Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ACORD de 30 de maig de 2008, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Ullals del Riu Verd, al terme municipal de Benimodo. [2008/6886]

(DOGV núm. 5776 de 03.06.2008) Ref. Base de dades 006760/2008

ACORD de 30 de maig de 2008, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Ullals del Riu Verd, al terme municipal de Benimodo. [2008/6886]
El Consell, en la reunió del dia 30 de maig de 2008, va adoptar l'acord següent:
L'espai Ullals del Riu Verd posseeix valors naturals, paisatgístics, historicoculturals i relacionats amb els usos recreatius de gran interés, que justificaven l'inici del tràmit per a la seua declaració com a Paratge Natural Municipal.
El Paratge se situa al terme municipal de Benimodo, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta, en un enclavament segregat de la unitat principal del terme, a la partida coneguda com el Ressalany.
El seu alt valor natural deriva del seu caràcter de zona humida, el qual determina l'ecosistema present en la zona. Malgrat que es tracta d'un paratge reduït, aquest presenta un important valor ecològic i paisatgístic, a causa de la seua singularitat en un entorn agrícola i fortament antropitzat.
Els Ullals del Riu Verd es troben inclosos en el Catàleg de Zones Humides de la Co-munitat Valenciana, dins de l'epígraf de brolladors i, al seu torn, formen part del Lloc d'Interés Comunitari del mateix nom que comprén, a més de la zona concreta que ens ocupa, un tram del mateix riu.
La descàrrega en el pla litoral de l'aqüífer de la serra de l'Ave, que s'enmmarca en el sistema aqüífer del massís del Caroig, alimenta l'ullal que dóna origen al riu Verd, els 11 km de traçat del qual transcorren íntegrament per la comarca de la Ribera Alta, fins a la desembocadura en el Xúquer, a l'altura d'Alzira.
Dins de l'espai, malgrat la forta antropització de l'entorn, es conserva en gran manera la vegetació pròpia dels aiguamolls mediterranis, amb espècies com el canyís (Phragmites comunnis), present a les zones inundades juntament amb la boga (Typha latifolia), la jonca d'estany (Scirpus tabernaemontani), el lliri groc (Iris pseudocorus), la Hydrocotyle vulgaris, la llengua d'oca (Potamogeton nodosus), l'espiga d'aigua (Potamogeton pectinatus) i esbarzers (Rubus ulmifolius) a la vora de la làmina d'aigua, les quals constitueixen l'hàbitat idoni per a un gran nombre d'espècies de peixos, aus, rèptils, amfibis i invertebrats.
La fauna que habita l'espai presenta un especial interés, que justificaria per ella sola la seua protecció. El grup de les aus, el més representatiu, disposa de la presència d'espècies com el xoriguer (Falco tinnunculus), blauet (Alcedo atthis), oroneta (Hirundo rustica), xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus) agró blau (Ardea cinerea), cabussonet (Tachybaptus ruficollis) i polla d'aigua (Gallinula chloropus). És destacable, així mateix, que els ullals del Riu Verd alberguen les úniques poblacions a escala mundial dels petxinots Theodoxus valentinus i Theodoxus velascoi, aquest últim catalogat en perill d'extinció en el Catàleg Valencià d'Espè-cies de Fauna Amenaçades.
També cal mencionar que el Lloc d'Interés Comunitari del qual forma part el paratge alberga una de les poblacions de samaruc (Valencia hispanica), espècie inclosa en la categoria en perill d'extinció en el Catàleg nacional d'espècies amenaçades i en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, en millor estat de conservació dins de la seua àrea de distribució.
Quant a elements del patrimoni cultural, en l'àmbit del paratge es troba la Casa de Màquines o Motor de Ressalany, edifici que data de principis del segle XX. Es tracta d'una construcció amb un elevat valor etnològic i artístic, la qual forma part de l'Inventari de béns immobles del planejament urbanístic de Benimodo.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Benimodo, la Generalitat, en l'exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, la qual es regula posteriorment en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, la qual s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, vistos els valors naturals i l'interés d'aquest, tenint en compte l'interés de l'Ajuntament de Benimodo, una vegada complits els tràmits previstos en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, i a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, el Consell
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal la zona denominada Ullals del Riu Verd, al terme municipal de Benimodo, i s'estableix per a aquest un règim jurídic de protecció d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del paratge natural municipal, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El paratge natural municipal es localitza al terme municipal de Benimodo, a la província de València, i la seua delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'aquest acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Tercer. Administració i gestió
1. L'administració i gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Benimodo.
2. La direcció general amb competències en matèria de espais naturals protegits designarà un tècnic dels Serveis Territorials de Valencia, de la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, que prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, podran continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració, d'acord amb les seues regulacions específiques i el que estableix aquest acord i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Ullals del Riu Verd.
En l'àmbit del Paratge Natural Municipal, les competències de les administracions públiques s'hauran d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del paratge natural municipal, i s'hi hauran d'avaluar amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a aquest.
Cinqué. Pla Especial de Protecció
1. Per raó del que estableix l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Ullals del Riu Verd, al terme municipal de Benimodo.
2. En l'annex III d'aquest acord s'inclou la part dispositiva de l'esmentat Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Ullals del Riu Verd.
3. Les disposicions del Pla especial de protecció seran vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Sisé. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Ullals del Riu Verd, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà compost per:
a) Tres representants escollits per l'Ajuntament de Benimodo, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant de la direcció general amb competències en matèria de espais naturals protegits dels Serveis Territorials de Valencia, de la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En el cas que no n'hi haja o que renuncien a participar en aquest òrgan, se sumarà aquest lloc a la representació del grup e).
e) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
L'Ajuntament podrà proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació haurà de ser aprovada per acord del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Ullals del Riu Verd es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració del Paratge.
Seran funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Benimodo, entre els membres del Consell de Participació.
5. Amb l'objecte d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, es podran aprovar unes normes internes de funcionament.
Seté. Execució i desenvolupament
S'autoritza al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge perquè, en l'àmbit de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest acord.
Vuité. Efectes i revisió
1. Aquest acord produirà efecte a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest acord haurà de ser aprovada, al seu torn, per acord del Consell, i en aquest cas haurà de seguir els mateixos tràmits.
Contra aquest acord, les persones interessades podran interposar recurs contenciós-administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de la publicació d'aquest acord en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l'article 10 i concordants de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Conten-ciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del Consell, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació del presente acord en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
València, 30 de maig de 2008
El vicepresident primer i secretari del Consell,
VICENTE RAMBLA MOMPLET
ANNEX I
DELIMITACIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL ULLALS DEL RIU VERD
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Ullals del Riu Verd se situa al terme municipal de Benimodo, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta, província de València, en un enclavament segregat de la unitat principal del terme, a una distància d'uns 8 kms. del nucli urbà, a la partida coneguda com el Ressalany.
Els límits del paratge són els següents: nord, cultius de regadiu del municipi de Benimodo; est, cultius de regadiu del municipi de Benimodo i part de la zona humida que pertany a Massalavés; sud, camí de la Reva i parcel·les de cultiu abandonades i oest, cultius de regadiu del municipi de Benimodo.
Inclou les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Benimodo:
- Parcel·les 268, 9001 i 9500 del polígon 15.
- Parcel·la 77 del polígon 16.
2. Delimitació geogràfica: el Paratge queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual, amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo en format digital en les dependències de la Direcció General de Gestió del Medi Natural.
3. La superfície total del paratge és de 2,26 hectàrees.

ANNEX III
PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL ULLALS DEL RIU VERD, AL TERME MUNICIPAL DE BENIMODO
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge Ullals del Riu Verd, quant a la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. Aquest àmbit territorial correspon a part de la zona humida denominada Naixement del Riu Verd, inclosa en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, situada dins del municipi de Benimodo, a la partida del Ressalany, i inclou les parcel·les que se citen en l'annex 1 de la memòria informativa.
2. El paratge té una superfície de 2,26 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'haurà d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE seran d'aplicació directa i prevaldran sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest Pla s'entendran sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest Pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible. En el cas que la normativa continguda en aquest Pla resulte més detallada o protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no entre en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es realitzarà d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el Pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla podrà realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a la seua aprovació i, per tant, estarà sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del pla especial es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. I, en concret, haurà d'incloure els apartats següents:
1. Memòria Informativa i Justificativa.
Haurà d'incloure els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa.
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que tinguen.
3. Plànols.
El pla especial inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació
II) Plànols d'ordenació
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE s'haurà d'atenir el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la Memòria Informativa i Justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans vinga recolzada també per la Memòria, de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Benimodo, sense perjudici de les competències sectorials que puguen haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, plans, obres i actuacions que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'hauran de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació sectorial, tant autonòmica com estatal, sobre avaluació de l'impacte ambiental.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa especifica, en les seues normes generals i normes particulars, les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requereix l'autorització especial de l'Ajuntament de Benimodo i aquells que requereixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS
DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ 1ª
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
Article 11. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Es mantindran les condicions naturals dels llits, en cap cas, no podran canalitzar-se ni dragar-se.
2. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'haurà de conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permetrà la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. D'altra banda, es consideraran compatibles les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics, que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.
3. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només podrà ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 13. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose de l'autorització prèvia administrativa.
2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'haurà de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració. Les característiques de l'aigua hauran de respondre als paràmetres de qualitat que s'establisquen en el medi receptor, i s'haurà de disposar de les autoritzacions preceptives, si és el cas.
3. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn, excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
4. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests, per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què vajan a ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
5. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 14. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifiquen com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, hauran d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ 2ª
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 15. Moviment de terres i extracció d'àrids
1. Els moviments de terres estaran subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les labors de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat forestal, com ara aclotament, etc.
2. Es prohibeix l'extracció d'àrids a tot l'àmbit del paratge.
Article 16. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existents, requeriran la redacció d'una memòria o projecte, que haurà de serà aprovat per l'Ajuntament, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal hauran d'anar adreçats a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones.
4. Qualsevol actuació que s'haja de dur a terme sobre la vegetació al·lòctona haurà de dur-se a terme amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient, atés que, per les característiques de l'aiguamoll, caldria tenir en compte l'afecció que aquestes actuacions podrien tenir sobre l'estabilitat dels talussos dels ullals.
Article 17. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeixen les transformacions agrícoles i les labors que posen en perill l'estabilitat del sòl o comoporten la seua eliminació.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
3. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil, sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ 3ª
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 18. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 19. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 16 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.
2. La tala i recol·lecció, total o parcial, de les espècies vegetals estarà sotmesa a les disposicions de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques o amenaçades, com també a la legislació sectorial aplicable.
3. Sense perjudici del que disposa el punt 2 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres, queda prohibida l'arrancada de la planta, la qual haurà de recol·lectar-se mitjançant tallada, i no s'hi permetrà la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
4. A més del supòsit indicat en el punt anterior, es podrà realitzar, de manera extraordinària, l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
- Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
- Com a resultat de mesures fitosanitàries.
- Amb motiu d'estudis científics.
- Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas podran ser recollides lliurement pels visitants.
Article 20. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objecte la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els seus distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals dirigirà les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals, segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i el seu reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida, en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, i serà necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme al qual hauran d'ajustar-se els treballs que s'hi hagen de realitzar.
SECCIÓ 4ª
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 21. Destrucció de la fauna silvestre
1. S'haurà de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, hauran de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les seues restes que es troben protegides per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, possessió o comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
5. S'haurà de prestar especial atenció al Decret 265/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla de Recuperació del Samaruc a la Comunitat Valenciana, una de les àrees de conservació de la qual és el Lloc d'Interés Comunitari (LIC) Ullals del Riu Verd, del qual forma part l'àmbit del paratge natural municipal. El Pla de Recuperació del Samaruc introdueix un règim de protecció dels hàbitats i dels exemplars de samaruc.
En les àrees de conservació es prohibeix qualsevol actuació que puga comportar un perjudici a l'espècie i, en particular, les següents:
a) Introducció i reforçament de poblacions i el trasllat de les espècies piscícoles següents: gambúsia, carpa, carpí i perca americana, com també del cranc de riu americà i qualsevol altra espècie exòtica de fauna i flora.
b) Aterraments, abocaments de materials sòlids i líquids d'origen urbà o industrial.
c) Utilització de nases i arts de pesca amb xarxa.
d) Neteja de fons de les séquies en el període comprés entre març i setembre, ambdós mesos inclosos.
e) Utilització d'herbicides per a la neteja de marges i vegetació aquàtica o de ribera. Fora d'aquests hàbitats es requerirà l'autorització prèvia, condicionada al fet que no es produïsquen danys sobre l'hàbitat de l'espècie, per a les actuacions següents:
- Posada en marxa de plans d'actuació agrícola que comporten canvis de cultius, modificació de sistemes de regs, desviacions de canals o séquies, canalitzacions i, en general, totes aquelles actuacions que puguen modificar el funcionament hídric de l'espai.
- Posada en marxa de plans de defensa contra inundacions, instal·lació de bombes de drenatge, modificació de cursos d'aigua o canalitzacions.
- Bombaments, drenatges, o instal·lació de qualsevol dispositiu que facilite la dessecació del terreny, incloent l'extracció d'aigua amb fins agrícoles o altres.
Article 22. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, haurà de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 23. Tanques i tancaments
L'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del pla especial haurà de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ 5ª
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 24. Impacte paisatgístic
1. Els valors paisatgístics del paratge es consideraran un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que, per les seues característiques, puguen generar un important impacte paisatgístic, hauran de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge.
Amb aquest fi s'evitarà especialment la seua ubicació en llocs de gran incidència visual, com ara en la rodalia de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural.
2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la seua integració en el paisatge.
3. L'Ajuntament haurà de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, els efectes de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
Article 25. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. Al paratge s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que, per les seues dimensions, disseny i col·locació, estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
SECCIÓ 6ª
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 26. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements i les pràctiques de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni, com a béns immaterials, les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci i, en especial, aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
2. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals i després de obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica hi apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estaran obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, el règim dels quals s'aplicarà íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, podrà acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, i haurà d'establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, haurà de donar compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Hi seran d'aplicació les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ
D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1ª
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 27. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ 2ª
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 28. Concepte
Als efectes d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no comporten, ni tinguen com a conseqüència, la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 29. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es consideren compatibles, en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'aquest.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament podrà efectuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. Es prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 30. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ 3ª
ACTIVITATS RAMADERES
Article 31. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, cria, reproducció i aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals haurà de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes hauran de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons estableix l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 32. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
Queden prohibides les construccions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
SECCIÓ 4ª
APROFITAMENT FORESTAL
Article 33. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Es promourà la declaració d'utilitat pública pel Consell, a l'efecte previst en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del pla que no tinguen encara aquesta consideració.
3. Es promourà la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'Ajuntament o propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 34. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 35. Aprofitaments forestals
1. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge hauran d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
3. L'aprofitament de pastos podrà limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
Article 36. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge durant els cinc anys següents.
3. Es fomentarà l'elaboració d'un Pla de Prevenció i Extinció d'Incendis per a la correcta protecció del paratge amb aquest fi.
SECCIÓ 5ª
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 37. Normes generals
L'activitat cinegètica, atesa la reduïda extensió del paratge i l'ús públic que es pretén potenciar en gran part del mateix, no es considera compatible en l'àmbit del pla especial.
SECCIÓ 6ª
ACTIVITAT PESQUERA I ALTRES
APROFITAMENTS PISCÍCOLES
Article 38. Àmbit normatiu de l'activitat pesquera
1. L'activitat pesquera està regulada, amb caràcter general, en la Llei de Pesca Fluvial de 20 de febrer de 1942 i el seu Reglament de 6 d'abril de 1943, com també en l'article 62 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
2. Dins d'aquest marc legislatiu, la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge emet ordres anuals sobre els períodes hàbils i normes generals relacionades amb la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana, i defineix les espècies de pesca permesa, les limitacions i prohibicions de caràcter general i altres aspectes de l'activitat. Aquestes disposicions regularan, amb caràcter general, l'activitat pesquera en l'àmbit del paratge.
3. Caldrà ajustar-se, així mateix, a les prescripcions del Decret 265/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es va aprovar el pla de Recuperació del Samaruc a la Comunitat Valenciana, i que es recullen en l'article 21.5 d'aquesta normativa.
SECCIÓ 7ª
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 39. Activitat industrial
Pel fet de considerar-se incompatible amb els objectes de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ 8ª
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
A) PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
Article 40. Pla d'ús públic del paratge
1. Es fomentarà l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge, que haurà de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge, efectuades tant per iniciativa pública com a privada o mixta.
2. L'elaboració del pla d'ús públic comportarà la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del Paratge Natural Municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
3. L'ús públic del paratge haurà de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives que puguen dur-se a terme en l'àmbit del pla especial.
4. L'esmentat pla d'ús públic haurà de contenir, necessàriament, la regulació de la pràctica d'activitats d'aire lliure, com ara senderisme, observació d'aus, etc., en l'àmbit del paratge. Amb aquest fi, establirà els llocs i períodes en què es podran efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'haurà d'ajustar en tot cas al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. El pla d'us públic haurà d'establir un pla de recollida de residus i neteja en la zona de descans.
6. En el pla d'ús públic s'haurà de concretar l'organisme competent i el règim de gestió de les instal·lacions recreatives del paratge.
7. El pla d'ús públic haurà d'establir una ordenació i zonificació detallada, a fi de regular les activitats de gaudi concentrat i les activitats esportives establides en els articles 44 i 47, respectivament.
8. El pla d'ús públic del paratge es complementarà amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
9. El pla d'ús públic del paratge l'haurà d'aprovar l'Ajuntament, amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
B) ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS HOSTALERES, RECREATIVES I EDUCATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 41. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 42. Activitats educatives, recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Només es permetran en les àrees preparades a aquest efecte.
2. Tindran la consideració d'equipaments públics i les s'explotarà, directament o indirectament, per l'Ajuntament, amb l'aplicació de mesures correctores en matèria de contaminació acústica, eliminació de barreres arquitectòniques i d'espectacles públics, seguretat i higiene. Entre les mesures correctores orientades a la prevenció d'incendis s'haurà de disposar d'un servei de recollida de fems de forma periòdica, o quan es preveja l'afluència massiva de persones al paratge.
Article 43. Instal·lacions i adequacions
Sense perjudici del que disposa l'article 17 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest pla, a les determinacions següents:
- Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
- Les instal·lacions o edificacions de caràcter educatiu i recreatiu hauran de recolzar-se sobre construccions preexistents.
C) ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 44. Oci concentrat
L'oci concentrat es defineix com aquell que es desenvolupa en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules, bancs i papereres.
Aquest es podrà produir exclusivament en les zones habilitades amb aquest fi, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 45. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles del paratge, excepte en els casos següents:
- Vehicles autoritzats per l'Ajuntament.
- Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i forestal.
- Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
- Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
- Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
2. L'Ajuntament podrà limitar l'accés al públic a determinades àrees per la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 46. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 47. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a tal fi en l'àmbit del paratge, requerirà l'autorització prèvia de l'Ajuntament.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora present en la zona.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
4. Aquestes activitats s'exerciran sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics existents en la zona.
SECCIÓ 9ª
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 48. Urbanisme
Aquest pla especial, als efectes urbanístics, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a Sòl No Urbanitzable de protecció de riberes i llits i zones humides.
Article 49. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta en l'àmbit del PE.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, sempre que l'ús a què es destinen estiga permés per la normativa d'aquest PE i hauran de disposar, en tot cas, amb l'informe positiu de la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a la qual cosa s'haurà de respectar en el seu disseny i composició l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es duguen a terme en construccions o edificacions catalogades s'hauran d'ajustar al que estableix el planejament urbanístic vigent. La rehabilitació i les actuacions que es vulguen dur a terme sobre la Casa de Màquines o Motor de Ressalany existent en l'àmbit del pla especial hauran de tenir l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
SECCIÓ 10a
INFRAESTRUCTURES
Article 50. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla especial, al compliment dels objectius que s'hi plantejen, les obres d'infraestructura que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles destinades a l'interés general.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les previstes en el programa d'actuacions del pla d'ús públic o les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, al compliment dels objectius en ell plantejats, com tambe aquelles destinades a l'interés general.
3. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus haurà d'atenir-se, a més de a les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
- Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o el rebliment d'aquestes, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
- Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i, a la terminació de les obres s'hauran de restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'haurà d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
- Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures hauran d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
Article 51. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte, caldrà ajustar-se al que estableix el Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que el qualifica com a zona exterior residual, tot l'ambit del paratge, és a dir, que no presenta interés per a l'aprofitament eòlic.
Article 52. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, modificat pel Decret 32/2006, de 15 de març, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent, així mateix, les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
SECCIÓ 11a
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 53. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats podran realitzar-se, atenent a les seues característiques i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se signaran, amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta, que podrà adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 54. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten, directament o indirectament, la flora, fauna o els hàbitats protegits requeriran l'autorització prèvia de l'Ajuntament. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora haurà d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja de desenvolupar.
b) Les autoritzacions podran contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap la seua revocació si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada haurà de presentar un informe a l'Ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte haurà d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, hauran de comunicar, això no obstant, a l'Ajuntament l'existència del projecte, i facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 55. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'ha distingit el seu àmbit amb les següents zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats protecció, conservació i millora:
- Àrea palustre del naixement del riu Verd.
- Àrea d'ús públic.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 56. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars seran d'aplicació les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA PALUSTRE DEL NAIXEMENT DEL RIU VERD
Article 57. Caracterització
1. L'àrea palustre del paratge es caracteritza per la presència de la làmina d'aigua que ocupa la major part d'aquesta. En aquesta creix la vegetació pròpia de l'aiguamoll, tal com es descriu en la memòria informativa, en la qual destaquen, per la seua dominància, la canya, (Arundo donax) en el perímetre principalment, i ja en zones inundades, el canyís (Phragmites sp.). Es tracta d'una zona d'alt valor natural, la vegetació de la qual serveix de recer per a un ampli espectre d'espècies faunístiques de gran interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en els punts següents:
- Preservar la qualitat ambiental.
- Conservar la vegetació autòctona existent, potenciant-la i potenciant la seua regeneració natural i la substitució d'espècies al·lòctones invasores.
- Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
- Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius implica, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i s'hi permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 58. Localització
Ocupa gran part de la parcel·la 77 del polígon 16. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en el corresponent pla d'ordenació del present PE.

Article 59. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva d'espècies al·lòctones i, en especial, mesures per a aconseguir la regeneració natural.
b) Els usos i actuacions destinats a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística, requeriran l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, i haurà de recol·lectar-se mitjançant tallada.
g) L'activitat pesquera, tal com es preveu en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
Article 60. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte el que preveu l'article 51 d'aquesta normativa.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que puguen comportar cap deteriorament del paisatge.
e) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
f) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o paisatge.
g) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit de l'àrea palustre del naixement del riu Verd, com també tirar fòsfors i puntes de cigarret.
h) L'activitat cinegètica.
CAPÍTOL III
ÀREA D'ÚS PÚBLIC
Article 61. Caracterització
Comprén tota la zona lliure d'aigua i de vegetació palustre. Es tracta d'una zona formada per dos enclavaments separats per la làmina d'aigua. En una de les parts de l'àrea d'ús públic hi ha un xicoteta senda, que discorre en paral·lel a la làmina d'aigua dotada de barana. Aquesta part inclou un tram del camí d'Alberic, a més de l'antiga central de transformació elèctrica i la parcel·la circumdant. En l'altra part hi ha un observatori d'aus i un panell descriptiu de les espècies presents en la zona. En ambdues parts hi ha repoblacions realitzades en actuacions anteriors dutes a terme en la zona.
Es tracta d'una zona, que pel seu ús actual i per les seues característiques, compleix alguna de les funcions següents:
- Una funció didacticonaturalística. Per les seues característiques ecologicoambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
- Una funció social com a lloc d'oci. Es tracta de zones que en l'actualitat presenten unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives sense necessitat de grans infraestructures.
Aquesta àrea es caracteritza per la seua aptitud per a acollir un reduït grau d'ocupació i utilització, tenint el mateix valor paisatgístic que l'espai que l'envolta.
Article 62. Localització
Ocupa part de la parcel·la 77 del polígon 16 de Benimodo, part del camí d'Alberic i les parcel·les 9500 i 268 del polígon 15 en la partida del Ressalany de Benimodo. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en el corresponent pla d'ordenació del present PE.
Article 63. Usos permesos
Son usos permesos:
- Els usos recreatius lligats al gaudi de la naturalesa, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials aplicables.
- Amb caràcter general, les activitats oci i recreatives que defineixen l'ús específic de l'àrea, les dotacions, infraestructures i serveis per al control i manteniment del medi.
- Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, i haurà de recol·lectar-se mitjançant tallada.
- Instal·lació d'àrees de descans.
- Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
- Instal·lacions vinculades a l'administració i gestió dels recursos ambientals del paratge, com l'adequació que es puga preveure de l'antiga central de transformació elèctrica i la seua habilitació com a aula de natura.
- Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
- Elements de mobiliari urbà, com ara bancs, taules i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
- Ús del foc en els llocs adequats i autoritzats amb aquest fi, tal com estableix el Pla local de cremes.
Article 64. Usos prohibits
En general, tots aquells que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
Queden especialment prohibits:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, caldrà ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La construcció d'edificacions de qualsevol tipus.
e) La utilització de foc mitjançant fogonets, fogueres, etc.
f) L'activitat cinegètica.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 65. Règim general
1. L'administració i gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Benimodo.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge haurà d'atendre el marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, pel que fa al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, podrà delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també podrà encomanar-se, a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament podrà promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 66. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, s'ha creat el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Ullals del Riu Verd, segons s'estableix en l'acord de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera al que preveu en l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 67. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal correrà per compte de l'Ajuntament de Benimodo.
2. L'Ajuntament de Benimodo habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge podrà participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 68. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què es puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.

linea
Mapa web