DECRET 142/2010, de 17 de setembre, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Barranco la Hoz, al terme municipal d'Enguera. [2010/10108]
(DOGV núm. 6360 de 22.09.2010) Ref. Base de dades 010206/2010
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 23.09.2010 Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Indústria, Comerç i Innovació Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Enguera
DECRET 142/2010, de 17 de setembre, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Barranco la Hoz, al terme municipal d'Enguera. [2010/10108]
Preàmbul
L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal del Barranco la Hoz, ubicat al sector meridional del terme municipal d'Enguera, té valors tant de tipus ecològic com paisatgístics i relatius al patrimoni històric i etnològic que justifiquen la seua declaració com a paratge natural municipal.
L'espai que es protegeix amb aquesta figura està conformat per una xarxa de profunds barrancs, formada per l'acció erosiva sobre els materials calcaris mesozoics de la serra d'Enguera. Aquests relleus corresponen als últims contraforts meridionals del sistema Ibèric. La vall del Cànyoles, del qual és tributari el Barranco la Hoz, marca el límit meridional de la serralada al territori valencià, més enllà del qual trobem ja els primers relleus del prebètic.
Com s'indica, es tracta d'una orografia conformada pels processos erosius sobre materials calcaris mesozoics corresponents a la vora sud de la plataforma tabular del Caroig-serra d'Enguera. Els llits discorren profundament encaixats, entre vertiginoses parets de roca, originant un paisatge de gran espectacularitat i bellesa, en el qual destaquen com a fites rellevants el turó de Sancho i la Ventana de la Hoz.
El Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz es troba inclòs en la seua totalitat dins del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Serra d'Enguera, i forma part, per tant, de la Xarxa Natura 2000. Es tracta d'una extensa zona muntanyosa ocupada per matolls i fragments de formacions forestals de gran interés per a la fauna silvestre pel seu caràcter d'encreuament entre diferents territoris. Destaca també en l'espai la presència de la microreserva de flora denominada El Chorrillo.
La vegetació predominant al paratge correspon a una màquia mediterrània (Querco cocciferae-lentiscetum) composta per arbustos i mates semillenyoses, moltes aromàtiques, que han regenerat després dels devastadors incendis que van arrasar l'espai els anys 1994 i 1999. En la composició florística actual hi destaquen les espècies rebrotadores i germinadores adaptades a aquest efecte del foc, com el coscoll (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el ginebre (Juniperus oxicedrus), el margalló (Chamaerops humilis), la savina (Juniperus phonicea), la noguerola (Pistacia terebinthus), l'alborç (Arbutus unedo), l'aladern (Rhamnus alaternus), el bruc (Erica multiflora), l'argilaga (Ulex parviflous), el romer (Rosmarinus officinalis), l'estepa blanca (Cistus albidus), el timó (Thymus vulgaris), la pebrella (Thymus piperella) i l'albada (Anthyllis cytisoides). En els enclavaments més profunds i ombrívols dels barrancs, amb un microclima més humit i fresc, trobem espècies com el fleix de flor (Fraxinus ornus), el baladre (Nerium oleander), la canya (Arundo donax), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), la murta (Mirtus communis), el matapoll (Daphne gnidium), el poliol blanc (Micromenia fruticosa) i els joncs (Scirpus holoschoenus).
A zones de penyal apareixen espècies com el Rhamnus lycioides subsp. borgiae, l'orella de ratolí (Sarcocapnos saetabensis) i els barretets (Umbiliculus rupestris). Especial menció requereix la viola d'aigua (Pinguicula sp.), planta insectívora que habita en parets calcàries i presenta una població molt escassa. Altres espècies vegetals d'interés són el rabet de gat farinós (Sideritis sericea), endemisme del massís del Caroig, i els conillets de cova (Chaenorhinum tenellum), endemisme de la Comunitat Valenciana que ha patit una important disminució de les seues poblacions els últims anys.
En relació amb la fauna, els escarpats penya-segats constitueixen un mitjà favorable per a l'assentament de rapaces d'alt valor ecològic, com l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus).
Pertanyents al grup dels amfibis i rèptils, trobem al paratge espècies de gran interés com el fardatxo (Lacerta lepida), la serp verda (Malpolon monspessulanus), l'escurçó ibèric (Vipera latasti), la granota comuna (Rana perezi), el gripau (Bufo bufo) i l'ofegabous (Pleurodeles walti), i és aquesta última espècie la de major interés conservacionista, en ser l'únic urodel de la Comunitat Valenciana que es troba en regressió a cauda de la degradació del seu hàbitat.
Entre els mamífers, un grup que es troba molt ben representat és els dels rosegadors, amb algunes espècies incloses en el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades, com la musaranya comuna (Crocidura russula), la musaranya nana (Suncus etruscus) i l'eriçó comú (Erinaceus europaeus). Finalment, recalcar la important presència de quiròpters, propiciada per l'abundància de coves i buits, com són la rata penada comuna (Pipistrellus pipistrellus) i altres espècies com la rata penada de ferradura gran (Rhinolopus ferrumequinum) i la rata penada de cova (Miniopterus schreibersii). Cal fer especial menció, a més, que l'àmbit del paratge és la zona de campeig de les rates penades de la cova dels Mosseguellos de Vallada, declarada reserva de fauna silvestre de la Comunitat Valenciana, i situada molt pròxima a aquest espai.
El Barranco la Hoz disposa al seu torn de nombrosos elements patrimonials de gran valor, entre els quals destaquen: la cova Santa (santuari de l'època medieval), les pintures rupestres del toll de la Pregunta, diferents jaciments arqueològics del paleolític superior i neolític i el caseriu de Benacancil. Aquests elements testimonien l'existència d'activitat humana a la zona al llarg de la història i posen de manifest la riquesa històrica i cultural que alberga aquest lloc.
A més dels múltiples valors esmentats anteriorment, el Barranco la Hoz constitueix un espai molt apreciat pels habitants d'Enguera com a lloc d'esplai i d'activitat a la natura. Es tracta, per tant, d'un enclavament que, a causa de la seua riquesa natural i els seus valors ecològics i paisatgístics, ofereix distintes alternatives per a l'ús i el gaudi de la població, i algunes de les possibles activitats que s'hi poden realitzar, el passeig, la pràctica esportiva o l'educació ambiental.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament d'Enguera, la Generalitat, per raó del que establex l'article 49.1.10ª de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució Espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que es regula posteriorment en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, figura que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, vists els valors naturals i la importància del paratge, i l'interés de l'Ajuntament d'Enguera, i havent-se complit en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 17 de setembre de 2010,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat Barranco la Hoz, al terme municipal d'Enguera, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposen la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal del Barranco la Hoz, amb una superfície de 1008,998 hectàrees, es localitza al terme municipal d'Enguera, a la província de València; la delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament d'Enguera.
2. La direcció general competent en la matèria d'espais naturals protegits ha de designar un tècnic dels Serveis Territorials de València de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual ha de prestar assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar desenvolupant les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, d'acord amb les seues regulacions específiques i el que estableixen aquest decret i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal del Barranco la Hoz, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que hi queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades fora de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla Especial de Protecció
1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz, al terme municipal d'Enguera.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz.
Article 6. Consell de Participació del paratge natural municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació està compost per:
a) Quatre representants escollits, mitjançant un acord del Ple, per l'Ajuntament d'Enguera, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant dels serveis territorials de València de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb caràcter rotatori bianual, escollits per aquests mateixos per règim de majoria. Si no n'hi ha o renuncien a participar en aquest òrgan, se sumarà aquest lloc a la representació del grup e).
e) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals mitjançant l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius dels quals coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollit per les entitats, associacions o col·lectius entre ells per règim de majoria.
f) Un representant dels serveis territorials de València de la conselleria competent en la matèria forestal.
L'ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest. L'Ajuntament d'Enguera ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.
4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació ha de ser nomenat per l'Ajuntament d'Enguera, mitjançant un acord del Ple, d'entre els membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament d'Enguera.
2. L'Ajuntament d'Enguera ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar en el manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què poga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller competent en la matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada al seu torn per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament d'Enguera, que, en el seu moment, va ser qui va presentar la iniciativa per a la declaració del Barranco la Hoz com a paratge natural municipal, i en aquest cas caldrà seguir el mateix procediment de tramitació, amb la corresponent participació de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
València, 17 de setembre de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
Annex I
Delimitació del Paratge Natural Municipal del Barranco la Hoz
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal del Barranco la Hoz queda definit per les parcel·les cadastrals següents del terme municipal d'Enguera, província de València:
- Polígon 30: parcel·la 16 i part de les parcel·les 1 i 9004.
- Polígon 31: parcel·les 1, 2, 6, 7, 8, 9001, 9002 i 9003.
- Polígon 32: parcel·les 2, 9001 i 9002 i part de la parcel·la 4.
- Polígon 33: parcel·les 23, 24, 26, 27 i 9004 i part de les parcel·les 35, 9001, 9002, 9003, 9005 i 9007.
- Polígon 34: parcel·les 1, 2 i 24 i part de les parcel·les 9004 i 9005.
- Polígon 35: parcel·les 8, 9005, 9006, 9007 i 9008 i part de les parcel·les 5 i 9004.
- Polígon 41: parcel·la 9005 i part de les parcel·les 6, 9003 i 9004.
- Polígon 43: parcel·les 28, 29, 30, 32, 33, 51, 9015, 9016 i 9018 i part de les parcel·les 1, 9003, 9007, 9008, 9013 i 9014.
- Polígon 45: part de les parcel·les 2, 9001 i 9002.
2. Des de la bifurcació del camí del Murre amb el camí de Valladinos, el límit de l'espai, en direcció nord-est (seguint el sentit de les agulles del rellotge) està definit pel mateix camí de Valladinos fins a arribar a la partida de la Loma de la Coveta Santa, en què abandona aquesta pista per a seguir recte en direcció est pels punts de cota 524 i 486 msnm. En aquest últim punt el límit canvia de direcció, i baixa cap al sud fins a tallar amb el límit del terme municipal de Vallada. Continua pel límit del terme municipal de Vallada primer i Moixent després, límits en què es recolza fins a tallar amb la corba de nivell directora de 550 metres d'elevació, la qual defineix l'àmbit a les partides de lo Surrac i el Palmosillo.
A continuació, seguint en direcció sud-oest, la delimitació del paratge segueix per punts de cota fins a arribar a un xicotet tram del camí de la Boquella pel qual discorre. A partir d'ací la delimitació es troba definida en gran part pel perímetre de parcel·les cadastrals: primer, al sector meridional pel perímetre de part de la parcel·la 2 del polígon 34, de la parcel·la 35 del polígon 33 i de la parcel·la 2 del polígon 45; després, al sector occidental, pel perímetre de les parcel·les 35, 27, 26 i 24 del polígon 33 i de les parcel·les 33, 32, 30, 28, 29 i 51 del polígon 43. Finalment, des del camí de Benacancil, el límit prossegueix pel sector septentrional en direcció est per les corbes de nivell directores entre els 600, 650 i 700 msnm (de forma alternativa) fins a tornar a enllaçar amb el camí del Murre.
3. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal del Barranco la Hoz queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo a les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
4. La superfície total del Paratge Natural Municipal del Barranco la Hoz és de 1008,998 hectàrees.
Part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz, al terme municipal d'Enguera
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
1. Aquest pla especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Constitueix, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
1. El contingut i l'abast genèrics del PE respon a les determinacions de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge quant a la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regula el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz queda definit per les parcel·les cadastrals següents del terme municipal d'Enguera, província de València:
Polígon 30: parcel·la 16 i part de les parcel·les 1 i 9004.
Polígon 31: parcel·les 1, 2, 6, 7, 8, 9001, 9002 i 9003.
Polígon 32: parcel·les 2, 9001 i 9002 i part de la parcel·la 4.
Polígon 33: parcel·les 23, 24, 26, 27 i 9004 i part de les parcel·les 35, 9001, 9002, 9003, 9005 i 9007.
Polígon 34: parcel·les 1, 2 i 24 i part de les parcel·les 9004 i 9005.
Polígon 35: parcel·les 8, 9005, 9006, 9007 i 9008 i part de les parcel·les 5 i 9004.
Polígon 41: parcel·la 9005 i part de les parcel·les 6, 9003 i 9004.
Polígon 43: parcel·les 28, 29, 30, 32, 33, 51, 9015, 9016 i 9018 i part de les parcel·les 1, 9003, 9007, 9008, 9013 i 9014.
Polígon 45: part de les parcel·les 2, 9001 i 9002.
2. Des de la bifurcació del camí del Murre amb el camí de Valladinos, el límit de l'espai, en direcció nord-est (seguint el sentit de les agulles del rellotge), està definit pel mateix camí de Valladinos fins a arribar a la partida de la Loma de la Coveta Santa, en què abandona aquesta pista per a continuar recte, en direcció est, pels punts de cota 524 i 486 msnm. En aquest últim punt el límit canvia de direcció i baixa cap al sud fins a tallar amb el límit del terme municipal de Vallada. Continua pel límit del terme municipal de Vallada primer i Moixent després, límits en què es recolza fins a tallar amb la corba de nivell directora de 550 metres d'elevació, la qual defineix l'àmbit a les partides de lo Surrac i el Palmosillo.
A continuació, continuant en direcció sud-oest, la delimitació del paratge segueix per punts de cota fins a arribar a un xicotet tram del camí de la Boquella pel qual discorre. A partir d'ací la delimitació es troba definida en gran part pel perímetre de parcel·les cadastrals: primer, al sector meridional pel perímetre de part de la parcel·la 2 del polígon 34, de la parcel·la 35 del polígon 33 i de la parcel·la 2 del polígon 45; després, en el sector occidental pel perímetre de les parcel·les 35, 27, 26 i 24 del polígon 33 i de les parcel·les 33, 32, 30, 28, 29 i 51 del polígon 43. Finalment, des del camí de Benacancil, el límit prossegueix en el sector septentrional en direcció est per les corbes de nivell directores entre els 600, 650 i 700 msnm (de forma alternativa) fins a tornar a enllaçar amb el camí del Murre.
3. Les parcel·les cadastrals que s'indiquen a continuació reuneixen les característiques especificades en l'article 9.1 de la Llei d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana:
Polígon 31: parcel·les 3, 4, 5 i 9.
Polígon 32: parcel·les 1, 3, 17 i 18.
Polígon 33: parcel·les 25, 28, 29, 30, 31, 32, 33 i 34.
Polígon 34: parcel·les 3, 4, 5 i 6.
Polígon 43: parcel·la 82.
Polígon 45: parcel·la 7.
Aquestes parcel·les cadastrals són de titularitat privada, i no han sigut incloses en l'àmbit del paratge perquè no disposen del consentiment exprés dels titulars.
Amb aquest efecte, es considera una mesura prioritària d'actuació l'adquisició per part de l'Ajuntament de les parcel·les esmentades, per a les quals, a fi de facilitar la seua incorporació futura a l'àmbit del paratge, s'estableix el règim específic desenvolupat en l'article 5.4. d'aquest pla.
4. El paratge té una superfície total de 1008,998 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ajusta al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i les classificacions i qualificacions del sòl s'han d'assignar d'acord amb les normes i els criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest pla s'entenen sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible.
En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquella. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de fer d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i seguiran vigents fins que no es revise el pla, pel fet d'haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació, i per tant estarà sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla poden realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació, i per tant està sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
4. No es considera revisió del pla l'ampliació dels límits tendent a incloure en l'àmbit del paratge les parcel·les cadastrals enumerades en l'article 3.3 d'aquesta normativa. Aquestes poden ser incorporades mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient, en el cas que passen a ser de titularitat pública o s'obtinga el consentiment exprés per part dels propietaris d'aquests, tal com s'exigeix en l'article 3.3.f) del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell.
5. Quan s'elabore i aprove la norma de gestió del Lloc d'Importància Comunitària Serra d'Enguera, aquesta normativa ha de ser objecte d'adaptació, si és el cas, en aquells àmbits en què s'hi establisca.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del pla especial es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa.
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa.
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer està dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que contenen.
3. Plànols.
El pla especial inclou els plànols següents:
a) Plànols d'informació.
b) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE ha d'atendre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans vinga recolzada també per la memòria, de tal manera que es faça palesa l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla, serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament d'Enguera i de l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les competències sectorials que puguen haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació de l'impacte ambiental vigent.
2. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que siga necessari per a aquesta, puga afectar de forma apreciable al paratge natural municipal, ja siga individualment o en combinació amb altres projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les seues repercussions.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les seues normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament d'Enguera, i aquells que requereixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos de domini públic
Secció primera
Protecció de recursos hidrològics
Article 10. Àmbit general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el desenvolupen, com també la Directiva 2000/60/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.
2. En l'aplicació d'aquest PE s'ha de tenir en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic, i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, a través de l'organisme de conca, l'Estat ha d'exercir les funcions que li són atribuïdes per la legislació sectorial vigent.
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que poden dificultar el flux hídric.
2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. S'han de mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües; no es poden canalitzar ni dragar, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics, que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.
3. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permetran labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda, o quan hi haja risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
Article 14. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que dispose de l'autorització administrativa prèvia.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, de qualsevol naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació de l'entorn; excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigeix la justificació del tractament que hagen de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què es destine; en tot cas, les aigües resultants no poden superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència queda condicionada, en tot cas, a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 15. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
Article 16. Fonts i surgències
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es realitzen en l'entorn, han de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
Secció segona
Protecció de sòls
Article 17. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. Els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en aquesta normativa estan subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística.
2. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no suposen la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ambiental.
3. Es prohibeix l'extracció de recursos minerals a tot l'àmbit del paratge.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius, ja que l'erosió potencial de la zona és molt elevada. Per tant, s'estableix com urgent i prioritari determinar i escometre les actuacions necessàries per a frenar els processos erosius a curt i mitjà termini, i permetre que la vegetació que s'ha implantar (espessors i espècies) complisca la funció de recarrega de l'aqüífer d'una forma sostinguda. Es proposa redactar un programa específic que aborde les actuacions que s'han de realitzar en la recuperació de la coberta vegetal arbòria.
2. Aquelles actuacions que poden alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existents, requereixen la redacció d'una memòria o projecte, que ha de ser aprovat per l'ajuntament afectat, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar adreçats a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests; com també les transformacions agrícoles i labors que posen en perill la seua estabilitat o en comporten l'eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei Forestal de la Comunitat Valen-ciana, l'administració ha de cuidar l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
Secció tercera
Protecció de la vegetació silvestre
Article 20. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 21. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 18 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.
2. La tala i recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals està sotmesa al que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, com també a la resta de la legislació sectorial aplicable.
3. Sense perjudici del que disposa el punt 2 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, mores, etc., sempre que hi haja consentiment del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, que s'ha de recol·lectar mitjançant tallada, i no s'hi permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
4. L'extracció de fusta o llenya s'ha de fer acollint-se al que disposa la normativa vigent al respecte.
5. A més del supòsit indicat en el punt anterior, es pot realitzar de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
a) Com a resultat de tractaments silvícoles.
b) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
c) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
d) Amb motiu d'estudis científics.
e) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas els visitants poden recollir-les lliurement.
Article 22. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tenen per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals ha d'adreçar les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, i el seu reglament executiu, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, i cal presentar un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
Secció quarta
Protecció de la fauna
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions del qual puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que siga necessàri per a aquesta, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individualment o en combinació amb altres projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les seues repercussions.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna, com ara nius, caus i dormidors, com també les èpoques de major sensibilitat.
En particular, s'hi prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les restes d'aquests que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre l'hàbitat i els enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 24. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes en el paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, han de ser autoritzat o promoguts per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 25. Tanques i tancaments
L'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del PE ha de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques al medi natural i dels tancaments cinegètics, i requereix l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística, en els termes previstos per la llei.
Secció cinquena
Xarxa Natura 2000
Article 26. Xarxa Natura 2000
1. La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica composta pels Llocs d'Importància Comunitària (LIC), fins a la seua transformació en zones especials de conservació, per les zones especials de conservació i per les zones d'especial protecció per a les aus; la gestió d'aquestes zones ha de tenir en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, com també les particularitats regionals i locals.
2. L'àmbit del pla especial està inclòs en el LIC Serra d'Enguera.
Article 27. Aplicació d'aquesta normativa en tant que és un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000
1. En tant es confeccionen i s'aproven les normes de gestió del LIC Serra d'Enguera, i basant-se en el que estableixen els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, aquest paratge natural municipal queda subjecte al règim general de conservació especificat en aquesta normativa. Aquest règim preveu els mecanismes adequats per a garantir la conservació dels hàbitats i les espècies inclosos en el seu àmbit, tal com s'estableix en la Directiva 92/43/CEE esmentada, incloent-hi l'avaluació dels efectes dels plans i projectes que l'afecten.
2. Les normes de gestió del LIC esmentat han d'establir, si és el cas, els àmbits d'aquesta normativa que hagen de ser objecte d'adaptació.
Secció sisena
Protecció del paisatge
Article 28. Impacte paisatgístic
1. S'han de considerar els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic ha de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. Amb aquest fi, cal evitar que se situen a llocs de gran incidència visual.
2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural que puguen ser autoritzades segons el que recullen aquesta normativa i la legislació sectorial aplicable han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la integració en el paisatge.
3. L'ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, l'efecte de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i infraestructures de qualsevol tipus que puguen ser autoritzades segons el que recullen aquesta normativa i la legislació sectorial aplicable, s'han de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
5. Cal protegir el paisatge del voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., o de patrimoni cultural, i amb aquets fi s'hi han d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
Article 29. Publicitat estàtica
1. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions.
2. Al paratge s'hi poden admetre únicament els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
Secció setena
Protecció del patrimoni cultural
Article 30. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, com a béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. La protecció del patrimoni cultural en l'àmbit del PE, en totes les seues manifestacions, s'ha de regir, tal com disposa la Llei del Patrimoni Cultural Valencià i la modificació d'aquesta per la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat.
3. Tota actuació arqueològica o paleontològica ha de ser autoritzada expressament per la conselleria competent en matèria de cultura. La sol·licitud d'autorització ha de contenir un pla en què es determinen amb precisió els límits de la zona objecte de l'actuació, la identificació del propietari o propietaris dels terrenys i un programa detallat dels treballs que justifique la seua conveniència i interés científic i la qualificació professional, determinada reglamentàriament, de la direcció i equip tècnic encarregats d'aquests. Les autoritzacions concedides han de ser comunicades a l'ajuntament corresponent immediatament. La conselleria competent en matèria de cultura ha d'establir reglamentàriament els procediments d'inspecció oportuns per a comprovar que els treballs s'efectuen segons el programa autoritzat, i ha d'ordenar-ne la suspensió immediata quan no s'ajusten a l'autorització concedida o es considere que les actuacions professionals no assoleixen el nivell adequat. Una vegada conclosa l'actuació arqueològica o paleontològica, i dins del termini que en l'autorització o després d'aquesta fixe l'administració, o si no n'hi ha en el de dos anys, el promotor, a càrrec seu, sense perjudici del que disposa l'article 64.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, ha de presentar a la conselleria competent en matèria de cultura una memòria científica dels treballs efectuats, subscrita per l'arqueòleg o paleontòleg director d'aquests. No s'atorgaran llicències municipals per a excavacions o remocions de terra amb fins arqueològics o paleontològics, quan aquesta llicència siga preceptiva d'acord amb la legislació urbanística, sense que s'haja acreditat prèviament l'autorització a què es refereix este apartat. L'atorgament de la llicència s'ha de comunicar a la conselleria competent en matèria de cultura, simultàniament a la seua notificació a la persona interessada. És il·lícita tota actuació arqueològica o paleontològica que s'hi realitze sense la corresponent autorització, o sense subjecció als termes d'aquesta, com també les obres de remoció de terra, de demolició o qualssevol altres realitzades amb posterioritat en el lloc on s'haja produït una troballa casual de béns arqueològics o paleontològics que no s'haja comunicat immediatament a l'administració competent. La conselleria competent en matèria de cultura ordenarà la paralització immediata de l'actuació o de l'obra i es confiscarà de tots els objectes i béns trobats, sense perjudici de les sancions que escaiguen d'acord amb el que disposa la llei.
4. Per a la realització d'obres, públiques o privades, en immobles compresos a zones arqueològiques o paleontològiques o a espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica, com també, en general, a tots aquells en què es conega o presumisca fundadament l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques d'interés rellevant, el promotor de les obres ha d'aportar al corresponent expedient un estudi previ sobre els efectes que les obres projectades puguen causar a les restes d'aquesta naturalesa, subscrit per un tècnic competent. Les actuacions precises per a l'elaboració d'aquest estudi han de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria de cultura, la qual ha d'establir els criteris a què s'ha d'ajustar l'actuació, i les supervisarà un arqueòleg o paleontòleg designat per la mateixa conselleria.
5. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos a zones arqueològiques o paleontològiques, o a espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica, aparegueren restes d'aquesta naturalesa o indicis de l'existència d'aquests, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, el règim dels quals s'hi haurà d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, ha de prorrogar la suspensió de les obres i determinar les actuacions arqueològiques o paleontològiques que haguen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Són aplicables les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
6. De conformitat amb el que disposen tant l'article 34.2 com la disposició transitòria, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, l'ajuntament on s'ubique un Bé d'Interés Cultural (BIC) té l'obligació de redactar un pla especial de protecció per a aquest, d'acord amb els criteris disposats en l'article 39, i sotmetre'l, abans de l'aprovació provisional, a l'informe vinculant de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. En tant s'aprova aquest instrument d'ordenació, regiran provisionalment les normes de protecció establides en la declaració del BIC, com també s'hi establirà un entorn de protecció de 200 metres comptadors de del contorn extern del bé o dels hipotètics vestigis d'aquest.
7. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels valors científics i culturals i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.
Secció vuitena
Protecció dels camins ramaders
Article 31. Conservació i defensa dels camins ramaders
1. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar els camins ramaders que discorren per l'àmbit del PE ha de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
2. Cal fomentar la designació d'interés natural d'aquells camins ramaders presents en l'àmbit d'aquest pla, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Secció novena
Protecció de coves i elements d'interés geològic
Article 32. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge natural municipal.
2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial que siga d'aplicació a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana. En especial, cal respectar els perímetres de protecció definits en l'article 9 del decret esmentat.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
Secció primera
Activitats extractives i mineres
Article 33. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
Secció segona
Activitats agràries
Article 34. Concepte
A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, amb l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no impliquen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 35. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es consideren compatibles, en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'aquest.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a deu anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. Es prohibeix, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 36. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
Es prohibeix en l'àmbit del PE tot tipus de construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 37. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
Secció tercera
Activitats ramaderes
Article 38. Concepte i règim general d'ordenació
1. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. L'aprofitament de pastos pot limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones en procés de regeneració.
4. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 39. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
Es prohibeix en l'àmbit del PE tot tipus de construccions i instal·lacions ramaderes. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara mallades, corrals i dormidors.
Secció quarta
Aprofitament forestal
Article 40. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En l'àmbit del PE el règim de gestió dels terrenys forestals és l'establit, amb caràcter general, per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el seu reglament.
3. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'ajuntament o els propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 41. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 42. Silvicultura
1. En l'àmbit del paratge, s'han d'aplicar tècniques silvícoles tan poc agressives com siga possible per a millorar la biodiversitat i multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, i evitar, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. En la planificació de les intervencions s'ha de tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
3. Les intervencions han de ser disperses, mai no contínues, i han d'afectar àrees de poca extensió.
Article 43. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals les fustes, productes d'aclarida, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests dits aprofitaments requereixen l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos pot limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres joves, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha de realitzar exclusivament mitjançant vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 44. Incendis forestals
1. En general i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determine la legislació sectorial específica en matèria d'incendis forestals.
2. En particular, cal establir-hi les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, com ara manteniment de les pistes, neteja de tallafocs, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Tant en el Pla Local de Prevenció d'Incendis Forestals, preceptiu segons article 138 del Reglament de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, com en el Pla d'Actuació Municipal Enfront del Risc d'Incendis, regulat en el Decret 163/1998, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a què es fa referència en l'article 140 del Decret 98/1995, anteriorment indicat.
Per a l'aprovació d'aquests plans cal obtenir, en tot cas, l'informe favorable del servei corresponent de la conselleria competent en matèria d'incendis forestals.
Secció cinquena
Activitat cinegètica
Article 45. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del pla especial, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i en els articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 46. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. S'ha de fomentar l'establiment de les zones de reserva cinegètica del tancat de què formen part els terrenys inclosos en el paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
Secció sisena
Apicultura
Article 47. Normes generals
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables a tot l'àmbit del paratge, sempre que es complisquen les disposicions del Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles, i no es produïsquen molèsties o riscos significatius sobre els visitants o residents, o s'emplacen en àrees que hagen de ser temporalment tancades al públic per circumstàncies ambientals excepcionals.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà disposar traslladar-los a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé la retirada definitiva del paratge.
Secció setena
Activitat industrial
Article 48. Activitat industrial
Pel fet de considerar-se incompatible amb els objectes de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent-hi les instal·lacions d'emma-gatzematge o primera transformació de productes primaris, dins del seu àmbit.
Secció vuitena
Ús públic del paratge natural municipal
Subsecció primera
Pla d'ús públic del paratge natural municipal
Article 49. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. Cal fomentar l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge, que continga les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyança dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives, que puguen dur-se a terme en l'àmbit del pla especial.
3. L'elaboració del pla d'ús públic comporta la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que la realització d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals i culturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. El pla d'ús públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, escalada, etc. en l'àmbit del paratge. A aquest efecte, ha d'establir els llocs i períodes en què s'hi poden portar a terme aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. Cal ajustar-se, en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya, de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. En el pla d'ús públic s'ha de concretar l'organisme competent i el règim de gestió de les instal·lacions recreatives del paratge.
6. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de recreació concentrat i les activitats esportives establides en els articles 52 i 55, respectivament.
7. En el pla cal determinar, per a la posterior senyalització, les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles i les sendes.
8. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest i l'ús adequat.
9. El pla d'ús públic l'ha d'aprovar l'Ajuntament d'Enguera, amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació cal demanar els informes sectorials que es consideren necessaris a fi de garantir la seguretat i la integritat de les persones davant del risc d'avingudes o d'incendis, i cal adoptaran les mesures que els òrgans competents establisquen.
Subsecció segona
Allotjament turístic i altres activitats educatives i recreatives vinculades a construccions
Article 50. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural.
Article 51. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del pla especial, llevat de les excepcions que recull l'article 57 d'aquesta normativa.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del pla especial.
Subsecció tercera
Activitats recreatives no vinculades a construccions
Article 52. Gaudi concentrat
El gaudi concentrat es defineix com aquell que es porta a terme en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat, com ara taules i bancs.
Ha de tenir lloc exclusivament a les zones habilitades a aquest efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 53. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, a aquest respecte cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
2. En particular, es prohibeix la circulació motoritzada fora dels camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'ajuntament.
b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i forestal i aquells destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
3. L'Ajuntament d'Enguera pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals i culturals que es motiven justificadament.
Article 54. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge.
Article 55. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi en l'àmbit del paratge requereix l'autorització prèvia de l'ajuntament.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents a la zona.
3. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
4. Les activitats esportives s'han d'efectuar sempre que no produïsquen minva en els valors naturals, culturals i paisatgístics existents a la zona.
Secció novena
Activitats d'urbanització i edificació
Article 56. Urbanisme
Aquest PE, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable protegit d'especial protecció de paratges naturals municipals.
Article 57. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta en l'àmbit del PE, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge natural municipal o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que no siga possible la instal·lació en un altre tipus de sòl fora de l'àmbit del paratge, i sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables, havent d'obtenir, en qualsevol cas, l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits. Cal respectar en el disseny i la composició l'entorn en què s'enclave. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, pot exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.
2. Amb caràcter general, es permet a tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o la reconstrucció d'edificacions preexistents sempre que l'ús a què es destinen estiga permés per la normativa del pla especial: edificacions que puguen preveure's com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals.
En qualsevol cas, han d'obtenir l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
En el disseny i la composició cal respectar les característiques arquitectòniques tradicionals, posant especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color extern i detalls constructius. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, pot exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es duguen a terme en construccions o edificacions que estiguen incloses en l'inventari de béns immobles del patrimoni cultural valencià, o del Catàleg de Béns i Espais Protegits del planejament general, han d'obtenir l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de cultura.
Secció deu
Infraestructures
Article 58. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, infraestructures viàries, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, al compliment dels objectius plantejats en aquest i les obres d'infraestructura que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles destinades a l'interés general.
2. En tot cas, s'ha d'optar per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menor impacte sobre l'espai, i caldrà l'obtenció de l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.
3. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus, segons el que recull el paràgraf anterior, ha d'atenir-se, a més de a les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o farciments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres, cal restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, cal evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
Article 59. Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte, cal ajustar-se al que estableix el Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica l'espai com a zona no apta per a l'aprofitament eòlic.
Secció onze
Activitats d'investigació
Article 60. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament afectat, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se signaran, amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitat.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament d'Enguera ha de facilitar el coneixement i promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 61. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
1. Qualsevol labor d'estudi d'investigació que s'haja de realitzar en l'àmbit del paratge ha de ser comunicada prèviament a l'Ajuntament d'Enguera. Aquesta comunicació ha de descriure breument en que consisteixen les labors que s'han d'efectuar i, si és procedent, els equips, materials o balises que s'hi han d'instal·lar temporalment al camp. L'escrit s'ha d'acompanyar d'un plànol a escala convenient (major o igual a 1/10.000) en què s'indique l'àrea concreta d'estudi i, si és el cas, els materials que s'hi han d'instal·lar.
2. Les persones o entitats que realitzen les investigacions es comprometen a la retirada de tots els materials i senyals que hagen col·locat al paratge per al seu estudi, i a deixar la forest en el mateix estat que l'han trobada.
3. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
4. Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar un informe davant de l'ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural, per a la creació d'un fons documental orientat a millorar la gestió del paratge. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
5. Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
TÍTOL III
Normes particulars de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Conceptes i aspectes generals
Article 62. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'han distingit en l'àmbit del paratge natural municipal les zones següents, a fi de definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
a) Àrea de protecció forestal.
b) Àrea de protecció agrícola.
c) Àrea d'especial protecció.
d) Àrea d'ús públic.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permesos i prohibits per aquest PE.
Article 63. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars són aplicables les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
Àrea de protecció forestal
Article 64. Caracterització
1. Aquesta àrea ocupa la major part del paratge. Aquesta superfície està coberta per un estrat arbustiu procedent de la regeneració de la vegetació després dels incendis patits a la zona. També en aquestes zones trobem restes d'arbres cremats que encara es conserven al lloc on els incendis els van deixar.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
a) La preservació de la qualitat ambiental.
b) Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.
c) El manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
d) La conservació i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius comporta, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús, per la qual cosa s'hi permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 65. Localització
1. Aquesta unitat ambiental ocupa la major part de la superfície del paratge.
2. Aquesta àrea ocupa una superfície de 774,276 ha.
3. Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plans d'ordenació d'aquest PE.
Article 66. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural en les zones afectades pels incendis forestals.
b) Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obten-ció de la llicència urbanística, requereixen l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o la fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, que s'ha de recol·lectar-se mitjançant tallada.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals i, si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística han de tenir l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de Prevenció d'Incendis, tal com preveu l'article 55 de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.
i) L'activitat cinegètica, tal com es preveu en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
Article 67. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
b) El trànsit de vehicles motoritzats fora dels camins en què s'autoritza expressament, excepte per als serveis de vigilància i manteniment de la zona, prevenció i extinció d'incendis.
c) L'ús del foc amb qualsevol finalitat a tot l'àmbit, com també tirar-hi fòsfors, puntes de cigarret, etc.
CAPÍTOL III
Àrea de protecció agrícola
Article 68. Caracterització
1. En aquesta categoria s'inclouen tots els camps de cultiu existents al paratge natural municipal. Hi ha camps de cultiu abandonats i d'altres que encara es troben en producció.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
a) La preservació dels bancals de cultiu com a unitat ambiental dins del paratge.
b) La conservació de la tradició agrícola a fi d'obtenir riquesa paisatgística, diversitat vegetal i aliment per a la fauna salvatge del paratge.
c) El manteniment d'aquests camps perquè actuen com a àrees tallafocs.
d) La conservació d'aquests bancals de cultiu amb fins educatius, ja que mostren una part del patrimoni cultural i etnològic del municipi d'Enguera.
Article 69. Localització
1. La major part dels camps de cultiu es troben ubicats als marges del camí que recorre el paratge, per la qual cosa es troben dispersos per tot l'àmbit d'estudi.
2. La superfície ocupada per l'àrea de cultiu als límits del paratge és de 18,5 ha.
3. Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 70. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i el manteniment d'aquests cultius tradicionals, ja que proporcionen una sèrie de beneficis al conjunt de l'espai, com són la discontinuïtat de combustible davant d'un incendi forestal, aliment per a la fauna del paratge i, a més, formen part del paisatge que des de fa segles trobem a la zona.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació present als bancals de cultiu a fi de mantenir aquesta unitat ambiental.
De forma específica, s'hi permet la poda i el realçament d'exemplars arboris, la realització de treballs i altres treballs tradicionals de llaurada, mantenint la vegetació dels límits de cada parcel·la, i l'adob, sempre que es realitze atenent als principis de l'agricultura integrada.
b) Plantació d'espècies agrícoles, sempre que es tracte d'espècies o varietats cultivades tradicionalment a la zona.
c) La circulació i accés a les parcel·les dels tractors i maquinària agrícola necessaris per a la realització dels treballs permesos en els paràgrafs anteriors.
d) Els usos i actuacions destinats a millorar les condicions agrícoles i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques.
e) L'activitat cinegètica tal com preveuen les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
Article 71. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten la realització dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions de transformació d'aquests bancals per a qualsevol altre ús diferent del cultiu agrícola tradicional.
b) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, incloent-hi hivernacles i infraestructures de servei a aquestes. Com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
c) Es prohibeix l'ús de foc, incloses les cremes de restes agrícoles. En tot cas, s'han de realitzar tractaments que no necessiten l'ús del foc per a l'eliminació de les restes de poda i altres residus procedents dels treballs agrícoles. L'Ajuntament d'Enguera ha de disposar un tractor triturador en determinades dates de l'any (coincidents amb els treballs agrícoles que produïsquen restes vegetals), que haurà de recòrrer el paratge triturant totes aquelles restes agrícoles que els indiquen.
CAPÍTOL IV
Àrea d'especial protecció
Article 72. Caracterització
1. Aquesta àrea inclou les zones del paratge que requereixen una especial atenció per la peculiaritat dels seus valors, a més de per posseir en l'actualitat uns règims de protecció específics. Està composta per la microreserva de flora el Chorrillo, les pintures rupestres del Charco de la Pregunta, la Cova Santa i els jaciments arqueològics de la Solana del Chorrillo i Los Bujes.
2. La superfície total ocupada per aquesta àrea és de 206,79 hectàrees.
Secció primera
Microreserva el Chorrillo
Article 73. Caracterització
1. La microreserva el Chorrillo va ser declarada per l'Ordre de 22 d'octubre de 2002, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es declaren 22 microreserves vegetals a la província de València.
2. Les espècies prioritàries d'aquesta són: Pinguicula sp., Chaenorrhinum tenellum, Linaria cavanillesii, Sarcocapnos saetabensis, Genista valentina, Erica erigena, Hypericum ericoides.
Article 74. Localització
1. La microreserva queda delimitada pel polígon els vèrtexs del qual tenen les coordenades UTM següents sobre el fus 30 (Datum europeu):
Vèrtex X Y
1 691273 4311842
2 691261 4311596
3 691436 4311469
4 691651 4311587
5 691482 4311686
6 691463 4311885
2. La superfície ocupada per la microreserva és de 8,85 ha.
3. Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 75. Règim d'ordenació
La microreserva de flora el Chorrillo es troba sotmesa al règim d'ordenació i gestió establit en l'Ordre de 22 d'octubre de 2002, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es declaren 22 microreserves vegetals a la província de València. Les limitacions d'ús a la microreserva són les següents:
1. Regulació de les visites, donant prioritat a les de caràcter científic, en cas d'observar-se una degradació de la vegetació existent a la microreserva com a conseqüència d'un excés de visitants.
2. Prohibició de les labors silvícoles diferents de les previstes en les actuacions de conservació, excepte les extraccions per motius fitosanitaris i els aclarides postincendi, en el cas que la zona patisca incendis forestals.
3. Atenuació, en una àrea d'influència de 100 metres al voltant del perímetre de la microreserva de les activitats d'aclarida de la vegetació o altres mesures de reducció de la combustibilitat quan es realitzen als voltants d'aquesta.
4. Prohibició de qualsevol activitat que comporte una remoció del substrat o un dany a les plantes de la microreserva, inclosa la recol·lecció de qualsevol tipus de material vegetal que tinga una finalitat diferent de la científica.
5. Prohibició d'abocar runes a l'interior de la microreserva.
Secció segona
Pintures rupestres del Charco de la Pregunta
Article 76. Caracterització
Les pintures del Charco de la Pregunta es van pintar en algun moment del neolític mitjà, entre el cinqué i el quart mil·lenni a.C. El conjunt pictòric està compost per dues figures. La millor conservada és la situada a l'esquerra de l'escena. Es tracta d'un cérvol, del qual destaca la vistositat de la cornamenta. L'escena es completa amb un arquer, del qual a penes se n'endevinen uns traços.
Article 77. Localització
1. Les pintures rupestres del Charco de la Pregunta es localitzen a l'enclavament del mateix nom, ubicat al Barranco la Hoz a la part central del paratge.
2. La superfície ocupada per aquesta àrea és de 28,43 ha.
3. Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 78. Règim d'ordenació
Aquestes pintures formen part de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, declarat Patrimoni de la Humanitat el 5 de desembre de 1998, per la qual cosa el seu règim d'ordenació és el disposat en aquesta declaració, com també en la resta de disposicions que es desenvolupen per a la seua protecció i conservació.
Secció tercera
Cova Santa
Article 79. Caracterització
Es tracta d'una cavitat de desenvolupament horitzontal formada per dissolució, oberta a l'exterior per l'afonament de la volta. Va ser un santuari en l'època medieval, descobert i espoliat als anys 60-70.
Article 80. Localització
1. Aquesta cova es troba localitzada a la coordenada UTM X: 694.720 i Y: 4211.140, a la part més oriental del paratge.
2. La superfície ocupada per aquest enclavament és de 46,73 ha.
3. Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 81. Règim d'ordenació
Encara que la Cova Santa no està inclosa en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, el règim d'ordenació que aplica aquest pla especial és el règim de protecció de coves que aplica el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.
secció quarta
Jaciment arqueològic Solana del Chorrillo i
jaciment de Los Bujes
Article 82. Caracterització
1. A la part oriental del paratge natural municipal, entre la Solana del Chorrillo i la Boixa, hi ha restes materials datables en el paleolític superior gràcies a uns treballs de prospecció que es troben encara sense concloure. Cal esperar a la finalització dels treballs indicats per a saber si ens trobem davant d'un jaciment o si, pel contrari, es tracta d'una dispersió de materials, com també a les conclusions que arribarà l'equip tècnic després de la realització dels treballs de gabinet.
2. En la part més occidental de l'àmbit del paratge trobem un jaciment arqueològic sense excavar a l'enclavament denominat Los Bujes. La possibilitat de realitzar els estudis pertinents descobriria els elements existents al lloc. Cal incloure aquesta superfície en aquesta àrea d'especial protecció per a atorgar-li les mesures de conservació i protecció que necessita per a la seua millor conservació fins a poder realitzar les investigacions necessàries.
Article 83. Localització
1. El jaciment de la Solana del Chorrillo es troba en la part oriental del paratge en l'enclavament que li atorga el nom, mentre que el jaciment de Los Bujes es troba a l'altre extrem del paratge en el mateix límit d'aquest.
2. La superfície ocupada pel jaciment Solana del Chorrillo és de 100,78 ha i l'ocupada per l'àrea d'especial protecció del jaciment de Los Bujes és de 22,00 ha.
3. Cadascuna de les zones que componen aquesta àrea queden delimitades gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 84. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la protecció i conservació d'aquests elements de patrimoni cultural.
En tot cas, qualsevol actuació que pretenga realitzar-se dins d'aquesta àrea ha de tenir l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de cultura.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Estudis científics dels diversos elements patrimonials, com també la busca de nous jaciments.
b) Tractaments de millora i conservació de l'estat dels elements patrimonials. Difusió i posada en valor d'aquests elements patrimonials.
c) Repoblació amb espècies agrícoles o forestals, amb l'autorització prèvia de les conselleries competents en matèria de medi ambient i cultura, quan a causa dels estudis arqueològics s'hagen quedat àrees desproveïdes de la seua vegetació natural i aquesta repoblació no puga causar dany als béns patrimonials a fi de pal·liar l'erosió.
d) Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics poden acollir usos turisticorecreatius sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals i prèvia obtenció de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
Article 85. Usos prohibits
Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació dels béns historicoculturals. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i conservació d'aquests enclavaments.
CAPÍTOL V
Àrea d'ús públic
Article 86. Caracterització
1. Aquesta àrea es compon d'un conjunt de cases (caseriu de Benacancil) les quals van ser habitades unes dècades enrere. Actualment aquestes cases es troben en ruïna, i algunes estan millor conservades que altres. El pas del temps, l'abandó i algun acte vandàlic han espatlat aquest caseriu.
2. Aquest caseriu disposa d'una superfície desarborada contigua en la qual s'instal·laran les infraestructures necessàries per a la utilització d'ús públic com a àrea recreativa. La zona s'ha de condicionar amb taules, bancs, papereres i plafons informatius per a la interpretació del paratge.
3. Es tracta d'un espai que, per la particular ubicació, les característiques intrínseques, tant fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, i per les especials potencialitats d'ús es preveu que complisca les funcions següents:
a) Una funció didacticonaturalística. Per les seues característiques ecologicoambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
b) Una funció social com a lloc d'esplai. És una zona que en l'actualitat presenta condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives ja que té la infraestructura necessària per a fer-ho.
c) Una funció ecoturística.
4. Aquesta àrea es caracteritza per la seua aptitud per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització, i està vinculada a l'espai de valor natural, paisatgístic i cultural que l'envolta i que es pretén protegir.
Article 87. Localització
1. Aquest caseriu es troba en la zona més occidental del paratge. Està comunicada amb la carretera Enguera-Ayora gràcies al camí de Benacancil, el qual ofereix un accés directe i segur als visitants.
2. La superfície ocupada per aquest enclavament és de 9,45 ha.
3. Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 88. Usos permesos
Queden específicament permesos els usos següents:
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials que els s'apliquen.
2. Amb caràcter general, les activitats ociorecreatives que defineixen l'ús específic d'aquesta àrea.
3. Les instal·lacions d'educació i interpretació ambiental, les vinculades amb l'administració i la gestió dels recursos ambienta'ls del paratge, com també les relacionades amb els usos turístics i recreatius, complint sempre els condicionants establits en l'article 57 de la normativa general d'aquest PE.
4. Àrees de pícnic.
5. Elements de mobiliari urbà com bancs, taules i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
Article 89. Usos prohibits
1. En general, quants comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat, com també tirar-hi fòsfors i puntes de cigarret.
e) L'activitat cinegètica.
TÍTOL IV
Normes per a la gestió del paratge natural municipal
Article 90. Règim general
1. L'administració i gestió del Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz correspon a l'Ajuntament d'Enguera.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local, l'administració General de l'Estat, mitjançant el Ministeri de Medi Ambient o de l'organisme de conca (Confederació Hidrogràfica del Xúquer), i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 91. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Barranco la Hoz, segons s'estableix en l'article 6 de la part dispositiva del decret de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
TÍTOL V
Mecanisme de finançament
Article 92. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament d'Enguera.
2. L'Ajuntament d'Enguera ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais protegits pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
Règim sancionador
Article 93. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
