir noves activitats en la zona que no es prevegen en el PRUG en vigor.
b) Quan la normativa del present PRUG resulte insuficient per a la consecució dels objectius de l'àrea protegida.
CAPÍTOL II
Gestió del paisatge protegit
Secció primera
Òrgans de gestió, consultius i participatius
Article 10. Gestió del paisatge protegit
1. De conformitat amb el Decret 79/2005, de 15 d'abril, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, es delega en el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars la gestió de les previsions i directrius contingudes en este document per al conjunt de l'àmbit objecte d'ordenació, sense perjuí de l'exercici de les competències que corresponguen a altres organismes i administracions.
2. El Consorci Gestor desenrotllarà la seua tasca d'acord amb el que disposen els seus estatuts, aprovats pels respectius ajuntaments i la Diputació Provincial de Castelló.
Article 11. Consell de Participació
1. De conformitat amb el Decret 79/2005, de 15 d'abril, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, el Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars és l'òrgan col·laborador i assessor en la gestió del paisatge protegit, canalitzador de la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats en la dita gestió.
2. Les funcions del Consell de Participació són les indicades en el mencionat Decret 79/2005 i en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. La composició del Consell de Participació està definida en l'article 6 del Decret 79/2005, de 15 d'abril, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars.
4. El funcionament intern del Consell de Participació es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà el mateix Consell, la proposta del qual serà redactada per la persona titular de la secretaria. Fins a l'aprovació de l'indicat reglament, el funcionament del Consell es regirà d'acord amb la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
5. Si les circumstàncies o els assumptes a tractar així ho aconsellen, la persona titular de la presidència podrà convidar a les reunions del Consell de Participació totes aquelles persones o representants d'entitats que estime convenient, els quals podran tindre veu en els assumptes que motiven la seua presència, però sense vot.
6. Els membres del Consell de Participació podran, sempre que ho estimen convenient i amb la comunicació prèvia a la persona titular de la secretaria de la Junta Rectora, per a una correcta organització de les reunions, estar acompanyats en estes per personal tècnic assessor, el nombre del qual no haurà de sobrepassar la quantitat imprescindible segons el criteri de la persona titular de la secretaria. Els esmentats acompanyants no tindran ni veu ni vot en les reunions, encara que podran disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia de la persona titular de la presidència del Consell de Participació, quan la naturalesa dels assumptes a tractar així ho aconselle.
7. Classes de reunions del Consell de Participació.
a) Les convocatòries del Consell de Participació podran tindre caràcter ordinari o extraordinari.
b) Les reunions ordinàries es realitzaran almenys una vegada a l'any.
c) Les reunions extraordinàries seran totes aquelles que tinguen com a objecte la resolució de qüestions que per les seues especials circumstàncies no puguen demorar-se fins a la realització d'una reunió ordinària.
8. Els membres del Consell de Participació hauran de ser-hi convocats almenys amb dos setmanes d'antelació respecte de la data fixada per a la seua realització, excepte convocatòries urgents degudament justificades. La dita convocatòria contindrà, com a mínim, l'hora, el lloc i l'orde del dia de la reunió, l'acta de la reunió anterior i la documentació necessària per a l'adopció d'acords sobre els temes a tractar.
9. Les actes del Consell de Participació seran elaborades per la persona titular de la secretaria i aprovades per la persona titular de la presidència, abans del seu sotmetiment al Consell de Participació, i tindran, com a mínim, el contingut següent:
a) Assistents del Consell de Participació.
b) Orde del dia i assumptes diversos que s'hagen tractat en la reunió.
c) Exposició del contingut de les intervencions efectuades durant la seua realització.
d) Totes aquelles propostes o suggeriments realitzats expressament pels membres del Consell de Participació.
e) Resultat de les votacions que pogueren realitzar-se.
f) Totes aquelles decisions que s'adopten en relació amb el paisatge protegit.
g) Qualsevol incidència que, segons el criteri de la persona titular de la secretaria o de la presidència, tinga notorietat per a ser-hi incloses.
10. Les entitats representades en el Consell de Participació podran proposar assumptes a incloure en l'orde del dia, per a la qual cosa efectuaran la corresponent proposta, amb antelació suficient, a la persona titular de la secretaria o de la presidència del Consell de Participació.
Article 12. Programa d'actuacions
1. La gestió del paisatge protegit s'executarà, amb caràcter general, dins del marc tècnic i gestor constituït pels programes d'actuació que es definixen en les directrius per a l'execució del PRUG, els quals es desenrotllen per mitjà d'actuacions concretes l'execució de les quals es prioritzarà atenent l'interés objectiu i la urgència de cada actuació, d'acord amb la disponibilitat pressupostària.
2. Els dits programes tenen caràcter obert, per la qual cosa les seues indicacions s'establixen sense perjuí d'altres criteris de gestió o d'altres actuacions programades que el Consorci Gestor considere necessari executar per a una millor gestió del paisatge protegit.
3. Els programes d'actuació tenen, així mateix, caràcter indicatiu, i la seua funció és la d'orientar l'actuació gestora del paisatge protegit. L'execució dels programes, per tant, dependrà tant de la prioritat objectiva de les actuacions com de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos econòmics, materials i personals.
Article 13. Fons documental i bibliogràfic del paisatge protegit
1. L'inventari, custòdia i gestió del fons documental, bibliogràfic i cartogràfic del paisatge protegit estarà a càrrec del Consorci Gestor, sota la supervisió de la persona titular de la presidència.
2. El fons documental es nodrirà de tots aquells documents textuals, gràfics o cartogràfics, expedients, notes de premsa, imatges, estadístiques i estudis o treballs, ja siguen originals o còpies, que tinguen relació amb els recursos naturals, valors ambientals i culturals, instruments de planificació territorial i sectorial o qualsevol altra qüestió d'interés relacionada amb el paisatge protegit.
3. El fons documental estarà obert a la consulta del públic, amb les condicions necessàries per a no interferir el treball ordinari del centre que l'albergue.
Article 14. Recepció de documents
L'òrgan gestor del paisatge protegit disposarà d'una manera de recepció de documents en què s'anotarà la corresponent entrada de qualsevol escrit o comunicació que siga presentada.
També s'hi hauran d'anotar l'eixida dels escrits i les comunicacions oficials dirigides a altres òrgans o particulars, sense que tinga caràcter de registre oficial.
Article 15. Informes preceptius i autoritzacions
1. La present normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requerix l'autorització o l'informe preceptiu de l'òrgan gestor de l'espai natural protegit.
2. Els esmentats informes o autoritzacions, que tindran caràcter vinculant, s'emetran sense perjuí dels informes, les autoritzacions o les llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a les determinades activitats.
3. Les sol·licituds d'autorització o d'informe preceptiu hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
a) Identificació del sol·licitant.
b) Descripció detallada de l'actuació, incloent-hi característiques tècniques i període d'execució d'esta.
c) Efectes previstos sobre els valors ambientals, paisatgístics i culturals del paisatge protegit, així com sobre l'ambient socioeconòmic.
d) Pla o croquis de localització de l'activitat.
e) Projecte o memòria tècnica quan corresponga.
4. Tots aquells plans, projectes o actuacions que es desenrotllen en l'àmbit territorial del lloc d'importància comunitària, d'ara en avant LIC desembocadura del Millars i de la zona d'especial protecció per a les aus, d'ara en avant ZEPA, desembocadura del Millars, requeriran una valoració de repercussions realitzada per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000.
5. Les persones que executen sobre el terreny les activitats autoritzades estaran obligades a portar còpia de l'autorització mentres duren els treballs, i l'hauran de mostrar al personal del paisatge protegit quan els siga sol·licitada. En cas de realitzar treballs sense portar còpia d'autorització, es podran paralitzar les actuacions fins que els responsables demostren posseir autorització, presentant-ne una còpia.
6. El paisatge protegit podrà posar a disposició dels interessats un model de sol·licitud d'autorització o informe, general o específic, per a les activitats o actuacions més corrents. Igualment, la presidència de l'òrgan gestor i, si és el cas, el personal adscrit a este, vetlaran per l'agilitat en l'emissió de les autoritzacions o els permisos que corresponga prestant assessorament i informació als interessats, traslladant-les, quan corresponga, als òrgans competents, i efectuant, si és el cas, un seguiment de l'estat de les tramitacions.
Article 16. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes i les activitats que s'executen en l'àmbit territorial del paisatge protegit estan sotmesos al règim d'avaluació d'impactes ambientals establit, amb caràcter general, per la legislació vigent sobre la dita matèria, de rang estatal i autonòmic.
2. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tindre relació directa amb la gestió del lloc o sense ser-hi necessari, puga afectar de manera apreciable el paisatge protegit, ja siga individual o en combinació amb altres plans o projectes, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seues repercussions.
Article 17. Distintius de qualitat
1. Es podrà crear un distintiu a aplicar a aquelles activitats productives, com agricultura, apicultura, ramaderia i artesanal de caràcter tradicional, servicis turístics, servicis d'educació ambiental i cultural i activitats lúdiques, coherents amb els principis del PRUG que es desenrotllen en el seu àmbit. Les esmentades activitats formaran part d'una llista específica mantinguda i gestionada per l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjuí que l'esmentada llista siga coherent amb altres mecanismes de control mantinguts i gestionats específicament per altres administracions amb competències sectorials i, en especial, per la conselleria competent en matèria de turisme.
2. L'òrgan gestor del paisatge protegit podrà autoritzar-ne l'ús i desenrotllar l'esmentat distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o de qualsevol altra estratègia de difusió i promoció. Podran accedir a utilitzar-lo els productes i les activitats esmentades en el punt anterior. El paisatge protegit també podrà promoure els productes i les activitats que s'acullen al distintiu de la manera que considere més oportuna.
3. L'òrgan gestor del paisatge protegit desenrotllarà, en col·laboració amb els representants dels sectors indicats i de les administracions directament implicades, criteris específics de qualitat i sostenibilitat que hauran de complir els productes i les activitats distingides per a accedir a este distintiu i formar part de la corresponent llista. Els productes i les activitats que compten amb el distintiu amb anterioritat al desenrotllament dels criteris disposaran de sis mesos per a adaptar-s'hi, transcorreguts els quals, si no s'ha produït la dita adaptació, deixaran de formar part de la llista del distintiu, i no podran utilitzar els mecanismes de promoció indicats en l'apartat anterior.
Secció segona
Finançament
Article 18. Finançament del paisatge protegit
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, per a atendre els gastos generals de funcionament del paisatge protegit i les inversions necessàries en este, disposarà dels recursos econòmics establits en el capítol quint dels estatuts del Consorci, i s'establirà anualment un pressupost en què s'inclouran les previsions econòmiques per a l'exercici, segons indica l'article 21 dels esmentats estatuts.
Article 19. Compravenda de terrenys inclosos en el paisatge protegit
D'acord amb el que disposa la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, l'Administració autonòmica es reserva el dret de tempteig sobre els processos de compravenda de terrenys inclosos en el paisatge protegit de la desembocadura del Millars.
TÍTOL II
Normes generals d'ordenació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Directrius i normes per a ús públic
Secció primera
Disposicions generals
Article 20. Ús públic
1. Es considera com a activitat d'ús públic l'acció d'oci o esbargiment que duen a terme els visitants d'un espai natural protegit utilitzant els seus servicis o equipaments, i a la qual és inherent l'acostament als valors naturals i culturals del dit espai.
Són tant aquelles que promou l'òrgan gestor de l'espai natural protegit facilitant-ne la pràctica, com aquelles altres que per iniciativa popular, col·lectiva o d'altres entitats es desenrotllen per diferents motivacions.
2. El paisatge protegit aplicarà mecanismes per a transmetre actituds i expectatives apropiades a les persones que el visiten, de manera que es minimitza així l'impacte ambiental de l'ús públic mentres es maximitza l'experiència dels visitants a través del contacte directe amb el personal de l'espai natural protegit, els seus habitants i el seu patrimoni, i amb materials interpretatius ben orientats.
Article 21. Pla d'ordenació de l'ús públic
1. L'òrgan competent sobre espais naturals protegits, a través de l'òrgan gestor del paisatge protegit, elaborarà un Pla d'Ordenació de l'Ús Públic del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat, a l'ensenyança i a l'estudi dels valors ambientals i culturals de l'espai natural protegit, efectuades per iniciativa pública, privada o mixta.
2. Mentres es procedix a l'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació de l'Ús Públic, el contingut del qual es definix en el següent punt, el dit ús públic s'ajustarà al que establix la legislació específica i a les determinacions contingudes en este pla. En especial, seran aplicables les disposicions del Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de manera compatible amb la conservació del medi natural.
3. El Pla d'ordenació de l'Ús Públic haurà de contindre, almenys, els aspectes següents:
a) Anàlisi i tipificació de la demanda.
b) Inventari de recursos turístics, culturals, educatius i recreatius.
c) Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic (recreatiu, educatiu, etc.).
d) Avaluació de l'impacte ambiental generat pels usos ociorecreatius actuals i futurs i proposta de mesures correctores, compensadores i preventives.
e) Regulació de l'ús públic sobre la base de la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
f) Pla de seguretat que identifique els possibles riscos que puguen afectar els visitants i establisca les mesures correctores necessàries.
g) Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades (itineraris didàctics...).
h) Localització de les instal·lacions i equipaments.
i) Proposta d'elements senyalitzadors homogenis.
j) Directrius per a l'elaboració dels projectes.
k) Programació de les actuacions previstes.
l) Cost econòmic d'aplicació.
m) Fórmules de finançament i gestió.
Article 22. Delimitació de les zones d'ús públic
Amb caràcter general, l'activitat d'ús públic es farà exclusivament en aquelles zones definides com d'ús públic i lúdic, en les quals s'inclou la xarxa de camins i sendes principals de l'espai protegit.
Article 23. Normes d'ús públic
Els visitants i la població local hauran d'atendre, durant la seua visita al paisatge protegit, totes aquelles recomanacions fetes públiques per mitjà de cartells, fullets i altres recursos d'informació de l'espai natural protegit, i hauran de respectar en tot moment la legislació vigent quant al trànsit de persones, vehicles i animals i, en particular, s'haurà de prestar especial atenció a:
1. No estan permeses activitats o comportaments que impliquen perill o deteriorament per a la conservació del paisatge protegit que alteren la quietud i tranquil·litat de l'espai natural, o que comporten deteriorament de la qualitat de la visita per a la resta dels visitants.
2. Es prohibix, amb caràcter general, la tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres, excepte la recol·lecció popular de bolets, fongs, fruits i plantes aromàtiques i medicinals tradicionals, en tot l'àmbit del PRUG i en el marc de la legislació vigent sobre la matèria. Només es permet recol·lectar en finques públiques, mai en propietats privades sense el consentiment exprés del particular. Tampoc està permesa la molèstia, persecució, captura o mort de la fauna, dels ous, les cries o larves d'esta, ni la recol·lecció d'elements geològics, excepte l'autorització expressa del Consorci del Millars per a fins científics, docents, de conservació o de gestió.
3. No està permés acampar en l'interior del paisatge protegit, excepte l'autorització expressa del Consorci Gestor per motius d'investigació, conservació, vigilància, salvament o altres causes de força major. L'òrgan gestor determinarà el nombre màxim de nits segons convinga.
4. L'òrgan gestor, per motius de conservació, podrà regular, limitar i restringir temporalment l'entrada de visitants al paisatge protegit o a determinades zones d'este. Estes mesures hauran de ser difoses al públic prèviament i convenientment senyalitzades, i no hauran d'interferir amb el lliure accés dels propietaris als seus predis, llevat de situacions excepcionals, les quals hauran de ser prèviament deliberades i aprovades pel Consell de Participació.
5. No es molestarà ni s'aproximarà als assentaments apícoles i s'haurà de guardar la distància indicada en la normativa sectorial.
6. Els animals de companyia hauran d'anar subjectes amb corretja o semblant per a evitar accidents i molèsties a la fauna i a altres visitants. Així mateix, els gossos hauran d'anar proveïts de boç amb la mateixa finalitat.
7. Excepte en situacions d'emergència, s'ha de mantindre un volum de veu discret que no pertorbe la tranquil·litat i quietud de l'espai natural. No es permet l'ús de megàfons, llevat que, per raons excepcionals de seguretat i vigilància, en fóra necessària la utilització pel personal autoritzat.
8. Excepte en situacions d'emergència o per motius d'investigació autoritzada, no estan permeses les emissions de llums o llampades enlluernadores que alteren la tranquil·litat de la nit, per mitjà de l'ús de punters làser, torxes de vídeo i altres, exceptuant-ne l'ús de llanternes individuals.
9. S'ha d'evitar qualsevol comportament o actitud que implique una falta de consideració i respecte a la tranquil·litat de la resta dels visitants.
10. No es permet l'abocament i/o abandó de tot tipus de residus, excepte en les infraestructures destinades a este efecte.
11. Es permet el bany en el curs del riu i làmines d'aigua associades, excepte en les zones en què expressament se senyalitze com una activitat no permesa.
12. No es permet llavar utensilis ni abocar productes contaminants com ara detergents, sabons o altres.
13. No es permet realitzar, per qualsevol procediment, inscripcions, senyals, signes i dibuixos en pedres, arbres o en qualsevol bé moble o immoble, excepte aquells realitzats per motius de gestió pel personal del paisatge protegit o un altre personal degudament autoritzat, que siguen necessaris per a millorar i completar les xarxes de camins i sendes autoritzats per l'administració competent en medi ambient.
14. No es permet la manipulació d'elements d'investigació o vigilància ambiental instal·lats en el paisatge protegit, com ara sensors electrònics o mecànics, estacions d'aforament, tanques, balises, estaques, xarxes, etcètera.
15. No està permés fumar en l'àmbit del paisatge protegit, en particular en els territoris delimitats per l'article 5 de la Llei de Forest, definits com aquells terrenys en què vegeten espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, siga espontàniament o procedisquen de plantació. Així mateix, també es prohibix encendre foc en tot l'àmbit forestal del paisatge protegit.
Article 24. Visites al paisatge protegit
1. Educació ambiental i visites organitzades.
a) Les activitats d'educació i les visites guiades en el paisatge protegit tenen com a objectiu formar i sensibilitzar el visitant sobre els valors naturals i culturals de l'espai natural protegit, sobre aspectes generals de la naturalesa i el medi ambient, i sobre les normes i comportaments en la naturalesa, respecte al medi ambient i, en concret, el paisatge protegit. L'enfocament d'estes activitats serà integral en tots estos conceptes esmentats, sempre que siga possible d'acord amb els objectius de cada grup.
b) Poden utilitzar els servicis públics d'educació i visites guiades tots els centres de formació, associacions, centres d'esplai i descans i grups organitzats generalment que així ho desitgen, amb la sol·licitud prèvia dirigida a l'òrgan gestor del paisatge protegit. L'esmentada sol·licitud es remetrà amb una antelació suficient per a permetre la concertació d'una reunió prèvia a la visita, que tindrà lloc en l'oficina tècnica del paisatge protegit; en esta es planificarà convenientment l'activitat a realitzar (rutes oferides, duració i dificultat de les rutes, disponibilitat horària, objectius que es perseguixen, etc.). Els servicis d'educació i visites guiades no poden ser utilitzats per empreses que oferisquen visites a l'espai natural protegit als seus clients, encara que estes podran utilitzar lliurement les infraestructures del parc, incloent-hi els seus itineraris, sempre d'acord amb les normes d'este pla.
c) Les activitats d'educació i les visites guiades utilitzaran com a suport els servicis disponibles en el centre d'informació, en les zones d'ús públic i en els itineraris propis del paisatge protegit.
d) El pla d'ordenació de l'ús públic establirà els màxims de persones i els grups que seran admesos en les diferents àrees i itineraris inclosos en el servici d'educació i visites del paisatge protegit.
e) Els grups que efectuen visites als itineraris del paisatge protegit només realitzaran parades per a explicacions en aquells trams dels camins les característiques dels quals minimitzen l'impacte.
f) És responsabilitat dels monitors educadors que guiaran els grups organitzats aconseguir que estos complisquen les restants normes vigents en el paisatge protegit; per això, es faran les explicacions pertinents al responsable del grup en arribar-hi, perquè col·labore en el seu compliment, i dirigides al grup generalment abans d'iniciar l'itinerari.
g) A fi d'evitar les negatives conseqüències que puga ocasionar la concentració de grups de visitants, l'òrgan gestor podrà regular la visita dels grups organitzats de visitants que acudisquen al paisatge protegit, segons l'època de l'any i el nombre de visitants.
h) A fi d'evitar les negatives conseqüències que puga ocasionar la concentració de grups de visitants, el consorci gestor podrà regular la visita dels grups organitzats que acudisquen al paisatge protegit, segons l'època de l'any i el nombre de visitants.
i) Fins a l'aprovació del pla d'ordenació de l'ús públic del paisatge protegit i, excepcionalment, amb posteritat a la seua aprovació si es considerara necessari, l'òrgan gestor podrà regular les visites a l'espai natural protegit limitant el nombre i la grandària de grups, així com les zones en què desenrotllaran la seua activitat i els horaris. Estes regulacions podran exigir l'obtenció d'autorització per al trànsit de grups.
j) Aquelles associacions o grups que planifiquen o organitzen visites guiades podran sol·licitar autoritzacions anuals. Per a això, hauran de presentar una memòria de les activitats a realitzar i la programació de les visites. L'esmentada documentació haurà de presentar-se abans del mes de novembre de l'any anterior a la realització de les visites que se sol·liciten.
2. Visites no organitzades.
a) Les activitats de senderisme i excursionisme realitzades per grups que no superen les 15 persones no requeriran cap notificació o autorització prèvia. Els grups compresos entre 16 i 35 persones han de notificar l'activitat a l'òrgan gestor, que podrà delegar en els vigilants monitors educadors. La notificació podrà ser verbal, i immediatament anterior a la realització de l'activitat. Els vigilants-monitors-educadors resoldran d'acord amb la ruta traçada i facilitaran informació sobre les tècniques de mínim impacte per a esta activitat. Quan el grup siga superior a 36 persones, la notificació es remetrà a l'òrgan gestor amb una antelació mínima de 15 dies.
b) La pràctica del senderisme i l'excursionisme queda limitada i circumscrita als camins i les sendes, tal com apareixen definits en l'annex cartogràfic corresponent a zonificació. L'obertura de nous itineraris i sendes d'accés hauran de ser sotmeses a un informe preceptiu de l'administració competent en espais naturals protegits.
c) En els itineraris i sendes permesos es mantindrà el traçat existent i ja xafat, i s'evitarà la creació de sendes secundàries o l'ampliació de les sendes preexistents.
d) Amb caràcter anual, l'òrgan gestor emetrà un programa de restauració de sendes i itineraris amb l'objectiu d'eliminar els impactes causats pel seu ús, que executarà la brigada de manteniment del paisatge protegit.
3. Seguretat de les visites.
a) L'òrgan gestor podrà informar els visitants sobre les zones de risc i les activitats que comporten perill de danys i lesions a les persones, però en cap cas és responsable dels accidents que puguen derivar-se dels usos tradicionals i de les activitats efectuades en l'àmbit territorial del PRUG, el risc de les quals ha de ser assumit per cada visitant sota la seua responsabilitat.
b) A l'esmentada informació, que tindrà el caràcter de recomanació, se li haurà de donar suficient publicitat per mitjà de cartells, fullets i altres mitjans de divulgació.
4. Accés al paisatge protegit.
a) Es prohibix el trànsit de vehicles de motor fora dels camins asfaltats, excepte per als propietaris de propietats privades, servicis del paisatge protegit i els autoritzats expressament, tal com es definirà en el pla d'ordenació de l'ús públic.
b) Es podrà dur a terme el tancament temporal de determinats accessos al paisatge protegit davant de qualsevol classe d'emergència (risc d'incendi forestal, etc.). Per a això, se senyalitzaran adequadament els accessos afectats del paisatge protegit per a informar el visitant d'esta circumstància.
Secció segona
Disposicions particulars
Subsecció primera
Senderisme
Article 25. Definició i àmbits on s'admet
1. Als efectes d'este PRUG, es consideren com a recorreguts de senderisme els realitzats per a vianants per les sendes o vies de trànsit que discórreguen per l'interior del paisatge protegit. Estes sendes o vies de trànsit hauran d'estar autoritzats per la conselleria competent en matèria de medi ambient. També podran formar part de la dita xarxa les sendes locals existents en els distints municipis.
2. En l'àmbit del paisatge protegit, la circulació es farà pels camins i les vies de trànsit autoritzats. En tot cas, els visitants hauran de respectar les zones d'accés restringit temporalment.
3. Als efectes anteriors, s'establix una xarxa de rutes temàtiques que seran definides en el pla d'ordenació de l'ús públic, promocionada i mantinguda per l'òrgan gestor. Es podrà restringir l'accés per senda a algunes zones quan hi haja raons objectives de pèrdua de biodiversitat, que sempre hauran d'estar perfectament indicades sobre el terreny. No obstant això, si les causes que van determinar la restricció desapareixen, s'hi podrà restituir l'accés amb les degudes precaucions.
Article 26. Clausura i tancament d'itineraris
1. L'òrgan gestor podrà procedir a la clausura o la modificació alternativa, temporal o permanent de les sendes que considere necessari en el paisatge protegit per raons de conservació, manteniment, restauració dels valors naturals o millora de l'ús públic. Estes modificacions comptaran amb l'autorització de la propietat dels predis afectats.
Seran raons per al tancament de sendes l'existència de problemes erosius, l'alteració de la coberta vegetal o de la qualitat de les aigües, les molèsties a la fauna i la pertorbació de les activitats agropecuàries permeses o qualsevol altra relativa a la gestió de l'espai o la conservació del medi natural.
2. El tancament o la clausura temporal de camins o sendes es farà de tal forma que no comporte alteracions de les activitats autoritzades, ni conculque drets de servitud o altres drets consolidats.
3. En tots els casos, la clausura o modificació alternativa de camins o sendes haurà d'estar justificada tècnicament i anunciada amb antelació al públic, excepte raons justificades d'urgència.
Article 27. Pràctica del senderisme
L'òrgan gestor promourà les tècniques de senderisme i excursionisme amb mínim impacte entre els visitants del centre d'informació i de les visites guiades del paisatge protegit. De manera orientativa, estes inclouen:
1. Respectar les normes d'ús públic establides en el paisatge protegit.
2. Evitar recol·lectar fruits de la vegetació.
3. Preparar l'excursió de manera que els embalatges, botelles, llandes, etc. siguen mínimes, i així evitar tindre més fem per a emportar-se després a casa.
4. Portar bosses extres per a guardar sobrants, arreplegar fem, etc.
5. En sendes i itineraris estrets, caminar en fila per a evitar ampliar els camins.
6. Avisar els companys de la presència de xicotets animals o plantes delicades en el camí, per a previndre que siguen xafats.
7. Col·laborar a arreplegar el fem que altres visitants hagen abandonat en zones remotes del paisatge protegit.
8. Respectar les barreres, senyals i altres objectes en les propietats públiques i privades.
9. Demanar permís als propietaris que es troben en les seues finques quan els itineraris creuen alguna propietat privada, i respectar el dret a la privacitat.
10. No generar sorolls innecessaris que puguen afectar la fauna i la resta de visitants.
Subsecció segona
Bicicletes
Article 28. Llocs i vies d'ús
1. Es permet la circulació amb bicicletes, de conformitat amb el que establix el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, per tots els camins i pistes de la xarxa de sendes pertanyents a les zones d'ús públics del paisatge protegit. Per a la circulació per pistes privades serà necessari el consentiment del titular.
2. No està permesa la circulació camps a través, ni per sendes fora de la xarxa de sendes esmentada en el paràgraf anterior.
3. S'exceptuen de la prohibició disposada en el punt 1 l'accés i la circulació dins de les finques particulars dels propietaris d'estes, de les persones que siguen titulars de servituds de pas o altres drets consolidats, i d'aquelles que, per raons de servici, gestió o altres, siguen autoritzades.
Article 29. Grups de ciclistes i compatibilitat amb el trànsit senderista
1. La pràctica del ciclisme es farà respectant els drets i les prioritats de pas dels senderistes.
2. Sense perjuí del que establix la normativa que regula la circulació de vehicles per terrenys forestals, tindran la consideració d'excursió organitzada, als efectes del present PRUG, els grups de ciclistes compostos per més de 15 persones.
3. L'òrgan gestor del paisatge protegit, a través del corresponent pla d'ordenació de l'ús públic, podrà regular la circulació de grups de ciclistes amb vista al nombre d'integrants del grup, tenint en compte les carreteres, traçats i capacitats de la ruta o camí. Fins a l'aprovació de l'esmentat pla que regule esta activitat, els grups de ciclistes requeriran l'autorització de l'òrgan gestor.
4. Sense perjuí del que establix la normativa que regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, la velocitat de circulació en l'àmbit del paisatge protegit es limita a 30 km/hora.
Subsecció tercera
Activitats eqüestres
Article 30. Llocs i vies d'ús
1. Es permet l'activitat eqüestre pels camins i pistes públiques del paisatge protegit. En les privades, caldrà l'autorització del propietari de la via.
2. No estan permesos els desplaçaments camps a través.
3. La pràctica eqüestre es realitzarà respectant els drets i les prioritats de pas de senderistes.
4. L'òrgan gestor podrà regular la circulació de grups amb vista al nombre d'integrants, tenint en compte les carreteres, els traçats i les capacitats de la ruta o camí.
5. L'activitat eqüestre amb fins lucratius serà objecte de regulació i autorització per l'òrgan gestor del paisatge protegit.
Subsecció quarta
Circulació de vehicles motoritzats
Article 31. Circulació de vehicles motoritzats
1. Es prohibix, amb caràcter general, circular fora de les calçades asfaltades amb vehicles motoritzats.
2. S'exceptuen de la prohibició disposada en el punt anterior l'accés i la circulació per pistes i camins d'accés a les finques particulars dels propietaris d'estes, de les persones que siguen titulars de servituds de pas o altres drets consolidats, i d'aquelles que, per raons de vigilància, servici, gestió o altres, siguen autoritzades.
3. En el camí de la Cossa i en el pas de la Pila, l'òrgan gestor podrà restringir el pas de vehicles motoritzats si ho considerarà oportú per raons mediambientals o de qualsevol altra índole d'interés públic, i ho podrà fer extensible a la resta de camins presents en el paisatge protegit. L'esmentada restricció no afectarà els vehicles contra incendis o relacionats amb la gestió del paisatge protegit. En qualsevol cas, s'haurà de respectar el que establix la normativa que regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
4. El Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis, atenent el tipus d'alerta en vigor, assenyalarà aquells camins en què es permeta la circulació tant de vehicles com de persones.
Subsecció quinta
Proves esportives
Article 32. Autoritzacions
1. A tots els efectes, la realització de qualsevol activitat o competició esportiva organitzada requerirà l'autorització de l'òrgan gestor per mitjà de sol·licitud dirigida a la presidència, que podrà, quan siga procedent, establir les condicions que siguen necessàries. Les sol·licituds s'hauran de presentar amb una antelació mínima de tres mesos a la realització de l'activitat; excepcionalment, este termini podrà reduir-se si concorren circumstàncies extraordinàries que així ho justifiquen i s'especifiquen les característiques de l'activitat, dates, mesures de seguretat i limitacions específiques amb vista a la conservació dels recursos naturals.
2. Amb caràcter general, no està permesa en l'interior del paisatge protegit la realització de competicions, concursos o exhibicions de tipus esportiu. De manera excepcional, l'òrgan gestor, amb independència dels tràmits exigits en la legislació sectorial vigent, podrà autoritzar el trànsit pel paisatge protegit dels participants i membres de l'organització de proves de resistència, com ara maratons, travessies o altres proves, i donarà preferència a aquelles que siguen organitzades pels clubs o federacions esportives. Esta autorització tindrà en compte els titulars de béns o drets en l'àmbit afectat per la prova.
3. Per a establir la regulació específica de les activitats esportives permeses excepcionalment, la direcció de l'espai natural, junt amb els clubs o federacions l'objectiu dels quals siga el foment i la pràctica de les activitats en l'espai concret, podran desenrotllar les activitats següents, subjectes a les condicions establides pels instruments de planificació del PRUG, i consideraran les dites activitats com un instrument de col·laboració per a una millor gestió del paisatge protegit:
a) Identificació de les activitats per a les quals l'espai és adequat.
b) Designació de les zones apropiades per a la pràctica de cada tipus d'activitat.
c) Capacitat de càrrega de cada una de les zones i de les activitats a desenrotllar.
Article 33. Norma general per a les proves esportives
1. L'organització de la prova haurà de complir, entre altres condicions que hi siguen aplicables, les següents:
a) Evitar els impactes significatius sobre els recursos naturals, especialment sòls, aigua, vegetació i fauna, així com sobre les activitats recreatives i agrosilvopastorals, o sobre el patrimoni historicoartístic i cultural.
b) Desmantellar totes aquelles infraestructures i equipaments auxiliars de caràcter provisional que acompanyen l'activitat a realitzar.
c) Executar les mesures correctores i de neteja necessàries com a conseqüència dels impactes o alteracions ambientals provocats per la realització de les proves esportives o per la concentració de públic en un termini màxim de 48 hores.
2. Per a respondre del bon compliment de les condicions establides en l'apartat anterior, així com de les contingudes en l'autorització preceptiva, l'òrgan gestor podrà exigir les garanties tècniques i financeres que estime necessàries en un termini de 48 hores.
Subsecció sexta
Altres activitats
Article 34. Esports i activitats de vol
L'ordenació de la navegació aèria és una competència estatal de l'òrgan amb competència en matèria de navegació aèria. A fi de protegir els hàbitats faunístics del paisatge protegit de les possibles pertorbacions a conseqüència de la dita activitat, el Consorci del Riu Millars instarà la declaració de zones sensibles per a la fauna en què es regule el vol de motor a menys de 1.000 metres sobre la vertical del terreny en l'àmbit del PRUG, excepte per raons d'emergència, salvament, rescat, investigació, gestió o altres causes de força major.
Article 35. Tir amb arc
1. Amb caràcter general, es permetrà la pràctica d'esta activitat en aquells terrenys per als quals disposen les corresponents autoritzacions, entre les quals haurà de constar la de l'òrgan gestor del paisatge protegit. L'òrgan gestor podrà restringir els terrenys utilitzats per a esta pràctica a aquells considerats d'usos ludicopúblics i compatibles en la zonificació d'este pla. La pràctica de tir amb arc estarà prohibida en època de nidificació, i la resta de l'any estarà permesa.
2. La pràctica del tir amb arc haurà de ser realitzada de manera que es garantisca la seguretat dels participants, així com la d'aquelles persones que puguen realitzar altres activitats en l'entorn.
3. L'òrgan gestor del paisatge protegit podrà regular el nombre de participants que simultàniament participen en l'activitat, tenint en compte l'època de desenrotllament d'esta.
4. L'activitat de tir amb arc amb fins lucratius serà objecte de regulació i autorització per l'òrgan gestor.
Article 36. Aeromodelisme
Queda prohibida la realització d'activitats d'aeromodelisme en l'àmbit del paisatge protegit.
Article 37. Activitats aquàtiques
1. L'exercici d'activitats aquàtiques en el paisatge protegit necessitarà la corresponent autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb l'informe previ favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit de la desembocadura del Millars.
2. La pràctica d'activitats aquàtiques serà desenrotllada amb el màxim respecte mediambiental i evitarà produir sons que puguen alterar els cicles de la fauna present. En este sentit, es prohibixen les activitats motoritzades, exceptuant-ne aquelles que es consideren necessàries per raons de manteniment o salvament.
3. El Consorci del Millars es reserva el dret de restringir la pràctica d'activitats aquàtiques quan estes impliquen una amenaça o risc als criteris de conservació.
CAPÍTOL II
Normes de protecció dels recursos naturals
Secció primera
Normes sobre la protecció del medi físic i natural
Subsecció primera
Recursos hidrològics
Article 38. Objectius sectorials
1. Preservar i defendre els recursos hídrics superficials i subterranis de l'àmbit del PRUG.
2. Mantindre les condicions naturals dels llits, rambles i barrancs.
3. Aconseguir i mantindre un nivell de qualitat de les aigües superficials adequat i evitar qualsevol actuació que puga ser causa de degradació d'aquella.
4. Evitar la degradació de les aigües subterrànies i fomentar-ne l'ús sostenible.
5. Regular els aprofitaments i les captacions d'aigua per a contribuir a aconseguir l'adequada protecció ambiental de les aigües subterrànies.
Article 39. Domini públic hidràulic
1. En tot l'àmbit del PRUG no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar el curs de les aigües en els llits dels rius, rierols, barrancs i rambles, així com en els terrenys inundables durant crescudes no ordinàries, siguen quins siguen el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys, excepte aquelles obres necessàries per a la mateixa gestió dels recursos naturals degudament autoritzades o promogudes per l'administració competent.
2. L'execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que no haja sigut promoguda per l'organisme de conca o per la conselleria competent en matèria de medi ambient, està subjecta a l'informe vinculant de l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjuí de les autoritzacions o concessions sectorials que haurà d'emetre el dit organisme de conca en virtut de la normativa estatal sobre aigües. En cas que les actuacions requerisquen informes o autoritzacions d'organismes diferents del competent en matèria hidràulica, l'esmentat informe de l'òrgan gestor s'emetrà després d'estos.
3. En la zona de domini públic hidràulic, així com en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia, es conservarà la vegetació de ribera i no es permetrà la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Les excepcionals tasques de neteja i desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda que no hagen sigut promogudes amb esta finalitat per l'organisme de conca o per la conselleria competent en matèria de medi ambient requeriran l'autorització prèvia de l'òrgan gestor del paisatge protegit, de conformitat amb el que establix l'apartat 1 d'este article.
4. No podrà ser ocupat el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca. Tampoc es permeten en l'esmentat àmbit les activitats extractives, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
5. Qualsevol obra, construcció o actuació que puga afectar els objectius de conservació dels espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000 presents en el lloc requerirà l'informe previ per part de l'organisme competent en matèria de Xarxa Natura 2000.
Article 40. Aprofitament del domini públic hidràulic
1. De conformitat amb allò que s'exposa en la normativa estatal vigent, la utilització o l'aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en este requerirà la concessió o autorització prèvies de l'organisme de conca, de conformitat amb la normativa estatal vigent sobre aigües.
2. Les obres de qualsevol tipus que es puguen fer en l'àmbit immediat de les fonts i brolladors existents en la zona de barrancs pròxims al riu hauran de garantir la seua permanència i respectar la seua tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les seues aigües hauran de garantir el manteniment d'un cabal mínim per al seu ús per les persones en trànsit i per la fauna silvestre.
Article 41. Abocaments
1. Es prohibix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, així com l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, siga quina siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn.
2. Pel que fa al tractament de les aigües residuals i d'acord amb la normativa que regula el tractament de les aigües residuals urbanes i d'acord amb els criteris establits en la normativa que regula els criteris que hauran de prendre's en consideració per a la declaració de les zones sensibles i zones menys sensibles, es considerarà com a zona sensible el paisatge protegit de la desembocadura del Millars.
3. El tractament de les aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos als què s'hagen de destinar. Per al sanejament d'edificacions aïllades i d'àrees recreatives es disposarà, en aquells punts en què siga necessari, de depuradores de tipus compacte, preferiblement d'oxidació total. Estan expressament prohibits els pous cecs i les fosses sèptiques. En qualsevol cas, haurà d'haver-hi raons justificades que impedisquen la connexió a la xarxa de clavegueram.
Article 42. Captació d'aigües
1. Amb caràcter general, queda prohibida l'obertura de nous pous o captacions d'aigües en l'àmbit territorial del PRUG, excepte aquelles destinades a la gestió de l'espai natural protegit.
2. Sense perjuí de l'autorització de l'organisme de conca exigit per la normativa d'aigües per a la captació d'aigües superficials o subterrànies en l'àmbit del PRUG, serà necessari prèviament l'informe favorable de l'òrgan gestor de l'espai protegit.
3. Totes les captacions d'aigua destinades a abastiment públic hauran de disposar del corresponent perímetre de protecció.
Article 43. Directrius sobre els recursos hidrològics
1. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics del paisatge protegit les establides en el Pla Hidrològic per a la Conca del Xúquer, amb l'objectiu genèric d'incrementar-ne la disponibilitat, protegir-ne la qualitat, economitzar-ne l'ús i racionalitzar-ne els usos en harmonia amb el medi ambient i els altres recursos naturals.
2. L'òrgan gestor del paisatge protegit redactarà un pla de gestió hídrica del paisatge protegit consensuat amb l'organisme de conca i conforme amb el pla hidrològic de conca vigent en eixe moment.
3. L'òrgan gestor establirà mecanismes de coordinació i col·laboració amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Entitat de Sanejament (EPSAR), el Sindicat Central d'Aigües del Riu Millars, la Junta d'Aigües de la Plana i l'òrgan gestor dels espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000, per a emprendre actuacions i mesures de protecció necessàries per a la millora dels recursos hídrics en el paisatge protegit. Entre les mesures prioritàries, han de considerar-se les relatives a:
a) Control, mesura i seguiment de qualitat d'aigües.
b) Establir uns cabals ecològics suficients per a mantindre les funcions ecològiques del riu, de manera constant al llarg de l'any.
c) Foment de plans de reutilització dels recursos hídrics procedents de la depuració d'aigües residuals.
d) Reducció dels fenòmens de contaminació d'aigües superficials i subterrànies.
e) Delimitació del domini públic hidràulic del riu Millars.
f) Millora d'infraestructures de depuració d'aigües residuals.
g) Estudi de minimització dels principals excedents en les concessions autoritzades per mitjà de l'ajust de la demanda d'aigua a les seues necessitats.
4. Mentres es determina el règim de cabals ecològics, i en tot cas, el cabal natural resultant després que les comunitats de regants detraguen l'aigua de reg, haurà de soltar-se riu baix des de l'assut d'Almassora i Castelló, amb l'objectiu de garantir la continuïtat del curs d'aigua i dotar de cabal el tram entre l'assut i la depuradora de Vila-real, que normalment està sec. Este excedent no podrà derivar-se mai per la xarxa de séquies exteriors al riu.
Article 44. Directrius d'activitats recreatives
Ateses les característiques i potencialitats d'ús dels recursos hídrics en l'àmbit del paisatge protegit, la realització d'activitats recreatives en els llits hídrics haurà de comptar amb l'autorització de l'organisme de conca i l'informe favorable d'òrgan gestor.
Article 45. Directrius de delimitació del domini públic hidràulic
Mentres l'organisme de conca realitze les corresponents delimitacions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s'estimaran d'acord amb el que disposa la legislació sectorial d'aigües i de domini públic hidràulic.
Subsecció segona
Sòls i recursos geològics
Article 46. Objectius sectorials sobre protecció dels sòls i dels recursos geològics
1. Conservar i mantindre els sòls, amb la finalitat de frenar l'erosió i evitar la pèrdua dels recursos edàfics, en particular aquells amb vocació de ribera.
2. Conservar els valors geològics i paleontològics, així com la diversitat geològica.
3. Restaurar les àrees degradades per activitats que hagen implicat moviment de terres o remoció del sòl.
Article 47. Llocs d'interés geològic
1. Es definixen com a llocs d'interés geològic, als efectes de les normes d'este PRUG, aquells llocs que reunixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.
2. L'òrgan gestor de l'espai natural protegit establirà un inventari de llocs d'interés geològic d'especial rellevància en el dit espai protegit. No obstant això, la protecció oferida per este pla s'estén a totes aquelles àrees de l'àmbit territorial del PRUG en les quals puguen determinar-se valors geològics significativament superiors a la mitjana del seu entorn.
3. Els llocs d'interés geològic seran preservats d'activitats que puguen originar-ne la destrucció, el deteriorament o l'ocultació visual.
4. De conformitat amb el que disposa la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, totes les coves existents dins de l'àmbit territorial del paisatge protegit, tant conegudes com per descobrir, es consideren protegides. El règim de protecció, ordenació i gestió d'estes coves és l'establit, amb caràcter general, per la normativa que regula el règim de protecció de les coves
Article 48. Criteris generals sobre conservació dels sòls
1. En les zones amb sòls degradats per l'erosió s'afavoriran totes aquelles actuacions que tendisquen a la seua conservació, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, manteniment de cultius llenyosos i altres.
2. Es prohibix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establir noves àrees de cultiu. Així mateix, es prohibix la utilització, sobre terrenys no cultivats, de mètodes de repoblació forestal diferents de l'excavació de clots o de l'obertura de caselles.
3. No està permesa la realització d'aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de desnivells i obres per al control de l'erosió en sòls agrícoles.
4. Sempre que la realització d'una obra genere desnivells per desmunt o terraplé, o bé comporte la construcció de murs o altres obres d'estabilització del terreny, serà obligatòria l'aplicació de tècniques d'integració paisatgística. Per als acabats exteriors de l'obra de fàbrica hauran d'emprar-se materials naturals propis de la zona. Així mateix, quan siga possible, la fixació dels talussos generats es farà per mitjà de repoblació vegetal amb espècies autòctones adequades a la zona d'actuació.
5. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la seua conservació i millora, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, així com manteniment de cultius llenyosos.
6. D'acord amb el que preveu l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, l'administració competent en espais naturals promourà actuacions per a l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants i, en particular, dels proveïts de terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
Article 49. Moviments de terra
1. En tot l'àmbit del PRUG es prohibixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent, entre estos últims, les activitats relacionades amb la construcció o instal·lació d'edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, així com les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenrotllament ordinari de les activitats agrícoles i forestals.
2. El que precedix s'establix sense perjuí del requisit d'avaluació d'impacte ambiental a què estan sotmeses les activitats que per comportar moviments de terra estan previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'Execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'Impacte Ambiental, i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 50. Activitats extractives
1. En tot l'àmbit del paisatge protegit es prohibix l'atorgament de noves autoritzacions o concessions mineres d'explotació de recursos minerals, per considerar-se incompatible amb els objectius establits per este PRUG.
2. En les explotacions mineres vigents, els terrenys que successivament s'exploten hauran de ser restaurats pels seus titulars d'acord amb el corresponent projecte de restauració, aprovat per l'òrgan competent en mineria, considerant-se la restauració com a via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser diferent de l'original, com ara l'ús agrícola, forestal, recreatiu i creació d'estanys o àrees lacunars seminaturals, si bé prevaldran els usos de regeneració de l'ecosistema original.
3. Les explotacions abandonades seran objecte d'un programa de restauració segons el que preveuen estes normes.
Subsecció tercera
Vegetació i fauna
Article 51. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció de la flora i la fauna silvestres
1. Preservar la diversitat biològica del patrimoni natural, garantint la conservació de la flora i de la fauna silvestre, en especial les autòctones.
2. Conservar els hàbitats naturals i mantindre els processos ecològics del territori.
3. Recuperar les espècies amenaçades de flora i fauna, amb els seus hàbitats, fins a aconseguir nivells sostenibles de població, adequats a la capacitat del medi físic i de l'ambient humà del territori.
4. L'òrgan gestor del paisatge protegit promourà la realització de tots els acords, convenis de col·laboració, contractes i altres instruments semblants que siguen necessaris amb els propietaris de terrenys o titulars de drets sobre estos, per a la consecució dels objectius i les finalitats que, en relació amb la flora i fauna silvestres, es determinen per a l'àmbit d'ordenació.
Article 52. Formacions vegetals silvestres
1. Es consideren formacions vegetals silvestres subjectes a les determinacions de protecció d'este PRUG totes aquelles que hi ha en l'àmbit afectat, excloent-ne els cultius agrícoles i la vegetació arvense i ruderal associada a l'activitat agrària o a la presència humana.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals silvestres s'efectuarà atenent els criteris de conservació dels recursos genètics i d'ús sostenible dels recursos naturals que es definixen en este pla. En conseqüència, és objectiu prioritari del PRUG el desenrotllament de mètodes i tecnologies per a la conservació, millora i posada en valor dels recursos vinculats a les dites formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors mediambientals.
Article 53. Protecció d'arbres monumentals o singulars
1. D'acord amb la normativa que regula el patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana, es declaren protegits genèricament, sense necessitat de resolució singularitzada, els exemplars de qualsevol espècie arbòria que igualen o superen un o més dels paràmetres següents: 350 anys d'edat; 30 metres d'alçària; 6 metres de perímetre de tronc, mesurat a una alçària d'1,30 metres de la base; i 25 metres de diàmetre major de la copa, mesurat en la projecció sobre el pla horitzontal.
2. L'òrgan gestor farà un inventari dels dits arbres singulars, el qual tindrà caràcter obert.
3. Es prohibix la tala o destrucció d'estos exemplars, així com la realització d'obres o actuacions que puguen danyar-los irreversiblement o entorpir-ne l'adequat desenrotllament, llevat de les excepcions arreplegades en l'esmentada normativa de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.
Article 54. Tallada i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres
1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials d'àmbit autonòmic, estatal o europeu no podran ser sotmesos a pertorbacions que provoquen la seua desaparició o alteració significativa.
2. És objectiu prioritari d'este pla el foment d'actuacions encaminades a la conservació, regeneració, millora o explotació sostenible, això últim quan les esmentades normatives i directrius així ho permeten, de les formacions i els individus vegetals indicats en l'apartat anterior.
3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits i llavors, així com la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que hi haja consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjuí de les limitacions específiques que l'òrgan gestor del paisatge protegit puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna.
Article 55. Gestió general de la vegetació i fauna
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen l'àmbit territorial del PRUG, en les seues diferents fases d'evolució, i afavoriran el desenrotllament vegetatiu de les existents i l'increment de la superfície ocupada per estes.
Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. No es permet la introducció i repoblació amb espècies exòtiques en l'àmbit del PRUG. En les zones actualment enjardinades, es garantirà el control de les espècies exòtiques evitant-ne l'expansió en l'àmbit del PRUG, i es tendirà a l'enjardinament amb espècies que hagen pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PRUG.
3. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no es troben actualment en la zona i la manera de realitzar-la requerirà un pla de reintroducció, a més d'una autorització expressa de l'òrgan gestor de l'espai natural protegit.
4. Amb caràcter general, es prohibix la tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres.
5. En les àrees de protecció ecològica i àrea de restauració-recuperació, l'extracció de fusta o vegetació únicament podrà ser realitzada amb l'autorització prèvia de l'òrgan gestor si respon a algun dels criteris següents:
a) Com resultat de tasques de prevenció d'incendis.
b) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
c) Amb motiu d'estudis científics.
d) Per a la eradicació d'espècies al·lòctones invasores, que desplacen les del lloc.
e) En desplegament dels plans de recuperació, maneig o conservació d'espècies amenaçades que, si és el cas, siguen redactats en virtut de la legislació aplicable.
6. No estan permeses, amb caràcter general, i significativament per a les espècies faunístiques protegides per les normatives europea, estatal i autonòmica, les activitats que puguen comportar la destrucció o deteriorament irreversible de la fauna salvatge, com ara la destrucció de nius i caus, comerç d'ous i exemplars, eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl i altres.
7. Es fomentarà l'establiment de les mesures oportunes per a la conservació i millora de les poblacions de les espècies animals d'interés de l'àmbit del PRUG, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un nombre més gran d'espècies al mateix temps.
8. S'incentivarà una gestió forestal i agrícola que preveja pràctiques respectuoses amb la fauna.
9. Hauran de respectar-se, en tot cas, les disposicions establides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es va crear i es regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i s'establixen categories i normes per a la seua protecció; pel Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenrotllament del llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, i pel Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'establixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i les normes per a la seua protecció. Així mateix, s'hauran de respectar les disposicions que desenrotllen o modifiquen les dites normes i les regulacions específiques sobre protecció de determinades espècies de fauna.
10. Les restes de podes i la resta de tractaments culturals es regiran per allò que s'ha establit en la legislació sectorial en matèria forestal. Així mateix, per causes de malalties, prevenció d'incendis i gestió de determinats sectors del paisatge protegit, l'òrgan competent en espais naturals podrà establir mesures extraordinàries per al tractament de les esmentades restes.
Article 56. Repoblació o alliberament d'animals
1. En l'àmbit territorial d'este pla no es podran alliberar animals exòtics, considerant-se com a tals els individus d'espècies, subespècies o varietats que no pertanguen o hagen pertangut històricament a la fauna de l'àmbit territorial del PRUG. S'exceptuen d'esta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues, en programes autoritzats o promoguts per la conselleria competent sobre la matèria, amb l'informe previ favorable de l'òrgan gestor de l'espai natural protegit.
2. Així mateix, no podran alliberar-se animals que puguen representar un perill per a les persones, els béns o els sistemes ecològics.
Article 57. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. Es mantindrà la dinàmica poblacional de la fauna, respectant els fenòmens migratoris i de dispersió, conservant les àrees de reproducció, espai vital i zones habituals de pas de les poblacions animals, per a la qual cosa s'establiran les corresponents mesures de vigilància, control i conservació.
2. No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat i per a l'alimentació, sense perjuí dels usos i l'aprofitaments del sòl i els recursos naturals permesos per este pla.
3. Els procediments d'avaluació o estimació d'impacte ambiental sobre qualsevol activitat, així com l'execució de projectes de qualsevol tipus que afecten l'àmbit d'este pla, tindran en consideració els efectes positius o negatius sobre els processos ecològics biòtics i abiòtics.
Subsecció quarta
Xarxa Natura 2000
Article 58. Xarxa Natura 2000
1. Serà aplicable a l'àmbit d'este paisatge protegit que coincidisca amb la figura de protecció dels espais pertanyents a la xarxa ecològica europea Xarxa Natura 2000 el règim de conservació previst en els apartats següents.
2. Seran aplicables plenament les mesures de conservació previstes en les normes de gestió de l'espai protegit de la Xarxa Natura 2000 que s'aproven, en virtut del que establix l'article 45.1 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, les quals constituiran l'instrument de gestió i contindran les mesures reglamentàries, administratives i contractuals previstes en el dit article. Les normes de gestió prevaldran en cas de contradicció amb este pla.
3. Seran aplicables plenament les mesures que es dicten per a previndre el deteriorament dels hàbitats i les alteracions a les espècies que van motivar la selecció o declaració de l'espai Xarxa Natura 2000, de conformitat amb el que establix la normativa que regula la Xarxa Natura 2000 en l'Estat espanyol.
4. Serà aplicable plenament el règim especial d'avaluació i autorització de plans, programes i projectes previst en la normativa que regula la Xarxa Natura 2000 en l'Estat espanyol i les normes reglamentàries estatals i autonòmiques que el despleguen.
Article 59. Hàbitats naturals i espècies prioritàries
1. Els hàbitats i espècies de flora presents en l'àmbit d'este pla tindran especial prioritat en la gestió de conservació de la vegetació de l'espai natural.
2. La millora i les actuacions preferents se centraran en els hàbitats prioritaris següents i les seues espècies associades: matolls termomediterranis (5330), galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion tinctoriae) (92D0), prats humits mediterranis d'herbes altes del Molinion-Holoschoenion (6420), rius mediterranis de cabal permanent amb Glacium flavum (3250), llacs eutròfics naturals (3150), martinet menut (Ixobrychus minutus), martinet ros (Ardeola ralloides), martinet blanc (Egretta garzertta), agró roig (Ardea purpurea), polla blava (Porphyrio porphyrio), camallarga (Himantopus himantopus), xatraquet comú (Sterna albifrons), corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), corriol menut (Charadrius dubius), cabussonet (Tachybaptus ruficollis), blauet (Alcedo atthis) i la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).
Subsecció quinta
Costes
Article 60. Règim general
1. El règim d'ús dels béns del domini públic maritimoterrestre del paisatge protegit és l'establit en la normativa que regula les costes a la Comunitat Valenciana.
2. En matèria de protecció de la costa, són objectius d'este pla:
a) Conservar i mantindre la diversitat de recursos fisicobiòtics i paisatgístics lligats als ecosistemes litorals del paisatge protegit.
b) Contribuir a la recuperació de les àrees degradades provocades per les activitats exercides en estos ambients.
c) Aconseguir mantindre un adequat nivell de qualitat del litoral, evitant qualsevol actuació que puga ser-ne causa de degradació.
d) Assegurar la compatibilitat de l'aprofitament sostingut dels recursos del litoral.
e) Previndre els possibles impactes negatius sobre el medi marítim limítrof al paisatge protegit, a conseqüència d'activitats realitzades en l'àmbit territorial d'este pla.
3. La neteja de les platges i de la franja costanera no podrà fer-se per mitjans mecànics i estaran permesos únicament els tractaments manuals respectuosos amb els hàbitats naturals; es prestarà una especial atenció i cura a les zones que la Direcció General de Medi Natural considere com d'especial interés per a la seua protecció.
4. Es prohibix la circulació de qualsevol tipus de vehicles de motor, excepte els relacionats amb els servicis de vigilància i emergència i els expressament autoritzats per la Direcció General de Medi Natural, en tot l'àmbit de la barra litoral.
5. Es prohibix qualsevol tipus d'extracció d'àrids de la barra litoral, tant arenes com graves.
6. Es prohibix l'alteració de l'estructura o la destrucció de les comunitats vegetals costaneres psammòfiles, típiques de platges, dunes i cordons de graves, així com de la seua fauna associada.
Article 61. Zona de servitud de protecció de costes
De conformitat amb el que establix la normativa que regula les costes a la Comunitat Valenciana, l'àmbit costaner del paisatge protegit està afectat per una zona de servitud de protecció de costes de cent metres d'amplària, la qual està sotmesa al règim general que hi establix per a esta l'esmentada normativa.
Article 62. Obres d'infraestructura i de regeneració
1. Les obres d'infraestructura maritimoterrestre de caràcter permanent només podran realitzar-se amb l'informe previ favorable, preceptiu i vinculant, de l'òrgan gestor del paisatge protegit.
El dit informe favorable estarà condicionat a la justificació de la necessitat de l'actuació per l'existència de processos o de riscos que puguen donar lloc a un deteriorament de les condicions geomorfològiques o mediambientals de la franja costanera.
2. Les obres de regeneració de platges que puguen projectar-se per iniciativa de les administracions estatal, autonòmica o local hauran de comptar amb l'informe previ favorable, preceptiu i vinculant de l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjuí de les autoritzacions o llicències sectorials que corresponguen.
3. L'avaluació prèvia de l'impacte ambiental generat per les esmentades actuacions haurà de preveure, entre altres que foren rellevants segons les característiques particulars de la intervenció, els aspectes següents:
a) Adequació de les obres als objectius establits en este pla.
b) Origen i tipologia de les graves, així com impacte ocasionat per la seua manipulació tant en el lloc d'extracció com en el de depòsit.
Secció segona
Paisatge
Article 63. Definicions i marc normatiu
1. Als efectes d'esta normativa, constituïxen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, són objecte de protecció especial tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics com aquells elements i conjunts artificials que, en interacció històrica amb aquells en un ambient socioeconòmic rural, han configurat el paisatge tal com apareix en l'actualitat.
2. Es consideren com a elements naturals o seminaturals del paisatge, tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics significatius.
3. Es consideren com a elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics del patrimoni cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent-hi les formes específiques d'ús d'estos que van configurar un determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En este concepte s'hi inclouen, així mateix, els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic.
4. Les determinacions d'esta secció són complementàries a les establides, amb caràcter general, per a tot el territori de la Comunitat Valenciana en matèria de protecció i ordenació del paisatge, en la normativa que regula l'ordenació del territori i protecció del paisatge, així com el patrimoni de la Generalitat.
Article 64. Objectius
1. Minimitzar els impactes paisatgístics produïts per les activitats que es vulguen desenrotllar en l'àmbit del PRUG i, en particular, en el paisatge protegit.
2. Recuperar les característiques paisatgístiques de les zones degradades per activitats exercides amb anterioritat.
3. Identificar i protegir les fites geogràfiques i paisatgístiques de rellevància.
4. Preservar i incrementar la diversitat paisatgística.
Article 65. Condicions estètiques i requeriments paisatgístics de les construccions i instal·lacions en el medi rural
1. Qualsevol tipus de construcció en l'àmbit del PRUG haurà de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjuí del tràmit urbanístic que corresponga.
2. Addicionalment a les disposicions sobre edificació en el sòl no urbanitzable que establix l'article 82 d'estes normes generals, es disposa la següent regulació específica per a assegurar la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions en l'entorn:
a) Els valors paisatgístics es consideren un dels criteris determinants per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos en el sòl no urbanitzable. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats capaces de generar impacte paisatgístic, així com la reforma o adequació d'estes, hauran de fer-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge natural o humanitzat, incorporant les mesures d'integració paisatgística que siguen necessàries.
b) Sobre això, l'execució de les esmentades activitats haurà de tindre en compte expressament els efectes de la seua implantació sobre els valors paisatgístics del paisatge, i es podran supeditar els preceptius informes favorables al compliment de determinats requisits en els elements constructius, en els materials utilitzats, en els enjardinaments, en els tancaments i en l'entorn de les actuacions. Quan l'envergadura o les característiques d'estes així ho aconsellen, podrà exigir-se als promotors l'aportació d'un estudi de visualització del paisatge i incidència visual (conques visuals) que analitzarà l'impacte esperat, tenint en compte l'estat actual del paisatge i el resultat final després de la intervenció.
c) Les actuacions de rehabilitació i reconstrucció hauran d'adoptar com a criteri general les tipologies característiques de la zona. S'hauran de protegir especialment les construccions històriques i tradicionals, evitant la importació de tipologies alienes.
d) En l'àmbit del paisatge protegit, els respectius planejaments urbanístics municipals establiran les condicions requerides per als tractaments exteriors de les edificacions i infraestructures, que possibiliten la integració paisatgística d'estes i el manteniment de la identitat cultural del patrimoni construït del municipi.
e) Amb caràcter general, es prohibix la instal·lació d'elements que limiten el camp visual o trenquen l'harmonia del paisatge, com ara arreplegues de materials, maquinària, abocadors o punts d'emmagatzematge permanent o temporal de residus de qualsevol tipus, antenes o altres instal·lacions o equipaments aliens a l'entorn paisatgístic rural.
f) Respecte als elements o instal·lacions existents, el consorci gestor analitzarà l'impacte sobre el paisatge protegit i valorarà la continuïtat de l'activitat.
g) No es permeten les instal·lacions que presenten colors inadequats pel seu contrast amb l'entorn, excepte en aquelles en què siga imprescindible per raons de senyalística institucional o de seguretat.
Article 66. Estructures publicitàries
1. No es permet la instal·lació de cartells de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, informatius o commemoratius que puguen menyscabar els valors paisatgístics, excepte els necessaris per a l'ús públic ordenat del medi, la gestió del paisatge protegit, la seguretat viària i el normal exercici de les activitats permeses pel PRUG.
2. No s'autoritzarà la instal·lació de cartells informatius, elements commemoratius o de publicitat recolzats o construïts sobre elements naturals com ara penyals, arbres, vessants o àrees de valor paisatgístic singular.
3. Per a tots els usos, activitats o elements que ja es troben instal·lats en àrees de singular valor paisatgístic, que siguen incompatibles o alteren actualment els valors paisatgístics, no podran renovar-se les concessions, autoritzacions o llicències vigents en l'actualitat.
Secció tercera
Protecció del patrimoni artístic i etnogràfic
Article 67. Objectius sectorials
1. Considerar el patrimoni cultural del paisatge protegit com un recurs més d'este.
2. Protegir el patrimoni de qualsevol actuació que puga representar un menyscabament o deteriorament dels seus valors.
3. Fomentar-ne el coneixement i el gaudi en els casos en què siga possible, salvaguardant els seus valors.
Article 68. Normes sobre conservació del patrimoni cultural
1. La protecció del patrimoni cultural en l'àmbit d'este PRUG, en totes les seues manifestacions, es regirà d'acord amb el que disposa la normativa que regula el patrimoni cultural valencià. Això, sense detriment de la protecció que, d'acord amb la legislació urbanística, haja d'arbitrar-se des del planejament municipal d'acord amb les seues competències i rang tutelar sobre béns catalogables.
2. La conselleria competent en matèria de patrimoni cultural promourà i avaluarà un inventari patrimonial exhaustiu que, en col·laboració amb l'òrgan gestor del paisatge protegit, done com resultat la constitució, en els termes establits en la mencionada legislació patrimonial, del Catàleg de Béns i Espais Protegits del Paisatge Protegit.
Del dit document se'n desprendrà, si és el cas, la selecció d'elements adscribibles a l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la corresponent articulació en els planejaments urbanístics municipals. Fins a l'aprovació del dit catàleg, amb l'informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, tindran la consideració de béns culturals especialment protegits aquells de la zona que ja compten amb declaració legal o expedient incoat per a accedir-hi, estiguen inclosos en algun dels inventaris elaborats per l'esmentada conselleria, corresponguen a activitats subjectes a la tutela d'esta, o estiguen arreplegats en els catàlegs de planejament municipal.
3. Sempre que la compatibilitat en la protecció i l'acreixement dels valors culturals ho permeten, es procurarà el màxim gaudi social dels béns culturals especialment protegits, de manera associada als usos didàctics i turisticorecreatius el foment dels quals es propugna en l'àmbit del paisatge protegit.
4. Qualsevol modificació o actuació sobre un element considerat com a bé cultural especialment protegit o sobre la seua àrea d'afecció requerirà sotmetre's a l'exercici tutelar de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, les determinacions de la qual seran vinculants mentre es proveïsca el Catàleg de Béns i Espais Protegits del Paisatge Protegit i a partir de l'aprovació d'este, conforme siga l'abast establit per la legislació patrimonial per als distints règims tutelars aplicables als béns i activitats arreplegats en este.
CAPÍTOL III
Normes sobre regulació d'activitats
Secció primera
Activitats agràries i ramaderes
Article 69. Objectius sectorials en l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia
1. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos agraris.
2. Assegurar el manteniment de les activitats agrícoles pel seu valor en termes ecològics, socials i culturals. Es relacionen amb este últim criteri, entre altres, les funcions indirectes de l'activitat agrària com a factor de biodiversitat ecològica i paisatgística necessari per al manteniment del mosaic territorial característic de l'ambient mediterrani, incloent-hi la prevenció d'incendis forestals i la multiplicitat d'hàbitats de flora i fauna.
També està relacionada amb el dit criteri la preservació de determinats valors etnogràfics del medi rural, tant pel seu interés cultural intrínsec com pel seu potencial en l'ús públic del medi, així com la contribució a l'increment de la qualitat de vida que comporta per a les poblacions locals l'activitat agrària practicada a xicoteta escala.
3. Compatibilitzar l'aprofitament dels recursos ramaders amb el manteniment dels recursos naturals.
Article 70. Règim general de l'activitat agrícola
1. Les activitats agrícoles existents es consideren protegides pel PRUG, en la mesura que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, això últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció d'incendis forestals.
2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no podran ser transformats per a dedicar-los a l'activitat agrícola.
3. En la matèria específica de tècniques de fertilització, l'òrgan gestor de l'espai natural protegit, en col·laboració, així mateix, amb la conselleria competent en matèria agrícola i amb les entitats agràries, impulsarà en l'àmbit del PRUG l'aplicació de l'Orde de 29 de març de 2000, per la qual es va aprovar el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries, atenent la seua consideració de territori vulnerable en virtut dels decrets 13/2000, de 25 de gener, i 11/2004, de 30 de gener, del Consell, pels quals es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries.
Article 71. Conservació dels terrenys cultivats
Per a aquells terrenys agrícoles que el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars puga considerar d'interés en la prevenció i lluita contra els incendis forestals, l'òrgan gestor habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir-ne el manteniment pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció contra els incendis.
Article 72. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola es farà d'acord amb els requisits establits en la normativa que regula el sòl no urbanitzable, sense perjuí dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 73. Productes fitosanitaris
1. L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen aplicables, d'acord amb els períodes, les limitacions i els condicionaments establits pels organismes competents i les determinacions contingudes en este PRUG.
2. Els productes fitosanitaris susceptibles de ser utilitzats hauran d'estar inscrits en el Registre de Productes Fitosanitaris, i la seua aplicació es realitzarà segons les condicions d'ús allí especificades.
3. Es prohibix la utilització, en l'àmbit d'aplicació d'este PRUG, de productes fitosanitaris la classificació toxicològica dels quals siga diferent de les categories A o B per a la fauna terrestre i aqüícola, o siga tòxica o molt tòxica per al bestiar i les persones.
4. Es prohibix l'aplicació d'herbicides per mitjans aeris.
5. És obligatòria la possessió del carnet de manipulador de plaguicides fitosanitaris per a la seua aplicació.
Article 74. Cremes agrícoles
La realització de cremes agrícoles en els terrenys forestals, en els limítrofs o amb una proximitat menor de 500 metres d'aquells, es farà d'acord amb la legislació sectorial de prevenció d'incendis forestals. Havent sol·licitat la corresponent autorització en els ajuntaments afectats i comunicant-ho al seu torn al Consorci Gestor.
Article 75. Aprofitaments ramaders
1. S'autoritza, amb caràcter general, per considerar-se compatible amb els objectius de protecció d'este PRUG, l'activitat ramadera, excepte en aquella zonificació d'estes normes on s'indique expressament el contrari, sense perjuí que el Pla d'Aprofitament Ramader puga permetre la ramaderia en determinades zones incloses en esta unitat de zonificació. També s'exclouen de l'autorització general aquelles zones que, amb vista a una especial protecció a causa del seu fort índex d'erosió o a la presència d'espècies que puguen resultar perjudicades per la pràctica ramadera, siguen delimitades per l'òrgan gestor del paisatge protegit.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals haurà de realitzar-se a través d'un pla d'aprofitament ramader que haurà d'aprovar l'administració competent en ramaderia, amb l'informe previ favorable de l'òrgan gestor de l'espai natural protegit. L'esmentat pla haurà d'establir, almenys, les condicions següents:
a) Realitzar un inventari que done lloc al coneixement de la cabanya ramadera actual i les seus necessitats.
b) Inventariar els recursos del paisatge protegit a fi d'establir les càrregues màximes.
c) Delimitació d'àrees acotades.
d) Definició de la càrrega aplicable a les distintes unitats pastorals.
e) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
f) Disseny de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del bestiar, etc.).
3. Mentre s'aprova el mencionat Pla d'Aprofitament Ramader, l'òrgan gestor del paisatge protegit podrà establir les limitacions que considere necessàries per a garantir la compatibilitat de l'aprofitament ramader amb la protecció de la desembocadura del Millars.
4. En l'àmbit del PRUG queda prohibida la implantació de qualsevol explotació ramadera en règim d'estabulació. Les explotacions existents hauran d'adequar-se al que estime convenient l'òrgan gestor per a assegurar els objectius d'este pla.
Secció segona
Activitats apícoles
Article 76. Activitat apícola
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables en tot l'àmbit territorial del PRUG, sempre que no es produïsquen molèsties o riscos significatius sobre els visitants o residents, o s'emplacen en àrees que hagen de ser temporalment tancades al públic per circumstàncies ambientals excepcionals.
2. En cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà disposar-ne el trasllat a un altre emplaçament que no presente els dits inconvenients, o bé la seua retirada definitiva del paisatge protegit.
3. L'activitat apícola quedarà sotmesa, en qualsevol cas, al compliment de la normativa sectorial vigent que hi siga aplicable, independentment de les limitacions addicionals derivades del compliment d'este pla i a la comunicació als consells agraris locals.
4. Segons la normativa que regula l'activitat apícola a la Comunitat Valenciana, qualsevol abellar respectarà les distàncies mínimes de 500 metres de carreteres o autopistes, 300 metres de nuclis urbans o edificacions habitades amb assiduïtat i 100 metres de carreteres comarcals i camins veïnals d'ús públic. Quan un abellar se situe al costat d'una tanca o paret de més de 2 metres d'alçària, les distàncies anteriors podran ser reduïdes a 25 metres lineals.
5. L'activitat apícola dins del paisatge protegit estarà sotmesa al Decret 28/2008, de 28 de març, del Consell, el qual fixa una distància mínima preventiva d'assentament de ruscos respecte de les plantacions de cítrics, per a limitar la pol·linització encreuada entre plantacions. La distància mínima establida és de 5 quilòmetres, i es pot reduir a 1 quilòmetre en les àrees agrícoles en què la implantació de cultius que requerisquen la pol·linització entomòfila per a millorar la seua productivitat tinga una especial significació.
6. S'exceptuaran del que establix el punt 5 aquells assentaments apícoles que complisquen les condicions següents:
a) Albergar un màxim de 650 ruscos.
b) Comptar amb el consentiment previ, per escrit, de tots els propietaris de finques de cítrics existents en un radi d'1 quilòmetre al voltant del lloc d'ubicació dels ruscos.
c) Sol·licitar autorització de l'Oficina Comarcal de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació per a la ubicació, acompanyada de tots els acords aconseguits segons l'apartat anterior.
L'incompliment d'alguna de les tres condicions mencionades es considerarà com a assentament de ruscos en una ubicació prohibida als efectes assenyalats en l'indicat decret.
7. Segons la normativa que regula l'activitat apícola a la Comunitat Valenciana, cada abellar haurà d'estar degudament senyalitzat per mitjà d'un cartell metàl·lic amb dimensions mínimes de 35 x 20 centímetres, en el qual figuraran les paraules «Atenció: abelles» amb el número de registre d'identificació. Se situaran de manera visible, sobre pals d'1,5 metres d'alçària com a mínim, i a 20 metres de l'abellar.
Secció tercera
Activitats piscícoles
Article 77. Activitats piscícoles
1. Per a l'àmbit del paisatge protegit de la desembocadura del Millars l'aprofitament piscícola s'ajustarà al que establix la legislació sectorial de pesca continental i marítima.
2. El paisatge protegit comptarà amb un pla tècnic d'ordenació piscícola de la desembocadura del Millars. Este pla establirà aquelles regulacions necessàries per a la pràctica d'esta activitat i els recursos necessaris que establisquen els períodes, espècies i trams on es permet l'activitat.
3. A la pesca tradicional marítima, realitzada des de la barra litoral, se li aplicarà la seua normativa sectorial, concretament la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de Pesca Marítima de la Comunitat Valenciana, i l'Orde de 23 d'octubre de 1984, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es regula la pesca amb l'art denominat rall, així com la legislació que la substituïsca.
4. La pesca esportiva marítima es permet únicament amb canya i queda subjecta en l'àmbit del paisatge protegit a les següents determinacions, addicionals a l'esmentada normativa sectorial:
No es permet la pesca fora de les zones d'accés permés al públic. El trànsit i l'estada de pescadors queden subjectes a les limitacions que establixen les normes particulars d'este pla amb caràcter general per al trànsit de persones i vehicles per l'àmbit del paisatge protegit.
5. Es permet la pesca en els vedats de pesca autoritzats per la Generalitat o que autoritze l'organisme autonòmic competent.
Secció quarta
Activitats cinegètiques i tir esportiu
Article 78. Aprofitament cinegètic i tir esportiu
1. D'acord amb l'article 2 de la Resolució de 12 de novembre de 1996, de la Direcció General del Medi Natural, per la qual es van declarar refugi de caça els terrenys compresos dins de la desembocadura del riu Millars, amb la denominació d'Estació Zoològica de la Desembocadura del Riu Millars, i en la finca annexa el Palasiet, amb una superfície de 414 hectàrees, es prohibix permanentment l'exercici de la caça a fi d'assegurar la conservació de les espècies de fauna.
2. L'òrgan gestor del paisatge protegit promourà davant de l'òrgan competent en matèria de caça l'ampliació del refugi de caça a la totalitat dels terrenys inclosos en el paisatge protegit de la desembocadura del Millars.
3. Mentres no es declare l'ampliació del refugi de caça a la resta de l'àmbit territorial del PRUG, l'activitat cinegètica estarà sotmesa al règim general establit per la normativa vigent en matèria de caça.
4. La caça en els vedats inclosos en l'àmbit del paisatge protegit es regularà per mitjà d'un pla tècnic d'aprofitament cinegètic o un pla reduït de caça, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica, de manera compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents. Amb la finalitat de garantir la supervivència de determinades espècies faunístiques amenaçades, l'òrgan gestor podrà establir limitacions a l'activitat cinegètica en un determinat territori i durant un determinat període de temps.
5. Atés el caràcter d'espai protegit, qualsevol evolució negativa en una o diverses espècies tant cinegètiques com amenaçades incloses en el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna es podrà vedar temporalment entre sis mesos i un any, amb l'informe motivat per part de l'òrgan competent en protecció d'espècies, en un determinat territori en benefici de la protecció i conservació de les espècies.
6. En els vedats afectats pel paisatge protegit, la pràctica cinegètica estarà regulada anualment per un nombre màxim d'exemplars que es podran caçar per temporada, i que fixarà anualment l'òrgan competent en matèria de caça abans de l'inici de la temporada. Esta regulació s'aplicarà únicament en l'àmbit del vedat inclòs en el paisatge protegit, de manera que el corresponent pla tècnic establirà per a cada zona del vedat que es tracte el règim aplicable en funció de la normativa que corresponga.
7. Es prohibix, amb caràcter general, la pràctica del tir esportiu en l'àmbit territorial del PRUG.
Secció quinta
Activitats forestals
Article 79. Aprofitament forestal
1. En l'àmbit del PRUG, el règim de gestió dels terrenys forestals de titularitat tant pública com privada és l'establit, amb caràcter general, per a tot l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana per la normativa que regula l'activitat forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En relació amb la utilització de productes fitosanitaris, caldrà ajustar-se al que es disposa en la normativa vigent respecte d'això. Caldrà l'autorització de l'Administració mediambiental i la seua comunicació a l'òrgan gestor del paisatge protegit per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació dels dits productes.
3. El canvi d'ús forestal del sòl, considerant-se com a sòl o terreny forestal el definit en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció que en fa la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat, necessitarà l'autorització de l'òrgan competent de la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb la legislació forestal, i de l'òrgan gestor del paisatge protegit.
4. La substitució de les espècies principals que constituïsquen masses arborades o de matolls en terrenys forestals necessitarà l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient o, si és el cas, un pla tècnic o projecte d'ordenació aprovat per la dita conselleria, així com l'informe favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit.
5. La reforestació dels terrenys deforestats necessitarà, igualment, un projecte de repoblació o pla tècnic aprovat per l'esmentada conselleria i un informe favorable de l'òrgan gestor.
6. Com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionats de manera integrada tenint en compte conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constituïxen.
7. En la gestió de la vegetació es donarà preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses d'espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
8. Es potenciarà i serà prioritària l'eliminació dels residus procedents de tractaments silvícoles, tant la trituració i incorporació d'estos al sòl per a fertilitzar les muntanyes, com també el seu reciclatge, entre altres tècniques. De la mateixa manera, se'n potenciarà l'aprofitament o reutilització, sempre que este siga possible.
9. La recol·lecció de llavors i fruits d'espècies silvestres amb fins comercials haurà de ser autoritzada per l'òrgan gestor.
10. L'aprofitament d'espècies forestals, autòctones o exòtiques, com és el cas de la canya (Arundo donax), haurà de comptar amb els corresponents permisos i autoritzacions, entre els quals figurarà el proporcionat per l'organisme de conca, i serà dut a terme en aquelles superfícies i quantitats que l'òrgan gestor indique. Estos aprofitaments s'integraran dins de la línia de gestió d'espècies exòtiques presents en el paisatge protegit.
Secció sexta
Activitats constructives, urbanístiques i infraestructures
Article 80. Règim general urbanístic
1. Les normes d'este pla prevalen sobre les contingudes en el planejament urbanístic que afecte territorialment l'àmbit del PRUG.
2. L'establiment de normativa urbanística en l'àmbit del PRUG tindrà expressament en consideració el següent:
a) La presència dels valors naturals protegits per este pla.
b) L'existència de les vies pecuàries, amb les categories i característiques atorgades en els projectes de classificació de vies pecuàries, en aplicació de la normativa que regula les vies pecuàries de la Comunitat Valenciana.
c) Els béns culturals que, pel seu interés per a la Generalitat, puguen ser objecte d'inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, segons la tipologia establida en la normativa que regula el patrimoni cultural valencià.
Article 81. Infraestructures
1. Es declaren corredors de localització d'infraestructures, als efectes de la instal·lació de noves infraestructures, els eixos viaris existents en l'actualitat, i estaran sotmesos a les disposicions sectorials vigents en la matèria.
2. Totes les actuacions d'infraestructures que, per raó de la seua naturalesa, es consideren autoritzables en la present normativa, així com aquelles destinades al servici del paisatge protegit, prevenció d'incendis, servici de protecció civil de la comunitat autònoma o de l'Estat i xarxes de prevenció de riscos naturals, hauran d'atendre, a més de la legislació sectorial corresponent, els requisits següents:
a) Els traçats i l'emplaçament hauran de fer-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de la fauna i de les aigües, o farciments de sediments, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres hauran d'adoptar-se les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i en acabar les obres haurà de procedir-se a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'haurà d'evitar la realització d'obres en aquells períodes, establits per l'òrgan competent de protecció de fauna, en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits necessaris per a la realització d'infraestructures hauran d'obtindre's amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
3. Les línies elèctriques i telefòniques de nova creació, destinades al servici d'instal·lacions i activitats compatibles situades en l'àmbit del paisatge protegit, hauran de discórrer soterrades. Excepcionalment, i quan estiga suficientment justificat tècnicament, podran anar suspeses d'acord amb el Reial Decret 1.432/2008, de 29 d'agost, pel qual es van establir mesures per a la protecció de l'avifauna. L'òrgan competent en matèria de medi ambient vetlarà pel progressiu soterrament de les línies existents, amb la col·laboració de les diferents administracions interessades, el sector elèctric privat i la propietat.
Als efectes previstos en el paràgraf anterior, la falta de viabilitat econòmica no és causa que justifique la instal·lació en suspensió de les noves línies elèctriques i telefòniques.
4. Es prohibix qualsevol instal·lació destinada a la producció d'energia, excepte aquelles que puguen instal·lar-se en l'àmbit domèstic per a autoconsum, en les instal·lacions d'ús públic i/o vinculades a les activitats autoritzades sempre que no originen impactes ambientals o paisatgístics perceptibles.
5. La construcció de camins rurals i camins o pistes forestals o les seues ampliacions de plataforma, modificacions de traçat, millora, conservació o manteniment necessitaran de l'informe preceptiu vinculant per part de l'òrgan gestor del paisatge protegit, sense perjuí del compliment de la normativa sectorial vigent.
Article 82. Règim del sòl i de l'edificació
1. Tot el sòl classificat en el moment de l'entrada en vigor del PRUG com a no urbanitzable pel planejament municipal vigent s'haurà de classificar, a tots els efectes, com a sòl no urbanitzable amb la qualificació de protegit.
2. El règim del sòl no urbanitzable protegit en l'àmbit del PRUG és l'establit per la legislació sectorial vigent en matèria de territori i activitat urbanística.
3. Així mateix, en esta categoria de sòl només es podran realitzar aquelles actuacions que, sent compatibles amb les normes de protecció corresponents, tinguen previstes el planejament i el pla rector per ser necessàries per al millor aprofitament, atenció i restauració dels recursos naturals o per al gaudi públic i l'aprofitament col·lectiu.
4. En l'àmbit del PRUG es podran dur a terme les obres i instal·lacions necessàries per a la gestió dels béns de domini públic o dels servicis públics o activitats d'utilitat pública o interés general i per a la minoració dels riscos que van motivar la seua especial protecció.
5. En l'àmbit del PRUG no es permet l'edificació de nova planta, amb les següents excepcions, amb l'autorització prèvia de l'òrgan gestor del paisatge protegit en el cas de tractar-se d'actuacions no promogudes per la conselleria competent en matèria de medi ambient:
a) Edificacions i instal·lacions necessàries per al maneig de l'espai natural protegit, la gestió dels recursos naturals o la prevenció o extinció d'incendis.
b) Edificacions, instal·lacions i equipaments d'interés públic, d'iniciativa tant pública com privada.
c) Instal·lacions necessàries per al desenrotllament de les explotacions agràries.
6. La construcció i el funcionament de les edificacions i instal·lacions permeses hauran d'efectuar-se de manera que es minimitze el seu impacte sobre el paisatge, la flora, la fauna i el sòl. A este efecte, els corresponents projectes inclouran mesures per a la protecció dels dits elements i, en cas necessari, per a la restauració de les superfícies o els hàbitats afectats.
7. Les construccions permeses hauran de guardar harmonia amb l'arquitectura característica de la zona i amb la resta de les edificacions i instal·lacions ja existents en l'àmbit del PRUG.
8. En tot l'àmbit del PRUG queden prohibits el desmantellament, la demolició o l'alteració substancial d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals o d'interés historicoartístic o arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que impliquen la seua millora, restauració i conservació.
Article 83. Instal·lacions i infraestructures permanents relacionades amb les activitats de conservació en finques privades
1. L'òrgan gestor de l'espai natural protegit promourà que els propietaris de finques privades desenrotllen la gestió d'estes de manera compatible amb la conservació dels elements naturals i culturals d'interés que, si és el cas, alberguen.
2. Quan per a dur a terme esta gestió siga necessari l'emplaçament d'instal·lacions o infraestructures permanents de qualsevol naturalesa que, pel seu fi, disseny o característiques, no resulten enquadrables en altres categories d'instal·lacions lligades a activitats o usos considerats en este document com a compatibles, hauran de complir els següents requisits previs:
a) Les actuacions hauran de justificar el seu interés per a la conservació dels hàbitats i les espècies de flora i fauna o d'elements patrimonials, paisatgístics o culturals.
b) Es valoraran especialment aquelles actuacions que compten amb la promoció o patrocini d'entitats publiques o privades sense ànim de lucre els fins de les quals coincidisquen amb els de l'activitat de què es tracte, o bé aquelles que formen part de plans o programes de gestió, conservació o recuperació d'hàbitats i espècies aprovats per l'administració competent.
c) Sense perjuí de l'anterior, no s'admetran les edificacions de nova planta en tot l'àmbit del paisatge protegit. Quant a altres infraestructures, hauran de ser objecte d'informe específic segons les seues característiques i sota les normes que establix el present PRUG.
d) S'admetrà la vinculació de l'activitat a la restauració i rehabilitació d'edificacions existents, amb les condicions establides en este pla.
e) En el cas eventual que les instal·lacions que s'executen per a esta finalitat deixen de ser usades en el futur per a esta finalitat, només podran ser utilitzades per a usos comparables, en la finalitat i el patrocini, amb què es proposa. En este cas, i en particular, es considerarà com a incompatible la futura implantació de qualsevol activitat d'allotjament, restauració o recreativa no vinculada a la conservació o rehabilitació.
3. Pel que fa a la tramitació, atés que és la implantació d'una activitat en sòl no urbanitzable, requerirà la declaració d'interés comunitari, a més de l'informe favorable previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits i estimació d'impacte ambiental per referència a la rehabilitació d'edificacions existents, sense perjuí del que establisca la legislació sectorial que siga aplicable i, en especial, la de caràcter urbanístic.
Article 84. Instal·lacions i adequacions relacionades amb els centres culturals, assistencials i benèfics
1. Es podrà autoritzar la restauració i rehabilitació d'edificacions tradicionals per a la construcció de centres d'ensenyança i culturals lligats al medi, amb els requisits i les limitacions establits en esta normativa. Sense perjuí de les autoritzacions necessàries d'acord amb la legislació vigent, requeriran l'informe favorable de l'òrgan gestor del paisatge protegit i l'estimació d'impacte ambiental.
2. Per a la tramitació de l'autorització que corresponga, haurà de justificar-se documentalment i amb caràcter previ el compliment de com a mínim una de les condicions següents:
a) Que l'actuació es proposa amb la promoció o el patrocini d'entitats públiques o privades sense ànim de lucre i responen a un interés general.
b) Que l'actuació compta amb el suport explícit de l'administració directament responsable de l'àmbit de què es tracte, per trobar-se compresa en els plans, projectes o programes de l'esmentada administració.
3. En el cas eventual que les instal·lacions que s'executaren per a esta finalitat deixaren de ser usades en el futur per a esta activitat, només podran ser utilitzades per a usos comparables, en la finalitat i el patrocini, amb el que es proposa. En este cas, i en particular, es considerarà com a incompatible la futura implantació de qualsevol activitat d'allotjament, restauració o recreativa no vinculada a la conservació.
4. Pel que fa a la tramitació, atés que és la implantació d'una activitat en sòl no urbanitzable, requerirà la declaració d'interés comunitari, a més de l'informe favorable previ de l'òrgan gestor i estimació d'impacte ambiental per referència a la rehabilitació d'edificacions existents, sense perjuí del que establisca la legislació sectorial que siga aplicable i, en especial, la de caràcter urbanístic.
Article 85. Instal·lacions portàtils i desmuntables en el sòl no urbanitzable
1. Amb l'excepció dels equipaments destinats a l'ús públic, a la gestió del paisatge protegit o a l'estudi dels recursos ambientals que, degudament autoritzats o promoguts per l'òrgan gestor, puguen establir-se en els sectors d'ús lúdic públic, queda prohibida, en l'àmbit del sòl no urbanitzable del paisatge protegit, la instal·lació d'elements portàtils destinats a vivenda o a altres usos, inclús els agrícoles i pesquers, com ara pavellons, mòduls, caravanes, vagonetes, coberts, tancaments o habitacles.
2. Esta prohibició s'estén als elements desmuntables no portàtils, amb qualsevol de les finalitats i característiques indicades en l'apartat anterior, permanents, semipermanents o efímers, construïts amb materials de qualsevol tipus.
Article 86. Edificacions industrials
En l'àmbit del paisatge protegit no es permet la implantació d'activitats industrials de qualsevol tipus.
Article 87. Actuacions sobre les edificacions tradicionals i d'interés historicoartístic
1. En l'àmbit del sòl no urbanitzable, la rehabilitació, restauració, reconstrucció, condicionament i millora d'edificacions existents d'interés cultural pels seus valors en relació amb el medi rural tradicional o amb el patrimoni historicoartístic haurà de ser objecte d'autorització per l'òrgan gestor.
2. Les actuacions preteses, sense perjuí de les exigències que puguen establir les autoritats municipal o sectorial, s'hauran d'ajustar als requisits mínims següents:
a) Hauran de respectar les característiques arquitectòniques tradicionals, especialment en les cobertes, cornises, posició de forjats, dimensions de buits i de massissos, composició general, materials de fatxada, color extern i detalls constructius.
b) Per a assegurar la integració amb l'entorn de les actuacions, així com per a previndre possibles impactes negatius sobre els valors ambientals del paisatge protegit, l'informe favorable de l'Administració podrà condicionar-se a l'establiment de determinades mesures correctores.
c) En el seu estat final després de les actuacions, les edificacions resultants no ocuparan més sòl que les construccions antigues, amb l'excepció establida en les normes particulars per a cada zona d'ordenació.
d) Els tractaments de fatxada s'admetran exclusivament per a la restitució del seu caràcter tradicional o per a la integració d'esta en l'ambient paisatgístic rural.
e) Queda prohibida en els immobles la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant que alteren l'estructura arquitectònica o l'oculten, i s'hauran d'eliminar els existents que produïsquen els dits efectes.
3. Les determinacions d'este article són complementàries de les establides en l'article 63 i següents relatives al paisatge protegit, així com d'altres normes del PRUG que siguen aplicables per a actuacions determinades en matèria de protecció de recursos ambientals i d'ús públic del medi.
Article 88. Edificacions fora d'ordenació
Les edificacions, construccions o instal·lacions, de qualsevol classe i ús, existents en l'entrada en vigor d'este PRUG, i que no estiguen previstes en esta normativa o no s'ajusten a les determinacions de la legislació aplicable, seran considerades fora d'ordenació als efectes urbanístics d'acord amb el que disposa la normativa que regula l'urbanisme a la Comunitat Valenciana.
Article 89. Vigilància urbanística
El Consorci del Millars garantirà l'estricte compliment de la legalitat urbanística en l'àmbit del PRUG i adoptarà els mecanismes adequats per a evitar qualsevol actuació urbanística o constructiva al marge de la legalitat establida.
Article 90. Cessions gratuïtes a l'Administració de sòl no urbanitzable protegit
1. La Generalitat rebrà les cessions gratuïtes de sòl no urbanitzable protegit establides en els supòsits previstos en la normativa que regula l'ordenació del territori i protecció del paisatge a la Comunitat Valenciana.
2. El Consorci del Millars actuarà d'assessor dels municipis en què es produïsquen tals supòsits, a fi d'una millor definició de les àrees a identificar com a possibles cessions.
Secció sèptima
Activitats d'investigació
Article 91. Autoritzacions per a la realització d'activitats d'investigació
1. Les activitats d'investigació en l'àmbit del PRUG que impliquen la recol·lecció d'elements geològics, i l'arrancada, arreplega o tallada de plantes i fongs, així com la recol·lecció dels seus fruits, flors i llavors, o la molèstia, persecució, captura o mort de fauna, així com dels seus ous, cries o larves, han de ser autoritzades per l'òrgan gestor, després de la sol·licitud prèvia de l'interessat en la forma establida legalment. Igualment, es troba sotmesa a l'autorització prèvia de l'òrgan gestor la instal·lació de qualsevol tipus d'infraestructura fixa o portàtil, o dispositiu electrònic o mecànic utilitzat amb fins científics.
2. L'autorització administrativa a què es referix l'apartat anterior haurà d'estar motivada i especificar:
a) Les espècies o elements físics a què es referix.
b) Els mitjans, sistemes o mètodes emprats i els seus límits, així com el personal qualificat, si és el cas.
c) Les condicions de risc i les circumstàncies de temps i lloc.
d) Els controls que s'exerciran, si és el cas.
e) L'objectiu o raó de l'acció.
3. L'autorització d'investigació podrà ser revocada, després de la comunicació prèvia a l'interessat, si s'observara incompliment de les condicions que regixen l'autorització.
4. Després de la realització de l'estudi, es procedirà a l'arreplega d'aquelles restes i residus originats, així com a la restauració del medi per tornar-lo a l'estat inicial.
Article 92. Mitjans i mètodes
1. S'hauran de posar els mitjans adequats per a impedir la contaminació genètica o la dispersió artificial d'espècies, malalties o plagues a través del material utilitzat en la investigació.
2. Els investigadors hauran d'optar pels mètodes disponibles menys agressius o impactants en relació amb la conservació del medi natural.
Article 93. Comunicació de resultats i fons documental
1. En relació amb les activitats subjectes a autorització d'acord amb els articles 44 i 49, els investigadors s'han de comprometre a comunicar els resultats de la investigació i, si és el cas, remetre una còpia de les publicacions que es deriven de l'estudi, a l'òrgan gestor del paisatge protegit, el qual en facilitarà la divulgació, així mateix, entre els ajuntaments, sense que això comporte cap cost per al consorci gestor.
2. La comunicació dels resultats de la investigació o la remissió de les publicacions no representarà, en cap cas, la cessió de drets d'autor de cap tipus, i l'administració competent en medi ambient haurà de respectar els principis de confidencialitat, autorització i titularitat dels investigadors en l'ús de la informació rebuda.
Article 94. Convenis de col·laboració
1. L'òrgan gestor promourà la formalització de convenis de col·laboració amb entitats, públiques o privades, que tinguen com a objectiu primordial, reconegut com a tal en els seus estatuts, en les normes de constitució o en l'atribució funcional, plans d'investigació.
2. L'òrgan gestor podrà promoure plans d'investigació basats en els següents criteris generals:
a) Projectes d'investigació encaminats a resoldre els problemes que planteja la gestió del paisatge protegit.
b) Projectes d'investigació orientats a augmentar el coneixement científic bàsic de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes de l'àmbit del PRUG.
c) Projectes relatius al seguiment ambiental dels ecosistemes de l'àmbit del PRUG.
d) Projectes d'investigació que afecten espècies catalogades en perill d'extinció, rares o amenaçades, incloses en alguna de les figures legals de protecció.
e) Projectes d'investigació per a la restauració.
f) Projectes dirigits a avaluar l'evolució de la restauració ambiental.
g) Projectes orientats a avaluar els impactes produïts pels distints usos i aprofitaments, així com les capacitats de càrrega dels distints ecosistemes.
h) Projectes relatius a aprofundir en el coneixement del patrimoni historicoartístic i cultural.
i) Projectes d'investigació que per la seua naturalesa no puguen fer-se fora de l'àmbit d'actuació del PRUG o que requerisquen unes condicions ambientals difícilment repetibles fora d'este.
j) Qualsevol altra tipologia de projecte o estudi considerada d'interés pel consorci gestor.
Article 95. Objectius i línies dels plans d'investigació
1. Els objectius bàsics dels plans d'investigació seran:
a) Millorar el coneixement sobre el medi físic, els processos biològics, els usos, els aprofitaments de recursos i els processos de degradació que operen sobre estos.
b) Millorar el coneixement del patrimoni historicoartístic i cultural.
c) Promoure els acords i convenis de col·laboració amb aquelles institucions científiques que puguen desenrotllar programes d'investigació en el paisatge protegit i la seua àrea d'influència.
d) Racionalitzar i jerarquitzar els esforços econòmics i humans en matèria d'investigació.
2. Els projectes d'investigació promoguts des de la comissió tècnica per a l'àmbit del PRUG es coordinaran a través de la unitat administrativa gestora del paisatge protegit.
Article 96. Programa d'Investigació per a la Recuperació d'Espècies
1. L'objectiu bàsic d'este programa és la millora del coneixement de les espècies d'interés prioritari per a la conservació per considerar-se singulars, rares, endèmiques o amenaçades.
Els aspectes fonamentals a investigar són la situació actual de les poblacions i els factors o amenaces que incidixen negativament sobre estes, així com la prospecció de zones adequades per a la introducció i expansió d'estes espècies i l'assaig de mesures per a la seua recuperació.
2. Esta investigació bàsica servirà de fonament per a l'elaboració i la posada en marxa dels plans de recuperació i conservació de les espècies, atenent la normativa que regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada.
3. Es promourà el desenrotllament de programes d'investigació per a la recuperació d'aquelles espècies que, sense estar catalogades, influïsquen de manera determinant en la recuperació de les que sí que ho estan.
Article 97. Altres línies d'investigació
Per a un millor coneixement i una millor gestió dels valors del paisatge protegit, cal considerar les següents línies d'investigació:
1. Estudis relacionats amb el medi físic:
a) Hidrogeologia en mitjans permeables.
b) Estudis edafològics, erosió i erosionabilitat.
c) Estudis sobre el règim de cabals i cabals ecològics.
2. Estudis relacionats amb el medi biòtic:
a) Distribució, dinàmica, diagnosi i evolució d'espècies singulars.
b) Censos dinàmics i evolució d'espècies d'avifauna. Paràmetres reproductius.
c) Caracterització i dinàmica de macroinvertebrats aquàtics.
d) Caracterització i dinàmica de les poblacions d'amfibis, rèptils i mamífers.
e) Estudis relatius a la determinació de la capacitat d'acollida del territori i el seu límit de canvi acceptable per mitjà de l'observació d'espècies indicadores.
3. Estudis relacionats amb el medi socioeconòmic:
a) Característiques, motivacions i preferències dels visitants del paisatge protegit. Selecció de temes interpretatius i recreatius.
b) Actituds, característiques i problemàtica de la població local davant de la protecció de la naturalesa.
c) Estudi de valoració econòmica dels usos i recursos naturals.
d) Estudis antropològics i historicoculturals.
TÍTOL III
Normes de gestió administrativa
Article 98. Règim general
1. D'acord amb la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana i la normativa que regula la declaració del paisatge protegit de la desembocadura del Millars, s'encomana l'administració i gestió del paisatge protegit de la desembocadura del Millars al Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars.
2. El règim de gestió del paisatge protegit està subjecte al marc establit amb caràcter genèric per als paisatges protegits per la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, així com a les determinacions específiques contingudes en la normativa que regula la declaració del paisatge protegit de la desembocadura del Millars.
3. El Consorci del Millars promourà, sobre les matèries pròpies de la gestió de l'espai protegit, la col·laboració amb els ajuntaments i amb els organismes de les administracions autonòmica, estatal i local, així com amb les entitats i els particulars implicats en la gestió dels recursos naturals del paisatge protegit. A este efecte, el Consorci del Millars promourà, quan siga procedent, la formalització dels corresponents convenis de col·laboració.
4. La gestió del paisatge protegit, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i servicis, podrà encomanar-se d'acord amb el que preveu la normativa que regula els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Esta gestió també podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. El Consorci del Millars podrà promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió de l'espai protegit de les administracions locals i dels agents socials i econòmics implicats en el paisatge protegit, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat, com ara una fundació o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
6. Les activitats de gestió del paisatge protegit s'executaran, amb caràcter general, dins del marc normatiu establit per estes normes i d'acord amb els programes anuals d'actuació continguts en les directrius per a l'execució del PRUG.
7. La regulació interna del Consorci del Millars queda subjecta als estatuts, el reglament i les possibles modificacions que es facen en esta.
Article 99. Memòria anual de gestió
El Consorci del Millars elaborarà memòries anuals de gestió, el contingut mínim de les quals serà el següent:
1. Informe de gestió del paisatge protegit, incloent-hi el grau d'execució de les propostes d'actuació programades per a l'anualitat considerada.
2. Capítol econòmic, amb indicació de les inversions i els gastos de funcionament.
3. Propostes i previsió d'actuacions per a anualitats successives.
4. Altres propostes que s'estimen oportunes per a millorar el funcionament o la gestió del paisatge protegit.
TÍTOL IV
Normes particulars
CAPÍTOL ÚNIC
Zonificació del paisatge protegit
Secció primera
Concepte i aspectes generals
Article 100. Concepte
1. Als efectes de particularitzar les normes protectores establides per mitjà d'este pla, s'han distingit els següents usos en la zonificació per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats pròpies de protecció, conservació i millora.
2. Zonificació en el paisatge protegit:
Àrea de Protecció Ecològica (APE): àrees que presenten una major qualitat biològica o que alberguen els elements biòtics o abiòtics més fràgils, amenaçats o representatius. S'exclouran d'estes àrees tot els tipus d'usos i aprofitaments, amb l'excepció de les activitats científiques, educatives o de conservació, i aquells usos tradicionals que no siguen incompatibles amb la protecció dels valors de l'espai natural.
Àrea de Restauració Recuperació (ARR): àrees amb una elevada qualitat biològica, o bé amb elements fràgils o representatius, en les quals els objectius de conservació admeten un ús públic reduït i sense instal·lacions de tipus permanent.
Àrea d'Usos Compatibles (AUC): àrees en què les característiques del medi natural admeten o requerixen la compatibilització de la preservació amb els usos agrícoles, forestals, ramaders, cinegètics i pesquers tradicionals, així com amb usos educatius, recreatius i amb altres de complementaris i compatibles amb els objectius de conservació.
Àrea d'Ús Ludicopúblic (ALP): àrees que, pel que fa a les seues característiques específiques, a la seua capacitat d'acollida o a la seua menor qualitat ambiental relativa en l'àmbit de l'espai, puguen resultar adequades per a albergar instal·lacions, activitats o servicis que redunden en benefici de la gestió de l'àrea protegida o de les comunitats locals integrades en l'espai o pròximes a este.
3. Les determinacions inherents a cada una d'estes categories de protecció constituïxen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir la intensitat dels usos i les activitats permeses i prohibides per este pla rector.
Article 101. Interpretació
En tot allò que no està regulat per estes normes particulars, seran aplicables, subsidiàriament, les disposicions contingudes en les Normes Generals de Regulació d'Usos i Activitats.
Secció segona
Àrea de protecció ecològica (APE)
Article 102. Caracterització
1. En esta categoria s'hi inclouen els terrenys que, pel seu elevat valor ecològic, geomorfològic, paisatgístic, raresa, fragilitat i singularitat i pel seu estat de conservació i baix nivell d'actuació antròpica constituïxen les zones més importants per als objectius de protecció i conservació dels valors ambientals i paisatgístics del paisatge protegit.
2. Estes àrees són especialment adequades per a la realització d'activitats de conservació, regeneració, millora, estudi i ensenyança del medi natural.
3. L'àrea de protecció ecològica es dividix en tres categories, basades en les activitats permeses en cadascuna:
a) Àrea de Protecció Ecològica General (APEgen).
b) Àrea de Protecció Ecològica d'Ús Ramader (APEgan).
c) Àrea de Protecció Ecològica d'Ús Apícola (APEapic).
4. La localització geogràfica de l'àrea de protecció ecològica figura en la cartografia de zonificació d'este pla.
5. Objectius d'ordenació:
a) Conservació i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic.
b) Conservació dels aprofitaments tradicionals compatibles amb els objectius de màxima conservació dels recursos.
c) Conservació i millora de la diversitat biològica i de l'estructura, funció i dinamisme dels processos ecològics.
Article 103. Usos permesos
1. Amb caràcter general, tots aquells dirigits a aconseguir una millor conservació i potenciació dels recursos naturals i les actuacions necessàries per a la protecció i conservació del patrimoni. Així doncs, estos espais estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la naturalesa.
a) Àrea de Protecció Ecològica General (APEgen).
1º. Tasques de conservació i millora d'ecosistemes, regeneració de la vegetació, repoblació forestal i en general projectes de millora paisatgística i ambiental en les dites zones.
2º. Tractaments de millora i conservació en zones de bosc de ribera, com ara desbrossaments selectius, tallades de millora i sanejament, podes de formació, aclarides, amb l'autorització prèvia de l'organisme competent en gestió d'espais naturals protegits.
3º. Investigació.
4º Amb caràcter excepcional, es permetrà l'aprofitament d'espècies vegetals quan siga compatible amb els objectius de conservació i millora d'ecosistemes i de gestió d'espècies exòtiques. L'aprofitament en estes zones estarà autoritzat per escrit pel Consorci del Millars i per l'òrgan gestor de conca, on s'especificarà la superfície on realitzar l'aprofitament, la quantitat a obtindre i l'època i la franja horària en què s'haurà de fer.
b) Àrea de Protecció Ecològica d'Ús Ramader (APEgan).
1º. Tots els usos permesos en l'Àrea de Protecció Ecològica General (APEgen).
2º. Es permet l'activitat ramadera durant els mesos de tardor i hivern, que estarà, en tot cas, condicionada al compliment de la normativa sectorial vigent. No haurà d'incrementar-se el nombre de caps de bestiar respecte a l'actual fins a la realització d'un pla d'aprofitament ramader, el qual tindrà en compte els objectius de conservació dels hàbitats d'interés comunitari i/o espècies prioritàries presents en el lloc.
3º. El consorci gestor es reserva la possibilitat de condicionar addicionalment l'activitat ramadera en estes zones per motius de conservació o incompatibilitat amb els objectius de conservació d'estes normes.
4º. Serà requisit per al desenrotllament de qualsevol activitat ramadera la notificació escrita al consorci gestor.
c) Àrea de Protecció Ecològica d'Ús Apícola (APEapic).
1º. Totes els usos permesos en l'Àrea de Protecció Ecològica General (APEgen).
2º. Es permet l'activitat apícola sempre que complisca la normativa sectorial vigent.
3º. El consorci gestor es reserva la possibilitat de condicionar addicionalment l'activitat apícola en estes zones per motius de conservació o incompatibilitat amb els objectius de conservació d'estes normes.
4º. La realització de l'activitat apícola en el paisatge protegit haurà de ser notificada, amb caràcter previ al seu inici, al consorci gestor, el qual determinarà el recorregut d'accés dels apicultors i els seus vehicles a l'esmentada zona.
Article 104. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenrotllament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos i activitats que puguen afectar la riquesa biològica del paisatge, així com l'establiment de noves superfícies de cultiu agrícola.
2. Queden específicament prohibits.
a) L'obertura de camins i pistes, noves sendes, excepte aquelles sendes que, per la seua importància per a l'extinció i prevenció dels incendis forestals, recuperació d'antigues vies pecuàries i exercici d'activitats d'investigació, es considere que són viables i amb informe favorable del consorci gestor.
b) La construcció d'edificacions amb qualsevol finalitat no vinculada a la gestió del paisatge protegit, inclús les d'ús ramader, siguen quins siguen les seues dimensions i característiques, incloent-hi les cases de ferramentes agrícoles, els corrals i els hivernacles.
Secció tercera
Àrees de restauració recuperació (ARR)
Article 105. Caracterització
1. Les àrees de restauració recuperació corresponen a terrenys degradats amb un elevat potencial ecològic i paisatgístic o adjacents a algun dels elements d'interés arqueologicohistoricocultural presents en el paisatge protegit. Estan caracteritzades per un elevat grau de deteriorament i antropització i requerixen accions bàsicament de recuperació per a desenrotllar el seu potencial ecològic o potenciar la qualitat de l'element patrimonial considerat en estes.
2. L'àrea de restauració recuperació es dividix en tres categories, basades en les activitats i usos permesos en cadascuna:
a) Àrea de Restauració Recuperació General (ARRgen).
b) Àrea de Restauració Recuperació d'Ús Agrícola (ARRagri).
c) Àrea de Restauració Recuperació d'Ús Arqueologicocultural (ARRcul).
3. S'establix com a objectiu d'ordenació per a esta zonificació l'execució preferent de projectes i programes d'actuació encaminats a la regeneració, recuperació i posada en valor del lloc.
Article 106. Usos permesos
1. Són usos permesos, amb caràcter general, totes aquelles activitats o actuacions tendents a la investigació, recuperació, regeneració o restauració dels ecosistemes més representatius (bosc de ribera i matoll associat a llits mediterranis), incloent-hi la repoblació amb espècies autòctones característiques d'este medi i els aprofitaments productius tradicionals.
2. Els criteris d'actuació en les àrees de recuperació restauració es fonamenten en el màxim respecte als valors ambientals i paisatgístics del paisatge. Per tant, qualsevol intervenció sobre estes haurà d'assegurar la integració mediambiental i paisatgística de les actuacions.
3. Les actuacions previstes en esta zona requerixen l'autorització prèvia del consorci gestor en el cas de ser promogudes per organismes o entitats aliens a este. Sense perjuí del règim de col·laboració del Consorci amb altres organismes i entitats públiques i privades a què es referix en l'article 94 d'estes normes, l'aplicació del qual és particularment adequada en les dites àrees de restauració recuperació (ARR).
a) Àrea de Restauració Recuperació General (ARRgen).
1º. Actuacions de restauració en zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que preveu les normes generals.
2º. Aprofitament d'espècies vegetals quan este siga compatible amb els objectius de conservació i millora d'ecosistemes i de gestió d'espècies exòtiques. L'aprofitament en estes zones estarà autoritzat per escrit pel Consorci del Millars, on s'especificarà la superfície on es pot realitzar l'aprofitament, la quantitat a obtindre i l'època i franja horària en què s'haurà de fer.
b) Àrea de Restauració Recuperació d'Ús Agrícola (ARRagri).
1º. Tots els usos permesos en l'Àrea de Restauració Recuperació General (ARRgen).
2º. Activitats agrícoles que disposen d'autorització per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
3º. Les ampliacions de superfície agrícola requeriran, de manera addicional a l'exigida per la legislació vigent, un informe favorable del consorci gestor.
c) Àrea de Restauració Recuperació d'Ús Arqueologicocultural (ARRcul).
1º. Tots els usos permesos en l'Àrea de Restauració Recuperació General (ARRgen).
2º. Activitats que permeten la conservació, restauració, rehabilitació i manteniment dels conjunts arqueològics i culturals existents en el paisatge protegit.
Article 107. Usos prohibits
1. Àrea de Restauració Recuperació General (ARRgen).
a) Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, qualsevol ús o activitat que comporte impacte visual, acústic, lumínic, degradació mediambiental o disminució de la coberta vegetal que puguen implicar degradació del medi natural.
b) La construcció de noves edificacions i estructures, excepte aquelles directament vinculades amb instal·lacions científiques, educatives i de prevenció d'incendis.
c) Aprofitaments agrícoles, ramaders i apícoles.
2. Àrea de Restauració Recuperació d'Ús Agrícola (ARRagri).
a) Usos que en general comporten un notable impacte paisatgístic.
b) La construcció de noves edificacions i estructures, excepte aquelles directament vinculades amb instal·lacions científiques, educatives i de prevenció d'incendis.
c) Aprofitaments ramaders i apícoles.
3. Àrea de Restauració Recuperació d'Ús Arqueologicocultural (ARRcul).
a) Tots els usos prohibits en l'ARRgen.
b) Queden prohibits el trasllat i la descontextualització dels béns del patrimoni etnogràfic, excepte informe favorable del consorci gestor, el corresponent ajuntament i la conselleria que tinga les competències en matèria de cultura i patrimoni.
c) Es consideren usos no permesos aquells en què hi haja demolició parcial o total de l'edifici, substitució d'elements estructurals per altres de materials diferents no tradicionals i modificació de fatxades.
Secció quarta
Àrees d'usos compatibles (AUC)
Article 108. Caracterització
1. Esta zona correspon a aquells terrenys que actualment presenten un ús tradicional del territori, bàsicament activitats agràries, i en menor grau ramaderes, compatibles amb la figura de paisatge protegit. En esta àrea, els valors naturals i ecològics han resultat més alterats, i hi ha en l'actualitat una coberta vegetal i unes comunitats faunístiques antropitzades. Els valors ecològics potencials són molt menors que en les àrees anteriors i el seu valor residix en la continuïtat paisatgística.
2. Objectius d'ordenació.
a) Conservació i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic.
b) Dotació de continuïtat paisatgística a les àrees anteriors (APE y ARR).
c) Mantindre l'ús tradicional del territori, sense perjuí de la conservació de paisatge protegit.
Article 109. Usos permesos
1. Són usos permesos, excepte en el tram des de la via del ferrocarril a la costa, els aprofitaments productius tradicionals i un ús públic sostenible com algunes activitats d'estada, activitats educatives, recreatives i esportives.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Es considera ús permés l'activitat agrícola tradicional, respecte a la qual es facilitarà el manteniment dels usos actuals o la seua substitució per vegetació forestal associada a curs fluvial. L'accés serà lliure per als agricultors i els seus vehicles.
b) Les ampliacions de superfície agrícola requeriran l'informe favorable del consorci gestor, sense perjuí de la normativa sectorial vigent.
c) Es considera ús permés l'activitat ramadera, amb les condicions que establixen les normes particulars d'este pla, excepte en zones sotmeses a actuacions de reforestació i restauració d'ecosistemes i que resulten incompatibles o en les quals puguen establir-se limitacions especials per motius de conservació i sempre que es decidisca des del consorci gestor.
d) Es considera ús permés l'aprofitament d'espècies vegetals.
Article 110. Usos prohibits
1. No estaran permesos aquells usos que puguen produir un deteriorament significatiu en els ecosistemes o la seua dinàmica, així com aquells que puguen produir molèsties a les espècies catalogades en els períodes crítics o deteriorar-ne els nius, refugis o llocs de descans.
2. Queda prohibit l'abandó de qualsevol tipus de residu.
Secció quinta
Àrees d'ús ludicopúblic (ALP)
Article 111. Caracterització
1. S'inclouen ací aquells espais que, per la seua especial localització, complixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci, esplai i servicis del paisatge protegit. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional, i alguns d'estos espais representen els mateixos valors paisatgístics que els espais d'interés a què es troben associats. També s'inclouen ací alguns espais degradats de difícil recuperació que, no obstant això, presenten una bona disponibilitat per a la ubicació d'activitats recreatives o de caràcter naturalístic. Tots estos espais queden degudament assenyalats i delimitats en el pla d'ordenació com a ALP.
2. Objectius d'ordenació.
a) Activitats de conservació i millora dels valors naturals, i manteniment dels equilibris ecològics.
b) Alleujar la pressió que puguen patir altres àrees d'ordenació més sensibles, concentrant en estes zones els usos lúdics i de formació, i utilitzant-les per al trànsit i les comunicacions dins del paisatge protegit.
Article 112. Usos permesos
1. Amb caràcter general, es permeten els usos turisticorecreatius amb fins naturalístics, usos educatius i usos cientificoecològics.
2. Estos usos hauran de recolzar sobre edificacions existents i se'n preferirà la ubicació en aquells edificis de caràcter tradicional existents en el paisatge protegit.
3. La instal·lació d'infraestructures de caràcter turisticorecreatiu requerirà l'autorització de l'òrgan gestor del paisatge protegit.
4. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Els usos i les actuacions destinats a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'estos espais o a facilitar la realització d'activitats científiques i recreativonaturalístiques. S'inclouen actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport. En tot cas, requeriran l'autorització del Consorci del Millars.
b) En les zones destinades a això, els usos terciaris d'acord amb els respectius planejaments urbanístics i sense perjuí de les autoritzacions sectorials que s'apliquen. Instal·lacions com ara centre d'interpretació, aula de la naturalesa i equipaments culturals per al gaudi de tota la població.
c) Àrees recreatives.
1º. Activitats de pícnic, excloent-ne els paellers.
2º. Instal·lacions de magatzem per al servici propi del paisatge protegit.
3º. Millora d'instal·lacions sanitàries: dutxes, lavabos, etc.
d) Equipaments dotacionals públics en l'emplaçament i amb la intensitat que el planejament urbanístic determine en cada moment per a donar satisfacció a les necessitats col·lectives de tota la població, com ara equipaments esportius, sociocultural, administratiuvoinstitucional, religiós o aparcament.
Article 113. Usos prohibits
1. L'abocament d'aigües residuals sense depurar al medi hídric del Millars.
2. Les edificacions de tipus residencial o de servicis de qualsevol tipus, incloent-hi les vivendes, instal·lacions hostaleres, locals recreatius, comerços, magatzems i altres, no expressament autoritzats pel planejament municipal de les localitats afectades pel PRUG o per la normativa d'este pla.
3. La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors de l'activitat que per les dimensions, disseny o col·locació siguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai, així com els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paisatge protegit.
4. L'aparcament de vehicles no extralimitarà les zones establides a este efecte.
