DECRET 124/2010, de 3 de setembre, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat el Barranc de la Fos, al terme municipal de Montesa. [2010/9660]
(DOGV núm. 6351 de 09.09.2010) Ref. Base de dades 009823/2010
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Montesa
DECRET 124/2010, de 3 de setembre, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat el Barranc de la Fos, al terme municipal de Montesa. [2010/9660]
Preàmbul
L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos se situa al terme municipal de Montesa, a l'interior sud de la província de València. El paratge, de 604,74 hectàrees d'extensió, reuneix valors ecològics, paisatgístics, hidrològics i d'ús públic que van justificar al moment oportú l'inici dels tràmits per a la declaració com a paratge natural municipal.
L'espai la protecció del qual es pretén constitueix un entramat de barrancs i relleus muntanyosos pertanyents a la unitat de relleu de la Serra Grossa, que recorre transversalment el sud de la província de València, i separa la comarca de la Costera de la comarca de la Vall d'Albaida. Aquests relleus es corresponen amb els primers plecs de directriu prebètica en territori valencià, i la litologia està formada bàsicament per calcàries mesozoiques, encara que abunden els afloraments triàsics de fàcies Keuper. El riu Cànyoles, eix fluvial de la comarca de la Costera, delimita l'espai pel nord. El Barranc de la Fos, afluent d'aquell, constitueix l'eix d'aquest espai natural, el qual presenta un elevat interés per a la conservació. El Barranc de la Fos rep altres barrancs i torrents, entre els quals cal ressenyar el barranc de la Llobera, el de la Cova Murada, de la Font del Meló, de Primo i el de la Foia Redona que acaben de conformar un espai d'abrupta morfologia i grans contrastos entre solanes seques i ombries resguardades en què el microclima específic permet albergar masses vegetals de més densitat.
En concret, quant a les masses vegetals, actualment les formacions predominants en l'espai estan compostes per masses de pi blanc (Pinus halepensis) juntament amb bosquets de carrasca (Quercus ilex ssp rotundifolia) en fase de regeneració després del devastador incendi de l'any 1994. Altres espècies freqüents són l'arborç (Arbutus unedo), el ginebre (Juniperus oxycedrus) i la savina negra (Juniperus phoenicea), juntament amb els coscollars i llentisclars i altres espècies típiques del matoll escleròfil mediterrani. D'altra banda, les zones d'ombria i de fons de barranc presenten una alta cobertura i diversitat d'espècies que doten l'espai d'un particular interés. En aquests ambients més frescos i humits apareixen el freixe (Fraxinus ornus), l'heura (Hedera helix), la sarsa (Smilax aspera) o els rosers silvestres (Rosa sp). En l'entorn del riu Cànyoles (sector nord del paratge) es pot trobar vegetació composta principalment per tamarigars i baladrars (englobades dins de la classe Nerieto-Tamaricetea), formacions característiques de rius i rambles amb cursos d'aigua temporal.
La fauna que habita aquest espai protegit també té un especial interés, i és una de les principals raons que en justifiquen la protecció. En l'àmbit del paratge habita una gran varietat d'aus; als tallats i barrancs estan presents grans rapaces com el duc (Bubo bubo) i l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), o altres espècies rupícoles com la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax), la merla blava (Monticola solitarius) i el còlit ros (Oenanthe hispanica). Als ecosistemes forestals i a les zones més obertes és possible observar l'àguila serpera (Circaetus gallicus), l'esparver (Accipiter nisus), el formiguer (Jynx torquilla) o la perdiu (Alectoris rufa).
A les coves i abrics presents a la zona hi ha diverses espècies de quiròpters incloses com a vulnerables en el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades com són la rata penada de ferradura mediterrània (Rhinolophus euryale), la rata penada de taca blanca (Myotis blythii), la rata penada de musell llarg (Myotis myotis) i la rata penada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum).
El grup dels amfibis i rèptils està representat per espècies de gran interés com l'ofegabous (Pleurodeles walt), la granota (Rana perezi), el gripau (Bufo bufo), el fardatxo (Lacerta lepida), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la serp verda (Malpolon monspessulanus).
A més dels valors naturals esmentats, el Barranc de la Fos constitueix un espai natural molt apreciat pels habitants de Montesa com a lloc recreatiu i d'activitat a la natura. Paral·lel al barranc discorre la senda local SL-CV61 que el recorre en gran part de la seua longitud. Es tracta, per tant, d'un enclavament que, per la riquesa natural i els valors ecològics i paisatgístics que té, ofereix distintes alternatives per a l'ús i gaudi de la població. Algunes de les possibles activitats que es poden realitzar són el passeig, la pràctica esportiva o l'educació ambiental.
Per tot això i a iniciativa de l'Ajuntament de Montesa, la Generalitat, en virtut del que estableix l'article 49.1.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que és regulada posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, d'acord amb els valors naturals i l'interés d'aquest espai, l'interés de l'Ajuntament de Montesa, i una vegada complits en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del dia 3 de setembre de 2010,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat el Barranc de la Fos, al terme municipal de Montesa, i s'estableix per a aquest espai un règim jurídic de protecció, d'acord amb la regulació continguda en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Quant a l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos, amb una superfície de 604,74 hectàrees, es localitza al terme municipal de Montesa, a la província de València. La delimitació descriptiva i gràfica d'aquest figura en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas d'eventual de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Montesa.
2. La direcció general amb competències en matèria d'espais naturals protegits designarà un tècnic dels Serveis Territorials de València de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar desenvolupant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, d'acord amb les regulacions específiques i el que estableix aquest decret i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal, les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals del paratge natural municipal, i avaluar amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades fora de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla especial de protecció
1. En virtut del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos al terme municipal de Montesa.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva de l'esmentat Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos.
Article 6. Consell de Participació del paratge natural municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà compost per:
a) Dos representants elegits, mitjançant un acord del Ple, per l'Ajuntament de Montesa, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant dels Serveis Territorials de València de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb caràcter rotatori bianual, elegit per ells de comú acord. Si no n'hi ha o renuncien a participar en aquest òrgan, aquest lloc se sumarà a la representació del grup e).
e) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, elegit per les entitats, associacions o col·lectius de comú acord.
f) Un representant dels serveis territorials de València de la conselleria amb competència en matèria forestal.
L'ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest. L'Ajuntament de Montesa ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.
4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Montesa, mitjançant un acord del Ple, entre els membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal va a càrrec de l'Ajuntament de Montesa.
2. L'Ajuntament de Montesa ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada al seu torn per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Montesa, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la iniciativa per a la declaració del Barranc de la Fos com a paratge natural municipal, i en aquest cas s'ha de seguir el mateix procediment de tramitació, amb la corresponent participació de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
Valencia, 3 de setembre de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient,
Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
Annex I
Delimitació del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos queda definit per les parcel·les cadastrals següents del terme municipal de Montesa, província de València:
- Polígon 11: part de les parcel·les 9008 i 9009.
- Polígon 12: parcel·les 37, 51, 52, 60, 61, 62, 9003, 9011, 9012, 9009, 9006, 9007, 9010, 9002 i 9014, i part de les parcel·les 1, 9004 i 9005.
2. Els límits del paratge natural municipal són els següents:
- Nord: domini públic hidràulic del riu Cànyoles des del límit amb el terme municipal de Vallada fins a la partida de les Coves Blanques, que s'ajusta al límit de les parcel·les de cultiu situades al sud del llit (parcel·les 55 i 56 del polígon 12).
- Est: de nord a sud aquest límit parteix des de la desembocadura del barranc de la Mortera al riu Cànyoles, i segueix per la línia de cima fins a la confluència amb l'assagador de la Lloma. Després prossegueix per aquest assagador fins a arribar al camí de Montesa a Aielo de Malferit, pel qual continua vorejant les parcel·les de cultiu situades al costat d'aquest, a la partida de la Bassa Roja (parcel·les 4, 5, 6, 9, 10, 11 i 12 del polígon 12). Finalment, des del perímetre de la parcel·la 12 enllaça amb el camí de la Bassa Roja, que al seu torn actua en part com a límit sud del paratge.
- Sud: d'est a oest el límit coincideix inicialment amb el camí de la Bassa Roja, fins a arribar a l'altura de la parcel·la 38 del polígon 12, situada a la partida de la Foia Redona, les subparcel·les a, h i j de la qual actuen com a límit del paratge.
- Oest: límit amb el terme municipal de Vallada.
3. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que està a la disposició de qui desitge consultar-lo a les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
4. La superfície total del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos és de 604,74 hectàrees.
Part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge
Natural Municipal el Barranc de la Fos,
al terme municipal de Montesa
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos quant a la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Montesa:
- Polígon 11: part de les parcel·les 9008 i 9009.
- Polígon 12: parcel·les 37, 51, 52, 60, 61, 62, 9003, 9011, 9012, 9009, 9006, 9007, 9010, 9002 i 9014, i part de les parcel·les 1, 9004 i 9005.
Els límits del paratge natural municipal són els següents:
- Nord: domini públic hidràulic del riu Cànyoles des del límit amb el terme municipal de Vallada fins a la partida de les Coves Blanques, que s'ajusta al límit de les parcel·les de cultiu situades al sud del llit (parcel·les 55 i 56 del polígon 12).
- Est: de nord a sud aquest límit parteix des de la desembocadura del barranc de la Mortera al riu Cànyoles, i segueix per la línia de cima fins a la confluència amb l'assagador de la Lloma. Després prossegueix per aquest assagador fins a arribar al camí de Montesa a Aielo de Malferit, pel qual continua vorejant les parcel·les de cultiu situades al costat d'aquest, a la partida de la Bassa Roja (parcel·les 4, 5, 6, 9, 10, 11 i 12 del polígon 12). Finalment des del perímetre de la parcel·la 12 enllaça amb el camí de la Bassa Roja, que al seu torn actua en part com a límit sud del paratge.
- Sud: d'est a oest el límit coincideix inicialment amb el camí de la Bassa Roja, fins a arribar a l'altura de la parcel·la 38 del polígon 12, situada a la partida de la Foia Redona, les subparcel·les a, h i j de la qual actuen com a límit del paratge.
- Oest: límit amb el terme municipal de Vallada.
2. Les parcel·les cadastrals que s'indiquen a continuació reuneixen les característiques especificades en l'article 9.1 de la Llei d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana:
- Polígon 12: parcel·les 3, 7, 8, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 46, 47, 48, 49, 50, 53, 54, 57, 58 i 59.
Aquestes parcel·les cadastrals són de titularitat privada, i no s'han inclòs en l'àmbit del paratge perquè no disposen del consentiment exprés dels titulars.
3. A aquest efecte, es considera mesura prioritària d'actuació que l'ajuntament adquirisca les esmentades parcel·les, per a les quals, a fi de facilitar-ne la incorporació futura a l'àmbit del paratge, s'estableix el règim específic desenvolupat en l'article 5.4. d'aquesta normativa del pla.
4. El paratge natural municipal té una superfície de 604,74 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús que imposa el PE.
4. Les determinacions d'aquest pla s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i en particular de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desplegament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible.
En el cas que la normativa continguda en aquest pla siga més protectora, s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de fer d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o la modificació de les determinacions del pla es pot realitzar en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a l'aprovació i, per tant, està sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
4. No es considera revisió del pla l'ampliació dels límits tendent a incloure en l'àmbit del paratge les parcel·les cadastrals enclavades que s'allisten en l'article 3.2, les quals poden ser incorporades mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient, en el cas que passen a ser de titularitat pública o s'obtinga el consentiment exprés dels propietaris d'aquestes, tal com s'exigeix en l'article 3.f) del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa:
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa:
La normativa del PE inclou normes generals per a la regulació d'usos i activitats que es divideix en normes per a la protecció de recursos de domini públic i normes sobre regulació d'activitats d'ús públic.
No s'inclou un apartat de normativa particular, ja que en l'ordenació efectuada en el pla especial s'ha considerat la totalitat de l'espai com una única àrea (àrea forestal), per tant, no cal l'establiment de normes específiques que diferencien el règim de protecció unes zones respecte d'altres.
3. Plans:
El pla especial inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació.
II) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE cal atenir-se al que resulte de la consideració d'aquest com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevalen les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga avalada també per la memòria, de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE preval la interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla, és preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Montesa, sense perjudici de les competències sectorials que puguen haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les normes generals, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament de Montesa, i els que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi am-bient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
3. Segons la legislació vigent en matèria d'aigües, per a la realització de qualsevol obra o treball en el domini públic hidràulic han d'obtenir-se les autoritzacions administratives necessàries per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències, a excepció dels casos especials regulats legalment.
TÍTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos de domini públic
Secció primera
Protecció de recursos hidrològics
Article 10. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE es regeix, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, i les disposicions que el despleguen.
2. En l'aplicació d'aquest PE s'ha de tenir en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i la protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte del que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, l'Estat exercirà les funcions que són atribuïdes per la legislació sectorial vigent.
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Amb caràcter general, queden prohibits els usos i les activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també les actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. S'han de mantenir les condicions naturals dels llits, i hi queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, aigües que no es podran canalitzar o dragar excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències.
3. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permeten labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en el cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
Article 14. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose de l'autorització administrativa prèvia.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, de qualsevol naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn; excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'ha d'exigir la justificació del tractament que hagen de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què hagen a ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència queda condicionada en tot cas a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 15. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del pla especial.
Article 16. Fonts i surgències
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en el seu entorn, han de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
Secció segona
Protecció de sòls
Article 17. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. Els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en aquesta normativa estan subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística.
2. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran sempre que es limiten a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no suposen la destrucció o deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ambiental.
3. Es prohibeix l'extracció de recursos minerals en tot l'àmbit del paratge.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries en l'àmbit del pla totes les actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Les actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural o de les espècies de flora silvestre existents, requereixen la redacció d'una memòria o projecte que ha de ser aprovat per l'ajuntament amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i els marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i les labors que posen en perill l'estabilitat d'aquests o en comporten l'eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de vetlar per l'estabilitza-ció i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra estiga acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
Secció tercera
Protecció de la vegetació silvestre
Article 20. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes les no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 21. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 18 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.
2. La tala i recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals està sotmesa al que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació.
3. Sense perjudici del que disposa el punt 2 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, s'han de recol·lectar mitjançant tallada, i no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
4. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, o a la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal.
5. A més del supòsit esmentat en el punt anterior, es pot realitzar de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya si respon a algun dels criteris següents:
a) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
b) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
c) Amb motiu d'estudis científics.
d) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas poden recollir-los lliurement els visitants.
Article 22. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tenen per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de sembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i al seu reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal. En aquest cas s'ha de presentar un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que es volen realitzar.
Secció quarta
Protecció de la fauna
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics han de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és procedent, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna, com ara nius, caus i dormidors, com també a les èpoques de major sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, mort, deteriorament, recol·lecció, comerç, captura en viu, possessió o exposició d'animals vius o les restes d'aquests que estiguen protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre els hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 24. Repoblació o alliberament d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i l'alliberament de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes en el paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i la manera de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 25. Tanques i closes
Es prohibeix l'alçament de tanques i closes en l'àmbit del pla especial.
Secció cinquena
Protecció del paisatge
Article 26. Impacte paisatgístic
1. Es consideren els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació dels distints usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que es minimitze l'efecte negatiu d'aquets sobre el paisatge. Amb aquesta finalitat, s'ha d'evitar especialment que s'ubiquen en llocs de gran incidència visual.
2. L'ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, l'efecte de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
3. S'ha de protegir el paisatge al voltant de fites i elements característics de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per als quals cal establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantisquen la singularitat en l'entorn.
Article 27. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre edificacions.
2. Al paratge s'admeten, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i educatiu i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
Secció sisena
Protecció del patrimoni cultural
Article 28. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals i després de obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica hi apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, el règim dels quals s'aplicarà íntegrament. Si es tracta de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, podrà acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions mencionades. Hi seran d'aplicació les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és procedent, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
Secció setena
Protecció de coves i elements d'interés geològic
Article 29. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge natural municipal.
2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial que s'aplique a cada un dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.
Secció huitena
Protecció dels camins ramaders
Article 30. Conservació i defensa dels camins ramaders
1. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar el camí ramader que discorre per l'àmbit del paratge ha de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
2. S'ha de fomentar la designació d'interés natural del camí ramader present en l'àmbit d'aquest pla, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
Secció primera
Activitats extractives i mineres
Article 31. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del pla especial.
Secció segona
Activitats agràries
Article 32. Concepte
A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no comporten, ni tinguen com a conseqüència, la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 33. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible en l'àmbit del pla el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'aquest, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i hagen obtingut totes les autoritzacions sectorials corresponents i l'avaluació ambiental, si escau.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a deu anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. Es prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles amb la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 34. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agràries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per aquestes.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 35. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
Secció tercera
Activitats ramaderes
Article 36. Concepte i règim general d'ordenació
1. Amb caràcter general, s'autoritza el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. L'aprofitament de pastures pot limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones en procés de regeneració.
4. Segons el que estableix l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 37. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara mallades, corrals i dormidors.
2. Les construccions i instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes poden continuar exercint l'activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per aquestes.
Secció quarta
Aprofitament forestal
Article 38. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla, es considera forest o terrenys forestals els així definits en l'article segon de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana
2. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'ajuntament o propietaris particulars de terrenys forestals, per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 39. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 40. Silvicultura
1. En l'àmbit del paratge s'han d'aplicar les tècniques silvícoles menys agressives possible per a millorar la biodiversitat i multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, i evitar, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. En la planificació de les intervencions s'ha de tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
3. Les intervencions han de ser disperses, mai contínues, i afectar àrees d'extensió xicoteta.
Article 41. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals la fusta, productes de selecció, llenyes, escorces, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen d'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha de realitzar exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal
Article 42. Incendis forestals
1. En general i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, cal establir les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, com ara neteja dels tallafocs, manteniment de les pistes, construcció de basses, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit del paratge, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
5. Tant en el pla local de prevenció d'incendis forestals, preceptiu segons l'article 138 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, com en el Pla d'actuació municipal enfront del risc d'incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a què es fa referència en l'article 140 del Decret 98/1995, de 16 de maig, anteriorment esmentat.
Per a l'aprovació d'aquests plans ha d'obtenir-se, en tot cas, l'informe favorable del servei corresponent de la conselleria competent en matèria d'incendis forestals.
Secció cinquena
Activitat cinegètica
Article 43. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i als articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 44. Ordenació cinegètica
1. En general i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. Cal fomentar el manteniment de les zones de reserva cinegètica del vedat del qual formen part els terrenys inclosos en el paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
Secció sisena
Apicultura
Article 45. Normes generals
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables en tot l'àmbit del paratge, sempre que es complisquen les disposicions del Reial decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà disposar el trasllat d'aquests a un altre emplaçament que no presenten inconvenients, o bé la retirada definitiva del paratge.
Secció setena
Activitat industrial
Article 46. Activitat industrial
Pel fet de considerar-se incompatible amb els objectius de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del PE, incloent les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.
Secció huitena
Ús públic del paratge natural municipal
Subsecció primera
Pla d'ús públic del paratge natural municipal
Article 47. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. Cal fomentar l'elaboració del pla d'ús públic del paratge natural municipal, que continga les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives, que puguen dur-se a terme en l'àmbit del pla especial.
3. L'elaboració del pla d'ús públic ha de comportar la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats puga tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar-hi impactes negatius.
4. L'esmentat pla d'ús públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de forest com ara senderisme, escalada, etc., en l'àmbit del paratge. A aquest efecte, ha d'establir els llocs i els períodes en què es poden desenvolupar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar, en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats recreatives concentrades i les activitats esportives establides en els articles 50 i 53 d'aquestes normes.
6. En el pla s'han de determinar per a la posterior senyalització les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles i les sendes.
7. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
8. El pla d'ús públic del paratge l'ha d'aprovar l'Ajuntament de Montesa amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació s'han de demanar els informes que calguen a fi de garantir la seguretat i la integritat de les persones davant del risc d'avingudes o d'incendis, i s'han d'adoptar les mesures que establisquen els òrgans competents. En particular, per a la regulació de la pràctica de l'escalada serà necessari l'obtenció de l'informe previ de la conselleria competent en matèria de biodiversitat.
Subsecció segona
Allotjament turístic i altres activitats hostaleres
i recreatives vinculades a construccions
Article 48. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 49. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del pla especial.
2. Es prohibeix la construcció d'edificacions esportives en l'àmbit del pla especial.
Subsecció tercera
Activitats recreatives no vinculades a construccions
Article 50. Gaudi concentrat
El gaudi concentrat es defineix com aquell que es desenvolupa en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules i bancs.
Aquest s'ha de produir exclusivament a les zones habilitades a l'efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 51. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació motoritzada fora dels camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'ajuntament.
b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i els destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
2. L'ajuntament pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per motiu de la fragilitat d'aquestes, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 52. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 53. Activitats esportives organitzades
1. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora present a la zona. Aquestes activitats s'hi poden exercir sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics del paratge.
2. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi en l'àmbit del paratge, requereix autorització prèvia de l'ajuntament.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants.
Secció novena
Activitats d'urbanització i edificació
Article 54. Urbanisme
Aquest pla especial, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable protegit - paratge natural municipal.
Article 55. Edificació
1. Es prohibeix la construcció de qualsevol tipus d'edificació de nova planta dins de l'àmbit del PE.
2. Amb caràcter general, es permet en l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, sempre que l'ús a què es destinen estiga permés per la normativa d'aquest pla especial i, en tot cas, amb l'informe positiu de la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a la qual cosa, a més, s'ha de respectar en el seu disseny i composició l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions a l'entorn, es pot exigir l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
Secció deu
Infraestructures
Article 56. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, infraestructures viàries, etc., excepte les obres d'infraestructures que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com també les destinades a l'interés general.
2. S'han de respectar les possibles actuacions relatives al control d'inundacions al riu Cànyoles previstes en el Pla hidrològic nacional (Llei 11/2005, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol), com també en el Pla hidrològic de conca del Xúquer (Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol), on estan les esmentades actuacions declarades d'interés general de l'Estat.
3. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i els emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o rebliments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres s'han de prendre les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a l'acabament de les obres cal restaurar el terreny i restituir la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures s'han d'obtenir, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
Article 57. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
Al respecte, cal ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, el qual qualifica com a zona exterior residual pràcticament tot el paratge; això implica que a la zona no hi ha recurs de vent significatiu, per tant en aquest pla s'han adoptat mesures de caràcter excloent en relació a l'aprofitament eòlic. A més, al paratge hi ha una zona xicoteta situada al sud-oest que es qualifica com a zona no apta a causa de la seua incompatibilitat ambiental enfront de l'activitat d'aprofitament eòlic.
Article 58. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana
Al respecte, cal ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 28 de gener de 2003, del Consell, que classifica dins del nivell de risc d'inundació 1 dues zones xicotetes en l'entorn del riu Cànyoles: una zona es localitza al sector nord-oest del paratge, al límit amb el terme municipal de Vallada, i l'altra zona es localitza al sector nord-est prop de la partida de les Coves Blanques.
Secció onze
Activitats d'investigació
Article 59. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, cal efectuar, amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional al paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'ajuntament ha de facilitar el coneixement i promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 60. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de l'ajuntament. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'executar.
b) Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. S'hi poden revocar si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar un informe a l'ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen la necessitat que l'anellador obtinga els permisos particulars corresponents, si és procedent.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, han de comunicar, no obstant això, a l'ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar a aquest l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
Normes per a la gestió del paratge natural municipal
Article 61. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos correspon a l'Ajuntament de Montesa.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge s'ha d'ajustar al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local i del sector privat, com ara una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 62. Consell de Participació del paratge natural municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal el Barranc de la Fos, segons s'estableix en l'article 6 de la part dispositiva del decret de declaració del paratge, atenint-se així al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
TÍTOL IV
Mecanisme de finançament
Article 63. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal és a compte de l'Ajuntament de Montesa.
2. L'Ajuntament de Montesa ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais protegits pot participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 27 de desembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL V
Règim sancionador
Article 64. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
