DECRET 45/2011, de 29 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Gorges del Cabriol. [2011/5014]
(DOGV núm. 6512 de 03.05.2011) Ref. Base de dades 005167/2011
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 04.05.2011 Aquesta disposició afecta: Afecta: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, protecció del paisatge, programa d'actuació , parc natural valencià, Hoces del Cabriel
DECRET 45/2011, de 29 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Gorges del Cabriol. [2011/5014]
Preàmbul
Les Gorges del Cabriol, localitzades a l'oest de la província de València, són el resultat geomorfològic que el riu amb el mateix nom ha anat afaiçonant durant segles sobre el massís rocós format per estrats calcaris i dolomítics. Aquests mateixos materials apareixen també als denominats Cuchillos, però a causa de la diferent disposició hi adquireix un relleu diferent i molt característic.
Aquest paratge, que té el riu Cabriol com a eix vertebrador, forma límit natural entre Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana. Es tracta d'una zona de gran interés pel fet que està poc transformada per l'acció de l'home i per la presència d'aigua de gran qualitat; gràcies a aquestes característiques s'han mantingut ecosistemes que allotgen espècies de flora i fauna de gran interés biològic. Aquest espai conté un mosaic de diferents ecosistemes, com el són els riparis, penyals i matolls amb un alt valor ambiental i molt rics en espècies singulars.
La presència continuada d'aigua, com a recurs natural, sempre porta associat l'aprofitament per part de l'home al llarg de la seua història. A diferents punts del llit del riu Cabriol, principal afluent del riu Xúquer, es localitzen nombrosos vestigis de l'arquitectura fluvial de diferents èpoques. Entre aquesta arquitectura, que comprén períodes des dels romans fins a obres d'enginyeria moderna, cal destacar el pont de Vadocañas, construcció del segle XVI assentada sobre una base romana. Altres infraestructures hidràuliques d'importància en aquest paratge són la sénia dels Basilios, la presa de Contreras i l'abandonada central del Retorno. Entre altres, l'auge dels nous usos recreatius i turístics lligats a l'aigua fan del riu Cabriol un important recurs per a millorar el desenvolupament econòmic sostenible de la zona.
Es reconeixen com a activitats tradicionals de la zona els esports de muntanya i d'aventura, especialment l'escalada clàssica a Los Cuchillos, i la marxa i el senderisme a tota la zona, i han de ser objecte de foment i ordenació les activitats lligades a aquests esports.
El conjunt de les Gorges del Cabriol està qualificat com a Lloc d'Interés Geològic de la província de València per les seues singularitats geològiques com són les mateixes gorges i Los Cuchillos. El riu afaiçona un profund barranc sobre les calcàries i dolomies del cretàcic superior, i la vall s'eixampla en passar per materials guixencs i detrítics. Aquest barranc, de vessants amb pendents molt pronunciats i farallons verticals de gran altura, dóna lloc a un paisatge únic, irrepetible i insubstituïble; a aquestes característiques han d'afegir-se les considerables sinuositats del traçat del llit que conforma un paisatge de gran bellesa, i únic en el conjunt de terres valencianes. La formació geològica d'enorme singularitat denominada Los Cuchillos està originada per l'erosió de les parts més blanes de la roca, generant d'aquesta manera una espectacular cresta vertical.
Els hàbitats més importants de la zona estan associats a l'ambient fluvial i als penya-segats que envolten les gorges i Los Cuchillos, amb un alt valor ambiental. La vall del Cabriol és el bosc de ribera millor conservat de les nostres terres, format per boscos de galeries de pollancres, salzes i tamarius; al costat d'aquests boscos d'especial singularitat creixen canyes, joncs i canyís. Les parets rocoses que envolten el llit del riu estan cobertes d'un dens bosc de pi blanc (Pinus halepensis), amb presència puntual de carrasques (Quercus ilex ssp. rotundifolia) i roures valencians (Quercus faginea). El bosc és molt ric en espècies mediterrànies, com són romer, llentiscle, arboç, boix, savina turífera, etc.
Pel que fa a la fauna, aquest enclavament presenta un interés excepcional, tant pels hàbitats dels cingles com pels hàbitats associats al riu, tots dos amb nombroses espècies catalogades d'interés. Ací s'agrupa la representació més notable de rapaces de tota l'àrea central de la Comunitat Valenciana; entre aquestes destaquen l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), àguila reial (Aquila chrysaetos) i el mussol banyut (Asio otus). Aquesta densitat d'aus rapaces ha motivat la declaració de les Gorges del Cabriol com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) dins de la Xarxa Natura 2000. El riu Cabriol constitueix, així mateix, una de les millors reserves faunístiques fluvials de la Comunitat Valenciana, amb referències recents a la presència de la llúdria (Lutra lutra), el cranc autòcton (Austrapotamobius pallipes) i poblacions d'una espècie de rellevant interés, la madrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis), entre moltes altres espècies de no menor importància.
L'any 2005 es va aprovar, per decret del Consell, el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de les Gorges del Cabriel, un document d'ordenació que va precedir la declaració del parc natural en aquell mateix any, mitjançant el Decret 115/2005, de 17 de juny, del Consell, i que va servir per a realitzar una tasca de concertació i va conjuminar voluntats per a la preservació i la millora d'aquest territori emblemàtic.
Amb l'aprovació d'aquest Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) es pretenen millorar aspectes relacionats amb l'administració i la gestió de l'espai protegit, com també amb l'ordenació de l'ús públic. Amb el PRUG es fixa el marc en el qual s'han de desenvolupar totes aquelles activitats que s'efectuen al parc natural, especialment aquelles relacionades amb declaració del parc, com la investigació, conservació, protecció i millora dels seus valors.
El PRUG del Parc Natural de les Gorges del Cabriol s'elabora dins del marc normatiu establit pel vigent Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les Gorges del Cabriol, aprovat mitjançant el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell. S'hi estableixen les directrius específiques per a l'elaboració del Pla Rector d'Ús i Gestió d'aquest espai protegit. Per la seua banda, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i l'article 30 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, estableixen l'abast, el contingut i la tramitació d'aquests plans, els quals són aprovats per decret del Consell.
Aquest decret ha sigut sotmés a la tramitació prevista en l'article 41 de la Llei 11/1994 esmentada, i té els informes favorables de la Junta Rectora del Parc Natural de les Gorges del Cabriol i del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i després de la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 29 d'abril de 2011,
DECRETE
Article únic. Aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Gorges del Ca-briol
1. S'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, en compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i l'article 30 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Aquest decret ha sigut sotmés a la tramitació prevista en l'article 41de la Llei 11/1994 esmentada, i disposa dels informes favorables de la Junta Rectora del Parc Natural de les Gorges del Cabriol i del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient.
2. Com a annex I d'aquest decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'aquest decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Es faculta el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa aquest decret.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 29 d'abril de 2011.
El president de la Generalitat,
Francisco Camps Ortiz
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
Juan Gabriel Cotino Ferrer
ANNEX I
Normativa del Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de les Gorges del Cabriol.
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Secció primera
Condicions generals del Pla Rector d'Ús i Gestió
Article 1. Naturalesa del pla
1. Aquest Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural de les Gorges del Cabriol es redacta a l'empara del capítol III, del títol III, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i de l'article 30 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
2. El PRUG és conforme amb l'article 5 del Decret 115/2005, de 17 de juny, del Consell, de declaració del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, com també amb les disposicions sobre aquest tema contingudes en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de les Gorges del Cabriol, aprovat mitjançant el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell.
Article 2. Finalitat i objectius
1. D'acord amb l'article 37 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aquest PRUG té per finalitat establir el marc en què han d'exercir-se les activitats que s'hi desenvolupen, amb especial referència a la investigació, l'ús públic, la conservació, protecció i millora dels valors ambientals i els aprofitaments sostenibles dels recursos naturals que redunden en benefici de les poblacions implicades.
2. Per a assolir l'objectiu fixat en l'apartat 1, a més dels objectius generals establits en l'àmbit del PORN per aquest document, el PRUG estableix uns criteris de gestió del parc natural d'acord amb els objectius següents:
a) Protegir i conservar el patrimoni natural, amb especial atenció als ecosistemes, espècies i recursos naturals més notables.
b) Protegir i conservar el patrimoni cultural del parc natural, amb especial atenció per al patrimoni etnològic resultant del poblament rural de les serres entorn del riu Cabriol al llarg dels segles.
c) Promoure, gestionar, conciliar i ordenar les demandes d'activitats econòmiques, assegurant que no posen en perill la conservació dels valors del parc natural.
d) Regularitzar l'afluència de visitants i fomentar actituds que afavorisquen la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc natural.
e) Restauració i integració paisatgística de les zones amb una cobertura vegetal insuficient, com a conseqüència d'usos no compatibles amb la preservació d'aquestes (activitats extractives i moviments de terres), amb la finalitat de garantir la conservació dels sòls i regenerar els ecosistemes propis de la zona.
f) Promoure i recolzar la investigació científica sobre els aspectes relacionats amb el parc natural a tots els àmbits, amb la finalitat de facilitar la gestió de l'espai, aprofundir en el coneixement dels seus valors i problemàtiques, i aportar possibles solucions.
g) Establir una regulació que canalitze l'afluència de les diferents classes de visitants del parc natural, i que fomente actituds en aquests que afavorisquen la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc natural.
h) Corregir i minimitzar tan com es puga els impactes que l'ús públic ocasiona o podria ocasionar sobre la biodiversitat i els recursos naturals i culturals del parc natural.
i) Definir els criteris per a la gestió del trànsit, l'aparcament, la senyalització i la imatge pública del parc natural.
j) Promoure activitats lúdiques i educatives ambientals i culturals, assegurant que no posen en perill la conservació dels valors del parc natural.
k) Desenvolupar programes, serveis i equipaments per a l'ús públic que posen en valor el patrimoni natural i cultural del parc natural i no posen en perill la seua conservació.
l) Facilitar el desenvolupament d'activitats econòmiques alternatives, associada a serveis i activitats d'ús públic que no siguen incompatibles amb la sostenibilitat del parc natural a llarg termini.
m) Canalitzar els diferents tipus d'actuacions i inversions en matèria d'ús públic a les zones més idònies per fer-ho.
n) Contribuir a la formació d'una consciència ambiental del visitant que fomente actituds favorables a la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc natural.
o) Evitar riscos contra les persones. Posar en marxa les accions necessàries perquè l'ús públic es desenvolupe de forma segura per al visitant.
p) Adequar la senyalització de l'espai protegit a les necessitats d'informació sobre els equipaments d'ús públic, la interpretació dels valors de l'espai i la normativa bàsica que regula el parc natural.
q) Zonificar el parc natural, delimitant diferents àrees en funció de les seues necessitats de conservació, i la seua capacitat i vocació en relació amb l'ús per a les activitats humanes.
r) Afavorir la implantació i el desenvolupament de les metodologies englobades en la implicació social en la conservació del medi, com a mitjà per a avançar en la coresponsabilitat de propietaris privats, entitats i societat civil en general en el compliment d'aquests objectius.
Article 3. Àmbit d'aplicació
L'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG s'estén a la totalitat dels terrenys compresos al Parc Natural de les Gorges del Cabriol, declarat mitjançant el Decret 115/2005, de 17 de juny, del Consell, la delimitació del qual es descriu de forma textual i gràfica en aquest PRUG. Aquesta delimitació representa l'adaptació d'aquestes a elements físics o territorials que faciliten una interpretació del límit establit en aquesta disposició, i es reflecteix cartogràficament en el plànol d'ordenació d'aquest PRUG.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposen els articles 35.4 i 40 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PRUG del Parc Natural de les Gorges del Cabriol atén als criteris i directrius formulats en el PORN, i té caràcter vinculant tant per a les administracions com per als particulars. Les seues determinacions prevalen sobre el plantejament urbanístic, i la seua aprovació comporta la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb aquest.
2. Les determinacions d'aquest PRUG són d'aplicació directa. Les futures modificacions o revisions dels plans generals d'ordenació urbana dels municipis inclosos en l'àmbit d'aquest document, i la resta d'instruments de planejament urbanístic que siguen aprovats, modificats o revisats després de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, han d'ajustar-se a les determinacions que conté, i han d'assignar les classificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris que ací s'estableixen, de manera que siguen respectades les limitacions d'ús establides pel PRUG.
3. Les determinacions d'aquest PRUG han de ser enteses sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal i d'aigües, i en la resta de legislacions sectorials, com també en les restants normes, reglamentacions o plans que siguen aprovats per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora del parc natural. S'ha d'aplicar, amb caràcter general, la normativa continguda en aquest PRUG sempre que resulte més detallada o protectora, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponga.
4. Sense perjudici de l'apartat anterior, el PORN de les Gorges del Cabriel és la norma que fixa el marc per al PRUG, el qual ha d'ajustar-se a les determinacions d'aquell, d'acord amb l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Per tant, les disposicions d'aquest PRUG són estrictament complementàries a aquelles del PORN que específicament o de manera general afecten el parc natural. En cas de contradicció ha de prevaldre la norma que oferisca més protecció als valors del parc natural.
Article 5. Vigència i revisió
1. Les determinacions d'aquest PRUG entraran en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents mentre no siguen objecte de revisió.
2. El PRUG s'ha de revisar quan hagen canviat suficientment les circumstàncies que van motivar la seua redacció. En qualsevol cas, i com a mínim, s'ha d'efectuar una avaluació dels resultats obtinguts, indicant els punts o aspectes objecte de revisió.
3. Pot ser motiu d'especial consideració per a la revisió del PRUG l'aprovació de l'àmbit de les Gorges del Cabriol com a Zona d'Especial Conservació, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Diari Oficial núm. L 206, de 22.07.92), en endavant Directiva 92/43/CEE, i per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
Article 6. Interpretació i contingut
1. En la interpretació d'aquest PRUG ha d'atendre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre el PORN com a document en el qual es contenen els criteris i els principis que han orientat la redacció d'aquest pla.
2. En cas de conflicte entre les normes escrites i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols vinga fonamentada també pel conjunt de la documentació que forma el PRUG, de tal manera que es faça palesa l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PRUG ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del parc natural.
Article 7. Plans tècnics sectorials
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot formular i aprovar, mitjançant una resolució o mitjançant una ordre del conseller, plans tècnics sectorials que complementen les disposicions del PRUG o del PORN sobre matèries relatives a la gestió del parc natural i la zona d'influència d'aquest.
2. El pla de prevenció d'incendis i el pla d'ús públic són plans tècnics sectorials del parc natural, sense perjudici de qualsevol altre pla que la conselleria competent en medi ambient considere oportú per a l'adequat tractament de matèries específiques de la gestió de l'espai protegit.
3. Els plans tècnics sectorials s'han de formular amb la col·laboració de les administracions, organismes i entitats, tant públiques com privades, relacionats amb els objectius d'aquests plans o amb la gestió dels terrenys o recursos naturals afectats.
Secció segona
Òrgans de gestió, consultius i participatius
Article 8. Gestió del parc natural
1. Amb caràcter general, correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient la gestió de les previsions i directrius contingudes en aquest document per al conjunt de l'àmbit objecte d'ordenació, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponguen a altres organismes i administracions.
2. El director conservador del parc natural ha de ser un tècnic amb titulació universitària superior, designat per la conselleria competent en medi ambient, responsable de la gestió de l'espai natural protegit.
3. El director conservador ha de desenvolupar la seua tasca d'acord amb el que es disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 57/1994, de 22 de març, del Consell, pel qual s'estableix la naturalesa dels llocs dels directors conservadors dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana.
4. Les funcions del director conservador del parc natural són les establides en l'article 49 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i en l'article 7 del Decret 115/2005, de 17 de juny, del Consell, de declaració del Parc Natural de les Gorges del Cabriol.
5. La conselleria competent en medi ambient ha de promoure l'establiment d'acords individuals o col·lectius amb propietaris de terrenys o drets en l'àmbit del PRUG, com a model preferent per a una adequada gestió d'aquests coherent amb les determinacions previstes, amb la finalitat d'implicar la societat civil en la participació i la consecució d'objectius d'aquest document.
6. Les actuacions relacionades amb la gestió del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, excepte les servituds previstes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, autoritzades per l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, sobre propietat privada, requeriran l'autorització expressa del titular de la propietat.
Article 9. Junta Rectora
1. De conformitat amb el Decret 115/2005, de 17 de juny, del Consell, de declaració del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, i el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es modifica la composició de les juntes rectores dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, la Junta Rectora és l'òrgan col·laborador i assessor en la gestió del parc natural, i canalizadora de la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats en aquesta gestió.
2. La composició de la Junta Rectora està establida en l'article 6 del Decret 115/2005, de 17 de juny, del Consell, de declaració del Parc Natural de les Gorges del Cabriol.
3. Les funcions de la Junta Rectora són les indicades en el Decret 115/2005, de 17 de juny, del Consell, de declaració del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, i en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. Són funcions del president de la Junta Rectora:
a) Presidir i moderar les reunions de la Junta Rectora.
b) Presidir les distintes comissions o grups de treball que puguen constituir-se en el si de la Junta Rectora.
c) Exercir la representació ordinària de la Junta Rectora.
5. Són funcions del secretari de la Junta Rectora:
a) Elaborar la proposta de l'ordre del dia de la Junta Rectora, que ha de ser aprovada pel president.
b) Redactar les propostes de convocatòria a les reunions de la Junta Rectora i remetre-les als membres.
c) Presentar les propostes formulades a la Junta Rectora pels distints membres que la componen per al seu estudi i debat.
d) Elaborar les actes de les reunions.
e) Elaborar els informes que siguen requerits a la Junta Rectora.
6. Si les circumstàncies o els assumptes que s'han de tractar així ho aconsellen, el president pot invitar a les reunions de la Junta Rectora a totes aquelles persones o representants d'entitats que estime convenient, els quals poden tenir veu en els assumptes que motiven la seua presència, però sense vot.
7. Els membres de la Junta Rectora poden, sempre que ho estimen convenient i després de la comunicació prèvia al secretari de la Junta Rectora, per a una correcta organització de les reunions, estar acompanyats en aquestes per personal tècnic assessor, el nombre de les quals no ha de sobrepassar el nombre imprescindible a criteri del secretari. Aquests acompanyants no tenen ni veu ni vot en les reunions, encara que poden disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia del president de la Junta Rectora, quan la naturalesa dels assumptes que s'han de tractar així ho aconselle.
8. Classes de reunions de la Junta Rectora:
a) Les convocatòries de la Junta Rectora poden tenir caràcter ordinari o extraordinari.
b) Les reunions ordinàries s'han de celebrar almenys una vegada a l'any.
c) Les reunions extraordinàries són totes aquelles que tenen com a objecte la resolució de qüestions que per les seues especials circumstàncies no poden demorar-se fins a la realització d'una reunió ordinària.
9. Els membres de la Junta Rectora han de ser convocats a aquesta almenys amb dues setmanes d'antelació a la data fixada per a la realització, excepte convocatòries urgents degudament justificades. Aquesta convocatòria ha de contenir, com a mínim, l'hora, el lloc i l'ordre del dia de la reunió, l'acta de la reunió anterior i la documentació necessària per a l'adopció d'acords sobre els temes que s'han de tractar.
10. Les actes de la Junta Rectora han de ser elaborades pel secretari i aprovades pel president abans del seu sotmetiment a la Junta Rectora, i han de tenir com a mínim el contingut següent:
a) Assistents a la Junta Rectora.
b) Ordre del dia i assumptes diversos que s'han tractat en la reunió.
c) Exposició del contingut de les intervencions realitzades.
d) Totes aquelles propostes o suggeriments realitzats expressament pels membres de la Junta Rectora.
e) Resultat de les votacions que s'hagen efectuat.
f) Totes aquelles decisions que s'adopten en relació amb el parc natural.
g) Qualsevol incidència que, a judici del secretari o del president, tinga notorietat per a ser inclosa en aquestes.
11. Les entitats representades en la Junta Rectora poden proposar assumptes que s'hagen d'incloure en l'ordre del dia, per a la qual cosa han d'efectuar la corresponent proposta escrita amb antelació suficient al secretari o al president de la Junta Rectora.
Article 10. Programes d'actuació
1. La gestió del parc natural s'ha d'executar, amb caràcter general, dins del marc tècnic i gestor constituït pels programes d'actuació que es defineixen en les directrius per a l'execució del PRUG, els quals es desenvolupen mitjançant actuacions concretes l'execució dels quals s'ha de prioritzar atenent a l'interès objectiu i a la urgència de cada actuació, d'acord amb la disponibilitat pressupostària.
2. Aquests programes tenen caràcter obert, per la qual cosa les indicacions s'estableixen sense perjudici d'altres criteris de gestió o d'altres actuacions programades que la conselleria competent en matèria de medi ambient considere necessari executar per a una millor gestió del parc natural.
3. Els programes d'actuació tenen, així mateix, caràcter indicatiu, i la seua funció és la d'orientar l'actuació gestora del parc. L'execució d'aquests, per tant, depén tant de la prioritat objectiva de les actuacions com de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos econòmics, materials i personals.
Article 11. Fons documental i bibliogràfic del parc natural
1. L'inventariat, la custòdia i la gestió del fons documental, bibliogràfic i cartogràfic del parc natural està a càrrec del Centre d'Interpretació del parc, sota la supervisió del director conservador.
2. El fons documental s'ha de nodrir de tots aquells documents textuals, gràfics o cartogràfics, expedients, notes de premsa, imatges, estadístiques i estudis o treballs, ja siguen originals o còpies, que tinguen relació amb els recursos naturals, valors ambientals i culturals, instruments de planificació territorial i sectorial o qualsevol altra qüestió d'interés relacionada amb el parc natural.
3. El fons documental ha d'estar obert a la consulta del públic, amb les condicions necessàries per a no interferir amb el treball ordinari del centre que l'alberga.
Article 12. Recepció de documents
1. L'oficina de gestió tècnica del parc ha de disposar d'un mode de recepció de documents en què s'anote l'entrada de tot escrit o comunicació que siga presentat. També s'anotarà l'eixida dels escrits i comunicacions oficials adreçats a altres òrgans o particulars.
2. Les sol·licituds d'autorització o informe que, d'acord amb la normativa d'aquest PRUG, hagen de ser emeses per la conselleria competent en medi ambient o pels òrgans gestors i executors d'ambdós plans han de comprendre, almenys, la documentació següent:
a) Identificació del sol·licitant.
b) Descripció detallada de l'actuació, incloent-hi característiques tècniques i període d'execució d'aquesta.
c) Justificació de l'actuació.
d) Pla o croquis de la localització de l'actuació i referència cadastral.
e) Projecte o memòria tècnica, quan corresponga.
3. El parc natural pot posar a disposició dels interessats un model de sol·licitud d'autorització o informe, general o específic, per a les activitats o actuacions més corrents. Igualment, el director conservador i, si és el cas, el personal adscrit al parc natural han de vetlar per l'agilitat en l'emissió de les autoritzacions o permisos que corresponga, prestant assessorament i informació als interessats, traslladant aquests, quan corresponga, als òrgans competents, i efectuant, si és el cas, un seguiment de l'estat de les tramitacions.
Article 13. Distintius de qualitat
1. Es pot crear un distintiu de qualitat amb un important compromís ambiental, aplicable als productes provinents de l'agricultura, ramaderia, artesania, serveis turístics de la natura, serveis d'educació ambiental i interpretació del patrimoni coherent amb els principis del PORN i del PRUG que es desenvolupen en el seu àmbit. Aquestes activitats han de formar part d'una llista específica mantinguda i gestionada per l'entitat d'acreditació de producte reconeguda per l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, sense perjudici que aquesta llista siga coherent amb altres mecanismes de control mantinguts i gestionats específicament per altres administracions, i en especial per les conselleries competents en turisme, agricultura i artesania, respectivament.
2. L'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits ha d'autoritzar l'ús i ha de desenvolupar aquest distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o de qualsevol altra estratègia de difusió i promoció. Poden accedir a utilitzar-lo els productes i serveis esmentats en el punt anterior. El parc natural també pot promoure els productes i serveis que s'acullen al distintiu de la forma que considere més oportuna.
3. L'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits ha de desenvolupar, en col·laboració amb els representants dels sectors indicats i de les administracions directament implicades, els criteris específics de qualitat i sostenibilitat que han de complir els productes distingits per a accedir a aquest distintiu i formar part de la llista corresponent.
CAPÍTOL II
NORMES GENERALS
Secció primera
Normes sobre la protecció del medi físic i natural
Article 14. Protecció dels recursos hidrològics
1. En els articles 26 al 33 del PORN es regula el marc per a la protecció dels recursos hídrics superficials i subterranis del parc natural. S'ha de vetllar per regular els aprofitaments, en l'àmbit del PRUG, de manera que es garantisca la conservació de les característiques qualitatives i quantitatives dels recursos hídrics tant subterranis com superficials, per a la qual cosa:
a) Es prohibeix qualsevol abocament sòlid o líquid sense depurar a llit o sobre qualsevol altre tipus de llit terrestre, en l'àmbit del PRUG. S'han d'accelerar al màxim les accions de depuració d'aigües amb objecte de garantir l'òptima qualitat d'aquestes en el moment que s'aboquen.
b) S'ha de promoure, per part de les administracions competents, la reutilització de les aigües residuals, després del seu tractament de depuració, i destinar-les a usos que suporten qualitats d'aquest tipus, tot això a l'objecte de reduir el consum de recursos de més qualitat, que sense malgastar-se es destinaran a altres usos.
c) Es prohibeix qualsevol activitat que implique entorpir, obstruir o modificar el llit d'algun element propi de la xarxa de drenatge, en l'àmbit del PRUG. Qualsevol actuació que puga comportar una modificació morfològica o canvis temporals o definitius en la vegetació o fauna que els habiten ha de tenir l'informe favorable, amb caràcter previ, de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits.
2. Totes les captacions d'aigua destinades a abastiment públic o privat han de disposar del corresponent perímetre de protecció. Per a l'emissió del necessari informe previ per a noves captacions, a més de tota la documentació necessària per a complir a la legislació sectorial que s'aplique, s'ha d'afegir un estudi, firmat per tècnic competent, on s'analitze la impossibilitat d'alternatives, viables, per a l'obtenció d'aquest recurs.
3. Les noves captacions d'aigua de caràcter privat han de ser autoritzades per l'òrgan de conca i segons el que ha establit la legislació sectorial d'aigües. Sense perjudici del que aquesta legislació dispose, aquestes captacions han de tenir l'informe de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits.
Article 15. Formacions geològiques
1. S'ha d'establir un inventari de les principals formacions geològiques del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, a fi de caracteritzar aquelles formacions que presenten un risc de ser transformades o deteriorades per les diferents accions i activitats que es realitzen sobre aquestes i, en conseqüència, hauran de ser objecte de mesures específiques de protecció.
2. En funció de les conclusions derivades de l'inventari del punt anterior, es poden regular o restringir determinats usos en aquelles formacions que així ho requerisquen, mitjançant ordre de la conselleria competent en medi ambient.
3. S'estableix l'inventari de coves i avencs del parc natural, dins del marc de l'article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, per a arreplegar tots els avencs, coves i cavitats subterrànies descobertes en el parc natural fins a l'actualitat.
4. En funció de les seues característiques, l'inventari indicat en el punt anterior pot proposar la inclusió d'aquelles cavitats subterrànies d'especial rellevància en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, sense perjudici que totes gaudisquen del règim genèric de protecció establit per l'article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, desenvolupat pel Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i es va aprovar el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.
5. Fins a la creació de l'inventari de les principals formacions geològiques, s'estableix un règim cautelar sotmés a l'informe de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits en les estructures geològiques següents: Los Cuchillos, les Gorges del Cabriol, meandres entre Tamayo i el Tete, i els penya-segats pròxims a Casa Càrcel. Així mateix, s'ha d'establir una vigilància cautelar per part de l'equip tècnic del parc natural sobre la rambla del Saladar, la rambla de Las Salinas, el Palomeandro del Palomarejo i les salines continentals pel seu interés geològic de rellevant importància.
6. La conselleria competent en matèria d'espais naturals pot promoure la declaració dels elements esmentats en el punt anterior, i altres que s'indiquen en l'inventari exposat en aquest article, com a Parc Geològic a l'òrgan competent en la matèria.
Article 16. Protecció dels sòls
El PORN aprovat mitjançant el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell, en els seus articles del 17 a 25, fixa les condicions de protecció dels sòls en el seu àmbit d'aplicació.
Article 17. Xarxa Natura 2000
1. En tant que l'espai és coincident amb la Xarxa Natura 2000, per haver sigut seleccionat com Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i declarat com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), serà aplicable a l'àmbit d'aquest pla el règim de conservació previst en els apartats següents.
2. Són d'aplicació plena les mesures de conservació previstes en les normes de gestió que s'aproven per raó del que estableix l'article 45.1 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, les quals han de constituir l'instrument de gestió i han de contenir les mesures reglamentàries, administratives i contractuals previstes en aquest article. Les normes de gestió prevaldran en cas de contradicció amb aquest pla.
3. Són d'aplicació plena les mesures que es dicten per a prevenir el deteriorament dels hàbitats i les alteracions a les espècies que van motivar la selecció o declaració de l'espai Xarxa Natura 2000, de conformitat amb el que estableix l'article 45.2 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, esmentada.
4. És d'aplicació plena el règim especial d'avaluació i autorització de plans, programes i projectes previst en l'article 45, apartat 4 i següents, de la mencionada Llei 42/2007, de 13 de desembre, i normes reglamentàries estatals i autonòmiques que el desenvolupen.
Article 18. Protecció de la vegetació
1. Els articles 37 a 45 del PORN, aprovat mitjançant el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell, i el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es va crear i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, estableixen el marc per a la protecció de la flora del parc natural. Són considerades formacions vegetals totes aquelles no cultivades o directament resultants de l'activitat agrícola. Complementant el que s'ha dit anteriorment i allò que s'ha exposat en l'article 17 d'aquestes normes, els hàbitats i espècies de flora presents en l'àmbit d'aquest pla tindran especial prioritat en la gestió de la conservació de la vegetació de l'espai natural.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres, excepte la recol·lecció popular de bolets, fongs, fruits i plantes aromàtiques i medicinals tradicionals en tot l'àmbit del PRUG i en el marc de la legislació vigent sobre la matèria. Només es permet recol·lectar en finques públiques, mai no en propietats privades sense el consentiment exprés del particular.
3. Quant a la recollida de bolets i altres fongs, s'ha de realitzar segons el que estableix l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana, i les limitacions específiques que l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna.
4. La tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres per a fins científics, i també l'aprofitament forestal, queden sotmesos a l'informe previ favorable de la conselleria competent en medi ambient.
5. No es permet la introducció i repoblació amb espècies exòtiques en l'àmbit del PRUG. En les zones actualment enjardinades s'ha de garantir el control de l'espècies exòtiques i evitar-ne l'expansió en l'àmbit del PRUG, i s'ha de tendir a l'enjardinament amb espècies que hagen pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PORN.
6. En les zones d'exclusió d'usos i zones d'ús limitat l'extracció de fusta o llenya únicament pot ser realitzada amb l'autorització prèvia del director conservador del parc natural, si respon a algun dels criteris següents:
a) Provisió de llenyes de paellers, usos domèstics, esdeveniments públics autoritzats o d'altres instal·lacions públiques.
b) Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis.
c) Com resultat de mesures fitosanitàries.
d) Amb motiu d'estudis científics.
e) Per a l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores, que desplacen les del lloc.
f) En desenvolupament dels plans de recuperació, maneig o conservació d'espècies amenaçades que, si és el cas, siguen redactats per raó de la legislació aplicable.
7. Les llenyes o combustibles naturals del parc utilitzables als paellers o d'altres instal·lacions públiques no poden ser recollits lliurement pels visitants.
8. A totes les forests públiques del parc natural s'ha de mantenir un nombre indeterminat de peus vells o morts per a crear hàbitats per a invertebrats i vertebrats. Pel mateix motiu, en els desbrossaments i les aclarides de pinedes d'ombria s'ha de deixar sobre el sòl una part del brancatge generat. S'han de promoure els mateixos dos criteris per a les forests privades.
9. Les repoblacions, allí on les característiques del sòl ho permeten, s'han de dur a terme amb espècies vegetals que componen l'arbratge de les formacions més evolucionades de les sèries climàtiques.
10. Les restes de podes i la resta de tractaments culturals s'han de regir pel que establix la legislació sectorial en matèria forestal. Així mateix, per causa de malalties, prevenció d'incendis i gestió de determinats sectors del parc natural, l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits pot establir mesures extraordinàries per al tractament d'aquestes restes.
Article 19. Protecció d'arbres monumentals i singulars
1. Amb caràcter general, la protecció d'arbres i arbredes monumentals s'ha de regir pel que estableix la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana.
2. Es consideren arbres monumentals i singulars aquells exemplars que, per la seua edat, grandària, morfologia o càrrega simbòlica o cultural, es consideren mereixedors d'una protecció especial.
3. Queda prohibida la tala, destrucció o alteració voluntària d'aquests elements, com també la realització d'obres o actuacions que puguen danyar-ne l'adequat desenvolupament, excepte els tractaments per a la millora i la conservació dels exemplars.
4. L'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits ha d'elaborar l'inventari d'arbres monumentals en l'àmbit d'aquest PRUG, per a identificar i localitzar tots aquells elements existents. Aquest inventari ha de detallar les prioritats per a la conservació i el manteniment d'aquests exemplars per a assegurar-ne la supervivència. En particular, han de formar part de l'inventari aquells exemplars que complisquen els requisits establits en l'article 4 de la mencionada Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, com també els que, sense complir aquests requisits, s'acullen al que estableix l'apartat 2 d'aquest article.
5. L'inventari esmentat ha d'incloure també els arbres o arbredes d'interés local declarats pels ajuntaments inclosos en l'àmbit territorial d'aquest PRUG. Per a això, l'ajuntament corresponent ha d'informar l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits i la Diputació Provincial de València de les declaracions d'interés local realitzades.
6. La declaració pot afectar tant arbres o arbredes de titularitat municipal com d'una altra administració pública o de titularitat privada; en aquest supòsit, serà requisit previ la notificació i audiència a l'interessat.
Article 20. Prevenció d'incendis
1. El marc per a la prevenció dels incendis forestals en l'àmbit del parc natural és l'establit en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals aprovat mitjançant Resolució de 25 d'abril de 2007, de la Conselleria de Territori i Habitatge. Aquest pla de prevenció té el caràcter de pla tècnic sectorial segons el que estableix l'article 7 d'aquest PRUG.
2. L'aplicació de les disposicions d'aquest pla de prevenció és subsidiària tant del marc normatiu del parc natural (representat pel PORN i aquest PRUG) com de la normativa general de prevenció d'incendis forestals.
3. S'ha de donar prioritat a l'adequació per al lliure accés de les vies que marque aquest pla cap a les distintes parts del parc natural, i en especial a les vies contigües al llit del riu i barrancs, com també l'adequació i la posada en servei d'aquells elements i estructures que establisca el pla com a imprescindibles per a la seguretat.
Article 21. Conservació de les superfícies forestals
1. Les superfícies forestals tant públiques com privades compreses en l'àmbit del parc natural han de conservar-se en unes condicions silvícoles que asseguren un comportament adequat enfront de la possible declaració o propagació d'incendis forestals. A aquest efecte, la conselleria competent en medi ambient ha d'efectuar, en les masses de titularitat pública, els tractaments pertinents que es prevegen en el pla de prevenció d'incendis esmentat. Aquesta conselleria ha d'estimular, així mateix, el compliment d'aquesta norma per part dels propietaris de superfícies forestals mitjançant mesures de col·laboració específicament previstes a l'efecte. En el cas que no s'obtinguen per aquests mitjans els resultats requerits, l'administració pot escometre els treballs de forma directa en les superfícies integrades en l'àmbit d'aquesta normativa si així ho aconsella la situació de risc existent.
2. La conselleria competent en medi ambient ha de promoure la millora dels mitjans de vigilància i extinció de forma coordinada amb les administracions autonòmiques competents i amb els ajuntaments els termes dels quals es troben afectats per l'àmbit del PRUG.
3. Totes les actuacions que s'emprenguen en el context de la prevenció i la lluita contra incendis forestals han de dissenyar-se de tal manera que no ocasionen impactes ecològics o paisatgístics. Es considera incompatible amb els valors ambientals l'execució de faixes tallafocs amb superfícies decapades o desbrossades mitjançant procediments no selectius, per la qual cosa aquest tipus d'actuació queda prohibit en l'àmbit d'aquesta normativa.
Article 22. Protecció de la fauna
1. Els articles 37 a 45 del PORN estableixen el marc per a la protecció de la fauna del parc natural. La tinença d'animals domèstics a les finques particulars incloses al parc queda permesa, encara que se subjecta als articles del PORN abans esmentats a fi d'evitar pertorbacions sobre la fauna silvestre. Complementant el que s'ha dit anteriorment i el que s'ha exposat en l'article 17 d'aquestes normes, les espècies d'avifauna i els seus hàbitats associats presents en l'àmbit d'aquest pla tenen especial prioritat en la gestió de conservació de la fauna de l'espai natural.
2. Respecte dels visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos al parc. Els gossos han d'anar, en tot moment, lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que l'haja portat al parc, vigilant que no puguen espantar els ocells o xicotets mamífers que troben al seu pas. S'han d'evitar els crits als gossos per a no destorbar la fauna i els altres visitants. No s'hi permeten els jocs amb els gossos utilitzant pilotes, pedres, troncs o semblants. Sense perjudici de l'anterior, el director conservador pot adoptar les mesures que considere oportunes per a persuadir els visitants a utilitzar altres àrees més apropiades en les quals la presència de gossos no represente un risc de pertorbació per a la fauna.
3. La caça i captura d'espècies animals cinegètiques es regula en l'article 30 d'aquestes normes, corresponent a l'ordenació de l'activitat cinegètica.
4. Quant a les característiques dels tancaments i les tanques, cal ajustar-se al que estableix el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions dels tancament en el medi natural i dels tancaments cinegètics.
5. Per a assegurar la conservació de les poblacions d'espècies faunístiques que, per la seua escassetat o importància, hagen de considerar-se com d'interés especial, l'equip tècnic del parc natural, amb la col·laboració dels serveis tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, ha d'elaborar un pla de conservació de la fauna de les Gorges del Cabriol. Aquest pla ha d'incloure una llista de les espècies presents al parc natural, l'estat de les seues poblacions i les mesures de conservació necessàries per al seu manteniment i millora. Cal tenir en especial consideració les espècies següents: madrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis), cranc de riu (Austropotamobius pallipes), bavosa de riu (Salaria fluviatilis), bagra (Squalius pyrenaicus), llúdria (Lutra lutra), gat salvatge (Felis silvestris) i totes les aus rapaces de l'àmbit del parc natural, en especial l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), l'àguila reial (Aquila chrysaetos), l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i l'àguila serpera (Circaetus gallicus). A més, el pla ha d'incloure un programa d'actuacions coordinades entre les diferents administracions implicades, atenent a les disponibilitats pressupostàries i els criteris de prioritat d'aquest.
6. Restriccions a la navegació aèria per a evitar pertorbacions a la fauna: l'ordenació de la navegació aèria és una competència estatal exercida pel Ministeri de Foment, Secretaria d'Estat de Transports, Direcció General d'Aviació Civil. A fi de protegir els hàbitats faunístics del Parc Natural de les Gorges del Cabriol de les possibles pertorbacions a conseqüència d'aquesta activitat, l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits ha d'instar el Ministeri de Foment a la declaració de zona amb fauna sensible, que implica la prohibició del sobrevol d'aeronaus als sectors i les èpoques del parc que en la declaració d'aquest s'indiquen.
Article 23. Protecció del paisatge
1. Els articles 80 a 83 del PORN regulen les normes que cal tenir en compte en relació amb la protecció del paisatge. Complementàriament a aquestes normes, la gestió dels hàbitats i del paisatge del parc natural ha de promoure el manteniment o la formació d'un mosaic heterogeni de boscos, matolls, cultius i prats, i evitar l'excessiva fragmentació en unitats de xicotetes dimensions.
2. Cal evitar les pertorbacions que comprometen la conservació dels hàbitats i les espècies de flora i fauna de més interés que s'assenyalen en el PORN, evitant una excessiva intervenció sobre els sistemes ecològics.
Article 24. Protecció del patrimoni cultural
1. S'ha d'elaborar l'inventari de béns culturals protegits de les Gorges del Cabriol, juntament amb els elements que estiguen inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, segons el que exposa l'article 85 del PORN, i que servirà de base per a orientar les actuacions necessàries per a la protecció i la conservació del patrimoni cultural protegit del parc natural.
2. Els elements constructius tradicionals existents en l'àmbit del parc natural, com les ermites, cellers, caserius, ponts i pontons, tenias i corrals, pous i abeuradors, sènies, sistemes de regs tradicionals, basses, murs de contenció de maçoneria en sec (hormas), forns de calç, assuts o preses hidràuliques, i els molins situats als llits de rius i barrancs, com també els jaciments arqueològics i paleontològics, han de ser objecte d'especial protecció, a fi de garantir la conservació i la recuperació dels valors arquitectònics i tipològics relacionats amb les activitats tradicionalment desenvolupades al territori, segons el que estableix la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 25. Protecció dels camins ramaders
En els articles 89 a 91 del PORN s'establixen les normes de protecció dels camins ramaders. En l'àmbit del PRUG es consideren camins ramaders d'interés natural per al parc natural, sense perjudici de que l'òrgan competent establisca nous trams o classificacions, els següents:
1. Assegador Real de la Manxa o de Sant Joan, que travessa el parc natural, en direcció NE-SO, i arriba fins a Vadocañas, a Venta del Moro.
2. Assegador Real d'Hórtola. Delimitació parcial per les Ordres d'11 d'abril i 20 de juny de 2005, i 3 de febrer i 9 de març de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge.
3. Assegador de la Balsa de Ves, que discorre pel límit sud del parc natural, que passa per Casas del Río.
Secció segona
Activitats agràries, ramaderes i forestals
Article 26. Activitats agràries
1. L'activitat agrària ve regulada pels articles 66 a 71 del PORN vigent. La conselleria competent en medi ambient ha d'afavorir l'activitat agrícola tradicional, especialment els cultius tradicionals de secà, en especial les vinyes en cultiu tradicional, els cereals, l'ametler i l'oliverar, i l'agricultura sostenible.
2. La recuperació de l'activitat agrícola en camps de cultius abandonats pot autoritzar-se quan concórreguen les condicions que s'indiquen a continuació:
a) Quan aquesta recuperació siga promoguda per l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits com a part d'estratègies generals de conservació del paisatge i els ecosistemes, establiment de sembrats per a la fauna silvestre o d'ús públic compatible amb la preservació dels valors ambientals de l'espai natural protegit.
b) Quan, sense ser promoguda per l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, complisca les condicions següents:
1r. Que es tracte de terrenys anteriorment dedicats al cultiu, i que es justifique documentalment aquest extrem.
2n. Que no es produisquen afeccions significatives, directes o indirectes, sobre poblacions d'espècies o hàbitats considerats d'interés o prioritaris en la normativa aplicable, com també altres usos considerats compatibles en aquesta normativa.
3r. Que la seua ubicació territorial al parc natural la faça compatible amb les directrius generals i particulars d'ordenació i gestió d'aquest.
3. En tot cas, aquesta recuperació ha de tenir l'informe favorable de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits i el coneixement del director conservador per a la supervisió del desenvolupament de l'actuació, sense perjudici de les restants autoritzacions, en aplicació de la legislació sectorial vigent i el PORN vigent.
Article 27. Ramaderia
1. S'autoritza, amb caràcter general, pel fet de considerar-la compatible amb els objectius de protecció d'aquest PRUG, l'activitat ramadera. Queden excloses d'aquesta norma aquelles zones que, amb vista a una especial protecció a causa del fort índex d'erosió o a la presència d'espècies que puguen resultar perjudicades per la pràctica ramadera, siguen delimitades per l'administració competent en matèria de medi ambient.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se a través d'un pla d'aprofitament ramader que ha d'aprovar l'administració competent en ramaderia, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits. Aquest pla ha d'establir, almenys, les condicions següents:
a) Realitzar un inventari que done lloc al coneixement de la cabanya ramadera actual i les necessitats d'aquesta.
b) Inventariar els recursos del parc natural a fi d'establir les càrregues màximes.
c) Delimitació d'àrees fitades.
d) Definició de la càrrega aplicable a les distintes unitats pastorals.
e) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
f) Disseny de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del bestiar, etc.).
3. En tant s'aprova el pla d'aprofitament ramader esmentat, l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits pot establir les limitacions que considere necessàries per a garantir la compatibilitat de l'aprofitament ramader amb la protecció de les Gorges del Cabriol.
4. Les instal·lacions ramaderes s'han d'ajustar a les determinacions següents:
a) Han de tenir un sistema de depuració de residus i emissions quan se superen les 100 unitats i estabulacions de bestiar major amb més de 10 caps.
b) Han de complir el que especifica la legislació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
Article 28. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària, ramadera i cinegètica
1. L'article 15.3.c) del PORN estableix les limitacions i requisits establits per a les construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària, ramadera i cinegètica. En tot cas, i sense perjudici de la resta de requisits exigits en la legislació aplicable, la construcció d'edificacions de nova planta en l'àmbit del PRUG, en aquells supòsits en què resulten autoritzables, requereix, almeys, l'informe favorable de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, i de forma prèvia ha de justificar-se la sol·licitud mitjançant un informe de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, d'acord amb el que disposa l'Ordre de 17 d'octubre de 2005, de la Conselleria de Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es regula l'emissió d'informes de caràcter territorial i urbanístic, on es demostre la vinculació directa d'aquestes construccions, instal·lacions o infraestructures a l'explotació agrària, com també la seua conformitat amb els plans o les normes de caràcter sectorial.
2. No es distingeix entre els distints sistemes constructius emprats, per la qual cosa, a tots els efectes, la instal·lació d'habitatges prefabricats està sotmesa al mateix règim que els construïts en el sistema tradicional.
Article 29. Aprofitament forestal
1. En l'àmbit del PRUG, el règim de gestió dels terrenys forestals de titularitat tant pública com privada és l'establit, amb caràcter general per a tot l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En cas de canvi de titularitat de la forest, els projectes o plans de gestió forestal aprovats romandran vigents fins a la seua extinció o fins a la presentació d'un pla o projecte alternatiu per part de la nova propietat.
3. L'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, en el marc del mecanisme de gestió del parc natural i comptant amb els mitjans materials i personals que s'hi destinen, ha de promoure la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals.
4. Mitjançant el suport tècnic, material i logístic a aquests titulars, les finalitats d'aquesta col·laboració són la millora i la racionalització de l'activitat forestal, la coordinació d'aquesta amb la gestió de l'espai protegit, la millora i adequació d'accessos als terrenys forestals i la prevenció d'incendis mitjançant la gestió coordinada de les restes de poda i tala i de les activitats de neteja de sotabosc, entre altres actuacions o finalitats que puguen proposar-se.
5. En relació amb la utilització de productes fitosanitaris, cal ajustar-se al que disposa la normativa vigent al respecte en la matèria. Cal l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'aquests productes.
6. El canvi d'ús forestal del sòl, entenent-se per sòl o terreny forestal el definit en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat, sense perjudici del que determina la normativa sectorial en matèria forestal, requereix l'informe de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits.
7. La substitució de les espècies principals que constituïsquen masses arbrades o de matolls, a terrenys forestals, requereix l'autorització de la conselleria competent en matèria forestal o, si és el cas, un pla tècnic o projecte d'ordenació aprovat per aquesta conselleria.
8. La reforestació dels terrenys desforestats requereix, igualment, un projecte de repoblació o pla tècnic aprovat per la conselleria competent en matèria forestal.
9. Les forests, com a ecosistemes forestals, han de ser gestionades de forma integrada, contemplant conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que les constitueixen, i en especial el que exposa l'article 17 d'aquestes normes.
10. En la gestió de la vegetació s'ha de donar preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses d'espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
11. S'ha de potenciar i ha de ser prioritària l'eliminació dels residus procedents de tractaments silvícoles, tant la trituració i incorporació d'aquests al sòl per a fertilitzar les forests, com el reciclatge, entre altres tècniques. De la mateixa manera, se n'ha de potenciar l'aprofitament o reutilització, sempre que siga possible.
Article 30. Aprofitament cinegètic
1. Per a l'àmbit del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, l'aprofitament cinegètic s'ha d'ajustar al que estableixen la legislació sectorial de caça i les determinacions contingudes en els articles 73 i 79 del PORN.
2. La caça als vedats inclosos en l'àmbit del parc natural s'ha de regular mitjançant un pla tècnic d'aprofitament cinegètic o un pla reduït de caça, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de manera compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents. Amb la finalitat de garantir la supervivència de determinades espècies faunístiques amenaçades, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot establir limitacions a l'activitat cinegètica i piscícola en un determinat territori i durant un determinat període de temps.
3. Atés el caràcter d'espai protegit, qualsevol evolució negativa en una o diverses espècies, tant cinegètiques com amenaçades incloses en el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna es pot vedar temporalment entre sis mesos i un any, amb informe motivat per part de l'òrgan competent en protecció d'espècies, en un determinat territori, en benefici de la protecció i la conservació de les espècies.
4. En els vedats afectats pel parc natural, la pràctica cinegètica ha de venir regulada anualment per un nombre màxim d'exemplars que es poden caçar per temporada, i que ha de fixar anualment l'òrgan competent en matèria de caça abans de l'inici d'aquesta. Aquesta regulació s'ha d'aplicar únicament en l'àmbit del vedat inclòs al parc natural, de manera que el corresponent pla tècnic ha d'establir per a cada zona del vedat que es tracte el règim aplicable en funció de la normativa que corresponga.
5. Tota solta o repoblació que es realitze a terrenys cinegètics ha de comportar obligatòriament un període d'aclimatació mínim de 15 dies abans que els animals puguen ser caçats. Aquestes soltes o repoblacions, fins i tot amb aclimatació, queden prohibides en la temporada hàbil de caça de l'espècie de què es tracte, a excepció d'aquelles que es realitzen en quarters de reserva o amb altres garanties que n'impedisquen la captura en aquella temporada de caça, i aquelles altres que es realitzen a les zones de solta establides en l'apartat següent.
6. Dins dels vedats esportius de caça i sempre que es tracte d'àrees marginals quant a productivitat de recursos cinegètics, poden establir-se zones de solta de caça menor en temporada sempre que no se supere ni el màxim de superfície, ni el màxim de soltes, ni el màxim de nombre d'exemplars que s'establisca reglamentàriament. En cap cas pot tenir la consideració d'àrea marginal l'àmbit del parc natural.
7. Amb caràcter excepcional, l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits pot autoritzar la caça fora de les limitacions establides en aquesta normativa, quan raons d'ordre biològic ho aconsellen, com són el control d'espècies amb un nombre excessiu que puga perjudicar seriosament la vegetació silvestre i els cultius, amb un informe previ de valoració de danys, a proposta del vedat de caça afectat, per l'òrgan competent en matèria de caça.
8. Les limitacions establides en relació amb l'activitat cinegètiques han de ser enteses sense perjudici del que disposen les ordres generals de vedes de cada any, quan les disposicions resulten més restrictives o conservacionistes.
Article 31. Aprofitament piscícola
1. Per a l'àmbit del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, l'aprofitament piscícola s'ha d'ajustar al que estableix la legislació sectorial de pesca continental i a les determinacions contingudes en el PORN de les Gorges del Cabriol.
2. S'ha de redactar un pla piscícola de les Gorges del Cabriol, on s'establisquen aquelles regulacions necessàries per a la pràctica d'aquesta activitat i els recursos necessaris que establisquen els períodes, espècies i trams que s'ajusten a la protecció dels valors naturals d'aquest espai natural.
Secció tercera
Activitats extractives i mineres
Article 32. Activitats extractives i mineres
1. Les activitats extractives i mineres autoritzades en l'àmbit del PRUG han de complir les disposicions fixades en els articles 17 a 25 del PORN, sense perjudici del que disposa el Decret 82/2005, de 22 d'abril, del Consell, d'ordenació ambiental d'explotacions mineres en espais forestals de la Comunitat Valenciana.
2. El titular de l'aprofitament està obligat a desenvolupar i executar amb els seus mitjans la restauració d'acord amb el pla de restauració integral i la resta de condicions establides en la declaració d'impacte ambiental.
3. Les obres que es realitzen anualment en desenvolupament d'aquest pla s'han d'incloure com un annex en el pla anual de tasques que es presente davant de l'òrgan competent en mineria, el qual, al seu torn, ha de traslladar aquest annex a l'òrgan competent en matèria de medi ambient i a la corporació local del municipi on es desenvolupe l'explotació.
4. Sense perjudici de les facultats ordinàries d'inspecció i control que duga a terme la conselleria competent en mineria, la conselleria competent en medi ambient pot inspeccionar el compliment de les mesures establides per a minimitzar l'impacte de les activitats extractives, com també el compliment dels treballs de restauració.
5. L'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits ha de vetlar pel compliment de la legislació vigent quant a la restauració del medi natural, amb l'objectiu de limitar l'activitat minera a les explotacions actualment actives i assegurar que quan aquestes finalitzen la seua activitat es recuperen les zones afectades, entenent com a restauració la via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser diferent de l'original, com ara ús agrícola, forestal, recreatiu, creació d'estanys o basses de recuperació de fauna o abocador controlat d'inerts. En aquest últim cas, l'activitat ha d'estar subjecta al que disposa el Decret 200/2004, d'1 d'octubre, del Consell, pel qual es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i farciment, o amb fins de construcció.
Secció quarta
Activitats Constructives, Urbanisme i Infraestructures
Article 33. Activitats d'urbanització, edificació i reforma
1. La urbanització, la construcció i la reforma d'edificis en l'àmbit del parc natural ve regulada pels articles 14 i següents del PORN, i per les normes d'aquest PRUG, que determinen les limitacions a aquestes construccions i edificacions públiques.
2. Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, per als quals cal potenciar les actuacions que impliquen millora, restauració i conservació. S'entén per edificis i instal·lacions tradicionals tots aquells immobles catalogats i inclosos en els planejaments urbanístics dels municipis de l'àmbit d'aquest pla i els béns inclosos en l'Inventari de Béns Culturals Protegits de les Gorges del Cabriol.
3. Les edificacions, construccions o instal·lacions, de qualsevol classe i ús, existents en l'entrada en vigor d'aquest PRUG, i que no estiguen previstes en aquesta normativa o no s'ajusten a les determinacions de la legislació aplicable, seran considerades fora d'ordenació als efecte urbanístic conforme el que disposa l'article 111 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
Article 34. Instal·lacions i infraestructures permanents relacionades amb les activitats de conservació en finques privades
1. D'acord amb el que s'indica en l'article 8, punt 6, d'aquesta normativa, l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits ha de promoure que els propietaris de finques privades desenvolupen la gestió d'aquestes de forma compatible amb la conservació dels elements naturals i culturals d'interés que, si és el cas, alberguen.
2. Quan per a dur a terme aquesta gestió calga l'emplaçament d'instal·lacions o infraestructures permanents de qualsevol naturalesa que, pel seu fi, disseny o característiques, no resulten enquadrables en altres categories d'instal·lacions lligades a activitats o usos considerats en aquest document com a compatibles, han de complir els requisits previs següents:
a) Les actuacions han de justificar el seu interés per a la conservació dels hàbitats i espècies de flora i fauna o d'elements patrimonials, paisatgístics o culturals.
b) S'han de valorar especialment aquelles actuacions que tinguen la promoció o el patrocini d'entitats públiques o privades sense ànim de lucre els fins de les quals coincidisquen amb els de l'activitat que es tracte, o bé aquelles que formen part de plans o programes de gestió, conservació o recuperació d'hàbitats i espècies aprovats per l'administració competent.
c) Quant a altres infraestructures, han de ser objecte d'informe especific per l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits en funció de les seues característiques i sota les normes que estableix el PORN vigent i aquest PRUG.
d) S'hi admetrà la vinculació de l'activitat a la restauració i rehabilitació d'edificacions existents, sota les condicions establides en el PORN i aquest PRUG.
e) En el cas eventual que les instal·lacions que s'executen per a aquesta finalitat deixen de ser usades en el futur per a aquesta, només podran ser utilitzades per a usos comparables, en la finalitat i el patrocini, amb el que es proposa. En aquest cas, i en particular, es considerarà com a incompatible la futura implantació de qualsevol activitat d'allotjament, restauració o recreativa no vinculada a la conservació o rehabilitació.
Article 35. Instal·lacions i adequacions relacionades amb els centres culturals, assistencials i benèfics
1. Es pot autoritzar la restauració i rehabilitació d'edificacions tradicionals per a la construcció de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi, amb els requisits i les limitacions establits en aquesta normativa. Sense perjudici de les autoritzacions necessàries d'acord amb la legislació vigent, requereixen l'informe favorable de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits i han d'estar sotmeses a estimació d'impacte ambiental.
2. Per a la tramitació de l'autorització que corresponga, ha de justificar-se documentalment i amb caràcter previ el compliment d'almenys una de les condicions següents:
a) Que l'actuació es proposa sota la promoció o el patrocini d'entitats públiques o privades sense ànim de lucre i respon a l'interés general.
b) Que l'actuació té el suport explícit de l'administració directament responsable de l'àmbit de què es tracte, pel fet de trobar-se compresa en els plans, projectes o programes d'aquesta administració.
3. En el cas eventual que les instal·lacions que s'executen per a aquesta finalitat deixen de ser usades en el futur per a aquesta activitat, només poden ser utilitzades per a usos comparables, en la finalitat i el patrocini, amb el que es proposa. En aquest cas, i en particular, es considera incompatible la futura implantació de qualsevol activitat d'allotjament, restauració o recreativa no vinculada a la conservació.
4. Pel que fa a la tramitació, atés que es tracta de la implantació d'una activitat en sòl no urbanitzable, requereix la declaració d'interés comunitari, a més de l'informe favorable previ de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits i estar sotmés a estimació d'impacte ambiental per referència a la rehabilitació d'edificacions existents, sense perjudici del que establisca la legislació sectorial que siga aplicable i, en especial, la de caràcter urbanístic.
Article 36. Urbanisme
1. Les normes generals d'urbanització són les exposades en l'article 14 i 15 del PORN. El parc natural inclou sòl urbà, el qual es regeix per la normativa sectorial sobre sòl urbà. Els terrenys actualment declarats sòl no urbanitzable protegit mantenen aquesta classificació i qualificació urbanístiques.
2. Els municipis amb planejament urbanístic discordant, per les normes o la classificació de sòl, respecte a les disposicions del PORN i aquest PRUG han d'incorporar aquestes disposicions en la primera revisió o modificació del seu planejament que es duga a terme a partir de l'aprovació del PRUG. Mentrestant, l'atorgament de llicències, permisos, autoritzacions o concessions municipals ha d'ajustar-se estrictament al que disposa el PRUG.
3. Les possibles propostes d'ampliació de sòl urbà només es permeten a terrenys contigus a sòl urbà, i la necessitat d'aquestes per al municipi ha de ser justificada degudament pels ajuntaments en el marc de les tramitacions urbanístiques a què donen lloc, i estan sotmeses a l'informe preceptiu i vinculant de l'administració competent sobre medi ambient.
4. Els terrenys classificats com a sòl no urbanitzable pel planejament municipal vigent en el moment de l'entrada en vigor del Decret 115/2005, de 17 de juny, del Consell, pel qual es va declarar el Parc Natural de les Gorges del Cabriol, s'han de classificar com a sòl no urbanitzable protegit. No obstant això, les parcel·les agrícoles existents en aquest tinen un règim d'ús equivalent al sòl agrícola, incloent-hi la construcció d'instal·lacions d'ús agrícola i ramader.
5. De conformitat amb la legislació vigent en matèria de sòl no urbanitzable, només s'hi permeten les edificacions i instal·lacions de nova planta destinades exclusivament als usos i activitats propis d'aquest tipus de sòl, sense perjudici dels usos i drets urbanístics consolidats.
6. Així mateix, en aquesta categoria de sòl només es poden realitzar aquelles actuacions que, sent compatibles amb les normes de protecció corresponents, tinga previstes el planejament urbanístic municipal pel fet que siguen necessàries per al millor aprofitament, atenció i restauració dels recursos naturals o per al seu gaudi públic i aprofitament col·lectiu.
7. Igualment, es poden dur a terme les obres i instal·lacions necessàries per a la gestió dels béns de domini públic o dels serveis públics o activitats d'utilitat pública o interés general i per a la minoració dels riscos que en van motivar l'especial protecció.
Article 37. Transferències i segregacions de propietats
1. Les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics s'han d'efectuar d'acord amb el que disposa la Llei 8/2002, de 5 de desembre, de la Generalitat, d'Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana, i la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl no Urbanitzable, com també de qualsevol altra legislació agrària o forestal que s'hi aplique.
2. Les finques segregades han de tenir accés directe immediat, o bé mitjançant servitud de pas legalment constituïda, a la xarxa viària pública.
3. En cap cas s'han de considerar solars, els lots d'una parcel·lació efectuada amb infracció de les disposicions d'aquest article, ni s'hi permetrà edificar.
Article 38. Infraestructures
1. Es declaren corredors de localització d'infraestructures, als efectes de l'instal·lació de noves infraestructures, els eixos viaris existents en l'actualitat, i estan sotmesos a les disposicions sectorials vigents en la matèria i al que disposen els articles 92 a 103 del PORN.
2. Totes les actuacions d'infraestructures que, per raó de la seua naturalesa, es consideren autoritzables en aquesta normativa, com també aquelles destinades al servei del parc natural, prevenció d'incendis, servei de protecció civil de la comunitat autònoma o de l'Estat i xarxes de prevenció de riscos naturals han d'atendre, a més de la legislació sectorial corresponent, els requisits següents:
a) Els traçats i l'emplaçament han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de la fauna i de les aigües, o els farciments de sediments, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han d'adoptar-se les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i en acabar les obres ha de restaurar-se el terreny. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes, establits per l'òrgan competent de protecció de fauna, en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits necessaris per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
3. Les línies elèctriques i telefòniques, de nova creació, destinades al servei d'instal·lacions i activitats compatibles síties en l'àmbit del parc natural, han de discórrer soterrades. Excepcionalment i quan estiga suficientment justificat des del punt de vista tècnic -la viabilitat econòmica no és causa àmpliament fonamentada-, poden ser aèries, d'acord amb el Reial Decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna.
4. Es prohibeix, en l'àmbit del parc natural, qualsevol instal·lació destinada a la producció d'energia (plaques solars, generadors eòlics i altres), amb l'excepció d'aquelles que, amb l'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits, puguen instal·lar-se per a autoconsum, o per a equipaments d'ús públic, o bé en relació amb les activitats econòmiques permeses al parc natural.
5. S'hi poden permetre les instal·lacions generadores d'energia solar fotovoltaica sobre edificacions existents, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi. Aquest tipus d'activitats estan subjectes a les especificacions de la Llei 14/2005, de 23 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, Gestió Financera i Administrativa, i d'Organització de la Generalitat, i a aquesta normativa.
6. L'article 16 del PORN establix el règim d'avaluació d'impacte ambiental al qual s'han de sotmetre aquestes infraestructures.
Secció cinquena
Ús públic
Article 39. Ús públic i protecció dels recursos naturals
1. S'entén per activitat d'ús públic l'acció d'oci o esplai que duen a terme els visitants d'un espai natural protegit utilitzant els seus serveis o equipaments, i a la qual és inherent l'acostament als valors naturals i culturals d'aquest espai. Són tant aquelles que promou l'administració de l'espai natural protegit, facilitant la seua pràctica, com aquelles altres que, per iniciativa popular, col·lectiva o d'altres entitats, s'hi efectuen per diferents motivacions.
2. L'ús públic s'ha d'ajustar al que estableixen la legislació específica i les determinacions contingudes en aquest pla. En especial, són aplicables les disposicions del Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.
3. El parc natural ha d'aplicar mecanismes per a transmetre actituds i expectatives apropiades a les persones que el visiten, minimitzant l'impacte ambiental de l'ús públic, mentre es maximitza l'experiència dels visitants a través del contacte directe amb el personal del parc, els habitants i el seu patrimoni, i amb materials interpretatius ben orientats.
4. No s'hi permet, siga quin siga el procediment, realitzar inscripcions, senyals, signes i dibuixos sobre pedres, vegetals o qualsevol altre element del medi natural, com tampoc a cap moble o immoble. Excepcionalment, s'hi poden admetre els senyals dels senders de Petit Recorregut (PR), Senders Locals (SL) i Gran Recorregut (GR), que s'han de realitzar amb cura amb l'entorn, i en el nombre mínim necessari per a la correcta identificació del sender que s'ha de seguir.
5. A les zones en regeneració, així indicades mitjançant rètols, queda prohibit el trànsit de visitants i les activitats d'ús públic de manera general. A les zones de major freqüentació els rètols han d'afegir la indicació «Accés restringit".
6. A les zones d'ús especial no es permet la creació de latrines incontrolades. A la resta del parc, no s'hi permeten les latrines incontrolades a menys de 25 metres de sendes i camins, i 50 metres de punts d'estada, miradors i edificacions rurals, i cursos d'aigua.
7. Els serveis del parc han d'adaptar la recollida selectiva dels diferents tipus de residus produïts al model vigent als termes municipals de què es tracte, i resulta d'aplicació l'ordenança que aproven els ajuntaments referent a aquest particular.
8. Tot i que hi haja contenidors per a fems sòlids al parc, cal promoure el transport dels fems cap a les zones urbanes d'origen dels visitants, com també la separació de les diferents fraccions segons la recollida que es duga a terme als llocs d'origen.
9. A tots els efectes, el parc ha de vetlar per l'adequada conservació i el manteniment de les fonts, d'acord amb la legislació vigent i en coordinació amb les administracions competents.
10. Els visitants del parc natural, durant la seua estada, han de complir totes les directrius i les recomanacions que els siguen fetes saber pel personal assignat a la gestió del parc. En qualsevol cas, han de tenir una conducta respectuosa amb el medi ambient:
a) Han de transitar pels camins, carreteres o sendes autoritzats, i abstenir-se d'efectuar recorreguts camp a través.
b) Els desplaçaments s'han de realitzar complint les limitacions que segons la via s'establisquen a determinats mitjans de transport.
c) Els visitants no han de molestar als animals, ni han d'intentar capturar-los.
d) Els visitants no han de recol·lectar cap espècie vegetal, excepte el que es disposa l'article 18 de protecció de la vegetació.
e) Els visitants no han de recol·lectar fragments de roques, minerals o fòssils, ni realitzar accions perquè es recullen.
f) Amb caràcter general, es prohibeix encendre foc, excepte als llocs recreatius adequadament preparats, en els termes autoritzats per la conselleria competent en medi ambient.
g) Es prohibeix tirar puntes de cigarret, plàstics, papers o qualsevol tipus de residu al sòl, llit, fonts o brolladors; a aquest efecte cal utilitzar els contenidors distribuïts pel parc.
h) Els vehicles han d'estacionar als aparcaments habilitats amb aquest fi a cadascun dels espais d'ús públic, i s'han d'abstenir de fer-ho fora de les vies rodades.
i) Els visitants poden realitzar activitats aquàtiques respectant l'entorn i les riberes dels rius i llits, sense perjudici del que establisca la normativa sectorial per a les activitats aquàtiques.
j) A les embarcacions que provinguen d'altres zones navegables se'ls pot exigir l'aplicació de les mesures establides en el protocol per a l'eradicació del musclo zebrat o altres espècies que es declaren invasores o perilloses per a la fauna i flora autòctona.
11. Amb caràcter general, les activitats d'ús públic no previstes en aquestes normes s'han d'ajustar al que estipula la normativa sectorial en matèria d'ús públic i turisme.
Article 40. Xarxa viària, circulació i aparcament
1. A l'efecte d'aquest PRUG, es classifica la xarxa viària del Parc Natural de les Gorges del Cabriol a carreteres, pistes i sendes que discorren per aquest territori, els quals es defineixen i regulen com segueix:
a) La xarxa bàsica de carreteres és la constituïda per les carreteres asfaltades, de lliure utilització per a qualsevol classe de vehicles. És recomanable la senyalització i promoció mitjançant materials informatius, com tambe la senyalització informativa referent al Parc Natural de les Gorges del Cabriol al llarg d'aquestes carreteres.
b) En la xarxa viària del parc natural està permés el trànsit a peu o cavall; té prioritat el trànsit a cavall respecte del caminant, i ambdós respecte a les bicicletes i altres vehicles. És recomanable la senyalització i la promoció per mitjà de materials informatius, la difusió de recomanacions per a un comportament adequat a l'entorn natural, i la senyalització informativa referent al Parc Natural de les Gorges del Cabriol al llarg d'aquestes sendes.
2. Es prohibeix el trànsit de vehicles de motor a la zones d'exclusió d'usos, excepte per als propietaris de propietats privades, serveis del parc i els autoritzats expressament; en la resta del parc natural s'ha de complir el que disposa aquest PRUG.
3. Es pot dur a terme el tancament temporal de determinats accessos al parc davant de qualsevol classe d'emergència (risc d'incendi forestal, nevades, etc.), pel director conservador. Amb aquest fi s'ha de senyalitzar adequadament en els accessos afectats del parc per a informar el visitant d'aquesta circumstància temporal.
4. Per a la circulació dels vehicles dels propietaris dels terrenys i dels serveis del parc a les pistes d'aquest, s'estableix una velocitat màxima permesa de 30 km/h, tal com ja aplica a tots els efectes als terrenys forestals el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
5. El director conservador i l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits poden delimitar puntualment aquells sectors del territori d'accés públic on s'ha de controlar, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de persones o vehicles per raons de conservació i ordenació de l'ús públic, com, per exemple, protecció del patrimoni, àrees de cria, ecosistemes en regeneració i àrees de major concentració faunística i de visitants.
6. És objectiu del parc natural millorar la gestió del trànsit en el seu àmbit. A aquest respecte, si bé no es limita de manera permanent l'accés al parc a un nombre determinat de vehicles, el director conservador pot decidir la realització d'assajos de limitació de l'accés de vehicles privats.
7. La conselleria competent en medi ambient ha d'establir els acords necessaris amb els ajuntaments per a la creació d'aparcaments dissuasoris en la perifèria del parc, que han de ser de gestió municipal. L'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, en col·laboració amb els ajuntaments, ha d'establir la utilització d'aquests aparcaments dissuasoris.
8. Tots els equipaments i serveis d'ús públic, siguen de titularitat pública o privada, que comporten concentració de vehicles han de disposar d'una àrea d'aparcament preparada en harmonia amb l'entorn.
Article 41. Allotjament al parc
1. L'allotjament al parc es permet en les modalitats d'acampada, alberg, refugi, allotjament turístic rural, hotels rurals i apartaments rurals i, d'acord amb el que s'indicat en les normes que s'indiquen a continuació, que vénen regulades per la normativa autonòmica sectorial de medi ambient i turisme.
2. L'acampada -s'entén l'espai delimitat i preparat per a permetre la instal·lació de tendes de campanya per breus períodes de temps, dotat amb serveis higiènics, de neteja i recollida de residus- s'hi permet, després de l'obtenció prèvia de permís, a les zones habilitades o que es puguen habilitar en un futur per a aquesta activitat. L'autorització i els permisos han de seguir les determinacions establides en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana. A la resta del parc no es permet l'acampada ni la pernoctació, entesa aquesta com l'estada en tenda o en bivac durant les hores nocturnes, excepte en ruta i l'acampada que s'efectue a finques privades d'acord amb el Decret 188/2005, de 2 de desembre, del Consell, Regulador de l'Allotjament Turístic Rural a l'Interior de la Comunitat Valenciana, o norma que el substituïsca, i sense perjudici del que disposen les normes particulars d'aquest PRUG.
3. L'activitat d'acampada s'ha de regir per les normes següents:
a) Sol·licitar la reserva d'acampada a través de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits amb un mínim de 10 dies d'antelació.
b) Estada màxima limitada a tres nits consecutives.
c) No fer solcs al voltant de les tendes.
d) No utilitzar cassets ni ràdios a un volum excessiu a cap hora del dia o la nit.
e) No fer focs de llenya, ni utilitzar generadors d'energia.
f) A partir de les 0 hores de la nit, no realitzar activitats que comporten soroll.
g) Seguir les restants normes generals per a l'ús públic en l'àmbit del parc.
4. Es permet la restauració i adequació de les edificacions existents al parc com a base per al desenvolupament de nous recorreguts etnogràfics i d'allotjament en el règim de turisme rural, seguint el que disposen el PORN i aquest PRUG.
Article 42. Instal·lacions turístiques i recreatives
1. Les instal·lacions turístiques i recreatives vénen regulades pels articles 14 i 15 del PORN vigent, basant-se en el que disposa, per a edificacions a Sòl No Urbanitzable, la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable. Aquestes instal·lacions es poden ubicar a zones d'ús compatible d'aquest PRUG, i només en cas de rehabilitació d'elements arquitectònics ja existents es poden autoritzar fora d'aquestes zones, amb un informe previ conjunt de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits i de la protecció d'hàbitats i espècies.
2. Segons el que exposa l'article 27 de la llei esmentada en el punt anterior, la realització d'aquestes instal·lacions requereix la declaració d'interés comunitari d'aquestes i la conseqüent atribució i definició del corresponent ús i aprofitament, que s'ha de comunicar a la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme.
Article 43. Senderisme i excursionisme
1. Les activitats de senderisme i excursionisme realitzades per grups que no superen les 15 persones no requereixen cap notificació o autorització prèvia del director conservador del parc natural. Els grups compresos entre 16 i 25 persones han de notificar l'activitat. La notificació, que pot ser verbal i immediatament anterior a la realització de l'activitat, s'ha de presentar en el Centre d'Interpretació del parc. L'equip de promoció, investigació i treballs tècnics del parc natural, amb la delegació del director conservador, ha de resoldre d'acord amb la ruta traçada i facilitar informació sobre les tècniques de mínim impacte per a aquesta activitat. Quan el grup siga superior a 26 persones, la notificació s'ha d'adreçar al director conservador amb una antelació mínima de 15 dies.
2. La pràctica del senderisme i excursionisme s'ha de realitzar preferentment pels itineraris del parc i les sendes d'accés senyalitzades i homologades. El trànsit per sendes o camins diferents d'aquests no està prohibit, però no s'ha de promoure entre els visitants. L'obertura de nous itineraris i sendes d'accés, quan no estiga promoguda per l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, ha de ser sotmesa a l'informe preceptiu de l'òrgan competent en matèria de medi ambient, segons el que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de senderisme al medi natural.
3. En els itineraris i les sendes permeses s'ha de romandre en el camí existent i ja xafat, i s'ha d'evitar la creació de sendes secundàries o l'ampliació de sendes.
4. Amb caràcter anual l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits ha d'emetre un programa de restauració de sendes i itineraris amb l'objecte d'eliminar els impactes causats pel seu ús, que ha d'executar la brigada de manteniment del parc. Aquesta, en els treballs de manteniment de sendes, ha d'evitar l'ús de claus d'acer amb cap que puga resultar perillosa en cas de caigudes.
5. És obligatori seguir les possibles desviacions de la ruta principal que marquen les senyalitzacions oficials del parc col·locades sobre el terreny.
6. El parc ha de promoure les tècniques de senderisme i excursionisme amb mínim impacte entre els visitants del Centre d'Interpretació i de les visites guiades del parc. De manera orientativa, aquestes inclouen:
a) Respectar les normes d'ús públic establides en el parc.
b) Evitar recol·lectar fruits del bosc.
c) Preparar l'excursió de manera que els embalatges, botelles, llandes, etc. siguen mínims i així evitar tenir més fems per a emportar-se a casa després.
d) Portar bosses de sobra per a guardar sobrants, arreplegar fems, etc.
e) En sendes i itineraris estrets, caminar en fila per a evitar ampliar els camins.
f) Avisar els companys de la presència de xicotets animals o plantes delicades en el camí, per a prevenir que siguen esclafats.
g) Col·laborar a arreplegar els fems que altres visitants hagen abandonat a zones remotes del parc.
h) Respectar les barreres, senyals i altres objectes a les propietats públiques i privades.
i) Demanar permís als propietaris que es troben a les seues finques quan els itineraris creuen alguna propietat privada, i respectar el dret a la privacitat.
j) No generar sorolls innecessaris que puguen afectar la fauna i la resta de visitants.
Article 44. Activitats esportives
1. A tots els efectes, la realització de qualsevol activitat o competició esportiva organitzada requerirà l'autorització de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, mitjançant sol·licitud dirigida al director conservador, que pot, quan siga procedent, establir les condicions que calguen. Les sol·licituds s'han de presentar amb una antelació mínima d'un mes a la realització de l'activitat, i de dos mesos per a les competicions esportives; excepcionalment, aquest termini pot reduir-se si concorren circumstàncies extraordinàries que així ho justifiquen, i s'han d'especificar les característiques de l'activitat, dates, mesures de seguretat, i limitacions específiques amb vista a la conservació dels recursos naturals.
2. Es prohibeix, a tots els efectes, la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense, com per exemple ral·lis, carreres de trial, ciclistes, quads, etc., als camins i sendes no asfaltats que transcorren per l'interior del parc natural.
3. Per a establir la regulació específica de les activitats esportives següents, la direcció de l'espai natural, juntament amb els clubs o federacions l'objectiu dels quals siga el foment i la pràctica de les activitats en l'espai concret, poden efectuar les activitats següents, subjectes a les condicions establides pels instruments de planificació (PORN i PRUG), considerant aquestes activitats com un instrument de col·laboració per a una millor gestió del parc natural:
a) Identificació de les activitats per a les que l'espai és adequat.
b) Designació de les zones apropiades per a la pràctica de cada tipus d'activitat.
c) Capacitat de càrrega de cadascuna de les zones i de les activitats que ha d'efectuar.
d) Mesures que s'han d'adoptar per a garantir la seguretat dels practicants de l'activitat i els espectadors.
4. Escalada.
a) En l'àmbit del Parc Natural de les Gorges del Cabriol es prohibeix l'escalada esportiva. A la zona d'ús limitat (ZUL-AD) i sota autorització del director conservador del parc natural, es permet l'escalada clàssica, definida com la modalitat esportiva que no utilitza suports artificials i que no estableix estructures fixes a la roca, a les vies senyalitzades per a aquest efecte. A la resta del parc natural, l'obertura de noves vies d'escalada es prohibeix, amb caràcter general.
b) L'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits o el director conservador poden limitar l'escalada a zones o períodes concrets quan puga comportar alteració per a la fauna i especialment en èpoques de cria, com també per motius de conservació. Amb caràcter general, es prohibeix aquesta pràctica en el període comprés entre l'1 de gener i 16 de maig.
5. Activitats aquàtiques i barranquisme.
a) La pràctica dels esports aquàtics en qualsevol làmina o llit del parc natural necessita l'autorització de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, mitjançant sol·licitud dirigida al director conservador.
b) Queden prohibides les activitats aquàtiques nocturnes i les diürnes en aquells trams i llits prohibits explícitament pel director conservador del parc natural.
c) Una vegada obtingut el permís de l'òrgan ambiental, s'han de complir les normes bàsiques següents: seguir la normativa general establida en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, respecte absolut a la fauna, flora i formacions característiques dels rius i llits del parc natural, recollir tots els residus produïts i utilitzar productes no contaminants.
d) La recol·lecció de flora, fauna i materials geològics de les cavitats i els accessos a aquestes només s'admet únicament amb finalitat científica, i ha de ser autoritzada per l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, de conformitat amb el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i es va aprovar el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.
e) Les persones o grups pertanyents a federacions, clubs o associacions oficialment reconegudes poden accedir a totes les zones d'accés al riu i llits on expressament es permeta aquest ús. A la zona d'exclusió d'usos, l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits pot limitar les autoritzacions temporalment per raons biològiques o relatives a la seguretat dels usuaris, justificades mitjançant l'informe de l'òrgan competent.
6. Passejos eqüestres.
a) Es permet la realització de recorreguts a cavall (passejos eqüestres) sobre pistes o camins existents al parc natural. Amb caràcter excepcional, s'hi permeten els recorreguts que transcórreguen per pistes dins de la zona de protecció integral, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria de medi ambient.
b) La presència de grups formats per més de 10 genets requereix al seu torn l'autorització de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, i és imprescindible en sendes i itineraris estrets cavalcar en filera d'un per a evitar ampliar els camins.
7. Bicicleta de muntanya (BTT).
a) Els grups de ciclistes superiors a 15 persones requereixen l'autorització de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, mitjançant sol·licitud al director conservador del parc natural. El director conservador del parc natural ha de valorar l'itinerari proposat i estimar, en funció de la zonificació espacial i temporal, autoritzar-la o no, amb la possibilitat de propostar un traçat alternatiu, si cal.
b) La pràctica ciclista de muntanya (BTT) es pot realitzar al parc natural sempre que s'efectue per pistes forestals o camins rurals amb un ample superior a 2,5 metres, llevat que l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits establisca una restricció total o temporal d'accés a les zona d'exclusió d'usos i altres àrees sensibles, accés que ha d'estar sempre senyalitzat i informat. No està permesa la circulació de la BTT camp a través, ni per sendes amb un ample menor de 2,5 metres.
c) La velocitat màxima permesa és de 30 km/h per les pistes forestals i camins autoritzats, i cal reduir aquesta velocitat quan es transite pels equipaments d'ús públic, encreuaments de camins i quan coincidisquen amb altres usuaris.
d) L'òrgan competent en matèria de gestió d'espais naturals protegits ha de promoure la difusió de bones pràctiques ambientals de la bicicleta, en col·laboració amb els clubs, la federació esportiva i empreses de turisme actiu, a fi d'assegurar pràctiques esportives sostenibles al parc natural.
Article 45. Educació ambiental i visites organitzades al parc natural
1. Les activitats d'educació i les visites guiades al parc tenen com a objecte formar i sensibilitzar el visitant sobre els valors naturals i culturals del parc, sobre aspectes generals de la natura i el medi ambient i sobre les normes i els comportaments a la natura, respecte al medi ambient i, en concret, al parc. L'enfocament d'aquestes activitats ha de ser integral a tots aquests conceptes esmentats, sempre que siga possible en funció dels objectius de cada grup.
2. Poden utilitzar els serveis públics d'educació i visites guiades tots els centres de formació, associacions, centres d'esplai i descans i grups organitzats en general que així ho desitgen, amb la sol·licitud prèvia adreçada al director conservador. Aquesta sol·licitud s'ha de remetre amb una antelació suficient per a permetre la concertació d'una reunió prèvia a la visita, que s'ha d'efectuar a l'oficina tècnica del parc natural; s'hi ha de planificar convenientment l'activitat que s'ha de realitzar (rutes oferides, durada i dificultat d'aquestes, disponibilitat horària, objectius que es persegueixen, etc.) Els serveis d'educació i les visites guiades no poden ser utilitzats per empreses que oferisquen visites al parc als seus clients, encara que poden utilitzar lliurement les infraestructures del parc, inclosos els itineraris, sempre d'acord amb les normes d'aquest pla.
3. Les activitats d'educació i les visites guiades han d'utilitzar com a suport els serveis disponibles al Centre d'Interpretació, a les zones d'ús públic, i als itineraris propis del parc.
4. A més de les limitacions específiques per àrees i itineraris, cal ajustar-se a un màxim total de 50 grups per mes i de 1.300 persones per mes, per la qual cosa no es pot utilitzar cap mes la capacitat total, sinó només algunes capacitats parcials per àrees o itineraris. És responsabilitat del director conservador, o de la persona delegada, repartir els grups correctament en funció de les capacitats parcials màximes, a cadascuna de les activitats realitzades.
5. Els grups que efectuen visites als itineraris del parc natural només poden realitzar parades per a explicacions en aquells trams dels camins les característiques dels quals minimitzen l'impacte.
6. És responsabilitat dels monitors educadors que guien els grups organitzats aconseguir que aquests complisquen les restants normes vigents al parc natural; amb aquest fi, s'han de fer les explicacions pertinents al responsable del grup en arribar, perquè col·labore en el seu compliment, i dirigides al grup, generalment abans d'iniciar l'itinerari.
Article 46. Activitats culturals
1. A tots els efectes, la realització de qualsevol acte públic requereix l'autorització de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, mitjançant sol·licitud adreçada al director conservador, qui pot, quan calga, establir les condicions necessàries. Les sol·licituds s'han de presentar amb una antelació mínima d'un mes a la realització de l'activitat; excepcionalment, aquest termini pot reduir-se si concorren circumstàncies extraordinàries que així ho justifiquen.
2. En l'àmbit del parc només es poden promoure actes culturals de dimensions reduïdes. L'autorització preceptiva pot sotmetre l'acceptació de l'acte de manera expressa a l'habilitació de transport públic per a accedir-hi, si considera que l'ús del vehicle particular pot ocasionar problemes de gestió de la demanda d'espai o impactes ambientals concrets. Per a aquests actes s'estableix un màxim orientatiu de 200 participants, sense perjudici de la possibilitat de promoure actes culturals per a un nombre previst de participants major si, per la naturalesa de l'acte, tradició o la ubicació d'aquest, no es considera previsible que es produïsquen efectes significatius sobre la conservació del parc.
Article 47. Equipaments d'ús públic
1. Les àrees de descans (ZUE-UP1), també denominades de pícnic o recreatives, poden incloure dotacions com:
a) Aparcament integrat en l'entorn.
b) Mobiliari adequat a la capacitat d'acollida de l'àrea de descans.
c) Plafó amb informació sobre el risc d'incendi, les normes d'ús de l'àrea de descans, i la resta d'informació del parc (localització i horari del Centre d'Interpretació, itineraris i llocs d'interés i principals valors del parc).
d) Aigua potable.
e) Punts d'aigua amb les aplicacions necessàries per a utilitzar en l'extinció d'incendis.
f) Serveis sanitaris i tractament de les aigües residuals.
g) Contenidors i recollida de fems.
2. Són punts d'estada (ZUE-UP2) els llocs localitzats en racons del parc on els visitants acostumen a realitzar parades curtes per a descansar o admirar l'entorn. Els punts d'estada poden ser preparats amb els elements següents:
a) Plafó interpretatiu amb informació del parc.
b) Bancs adequats a l'entorn.
c) Senyals indicadors d'itineraris del parc.
d) Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants.
3. Són miradors (ZUE-UP3) del parc els llocs localitzats a punts amb vista panoràmica i gran amplitud visual. Els miradors poden estar preparats amb els elements següents:
a) Plafons d'interpretació del paisatge.
b) Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants i el risc d'accidents.
4. Les rutes interpretatives són els itineraris senyalitzats per l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits la funció dels quals és oferir un recurs per al coneixement i la interpretació del patrimoni natural i cultural, tant de forma autoguiada com guiada. Les rutes interpretatives poden ser preparades ajustant-se a les normes tècniques de senyalització autonòmica dels parcs naturals, que han de cobrir com a mínim els aspectes relatius a la informació, sensibilització ambiental i seguretat del visitant.
5. Senders homologats són senders senyalitzats que han sigut registrats i homologats per la federació autonòmica d'esports de muntanya pel fet de complir unes condicions tècniques de senyalització d'acord amb la normativa i els requisits del Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural. Els senders homologats han d'incloure's en alguna de les tipologies de GR, PR o SL.
6. Centre d'Interpretació és l'equipament d'ús públic de referència del parc natural que compleix els serveis de recepció, informació i interpretació del parc natural, com també d'orientació de la visita mitjançant informació de l'oferta d'ús públic i de promoció d'activitats, serveis i educació ambiental. El Centre d'Interpretació ha de disposar d'un horari d'atenció al públic visitant, com també d'una zona d'exposició didàctica sobre el patrimoni natural i cultural del parc natural. Pot disposar de punts d'informació col·laboradors que servisquen de suport per a oferir una millor informació al visitant del parc natural.
7. Els aparcaments són espais senyalitzats i habilitats per a l'estacionament de vehicles, que faciliten l'ús ordenat dels visitants per a disminuir els impactes sobre l'entorn. Els aparcaments habilitats al parc natural han de reunir condicions tècniques que incloguen senyalització informativa de capacitats màximes, elements de seguretat i accés des de la xarxa viària, i informació de les normes d'ús públic.
8. Les taules i els bancs del parc han de seguir les tipologies de disseny adaptades a models de l'entorn.
9. Les àrees de descans i els punts d'estada són els llocs recomanats per a pícnic al parc. Quan es faça pícnic fora d'aquestes àrees s'han de respectar les limitacions de pas establides per aquest PRUG, i en itineraris i sendes no destorbar el pas d'altres visitants.
10. Només es permet fer foc als paellers adequats ja instal·lats a aquest efecte; no s'hi poden instal·lar nous paellers, tant en aquestes àrees d'esplai com a les noves infraestructures que s'hi puguen habilitar.
11. Per a fer foc únicament s'hi pot utilitzar la llenya subministrada als llenyers o la que el visitant porte de fora del parc, queda prohibida la recol·lecció de llenya al parc a càrrec dels visitants.
12. Han d'apagar-se completament el foc i les brases dels paellers, utilitzant aigua, una vegada s'acabe d'usar-los.
13. La conselleria competent en matèria d'extinció d'incendis té la capacitat de declarar, sense avís previ, dies d'alerta màxima de risc 3 d'incendis, en els quals queda totalment prohibit fer foc a tot el parc. En aquests dies s'han de col·locar rètols indicatius a l'efecte a les portes d'entrada del Centre d'Interpretació del parc i a les dependències dels ajuntaments de l'àmbit del PRUG. En aquests períodes la direcció del parc natural pot destinar tots els efectius que considere necessaris al control i la informació respecte d'aquest punt. Només per a casos d'emergència, i davant de la impossibilitat de seguir el procediment abans indicat, el director conservador pot declarar l'alerta corresponent i actuar en conseqüència.
14. El parc ha de promoure les tècniques de pícnic amb mínim impacte entre els visitants, les visites guiades del parc i els usuaris dels paellers. De manera orientativa, aquestes inclouen:
a) El compliment de les normes referents a l'escurada de plats, la recollida del fem i l'ús de les àrees de descans, punts d'estada i miradors.
b) No utilitzar plats i gots d'un sol ús per a minimitzar la producció de fems.
c) Utilitzar el mínim de llenya necessària per a preparar l'aliment.
d) Evitar sorolls excessius i els elements que els puguen generar.
Secció sisena
Activitats d'investigació
Article 48. Regulació de les activitats d'investigació
1. Àmbit d'aplicació de les normes sobre activitats científiques.
Aquestes normes regulen l'activitat investigadora del parc natural, que ha de complir les restants disposicions d'aquest PRUG. També reuneix les disposicions del Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es va crear la figura de protecció d'espècies silvestres denominada Microreserva Vegetal.
2. Definició d'activitats científiques.
Són considerades activitats científiques les activitats relacionades directament amb la investigació i l'obtenció d'informació sobre el medi natural o les activitats realitzades per persones lligades a centres d'investigació institucionals o privats, administració ambiental, universitats o centres d'ensenyament i altres organismes públics, privats o associacions, amb capacitat per a desenvolupar treballs d'investigació.
3. Autoritzacions per a les activitats científiques.
Totes les activitats d'investigació científica que s'han d'efectuar al parc han de tenir l'autorització de l'òrgan competent en matèria de medi ambient.
4. Regulació de les activitats científiques.
a) Estan prohibides, a tots els efectes, aquelles activitats científiques que comporten una pèrdua irreversible de biodiversitat o del patrimoni natural i històric, l'alteració greu del funcionalisme dels sistemes naturals o l'impacte paisatgístic permanent, i qualsevol activitat científica que necessite instal·lacions i adequacions científiques al parc amb caràcter permanent.
b) L'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits ha de valorar, en cada cas, la conveniència de l'autorització d'algunes activitats científiques més específiques. Convé destacar, entre aquestes, les activitats que poden comportar perjudici de les poblacions de fauna silvestre, especialment la manipulació i la recol·lecció d'exemplars. D'altra banda, la tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres amb finalitat científica ha de seguir el que preveuen aquestes normes en matèria de flora i el que assenyalen, si és el cas, les normes de gestió de les microreserves de flora. Altres activitats de caràcter científic que s'han de considerar són les que poden afectar a la protecció dels sòls i dels recursos hidrològics.
Article 49. Prioritats per a la investigació
1. Les línies d'investigació amb prioritat a l'hora d'emetre les autoritzacions han de ser les encaminades cap a la conservació de les espècies protegides, rares i amenaçades o d'elevat interés científic, i dels ecosistemes i d'hàbitats d'interés recollits en el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, la investigació ecològica aplicada adreçada a l'experimentació de tècniques de restauració de la coberta vegetal autòctona, la investigació bàsica destinada al coneixement de la biodiversitat i del funcionalisme dels organismes i dels sistemes naturals, geologia i hidrologia, la investigació dirigida a la gestió dels espais naturals protegits i de l'efecte de l'ús públic sobre els organismes i sistemes naturals, i la investigació etnogràfica, paleontològica i arqueològica.
2. El director conservador del parc, amb l'assessorament de l'equip tècnic de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, pot emetre anualment una llista de prioritats d'investigació al parc, per a informar les persones i els organismes interessats. Fins a la revisió, la llista de prioritats d'investigació al parc queda fixada en les matèries següents:
a) Investigació bàsica i aplicada sobre dinàmica ecològica i evolució futura de les Gorges del Cabriol.
b) Avaluació ecològica del programa de pol·linització de la vegetació silvestre del parc.
c) Connexió biològica del parc amb altres espais naturals veïns (Reserva de les Gorges del Cabriol i Parc Natural de Xera - Sot de Xera).
d) Investigació i seguiment de la població de rapaces al parc i a les zones perifèriques.
e) Investigació de la ictiofauna del riu Cabriol, en especial la madrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis) i de la bavosa de riu (Salaria fluviatilis).
f) Investigació i seguiment de la població de mamífers al parc i a les zones perifèriques (llúdria, cabra salvatge, etc.).
g) Investigació i seguiment de l'herpetofauna al parc i a zones perifèriques.
h) Investigació forestal aplicada a la restauració i successió ecològica de les formacions vegetals del parc.
i) Projectes experimentals de regulació de l'accés de visitants al parc.
j) Estudis aplicats referents a l'educació ambiental, la formació i l'ordenació de l'ús públic en l'àmbit del parc.
k) Estudis dels impactes ambientals de l'activitats d'ús públic al parc i propostes per a la correcció; capacitat de càrrega i usos actuals; valoració turística i impuls econòmic de les poblacions del parc natural.
l) Estudis referents a la conservació i valoració del patrimoni cultural tradicional en l'àmbit del parc.
m) Estudis sobre el paisatge i la incidència de les diferents activitats agrícoles, ramaderes i cinegètiques, i extractives, en l'àmbit del parc natural.
Article 50. Organització i exercici de l'activitat científica
1. Una vegada començada l'activitat investigadora, l'investigador responsable ha d'informar l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits i el director conservador sobre la situació precisa de les instal·lacions de camp i les parcel·les d'experimentació, a més de les precaucions que ha de considerar el personal de servei del parc per a no alterar els resultats de les investigacions. Igualment, ha d'informar en tot moment de qualsevol modificació en les fases definides en la sol·licitud prèvia dels terminis de finalització de la investigació. A requeriment del director conservador, ha d'informar també de qualsevol altra qüestió que s'hi puga produir.
2. Els organismes i entitats que duguen a terme investigacions que requerisquen la instal·lació d'infraestructures tenen l'obligació de retirar-les una vegada hagen finalitzat aquestes, i executar el projecte de restauració, si cal. Així mateix són responsables de les mesures correctores de restauració que, complementàriament a les previstes en la sol·licitud prèvia, dictamine el director conservador del parc, en el cas que hi haja constància d'efectes negatius sobre qualsevol vector ambiental.
3. Així mateix, els investigadors es comprometen a enviar dues còpies de les publicacions o informes derivats de l'activitat investigadora realitzada al parc natural, i on ha de constar específicament l'agraïment al Parc Natural de les Gorges del Cabriol i s'ha de fer menció de l'autorització donada, i de l'ajuda, si és el cas.
CAPÍTOL III
NORMES PARTICULARS
Secció primera
Concepte i aspectes generals
Article 51. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest pla, s'han distingit els usos en la zonificació següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats pròpies de protecció, conservació i millora.
2. Zonificació al parc natural:
a) Zones d'exclusió d'usos: àrees que presenten una major qualitat biològica o que alberguen els elements biòtics o abiòtics més fràgils, amenaçats o representatius. S'han d'excloure d'aquestes tot tipus d'usos i aprofitaments, amb l'excepció de les activitats científiques, educatives o de conservació, i aquells usos tradicionals que no siguen incompatibles amb la protecció dels valors de l'espai natural.
b) Zones d'ús limitat: àrees amb una elevada qualitat biològica, o bé amb elements fràgils o representatius, en les quals els objectius de conservació admeten un ús públic reduït i sense instal·lacions de tipus permanent.
c) Zones d'ús compatible: àrees en què les característiques del medi natural admeten o requereixen la compatibilització de la preservació amb els usos agrícoles, forestals, ramaders, cinegètics i pesquers tradicionals, com també amb usos educatius, recreatius i amb altres complementaris i compatibles amb els objectius de conservació.
d) Zones d'ús especial: àrees que, quant a les seues característiques específiques, de la capacitat d'acollida o de la menor qualitat ambiental relativa en l'àmbit de l'espai, poden resultar adequades per a albergar instal·lacions, activitats o serveis que redunden en benefici de la gestió de l'àrea protegida o de les comunitats locals integrades en l'espai o pròximes a aquest.
3. Les determinacions inherents a cadascuna d'aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir la intensitat dels usos i les activitats permeses i prohibides per aquest pla rector.
Article 52. Interpretació
En tot allò no regulat per aquestes normes particulars són aplicables, subsidiàriament, les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
Secció segona
Zona d'exclusió d'usos
Article 53. Caracterització
Tenen aquesta consideració aquells espais del parc natural que, per la seua fragilitat i els rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, constitueixen el màxim exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents hàbitats del parc. L'extraordinari valor d'aquests espais, i la seua vital importància per al manteniment de les espècies animals i vegetals, exigeixen una regulació d'usos restringida que n'assegure la conservació dins de l'escassetat de boscos que subsisteixen a terres valencianes. L'ús públic s'orienta al senderisme controlat, l'oci passiu i a les activitats educatives de pas.
Article 54. Localització geogràfica
1. Aquesta categoria es refereix a Los Cuchillos, les riberes i parets de les Gorges del Cabriol, Peñas Blancas, la rambla del Saladar i les microreserves incloses a l'espai natural. D'aquesta categoria s'exclouen les zones d'escalada clàssica i el barranc del Moluengo.
2. Tots aquests espais han de quedar assenyalats i delimitats en el plànol d'ordenació amb l'etiqueta ZEU i per a les microreserves ZEU-MR.
Article 55. Usos permesos
1. Amb caràcter general, tots aquells adreçats a aconseguir una millor conservació i potenciació dels recursos naturals i les actuacions necessàries per a la protecció i conservació del patrimoni. Així doncs, aquests espais han d'estar preferentment adreçats cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la natura.
2. Amb caràcter excepcional, són usos permesos els de caràcter recreatiu o naturalístic que no comporten eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com ara el senderisme i l'oci passiu sense instal·lacions permanents i els itineraris d'educació ambiental. Només es permet el senderisme controlat i les activitats educatives pels itineraris senyalitzats que discorren per aquesta zona, i cal complir-hi les normes previstes a les activitats d'ús públic d'aquest PRUG.
3. La gestió dels espais inclosos en la categoria ZEU-MR és la derivada de la normativa pròpia, i s'aplicara el que estableixen les ordres de declaració d'aquestes microreserves. En aquest sector es prohibeix qualsevol tipus d'ús que diferisca de la protecció, l'estudi i la recuperació de la flora que ha sigut objecte de protecció.
4. L'adequació de la infraestructura preexistent per a l'ús públic ha de complir els condicionants següents:
a) S'han autoritzar les obres de millora i correcció d'impactes ambientals, entre aquestes la instal·lació d'un sistema de tractament d'aigües residuals adequat a l'entorn i les obres de condicionament per a l'adaptació paisatgística de l'entorn.
b) Tot això amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, sense perjudici de la normativa sectorial que siga d'aplicació.
5. Sense perjudici dels usos permesos establits en la normativa del PORN, queden específicament permesos els usos següents:
a) El trànsit de grups per a activitats educatives i les visites guiades.
b) El senderisme i l'excursionisme exclusivament pels itineraris senyalitzats.
c) Infraestructures de caràcter bla (sendes, tanques, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan la destinació siga la de suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais.
d) Activitats de conservació del medi a finques públiques o privades en els termes considerats en aquestes normes.
e) Activitats d'investigació tal com es detallen en l'article 48 i següents.
Article 56. Usos prohibits
Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi i del paisatge o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos i activitats que poden afectar la riquesa biològica del parc.
Secció tercera
Zona d'ús limitat
Article 57. Caracterització
1. Constitueixen aquesta categoria aquells espais de marcada singularitat paisatgística i ecològica amb una funció ambiental complementària de destacada importància. Inclou les riberes del riu Cabriol i els grans barrancs adjacents.
2. En aquests espais resulta imprescindible limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, a excepció d'aquelles estrictament necessàries per a mantenir-los.
3. En aquesta categoria s'estableix, una subcategoria: zona d'ús limitat-activitats esportives (ZUL-AD). Aquesta subcategoria s'estableix a fi de regular els esports de barranquisme i escalada clàssica que es realitzen al barranc de Moluengo i a un sector de Los Cuchillos.
Article 58. Localització geogràfica
L'espai ocupat bàsicament per les riberes i boscos de galeria del llit principal del riu Cabriol, barrancs principals tributaris d'aquest, un sector de Los Cuchillos i el barranc de Moluengo. Tots aquests espais queden degudament assenyalats i delimitats en el plànol d'ordenació com ZUL i ZUL-AD.
Article 59. Usos permesos
1. Són usos permesos, amb caràcter general, totes aquelles activitats o actuacions tendents a la recuperació, regeneració o restauració dels ecosistemes més representatius (bosc de ribera i matoll associat a llits mediterranis), incloent la repoblació amb espècies autòctones característiques d'aquest medi, els aprofitaments productius tradicionals i un ús públic sostenible com algunes activitats d'estada, activitats educatives, esportives i recreatives de baix impacte.
2. Sense perjudici dels usos permesos establits en la normativa del PORN, queden específicament permesos els usos següents:
a) Les adequacions naturalístiques i recreatives amb els equipaments i infraestructures de suport, com ara la senyalització de sendes i miradors.
b) Instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals han de tenir l'autorització de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits.
c) Les actuacions d'instal·lació d'infraestructures que ineludiblement hagen de localitzar-se en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest pla rector, per a les quals regirà el que disposa l'article 38 d'aquestes normes.
d) El pasturatge degudament autoritzat fora de les zones en regeneració vegetal o afectades per incendis en en un Termini superior a cinc anys.
e) El trànsit i les parades per a les explicacions i l'observació del medi per a activitats educatives i visites guiades.
f) El senderisme i l'excursionisme.
g) Les activitats d'investigació.
h) Els itineraris eqüestres i el cicloturisme per camins autoritzats.
i) A les edificacions, caserius, tenias, corrals i instal·lacions existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla, que es troben lligats a activitats autoritzades destinades a l'ús actual i tradicional, únicament es poden autoritzar les obres de condicionament i restauració d'edificacions preexistents i les obres d'ampliació o modificació en els termes assenyalats en l'article 15 del PORN.
j) En els camps de cultiu es permet la recuperació de cultius abandonats en els termes assenyalats en l'article 26 d'aquestes normes i aquelles activitats directament relacionades amb l'explotació agrària. En aquests espais s'han de mantenir les característiques fisiogràfiques, i adoptar les mesures necessàries que garantisquen l'estabilitat dels sòls, atés el risc erosiu existent en algunes zones del parc.
k) Activitats de conservació del medi a finques públiques o privades en els termes considerats en aquestes normes.
l) Activitats esportives incloses en l'article 44 d'aquest pla.
Article 60. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, qualsevol ús o activitat que comporte impacte visual, acústic, lumínic, degradació ambiental o disminució de la coberta vegetal, com ara les activitats extractives, abocadors, enderrocs i activitats esportives de motor que poden comportar degradació del medi natural.
2. Queden específicament prohibits els usos establits en el PORN.
Secció quarta
Zona d'ús compatible
Article 61. Caracterització
1. Constitueixen aquesta categoria aquells espais de marcada singularitat paisatgística en què creixen matolls i els aprofitaments productius tradicionals, centrats en els cultius agrícoles i forestals.
2. Els camps de cultiu abandonats i les àrees degradades actualment existents dins de l'àmbit d'afecció d'aquesta categoria estan així mateix subjectes a les normes particulars corresponents a aquest PRUG, i s'hi ha de promoure el manteniment de l'activitat agrícola tradicional.
3. En aquests espais resulta imprescindible limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, a excepció d'aquelles estrictament necessàries per al manteniment de l'aprofitament agrari i de les activitats permeses establides en el PORN, que resulten compatibles amb la preservació de les seues característiques i dels valors protegits.
Article 62. Localització geogràfica
L'espai ocupat per camps de cultiu, ús forestal i matoll i algunes àrees cultivades enclavades a zones boscoses; en general es tracta de les principals àrees ubicades al marge esquerre del riu Cabriol que vénen a ser les conques receptores en l'àmbit del parc natural. Tots aquests espais queden degudament assenyalats i delimitats en el plànol d'ordenació com a ZUC.
Article 63. Usos permesos
1. Són usos permesos, amb caràcter general, els aprofitaments productius tradicionals i un ús públic sostenible, com algunes activitats d'estada, activitats educatives, recreatives i esportives.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Les adequacions naturalístiques i recreatives amb els equipaments i les infraestructures de suport, com ara la senyalització de sendes i miradors.
b) Instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals han de tenir l'autorització de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits.
c) Les actuacions d'instal·lació d'infraestructures que ineludiblement hagen de localitzar-se en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest PRUG, que es regiran pel que disposa l'article 38 d'aquestes normes.
d) El pasturatge de bestiar oví i caprí, degudament autoritzat, fora de les zones en regeneració vegetal o afectades per incendis en un termini superior a cinc anys.
e) El trànsit i les parades per a explicacions i observació del medi per a activitats educatives i visites guiades.
f) El senderisme i l'excursionisme.
g) Les activitats d'investigació i educatives.
h) Els itineraris eqüestres per sendes i camins autoritzats.
i) Les edificacions, caserius, tenias, corrals i instal·lacions existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla que es troben lligades a l'activitat agrària, estan destinades a l'ús actual i tradicional. Únicament s'han d'autoritzar les obres de condicionament i restauració d'edificacions preexistents les obres d'ampliació o modificació en els termes assenyalats en l'article 59 del PORN.
j) En els camps de cultiu es permeten aquelles activitats directament relacionades amb l'explotació agrària. En aquests espais han de ser mantingudes les seues característiques fisiogràfiques, i s'hi han d'adoptar les mesures necessàries que garantisquen l'estabilitat dels sòls, atés el risc erosiu existent en algunes zones del parc.
Article 64. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, qualsevol ús o activitat que comporte impacte visual, acústic, lumínic, degradació ambiental o disminució de la coberta vegetal, com ara les activitats extractives, abocadors, enderrocs i activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural.
2. Queden específicament prohibits els usos establits en el PORN.
Secció cinquena
Zona d'ús especial
Article 65. Caracterització
1. S'inclouen ací aquells espais que, per l'especial localització, compleixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci, esplai i serveis del parc natural. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional, i alguns d'aquests comporten els mateixos valors paisatgístics que els espais d'interés als quals es troben associats. També s'inclouen ací alguns espais degradats de difícil recuperació que, no obstant això, presenten una bona disponibilitat per a la ubicació d'activitats recreatives o de caràcter naturalístic. Tots aquests espais queden degudament assenyalats i delimitats en el plànol d'ordenació com a ZUE-UP.
2. En aquest tipus d'àrees s'han establit tres categories, que coincideixen amb les definicions establides en l'article 47 d'aquestes normes. Aquestes categories són: les àrees de descans (ZUE-UP1), els punts d'estada (ZUE-UP2) i els miradors (ZUE-UP3).
Article 66. Localització geogràfica
Aquests espais, la finalitat bàsica dels quals és limitar la dispersió de l'ús públic i recreatiu actualment existent al parc, es concentren en unitats o àrees específiques, delimitades i definides en el plànol d'ordenació i que es corresponen principalment amb les àrees de descans, punts d'estada i miradors.
Article 67. Usos permesos
Amb caràcter general, es permeten els usos turisticorecreatius amb fins naturalístics, usos educatius i usos cientificoecològics. Aquests usos han d'efectuar-se sobre edificacions existents, i s'ha de primar ubicar-los en aquells edificis de caràcter tradicional existents al parc. La instal·lació d'infraestructures de caràcter turisticorecreatiu requereix l'autorització de l'òrgan competent en la gestió dels espais naturals protegits, amb un informe previ favorable del director conservador.
Article 68. Limitacions a les zones d'ús especial
1. En general, queden prohibits els usos que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. L'aparcament de vehicles no ha d'extralimitar les zones establides a l'efecte.
3. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius.
b) Les construccions residencials, discoteques, instal·lacions esportives, comerços, magatzems i qualsevol altra que no haja sigut permesa expressament.
c) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic, com la circulació amb quads.
d) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació siguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai, com també els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del parc, els quals, en tots els casos, s'han d'atenir a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
e) La construcció d'habitatges de nova planta de qualsevol tipus.
f) La utilització de foc mitjançant foguerets, fogueres, barbacoes, etc. fora de les àrees especialment habilitades amb aquest fi.
