DECRET 108/2010, de 9 de juliol, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Sierra de Chiva, al terme municipal de Chiva. [2010/7990]
(DOGV núm. 6309 de 13.07.2010) Ref. Base de dades 007908/2010
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Chiva
DECRET 108/2010, de 9 de juliol, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Sierra de Chiva, al terme municipal de Chiva. [2010/7990]
PREÀMBUL
El Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva se situa al terme municipal d'aquesta mateixa localitat, a la comarca de la Foia de Bunyol. Aquest enclavament es considera que posseeix valors ecològics, paisatgístics i culturals que van justificar en el seu moment l'inici dels tràmits per a la declaració com a espai protegit. Es tracta, amb les més de 5.500 ha de superfície, del Paratge Natural Municipal de major extensió dels declarats fins ara a la Comunitat Valenciana.
Geogràficament l'espai comprén part dels relleus de la serra de las Cabrillas, que constitueix la major extensió de l'àmbit de protecció, i es completa amb àrees pertanyents a la serra de los Bosques, ambdues pertanyents al domini estructural del sistema Ibèric. Geomorfològicament cal descriure l'enclavament com una àrea de relleu molt contrastat, amb altituds ja significatives i una xarxa de drenatge configurada per profunds barrancs encaixats entre parets de fort desnivell. L'altiplà de Marjana, a 700-800 m sobre el nivell del mar, constitueix una singularitat en l'accidentada fisiografia de l'espai. Els materials predominants corresponen a calcàries mesozoiques. L'acció de l'aigua sobre aquests materials calcaris ha donat lloc a formacions càrstiques singulars de gran interés, tant cultural per contenir jaciments arqueològics o per constituir béns etnològics com ecològic per albergar espècies de fauna protegida.
Pel que fa a la coberta vegetal, cal dir que aquesta presenta un greu deteriorament per la reiteració d'incendis forestals en les últimes dècades. La conseqüència és que actualment la vegetació està dominada per espècies piròfiles, que són les millor adaptades a l'efecte del foc. No obstant això, és possible trobar enclavaments on la regeneració natural ha permés recuperar la coberta arbòria. En aquest sentit destaquen tres espècies la regeneració de les quals es produeixen a bon ritme: el pi blanc (Pinus halepensis), espècie piròfila adaptada al pas del foc; la carrasca (Quercus ilex), que rebrota de cep després d'estar afectada per un incendi, i el freixe de flor (Fraxinus ornus), arbust endèmic de la Comunitat Valenciana, que al paratge es regenera en ombries i fons de barranc.
Quant a la fauna, les aus són un dels principals valors del paratge. Entre aquestes destaquen especialment les rapaces, espècies d'alt valor ecològic, entre les quals destaca la presència de l'àguila cuabarrada (Hieraetus faciatus), l'esparver cendrós (Circus pygargus) i el falcó pelegrí (Falque peregrinus). Així mateix, són d'especial rellevància les poblacions de quiròpters, afavorides per l'abundància de coves i buits. S'han inventariat sis espècies de quiròpters inclosos en la categoria de vulnerables en el Catàleg valencià de fauna amenaçada, i una, la rata penada de ferradura mitjana (Rhinolophus mehelyi), catalogada com a espècie en perill d'extinció.
A nivell paisatgístic, la Sierra de Chiva, constituïda per un entramat de barrancs i cordons muntanyosos, és un espai d'elevada qualitat visual. Com a fites paisatgístiques del paratge sobreïxen els pics de Santa Maria i de la Yerba, els punts més elevats de l'espai, des d'on es poden albirar vistes panoràmiques de bona part de la província i la zona de Marjana, zona plana la singularitat geomorfològica de la qual es manifesta també en l'aspecte paisatgístic per contrast amb els grans relleus de franges i penyes calcàries. A aquest respecte destaca també el paratge d'Oratillos, en el qual les penyes calcàries semblen un grup de frares que descendeixen pel vessant.
Un altre aspecte d'interés és el referent al patrimoni historicocultural. Dins dels límits del paratge es troben un bon nombre de jaciments i restes amb valor arqueològic i etnològic. Entre els jaciments arqueològics se citen el puntal de Charnera, el Castillejo, la cova de Vacas, la cova del Sapo, l'abric de la Peña Roya, la cova Roya, la font dels Conills i el puntal de Calles. D'altra banda, com a béns d'interés cultural i patrimoni de la humanitat es troben el conjunt de pintures rupestres de la cova de l'Alhóndiga, la cova del Barranco Grande i la cova de la Cofia. I com a béns etnològics es ressenyen les coves de Charnera i Morea i la plaça de bous o descansador dels Morrongos, utilitzades com a refugi del bestiar, com també la Nevera, pou per a albergar neu que constitueix un bé de rellevància local.
Finalment, des del punt de vista dels usos d'oci, el paratge presenta un gran potencial per a l'exercici d'activitats com el senderisme i l'educació ambiental, com també totes aquelles activitats relacionades amb l'ús públic en la natura.
Per tot el que s'ha exposat i a iniciativa de l'Ajuntament de Chiva, la Generalitat, d'acord amb el que estableix l'article 49.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, la qual estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.23.1 de la Constitució Espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que es regula posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, per raó dels valors naturals i d'interés d'aquest, de l'interés de l'Ajuntament de Chiva, i atés que s'han complit en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del Paratge Natural Municipal previstos específicament en la Llei 11/1994 i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la prèvia deliberació del Consell, en la reunió del dia 9 de juliol de 2010,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat Sierra de Chiva, al terme municipal de Chiva, i s'estableix per a aquest un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del Paratge Natural Municipal, i d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva, amb una superfície de 5.744 hectàrees, es localitza al terme municipal de Chiva, a la província de València, i la delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En el cas d'eventual de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i gestió del Paratge Natural Municipal correspon a l'Ajuntament de Chiva.
2. La direcció general amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels Serveis Territorials de València de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del Paratge Natural Municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del Paratge Natural Municipal poden continuar desenvolupant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, d'acord amb les regulacions específiques i el que estableix aquest decret i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del Paratge Natural Municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals d'aquest, i avaluar amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades fora de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla especial de protecció
1. D'acord amb el que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva, al terme municipal de Chiva.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva de l'indicat Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva.
Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació està compost per:
a) Dos representants elegits per l'Ajuntament de Chiva, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant de la direcció general amb competències en espais naturals protegits en el Servei Territorial de València, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb caràcter rotatori bianual, elegit per aquests de comú acord entre ells. En el cas que no existisca o que renuncie a participar en aquest òrgan, aquest lloc se sumarà a la representació del grup e).
e) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals mitjançant l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius del qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, elegit per les entitats, associacions o col·lectius, de comú acord entre ells.
f) Un representant de la direcció general amb competència en matèria forestal en els Serveis Territorials de València, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
L'Ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el Paratge Natural Municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva serà constituït en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest. L'Ajuntament de Chiva ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.
4. Seran funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Chiva, d'entre els membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del Paratge Natural Municipal serà a càrrec de l'Ajuntament de Chiva.
2. L'Ajuntament de Chiva ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del Paratge Natural Municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del Paratge Natural Municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 27 de desembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del Paratge Natural Municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural Municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que exigeix la via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què poguera incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada al seu torn per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Chiva, el qual, en el seu moment, va ser qui va presentar la iniciativa per a la declaració de Sierra de Chiva com a paratge natural municipal, i ha de seguir-se en aquest cas el mateix procediment de tramitació.
Valencia, 9 de juliol de 2010.
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
ANNEX I
Delimitació del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva
1. Els terrenys que formen part del paratge es corresponen, aproximadament, amb la forest d'utilitat pública La Sierra (CUP V3012, V67) i El Sapo (CUP V1046, V146), és a dir, el paratge s'ajusta principalment al terreny forestal de titularitat pública del terme municipal de Chiva.
En la major part del perímetre el límit del paratge coincideix amb el del terme municipal, excepte per l'est, que s'adapta al límit entre el sòl forestal i l'agrícola, i pel sud, on s'ha pres com a límit el barranc que discorre pel Rincón de Cucala i el camí de La Serratilla.
Segons l'orientació dels punts cardinals els límits del paratge són:
- Nord: terme municipal de Gestalgar.
- Est: camps de cultiu.
- Sud: termes municipals de Siete Aguas i Buñol.
- Oest: termes de Siete Aguas i Gestalgar.
2. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual, amb les seues corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital, el qual es troba a la disposició de qui desitge consultar-lo a les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
3. La superfície total del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva és de 5.744 hectàrees.
Part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva, al terme municipal de Chiva.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (d'ara endavant, PE), es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge Sierra de Chiva quant a la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regula el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. Aquest àmbit territorial correspon, aproximadament, a la forest d'utilitat pública La Sierra (CUP V3012, V67) i El Sapo (CUP V1046, V146), i inclou les parcel·les que s'indiquen en l'annex I de la memòria informativa.
2. El paratge té una superfície de 5.744 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'adaptarà al que preveu la legislació urbanística.
2. Les disposicions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevaldran sobre el planejament urbanístic municipal. Aquest ha d'adaptar-se en tot el que calga al règim d'ordenació i gestió del paratge, desenvolupat per aquest PE.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest PE s'entendran sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials.
En particular, el Paratge Natural Municipal està inclòs en l'àmbit del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la conca hidrogràfica de l'Albufera (aprovat pel Decret 96/1995, de 16 de maig), per tant la regulació d'usos i actuacions es realitzarà sense perjudici del compliment del que estableix aquest.
En el cas que la normativa continguda en aquest pla especial resulte més protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que han determinat l'aprovació d'aquest.
3. La revisió o la modificació de les determinacions del pla poden realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació.
4. No es considera revisió del pla l'ampliació dels límits tendent a incloure en l'àmbit del paratge les parcel·les cadastrals enclavades en els seus límits, allistades en l'annex 2 de la memòria informativa del Pla especial. Aquestes poden ser incorporades mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient, en el cas que passen a ser de titularitat pública o s'obtinga el consentiment exprés per part dels propietaris d'aquestes, tal com s'exigeix en l'article 3.f) del Decret 161/2004.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del Pla especial es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa
La normativa d'aquest Pla es divideix en dos grans apartats. El primer està dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que contenen.
3. Plànols
El Pla especial inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació.
II) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE cal atenir-se al que resulte de considerar-lo un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga avalada també per la memòria, de tal manera que es faça patent l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE prevaldrà la interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest Pla serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Chiva, sense perjudici de les competències sectorials que puguen haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge se sotmetran al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa especifica, en les normes generals i normes particulars, les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament de Chiva i aquells que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ PRIMERA
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits els usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
Article 11. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Amb caràcter general, s'han de mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puga alterar o dificultar el curs de les aigües, i no es pot realitzar la canalització o dragatge d'aquestes, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. En particular, per a les obres de correcció hidrologicoforestal promogudes o autoritzades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com ara dics o parets seques, es requereix declaració d'impacte ambiental favorable.
3. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no es permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. D'altra banda, es consideren compatibles les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només pot ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 13. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Text Refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose de l'autorització prèvia administrativa.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, siga quina siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació de l'entorn, excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.
3. Per a la concessió de la llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa s'exigeix la justificació del tractament que aquest abocament ha de tenir per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què vaja a ser destinada; en tot cas, les aigües resultants no poden superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència queda condicionada, en tot cas, a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 14. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ SEGONA
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 15. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. Els moviments de terra estan subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les labors de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat agrícola, com ara anivellament de terrenys i llaurada.
2. Es prohibeix l'extracció de recursos minerals en tot l'àmbit del paratge.
Article 16. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Les actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural o de les espècies de flora silvestre existents requereixen la redacció d'una memòria o projecte, que serà aprovat per l'Ajuntament, amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal estaran dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 17. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests; com també les transformacions agrícoles i labors que posen en perill la seua estabilitat o en suposen l'eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració s'ocuparà de l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, el rompiment de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra estiga acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatori la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil, sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ TERCERA
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 18. Formacions vegetals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes les no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees antropitzades.
2. Cal prestar especial atenció a les formacions vegetals presents a les microreserves de flora declarades en l'àmbit del PE, regulades genèricament en el Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal, i de forma particular en les ordres de declaració de 4 de maig de 1999 per a la declaració de la microreserva de la Umbría de las Carrasquillas i de 17 de juliol de 2006 per a la declaració de la microreserva del Barranco de la Fuente de la Gota. Així mateix, cal aplicar el que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, en el qual s'estableix que les microreserves de flora tenen la consideració de lloc protegit per a la flora.
Article 19. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 16 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.
2. Les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen derrocar, talar o mutilar peus dels tàxons de major interés per a la conservació seran sotmeses a informe previ de l'òrgan de l'administració competent en matèria de biodiversitat.
3. La tala i recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals està sotmesa a les disposicions del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel que es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades, com també a la legislació sectorial aplicable.
4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sempre que existisca consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En el cas d'arreplega de plantes silvestres o bolets, queda prohibit arrancar la planta; s'han d'agafar tallant-la per la base, i no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
5. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, o a la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal.
6. A més del supòsit esmentat en el punt anterior, es pot realitzar de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
a) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
b) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
c) Amb motiu d'estudis científics.
d) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
Article 20. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals dirigirà les actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i al seu Reglament executiu, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertanyut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibit en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, i serà necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
SECCIÓ QUARTA
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 21. Protecció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si escau, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, mort, deteriorament, recol·lecció, comerç, captura en viu, possessió o exposició d'animals vius o les seus restes que estiguen protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, possessió o comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 22. Repoblació o alliberament d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i l'alliberament de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertanyut històricament a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i la manera de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 23. Tanques
L'alçament de tanques en l'àmbit del Pla especial ha de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requereix l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això, sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística, en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ CINQUENA
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 24. Impacte paisatgístic
1. Es consideren els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge.
Amb aquesta finalitat cal evitar especialment la ubicació d'aquestes en llocs de gran incidència visual, com ara al costat de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural.
2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural han d'incorporar les mesures de camuflament i de mimetisme necessàries per a la integració en el paisatge.
3. L'ajuntament ha de tenir en compte, quan autoritze els projectes referents al paratge o emeta informe sobre aquests, l'efecte de la realització sobre els valors paisatgístics.
4. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, s'han de fer d'acord amb la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
5. Cal protegir el paisatge al voltant de fites i elements singulars de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'han d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la preeminència en l'entorn.
Article 25. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix amb caràcter general la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. En el paratge s'admeten, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del Pla.
SECCIÓ SISENA
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 26. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial les que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'Inventari de béns immobles del patrimoni cultural valencià de la Conselleria de Cultura i Esport existents en l'àmbit del paratge ha d'obtenir informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural. Igualment les rehabilitacions i les actuacions sobre construccions tradicionals existents en l'àmbit del pla especial han de ser prèviament informades favorablement per la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Els elements i els conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels valors científics i culturals i prèviament a l'obtenció de l'informe favorable de la Conselleria competent en matèria de cultura.
4. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, el règim del qual s'ha d'aplicar íntegrament. Si es tracta de béns mobles, la conselleria amb competències en matèria de cultura, en el termini de deu dies des del moment que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, assabentarà de la seua resolució l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les esmentades actuacions. S'han d'aplicar les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és procedent, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió pot ocasionar.
5. Específicament, cal fomentar la restauració i posada en valor de La Nevera, bé de rellevància local per ministeri directe de la llei.
SECCIÓ SETENA
PROTECCIÓ DE CAMINS RAMADERS
Article 27. Conservació i defensa dels camins ramaders
1. Segons l'Ordre de 17 de setembre de 2007, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual s'aprova la revisió de la classificació del camí ramader assagador Real de Gestalgar a Godelleta al terme municipal de Chiva, el camí ramader que discorre per l'àmbit del paratge, caracteritzat com a assagador Real de Gestalgar a Godelleta, presenta una amplària legal de 20 m. El traçat de l'esmentada via de trànsit ramader ha quedat grafiat en l'annex cartogràfic del Pla especial.
2. L'ample sobrant després de l'aprovació de la revisió de la classificació del camí ramader, que anteriorment tenia un ample legal de 75,22 m, continua tenint la consideració de bé patrimonial, amb subjecció a la legislació vigent.
3. L'assagador Real, com la resta de camins ramaders, és un bé de domini públic de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, inalienable, imprescriptible i inembargable, i s'ha de complir respecte a aquest el que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
4. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar el camí ramader que discorre per l'àmbit del paratge ha de complir amb el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
5. S'ha de fomentar la designació d'interés natural del camí ramader present en l'àmbit d'aquest pla, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
SECCIÓ VUITENA
PROTECCIÓ DE COVES I ELEMENTS D'INTERÉS GEOLÒGIC
Article 28. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots els elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge.
2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial que s'aplique a cada un dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desplega el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana. En especial, s'han de respectar els perímetres de protecció esmentats en l'article 9 de l'esmentat decret.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ PRIMERA
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 29. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ SEGONA
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 30. Concepte
A l'efecte d'aquest pla es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ocupació de mitjans tècnics i instal·lacions que no suposen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o de les característiques essencials.
Article 31. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible, en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i hagen obtingut les autoritzacions corresponents i avaluació d'impacte ambiental, si escau.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície actualment dedicada a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu, únicament pot efectuar-se a les àrees amb dedicació agrícola.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la vocació forestal.
4. Es prohibeix, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles amb la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 32. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes poden continuar exercint l'activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no poden ampliar la superfície ocupada per aquestes.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.) o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 33. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RAMADERES
Article 34. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, cria, reproducció i aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que li siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees vedades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons el que estableix l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara mallades, corrals i dormidors.
2. Les construccions i les instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes poden continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no poden ampliar la superfície ocupada per aquestes.
SECCIÓ QUARTA
APROFITAMENT FORESTAL
Article 36. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla es considera forest o terrenys forestals els així definits en l'article segon de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. El Consell ha de promoure la declaració d'utilitat pública, a l'efecte previst en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del pla que no tinguen encara aquesta consideració.
3. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'Ajuntament o els propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 37. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que li siguen d'aplicació.
Article 38. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla com a aprofitaments forestals les fustes, productes de selecció, llenyes, escorces, pastures, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen d'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que li siguen d'aplicació.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics pot limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha de realitzar exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 39. Incendis forestals
1. En general i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, s'han d'establir les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, com ara neteja dels tallafocs, manteniment de les pistes, construcció de basses, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es poden destinar al pasturatge, en els cinc anys següents.
4. S'ha de fomentar l'elaboració d'un pla de de prevenció i extinció d'incendis per a la correcta protecció del paratge a aquests efectes.
SECCIÓ CINQUENA
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 40. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del pla especial, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i en els articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 41. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que li siga d'aplicació.
2. Cal fomentar l'establiment de la zona de reserva cinegètica del vedat del qual formen part els terrenys inclosos en el paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ SISENA
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 42. Activitat industrial
Per considerar-se incompatible amb l'objecte de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ SETENA
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
SUBSECCIÓ PRIMERA
PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 43. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. Cal fomentar l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge, que continga les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha d'estar d'acord amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, amb relació a les activitats recreatives i esportives, que puguen dur-se a terme en l'àmbit del Pla especial.
3. L'elaboració del pla d'ús públic comportarà la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. L'esmentat pla d'ús públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya, com ara senderisme, escalada, etc., en l'àmbit del paratge. A aquest efecte, ha d'establir els llocs i períodes en què es poden desenvolupar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar en tot cas al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. En el pla d'ús públic cal concretar l'organisme competent i el règim de gestió de les instal·lacions recreatives del paratge.
6. El pla d'ús públic del paratge ha d'incloure un pla de recollida de residus i neteja de les zones d'oci. En el pla s'han de determinar per a la posterior senyalització les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles i les sendes.
7. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats d'oci concentrat i les activitats esportives establides en els articles 47 i 50 respectivament. Per a la realització d'aquesta zonificació ha de tenir-se en compte l'existència en determinades zones de l'espai amb risc de lliscament, identificades basant-se en la cartografia temàtica de riscos naturals de la Coput o una altra de major detall.
A més, quan la realització d'aquestes activitats afecte el domini públic hidràulic ha d'obtenir-se informe favorable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a l'autorització.
8. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
9. L'ajuntament aprovarà el pla d'ús públic del paratge amb informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació es demanaran els informes que calguen a fi de garantir la seguretat i la integritat de les persones davant del risc d'avingudes o d'incendis, i s'adoptaran les mesures que establisquen els òrgans competents.
SUBSECCIÓ SEGONA
ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS RECREATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 44. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 45. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del pla especial.
2. Es prohibeix la construcció d'edificacions esportives en l'àmbit del pla especial.
Article 46. Instal·lacions i adequacions
Amb caràcter general, es permeten les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, d'oci i d'esplai. No obstant això, aquestes queden subjectes a les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest pla i a les determinacions següents:
1. Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
2. Les instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu s'han de construir preferentment sobre construccions preexistents, i evitar en la mesura que siga possible les edificacions de nova planta. La reconversió ha de resoldre adequadament la depuració dels abocaments i la gestió dels residus sòlids.
3. Les instal·lacions a què es fa referència en l'apartat anterior han d'ajustar-se i ser compatibles amb les instal·lacions pròpies d'un sòl no urbanitzable protegit.
SUBSECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 47. Esplai concentrat
L'esplai concentrat es defineix com aquell que es desenvolupa en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules, bancs i papereres.
Aquest tindrà lloc exclusivament a les zones habilitades a aquest efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 48. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'Ajuntament.
b) Vehicles amb finalitats d'aprofitament agrari i forestal.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
2. L'Ajuntament pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per la fragilitat d'aquestes, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 49. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 50. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi en l'àmbit del paratge, requereix l'autorització prèvia de l'Ajuntament.
2. Es permet la realització d'esports als particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora present a la zona.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
4. Aquestes activitats s'han d'exercir sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
SECCIÓ VUITENA
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 51. Urbanisme
Aquest pla especial, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a «Sòl no Urbanitzable. Protecció Forestal - Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva».
Article 52. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que es puguen preveure com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa s'ha de respectar en el disseny i la composició l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions a l'entorn, pot exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es duguen a terme en construccions o edificacions catalogades s'han d'ajustar al que estableix el planejament urbanístic vigent.
SECCIÓ NOVENA
INFRAESTRUCTURES
Article 53. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, etc., excepte les previstes en el programa d'actuacions del pla d'ús públic o les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, al compliment dels objectius plantejats en aquest, com també aquelles destinades a l'interés general amb caràcter excepcional sempre que, en aquest últim cas, es demostre la impossibilitat de la ubicació en sòl no urbanitzable comú al terme municipal i depenent sempre de la seua avaluació d'impacte ambiental, en el cas de requerir-la legalment.
2. L'obertura d'abocadors no està permesa en cap cas.
3. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se a les disposicions de les normatives sectorials aplicables i als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i els emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o rebliment d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, per tant s'han d'acabar les obres i restaurar el terreny i a la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
Article 54. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte cal ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, el qual qualifica l'àmbit del paratge com a zona apta amb compliment de prescripcions en estudi d'impacte ambiental. Així mateix, cal ajustar-se al que estableixen els plans que desenvolupen el Pla eòlic a la zona d'estudi i els corresponents estudis d'impacte ambiental.
Article 55. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, modificat pel Decret 32/2006, de 15 de març, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, les carreteres, els camins i les pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent així mateix els necessaris per a la defensa contra incendis forestals.
SECCIÓ DEU
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 56. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial d'ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Les esmentades activitats poden realitzar-se, ateses les característiques d'aquestes i els requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, tindran lloc amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en relació oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'ajuntament ha de facilitar el coneixement i promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 57. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
1. Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de l'Ajuntament. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que realitze l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que es desenvolupe.
2. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Es poden revocar si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
3. Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar un informe a l'Ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
4. Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen la necessitat d'obtenir per part de l'anellador els permisos corresponents dels particulars, si escau.
5. Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits no requereixen autorització prèvia, han de comunicar a l'Ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 58. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'ha distingit l'àmbit amb les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats de protecció, conservació i millora:
a) Àrea forestal.
b) Àrea d'ús públic.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 59. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars s'han d'aplicar les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA FORESTAL
Article 60. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural els ecosistemes de la qual serveixen de recer d'un ampli espectre d'espècies faunístiques d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
a) Preservar la qualitat ambiental.
b) Conservar i potenciar la vegetació existent i la regeneració natural d'aquesta.
c) Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
d) Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius suposa, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i permetre únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 61. Localització
Comprén la major part de l'àmbit del paratge. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en el corresponent pla d'ordenació d'aquest PE.
Article 62. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara atencions culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural.
b) Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques, incloent actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara indicacions i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables o miradors.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, requereixen l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan siga perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibit arrancar la planta, la qual s'ha de recol·lectar mitjançant tall.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals i, si escau, les obres de captació d'aigües destinades a això. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística ha de disposar de l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el pla de prevenció d'incendis, tal com preveu l'article 55 de la Llei Forestal.
i) L'activitat cinegètica, tal com es preveu en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
Article 63. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques, sense perjudici del que disposen els articles 53 i 54 de la normativa d'aquest pla especial.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte el que preveu l'article 52 d'aquesta normativa.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, llevat de les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que suposen deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera. Inclouen hivernacles, i infraestructures de servei a aquests, com també instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals.
f) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses, les previstes en les normatives sectorials, com també aquelles destinades a l'interés general amb caràcter excepcional sempre que, en aquests dos últims casos, es demostre la impossibilitat de la seua ubicació en sòl no urbanitzable comú al terme municipal i depenent sempre de l'avaluació d'impacte ambiental d'aquestes, en el cas de requerir-la legalment.
g) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar la degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
h) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o paisatge.
i) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit de l'àrea forestal, com també tirar llumins, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
CAPÍTOL III
ÀREA D'ÚS PÚBLIC
Article 64. Caracterització
1. Comprén l'àrea recreativa de La Alhóndiga i l'àrea on es troba el refugi municipal d'Oratillos.
2. Es tracta d'unes zones que, per l'ús actual que tenen, la particular ubicació i per les característiques, compleixen alguna de les funcions següents:
a) Una funció didacticonaturalística. Per les característiques ecologicoambientals que té se'n proposa la utilització amb fins didàctics, promovent les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals i fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
b) Una funció social com a lloc d'oci. Es tracta de zones que en l'actualitat presenten unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives, encara que necessita millorar les infraestructures.
3. Aquesta àrea es caracteritza per l'aptitud per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització i té el mateix valor paisatgístic que l'espai que l'envolta.
Article 65. Localització
Aquest espai queda assenyalat i delimitat en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 66. Usos permesos
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials aplicables.
2. Amb caràcter general, les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic de l'àrea, les dotacions, infraestructures i serveis per al control i manteniment del medi.
3. Àrees de pícnic.
4. Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
5. Instal·lacions vinculades a l'administració i gestió dels recursos ambientals del paratge.
6. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
7. Elements de mobiliari urbà, com ara bancs, taules i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
8. La reconstrucció de paellers a les àrees d'ús públic del paratge natural municipal ha de ser autoritzada per l'organisme de l'administració competent en matèria de prevenció d'incendis forestals, i s'han de complir, en tot cas, els condicionants tècnics i mesures de precaució que s'indiquen en l'esmentada autorització.
Article 67. Usos prohibits
1. En general, tots els que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La construcció d'edificacions de qualsevol tipus.
e) La utilització de foc mitjançant foguerets, fogueres, etc.
f) L'activitat cinegètica.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 68. Règim general
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Chiva.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge s'ha d'atenir al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 69. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Sierra de Chiva, segons el que estableix l'article 6 de la part dispositiva del decret de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 70. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal anirà a càrrec de l'Ajuntament de Chiva.
2. L'Ajuntament de Chiva ha d'habilitar en els pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais protegits pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar en el manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 71. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que es puga exigir en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què poguera incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i els elements alterats a la seua situació inicial.
