DECRET 102/2008, d'11 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum del Batxillerat en la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5806 de 15.07.2008 | |
| Número identificador: | 2008/8761 | |
| Referència Base de Dades: | 008503/2008 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Educació Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: ensenyament secundari, legislació escolar, programa d'ensenyament, planificació educativa, avaluació de coneixements, reconeixement de títols, premi cultural , batxillerat
DECRET 102/2008, d'11 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum del Batxillerat en la Comunitat Valenciana. [2008/8761]
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l'article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de l'ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l'article 27 de la Constitució Espanyola i les lleis orgàniques que, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 81 d'aquella, el desenrotllen, de les facultats que atribuïx a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola, i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, determina en l'article 6.2 que, amb la fí d'assegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents, el Govern fixarà, en relació amb els objectius, competències bàsiques, continguts i criteris d'avaluació, els aspectes bàsics del currículum que constituixen les ensenyances mínimes als que es referix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra c), de la Llei Orgànica 8/1995, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l'Educació.
De la mateixa manera, l'apartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currículum de les distintes ensenyances regulades en la llei, el qual serà desenrotllat i completat pels centres docents fent ús de la seua autonomia. L'apartat 3, així mateix, especifica, amb caràcter general per a totes les comunitats autònomes, que els continguts bàsics de les ensenyances mínimes requeriran el 65% dels horaris escolars. En aquelles comunitats autònomes -com la Comunitat Valenciana- que compten amb dos llengües oficials, els dits continguts bàsics suposaran el 55% dels horaris escolars.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d'Ús i Ensenyament del Valencià, en l'article 18, declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyança en tots els nivells educatius.
El Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s'establix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, disposa que en els anys acadèmics 2008-2009 i 2009-2010 s'implantarà, amb caràcter general, la nova ordenació de les ensenyances previstes en el primer curs de batxillerat i en el segon curs, respectivament.
Establida l'estructura del batxillerat i fixades les seues ensenyances mínimes per mitjà del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen els seus ensenyaments mínims, correspon a la Generalitat establir el currículum propi per a la dita etapa, per a la seua aplicació als centres que pertanyen al seu àmbit de gestió.
En desplegament d'este mandat, el present decret organitza les matèries en cada un dels cursos de batxillerat, concreta els objectius que l'alumnat ha d'aconseguir quan finalitze l'etapa, així com els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació corresponents a cada una de les matèries que la integren.
Com en la resta de les etapes educatives, les característiques físiques i psicològiques de l'alumnat i la realitat educativa de cada centre determinaran la pràctica docent.
L'alumnat que inicia el batxillerat ha adquirit un cert grau de desenrotllament intel·lectual, que li conferix una major capacitat de raonament. La formació intel·lectual pròpia d'esta etapa exigix l'aprofundiment en els continguts que configuren el currículum i el domini de les tècniques de treball. Amb caràcter general, ha d'utilitzar-se una metodologia educativa activa que facilite l'autonomia dels alumnes i, al mateix temps, constituïsca un estímul per al treball en equip i servisca per a fomentar les tècniques d'investigació, aplicar els fonaments teòrics i traslladar allò que s'ha aprés a la vida activa.
L'estructura del batxillerat possibilita que l'alumnat curse els estudis d'acord amb les seues preferències, gràcies a l'elecció d'una modalitat en què cursa diferents matèries de modalitat, la qual cosa ha de repercutir en el seu futur acadèmic i laboral. Esta elecció es compagina, d'una banda, amb l'estudi d'una sèrie de matèries comunes que tenen la finalitat de proporcionar una formació i uns coneixements generals, així com augmentar la seua maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en competències de caràcter més transversal; d'altra banda, amb l'estudi de matèries optatives, que contribuïxen a completar la formació aprofundint en aspectes propis de la modalitat triada o ampliant les perspectives de la pròpia formació general. A fi de completar la formació de l'alumnat, l'hàbit de lectura i la capacitat d'expressar-se correctament en públic, així com l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran integrats en el currículum.
El currículum incorpora, a més dels coneixements acadèmics d'arrel científica, un conjunt d'actituds, valors i normes, amb la finalitat de permetre que els alumnes actuen amb autonomia i responsabilitat en el si d'una societat plural.
Els centres docents juguen un paper actiu en la concreció del currículum, ja que els correspon desenrotllar i completar, si és el cas, el currículum establit en este decret. Es reforça així el principi d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, atribuïx als centres educatius, a fi que el currículum siga un instrument vàlid per a donar resposta a les característiques i a la realitat educativa de cada centre, així com a les característiques específiques de l'alumnat.
Per tot això, amb un informe previ del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller d'Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 11 de juliol de 2008,
decretE
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1. El present decret té com a objecte establir el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana, que s'incorpora com a annex únic, d'acord amb l'establert en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i el Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen els seus ensenyaments mínims.
2. A l'efecte del que disposa este decret, s'entén per currículum del batxillerat el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'esta etapa educativa.
3. Este decret serà aplicable en els centres docents públics i privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyances del batxillerat.
Article 2. Finalitat
1. El batxillerat és una etapa postobligatòria de l'educació secundària que té com a finalitat proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així com els coneixements i les habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.
2. Les ensenyances del batxillerat capacitaran els alumnes per a accedir a l'educació superior, tant a l'ensenyança universitària com a les ensenyances artístiques superiors, la formació professional de grau superior, les ensenyances professionals d'arts plàstiques i el disseny de grau superior i les ensenyances esportives de grau superior.
Article 3. Principis generals
1. El batxillerat és una etapa postobligatòria de l'educació secundària i, per tant, té caràcter voluntari.
2. El batxillerat comprén dos cursos acadèmics i es desenrotlla en modalitats diferenciades, organitzades de forma flexible i, si és el cas, en diferents vies dins de cada modalitat, a fi que puga oferir una preparació especialitzada a l'alumnat d'acord amb les seus perspectives i interessos de formació o permeta la incorporació a la vida activa una vegada finalitzada el mateix.
3. Amb caràcter general, els alumnes i les alumnes podran romandre cursant batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, consecutius o no.
4. En esta etapa es prestarà especial atenció a l'orientació educativa i professional de l'alumnat. Amb este fi, la conselleria competent en matèria d'educació adoptarà les mesures oportunes.
5. Les estratègies per a l'adquisició de l'hàbit de lectura i la capacitat d'expressar-se correctament, l'adquisició de valors, així com l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran integrats en el currículum.
Article 4. Accés
Els alumnes i les alumnes podran accedir al primer curs del batxillerat després d'obtindre el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria o qualsevol dels títols establits en l'article 4.2 i 4.3 del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen els seus ensenyaments mínims.
Article 5. Objectius
El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l'alumnat les capacitats que li permeten:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'eficaç aprofitament de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l'estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d'estudi.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.
i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.
j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.
k) Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària i de la salut laboral.
o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d'Espanya i contribuir a la seua conservació i millora.
p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l'entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el desenrotllat pels jóvens.
Article 6. Organització
1. Les modalitats del batxillerat seran les següents: Arts; Ciències i Tecnologia; Humanitats i Ciències Socials. La modalitat d'Arts s'organitzarà en dos vies, referides, una d'elles a arts plàstiques, imatge i disseny, i l'altra a arts escèniques, música i dansa.
2. El batxillerat s'organitzarà, en cada una de les modalitats, en: matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives.
3. Els centres hauran d'oferir totes les matèries de les modalitats autoritzades que s'impartisquen al centre, agrupades en vies, en el cas de la modalitat d'Arts; o en blocs de matèries, en el cas de les modalitats de Ciències i Tecnologia, i d'Humanitats i Ciències Socials, d'acord amb els criteris pedagògics i organitzatius que establisca la conselleria competent en matèria d'educació, en atenció amb el que disposa l'article 5, apartats 4 i 5, del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes. Només es podrà limitar l'elecció de matèries per part de l'alumnat quan hi haja un nombre insuficient d'ells, segons criteris objectius establits prèviament per la conselleria competent en matèria d'educació.
4. L'alumnat haurà de cursar sis matèries de modalitat, tres en cada curs. Almenys, cinc d'estes matèries hauran de ser de la modalitat triada per l'alumne o l'alumna.
5. La conselleria competent en matèria d'educació regularà les condicions perquè un alumne o alumna que ha cursat el primer curs de batxillerat en una modalitat concreta puga passar al segon curs d'una modalitat diferent. De la mateixa manera, serà objecte de regulació, si és el cas, el canvi de via en la modalitat d'Arts. També serà objecte de regulació la possibilitat de canvi de la primera llengua estrangera cursada per l'alumne o alumna.
Així mateix, regularà les condicions que permeten que un alumne o alumna puga matricular-se en alguna matèria, en altres centres escolars o en la modalitat de distància, per no oferir-se en el seu centre les dites matèries per raons organitzatives.
6. La conselleria competent en matèria d'educació regularà les condicions en què l'alumnat que acabe batxillerat puga cursar una modalitat diferent de la ja cursada; en tot cas, el títol de Batxiller -que serà únic(no serà distint al ja obtingut per l'alumne o l'alumna.
Article 7. Matèries comunes
1. Les matèries comunes del batxillerat tenen com a finalitat aprofundir en la formació general de l'alumnat, augmentant la seua maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en aquelles competències que tinguen un caràcter més transversal i que afavorixen seguir aprenent.
2. Són matèries comunes per a tot l'alumnat, amb independència de la modalitat triada, les següents:
a) En primer curs:
- Ciències per al món contemporani.
- Educació física.
- Filosofia i ciutadania.
- Llengua castellana i literatura I.
- Llengua valenciana i literatura I.
- Llengua estrangera I.
b) En segon curs:
- Història d'Espanya.
- Història de la filosofia.
- Llengua castellana i literatura II.
- Llengua valenciana i literatura II.
- Llengua estrangera II.
Article 8. Matèries de modalitat
1. Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic vinculada a la modalitat elegida que oriente en un àmbit de coneixement ampli, desenrotlle aquelles competències amb una major relació amb el mateix, prepare per a una varietat d'estudis posteriors i afavorisca la inserció en un determinat camp laboral.
2. Les matèries de la modalitat d'Arts són les següents:
a) Arts plàstiques, imatge i disseny.
- En el primer curs: Cultura audiovisual, Dibuix artístic I, Dibuix tècnic I, Volum.
- En el segon curs: Dibuix artístic II, Dibuix tècnic II, Disseny, Història de l'art, Tècniques d'expressió graficoplàstica i Literatura universal.
b) Arts escèniques, música i dansa.
- En el primer curs: Anàlisi musical I, Anatomia aplicada, Arts escèniques, Cultura audiovisual.
- En el segon curs: Anàlisi musical II, Història de la música i de la dansa, Llenguatge i pràctica musical, Literatura universal i Història de l'art.
3. Les matèries de la modalitat de Ciències i Tecnologia són les següents:
a) En el primer curs: Biologia i geologia, Dibuix tècnic I, Física i química, Matemàtiques I, Tecnologia industrial I.
b) En el segon curs: Biologia, Ciències de la Terra i mediambientals, Dibuix tècnic II, Electrotècnia, Física, Matemàtiques II, Química, Tecnologia industrial II.
4. Les matèries de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials són les següents:
a) En el primer curs: Economia, Grec I, Història del món contemporani, Llatí I, Matemàtiques aplicades a les ciències socials I.
b) En el segon curs: Economia de l'empresa, Geografia, Grec II, Història de l'art, Llatí II, Literatura universal i Matemàtiques aplicades a les ciències socials II.
Article 9. Matèries optatives
1. Les matèries optatives en el batxillerat contribuixen a completar la formació de l'alumnat aprofundint en aspectes propis de la modalitat elegida, o ampliant les perspectives de la pròpia formació general.
2. L'alumnat cursarà una matèria optativa en el primer curs de batxillerat i una altra en el segon, triades entre les oferides pel centre amb la finalitat de complementar la seua formació.
3. L'alumnat podrà cursar com a matèries optatives:
a) Matèries optatives comunes per a totes les modalitats, entre les quals, obligatòriament, haurà d'incloure's una Segona llengua estrangera i Tecnologies de la informació i la comunicació.
b) Matèries optatives específiques de cada modalitat, segons el repertori que establisca la conselleria competent en matèria d'educació.
c) Matèries de modalitat, ja siga de la modalitat triada o d'una modalitat diferent que s'impartisquen al centre en les condicions que establisca la conselleria competent en matèria d'educació.
4. La conselleria competent en matèria d'educació establirà el repertori de matèries optatives i el seu currículum, els procediments i les condicions per a la seua impartició als centres.
Article 10. Horaris
La conselleria competent en matèria d'educació establirà els horaris setmanals, respectant l'horari escolar arreplegat en l'annex II del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes.
Article 11. Avaluació
1. L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de batxillerat serà contínua i diferenciada segons les distintes matèries, i es durà a terme tenint en compte els diversos elements del currículum.
2. El professorat avaluarà l'alumnat tenint en compte els objectius específics i els coneixements adquirits en cada una de les matèries, segons els criteris d'avaluació que s'establisquen en el currículum per a cada curs. Així mateix, hauran de considerar la maduresa acadèmica de l'alumnat en relació amb els objectius del batxillerat i les seues possibilitats de progrés en estudis posteriors.
3. El professorat de cada matèria decidirà, al final del curs, si l'alumne o l'alumna ha superat els objectius d'esta, prenent com a referent fonamental els criteris d'avaluació.
4. L'equip docent, constituït pel professorat de cada alumne o alumna coordinat per la professora o el professor tutor, valorarà la seua evolució en el conjunt de les matèries i la seua maduresa acadèmica en relació amb els objectius del batxillerat, així com, al final de l'etapa, les seues possibilitats de progrés en estudis posteriors.
5. El professorat avaluarà tant els aprenentatges de l'alumnat com els processos d'ensenyança i la seua pròpia pràctica docent.
Article 12. Criteris per a la promoció
1. Quan finalitze el primer curs, i com a conseqüència del procés d'avaluació, el professorat de cada alumne o alumna adoptarà les decisions corresponents sobre la seua promoció al segon curs.
2. Es promocionarà al segon curs quan s'hagen superat totes les matèries cursades o es tinga avaluació negativa en dos matèries com a màxim.
3. Els qui promocionen al segon curs sense haver superat totes les matèries hauran de matricular-se de les matèries pendents del curs anterior. Els centres organitzaran les consegüents activitats de recuperació i l'avaluació de les matèries pendents.
4. L'alumnat podran realitzar una prova extraordinària de les matèries que no hagen superat, en el mes de setembre.
Article 13. Permanència d'un any més en el mateix curs
1. L'alumnat que no promocione al segon curs haurà de romandre un any més en el primer, el qual haurà de cursar novament en la seua totalitat si el nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a quatre.
2. Els que no promocionen al segon curs i tinguen avaluació negativa en tres o quatre matèries podran optar per repetir el curs en la seua totalitat o per matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar la dita matrícula amb dos o tres matèries de segon en els termes que determine la conselleria competent en matèria d'educació. En tot cas, estes matèries de segon no podran requerir coneixements inclosos en matèries del primer curs no superades, de conformitat amb allò que dispose la conselleria competent en matèria d'educació. La matrícula en estes matèries de segon tindrà caràcter condicionat, i és necessari estar en condicions de promocionar a segon dins del curs escolar perquè les dites matèries puguen ser qualificades a la finalització del curs escolar. L'alumnat menor d'edat haurà de comptar amb l'autorització dels seus pares o tutors per a este règim singular d'escolarització en el primer curs de batxillerat.
3. Els alumnes i les alumnes que al terme del segon curs tingueren avaluació negativa en algunes matèries podran matricular-se d'estes sense necessitat de cursar novament les matèries superades.
4. La permanència en el batxillerat ocupant un lloc escolar en règim ordinari diürn serà de quatre anys, com a màxim.
5. Els alumnes i les alumnes que estiguen en condicions de promocionar al segon curs podran optar també per repetir el curs en la seua totalitat, renunciant a les matèries aprovades en els termes que determine la conselleria competent en matèria d'educació. L'alumnat menor d'edat haurà de comptar amb l'autorització dels seus pares o tutors per a esta decisió de repetició del curs sencer. En qualsevol cas, l'any acadèmic cursat li comptarà als efectes del còmput per a la permanència en el batxillerat en règim ordinari diürn. També podran acollir-se a esta norma els alumnes i les alumnes als quals els queden matèries pendents en el segon curs del batxillerat.
Article 14. Orientacions metodològiques
1. La metodologia en el batxillerat afavorirà la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateixos, treballar en equip i aplicar els mètodes d'investigació apropiats; també s'afavorirà la coordinació i interdisciplinarietat dels distints departaments didàctics. De la mateixa manera, es procurarà que relacionen els aspectes teòrics de les diferents matèries amb les seues aplicacions pràctiques.
2. Els departaments didàctics inclouran en les seues programacions l'exercici d'activitats que estimulen l'interés i l'hàbit de la lectura i de l'expressió oral. Els centres hauran d'elaborar, a este respecte, plans anuals, que inclouran les aportacions dels departaments i formaran part de la programació general anual, amb l'objecte de facilitar la consecució d'estos objectius. El professorat desenrotllarà la seua activitat educativa d'acord amb les programacions didàctiques establides en els seus corresponents departaments didàctics.
3. Els centres promouran les mesures necessàries perquè en les diferents matèries s'exercisquen activitats que estimulen l'interés i la capacitat d'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com de les llengües estrangeres.
Article 15. Títol de Batxiller
1. Per a obtindre el títol de Batxiller serà necessària l'avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos del batxillerat.
2. D'acord amb el que establix l'article 50.2 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'alumnat que finalitze les ensenyances professionals de música i de dansa obtindrà el títol de Batxiller si supera les matèries comunes del batxillerat. La conselleria competent en matèria d'educació podrà establir mesures que permeten la simultaneïtat de les ensenyances del batxillerat amb les ensenyances professionals de música i de dansa.
Article 16. Autonomia dels centres
1. La conselleria competent en matèria d'educació fomentarà l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres, afavorirà el treball en equip del professorat i estimularà l'activitat investigadora a partir de la pràctica docent. A més, vetlarà perquè el professorat reba el tracte, la consideració i el respecte d'acord amb la importància social de la seua tasca.
2. Els centres docents desenrotllaran i completaran el currículum, i l'adaptaran a les característiques de l'alumnat i a la seua realitat educativa. El resultat d'esta concreció formarà part del projecte educatiu del centre.
3. Amb l'objecte de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les famílies en esta etapa, els centres cooperaran estretament amb estes i establiran mecanismes per a afavorir la seua participació en el procés educatiu dels seus fills, i recolzaran l'autoritat del professorat. En este sentit, els centres docents promouran compromisos amb l'alumnat i amb les seus famílies en els que s'especifiquen les activitats que uns i altres es comprometen a desenrotllar per a facilitar el progrés educatiu.
4. Per a afavorir el dret a l'estudi de tots els alumnes i les alumnes, l'equip directiu propiciarà un clima ordenat, cooperatiu i de convivència adequat entre tots els membres de la comunitat educativa.
5. La conselleria competent en matèria d'educació afavorirà l'elaboració de projectes d'innovació; així mateix, podrà aportar models de programació docent i materials didàctics que faciliten al professorat el desenrotllament del currículum, el treball en equip i la coordinació de tots els membres del equip docent.
6. Els centres, en l'exercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, formes d'organització o ampliació de l'horari escolar en els termes que establisca la conselleria competent en matèria d'educació, sense que, en cap cas, s'imposen aportacions de les famílies ni exigències per a esta.
Article 17. Avaluació de l'etapa
1. La conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb el seu propi pla d'avaluació, podrà realitzar avaluacions externes a tot l'alumnat al finalitzar qualsevol dels cursos del batxillerat.
2. Els centres utilitzaran els resultats d'estes avaluacions per a, entre altres finalitats, organitzar mesures i programes dirigits a millorar l'atenció de l'alumnat i a garantir que abaste els objectius del batxillerat.
3. Les avaluacions de l'etapa permetran, junt amb l'avaluació dels processos d'ensenyança i la pràctica docent, analitzar, valorar i reorientar -si és procedent- les distintes actuacions educatives.
Article 18. Atenció a la diversitat
1. L'alumnat amb necessitats educatives especials degudament dictaminades podrà beneficiar-se de les mesures extraordinàries d'atenció educativa que s'establixen en el capítol III (articles 15 al 19) de l'Orde de 14 de març de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres que impartixen educació secundària. En tot cas, la conselleria competent en matèria d'educació establirà les condicions d'accessibilitat i recursos de suport que afavorisquen l'accés al currículum de l'alumnat amb necessitats educatives especials i adaptaran els instruments i, en el seu cas, els temps i suports que asseguren una correcta avaluació d'este alumnat.
2. L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determine la conselleria competent en matèria d'educació, es flexibilitzarà en els termes que determine la normativa vigent.
3. La conselleria competent en matèria d'educació establirà mesures per a promoure i facilitar la formació i educació, i per a facilitar l'accés al batxillerat, de l'alumnat esportista d'alt nivell i alt rendiment.
Article 19. Tutoria i orientació
1. La funció tutorial i orientadora, que forma part de la funció docent, es desenrotllarà al llarg del batxillerat.
2. Cada grup d'alumnes tindrà un tutor o tutora que, sense perjuí d'altres funcions que puguen encomanar-se-li, serà responsable de coordinar l'avaluació i l'orientació personal dels estudiants, amb el suport, si és el cas, del departament d'orientació del centre o de qui tinga atribuïdes les seues funcions.
3. L'orientació educativa i professional tendirà que els estudiants aconseguixen al final del batxillerat la maduresa necessària per a realitzar les opcions acadèmiques i professionals més coincidents amb les seues capacitats, interessos i motivacions.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Documents oficials d'avaluació
La conselleria competent en matèria d'educació elaborarà els documents corresponents a les dades de l'alumnat, així com als documents oficials d'avaluació i mobilitat, de conformitat amb el que disposa la disposició addicional primera del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes.
Segona. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en llengües estrangeres
1. La conselleria competent en matèria d'educació podrà autoritzar la implantació de programes d'educació plurilingüe, que permetrà als centres docents impartir una part de les matèries del currículum en llengua estrangera, sense que això supose modificació dels aspectes bàsics del currículum establit en el present decret. En este cas, procurarà que al llarg d'ambdós cursos s'adquirisca la terminologia bàsica de les matèries en ambdós llengües.
2. Els centres que impartisquen una part de les matèries del currículum en llengua estrangera aplicaran, en tot cas, per a l'admissió de l'alumnat, els criteris establits en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, així com la normativa pròpia de la Comunitat Valenciana. Entre eixos criteris, no s'inclouran requisits lingüístics.
Tercera. Ensenyances de la religió
1. Les ensenyances de la religió, que s'impartiran en el primer curs, s'ajustaran al que disposa la disposició addicional tercera del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes.
2. La conselleria competent en matèria d'educació garantirà que, a l'inici del curs en què s'impartisca la religió, els alumnes i les alumnes majors d'edat i els pares o tutors legals dels alumnes i de les alumnes menors d'edat puguen manifestar la voluntat de rebre o no ensenyances de religió. La dita decisió podrà ser modificada al principi de cada curs acadèmic. Així mateix, garantirà que les dites ensenyances s'impartisquen en horari lectiu i en condicions de no discriminació horària.
Quarta. Educació de persones adultes
1. D'acord amb el que disposa l'article 69.1 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, la conselleria competent en matèria d'educació promourà mesures tendents a oferir a totes les persones l'oportunitat d'accedir a les ensenyances de batxillerat en els règims de nocturn i a distància.
2. Els alumnes i les alumnes que no obtinguen el títol després de cursar les ensenyances del batxillerat en règim ordinari, en règim nocturn o a distància, podran optar a les proves per a majors de 20 anys que periòdicament organitzarà la conselleria competent en matèria d'educació, en virtut del que disposa l'article 69.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació. Dites proves s'organitzaran de manera diferenciada segons les modalitats del batxillerat.
3. Segons el que disposa l'apartat 2 de la disposició addicional segona del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes, a fi d'adaptar l'oferta del batxillerat al principi de flexibilitat que regix l'educació de persones adultes, en l'oferta que realitze la conselleria competent en matèria d'educació per a les persones adultes no serà d'aplicació el relatiu a la promoció establit en el present decret.
Quinta. Autorització de modalitats
1. Els centres que a l'entrada en vigor d'este decret estiguen impartint les modalitats de batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials, i de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, queden autoritzats a impartir les noves modalitats d'Humanitats i Ciències Socials, i Ciències i Tecnologia.
2. Els centres que a l'entrada en vigor d'este decret estiguen impartint les modalitats de batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials, i de Tecnologia, queden autoritzats a impartir les noves modalitats d'Humanitats i Ciències Socials, i Ciències i Tecnologia.
3. Els centres que a l'entrada en vigor d'este decret estiguen impartint les modalitats de batxillerat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, i de Tecnologia, queden autoritzats a impartir les noves modalitats d'Humanitats i Ciències Socials, i Ciències i Tecnologia.
4. Els centres que a l'entrada en vigor d'este decret estiguen impartint la modalitat d'Arts podran continuar impartint esta modalitat en la via d'Arts Plàstiques, imatge i disseny.
Sexta. Correspondència amb altres ensenyances
1. Per a les correspondències entre matèries del batxillerat i altres ensenyances, a excepció de les convalidacions que es mencionen en el següent apartat, i per als efectes que sobre la matèria d'Educació física haja de tindre la condició d'esportista d'alt nivell i alt rendiment a què es referix el Reial Decret 971/2007, de 13 de juliol, caldrà ajustar-se al que preveu la disposició addicional sèptima del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes, i les normes que el desenrotllen a este respecte.
2. La conselleria competent en matèria d'educació podrà establir convalidacions de matèries optatives del batxillerat per a aquells alumnes que simultàniament cursen ensenyances professionals de música o de dansa.
Sèptima. Premis Extraordinaris de Batxillerat
En el marc del que dispose el ministeri competent en matèria d'educació, la conselleria competent en matèria d'educació, en virtut de les competències reconegudes a les comunitats autònomes en l'article 89 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, podrà convocar anualment els Premis Extraordinaris de Batxillerat en el seu àmbit territorial. L'obtenció del Premi Extraordinari de Batxillerat per part d'un alumne o alumna serà consignada en l'expedient acadèmic i en l'historial acadèmic de batxillerat, i podrà donar lloc, a més, a un altre tipus de compensacions, d'acord amb el que determine la conselleria competent en matèria d'educació.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Calendari d'implantació
De conformitat amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s'establix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació:
a) L'any acadèmic 2008-2009 s'implantaran, amb caràcter general, les ensenyances corresponents al curs 1r de batxillerat regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i deixaran d'impartir-se les ensenyances corresponents al curs 1r de batxillerat regulades per la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu.
b) L'any acadèmic 2009-2010 s'implantaran, amb caràcter general, les ensenyances corresponents al curs 2n de batxillerat regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i deixaran d'impartir-se les ensenyances corresponents al curs 2n de batxillerat regulades per la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu.
Segona. Currículum de les matèries optatives
El currículum de les matèries optatives que es proposen per a 1r de Batxillerat per al curs acadèmic 2008-2009 serà el que es contempla en l'Orde de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, per la qual s'establixen les matèries optatives del batxillerat i es regula el seu currículum, modificada per l'Orde de 7 d'octubre de 1998, del conseller de Cultura, Educació i Ciència, així com per l'Orde de 18 de juny de 2002, de la Conselleria de Cultura i Educació.
Tercera. Impartició de matèries de la modalitat Ciències i Tecnologia
1. Els centres públics i centres privats concertats que tenen autoritzades les ensenyances de batxillerat en la modalitat de Tecnologia, d'acord amb la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, continuaran impartint, en el curs 2008-2009, la matèria Tecnologia industrial I corresponent al primer curs del batxillerat regulat en este decret. Així mateix, estos centres continuaran impartint, en el curs 2009-2010, a més de la matèria Tecnologia industrial I, les matèries d'Electrotècnia i Tecnologia industrial II corresponents al segon curs.
2. La resta de centres docents públics i privats concertats que, en aplicació de la disposició addicional quinta del present decret, queden autoritzats per a impartir la modalitat de Ciències i Tecnologia, així com els centres de nova creació, podran impartir, durant els cursos escolars 2008-2009 i 2009-2010, les matèries esmentades en l'apartat anterior, amb l'autorització prèvia per la conselleria competent en matèria d'educació, si compten, com a mínim, amb 15 alumnes per grup i espais disponibles (aula o aules de Tecnologia) per a la docència de les dites matèries.
Quarta. Horari de1r de batxillerat per al curs acadèmic 2008-2009
En tant no s'aprove l'orde que regule l'horari del batxillerat en la Comunitat Valenciana, l'horari, la distribució de modalitats, vies i matèries optatives per a primer curs de batxillerat per al curs 2008-2009 serà el següent:
*********************************************
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queda derogat el Decret 174/1994, de 19 d'agost, del Consell, pel qual s'establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana.
2. Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposen al que establix el present decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament normatiu
La conselleria competent en matèria d'educació podrà dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a la interpretació, aplicació i el desenrotllament d'este decret.
Segona. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 11 de juliol de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller d'Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
ANNEX
CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT
Matèries comunes
Llengua i Literatura I i II (Castellà i Valencià)
Llengua Estrangera I i II
Ciències per al Món Contemporani
Educació Física
Filosofia i Ciutadania
Història de la Filosofia
Història d'Espanya
Matèries de modalitat
Modalitat d'Arts
Anàlisi Musical I i II
Llenguatge i Pràctica Musical
Història de la Música i de la Dansa
Anatomia Aplicada
Arts Escèniques
Literatura Universal
Cultura Audiovisual
Dibuix Artístic I i II
Dibuix Tècnic I i II
Disseny
Tècniques d'Expressió Graficoplástica
Volum
Història de l'Art
Modalitat de Ciències i Tecnologia
Biologia i Geologia
Biologia
Ciències de la Terra i del Medi Ambient
Dibuix Tècnic I i II
Física i Química
Física
Química
Electrotècnia
Matemàtiques I i II
Tecnologia Industrial I i II
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
Economia
Economia de l'Empresa
Grec I i II
Història del Món Contemporani
Història de l'Art
Geografia
Llatí I i II
Literatura Universal
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II
LLENGUA I LITERATURA I I II
Castellà i Valencià
Matèria comuna
I. Introducció
Llengua i Literatura II requerix els coneixements de Llengua i Literatura I
L'ensenyança de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l'ampliació de la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llengües oficials de la Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el desenrotllament de la capacitat de comprensió dels textos literaris per mitjà del coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües.
Estes dos matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat, en concurrència amb altres matèries i d'acord amb les finalitats educatives establides per a l'etapa, incidixen en el desenrotllament del raonament lògic, en l'adquisició de nous sabers per mitjà de l'accés a la documentació i al tractament de la informació, en l'educació de la sensibilitat artística i en l'anàlisi i la valoració crítica de la realitat.
L'educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l'ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels estudiants d'esta etapa: discursos de l'àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs literari.
S'atendrà, per tant, l'aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes textuals predominants en estos gèneres discursius, a través de l'anàlisi i la interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc.; així com la utilització d'estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d'esquemes, resums, fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast.
És important, a més, que l'alumnat es familiaritze amb l'anàlisi i la posada en pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com amb el desenrotllament d'actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Els discursos d'expressió de l'opinió, atesa l'especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món alhora que reben valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic, religiós, publicitari, etc.) i que es transmeten a través de canals i suports diversos -diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, es localitzen fonamentalment en l'àmbit de les institucions, tant públiques com privades, i en la relació interpersonal formal.
L'aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenrotllament d'habilitats i destreses discursives, és a dir, el treball sobre els procediments ha d'articular l'eix de tot el procés d'ensenyança i aprenentatge. Així, l'estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt especial, a l'ampliació de la competència comunicativa, ja que l'objectiu bàsic d'esta etapa consistix en l'ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com a literaris. Este objectiu implica consolidar l'hàbit de la lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s'han produït els textos literaris. Considerem la literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d'emocions, idees i fantasies, raó per la qual collabora en la maduració intellectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la literatura ben dirigit contribuïx a l'autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l'enriquiment cultural en una diversitat de direccions; objectius formatius d'esta etapa. La progressió en l'aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l'aprofundiment del coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els seus contextos culturals sobre l'ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la modalitat especial de comunicació que representa el discurs literari.
La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d'ús serà objecte d'aprenentatge en les dos llengües, la variació lingüística i els factors que l'expliquen, l'adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l'ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els procediments que contribuïxen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits. L'activitat gramatical és un component dels processos de comprensió i producció de textos i contribuïx a assolir estes capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre l'estructura de la llengua assolits en etapes anteriors, així com a ampliar estos coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s'aborda en relació amb pràctiques discursives més complexes. L'educació lingüística de l'alumnat de Batxillerat ha de referir-se també al coneixement de la varietat lingüística, que dependrà de factors geogràfics o històrics, així com de les variacions relacionades amb l'ús. Això inclou la comprensió del caràcter plurilingüe d'Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà, continguts que són rellevants per a eradicar prejuís i estereotips responsables d'actituds negatives cap a les llengües i cap als que les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica.
D'acord amb tot l'anterior, el currículum s'organitza en quatre nuclis de continguts: estudi del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i el discurs literari.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures formals, i, especialment en l'àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació.
2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l'àmbit acadèmic, per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal, l'adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l'organització racional de l'acció.
3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció especial a la Comunitat Valenciana, a l'Estat Espanyol, a Europa i als estats americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant, especialment, la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els àmbits d'ús.
4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l'anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la correcció de les pròpies produccions.
5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l'opinió i els discursos reguladors de la vida social, i valorar la importància de l'acostament a estos discursos per al coneixement de la realitat.
6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l'adquisició de coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l'àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d'emprar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies.
7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà, així com d'obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.
8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d'enriquiment personal i de trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i interpretació del món.
9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d'abús de poder, evitant estereotips lingüístics que suposen juís de valor o prejuís.
III. Nuclis de continguts
D'acord amb els objectius fixats per a l'ensenyança i l'aprenentatge de la llengua i literatura en el Batxillerat, s'establixen tres tipus de continguts:
*a) Procediments que es referixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.
*b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.
*c) Actituds afavoridores de la normalització de l'ús del valencià, d'un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.
Estos tres tipus de continguts recorren els quatre nuclis següents:
1. ESTUDI DEL DISCURS
2. ESTUDI DE LA LLENGUA
3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
4. EL DISCURS LITERARI
La interrelació dels continguts és un factor que s'haurà de tindre en compte en la seua seqüenciació al llarg d'esta etapa educativa, en l'elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l'aula i en l'avaluació dels processos d'ensenyança i aprenentatge.
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I
1. Estudi del discur
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Coneixement del paper que exercixen els factors de la situació comunicativa en la determinació de la varietat dels discursos.
Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits, d'acord amb els factors de la situació, i anàlisi del seu registre i la seua adequació al context de comunicació.
2. Estudi de la Llengua
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Reconeixement de la relació entre la modalitat de l'oració i els actes de parla i interpretació del significat contextual de les modalitats de l'oració.
Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d'expressió de la subjectivitat i de l'objectivitat i de les seues formes d'expressió en els textos.
Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició i derivació) com a formes de creació de paraules.
Distinció entre l'ús objectiu (denotació) i subjectiu (connotació) de les paraules.
Sistematització de conceptes relatius a l'estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l'oració i a la unió d'oracions en enunciats complexos, a fi de reconéixer i utilitzar distintes possibilitats de realització en diferents contextos lingüístics i de comunicació.
Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en relació amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les convencions ortogràfiques.
Coneixement del fenomen de l'existència de distints registres i usos socials i valoració de la necessitat d'una norma.
Coneixement dels trets més característics i de l'origen del valencià.
Coneixement de la pluralitat lingüística d'Espanya, de les seues causes històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia, i desenrotllament d'una actitud positiva davant de la diversitat i convivència de llengües i cultures.
3. Tractament de la informació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Utilització de procediments per a l'obtenció, el tractament i l'avaluació de la informació, a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a la comprensió i producció de textos.
4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l'autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d'altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d'obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l'evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d'intenció literària a partir dels models llegits i comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i de biblioteques virtuals.
Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa medieval al Modernisme. Les Cróniques mediavals, Jaume Roig, Isabel de Villena, roís de Corella, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.
La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme. Ausias March i Teodor Llorente.
El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El Misteri d'Elx. Francesc Mulert, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví.
CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA I
1. Estudi del discurs
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Coneixement del paper que exercixen els factors de la situació comunicativa en la determinació de la varietat dels discursos.
Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits, d'acord amb els factors de la situació, analitzant el seu registre i la seua adequació al context de comunicació.
2. Estudi de la Llengua
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Reconeixement de la relació entre la modalitat de l'oració i els actes de parla i interpretació del significat contextual de les modalitats de l'oració.
Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d'expressió de la subjectivitat i de l'objectivitat i de les seues formes d'expressió en els textos.
Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició i derivació) com a formes de creació de paraules.
Distinció entre l'ús objectiu (denotació) i el subjectiu (connotació) de les paraules.
Sistematització de conceptes relatius a l'estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l'oració, i a la unió d'oracions en enunciats complexos, a fi de reconéixer i utilitzar distintes possibilitats de realització en diferents contextos lingüístics i de comunicació.
Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic de la llengua castellana en relació amb el contrast entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les convencions ortogràfiques.
Coneixement del fenomen de l'existència de distints registres i usos socials i valoració de la necessitat d'una norma.
Coneixement dels trets més característics de l'espanyol d'Amèrica i de les seues varietats i valoració positiva d'eixa varietat i de la necessitat d'una norma panhispànica.
Coneixement de la pluralitat lingüística d'Espanya, de les causes històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia i desenrotllament d'una actitud positiva davant de la diversitat i la convivència de llengües i cultures.
3. Tractament de la informació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Utilització de procediments per a l'obtenció, el tractament i l'avaluació de la informació, a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a la comprensió i producció de textos.
4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l'autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d'altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d'obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la permanència de certs temes i de l'evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d'intenció literària a partir dels models llegits i comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i de biblioteques virtuals.
Les formes narratives al llarg de la història: de l'èpica medieval i les formes tradicionals del relat a la novel·la. El Poema del Mío Cid. Cervantes, Quevedo i la novel·la moderna. Don Quijote de la Mancha.
La poesia: de la lírica popular i culta de l'edat mitjana a les noves formes i temes de la poesia del Renaixement i el Barroc. Gonzalo de Berceo i Jorque Manrique.
El teatre: dels orígens del teatre en l'edat mitjana al teatre modern. La Celestina. Lope de Vega i el teatre clàssic espanyol: característiques, significat històric i influència en el teatre posterior. Guillem de Castro, Lope de Vega i Calderón de la Barca.
IV. Criteris d'avaluació
1. Analitzar oralment i per escrit textos (orals, escrits i iconicoverbals) pertanyents a diferents situacions de comunicació, tenint en compte la funció social que exercixen, la tradició cultural en què s'inscriuen i els valors que transmeten, assenyalant-ne les idees principals i les secundàries, i aportant-hi una opinió personal.
Este criteri pretén valorar la capacitat de l'alumnat per a interpretar el sentit d'un text a partir de l'anàlisi de la seua estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de les dades rellevants sobre la situació de comunicació.
2. Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la prèviament i adoptant l'estratègia comunicativa adequada.
El criteri centra l'atenció en el desenrotllament de la capacitat per a planificar, organitzar i realitzar una breu exposició oral, pròpia de l'àmbit acadèmic.
3. Elaborar breus treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la seua informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l'àmbit acadèmic.
Este criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a les fonts d'informació, seleccionar-ne la que siga pertinent i reutilitzar-la en l'elaboració de produccions pròpies de l'àmbit acadèmic.
4. Compondre textos escrits expositius i argumentatius sobre temes literaris o lingüístics.
El criteri atén la capacitat de l'alumne per a elaborar textos d'acord amb la situació comunicativa i amb els esquemes textuals bàsics del text, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments que garantisquen la cohesió i per a emprar correctament la varietat estàndard de la llengua.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats.
Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i revisió de les produccions pròpies.
6. Discernir els components bàsics i l'estructura del lèxic del castellà i del valencià i analitzar críticament els mecanismes d'incorporació d'elements fònics, morfosintàctics i lèxics com a conseqüència de les relacions entre les llengües.
Amb este criteri es pretén valorar la capacitat per a reconéixer i explicar els procediments de formació del lèxic. Així mateix, caldrà ajustar-se al reconeixement i la valoració crítica dels factors lingüístics i socials (com ara carències lèxiques per a designar realitats noves, substitució de paraules considerades tabú, major difusió o prestigi d'una llengua sobre una altra...) que intervenen en la incorporació per part d'una llengua d'elements procedents d'una altra.
7. Distingir les diferents llengües constitucionals d'Espanya, especialment de la Comunitat Valenciana.
El criteri se centra en el coneixement i la valoració de la diversitat lingüística d'Espanya.
8. Conéixer, identificar i analitzar en activitats discursives diverses les actituds sociolingüístiques que es manifesten, així com les diferents causes que poden tindre, en una situació de contacte de llengües.
El criteri se centra en la capacitat d'utilitzar en l'anàlisi de l'activitat comunicativa la informació que determinades marques lingüístiques proporcionen sobre les actituds dels parlants i sobre els diferents comportaments que es produïxen en els contactes entre llengües.
9. Interpretar el contingut d'obres literàries breus i fragments significatius de la història literària del castellà (des dels inicis fins al segle XVII) i en valencià (des dels inicis fins al segle XIX) utilitzant els coneixements sobre les formes literàries i els distints períodes, moviments i autors.
El criteri pretén valorar la capacitat per a interpretar obres literàries en relació amb la tradició literària i els codis estètics.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los en la busca i l'elaboració de la informació.
Este criteri pretén que l'alumnat siga capaç d'utilitzar les tecnologies de la informació i que les incorpore al treball acadèmic.
III. Nuclis de continguts
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II
1. Estudi del discurs
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi del tema, de l'estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu i argumentatiu, procedents de l'àmbit acadèmic.
Composició de textos expositius orals i escrits propis de l'àmbit acadèmic, a partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes textuals.
Anàlisi del tema, de l'estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i publicitaris.
Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.
2. Estudi de la Llengua
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics que contribuïxen a la cohesió del text.
Coneixement de les relacions que s'establixen entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l'ús dels temps verbals.
Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextos acadèmics i socials.
Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.
Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social.
Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d'inclusió del discurs d'altres en els propis.
Aplicació reflexiva d'estratègies d'autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l'aprenentatge autònom de la llengua.
3. Tractament de la informació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l'autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d'altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d'obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l'evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d'intenció literària a partir dels models llegits i comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i de biblioteques virtuals.
Les formes narratives des del Modernisme fins a l'actualitat. Martí Domínguez i Enric Valor.
La poesia des del segle XX fins a l'actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés i María Beneyto.
Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.
L'assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l'actualitat. Joan Fuster.
CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA II
1. Estudi del discurs
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi del tema, de l'estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu i argumentatiu, procedents de l'àmbit acadèmic.
Composició de textos expositius orals i escrits propis de l'àmbit acadèmic, a partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes textuals.
Anàlisi del tema, de l'estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i publicitaris.
Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.
2. Estudi de la llengua
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics que contribuïxen a la cohesió del text.
Coneixement de les relacions que s'establixen entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l'ús dels temps verbals.
Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextos acadèmics i socials.
Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.
Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social.
Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d'inclusió del discurs d'altres en els propis.
Aplicació reflexiva d'estratègies d'autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l'aprenentatge autònom de la llengua.
3. Tractament de la informació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l'autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d'altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d'obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l'evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d'intenció literària a partir dels models llegits i comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i de biblioteques virtuals.
Las formes narratives al llarg de la història: El desenrotllament de la novel·la realista i naturalista en el segle XIX. De la novel·la realista i naturalista als nous models narratius en el segle XX. La novel·la i el conte llatinoamericans en la segona mitat del segle XX. Vicente Blasco Ibáñez, Benito Pérez Galdós y Leopoldo Alas "Clarín".
La poesia: les innovacions de la lírica romàntica. De Bécquer, Espronceda i el Simbolisme a les avantguardes. Tendències de la lírica en la segona mitat del segle XX. La presència de la poesia hispanoamericana. Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez i Miguel Hernández.
El teatre: la constitució d'un teatre realista i costumista en el segle XVIII. El teatre romàntic. Tradició i renovació en el teatre del segle XX. Leandro Fernández de Moratín, Duque de Rivas, Antonio García Gutiérrez i José Zorrilla.
L'assaig: els orígens del periodisme i de l'assaig en els segles XVIII i XIX. L'evolució de l'assaig al llarg del segle XX. José Cadalso, Gaspar Melchor de Jovellanos i Mariano José de Larra.
IV. Criteris d'avaluació
1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en compte la funció social que exercixen, la tradició cultural en què s'inscriuen, l'estructura i els valors que transmeten,
Este criteri pretén valorar la capacitat de l'alumnat per a interpretar el sentit d'un text a partir de l'anàlisi de l'estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de les dades rellevants sobre la situació comunicativa. S'ha de tindre en compte, així mateix, la capacitat per a analitzar els valors, implícits o manifestos, del text (en especial els que reflectixen usos discriminatoris) i per a reflexionar-hi d'una manera crítica.
2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l'àmbit acadèmic.
Este criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a les fonts d'informació, seleccionar-hi les dades pertinents i reutilitzar-les en l'elaboració de textos crítics propis de l'àmbit acadèmic, respectant, per tant, les convencions pròpies d'este tipus de discursos.
3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal, sobre temes literaris, literaris o relacionats amb l'actualitat social i cultural.
El criteri atén el desenrotllament de la capacitat de l'alumne per a elaborar textos formals, de caràcter acadèmic, orientadors de l'opinió i de la conducta o reguladors de la vida social, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments que garantisquen la cohesió i per a emprar correctament la varietat estàndard de la llengua.
4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en textos específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre estes i evitar-les en les produccions pròpies.
El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com a forma del comportament humà, els prejuís i les valoracions pejoratives que revelen les relacions socials entre els membres d'una comunitat de parlants. S'ha de valorar, així mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre estos usos i per a evitar-los, de manera autònoma i conscient, en les produccions pròpies.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats; utilitzant-hi la terminologia adequada.
Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i revisió de les produccions pròpies. Per a això caldrà ajustar-se al domini dels procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que en configuren el significat global o que n'articulen els enunciats.
6. Comprendre l'origen i la formació del castellà i del valencià en la seua història i en el moment actual; valorant-ne les varietats.
El criteri se centra en la valoració del coneixement dels trets generals dels processos de formació de les llengües, en concret, la consolidació, normalització i substitució de llengües i de la seua aplicació a l'anàlisi crítica de la realitat del nostre entorn. Per a això, caldrà ajustar-se tant als aspectes lingüístics com als condicionants sociopolítics, en èpoques passades i en el món contemporani, implicats en estos processos (per exemple, en la fixació de la norma culta, en la configuració i consolidació de l'estàndard, etc.). Així mateix, s'analitzarà i valorarà la normalització lingüística com a procés oposat al de substitució i necessari per a detindre la pèrdua de vitalitat del valencià.
7. Distingir les diferents llengües constitucionals d'Espanya, conéixer-ne l'origen i l'evolució, promoure'n l'ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les situacions de bilingüisme.
El criteri tracta d'orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumne pel que fa a les llengües del territori espanyol.
8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d'estil) del castellà (també el d'Amèrica) i del valencià.
El criteri se centra en la capacitat per a utilitzar, en l'anàlisi de l'activitat comunicativa, la informació que determinades marques lingüístiques proporcionen sobre l'origen geogràfic dels parlants, sobre la seua pertinença a un grup social i sobre el moment històric en què es produïx el discurs. En tots els casos caldrà ajustar-se a l'anàlisi crítica de les actituds sobre la llengua i els parlants que comporta l'elecció d'una llengua o d'una varietat determinada, així com les implicades en el canvi de llengua.
9. Analitzar l'evolució històrica dels gèneres literaris en castellà (des del segle XVIII fina a l'actualitat) i en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i cultural i la seua relació amb les obres i els autors més destacats, coneixent i aplicant tècniques d'anàlisi i de comentari de textos per a interpretar obres literàries breus i fragments significatius d'estes èpoques, utilitzant els coneixements pertinents sobre les formes literàries i els distints períodes, moviments i autors.
Es tracta de valorar la capacitat per a comprendre el fenomen literari com a producte cultural situat en un context sociohistòric determinat i per a interpretar obres literàries en relació amb el gènere al qual s'adscriuen convencionalment i amb els procediments retòrics que les singularitzen. Serà necessària la lectura d'obres literàries completes o de fragments extensos a què aplicar els criteris d'anàlisi literària i d'interpretació d'acord amb el context de producció.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la informació.
Este criteri pretén que l'alumnat siga capaç d'utilitzar les tecnologies de la informació i que les incorporen al seu treball acadèmic.
LLENGUA ESTRANGERA I I II
Matèria comuna
I. Introducció
Llengua Estrangera II requerix coneixements de Llengua Estrangera I
Els avanços humanístics i científics caracteritzen un món en plena evolució cultural; d'altra banda, les llengües estrangeres cobren nova rellevància amb el desenrotllament de noves tecnologies que les convertix en un instrument indispensable per a la inserció en el món de l'ocupació i la comunicació en general.
Per a integrar-s'hi de manera creativa i responsable és indispensable una sòlida formació escolar.
La idiosincràsia de la Unió Europea i la integració en esta de països amb parlants de llengües diverses, genera, així mateix, una creixent necessitat de coneixement de llengües estrangeres per part dels ciutadanes i ciutadans europeus que els permeta comunicar-se de manera efectiva amb els membres d'esta àmplia comunitat.
Per tot això, es reconeix en les llengües estrangeres un element clau en la construcció de la identitat europea: una identitat plurilingüe i multicultural. El coneixement de llengües estrangeres afavorix la lliure circulació de persones i facilita la cooperació cultural, econòmica, tècnica i científica entre els països. A través de l'aprenentatge continuat de llengües estrangeres, s'adquirix un mitjà privilegiat de comunicació personal alhora que intercultural, imprescindible per a la consecució d'algunes de les finalitats educatives en esta etapa. D'una banda, s'ampliaran els coneixements culturals amb nous continguts que permetran forjar-se una idea molt més rica de com és el món, valorar-lo críticament i, a partir d'ací, incidir-hi per a aconseguir una transformació compensadora i solidària.
En el marc sociolingüístic propi de la Comunitat Valenciana, on conviuen dos llengües, l'ensenyança de la Llengua Estrangera complix altres funcions educatives importants.
D'una banda, este aprenentatge afavorix l'observació de les altres llengües que es posseïxen o s'aprenen i fa possible la transferència de coneixements d'unes a les altres sempre que es partisca d'uns plantejaments comuns quant a l'objecte d'aprenentatge i a la metodologia. Amb això es millora i inclús es desenrotlla la competència en la llengua materna o en la segona.
D'altra banda, les actituds davant de les cultures, les llengües i els parlants constituïxen una part important dels continguts curriculars proposats. Amb això es continua i s'afavorix la reflexió sobre la diversitat lingüística i cultural i els possibles conflictes que esta pot provocar. Es promouen actituds positives, no sols respecte de les llengües estrangeres, sinó respecte de les diverses llengües parlades a l'Estat Espanyol i, sobretot, respecte de les dos llengües parlades a la nostra Comunitat.
Al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria, l'estudi de la Llengua Estrangera ha dotat els alumnes d'una competència bàsica que els permet interactuar en situacions habituals de comunicació. També apareixen en l'Educació Secundària Obligatòria altres tipus de continguts bàsics en l'aprenentatge lingüístic; d'una banda, tots aquells procediments destinats a desenrotllar, en els estudiants, la capacitat d'aprendre cada vegada més autònomament. D'altra banda, els continguts de tipus sociocultural transmesos per mitjà de l'ús social de la llengua i les actituds positives de respecte, obertura i esperit crític que motiven per a la comunicació, tant interpersonal com intercultural.
En el Batxillerat, l'aprenentatge de la llengua estrangera suposarà, d'una banda, la prolongació i consolidació del que ja es coneix i, d'una altra, un desenrotllament de capacitats més especialitzades en funció dels interessos professionals i acadèmics que guiaran el futur laboral de l'alumnat.
El Consell d'Europa establix un marc de referència comuna europeu per a l'aprenentatge de llengües estrangeres, indicant que per a desenrotllar progressivament la competència comunicativa en una determinada llengua, l'alumnat ha de ser capaç de dur a terme una sèrie de tasques de comunicació.
Les tasques de comunicació configuren un conjunt d'accions que tenen una finalitat comunicativa concreta dins d'un àmbit específic. Per a la seua realització, s'activa la competència comunicativa.
En primer lloc, per a ampliar la competència comunicativa s'ampliarà el tipus de situacions en què s'utilitza la llengua estrangera per mitjà de la diversificació de les funcions comunicatives i dels àmbits d'ús en què estes es produïxen.
Es crearan o simularan situacions en què, més enllà de la comunicació més o menys quotidiana, s'utilitze la llengua estrangera per a desenrotllar tècniques de treball intel·lectual, per a adquirir coneixements relacionats amb altres àrees disciplinares o per a investigar en àmbits específics, seleccionats en funció dels interessos dels estudiants.
En segon lloc, ampliar la competència comunicativa significa capacitar-se per a comprendre i produir discursos més complexos per mitjà de la consolidació dels procediments de comprensió i la posada en pràctica de les estratègies de producció tant oral com escrita. Significa també capacitar-se per a reconéixer i interpretar els elements que sovint es comuniquen de manera implícita en el discurs.
Com que s'adquirix més capacitat per a comprendre els continguts transmesos de manera implícita, s'amplia també la capacitat de reconéixer i analitzar el paper dels estereotips i les connotacions culturals que poden convertir la llengua en un instrument de manipulació dels valors i actituds socials; s'amplia, per tant, la capacitat de reaccionar de manera crítica davant d'estos.
En tercer lloc, un altre nivell d'aprofundiment de la competència comunicativa és el de les variants discursives i textuals que poden ser objecte d'observació i apropiació. L'edat dels estudiants i la diversificació d'interessos poden aconsellar que s'òbriga el ventall dels gèneres discursius, que podran incloure també alguns textos relativament especialitzats o certs textos literaris.
Així mateix, en l'etapa de Batxillerat és necessari ampliar la competència gramatical per mitjà del treball sobre textos orals i escrits que presenten estructures morfosintàctiques i continguts lèxics més complexos. A partir de l'observació del material proposat, així com de les pròpies produccions, es pot arribar a la construcció d'un saber explícit que permeta sistematitzar els coneixements sobre el codi de la llengua. És en el context d'estes activitats de reflexió on fonamentalment es duen a terme les operacions de raonament lògic (anàlisi, conceptualització, sistematització, etc.) que reforcen i completen la formació intel·lectual.
Juntament amb el que s'ha exposat anteriorment, el procés d'ensenyança i aprenentatge de llengües estrangeres contribuirà a la formació educativa de l'alumnat des d'una perspectiva global que afavorisca el desenrotllament de la seua personalitat, la integració social, les possibilitats d'accés a dades d'interés, etc. Especialment, en esta etapa educativa, els idiomes s'utilitzaran per a promoure la formació intel·lectual i per a conéixer informacions específiques pròpies d'altres àrees de coneixement, que permeten a l'alumnat estar en contacte amb els canvis permanents en el saber científic, humanístic i tecnològic.
D'esta manera, el Batxillerat propiciarà que l'avanç en el coneixement contribuïsca a ampliar l'horitzó de cada estudiant, que aprofundisca en l'acostament a altres formes de vida i organitzacions socials diferents de les nostres, a intercanviar opinions sobre problemes que es compartixen internacionalment, a diversificar els seus interessos professionals i a consolidar valors socials que afavorisquen la trobada en un món en què la comunicació internacional es fa cada vegada més patent.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Utilitzar la llengua estrangera per a comunicar-se en situacions interactives cada vegada més diversificades i autèntiques, oralment i per escrit, emprant estratègies comunicatives i discursives adequades.
2. Comprendre i interpretar críticament els textos orals i audiovisuals emesos en situacions de comunicació habitual, així com pels mitjans de comunicació, i analitzar-los críticament des del punt de vista dels valors que manifesten.
3. Llegir de manera autònoma amb diverses finalitats: busca i selecció d'informacions, adquisició de coneixements referits a diverses àrees d'interés i plaer estètic.
4. Llegir textos pragmàtics i de ficció de temàtica general i específica, identificar els elements essencials de cada tipus de text, captar-ne la funció i organització discursiva a fi de comprendre'ls, interpretar-los críticament i, si és el cas, poder gaudir-ne.
5. Produir textos escrits amb diferents finalitats, planificant-los i organitzant-los de manera coherent i adequada a la situació de comunicació.
6. Reflexionar sobre el funcionament linguisticocomunicatiu de la llengua estrangera per a poder arribar a produir missatges més complexos i correctes, adaptats a les diverses situacions i comprendre les produccions alienes, en situacions cada vegada més variades i imprevistes.
7. Adquirir i desenrotllar diverses estratègies d'aprenentatge, emprant tots els mitjans possibles, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, a fi d'utilitzar la llengua estrangera de manera autònoma i continuar progressant en el seu aprenentatge.
8. Valorar críticament altres maneres d'organitzar l'experiència i estructurar les relacions personals, comprenent el valor relatiu de les convencions i normes culturals.
9. Reconéixer, interpretar i ampliar el coneixement dels referents culturals que apareixen implícitament o explícitament en els textos per a conéixer els aspectes fonamentals del medi sociocultural propi de la llengua estudiada i aconseguir una millor comunicació i una millor comprensió i interpretació de cultures diferents de la pròpia.
10. Apreciar la riquesa que suposa el plurilingüisme com a mitjà per a contrastar i ampliar coneixements i valors i reaccionar davant d'estos d'una manera respectuosa, oberta i crítica, i reconéixer la importància que té l'aprenentatge de llengües com a mitjà de comunicació i enteniment internacional en un món multicultural.
III. Nuclis de continguts
Durant el procés d'ensenyança i aprenentatge en les etapes anteriors de l'Ensenyança Obligatòria s'han anat desenrotllant tres tipus de continguts (procediments, conceptes i actituds) que continuen presents en esta etapa.
L'aprenentatge d'una llengua està estretament lligat a l'adquisició de continguts relatius a procediments que es referixen no sols a destreses per a la producció i comprensió del discurs, sinó també a les estratègies d'aprenentatge necessàries per a eixa comprensió i producció. Estos continguts constituïxen l'eix del procés didàctic. Els conceptes, construïts a partir d'activitats d'observació, anàlisi, manipulació i producció apareixen com a continguts indissociables dels procediments i són sabers explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques o els referents culturals i sobre el seu funcionament en el discurs. De la mateixa manera, per a l'organització de la intervenció didàctica, cal tindre en compte les actituds generades davant de la llengua estudiada, l'aprenentatge d'esta, els seus components culturals i els seus parlants.
Més amunt s'han definit l'objecte d'aprenentatge, el caràcter de l'etapa i els objectius generals. A més d'estos elements, en la determinació dels nuclis de continguts, intervenen altres consideracions derivades de la investigació recent sobre l'adquisició de les llengües en general i de les llengües estrangeres en particular. Entre estes consideracions es pot citar el paper dels intercanvis comunicatius en l'adquisició i desenrotllament de la capacitat lingüística, la funció de la reflexió en l'aprenentatge o l'existència de diferents estils cognoscitius que conduïxen a maneres específiques d'aprenentatge.
Els nuclis de continguts són els mateixos que s'han establit per a l'etapa de Secundària Obligatòria perquè, tal com estan concebuts, responen a una definició de l'objecte d'aprenentatge, la competència comunicativa, que no és diferent en una etapa o en una altra. Per tant, són perquè el marc de referència que servix de guia en les diverses etapes i els continguts que els componen van ampliant-se progressivament en el transcurs dels anys d'instrucció.
Així, doncs, estos nuclis de continguts són una prolongació dels especificats en l'etapa de Secundària Obligatòria i serà només el seu tractament el que varie respecte a l'etapa anterior. En efecte, la major capacitat comunicativa dels alumnes en la llengua estrangera i la seua major capacitat cognoscitiva, així com el major grau d'autonomia aconseguit, permetrà que es puguen consolidar les capacitats adquirides al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria i a més aprofundir-hi i ampliar-les.
LLENGUA ESTRANGERA I
1. Habilitats comunicatives
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Utilització de la llengua estrangera com a llengua vehicular en classe.
Obtenció d'informació global i específica de textos orals cada vegada més variats i amb més nivell d'exigència conceptual dins del camp de l'interés general i acadèmic de l'alumnat.
Escolta comprensiva de missatges emesos, amb llenguatge clar i articulat, en llengua estàndard o pels mitjans de comunicació.
Comprensió de la comunicació interpersonal sobre temes quotidians d'interés personal i general, utilitzant estratègies per a pronosticar el missatge, captar-ne les idees principals, detectar-ne les secundàries i identificar els sobreentesos a fi de participar naturalment i espontàniament en la conversació o el debat.
Planificació del missatge que es desitja transmetre; cuidant la coherència, la cohesió i el registre.
Producció de missatges orals dotats d'una raonable correcció gramatical i d'una pronunciació, una entonació i un ritme adequats sobre temes d'interés general o personal i articulats a manera de textos descriptius, expositius o narratius.
Formulació d'hipòtesis sobre les expectatives, els interessos o les actituds comunicatives que puguen tindre els receptors dels textos.
Predicció i deducció d'informació en diferents tipus de textos.
Lectura comprensiva i autònoma de textos contemporanis pragmàtics i de ficció emprant les estratègies de lectura per a identificar els elements textuals i paratextuals, l'organització de la informació i el propòsit comunicatiu.
Utilització autònoma de recursos bibliogràfics, informàtics i digitals i explotació dels coneixements previs i les estratègies lectores per a solucionar problemes de comprensió.
Interés per la lectura de textos diversos de manera autònoma amb el propòsit d'obtindre informació, ampliar coneixements o passar-s'ho bé.
Ordenació lògica de frases i paràgrafs a fi de realitzar un text coherent, utilitzant els elements d'enllaç adequats.
Redacció clara i detallada de diferents tipus de text i en diferents suports sobre temes personals i acadèmics o d'interés general amb una raonable correcció gramatical, un vocabulari i un registre adequats al tema.
Reconeixement de les varietats d'ús de la llengua: diferències entre llenguatge formal i informal, parlat i escrit.
Ús autònom de recursos diversos per a l'aprenentatge: informàtics, digitals i bibliogràfics.
Aplicació d'estratègies per a revisar, ampliar i consolidar el lèxic i les estructures lingüístiques.
Análisi i reflexió sobre l'ús i el significat de diferents estructures gramaticals per mitjà de la comparació amb les pròpies.
Observació i utilització conscient d'estratègies d'aprenentatge.
Aplicació de les estratègies d'autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l'aprenentatge autònom de la llengua.
2. Reflexions sobre la llengua
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Ampliación del camp semàntic a través d'expressions comunes, sinònims i antònims i de lèxic referit a temes generals d'interés per a l'alumnat com ara família, amics, aficions i interessos, estudis, viatges, fets d'actualitat i relacionats amb altres matèries de currículum.
Formació de paraules a partir de prefixos i sufixos.
Revisió i ampliació de les estructures gramaticals i de les funcions principals adequades als diferents gèneres textuals i de les intencions comunicatives associades a les diferents situacions de comunicació. Explicar els punts principals d'una idea o d'un problema amb raonable precisió i expressar pensaments sobre temes abstractes o culturals com ara la música i les pel·lícules.
Toma de consciència dels principals trets fonològics de la llengua estrangera, incloent-hi les unitats de so de la llengua i la seua realització en contextos concrets, la composició fonètica de les paraules, la fonètica de les oracions, l'accent i ritme de les oracions i l'entonació.
Ús de l'alfabet fonètic per a resoldre dubtes de pronunciació.
Producció de diferents patrons d'accentuació, ritme i entonació necessaris per a l'expressió de distints sentiments i actituds.
3. Aspectes socioculturals
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Valoració positiva de l'ús de la llengua estrangera com a mitjà per a eliminar barreres d'enteniment i comunicació entre els pobles.
Contrast entre aspectes culturals de la vida quotidiana que transmet la llengua estrangera i els aspectes propis.
Identificació de costums i trets de la vida quotidiana propis d'altres països i cultures on es parla la llengua estrangera
Adequació dels missatges a les característiques de l'interlocutor.
Ús de fórmules lingüístiques adequades a les situacions comunicatives.
Reconeixement de la presència i importància de la llengua estrangera en les noves tecnologies de la informació i comunicació.
Coneixement i valoració dels elements culturals més rellevants dels països on es parla la llengua estrangera.
Interés per establir relacions socials amb parlants de llengües estrangeres.
IV. Criteris d'avaluació
1. Extraure la informació global i específica dels missatges orals.
Es referix a missatges emesos pels estudiants, el professorat o els mitjans de comunicació sobre temes actuals o generals relacionats amb els estudis i els interessos o amb els aspectes socioculturals associats a la llengua estrangera, sempre que s'articulen amb claredat, en llengua estàndard i que el desenrotllament del discurs es facilite amb marcadors explícits.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a comprendre i interpretar la informació sobre temes concrets i més abstractes, transmesa per parlants amb diferents accents, tenint en compte aspectes com ara el registre utilitzat, el propòsit i l'actitud del parlant, etc. Així mateix, avalua la capacitat d'entendre les idees principals i les específiques prèviament requerides de textos orals més extensos emesos pels mitjans de comunicació sempre que es parle clar, en llengua estàndard, el missatge estiga estructurat amb claredat i s'hi utilitzen marcadors explícits.
2. Participar en conversacions o debats espontanis o preparats per endavant.
Es busca que els alumnes s'expressen amb fluïdesa, amb una pronunciació i una entonació raonablement correctes; que produïsquen missatges coherents, amb la correcció formal necessària i el tipus de discurs d'acord amb la situació comunicativa. Es valorarà també la capacitat per a reaccionar adequadament, mostrant una actitud respectuosa, en la interacció, i col·laborar en la continuació del discurs amb un registre apropiat a la situació i al propòsit de la comunicació.
3. Comprendre de manera autònoma la informació continguda en textos escrits contemporanis, procedents de diverses fonts, referits a l'actualitat, la cultura o relacionats amb els seus interessos o amb els seus estudis presents o futurs.
Es pretén avaluar la capacitat per a predir, deduir i comprendre la informació rellevant, distingir les idees principals de les secundàries, i identificar la informació requerida en textos escrits autèntics, d'interés general, de divulgació i de ficció que oferisquen prou precisió i detall com per a poder analitzar críticament la dita informació, aplicant-hi les estratègies necessàries per a la realització d'una tasca i captant significats implícits, postures i punts de vista. Este criteri avalua, a més, la capacitat per a utilitzar de manera autònoma recursos digitals, informàtics i bibliogràfics a fi de buscar, comparar i contrastar informacions i solucionar problemes de comprensió.
4. Escriure textos diversos clars i detallats amb diferents propòsits, amb la correcció formal, la cohesió, la coherència i el registre adequats, valorant la importància de planificar i revisar el text.
Amb este criteri es pretén avaluar la redacció de textos amb una organització clara i lògica de frases i paràgrafs, una raonable correcció gramatical, un vocabulari i un registre concordes al tema. Es valorarà també l'interés per respectar les normes ortogràfiques i tipogràfiques i per planificar i revisar els textos.
5. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua.
Es busca aconseguir la comprensió de la dinàmica del sistema per mitjà de la inducció o deducció de les regles corresponents, i utilitzar elements lingüístics de referència (gramaticals, lèxics, ortogràfics, fonètics i textuals) que faciliten la sistematització de l'aprenentatge).
6. Transferir el coneixement de les regles de funcionament de la llengua estrangera a situacions noves.
L'alumnat ha de ser competent des del punt de vista lingüístic, partint de les regles que ha treballat i que hem manejat de manera controlada. S'espera que les regles lingüístiques siguen aplicades en diferents situacions.
7. Usar de manera autònoma recursos, fonts d'informació i materials de referència.
En este criteri es perseguix conéixer el desenrotllament per part de l'alumnat de les destreses necessàries per a contrastar conclusions, sistematitzar i consolidar coneixements.
8. Reflexionar sobre els propis processos d'aprenentatge.
S'analitza la manera en què es produïxen reformulacions de regles, s'expressen definicions sobre el que s'ha aprés i s'apliquen mecanismes d'autoavaluació i d'autocorrecció que reforcen l'autonomia en l'aprenentatge i s'avançe en els aprenentatges nous.
9. Interpretar trets que definixen la cultura o les cultures dels països on es parla la llengua estrangera i mostrar coneixements de dades de tipus geogràfic, històric, artístic, literari, etc., i incorporar el dit coneixement en la comunicació en situacions contextualitzades.
L'alumnat necessita un bagatge dels aspectes socioculturals de les comunitats on es parla la llengua estrangera, que li facilite una competència sociolingüística per a adaptar el seu discurs a la situació social en què tinga lloc cada acte de comunicació.
10. Mostrar acostament a la diversitat social i cultural que es transmet quan es comunica en una llengua estrangera.
La llengua estrangera és font d'informació i mitjà de comunicació que ens permet buscar similituds i diferències socioculturals.
11. Desenrotllar l'interés per valorar positivament l'ús de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació internacional i per a l'enteniment dels pobles i considerar la seua presència en l'ús de les noves tecnologies.
La llengua estrangera es convertix tant en un recurs com en un element motivador per a l'ús de les tecnologies. Es va més enllà de l'ús de la tecnologia per a aprendre llengües. Especialment en el cas de les tecnologies de la informació i la comunicació i, sobretot, quan la comunicació es produïx a través d'Internet, la llengua és a més un mitjà per a poder valdre's de la tecnologia.
12. Aprofundir en el coneixement de la cultura pròpia a partir de les informacions socioculturals que transmet la llengua estrangera.
Aprendre d'altres cultures facilita, a l'alumnat, l'aprofundiment en la comprensió de la cultura pròpia. L'alumnat compararà i assolirà una actitud d'empatia cap a altres realitats culturals i una comprensió real del que significa viure en un món intercultural.
III. Nuclis de continguts
LLENGUA ESTRANGERA II
1. Habilitats comunicatives
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Utilitzar la llengua estrangera com a llengua vehicular en classe.
Comprensió del significat general i específic de conferències i de discursos extensos, d'interés general i acadèmic, amb un cert nivell d'especialització i abstracció.
Escolta comprensiva de missatges transmesos pels mitjans de comunicació i emesos tant en llengua estàndard com per parlants amb diferents accents.
Comprensió de la comunicació interpersonal sobre temes cada vegada més variats i amb més nivell d'exigència conceptual, utilitzant-hi estratègies per a anticipar la informació, captar-ne el significatiu, detectar-hi les redundàncies i inferir-ne el que no és explícit per a intervindre amb habilitat en la conversació.
Participació i contribució fluida i eficaç en conversacions, discussions, argumentacions o debats, de manera espontània o preparats prèviament, sobre diversos temes, exposant-hi un punt de vista, argumentant i contraargumentant, i produint un discurs que aconseguisca exposar la seua intenció comunicativa.
Producció oral de descripcions, narracions i presentacions sobre temes personals i d'interés general, amb coherència i cohesió, raonable correcció gramatical i una pronunciació, una entonació i un ritme adequats.
Predicció i deducció de la informació en diferents tipus de textos.
Lectura autònoma i competent de textos autèntics pragmàtics i de ficció més llargs i complexos, utilitzant estratègies adequades per a comprendre-hi els sentits implícits, les postures o els punts de vista, el propòsit comunicatiu i la voluntat d'estil.
Utilització autònoma de recursos bibliogràfics, informàtics i digitals, i explotació dels coneixements previs i les estratègies lectores per a solucionar problemes de comprensió o per a buscar informació per a la realització d'una tasca.
Apreciar la lectura com a manera d'obtindre informació, ampliar coneixements i disfrutar.
Redacció de diferents tipus de textos pragmàtics i de ficció, de més extensió i complexitat, sobre temes actuals d'interés personal i general, amb una raonable correcció gramatical, un lèxic, un registre, una retòrica i una estructura adequats al tema, al tipus de text i al propòsit comunicatiu.
Interés per la producció de textos escrits, clars, comprensibles i adequadament presentats, que responguen a diferents necessitats i intencions comunicatives.
Observació i utilització conscient d'estratègies d'aprenentatge.
Autocontrol i autonomització progressiva en les activitats de comprensió i producció de textos.
Aplicació de les estratègies d'autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l'aprenentatge autònom de la llengua.
Reflexió sobre la pròpia manera d'aprendre per a aconseguir que la selecció de les estratègies adequades es realitze de manera autònoma segons els estils d'aprenentatge.
Participació en projectes com ara l'elaboració d'un periòdic, un fullet, una enquesta, un sondeig, etc.
Interés per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge tant dins com fora de l'aula, beneficiant-se de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Valoració de la creativitat, la confiança, la iniciativa i la cooperació per a l'aprenentatge de llengües.
2. Reflexions sobre la Llengua
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Ampliació del camp semàntic a través d'expressions idiomàtiques, sinònims, antònims, connotacions i de lèxic sobre temes generals d'interés per a l'alumnat com ara família, amics, aficions i interessos, estudis, viatges, fets d'actualitat i relacionats amb altres matèries de currículum.
Formació de paraules a partir de prefixos, sufixos i paraules compostes.
Ús d'estructures gramaticals complexes i funcions necessàries per a aconseguir comunicar-se amb correcció en diferents situacions de comunicació, explicar els punts principals d'una idea o un problema amb raonable precisió i expressar pensaments sobre temes abstractes o culturals com ara la música i les pel·lícules.
Progressiu coneixement, percepció i producció dels principals trets fonològics de la llengua estrangera, com ara les unitats de so de la llengua i la seua realització en contextos concrets, la composició fonètica de les paraules, la fonètica de les oracions, l'accent i el ritme de les oracions i l'entonació.
Ús de l'alfabet fonètic per a millorar la pronunciació.
Producció de diferents patrons d'accentuació, ritme i entonació necessaris per a l'expressió de distintes actituds i sentiments.
3. Aspectes Socioculturals
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Identificació dels trets dialectals més significatius de la llengua estrangera.
Coneixement i valoració dels elements culturals més importants, com ara la literatura, l'art la música o el cine dels països on es parla la llengua estrangera.
Valoració positiva de patrons culturals diferents dels propis.
Reconeixement de diferències culturals i de comportaments socials entre grups de parlants de la mateixa comunitat lingüística.
Reflexió sobre similituds i diferències entre cultures.
Valoració de la llengua estrangera com a mitjà per a accedir a altres cultures i com a instrument de comunicació internacional.
Reflexió sobre altres maneres d'organitzar les experiències, a fi de desenrotllar actituds de comprensió cap a altres convencions culturals.
Ús de registres adequats segons el context comunicatiu, l'interlocutor i la intenció dels interlocutors.
Consciència de les normes de cortesia més importants.
Reconeixement de la importància de la llengua estrangera per a aprofundir en coneixements que resulten d'interés al llarg de la vida professional.
IV. Criteris d'avaluació
1. Extraure la informació global i específica, tant explícita com implícita, de textos orals, emesos en situació de comunicació cara a cara, sobre temes relacionats amb la realitat quotidiana, aspectes culturals i socials dels països on es parla la llengua estrangera.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a comprendre i interpretar tant la informació explícita rebuda en els intercanvis orals com també la derivada de la intenció de l'interlocutor, el registre utilitzat, la seua actitud, etc. Així mateix es pretén avaluar les estratègies de comunicació utilitzades en eixos intercanvis.
2. Extraure informacions globals, i les específiques prèviament requerides, de textos orals, emesos pels mitjans de comunicació sobre qüestions generals d'actualitat, aspectes de les cultures associades amb la llengua estrangera i temes relacionats amb altres disciplines del currículum.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de comprendre i interpretar correctament d'una manera global els missatges emesos en els programes més usuals dels mitjans de comunicació audiovisuals, com ara notícies, programes de divulgació i opinió, debats, etc., i produccions amb trames argumentals. A més, es tracta de comprovar la comprensió específica d'aspectes concrets destacats prèviament.
3. Participar amb fluïdesa en conversacions improvisades i en narracions, exposicions, argumentacions i debats preparats prèviament sobre temes d'interés, relacionats amb altres àrees del currículum o amb aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera, utilitzant per a això estratègies de comunicació i el tipus de discurs adequat a la situació.
Es tracta d'avaluar, d'una banda, la capacitat per a organitzar i expressar idees amb claredat i, d'una altra, la capacitat per a reaccionar adequadament en les situacions interactives, de manera que es puga dur a terme una gestió adequada de la comunicació (iniciant intercanvis, negociant significats) produint un discurs comprensible i que aconseguisca la seua intenció comunicativa.
4. Extraure de manera autònoma, amb ajuda d'instruments adequats (com, per exemple, els diccionaris) la informació continguda en textos escrits procedents dels mitjans de comunicació, llibres de divulgació, etc., referits a temes d'actualitat, a la cultura en general i a temes relacionats amb altres matèries del currículum i amb els estudis futurs.
Es pretén avaluar la capacitat per a comprendre textos autèntics d'interés general i de divulgació, amb prou precisió i detall com per a poder analitzar críticament la dita informació, reelaborar-la i utilitzar-la en produccions pròpies, tant orals com escrites.
5. Llegir amb ajuda d'instruments adequats (diccionaris, llibres de consulta) textos literaris variats (novel·la, poesia, teatre) relacionats amb els interessos propis i els del grup, i demostrar-ne la comprensió amb alguna tasca específica.
Es pretén avaluar amb este criteri la capacitat per a interpretar una obra literària, les característiques generals de l'estil i el context sociocultural que l'enquadra.
Els textos seleccionats presentaran un contingut i un estil adequats al nivell de l'alumnat.
6. Redactar, amb l'ajuda del material de consulta pertinent, textos escrits que exigisquen una planificació i una elaboració reflexiva dels continguts, cuidant la correcció idiomàtica, la coherència i la propietat expressiva.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de planificar i organitzar les idees d'acord amb el tipus de text triat, cuidant la progressió del tema i expressant-lo amb la necessària coherència perquè siga comprés adequadament. Així mateix, amb este criteri s'avaluarà també la correcció lingüística amb què es presenten els continguts triats, tenint en compte la seua importància per a aconseguir una comunicació efectiva.
7. Utilitzar reflexivament els coneixements lingüístics, sociolingüístics, estratègics i discursius adquirits, aplicant amb rigor els mecanismes d'autocorrecció que reforcen l'autonomia de l'aprenentatge.
Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar si els estudiants posseïxen efectivament una competència global que els permeta adequar les produccions a diferents situacions de comunicació (segons la intenció, el tipus d'interlocutor, etc.) amb el grau de correcció relatiu al nivell, i considerar i analitzar reflexivament les produccions per a autocorregir-se en cas necessari.
8. Utilitzar estratègies d'aprenentatge que propicien l'autocontrol en les activitats de comprensió i producció de textos, així com un major domini dels processos propis de l'aprenentatge de la llengua estrangera: planificació, autoobservació i avaluació.
Es pretén avaluar la capacitat per a dur a terme dos tipus d'activitats. D'una banda, l'ocupació d'estratègies que permeten construir el sentit dels textos autònomament (recepció); d'altra banda, en la producció s'observaran les estratègies que conduïsquen a l'elaboració de textos, tenint en compte cada fase del procés, ja siga este de producció escrita (contextualitzar, planificar, textualitzar, revisar i avaluar) o oral (adaptar-se a la situació, consolidar les reaccions de l'interlocutor, negociar el sentit). Per un altre costat, es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a incidir en les decisions relatives al seu propi aprenentatge: elaboració de plans d'actuació en funció de necessitats personals, control del desenrotllament dels plans previstos i valoració del conjunt del procés.
9. Extraure, analitzar i interpretar les informacions de caràcter cultural que apareixen en els textos de manera explícita, però també implícita, i incorporar-les perquè es produïsca una comprensió més completa dels missatges.
Amb este criteri es pretén valorar la capacitat de reconéixer, en els textos, els indicis que fan referència a aspectes de tipus sociocultural compartits pels parlants d'una llengua, i, si una vegada reconeguts, s'han desenrotllat els mecanismes que permeten interpretar-los (inferència, hipòtesi de sentit i també busca o petició d'informació sobre els referents).
10. Utilitzar procediments de localització, anàlisi i tractament dels coneixements de tipus sociocultural per a la realització de xicotets treballs relacionats amb interessos personals o de grup.
Es tracta de valorar la capacitat d'elaborar continguts socioculturals després de buscar informacions en diverses fonts i utilitzar-los de manera autònoma en treballs d'exposició oral, treballs escrits sobre temes pluridisciplinaris d'interés per als estudis o la vida futura, tant per a la classe com per a la participació en activitats extraescolars (jornades culturals, intercanvis, visites...).
CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI
Matèria comuna
I. Introducció
A partir de la segona mitat del segle XIX, i al llarg del segle XX, la humanitat ha adquirit més coneixements científics i tecnològics que en tota la seua història anterior. La majoria d'estos coneixements han donat lloc a nombroses aplicacions que s'han integrat en la vida dels ciutadans, els que les utilitzen sense qüestionar-ne, en molts casos, la base científica, la incidència en la seua vida personal o els canvis socials o mediambientals que se'n deriven.
Els mitjans de comunicació presenten de manera quasi immediata els debats científics i tecnològics sobre temes actuals. Qüestions com l'enginyeria genètica, els nous materials, les fonts d'energia, el canvi climàtic, els recursos naturals, les tecnologies de la informació, la comunicació i l'oci o la salut són objecte de nombrosos articles i, inclús, de seccions especials en la premsa.
Els ciutadans del segle XXI, integrants de la denominada «societat del coneixement», tenen el dret i el deure de posseir una formació científica que els permeta actuar com ciutadans autònoms, crítics i responsables. Per a això és necessari posar a l'abast de tots els ciutadans eixa cultura científica imprescindible i buscar elements comuns en el saber que tots hauríem de compartir. El repte per a una societat democràtica és que la ciutadania tinga coneixements suficients per a prendre decisions reflexives i fonamentades sobre temes cientificotècnics d'inqüestionable transcendència social i puga participar democràticament en la societat per a avançar cap a un futur sostenible per a la humanitat.
Esta matèria, comuna per a tot l'alumnat, ha de contribuir a donar una resposta adequada a eixe repte, raó per la qual és fonamental que l'aproximació a esta matèria siga funcional i tracte de respondre a interrogants sobre temes d'índole científica i tecnològica amb gran incidència social. No es pot limitar a subministrar respostes, al contrari ha d'aportar els mitjans de busca i selecció d'informació, de distinció entre informació rellevant i irrellevant, d'existència o no d'evidència científica, etc. En definitiva, haurà d'oferir als estudiants la possibilitat d'aprendre a aprendre, cosa que els serà de gran utilitat per al futur en una societat sotmesa a grans canvis, fruit de les revolucions cientificotecnològiques i de la transformació de les formes de vida, marcada per interessos i valors particulars a curt termini, que provoquen greus problemes ambientals, i al tractament i la resolució dels quals poden contribuir la ciència i la tecnologia.
A més, contribuïx a la comprensió de la complexitat dels problemes actuals i de les formes metodològiques que utilitza la ciència per a abordar-los, del significat de les teories i els models com a explicacions humanes als fenòmens de la naturalesa, de la provisionalitat del coneixement científic i dels seus límits. Així mateix, ha d'incidir en la consciència que la ciència i la tecnologia són activitats humanes incloses en contextos socials, econòmics i ètics els quals els transmeten el seu valor cultural. D'altra banda, l'enfocament ha de fugir d'una ciència academicista i formalista, i apostar per una ciència no exempta de rigor; però que tinga en compte els contextos socials i la manera com els problemes afecten les persones globalment i localment.
Estos principis presidixen la selecció dels objectius, continguts i criteris d'avaluació de la matèria. Tots estos elements estan dirigits a tractar d'aconseguir quatre grans finalitats: subministrar a les intel·ligències dels estudiants elements científics rigorosos, assequibles i fonamentats, que els capaciten per a prendre decisions responsables en aquells assumptes en què la ciència estiga present; conéixer alguns aspectes dels temes científics actuals objecte de debat amb les seues implicacions pluridisciplinaris i ser conscient de les controvèrsies que susciten; familiaritzar-se amb alguns aspectes de la naturalesa de la ciència i l'ús dels procediments més comuns que s'utilitzen per a abordar-ne el coneixement; i adquirir actituds de curiositat, antidogmatisme, tolerància i tendència a fonamentar les afirmacions i les refutacions.
Els continguts giren al voltant de la informació i la comunicació, la necessitat de caminar cap a la sostenibilitat del planeta, la salut com a resultat de factors ambientals i de la responsabilitat personal, els avanços de la genètica i l'origen de l'univers i de la vida. Tots estos continguts interessen els ciutadans, són objecte de polèmica i debat social i poden ser tractats des de perspectives distintes, la qual cosa facilita la comprensió que la ciència no afecta només els científics, sinó que forma part del patrimoni cultural de tots.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer el significat qualitatiu d'alguns conceptes, lleis i teories, per a formar-se opinions fonamentades sobre qüestions científiques i tecnològiques, que tinguen incidència en les condicions de vida personal i global i siguen objecte de controvèrsia social i debat públic.
2. Plantejar-se preguntes sobre qüestions i problemes científics d'actualitat i tractar de buscar-hi les seues pròpies respostes, utilitzant i seleccionant de forma crítica informació provinent de diverses fonts.
3. Obtindre, analitzar i organitzar informacions de contingut científic, utilitzar representacions i models, fer conjectures, formular hipòtesis i realitzar reflexions fundades que permeten prendre decisions fonamentades i comunicar-les als altres amb coherència, precisió i claredat.
4. Adquirir un coneixement coherent i crític de les tecnologies de la informació, la comunicació i l'oci presents en el seu entorn, propiciant un ús sensat i racional d'estes per a la construcció del coneixement científic, l'elaboració del criteri personal i la millora del benestar individual i col·lectiu.
5. Argumentar, debatre i avaluar propostes i aplicacions dels coneixements científics d'interés social relatius a la salut, el medi ambient, els materials, les fonts d'energia, l'oci, etc., per a poder valorar les informacions científiques i tecnològiques dels mitjans de comunicació de masses i adquirir independència de criteri.
6. Posar en pràctica actituds i valors socials com la creativitat, la curiositat, l'antidogmatisme, la reflexió crítica i la sensibilitat davant de la vida i el medi ambient, que són útils per a l'avanç personal, les relacions interpersonals i la inserció social.
7. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, reconeixent les seues aportacions i les seues limitacions com a empresa humana les idees de la qual estan en contínua evolució i condicionades al context cultural, social i econòmic en el qual es desenrotllen.
8. Reconéixer en alguns exemples concrets la influència recíproca entre el desenrotllament científic i tecnològic i els contextos socials, polítics, econòmics, religiosos, educatius i culturals en que es produïx el coneixement i les seues aplicacions.
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Distinció entre les qüestions que poden resoldre's per mitjà de respostes basades en observacions i dades científiques d'aquelles altres que no poden solucionar-se des de la ciència.
Busca, comprensió i selecció d'informació científica rellevant de diferents fonts per a donar resposta als interrogants, diferenciant-hi les opinions de les afirmacions basades en dades.
Análisi de problemes cientificotecnològics d'incidència i interés social, predicció de la seua evolució i aplicació del coneixement en la busca de solucions a situacions concretes.
Disposició a reflexionar científicament sobre qüestions de caràcter científic i tecnològic per a prendre decisions responsables en contextos personals i socials.
Reconeixement de la contribució del coneixement cientificotecnològic a la comprensió del món, a la millora de les condicions de vida de les persones i dels sers vius en general, a la superació de l'obvietat i del dogmatisme, a l'alliberament dels prejuís i a la formació de l'esperit crític.
Reconeixement de les limitacions i els errors de la ciència i la tecnologia, d'algunes aplicacions perverses i de la seua dependència del context social i econòmic, a partir de fets actuals i de casos rellevants en la història de la ciència i la tecnologia.
2. El nostre lloc en l'Univers
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'origen de l'Univers. La gènesi dels elements: pols d'estreles. Exploració del sistema solar.
La formació de la Terra i la diferenciació en capes. La tectònica global.
L'evolució biològica: proves i teoria. L'arbre de la vida i la seua reconstrucció. Aplicacions de la teoria evolutiva.
L'origen de la vida. De la síntesi prebiòtica als primers organismes. Evolució de la vida i del planeta.
- Dels homínids fòssils a l'Homo sapiens. La diversitat genètica en les poblacions humanes.
3. Viure més, viure millor.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La salut com resultat dels factors genètics, ambientals i personals. Els estils de vida saludables.
- Les malalties infeccioses i no infeccioses. L'ús racional dels medicaments. Trasplantes i solidaritat.
- Els condicionaments de la investigació mèdica. Les patents. La sanitat als països de nivell de desenrotllament baix.
- La revolució genètica. El genoma humà.
- L'enginyeria genètica. Aplicacions.
- La reproducció assistida. La clonació i les seues aplicacions. Les cèl·lules mare. La bioètica.
4. Cap a una gestió sostenible del planeta.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Medi ambient, desenrotllament humà i canvis globals. La sobreexplotació dels recursos: aire, aigua, sòl, sers vius i fonts d'energia. L'aigua com a recurs limitat. L'empremta ecològica.
- Els impactes: la contaminació, la desertització, l'augment de residus i la pèrdua de biodiversitat. El canvi climàtic.
- Els riscos naturals. Factors que incrementen els riscos.
- El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat. Principis generals de sostenibilitat econòmica, ecològica i social. Els compromisos internacionals i la responsabilitat ciutadana.
5. Noves necessitats, nous materials.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La humanitat i l'ús dels materials. Localització, producció i consum de materials: control dels recursos.
- Alguns materials naturals. Els metalls, riscos a causa de la seua corrosió. El paper i el problema de la desforestació.
- El desenrotllament cientificotecnològic i la societat de consum: esgotament de materials i aparició de noves necessitats, des de la medicina a l'aeronàutica.
- La resposta de la ciència i la tecnologia. Nous materials: els polímers. Noves tecnologies: la nanotecnologia.
- Anàlisi mediambiental i energètic de l'ús dels materials: reducció, reutilització i reciclatge. Fems.
6. El veïnatge universal. De la societat de la informació a la societat del coneixement.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Els descobriments científics que han fet possible el desenrotllament de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Processament, emmagatzemament i intercanvi de la informació. El salt de l'analògic al digital.
- Tractament numèric de la informació, del senyal i de la imatge.
- Internet, un món interconnectat. Compressió i transmissió de la informació. Control de la privacitat i protecció de dades.
- La revolució tecnològica de la comunicació: ones, cable, fibra òptica, satèl·lits, ADSL, telefonia mòbil, GPS, etc. Repercussions en la vida quotidiana.
IV. Criteris d'avaluació
1. Obtindre, seleccionar i valorar informacions sobre distints temes científics i tecnològics de repercussió social i comunicar conclusions i idees en distints suports a públics diversos, utilitzant eficaçment les tecnologies de la informació i comunicació per a formar-se opinions pròpies argumentades.
Es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a realitzar les distintes fases (informació, elaboració, presentació), que comprén la formació d'una opinió argumentada sobre les conseqüències socials de temes cientificotecnològics com a investigació mèdica i malalties de major incidència, el control dels recursos, els nous materials i noves tecnologies enfront de l'esgotament de recursos, les catàstrofes naturals, la clonació terapèutica i reproductiva, etc., utilitzant amb eficàcia els nous recursos tecnològics i el llenguatge específic apropiat.
2. Analitzar algunes aportacions cientificotecnològiques a diversos problemes que té plantejats la humanitat, i la importància del context politicosocial en la seua posada en pràctica, considerant els seus avantatges i inconvenients des d'un punt de vista econòmic, mediambiental i social.
Es tracta d'avaluar si l'alumnat és capaç d'analitzar aportacions realitzades per la ciència i la tecnologia com els medicaments, la investigació embrionària, la radioactivitat, les tecnologies energètiques alternatives, les noves tecnologies, etc. per a buscar solucions a problemes de salut, de crisi energètica, de control de la informació, etc., considerant els seus avantatges i inconvenients així com la importància del context social per a portar a la pràctica algunes aportacions, com l'accessibilitat dels medicaments en el Tercer Món, els interessos econòmics en les fonts d'energia convencionals, el control de la informació pels poders, etc.
3. Realitzar estudis senzills sobre qüestions socials amb base cientificotecnològica d'àmbit local, fent prediccions i valorant les postures individuals o de xicotets col·lectius en la seua possible evolució.
Es pretén avaluar si l'alumnat pot dur a terme xicotetes investigacions sobre temes com la incidència de determinades malalties, l'ús de medicaments i el gasto farmacèutic, el consum energètic o d'altres recursos, el tipus de fems i el seu reciclatge, els efectes locals del canvi climàtic, etc., reconeixent les variables implicades i les accions que poden incidir en la seua modificació i evolució, i valorant la importància de les accions individuals i col·lectives, com l'estalvi, la participació social, etc.
4. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la comprensió i resolució dels problemes de les persones i de la seua qualitat de vida, per mitjà d'una metodologia basada en l'obtenció de dades, el raonament, la perseverança i l'esperit crític, acceptant les seues limitacions i equivocacions pròpies de tota activitat humana.
Es pretén conéixer si l'alumnat ha comprés la contribució de la ciència i la tecnologia a l'explicació i resolució d'alguns problemes que preocupen als ciutadans relatius a la salut, el medi ambient, el nostre origen, l'accés a la informació, etc., i és capaç de distingir els trets característics de la investigació científica a l'hora d'afrontar-los, valorant les qualitats de perseverança, esperit crític i respecte per les proves. Així mateix, han de saber identificar algunes limitacions i aplicacions inadequades degudes al caràcter fal·lible de l'activitat humana.
5. Identificar els principals problemes ambientals, les causes que els provoquen i els factors que els intensifiquen; predir les seues conseqüències i argumentar sobre la necessitat d'una gestió sostenible de la Terra, sent conscients de la importància de la sensibilització ciutadana per a actuar sobre els problemes ambientals locals.
Es tracta d'avaluar si coneixen els principals problemes ambientals, com ara l'esgotament dels recursos, l'increment de la contaminació, el canvi climàtic, la desertització, els residus i la intensificació de les catàstrofes; saben establir relacions causals amb els models de desenrotllament dominants, i són capaços de predir conseqüències i d'argumentar sobre la necessitat d'aplicar criteris de sostenibilitat i mostrar major sensibilitat ciutadana per a actuar sobre els problemes ambientals pròxims.
6. Conéixer i valorar les aportacions de la ciència i la tecnologia a la mitigació dels problemes ambientals per mitjà de la busca de nous materials i noves tecnologies, en el context d'un desenrotllament sostenible.
Es pretén avaluar si l'alumnat coneix els nous materials i les noves tecnologies (busca d'alternatives a les fonts d'energia convencionals, disminució de la contaminació i dels residus, lluita contra la desertització i mitigació de catàstrofes), i valorar les aportacions de la ciència i la tecnologia en la disminució dels problemes ambientals dins dels principis de la gestió sostenible de la Terra.
7. Diferenciar els tipus de malalties més freqüents, identificant alguns indicadors, causes i tractaments més comuns, valorant la importància d'adoptar mesures preventives que eviten els contagis que prioritzen els controls periòdics i els estils de vida saludables socials i personals.
Es pretén constatar si l'alumnat coneix les malalties més freqüents en la nostra societat i sap diferenciar les infeccioses de les altres, assenyalant alguns indicadors que les caracteritzen i alguns tractaments generals (fàrmacs, cirurgia, trasplantes, psicoteràpia), valorant si és conscient de la incidència en la salut dels factors ambientals de l'entorn i de la necessitat d'adoptar estils de vida saludables i pràctiques preventives.
8. Conéixer les bases científiques de la manipulació genètica i embrionària, valorar els pros i els contres de les seues aplicacions i entendre la controvèrsia internacional que han suscitat, i ser capaços de fonamentar l'existència d'un Comité de Bioètica que definisca els seus límits en un marc de gestió responsable de la vida humana.
Es tracta de constatar si els estudiants han comprés i valorat les possibilitats de la manipulació del ADN i de les cèl·lules embrionàries; coneixen les aplicacions de l'enginyeria genètica en la producció de fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques i entenen les repercussions de la reproducció assistida, la selecció i conservació d'embrions i els possibles usos de la clonació. Així mateix, han de ser conscients del caràcter polèmic d'estes pràctiques i ser capaços de fonamentar la necessitat d'un organisme internacional que arbitre en els casos que afecten la dignitat humana.
9. Analitzar les successives explicacions científiques donades a problemes com l'origen de la vida o de l'univers i fer insistència en la importància del raonament hipoteticodeductiu, el valor de les proves i la influència del context social, diferenciant-les de les basades en opinions o creences.
Es pretén avaluar si l'alumnat pot discernir les explicacions científiques a problemes fonamentals que s'ha plantejat la humanitat sobre el seu origen d'aquelles que no ho són, basant-se en característiques del treball científic com l'existència de proves d'evidència científica enfront de les opinions o creences. Així mateix, haurà d'analitzar la influència del context social per a l'acceptació o el rebuig de determinades explicacions científiques, com l'origen fisicoquímic de la vida o l'evolucionisme.
10. Conéixer les característiques bàsiques, les formes d'utilització i les repercussions individuals i socials dels últims instruments tecnològics d'informació, comunicació, oci i creació, valorant la seua incidència en els hàbits de consum i en les relacions socials.
Es pretén avaluar la capacitat dels alumnes per a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtindre, generar i transmetre informacions de tipus divers, i d'apreciar els canvis que les noves tecnologies produïxen en el nostre entorn familiar, professional, social i de relacions per a actuar com a consumidors racionals i crítics valorant els avantatges i les limitacions del seu ús.
EDUCACIÓ FÍSICA
Matèria comuna
I. Introducció
L'Educació Física, com a matèria comuna del Batxillerat, posseïx fonamentalment un caràcter formatiu. Com a tal, ha de procurar una formació general i polivalent, ampliant i aprofundint en els coneixements, capacitats, destreses i actituds plantejades en etapes anteriors.
No obstant això, la notable diferenciació que en esta etapa es produïx en els nivells d'aptitud motriu i en els interessos de l'alumnat cap als distints tipus d'activitat física, fa necessari que l'estructura d'esta matèria en el Batxillerat estiga prou diversificada per a atendre la dita diferenciació. Esta diversificació, que haurà de plantejar-se en funció de les opcions particulars dels alumnes i de les possibilitats del centre, pot conduir a certs nivells d'especialització en determinades tècniques, habilitats o activitats.
En el context de la societat actual pareix convenient que el procés formatiu que té lloc a través de l'Educació Física s'oriente en dos direccions. Per un costat, cap a la millora de la salut, incidint en el desenrotllament d'aquells aspectes de la condició física que estan estretament relacionats amb esta i propiciant l'adopció d'actituds crítiques davant d'aquells factors que incidixen negativament sobre esta. D'un altre, cap a la busca i integració d'alternatives motrius que puguen donar resposta a la diversitat d'interessos i necessitats, al mateix temps que contribuïsquen a l'equilibri personal, al perfeccionament de l'habilitat motriu, al gaudi actiu del temps d'oci i a compensar l'habitual sedentarisme.
En esta etapa, este procés ha de contribuir també a la consolidació de l'autonomia personal. Esta consolidació es facilitarà a través d'una acció pedagògica en què els coneixements relatius al "saber" es construïsquen i relacionen amb els relatius al "saber fer", propiciant en els estudiants l'adquisició dels procediments necessaris per a planificar, organitzar i dirigir les seues pròpies activitats fisicoesportives i/o les dels seus companys i companyes, i per a utilitzar els recursos que l'entorn immediat oferix.
Les activitats físiques en general i l'esport en particular constituïxen actualment un dels centres privilegiats d'atenció al cos, no sols des del punt de vista pedagògic, sinó també psicològic, sociològic, etc., de manera que entorn d'estos es generen múltiples expectatives. Cal, per tant, potenciar la reflexió crítica i l'adopció de decisions personals entorn dels factors socioculturals que incidixen en el desenrotllament d'estes activitats.
La participació en activitats basades en el ritme i l'expressió constituïx una via per a potenciar les possibilitats d'expressió i comunicació.
En atenció al caràcter propedèutic del Batxillerat, esta matèria tractarà, també, d'oferir orientacions per a futurs estudis, ja en carreres universitàries, ja en cicles formatius professionals, en relació amb coneixements i especialitzacions de caràcter docent, esportiu, artístic o recreatiu.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer els elements funcionals i expressius de la persona així com els mecanismes fisiològics d'adaptació a la pràctica sistemàtica de l'activitat física.
2. Conéixer i valorar els efectes positius de la pràctica regular de l'activitat física en el desenrotllament personal i social, i facilitar la millora de la salut i la qualitat de vida
3. Reconéixer i valorar com un tret cultural propi les activitats fisicoesportives tradicionals en la seua comunitat, participar en la construcció social i cultural que suposen estes activitats i propiciar l'ús adequat i el gaudi dels servicis públics destinats a este fi.
4. Avaluar les necessitats personals relacionades amb els distints aspectes de la motricitat: condició física, habilitat motriu, estructura corporal, expressió, relació i comunicació interpersonal.
5. Planificar, a partir de l'avaluació de l'estat inicial, la millora i el manteniment de la seua condició física i habilitat motriu, per mitjà de l'elaboració i posada en pràctica d'un programa d'activitat física i salut, que contribuint a satisfer les seues necessitats, constituïsca un mitjà idoni per a gaudir activament del temps d'oci.
6. Incrementar les seues possibilitats d'execució i rendiment, desenrotllant les seues capacitats físiques i d'aprenentatge motor, perfeccionant les seues habilitats motrius, adoptant actituds de responsabilitat i autoexigència, i mostrant autonomia en el procés del propi desenrotllament motor.
7. Participar, amb independència del nivell d'habilitat aconseguit, en activitats físiques i esportives, cooperant en les tasques d'equip, respectant i valorant els aspectes de relació que tenen estes activitats i mostrant actituds de no discriminació.
8. Organitzar i participar en activitats físiques com a recurs per a ocupar el temps lliure i d'oci, valorant els aspectes socials i culturals que porten associades.
9. Resoldre situacions motrius esportives, donant prioritat a la presa de decisions i utilitzant elements tècnics apresos en l'etapa anterior.
10. Dissenyar i realitzar activitats fisicoesportives en el medi natural, valorant la importància del respecte al medi ambient i demostrant actituds que contribuïsquen a la seua conservació.
11. Adoptar una actitud crítica davant de les pràctiques que tenen efectes negatius per a la salut individual i col·lectiva, respectant el medi ambient i realitzant aportacions personals que afavorisquen la seua conservació i millora.
12. Utilitzar i valorar la capacitat expressiva del cos i el moviment en diverses manifestacions artístiques i culturals, com a mitjà de comunicació i expressió creativa, apreciant criteris estètics, personals i culturals.
13. Dissenyar i practicar, en xicotets grups, composicions amb base musical o sense, com a mitjà d'expressió i de comunicació.
14. Utilitzar i valorar les tècniques de relaxació com un mitjà de coneixement i desenrotllament personal i de millora de la disposició física i mental per a actuar amb equilibri en les distintes situacions de la vida diària.
III. Nuclis de continguts
1. La condició física i la salut.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Utilització de proves d'avaluació de les capacitats física relacionades amb la salut.
- Pràctica de sistemes, mètodes i exercicis per al desenrotllament de les capacitats físiques.
- Planificació del treball de les capacitats físiques relacionades amb la salut. Principis i factors a considerar.
- Elaboració i posada en pràctica, de manera autònoma, d'un programa personal d'activitat física i salut, atenent a la freqüència, intensitat, temps i tipus d'activitat.
- Acceptació de la responsabilitat en el manteniment i/o millora de la condició física.
- Els mecanismes d'adaptació de l'organisme a l'activitat física.
- Indicadors de risc en la pràctica d'activitats físiques. Valoració de la influència en la salut de la pràctica regular d'activitats físiques.
- Hàbits socials i els seus efectes en l'activitat física i la salut: anàlisi de la influència de factors positius com l'alimentació adequada, el descans, l'estil de vida, etc. i dels factors negatius com el sedentarisme, la drogoaddicció, el tabaquisme, etc.
- Nutrició i activitat física. Dieta equilibrada i aportació energètica per a la realització d'activitats físiques.
- Aplicació de mètodes i tècniques de relaxació: aspectes teòrics i pràctics, utilització autònoma.
2. Activitat física, esports i temps lliure.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Aspectes sociocultuals del joc i de l'esport. Cultura i esport. Les relacions socials a través de l'esport: nivells de participació, esport espectacle, violència i esport, esport i civilització de l'oci.
- Perfeccionament dels fonaments tècnics i principis tàctics d'un esport practicat en l'etapa anterior.
- Activitat esportiva convencional: aspectes reglamentaris, tècnics i tàctics d'algun esport recreatiu col·lectiu, desenrotllament de l'habilitat específica, avaluació dels requisits motors per a la seua pràctica. Avaluació dels recursos necessaris i disponibles en entorn per a la pràctica esportiva convencional i institucionalitzada.
- Activitat esportiva alternativa: utilització recreativa de diferents activitats físiques, jocs i/o disciplines esportives, adaptació i organització d'estes al context sociocultural del centre, valoració del joc i de l'esport com a mitjans per a l'oci. Avaluació dels recursos necessaris i disponibles en l'entorn per a la pràctica esportiva alternativa.
- Realització de jocs i esports amb maneig d'un element.
- Organització i participació en tornejos esportivorecreatius dels diferents esports practicats.
- Jocs i esports autòctons. Indagació i reconeixement de les formes culturals de caràcter físic practicades a la Comunitat Valenciana.
- Perfeccionament i aprofundiment d'una activitat al medi natural.
- Col·laboració en la planificació, organització i realització d'activitats en el medi natural.
- Anàlisi de les eixides professionals relacionades amb l'activitat física, per a oferir orientacions sobre futurs estudis, en carreres universitàries, en cicles formatius, en ensenyances esportives i en relació amb coneixements i especialitzacions de caràcter docent, esportiu, artístic o recreatiu.
- Valoració de la incidència de la pràctica habitual d'un esport en la salut.
- Valoració dels aspectes de relació, treball en equip i joc net en les activitats físiques i esports.
- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l'ampliació de coneixements relatius a la matèria.
3. L'expressió i comunicació motriu.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El cos i el seu llenguatge: aspectes culturals i antropològics, elements i recursos expressius. Valoració de les seues possibilitats expressives i de comunicació.
- Activitat corporal de caràcter expressiu: exploració i exercitació de les possibilitats expressives del cos i del moviment, utilització dels elements dinàmics (cos, veu, grup, espai, objectes) per a afavorir i desenrotllar la capacitat d'expressió, la creativitat i la comunicació.
- Elaboració i representació de composicions dinàmiques i corporals, individuals o col·lectives, amb intenció expressiva i comunicativa.
- Realització d'activitats físiques, utilitzant la música com a fons i/o suport rítmic.
- Reconeixement del valor expressiu i comunicatiu de les activitats practicades.
IV. Criteris d'avaluació
1. Elaborar i posar en pràctica de manera autònoma proves de valoració de la condició física orientades a la salut.
Per mitjà d'este criteri es pretén comprovar que l'alumnat és capaç d'avaluar per si mateix el seu nivell de condició física inicial, fonamentalment en aquelles qualitats físiques directament relacionades amb la salut, és a dir, resistència aeròbica, força-resistència i flexibilitat. L'alumnat prepararà cada prova, l'executarà i registrarà el resultat, o obtindrà així la informació necessària per a iniciar el seu propi programa d'activitat física i salut.
2. Realitzar de manera autònoma un programa d'activitat física i salut, utilitzant les variables de freqüència, intensitat, temps i tipus d'activitat.
A través d'este criteri s'avaluarà l'elaboració d'un programa d'activitat física per a la millora de la condició física, organitzant els components de volum, freqüència i intensitat de forma sistemàtica durant un període de temps, i adaptant-los al tipus d'activitat física triada. D'esta manera, es comprovarà l'increment del nivell de la condició física respecte a l'estat de forma inicial i també el procés que ha portat a la millora. Així mateix, es podrà valorar en el programa l'ús autònom de tècniques de relaxació.
3. Organitzar i dirigir una activitat de caràcter fisicorecreativa per a l'ocupació del temps lliure, i avaluar els recursos disponibles al centre i a l'entorn d'este.
Este criteri permet valorar la participació en l'organització d'activitats físiques atenent criteris organitzatius bàsics, com ara la utilització racional de l'espai, l'ús del material i el seu control, la participació activa, el disseny de normes i el seu compliment o la conducció de les activitats.
4. Haver perfeccionat les habilitats específiques corresponents a un esport, i mostrar eficàcia, tècnica i tàctica, en la resolució dels problemes que planteja la seua pràctica.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes han aconseguit un nivell d'habilitat motriu específica que els permeta actuar amb autonomia i amb una certa eficàcia en un determinat esport, entre els que es practiquen en el seu entorn, que responga a les seues característiques particulars i motivacions personals.
5. Utilitzar tècniques específiques de les activitats en el medi natural, organitzar i realitzar-hi activitats de baix impacte ambiental.
Amb este criteri es valoraran dos aspectes complementaris. D'una banda, l'alumnat realitzarà una activitat física en el medi natural, preferentment fora del centre aplicant les tècniques d'eixa activitat. D'altra banda, identificarà els aspectes necessaris per a portar-la a cap, com la recollida d'informació sobre l'activitat (lloc, duració, preu, clima...), el material necessari o el nivell de dificultat.
6. Elaborar, de manera individual o col·lectiva, composicions corporals basades en els elements tècnics de les manifestacions expressives (mim, dansa, dramatització, etc.) amb el propòsit de transmetre un missatge als altres.
L'objectiu d'este criteri és avaluar la participació activa en el disseny i execució de composicions corporals col·lectives, en les quals es valorarà l'originalitat, l'expressivitat, la capacitat de seguir el ritme de la música, el compromís, la responsabilitat en el treball en grup i el seguiment del procés d'elaboració de la composició.
7. Utilitzar de manera autònoma alguna tècnica de relaxació, i mostrar una actitud favorable a la seua ocupació com a mitjà per a millorar la salut física, mental i social.
Amb este criteri es pretén comprovar si s'han adquirit els coneixements i l'habilitat necessaris per a emprar autònomament alguna tècnica de relaxació, i si s'ha desenrotllat una actitud favorable cap a la seua utilització basada en el reconeixement de la seua funcionalitat.
8.Elaborar propostes crítiques per a la millora dels servicis que, en matèria d'educació física, presta la societat, buscant una major oportunitat d'accés a estos per a si i els seus conciutadans.
Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants han desenrotllat una actitud crítica respecte als aspectes socials de les activitats físiques i esportives i són capaços de, a partir d'una avaluació prèvia de l'oferta social, plantejar suggeriments i alternatives pròpies per a millorar els servicis que, en esta àrea, es desenrotllen en el seu municipi.
9. Utilitzar les taules de composició dels aliments i del gasto energètic per a elaborar una dieta adequada a la realització sistemàtica d'una determinada activitat física, tenint en compte les variables d'edat, sexe i constitució corporal.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes han adquirit consciència de les exigències nutricionals que comporta la pràctica sistemàtica d'exercici físic i si posseïxen els coneixements necessaris que els permeten regular la seua alimentació, de manera convenient, atenent a les seues característiques personals i al seu nivell d'activitat física.
FILOSOFIA I CIUTADANIA
Matèria comuna
I. Introducció
La matèria de batxillerat Filosofia i ciutadania pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica.
La filosofia és una activitat reflexiva i crítica que, a partir de les aportacions de les ciències i d'altres disciplines, pretén realitzar una síntesi global sobre el que és l'home, el coneixement, la conducta adequada i la vida social i política. Després d'un primer contacte amb els plantejaments ètics en l'etapa anterior, és en batxillerat quan els alumnes inicien una aproximació sistemàtica a la filosofia; d'ací que siga necessari començar la matèria per l'estudi del que constituïx la reflexió filosòfica i el seu mètode de treball.
Partint de l'anàlisi dels distints tipus de coneixement i de l'especificitat del coneixement científic, es tracta que l'alumne descobrisca el paper i lloc de la filosofia en el conjunt del saber, identificant igualment les seues peculiaritats i diferències en relació amb la ciència. L'estudi dels tipus d'activitat filosòfica, de la racionalitat teòrica i de la racionalitat pràctica, porta a considerar les principals preguntes que, al llarg de la història, s'ha anat plantejant la filosofia, arribant a poc a poc a aquelles més pròximes a la vida en comú dels ciutadans, objecte de la segona part de la matèria.
Per això, després de l'enumeració dels procediments comuns que han de tractar-se al llarg de tots els temes, el primer nucli temàtic analitza la caracterització del saber filosòfic, distingint-lo d'altres tipus de saber i analitzant les relacions i diferències que manté amb la ciència.
L'estudi de les dos grans dimensions de la racionalitat, el seu vessant teòric i la seua vessant pràctica, deixa pas a la consideració dels problemes i preguntes fonamentals que s'ha plantejat la filosofia al llarg de la seua història. Es busca amb això proporcionar als alumnes i alumnes una visió global del que representen els distints sabers i creences, així com una visió integrada del quefer filosòfic, abordant de manera global tots els problemes filosòfics de manera que siga possible assimilar el que ha suposat la filosofia com saber sobre la totalitat de l'experiència humana.
Després d'esta breu aproximació al que és el saber filosòfic, es planteja l'estudi de les distintes dimensions del ser humà, la biològica, la sociocultural i la simbòlica, obrint pas a la consideració de les distintes antropologies, les diferents concepcions filosòfiques del ser humà dutes a terme al llarg de la història del pensament.
Una vegada tractat el que és el saber filosòfic i les distintes concepcions del ser humà, s'obri pas a la fonamentació de la filosofia moral i política. Així, culmina la proposta d'Educació per a la ciutadania que els alumnes han desenvolupat al llarg de l'educació obligatòria. Durant tres cursos els alumnes han pogut estudiar, analitzar i reflexionar sobre alguna de les característiques més importants de la vida en comú i de les societats democràtiques, sobre els principis i drets establits en la Constitució espanyola i en les Declaracions dels Drets Humans, així com sobre els valors comuns que constituïxen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global.
Continuant amb la reflexió iniciada en l'últim curs d'educació secundària obligatòria, es tracta ara que els alumnes puguen raonar i aprofundir conceptualment en les bases que constituïxen la societat democràtica, analitzant els seus orígens al llarg de la història, la seua evolució en les societats modernes i la fonamentació racional i filosòfica dels drets humans.
Esta reflexió filosòfica sobre les qualitats, drets i deures del ciutadà deu, per tant, tindre una orientació interdisciplinària per a poder descriure i fonamentar adequadament els rols de l'ofici de ciutadà; per això, partint de les aportacions de l'antropologia filosòfica i cultural, vistes en la primera part, incorporarà també les teories ètiques, les aportacions de la sociologia, de les ciències econòmiques i de les teories polítiques que tenen el seu origen en l'individualisme, el liberalisme, el socialisme, el col·lectivisme i el personalisme.
Així, les bases psicològiques, sociològiques, legals i morals sobre les quals es constituïx la vida en comú donen pas a l'estudi dels distints tipus de vida en societat i, a partir d'ací, de l'aparició de l'Estat, de les seues formes i de les característiques que definixen l'Estat democràtic i de dret. L'origen i legitimació del poder i l'autoritat, les distintes teories sobre la justícia, els problemes derivats de la globalització i mundialització tanquen els temes objecte d'estudi en la matèria.
L'extensió dels valors i plantejaments del que és la ciutadania a tots els àmbits i activitats del centre escolar continua sent un dels aspectes característics de la matèria; per això, lluny de tractar-se una matèria purament teòrica, ha de plantejar-se des d'una dimensió globalitzadora i pràctica, tractant d'estendre a la vida diària dels centres el concepte de ciutadania i l'exercici pràctic de la democràcia, estimulant la participació, l'autoexigència, el concepte de deure moral i el compromís perquè els alumnes s'exerciten com a ciutadans responsables tant en el centre com en l'entorn social.
Culminació de les ensenyances d'Educació per a la ciutadania, Filosofia i ciutadania prepara l'alumnat per a l'estudi en profunditat de la problemàtica filosòfica que es planteja en Història de la filosofia. La matèria té, per tant, un doble caràcter, terminal i propedèutic, que és necessari equilibrar i no decantar exclusivament cap a un dels costats.
II. Objectius generals
L'ensenyança de la Filosofia i ciutadania en el batxillerat tindrà com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l'anàlisi i la discussió.
2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant de les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees.
3. Argumentar de manera coherent el propi pensament de forma oral i escrita, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions.
4. Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés de trobada racional i busca col·lectiva de la veritat.
5. Analitzar i comentar textos filosòfics, tant en la seua coherència interna com en el seu context històric, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i solucions proposades.
6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual i el treball autònom: busca i selecció d'informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la mateixa, promovent el rigor intel·lectual en el plantejament dels problemes.
7. Adoptar una actitud de respecte de les diferències i crítica abans que res intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals i socials.
8. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per a construir una societat més justa, en la que existisca una verdadera igualtat d'oportunitats.
9. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en la defensa de la naturalesa.
10. Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i necessitat per a exercir una ciutadania democràtica.
11. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d'una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la naturalesa, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.
III. Nuclis de continguts
Es presenten quatre nuclis temàtics que inclouen diferents continguts bàsics, que poden servir com a fil conductor perquè els departaments didàctics, en les seues programacions, concreten els temes que puguen resultar de major interés per al seu alumnat, en funció de la modalitat de Batxillerat o de diverses raons educatives.
Al mateix temps, es presenta un nucli transversal, de continguts comuns, perquè es considera que l'alumnat ha de treballar fragments textuals d'autors clàssics i contemporanis sobre els problemes plantejats en el currículum.
1. Continguts comuns.
Com l'objectiu d'este curs és familiaritzar l'alumnat amb categories i argumentacions filosòfiques, s'utilitzarà en cada tema textos filosòfics de mitjana extensió, sense excloure un altre tipus de materials que responguen a tractaments prefilosòfics o extrafilosòfics de la temàtica en qüestió, però només amb caràcter preparatori i auxiliar. Els textos han de respondre necessàriament a una pluralitat d'orientacions a fi de reproduir davant de l'alumnat la complexitat real dels problemes i de les seues formulacions teòriques. Després de familiaritzar-se amb exemples clars proporcionats pels textos, l'alumnat podrà realitzar activitats de reflexió pròpia, així com participar en debats argumentant les seues pròpies idees.
Així mateix, cal promoure en els estudiants la capacitat de determinar les pròpies necessitats informació, concreta i general, i el mode de satisfer-les acudint a obres generals introductòries, diccionaris de Filosofia, etc. La consulta d'obres i diversos materials, en suport paper o a través de la xarxa, per a entendre conceptes o problemes, informar-se sobre autors o situar-los històricament, ensenya formes de treball i modes d'accés a la informació que seran indispensables per al treball universitari i, en general, per a la formació ulterior.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El pensament lògic argumentat: la dissertació i el debat.
- Anàlisi i comentari de textos filosòfics i de textos jurídics, polítics i sociològics amb base filosòfica, comprenent i emprant amb propietat i rigor els termes i conceptes.
- Els mitjans de consulta: utilització i discriminació de la seua autoritat i validesa, especialment quan es recórrega a les TIC.
2. El saber filosòfic.
- Filosofia, ciència i tècnica. Altres models del saber.
- Les preguntes i problemes fonamentals de la filosofia: realitat, coneixement i acció.
- La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat.
- Relació lingüística i simbòlica del subjecte amb el món.
- La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política.
3. El ser humà: persona i societat.
- La dimensió biològica: evolució i hominització.
- Ment i cos: la consciència.
- La dimensió humana i la realitat personal: la dignitat
- La dimensió sociocultural: individu i ser social. La socialització.
- Cultura i civilització. El multiculturalisme
- Concepcions filosòfiques del ser humà.
- El sentit de l'existència i el fet religiós.
4. Filosofia moral i política.
Constituïx l'objecte d'aprenentatge d'este apartat l'acció humana com a acció regulada per normes i valors. Es proposen també qüestions filosòfiques relatives a l'organització social i a la relació individu-societat. Atés que en el curs anterior s'han abordat diverses qüestions d'ètica, s'inclou en este apartat la fonamentació de les diverses teories ètiques.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Els fonaments de l'acció moral: llibertat i responsabilitat.
- La justificació moral: juís i arguments morals.
- Ètiques formals i ètiques materials.
- Les teories ètiques davant dels reptes de la societat actual: felicitat, deure i justícia.
- La construcció filosòfica del concepte de ciutadà i de ciutadania: gènesi històrica i fonamentació filosòfica.
5. Democràcia i ciutadania.
Davall este títol es contempla la reflexió filosòfica sobre els dificultats i èxits aconseguits en l'interés per construir una societat justa, democràtica i solidària. Inclou també una reflexió filosòfica sobre la ciutadania, estudiada per l'alumnat en l'ensenyança obligatòria.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Origen i legitimitat del poder polític. El contracte social.
- Origen històric i fonaments filosòfics de l'Estat democràtic i de dret.
- Models de democràcies.
- L'acció de l'Estat de Dret: promoure i defendre els drets humans, els valors democràtics i la pau.
- Democràcia mediàtica i ciutadania global.
IV. Criteris d'avaluació
1. Reconéixer i explicar amb precisió i rigor l'especificitat de la filosofia distingint-la d'altres sabers o modes d'explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctica, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals. Amb este criteri es tracta de comprovar que es comprén l'específic del saber filosòfic i el tipus de preguntes que este suposa, així com el grau de precisió i rigor aconseguit amb l'explicació dels conceptes i preguntes plantejades, tant de forma oral com per escrit.Es tractaria no sols de comprendre sinó també de valorar-les aportacions de l'anàlisi filosòfica als grans problemes del nostre temps.
2. Raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant una reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits. Amb este criteri es pretén consolidar i reforçar la capacitat de comprendre i expressar de forma crítica i reflexiva les aportacions més importants del pensament occidental, fugint de la retenció mecànica de dades, de la reproducció acrítica i de la improvisació i superficialitat contràries al processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i teories. Este criteri es podrà comprovar a través de l'anàlisi i comentari de textos, la realització de mapes conceptuals, les proves escrites, les exposicions orals i els treballs monogràfics, entre altres procediments.
3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s'aconseguisca una integració de les diverses perspectives i s'avance en la formació d'un pensament autònom. Este criteri pretén valorar que l'alumnat és capaç de construir i enriquir les seues pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d'esta matèria. Per a comprovar-ho seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les que, de manera significatiu i funcional, es relacionen nous continguts entre si amb àmbits d'experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en este sentit, poden ser: les composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització de debats i el diari de classe.
4. Utilitzar i valorar el diàleg com a forma d'aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de construcció d'aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els valors democràtics. Amb este criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió i interiorització del sentit del diàleg racional i de les condicions necessàries per al seu desenvolupament, la seua execució i la seua plasmació en la pràctica.
5. Obtindre informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l'anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics. Este criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d'informació, així com el domini de destreses de caràcter general, com l'observació i la descripció, la classificació i la sistematització, la comparació i la valoració, etc., necessàries per a la utilització crítica de la dita informació.
6. Conéixer i analitzar les característiques específiques d'allò humà com una realitat complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constituïxen a la persona. Este criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions del ser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.
7. Conéixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures, responsables, normatives i transformadores. Amb este criteri es tracta de comprovar la capacitat per a comprendre el sentit de la raó pràctica i la necessitat la llibertat per a realitzar accions morals i, conseqüentment, assumir compromisos eticopolítics tant en l'àmbit personal com social, reflexionant especialment sobre la busca de la felicitat, la justícia i la universalitat dels valors en la societat actual.
8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints moments històrics a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans. Este criteri tracta d'avaluar si s'ha comprés la categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca històrica inacabada i la seua fonamentació eticopolítica, així com la importància de reconéixer i practicar les virtuts cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets Humans.
9. Reconéixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que contextualitzen l'activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica abans que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de discriminació. Este criteri ha de comprovar el grau de comprensió dels problemes socials i polítics més rellevants de la societat actual (anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o exacerbació del sentiment de pertinença, conflictes relacionats amb les diferències culturals, amb les desigualtats socioeconòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents de solució que oferixen els ordenaments jurídics i els sistemes de participació democràtica. Així mateix, tracta d'avaluar l'actitud que han desenvolupat els alumnes davant dels dits problemes socials i polítics.
10. Assenyalar les diferents teories sobre l'origen del poder polític i la seua legitimació, identificant les que fonamenten l'Estat democràtic i de dret i analitzar els models de participació i d'integració en la complexa estructura social d'un món en procés de globalització. Amb este criteri es tracta de valorar l'assimilació de l'origen i la legitimitat del poder polític, de les diferents concepcions de l'Estat i de la fonamentació i funcionament de la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure d'intervenció del ciutadà i de la ciutadana, prenent consciència de la necessitat participar en la construcció d'un món més humà.
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
Matèria comuna
I. Introducció
La matèria d'Història de la Filosofia es concep com una matèria comuna a totes les modalitats del Batxillerat, que suposa un aprofundiment conceptual i una visió històrica dels temes que s'han analitzat en el primer curs. A més, constituïx una base de formació humanística indispensable per a l'alumnat, siga quin siga la seua especialitat professional futura.
La Història de la Filosofia comprén un ampli camp del saber que arreplega un conjunt de reflexions entorn de la humanitat i el seu món, lligades als distints moments històrics en què es van generar i lligades entre si en intents successius de comprendre, racionalment i críticament, la realitat en el seu conjunt, així com d'orientar l'acció humana, tant en el pla individual com en el col·lectiu.
El procés de configuració del que denominem pensament filosòfic, com una de les manifestacions més de la racionalitat humana, ha contribuït de forma rellevant a l'elaboració de sistemes conceptuals que permeten donar resposta a preguntes bàsiques sobre problemes fonamentals a què s'enfronta el ser humà. Estos sistemes conceptuals han sigut el resultat de l'activitat reflexiva d'un gran nombre de pensadors els textos dels quals constituïxen l'expressió paradigmàtica del saber filosòfic occidental.
La funció de la Història de la Filosofia en la formació dels estudiants de Batxillerat té, almenys, tres dimensions que han de ser ateses i enteses, tant per si mateixes quant en la seua correlació: la dimensió racional reconstructiva, la dimensió historiogràfica i la funció articuladora de la història intel·lectual.
La dimensió racional reconstructiva garantix la rellevància intel·lectual dels problemes plantejats i de les respostes oferides pels filòsofs en el passat per a la nostra comprensió present d'eixos mateixos temes. Al mateix temps reconeix, com a condició de possibilitat de la comprensió, que és necessari que es posseïsca ja algun tipus de posicionament, explícit o tàcit, sobre les qüestions que un text filosòfic debat. En este sentit, un text filosòfic planteja amb rigor problemes en què l'estudiant com a lector està ja per endavant inevitablement involucrat, pel fet de ser membre d'esta cultura i esta societat, que han sigut configurades històricament per les idees que els distints textos van presentant. El diàleg historicofilosòfic és, per als estudiants, un acte d'obertura a una experiència nova i, al mateix temps, un autoesclariment de les estructures conceptuals profundes del seu món social.
De la pràctica docent de la reconstrucció racional importa retindre un objectiu essencial, que es pot formular així: el diàleg expert amb textos clàssics del pensament filosòfic permet a l'alumne-lector l'accés a un nucli d'experiències teòriques, de perspectives sobre la realitat i maneres del pensar a les quals no pot tindre accés per cap altre procediment; no una altra cosa significa afirmar d'un text que és un "clàssic". Això permet complir a esta disciplina una funció molt especial: fer a l'alumnat conscient dels sistemes d'idees i valors que estan vertebrant el procés de socialització en què estan inserits, del qual el sistema educatiu és una part important, encara que no única. Només la consciència així generada permet a l'estudiant acceptar o debatre amb bones raons les idees i valors que la seua societat li proposa i, d'esta manera, li permet passar de la situació de subjecte passiu a la d'agent sabedor, racional i tendencialment lliure. El procés educatiu no complix la seua funció si no posa als estudiants en contacte amb els textos prototípics de la racionalitat, per a fer-los conscients del valor, l'abast i els límits del que altres disciplines els presenten com a "fets", és a dir, com a supòsits no qüestionats.
La dimensió historiogràfica de la Història de la Filosofia és element important per a proporcionar una informació bàsica sobre el context, que permeta localitzar filòsofs i sistemes i generar en l'alumne-lector la deguda consciència del caràcter històricament situat de les teories filosòfiques i científiques, que d'esta manera aclarixen les condicions socials de la seua gènesi i les seues relacions de similitud i diferència respecte d'altres productes culturals, com l'art, la literatura, etc., igualment afectats d'historicitat, si bé de maneres distintes.
La funció articuladora de la història intel·lectual que cal atribuir a la Història de la Filosofia permet cobrir un buit notable en el currículum dels batxillers: l'absència de qualsevol altra forma d'història de les idees (físiques, sociològiques, polítiques, jurídiques, etc.) sense les quals no és intel·ligible ni la societat i el moment que els estudiants viuen, ni el mateix sistema dels sabers que se'ls transmeten. La Història de la Filosofia ha d'obrir-se, a través de la temàtica suscitada pels filòsofs i els seus textos, a eixes dimensions de la història intel·lectual que mostren el ric debat històric que subjau als diversos sabers tal com els coneixem, i a la varietat de paradigmes de racionalitat que els dits sabers han assumit en moments històrics distints o que assumixen en el moment actual.
De totes estes dimensions, intrínseques a la Història de la Filosofia, es deriven les seues funcions didàctiques i les seues connexions amb la resta del currículum.
No és, ni pretén ser-ho, una història de tota la cultura occidental en totes les seues manifestacions, però proporciona el context que permet captar el sentit diacrònic i dialògic de les idees.
A més, la filosofia es mostra en els seus textos originals i, per tant, la seua lectura, comentari i interpretació és indispensable.
El desenrotllament de la capacitat de lectura comprensiva de textos d'un alt nivell d'organització lògica facilitarà a l'alumnat el treball posterior amb obres tècniques de qualsevol especialitat científica que trie en el futur; al mateix temps, el convertix en eixe "lector mig culte", a què apel·len les obres de divulgació o introducció de qualsevol disciplina científica.
Aprofundir, en fi, en el coneixement dels filòsofs més rellevants de cada època i en l'anàlisi dels grans problemes filosòfics, porta l'alumnat a un grau de maduresa intel·lectual, sense el qual difícilment podrà tindre una orientació pròpia en el complex món ideològic, científic i polític contemporani.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer i comprendre els grans períodes en què es dividix la Història de la Filosofia occidental, així com la seua relació amb altres formes d'expressió cultural.
2. Comprendre la Història de la Filosofia com un avanç en espiral, que ha représ els problemes amb un creixent nivell de radicalitat metodològica.
3. Reconéixer i analitzar problemes filosòfics, principalment els estudiats en el curs anterior, en tant que qüestions sorgides al llarg de la Història, utilitzant textos d'una certa densitat conceptual i argumentativa, establint amb estos una relació de diàleg i interpretació davant de la temàtica plantejada.
4. Relacionar les teories filosòfiques amb el marc històric, social i cultural en el qual són o han sigut plantejades, junt amb altres manifestacions de l'activitat intel·lectual humana, valorant la capacitat de reflexió personal i col·lectiva per a acostar-se als problemes filosòfics.
5. Comprendre la relació existent entre teories i corrents filosòfics, formulades en distints moments històrics, reconeixent la varietat de paradigmes de racionalitat que s'han assumit en cada un d'eixos moments, o els que s'assumixen en l'actualitat, i analitzant les semblances i diferències en la manera de plantejar els problemes i les solucions proposades.
6. Reconéixer el significat de qüestions que han ocupat de manera recurrent les filosofies, així com la pertinència i significació de les qüestions, doctrines i debats filosòfics del passat per a la comprensió del present.
7. Descobrir la pròpia posició cultural, axiològica i científica conformada per una història del pensament davant de la qual, d'altra banda, cal situar-se d'una manera reflexiva i crítica.
8. Conéixer i valorar l'esforç de la raó humana en el seu intent incessant per plantejar i resoldre les grans qüestions filosòfiques.
9. Aprendre a llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics d'autors diversos i oposats, comparar-los entre si i descobrir la importància del diàleg racional com a mitjà d'aproximació a la veritat.
10. Prendre consciència de la necessitat de comprensió plena de l'altre (text o interlocutor) com a condició de possibilitat del desenrotllament del propi punt de vista i d'una confrontació teòrica fructífera.
11. Desenrotllar estratègies d'accés a la informació filosòfica, d'hàbits de treball intel·lectual, d'anàlisi de la discursivitat racional i d'expressió verbal i escrita del pensament filosòfic, així com del propi pensament.
12. Valorar l'esforç pel rigor intel·lectual en l'anàlisi dels problemes, la lliure expressió de les idees i el diàleg racional enfront de tota forma de dogmatisme.
13. Apreciar la capacitat de la raó, especialment en la reflexió filosòfica al llarg de la història, per a acostar-se de manera progressiva als problemes ètics, socials i humanístics, i per a regular l'acció humana individual i col·lectiva, consolidant la pròpia competència social i ciutadana.
14. Enjudiciar críticament les opinions contraposades, analitzant els preconceptes, prejuís i posicions ideològiques que puguen existir com a condicionants, així com les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que puguen estar presents en qualsevol paradigma de racionalitat, emprant la potencialitat argumentativa que proporciona l'aprenentatge del discurs filosòfic.
15. Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament filosòfic dels autors estudiats, des d'un punt de vista personal i coherent, basat en l'anàlisi crítica i la comprensió de les idees més rellevants del nostre entorn cultural, encara de les més dispars i antagòniques.
III. Nuclis de continguts
L'estudi d'esta matèria ha de proporcionar una informació bàsica que permeta a l'alumnat localitzar filòsofs i sistemes. Convé, per això, presentar una visió de conjunt de cada època i de les principals tendències i filòsofs que les han representat.
Així mateix, esta matèria atendrà a completar la seua formació filosòfica per mitjà de l'estudi d'alguns dels filòsofs més representatius de cada època. Per a això, és imprescindible l'estudi de textos filosòfics d'una certa densitat argumentativa i conceptual, que complisquen determinats requisits: presentar una seqüència de pensament d'extensió mitjana i oferir una seqüència de problemes i teories que, entrellaçats en la manera en què l'autor va voler fer-ho, els alumnes lectors hauran d'interpretar. Al mateix temps, es pretén que els estudiants accedisquen a la comprensió d'uns textos sense els quals no és intel·ligible ni la cultura en què se'ls socialitza, ni les seues maneres d'argumentar, ni els seus propis sistemes de valors.
S'indiquen a continuació cinc nuclis de continguts. El primer és de caràcter transversal i els altres inclouen filòsofs pertanyents a la filosofia grega, filosofia medieval, filosofia moderna i filosofia contemporània. Els aspectes a estudiar els haurà de concretar el Departament de Filosofia en la corresponent Programació Didàctica per a cada curs acadèmic.
1. Continguts comuns
La proposta que es fa per a este curs suposa que l'alumnat ha adquirit les tècniques del comentari de text breu. En conseqüència, es pretén ara introduir les destreses corresponents a l'anàlisi de textos més articulats, que unixen una seqüència de problemes filosòfics diversos entre si i que resulten, per tant, més vius i menys acadèmics. En este sentit, la funció del text en este curs consistix a facilitar que el text parle per si mateix i mostre la relació interna que posseïxen els problemes de la filosofia.
L'activitat del comentari de textos proporcionarà habilitats intel·lectuals analítiques (de termes, moments rellevants d'una argumentació, tesi) o de caràcter sintètic (esquemes, recopilacions, resums), que són també d'aplicació general.
Així mateix, afavorirà el desenrotllament de la capacitat de relacionar entre si arguments distints sobre un mateix tema, així com teories complementàries o que es neguen mútuament (especialment fomentada per l'exercici de composició).
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Comentari de textos filosòfics, analitzant amb rigor la relació interna que posseïxen els diversos problemes de la filosofia.
Participació en debats, relacionant arguments diferents sobre un mateix tema, així com teories complementàries o contradictòries.
Elaboració de síntesi i composicions escrites sobre els problemes plantejats i les respostes oferides pels diferents filòsofs, des d'una reflexió personal, coherent i crítica.
2. Origen de la filosofia. Filosofia antiga
Plató, Aristòtil, Sòcrates o alguna de les grans escoles de l'antiguitat clàssica (presocràtics, estoics, epicuris, etc.) poden servir de base per a comprendre la història de la filosofia occidental i, al mateix temps, poden permetre tractar qüestions encara vigents en el pensament filosòfic i en la cultura del nostre temps, com la situació del ser humà en el món, la vida feliç i desitjable, l'organització de la "polis", el coneixement o els problemes ontològics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Els orígens del pensament filosòfic.
Sócrates i Plató.
Aristòtil.
3. Filosofia medieval
L'estudi d'Agustí d'Hipona, Averrois, Tomàs d'Aquino o de Guillem d'Occam, pot servir per a considerar qüestions com la presència del cristianisme o de l'islam en la cultura actual, les vicissituds de les relacions entre raó i fe, representada per les religions monoteistes, racionalitat i autoritat o, en general, la reflexió racional sobre la religió i les creences.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Filosofía i religió. Sant Agustí d'Hipona.
Sant Tomàs d'Aquino i la filosofia escolàstica.
4. Filosofia moderna
El pensament renaixentista suposa la introducció d'altres temes de reflexió: la "Nova Ciència", un nou concepte de l'home o la fonamentació moderna de la política.
En relació amb la modernitat, cal confrontar l'alumnat amb el nou concepte de raó, que apareix i es consolida en els segles XVI i XVII, com a raó que aspira a establir els seus propis fonaments i, més tard, en el segle següent, amb el procés de la Il·lustració en les seues distintes dimensions: filosòfiques, ètiques, socials, polítiques. Els punts de referència poden ser ací els sistemes filosòfics racionalistes, que encara incorporen una teologia natural, però que decididament aposten per la sola raó en la fonamentació d'ella mateixa i de la subjectivitat (Descartes, Leibniz, Spinoza); les filosofies empiristes (Locke, Hume); la filosofia crítica de Kant, o la idealista postkantiana (en particular, Hegel).
Al costat del tema de la racionalitat, en este període cal prendre també en consideració la qüestió de la legitimitat política, a través d'alguna de les teories filosòfiques del pacte social, o, en general, de la reflexió filosoficopolítica entorn de llibertat i autoritat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El Renaixement i la revolució científica.
El racionalisme continental: Descartes.
La filosofia empirista: de Locke a Hume.
La Il·lustració. L'idealisme transcendental: Kant.
5. Filosofia contemporània
En l'estudi del pensament contemporani cal presentar el sorgiment i desenrotllament d'una gran varietat de posicions i tendències filosòfiques com una característica específica d'este període, en el qual la reflexió filosòfica abandona progressivament l'interés per construir grans sistemes per a centrar-se en l'anàlisi de determinats problemes especialment representatius del complex món sorgit de la revolució industrial.
En este apartat es pot estudiar el liberalisme utilitarista de Stuart Mill. Així mateix, un referent de l'època és el pensament marxista, com a concepció de la societat i de la història, al mateix temps que com a proposta política. També, les antropologies filosòfiques més recents, amb forta càrrega metafísica, el neopositivisme de l'escola de Viena i la filosofia analítica del llenguatge. Les escoles fenomenològiques, existencials o hermenèutiques, la teoria crítica dels francfortians o la versió més recent d'esta, en Habermas, com a teoria de l'acció comunicativa.
L'estudi d'escoles o d'autors concrets (Marx, Nietzsche, Heidegger, Sartre, Ortega y Gasset, Wittgenstein, Russell, Habermas o tants altres), pot servir per a il·lustrar com arriben fins als nostres dies les persistents qüestions de la reflexió filosòfica i com en cada sistema i en cada text (inclús en cada fragment) es reflectixen les distintes posicions en conflicte.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La filosofia marxista: Karl Marx.
La crisi de la raó il·lustrada: Nietzsche.
La filosofia analítica i els seus principals representants.
Uns altres corrents filosòfics del segle XX.
La filosofia espanyola.
IV. Criteris d'avaluació
1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del cicle complet de formació filosòfica.
Amb este criteri, es tracta de valorar si l'alumne o l'alumna posseïx una estructura conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.
2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.
La intenció d'este criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgixen, comparant i diferenciant el saber filosòfic d'altres manifestacions culturals (mite, ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats de la societat del seu temps.
3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s'han estudiat de manera analítica.
Este criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals problemes filosòfics que s'han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament.
4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).
Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de compressió de textos d'una certa densitat conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es plantegen, l'explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions derivades d'estes. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió del significat dels textos filosòfics com a productes de l'exercici de la reflexió rigorosa i no com a meres opinions.
5. Interpretar el sentit d'un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i diferenciant les propostes que conté d'altres posicions possibles sobre el mateix tema.
Este criteri tracta de valorar la capacitat per a explicar, amb paraules pròpies i de manera argumentada, el sentit d'un text filosòfic, utilitzant per a això la informació obtinguda sobre l'autor, el context sociocultural en el qual sorgixen els problemes que el text planteja i sobre altres maneres de respondre a eixos mateixos problemes. Es tracta, per tant, d'avaluar la competència argumentativa i la capacitat per a integrar informacions diverses, més que l'encert de les interpretacions.
6. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques i autors que tinguen relació.
Este criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació dialògica que són capaços d'establir entre passat i present. El plantejament de determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en estes i a reconéixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions filosòfiques del present com en les seues pròpies.
7. Recollir informació rellevant, organitzar-la elaborant un treball monogràfic i exposar-lo de manera crítica, sobre el pensament d'un filòsof, el contingut d'una de les obres analitzades o sobre algun aspecte de la història del pensament filosòfic.
Amb este criteri es tracta de comprovar en quina mesura els estudiants són capaços de plantejar-se i realitzar un xicotet treball monogràfic, al llarg del curs, sobre algun dels continguts, que els permeta valorar el grau d'autonomia en la utilització de procediments de busca i selecció de la informació, així com les seues destreses expositives.
8. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.
Es pretén avaluar amb este criteri la capacitat per a situar en el moment històric corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconéixer i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.
9. Participar en debats sobre algun problema filosòfic del present que suscite l'interés dels estudiants, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions del passat que hagen sigut estudiades.
Amb este criteri es pretén comprovar la capacitat desenrotllada per a establir relacions entre la manera de plantejar filosòficament algun dels problemes del nostre temps i altres formulacions d'este en èpoques passades. Així mateix, la utilització del debat permet avaluar la competència per a mantindre amb arguments les pròpies posicions en un diàleg col·lectiu, lliure i racional, També permet valorar els elements bàsics que articulen la seua argumentació, les tesis filosòfiques o científiques emprades en el seu desenrotllament i els punts de suport que pren per a sustentar les tesis emeses en les seues conclusions.
10. Elaborar, individualment o en equip, un resum de la Història de la Filosofia, exposant les relacions, semblances i diferències entre els distints sistemes estudiats.
Amb este criteri, es tracta de comprovar la capacitat per a conéixer els grans períodes en què es dividix la història de la filosofia occidental, així com per a comprendre les distintes solucions que s'han proposat als mateixos problemes filosòfics.
HISTÒRIA D'ESPANYA
Matèria comuna
I. Introducció
La història té com a objecte l'estudi del passat del ser humà entés des de les diferents formacions socials i culturals, l'explicació dels seus avanços i retrocessos, dels canvis i acumulacions que experimenta al llarg del temps. Com a forma de coneixement pretén realitzar d'una manera crítica la interpretació de les accions dels sers humans considerats com a sers essencialment socials i temporals.
Per tant, el seu aprenentatge proporciona un coneixement imprescindible per a la formació intel·lectual de l'adolescent, i al mateix temps significa una experiència humana de gran valor ja que el seu objecte d'estudi són precisament els sers humans.
Des d'eixa doble vessant, de coneixement intel·lectual i experiència humana, facilita el desenrotllament de capacitats d'anàlisi i reflexió complexa sobre allò social i, al mateix temps, ajuda a configurar els criteris de l'individu respecte de molts problemes.
Per això, el seu aprenentatge permet dirigir una mirada més profunda i indagadora, més rigorosa d'allò més habitual, sobre el present i els seus problemes. Al seu torn, esta aproximació més lúcida al propi present només enriquix la comprensió del passat. D'esta manera, el coneixement històric constituïx un ric i constant diàleg entre present i passat, sempre en dos direccions, diàleg que permet establir una font permanent de nous aprenentatges per al futur.
Entesa així la història, com a trobada constant del nostre passat i el nostre present, l'estudi de la història d'Espanya, com a context particular, permetrà abordar de manera adequada la reflexió sobre la realitat en què vivim en relació amb les seues arrels.
Així, doncs, la història d'Espanya adquirix un paper fonamental, no sols en la consecució d'una sòlida formació intel·lectual i humana, sinó també en la sensibilització dels adolescents cap als problemes amb què es trobaran en l'exercici de la seua ciutadania.
Des d'esta òptica, l'estudi de la història d'Espanya ha de centrar-se en aquells processos històrics que, sent al mateix temps necessaris en l'explicació de la nostra història, permeten establir una relació dialèctica passat-present.
Esta consideració delimita necessàriament l'àmbit d'estudi de la matèria a aquells processos històrics configuradors de la contemporaneïtat.
La complexitat d'estos processos de la història d'Espanya i l'atenció al seu desenrotllament temporal exigixen i faciliten la presentació del seu estudi des del plantejament de problemes rellevants i en una dinàmica que encadena la configuració del problema, amb els successius intents de solució en el temps, i la consegüent aparició de noves perspectives, o, inclús, de nous problemes.
En esta anàlisi, els desenrotllaments diversos de la realitat espanyola hauran de tindre's en compte no com a elements dispersos, sinó com a elements que, havent contribuït a construir la dita realitat, l'expliquen com un tot. Per això, l'adolescent pot adquirir una dimensió formativa de singular importància: la consideració que, siguen quins siguen les nostres accions en el present, cal valorar-les a la llum del passat i en funció del futur que vullguem construir.
Tot això sense ignorar les particulars interrelacions amb el context internacional, ja que la història d'Espanya conté múltiples elements de relació amb un marc espacial més ampli, en el qual els fets espanyols troben bona part de les seues claus explicatives, i des del qual són més perceptibles els factors d'homogeneïtat interna.
El coneixement històric fins ací definit presenta dificultats específiques, assenyalades habitualment pels teòrics de la història. D'una banda, la seua complexitat com a procés que comprén moltes variables de difícil relació entre si, i el desenrotllament de les quals cal estudiar al llarg del temps. En segon lloc, i sobretot, el seu caràcter de contemporaneïtat, pel que este implica de diferència d'interpretacions, dificultats d'investigació i documentació al tractar processos històrics inacabats, etc. A açò cal afegir la diversitat d'enfocaments i punts de vista a què dóna peu l'anàlisi d'una realitat contemporània tan plural a l'hora de definir els elements bàsics.
Per a resoldre estes dificultats, cal aprofitar els aprenentatges realitzats en l'etapa educativa anterior, tant sobre mecanismes d'anàlisi d'explicació històrica i conceptes com sobre metodologia, així com les actituds positives que s'hagen desenrotllat cap a la història.
D'esta manera, el coneixement de la història d'Espanya completa i culmina la formació històrica de l'alumnat en el Batxillerat.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i l'espai, fets, personatges, problemes, etapes i processos més rellevants de l'evolució històrica d'Espanya i les nacionalitats i regions que la integren, amb especial referència a la Comunitat Valenciana valorant la seua significació històrica i les seues repercussions en el present.
2. Conéixer i comprendre els principals processos econòmics, socials, polítics i culturals que configuren la història espanyola contemporània, identificant els seus trets més significatius i analitzant en processos amplis, el naixement dels problemes, els seus intents de solució i la seua pervivència en la realitat de hui.
3. Comprendre tant la multiplicitat de l'evolució interna com la dimensió internacional de la història espanyola, adquirint una visió global i solidària dels problemes i projectes col·lectius en el context d'Europa i del món.
4. Expressar raonadament les pròpies idees sobre aspectes bàsics de l'evolució històrica d'Espanya i revisar-les de manera crítica tenint en compte noves informacions, corregint estereotips i prejuís i entenent l'anàlisi històrica com un procés en constant reconstrucció.
5. Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la història d'Espanya i realitzar activitats d'indagació i síntesi en què s'analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l'historiador.
6. Conéixer les normes bàsiques que regulen el nostre ordenament constitucional i mostrar sensibilitat davant dels problemes socials, en especial els que afecten els drets humans i la pau, adoptant actituds responsables i democràtiques i manifestant independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.
7. Fomentar una visió integradora de la història d'Espanya consolidant actituds i hàbits de tolerància i solidaritat entre els diversos pobles d'Espanya, respectant i valorant positivament els aspectes comuns i les diferències, tenint en compte la possibilitat de pertànyer de manera simultània a més d'una identitat col·lectiva.
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns
S'assenyalen en este nucli els continguts que fan referència als processos d'aprenentatge. Apareixen explicitats perquè no es consideren un mer apèndix, ja que la seua presència és imprescindible i ha d'impregnar la resta dels nuclis.
Es tracta de posar en relleu la concepció de la història com una manera de coneixement que utilitza unes maneres de raonar i operar. La reflexió i consciència sobre este procés d'elaboració de coneixement forma part d'este. És necessari, doncs, establir com a continguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l'alumnat construir un coneixement significatiu: el plantejament i la resolució de problemes, la identificació i la correcció d'esquemes conceptuals o d'estereotips, l'elaboració i comprovació d'hipòtesis i dissenys de treball, l'obtenció d'informació des de fonts diverses i la seua anàlisi crítica fins a arribar a explicacions coherents. Per a desenrotllar estos continguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball: comentari de textos, lectura i interpretació de fonts gràfiques i dades estadístiques, etc.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Localització en el temps i en l'espai de processos, estructures i esdeveniments rellevants de la història d'Espanya, identificant els seus components econòmics, socials, polítics i culturals.
Identificació i comprensió dels elements de causalitat que es donen en els processos d'evolució i canvis rellevants per a la història d'Espanya i per a la configuració de la realitat espanyola actual.
Busca, selecció, anàlisi i interpretació d'informació procedent de fonts primàries i secundàries: textos, mapes, gràfics i estadístiques, premsa, mitjans audiovisuals així com la proporcionada per les tecnologies de la informació.
Análisis d'interpretacions historiogràfiques distintes sobre un mateix fet o procés històric, contrastant i valorant els diferents punts de vista.
2. Les arrels històriques de l'Espanya contemporània
La finalitat bàsica d'este nucli és abordar l'estudi dels precedents del sistema denominat Antic Règim. La selecció dels continguts d'este nucli haurà d'establir-se en funció del seu valor explicatiu a les arrels històriques de la contemporaneïtat. Per tant, estos continguts seleccionats adquirixen sentit i ple significat en relació amb el nucli següent.
Este nucli té, fonamentalment, un caràcter introductori. Esta consideració haurà de tindre's en compte tant en el tractament dels continguts com a l'hora de delimitar i precisar el camp d'estudi que es pretén abordar. Els trets característics i l'àmbit temporal a què cal remuntar-se hauran de ser concretats, necessàriament, en els diferents projectes i programacions.
Els continguts d'este nucli permeten, també, l'acostament empàtic a societats i cultures amb diferències notables respecte de l'actual; això afavorix, al seu torn, els exercicis de conceptualització.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Les arrels. D'Atapuerca a la monarquia visigoda amb especial atenció a la Hispània romana.
La península Ibèrica en l'edat mitjana: Al-Andalus i els regnes cristians.
La baixa edat mitjana. La crisi dels segles XIV i XVI El Regne de València.
Els Reis Catòlics: La construcció de l'Estat modern. La projecció exterior. El descobriment d'Amèrica.
L'Espanya imperial. La colonització d'Amèrica.
El segle XVIII: els Borbó.
3. Crisi de l'Antic Règim
Convé que l'alumnat arribe a comprendre que la legitimació del poder, les instàncies que concreten i ordenen eixe poder són distintes en l'Antic i en el Nou Règim. Per tot això, en este nucli caldrà destacar els principis doctrinals bàsics que conformen la realitat del poder de la monarquia absoluta, i ressaltar l'essencial de l'economia i societat del sistema, el seu afonament i crisi final. La seua anàlisi facilitarà la comprensió de l'abast i significat del procés de ruptura de la revolució liberal.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Crisis de l'Antic Règim:
*Els problemes econòmics i socials de l'Antic Règim.
*Les contradiccions de la monarquia absoluta. La crítica dels il·lustrats i l'impacte de la Revolució Francesa. Les corts de Cadis i la Constitució de 1812.
*Revolució liberal i la reacció absolutista. El regnat de Ferran VII. L'emancipació de l'Amèrica espanyola.
4. Construcció i consolidació de l'estat liberal
La construcció de l'estat liberal és un procés global de canvi en què sorgix un model de societat que perdura en l'essencial fins als nostres dies. Este procés suposa per una banda un canvi polític en què es configura el marc institucional, administratiu i legal de l'estat liberal, amb unes contradiccions i limitacions que generen noves tensions i nous antagonismes socials i polítics. Per una altra banda suposa un canvi social i desenrotllaments econòmics en un procés amb avanços i retrocessos, amb ritmes diferents, depenent de situacions històriques anteriors. Això implica, per tant, l'anàlisi dels elements que expliquen els problemes sorgits de manera que s'interrelacione la creació i distribució de riquesa i la creació i distribució de poder.
Els continguts d'este nucli, primera aproximació a les claus explicatives de l'Espanya actual, requerixen l'ús constant de la diacronia i la utilització de tots els mecanismes propis de l'anàlisi històrica. Per a comprendre les diferents facetes implícites en el procés complex de transformació, l'anàlisi multifactorial és ací prioritària, així com la relació entre esdeveniments i estructures, i la comprensió dels ritmes històrics. A més, per a facilitar l'estudi d'este procés de canvi serà necessari establir relacions puntuals amb el present, i reflexionar sobre la mateixa concepció de desenrotllament.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El procés de construcció de l'estat liberal:
*El funcionament del sistema. Corona, parlament i partits polítics durant el regnat d'Isabel II.
*El nou paper de l'educació, l'exèrcit i l'Església.
*Els límits dels canvis. El carlisme i les opcions democràtiques.
*La crisi del moderantisme i l'experiència del Sexenni democràtic.
L'Espanya de la Restauració:
*Els fonaments, el funcionament i les contradiccions del sistema polític. La crisi de l'estat.
*Els nacionalismes i el problema de l'ordenació territorial de l'estat.
*El progressiu protagonisme dels militars. Espanya davant de la remodelació colonial: la crisi del 98.
5. Transformacions econòmiques i canvis socials en el segle XIX i primer terç del segle XX
Es tracta de fer una anàlisi amb deteniment dels diversos elements que confluïxen en una conjuntura especialment conflictiva a causa de les tensions i desplaçaments provocats per les peculiaritats del desenrotllament econòmic i pel procés de consolidació de l'estat liberal.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Transformacions econòmiques.
*Procés de desamortització i canvis agraris.
*Las peculiaritats de la incorporació d'Espanya a la revolució industrial.
*Modernització de les infraestructures: el ferrocarril.
Transformacions socials i culturals.
*Evolució demogràfica.
*De la societat estamental a la societat de classes.
*La formació de la classe obrera.
*Génesis i desenrotllament del moviment obrer a Espanya.
*Canvi en les mentalitats.
6. Crisi de l'estat liberal, la Segona República i la Guerra Civil
Això suposa, d'una banda, l'estudi del sistema polític de la Restauració, les seues contradiccions internes i les raons de la seua crisi, amb atenció especial a les diferents manifestacions dels problemes derivats de la modernització que es concreten en situacions crítiques com la de 1909, 1917 o 1921.
D'altra banda, suposa l'estudi de la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República com a dos intents diferents de resolució de la crisi de l'Estat, que desemboquen en la Guerra Civil. El dit estudi ha de tindre en compte necessàriament l'anàlisi de la incidència dels factors externs que constituïxen una conjuntura internacional marcada per la fallida dels principis inspiradors del liberalisme econòmic i polític, per la crisi econòmica desencadenada als EUA i per l'ascens de moviments autoritaris i feixistes. Estos factors són indispensables per a una comprensió global del significat profund de l'Espanya d'entreguerres.
Se centrarà l'atenció en l'anàlisi de les mesures de resolució dels problemes de l'estat i de les situacions conflictives que van desencadenar les accions empreses. Des d'esta perspectiva, serà necessari establir les relacions adequades entre les solucions adoptades i els problemes plantejats afavorint per tant la comprensió dels canvis i les permanències. D'altra banda, relacionar correctament les mesures adoptades amb els fets derivats ajudarà l'alumnat a entendre les raons del procés i el seu tràgic final, objectiu prioritari de l'aprenentatge dels continguts d'este nucli.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Regeneracionisme i revisionisme polític:
*Intents de modernització del sistema de la Restauració.
*El problema del Marroc.
*La Dictadura de Primo de Rivera, intent de solució autoritària a la crisi de l'estat liberal. El desenrotllament de l'oposició al règim i l'afonament de la Monarquia.
La Segona República:
*La Segona República, intent de solució democràtica. L'articulació d'un nou sistema polític. La Constitució de 1931.
*Condicionaments, conflictes i etapes de la República. Èxits i decepcions.
*La cultura espanyola des dels inicis de l'Edat de Plata fins a 1936.
La Guerra Civil:
*Sublevació militar i Guerra Civil. Dimensió interna i internacional del conflicte. Evolució de les dos zones. Conseqüències de la guerra.
7. La dictadura franquista
A fi d'explicar el sentit global del règim franquista, els continguts d'este nucli atenen, inicialment, a l'anàlisi de com este període reformula els antics problemes i com apareixen uns altres de nous derivats de les modificacions introduïdes en la societat durant la dictadura. Per a entendre el significat d'este període és necessari confrontar les intencions declarades del Règim amb les accions, analitzar constants com el seu caràcter repressiu, i els canvis que tenen lloc en la seua llarga existència, relacionats amb un important creixement econòmic i un profund canvi social.
Este estudi centra també la seua atenció en l'explicació dels comportaments i interessos dels grups socials dominants. Per a això és necessari analitzar els diversos mecanismes de dominació que va utilitzar el règim per a perpetuar-se, de la repressió a la desmobilització política i l'acomodació d'amplis sectors de la població a la situació. En este sentit, el procés d'institucionalització del règim -en què l'Església va exercir un paper capital- revela els intents d'obtindre un suport popular.
L'explicació de l'existència del règim ha de tindre també en compte la conjuntura exterior que condicionarà certs canvis interns a fi d'adaptar-se a les pressions i circumstàncies externes, però mantenint el substancial del règim. Per això és important diferenciar les etapes i les conjuntures exteriors que incidixen en l'esdevindre d'este i que afecten tots els àmbits de la societat, des de l'economia fins a la dinàmica política.
La conjunció de tots estos nivells de l'anàlisi permetrà comprendre la naturalesa del franquisme i explicar la seua longevitat, així com els factors que van desencadenar la seua crisi final i que van condicionar la transició cap a un règim democràtic.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El franquisme:
*Immovilisme i adaptació política del règim franquista. Aïllament i alineació internacional.
*Autarquía i acumulació. Creixement i desequilibris econòmics, canvis i desigualtats socials.
*Elements de canvi en l'etapa final del franquisme. L'oposició democràtica.
8. L'Espanya actual
Finalment es planteja l'anàlisi del procés recent de transició a un règim democràtic. L'estudi dels factors de la crisi del règim franquista, del context intern i internacional en el qual el canvi succeïx i de la formació i estructura del sistema de partits polítics permetrà comprendre la naturalesa i les condicions en què la transició democràtica es produïx, així com els mateixos límits del canvi.
L'estudi complex d'esta dinàmica haurà de ser abordat des de tots els punts de vista: sociològic, polític, jurídic, econòmic, etc., per a obtindre una visió global del procés històric. Així mateix, els continguts d'este apartat permeten comprendre i reconéixer l'abast i límit de les intencions i accions individuals o de grups particulars en els processos globals de canvi social.
A més, els continguts d'este nucli presenten diferències respecte als anteriors, ja que tracten situacions molt pròximes, amb dificultats en l'anàlisi pròpia de la contemporaneïtat. Les explicacions, més que mai, tindran un caràcter aproximatiu i provisional, evitant dogmatismes i plantejaments emocionals.
Finalment, l'anàlisi dels problemes més recents suposa una reflexió final, que tracta de recollir tot el que s'ha aprés i tornar la mirada al present, però ara amb el coneixement que proporciona l'anàlisi històrica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El procés de transició a la democràcia:
*La transició política. La Constitució de l978 i el desplegament legislatiu. La formació d'un sistema de partits. L'Estat de les Autonomies. L'estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.
*Els governs democràtics. Canvis socials, econòmics i culturals
*Dificultats en l'articulació d'una societat democràtica.
*Reptes i problemes del present.
*La integració d'Espanya a Europa. El paper d'Espanya en el context europeu i mundial.
IV. Criteris d'avaluació
1. Reconéixer i valorar els processos històrics més significatius anteriors al segle XVI, ressaltant especialment la seua transcendència posterior i les empremtes que encara romanen vigents.
Es pretén avaluar la capacitat per a establir relacions entre els distints factors o variables dels processos de canvi més importants de l'antiguitat i l'edat mitjana, situant-los cronològicament. Així mateix, es tracta de saber si comprenen i identifiquen les transformacions profundes de l'organització productiva, social i política, del pensament i de la cultura per a entendre el procés històric amb els seus ritmes de canvi i permanència.
2. Reconéixer i caracteritzar la peculiaritat de la gènesi i desenrotllament de l'estat modern a Espanya, així com l'expansió exterior i les relacions amb Amèrica.
Els alumnes seran capaços d'identificar i descobrir les principals formes històriques d'organització i exercici del poder des de la monarquia autoritària fins a la monarquia absoluta. Així mateix, han de ser capaços d'entendre les diferents propostes d'organització de l'estat que sorgixen des dels distints territoris de la monarquia hispànica i dels sistemes de conquista i colonització de les noves terres. En este context, es tracta de posar especial atenció en la comprensió de la simultaneïtat dels fets i en els diferents ritmes de canvi en temps curt i llarg.
3. Analitzar i caracteritzar la crisi de l'Antic Règim a Espanya, ressaltant la seua particularitat i la seua relació amb el context internacional.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a relacionar els processos històrics de l'Espanya contemporània amb processos o esdeveniments d'escala superior -com la revolució burgesa- per a poder diferenciar els trets comuns i els específics. Es tracta de constatar si els estudiants relacionen en un procés concret factors exògens i endògens i derivar les implicacions i repercussions internes d'esta confluència.
4. Explicar la complexitat del procés de construcció de l'estat liberal i de la lenta implantació de l'economia capitalista a Espanya, destacant les dificultats que va caldre afrontar i la naturalesa revolucionària del procés.
Amb este criteri es tracta que l'alumne, en l'anàlisi d'un desenrotllament històric, comprenga la simultaneïtat i el ritme variable dels canvis, en este cas relacionats amb les dificultats per a construir l'estat liberal i la naturalesa revolucionària del procés d'industrialització coetani. Així mateix, ha d'utilitzar en un altre context els aprenentatges produïts anteriorment en altres processos de canvi per a poder percebre millor els ritmes variables dels canvis polítics, juridicosocials i econòmics. Finalment, l'alumne haurà de conéixer i valorar altres propostes d'organització de l'estat diferents en l'estat liberal i els intents democratitzadors.
5. Caracteritzar el període de la Restauració, analitzant els seus èxits i fracassos, destacant els factors que conduiran a la descomposició del règim.
L'alumne ha de comprendre i identificar les transformacions profundes de l'organització productiva, social i política del període de la restauració, especialment el seu sistema parlamentari, la gestació dels nacionalismes i el moviment obrer. Ha d'identificar, doncs, les contradiccions que expliquen una situació de crisi i les mesures adoptades per a tractar de solucionar-la, així com la diferència entre les mesures previstes i els fets produïts.
Així mateix, l'alumne ha d'identificar els diferents interessos i aspiracions dels grups socials i les reivindicacions plantejades en els conflictes sorgits. Per últim, han d'analitzar els problemes més rellevants de la fallida de la monarquia parlamentària i especialment la pèrdua de les colònies americanes i dels interessos en el nord d'Africa en concordança amb el paper d'Espanya en el món al començament del segle XX.
6. Valorar la transcendència històrica de la Segona República i de la Guerra Civil.
L'alumne ha de ser capaç de comprendre la combinació dels factors interns que van generar els desequilibris polítics i socials amb els factors externs que es gestaven en l'Europa i en el món dels anys 30 per a entendre i situar el conflicte civil en el seu més ampli marc. Així mateix, s'ha d'avaluar la comprensió dels avanços i retrocessos en l'esdevindre històric tant en l'acció política com en les repercussions socials. Finalment, l'alumne ha de comprendre les posicions dels bàndols enfrontats, els seus orígens en el passat i la seua incidència en la construcció del futur.
7. Reconéixer i analitzar les peculiaritats ideològiques i institucionals de la dictadura franquista.
Els alumnes seran capaços de fer un estudi comparatiu de les institucions representatives, la formulació de drets i deures fonamentals i els nivells d'igualtat social en este període i en les seues distintes fases, comparant-lo amb l'anàlisi d'èpoques anteriors. Així mateix, seran capaços de contrastar la situació interna amb la internacional i d'identificar els moviments de suport i d'oposició al règim.
8. Analitzar els diversos trets que conformen l'Espanya democràtica, incidint en la transcendència de la Constitució de 1978 i en la importància de la construcció de l'Estat de les Autonomies.
Per mitjà d'este criteri es tracta d'avaluar la capacitat de relacionar els processos històrics de l'Espanya contemporània i els canvis produïts tant a escala col·lectiva com a escala individual. Així mateix, es tracta de mantindre la correlació amb l'entorn europeu i occidental i de comprendre els principals valors culturals i morals que han conduït a la convivència democràtica. Per a això l'alumne ha de conéixer l'estructura i els principis que regulen l'organització política i territorial de l'Espanya actual.
9. Reconéixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crítica.
Amb este criteri es pretén comprovar si l'alumnat reconeix que són possibles diferents interpretacions d'un mateix fet històric i que estes interpretacions han de sotmetre's a l'anàlisi crítica. Per a això, en primer lloc, l'alumnat diferenciarà entre la informació sobre un fet històric i la seua interpretació. En segon lloc, es comprovarà si l'alumnat verifica la congruència d'una interpretació d'un fet amb altres informacions relatives a este. Finalment, si l'alumnat és capaç de respondre diverses interpretacions sobre fets i processos històrics raonant el grau de validesa i elabora una interpretació personal a partir d'elements d'altres interpretacions.
10. Reconéixer que la informació de les fonts només és fructífera davant de preguntes o problemes prèviament plantejats. Utilitzar fonts diverses per a elaborar explicacions històriques.
Este criteri al·ludix a la comprensió de l'especial relació entre l'historiador i les fonts en el procés de construcció del coneixement històric. En un primer grau, l'alumnat reconeixerà la importància de les fonts per a poder obtindre informació sobre el passat, citant-les en les seues argumentacions. En un segon grau, valorarà la rellevància de la informació en funció de les preguntes plantejades. Finalment, contrastarà la informació obtinguda a partir de diverses fonts per a fonamentar una explicació vàlida.
11. Identificar i utilitzar els procediments i tècniques bàsiques d'aprenentatge comprenent i valorant l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.
Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat per a definir i analitzar problemes, formular hipòtesi i realitzar dissenys per a contrastar-les; per a elaborar síntesis i informes coherents dels estudis i investigacions traçats, defenent raonadament i contrastant els seus coneixements.
Es tracta de comprovar si els estudiants constaten el camí seguit en l'aprenentatge, si saben com han arribat al seu propi coneixement, valorant el procés seguit. Cal saber si són capaços de sotmetre els seus propis coneixements a la reflexió, acceptant la crítica i superant estereotips. I finalment, es tracta de constatar si es valora la necessitat d'investigar abans d'emetre un juí sobre actuacions, personatges o problemes actuals.
ANÀLISI MUSICAL I I II
Modalitat d'Arts
I. Introducció
Anàlisi Musical II requerix coneixements d'Anàlisi Musical I
L'anàlisi musical està present en l'ensenyança de la música des dels seus inicis, ja que, a través de l'observació i escolta atenta d'obres o fragments, el seu estudi familiaritza l'alumnat amb les característiques d'un llenguatge amb regles pròpies que, no obstant això, té moltes semblances amb el llenguatge parlat i escrit, des dels elements més xicotets fins al discurs complet. El batxillerat és el moment idoni per a aprofundir en l'estudi de l'obres i les seues característiques, una vegada coneguts els elements i procediments bàsics de la música.
La mateixa naturalesa de l'anàlisi, el seu caràcter clarament globalitzador, posa en relació tot allò que s'ha aprés sobre música en les etapes educatives anteriors amb el fet sonor pur, i a més aporta una visió de les obres tant des del punt de vista de l'oient com de l'estudiós que vol aprofundir en el coneixement del fet musical, la seua gestació i els seus resultats sonors i perceptius. El punt de vista de l'estudi de l'anàlisi és la comprensió de la mateixa música, de l'obra en si: conéixer i reconéixer l'organització del llenguatge utilitzat (elements i procediments) i les característiques sonores que ens permeten enquadrar eixa obra en un context històric (harmonia, melodia, ritme, timbres, cadències, forma, etc.). Tot això té com a objectiu dotar l'estudiant d'unes ferramentes que afavorisquen gaudir més a fons de la música, així com adquirir uns coneixements que faciliten tindre una posició crítica davant de les obres, la qual cosa requerix el coneixement d'aquells aspectes que són simptomàtics de la qualitat musical.
Una part important de l'anàlisi musical la constituïx l'estudi de la forma musical: les diferents estructures de què han fet ús els compositors al llarg de la història i que en molts casos han generat les denominades formes-tipus o formes històriques. Comprendre els elements que constituïxen la forma musical, la seua evolució i com s'ha buscat al llarg de la història que l'estructura de les obres afavorisca la comunicació amb el públic es conforma com un dels aspectes analítics més importants.
La matèria desenrotlla destreses i capacitats essencials per a la comprensió i gaudi de la música i de l'art en general: millora l'orella interna, l'atenció, la concentració, la memòria, la curiositat, l'afany per relacionar i conéixer i, en suma, és font d'un coneixement en profunditat de la música, ja que suposa un contacte directe amb els procediments compositius i els processos creatius dels autors.
Encara que l'Anàlisi musical pot abordar-se de molt diverses maneres i des de molt diferents punts de vista, i a pesar que és possible analitzar aïlladament cada paràmetre musical en una obra i així realitzar una anàlisi rítmica, harmònica, melòdica, formal, textural, etc., és preferible que, utilitzant eixes anàlisis parcials, l'anàlisi tinga en compte tots els elements analitzables i, a partir de la seua observació detinguda, relacionar-los i comprendre com ha de sonar l'obra i per què; quins són els procediments que utilitza l'autor i quina sensació ens provoca com a oients; quina direcció pren la música en cada moment; quin tipus de «joc» establix el compositor amb l'oient i com ha de recrear-lo l'intèrpret.
La partitura és un guió, moltes vegades imperfecte, per la impossibilitat de reflectir en un paper tot el que el compositor desitja; un guió que cal interpretar. I sense la interpretació l'obra musical no existix, ja que es manifesta quan sona i arriba al públic, a l'oient. Per tot això, s'opta perquè l'estudi de la matèria en esta etapa formativa es base fonamentalment en la seua dimensió auditiva i no tant en el treball amb partitures, si bé no ha d'excloure's eixa possibilitat. L'important no és el que es veu en la partitura sinó el que escolta l'oient. Veure amb les orelles i escoltar amb els ulls -dit metafòricament- és una de les aspiracions dels músics: veure una partitura i saber com sona i escoltar una obra i saber com està realitzada, i inclús ser capaç de transcriure-la. L'enfocament donat en el batxillerat a la matèria Anàlisi Musical pretén aprofundir en la percepció sonora de les obres, i, si es desitja, observar com es reflectix en la partitura.
L'organització de la matèria presenta un primer curs més generalista que permet adquirir una formació mínima per a escoltar la música amb criteris ferms, utilitzant les ferramentes necessàries per a comprendre-la en profunditat. En el segon curs s'aprofundix en l'anàlisi de les formes i el característic de cada estil, bàsicament de la tradició de la música occidental. S'incorporen referències de la música popular, el jazz i altres músiques urbanes, així com de la música de cultures no occidentals per la gran aportació que han realitzat a la música occidental sobretot a partir del segle XX, pel seu interés intrínsec i perquè la pluralitat cultural és cada vegada més una realitat social.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Percebre, a través de l'audició, tant per mitjans convencionals com amb l'ús de les tecnologies, els elements i procediments que configuren una obra musical i captar la diversitat de recursos i trets essencials que conté.
2. Comprendre l'organització del discurs musical, observant els diversos elements i procediments que donen lloc a la seua estructuració: parts, seccions, materials, textures, harmonia, melodia, ritme, timbre, processos de creixement i decreixement de tensió, punts culminants, cadències, etc.
3. Conéixer les principals formes musicals històriques o formes-tipus i la seua evolució, relacionar-les i comprendre que el llenguatge musical, com la resta dels llenguatges, té unes normes que varien a través del temps i rep influències diverses que li fan transformar-se.
4. Reconéixer les característiques dels principals estils musicals: l'harmonia, la melodia, la textura, el ritme, la instrumentació, l'ornamentació, etc., i ser capaç de detectar alguna d'eixes característiques en obres pertanyents a èpoques o estils distints com a reminiscències del passat.
5. Comprendre la relació entre música i text en obres vocals o vocals i instrumentals en les diferents èpoques històriques.
6. Adquirir un lèxic i una terminologia adequats per a expressar i descriure, de forma oral i escrita, els processos analítics associats a l'estudi d'obres i estils musicals així com els processos musicals, atenent no sols el component objectiu de la música sinó també el subjectiu, i tot això és percebut per l'oient.
7. Conéixer les músiques d'altres cultures, les seues característiques, les sensacions que provoquen i la funció que complixen en el seu context historicosocial, aprendre a valorar-les i comprendre la influència que han tingut en la música occidental al llarg de la història.
8. Utilitzar el sentit crític per a valorar la qualitat en les obres de diferents èpoques, estils i gèneres, basant-se en la percepció dels elements i procediments constructius, jutjant amb criteri, argumentant i exposant les opinions amb precisió terminològica.
ANÀLISI MUSICAL I
III. Nuclis de continguts
1. Iniciació als elements analítics
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Percepció dels elements que intervenen en l'estructura d'una obra musical (melodia, harmonia, ritme, timbre i textura) en diferents agrupacions vocals i instrumentals.
Comprensió de les característiques sonores d'obres de diferents èpoques, estils, gèneres i cultures de la literatura musical.
Elaboració i lectura de crítiques de les obres escoltades, atenent especialment les impressions produïdes per l'obra, utilitzant distintes fonts d'informació.
Diferenciació entre la vivència de la música gravada o en viu: variació de sensacions, interacció intèrpret-públic, etc., en concerts i activitats musicals.
Consolidació dels bons hàbits d'escolta i del respecte als altres durant la interpretació de música.
2. La forma musical
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La forma musical i la seua percepció. Comprensió de l'organització estructural de la música, i utilització de les diferents maneres de representar-la gràficament, per a reflectir esquemàticament les parts, seccions i subseccions en les quals pot dividir-se una obra musical.
Estudi de la forma musical a distintes escales (macroforma, mesoforma i microforma) i la seua aplicació a diversos nivells.
Procediments generadors de forma (la repetició, el contrast, l'elaboració de materials, la coherència, etc.) i altres aspectes formals (tensió i distensió, punts culminants, equilibri, relació entre seccions, etc.).
La música amb text. Relació de la paraula amb la música: els seus diferents tractaments.
3. Les formes històriques
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Principis de configuració musical (morfologia i sintaxi) que proporcionen la singularitat d'una obra i establixen la jerarquia entre els diferents paràmetres sonors.
Estudi de les principals formes-tipus des de la música medieval fins als nostres dies.
IV. Criteris d'avaluació
1. Reconéixer la forma d'una obra, la seua correspondència o no amb una forma tipus, a partir de la seua audició, i saber explicar-la amb la terminologia precisa, amb partitura o sense.
Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar la capacitat per a comprendre el mode en què està construïda una obra, així com per a entendre la relació entre l'estructura i els elements i procediments utilitzats. Així mateix, s'avalua si es comprén el que és forma tipus o forma històrica, emprant un llenguatge concret i adequat.
2. Distingir en l'audició d'una obra les diferents veus i/o instruments.
Amb este criteri es podrà avaluar la capacitat de l'alumne per a distingir el timbre dels diferents instruments i veus, siga quina siga la seua combinació.
3. Reconéixer la textura d'una obra o fragment escoltat, explicant les seues característiques d'una manera clara i concísa, utilitzant o no la partitura.
Este criteri permetrà valorar el nivell de percepció de la música, l'escolta dels diversos plans sonors i el coneixement de la terminologia adequada.
4. Identificar processos de tensió i distensió, així com el punt culminant, en una obra prèviament escoltada, determinant els procediments utilitzats.
A través d'este criteri s'avaluarà la capacitat de l'alumne per a percebre els procediments de tensió/distensió utilitzats pel compositor i, si es desitja, identificar-los en la partitura.
5. Escoltar obres de característiques o estils diversos i reconéixer les diferències i/o relacions entre estes, utilitzant després si es desitja la partitura.
Amb este criteri es podrà valorar la capacitat per a distingir aspectes característics de la música i la diferència entre ells, com ara l'estructura, les seues característiques harmòniques, rítmiques, tímbriques, etc., i la pertinença a una determinada època o estil. Així mateix, es valorarà la capacitat d'establir relacions de paral·lelisme entre obres distintes però amb resultats semblants.
6. Realitzar una crítica o comentari d'un concert o d'una audició, complementant el que escolta i allò que s'ha treballat en classe amb aportacions personals i documentació buscada pel mateix alumnat.
A través d'este criteri podrà avaluar-se la comprensió de l'obra, l'assimilació d'allò que s'ha estudiat, així com la capacitat per a trobar informació adequada i desenrotllar una explicació fonamentada, raonada i sentida.
7. Comentar oralment o per escrit la relació entre música i text en obres de diferents èpoques i estils.
Amb este criteri d'avaluació es podrà valorar la capacitat per a comprendre el tractament que ha realitzat el compositor del text: si ha sigut descriptiu, si és una mera excusa, si el poema o text de partida determina la forma, si el punt culminant coincidix amb paraules especials, etc.
ANÀLISI MUSICAL II
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Adquisició de bons hàbits d'escolta i respecte als altres durant la interpretació de la música.
Expresió precisa de les impressions produïdes per obres escoltades i valoració de les seues característiques constructives.
Elaboració de treballs, individuals o en grup, sobre anàlisi i contextualització estilística d'obres musicals.
2. La música medieval
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi analític de les característiques sonores i estilístiques, formes i gèneres del cant gregorià i altres cants litúrgics, la música profana, la polifonia, l'ars antiqua i l'ars nova.
3. El Renaixement
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi analític de les característiques sonores i estilístiques (agrupacions vocals i instrumentals, sonoritats verticals, cadències, ornaments...), formes, escoles i gèneres.
4. El Barroc
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi analític de les característiques sonores i estilístiques (acords, procediments harmònics, cadències, ornamentació, sonoritats...), formes i gèneres de la música vocal i instrumental.
5. L'estil galant i el classicisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi analític de les característiques sonores i estilístiques (acords, procediments harmònics, cadències, ornaments...), formes i gèneres d'estos períodes. L'estil galant o rococó: la transició al classicisme. El classicisme vienés.
6. El romanticisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi analític de les característiques sonores i estilístiques (acords, procediments harmònics, cadències, ornamentació, sonoritats...), formes i gèneres de la música romàntica. Sorgiment dels nacionalismes.
7. El postromanticisme i els nacionalismes
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi analític de les característiques sonores i estilístiques (acords, procediments harmònics, cadències, ressorgiment del modalisme, sonoritats...), formes i gèneres de la música postromàntica. Desenrotllament de les diferents escoles nacionals. Ús de la tímbrica i tractament de l'orquestra.
8. L'impressionisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi analític de les característiques sonores i estilístiques (acords, procediments harmònics, cadències, nou ús del modalisme, sonoritats...), formes i gèneres de la música impressionista. Principals autors i les seues tècniques compositives. Influència de la música d'altres cultures.
9. La música en el segle XX
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi analític de les característiques sonores i estilístiques (procediments harmònics, cadències, sonoritats...), formes i gèneres de la música del segle XX. Principals moviments i compositors més importants.
10. La música electroacústica
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi de la música electroacústica: els seus orígens i evolució. Nous instruments per a la nova música: els sintetitzadors, l'ordinador, etc. Música electrònica pura i música mixta.
11. El jazz. La música urbana: pop, rock, etc. El flamenc
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi dels seus orígens i evolució. Anàlisi musical i sociològica.
12. Les músiques no occidentals
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Acostament a la música tradicional d'altres cultures.
IV. Criteris d'avaluació
1. Reconéixer la forma (a gran escala, a mitjana escala i a xicoteta escala) d'una obra, a partir de la seua audició, i saber explicar-la amb termes precisos.
Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a comprendre la manera en què està construïda una obra, així com per a entendre la relació entre l'estructura i els elements i procediments utilitzats, emprant un llenguatge concret i adequat.
2. Reconéixer per mitjà de l'audició l'estil d'una obra i les seues característiques tímbriques, melòdiques, harmòniques, etc.
Amb este criteri podrà avaluar-se la capacitat per a identificar els diferents estils i determinar el que els és propi des dels distints punts de vista (formal, harmònic, melòdic, rítmic...).
3. Identificar auditivament els principals procediments generadors de manera que utilitza l'autor en una obra.
A través d'este criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumne per a captar els procediments utilitzats pel compositor i que són articuladors de l'estructura de l'obra.
4. Escoltar obres de característiques o estils diversos i reconéixer les diferències i/o relacions entre estes.
Amb este criteri es podrà valorar la capacitat per a distingir aspectes característics dels diversos estils musicals, i la diferència entre estos, així com establir paral·lelisme entre obres distintes però amb resultats semblants.
5. Realitzar la crítica d'un concert o d'una audició, complementant el que escolta i allò que s'ha treballat en classe amb aportacions personals i documentació buscada per si mateix.
A través d'este criteri podrà avaluar-se la comprensió de l'obra, l'assimilació d'allò que s'ha estudiat, així com la capacitat per a trobar informació adequada i desenrotllar una explicació fonamentada, raonada i sentida.
6. Comentar oralment o per escrit la relació entre música i text en obres de diferents èpoques i estils.
Amb este criteri d'avaluació es podrà valorar la capacitat per a comprendre el tractament que ha realitzat el compositor del text: si ha sigut descriptiu, si és una mera excusa, si el poema o text de partida determina la forma, si el punt culminant coincidix amb paraules especials, etc.
7. Comentar l'audició d'una obra pertanyent a qualsevol dels estils estudiats utilitzant una terminologia adequada.
Este criteri permetrà valorar l'assimilació de les característiques estilístiques dels períodes estudiats, determinant els aspectes essencials i diferenciadors de l'obra analitzada.
8. Detectar en obres d'autors occidentals la influència de la música d'altres cultures.
Per mitjà d'este criteri podrà determinar-se la percepció de característiques sonores peculiars i pròpies de la música d'altres cultures, siga quin siga l'estil de l'obra que es treballe.
LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL
Modalitat d'Arts
I. Introducció
La matèria de Llenguatge i Pràctica Musical continua aprofundint la formació musical, en la modalitat de Batxillerat d'Arts, que els alumnes i les alumnes han anat adquirint al llarg de l'ensenyança obligatòria i els ha preparat per a conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament el fet musical.
Esta matèria s'organitza entorn de dos aspectes. El primer n'és la progressió en el coneixement dels elements morfològics i sintàctics constitutius del llenguatge musical; el segon, el desenrotllament de les capacitats vinculades amb l'expressió: la creació i la interpretació musical.
El procés d'adquisició dels coneixements del llenguatge musical ha de basar-se necessàriament en el desenrotllament de les destreses per a discriminar, gràcies a l'audició comprensiva, els elements del llenguatge al mateix temps que es desenrotllen la capacitat per a identificar-los amb els símbols de la grafia musical, la lectoescriptura i la memòria.
La música té com a finalitat la comunicació, per a la qual cosa caldrà desenrotllar les destreses necessàries per a la creació i interpretació de peces vocals i instrumentals a través de les quals es produirà el desenrotllament de les capacitats expressives de l'alumnat. L'experiència personal en la producció del so, amb els propis mitjans fisiològics, ha estat present en els balbucejos de tota persona i s'ha considerat insubstituïble. Per això, l'experiència, que ha de ser prèvia a l'abstracció conceptual, ha de partir del plaer de la participació activa en el fet sonor. Així, els alumnes comprendran que el discurs musical adquirix sentit quan els seus elements s'organitzen i s'interrelacionen gràcies a una sintaxi. L'ús de partitures reforçarà les destreses per a la lectura i l'escriptura d'obres musicals.
La música occidental ha valorat incessantment com a component important i fecund, tant en la creació com en la interpretació, la cantabilitat, i encara que també hi ha hagut notables desviacions, sempre han sorgit veus autoritzades reivindicant la propietats vocals de la música. Esta cantabilitat, és a dir, la possibilitat de recrear, d'expressar-se musicalment, la proporciona en primera instància la veu humana, i d'ací la conveniència experimentar el plaer del cant, sol o en grup. L'experiència vocal proporciona una dimensió humana més interioritzada del so físic. Saber cantar amb musicalitat una frase pot obrir la comprensió del fragment, i per això, estalviar molt esforç en el procés d'aprenentatge. Saber traduir al cant qualsevol símbol graficomusical és una autèntica saviesa, que ajudarà a aprofundir notablement en l'art musical. Si el cant és, a més, polifònic, es multipliquen els poders pedagògics. La plasticitat espacial d'este fenomen polisonor, polirítmic, politímbric i polidinàmic, proporciona una dimensió social i artística única i insubstituïble.
La música és una manifestació artística que, amb diferents llenguatges, es produïx en totes les cultures. En la majoria d'estes, el component rítmic és de singular importància i està indissolublement associat al moviment i a la dansa. Una de les primeres vivències musicals que tenen els sers humans en la infància està unida a la percepció del pols, del ritme, i estos provoquen una resposta motriu que consistix a ajustar coordinadament els propis moviments corporals amb el pols musical. Per això és important la interiorització d'este a través de l'experiència, del moviment en l'espai o associat a la percussió corporal i instrumental.
Relacionada amb este aprofundiment en la pràctica musical, una sòlida educació musical ha de partir de la producció sonora i fer-la arribar així a la pròpia consciència, interioritzant i humanitzant la música abans d'interpretar-la. Fer interpretar artísticament de manera individual o col·lectiva és el primer pas encertat en la formació musical. La pràctica, l'experiència, s'imposa, per tant, com una activitat que proporciona, a més del desenrotllament de les capacitats socials i expressives, aquelles altres inherents a tota interpretació en formacions de conjunt: afinació, empastament, homogeneïtat en la frase, igualtat en els atacs, claredat de les textures, vivència del pols i del ritme, etc.
Com el llenguatge oral, la música precisa del so com a suport físic, a partir del qual es desenrotlla i es dota d'un significat que li és propi. De la mateixa manera que en el llenguatge oral, pot parlar-se dels elements morfològics i sintàctics del llenguatge musical. L'aprenentatge de la regles bàsiques que regixen els processos harmònics de la música tonal és fonamental per a poder comprendre els procediments de la creació musical. Així mateix, no hem d'oblidar que el món de la composició musical ha evolucionat amb cridanera rapidesa des de la primera vintena del segle XX, en la qual els elements rítmics han guanyat protagonisme, i hem de valorar la importància de manifestacions musicals com el jazz, el rock, el pop i el flamenc.
Per tot això, i reprenent el que menciona anteriorment, la percepció, l'expressió i els coneixements de lectura, escriptura i comprensió dels textos musicals estan inclosos en la presentació dels continguts i el currículum s'articula sobre quatre grans eixos: les destreses necessàries per a la pràctica musical, l'audició comprensiva, la teoria musical i l'expressió musical a través de la interpretació i la creació. Finalment, s'inclou un nucli dedicat al coneixement de les possibilitats que oferix la tecnologia en la creació i edició musical.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Expressar-se musicalment a través de la improvisació, la composició, la interpretació instrumental, el cant, el moviment, l'audició, gaudint i compartint la vivència amb els companys.
2. Percebre conscientment els elements constitutius del llenguatge i els distints paràmetres musicals, partint de la pròpia experiència auditiva o de la interpretació memoritzada o improvisada, de diferents peces musicals.
3. Interioritzar el pols musical, desenrotllant la coordinació motriu, a través de la realització de ritmes, d'activitats de dansa i moviment, evolucionant en l'espai i construint figures harmonioses ajustades amb el caràcter de la música.
4. Utilitzar una correcta emissió de la veu per a la reproducció intervàlica i melòdica general, fins a considerar-les com un mitjà expressiu propi.
5. Percebre i executar amb independència estructures i desenrotllaments rítmics o melòdics simultanis, utilitzant la dissociació auditiva i motriu.
6. Desenrotllar la memòria i l'"orella interna" per a relacionar l'audició amb l'escriptura, així com per a reconéixer timbres, estructures, formes, indicacions dinàmiques, expressives, temporals, etc.
7. Reconéixer a través de l'audició, de l'experimentació i de la lectura els acords, les estructures harmòniques bàsiques, les seues normes i els sons d'ornamentació i intensificació expressiva.
8. Practicar i conéixer els elements bàsics del llenguatge musical relatius a la música clàssica, així com els del jazz, el pop, el rock, el flamenc, la música procedent d'altres cultures i els més comuns del llenguatge musical contemporani.
9. Conéixer i utilitzar algunes de les possibilitats que oferixen les tecnologies aplicades a la música i la dansa, tant en la composició com en l'escriptura o en la gravació audiovisual.
10. Ser conscient de la importància que tenen les normes i regles que regixen l'activitat musical de conjunt i acceptar la responsabilitat que, com a membre d'un grup, es contrau amb la música i els companys.
III. Nuclis de continguts
1. Destreses musicals
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Utilització de la veu, individualment o col·lectivament, partint del coneixement de l'aparell fonador, el seu funcionament, la respiració, emissió, articulació, etc.
Realització, vocal o instrumental, de fórmules rítmiques bàsiques originades pel pols binari o ternari, les seues variants, grups de valoració especial, canvis de compàs, la síncope, l'anacrusa, etc.
Desenrotllament de la lateralitat a través de la realització simultània de diferents ritmes.
Práctica de la lectura en les claus de Sol i Fa en quarta i de l'escriptura tant melòdica com harmònica.
Entonació, individual o col·lectiva, d'intervals melòdics, d'arpegis o d'acords.
Interpretació vocal o instrumental atenent les indicacions relatives a l'expressió, a la dinàmica, a l'agògica, a l'articulació dels sons i els seus atacs i de l'ornamentació musical.
Interpretació memoritzada d'obres vocals adequades al nivell amb acompanyament o sense.
2. L'audició comprensiva
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Percepció, identificació del pols, dels accents, dels compassos binaris, ternaris i quaternaris.
Percepció, identificació auditiva i transcripció dels acords majors i menors, les funcions tonals, els modes, les textures musicals i els timbres instrumentals en les obres escoltades o interpretades.
Percepció, identificació i transcripció de fórmules rítmiques bàsiques originades pel pols binari o ternari, grups de valoració especial, signes que modifiquen la duració, canvis de compàs, la síncope, l'anacrusa, etc.
Reconeixement auditiu, reproducció memoritzada vocal i transcripció dels intervals, fragments melòdics, dels esquemes rítmics i de les melodies resultants de la combinació dels dits elements.
Identificació d'errors o diferències entre un fragment escrit i el que escolta.
Práctica de la lectura d'obres musicals utilitzant partitures.
Identificació auditiva de les característiques morfològiques bàsiques de les obres musicals, tant les que tenen com a fonament el llenguatge de la música «culta» com les que tenen com a fonament els llenguatges musicals contemporanis, el jazz, el rock i el flamenc.
Transcripció d'esquemes harmònics de les obres escoltades.
3. La teoria musical
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Coneixement de les grafies de les fórmules rítmiques bàsiques, els grups de valoració especial continguts en un pols, signes que modifiquen la duració, simultaneïtat de ritmes, síncope, anacrusa, etc.
Coneixement de les grafies i els termes relatius a l'expressió musical, la dinàmica, el tempo, l'agògica, l'articulació musical, l'atac dels sons i l'ornamentació musical.
Los ritmes característics de les danses i en obres musicals.
La tonalitat, modalitat, funcions tonals, intervals, acords bàsics i complementaris, cadències, la modulació, les escales.
L'àmbit sonor de les claus.
Coneixement de les normes de l'escriptura melòdica i els principals sistemes de xifrat harmònic.
Iniciació a les grafies contemporànies.
Els sons d'ornamentació i intensificació expressiva i comprensió de l'efecte que produïxen en la música.
4. La creació i la interpretació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La música com a mitjà de comunicació i d'expressió artística i personal.
Composició i improvisació peces musicals, individualment i en grup, a partir d'elements morfològics del llenguatge musical treballades prèviament.
Creació musical, improvisada o no, usant els elements del llenguatge amb proposta prèvia o sense esta.
Interpretació vocal individual, amb acompanyament o sense instrumental.
Elaboració d'arranjaments per a cançons seleccionant i combinant els elements constitutius del llenguatge musical.
Interpretació col·lectiva i memorització de peces vocals a una i dos veus.
Interpretació individual o en grup de peces musicals amb els instruments disponibles de l'aula mantenint el tempo i respectant les indicacions de la partitura.
Interiorització del pols, realització de ritmes a través de la pràctica d'activitats de dansa i moviment evolucionant en l'espai i component figures harmonioses adaptades al caràcter de la música.
5. Les tecnologies aplicades al so
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El fenome fisicoharmònic, el moviment ondulatori, la sèrie de Fourier.
Fonaments dels sistemes d'afinació. Les proporcions associades als intervals.
La transmissió i esmorteïment del so.
Las característiques acústiques dels instruments.
El senyal analògic i el senyal digital.
La digitalització del so analògic.
La síntesi de so: el mostratge (samplers), els filtres de freqüències, multipistes.
El maquinari musical: els ordinadors, les targetes de so, les connexions.
Tipus de programari musical: editors de partitures, seqüenciadors, programes generadors d'acompanyaments, taula de mescles.
Práctica dels sistemes de gravació, analògica o digital, de processament de sons de comunicació MIDI, en interpretacions o creacions pròpies.
L'ús de la música amb suport electrònic en produccions escèniques o audiovisuals.
Realització de sonoritzacions, bé a través de la improvisació, composició o selecció musical, de textos o d'imatges.
IV. Criteris d'avaluació
1. Entonar amb una correcta emissió de la veu, individualment o conjuntament, una melodia o cançó amb acompanyament o sense.
Té per objecte comprovar la capacitat per a aplicar la tècnica vocal, per a cantar entonadament i afinadament un fragment tonal aplicant les indicacions expressives presents en la partitura.
2. Reconéixer auditivament el pols d'una obra o fragment, així com l'accent periòdic, i interioritzar-lo per a mantindre'l durant breus períodes de silenci.
Amb este criteri d'avaluació es tracta de contrastar la percepció de pols com a referència bàsica per a l'execució rítmica, així com la identificació de l'accent periòdic base del compàs i aconseguir una correcta interiorització del pols que li permeta posteriorment una adequada execució individual o col·lectiva.
3. Identificar i executar instrumentalment o vocalment, estructures i desenrotllaments rítmics o melòdics simultanis d'una obra breu o fragment, amb canvi de compàs o sense canvi de compàs, en un tempo establit.
Amb este criteri d'avaluació es pretén constatar la capacitat d'interpretar instrumentalment o vocalment, sentir internament el pols i encadenar diverses fórmules rítmiques adequades a este nivell amb tota precisió dins d'un tempo establit, utilitzant la dissociació auditiva i motriu, i aplicant, si és procedent, les equivalències en els canvis de compàs.
4. Realitzar exercicis psicomotors i improvisar estructures rítmiques sobre un fragment escoltat de manera tant individual com conjunta.
Amb este criteri d'avaluació es pretén desenrotllar la relació afectiva de l'alumne amb la música, estimular la seua capacitat creativa i expressiva, a través de la pràctica de variants de fórmules rítmiques conegudes o improvisant-les lliurement, ajustant-les amb el pols i el compàs del fragment escoltat.
5. Identificar i reproduir intervals, models melòdics senzills, escales o acords arpegiats a partir de diferents altures.
Es tracta de comprovar la destresa per a reproduir un mateix fet melòdic des de qualsevol altura, mantenint correctament la interválica del model, i entenent la tonalitat com un fet constant.
6. Improvisar, individualment o col·lectivament, breus melodies tonals o modals, xicotetes formes musicals partint de premisses relatives a diferents aspectes del llenguatge musical.
Este criteri d'avaluació pretén comprovar l'assimilació dels conceptes tonals i modals bàsics, el desenrotllament de la creativitat i la capacitat de seleccionar i usar lliurement els elements del llenguatge musical d'acord amb una idea i estructurats en una forma musical, així com l'actitud per a integrar-se com un membre més en el grup.
7. Reconéixer auditivament i descriure amb posterioritat els trets característics de les obres escoltades o interpretades.
Per mitjà d'este criteri d'avaluació es pretén comprovar la capacitat de l'alumne per a percebre aspectes distints: rítmics, melòdics, tonals, modals, cadencials, formals, tímbrics, maneres d'atac, articulacions, etc., seleccionant prèviament els aspectes que hagen de ser identificats o bé deixant lliurement que identifiquen els aspectes que els siguen més notoris.
8. Interpretar de memòria, individualment o conjuntament, fragments d'obres del repertori seleccionats entre els proposats per l'alumne o alumna.
Este criteri tracta d'avaluar el coneixement del repertori de l'alumne o alumna, la seua capacitat de memorització, el desenrotllament de la seua sensibilitat musical, la seua capacitat expressiva, així com la seua actitud davant de la música i els companys.
9. Improvisar o compondre i interpretar una breu obra musical per a una melodia donada, que necessite la participació de diversos executants i incorporar moviment coreogràfic, utilitzant els coneixements musicals adquirits.
Amb este criteri es pretén comprovar el grau d'assimilació dels conceptes teòrics del llenguatge musical i de la capacitat de l'alumne o alumna per a usar-los i combinar-los en la creació d'una xicoteta obra musical, la seua capacitat per a construir a través del moviment una creació coreogràfica adequant la seua concepció al caràcter expressiu de l'obra, així com la seua disposició per a realitzar un treball de manera cooperativa integrant-se com un membre més dins d'un grup.
10. Realitzar treballs o exercicis aplicant les ferramentes que oferixen les noves tecnologies per a la creació musical.
Amb este criteri es pretén comprovar el desenrotllament aconseguit en l'ús dels editors de partitures, seqüenciadors, MIDI i programari per a aplicacions audiovisuals.
HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA
Modalitat d'Arts
I. Introducció
La Història de la Música i de la Dansa perseguix proporcionar una visió global del lloc que ocupen la música i la dansa en la història de l'art i de la seua aportació a la història de la humanitat i dotar l'alumnat de fonaments de comprensió, anàlisi, i valoració de les creacions així com de criteris per a establir juís estètics propis sobre estes.
Esta matèria del Batxillerat d'Arts introduïx l'estudiant en el descobriment d'un ampli espectre de manifestacions i estils i de diferents maneres de concebre la creació en estes disciplines artístiques que, estretament relacionades, han discorregut conjuntament al llarg del temps.
Este caràcter integrador de la matèria fa possible aproximar-se a l'evolució de les dites creacions entenent-les com un tot. El seu coneixement permet obrir horitzons nous i ampliar la perspectiva des de la qual observar la música i la dansa, no tant a través d'un estudi detallat d'autors o del catàleg de les seues obres com de la comprensió i valoració de les grans aportacions individuals o col·lectives, de les seues característiques i el seu esdevindre en el temps.
La matèria traça un ampli panorama històric en què tenen cabuda els diferents períodes en què, amb un criteri més o menys convencional, sol dividir-se la història de la música i de la dansa des dels seus orígens fins als nostres dies, aprofundint especialment en les èpoques de què ens ha arribat un repertori d'obres. Així mateix, són objecte d'estudi les característiques més rellevants que configuren un estil, els autors representatius i aquells les obres dels quals van impulsar l'evolució i el canvi cap a noves concepcions estètiques de la música i de la dansa.
D'altra banda, la selecció de continguts proporciona coneixements que aborden aspectes tan importants com l'evolució de la música i de la dansa en els diferents períodes històrics, l'existència de sonoritats i danses pròpies de cada període; la creació o permanència de les diverses formes musicals com un dels principals elements delimitadors dels distints estils; la connexió entre música popular, música culta i danses i la interpretació entesa com la traducció pràctica del codi corresponent o provinent de la tradició.
La pràctica habitual d'escoltar, visionar o presenciar espectacles musicals o de dansa d'obres representatives dels períodes històrics i l'ús de fonts d'informació sobre les característiques estilístiques i els corrents estètics dels contextos en què s'han desenrotllat estes arts modelaran el gust de l'alumnat i li proporcionaran una major perspectiva des de la qual contemplar la creació artística. Els coneixements adquirits li permetran comprendre l'evolució de la música i de la dansa, establir associacions amb altres manifestacions artístiques de les societats on es van produir, ubicar temporalment les obres i finalment construir argumentacions fundades en la seua anàlisi i la valoració.
Cal insistir en el fet que la perspectiva ha de ser eminentment pràctica, en la qual ha de perseguir-se la participació activa dels alumnes i el contrast públic de parers al fil de les qüestions suscitades pel professor, la matèria no ha de deslligar-se per complet d'unes bases teòriques, que han de vindre de la mà fonamentalment de les fonts històriques. Així, l'alumne ha de familiaritzar-se amb la lectura dels documents i les fonts que li faciliten l'accés a la comprensió de tot el que es referix a la música i a la dansa, donant la informació i les claus creatives i culturals proporcionades pels mateixos creadors.
El coneixement d'estos continguts desenrotllarà la cultura estètica dels alumnes i la integració de tots ells afig al seu patrimoni acadèmic habilitats i estratègies metodològiques que els permetrà accedir i processar les dades, per a després reflexionar autònomament sobre estes. Així, la seua incorporació habilitarà per a ubicar, comprendre, assimilar i comentar qualsevol obra que se sotmeta a la seua consideració. L'important és que, una vegada s'haja cursat esta matèria, tots els alumnes hagen adquirit una formació més àmplia, una visió més global del lloc que ocupen la música i la dansa en la història de l'art i posseïsquen criteri per a establir juís estètics propis.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Identificar, a través de l'audició o del visionat, les principals característiques tant estètiques com estilístiques de les obres ubicant-les en els diversos períodes de la història de la música i de la dansa.
2. Conéixer les característiques principals de les diferents etapes històriques tant de la música com de la dansa, els seus creadors més importants, les seues obres, així com la seua importància en el transcurs de la història d'estes disciplines artístiques.
3. Valorar la importància de la música i de la dansa com a manifestació artística d'una societat, considerant la influència de factors de tipus cultural, sociològic i estètic en el procés creatiu, i conéixer les relacions amb la literatura i les altres arts.
4. Desenrotllar i ampliar la formació estètica i l'esperit crític, adquirint l'hàbit d'escoltar o presenciar espectacles de música i de dansa, tant el procedent de la tradició clàssica com el d'altres cultures o de les actuals tendències populars urbanes, per a així construir un pensament estètic autònom, obert i flexible.
5. Explicar, oralment o per escrit amb un lèxic i terminologia adequada, analitzant entre altres aspectes les característiques estètiques i estilístiques d'una obra i les relacions amb l'entorn cultural en què ha sigut creada, utilitzant per a això les fonts bibliogràfiques i les tecnologies d'informació i comunicació.
6. Conéixer i valorar el patrimoni artístic de la música i de la dansa com a part integrant del patrimoni històric i cultural, reconeixent les aportacions significatives realitzades des d'Espanya.
7. Impulsar la curiositat pel coneixement de la pluralitat de les manifestacions artístiques contemporànies, fomentant en este els valors de comprensió i de respecte per les preferències i els gustos personals.
8. Comprendre el procés de creació musical i coreogràfica distingint els agents que influïxen directament en la seua difusió: intèrprets, instruments, gravacions, partitures, etc.
III. Nuclis de continguts
1. Percepció, anàlisi i documentació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Escolta i visionat d'obres de música i dansa representatives apreciant les seues característiques estètiques i estilístiques.
La obra artística en el seu context històric. Funció social de la música i la dansa i els artistes en les diferents èpoques.
La partitura com a element per a l'anàlisi i identificació dels estils dels períodes de la història de la música, comprenent l'evolució de la notació i la grafia musical.
Elaboració d'argumentacions i juís personals, utilitzant el lèxic i la terminologia específica, sobre obres i textos relacionats amb la música o la dansa, amb els corrents estètiques o amb els autors.
Elaboració de valoracions estètiques pròpies sobre autors i obres, interrelacionant la música i la dansa amb el seu context i utilitzant la informació procedent de diverses fonts, incloses les tecnològiques.
2. La música i la dansa de l'antiguitat a l'edat mitjana
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Els orígens de la música i de la dansa: manifestacions en les civilitzacions antigues i en l'antiga Grècia.
La música en el romànic: el cant gregorià.
Moviment trobadoresc: Alfons X el Savi.
Naixement de la polifonia, ars antiqua i ars nova.
3. El Renaixement
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Música instrumental. Instruments. Danses cortesanes. Naixement del ballet.
Importancia de la música vocal religiosa i els seus representants.
Formas vocals profanes: el madrigal i l'estil madrigalesc.
El segle d'Or de la polifonia espanyola: música religiosa: Tomás Luis de Victoria. Música profana.
4. El Barroc
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Evolució del llenguatge expressiu.
Instruments i formes instrumentals, vocals religioses i profanes.
Naixement de l'òpera. Ballet de cour. Comedia-ballet.
Danses cortesanes del barroc. Música escènica.
5. El classicisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El estil galant i l'escola de Mannheim.
Música vocal: la reforma de Gluck, òpera bufa i òpera seriosa.
Desenrotllament de la música simfònica: Haydn, Mozart i Beethoven.
Música de canvia.
Ballet d'acció. Nous aspectes de l'espectacle.
Los instruments: el piano, l'orquestra simfònica.
6. El romanticisme, el nacionalisme i el postromanticisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La formes simfòniques. Simfonia i concert solista.
Origen i significat dels nacionalismes musicals: escoles i estils.
La òpera. El verisme.
El ballet romàntic. Transició al ballet acadèmic. Ballet acadèmic.
Influència de la literatura en la música.
Música i danses de saló.
La sarsuela.
7. Primeres tendències modernes
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Las primeres ruptures: impressionisme, expressionisme i atonalitat lliure. Stravinski i els ballets russos de Diaghilev.
Generació del 98 a Espanya: Falla.
Teatre musical europeu i americà al començament del segle XX. Origen i desenrotllament de la música de jazz.
Los canvis en el llenguatge musical.
El dodecafonisme.
La música utilitària.
La Generació del 27.
Los instruments.
8. Música i dansa en la segona mitat del segle XX
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El serialisme integral a Europa.
Música electroacústica i música concreta.
Postserialisme: indeterminació i aleatorietat. Noves grafies musicals.
La música d'avantguarda espanyola: la Generació del 51.
Los nous instruments i la tecnologia aplicada a la música.
La dansa contemporània.
La música i dansa popular moderna: pop, rock.
El cant i ball flamenc.
La importància de la música cinematogràfica, publicitària i d'ambientació. La dansa en el cine.
Aplicació de les tecnologies escenogràfiques en música i dansa.
9. La música tradicional en el món
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La música exòtica, ètnica, folklòrica, popular.
La música i la dansa en els ritus, tradicions i festes.
Estils de cant, melodies, escales, textures, ritmes.
Organologia.
Valors estètics de la tradició no occidental.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar, a través de l'audició o del visionat, obres de diferents èpoques, estètiques o estilístiques i descriure els seus trets més característics i la seua pertinença a un període històric.
Este criteri avalua la capacitat per a captar el caràcter, el gènere, les característiques estètiques i els trets estilístics més importants de les obres proposades.
2. Expressar juís personals per mitjà d'una anàlisi estètica o un comentari crític a partir de l'audició o visionat d'una obra determinada, considerant aspectes tècnics, expressius i interpretatius, utilitzant els coneixements adquirits i la terminologia apropiada.
Este criteri tracta d'avaluar la capacitat per a, a partir dels seus coneixements, realitzar des d'una perspectiva personal una valoració estètica d'una obra concreta, o d'una interpretació d'esta, i el domini del vocabulari i de la terminologia científica aplicats a la música i a la dansa.
3. Situar cronològicament una obra, després d'escoltar-la o visionar-la, o comparar obres de semblants característiques, representatives dels principals estils o escoles, assenyalant semblances i diferències entre estes.
Per mitjà d'este criteri d'avaluació es pretén comprovar si s'identifiquen i situen cronològicament els diferents períodes de la història de la música i de la dansa, així com si coneix les principals característiques dels estils, els gèneres o les escoles i es distingixen les diferències existents entre diverses obres.
4. Interrelacionar la història de la música i de la dansa, així com les seues obres més significatives, amb altres aspectes de la cultura, el context històric i la societat.
Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a comprendre la complexitat del fenomen artístic extraient conclusions pròpies reelaborant els coneixements adquirits en la matèria, així com l'evolució del seu pensament crític, pel que fa a la seua capacitat de valoració de les distintes etapes de la història de la música, de la funció de les obres en el moment de la seua creació.
5. Identificar les circumstàncies culturals o sociològiques que puguen incidir en el desenrotllament evolutiu de les distintes èpoques, estils o autors més representatius de la història de la música.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a analitzar la complexitat de circumstàncies que, per la seua importància, determinen el posterior desenrotllament d'una època, un estil o un autor determinat.
6. Analitzar textos relatius a la música o a la dansa
Este criteri avalua la capacitat per a captar i descriure els plantejaments plasmats per l'autor del text i relacionar-los amb els corrents estètiques i estilístiques d'una època concreta.
7. Exposar un treball senzill que requerisca la busca d'informació sobre algun aspecte determinat i relatiu a la música, la dansa, la literatura o l'estètica de l'art de qualsevol època, actual o passada.
Este criteri valorarà en quina mesura els alumnes i les alumnes són capaços de plantejar-se i realitzar en termes acceptables un xicotet treball, individual o en equip, en el qual hagen de recórrer a l'accés a les fonts bibliogràfiques, l'ús tecnologies de la informació i comunicació, que els motive a interessar-se a descobrir i conéixer un poc més de la matèria, sent l'important en este cas l'autenticitat i el rigor de l'estudi realitzat i no la rellevància del tema.
8. Explicar, a partir d'un exemple proposat, a través d'una anàlisi o comentari la utilització de la música i de la dansa com a suport d'un text literari o com a mitjà d'intensificació dramàtica en òperes, ballet, cine o teatre.
Este criteri pretén comprovar el desenrotllament de la comprensió del paper de la música i de la dansa i la manera en què es relaciona amb altres arts per a configurar junt amb elles una obra artística total.
ANATOMIA APLICADA
Modalitat d'Arts
I. Introducció
Per al ser humà el cos és el vehicle de les seues accions i l'instrument per mitjà del qual transmet les seues emocions. Per a l'artista el cos humà és a més la seua ferramenta de treball i el seu mitjà d'expressió, això és manifest en les arts escèniques (dansa, música i art dramàtic). L'artista necessita comprendre l'estructura i el funcionament del seu instrument de treball, les lleis biològiques per les quals es regix com a ser viu, i com l'ocupació de les seues capacitats físiques, d'acord amb les dites lleis, li proporcionarà el màxim rendiment artístic amb el menor risc de lesió o malaltia.
L'anatomia aplicada constituïx la sistematització dels coneixements científics referits al ser humà com ser biològic des d'una perspectiva general i des de la perspectiva particular en què les estructures corporals es posen en funcionament al servici exprés de la creació artística amb base corporal.
Esta matèria està integrada per coneixements procedents de l'anatomia descriptiva, anatomia funcional, fisiologia, biomecànica i patologia, correlacionats amb les peculiaritats i els requeriments de cada una de les arts escèniques; tot això a fi d'augmentar la comprensió del cos humà des del punt de vista biològic general i de millorar el rendiment físic i artístic en les distintes arts escèniques, així com previndre l'aparició de certs processos patològics.
Per al coneixement del cos humà com a vehicle de l'expressió artística, es partix de la seua organització tissular i dels sistemes productors d'energia imprescindibles tant per al manteniment de la vida, com per a generar el moviment. Basant-se en això s'incorporen els conceptes anatòmics i fisiològics, sota l'assumpció que l'estructura dels diversos òrgans, aparells i sistemes guarda una relació directa amb la seua funció. Alguns dels sistemes o aparells, l'estudi dels quals s'inclou, presenten una evident relació amb l'activitat que realitzarà l'artista (oïda, aparell de fonació, sistema cardiovascular, aparell respiratori, sistema musculoesquelètic i sistema nerviós); en altres casos, com el sistema reproductor gonadal o la nutrició, van indiscutiblement a col·laborar i influir en el desenrotllament i maduració del subjecte. D'altra banda, les arts escèniques, en les diverses varietats, impliquen en major o menor grau activitat motora, per la qual cosa es fa necessari el coneixement de la generació i la producció del moviment, així com el de l'adaptació del cos humà a les lleis de la mecànica newtoniana.
Esta matèria ha d'entendre's des d'una doble perspectiva teòrica i pràctica, i inculcar a l'alumne el desig de conéixer el seu funcionament com a ser viu relacionat amb l'entorn, i també coneixements generals sobre el cos humà que li permeten comprendre el funcionament de la unitat intel·lecte-cos com a origen i sistema efector del procés artístic, alhora que finalitat del procés creatiu.
El sentit dels coneixements aportats no ha de circumscriure's merament al terreny artístic, sinó que ha de servir com a vehicle perquè, gràcies a la seua comprensió, puguen ser aplicats en la societat, i gaudir esta dels beneficis físics i psíquics que la pràctica d'estes arts aporta. D'altra banda, els coneixements que oferix esta matèria, i les habilitats que desenrotllen els alumnes, han de capacitar-los per al progrés en les seues capacitats artístiques i també per a mantindre una relació constant i comprensiva amb l'entorn, que en si és molt més ampli que el món de l'art i, a més hui en dia, extremadament canviant. Els coneixements aportats han de permetre que l'alumne comprenga la manera en què rep i processa els estímuls que conduiran a la pròpia expressió artística, però també han de capacitar-lo per a relacionar-se amb la resta de la societat com un ciutadà més, i accedir a altres aspectes de la vida, sense veure restringit el seu vocabulari i coneixement al merament artístic.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Entendre el cos com a macroestructura global que seguix les lleis de la biologia, els aparells i sistemes de les quals treballen cap a un fi comú, i valorar esta concepció com la forma de mantindre no sols un estat de salut òptim, sinó també el major rendiment físic i artístic.
2. Conéixer els requeriments anatòmics i funcionals peculiars i distintius de les diverses activitats artístiques en què el cos és l'instrument d'expressió.
3. Establir relacions raonades entre la morfologia de les estructures anatòmiques implicades en les diferents manifestacions artístiques de base corporal, el seu funcionament i la seua finalitat última en l'exercici artístic, i aprofundir en els coneixements anatòmics i fisiològics.
4. Discernir raonadament entre el treball físic que és anatòmicament i fisiològicament acceptable i preserva la salut, i el mal ús del cos que disminuïx el rendiment físic i artístic i conduïx a la malaltia o lesió.
5. Manejar amb precisió la terminologia bàsica emprada en anatomia, fisiologia, nutrició, biomecànica i patologia per a utilitzar un llenguatge oral i escrit correcte, i poder accedir a textos i a informació dedicada a estes matèries en l'àmbit de les arts escèniques.
6. Aplicar amb autonomia els coneixements adquirits a la resolució de problemes pràctics simples, de tipus anatomofuncional, i relatius al quefer artístic del mateix subjecte o el seu entorn.
7. Reconéixer els aspectes saludables de la pràctica de les arts escèniques i conéixer els seus efectes beneficiosos sobre la salut física i mental.
III. Nuclis de continguts
1. L'organització tissular dels sistemes i aparells humans
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El teixit connectiu, la seua funció i la diferenciació en els diversos components de l'aparell locomotor.
- El teixit muscular, funció diferenciada dels distints tipus de musculatura.
- Adaptació tissular a les demandes de l'exercici i a les exigències físiques de les activitats artístiques.
2. Introducció al metabolisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Metabolisme aeròbic i anaeròbic: principals vies metabòliques, participació enzimàtica i producció d'ATP.
- Relació entre les característiques de l'exercici físic, quant a duració i intensitat, i les vies metabòliques emprades prioritàriament.
3. Sistema cardiorespiratori
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Sistema cardiovascular, la seua participació i adaptació a l'exercici físic de diverses intensitats.
- Principis del condicionament cardiovascular per a la millora del rendiment en activitats artístiques que requerixen treball físic.
- Paràmetres de salut cardiovascular, anàlisi d'hàbits i costums saludables.
- Aparell respiratori, la seua participació i adaptació a l'exercici físic.
- Moviments respiratoris. Coordinació de la respiració amb el moviment corporal.
- Aparell de la fonació. Producció de distints tipus de so per mitjà de les cordes vocals. Coordinació de la fonació amb la respiració.
- Utilització del sistema respiratori, inclòs l'aparell de fonació, durant la declamació i el cant. Disfonies funcionals per mal ús de la veu.
- Anàlisis d'hàbits i costums per a reconéixer els saludables per al sistema de fonació i de l'aparell respiratori.
4. Sistema digestiu i nutrició
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El sistema digestiu i la seua adaptació a l'exercici físic.
- Nutrients energètics i no energètics; la seua funció en el manteniment de la salut.
- Hidratació. Càlcul del consum d'aigua diari per a mantindre la salut en diverses circumstàncies.
- Concepte de dieta equilibrada per al sedentari i per al subjecte físicament actiu. Adequació entre ingesta i gasto energètic.
- Trastorns del comportament nutricional: dietes restrictives, anorèxia, bulímia i obesitat. Recerca dels factors socials actuals, inclosos els derivats del propi treball artístic, que conduïxen a l'aparició de cada tipus de trastorn.
5. Sistema reproductorgonadal
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Sistema reproductor femení i masculí. Hormones sexuals i el seu paper en el manteniment de la salut musculoesquelètica.
- Cicle menstrual femení. Trastorns relacionats amb la malnutrició.
- Beneficis del manteniment d'una funció hormonal normal per al rendiment físic de l'artista.
6. Producció del moviment
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Diferenciació de la funcions d'os, articulació i múscul en la producció del moviment.
- Reconeixement dels principals ossos, articulacions i músculs implicats en els principals gestos motrius de les arts escèniques.
- El múscul com a òrgan efector del moviment. Fisiologia de la contracció muscular.
- Gènesi del moviment. Paper dels receptors sensitius i òrgans dels sentits. El sistema nerviós central com a organitzador de la resposta motora.
- Entrenament de qualitats físiques per a la millora de la qualitat del moviment i el manteniment de la salut: flexoelasticitat, força i coordinació.
- Calentament previ: el seu paper en la millora del rendiment i la prevenció de lesions. Adequació a cada tipus d'activitat artística.
7. Anatomia funcional i biomecànica de l'aparell locomotor
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Biomecànica: mecànica newtoniana i la seua aplicació a l'aparell locomotor humà. La cinètica i la cinemàtica aplicades al moviment humà durant l'exercici físic.
- Sistemes d'estudi emprats en biomecànica. Aplicació a la millora del rendiment i benestar físic.
- Postura corporal correcta i incorrecta. La postura com a font de salut o malaltia: la repetició gestual i els errors posturals en les diferents manifestacions artístiques com a origen de lesió.
8. Accés i ús d'informació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Anàlisis raonats i valoració dels resultats d'investigacions biomèdiques actuals relacionades amb el camp de l'anatomia, fisiologia, nutrició i biomecànica aplicades a les distintes arts escèniques. Autonomia progressiva en la recerca d'informació.
IV. Criteris d'avaluació
1. Descriure verbalment, i per mitjà de dibuixos o models l'organització tissular de distints components de l'aparell locomotor.
Es tracta de comprovar si l'alumne ha aconseguit relacionar l'estructura macroscòpica dels distints teixits musculoesquelètics, amb la seua funció durant el moviment, així com comprendre la capacitat d'adaptació i plasticitat del sistema musculoesquelètic a l'estar permanentment modelant-se sota l'acció de les forces que actuen sobre les seues distintes parts.
2. Classificar les distintes arts escèniques en funció dels requeriments cardiovasculars, respiratoris i les diverses qualitats físiques (flexoelasticitat, força i coordinació).
Es pretén conéixer si l'alumne ha assimilat cada un dels distints aspectes que tipifiquen el treball físic, i identificar els dits aspectes amb relació a cada una de les arts escèniques (dansa, música i teatre), amb la qual cosa l'alumne haurà adquirit la capacitat de caracteritzar, des del punt de vista anatomofuncional, cada una d'estes activitats artístiques i conéixer els requeriments bàsics a entrenar per a la seua pràctica saludable.
3. Exposar raonadament, respecte a qualsevol de les arts escèniques, un hàbit o comportament que millore l'exercici físic i artístic o haja de ser practicat per a previndre possibles trastorns patològics derivats de la seua pràctica regular.
El sentit d'este criteri d'avaluació és valorar si l'alumne ha adquirit el coneixement dels riscos que comporta la pràctica regular de qualsevol de les arts escèniques i els aspectes que han de ser reforçats en cada art escènica, així com dels hàbits de vida, entrenament i preparació física necessaris per a practicar-los de forma saludable.
4. Explicar, amb relació a qualsevol de les estructures anatòmiques que intervenen en la manifestació artística, la funció que exercix en el conjunt del cos humà com a instrument d'expressió.
Amb este criteri l'alumne demostrarà el coneixement adquirit sobre qualsevol de les estructures anatòmiques generadores del moviment (os, articulació, múscul, sistema nerviós), o altres sistemes (cardiovascular, respiratorifonador, digestiu.), i que és capaç d'identificar la seua funció particular i dins del conjunt d'estructures, òrgans i aparells que componen el cos humà.
5. Explicar la relació entre nutrició adequada i rendiment físic adequat, i identificar els costums nutricionals que conduïxen a la malnutrició.
Este criteri avalua la comprensió que s'ha adquirit sobre nutrients energètics i no energètics, hidratació i la seua distribució en una dieta sana adaptada a la intensitat d'exercici físic realitzat, que evite les carències i els excessos que conduïxen a malaltia.
6. Relacionar les lleis de la mecànica newtoniana amb els moviments habituals humans i els principals moviments o postures dels distints tipus d'arts escèniques.
L'alumne podrà demostrar la comprensió que ha adquirit del moviment humà en general i com a vehicle d'expressió artística quan és interpretat com a sistema motriu autònom sotmés a les lleis de la física newtoniana. D'esta manera l'alumne demostrarà un coneixement de la física aplicada, i realitzarà una interpretació racional de gestos motrius amb un fi estètic directe (dansa, teatre) o indirecte (música, dansa i teatre).
7. Analitzar la qualitat dels hàbits posturals generals i durant les activitats artístiques, i buscar alternatives per a la millora d'estos.
Amb este criteri l'alumne podrà demostrar l'adquisició de la capacitat d'anàlisi de les actituds corporals, aplicant els conceptes anatòmics i biomecànics adquirits. Al mateix temps haurà d'utilitzar els conceptes de posició "saludable" i "nociva" respecte a l'aparell locomotor i a l'emissió de sons vocals.
8. Justificar documentalment els beneficis físics i mentals que proporciona la pràctica regular de les arts escèniques.
Per mitjà d'este criteri es valora, per un costat el coneixement adquirit per l'alumne sobre els efectes beneficiosos derivats de practicar les arts escèniques, i per un altre la seua capacitat de comprendre, recopilar, organitzar i analitzar informació sobre la transcendència social dels dits beneficis.
ARTS ESCÈNIQUES
Modalitat d'Arts
I. Introducció
Les arts escèniques com el teatre, el circ, la dansa, l'òpera i altres de creació més recent, com la performance constituïxen manifestacions socioculturals i artístiques que es caracteritzen tant pels processos comunicatius singulars que li són propis, com pel fet que es materialitzen en l'escena a través de la síntesi i la integració d'altres expressions artístiques, des de les literàries fins a les plàstiques .
La teatralitat, com a element diferencial del fet escènic, presenta múltiples formes, i així, es manifesta en una dansa popular, en un sainet o en les propostes més noves de presentació escènica, sense oblidar altres manifestacions de caràcter tradicional que encara hui se celebren en multitud de comunitats com, per exemple, les festes populars, on es fa ús, implícitament o explícitament, de recursos i instruments expressius típics de la dramatúrgia. En eixa direcció, hem de considerar la pervivència de la tradició oral en cultures molt diverses, que ens retrotrau a unes pràctiques basades en la narració d'històries, de vegades acompanyada d'un aparell escènic bàsic, com el Misteri d'Elx o el Sexenni de Morella.
L'expressió teatral, característica singular i diferencial de les arts escèniques, s'entén com una manifestació humana de caràcter cultural i artístic, en què es produïx un acte comunicatiu entre un actor i un espectador, considerant que estos termes es poden aplicar a una gamma variada de subjectes, sense circumscriure'ls necessàriament a l'espai d'una sala de teatre. L'expressió teatral té la gènesi i el fonament en l'expressió dramàtica, aquell tipus de conducta en què els sers humans, en el seu comportament quotidià, fan ús del joc de rols en els processos d'expressió i comunicació.
La matèria denominada Arts Escèniques es concep com un instrument fonamental en una formació integral, ja que no sols s'ocupa de l'estudi de les diferents manifestacions de la teatralitat, sinó que, a més, permet que l'alumne desenrotlle competències comunicatives, socials, expressives, creatives o les relacionades amb la resolució de problemes i l'autonomia personal, estimula la seua interacció amb el medi i garantix, per tant, l'èxit dels fins formatius i propedèutics assignats a esta etapa. Així, l'estudiant que aprén esta matèria aprén també a expressar, comunicar i rebre pensaments, emocions, sentiments i idees, pròpies i alienes, per mitjà de l'ús de les més variades tècniques i destreses inherents a les arts escèniques.
Els objectius i els continguts d'esta matèria s'articulen entorn de dos eixos d'actuació: d'una banda potenciar la formació integral de l'individu i d'una altra, incidir en la seua formació humanista i artística a través de l'apropiació d'un coneixement ampli de les arts escèniques, considerades des de diferents perspectives i partint de la vivència i l'experiència de conceptes i situacions.
Els continguts de la matèria s'estructuren en cinc grans nuclis. El primer oferix la possibilitat de proporcionar a l'alumnat una visió de conjunt de les arts escèniques en tant que manifestacions de naturalesa social, cultural i artística molt diverses, i en dos perspectives fonamentals: històrica i geogràfica. El segon s'orienta al desenrotllament de les capacitats expressives i creatives per mitjà d'un conjunt d'activitats amb una dimensió fonamentalment pràctica que permeten l'exploració, l'anàlisi i la utilització dels diferents sistemes, mitjans i codis de significació escènica. El tercer nucli s'ocupa de les destreses, capacitats i habilitats expressives i creatives amb la finalitat d'abordar la recreació i representació de l'acció dramàtica a partir dels més variats estímuls, en projectes de treball orientats a la construcció d'escenes que mostren tot tipus de personatges, situacions i conflictes.
El quart nucli té caràcter integrador: l'estudi pràctic de les diferents tipologies d'espectacle, dels processos de comentari, anàlisi i adaptació de textos dramàtics i no-dramàtics, i dels procediments de dramatúrgia es culmina amb la realització d'un projecte global de posada en escena d'un espectacle concret, establint i estructurant els elements de significació a utilitzar i les relacions entre estos. També requerix l'organització i planificació dels assajos i la distribució de tasques als equips de treball. Es tracta d'exemplificar, amb casos concrets, el camí que porta del text a l'espectacle, i el paper que hauran de complir els integrants de la nòmina teatral, les seues funcions i responsabilitats. Finalment, el quint nucli s'orienta al desenrotllament de competències en l'anàlisi, la interpretació i el comentari d'espectacles escènics. Partint del concepte de públic, i en funció de la forta dimensió social i col·lectiva de la recepció teatral, s'abordarà l'estudi dels instruments i les estratègies analítiques pròpies del procés de recepció a partir de casos pràctics que permeten el desenrotllament de debats i la confrontació d'opinions, amb la finalitat de potenciar una lectura reflexiva i crítica de l'esdevenir artístic i cultural, realitzada amb rigor i coherència.
Amb això es potencia per igual el saber, el saber fer i el saber ser, i s'utilitza per a això un ampli corpus de coneixements, tècniques, recursos i activitats que incidixen favorablement en l'adquisició d'un ampli capital cultural i d'una cultura escènica suficient. Al mateix temps, a través de les diferents modalitats d'expressió escènica es poden recrear tot tipus de problemes, situacions i conflictes i l'anàlisi i elaboració de discursos, ja siguen artístics, ideològics, socials o d'un altre tipus, permet aprofundir en un coneixement reflexiu del món que ens rodeja i en una relació dinàmica i crítica amb el nostre entorn, afavorint l'autonomia personal i la transició a la vida adulta. En eixa direcció, es fa necessari incidir en el fet que la matèria no té una dimensió professional, sinó que s'orienta al desenrotllament del potencial expressiu i creatiu de l'alumnat, a la promoció d'un coneixement divers i vivenciat de les arts escèniques, per a acabar formant persones autònomes, tolerants, participatives, solidàries, creatives i amb una sòlida cultura artística.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Adquirir un coneixement sòlid i vivenciat dels conceptes bàsics de les arts escèniques.
2. Comprendre les característiques fonamentals de les diferents formes de les arts de la representació escènica i de l'espectacle en les seues diferents possibilitats de materialització.
3. Potenciar l'estudi crític de la realitat artística i cultural, per mitjà de processos de recerca i anàlisi d'informació, analitzant les diverses manifestacions de la teatralitat sincrònicament i diacrònicament, prestant especial atenció a les manifestacions escèniques de l'entorn sociocultural valencià.
4. Promoure el treball en grup, i afavorir el coneixement i la comprensió de la pròpia identitat personal i l'aliena, així com de la realitat social en què es desenrotllen, a través dels processos d'expressió, creació i comunicació propis de les arts escèniques.
5. Estimular el desenrotllament i perfeccionament de les capacitats expressives, creatives i comunicatives pròpies a partir del treball individual i grupal, experimentant i investigant diferents llenguatges i codis.
6. Desenrotllar les habilitats, capacitats i destreses necessàries per a respondre amb creativitat i originalitat a qualsevol estímul, situació o conflicte en el marc de la ficció dramàtica, utilitzant llenguatges, codis, tècniques i recursos de caràcter escènic.
7. Utilitzar les arts escèniques per a mostrar, individualment i col·lectivament, sentiments, pensaments i idees, fent especial insistència en aquelles problemàtiques i conflictes que afecten la col·lectivitat.
8. Reconéixer i utilitzar, amb rigor artístic i coherència estètica, les múltiples formes de produir, recrear i interpretar l'acció escènica, i participar de forma activa en el disseny, la realització i la representació de qualsevol tipus d'espectacles escènics, assumint diferents rols, tasques i responsabilitats.
9. Desenrotllar la capacitat crítica per a valorar amb rigor i coherència les produccions escèniques pròpies i alienes, tenint en compte els seus pressupostos artístics i el context social, econòmic i cultural en què es produïxen, i fomentar, amb tot això, les qualitats d'un futur bon espectador.
10. Valorar i gaudir de les arts escèniques com una manifestació artística que forma part del patrimoni cultural comú dels pobles i participar activament en el seu manteniment, desenrotllament i projecció.
III. Nuclis de continguts
1. Les arts escèniques i el seu context històric
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Concepte i tipologia de les arts escèniques.
- Las arts escèniques i les seues grans tradicions: Orient i Occident.
- Las arts escèniques i la seua història: moments de canvi i transformació.
- Elements comuns a les arts escèniques: dramaticitat i teatralitat.
- Naturalesa, descripció i classificació dels codis de significació escènica.
- La escena valenciana: tradició i modernitat.
2. L'expressió i la comunicació escènica
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Exploració i desenrotllament harmònic dels instruments de l'intèrpret: expressió corporal, gestual, oral i ritmicomusical.
- Estudi de l'escena com a espai significant.
- Anàlisis del rol i del personatge: de la conducta dramàtica a la conducta teatral.
- Exploració dels elements en l'expressió: personatge, situació, acció i conflicte.
- Exploració i desenrotllament de processos: anàlisi, caracterització i construcció del personatge.
- Exploració i desenrotllament de tècniques: joc dramàtic, improvisació, dramatització i creació col·lectiva.
- Anàlisis i control de recursos literaris i altres materials.
- Exploració i desenrotllament de recursos plàstics: disseny de l'escena, indumentària, maquillatge, il·luminació i recursos sonors.
3. La interpretació en les arts escèniques
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Presentació i estudi de les teories de la interpretació.
- Anàlisi del personatge a partir de la situació, l'acció, el conflicte, els seus objectius i funcions.
- La construcció del personatge i les teories de la interpretació: recursos, models i tècniques.
- La partitura interpretativa i la seua execució.
4. La representació i l'escenificació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- L'espectacle escènic: concepte i característiques.
- Tipologies bàsiques de l'espectacle escènic: clàssic, popular, d'avantguarda, corporal, occidental, oriental, d'objectes, musical, d'interior, de carrer.
- Altres formes de presentació escènica: happening, performance, videoteatre o teatredansa.
- El disseny d'un espectacle: equips, fases i àrees de treball.
- La dramatúrgia en el disseny d'un projecte escènic.
- La producció i la realització d'un projecte de creació escènica.
- La direcció d'escena de projectes escènics.
- Els assajos: tipologia, finalitats i organització.
- Exhibició i distribució de productes escènics.
- L'estrena com a punt de referència en el procés de creació escènica.
5. La recepció d'espectacles escènics
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El públic: concepte i tipologies.
- Aspectes bàsics del procés de recepció.
- Anàlisis dels espectacles escènics.
- La crítica escènica en els seus aspectes bàsics.
- L'elaboració i la redacció de comentaris d'espectacles. Tècniques, registres i recursos. Aspectes estilístics i formals.
IV. Criteris d'avaluació
1. Demostrar un coneixement sòlid i crític dels conceptes fonamentals de les arts escèniques.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat per a diferenciar les arts escèniques a partir dels elements de significació més característics i recurrents en cada una.
2. Identificar, comprendre i explicar les característiques fonamentals de les diferents formes de la representació i l'espectacle escènic, en una perspectiva històrica i sincrònica, especialment les relacionades amb l'escena valenciana.
A través d'este criteri es perseguix comprovar si es coneix i valora la gènesi i l'evolució històrica de les diferents modalitats d'espectacle escènic, especialment les relacionades amb l'escena valenciana, si s'identifiquen els diferents tipus d'espectacle escènic presents en l'entorn en funció de les seues característiques i se saben manejar adequadament fonts de documentació en processos bàsics d'indagació i investigació.
3. Mostrar motivació, interés i capacitat per al treball en grup, i per a l'assumpció de tasques i responsabilitats en projectes col·lectius.
L'objectiu d'este criteri és valorar la implicació en el treball diari de l'aula i la participació activa en les diferents activitats i tasques implícites en els processos d'aprenentatge.
4. Mostrar les capacitats expressives i creatives necessàries per a la recreació de l'acció dramàtica i dels elements que la configuren, i actituds positives en la millora.
Per mitjà d'este criteri es busca avaluar el desenrotllament de les capacitats expressives i creatives de l'alumnat i la seua disponibilitat i implicació per a millorar-les a través del treball individual i col·lectiu.
5. Conéixer i utilitzar les diferents tècniques per a la recreació de l'acció dramàtica, el disseny de personatges i la configuració de situacions i escenes.
Este criteri s'orienta a avaluar la capacitat per a construir personatges i situar-los en tot tipus de situacions, per a desenrotllar les accions pròpies dels personatges o elaborar, desenrotllar i resoldre conflictes dramàtics, en un procés permanent d'interacció col·lectiva.
6. Identificar, valorar i saber utilitzar els diferents estils escènics i paradigmes interpretatius.
Amb este criteri es pretén valorar la capacitat d'utilitzar diferents formes de crear móns dramàtics en funció de criteris estètics i artístics. Així mateix, s'haurà de valorar la capacitat per a utilitzar els recursos expressius disponibles, especialment la competència per a la construcció de personatges a partir de l'ús dels recursos expressius que caracteritzen cada estil artístic.
7. Conéixer i comprendre els processos i les fases presents en un projecte d'escenificació, i identificar i valorar les tasques i les responsabilitats de cada creador individual.
Este criteri perseguix comprovar la capacitat per a participar activament en el disseny i realització d'un projecte escènic, identificant amb precisió els diferents rols i les activitats i tasques pròpies de cada rol.
8. Participar en el disseny i realització de projectes de creació i difusió escènica, assumint diferents rols.
Amb este criteri es vol valorar la capacitat d'implicació en la creació i l'exhibició d'espectacles escènics, assumint i realitzant les tasques del rol que en cada cas haja d'exercir.
9. Analitzar i comentar, amb actitud reflexiva i esperit crític, tot tipus de textos dramàtics i espectacles teatrals, identificant i valorant les seues característiques singulars i els pressupostos artístics.
Per mitjà d'este criteri es tracta d'avaluar la capacitat per a analitzar els productes escènics que es presenten en l'entorn i la competència per a oferir una reflexió i una valoració d'estos, i utilitzar els conceptes i les estratègies d'anàlisi més adequats en funció del tipus d'espectacle escènic. Al mateix temps es busca comprovar si es relacionen els productes artístics en funció del context en què es creen i en el context en què es difonen, mostrant tolerància i respecte per la diversitat.
LITERATURA UNIVERSAL
Modalitat d'Arts
I. Introducció
La Literatura universal té com a objecte ampliar la formació literària i humanística adquirida durant l'Educació Secundària Obligatòria i en la matèria comuna de Llengua i Literatura: Castellà i Valencià del Batxillerat. Atés que el batxillerat ha d'atendre als interessos diversos dels jóvens, l'estudi d'esta matèria, els servirà tant per a enriquir la seua personalitat, per a aprofundir i ampliar la seua visió particular del món per mitjà d'uns hàbits de lectura conscient, com per a adquirir una formació d'acord amb els seus interessos acadèmics i professionals per al futur.
L'aproximació als textos literaris realitzada durant els anys anteriors es completa amb una visió de conjunt dels grans moviments literaris i de les obres i els autors més representatius d'altres literatures, la qual cosa proporcionarà una visió més comprensiva, àmplia i profunda del discurs literari com a fenomen universal.
Els textos literaris són l'expressió artística de concepcions ideològiques i estètiques que representen una època, interpretades pel geni creador dels autors. Són part essencial de la memòria cultural i artística de la humanitat i de la seua forma d'interpretar el món; constituïxen el depòsit de les seues emocions, idees i fantasies. És a dir, reflectixen pensaments i sentiments col·lectius i contribuïxen a la comprensió dels senyals d'identitat de les diferents cultures en distints moments de la seua història. A més, la varietat de contextos, gèneres i suports a què servix de base la literatura (òpera, escenografies teatrals, composicions musicals i manifestacions plàstiques de qualsevol tipus), contribuïx a ampliar i consolidar el domini dels recursos de la competència comunicativa en tots els aspectes.
D'altra banda, la literatura exercix un paper molt important en la maduració intel·lectual, estètica i afectiva dels jóvens, al permetre'ls veure objectivades també les seues experiències individuals en un moment en què són evidents les seues necessitats de socialització i obertura a la realitat. A més, té clares connexions amb la història de l'art i del pensament pel que resulta eficaç per al desenrotllament de la consciència crítica i, en última instància, per a la conformació de la personalitat.
Però, més enllà de tota sort de fronteres i límits, la literatura aborda temes recurrents, quasi sempre comuns a cultures molt diverses; s'erigix, d'esta manera, en testimoni que la humanitat ha tingut permanentment unes inquietuds, s'ha vist apressada per necessitats semblants i s'ha aferrat a través dels temps als mateixos ensomnis. La poesia, en el seu sentit més ampli, ens convertix en ciutadans del món.
La matèria s'inicia amb un primer nucli de continguts comú a la resta. El comentari i l'anàlisi de les obres literàries es concep com un procediment de treball fonamental, perquè el contacte directe amb obres representatives o amb alguns dels seus fragments més rellevants, degudament contextualitzats, és la base d'una verdadera formació cultural. Els estudiants de batxillerat han de tindre unes capacitats bàsiques per a aproximar-se a la realitat amb una actitud oberta i des de múltiples punts de vista, així com per a comparar textos de característiques semblants en la forma o en els continguts, per a transferir els coneixements i per a establir relacions entre les noves lectures i els marcs conceptuals prèviament incorporats als seus coneixements, i familiaritzar-se amb les fonts bibliogràfiques i d'informació que els permeten aprofundir en els sabers literaris.
El segon aspecte inclòs en este nucli comú fa referència a continguts literaris relacionats amb altres manifestacions artístiques. El tractament d'este aspecte hauria d'abordar-se en funció de la modalitat des de la qual es cursa esta matèria.
La resta dels nuclis seguix un orde cronològic. Amb el primer es pretén una introducció històrica a la literatura com a fenomen universal i al paper de les mitologies en els orígens de totes les cultures, no un tractament detallat dels continguts. En els següents es reunixen els grans períodes i moviments reconeguts universalment. L'evolució de les formes artístiques quedarà així emmarcada en un enriquidor conjunt de referències. Perquè este propòsit puga complir-se, tenint en compte els condicionaments temporals, es fa imprescindible seleccionar determinats moviments, èpoques, obres i autors; els que més han repercutit en la posteritat, els que han deixat un rastre tan llarg que encara alimenta la nostra imaginació i es reflectix en les obres dels creadors contemporanis.
Convé també assenyalar que, encara que l'orde de presentació dels continguts siga el cronològic, hi ha la possibilitat d'una seqüència didàctica que pose en relleu la recurrència permanent de certs temes i motius, així com les diferents inflexions i enfocaments que reben en cada moment de la història. D'altra banda, si bé no hi ha referència explícita a altres matèries, és evident que convindrà posar en relleu les semblances generals i certes diferències, com el fet que el barroc i el classicisme tenen dimensions i cronologies diferents en diferents parts d'Europa i en distintes disciplines artístiques.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer els grans moviments estètics, les principals obres literàries i els autors que han anat conformant la nostra realitat cultural.
2. Llegir i interpretar amb criteri propi textos literaris complets i fragments representatius d'estos i saber relacionar-los amb els contextos en què van ser produïts.
3. Constatar, a través de la lectura d'obres literàries, la presència de temes recurrents, tractats des de diferents perspectives al llarg de la història, que manifesten inquietuds, creences i aspiracions comunes als sers humans en totes les cultures.
4. Comprendre i valorar críticament les manifestacions literàries com a expressió de creacions i sentiments individuals i col·lectius i com a manifestació de l'afany humà per explicar-se el món en diferents moments de la història.
5. Gaudir de la lectura com a font de nous coneixements i experiències i com a activitat plaent per a l'oci.
6. Saber utilitzar de forma crítica les fonts bibliogràfiques i els recursos en xarxa adequats per a l'estudi de la literatura.
7. Planificar i redactar amb un grau suficient de rigor i adequació treballs sobre temes literaris i realitzar exposicions orals correctes i coherents sobre estos amb ajuda dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres musicals o de qualsevol altra manifestació artística (òpera, cine) a les quals poden servir com a punt de partida.
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Lectura i comentari de fragments, antologies o obres completes especialment significatius, relatius a cada un dels períodes literaris.
- Relaciones entre obres literàries i obres musicals, teatrals, cinematogràfiques, etc. Observació, reconeixement o comparació de pervivències, adaptacions, tractament diferenciat o altres relacions. Selecció i anàlisi d'exemples representatius.
2. De l'antiguitat a l'edat mitjana: el paper de les mitologies en els orígens de la literatura
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Mites i creences: breu panorama de les literatures bíblica, grega i llatina.
- La èpica medieval i la creació del cicle artúric.
- La poesia trobadoresca.
3. Renaixement i classicisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Context general. Els canvis del món i la nova visió de l'home.
- La lírica de l'amor. El dolce stil nuovo. La innovació del Cançoner de Petrarca.
- La narració en prosa: Boccaccio.
- Teatre clàssic europeu. El teatre isabelí a Anglaterra.
4. El Segle de les Llums
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El desenrotllament de l'esperit crític: la il·lustració. L'Enciclopèdia. La prosa il·lustrada.
- La novel·la europea en el segle XVII. Els hereus de Cervantes i de la picaresca espanyola en la literatura anglesa.
5. El moviment romàntic
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La revolució romàntica: consciència històrica i nou sentit de la ciència.
- El romanticisme i la seua consciència de moviment literari. Precursors: Goethe.
- Poesia romàntica. Novel·la històrica.
6. La segona mitat del segle XIX: El realisme i el naturalisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- De la narrativa romàntica al realisme a Europa.
- Literatura i societat. Evolució dels temes i les tècniques narratives del realisme.
- Període de transició: Stendhal.
- El paper de la dona en la novel·la.
- Principals novel·listes europeus del realisme i el naturalisme: Zola. Temes recurrents en les novel·les del període: diferències socials, adulteri.
- El naixement de la gran literatura nord-americana (1830-1890). De l'experiència vital a la literatura. El renaixement del conte.
- L'arrancada de la modernitat poètica: de Baudelaire al simbolisme.
- La renovació del teatre europeu: nou teatre i noves formes de pensament.
7. Els nous enfocaments de la literatura en el segle XX i les transformacions dels gèneres literaris
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La crisi del pensament huitcentista i la cultura de fi de segle. La fallida de l'orde europeu: la crisi de 1914. Les innovacions filosòfiques, científiques i tècniques i la seua influència en la creació literària.
- La consolidació d'una nova forma d'escriure en la novel·la. Estudi de les noves tècniques narratives.
- Las avantguardes europees i americanes. El surrealisme. El realisme màgic.
- La culminació de la gran literatura americana. La generació perduda.
- El teatre de l'absurd i el teatre de compromís.
IV. Criteris d'avaluació
1. Caracteritzar alguns moments importants en l'evolució dels grans gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre), i relacionar-los amb les idees estètiques dominants i les transformacions artístiques i històriques.
El propòsit d'este criteri és comprovar que les alumnes i els alumnes saben explicar, per mitjà de breus exposicions orals o escrites, canvis significatius en la concepció de la literatura i dels gèneres, i emmarcar-los en el conjunt de circumstàncies culturals que els rodegen; és a dir, si establixen un nexe entre la literatura, les altres arts i la concepció del món que té la societat en un moment de transformació.
2. Analitzar i comentar obres breus i fragments significatius de distintes èpoques, interpretant el seu contingut d'acord amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literàries, així com sobre períodes i autors.
Es valorarà la capacitat per a interpretar obres literàries de distintes èpoques i autors en el seu context històric, social i cultural, i assenyalar la presència de determinats temes i motius i l'evolució en la manera de tractar-los, relacionant-los amb altres obres de la mateixa època o d'èpoques diferents, i reconeixent les característiques del gènere en què s'inscriuen i els trops i procediments retòrics més usuals.
3. Identificar i analitzar les tècniques dramàtiques, els recursos estilístics i els personatges que conformen les obres dramàtiques del teatre clàssic europeu.
Es tracta de que l'alumne aprecie la importància del llenguatge, dels personatges i de com estos han perdurat al llarg dels anys com a símbols de les virtuts o vicis que encarnen.
4. Identificar a través de la lectura de la poesia romàntica els seus trets més característics i la seua pertinença a este període històric.
Es tracta d'avaluar si l'alumne capta els trets estilístics, els principis temàtics i estètics propis del gènere i del moment, que conformen la poesia del romanticisme, i el que té de ruptura enfront del moviment anterior.
5. Identificar i explicar els trets més característics de la novel·la del XIX i XX, així com els principis temàtics i estètics que la conformen.
Es tracta que l'alumne reconega els elements i els trets distintius reflectits en novel·les pertanyents a estos períodes. Haurà d'assenyalar i explicar l'evolució de temes, tècniques narratives i estilístiques que patix la novel·la al llarg d'estos segles.
6. Realitzar exposicions orals sobre una obra, un autor o una època amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, expressant les pròpies opinions, seguint un esquema preparat prèviament.
Amb este criteri s'avaluarà la capacitat de planificar i realitzar breus exposicions orals integrant els coneixements literaris i les lectures. Es valoraran aspectes com l'estructuració del contingut, l'argumentació de les pròpies opinions, la consulta de fonts, la selecció d'informació rellevant i la utilització del registre apropiat i de la terminologia literària necessària.
7. Exposar oralment les pròpies opinions i valoracions sobre una obra o un fragment representatiu.
Este criteri proposa avaluar especialment la capacitat d'expressar una valoració personal de les lectures realitzades i integrar els coneixements literaris i les pròpies opinions. Es valorarà l'argumentació utilitzada per a justificar els punts de vista exposats, així com la utilització del registre apropiat i de la terminologia literària necessària.
8. Realitzar treballs crítics sobre la lectura d'una obra significativa d'una època, interpretant-la en relació amb el seu context històric i literari, obtindre la informació bibliogràfica i els recursos en xarxa necessaris i efectuar-ne una valoració personal.
Amb este criteri es vol avaluar la capacitat de realitzar un treball personal d'interpretació i valoració d'una obra significativa d'una època llegida íntegrament, tant en el contingut com en els usos de les formes literàries, i relacionar-la amb el seu context històric, social i literari i, si és el cas, amb el significat i la rellevància del seu autor en l'època o en la història de la literatura universal. Es valorarà també la utilització de les fonts d'informació bibliogràfica i dels recursos en xarxa.
9. Realitzar, oralment o per escrit, valoracions de les obres literàries com a punt de trobada d'idees i sentiments col·lectius i com a instruments per a acréixer el cabal de la pròpia experiència.
Es pretén comprovar el desenrotllament d'una actitud oberta, conscient i interessada davant de la literatura que ha de veure's no sols com a resultat d'un esforç artístic de certs individus, sinó com a reflex de les inquietuds humanes. Tal actitud pot ser observada, a més de per altres indicadors com l'interés per la lectura i per l'actualitat literària, per mitjà de l'explicació, oral o escrita, o el debat sobre la contribució del coneixement d'una determinada obra literària a l'enriquiment de la pròpia personalitat i a la comprensió del món interior i de la societat.
10. Realitzar anàlisis comparatives de textos de la literatura universal amb altres de la literatura en valencià i castellà de la mateixa època, i posar de manifest les influències, les coincidències o les diferències que hi ha.
Es pretén que l'alumnat establisca relacions entre els textos literaris de la literatura universal i els de la literatura pròpia que coneix a través de la matèria comuna de Llengua i Literatura: Castellà i Valencià, i assenyalar punts de contacte pel que fa a les influències mútues i a l'expressió simultània de paregudes preocupacions davant de qüestions bàsiques d'abast universal. L'anàlisi permetrà, a més, avaluar la capacitat de gaudir de la lectura com a font de nous coneixements i com a activitat plaent per a l'oci, subratllant els aspectes que s'han projectat en altres àmbits culturals i artístics i posar en relleu les diferències estètiques existents en determinats moments.
11. Reconéixer la influència d'alguns mites i arquetips creats per la literatura i el seu valor permanent en la cultura universal.
Es tracta de reconéixer la importància cultural de determinats mites i arquetips al llarg de la història i valorar una de les notes que convertix en clàssics certs textos literaris, com és la gestació de grans caràcters que perviuen en el temps i s'erigixen en punts de referència col·lectius. L'estudiant ha d'aportar dades que subratllen l'empremta deixada per mites i personatges universals com el Quixot, Tirant lo Blanc, Romeu i Julieta, Ulisses, don Juan, etc., en l'herència cultural de la humanitat.
12. Posar exemples d'obres significatives de la literatura universal adaptades a altres manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells la relació o diferències entre els diferents llenguatges expressius.
L'objectiu és comprovar si es reconeix la utilització de les obres literàries com a base d'altres manifestacions artístiques, i si s'és capaç d'analitzar les relacions entre estes, les seues semblances i diferències fent especial insistència en els tipus de llenguatge que utilitzen.
CULTURA AUDIOVISUAL
Modalitat d'Arts
I. Introducció
El treball realitzat amb continuïtat des de mitjans del segle XX per infinitat de teòrics i pràctics de la comunicació audiovisual reafirma la necessitat de promoure l'ensenyança de les disciplines que preparen els jóvens per a analitzar i saber produir missatges en el segle XXI. Eixa formació ha de tindre com a prioritat promoure la formació de ciutadans competents, participatius, actius i selectius. Per a això, l'alumnat haurà de posseir la capacitat per a saber apreciar les obres audiovisuals i multimèdia, i ser al mateix temps productors, comunicadors actius i emissors de missatges, així com aconseguir la capacitat d'expressar-se a través d'imatges, utilitzant recursos diversos com la càmera fotogràfica, la de vídeo, el magnetoscopi, la fotocopiadora i l'ordinador (pel que fa a les tècniques informàtiques aplicades al dibuix), sense oblidar les tècniques tradicionals d'expressió, intervindre de manera activa en el muntatge d'imatges i sons, i generar missatges propis.
El caràcter específic de la matèria es troba fonamentalment en la seua identificació amb l'actual producció i manipulació d'imatges, en la seua adaptació a la realitat actual i a la modernitat.
L'objectiu d'esta matèria és posar l'alumnat en situació d'analitzar, relacionar i comprendre els elements que formen part de la cultura audiovisual del seu temps. Esta adquisició de competències per a l'anàlisi dels elements expressius i tècnics, i la dotació de consciència critica, ha de servir per a crear una ciutadania més responsable i participativa. Es tracta per tant de comprendre i analitzar la cultura audiovisual de la societat en què vivim. Si en l'estudi de qualsevol llenguatge la relació amb la realitat es presenta problemàtica, en el cas de la imatge ho és molt més. La facilitat de representar el moviment, l'espai, el temps i el so que caracteritza estos mitjans, èxit laboriós de la història de les arts tradicionals, junt amb el caràcter mecànic per a representar o construir la realitat de la major part dels mitjans que ens ocupen, fa estos llenguatges idonis per a la manipulació del receptor.
Els alumnes que cursen Cultura Audiovisual ja hauran adquirit uns coneixements bàsics en etapes anteriors i, per tant, esta matèria els servirà per a aprofundir en tot allò que s'ha aprés, alhora que accedixen a nous coneixements. Es tracta per tant d'aportar als estudiants, tant un bagatge de coneixements, destreses i actituds que els permeten expressar-se per mitjà dels mitjans ací estudiats i que els seran útils per a estudis universitaris o per a la seua possible inserció en el món professional, com un conjunt de criteris que pel que fa al receptor li permeten analitzar críticament els missatges rebuts pels mitjans esmentats.
Les línies directrius que ordenen els continguts de la matèria són, d'una banda, la imatge, el seu significat i les possibilitats expressives i, d'un altre, els mitjans de comunicació i la producció audiovisual. El propi caràcter de la matèria fa que els continguts procedimentals adquirisquen una especial rellevància, i proporcionen als alumnes ferramentes amb què interactuar en el marc de la cultura audiovisual. Estos continguts han de ser, per tant, entesos com a elements d'anàlisi i treball comú a tots els nuclis. Un enfocament pràctic, per mitjà del qual els estudiants s'expressen a través de la imatge, aplicant amb rigor coneixements i tècniques que ja han adquirit, té l'avantatge de resultar especialment motivador. D'altra banda, l'experiència cognitiva aconseguida a través de distintes realitzacions creatives per mitjà de la imatge (ja siga amb fotografies, còmics, vídeos, etc.), constituïx la base perquè, en un moment posterior, puguen construir els propis conceptes.
Es necessitarà, per tant, relacionar els nivells de comunicació: saber veure per a comprendre i saber produir missatges audiovisuals per a expressar-se amb la finalitat de comunicar-se i conéixer millor la realitat, i un mateix, per a transformar-la i transformar-se. En definitiva, per a humanitzar la realitat i el propi ser humà com a eix d'esta. Estos criteris són els que s'han tingut en compte a l'hora de plantejar els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació d'esta matèria.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Assimilar la importància fonamental dels mitjans de comunicació en una societat democràtica i la interrelació creativa que brinden les noves tecnologies.
2. Comprendre i apreciar com el progrés actual de les tecnologies de la informació i de la comunicació prové dels avanços tècnics i de les necessitats expressives produïdes al llarg de la història.
3. Conéixer els principis generals que informen el món de la imatge com a mitjà cognoscitiu i expressiu.
4. Comprendre el lèxic propi del món de la imatge, la interrelació que existix entre la imatge i les distintes tècniques expressives.
5. Reconéixer les diferències existents entre la realitat i la representació que ens n'oferixen els mitjans audiovisuals.
6. Conéixer i comprendre els aspectes tècnics i estètics dels mitjans de comunicació per a aprendre a analitzar i crear documents audiovisuals senzills.
7. Analitzar els distints llenguatges visuals per a facilitar la integració dels coneixements propis per tal de consolidar una manera i un sistema personal d'expressió i comunicació.
8. Interessar-se en l'adquisició d'una visió multidisciplinària a l'hora de produir, emetre i captar un missatge visual.
9. Valorar la importància de la funció expressiva del so i de la música en el procés de creació audiovisual.
10. Analitzar missatges publicitaris i valorar el que hi ha d'informació, art, propaganda i seducció.
11. Conéixer les característiques tècniques i expressives dels mitjans de comunicació, reconéixer els diferents gèneres i mostrar les seues possibilitats informatives i comunicatives.
12. Desenrotllar actituds selectives, crítiques i creatives enfront dels missatges que rebem a través dels distints canals de difusió.
13. Analitzar críticament missatges visuals, propis o aliens.
14. Prendre consciència de la capacitat dels espectadors, en la seua funció de consumidors, per a exigir productes audiovisuals de qualitat i de la necessitat d'equilibri entre llibertat d'expressió i els drets individuals.
III. Nuclis de continguts
1. Imatge i significat
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Conceptes i teories de la imatge. Teories de la percepció.
- De l'inici de la imatge a l'era digital: evolució dels mitjans i llenguatges audiovisuals. El món audiovisual com a representació del món real.
- Importància de la comunicació audiovisual en la nostra societat.
- El poder de fascinació de la imatge. Funcions de la imatge. Imatge i narració.
- Transcendència de la valoració expressiva i estètica de les imatges i de l'observació crítica dels missatges.
- Las tècniques digitals en el disseny, la manipulació i la creació d'imatges.
- La imatge com a representació de la realitat. Anàlisi i polisèmia de la imatge.
- Actitud crítica i de rebuig davant de tot tipus de discriminació sexual, social, racial o de creences que puga aparéixer en produccions visuals o audiovisuals.
2. La imatge fixa i la seua capacitat expressiva
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Antecedents de la imatge fotogràfica.
- Elements expressius i usos de la imatge fixa.
- Els codis que configuren els diferents llenguatges.
- La funció il·lustradora de la imatge (imatge i text). La composició.
- La narració per mitjà d'imatges fixes (cartells, historieta gràfica, presentacions). El guió de la historieta. L'story board: tècniques i estils. Anàlisi del còmic.
- Sistemes de captació d'imatges. La càmera fotogràfica. Tractament d'imatges analògiques i digitals. Fonaments del llenguatge fotogràfic.
3. La imatge en moviment i la seua capacitat expressiva
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Fonaments perceptius de la imatge en moviment. La il·lusió de moviment. Principis generals i terminologia específica.
- Característiques tècniques de la imatge cinematogràfica.
- Elements expressius: espai i temps. Escales d'enquadrament, angle de càmera, moviments de càmera, fragmentació de la seqüència, tipus de muntatge.
- La narració de la imatge en moviment. Literatura i guió cinematogràfic.
- Gèneres cinematogràfics. Cine de ficció i documental. L'animació cinematogràfica.
4. Integració de so i imatge
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La funció expressiva del so. Característiques tècniques. Elements expressius del so en relació amb la imatge.
- Sistemes i equips de captura, registre, tractament i reproducció d'imatges i sons. Nous dispositius amb possibilitats de transmissió i reproducció d'imatge i so.
- L'adequació de la música i dels sons a les intencions expressives i comunicatives. Integració del so en les produccions audiovisuals. Incorporació d'imatges a produccions sonores.
5. Producció audiovisual i multimèdia
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Fases del procés de producció.
- Sinopsis i guió tècnic.
- Registres d'imatges i sons.
- Creació d'imatges i efectes digitals.
- Edició i postproducció de documents multimèdia.
6. Els mitjans de comunicació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El llenguatge de la televisió. Característiques tècniques i expressives. Els gèneres i els formats de programes de televisió.
- La televisió del futur. TV interactiva.
- La ràdio. Característiques tècniques i expressives. Els gèneres i els formats de programes de ràdio.
- Estudi d'audiències i programació. La ràdio i la televisió de servici públic.
- Mitjans de comunicació de lliure accés. Internet i la socialització de la informació, la comunicació i la creació. L'ús responsable de la xarxa.
- Llibertat d'expressió i drets individuals de l'espectador.
7. La publicitat
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La publicitat: informació, propaganda i seducció.
- Las noves formes de publicitat: emplaçament del producte, publicitat encoberta i subliminar.
- Publicitat de dimensió social. Campanyes humanitàries. Missatges alternatius.
- Anàlisis d'espots i missatges publicitaris.
8. Anàlisi d'imatges i missatges multimèdia
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Lectura denotativa i connotativa d'imatges. Anàlisi d'imatges fixes i en moviment.
- Valors formals, estètics, expressius i de significat de les imatges.
- La incidència dels missatges segons l'emissor i el mitjà utilitzat.
- Anàlisis dels continguts que ens arriben a través d'Internet.
IV. Criteris d'avaluació
1. Exposar els conceptes fonamentals i les principals teories sobre la imatge. Diferenciar les distintes percepcions d'una mateixa imatge, a partir de situacions i receptors diferents.
Este criteri avalua si es coneixen els principis de la percepció, visual i sonora, i de la comunicació, així com i la diferència entre els diferents mitjans (televisió, cine, publicitat, fotografia, etc.) en ambdós processos.
2. Establir les diferències entre imatge i realitat i les diverses formes de representació.
Amb este criteri es tracta de comprovar la comprensió de les semblances, i disparitats existents entre la vida real i la visió que ens n'oferixen els mitjans audiovisuals.
3. Identificar els avanços que s'han produït al llarg de la història en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l'evolució estètica dels missatges audiovisuals.
Este criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a identificar l'evolució tecnològica i estètica dels diferents productes audiovisuals a què té accés.
4. Analitzar els elements espacials i temporals, característiques bàsiques, significat i sentit en la lectura d'imatges fixes i en moviment.
Este criteri pretén avaluar la comprensió de les diferències existents entre la lectura subjectiva i objectiva d'una mateixa imatge.
5. Identificar i analitzar els elements tècnics, expressius i estètics del so en diferents produccions audiovisuals i la seua adequació a les intencions expressives i comunicatives que es perseguixen.
Este criteri pretén avaluar la compressió per part de l'alumne dels elements expressius del so, de les tècniques utilitzades, la intenció de l'autor i dels efectes que produïxen en les audiències.
6. Identificar i analitzar els elements tècnics, expressius i estètics utilitzats en les produccions audiovisuals i aplicar-los, si és el cas, en la realització de produccions senzilles.
Este criteri pretén avaluar el coneixement dels components essencials que intervenen en la producció de documents audiovisuals al ser capaç d'identificar-los i explicar-los en les anàlisis de produccions audiovisuals, així com utilitzar-los adequadament al realitzar alguna producció.
7. Analitzar produccions radiofòniques i televisives identificant les característiques dels distints gèneres i distingint els estereotips més comuns presents en els productes audiovisuals.
Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar si l'alumnat ha adquirit una visió selectiva sobre l'oferta radiofònica i televisiva, i distingix els distints gèneres i els tòpics més comuns en els programes més habituals. Es valorarà igualment la seua actitud com a receptor conscient, selectiu i crític davant dels missatges i creacions audiovisuals.
8. Reconéixer i explicar les distintes funcions de la publicitat, diferenciant els elements informatius d'aquells altres relacionats amb l'emotivitat, la seducció i la fascinació.
Amb este criteri es tracta de comprovar si saben distingir els diversos elements que incidixen en el receptor dels missatges publicitaris.
9. Identificar les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb especial atenció als mitjans de comunicació de lliure accés com Internet.
A través d'este criteri s'observarà l'assimilació de la utilitat i les oportunitats que oferixen els mitjans audiovisuals, avaluant tots els seus aspectes positius i, també, aquells altres que puguen oferir continguts il·lícits o il·legals.
DIBUIX ARTÍSTIC I I II
Modalitat d'Arts
I. Introducció
Dibuix Artístic II requerix coneixements de Dibuix Artístic I
El dibuix s'associa comunament amb la imatge gràfica, generalment de caràcter representatiu, per mitjà del llenguatge graficoplàstic. El ser humà pot canalitzar i transmetre missatges de molt diversa naturalesa i contingut: informar de fets, expressar la seua manera de veure i descriure formes i estructures, il·lustrar històries, visualitzar aspectes científics, etc.; són estos alguns dels camins pels quals discorre esta manifestació que és, al mateix temps, suport de la cultura i mitjà per a la indagació sobre la pròpia personalitat.
Atenent el caràcter icònic i la seua específica funció comunicativa, cal distingir dos amplis vessants d'imatges graficoplàstiques: una la componen imatges d'intenció predominantment analítica, en què s'interpreten els elements segons un pensament racional, lògic i objectiu, una altra la formen imatges que expressen les realitats formals sota criteris i maneres de veure subjectius, transmetent emocions o suscitant sentiments.
Els continguts de la matèria de Dibuix Artístic es nodrixen d'ambdós maneres de veure-les, desenrotllant els aspectes lingüístics propis de la representació graficoplàstica de la forma (vocabulari i sintaxi) i prestant especial atenció a l'enteniment de les realitats formals en el context espacial, les variables del qual contínuament condicionen la seua perfecció.
Esta matèria organitza els seus continguts agrupant-los en cinc subconjunts conceptuals i temàtics que es referixen a la forma i a la seua estructura o organització interna i a la seua caracterització plana o espacial, unint les seues especificacions cromàtiques a les possibilitats dels procediments i tècniques que li són propis.
Estos focus d'interés requerixen diferents intencions perceptives, així com reflexions a la llum de criteris i conceptes formals aclaridors, les conseqüències de la qual seran un conjunt de representacions de marcat caràcter analític i racional, o d'interpretacions expressives dels aspectes de la forma relatius a l'aparença.
Així, doncs, a la comprensió de les organitzacions estructurals, compositives o dinàmiques, succeirà la plasmació expressiva de la seua realitat aparent, i es poden establir criteris per a plasmar també aquelles organitzacions.
El valor formatiu d'esta matèria de Batxillerat residix en el cultiu de la capacitat de comprensió dels estudiants de les realitats de l'entorn, així com en l'aprenentatge dels coneixements necessaris sobre materials, procediments i tècniques que es consideren a través d'un nucli de continguts procedimentals, comú a tots els altres.
L'estudi d'esta matèria complix, paral·lelament a la seua funció d'aprenentatge lingüístic, una altra de caràcter orientador i propedèutic, al desenrotllar les singularitats i els interessos de la personalitat dels estudiants.
L'aproximació al fet plàstic, propiciada anteriorment en l'etapa educativa de l'Educació Secundària Obligatòria, es canalitza a través de l'estudi d'esta matèria, cap a un cultiu més rigorós de l'agudesa perceptiva, suscitant en els estudiants un major interés i una major estima per la riquesa formal de l'entorn, potenciant-los amb recursos procedimentals més sòlids i específics.
A la potenciació de les capacitats d'observació i comprensió, s'unix el cultiu conseqüent de destreses en l'ús racional dels materials, els instruments i les tècniques de representació graficoplàstica, que permeten als estudiants l'expressió dels seus pensaments visuals i de les seues pròpies sensibilitats.
Paral·lelament es fomenta el discurs lògic del raonament en termes visuals, per mitjà de la indagació constant de la naturalesa de les realitats formals i de les imatges graficoplàstiques. De manera especial, la matèria promourà el desenrotllament d'una sensibilitat estètica més afinada i d'una capacitat per a formar-se criteris de valoració propis dins de l'àmbit de la plàstica en general.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer i distingir els elements bàsics de configuració de la forma, i emprar-los correctament en la representació analítica d'objectes de l'entorn.
2. Entendre la forma dels objectes a representar com a conseqüència de la seua estructura i saber-la representar gràficament.
3. Comprendre les distintes dades visuals de les formes com a parts relacionades d'un conjunt, i prestar especial interés a la relació de proporció entre estos.
4. Comprendre la distinta importància de les dades visuals que formen el conjunt de les formes, i representar-los prioritàriament segons la seua importància en el conjunt i ignorant detalls superflus.
5. Conéixer la terminologia bàsica de la matèria, així com els materials i procediments adequats al fi pretés. Adquirir el domini de les tècniques al servici de les idees i actuar d'una manera racional i ordenada en el treball.
6. Conéixer bases teòriques sobre el color que permeten la seua aplicació plàstica d'una manera raonada i directa.
7. Representar una forma segons diverses intencions expressives, tècniques distintes, i realitzant modificacions combinatòries.
8. Emprar de manera eficaç els mecanismes de la percepció relacionats amb les imatges plàstiques, ja siguen procedents de l'exterior o de l'interior, i desenrotllar la memòria visual i retentiva.
9. Analitzar i valorar les manifestacions graficoplàstiques que s'han anat produint a través de la història, utilitzant l'observació, l'estudi i la comparació.
10. Saber interpretar una forma des de diverses intencions comunicatives amb tècniques distintes i realitzar a més modificacions creatives que propicien la creació de formes noves.
11. Comprendre i valorar la importància de l'estudi al natural de formes orgàniques.
12. Comprendre les variables en la composició, i experimentar amb les relacions entre els elements graficoplàstics d'esta.
13. Desenrotllar la memòria visual i la retentiva, per mitjà d'exercicis que potencien els mecanismes perceptius i expressius al servici de la representació de formes i imatges procedents de l'exterior o de l'interior.
14. Conéixer, apreciar i adequar les possibilitats expressives de les distintes tècniques i materials, i aplicar-les d'una manera ordenada.
15. Desenrotllar la sensibilitat artística. Conscienciar-se de l'equilibri entre emoció i raó necessari en l'aprenentatge del dibuix artístic.
16. Utilitzar conscientment els coneixements adquirits com a instruments de control i autocorrecció de les produccions pròpies i com a recurs per a comprendre millor les alienes.
17. Conéixer les lleis bàsiques de l'associació perceptiva i interpretar una mateixa forma o conjunt de formes amb diferents intencions comunicatives o expressives.
DIBUIX ARTÍSTIC I
III. Nuclis de continguts
1. La forma
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Introducció a la terminologia, els materials i els procediments propis del contingut.
- Gradacions iconogràfiques: apunt, esquema, diagrama, esbós, estudi, imatge final.
- Elements bàsics en la configuració de la forma. La línia com a element configurador de formes planes d'estructura geomètrica senzilla. La línia com a element configurador de formes volumètriques d'estructura senzilla. Parts vistes i parts ocultes.
- Transformacions de la forma tridimensional. Seccions i talls.
- Proporció entre les parts d'una mateixa forma tridimensional.
- Curiositat i interés per conéixer les múltiples imatges que poden oferir els objectes.
2. Les formes associades. La composició, sintaxi estructural
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Proporció entre distintes formes en el pla.
- Forma i percepció visual. Psicologia de la forma: lleis visuals associatives.
- La perspectiva: punt de vista, enquadrament, encaix.
- Significants espacials: superposició, relativitat de la grandària.
- Forces perceptuals en un conjunt formal: llum, color, textura.
- Organitzacions compositives. Simetries, contrastos i tensions.
- Descripció gràfica de l'entorn, distingint línies i superfícies, textura, clarobscur i color.
3. El clarobscur
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Introducció a la terminologia, materials i procediments bàsics propis del contingut.
- La llum. Tipus d'il·luminació. Les ombres en funció de la il·luminació. La taca com a element configurador de la forma. Importància del clarobscur per a l'expressió del volum.
- Valoració tonal. Possibilitats expressives, descriptives, estructurals i constructives del clarobscur.
4. El color.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Introducció a la terminologia, materials i procediments bàsics.
- Síntesis additiva i síntesi subtractiva. Color llum-color pigment.
- Modificació del color. Conceptes de saturació-to-valor.
- Colors complementaris.
- Colors càlids i freds
- Escala lluminosa. Valor. Lluminositat. Claredat. Saturació-intensitat. Harmonies.
- Fenòmens òptics produïts pel color.
- Valoració del color com a element fonamental de la vida quotidiana, en l'obra d'art i en el disseny.
- Semàntica del color. Funcions i aplicacions.
- Relaciones harmòniques i interacció del color.
IV. Criteris d'avaluació
1. Representar gràficament formes naturals, definint amb claredat les seues organitzacions estructurals (la disposició de les parts, la seua articulació o acoblament), realçant les similituds que els conjunts presenten respecte als conceptes geomètrics de relació i ordenament coneguts (simetries i creixements pautats), proporcionant els distints components formals i interpretant el seu caràcter material (flexibilitat, rigidesa) i les seues qualitats superficials.
Es vincula este criteri a les formes de la naturalesa, i s'orienta a la valoració del grau de perspicàcia en l'enteniment dels aspectes configuratius, reflectit en les imatges corresponents no sols per la coherència del conjunt, sinó també per mitjà de l'èmfasi gràfic de dades significatives: peculiaritats, perfils i signes; de manera inseparable ha d'apreciar-se la sensibilitat i la destresa tècnica en la realització, i, en tot cas, l'expressivitat visual.
2. Descriure gràficament objectes de l'entorn, i distingir-hi els elements conceptuals bàsics de la configuració (línies i superfícies: plànols plans i plànols corbs) i abstraure en la representació factors exclusivament expressius (textura, clarobscur i color) així com la utilització de la línia en funció explicativa de la forma (sense limitar la seu ocupació al contorn).
Este criteri pretén comprovar en els estudiants el grau de desenrotllament de la capacitat d'observació, anàlisi i expressió de l'aspecte formal de l'objecte; es valoraran els recursos descriptius lineals: subratllats d'interseccions, límits de plans, volums parcials, transparències de parts ocultes i qualsevol indicació en este sentit que evidencie la comprensió formal del conjunt.
3. Expressar per mitjà d'apunts gràfics lineals el caràcter peculiar de formes de l'entorn pertanyents al disseny urbà, i destacar prioritàriament els aspectes singulars de les seues configuracions (línies, perfils, signes, ritmes), eliminant la informació supèrflua o anecdòtica.
Es perseguix amb este criteri valorar la selecció d'aquelles dades formals que conferixen un particular interés visual als objectes singulars triats; es valorarà més l'expressió intencionada i selectiva que l'exactitud rigorosa de l'execució.
4. Realitzar interpretacions plàstiques (per mitjà de procediments i tècniques cromàtiques) de formes artificials de caràcter geomètric, el colorit local del qual es diversifique (en intensitats, matisos i valors tonals) a causa de la incidència sobre estos de la llum dirigida, i aplicar amb este fi el coneixement de mescles de pigments materials.
Amb este criteri es pretén valorar el desenrotllament de la percepció visual en l'apreciació dels canvis cromàtics i lumínics i la consegüent capacitat per a resoldre tals transformacions (sense confondre les dimensions específiques del color).
5. Realitzar representacions que interpreten l'aparença que la llum origina a l'incidir sobre formes o objectes de caràcter no geomètric (diversificant-se el seu colorit en intensitats, matisos i valors tonals), per mitjà de procediments i tècniques de dibuix i pictòriques.
La intenció del present criteri és avaluar la capacitat adquirida pels estudiants en la modulació lumínica i cromàtica de les superfícies i en la simulació de la seua qualitat material i textura superficial, així com la diversitat de destreses tècniques, i el progrés en estes.
6. Utilitzar el coneixement dels fenòmens òptics del color: contrast tonal, igualació i inducció cap al complementari, per mitjà de la realització de propostes cromàtiques que els posen de manifest.
Es tracta d'avaluar amb este criteri la comprensió dels estudiants pel que fa als fenòmens i les sensacions que la utilització del color en les manifestacions plàstiques pot causar, així com la seua capacitat tant de propiciar-ne les conseqüències com d'evitar-les en aquelles realitzacions d'imatges en què calga.
7. Utilitzar amb propietat la terminologia específica corresponent als distints continguts de la matèria, així com, els materials, procediments i tècniques de representació, gràfics (llapis, retolador, estilògraf) i plàstics (barres, guaix, acrílics, etc.) demostrant en les realitzacions un progrés en el coneixement de les seues possibilitats expressives, així com un ús selectiu d'acord amb la finalitat proposada.
Es valora amb este criteri la coherència dels estudiants en la selecció i l'ocupació dels materials en funció dels resultats pretesos. Les referències per a l'aplicació d'este criteri són les explicacions i les decisions aportades respecte d'això i efectuades al llarg del desenrotllament de les activitats.
8. Descriure gràficament l'essencial de les formes o les seues imatges, observades amb brevetat, per mitjà de definicions lineals dels seus contorns externs (a manera de siluetes), atenent la seua peculiaritat i les proporcions.
S'orienta este criteri a valorar el progrés dels alumnes en la captació dels aspectes substancials de les formes i en la seua fixació en la memòria visual.
9. Representar gràficament (per mitjà de línia i ombreig) objectes de marcat caràcter volumètric (prou contrastats lumínicament) atenent a l'estudi de la jerarquia de valors tonals, al caràcter formal-material (regular-irregular, llis-rugós) i als valors del clarobscur.
Valora este criteri la ponderació que els estudiants fan de les gradacions lumíniques, els valors relatius junt de les quals amb la seua ordenació produïxen la sensació volumètrica de l'objecte, atenent la naturalesa superficial del material propi de l'objecte.
10. Demostrar el coneixement de les lleis bàsiques d'associació perceptiva, enunciades per la psicologia de la forma (relatives a la igualtat, la semblança, la proximitat, l'orientació, la convergència, el tancament, el valor tonal i el color), per mitjà de l'aportació d'imatges que constaten l'operativitat inductiva en la nostra visió.
Este criteri tracta d'avaluar els coneixements dels estudiants sobre les mencionades vinculacions perceptives, a partir de la seua observació i del coneixement de formes i imatges, així com sobre les aplicacions que es poden realitzar per a l'èxit estètic de les realitzacions graficoplàstiques.
DIBUIX ARTÍSTIC II
III. Nuclis de continguts
1. Anàlisi i modificació de la forma
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Estudi de la forma. Apunt-esquema-esbós.
- Representació analítica. Representació sintètica.
2. Anàlisi de formes naturals
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Estudi descriptiu.
- Geometria i naturalesa.
- Imatge objectiva i subjectiva.
- Elaboració d'esbossos o estudis d'aspectes de l'entorn urbà per mitjà de línia i clarobscur.
3. Aproximació subjectiva a les formes
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Psicologia de la forma i la composició. Distintes organitzacions espacials de les formes.
- Equilibris i tensions. La composició, conceptes i classes.
- El ritme. Concepte i tipus.
- Variacions de l'aparença formal respecte al punt de vista perceptiu.
- Valor expressiu de la llum i el color.
- Estudi de la composició en obres d'art de la pintura.
4. Forma real. Memòria visual.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Desenrotllament de la capacitat de percepció espacial, així com de la memòria visual.
- Observació, retenció i plasmació posterior de formes de l'entorn per mitjà de definicions lineals.
5. Anàlisi de la figura humana
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Relacions de proporcionalitat.
- Estudi dels conceptes ergonòmics.
- Estudi del moviment en la figura humana.
6. Anàlisis espacials
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Antropometria.
- Espais interiors.
- Espais exteriors. Espais urbans i naturals.
7. Evolució del llenguatge graficoplàstic.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- L'evolució del dibuix artístic al llarg de la història.
- L'estil en el llenguatge del dibuix.
- La imatge graficoplàstica i la seua funció.
- Relacions existents entre el dibuix i les altres arts.
- La naturalesa com a model en les obres de dibuix.
- La còpia com a anàlisi i reinterpretació d'una imatge.
IV. Criteris d'avaluació
1. Representar gràficament, en esbossos o estudis, aspectes de l'entorn urbà (per mitjà de línia i clarobscur), atenent l'expressivitat de l'enquadrament i EL punt de vista triats, a fi d'aconseguir termes espacials i efectes perspectius de profunditat, així com a la valoració de proporcions i contrastos lumínics.
Amb este criteri es vol valorar el sentit espacial expressat a través de les proporcions aparents, la superposició d'elements i la comprensió de les distorsions que en la forma produïx la perspectiva (obliqüitat i convergència).
2. Descriure gràficament l'essencialment de les formes (o imatges de les formes) observades amb anterioritat, per mitjà de definicions lineals de la seua corporeïtat (no limitades al contorn extern) i intervenció de taca que traduïsca el contrast tonal (si n'hi ha).
Este criteri tracta de comprovar el desenrotllament de la capacitat de memorització visual; es referix, especialment, a una intenció perceptiva que capte la relació forma-espai, i explique aquella de manera esquemàtica i accentuant el seu caràcter diferenciat.
3. Realitzar un estudi gràfic, monocromàtic, d'una figura humana o un maniquí articulat en actitud dinàmica, amb il·luminació contrastada, atenent primordialment la relació de proporcions i l'expressivitat del moviment.
Es tracta d'avaluar amb este criteri la comprensió de la figura humana en l'espai, valorant especialment no sols l'expressió global de les formes que la componen, sinó l'articulació i l'orientació de l'estructura que la definix.
4. Descriure gràficament l'estructura essencial d'objectes artificials de l'entorn, sota un concepte de síntesi geomètrica, per mitjà d'una definició esquemàtica que incloga, les línies ocultes significatives, evidenciant l'organització del conjunt en l'espai.
Amb este criteri s'observarà la comprensió global de la forma com a conseqüència de l'estructura que l'origina, i conseqüentment, la revelació d'informació oculta a partir de l'anàlisi de les percepcions visibles (s'entén implícit l'estudi de proporcions i contorns aparents).
5. Representar gràficament diferents aparences d'una mateixa forma objectual ocasionades per la seua distinta orientació respecte del punt de vista perceptiu o de la variable situació de l'objecte, captant les alteracions produïdes (en angles, contorns, longituds i proporcions), per mitjà de definicions lineals.
S'orienta este criteri a la distinció entre "el que sabem" (persistència i constància de la forma) i "el que veiem" (relativitat formal i perspectiva). Pretén valorar els progressos aconseguits en la captació d'aspectes no habituals de les formes al ser observades en escorç, és a dir, la impressió de la diferència entre la forma en si i els seus canvis d'aparença.
6. Interpretar una mateixa forma o objecte en diversos nivells icònics (apunt, esquema, esbós, estudi), utilitzant procediments i tècniques en què predomine el factor lineal (llapis, retolador, estilògraf) o el factor esbós (pinzell, retolador, barres) en funció de diverses intencions comunicatives: descriptives, il·lustratives, ornamentals o subjectives.
Apunta este criteri a valorar la capacitat per a veure a través de diferents prismes un mateix tema, adequant el caràcter de la imatge a la finalitat pretesa, no sols des del punt de vista de la seua forma, sinó per la selecció i l'ús apropiat dels materials.
7. Realitzar un dibuix de caràcter científic de formes naturals, per mitjà de descripció gràfica (línies i ombrejos), i ampliar i pintar alguna part especialment característica i qualitativament representativa, realitzant croquis o esquemes compositius des de diversos angles per a explicar l'estructura formal amb claredat.
Valora este criteri el progrés en la percepció visual per a distingir els aspectes característics d'una forma, la selecció de parts i enquadraments i les destreses tècniques i gràfiques per a proporcionar una informació suficient de la naturalesa del model.
8. Representar gràficament un conjunt de formes de caràcter geomètric (planes i sòlides) descrivint amb claredat la disposició dels elements entre si (relacions de contigüitat, sobreposició, penetració, macla, intersecció) per mitjà d'una definició lineal que reflectisca les proporcions i els efectes espacials (deformacions perspectives).
Pretén este criteri valorar la capacitat per a comprendre i explicar gràficament les ubicacions relatives de les formes d'un conjunt en què es produïxen correspondències d'orientació i interrelacions variades en la seua articulació. El criteri s'orienta més a l'anàlisi lògica de l'espai que a les pròpies formes que el constituïxen.
9. Utilitzar amb propietat la terminologia específica corresponent als diversos continguts de la matèria.
Este criteri està encaminat a avaluar el coneixement i l'ús adequat dels termes propis de la matèria, especialment per a la comprensió dels seus continguts conceptuals, distingint ambigüitats polisèmiques i falsos sinònims.
10. Reconéixer estils de dibuix diferents, relacionant-los amb els seus autors i èpoques, i identificar els materials i les tècniques amb què van ser executades les obres.
Amb este criteri s'intenta comprovar la capacitat de diferenciar un estil de dibuix d'un altre, i relacionar-lo amb el seu autor i l'època, així com la d'identificar els materials i les tècniques que van ser utilitzats per a l'execució de les obres que són objecte d'estudi.
DIBUIX TÈCNIC I I II
Modalitat d'Arts
I. Introducció
Dibuix Tècnic II requerix coneixements de Dibuix Tècnic I
El dibuix és quelcom inherent a la humanitat per una elemental necessitat de comunicació, que és la seua funció primària. El dibuix tècnic és un mitjà d'expressió i comunicació indispensable en el desenrotllament de processos d'investigació científica, de projectes tecnològics i d'actuació científica l'últim fi del qual siga la creació d'un producte industrial o artístic. La seua funció essencial consistix a formalitzar o visualitzar el que s'està dissenyant o descobrint, i proporcionar des d'una primera concreció de possibles solucions, fins a l'última fase del desenrotllament, en què es presenten els resultats en plans definitius. És un llenguatge obligatori per a totes aquelles persones que es relacionen tècnicament a qualsevol nivell i vullguen convertir el seu treball en una activitat creadora. Contribuïx eficaçment a comunicar les idees en qualsevol moment del seu desenrotllament; en fase d'esbós és un instrument ideal per a desenrotllar, per mitjà de la confrontació d'opinions, treballs d'investigació o propostes de dissenys. Esta funció de comunicació que caracteritza el dibuix tècnic afavorix les fases de creació i la posterior difusió informativa de l'objecte dissenyat, la qual cosa en fa un instrument insubstituïble per a l'exercici de l'activitat científica, tecnològica i artística. Permet a més un diàleg fluid entre el projectista, el fabricant i l'usuari, per mitjà d'un conjunt de convencions i normes que caracteritzen el llenguatge específic del dibuix tècnic i que li donen caràcter objectiu, fiable i universal.
El dibuix tècnic sorgix en la cultura universal com un mitjà d'expressió i comunicació indispensable, tant per al desenrotllament de processos d'investigació sobre les formes, com per a la comprensió gràfica d'esbossos i projectes tecnològics i artístics, l'últim fi dels quals siga la creació de productes que puguen tindre un valor utilitari, artístic, o ambdós al mateix temps. La funció essencial d'estos projectes consistix a ajudar a formalitzar o visualitzar el que s'està dissenyant o creant i contribuïx a proporcionar, des d'una primera concreció de possibles solucions, fins a l'última fase del desenrotllament on es presenten els resultats en dibuixos definitivament acabats.
El dibuix tècnic també ha de considerar-se des del punt de vista de la lectura i la comprensió d'idees i projectes d'altres. En ell es troben perfectament definides les funcions instrumentals d'anàlisi, investigació expressió i comunicació entorn dels aspectes visuals de les idees i de les formes. El desenrotllament de les capacitats vinculades a estes funcions constituïx l'objectiu educatiu d'esta matèria. Perquè la comunicació siga efectiva és necessari que els usuaris es posen d'acord sobre les relacions existents entre els signes gràfics i els aspectes de la realitat a què es referixen. L'expressió gràfica, en els seus aspectes instrumental i formatiu, permet representar gràficament idees i comunicar estes a altres de forma concisa detallant propostes abans de realitzar solucions finals. El domini de les regles i dels aspectes normatius del dibuix tècnic és una garantia que es posseïx la competència adequada en el pla de la comunicació tècnica o artística.
És necessari el coneixement d'un conjunt de convencionalismes que estan arreplegats en les normes per al dibuix tècnic, que s'establixen en un àmbit nacional i internacional.
La matèria afavorix la capacitat d'abstracció per a la comprensió de nombrosos traçats i convencionalismes, la qual cosa la convertix en una valuosa ajuda formativa de caràcter general.
El dibuix tècnic ha de procurar el desenrotllament de les capacitats de juí i de les destreses adequades per a resoldre les representacions de formes pertanyents al camp de la indústria, del disseny o de l'art, alhora que afavorix el discerniment del valor i el lloc que ocupa la representació tècnica en el procés artístic del disseny i de la cultura contemporanis.
És necessari mantindre continguts tradicionalment bàsics junt amb continguts educatius nous reclamats per l'evolució social i pels avanços cientificotècnics. Les activitats de dibuix no poden dissenyar-se com a models abstractes allunyats de la vida quotidiana.
L'adquisició d'habilitats, destreses i coneixements teòrics s'aconseguix a través de la pròpia acció constructiva dels estudiants. El professorat pot programar tasques que permeten superar estadis anteriors. És important que els progressos dels estudiants es consideren més en relació amb la pròpia situació de partida, que en funció d'un producte de l'aprenentatge inicialment establit.
S'aborda el dibuix tècnic en dos cursos, de manera que s'adquirix una visió general i completa des del primer, i s'aprofundix i s'apliquen els conceptes en solucions tècniques més usuals en el segon.
Els continguts es desenrotllen de forma paral·lela en els dos cursos, però en els seus epígrafs s'aprecia el nivell d'aprofundiment i es determinen, amb major o menor concreció, les aplicacions i els exercicis concrets.
En resum, cada curs, a l'enunciar els seus continguts, té com a objecte consolidar els coneixements anteriors, augmentar-ne el nivell d'aprofundiment i buscar aplicacions tecnicopràctiques.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Valorar les possibilitats del dibuix tècnic com a instrument d'investigació, i apreciar la universalitat del llenguatge objectiu en la transmissió i la comprensió d'informacions.
2. Desenrotllar les capacitats que permeten expressar amb precisió i objectivitat les solucions gràfiques.
3. Apreciar la universalitat del dibuix tècnic en la transmissió i la comprensió de les informacions.
4. Conéixer i comprendre els fonaments del dibuix tècnic per a aplicar-los a la lectura i la interpretació de dissenys, plans i productes artístics, i per a elaborar solucions raonades davant de problemes geomètrics en el camp de la tècnica i de l'art, tant en el plànol com en l'espai.
5. Valorar la normalització com a convencionalisme idoni per a simplificar, no sols la producció, sinó també la comunicació, i donar-li a esta un caràcter cada vegada més universal.
6. Integrar les activitats del dibuix tècnic en un camp cultural on aparega la rellevància dels aspectes estètic, i interessar-se per les noves tecnologies i els programes de disseny.
7. Comprendre i representar formes per mitjà de croquis tancats, atenint-se a les normes UNIX i ISO.
8. Apreciar l'enriquiment que la diversitat de tècniques plàstiques proporciona a la concepció convencional del dibuix tècnic.
9. Integrar els coneixements que el dibuix tècnic proporciona dins dels processos d'investigació, siguen estos científics, artístics o tecnològics.
10. Fomentar el mètode i el raonament en el dibuix, com a mitjà de transmissió de les idees cientificotècniques.
11. Desenrotllar destreses i habilitats que permeten expressar amb precisió, claredat i objectivitat solucions gràfiques.
12. Utilitzar amb destresa els instruments específics del dibuix tècnic i valorar el correcte acabat del dibuix, així com les millores que puguen introduir les diverses tècniques gràfiques en la representació.
13. Potenciar el traçat de croquis i perspectives a mà alçada, per a aconseguir la destresa i la rapidesa imprescindibles en l'expressió gràfica.
14. Relacionar l'espai amb el plànol, comprenent la necessitat d'interpretar el volum en el pla, per mitjà dels sistemes de representació.
DIBUIX TÈCNIC I
III. Nuclis de continguts
Els continguts d'este curs han de plantejar-se a un nivell de formació base, que servisca de preparació i que permeta assimilar els continguts de més nivell en el dibuix tècnic de segon curs.
Amb este curs es pretén també desenrotllar i potenciar les habilitats manuals, així com l'exactitud exigida en el traçat gràfic dels exercicis de dibuix tècnic.
1. Art i dibuix tècnic
Este nucli es referix a les relacions existents entre l'estètica i el dibuix tècnic. D'una banda, s'han de tractar les relacions entre la geometria i l'art al llarg de la història i, d'una altra, les relacions matemàtiques que propicien èxits d'abast estètic. A més en este nucli s'inclouen els aspectes que són determinants en l'acabat de qualsevol dibuix o projecte i en la representació d'estos.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Principals fites històriques del dibuix tècnic i la seua contextualització en la cultura general de cada època.
- La geometria en l'art: relacions matemàtiques i geomètriques d'ús més freqüent pels artistes al llarg de la història.
- Recerca de relacions geomètriques en productes del disseny i en obres d'art que les continguen.
- Apreciació de l'estètica del dibuix tècnic.
2. Traçats fonamentals en el plànol
Este nucli pretén aconseguir la consolidació dels traçats fonamentals necessaris per a poder resoldre posteriorment problemes geomètrics més complexos.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Traçat de rectes perpendiculars, mediatrius, rectes paral·leles, angles, bisectrius, divisió d'angles, suma i resta d'angles. Maneig de l'esquadra i el cartabó aplicant-ho a tots estos traçats.
- Arc capaç, quadrilàter, inscriptible.
- Potencia d'un punt respecte d'una circumferència, mitjana proporcional, secció àuria.
3. Polígons
Este nucli dóna a conéixer els principis bàsics necessaris per a la realització de polígons, tant regulars com irregulars, amb l'estudi dels teoremes que permeten la seua solució.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Construcció de formes poligonals. Anàlisi i construcció de polígons regulars: triangles, punts notables en el triangle.
- Polígons regulars. Polígons irregulars.
- Polígons inscrits en circumferències i circumscrits a estes. Polígons estrelats.
- Disseny de xarxes.
4. Transformacions geomètriques
Este nucli analitza l'obtenció de formes complexes originades a l'aplicar a formes simples moviments o desplaçaments en el plànol.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Translacions, rotacions i girs. Simetries.
5. Homotècia
Este apartat comprén tots els aspectes relacionats amb la proporcionalitat. Partint de l'homotècia es genera la relació existent entre dos magnituds.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Conceptes fonamentals. Teorema de Tales. Proporcionalitat i semblança.
- Escales. Construcció d'escales gràfiques i volants per a la resolució de problemes específics.
6. Tangències
En este nucli temàtic s'aborden els traçats indispensables i bàsics de les tangències, tant de rectes amb circumferències com de circumferències entre si. S'estudiaran aquells casos que s'apliquen normalment en els traçats de peces industrials, mecàniques o arquitectòniques.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Traçats elementals. Consideracions generals sobre tangències. Requisits que han de complir les tangències.
- Rectes tangents a circumferències, angles i polígons, tangents a circumferències.
- Circumferències tangents entre si, tant exteriorment com interiorment.
- Nocions bàsiques sobre potència i eixos radicals.
- Estudi dels casos més rellevants en la pràctica del dibuix tècnic.
- Traçats de circumferències tangents a una circumferència i a una recta condicionats a passar per un punt o ser tangents en un punt determinat situat en la circumferència o en la recta.
7. Corbes tècniques
Les tangències són indispensables per a la resolució de les corbes tècniques. Les corbes cícliques són generades per un punt en moviment situat sobre una circumferència. Per al traçat d'estes corbes és necessari conéixer la longitud de la circumferència. Estes corbes poden obtindre's punt a punt o per mitjà de circumferències distribuïdes al llarg del recorregut de la circumferència generatriu. Estes corbes són de gran importància en mecànica, sobretot en els engranatges, i en els traçats d'encreuaments i enllaços de les carreteres i autopistes.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Definicions i traçat com a aplicació de les tangències.
- Traçats d'ovals, ovoides, espirals.
- Construcció de corbes especials d'interés en el disseny i en l'art: motlures, volutes, arcs etc.
- Corbes cícliques: cicloide, epicicloide, hipocicloide. Envolupant de la circumferència.
8. Corbes còniques. Definició i traçat
Les còniques referides ací són les generades per un plànol al tallar un con seguint els postulats clàssics. Convé destacar els seus elements i valors per a l'obtenció de les còniques, així com els traçats més usuals i els de major facilitat de traçat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Las còniques com a seccions planes d'un con.
- Constants de les còniques: eixos, focus, radis vectors, circumferència principal, circumferència focal.
- Diferents mètodes de traçat: coneguts els focus, per afinitat, per diàmetres conjugats, per feixos projectius.
9. Sistemes de representació
El sistema dièdric cal entendre'l en este nivell com el maneig dels elements fonamentals, punts, rectes i plànols, que possibiliten l'obtenció de les vistes del cos. En dièdrica s'ha de fer més insistència en l'obtenció de les vistes d'una peça, més que en el desenrotllament dels mètodes, atés que per a la seua comprensió es requerix un major grau d'abstracció. La comprensió espacial de les vistes possibilitarà l'obtenció de l'aspecte tridimensional a través dels sistemes perspectius. La intercomunicació d'estos dos sistemes permet una comprensió total de l'espai tant bidimensionalment com tridimensionalment.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Fonaments dels sistemes de representació. Característiques fonamentals i diferències de cada un. La utilització òptima de cada un.
- Sistema dièdric. Aspectes bàsics: Plànols de projecció, projecció ortogonal, representació del punt, recta i plànol, les seues relacions i transformacions més usuals.
- Obtenció de vistes de cossos regulars i irregulars.
- Obtenció de vistes de cossos modulars en planta, alçat i perfil. Parts vistes i ocultes. La seua representació en este sistema.
- Sistemes axonomètrics. Ortogonal (isomètrica, dimétrica) i obliqua (perspectiva cavallera). Obtenció dels eixos coordenats i el càlcul dels seus coeficients de reducció. Representació de sòlids.
- Exercicis del pas d'un sistema a un altre: obtindre les vistes en dièdrica a partir d'una peça realitzada en axonomètrica i realitzar la imatge axonomètrica de la peça partint de les vistes realitzades en el sistema dièdric.
10. Normalització i croquisació
Cal destacar en este apartat la importància de la normalització per a la unificació de criteris amb la finalitat d'obtindre una major objectivitat en la realització del dibuix tècnic industrial.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Concepte de normalització, la normalització com a factor que afavorix el caràcter universal del llenguatge gràfic. Normes fonamentals UNE i ISO.
- Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tècnic industrial.
- La croquisació, el croquis a mà alçada. La croquisació normalitzada.
- L'esbós i la seua gestació creativa.
- L'acotació, normes generals, tipus de cotes, sistemes d'acotació. Maneig d'instruments de mesura.
11. Instruments, materials i tècniques
En este nucli s'aborden tots aquells aspectes relatius als instruments, els materials i les tècniques de dibuix que es poden utilitzar en el dibuix tècnic, que formen un ampli i ric repertori que permet el correcte acabat i la millor representació dels projectes, i s'adeqüen en cada cas al treball que es realitzarà i a l'espectador a qui es dirigix.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El material fonamental i els seus usos. Llapis, plantilles, regles, compassos i bigoteres, estilògrafs.
- Coneixement i utilització dels suports. Papers. vegetals i acetats. Cartolines especials.
- Tècniques d'esborrament i de restauració. Eliminació d'errors.
- Ús del material transferible. Lletres, línies, trames. Textures i color.
- Aplicacions de les noves tecnologies al dibuix tècnic.
- Qualitat en l'acabat i en la presentació de tot el treball.
- Ús correcte, atenció i conservació de tot el material que s'utilitza en el dibuix tècnic.
IV. Criteris d'avaluació
1.Conéixer les relacions que poden existir entre les obres d'art i el dibuix tècnic.
S'intenta amb este criteri veure la capacitat per a assumir el concepte de dibuix tècnic i la seua integració en les distintes manifestacions artístiques.
2. Resoldre problemes geomètrics, valorant el mètode i el raonament de les construccions, així com l'acabat i la presentació.
Es pretén que l'alumne sàpia triar en cada cas la resposta més idònia per a la resolució dels distints exercicis.
3. Resoldre problemes de configuració de formes amb traçats poligonals i amb aplicació de recursos de transformacions geomètriques sobre el plànol: girs, translacions, simetries o homotècia.
Amb este criteri es pretén esbrinar si els estudiants han comprés la naturalesa i abast de les transformacions en el plànol, copiant formes donades, introduint modificacions, o creant formes inèdites.
4. Utilitzar escales per a la interpretació de plànols i l'elaboració de dibuixos.
Es pretén amb este criteri que l'alumne es familiaritze amb les relacions entre les mides reals i les representades en el plànol.
5. Executar dibuixos tècnics a distinta escala, utilitzar l'escala gràfica establida prèviament i les escales normalitzades.
Manejar i conéixer les distintes escales aplicant-les a les distintes expressions gràfiques,
6. Aplicar el concepte de tangència a la solució de problemes tècnics i al correcte acabat del dibuix en la resolució d'enllaços i punts de contacte.
Amb este concepte es pretén desenrotllar la precisió i el disseny d'elements d'ús quotidià per a una millor resposta en la seua elaboració.
7. Dissenyar objectes d'ús comú i no excessivament complexos, en què intervinguen problemes de tangència.
S'intenta conéixer, d'esta manera, si els estudiants utilitzen amb fonament la teoria bàsica sobre tangències, i són capaços de representar formes concretes en què es donen problemes del tipus mencionat, aconseguint un nivell acceptable en la qualitat de l'acabat en la resolució dels enllaços. A l'hora de manejar este criteri ha de tindre's en compte el dibuix realitzat a partir d'un objecte real en què haja calgut calcular radis, deduir centres i determinar punts de tangència. Els estudiants indicaran el procés seguit per a la resolució del problema, incloent la ubicació dels diversos punts de tangència que n'hagueren resultat.
8. Aplicar les corbes còniques a la resolució de problemes tècnics en què intervinga la seua definició, les tangències o les interseccions amb una recta. Traçar corbes tècniques a partir de la seua definició.
Conéixer les distintes corbes tècniques i el seu ús en la concreció de formes i volums empleats en els distints àmbits industrials.
9. Obtindre la definició gràfica d'una cònica a partir del coneixement dels seus eixos, que, en el cas de l'el·lipse, poden ser reals o conjugats.
La principal intenció d'este criteri és la de valorar la capacitat per a configurar gràficament una cònica, tant per la comprensió que d'esta s'haja adquirit com per la destresa aconseguida en l'ús dels instruments específics per a configurar-la.
10. Utilitzar el sistema dièdric per a representar figures planes i volums senzills.
Representar en el plànol les diverses formes planes i superfícies per a esbrinar els seus desenrotllaments i les verdaderes magnituds.
11. Realitzar la perspectiva d'objectes simples definits per les seues vistes fonamentals i viceversa.
Conéixer la configuració tridimensional en un suport bidimensional de les distintes representacions de diverses formes geomètriques i objectes senzills.
12. Definir gràficament un objecte per les seues vistes fonamentals o la seua perspectiva, executats a mà alçada. Realitzar el croquis tancat, en el sistema dièdric, d'objectes comuns i senzills, ajustant-se a normes UNE o ISO.
Es pretén, amb este criteri, comprovar si els alumnes són capaços de manejar el sistema dièdric amb una finalitat utilitària. Per a això, hauran de ser capaços de resoldre exercicis per a obtindre vistes d'objectes senzills d'ús quotidià incloent els talls, les seccions o les ruptures convenients, així com de col·locar les cotes necessàries per a la comprensió de l'objecte representat.
13. Obtindre la representació de peces i elements industrials o de construcció senzills i valorar la correcta aplicació de les normes referides a vistes, acotació i simplificacions indicades en estes.
Amb esta forma de representació es pretén donar a conéixer a l'alumne l'execució dels diversos elements per a la seua posterior elaboració pels diferents mètodes de la fabricació.
14. Culminar els treballs de dibuix tècnic, utilitzant els diferents recursos gràfics, de manera que este siga clar, net i responga a l'objectiu per al qual ha sigut realitzat.
L'alumne sabrà representar de manera clara i seguint la normativa del dibuix tècnic complint els seus preceptes teòrics.
DIBUIX TÈCNIC II
III. Nuclis de continguts
En este curs, a diferència del curs anterior, s'abordaran els continguts amb un rigor científic i tècnic que permeta la resolució de determinats traçats de les tangències, les corbes còniques i les transformacions en l'homologia.
Els sistemes de representació hauran de plantejar-se a un nivell que permeta la resolució de problemes específics en cada sistema; així per exemple, en dièdrica hauran de desenrotllar-se els problemes, els mètodes, i les mínimes distàncies, el coneixement de tots permetrà operar en este sistema. De la mateixa manera, en els sistemes perspectius s'hauran de conéixer els procediments que permeten calcular els punts de fuga i els punts mètrics en la cònica, així com l'obtenció dels eixos coordenats i els seus coeficients de reducció en l'axonometria ortogonal i obliqua.
1. Art i dibuix tècnic
Este nucli es referix a les relacions existents entre l'estètica i el dibuix tècnic. D'una banda, s'han de tractar les relacions entre la geometria i l'art al llarg de la història i, d'un altre, les relacions matemàtiques que propicien èxits d'abast estètic. A més en este nucli s'inclouen els aspectes que són determinants en l'acabat de qualsevol dibuix o projecte i en la representació d'estos.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Principals fites històriques del dibuix tècnic i la seua contextualització en la cultura general de cada època.
- La geometria en l'art: relacions matemàtiques i geomètriques d'ús més freqüent pels artistes al llarg de la història.
- Recerca de relacions geomètriques en productes del disseny i en obres d'art que les continguen.
- Apreciació de l'estètica del dibuix tècnic.
2. Geometria
En este nucli s'arrepleguen els traçats geomètrics necessaris per a la representació de les formes en el pla, és a dir, tot el que es referix a les qüestions essencials sobre traçats poligonals, estudis de tangències i d'aquelles transformacions més usuals que convinguen per als objectius proposats.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Traçats fonamentals en el pla. Angles en la circumferència. Arc capaç.
- Polígons. Construcció de formes poligonals, aplicant l'arc capaç i la secció àuria.
- Proporcionalitat i semblança. Homotècia. Teorema de Tales. Quarta proporcional, mitjanes proporcionals. Aplicació del teorema del catet i el teorema de l'altura. Figures semblants. Escales. Construcció d'escales gràfiques.
- Potencia. Eix radical. Centre radical. Seccions àuries. Mitjanes proporcionals. Inversió (potència d'inversió).
- Tangències. Tangències com a aplicació de la potència i inversió. Sistematització dels problemes de tangències.
- Corves tècniques. Les cicloides: Casos particulars; cordioide, nefroide, lumaca de Pascal.
- Transformaciones geomètriques: Projectivitat i homografia. Homologia i afinitat. Determinació d'una homologia. Recta límit en homologia.
- Corves còniques. Constants de les còniques. Tangents a les còniques. Obtenció de les còniques per rectes tangents. Les còniques com a transformacions homològiques de la circumferència.
3. Sistemes de representació
Este nucli es referix al conjunt més significatiu dels sistemes de representació propis de la geometria descriptiva, que perseguixen, sobretot, l'exposició formal dels objectes. També es contempla l'evolució de la representació de l'espai al llarg de la història.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Fonaments dels sistemes de representació. Característiques diferencials. Utilització òptima de cada un d'ells.
- Sistema dièdric. Mètodes: abatiment, gir i canvi de pla. Paral·lelisme i perpendicularitat. Interseccions i distàncies. Verdaderes magnituds. Representació de sòlids (cossos polièdrics i de revolució). Representació de poliedres regulars. Intersecció amb rectes i plans (seccions). Verdaderes magnituds. Desenrotllaments.
- Vistes, segons la norma UNIX 1032. Vistes de sòlids modulars.
- Sistema axonomètric ortogonal. Escales axonomètriques. Verdaderes magnituds. Representació de figures polièdriques i de revolució. Intersecció amb rectes i plans. Seccions. Relació del sistema axonomètric amb el dièdric. Representació de sòlids modulars.
- Sistema axonomètric oblic. (Perspectiva caballera) Fonaments del sistema. Coeficient de reducció. Verdaderes magnituds. Representació de figures polièdriques i de revolució. Intersecció amb rectes i plans. Seccions.
- Sistema cònic de perspectiva lineal. Fonaments i elements del sistema. Perspectiva central (frontal) i obliqua amb dos punts de fuga. Representació de sòlids, poliedres i de revolució. Intersecció amb recta i pla. Traçat de perspectives d'exteriors i interiors. Estructures volumètriques d'aplicació en arquitectura o en enginyeria.
- Sistema de plans tancats. Fonaments i elements del sistema i aplicacions.
4. Normalització
Este nucli es referix al conjunt més significatiu dels sistemes de representació propis de la geometria descriptiva, que perseguixen, sobretot, l'exposició formal dels objectes. També es contempla l'evolució de la representació de l'espai al llarg de la història.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La normalització com a factor que afavorix el caràcter universal del llenguatge gràfic. Sistemes de representació Europeu i Americà. Normes ISO, DIN, UNIX i ASA. Ocupació de les fonamentals UNIX, ISO.
- Dibuix industrial. Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tècnic. El croquis a mà alçada. La croquització normalitzada. L'esbós i la seua gestació creativa. L'acotació. Normes generals. Tipus de cotes. Sistemes d'acotació. Maneig d'instruments de mesures.
- Dibuix d'arquitectura i construcció. Seccions. Acotació.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar en obres d'art elements del dibuix tècnic, podent així establir uns nivells elementals d'integració que faciliten la comprensió dels aspectes artístics i tècnics del dibuix.
S'intenta conéixer amb este criteri la capacitat per a assumir el concepte de Dibuix Tècnic en la seua totalitat, i especialment pel que fa a la seua implicació en l'art (no sols actual, sinó de tots els temps) així com l'aportació de la geometria i les matemàtiques a l'art, i també de l'art al Dibuix Tècnic.
2. Resoldre problemes de configuració de formes amb traçats poligonals i amb aplicació de recursos de transformacions geomètriques sobre el pla: girs, translacions, simetries o homotècia.
Amb este criteri es pretén esbrinar si els estudiants han comprés la naturalesa i abast de les transformacions en el pla, copiant formes donades, introduint modificacions o creant formes inèdites.
3. Construir escales i utilitzar-les en l'execució d'exercicis concrets i en la lectura i interpretació de mesures reals sobre plans ja dibuixats.
Amb això es tracta de valorar en quina mesura els alumnes han comprés el fonament de les escales, sobretot en l'aplicació a la configuració dels seus propis dibuixos resolts a distinta grandària de la realitat, i a la comprensió dels plans tècnics, mapes, diagrames, etc., i en general a la lectura de mesures d'informació visual proporcionada a distintes escales. És important avaluar la construcció i ús d'escales volants per a dibuixar a escala un objecte donat i per a llegir les mesures d'un dibuix fet a escala.
4. Dissenyar objectes d'ús comú en què intervinguen problemes de tangències entre circumferències, arcs i rectes indistintament.
S'intenta conéixer, d'esta manera, si els estudiants utilitzen amb fonament la teoria bàsica sobre tangències, sent capaços de representar formes concretes en què es donen problemes del tipus mencionat, aconseguint un nivell acceptable en la qualitat de l'acabat en la resolució dels enllaços. A l'hora de manejar este criteri ha de tindre's en compte el dibuix realitzat a partir d'un objecte real en què haja calgut calcular ràdios, deduir centres i determinar punts de tangència. Els estudiants indicaran el procés seguit per a la resolució del problema, incloent la ubicació dels diversos punts de tangència que n'hagueren resultat.
5. Aplicar tangències a corbes per mitjà de procediments geomètrics o amb ajuda d'instruments adequats de traçat: Plantilles. Aplicar les corbes còniques a la resolució de problemes tècnics en què intervinga la seua definició.
La proposta d'este criteri es deu a la conveniència de jutjar les destreses aconseguides en el maneig del material específic per als traçats a l'hora de configurar corbes d'aparença complexa. Ha de valorar-se no sols com a instrument per a mesurar l'habilitat aconseguida en la resolució de corbes proposades, sinó també en la del disseny de corbes creades pels alumnes.
6. Utilitzar el sistema dièdric per a la representació de formes polièdriques o de revolució. Trobar la verdadera forma i magnitud i obtindre els seus desenrotllaments i seccions.
L'alumne haurà de saber representar en el pla les diverses formes planes i superfícies per a esbrinar els seus desenrotllaments i verdaderes magnituds.
7. Aplicar el sistema dièdric i la normalització per a la representació de plans tècnics necessaris per a descriure i poder fabricar objectes amb cares obliqües als plans de projecció.
Amb este criteri es vol valorar el nivell aconseguit en el coneixement del sistema dièdric aplicat, intencionadament, a la normalització, referida a les qüestions essencials sobre acotació, talls, ruptures, etc. En la realitat, el sistema dièdric servix per a realitzar plans tècnics, i estos no tenen sentit si no van proveïts de cotes i no recorren a certs convencionalismes que simplifiquen la representació i faciliten la lectura. Davant d'este criteri resulta imprescindible recórrer a objectes reals.
8. A partir de la seua representació dièdrica, desenrotllar i construir un sòlid, polièdric o de revolució, practicant un tall oblic als plans fonamentals i representar-lo axonomètricament.
La intenció és avaluar la capacitat de comprensió de l'espai i d'anàlisi de la forma, alhora que valorar el grau de comprensió aconseguit en la relació i correspondència entre els diversos sistemes de representació estudiats. Indubtablement el criteri incorpora una certa destresa necessària per a la materialització visual de tot allò que és sòlid, que si és de revolució encara resulta de més pronunciat nivell.
9. Realitzar la perspectiva d'un objecte definit per les seues vistes o seccions i viceversa.
Elaborar a partir de la representació dièdrica la concreció espacial dels diversos objectes del món quotidià que ens rodeja.
10. Analitzar el muntatge d'objectes compostos utilitzant el dibuix isomètric i les normes sobre acotació ajustades a este sistema.
Es proposa este criteri com a mitjà insubstituïble per a mesurar el nivell aconseguit en l'expressió i comprensió del sistema en el seu vessant de visió espacial, sobretot en l'ús de la perspectiva d'explosió o expansió, en la qual els components del conjunt es mantenen relacionats axialment entre si, però prou separats com perquè la representació d'uns no entorpisca la lectura dels altres, quedant patent l'orde de muntatge i acoblament. El nivell de dificultat no ha de ser molt alt ja que el treball és ardu. En general serà prou un conjunt amb quatre o cinc components.
11. Dibuixar en perspectiva cònica i, preferentment, a mà alçada formes de l'entorn amb distints punts de vista, tant dels seus aspectes externs com, si és procedent, dels interns.
L'ocupació d'este criteri permet esbrinar el nivell desenrotllat quant a capacitat per a comprendre l'espai, així com valorar la destresa aconseguida quant a facilitat de traç i qualitat gràfica del mateix. D'altra banda, el present criteri facilita, millor que cap altre, el coneixement de les habilitats aconseguides pels estudiants en l'ús de les distintes tècniques gràfiques que poden anar des de les purament lineals fins a les quals requerisquen un gran contingut de textures o de color.
12. Emprar el sistema de plans tancats, bé per a resoldre problemes d'interseccions, bé per a obtindre perfils d'un terreny a partir de les seues corbes de nivell.
Per mitjà de l'aplicació d'este criteri, s'avaluarà el nivell de coneixement del sistema de plans tancats per a utilitzar-los en la resolució de casos pràctics com els proposats. La utilització d'escales permetrà igualment conéixer el nivell d'integració dels coneixements que es van adquirint.
13. Diferenciar les possibilitats de comunicació i d'anàlisi dels principals sistemes de representació (dièdric, axonomètric, cònic i tancat) en relació amb el receptor o espectador.
A través d'este criteri es pretén mesurar el nivell d'enteniment respecte a les finalitats pràctiques que perseguixen els distints sistemes de representació, en dos direccions. La primera contempla la comprensió de cada sistema per l'usuari (l'emissor) i la segona, la comprensió del sistema utilitzat per qui el llig (el receptor). Igualment podrà valorar-se la capacitat dels estudiants per a realitzar l'elecció correcta d'un sistema o un altre, i adequar els seus coneixements a la millor expressió i comprensió dels seus projectes.
14. Utilitzar recursos gràfics com el color, les textures, les lletres, els signes o els símbols transferibles, les trames, etc., per a exposar amb major evidència les dades i la informació que el dibuix tècnic propícia tant tècnicament com científicament.
La finalitat d'este criteri és jutjar si s'ha comprés l'aportació que en el camp de la comunicació i de l'estètica suposa el fet de recórrer a les tècniques gràfiques indicades. La qüestió és més important pel fet que, tradicionalment, estos aspectes gràfics s'han descuidat en el Dibuix Tècnic. En un altre orde, servix per a mesurar el nivell de destreses aconseguides i l'interés per la bona qualitat en l'acabat i presentació dels treballs.
15. Definir gràficament un objecte per les seues vistes fonamentals o la seua perspectiva, executades a mà alçada.
Es pretén amb este criteri que se sàpia esbossar d'una forma clara i neta, seguint les normes, la idea inicial del disseny preliminar per a la seua ulterior execució en la praxi industrial.
16. Obtindre la representació de peces i elements industrials o de construcció i valorar la correcta aplicació de les normes referides a vistes, talls, seccions, acotació i simplificació, indicades en estes.
La finalitat d'este criteri és seguir fidelment el llenguatge tècnic empleat en l'elaboració en els distints formats, per a poder realitzar la seua exacta elaboració.
17. Culminar els treballs de Dibuix Tècnic, utilitzant els diferents recursos gràfics, de manera que este siga clar, net i responga a l'objectiu per al qual ha sigut realitzat.
Per mitjà de l'aplicació d'este criteri, s'avaluarà el nivell de coneixement dels distints sistemes de representació, així com el coneixement de la seua normativa.
DISSENY
Modalitat d'Arts
I. Introducció
El nostre entorn quotidià està configurat per infinitat d'objectes que han sigut el producte d'una acció de disseny. Fins i tot, el mateix espai que habitem, d'ús públic o privat, és el resultat d'una planificació, d'un procés de disseny.
El Disseny, en la seua concepció moderna, apareix amb la Revolució Industrial i la producció en sèrie, que origina la necessitat de planificar, per endavant, les característiques funcionals i formals dels objectes fabricats per mitjans mecànics. És un procés en què es plantegen, de forma racional, la creació, la fabricació, la distribució i el consum dels objectes que configuren l'entorn humà, i tracta de resoldre i conciliar les necessitats dels usuaris i els interessos econòmics de la indústria. No es tracta d'un pur afegit estètic que augmenta el valor de canvi dels objectes, sinó d'un procés d'optimització dels mecanismes productius i d'un factor que contribuïx a augmentar la qualitat de vida.
D'altra banda, el disseny s'aplica també als missatges visuals que es generen en el procés de comunicació propi de les activitats humanes, ja siga amb fi utilitari, cultural o simbòlic, per la qual cosa, als seus aspectes funcionals i estètics se'ls afig un factor semàntic, que els convertix en un element capaç de reafirmar la identitat d'un grup o societat determinada.
El Disseny és, doncs, un procés complex, interdisciplinari i, moltes vegades, de treball en equip, en el qual intervenen factors funcionals, tecnològics, estètics i semàntics que han d'adequar-se a les característiques de cada objecte, entorn i grup al qual va dirigit.
A la Comunitat Valenciana, són múltiples i variats els sectors productius (moble, ceràmica, tèxtil, calçat, joguet, etc.) en els quals el disseny ha de ser una ferramenta per a millorar la qualitat i la identitat dels seus productes i servicis, alhora que satisfan les necessitats d'ús i estètiques dels consumidors, i contribuïxen a millorar la seua qualitat de vida i l'entorn.
Així, doncs, cal la capacitació de futurs professionals que cobrisquen estes noves necessitats socials. A això tendix la matèria Disseny, la qual pretén proveir els estudiants de fonaments i destreses necessaris per a un nivell d'iniciació adequat i establir les bases per a desenrotllar estudis superiors dins d'este àmbit. Per tant, els estudiants s'han d'exercitar en la identificació i la utilització dels mètodes projectuals, les tècniques i els sistemes habituals de representació, en el coneixement i l'experimentació de materials amb què es constituïxen els models i prototips, alhora que prenen consciència del problema que suposa acomodar a les necessitats humanes la forma, la funció i la dimensió estètica dels objectes que configuren l'entorn.
Per a l'alumnat de Batxillerat, esta disciplina ha de tindre un caràcter empíric, experimental i generalitzador, per la qual cosa els continguts es referixen als dos àmbits del disseny: disseny en el pla i disseny en l'espai, els quals pretenen dotar l'alumnat dels fonaments i destreses suficients per a un nivell d'iniciació, sense pretendre aprofundir en mètodes i processos projectuals més complexos i propis de futures especialitzacions.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer els principis i fonaments que constituïxen l'activitat del disseny fomentar en l'alumnat la capacitat d'investigació i imaginació suficients per a desenrotllar la creació de formes noves, funcionals i belles que puguen connectar amb una societat a la qual haurà d'aportar amb les seues idees la renovació necessària per a la comunicació intercultural.
2. Analitzar i reconéixer els condicionaments funcionals i la importància de les funcions simbòliques en el disseny actual i desenrotlllar la capacitat de percepció en l'alumnat, tant en el camp de la publicitat, com sobre qualsevol objecte tridimensional que haja de complir una funció.
3. Valorar la importància dels mètodes en el procés de disseny i aplicar-los en el seu ús i dominar els elements bàsics del disseny gràfic, tant plàstics: composició, color, tècnica i expressió, com els semiòtics: simbologia del signe, claredat en els missatges, psicologia de l'espectador.
4. Adquirir un ampli coneixement dels sistemes de representació, tant del sistema dièdric, com dels diferents tipus de perspectiva per a poder representar en un pla dissenys tridimensionals.
5. Resoldre problemes elementals de disseny utilitzant mètodes, ferramentes i tècniques de representació adequades. Dominar les tècniques d'expressió necessàries per al desenrotllament de les diferents finalitats.
6. Fomentar i desenrotllar la visió espacial de l'alumnat. Conéixer i experimentar les diferents relacions compositives i possibilitats que poden generar els elements visuals, i reconéixer les aplicacions d'estes estructures en diferents camps del disseny.
7. Assumir la flexibilitat com una condició del disseny, apreciar els diferents punts de vista per a afrontar un problema i saber buscar noves vies de solució. Analitzar, interpretar i modificar els diferents tipus de disseny presents en l'entorn de l'alumnat.
8. Ser capaços de crear espais habitables, transformar-los i dissenyar-los en un pla.
9. Comprendre el paper que el disseny té en la cultura contemporània com referent dels corrents estètiques més rellevants i valorar l'aportació que suposa el desenrotllament del disseny per a l'economia i independència creativa de cada país i de la Comunitat Valenciana.
10. Apreciar la importància que té per a l'activitat del disseny el treball en equip. Potenciar l'actitud crítica que qüestione o valore la idoneïtat de diverses solucions de disseny.
11. Iniciar-se en la realització de models i prototips i establir el vincle entre la representació abstracta de la idea i la seua realitat espacial.
III. Nuclis de continguts
1. El disseny i el seu context
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Els orígens de la invenció. De l'artesania a la indústria. Concepte de disseny.
- Disseny i ideologia. Evolució històrica.
- Disseny, societat i consum. Disseny i ecologia. Valoració del disseny i la seua relació amb l'usuari en la societat «per al consum».
2. Disseny gràfic
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Elements bàsics de la forma: punt, línia i pla. Investigació sobre les dites formes. Contrast visual per a la seua millor percepció.
- Estudis genèrics per a la seua posterior aplicació: tangències, enllaços, ovals, el·lipses, etc. Tipografia.
- Tipografia. Classificació i aplicacions.
- La textura com a element de comunicació. Classificació i aplicacions.
- Estudis del color, tant des d'un punt de vista plàstic, com psicològic.
- La senyalètica, la semiologia, la psicologia: coneixements necessaris d'estos perquè l'alumne siga capaç d'elaborar missatges clars amb gran contingut en la seua intenció.
- Aplicacions del Disseny bidimensional a camps professionals específics de la Comunitat Valenciana: publicitat, ceràmica, tèxtil. Processos i tècniques específiques.
- Importància del disseny gràfic en la cultura contemporània. Valoració crítica.
3. Disseny tridimensional
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Estudi dels sistemes de representació: sistema dièdric, axonometries.
- Acotació. Escales. Seccions.
- Estudi de les principals fites de la història del disseny.
- Nocions d'antropometria, ergonomia, biònica.
- Ordenació i composició modular sobre xarxes espacials.
- Aplicació del color i les textures per a aconseguir els efectes expressius adequats.
4. Disseny d'interiors
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Perspectiva cònica (mètodes i tècniques específiques d'elaboració).
- Distribució d'espais, itineraris i recorreguts.
- Organització de l'espai habitable públic i privat.
- Estudi del color, de la llum, ambientació.
- Factors ambientals en el disseny d'espais habitables.
- Realització de maquetes d'espais habitables.
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar els elements bàsics del llenguatge visual que són fonamentals en el disseny bidimensional (punt, línia, pla i textura), i caracteritzar les propietats semàntiques d'estos i el seu valor sintàctic en el conjunt.
Amb este criteri s'intenta avaluar si es manegen els elements formals bàsics de l'expressió plàstica amb evident funció comunicativa, i diferenciar l'abast de cada una de les opcions que puguen presentar-se en treballs senzills, tant en el camp del disseny bidimensional com tridimensional. Ha de considerar-se que els elements gràfics bàsics han de suposar-se enriquits per tots els mitjans de producció i reproducció gràfica, tant els clàssics com els més recents, la fotografia, la fotocòpia i els mitjans informàtics.
2. Realitzar projectes elementals de disseny gràfic emprant el color amb un sentit funcional, intentant establir sensacions o nivells de comunicació clarament definits, particularment en el camp de la simbologia i de la senyalètica.
L'ús d'este criteri permet valorar el nivell aconseguit en la comprensió de les possibilitats semiòtiques del color en el camp de la normalització, ja codificat, i en el dels senyals o indicadors visuals, que, encara que no solen estar normalitzats, sí que es presten a establir certs codis de caràcter general.
3. Determinar les principals famílies tipogràfiques i establir els seus avantatges i inconvenients des del punt de vista de la comunicació i aplicar-les en exemples molt concrets del disseny gràfic (premsa, revistes, llibres, fullets i cartells).
Amb este criteri es pretén avaluar el nivell de coneixements i les actituds desenrotllats per a l'ús de la tipografia com a element característic i expressiu de primer orde, dins del disseny gràfic. No es tracta de conéixer tots els elements que configuren i diferencien cada tipus, ni totes les variables que les principals famílies originen, sinó tindre clars conceptes com ara "cos", "rematada", "alineació", etc., així com l'adequació de la morfologia tipogràfica i la seua sintaxi a les intencions comunicatives i/o expressives. D'altra banda, podrà valorar-se la utilització de la retolació cal·ligràfica, la tipografia impresa o per mitjà de transferibles, però manipulada de forma creativa i d'acord amb les necessitats expressives dels alumnes.
4. Realitzar una proposta elemental de disseny industrial, en activitats pròpies del disseny d'objectes, els recursos fonamentals per a suggerir la tridimensionalitat, com ara el clarobscur i la perspectiva, i valorar els avantatges i els inconvenients que la imitació de la tercera dimensió té enfront del pla, i integrar els dits recursos en projectes concrets.
La proposta d'este criteri es fa per a l'avaluació dels coneixements sobre perspectiva, axonomètrica i cònica, i sobre destreses d'ombreig que han adquirit els estudiants. Això no vol dir que s'haja d'exigir l'exacte compliment de les lleis de la perspectiva i del clarobscur, sinó la consecució d'un encertat efecte de relleu, la qual cosa, a vegades, requerix una deliberada transgressió d'eixes lleis.
5. Descriure per mitjà del sistema dièdric, l'axonomètric i/o la perspectiva cònica, objectes o interiors arquitectònics que no oferisquen especial dificultat, per tal de relacionar les distintes descripcions i obtindre conclusions sobre les possibilitats de cada un dels sistemes esmentats.
Amb este criteri s'aconseguix determinar, no sols el nivell aconseguit per cada estudiant pel que fa al coneixement teòric, sinó, cosa és més important, l'encertat ús dels dits sistemes de representació per a cada circumstància, és a dir, la capacitat d'identificar i utilitzar el sistema o sistemes necessaris, suficients i adequats en cada cas.
6. Dissenyar xarxes (poligonals en el pla i polièdriques en l'espai), per mitjà de perspectives o maquetes a partir d'un element modular per a, amb això i per mitjà de repetició, constituir una forma real o pertanyent al disseny experimental.
Este criteri es proposa per a jutjar el nivell de comprensió espacial aconseguit, així com la capacitat per a manipular els fonaments de la geometria plana i de la geometria descriptiva, que són imprescindibles en l'acció de dissenyar. Es tracta de valorar la capacitat d'utilitzar, de forma creativa, les manipulacions o transformacions que amb les formes pogueren fer-se, com ara girs, translacions i simetries.
7. Realitzar projectes elementals d'espais habitables (el que és propi de l'interiorisme) preferentment de temes senzills, i considerar l'espai habitable com un espai en negatiu que ha de tindre una concepció especial en què la llum, el color i els circuits de trànsit han de ser els condicionants principals per al disseny.
Amb este criteri s'intenta mesurar també la capacitat de percebre l'espai però, en este cas, es tracta d'un espai distint, ja que és l'interior, el buit, és a dir, el verdader espai arquitectònic, la qual cosa és objecte d'atenció. Este espai, en allò que té d'habitable, haurà de distribuir-se funcionalment segons les necessitats que vullguen exigir-se'n, i és este aspecte funcional el que haurà de primar sobre altres, com ara la pura estètica o la mera bona presentació del projecte.
8. Analitzar diferents «objectes de disseny» i determinar la seua idoneïtat, i aplicar un mètode de treball, amb caràcter general, que puga ser vàlid per a qualsevol activitat de realització de projectes dins del camp del disseny, i explicar la validesa i l'oportunitat de cada una de les fases davant d'una proposta concreta.
Este criteri permet avaluar la capacitat adquirida per a la comprensió de tot el procés de disseny, que va des de la concepció d'una idea o detecció d'una necessitat fins que el producte està en mans de l'usuari, passant per la fabricació i la distribució. Amb este criteri es pot valorar, a més, en quina mesura es comprén la presència i la incidència del disseny en l'elaboració o la producció d'objectes.
9. Aplicar amb claredat els fonaments, així com les característiques diferencials de les principals tècniques gràfiques que són pertinents per a la realització del disseny, particularment les referides al color i als mitjans transferibles, i utilitzar-los en exercicis concrets de disseny gràfic (disseny de cartells, fullets i senyals).
Amb este criteri es valoren les destreses aconseguides en l'ocupació de les tècniques gràfiques citades i, especialment, l'encertat ús que d'estes pot fer-se. Això vol dir que els estudiants hauran de seleccionar els materials, les tècniques i els procediments més adequats en cada cas, i justificar esta elecció.
10. Comprendre les relacions del disseny amb la naturalesa, la societat, la ideologia i l'ètica. Conéixer i descriure les característiques fonamentals dels moviments històrics, els corrents i les escoles més rellevants en la història del disseny.
A través d'este criteri es pretén avaluar si es comprén el disseny com una activitat connectada sempre amb un entorn natural i/o cultural, en el qual els factors específics del disseny es troben sempre mediatitzats per factors contextuals. També avaluarà si es reconeixen els corrents i les escoles més rellevants.
TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRÁFICO-PLÀSTICA
Modalitat d'Arts
I. Introducció
L'objecte de coneixement d'esta matèria es referix als recursos, les tècniques, els mètodes i les aplicacions instrumentals que fan possible el fet artístic, concretament en el camp de l'expressió plàstica, gràfica i visual.
La seua finalitat és l'adquisició i el coneixement de les tècniques i procediments per a expressar-se amb llibertat, eficàcia i adequació a través del llenguatge de les formes visuals graficoplàstiques bidimensionals.
El seu sentit residix en com manejar formes i colors, matèries i textures quan es tracta d'expressar alguna cosa estèticament. De la mateixa manera que la imaginació i la creativitat s'encaminen al gaudi estètic per mitjà de la sensibilitat, les maneres de dur a terme qualsevol tipus d'expressió plàstica, gràfica o visual, i els seus procediments materials, han de ser les vies que faciliten o verifiquen este fet artístic i expressiu.
Atés que tot llenguatge respon a unes necessitats individuals i d'interrelació personal i col·lectiva, siga en l'àmbit psicoafectiu o en el funcional-comunicatiu, l'adquisició dels rudiments bàsics per a fer-lo possible i l'aprofundiment i ampliació d'estos, justifiquen plenament i donen consistència a esta matèria.
Els continguts de la matèria responen a una triple funció:
a) de desenrotllament d'unes habilitats de tipus creatiu, per mitjà de tècniques o instruments d'expressió,
b) d'aplicació a la comunicació amb els seus diversos modes de llenguatge i
c) de sensibilització estètica, ja que l'estudi i pràctica d'esta matèria aconseguix un màxim grau d'expressió en el terreny de l'art.
Dins de la modalitat d'Arts esta matèria facilita el procés creatiu operativa i instrumentalment, a l'aportar recursos nous al llenguatge bidimensional, per la seua funcionalitat. Els seus procediments són aplicables tant a la comunicació com a l'estètic i el pràctic.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer els materials i les tècniques d'expressió graficoplàstiques, i analitzar els seus fonaments i el comportament dels materials en els seus respectius suports.
2. Conéixer i diferenciar els recursos expressius i comunicatius que proporcionen les diverses tècniques.
3. Identificar unes tècniques determinades i relacionar-les amb uns estils situats en un moment o en una cultura determinada.
4. Utilitzar els distints mitjans d'expressió del llenguatge graficoplàstic i manejar els materials oportuns en el procés d'elaboració d'una obra, i experimentar distintes possibilitats i combinacions.
5. Desenrotllar la capacitat creativa i d'expressió formal i plàstica, i seleccionar els procediments més adequats a la seua representació.
6. Analitzar una obra d'art, i observar les característiques i les diferències inferides de les tècniques i formes d'expressió empleades.
7. Interessar-se pels nous mitjans d'expressió i els valors plàstics en les tecnologies, i gaudir amb la seua utilització i valorar les seues possibilitats amb vista al futur.
8. Valorar el procés creatiu com un mitjà d'expressió personal i social, i actuar d'acord amb les possibilitats d'interrelació que aporta el treball en equip.
9. Sensibilitzar-se davant del fet estètic en la cultura, i apreciar i respectar el valor de les tècniques tradicionals i el sentit de noves tècniques en les diferents tendències i manifestacions artístiques.
10. Analitzar les possibilitats descriptives del color en el camp de la representació bidimensional.
III. Nuclis de continguts
1. Fonaments del llenguatge graficoplàstic
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Recursos i aplicacions.
- Estudi analític dels agents morfològics del llenguatge visual graficoplàstic que el definixen: forma, color, textura i composició.
- Estudi sistemàtic de les relacions estructurals d'estos agents morfològics entre si, i en el seu camp visual.
2. Incidència de les tècniques en el procés artisticocultural
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Tècniques i estils. Les tècniques en la història.
- Nous materials i tècniques d'expressió artística: fotografia, reprografia, aerografia, ordinador, electrografia i infografia.
- Selecció i utilització de diversos materials, suports i instruments en funció de l'obra que es vaja a realitzar, i experimentar resultats plàstics i visuals.
- Incorporació de nous materials a l'art actual. La seua incidència en la comunicació de masses. L'art per al consum.
3. Tècniques de dibuix
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Tècniques seques: grafits, carbonets, pastels, llapis compostos de colors i grassos. Suports.
- Tècniques humides i mixtes. La tinta. Retoladors, estilògrafs, plomes i pinzells. Suports.
4. Tècniques de pintura
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Suports, pigments, aglutinants i dissolvents.
- Tècniques a l'aigua. Aquarel·la, al tremp i temperes. L'aerografia.
- Tècniques sòlides, olioses i mixtes. Pastels, encàustics olis i acrílics.
5. Tècniques de gravat i estampació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Monotipia, litografia, serigrafia, xilografia, calcografia i noves calcografies i estampacions.
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar les tècniques i els materials específics que habitualment s'empren en la comunicació artística i visual, analitzar la seua composició i observar el seu comportament sobre un suport bidimensional.
Este criteri permetrà comprovar si els estudiants coneixen els mitjans i recursos bàsics de què poden disposar per a expressar-se artísticament i adequadament sobre una superfície plana. Per mitjà d'este criteri s'avaluarà l'estudi analític dels materials gràfics, plàstics i visuals més comuns, els pigments i aglutinants, els seus modes d'adaptar-se als distints suports i també la naturalesa i qualitats d'estos.
2. Aplicar un tipus de tècnica específica a la resolució graficoplàstica d'un tema concret, i seleccionar els materials oportuns.
Per mitjà d'este criteri s'avaluarà l'ocupació dels coneixements teòrics i tècnics adquirits en la pràctica artística, l'adequació dels materials a la intenció expressiva, i la destresa en la utilització de procediments, formes, color, formats i grandàries, així com de distints materials en una mateixa obra.
3. Situar unes tècniques concretes en un context històric, identificar materials i processos amb estils i èpoques i explicar la seua evolució i influències.
S'avaluarà el coneixement sobre el tipus de material i procediments empleats en una obra, dins d'unes coordenades espaciotemporals, les possibles motivacions de la seua gènesi, la seua repercussió en altres àmbits i en este, tot aplicant una anàlisi objectiva i inferint a quina cultura o societat concreta correspon la dita tècnica i comprovar en quines altres cultures o moments històrics es manifesta al seu torn.
4. Manejar diversos materials en l'execució d'un dibuix, pintura, obra gràfica o de disseny, i experimentar distints resultats plàstics i visuals.
Per mitjà d'este criteri s'avaluarà la capacitat d'anàlisi, experimentació i investigació enfront d'una gamma de recursos adquirits com a mitjans d'expressió davant d'un treball concret, original o suggerit. També s'avaluarà la selecció del material convenient, i es resoldran els possibles problemes derivats del seu comportament i la seua manipulació.
5. Planificar un projecte visual artístic, i indicar des dels materials i procediments fins a la seua finalitat i organitzar les fases en la seua realització.
Amb este criteri s'avaluarà la capacitat per a preveure el que es necessita per a desenrotllar un projecte graficoplàstic i portar-lo a bon terme, i anticipar dades sobre el tipus de material necessari i la seua utilització, d'acord amb una intenció creativa, i demostrar destresa per a aplicar els coneixements adquirits a uns fins determinats.
6. Construir i organitzar el propi "banc de dades" basant-se en imatges i materials específics, i manipular formes i procediments en funció d'uns resultats expressius concrets.
Els estudiants hauran de saber com dur a terme un projecte artístic, amb un mínim criteri selectiu, sobre la procedència i les aplicacions de les seues imatges, i tractar de combinar-les amb una certa estètica i estil, i revelant en el seu maneig els coneixements que posseïx sobre estes.
7. Integrar en un mateix procés diversos llenguatges visuals (gràfics, plàstics i visuals), i utilitzar les possibilitats de cooperació i treball en equip que suposa això.
S'avaluarà amb este criteri la capacitat de relacionar tècniques i llenguatges visuals (esquemes, dibuixos, fotografies, dissenys gràfics, pintures, etc.) sintetitzats en un muntatge amb una finalitat i en el qual puguen col·laborar distintes persones d'un equip, especialitzant-se cada una d'estes en una comesa, a fi d'aconseguir el màxim rendiment en el treball.
8. Comparar les tècniques i reconéixer els modes de fer tradicionals junt amb els actuals, com a vies expressives de l'art i la comunicació.
Es tractarà d'avaluar amb este criteri l'assimilació que han realitzat els alumnes sobre el sentit de les manifestacions artístiques, segons el procediment i el material amb què han sigut tractades al llarg de la història i en l'actualitat.
VOLUM
Modalitat d'Arts
I. Introducció
La matèria de Volum ha d'introduir l'alumnat en l'estudi i l'anàlisi de les formes i les manifestacions de caràcter tridimensional, per a completar la seua visió plàstica i contribuir al desenrotllament de la seua formació.
A partir dels aspectes bàsics que configuren els continguts, ha de posar els estudiants en contacte amb les formes modulars que comporten la formació d'estructures, els elements constructius, els materials, les tècniques, etc., a fi d'ensenyar-los a veure, conéixer i gaudir de les formes volumètriques que existixen al seu voltant.
Per ser el món que ens rodeja tridimensional, és necessari que els estudiants prenguen consciència dels problemes de l'espai i el temps, i que comprenguen les seues particularitats, de manera que els resulte més grata la seua relació amb l'entorn físic i social.
El conjunt de la matèria de Volum contribuïx a la preparació dels estudiants, desenrotlla les seues habilitats i capacitats creatives, els dota de conceptes tècnics i experiències suficients per a poder ser conscients de les múltiples facetes que tanca l'art i fomenta les seues actituds crítiques davant d'estes.
La matèria de Volum contribuïx a enriquir la formació de l'alumnat, al fer exercitar els mecanismes de percepció de les formes volumètriques, per mitjà de l'anàlisi dels elements formals, i del coneixement del llenguatge icònic, que facilita pautes per a la comunicació amb el mig.
En definitiva, és competència d'esta matèria promoure el desenrotllament de la capacitat creadora, al potenciar la producció divergent, la qual cosa permet a l'individu aportar solucions pròpies noves i originals.
L'activitat artística exercix un paper primordial en el desenrotllament de la matèria i en la formació harmònica de l'individu, i fomenta una postura activa davant de la societat i la naturalesa i promovent al seu torn activitats receptives respecte de la informació que li arriba de l'entorn, i desenrotllar així la sensibilitat.
L'existència de la llum és una condició imprescindible en la percepció i configuració dels objectes. Cal promoure el seu estudi per a poder contemplar les coses i gaudir-ne, sobretot dels volums escultòrics, des dels angles més adequats i amb diferents tipus d'il·luminació, capaços de fer visualitzar de forma canviant els volums, factors que en la majoria dels casos l'artista ha de tindre present.
El coneixement de la concepció de l'espai escultòric, sobretot del segle XIX i del segle XX, ajudarà a entendre el canvi radical experimentat en estes últimes dècades.
La investigació del moviment virtual, generador, junt amb la llum, del volum, contribuïx a la realització de volums a partir de superfícies planes "desplaçades", i mostra a l'alumnat les possibilitats del modelatge fluctuant i la distribució de volums en les manifestacions escultòriques. És necessari el coneixement i l'ús dels materials més variats (fang, fusta, pedra, marbre, bronze, ferro, escaiola, plàstics, formigó, etc.), igual que de les tècniques de la terracota, cera perduda, bronze fos, talla directa, estofat, forja, tècnica mixta i dels útils o ferramentes adequats per a cada cas.
Les solucions pràctiques que històricament poden estudiar-se, es reduïxen bàsicament al volum redó o escultura exempta i relleu. En l'actualitat assistim a l'ús de tècniques revolucionàries: "escultures unflables amb aire calent", "moviment real en l'escultura", "objectes trobats", "demostracions amb el propi cos i amb accions pròpies", "simulació de volums generada per ordinador", etc. El coneixement d'estes tècniques és molt important per als estudiants.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer i comprendre el llenguatge tridimensional i assimilar els procediments artístics bàsics aplicats a la creació d'obres i objectes de caràcter volumètric. Es tracta que l'alumnat, sense arribar a un grau d'aprofundiment propi d'un nivell d'especialització, aconseguisca un cert domini i agilitat en el maneig dels mitjans bàsics d'expressió del llenguatge tridimensional, i que conega les tècniques i els materials més comuns.
2. Emprar de manera eficaç els mecanismes de percepció en relació amb les manifestacions tridimensionals, ja siguen estes producte del medi natural o de l'activitat humana, artística o industrial.
3. Harmonitzar les experiències cognoscitives i sensorials que conformen la capacitat per a emetre valoracions constructives i la capacitat d'autocrítica a fi de desenrotllar el sentit estètic.
4. Aplicar amb lògica la visió analítica i sintètica a enfrontar-se amb l'estudi d'objectes i obres d'art de caràcter tridimensional. L'individu no sols ha de "saber veure", sinó també raonar amb esperit analític, i aprofundir en les estructures de l'objecte i en la seua lògica interna i, per mitjà d'un procés de síntesi i abstracció, arribar a la representació d'este.
5. Mantindre una postura activa d'exploració de l'entorn, i buscar totes aquelles manifestacions susceptibles de ser tractades o enteses com a missatges de caràcter tridimensional dins del sistema icònic del seu medi cultural.
6. Desenrotllar una actitud reflexiva i creativa en relació amb les qüestions formals i conceptuals de la cultura visual en què es desembolica.
7. Aconseguir un domini essencial i una adequada agilitat i destresa en el maneig dels mitjans d'expressió del llenguatge tridimensional, i conéixer les tècniques i els materials més comuns, a fi de descobrir les seues possibilitats expressives i tècniques.
8. Analitzar i interpretar la informació visual per a la seua ulterior traducció plàstica, com a mitjà de comunicació al llarg de la seua vida.
III. Nuclis de continguts
1. Gènesi del volum a partir d'una estructura bidimensional
Queden enquadrats ací aquells temes que acosten l'alumne a la realitat tridimensional i prenen com a punt d'origen una superfície bidimensional que servix de suport a l'estudi individualitzat dels conceptes i mecanismes més primaris i elementals com ara la textura, el clarobscur, el buit, els plecs i les deformacions, etc., aplicats en l'elaboració de formes volumètriques. Amb això s'estimularà el desenrotllament d'una actitud d'exploració de l'entorn quotidià, actitud que ha d'estar presidida per un esperit reflexiu i creatiu.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Aproximació al fenomen tridimensional: deformació de superfícies i valors tàctils com a gènesi de la tercera dimensió.
- Creació de formes tridimensionals a partir de superfícies planes: superposició, talls, abatiments, canvi de direcció.
2. Valoració expressiva i creativa de la forma tridimensional
En este nucli s'articulen diversos continguts que permeten a l'alumne aproximar-se a la realitat tridimensional i prenen com a punt d'origen una superfície bidimensional que servisca de suport a l'estudi individualitzat dels conceptes i mecanismes més primaris i elementals que s'apliquen en l'elaboració de formes tridimensionals. Amb això s'estimularà el desenrotllament d'una actitud d'exploració de l'entorn quotidià, actitud que ha d'estar presidida per un esperit reflexiu i creatiu.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Concepte, tècnica i creativitat. Matèria, forma i expressió.
- Relaciones visuals i estructurals entre la forma i els materials.
- Percepció visual de l'espai i de la forma.
- Lleis fisicomatemàtiques.
- Diferències entre geometria en el pla i generació del volum.
- Superposició de plans. Modulacions espacials rítmiques. Construcció de figures geomètriques a partir dels seus desenrotllaments plans.
- Deformacions de superfícies planes com a gènesi de la tercera dimensió.
- Obtenció de formes volumètriques a partir del pla.
3. La forma i el llenguatge tridimensional
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Forma aparent i forma estructural.
- Formes biomòrfiques i geomètriques, naturals i industrials.
- El volum com a projecció ordenada de forces internes. Patrons i pautes de la naturalesa.
- Elements del llenguatge volumètric: pla, volum, textures, concavitats, convexitats, buit, espai- massa, color.
- L'espai i la llum en la definició i la percepció del volum.
- El buit com a element formal en la definició d'objectes volumètrics.
4. Valoració expressiva i creativa de la forma tridimensional.
Els aspectes tècnics i conceptuals han d'entendre's com a manifestacions d'una mateixa realitat. La trama temàtica d'enllaç tècnic, concepte i expressió haurà d'estar estretament relacionada amb l'entorn espaciotemporal i els interessos de l'alumne i ha de fomentar la busca i experimentació des de la creativitat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Concepte, tècnica i creativitat. Matèria, forma i expressió.
- Relaciones visuals i estructurals entre la forma i els materials.
5. Estudi constructiu. Estudi d'elements estructurals
Els continguts que en este nucli s'arrepleguen van encaminats fonamentalment a l'estudi, valoració i utilització dels materials i instruments d'ús escultòric, així com dels sistemes de construcció i els sistemes de reproducció; el coneixement de tot això permetrà, a més, estudiar i aportar solucions tècniques i materials als diferents problemes formals que se li plantegen.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Elements constructius: el punt, la línia i el pla.
- Materials i instruments d'ús escultòric.
- El tacte. Valoració de la qualitat expressiva dels materials: textura.
- Valoració i utilització de les possibilitats expressives de les textures, acabats i tractaments cromàtics en l'elaboració d'obres volumètriques.
- Concepte, tècnica i creativitat. Matèria, forma i expressió.
- Relacions visuals i estructurals entre la forma i els materials.
6. El volum exempt. Aproximació a la racionalització de la forma tridimensional
La temàtica agrupada amb este nucli té com a finalitat específica l'aïllament de la forma volumètrica i la seua anàlisi tant des del punt de vista formal (racionalització de les coordenades espacials, modulació de l'espai, les formes obertes i les formes tancades, la relació espai massa, etc.) com des del punt de vista constructiu, que capacitarà l'alumne per a aportar solucions conceptuals, tècniques i materials als distints problemes formals que se li plantegen.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Disseny i construcció de mòduls tridimensionals.
- Sistema de construcció de relleus i de formes exemptes: per addició, per sostracció.
- Tècniques de reproducció: sistemes de motles.
- Elaboració d'obres utilitzant el modelatge en relleu, exempt, i el buidatge a motle perdut.
- La forma volumètrica. Formes obertes i tancades, còncaves i convexes, buides, rectilínies i de revolució.
- Forma i espai: positiu i negatiu. El buit com a element expressiu de la forma i la seua manipulació.
7. Principis de disseny i projecció d'elements tridimensionals
Este nucli de continguts està orientat cap a l'estudi dels objectes del món quotidià que ens rodeja, i s'aprecien com a organitzacions de caràcter tridimensional. Ací els problemes formals i tècnics estan íntimament lligats a un nou concepte: la funció. Relacionar tècnica, forma i funció serà l'objectiu específic de les propostes de treball que desenrotllen este nucli.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Forma i funció en la naturalesa, en l'entorn sociocultural i en la producció industrial.
- Relació estructura, forma i funció en la realització d'objectes.
- Anàlisi dels aspectes materials, tècnics i constructius dels productes de disseny tridimensional.
- Procés d'anàlisi i síntesi com a metodologia de treball per a generar formes tridimensionals.
- Anàlisi d'objectes de l'entorn, tenint en compte els aspectes més notables de la seua configuració tridimensional.
- La creació i el disseny d'objectes. L'objecte: les seues característiques i funció. El projecte: el seu desenrotllament.
- Busca i elaboració d'alternatives a la configuració tridimensional d'un objecte o peça de caràcter escultòric.
- Relació de la funció i la tècnica en els elements tridimensionals.
8. Materials i tècniques bàsics de configuració tridimensional
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Anàlisi i comprensió dels materials, les seues possibilitats i limitacions tècniques i expressives.
- Tècniques: additives (modelatge); subtractives (talla); constructives (configuracions espacials i tectòniques); reproducció (emmotlament i buidatge).
9. Composició en l'espai
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Elements dinàmics: moviment, ritme, tensió, proporció, orientació, deformació. Equilibri físic i visual. Ritme compositiu i ritme decoratiu.
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar els mitjans elementals (modelatge en relleu i exempt amb estructures senzilles i buidatge a motle perdut de composicions en relleu) i els materials bàsics (argila, escaiola, porexpan, etc.) en l'elaboració de composicions tridimensionals d'escassa complexitat.
Amb este criteri es tracta d'avaluar si els estudiants són capaços d'organitzar coherentment l'elaboració de composicions volumètriques i de seleccionar i aplicar adequadament els instruments, els materials i les tècniques, valorant les seues possibilitats expressives i identificant el lèxic dels seus elements constitutius.
2. Analitzar des del punt de vista formal i funcional objectes presents en la vida quotidiana, identificant i valorant els aspectes més notables de la seua configuració tridimensional i la relació que s'establix entre la seua forma i la seua funció.
Amb este criteri es tracta de comprovar si els estudiants coneixen i relacionen els elements que intervenen en la configuració formal dels objectes i en la seua funcionalitat, i si són capaços de descobrir la lògica que guia la realització del seu disseny.
3. Valorar i utilitzar, de forma creativa i d'acord amb les intencions plàstiques, les possibilitats expressives de les textures, els acabats i els tractaments cromàtics en l'elaboració de composicions tridimensionals simples.
Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat per a aconseguir acabats plàsticament coherents en les seues realitzacions volumètriques, utilitzant per a sensibilitzar les superfícies les distintes textures i tractaments cromàtics presents en la realitat quotidiana, com a elements expressius capaços de potenciar els valors plàstics de la forma; al mateix temps, es tracta d'avaluar la capacitat de detectar-los en qualsevol missatge proposat.
4. Produir tridimensionalment objectes de l'entorn quotidià aplicant una visió sintètica que evidencie la seua estructura formal bàsica.
Este criteri tracta de valorar la capacitat de representar missatges visuals de caràcter tridimensional a partir de la síntesi de configuracions volumètriques donades i de les característiques estructurals essencials, prescindint dels aspectes accidentals, per a arribar a la interpretació de la realitat.
Amb este criteri es tracta de comprovar la capacitat per a generar elements volumètrics, prescindint dels aspectes accidentals i plasmant les seues característiques estructurals bàsiques.
5. Buscar i elaborar alternatives a la configuració tridimensional d'un objecte o peça de caràcter escultòric, i descompondre'l en unitats elementals i reorganitzant les dites unitats fins a aconseguir composicions plàsticament expressives, equilibrades i originals.
Amb este criteri es tracta de comprovar la capacitat dels estudiants per a aportar solucions múltiples i originals davant d'un problema compositiu de caràcter tridimensional, i buscar alternatives en l'organització de formes volumètriques; s'avalua així el desenrotllament aconseguit en els seus modes de pensament divergents i la seua creativitat per a trobar noves solucions.
6. Saber valorar les diferències existents entre les configuracions tridimensionals de caràcter figuratiu i les de caràcter abstracte.
Amb este criteri es pretén comprovar si es comprenen i desenrotllen els mecanismes bàsics que actuen en els processos de representació i si es coneixen i valoren els distints nivells d'abstracció que es poden produir en estos, així com la seua aplicació en exercicis a partir de característiques essencials.
7. Dissenyar i construir mòduls tridimensionals que permeten estructurar de forma lògica, racional i variable l'espai volumètric, i prendre els dits mòduls com a unitats elementals de ritme i organització.
Amb este criteri es pretén conéixer si els estudiants dominen el concepte de mòdul tridimensional, si l'identifiquen en produccions naturals o creades per l'home i si són capaços d'utilitzar-lo com a mitjà expressiu bàsic dins del llenguatge tridimensional i resolen problemes de configuració espacial des d'una perspectiva lògica i racional creant unitats elementals la combinació del qual (repetició, alternança, canvi de direcció i simetria) genere estructures tridimensionals rítmiques i versàtils.
8. Crear configuracions tridimensionals dotades de significat en què s'establisca una relació entre la imatge i el seu contingut.
Amb este criteri s'avalua la capacitat de l'alumnat per a generar missatges visuals de caràcter tridimensional equilibrats pel que fa a la forma (selecció i utilització de mitjans expressius, la seua organització sintàctica, les tècniques i els materials empleats) i al significat dels dits missatges. S'avalua també la capacitat d'analitzar una imatge tenint en compte els elements bàsics de la sintaxi visual, establint la relació entre imatge i contingut.
9. Comprendre i aplicar els processos d'abstracció inherents a tota representació, valorant les relacions que s'establixen entre la realitat i les configuracions tridimensionals elaborades a partir d'esta.
Amb este criteri es pretén comprovar si es comprenen els mecanismes que actuen en els processos de representació i si es coneixen i valoren els nivells d'abstracció imprescindibles en el procés creatiu.
10. Compondre els elements formals i establir relacions coherents i unificades entre idea, forma i matèria.
Amb este criteri s'avalua la capacitat per a generar missatges visuals de caràcter tridimensional, equilibrats pel que fa a la forma com a tal i al significat del dit missatge. Es pretén conéixer si l'alumne entén la creació com un procés global en què res és superflu i tot està íntimament connectat.
HISTÒRIA DE L'ART
Modalitat d'Arts
I. Introducció
Comprendre l'esforç creador del ser humà al llarg del temps constituïx la meta essencial de la Història de l'Art. L'estudi dels processos creatius i les experiències artístiques, la seua dimensió social i temporal, contribuïx a enriquir i consolidar la formació intel·lectual. Al proporcionar un coneixement i una valoració crítica del patrimoni artístic, memòria del passat i del present, la Història de l'Art prepara per al seu gaudi i preservació i desenrotlla la sensibilitat per l'entorn cultural, convertint-se per tant en un poderós vehicle d'enteniment del món actual.
La Història de l'Art és una forma de coneixement de com, en un temps i un espai determinats, les obres d'art han sigut produïdes i conservades o destruïdes com a documents d'una cultura. Com a disciplina històrica, explica les relacions entre certes formes i obres que anomenem art i la realitat sociocultural. És precisament eixa relació entre l'activitat artística i el conjunt de la societat la que convertix l'art en cultura artística, en patrimoni comú i compartit.
L'objecte d'estudi d'esta matèria, el fet artístic, comprén la totalitat de fenòmens i processos de creació, recepció, crítica i difusió de les obres d'art en el seu propi context. Tot fet artístic s'inscriu en una determinada organització cultural i una concreta organització social, per la qual cosa arreplega els efectes de la col·lectivitat que el circumda i, d'altra banda, genera al mateix temps la seua pròpia dinàmica. Estes qualitats atorguen als fets artístics propietats específiques.
Encara que participa de la concepció i la lògica de la Història, la peculiar naturalesa i dinàmica dels fets artístics conferixen a la Història de l'Art uns trets que la caracteritzen i distingixen.
D'una banda, les múltiples relacions i associacions que establixen els fets artístics amb els diversos elements de la realitat històrica necessiten els coneixements que proporcionen altres camps del saber, i s'establix un diàleg permanent amb altres disciplines humanístiques. Esta constant presència d'altres sabers atorga a la Història de l'Art una riquesa i una complexitat que no permeten que el seu estudi puga abordar-se des d'un únic i excloent punt de vista.
D'altra banda, l'obra d'art, matèria principal del fenomen artístic, no és només un document o testimoni històric que transmet al nostre present missatges polivalents sobre els fets i les idees del passat. Per damunt dels continguts o funcions per als quals va ser concebuda en el seu origen, l'obra d'art pot assumir una infinita pluralitat de significats segons les circumstàncies i el moment històric en què s'interpreta. En este sentit, s'entén l'obra d'art com alguna cosa dotada de vida pròpia, independentment del seu context de creació i de la seua intencionalitat estètica. Esta essencial característica de l'objecte artístic ve a destacar precisament el sentit històric de l'art en la mesura que és constantment actualitzat.
A l'amplitud i diversitat de l'objecte d'estudi cal afegir un nou component que subratlla la complexitat de la disciplina. La Història de l'Art, en l'actualitat, es replanteja la seua pròpia concepció com a explicació del procés artístic en un procés tancat on la successió de períodes estilístics és presentada com una suma d'experiències cap a la culminació ideal; en esta concepció d'Història de l'Art difícilment encaixa l'art actual que, òbviament, ha deixat de sotmetre's a la idea de progrés i ha accentuat el problema del seu desorde històric.
S'imposa, per tant, una renovació conceptual i metodològica així com una reflexió sobre els valors que han d'orientar la Història de l'Art del nostre temps, perquè esta no quede arraconada com un vestigi acadèmic d'una cultura periclitada i mantinga el seu contacte amb les noves formes i mitjans que ha assumit la creativitat actual. La Història de l'Art ha de respondre, hui com ahir, a la necessitat de situar històricament els objectes artístics, de sotmetre'ls a la crítica cultural i de comprendre i explicar el seu sentit.
A més, en la interpretació contemporània de l'obra d'art es posa també l'èmfasi en la recepció i en els valors que per a l'observador té l'obra d'art en tant que representació. El receptor de l'obra d'art com a subjecte virtual de la imatge artística establix una relació pròpia amb l'objecte per mitjà de la configuració de l'obra d'art i dels mecanismes de representació, és a dir, els processos artístics.
Tindre en compte estos trets i problemes específics permet delimitar l'objecte d'aprenentatge d'una Història de l'Art que assumisca l'explicació de l'art contemporani i destaque el paper de l'art en el món actual; que considere els fets artístics des de l'òptica dels fenòmens culturals, i que prioritze com a àmbit el configurat per la tradició cultural occidental en general i per les arts visuals en particular.
A tot això cal afegir el coneixement de l'art com a sistema de comunicació, com a llenguatge d'una època i com a sistema de representació del món; i també la necessitat de conéixer els distints criteris de restauració i intervenció, quan han incidit de forma directa en la pròpia vida dels objectes i són un element bàsic per a la seua comprensió.
Donada l'especial complexitat del fet artístic, caldrà aprofitar els aprenentatges de l'etapa educativa anterior, tant els mecanismes d'anàlisi d'explicació històrica i el bagatge conceptual adquirits, com el coneixement del llenguatge visual i la capacitat d'apreciació estètica.
Des d'esta òptica, la funció educativa prioritària de la Història de l'Art consistix a fer entendre l'alumnat que l'esforç per conservar el patrimoni artístic del passat és quelcom del que depén la vitalitat del nostre propi entorn cultural. Així, doncs, el seu aprenentatge desenrotllarà capacitats relacionades amb la comprensió creativa i la interpretació crítica.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Entendre les obres d'art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateixes i de ser valorades com a document testimonial d'una època i una cultura.
2. Comprendre i valorar la variabilitat de les funcions socials i de les concepcions diferents de l'art al llarg de la història.
3. Apreciar i reconéixer la diversitat d'interpretacions i valors de l'obra d'art en els diferents contextos històrics.
4. Explicar, situant-los adequadament en el temps i en l'espai, els fets artístics més rellevants dels principals estils de l'art occidental, i valorar la seua significació en el procés historicoartístic.
5. Analitzar la dimensió social de la creació artística i reconéixer la incidència de la dimensió social i individual en el procés de producció i difusió de les obres d'art.
6. Comprendre i utilitzar els conceptes específics de la Història de l'Art i apreciar positivament les possibilitats d'una anàlisi historicoartística en constant reconstrucció.
7. Utilitzar un mètode d'anàlisi i interpretació de les obres d'art que desenrotlle la sensibilitat i la imaginació.
8. Realitzar activitats de documentació i indagació, d'anàlisi i de crítica de fonts i material historiogràfic divers.
9. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, des de posicions crítiques i creatives.
10. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic en general, i el de la Comunitat Valenciana en particular, des de posicions crítiques i creatives, com a exponent de la nostra identitat cultural.
11. Desenrotllar el gust personal, el sentit crític i la capacitat de gaudi estètic.
12. Valorar la ciutat, en la seua dimensió espacial i temporal, com a objecte de la Història de l'Art i marc privilegiat de les seues manifestacions i projectar esta consciència cap a la seua evolució futura.
III. Nuclis de continguts
1. L'art com a expressió humana en l'espai i en el temps i l'objecte artístic: interpretació i anàlisi de l'obra d'art
Els artistes desenrotllen en les seues obres un discurs cultural que cal recompondre i desxifrar. Per a una apreciació correcta dels objectes artístics serà necessari analitzar-los com un conjunt de relacions de factors interactius.
Com a primera i fonamental aproximació a l'estudi dels objectes artístics, ha de tindre's en compte que les obres d'art no poden ser analitzades sense tindre present que viuen, existixen i tenen significat gràcies tant al creador com a l'observador. L'obra d'art és el resultat d'una sèrie de factors individuals i col·lectius molt complexos que l'alumnat haurà de comprendre i explicar. Com a forma d'acostament a l'objecte artístic convé utilitzar mètodes flexibles i evitar l'aplicació d'esquemes rígids. A més, s'ha de partir del punt de vista crític de l'alumnat davant de l'objecte artístic, potenciar la seua llibertat imaginativa i aconseguir que diferencie els diversos aspectes que haurà de destacar davant de cada tipus d'obra d'art.
En l'anàlisi de les obres d'art haurà de tindre's en compte que estes són un producte de l'activitat creativa d'un artista condicionat pels convencionalismes de l'època i l'ambient. Per això, en l'anàlisi de l'objecte, dels seus elements constitutius, de la seua tècnica i els seus materials, és molt important que l'alumnat comprenga el seu paper en la societat i sota quines formes es presenta. Així, per exemple, les imatges s'han empleat tant per al control ideològic com per a complir una funció didàctica, o bé han sigut subvertides per la cultura dominant. Estos usos de la imatge es canalitzen a través d'una sèrie de codis, fórmules i esquemes molt definits, que constituïxen la forma de representació d'una societat. Caldrà considerar el factor temps que, unit al gust, condiciona i determina el qualificatiu d'obra mestra a l'objecte artístic.
És important tindre en compte que la idea de l'objecte artístic, i de l'art en general, és eminentment variable: és distinta segons les èpoques, les cultures, els grups socials i els individus. Així, doncs, resulta pertinent parlar de la multiplicitat de les interpretacions de l'art com una característica essencial i que sustenta la seua permanència com a element viu en una cultura. Es tracta que l'alumnat comprenga que l'obra viu només en les interpretacions que d'ella es fan, que poden ser diverses i que són legítimes en tant que permeten establir una connexió entre el significat passat i el significat actual després d'un procés reflexiu i conscient.
Per a estimar el valor d'algunes obres serà necessari atendre puntualment al coneixement d'uns codis, d'uns sistemes de representació, presents en la vida i en l'art dels artistes, els referents de la qual es troben en la història bíblica i clàssica. Per això, resulta imprescindible per a una apreciació completa dels objectes artístics acostar l'alumnat a les fonts clàssiques, així com a una millor comprensió de la iconografia cristiana, perquè l'art occidental se sustenta principalment sobre estes dos sòlides bases.
Per tot això, per a abordar els continguts d'este nucli caldrà fixar l'atenció en l'estudi dels elements que conformen les obres d'art, dels caràcters que les distingixen o les aproximen a altres, a un temps o a un lloc. D'això es deriva l'anàlisi dels aspectes morfològics, dels materials i les tècniques, de les imatges, l'examen dels codis de representació. Atenció especial mereix l'estudi dels valors iconogràfics i iconològics de l'obra, així com el reconeixement de la múltiple interpretació dels seus missatges.
Així mateix, els continguts d'este nucli faciliten la comprensió de la simultaneïtat del caràcter estètic i històric de l'obra d'art, i permeten entendre la percepció de l'obra i la indagació sobre esta com a processos inseparables: veure, mirar i contemplar és sempre buscar alguna cosa, comparar, sondejar i descartar.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El llenguatge visual i la seua terminologia.
- Iconografia i iconologia.
- Funcions socials i valor de l'obra d'art en la història.
- Definició, classificació i naturalesa de l'art al llarg del temps. Distintes conceptualitzacions de l'art.
- Percepció i anàlisi de l'obra d'art.
- L'art com a expressió humana en el temps i en l'espai: significat de l'obra artística.
- La obra artística en el seu context històric. Funció social de l'art en les diferents èpoques: artistes, mecenes i clients. La dona en la creació artística.
2. Arrels de l'art europeu: el llegat de l'art clàssic
L'objecte dels dos nuclis següents: arrels de l'art europeu i naixement de la tradició artística occidental el constituïx l'anàlisi dels processos de canvi artístic i transformació cultural més transcendents de l'art occidental. Un estudi rigorós i com cal dels processos d'innovació requerix una visió diacrònica dels moviments i les manifestacions artístiques, de les seues formes de representació, de la relació entre l'art i la naturalesa o la funció de les imatges. En este sentit, és necessari assenyalar que l'explicació dels canvis i les diverses nocions relacionades amb els processos artístics exigix establir les connexions diferents i oportunes entre tots els seus elements; però al mateix temps, és imprescindible determinar el diferent pes de cada un d'estos en la configuració dels objectes artístics en el temps per a així comprendre els desenrotllaments, les influències i les ruptures.
Precisament per a abordar l'explicació dels canvis, el contingut de cada un dels apartats centra l'atenció entorn de les qüestions fonamentals plantejades per les diverses manifestacions artístiques. Es tracta, en suma, d'analitzar aquells elements més significatius que permeten, per la seua força explicativa, comprendre les manifestacions artístiques que configuren la nostra cultura.
En primer lloc, caldrà destacar la transcendència històrica de l'art clàssic com a configurador d'una tradició que recorre tota la història de l'art occidental i que constituïx un substrat essencial. En segon lloc, el llenguatge de les imatges cristianes constituïx una via de tractament de les relacions entre art i cultura i el desenrotllament de noves significacions en què l'ajust comunicatiu i la intensitat expressiva es fusionen en un nou valor de les imatges. Quant a l'anàlisi de l'art musulmà, este ha de servir per a plantejar el problema de la seua formació com resultat de la síntesi d'elements procedents d'altres cultures i dels propis plantejaments islàmics, cosa que dona lloc a una concepció artística particular i variada.
En l'anàlisi amb deteniment dels elements fonamentals assenyalats serà necessari ressaltar els vincles existents entre la producció artística de cada moment i les idees estètiques de l'època estudiada i la seua connexió amb els processos històrics concrets. Posar l'accent en els processos d'innovació estilística, de canvi en els aspectes de la naturalesa representats i en els mètodes utilitzats per a representar-los, permet construir els conceptes d'estil i representació i, al seu torn, abordar amb una certa amplitud l'anàlisi dels fenòmens més destacats de difusió i aculturació.
En estos nuclis confluïxen conceptes i procediments tractats en altres nuclis i només així podrà abordar-se l'elaboració de nocions complexes, però bàsiques, per a la disciplina. Es tracta de reflexionar sobre l'art com a sistema històric de comunicació i entendre la influència de l'obra d'art en la vida.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- L'art clàssic: Grècia: L'arquitectura grega. Els ordes. El temple i el teatre. L'Acròpolis d'Atenes. L'evolució de l'escultura grega.
- L'art clàssic: Roma: L'arquitectura: caràcters generals. La ciutat romana. L'escultura: El retrat. El relleu històric. L'art en la Hispània romana.
3. Naixement de la tradició artística occidental: l'art medieval
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Art cristià medieval: aportacions del primer art cristià: la basílica. La nova iconografia. Art bizantí. L'època de Justinià. Santa Sofia de Constantinoble i Sant Vidal de Ravenna.
L'art preromànic: El context europeu. Època visigoda. Art asturià i art mossàrab.
Art islàmic: orígens i característiques de l'art islàmic. La mesquita i el palau en l'art hispanomusulmà.
L'art romànic com a primera definició d'Occident: L'arquitectura: el monestir i l'església de pelegrinatge. La portada romànica. La pintura mural. L'art romànic en el Camí de Santiago.
L'art gòtic com a expressió de la cultura urbana: l'arquitectura: catedrals, llotges i ajuntaments. L'arquitectura gòtica espanyola. La portada gòtica. La pintura: Giotto, els flamencs primitius i la pintura valenciana.
4. Desenrotllament i evolució de l'art europeu en el món modern
A més de continuar centrant-se en els canvis artístics, els continguts d'este nucli centren la seua atenció en l'anàlisi dels factors de la creació i la recepció de l'obra d'art, en l'estudi de les relacions entre l'artista i la societat. Es tracta que l'alumnat considere les influències que sota la forma d'acceptació, rebuig o, més sovint, diàleg, establix l'artista amb la societat del seu temps.
La formació social de l'artista, les condicions de l'encàrrec, el paper del mecenes, les expectatives del públic i del mercat de les obres d'art, l'estatus professional i el marc institucional que envolta la producció artística i la seua recepció en el medi social són factors als quals se'ls reconeix una influència en el procés de creació i producció de l'obra d'art. Es tracta, per tant, d'explicar el joc de relacions, d'influències, en les diferents situacions i etapes històriques, defugint simplificacions i generalitzacions abusives.
La creació artística és un procés conformat per la capacitat de l'artista, per les seues condicions materials de vida i per la seua consideració social de l'artista dins de la societat del seu temps. A l'abordar l'anàlisi de la consideració social, entesa com l'estima de què gaudix l'artista segons les convencions socials vigents en el seu temps, caldrà atendre les dos facetes que presenta: d'una banda, caldrà destacar com el procés creatiu pot implicar la fama, el prestigi, la desconfiança o el descrèdit fins a portar l'artista al triomf social, la marginació o la seua instrumentalització per part d'interessos privats o públics; i d'altra banda, s'haurà d'assenyalar com la consideració de què gaudix el seu treball pesa sobre la labor de l'artista i les seues possibilitats expressives. Este estudi permetrà comprendre la variable i funció múltiple que atribuïx a l'art una societat, i la seua relació amb la posició social i les condicions de vida dels artistes.
En l'anàlisi del procés creatiu caldrà atendre, així mateix, els destinataris del producte social. Així, el primer receptor per excel·lència de l'obra d'art és el client, siga com a comprador que concorre a un mercat artístic siga com a patró que l'encarrega per a si mateix. En l'estudi de la influència de clients i mecenes en l'obra serà necessari posar èmfasi en els mecanismes de distribució i recepció de l'obra d'art, de manera que s'oferisca un quadro més complet del procés creatiu i la seua influència en el medi social. En este camp actuen diferents instàncies amb graus d'influència variables en cada època i en cada formació social: clients, artistes, marxants, galeries, crítics, col·leccionistes, acadèmies, museus, processos de formació dels artistes, canals de reproducció i difusió de l'obra d'art en la societat de masses i, sobretot, la funció social de l'art en cada època i l'influx del públic en general amb les seues expectatives i preferències. Tots estos són elements presents en el procés creatiu, la interacció dels quals configura diferents situacions característiques que l'alumnat haurà d'explicar. Finalment, s'haurà d'estudiar com en el renaixement i en el barroc, des del segle XV al XVII, es reelaboren les tradicions clàssica i cristiana per a originar noves formes de representació artística, en una nova direcció que va permetre conformar nous codis amb la cerca de l'harmonia i l'orde espacial.
En suma, l'important d'este nucli és establir interrelacions diverses entre els diversos elements del procés creatiu en una situació donada.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'art del renaixement: art italià del Quatre-cents. L'arquitectura: Brunelleschi i Alberti. L'escultura. Donatello. La pintura. Masaccio, Fra Angelico, Piero della Francesca i Botticelli. El Cinc-cents. De Bramante a Palladio: el temple, el palau i la vila. L'escultura. Miquel Àngel. La pintura: escola romana i escola veneciana. El renaixement a Espanya. Arquitectura, escultura i pintura: el Greco.
Unitat i diversitat de l'art barroc: urbanisme i arquitectura. Bernini i Borromini. El palau del poder: Versalles. Espanya: de la plaça major al palau borbònic. L'escultura barroca. Bernini. La imatgeria espanyola. La pintura barroca: italiana, flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbarán i Murillo. Velázquez.
Las arts europees del segle XVIII: entre el Barroc i el Neoclàssic.
5. El segle XIX: l'art d'un món en transformació
Es tracta d'analitzar la crisi de l'art academicista i la irrupció de nous valors estètics lligats, d'una banda, a la Revolució Industrial (nous materials arquitectònics) i, de l'altra, a la nova societat burgesa i liberal (auge del retrat, nous clients, paisatgisme). Com a conseqüència, es va establir una nova relació entre la societat i l'art.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Goya.
Cap a l'arquitectura moderna: urbanisme i arquitectura en la segona mitat del segle XIX. Les grans transformacions urbanes. La Revolució Industrial i l'arquitectura dels nous materials: de l'eclecticisme al modernisme.
El camí de la modernitat: Les arts figuratives en la segona mitat del segle XIX. La pintura realista. Courbet. La pintura impressionista: Sorolla. El neoimpressionisme. L'escultura. Rodin.
6. La ruptura de la tradició: l'art en la primera mitat del segle XX
Es tracta d'estudiar els processos artístics del nostre temps, configuradors de la cultura visual que ens envolta. S'incidirà en l'anàlisi de l'art modern sense separar els fets culturals dels científics i destacant la simultaneïtat de les ruptures, el declivi o l'auge de moltes concepcions i teories, inclús en la pròpia història de l'art.
Des dels primers intents per trencar amb la tradició i la cerca d'un nou llenguatge estètic fins a la creació d'una cultura s'obri un procés de successives sacsades i ruptures dels sistemes tradicionals de representació, de pressupòsits estètics i creatius. L'estudi de les avantguardes exigix detindre's en les seues propostes i intencions, analitzar no sols les obres sinó els programes en què s'aposta per una ruptura radical i es replanteja la pràctica dels artistes. És a dir, per a accedir al discurs de les avantguardes caldrà entendre-les com a projectes, com a moviments programàtics.
En l'anàlisi de l'art contemporani destaca com un fet essencial per a la seua comprensió la nova relació suscitada per les avantguardes entre l'obra i el públic, el paper de l'espectador per a completar l'obra i, fonamentalment, la incidència de l'art en la vida quotidiana, en la producció material: estètica de la quotidianitat, del disseny i la moda, comunicació visual i nous mitjans.
En este nucli culminen tots els aprenentatges anteriors, i per tant, podran ser tinguts en compte en l'esmentat nucli els aprenentatges assolits en esta matèria afegint elements que vinculen el paper dels clients i mecenes amb el mercat i consum de l'art.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Les avantguardes històriques: les arts plàstiques en la primera mitat del segle XX. Fauvisme i expressionisme. Cubisme i futurisme. Els inicis de l'abstracció. Dadà i el surrealisme. Dalí. Picasso.
Arquitectura i urbanisme del segle XX. El moviment modern: El funcionalisme. La Bauhaus. Le Corbusier. L'organicisme. Wright. L'arquitectura postmoderna. Últimes tendències.
7. L'art del nostre temps: universalització de l'art
Este nucli centra l'atenció en aquells continguts referents al públic que, com a receptor actiu, és qui concreta la pròpia creació de l'obra d'art. Les creacions artístiques es mostren davant de tota la societat, temporal o permanentment, a través d'exhibicions i museus. Des del punt de vista de la recepció de l'obra d'art, el museu complix una missió fonamental, els objectes que s'exhibixen en les seues sales adquirixen el rang d'autèntica obra d'art i passen a ser elements influents en la formació del gust social.
És necessari que l'alumnat pondere la importància i la rellevància del concepte i de la denominació de patrimoni historicoartístic i com ha variat de manera significativa la consideració general de l'obra d'art com a bé social i cultural. En este sentit és molt significatiu conéixer la pròpia evolució del concepte de patrimoni, des de la concepció més arcaica a la que entén el patrimoni com un enriquiment del coneixement del ser humà i de la seua història. Es poden establir així les relacions pertinents amb el procés de formació de les col·leccions i les concepcions subjacents. El seu estudi és especialment important perquè l'alumnat valore el concepte del "gust", la seua evolució i les seues oscil·lacions que implica en la nostra cultura.
En la formació d'este patrimoni hauran de considerar-se dos aspectes. Primerament, com l'agrupació d'objectes en col·leccions ha donat lloc a la configuració dels museus, que han evolucionat des de la seua concepció com a espais de depòsit, conservació i exposició a les propostes més modernes que fan del museu un centre des del qual s'impulsen activitats culturals i com a espai que s'obri a noves formes de creació artística. En segon lloc, s'haurà de considerar la formació del patrimoni arquitectònic i l'establiment del concepte de monument en relació amb determinades concepcions.
Una atenció especial requerix el problema de la conservació dels béns culturals, els criteris o les escoles que regixen les intervencions, els diferents procediments, a vegades contradictoris, que hui en dia subjauen en les polítiques d'actuació. L'alumnat haurà de comprendre els principals mètodes i problemes que planteja la intervenció de restauració sobre els béns culturals. En este sentit, caldrà destacar els distints criteris de restauració o intervenció al llarg de la història i la seua incidència en la pròpia vida de les obres d'art, condicionant la seua percepció en el present.
Els conceptes tractats en este nucli permeten desenrotllar actituds i valors positius, i al seu torn crítics, davant de la conservació de les obres d'art, els monuments i els conjunts monumentals que formen el patrimoni historicoartístic.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'estil internacional en arquitectura.
De l'abstracció a les últimes tendències: les arts plàstiques en la segona mitat del segle XX. L'expressionisme abstracte i l'informalisme. L'abstracció postpictòrica i el minimal art. La nova figuració. El pop art. L'hiperrealisme. Últimes tendències.
L'art i la cultura visual de masses: art i societat de consum. La fotografia. El cine. El cartell i el disseny gràfic. El còmic. Les noves tecnologies.
La obra d'art en el museu. Gestió dels béns culturals: conservació, restauració i ordenació del patrimoni historicoartístic. La Llei Valenciana del Patrimoni.
IV. Criteris d'avaluació
1. Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l'art i les seues funcions, en distints moments històrics i en diverses cultures.
Amb este criteri es tracta de comprovar, d'una banda, si l'alumnat reconeix la complexitat d'estos conceptes i, per tant, si entén la dificultat d'una definició general de l'art; i d'altra banda, si identifica la seua variabilitat en el temps i l'espai, és a dir, si constata el seu caràcter eminentment històric. En un segon grau, el criteri pretén comprovar si l'alumnat comprén les raons de la diversitat de funcions socials de l'art en la història, i, en conseqüència, si relaciona estos canvis amb les societats que les conformen.
2. Reconéixer i utilitzar adequadament un mètode d'anàlisi i els seus procediments i tècniques corresponents, que permeta interpretar i valorar les diverses dimensions de l'obra d'art i utilitzar, amb precisió i rigor, la terminologia específica de les arts visuals.
Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar en quina mesura l'alumnat s'enfronta a les obres d'art amb un mètode i unes tècniques d'anàlisis coherents i raonades, així com comprovar si té en compte tots els elements que configuren les obres d'art i els interrelaciona correctament. En un primer grau, el criteri pretén comprovar si l'alumnat és capaç de formular hipòtesis (recolzant-se en una percepció visual) sobre els aspectes morfològics, iconogràfics i iconológicos dels objectes artístics. En un segon grau, es tracta de valorar si és capaç d'analitzar les obres utilitzant fonts documentals referides a la intencionalitat de l'artista, les característiques de l'encàrrec del client, la influència del mecenes o els gustos del públic per a desvelar el significat de les obres. Finalment, és necessari realitzar activitats de documentació i indagació a partir de fonts d'informació diverses (textos, imatges, plantes, alçats, plans, etc.), sobre determinats aspectes de la creació artística. Finalment, valorarà si l'alumnat pot elaborar una síntesi interpretativa que integre i valore els diversos elements esmentats.
3. Identificar i situar en el temps les obres d'art més representatives, en relació amb els moments més significatius de la història de l'art.
A través d'este criteri es pretén avaluar la capacitat per a situar en el temps la producció artística. En un primer grau, es comprovarà si l'alumnat és capaç de reconéixer les diverses connexions que en les obres d'art presenten la forma, el contingut i el material en un moment històric determinat, per a deduir-ne els trets estilístics. En un segon moment, es pot comprovar si és capaç de comprendre i valorar els trets de semblança i diversitat que presenten les creacions artístiques d'una època determinada en comparar les unes amb les altres. Finalment, es valorarà si l'alumnat és capaç de fer una anàlisi diacrònica d'un conjunt significatiu d'obres d'art, si reconeix la seua dimensió històrica i la seua capacitat de suggestió com a valor constantment actualitzat.
4. Reconéixer i analitzar els elements que configuren la producció artística, considerant les influències i les relacions entre l'artista i la societat, canviants en el temps.
Amb este criteri es pretén saber si els estudiants consideren que l'artista, com a ser social, és qui amb la seua obra es retroba amb la història i els seus condicionaments específics. Es tracta d'avaluar la capacitat dels estudiants per a reconéixer i analitzar els elements configuradors de la producció artística a través del temps, determinar algunes mediacions socials com, per exemple, els vincles de patronatge en la creació artística, els convencionalismes socials o el gust del públic receptor, entre d'altres. En un primer grau, l'alumnat haurà de reconéixer aquells factors que influïxen en la producció artística i distingir entre aquells que procedixen del medi social en què es realitza l'obra i aquells que es deriven de la capacitat de l'artista. En un segon nivell, establirà relacions entre la posició social i les condicions de vida dels artistes i la funció social de l'art. Finalment, l'alumnat haurà d'explicar com la interacció d'estos elements configura situacions històriques característiques.
5. Explicar les permanències i els canvis en els processos artístics en constatar i comparar concepcions estètiques i trets estilístics.
Amb este criteri es tracta d'avaluar si els estudiants comprenen els processos de canvi artístic. En primer lloc, si constaten la diferent concepció dels elements configuradors, els nous problemes i la incidència dels nous usos i funcions associades a les obres d'art d'un determinat moment. En segon lloc, si establixen relacions entre els distints factors dels processos de canvi i si constaten que els dits elements varien en la seua combinació al llarg del temps i en cada obra. En últim lloc, este criteri permet comprovar si l'alumnat és capaç de diferenciar els elements més dinàmics dels persistents i si reconeix els diferents ritmes dels canvis en un temps llarg o curt.
6. Identificar i valorar el protagonisme dels artistes en el procés creatiu, constatar en les seues obres més rellevants els nous plantejaments o vies obertes en unes determinades circumstàncies històriques.
Amb este criteri es pretén avaluar si els estudiants comprenen la tensió que es produïx en el procés creatiu entre la individualitat imaginativa de l'artista i les mediacions socials que configuren el significat de l'obra artística. Per a això, serà necessari centrar l'anàlisi en l'obra d'alguns artistes significatius. En un primer grau, l'alumnat constatarà la intenció creativa de l'artista, el marge de llibertat que li permeten el seu pensament, la seua formació i els seus mitjans expressius. En un segon grau, confrontarà la voluntat creativa de l'artista amb les limitacions que imposa la producció, difusió i recepció de la seua obra en un context social concret, per a, en un tercer nivell, poder valorar el que hi ha d'original en la seua obra i allò que participa dels convencionalismes estètics i culturals, explicant el paper que han exercit i exercixen les diverses mediacions socials en la configuració de l'obra artística.
7. Comprendre i explicar la presència de l'art en la vida quotidiana i en els mitjans de comunicació social, i valorar la seua utilització com a objecte de consum.
Es tracta d'avaluar en quina mesura l'alumnat aplica els aprenentatges desenrotllats, en enjudiciar el paper de l'art i les manifestacions artístiques del món actual. El criteri permet comprovar si els estudiants s'enfronten al complex món de l'art de manera que tot el bagatge conceptual i metodològic aprés en la matèria els permeta entendre'l i valorar-lo; en este sentit, es tracta de saber si comprenen que les obres d'art també revelen els mecanismes i valors bàsics que regixen el funcionament de la societat actual. A més, este criteri permet avaluar si l'alumnat analitza críticament els mitjans de comunicació social i, en relació amb açò, si diferencia el valor artístic d'una obra d'art del seu valor econòmic, i per tant, si reconeix diversos criteris per a establir el valor i la funció de l'art actual.
8. Analitzar monuments artístics i obres d'art en museus i exposicions. Reflexionar sobre la seua funció social.
Es tracta de comprovar la capacitat de l'alumnat per a apreciar la qualitat estètica de les obres d'art objecte de contemplació i anàlisi. Este criteri permet saber si els estudiants tenen en compte els factors que condicionen la producció i els problemes que l'artista va haver de resoldre. És a dir, si l'alumnat, abans d'emetre un juí sobre una obra d'art, és capaç de formular-se preguntes dialogant amb l'objecte. I en un segon grau, si és capaç de diferenciar opinions i interpretacions raonades, reconeixent que en l'experiència estètica les emocions també poden funcionar cognoscitivament.
Finalment, es comprovarà si l'alumnat pot iniciar una reflexió sobre la mediació que exercixen els espais museístics i d'exposicions en la recepció i apropiació social i individual de l'obra d'art com a conformadors del gust i com a expressió dels valors estètics d'una societat determinada.
9. Reconéixer i valorar la diversitat i riquesa del nostre patrimoni artístic per mitjà de l'anàlisi d'algunes obres d'art.
Amb este criteri s'accentua la importància de l'estudi de l'entorn cultural. Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a mobilitzar tots els aprenentatges desenrotllats i aplicar-los a l'anàlisi artística d'obres pròximes. Per tant, este criteri pretén avaluar capacitats ja expressades anteriorment, però aplicant-les a la història pròpia.
BIOLOGIA I GEOLOGIA
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
La societat actual es caracteritza per estar intensament influïda per la ciència. La nostra vida quotidiana està plena d'activitats i de fets que exigixen ser entesos des d'un punt de vista informat, racional i científic, un punt de vista il·lustrat per les ciències de la naturalesa. Els conceptes i els instruments bàsics, necessaris per a la interpretació de molts fenòmens de la vida quotidiana en l'actualitat procedixen de les ciències naturals, concretament de la Biologia i la Geologia. Les finalitats propedèutica i orientadora del Batxillerat reclamen millorar i ampliar la base científica dels alumnes i les alumnes pel que fa a conceptes, principis, lleis, teories i procediments difícils d'abordar en l'etapa anterior.
L'objectiu d'esta disciplina és comprendre la naturalesa, posar orde i significat en l'ampli camp de fenòmens que es presenten com un caos davant de l'observació humana, i coordinar organitzar i explicar el món de l'experiència en un sistema coherent.
La matèria de Biologia i Geologia aprofundix i completa coneixements de l'àrea de Ciències de la Naturalesa de l'etapa Secundària Obligatòria, amb la qual ha de tindre un bon enllaç. En el Batxillerat, les principals disciplines que integraven l'àrea de Ciències de la Naturalesa adquirixen entitat curricular plena i desenrotllament educatiu propi: Biologia, Geologia, Física i Química són matèries que compartixen algunes característiques comunes, relatives al seu espai epistemològic, als seus mètodes, a alguns dels seus nuclis temàtics, al seu valor funcional i educatiu, i a les connexions amb estudis superiors. Totes estes han conegut importants canvis en el nostre temps, i junt amb adquisicions científiques d'altres èpoques, que es van configurar en les teories "clàssiques" de les respectives disciplines, en els últims anys o decennis s'han produït progressos científics revolucionaris, que, sovint, sense alterar els principis de la "ciència clàssica", han modificat del tot la nostra visió del món, sobretot en una percepció més clara de la complexitat dels fenòmens de la naturalesa.
Esta matèria incorpora, encara a nivell general, alguns dels coneixements de la Biologia i Geologia actuals, coneixements que reunixen la triple característica de ser bàsics, de correspondre's amb l'estat actual d'eixes ciències i de posseir un gran poder explicatiu.
Els nuclis de continguts procedixen de les dos ciències que es reunixen en esta matèria. En este curs es pretén realitzar una aproximació al coneixement de l'estructura del nostre planeta i dels mètodes que empren els geòlegs per a la seua investigació. Es dedica especial interés als processos formadors de roques. Es destaquen aquells aspectes unificadors de la Teoria de la Tectònica Global, que incidixen de forma especial en la dinàmica litosfèrica i en els processos petrogenètics.
Pel que fa a la Biologia, els continguts seleccionats atenen a les formes d'organització dels sers vius partint del principi unificador de la constitució cel·lular universal de la matèria viva per a estudiar a continuació la biodiversitat que ens mostren els cinc regnes i les respostes que donen els organismes a les funcions bàsiques de la vida. És una Biologia de l'organisme com a sistema, un enfocament globalitzador que considera en el seu conjunt el ser viu, les seues estructures, les seues funcions i les interaccions internes i externes que caracteritzen el seu funcionament.
D'altra banda, no s'aborden amb detall les explicacions fisicoquímiques dels processos vitals, ni es tracten amb profunditat el nivell cel·lular i subcel·lular, que són objecte d'estudi del curs següent.
Superposat a esta visió se suggerix un enfocament evolucionista, ja que l'estudi de la taxonomia dels sers vius requerix de l'anàlisi d'una sèrie de criteris evolutius que donen coherència i sentit a moltes de les estructures i funcions que seran analitzades.
A més dels nuclis conceptuals centrals desenrotllats es poden articular diversos continguts relatius a procediments i actituds, que permeten mostrar estes ciències com a procés de construcció de coneixements en contínua interacció amb la tecnologia i amb altres activitats humanes i socials.
El paper formatiu de la matèria implica l'ampliació i aprofundiment dels coneixements biològics i geològics de l'etapa anterior, la qual cosa permetrà abordar amb major complexitat l'estudi de l'organisme viu amb un punt de vista globalitzador i unitari, així com el d'una imatge més avançada de la Terra com a planeta actiu.
Per als estudiants de Batxillerat estes ciències han d'aparéixer amb el seu caràcter experimental, al mateix temps que com a construcció teòrica i de models. Han d'afavorir la familiarització amb les característiques de la investigació científica i la seua aplicació a la resolució de problemes concrets, la forma d'avanç de les ciències, el paper exercit per les diferents teories i la importància dels models teòrics com a representacions interpretatives de la realitat. També convé que el seu desenrotllament mostre les aplicacions d'estes ciències i les seues implicacions tecnològiques i sociològiques. Per tot això, es proposen dos nuclis de continguts transversals i comuns a totes les matèries en ambdós cursos. Són nuclis principalment de procediments i actituds que es referixen a una aproximació, ja iniciada en l'etapa anterior, més formalitzada al treball científic i a la naturalesa de la ciència, en si mateixa i en les seues relacions amb la societat i amb la tecnologia.
En fi, ha de fer-se explícit l'aspecte tant formatiu com orientador i propedèutic, respecte d'estudis superiors, siguen carreres universitàries o cicles formatius professionals.
D'altra banda, s'ha de tindre en compte que els estudiants presenten concepcions prèvies sobre moltes de les qüestions que es proposa treballar, així com un desenrotllament psicològic superior a qui presentaven en l'Educació Secundària Obligatòria, i interessos i necessitats personals diferents. En esta etapa, els estudiants poden arribar a coneixements més abstractes que en l'etapa anterior i aprofundir en la realització de tasques intel·lectuals, com ara el maneig de símbols, raonament lògic, capacitat de generalització etc.; perquè això es produïsca realment, caldrà partir de conceptes o representacions més concrets, com en qualsevol edat, per a establir un pont entre els conceptes previs i els nous, de manera que puga produir-se un verdader aprenentatge significatiu, una autèntica construcció de coneixements, la qual cosa facilitarà el desenrotllament del pensament formal. És important també que els estudiants tinguen oportunitat d'aplicar els nous coneixements adquirits a noves situacions teòriques o pràctiques, per a potenciar la transferència del seu aprenentatge.
Finalment, els projectes curriculars que es realitzen hauran de tindre en compte els interessos i les necessitats adés mencionats, segons el medi dels estudiants, de manera que intenten satisfer al màxim les seues expectatives professionals futures i les seues inquietuds personals, dins del triple caràcter formatiu, orientador i propedèutic que ha de tindre el Batxillerat.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre i valorar els conceptes, les lleis, les teories i els models més importants i generals de la Biologia i la Geologia que els permeten tindre una visió global i una formació científica bàsica i desenrotllar estudis posteriors més específics.
2. Aplicar els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos en situacions reals i quotidianes.
3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenrotllar el pensament crític i valorar les seues aportacions al desenrotllament de la Biologia i la Geologia.
4. Utilitzar amb una certa autonomia destreses investigatives, tant documentals com experimentals (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesi, realitzar experiències, interpretar i comunicar resultats, i utilitzar fonts d'informació), reconeixent el caràcter de la ciència com a procés canviant i dinàmic.
5. Desenrotllar actituds que solen associar-se al treball científic com ara la busca d'informació exhaustiva, la capacitat crítica, l'observació intel·ligent, la necessitat de verificació dels fets, el qüestionament d'allò que és obvi i l'obertura davant de noves idees i la comunicació fidedigna dels resultats experimentals.
6. Integrar la dimensió social i tecnològica de la Biologia i la Geologia, interessant-se per les realitzacions científiques i tecnològiques i comprendre els avantatges i els problemes que la seua evolució planteja a la naturalesa, al ser humà, a la societat i a la comunitat internacional.
7. Realitzar una aproximació als diversos models d'organització dels sers vius tractant de comprendre la seua estructura i funcionament com una estratègia d'adaptació al medi ambient.
8. Conéixer les dades que es posseïxen de l'interior de la Terra i elaborar amb estes una hipòtesi explicativa sobre la seua composició, el seu procés de formació i la seua dinàmica.
9. Interpretar globalment els fenòmens de la geodinàmica interna a la llum de la tectònica de plaques.
III. Nuclis de continguts
En Biologia i Geologia els dos primers nuclis presenten continguts transversals que han d'estar presents i impregnar els altres nuclis, els continguts dels quals es referixen a l'àmbit específic de la disciplina. No es tractaran, per tant, aïlladament, sinó que adquiriran significat quan es concreten en els continguts dels nuclis restants.
1. Aproximació al treball científic
Els alumnes i les alumnes han d'anar avançant en la comprensió i utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des d'un punt de vista científic i augmentar la seua comprensió de la manera en què es produïxen i canvien els coneixements científics.
Este nucli i el següent han de promoure el desenrotllament d'actituds com ara la curiositat, la perseverança, la disposició a l'anàlisi reflexiva, la precisió, la disposició a la consideració i valoració d'arguments diferents dels propis, autoconfiança, imaginació, creativitat, respecte i sensibilitat cap al medi ambient, disposició a cooperar amb els altres; estes actituds contribuïxen a la formació integral de l'alumnat al mateix temps que generen actituds positives cap a la ciència i el seu aprenentatge.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrast d'hipòtesis, disseny i desenrotllament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, utilització de fonts d'informació.
- Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme una investigació.
- Actituds pròpies del treball científic: qüestionament d'allò que és obvi, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.
- Hàbits de treball i indagació intel·lectual.
2. Naturalesa de la ciència i les seues relacions amb la tecnologia i amb la societat
S'abordarà l'estudi de la naturalesa de la ciència, els seus èxits i les seues limitacions. Això suposa la modificació de la imatge tradicional de ciència exacta, lògica, de solucions úniques, lliure d'ambigüitats, absoluta, immutable; és a dir, avançar en la comprensió de com s'elaboren les idees científiques, com evolucionen i canvien amb el temps (naturalesa temporal i provisional de les teories i models científics), així com de les interrelacions de la ciència amb la tècnica i la societat, tant en l'àmbit públic com en el privat.
Per a això és necessari que en els nuclis de continguts específics l'alumnat realitze activitats que:
*Mostren el caràcter d'invenció i de temptativa de les teories i models científics.
*Presenten algunes teories i models que es van mantindre en determinades èpoques, les causes del seu manteniment i abandó i de les teories i models que els van substituir, posant de manifest el caràcter evolutiu dels conceptes.
* Mostren les mútues relacions entre ciència i tècnica, analitzant situacions o processos tècnics basats en idees científiques, així com la incidència en el desenrotllament científic d'alguns avanços tècnics.
* Presenten les conseqüències dels avanços cientificotècnics en la modificació del medi, així com les propostes que intenten corregir alguns problemes plantejats.
* Mostren les implicacions de la ciència i de la tècnica en distints aspectes de la vida social: economia, política, ideologies, ètica.
* Aborden les profundes influències de la societat en el desenrotllament científic: elecció de temes d'investigació, assignació de pressupostos, etc.
* Permeten la valoració que l'aspecte científic és només un dels múltiples factors que cal tindre en compte en la solució de problemes que es planteja la societat actual i que en la presa de decisions cal considerar implicacions diverses.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Anàlisi de la naturalesa de la ciència: els seus èxits i limitacions, el seu caràcter de contínua busca i de temptativa, la seua evolució, la interpretació de la realitat a través de models.
- Relaciones de la ciència amb la tecnologia i les implicacions d'ambdós en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.
- Influències de la societat en el desenrotllament de la ciència i la tecnologia. Valoració crítica.
3. Estructura interna de la Terra. Mètodes d'investigació geològica
En este nucli es proposa realitzar una anàlisi de les teories actuals sobre l'estructura interna del nostre planeta partint d'aquelles que intenten explicar el seu origen. Per a això es tractaran algunes de les propietats i característiques físiques de la Terra, la seua estructura i composició química, i s'avançarà en la comprensió que l'evolució dels dits coneixements està en relació amb l'avanç dels mètodes utilitzats en geologia.
També s'analitzaren aquells aspectes essencials de la Teoria de la Tectònica de Plaques, que expliquen d'una manera unificada els processos endògens del nostre planeta.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Origen de la Terra.
- Hipòtesis sobre l'estructura i la naturalesa fisicoquímica de l'interior de la Terra. Diferents mètodes d'estudi. Diferenciació en capes.
- Interpretació de dades proporcionades pels diferents mètodes per a la reconstrucció de models de l'estructura de la Terra.
- Les plaques litosfèriques: estructura i dinàmica. La màquina tèrmica de l'interior terrestre. Conducció i convecció de la calor interna. Origen i evolució dels oceans i continents. El cicle de Wilson.
- Aspectes essencials i unificadors de la Teoria de la Tectònica de Plaques en la dinàmica interna del planeta.
- Valoració de la importància dels mètodes tècnics en l'avanç del coneixement sobre l'interior de la Terra.
- Mètodes tradicionals aplicats a la investigació de l'estructura del nostre planeta. El treball de camp: reconeixement in situ, recol·lecció de mostres; precaucions. El treball al laboratori: anàlisis químiques, físiques i petrològiques.
- Les noves tecnologies en la investigació geològica: satèl·lits, GPS i teledetecció. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG).
- Interpretació de mapes topogràfics, talls i mapes geològics senzills.
4. La matèria mineral. El cicle de les roques
Es pretén que l'alumnat conega la naturalesa dels materials que constituïxen la Terra, les roques i els minerals. Per a això té especial interés conéixer els processos implicats en la gènesi dels components bàsics de la matèria mineral, els vidres (solidificació, cristal·lització, recristal·lització, etc.) i la importància dels diferents factors fisicoquímics que determinen la seua formació. S'insistix en la diferenciació conceptual entre vidre, mineral i roca.
En este nucli s'aborden també, com a preparació per al nucli següent, el concepte i els tipus d'ambients petrogenètics i la seua relació amb la Teoria de la Tectònica de Plaques.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Què és un vidre.
- Solidificació, cristal·lització i recristal·lització.
- Cristalogènesi: nucleació i creixement dels vidres. Estructura interna dels vidres.
- Minerals i roques: concepte i tipus. Utilitat dels minerals.
- El cicle de les roques i els ambients petrogenètics: característiques i relació amb la Tectònica de Plaques.
5. Geodinàmica i processos petrogenètics
En el present nucli es plantegen els processos petrogenètics i els resultats dels dits processos. S'insistix en l'explicació que els subministra la teoria de la Tectònica Global. Així mateix es remarca en la gènesi de jaciments minerals com un procés geològic singular d'enorme transcendència econòmica.
També s'aborda en este nucli l'estudi de la meteorització, que suposa l'alteració física, química i biològica dels diferents tipus de roques i que és un element inicial en un procés de gran transcendència: la formació dels sòls.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Processos de formació i evolució dels magmes. Jaciments minerals associats. Tipus de magmes i tectònica global. Les roques magmàtiques.
- Els factors del metamorfisme. Reaccions metamòrfiques. Jaciments minerals associats. Tipus de metamorfisme. El metamorfisme i la tectònica global. Les roques metamòrfiques.
- Ambients i processos sedimentaris. L'estratificació i el seu valor geològic. Les roques sedimentàries. Jaciments associats.
- La utilitat de les roques. Reconeixement de les roques més representatives.
- Les principals roques de la Comunitat Valenciana.
- L'alteració de les roques superficials. Meteorització: concepte, tipus i factors que condicionen el procés. Formació de sòls i la seua conservació.
- Els sòls a la Comunitat Valenciana.
- Interacció entre processos geològics interns i externs. El sistema Terra, una perspectiva global.
- Riscos geològics. Predicció i prevenció.
6. La Història de la Terra
En este nucli abordem la història geològica del planeta. Este estudi requerix la utilització de mètodes de datació basats en la cronologia relativa i l'absoluta. El concepte de temps geològic és una idea guia al llarg de tot el nucli.
Es posa de manifest la interrelació entre l'evolució geològica i els grans canvis succeïts en la vida.
Finalment es fixa l'accent en la capacitat de l'espècie humana com a agent de canvi geològic.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Procediments que permeten la datació i la reconstrucció del passat terrestre. El temps geològic i la seua divisió. Identificació d'alguns fòssils característics.
- Grans canvis ocorreguts a la Terra. Formació d'una atmosfera oxidant. Grans extincions. Canvis climàtics.
- Canvis en l'escorça terrestre provocats per l'acció humana.
7. Formes d'organització dels sers vius
Este nucli de continguts contempla l'organització bàsica dels sers vius. Per a això es partix de la constitució cel·lular universal dels organismes vivents i es progressa cap a la complicació estructural dels animals i de les plantes.
L'estudi del present nucli requerix un tractament succint de la composició química de la matèria viva i de l'estructura i funció cel·lular. No obstant això, el tractament detallat i profund d'estos continguts es reserva per a la matèria Biologia de segon curs de Batxillerat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La composició química dels sers vius.
- Nivells d'organització dels sers vius. La cèl·lula com a unitat de vida.
- Diferents nivells d'organització en un ser pluricel·lular (cèl·lules, teixits, òrgans, aparells o sistemes) i la seua relació amb els processos biològics bàsics. La diferenciació cel·lular.
- Histologia i organografia vegetal. Conceptes bàsics.
- Histologia i organografia animal. Conceptes bàsics.
- Observacions microscòpiques de teixits animals i vegetals i d'organismes unicel·lulars.
8. Biodiversitat i classificació dels organismes
Per a abordar científicament la classificació dels sers vius, és convenient partir d'un marc teòric que comprenga l'origen de la vida i que, a més, done sentit a tota una sèrie de conceptes com ara adaptació, homologia, analogia, etc. Esta base teòrica no és una altra que la teoria de l'evolució biològica.
En el present nucli no es pretén desenrotllar la teoria evolutiva sinó analitzar aquells fets que fonamenten i expliquen la diversitat biològica. Des d'este punt de vista caracteritzem els cinc regnes i els principals grups taxonòmics que els integren.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Diversitat i filogènia. La classificació dels sers vius
- Taxonomía. Criteris de classificació.
- Característiques dels cinc regnes. Principals grups taxonòmics que comprenen.
- Importància de la biodiversitat. Mesures de conservació.
- Maneig de taules dicotòmiques senzilles per a classificar plantes.
- Maneig de taules dicotòmiques senzilles per a classificar mol·luscos, artròpodes i vertebrats.
9. El manteniment de la vida
L'estudi dels organismes, la seua estructura i funció ha de partir de la idea de l'organisme com a sistema, constituït per diverses parts relacionades entre si i amb el medi extern, per mitjà de transferències d'energia i matèria i transferències d'informació.
A l'abordar l'estudi del manteniment d'este sistema cal tindre en compte que, a pesar de la gran varietat de models organitzatius d'animals i plantes, les operacions bàsiques seguixen pautes elementals reductibles a uns pocs casos. Per això, es proposa no un estudi morfològic detallat dels distints grups taxonòmics, sinó l'estudi de les pautes generals de nutrició i relació dels diferents organismes, que donen un sentit més total i unificador als processos biològics. No obstant això, es pot plantejar de manera senzilla la comparació de les funcions entre els grans grups de sers vius, usant el model explicatiu de la teoria de l'evolució.
Este nucli, i el següent, constituïxen una excel·lent oportunitat per a la utilització de procediments d'investigació de fenòmens fisiològics i el desenrotllament de determinats valors i actituds sobre els sers vius.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Els sers vius com a sistemes que interaccionen amb el medi. Funcions dels sers vius. Concepte d'homeòstasi.
- Algunes relacions entre la presència de determinades estructures i les funcions.
- Distintes estratègies d'adaptació al medi en animals i vegetals. Discussió d'alguns exemples que les posen de manifest.
- Els sers vius i l'energia. Els aliments, matèria i energia per a les cèl·lules: respiració i fermentació. La síntesi de matèria orgànica: la fotosíntesi.
- El processament dels aliments. L'intercanvi de gasos. L'absorció i el transport de nutrients. L'excreció.
- Planificació i realització d'investigacions que intenten resoldre algun problema relacionat amb la nutrició o amb la relació. Discussió d'experiències que van permetre estudiar alguns processos relacionats amb la nutrició o la regulació, usant fonts documentals diverses.
- Regulació i control dels processos fisiològics en animals: coordinació nerviosa i endocrina, i la seua interdependència.
- La regulació en els vegetals. Principals hormones vegetals.
10. La perpetuació de la vida
Els organismes es caracteritzen per la seua capacitat de produir còpies de si mateixos i d'esta manera perpetuar-se sobre la Terra. És objecte d'este nucli conéixer els mecanismes fonamentals de la reproducció i d'algunes pautes que seguix el desenrotllament dels organismes. De la mateixa manera que en el nucli anterior, es pot fer un succint estudi comparat de les característiques de la reproducció i els cicles vitals en els grans grups de sers vius i introduir el model evolutiu com a forma explicativa de les funcions vitals, així com interpretar molts fenòmens importants relacionats amb la intervenció humana en la reproducció en animals i vegetals, que pot tindre incidència ecològica, agrícola, ramadera i mèdica, així com implicacions ètiques.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El cicle vital dels sers vius. Reproducció i desenrotllament.
- La reproducció sexual i asexual. Diferències, avantatges i inconvenients. Alguns models de cicles reproductors. Valoració dels trets d'adaptació dels dits models i la seua importància en l'evolució dels distints grups.
- Planificació i realització d'investigacions per a estudiar algun problema relacionat amb la reproducció o el desenrotllament animal o vegetal.
- La intervenció humana en els cicles vitals dels sers vius: repercussions ecològiques, socials i econòmiques. Implicacions ètiques d'esta intervenció en el cicle reproductor humà.
IV. Criteris d'avaluació
1. Aplicar les principals teories sobre l'origen i l'evolució de la Terra per a explicar les seues característiques geològiques.
Es tracta de comprovar que els estudiants no sols comprenen les principals teories actuals sobre l'origen de la Terra sinó que les utilitzen per a interpretar dades sobre les seues característiques geològiques, com l'estructura concèntrica del planeta i un nucli predominantment de ferro, conseqüència de la diferenciació original en capes; o la relació entre la formació de la Terra amb la formació de l'atmosfera i hidrosfera.
2. Aplicar les estratègies pròpies del treball científic per a la resolució de problemes relatius a l'estructura i composició de la Terra.
Es tracta de comprovar l'avanç de l'alumnat en la seua capacitat per a la resolució de problemes relatius a l'estructura i composició de la Terra, a partir de dades de diferent naturalesa, com són els canvis de velocitat de les ones sísmiques o la densitat dels materials, plantejant l'estudi qualitatiu de la situació, emetent hipòtesi, analitzant els resultats, etc.
3. Aplicar la teoria de la tectònica global a diverses situacions, sent conscients del seu valor com a teoria de síntesi d'ampli poder explicatiu, encara que coneixent les seues limitacions i el seu camp d'aplicació.
Els estudiants han de conéixer les idees principals de la teoria de la tectònica global, que va suposar una revolució en la comprensió de l'activitat de la superfície terrestre, per a poder aplicar-les a la interpretació d'alguns aspectes actuals de la Terra. Analitzant les característiques de les plaques litosfèriques, les seues vores, els seus moviments, etc., hauran d'explicar la presència de volcans, expansió d'oceans, formació de serralades, etc., tenint en compte el caràcter canviant i dinàmic de les teories científiques a través de l'anàlisi de la tectònica global com a síntesi de teories anteriors, com ara l'expansió del fons oceànic, la deriva continental o la convecció. Han de ser conscients a més que hi ha fenòmens que esta teoria no és capaç d'explicar.
4. Explicar els processos de formació de les roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries i la seua relació amb la Teoria de la Tectònica de Plaques.
Amb este criteri es pretén comprovar que l'alumnat pot analitzar i explicar els processos petrogenètics, caracteritzar les roques resultants dels dits processos i determinar la importància que en el seu desenrotllament tenen els diferents paràmetres físics i químics. Ha de ser capaç, així mateix, de caracteritzar i ubicar els diferents ambients petrogenètics i de relacionar-los, si és el cas, amb els postulats de la Teoria de la Tectònica de Plaques.
5. Identificar les principals roques i minerals, en especial els de la Comunitat Valenciana i establir-ne el possible ús que es fa.
Amb este criteri pretenem avaluar si el nostre alumnat és capaç de reconéixer, per les seues característiques físiques, químiques i petrològiques, les principals roques, en especial les que integren el territori valencià, identificant les seues propietats i relacionant-les amb les aplicacions que d'estes es fan.
6. Explicar els processos de formació d'un sòl. Identificar i ubicar els principals tipus de sòls en especial els de la Comunitat Valenciana i justificar la importància de la seua conservació.
Es tracta de valorar la capacitat de l'alumnat per a descobrir les característiques pròpies del sòl, reconéixer els components que li donen entitat i justificar les raons de la seua importància ecològica. Han de conéixer les mesures de conservació de cara a evitar la seua destrucció i la desertificació.
7. Explicar i identificar les característiques dels principals teixits animals i vegetals.
Amb este criteri pretenem determinar si l'alumnat és capaç, partint del paradigma de la teoria cel·lular, d'establir relacions fonamentades entre la morfologia i fisiologia dels diferents teixits animals i vegetals i les funcions dels sers vius com a tals. Els estudiants han d'identificar els principals teixits animals i vegetals per les seues característiques morfològiques i analitzar i valorar la progressiva complexitat en l'organització dels sers vius. Manejar el microscopi per a poder identificar els teixits més importants.
8. Identificar els sers vius i associar-los als principals grups taxonòmics en què s'integren.
Amb este criteri es tracta de comprovar que els estudiants són capaços d'analitzar els moderns criteris de classificació biològica i la seua aplicació a la determinació i classificació dels principals phyla. Els alumnes i les alumnes han de ser capaços de relacionar els fets més significatius de la teoria de l'origen de la vida i de l'evolució amb l'establiment de la biodiversitat. Així mateix han d'identificar i relacionar les característiques diferencials dels cinc regnes i dels seus phyla més importants.
9. Explicar el concepte de cicle vital i el significat de la reproducció i del desenrotllament dins d'este, posant exemples de models de cicles reproductors, i valorant els trets adaptatius dels dits models i la seua importància en l'evolució.
Es tracta de comprovar si l'alumnat ha avançat en la comprensió del cicle vital dels organismes, i distingix els aspectes de reproducció, creixement i desenrotllament, com la diferenciació cel·lular i la morfogènesi. També si pot descriure algun exemple de cicle reproductor d'animals i plantes, valorant la seua importància en l'evolució.
10. Indicar els avantatges que aporta la reproducció sexual sobre la asexual, determinant algunes aplicacions pràctiques que es deriven del coneixement del procés reproductor en els sers vius.
Es tracta de comprovar que l'alumnat progressa en la comprensió de les diferències entre els dos grans models de reproducció en els seus aspectes bàsics: necessitat d'un o dos individus, característiques dels fills; i si entén els avantatges que suposa per a la supervivència i evolució de les espècies l'aportació genètica d'ambdós gàmetes; si és capaç de comprendre algunes aplicacions pràctiques, que es deriven del coneixement de la reproducció dels sers vius, com per exemple, la fertilització in vitro i la clonació de les plantes en agricultura. També si valora les implicacions ecològiques, socials, econòmiques o ètiques de les dites aplicacions.
11. Explicar els mecanismes bàsics que incidixen en el procés de la ingestió i digestió d'aliments, en la seua assimilació, distribució i producció de rebutjos, relacionant els dits processos amb la presència de determinades estructures que els fan possibles.
Es tracta de saber si els estudiants entenen els mecanismes bàsics del procés de nutrició animal, com la digestió mecànica i química, el fenomen d'absorció dels nutrients, la seua distribució i utilització, i el mecanisme d'extracció dels productes de rebuig i la seua posterior eliminació. A més, si avancen en la capacitat de relacionar els diferents processos que ocorren en la nutrició amb l'existència en els organismes d'estructures adequades, com ara sistemes de masticació, presència de glàndules, longitud dels tubs, existència de líquids especialitzats, de cor o d'unitats filtrants.
12. Explicar les característiques bàsiques de la nutrició vegetal, diferenciant-la de l'animal: absorció i transport de nutrients, i síntesi de matèria orgànica.
Es tracta que els estudiants mostren els seus avanços en la comprensió de les diferències entre la nutrició autòtrofa i heteròtrofa, i de les principals característiques de la primera, com ara la fotosíntesi o l'absorció i transport d'aigua i sals minerals, però sense entrar en detalls dels processos fisicoquímics.
13. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes a partir de la comprensió del procés de coordinació neuroendocrina, indicant, així mateix, algunes aplicacions en l'agricultura i en la medicina que es deriven del coneixement de les hormones.
Els estudiants han de comprendre la relació existent entre el sistema nerviós i l'endocrí, i ser capaços d'explicar com es desencadena la seua acció davant de l'aparició d'estímuls arreplegats per receptors externs i interns, per a mantindre algunes constants vitals com els nivells de glucosa o d'aigua.
14. Dissenyar i realitzar xicotetes investigacions sobre les funcions dels sers vius, tenint en compte alguns procediments del treball científic: plantejament precís del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització d'experiències i anàlisi i comunicació de resultats.
Es tracta de comprovar la progressió de l'estudiant en el desenrotllament de destreses científiques, des del plantejament del problema fins a la comunicació de resultats, i d'actituds com el rigor, precisió, objectivitat, qüestionament del que és obvi, creativitat, imaginació, etc., en el camp concret dels processos fisiològics. Tot això permetrà constatar l'avanç no sols en el terreny conceptual, sinó també en el metodològic i el de les actituds.
15. Explicar el caràcter provisional de les explicacions, indicant el pes de les raons extracientífiques en el manteniment d'algunes d'estes concepcions.
Es tracta de comprovar que els estudiants, davant de les distintes explicacions que es donen d'un problema científic són capaços de comprendre el caràcter provisional de cada una de les explicacions, dins del paradigma vigent, sent conscients que cap explicació es pot considerar definitiva, sinó que està sotmesa a revisions contínues. També han de comprendre que el manteniment d'una determinada concepció pot dependre en part de condicionaments socials, polítics i econòmics del moment, i que esta pot influir, al seu torn, en el desenrotllament tecnològic i social.
16. Contrastar diferents fonts d'informació i elaborar informes en relació a problemes biològics i geològics rellevants en la societat.
Es pretén saber si els estudiants són capaços de buscar bibliografia, adequada a la seua preparació, referent a temes d'actualitat, com ara la conservació de les espècies o la intervenció humana en la reproducció, i d'estructurar el treball de manera adequada, a manera d'informes. També, si poden analitzar críticament textos científics originals, històrics o actuals, en l'estudi de problemes biològics o geològics rellevants.
BIOLOGIA
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
Esta matèria requerix coneixements inclosos en Biologia i Geologia
El coneixement de la naturalesa de la vida ha progressat en les últimes dècades de manera molt accelerada i en la biologia actual les fronteres de la investigació ha anat desplaçant-se. Del coneixement dels sers vius complets (com viuen, on es troben, com es relacionen i com es reproduïxen) s'ha passat a la comprensió dels nivells cel·lulars i moleculars, intentant interpretar les característiques dels fenòmens vitals en termes de les substàncies que els componen i les seues transformacions. D'ací el desenrotllament de les noves branques: Biologia Cel·lular, Bioquímica, Genètica Molecular, etc., que utilitzen, al seu torn, noves tècniques d'investigació microscòpiques, ultramicroscòpiques, físiques i químiques.
Esta matèria se centra en el nivell cel·lular; la cèl·lula és l'eix organitzador entorn del qual s'articulen els continguts, buscant l'explicació científica dels fenòmens biològics en termes més bioquímics o biofísics, però sense caure en una visió reduccionista, mantenint un enfocament globalitzador sobre els sistemes vius, constituïts per parts interrelacionades i amb nombroses característiques globals en el seu funcionament. És la combinació d'estos dos punts de vista (analític i global) la que permetrà trobar les raons dels distints fenòmens estudiats i el seu significat biològic. Estos continguts s'estructuren en grans apartats: biologia cel·lular, genètica clàssica i molecular, microbiologia, immunologia, i les seues aplicacions.
El paper formatiu de la biologia en el Batxillerat presenta tres aspectes diferents. D'una banda, consistix a ampliar i aprofundir els coneixements sobre els mecanismes bàsics que regixen el món viu, per a la qual cosa s'han de posseir alguns coneixements d'estructura i funcionament cel·lular, subcel·lular i molecular. D'altra banda, es tracta de promoure una actitud investigadora basada en l'anàlisi i la pràctica de tècniques i procediments que han permés avançar en estos camps científics, considerant les diferents teories i models presents en el seu desenrotllament. I, finalment, es tracta de valorar les implicacions socials o personals, ètiques o econòmiques, dels nombrosos nous descobriments en la biologia i conéixer les seues principals aplicacions. Esta matèria reflectix tots estos continguts que fan d'esta ciència (i de qualsevol altra) una activitat més de les que duen a terme hòmens i dones, activitat sotmesa a contínua revisió, amb grans possibilitats d'aplicació i en directa relació amb la vida quotidiana. Per això, es proposen dos nuclis de continguts que es referixen a una aprofundiment en el treball científic, i en la naturalesa de la ciència, en si mateixa i en les seues relacions amb la societat i amb la tecnologia.
Tot això ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes crítics, amb capacitat de valorar les diferents informacions i prendre postures i decisions respecte d'això. En esta etapa final de l'Educació Secundària, la Biologia accentua el seu caràcter orientador i preparatori per a estudis posteriors.
D'altra banda, s'ha de tindre en compte que els estudiants presenten concepcions prèvies sobre moltes de les qüestions que es proposa treballar, així com un desenrotllament psicològic superior al que presentaven en l'Educació Secundària Obligatòria, i interessos i necessitats personals diferents. En esta etapa, els estudiants poden arribar a coneixements més abstractes que en l'etapa anterior i aprofundir en la realització de tasques intel·lectuals, com ara maneig de símbols, raonament lògic, capacitat de generalització etc.; perquè això es produïsca realment, caldrà partir de conceptes o representacions més concrets, com en qualsevol edat, per a establir un pont entre els conceptes previs i els nous, de manera que puga produir-se un verdader aprenentatge significatiu, una autèntica construcció de coneixements, cosa que facilitarà el desenrotllament del pensament formal. És important també que els estudiants tinguen oportunitats d'aplicar els nous coneixements adquirits a noves situacions teòriques o pràctiques, per a potenciar la transferència del seu aprenentatge.
Finalment, els projectes curriculars que es realitzen hauran de tindre en compte els interessos i necessitats, més amunt mencionats, dels estudiants, de manera que intenten satisfer al màxim les seues expectatives professionals futures i les seues inquietuds personals, dins del triple caràcter formatiu, orientador i propedèutic que ha de tindre el Batxillerat.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre els principals conceptes de la Biologia i la seua articulació en lleis, teories i models, valorant el paper que estos exercixen en el seu desenrotllament.
2. Resoldre problemes que se'ls plantegen en la vida quotidiana, seleccionant i aplicant els coneixements biològics rellevants.
3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesi, planificar dissenys experimentals i realitzar experiències, interpretar i comunicar resultats, i utilitzar fonts d'informació) i els procediments propis de la Biologia, per a realitzar xicotetes investigacions i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells.
4. Comprendre la naturalesa de la Biologia i les seues limitacions, així com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, valorant els diferents aspectes ètics socials ambientals, econòmics, polítics, etc., relacionats amb els nous descobriments, desenrotllant actituds positives cap a la ciència i la tecnologia per la seua contribució al benestar humà.
5. Valorar la informació procedent de diferents fonts, especialment les relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació per a formar-se una opinió pròpia, que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la Biologia, mostrant una actitud flexible i oberta enfront d'opinions diverses.
6. Comprendre que el desenrotllament de la Biologia suposa un procés canviant i dinàmic, influenciat pel context històric i en constant construcció.
7. Conéixer les característiques químiques i propietats de les molècules bàsiques que configuren l'estructura cel·lular, per a comprendre la seua funció en els processos biològics.
8. Interpretar globalment la cèl·lula com la unitat estructural i funcional dels sers vius, així com la complexitat de les funcions cel·lulars.
9. Comprendre les lleis i mecanismes moleculars i cel·lulars de l'herència. Interpretar els descobriments més recents sobre el genoma humà, enginyeria genètica i biotecnologia, i valorar les seues implicacions ètiques i socials.
10. Valorar la importància dels microorganismes en els processos naturals i el seu paper en els processos industrials. Conéixer l'origen infecciós de nombroses malalties provocades per microorganismes i els principals mecanismes de recuperació immunitària.
III. Nuclis de continguts
En Biologia, els dos primers nuclis presenten continguts transversals que han d'estar presents i impregnar els altres nuclis, els continguts dels quals es referixen a l'àmbit específic de la disciplina. No es tractaran per tant aïlladament, sinó que adquiriran significat al concretar-los en els continguts dels restants nuclis.
1. Aproximació al treball científic
Els alumnes i les alumnes han d'anar avançant en la comprensió i utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des d'un punt de vista científic i augmentar la seua comprensió de la manera en què es produïxen i canvien els coneixements científics.
Este nucli i el següent han de promoure el desenrotllament d'actituds com ara: curiositat, perseverança, disposició a l'anàlisi reflexiva, precisió, disposició a la consideració i valoració d'arguments diferents dels propis, autoconfiança, imaginació, creativitat, respecte i sensibilitat cap al medi ambient, disposició a cooperar amb els altres; estes actituds contribuïxen a la formació integral de l'alumnat al mateix temps que generen actituds positives cap a la ciència i el seu aprenentatge.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrast d'hipòtesis, disseny i desenrotllament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, utilització de fonts d'informació.
Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme una investigació.
Actituds pròpies del treball científic: qüestionament del que és obvi, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.
Hàbits de treball i indagació intel·lectual.
2. Naturalesa de la Biologia i les seues relacions amb la Tecnologia i amb la societat
S'abordarà l'estudi de la naturalesa de la Biologia, els seus èxits i les seues limitacions. Això suposa la modificació de la imatge tradicional de ciència exacta, lògica, de solucions úniques, lliure d'ambigüitats, absoluta, immutable; és a dir, avançar en la comprensió de com s'elaboren les idees científiques, com evolucionen i canvien amb el temps (naturalesa temporal i provisional de les teories i models científics), així com de les interrelacions de la Biologia amb la tècnica i la societat, tant en l'àmbit públic com en el privat.
Per a això és necessari que en els nuclis de continguts específics els estudiants realitzen activitats que:
*Mostren el caràcter d'invenció i de temptativa de les teories i models científics.
*Presenten algunes teories i models que es van mantindre en determinades èpoques, les causes del seu manteniment i abandonament i de les teories i models que els van substituir, posant de manifest el caràcter evolutiu dels conceptes.
*Mostren les mútues relacions entre ciència i tècnica, analitzant situacions o processos tècnics basats en idees científiques, així com la incidència en el desenrotllament científic d'alguns avanços tècnics.
*Presenten les conseqüències dels avanços cientificotècnics en la modificació del medi, així com les propostes que intenten corregir alguns problemes plantejats.
*Mostren les implicacions de la ciència i de la tècnica en distints aspectes de la vida social: economia, política, ideologies, ètica.
*Aborden les profundes influències de la societat en el desenrotllament científic: elecció de temes d'investigació, assignació de pressupostos, etc.
*Permeten la valoració que l'aspecte científic és només un dels múltiples factors que cal tindre en compte en la solució de problemes que es planteja la societat actual i, del fet que en la presa de decisions cal considerar implicacions diverses.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi de la naturalesa de la Biologia: els seus èxits i limitacions, el seu caràcter de contínua recerca i de temptativa, la seua evolució, la interpretació de la realitat a través de models.
Relacions de la Biologia amb la tecnologia i les implicacions d'ambdós en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.
Influències de la societat en el desenrotllament de la Biologia i la tecnologia. Valoració crítica.
Estos continguts podran considerar-se de forma transversal al llarg de tota la matèria.
3. La base fisicoquímica de la vida. Estructura cel·lular
En este nucli es proposa, d'una banda, el desenrotllament d'aspectes bàsics i fonamentals de l'organització cel·lular amb què poden assentar-se algunes de les bases que permeten reconéixer que el concepte actual de cèl·lula suposa admetre que esta té les característiques que s'atribuïxen als sistemes vivents: autoconservació, autorreproducción i autoregulació.
Es partix de l'aproximació a la base fisicoquímica de la vida i de les estructures biològiques que consistirà en unes nocions de les estructures moleculars, així com en un tractament succint de les seues característiques químiques i les seues propietats que permeta la comprensió del paper biològic, a què s'ha de donar el major relleu.
A continuació s'introduïx l'estudi de la cèl·lula per mitjà del coneixement de les principals idees històriques sobre esta fins a arribar a la configuració de la teoria cel·lular, valorant que el progrés conceptual va unit al progrés tècnic.
La cèl·lula és la unitat morfològica i funcional dels sers vius. El nivell cel·lular pot descriure's segons una sèrie d'estructures, propietats i funcions que el caracteritzen. Hi ha semblances fonamentals en la composició química i les activitats metabòliques de totes les cèl·lules.
La cèl·lula és una forma particular d'organització resultat de la integració de les interaccions específiques de les molècules constituents, que té com a conseqüència l'aparició de noves i característiques propietats.
No obstant això, la uniformitat en l'estructura cel·lular bàsica no implica que totes les cèl·lules siguen idèntiques, cosa que ha de portar a l'estudi dels models d'organització de procariotes i eucariotes abordant també les idees que les relacionen evolutivament.
Este nucli permet, a més, el desenrotllament d'habilitats i actituds científiques per mitjà de, per exemple, l'observació de cèl·lules al microscopi òptic i la interpretació de les observacions; la interpretació de fotografies de cèl·lules al microscopi electrònic, o la investigació experimental de les característiques d'alguns dels seus components químics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Introducció a la varietat dels components químics de la cèl·lula: tipus, estructura, propietats i paper que exercixen.
Bioelements i oligoelements.
Els enllaços químics i la seua importància en Biologia.
Molècules i ions inorgànics: aigua i sals minerals.
Fisicoquímica de les dispersions aquoses. Difusió, osmosi i diàlisi.
Molècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Exploració experimental d'algunes característiques que permeten la identificació dels components químics.
La cèl·lula: unitat d'estructura i de funció. La teoria cel·lular en el context de la història de la ciència.
Mètodes d'estudi de la cèl·lula. Relació entre els avanços tecnològics i els models teòrics sobre el coneixement de la cèl·lula.
Aproximació pràctica a diferents mètodes d'estudi de la cèl·lula (morfològics, de composició química, etc.) valorant la informació que proporcionen.
Models d'organització cel·lular de procariotes i eucariotes. Comparació entre cèl·lules animals i vegetals. Estructura i funció dels orgànuls cel·lulars.
4. Fisiologia cel·lular
Este és un nucli que comprén l'estudi de les funcions cel·lulars, partint d'una visió global del cicle cel·lular i destacant els processos bàsics que tenen lloc durant la interfase, la divisió nuclear i la citocinesi. El seu propòsit fonamental és proporcionar una visió de la cèl·lula com un sistema complex integrat, per això és aconsellable que l'estudi de les estructures es faça estretament lligat al de les funcions que desenrotllen; així, es poden, tractar per exemple, les membranes en relació amb la permeabilitat; els ribosomes i el reticle endoplàsmic en relació amb la síntesi de proteïnes; el sistema de Golgi i altres síntesis; el mitocondri i la respiració, etc.
S'introduïx en este nucli el metabolisme com un conjunt de reaccions adaptades, catalitzades per enzims, en què hi ha rutes de degradació la finalitat de les quals és proporcionar energia, intermediaris, i rutes de biosíntesi o formadores de noves molècules que consumixen energia. És important comprendre els aspectes fonamentals que presenten estes reaccions, especialment de tipus energètic i de regulació; així les rutes metabòliques, tant de síntesi com de degradació, es tractaran només en esbós. S'inclourà el significat de processos com glicòlisi, cicle de Krebs, cicle de Calvin, etc.; però no es requerixen detalls dels passos individuals ni de la química de les reaccions enzimàtiques.
En este nucli, a més, es poden desenrotllar destreses i actituds científiques per mitjà de l'estudi pràctic de funcions cel·lulars com la divisió i la permeabilitat o la investigació d'alguna activitat enzimàtica o ruta metabòlica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi de les funcions cel·lulars. Aspectes bàsics del cicle cel·lular.
La divisió cel·lular en cèl·lules animals i vegetals. La mitosi: les seues fases.
Estudi de la meiosi: la seua necessitat biològica en els organismes. Fenòmens bàsics que en esta es produïxen i les seues conseqüències: reducció del nombre de cromosomes i recombinació. Importància en l'evolució dels sers vius.
Paper de les membranes en els intercanvis cel·lulars: permeabilitat selectiva. Els processos d'endocitosi i exocitosi.
Introducció al metabolisme: catabolisme i anabolisme. Finalitats d'ambdós. Comprensió dels aspectes fonamentals, energètics i de regulació, que presenten les reaccions metabòliques. L'ATP com bescanviador energètic. Els enzims com a biocatalitzadors.
La respiració cel·lular. El seu significat biològic. Orgànuls cel·lulars implicats en el procés. Les fermentacions i les seues aplicacions.
La fotosíntesi. Fases. Estructures cel·lulars en què es produïx el procés. Importància de la fotosíntesi en la constitució inicial i actual de l'atmosfera. La quimiosíntesi.
Planificació i realització d'investigacions sobre problemes relacionats amb les funcions cel·lulars.
5. L'herència biològica: Genètica clàssica i molecular
En este nucli es planteja un recorregut per les principals troballes que han permés la comprensió de la naturalesa, l'estructura i el funcionament dels gens, fent una aproximació als mecanismes que permeten la seua transmissió i la seua variació.
Es partix dels descobriments de Mendel per a seguir a continuació amb la teoria cromosòmica de l'herència. Posteriorment s'aborda l'estudi de l'ADN com a portador del missatge genètic, i del codi que permet desxifrar-lo, fins a arribar finalment als treballs més destacables actualment sobre la denominada enginyeria genètica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Lleis naturals que expliquen la transmissió dels caràcters hereditaris. Aportacions de Mendel a l'estudi de l'herència.
Teoria cromosòmica de l'herència. Herència del sexe. Herència lligada al sexe. Genètica humana.
La genètica molecular. L'ADN com a portador de la informació genètica. Reconstrucció històrica de la recerca d'evidències del seu paper i de la interpretació d'estes. Concepte de gen.
Duplicació de l'ADN. Transcripció i traducció genètiques.
Característiques i importància del codi genètic. Models que expliquen la regulació gènica.
Alteracions en la informació genètica: les mutacions. Els agents mutagènics. Mutacions i càncer. Implicacions de les mutacions en l'evolució i aparició de noves espècies.
La genòmica i la proteòmica. Organismes modificats genèticament: enginyeria genètica.
Importància de la genètica en medicina i en la millora de recursos. La investigació actual sobre el genoma humà. Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica.
6. Microbiologia. El món dels microorganismes i les seues aplicacions
En este nucli es planteja l'estudi dels microorganismes i de les seues formes de vida i els intercanvis genètics que realitzen, per a interpretar la seua relació amb els sers humans i altres sers vius, considerant la seua intervenció en els cicles biogeoquímics.
A partir de l'estudi dels microorganismes responsables de fermentacions es pot abordar la seua possible utilització industrial, en sanitat, alimentació, agricultura o en la millora del medi ambient, així com la importància de les modernes tècniques d'enginyeria genètica, destacant la importància social i econòmica que això representa.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Els microorganismes: un grup taxonòmicament heterogeni. Les seues formes de vida. Bacteris i virus.
Mecanismes d'intercanvi genètic en bacteris: transformació, transducció i conjugació.
Relació entre estos i la seua interacció amb els sers humans i altres sers vius. Malalties infeccioses
Intervenció dels microorganismes en els cicles biogeoquímics.
Utilització de microorganismes en processos industrials, en agricultura, farmàcia, sanitat i alimentació.
Importància social i econòmica de la utilització i manipulació dels microorganismes en distints àmbits.
Introducció experimental als mètodes d'estudi i cultiu dels microorganismes.
7. Immunologia i les seues aplicacions
En este nucli es tracten els mecanismes que desenrotllen els sers vius com a resposta a l'entrada de microorganismes i substàncies químiques estranyes en el seu organisme. A partir del concepte de malaltia infecciosa es poden analitzar els mecanismes de resposta, la immunitat, els tipus de cèl·lules implicades, destacant l'estudi d'antígens i anticossos, la seua procedència i naturalesa química, la seua forma d'acció i la importància del coneixement de les reaccions antigen-anticossos en sanitat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Concepte actual d'immunitat. El cos humà com a ecosistema en equilibri.
Tipus de resposta immunitària. El sistema immunitari.
Las defenses internes inespecífiques.
La immunitat específica. Característiques i tipus: cel·lular i humoral.
Concepte d'antigen i anticòs. Estructura i funció dels anticossos.
Mecanisme d'acció de la resposta immunitària. Memòria immunològica
Immunitat natural i artificial o adquirida. Sèrums i vacunes.
Disfuncions i deficiències del sistema immunitari. Al·lèrgies i immunodeficiències. La SIDA i els seus efectes en el sistema immunitari. Sistema immunitari i càncer.
Anticossos monoclonals i enginyeria genètica.
El trasplantament d'òrgans i els problemes de rebuig.
IV. Criteris d'avaluació
1. Explicar la teoria cel·lular i la seua importància en el desenrotllament de la Biologia. Interpretar l'estructura interna d'una cèl·lula eucariòtica animal i una vegetal, i d'una cèl·lula procariòtica, tant al microscopi òptic com a l'electrònic, i poder identificar i representar els seus orgànuls i descriure la funció que exercixen.
Es tracta de comprovar que els estudiants, davant d'esquemes o microfotografies, saben diferenciar l'estructura cel·lular procariota de l'eucariota, matisant en este segon cas si es tracta d'un tipus vegetal o animal. Així mateix que són capaços de reconéixer i representar els diferents orgànuls i indicar les seues funcions, tenint una idea aproximada de la grandària real del que s'observa.
2. Relacionar les macromolècules amb la seua funció biològica en la cèl·lula, i reconéixer les seues unitats constituents.
Es tracta d'apreciar que es poden identificar les unitats bàsiques que constituïxen els glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics; així com indicar les funcions d'estes macromolècules.
3. Enumerar les raons per les quals l'aigua i les sals minerals són fonamentals en els processos cel·lulars, i indicar alguns exemples de les repercussions de la seua absència.
Es tracta del fet que es reconega que l'aigua és l'agent que permet la realització de tots els processos cel·lulars i que alguns ions actuen com a factors limitants en determinats processos, podent impedir la seua absència, alguns tan importants com la fotosíntesi o la cadena respiratòria, per la qual cosa la permeabilitat selectiva de les membranes cel·lulars assegura els intercanvis d'estes substàncies.
4. Representar esquemàticament i analitzar el cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i el citoplasma; justificar la importància de la mitosi i la meiosi, descriure els avantatges de la reproducció sexual i relacionar la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies.
Amb este criteri es tracta que l'alumnat tinga una visió global del cicle cel·lular, insistint en els fenòmens característics de la interfase, per a abordar després la divisió nuclear i la citocinesi. La descripció de les fases de la mitosi ha de realitzar-la indicant els canvis bàsics que es produïxen en cada una d'estes. Haurà de saber comparar, a més, la mitosi i la meiosi, reconeixent les seues diferències més significatives i sent capaç de relacionar la segona amb la constància del nombre de cromosomes o la variabilitat genètica, i la relació de tot això amb l'evolució de les espècies.
5. Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les diferències entre la via aeròbia i l'anaeròbia respecte de la rendibilitat energètica, els productes finals originats i l'interés industrial d'estos últims.
Es tracta de comprovar si l'alumnat entén els processos d'intercanvi de matèria i energia que tenen lloc en les cèl·lules com a conseqüència de les reaccions que es produïxen en les cèl·lules. No es tracta de detallar cada una de les etapes de les distintes rutes metabòliques de degradació, ni de conéixer les fórmules de tots els metabòlits cel·lulars que hi intervenen. Interessa que els estudiants siguen capaços de diferenciar les vies anaeròbia i aeròbia per a produir energia i emmagatzemar-la en forma d'ATP, que coneguen la importància dels enzims en estes reaccions i els resultats globals de l'activitat catabòlica. Hauran de conéixer a més l'aplicació pràctica en la vida quotidiana d'alguns dels processos anaeròbics, com la fermentació alcohòlica.
6. Diferenciar en la fotosíntesi la fase lumínica de la fosca, identificant les estructures cel·lulars en què es du a terme, els substrats necessaris, els productes finals i el balanç energètic obtingut i valorant la seua importància en el manteniment de la vida.
A través d'este criteri es pretén saber si els estudiants coneixen els objectius que s'aconseguixen amb la fotosíntesi, en què consistix l'acció concreta de la llum solar i què s'aconseguix amb la fase fosca, i si són capaços d'entendre les diferències entre els substrats inicials i els finals, i d'aplicar estos coneixements a la interpretació de les repercussions del procés, síntesi de matèria orgànica i producció d'oxigen, en el manteniment de la vida.
7. Diferenciar entre els mecanismes de síntesi i els de degradació de les biomolècules i conéixer els de síntesi de les proteïnes, comú a organismes autòtrofs i heteròtrofs, localitzar les estructures cel·lulars en què es desenrotllen, i reconéixer la necessitat d'enzims específics.
Es tracta que els estudiants tinguen una visió global dels processos de biosíntesi, els comparen amb els de degradació (especialment des del punt de vista energètic) i adquirisquen coneixements sobre la síntesi de les proteïnes cel·lulars en els ribosomes sota la direcció de l'ADN, podent conéixer algunes de les experiències que han portat al coneixement actual d'estos processos i la seua importància científica i social.
8. Aplicar els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris, segons la hipòtesi mendeliana i la teoria cromosòmica de l'herència, a la interpretació i resolució de problemes relacionats amb l'herència.
Es tracta de comprovar que l'alumnat coneix les raons dels fenòmens hereditaris i la seua explicació científica. A més, ha de ser capaç de valorar l'interés històric de les aportacions mendelianes i la teoria cromosòmica de l'herència que permet una interpretació a nivell subcel·lular, i aplicar estos coneixements a exemples concrets d'herència humana, d'animals i plantes a través de la realització de problemes concrets.
9. Explicar el paper de l'ADN com a portador de la informació genètica i la naturalesa del codi genètic, relacionant les mutacions amb alteracions en la informació i estudiant la seua repercussió en la variabilitat dels sers vius, en l'evolució i en la salut de les persones.
Es pretén que els estudiants coneguen el concepte de gen i puguen associar-lo a les característiques de l'ADN i a la síntesi de proteïnes. A la llum d'estos coneixements podran explicar les mutacions, les seues causes i les conseqüències fenotípiques que puguen tindre. Han de poder relacionar també estos fenòmens amb la variabilitat genètica, així com amb la selecció natural i l'evolució dels sers vius, i reconéixer la seua importància per a la selecció de races i/o varietats en l'agricultura i la ramaderia. Hauran de ser capaços, així mateix, d'inferir la possibilitat que les mutacions tinguen efectes perjudicials, especialment en el ser humà, i valorar els riscos que impliquen alguns agents mutàgens, per mitjà de l'estudi d'algun cas senzill i característic.
10. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació genètica en vegetals, animals i en el ser humà, i les seues implicacions ètiques, valorant l'interés de la investigació del genoma humà en la prevenció de malalties hereditàries i entenent que el treball científic està, com qualsevol activitat, sotmés a pressions socials i econòmiques.
L'alumnat haurà de ser capaç de relacionar els coneixements sobre l'ADN i el seu funcionament amb les possibilitats d'intervindre sobre esta macromolècula (recombinació, aïllament de gens, trasplantament, etc.). A partir d'estos coneixements podrà comprendre la "manipulació genètica", analitzant alguns senzills exemples, en agricultura i medicina principalment. L'anàlisi de les implicacions comercials i socials d'estes tècniques ajudarà a valorar la relació entre la ciència "pura" i l'"aplicada". La consideració del projecte "Genoma humà", posarà també de manifest esta relació, i la importància d'avaluar els aspectes ètics en la investigació científica.
11. Determinar les característiques que definixen els microorganismes, destacant-ne el paper d'alguns en els cicles biogeoquímics, en les indústries alimentàries, en la indústria farmacèutica i en la millora del medi ambient, i analitzar el poder patogen que poden tindre en els sers vius.
Amb este criteri es pretén constatar si els estudiants coneixen que els microorganismes constituïxen un conjunt heterogeni que inclou diversos grups taxonòmics, així com que són capaços de reconéixer alguns exemples importants. Han de valorar la seua importància mediambiental i la seua aplicació en biotecnologia, a través de l'estudi d'algun cas molt significatiu (per exemple els bacteris làctics en la indústria alimentària, els microorganismes utilitzats per a la producció d'insulina, la utilització de microorganismes per a purificar aigües contaminades o per a lluitar contra les marees negres, o altres exemples semblants). Han de conéixer, així mateix, que els microorganismes poden causar malalties en plantes i animals.
12. Analitzar els mecanismes de defensa que desenrotllen els sers vius davant de la presència d'un antigen, deduint a partir d'estos coneixements com es pot incidir per a reforçar o estimular les defenses naturals.
Es tracta amb este criteri de conéixer si els estudiants comprenen com es posen en marxa mecanismes de defensa de distint tipus, davant de la presència de cossos estranys, per a evitar o neutralitzar la infecció. Es posarà l'èmfasi principal en l'estudi de la immunitat, del sistema responsable, dels mecanismes immunitaris normals de què disposen els sers vius i dels mètodes pels quals es pot estimular o incrementar esta resposta immunitària (sèrums i vacunes). Este últim aspecte està relacionat amb el criteri anterior al considerar l'aplicació dels microorganismes a la medicina.
13. Dissenyar i realitzar investigacions sobre alguns aspectes de la Biologia, tenint en compte algunes característiques essencials del treball científic: plantejament precís del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització d'experiències i anàlisi i comunicació de resultats.
Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en el desenrotllament de destreses científiques, des del plantejament de problemes fins a la comunicació de resultats, i d'actituds, com el rigor, precisió, objectivitat, qüestionament del que és obvi, creativitat, imaginació, etc. Tot això permetrà constatar l'avanç no sols en el terreny conceptual, sinó també en el metodològic i actitudinal.
14. Analitzar el caràcter obert de la Biologia a través de l'estudi d'algunes interpretacions, hipòtesis i prediccions científiques sobre conceptes bàsics d'esta ciència, valorant els canvis produïts al llarg del temps i la influència del context històric.
Es tracta de conéixer si els estudiants són capaços de valorar les explicacions científiques donades en diferents contextos històrics i comprenen la seua contribució als nostres coneixements científics actuals. Han de comprendre que la ciència no és solament observació i experimentació, sinó el resultat d'un complex procés en què a més intervenen les creences i condicions socials. Este criteri es pot aplicar a diverses evidències observables o experimentals i conceptes biològics (per exemple ADN, gen, infecció, virus, etc.), els quals són objecte d'estudi en este curs, analitzant les distintes interpretacions possibles en diferents etapes del desenrotllament d'esta ciència. Conéixer i discutir algunes controvèrsies en els seus contextos històrics i socials farà comprendre els estudiants que en Biologia no hi ha veritats immutables, sinó hipòtesi de treball millors o pitjors sobre les quals es poden basar o no futures investigacions i que responen millor o pitjor a les observacions i fets registrats.
CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
Esta matèria requerix coneixements inclosos en Biologia i Geologia
Des dels orígens del nostre planeta les catàstrofes naturals s'han succeït al llarg del temps, han causat canvis importants en la seua superfície i han afectat les diverses espècies provocant inclús l'extinció d'algunes, com la dels grans rèptils a finals del cretaci. També des de la prehistòria, el ser humà ha patit les conseqüències d'algunes de les catàstrofes naturals, ha incidit sobre la naturalesa per a l'obtenció d'aliments o per a defendre's d'esta, i progressivament ha anat dominant-la fins a anar aconseguint nivells cada vegada més alts de desenrotllament. D'esta manera, les alteracions ambientals causades pel ser humà són tan antigues com ell, el que potser ha canviat més profundament és la dimensió enorme que tenen actualment, a causa de causes diverses, com l'elevat creixement demogràfic, el gran desenrotllament tecnològic industrial, la urbanització elevada, les grans migracions humanes a causa de la millora de les comunicacions, etc.
Fins fa uns anys la societat ha reclamat de la ciència orientacions per a obtindre matèries primeres i energia i per a pal·liar els riscos naturals, i més recentment demanda sistemes per a evitar o disminuir els riscos derivats del desenrotllament tecnològic. A finals dels anys seixanta, va començar a notar-se un interés generalitzat pels temes ambientals, encara que estos tenien un significat distint segons es tractara de països desenrotllats o en via de desenrotllament. Per als primers l'objecte de preocupació era fonamentalment la contaminació, per als segons, els problemes eren molt més amplis, de caràcter socioeconòmic i polític més que tecnològic, lligats al subdesenrotllament, com ara els problemes sanitaris, la falta de vivenda, les deficiències de nutrició, la mala explotació de recursos naturals, etc.
Actualment, els temes ambientals tenen una accepció semblant en quasi tots els països, tant per la pareguda problemàtica, sobre la qualitat de vida, com per la universalitat d'alguns fenòmens, com ara l'augment de l'efecte hivernacle, el forat d'ozó, o el perill nuclear, si bé és cert que molts dels problemes ambientals dels països en via de desenrotllament són deguts precisament a la falta de desenrotllament.
El dilema entre la protecció del medi ambient i el creixement econòmic pesa hui sobre el desenrotllament industrial i provoca conflictes socials, sobretot en el sector de producció d'energia. Davant d'este dilema s'han pronunciat nombroses vegades diverses organitzacions, convencions i organismes internacionals.
L'àmbit propi d'estudi de les Ciències de la Terra i del Medi Ambient es configura entorn dels dos grans aspectes assenyalats en el seu títol: l'estudi dels sistemes terrestres, de les seues interaccions entre si i amb el sistema humà, que donen lloc al medi ambient.
La presència d'esta matèria en el currículum de Batxillerat pretén cobrir una necessitat social: promoure una reflexió científica sobre els problemes ambientals, dels quals la humanitat pot ser inductora o víctima. Pareix necessària una matèria de síntesi en l'Educació Secundària que, aplicant els coneixements i mètodes d'anàlisis científics als riscos naturals i als problemes ecològics, eleve el nivell d'educació ambiental i genere actituds responsables cap al medi ambient i l'aprofitament dels recursos.
La matèria de les Ciències de la Terra i del Medi Ambient pretén aprofundir en les aportacions científiques, iniciades en l'Educació Secundària Obligatòria, a la solució dels problemes ambientals generats pels riscos naturals i l'explotació dels recursos naturals. Es tracta, doncs, d'una matèria d'aplicació d'altres diverses, entre les quals figuren destacadament, com a ciències de la naturalesa, la Geologia, l'Ecologia, la Química i la Física, junt amb altres com la Geografia o inclús la Història, la Filosofia o la Psicologia, procedents del camp de les ciències socials i humanitats. El tractament de problemes com la contaminació de l'aire i de l'aigua i les seues repercussions econòmiques i sanitàries, els impactes ambientals en una comarca, la percepció estètica dels paisatges, són exemples de la necessitat d'utilitzar procediments de diverses disciplines per a desenrotllar la matèria.
Les Ciències de la Terra i del Medi Ambient es constituïxen així en un instrument apte per a comprendre d'una manera global i sistèmica la realitat que ens rodeja i les relacions interdisciplinàries, i com un mitjà per a augmentar la capacitat de percepció i valoració de l'entorn i dels problemes relacionats amb la seua explotació pel ser humà.
Els continguts d'esta matèria en el Batxillerat es concreten en quatre nuclis que plantegen el concepte de medi ambient i l'enfocament de la teoria de sistemes que el sol acompanyar, estudien els sistemes terrestres i les seues interfases, així com les modificacions que hi tenen lloc en tres grans vessants: riscos geològics, climàtics i biològics, recursos naturals i culturals i impactes ambientals. Un quart nucli d'enfocament polític, social i econòmic se centra en models alternatius de desenrotllament i en els controls i bases per a l'ordenació del territori i la qualitat ambiental, donant lloc tot això a una matèria clarament interdisciplinària i sistèmica. Així mateix, hi ha un nucli que presenta continguts comuns a tots els altres. Estos continguts es referixen principalment a procediments i actituds, i fan referència a una aprofundiment en els mètodes de treball dels científics.
Així, doncs, esta matèria tracta dels problemes mediambientals plantejats en l'àmbit mundial, regional i local, es nodrix de les aportacions científiques i té en compte les directrius internacionals i la legislació del nostre país.
Esta disciplina, en suma, és una conseqüència de l'aplicació als problemes ambientals dels models teòrics i els procediments científics, davant de la creixent consciència aconseguida sobre els riscos naturals o induïts per l'activitat humana. El seu paper formatiu en el Batxillerat és promoure una reflexió científica sobre els problemes mediambientals i, per tant, elevar el nivell d'educació ambiental i generar actituds responsables per a poder previndre millor els riscos i aprofitar més eficaçment els recursos. En definitiva, es tracta que els alumnes puguen adquirir una nova estructura conceptual de la problemàtica ambiental, a l'integrar les aportacions parcials de diferents disciplines.
Com a conseqüència, s'ha d'esperar que els estudiants arriben a estimar l'alta rendibilitat social i humana, i per tant econòmica, dels valors ecològics (neteja de l'aire i aigua, conservació i/o restauració dels cicles naturals), biològics (riquesa genètica) i estètics (paisatges urbans i naturals no degradats). Al mateix temps s'espera el desenrotllament d'hàbits i actituds personals congruents amb estos criteris.
Per a això, caldrà partir, com sempre, de les concepcions prèvies dels estudiants, en este cas sobre el medi ambient, per a anar avançant des d'una concepció del medi globalitzant, indiferenciada i precientífica, passant per una concepció més analítica i experimentalista, fins a arribar a la concepció científica del medi, totalitzant i sistèmica. Este procés de construcció del concepte de medi ambient ha d'haver-se iniciat en l'Educació Secundària Obligatòria i els estudiants poden estar en distintes fases d'este, amb la qual cosa es fa necessària en la confecció dels projectes curriculars la planificació d'activitats encaminades a la detecció dels distints nivells i de la seua superació progressiva.
Finalment, els projectes curriculars que es realitzen hauran de tindre en compte els interessos i les necessitats més amunt mencionats, segons el medi dels alumnes, de manera que intenten satisfer al màxim les seues expectatives professionals futures i les seues inquietuds personals, dins del triple caràcter formatiu, orientador i propedèutic que ha de tindre el Batxillerat.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre el funcionament dels sistemes terrestres així com les interaccions que hi existixen, de manera que puguen explicar les repercussions mundials d'alguns fets aparentment locals.
2. Conéixer les mesures preventives i correctores que s'han d'adoptar per a contrarestar les repercussions negatives que provoquen les manifestacions energètiques del planeta sobre el sistema humà.
3. Analitzar les causes que donen lloc a riscos naturals i conéixer alguna mesura per a previndre o corregir-los.
4. Conéixer l'existència de límits per a l'explotació d'alguns recursos, valorant la necessitat d'adaptar l'ús a les possibilitats de renovació.5. Avaluar la rendibilitat global de l'explotació dels recursos naturals, incloent-hi les possibles utilitats i els impactes provocats.
5. Investigar els problemes ambientals des d'una perspectiva global, utilitzant mètodes científics, sociològics i històrics, recollint dades de diverses fonts, analitzant-les i elaborant conclusions, proposant alternatives i realitzant un informe final.
6. Utilitzar tècniques variades de tipus químic, biològic, geològic, estadístic i econòmic i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, per a abordar problemes mediambientals.
7. Prendre consciència que la naturalesa té els seus límits i que per a assegurar la supervivència no cal dominar la naturalesa, sinó aprofitar-la respectant les seues lleis.
8. Mostrar actituds per a protegir el medi ambient escolar, familiar, i local, criticant raonadament mesures que siguen inadequades i donant suport a les propostes que ajuden a millorar-lo.
III. Nuclis de continguts
El primer nucli presenta continguts transversals que han d'estar presents i impregnar la resta de nuclis, els continguts dels quals es referixen a l'àmbit específic de la disciplina. No es tractarà per tant aïlladament, sinó que adquirirà significat en concretar-lo en els continguts dels restants nuclis.
1. Aproximació al treball científic
Els alumnes i les alumnes han d'anar avançant en la comprensió i utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des d'un punt de vista científic i augmentar la seua comprensió de la manera en què es produïxen i canvien els coneixements científics.
Això es pot dur a terme realitzant en els nuclis de continguts específics activitats que permeten:
*Desenrotllar una educació ambiental basada en una estructura conceptual científica i que utilitze procediments adequats per a analitzar els processos naturals, l'explotació de recursos i la incidència de riscos, i les interaccions entre la societat humana i la naturalesa.
*Desmitificar la confiança en el poder de la ciència i de la tècnica per a aconseguir un creixement econòmic i un consum il·limitats. Tota transformació de la naturalesa té els seus costos: augmenta els riscos, el treball i l'energia necessària per a mantindre el sistema en funcionament.
*Desenrotllar actituds com ara: curiositat, disposició a l'anàlisi reflexiva, precisió, disposició a la consideració i valoració d'arguments diferents dels propis, autoconfiança, imaginació, creativitat i disposició a cooperar amb els altres que contribuïsquen a la formació integral de l'alumnat al mateix temps que generen actituds positives cap a la ciència i el seu aprenentatge.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrastació d'hipòtesis, disseny i desenrotllament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, utilització de fonts d'informació.
Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme una investigació.
Actituds pròpies del treball científic: qüestionament del que és obvi, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.
Hàbits de treball i indagació intel·lectual.
2. El medi ambient i la teoria de sistemes
L'estudi del medi ambient ha evolucionat al llarg de la història de la ciència, des de la idea de "l'organització de la naturalesa" de Linné, passant per "la geografia de les plantes" de Humboldt, i el concepte de "ecosistema" de Lindeman, fins a arribar a la teoria de sistemes i a algunes hipòtesis actuals com la hipòtesi Gaia.
En este nucli es tracta d'aprofundir en el concepte de medi ambient, iniciat en etapes anteriors, per a arribar a una concepció del medi totalitzant i sistemàtica, la qual cosa implica introduir la teoria de sistemes, com a model de funcionament del nostre planeta, considerant la interdependència de tots els elements biòtics i abiòtics. Al mateix temps, i en relació amb l'anterior, es pot introduir la concepció del medi ambient acceptada internacionalment, que suposa considerar-lo com el resultat de les interaccions entre els sistemes terrestres i els sistemes socials.
També es proposa en este nucli abordar l'estudi d'alguns canvis ambientals en la història de la Terra, com a conseqüència de les interaccions entre els sistemes terrestres.
Les interaccions entre els sistemes terrestres i els sistemes socials donen com a resultat l'estat del medi ambient en un moment històric determinat; per això es proposa un xicotet esbós de l'evolució de les dites relacions al llarg de la història.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Concepte de medi ambient. Teoria de sistemes.
La interdisciplinarietat en les ciències ambientals.
Composició, estructura i límits de sistemes. Complexitat i entropia. Models estàtics.
Els canvis en els sistemes. Models dinàmics.
El medi ambient, com a interacció de sistemes.
3. Els sistemes terrestres
Es proposa en este nucli aprofundir en l'estudi dels sistemes terrestres a fi de conéixer les seues característiques, processos i interrelacions, coneixements que s'aplicaran en els següents nuclis. No es tracta ací d'abordar tots els elements conceptuals de la Geologia i l'Ecologia, sinó solament aquells necessaris que puguen ser utilitzats com a instruments d'estudi i interpretació dels riscos naturals, recursos i impactes ambientals.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La geosfera:
*Estructura i composició.
*Geodinàmica interna. Origen de l'energia interna.
*Processos petrogenètics derivats i formació de jaciments.
*Geodinàmica externa. L'origen de l'energia externa.
*Balanç energètic de la Terra: calor externa i calor interna terrestre. *Processos derivats de cada font d'energia
*El relleu com resultat de la interacció entre la dinàmica externa i interna de la Terra.
L'atmosfera i la hidrosfera:
*Estructura i composició. Dinàmica atmosfèrica. Inversions tèrmiques
*Funció reguladora i protectora de l'atmosfera.
*El clima i el temps atmosfèric.
*La hidrosfera: estructura, dinàmica i balanç hidrològic. El cicle de l'aigua. Determinació en mostres d'aigua d'alguns paràmetres químics i biològics i interpretació dels resultats en funció del seu ús.
La biosfera:
*Ecosfera, biosfera i ecosistema. Els biomes.
*Components biòtics i abiòtics dels ecosistemes. Interrelacions.
*Cicles de matèria i fluxos d'energia en els ecosistemes. Cadenes i xarxes tròfiques. Producció i productivitat biològica.
*Eficiència ecològica: piràmides de números, de biomassa i d'energia.
*Los cicles biogeoquímicos: oxigen, carboni, nitrogen, fòsfor i sofre.
*El ecosistema en el temps: successió, autoregulació i regressió de l'ecosistema.
*Concepte de diversitat. La biosfera com a patrimoni i com a recurs fràgil i limitat.
Les interfases entre les capes terrestres:
*El sòl: composició, estructura i textura. Tipus de sòl.
*Processos edafològics.
*Sòl agricultura i alimentació.
*El sistema litoral. Formació i morfologia costanera. Aiguamolls costaners. Esculls i manglars.
Les zones litorals. Usos potencials i fragilitat dels sòls.
Planificació i realització d'investigacions per a abordar problemes relacionats amb la dinàmica dels sistemes terrestres: erosió dels relleus, canvis climàtics, funcionament dels ecosistemes o les interaccions en els sòls, usant fonts documentals diverses.
4. Les relacions entre la humanitat i la naturalesa
En este nucli s'aborda el problema dels recursos, com ara l'aigua, la producció d'aliments, l'energia, i el patrimoni paisatgístic, els seus usos i sistemes per a millorar el seu aprofitament. Així, en el camp de la producció d'aliments i l'energia, es poden plantejar noves alternatives de futur més racionals i que disminuïsquen l'impacte ambiental, com ara l'energia solar i els seus derivats com l'energia eòlica i la de biomassa, que poden ser competitives en un futur pròxim.
També es proposa l'estudi dels processos naturals com a factors de risc i del fonament i fiabilitat dels mètodes de predicció temporal i espacial, els factors que intensifiquen els riscos i les mesures per a evitar els danys.
Així mateix, es proposa tractar els tipus d'impacte ambiental com a resultat de les accions humanes en l'explotació de recursos, en la satisfacció de necessitats socials, o per interessos econòmics i polítics, dels quals caldria remarcar en els grans problemes mundials: l'alteració de la capa d'ozó, l'explosió demogràfica, l'efecte hivernacle i la pèrdua de biodiversitat.
Finalment, es consideren les noves tecnologies en la investigació del medi ambient.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Canvis ambientals en la història de la Terra. Evolució de la influència humana en estos canvis.
Funcions econòmiques dels sistemes naturals.
Els recursos. Tipus, aprofitament i alternatives:
*Recursos renovables i no renovables.
*Els recursos hídrics, minerals, alimentaris, energètics i recreatius i culturals. Recursos marins. Aiguamolls. Els boscos i el sòl com a recursos. La biodiversitat.
*Presa de consciència sobre la limitació dels recursos i sobre la necessitat del seu ús racional.
Els riscos naturals i el seu efecte sobre la població:
*Riscos derivats dels processos geològics interns: volcans i terratrémols. Predicció, prevenció i protecció.
*Riscos derivats dels processos geològics i externs: sistemes de vessant i sistemes fluvials. Riscos climàtics. Predicció, prevenció i protecció.
Els impactes ambientals:
*Detecció prevenció i correcció.
*L'erosió del sòl. El problema de la desertització i les seues repercussions.
*La contaminació de les aigües, el sòl i l'aire. L'eutrofització. El problema de la salinització dels aqüífers. Sobreexplotació.
*Els grans impactes globals. L'explosió demogràfica. Contaminació atmosfèrica: l'augment de CO2 i els gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera, i el seu possible efecte sobre el clima. L'alteració de la capa d'ozó. La progressiva pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes. La desforestació. La pluja àcida. Els riscos nuclears .El canvi climàtic global.
*Uns altres impactes: contaminacions acústica i tèrmica. Ecosistemes urbans. Els residus sòlids urbans i industrials. Les zones litorals: demografia i contaminació.
*Mesures de conservació i correcció.
Les noves tecnologies en la investigació de recursos, riscos i impactes ambientals:
*GPS. Fonaments, tipus i aplicacions.
*Teledetecció: fotografies aèries, satèl·lits meteorològics i d'informació mediambiental. Radiometria.
*Programes informàtics de simulació mediambiental.
*Programes telemàtics de cooperació internacional en la investigació ambiental.
Planificació i realització d'investigacions per a avaluar els recursos que s'utilitzen en una zona, valorant els seus límits, així com els riscos naturals i els impactes ambientals, per a suggerir possibles mesures per a evitar-los; tot això per mitjà de l'ús de tècniques experimentals i fonts documentals diverses.
5. Medi ambient i desenrotllament sostenible
En este nucli es tracten d'abordar les incidències polítiques, econòmiques i socials dels problemes ambientals assenyalats en el nucli anterior, així com de debatre els pros i contres dels dos plantejaments generals sobre el medi ambient: el conservacionista i el del desenrotllament sostenible.
D'altra banda, es pretén també que els estudiants s'inicien en la comprensió del que suposa una avaluació de l'impacte ambiental de determinats projectes, i que coneguen alguns mètodes d'avaluació d'impactes, podent usar algun d'estos que siga senzill, per a estudiar l'alteració d'una zona concreta.
Així mateix, s'abordaran alguns aspectes de la legislació sobre el medi ambient a Espanya i la Comunitat Valenciana, ja que la informació és la base de les possibles preses de postura crítica sobre determinats projectes que alteren el medi ambient o sobre la pròpia legislació.
D'altra banda, s'estudiaran algunes estratègies que puguen augmentar la consciència de protecció del medi ambient i promocionar la qualitat de vida de la població, és a dir, estratègies d'educació ambiental, perquè els ciutadans puguen recolzar o reclamar mesures legals sobre aprofitament de recursos, i coneguen els criteris d'avaluació de les capacitats naturals de cada territori, tenint en compte no sols els interessos econòmics sinó també els ecològics, estètics i culturals.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Els problemes ambientals i les seues repercussions polítiques, econòmiques i socials. Indicadors. Sostenibilitat.
La consciència ambiental. Educació mediambiental. Els grans temes ambientals del futur.
Protecció d'espais naturals. Legislació mediambiental. Alguns aspectes de la legislació mediambiental a Espanya i a la Comunitat Valenciana.
Avaluació de l'impacte ambiental d'un projecte en una zona utilitzant matrius d'avaluació d'impactes.
IV. Criteris d'avaluació
1. Aplicar la Teoria de Sistemes a l'estudi de la complexitat i del caràcter interdisciplinari de les Ciències Ambientals, arribant a definir el concepte de Medi Ambient davall un enfocament sistèmic i realitzant models senzills que reflectisquen l'estructura d'un sistema natural o la seua variació en el temps.
Es tracta d'avaluar si els estudiants comprenen que el medi ambient és una entitat complexa formada per un conjunt d'elements amb relacions d'interacció i interdependència que li conferixen caràcter propi i que per consegüent el seu estudi pot abordar-se des de la Teoria de Sistemes.
2. Identificar els principals instruments que aporten informació sobre el medi ambient en l'actualitat i les seues respectives aplicacions.
Es tracta de comprovar si es reconeixen els principals mètodes d'informació sobre el medi ambient, com ara l'observació i descripció del territori i el seu ús, la cartografia temàtica, la fotografia aèria, el mesurament, la presa de mostres i la seua anàlisi i interpretació i si saben descriure en què consistixen les aportacions de les modernes tècniques d'investigació (sistemes de localització, fotografies de satèl·lits, radiometries, etc.) basades en les tecnologies de la informació i la comunicació.
3. Analitzar les interaccions mútues entre el sistema econòmic humà i els sistemes naturals.
Es tracta de comprovar si els estudiants progressen en la comprensió de la profunda interdependència de tots i cada un dels processos que ocorren a la Terra i poden enumerar una sèrie de repercussions en cadena d'un fet concret, com per exemple la influència que pot tindre per a la vida la desaparició de les masses forestals a causa de la tala o dels incendis, o el perill que suposa la pèrdua de la capa d'ozó de l'atmosfera.
També amb este criteri podem comprovar si els estudiants són capaços d'analitzar estes interaccions utilitzant els conceptes de residu, risc i impacte, classificant cada un dels quals segons diferents criteris.
4. Relacionar les interaccions energètiques d'origen intern i extern, entre si i amb el sistema humà.
Amb este criteri pretenem determinar si l'alumnat és capaç d'establir relacions significatives entre processos d'alliberament d'energia, interns i externs, amb riscos i impactes sobre el sistema humà.
5. Indicar algunes variables que incidixen en la capacitat de l'atmosfera per a difondre contaminants, raonant, en conseqüència, quines són les condicions meteorològiques que provoquen major perill de contaminació i distingir les diferències de la química ambiental en les distintes capes atmosfèriques.
Es tracta d'avaluar si els estudiants entenen que l'atmosfera té una gran capacitat difusora de les partícules, que contínuament la humanitat expulsa com a resultat de les seues activitats, així com que hi ha algunes variables com la pressió atmosfèrica i la topografia que poden modificar-la, augmentant la contaminació i els efectes sobre la població. Així mateix l'alumnat ha de diferenciar la naturalesa i la transcendència dels processos químics que tenen lloc en les diferents capes de l'atmosfera i ser capaç d'explicar fenòmens com l'augment de l'efecte hivernacle i el forat de la capa d'ozó.
6. Planificar una investigació per a avaluar els riscos més freqüents que pot patir una zona geogràfica del nostre país, tenint en compte les seues característiques climàtiques, litològiques, estructurals i les que causa l'impacte humà, així com realitzar un informe on s'indiquen algunes mesures per a mitigar els riscos.
Es tracta de comprovar que els estudiants han avançat en la utilització de les destreses científiques en l'estudi d'un problema concret, com els riscos d'una zona, per exemple els deguts a les pluges torrencials que provoquen inundacions. A més, es pretén comprovar si han arribat a entendre que els riscos no són deguts simplement a l'atzar, sinó que tenen generalment unes causes concretes i mesurables i que el seu coneixement és el punt de partida per a dissenyar mesures que disminuïsquen els riscos.
7. Reconéixer l'ecosistema com a sistema natural interactiu, conéixer els seus cicles de matèria i fluxos d'energia, interpretar els canvis en termes de successió, autoregulació i regressió, reconéixer el paper ecològic de la biodiversitat i l'aprofitament racional dels seus recursos.
Es tracta d'avaluar si l'alumnat és capaç d'identificar l'ecosistema com un sistema i de manejar models de cadenes tròfiques, xarxes tròfiques, flux d'energia i cicles de matèria. S'ha d'avaluar la valoració de la biodiversitat, la importància de les pèrdues d'energia en cada nivell tròfic i les seues repercussions pràctiques en el consum d'aliments. Es tracta també d'avaluar si l'alumnat és capaç d'identificar els estadis de successió d'un ecosistema i la resposta del medi ambient natural a alteracions humanes com els incendis i la contaminació.
8. Caracteritzar el sòl i el sistema litoral com a interfases. Valorar la seua importància Enumerar les raons per les quals hi ha a Espanya zones sotmeses a una progressiva desertització, i proposar algunes mesures raonades per a pal·liar els seus efectes.
Es tracta de comprovar si l'alumnat ha comprés la fragilitat i importància de les interfases sòl i zona litoral. Així mateix, si és capaç de determinar la influència de factors com el tipus de precipitació, el relleu, la litologia, la cobertura vegetal o l'acció humana en els processos erosius, i coneix algunes mesures de protecció dels nostres sòls per a evitar la desertització, com per exemple plantar certes espècies. vegetals que fixen el sòl, o realitzar campanyes contra els incendis forestals.
9. Utilitzar tècniques i instruments de laboratori per a detectar el grau de contaminació present en mostres d'aigua, valorant el nivell d'adequació per al desenrotllament de la vida i el consum humà. Relacionar el cicle de l'aigua amb factors climàtics.
Es tracta d'avaluar si els estudiants, en el si d'una xicoteta investigació sobre la qualitat de les aigües d'una zona, adquirixen algunes destreses tècniques de mesura del seu grau de contaminació i poden calcular alguns dels paràmetres que hui s'usen, com la DBO, l'O2 dissolt, la presència de matèria orgànica, de microorganismes, o les espècies biològiques indicadores de contaminació, sabent a partir d'estos diagnosticar el seu grau d'adequació per al desenrotllament de la vida o el consum humà. Es comprovarà igualment la capacitat de valorar de manera crítica el consum d'aigua per part de les societats humanes.
10. Investigar les fonts d'energia que s'utilitzen actualment a Espanya, avaluant el seu futur i el d'altres alternatives energètiques.
Este criteri pretén comprovar si els estudiants progressen en la realització de xicotetes investigacions, recaptant dades sobre les fonts d'energia utilitzades al nostre país i el seu futur, avaluant a més la rendibilitat econòmica i social de les que s'utilitzen en l'àmbit local (eòlica, solar, geotèrmica, de l'onatge), i les de nivell mundial: nuclear i tèrmica.
11. Determinar els beneficis que s'obtenen de l'explotació de recursos energètics, minerals, hídrics, forestals, etc., considerant els perjuís del seu esgotament i els de l'impacte ambiental produït per la dita explotació.
Es tracta d'avaluar si els estudiants han comprés els variats beneficis econòmics que s'obtenen de la utilització dels recursos naturals, tenint en compte les seues característiques. A més, han de ser capaços d'explicar que els sers humans han de posar límit a les seues activitats més devastadores i que el verdader desenrotllament a llarg termini (desenrotllament sostenible), només serà possible si aconseguim reconciliar l'existència de recursos limitats amb les necessitats de la nostra societat.
12. Indicar les repercussions de la progressiva pèrdua de biodiversitat, enumerant algunes noves alternatives per a frenar eixa tendència i per a l'aprofitament de la biosfera.
Es tracta d'avaluar si els estudiants avancen en la comprensió que la biodiversitat és un llegat rebut, fruit de milions d'anys d'evolució que és necessari preservar, com la llengua i la cultura, i que la pèrdua de determinades espècies pot portar a greus alteracions de l'equilibri ecològic. També, es tracta de valorar si comprenen que la biosfera és font potencial d'immenses riqueses materials sense explotar en forma d'aliments, medicines i altres matèries primeres.
13. Avaluar l'impacte ambiental d'un projecte on es definisquen algunes accions que puguen causar efectes ambientals.
Es tracta de comprovar si els estudiants comprenen en què consistixen els mètodes d'avaluació de l'impacte ambiental d'un projecte (fàbrica, incineradora, etc.) i saben utilitzar-ne algun de senzill com la matriu causa-efecte de Leopold, determinant la intersecció entre les accions humanes i els efectes ambientals, i obtenint com resultat global una valoració qualitativa de l'impacte.
14. Diferenciar davant d'un problema ambiental els arguments del model conservacionista i els del desenrotllament sostenible.
Es tracta de comprovar en quina mesura els estudiants han comprés que la visió dels problemes ambientals varia segons el grau de desenrotllament i té en compte els diferents interessos i criteris socials, polítics i econòmics implicats, de manera que puguen discutir sobre els pros i els contres de l'aplicació d'ambdós models, davant d'un problema ambiental, o que puguen diferenciar en un text o en informacions de premsa els arguments d'ambdós models.
15. Proposar una sèrie de mesures de tipus comunitari que puga seguir la ciutadania encaminades a aprofitar millor els recursos, a disminuir els impactes, a mitigar els riscos i a aconseguir un medi ambient més saludable.
Es tracta d'avaluar que els estudiants avancen en la capacitat de transferència del seu aprenentatge, traduint les grans alternatives mundials per a aprofitar millor els recursos i disminuir els impactes en orientacions que puguen ser seguides per una comunitat, com les referides a l'estalvi d'energia i d'aigua, la disminució d'impactes per efecte dels aerosols, o la participació en accions ciutadanes encaminades a la protecció del medi ambient o a previndre l'aparició de situacions de risc com les inundacions o els sismes.
DIBUIX TÈCNIC I I II
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
Dibuix Tècnic II requerix coneixements de Dibuix Tècnic I
El dibuix és quelcom inherent a la humanitat per una elemental necessitat de comunicació, que és la seua funció primària. El Dibuix Tècnic és un mitjà d'expressió i comunicació indispensable en el desenrotllament de processos d'investigació científica, de projectes tecnològics i d'actuació científica l'últim fi de la qual siga la creació d'un producte industrial o artístic. La seua funció essencial consistix a formalitzar o visualitzar el que es dissenya o es descobrix, proporcionant des d'una primera concreció de possibles solucions, fins a l'última fase del desenrotllament, en que es presenten els resultats en plans definitius. És un llenguatge obligatori per a totes aquelles persones que es relacionen tècnicament a qualsevol nivell i vullguen convertir el seu treball en una activitat creadora. Contribuïx eficaçment a comunicar les idees en qualsevol moment del seu desenrotllament; en fase d'esbós és un instrument ideal per a desenrotllar, per mitjà de la confrontació d'opinions, treballs d'investigació o propostes de dissenys. Esta funció de comunicació que caracteritza el dibuix tècnic afavorix les fases de creació i la posterior difusió informativa de l'objecte dissenyat, la qual cosa fa del dibuix un instrument insubstituïble per a l'exercici de l'activitat científica, tecnològica i artística. Permet a més un diàleg fluid entre projectista, fabricant i usuari, per mitjà d'un conjunt de convencions i normes que caracteritzen el llenguatge específic del Dibuix Tècnic i que li donen caràcter objectiu, fiable i universal.
El Dibuix Tècnic sorgix en la cultura universal com un mitjà d'expressió i comunicació indispensable, tant per al desenrotllament de processos d'investigació sobre les formes, com per a la comprensió gràfica d'esbossos i projectes tecnològics i artístics, l'últim fi dels quals siga la creació de productes que puguen tindre un valor utilitari, artístic, o ambdós al mateix temps. La funció essencial d'estos projectes consistix a ajudar a formalitzar o visualitzar el que es dissenya o crea i contribuïx a proporcionar, des d'una primera concreció de possibles solucions, fins a l'última fase del desenrotllament on es presenten els resultats en dibuixos definitivament acabats.
El Dibuix Tècnic s'ha tindre en compte també des del punt de vista de la lectura i comprensió d'idees i projectes d'altres. En este es troben perfectament definides les funcions instrumentals d'anàlisi, investigació expressió i comunicació entorn dels aspectes visuals de les idees i de les formes. El desenrotllament de les capacitats vinculades a estes funcions constituïx l'objectiu educatiu d'esta matèria. Perquè la comunicació siga efectiva és necessari que els usuaris es posen d'acord sobre les relacions existents entre els signes gràfics i els aspectes de la realitat a què es referixen. L'expressió gràfica, en els seus aspectes instrumental i formatiu, permet representar gràficament idees i comunicar-les a altres de manera concisa, detallant propostes abans de realitzar solucions finals. El domini de les regles i dels aspectes normatius del dibuix tècnic és una garantia del fet que es posseïx la competència adequada en el pla de la comunicació tècnica o artística.
És necessari el coneixement d'un conjunt de convencionalismes que estan recollits en les normes per al Dibuix Tècnic, que s'establixen en un àmbit nacional i internacional.
La matèria afavorix la capacitat d'abstracció per a la comprensió de nombrosos traçats i convencionalismes, la qual cosa la convertix en una valuosa ajuda formativa de caràcter general.
El Dibuix Tècnic ha de procurar el desenrotllament de les capacitats de juí i de les destreses adequades per a resoldre les representacions de formes pertanyents al camp de la indústria, del disseny o de l'art, al mateix temps que afavorix el discerniment del valor i lloc que ocupa la representació tècnica en el procés artístic del disseny i de la cultura contemporanis.
És necessari mantindre continguts tradicionalment bàsics junt amb continguts educatius nous reclamats per l'evolució social i pels avanços cientificotècnics. Les activitats de dibuix no poden dissenyar-se com a models abstractes allunyats de la vida quotidiana.
L'adquisició d'habilitats, destreses i coneixements teòrics s'aconseguix a través de la pròpia acció constructiva dels estudiants. El professorat pot programar tasques que permeten superar estadis anteriors. És important que els progressos dels estudiants es consideren més en relació amb la seua pròpia situació de partida, que en funció d'un producte de l'aprenentatge inicialment establit.
S'aborda el Dibuix Tècnic en dos cursos, de manera que s'adquirisca una visió general i completa des del primer, aprofundint i aplicant els conceptes en solucions tècniques més usuals en el segon.
Els continguts es desenrotllen de manera paral·lela en els dos cursos, però en els seus epígrafs s'aprecia el nivell d'aprofundiment i es determinen, amb major o menor concreció, les aplicacions i exercicis concrets.
En resum, cada curs, en enunciar els seus continguts, té com a objecte consolidar els coneixements anteriors, aprofundir en el nivell d'aprofundiment i buscar aplicacions tecnicopràctiques.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Valorar les possibilitats del dibuix tècnic com a instrument d'investigació, apreciant la universalitat del llenguatge objectiu en la transmissió i comprensió d'informacions.
2. Desenrotllar les capacitats que permeten expressar amb precisió i objectivitat les solucions gràfiques.
3. Apreciar la universalitat del Dibuix Tècnic en la transmissió i comprensió de les informacions.
4. Conéixer i comprendre els fonaments del Dibuix Tècnic per a aplicar-los a la lectura i interpretació de dissenys, plans i productes artístics, i per a elaborar solucions raonades davant de problemes geomètrics en el camp de la tècnica i de l'art, tant en el pla com en l'espai.
5. Valorar la normalització com a convencionalisme idoni per a simplificar, no sols la producció, sinó també la comunicació, donant-li a esta un caràcter cada vegada més universal.
6. Integrar les activitats del Dibuix Tècnic en un camp cultural on aparega la rellevància dels aspectes estètics, interessant-se per les noves tecnologies i els programes de disseny.
7. Comprendre i representar formes per mitjà de croquis tancats, atenint-se a les normes UNE i ISO.
8. Apreciar l'enriquiment que la diversitat de tècniques plàstiques proporciona a la concepció convencional del Dibuix Tècnic.
9. Integrar els coneixements que el Dibuix Tècnic proporciona dins dels processos d'investigació, siguen estos científics, artístics o tecnològics.
10. Fomentar el mètode i el raonament en el dibuix, com a mitjà de transmissió de les idees cientificotècniques.
11. Desenrotllar destreses i habilitats que permeten expressar amb precisió, claredat i objectivitat solucions gràfiques.
12. Utilitzar amb destresa els instruments específics del Dibuix Tècnic i valorar el correcte acabat del dibuix, així com les millores que puguen introduir les diverses tècniques gràfiques en la representació.
13. Potenciar el traçat de croquis i perspectives a mà alçada, per a aconseguir la destresa i rapidesa imprescindibles en l'expressió gràfica.
14. Relacionar l'espai amb el pla, comprenent la necessitat d'interpretar el volum en el pla, per mitjà dels sistemes de representació.
DIBUIX TÈCNIC I
III. Nuclis de continguts
Els continguts d'este curs han de plantejar-se a un nivell de formació base, que servisca de preparació i que permeta assimilar els continguts de major nivell en el Dibuix Tècnic de segon curs.
Amb este curs es pretén també desenrotllar i potenciar les habilitats manuals, així com l'exactitud exigida en el traçat gràfic dels exercicis de Dibuix Tècnic.
1. Art i dibuix tècnic
Este nucli es referix a les relacions existents entre l'estètica i el dibuix tècnic. D'una banda, s'han de tractar les relacions entre la geometria i l'art al llarg de la història i, d'un altre, les relacions matemàtiques que propicien èxits d'abast estètic. A més, en este nucli s'inclouen els aspectes que són determinants en l'acabat de qualsevol dibuix i/o projecte i en la representació d'estos.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Principals fites històriques del Dibuix Tècnic i la seua contextualització en la cultura general de cada època.
La geometria en l'art: relacions matemàtiques i geomètriques d'ús més freqüent pels artistes al llarg de la història.
Busca de relacions geomètriques en productes del disseny i en obres d'art que les continguen.
Apreciació de l'estètica del Dibuix Tècnic.
2. Traçats fonamentals en el pla
Este nucli pretén aconseguir la consolidació dels traçats fonamentals necessaris per a poder resoldre posteriorment problemes geomètrics més complexos.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Traçat de rectes perpendiculars, mediatrius, rectes paral·leles, angles, bisectrius, divisió d'angles, suma i resta d'angles. Maneig de l'escaire i el cartabó aplicant-ho a tots estos traçats.
Arc capaç, quadrilàter, inscriptible.
Potencia d'un punt respecte d'una circumferència, mitja proporcional, secció àuria.
3. Polígons
Este nucli dóna a conéixer els principis bàsics necessaris per a la realització de polígons, tant regulars com irregulars, amb l'estudi dels teoremes que permeten la seua solució.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Construcció de formes poligonals. Anàlisi i construcció de polígons regulars: triangles, punts notables en el triangle.
Polígons regulars. Polígons irregulars.
Polígons inscrits en circumferències i circumscrits a estes. Polígons estrelats.
Disseny de xarxes.
4. Transformacions geomètriques
Este nucli analitza l'obtenció de formes complexes originades quan s'aplica a formes simples moviments o desplaçaments en el pla.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Traslació, rotacions i girs. Simetries.
5. Homotècia
Este apartat comprén tots els aspectes relacionats amb la proporcionalitat. Partint de l'homotècia es genera la relació existent entre dos magnituds.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Conceptes fonamentals. Teorema de Tales. Proporcionalitat i semblança.
Escales. Construcció d'escales gràfiques i volants per a la resolució de problemes específics.
6. Tangències
En este nucli temàtic s'aborden els traçats indispensables i bàsics de les tangències, tant de rectes amb circumferències com de circumferències entre si. S'estudiaran aquells casos que s'apliquen normalment en els traçats de peces industrials, mecàniques o arquitectòniques.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Traçats elementals. Consideracions generals sobre tangències. Requisits que han de complir les tangències.
Rectes tangents a circumferències, angles i polígons, tangents a circumferències.
Circumferències tangents entre si, tant exteriorment com interiorment.
Nocions bàsiques sobre potència i eixos radicals.
Estudi dels casos més rellevants en la pràctica del Dibuix Tècnic.
Traçats de circumferències tangents a una circumferència i a una recta condicionats a passar per un punt o ser tangents en un punt determinat situat en la circumferència o en la recta.
7. Corbes tècniques
Les tangències són indispensables per a la resolució de les corbes tècniques. Les corbes cícliques són generades per un punt en moviment situat sobre una circumferència. Per al traçat d'estes corbes és necessari conéixer la longitud de la circumferència. Estes corbes poden obtindre's punt a punt o per mitjà de circumferències distribuïdes al llarg del recorregut de la circumferència generatriu. Estes corbes són de gran importància en mecànica, sobretot en els engranatges, i en els traçats d'encreuaments i enllaços de les carreteres i autopistes.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Definicions i traçat com a aplicació de les tangències.
Traçats d'ovals, ovoides, espirals.
Construcció de corbes especials d'interés en el disseny i en l'art: motlures, volutes, arcs etc.
Corbes cícliques: cicloide, epicicloide, hipocicloide. Envolupant de la circumferència.
8. Corbes còniques. Definició i traçat
Les còniques referides ací són les generades per un pla al tallar a un con seguint els postulats clàssics. Convé destacar els seus elements i valors per a l'obtenció de les còniques, així com els traçats més usuals i els de major facilitat de traçat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Les còniques com a seccions planes d'un con.
Constants de les còniques: eixos, focus, ràdios vectors, circumferència principal, circumferència focal.
Diferents mètodes de traçat: coneguts els focus, per afinitat, per diàmetres conjugats, per feixos projectius.
9. Sistemes de representació
El sistema dièdric cal entendre'l en este nivell com el maneig dels elements fonamentals, punts rectes i plans, que possibiliten l'obtenció de les vistes del cos. En dièdrica s'ha de fer més insistència en l'obtenció de les vistes d'una peça, més que en el desenrotllament dels mètodes, atés que per a la seua comprensió es requerix un major grau d'abstracció. La comprensió espacial de les vistes possibilitarà l'obtenció del seu aspecte tridimensional a través dels sistemes perspectius. La intercomunicació d'estos dos sistemes permet una comprensió total de l'espai tant bidimensionalment com tridimensionalment.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Fonaments dels sistemes de representació. Característiques fonamentals i diferències de cada un. La seua utilització òptima de cada un.
Sistema dièdric. Aspectes bàsics: plans de projecció, projecció ortogonal, representació del punt, recta i pla, les seues relacions i transformacions més usuals.
Obtenció de vistes de cossos regulars i irregulars.
Obtenció de vistes de cossos modulars en planta, alçat i perfil. Parts vistes i ocultes. La seua representació en este sistema.
Sistemes axonomètrics. Ortogonal (Isomètrica, Dimétrica) i Obliqua (Perspectiva cavallera). Obtenció dels eixos coordenats i el càlcul dels seus coeficients de reducció. Representació de sòlids.
Exercicis del pas d'un sistema a un altre: obtindre les vistes en dièdrica a partir d'una peça realitzada en axonomètrica i realitzar la imatge axonomètrica de la peça partint de les vistes realitzades en el sistema dièdric.
10. Normalització i croquització
Cal destacar en este apartat la importància de la normalització per a la unificació de criteris amb la finalitat d'obtindre una major objectivitat en la realització del dibuix tècnic industrial.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Concepte de normalització, la normalització com a factor que afavorix el caràcter universal del llenguatge gràfic. Normes fonamentals UNE i ISO.
Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tècnic industrial.
La croquització, el croquis a mà alçada. La croquització normalitzada.
L'esbós i la seua gestació creativa.
L'acotació, normes generals, tipus de cotes, sistemes d'acotació. Maneig d'instruments de mesura.
11. Instruments, materials i tècniques
En este nucli s'aborden tots aquells aspectes relatius als instruments, materials i tècniques de dibuix que es poden utilitzar en el dibuix tècnic, formant un ampli i ric repertori que permeta el correcte acabat i la millor representació dels projectes, adequant-se en cada cas al treball que es realitza i a l'espectador a qui es dirigix.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El material fonamental i els seus usos. Llapis, plantilles, regles, compassos i bigoteres, estilògrafs.
Coneixement i utilització dels suports. Papers. Vegetals i acetats. Cartolines especials.
Tècniques d'esborrament i de restauració. Eliminació d'errors.
Ús del material transferible. Lletres, línies, trames. Textures i color.
Aplicacions de les noves tecnologies al dibuix tècnic.
Qualitat en l'acabat i en la presentació de tot el treball.
Ús correcte, atenció i conservació de tot el material que s'utilitza en el dibuix tècnic.
IV. Criteris d'avaluació
1. Conéixer les relacions que poden existir entre les obres d'art i el dibuix tècnic.
S'intenta amb este criteri veure la capacitat per a assumir el concepte de Dibuix Tècnic i la seua integració en les distintes manifestacions artístiques.
2. Resoldre problemes geomètrics, valorant el mètode i el raonament de les construccions, així com el seu acabat i presentació.
Es pretén que l'alumne sàpia triar en cada cas la resposta més idònia per a la resolució dels distints exercicis.
3. Resoldre problemes de configuració de formes amb traçats poligonals i amb aplicació de recursos de transformacions geomètriques sobre el pla: girs, translacions, simetries o homotècia.
Amb este criteri es pretén esbrinar si els estudiants han comprés la naturalesa i abast de les transformacions en el pla, copiant formes donades, introduint modificacions, o creant formes inèdites.
4. Utilitzar escales per a la interpretació de plans i elaboració de dibuixos.
Es pretén amb este criteri que l'alumne es familiaritze amb les relacions entre les grandàries reals i els representats en el pla.
5. Executar dibuixos tècnics a distinta escala, utilitzant l'escala gràfica establida prèviament i les escales normalitzades.
Manejar i conéixer les distintes escales aplicant-les a les distintes expressions gràfiques,
6. Aplicar el concepte de tangència a la solució de problemes tècnics i al correcte acabat del dibuix en la resolució d'enllaços i punts de contacte.
Amb este concepte es pretén desenrotllar la precisió i el disseny d'elements d'ús quotidià per a una millor resposta en la seua elaboració.
7. Dissenyar objectes d'ús comú i no excessivament complexos, en què intervinguen problemes de tangència.
S'intenta conéixer, d'esta manera, si els estudiants utilitzen amb fonament la teoria bàsica sobre tangències, i són capaços de representar formes concretes en què es donen problemes del tipus mencionat, aconseguint un nivell acceptable en la qualitat de l'acabat en la resolució dels enllaços. A l'hora de manejar este criteri ha de tindre's en compte el dibuix realitzat a partir d'un objecte real en què haja calgut calcular ràdios, deduir centres i determinar punts de tangència. Els estudiants indicaran el procés seguit per a la resolució del problema, incloent-hi la ubicació dels diversos punts de tangència que n'hagen resultat.
8. Aplicar les corbes còniques a la resolució de problemes tècnics en què intervinga la seua definició, les tangències o les interseccions amb una recta. Traçar corbes tècniques a partir de la seua definició.
Conéixer les distintes corbes tècniques i el seu ús en la concreció de formes i volums utilitzats en els distints àmbits industrials.
9. Obtindre la definició gràfica d'una cònica a partir del coneixement dels seus eixos, que, en el cas de l'el·lipse, poden ser reals o conjugats.
La principal intenció d'este criteri és la de valorar la capacitat per a configurar gràficament una cònica, tant per la comprensió que d'esta s'haja adquirit com per la destresa aconseguida en l'ús dels instruments específics per a configurar-la.
10. Utilitzar el sistema dièdric per a representar figures planes i volums senzills.
Representar en el pla les diverses formes planes i superfícies per a esbrinar els seus desenrotllaments i verdaderes magnituds.
11. Realitzar la perspectiva d'objectes simples definits per les seues vistes fonamentals i viceversa.
Conéixer la configuració tridimensional en un suport bidimensional de les distintes representacions de diverses formes geomètriques i objectes senzills.
12. Definir gràficament un objecte per les seues vistes fonamentals o la seua perspectiva, executats a mà alçada. Realitzar el croquis tancat, en el sistema dièdric, d'objectes comuns i senzills, ajustant-se a normes UNE o ISO.
Es pretén, amb este criteri, comprovar si els alumnes són capaços de manejar el sistema dièdric amb una finalitat utilitària. Per a això, hauran de ser capaços de resoldre exercicis per a obtindre vistes d'objectes senzills d'ús quotidià incloent-hi els talls, les seccions o les ruptures convenients, així com de col·locar les cotes necessàries per a la comprensió de l'objecte representat.
13. Obtindre la representació de peces i elements industrials o de construcció senzills i valorar la correcta aplicació de les normes referides a vistes, acotació i simplificacions indicades en estes.
Amb esta forma de representació es pretén donar a conéixer a l'alumne l'execució dels diversos elements per a la seua posterior elaboració pels diferents mètodes de la seua fabricació.
14. Culminar els treballs de Dibuix Tècnic, utilitzant els diferents recursos gràfics, de manera que este siga clar, net i responga a l'objectiu per al qual ha sigut realitzat.
L'alumne sabrà representar de manera clara i seguint la normativa del Dibuix Tècnic complint els seus preceptes teòrics.
DIBUIX TÈCNIC II
III. Nuclis de continguts
En este curs, a diferència del curs anterior, s'abordaran els continguts amb un rigor científic i tècnic que permeta la resolució de determinats traçats de les Tangències, les Corbes Còniques i les transformacions en l'Homologia.
Els sistemes de representació hauran de plantejar-se a un nivell que permeta la resolució de problemes específics en cada sistema; així per exemple, en Dièdrica hauran de desenrotllar-se els problemes, els mètodes, i mínimes distàncies, el coneixement de tots estos permetrà operar en este sistema. De la mateixa manera, en els sistemes perspectius s'hauran de conéixer els procediments que permeten calcular els punts de fuga i els punts mètrics en la Cònica, així com l'obtenció dels eixos coordenats i els seus coeficients de reducció en l'Axonometria ortogonal i obliqua.
1. Art i Dibuix Tècnic
Este nucli es referix a les relacions existents entre l'estètica i el dibuix tècnic. D'una banda, s'han de tractar les relacions entre la geometria i l'art al llarg de la història i, d'un altra, les relacions matemàtiques que propicien èxits d'abast estètic. A més en este nucli s'inclouen els aspectes que són determinants en l'acabat de qualsevol dibuix i/o projecte i en la seua representació.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Principals fites històriques del Dibuix Tècnic i la seua contextualització en la cultura general de cada època.
La geometria en l'art: relacions matemàtiques i geomètriques d'ús més freqüent pels artistes al llarg de la història.
Busca de relacions geomètriques en productes del disseny i en obres d'art que les continguen.
Apreciació de l'estètica del Dibuix Tècnic.
2. Geometria
En este nucli s'arrepleguen els traçats geomètrics necessaris per a la representació de les formes en el pla, és a dir, tot el que es referix a les qüestions essencials sobre traçats poligonals, estudis de tangències i d'aquelles transformacions més usuals que convinguen per als objectius proposats.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Traçats fonamentals en el pla. Angles en la circumferència. Arc capaç.
Polígons. Construcció de formes poligonals, aplicant l'arc capaç i la secció àuria.
Proporcionalitat i semblança. Homotècia. Teorema de Tales. Quarta proporcional, mitjanes proporcionals. Aplicació del teorema del catet i el teorema de l'altura. Figures semblants. Escales. Construcció d'escales gràfiques.
Potència. Eix radical. Centre radical. Seccions àuries. Mitjanes proporcionals. Inversió (potència d'inversió).
Tangències. Tangències com a aplicació de la potència i inversió. Sistematització dels problemes de tangències.
Corbes tècniques. Les cicloides: casos particulars; cordioide, nefroide, lumaca de Pascal.
Transformacions geomètriques: Projectivitat i homografia. Homologia i afinitat. Determinació d'una homologia. Recta límit en homologia.
Corbes còniques. Constants de les còniques. Tangents a les còniques. Obtenció de les còniques per rectes tangents. Les còniques com a transformacions homològiques de la circumferència.
3. Sistemes de representació
Este nucli es referix al conjunt més significatiu dels sistemes de representació propis de la geometria descriptiva, que perseguixen, sobretot, l'exposició formal dels objectes. També es té en compte l'evolució de la representació de l'espai al llarg de la història.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Fonaments dels sistemes de representació. Característiques diferencials. Utilització òptima de cada un.
Sistema dièdric. Mètodes: abatiment, gir i canvi de pla. Paral·lelisme i perpendicularitat. Interseccions i distàncies. Verdaderes magnituds. Representació de sòlids (cossos polièdrics i de revolució). Representació de poliedres regulars. Intersecció amb rectes i plans (seccions). Verdaderes magnituds. Desenrotllaments.
Vistes, segons la norma UNE 1032. Vistes de sòlids modulars.
Sistema axonomètric ortogonal. Escales axonomètriques. Verdaderes magnituds. Representació de figures polièdriques i de revolució. Intersecció amb rectes i plans. Seccions. Relació del sistema axonomètric amb el dièdric. Representació de sòlids modulars.
Sistema axonomètric oblic. (Perspectiva cavallera) Fonaments del sistema. Coeficient de reducció. Verdaderes magnituds. Representació de figures polièdriques i de revolució. Intersecció amb rectes i plans. Seccions.
Sistema cònic de perspectiva lineal. Fonaments i elements del sistema. Perspectiva central (frontal) i obliqua amb dos punts de fuga. Representació de sòlids, poliedres i de revolució. Intersecció amb recta i pla. Traçat de perspectives d'exteriors i interiors. Estructures volumètriques d'aplicació en arquitectura o en enginyeria.
Sistema de plans tancats. Fonaments i elements del sistema i aplicacions.
4. Normalització
Este nucli es referix al conjunt més significatiu dels sistemes de representació propis de la geometria descriptiva, que perseguixen, sobretot, l'exposició formal dels objectes. També es té en compte l'evolució de la representació de l'espai al llarg de la història.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La normalització com a factor que afavorix el caràcter universal del llenguatge gràfic. Sistemes de representació europeu i americà. Normes ISO, DIN, UNE i ASA. Ús de les fonamentals UNE, ISO.
Dibuix industrial. Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tècnic. El croquis a mà alçada. La croquització normalitzada. L'esbós i la seua gestació creativa. L'acotació. Normes generals. Tipus de cotes. Sistemes d'acotació. Maneig d'instruments de mesures.
Dibuix d'arquitectura i construcció. Seccions. Acotació.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar en obres d'art elements del dibuix tècnic, per a poder establir així uns nivells elementals d'integració que faciliten la comprensió dels aspectes artístics i tècnics del dibuix.
S'intenta conéixer amb este criteri la capacitat per a assumir el concepte de Dibuix Tècnic en la seua totalitat, i especialment pel que fa a la seua implicació en l'art (no sols actual, sinó de tots els temps) així com l'aportació de la geometria i les matemàtiques a l'art, i també de l'art al Dibuix Tècnic.
2. Resoldre problemes de configuració de formes amb traçats poligonals i amb aplicació de recursos de transformacions geomètriques sobre el pla: girs, translacions, simetries o homotècia.
Amb este criteri es pretén esbrinar si els estudiants han comprés la naturalesa i abast de les transformacions en el pla, copiant formes donades, introduint modificacions o creant formes inèdites.
3. Construir escales i utilitzar-les en l'execució d'exercicis concrets i en la lectura i interpretació de mesures reals sobre plans ja dibuixats.
Amb això es tracta de valorar en quina mesura els alumnes han comprés el fonament de les escales, sobretot en l'aplicació a la configuració dels seus propis dibuixos resolts a distinta grandària de la realitat, i a la comprensió dels plans tècnics, mapes, diagrames, etc., i en general a la lectura de mesures d'informació visual proporcionada a distintes escales. És important avaluar la construcció i ús d'escales volants per a dibuixar a escala un objecte donat i per a llegir les mesures d'un dibuix fet a escala.
4. Dissenyar objectes d'ús comú en què intervinguen problemes de tangències entre circumferències, arcs i rectes indistintament.
S'intenta conéixer, d'esta manera, si els estudiants utilitzen amb fonament la teoria bàsica sobre tangències, i són capaços de representar formes concretes en què es donen problemes del tipus mencionat, i aconseguir un nivell acceptable en la qualitat de l'acabat en la resolució dels enllaços. A l'hora de manejar este criteri ha de tindre's en compte el dibuix realitzat a partir d'un objecte real en què haja calgut calcular ràdios, deduir centres i determinar punts de tangència. Els estudiants indicaran el procés seguit per a la resolució del problema, incloent-hi la ubicació dels diversos punts de tangència que n'hagen resultat.
5. Aplicar tangències a corbes per mitjà de procediments geomètrics o amb ajuda d'instruments adequats de traçat: plantilles. Aplicar les corbes còniques a la resolució de problemes tècnics en què intervinga la seua definició.
La proposta d'este criteri es deu a la conveniència de jutjar les destreses aconseguides en el maneig del material específic per als traçats a l'hora de configurar corbes d'aparença complexa. Ha de valorar-se no sols com a instrument per a mesurar l'habilitat aconseguida en la resolució de corbes proposades, sinó també en la del disseny de corbes creades pels alumnes.
6. Utilitzar el sistema dièdric per a la representació de formes polièdriques o de revolució. Trobar la verdadera forma i magnitud i obtindre els seus desenrotllaments i seccions.
L'alumne haurà de saber representar en el pla les diverses formes planes i superfícies per a esbrinar els seus desenrotllaments i verdaderes magnituds.
7. Aplicar el sistema dièdric i la normalització per a la representació de plans tècnics necessaris per a descriure i poder fabricar objectes amb cares obliqües als plans de projecció.
Amb este criteri es vol valorar el nivell aconseguit en el coneixement del sistema dièdric aplicat, intencionadament, a la normalització, referida a les qüestions essencials sobre acotació, talls, ruptures, etc. En la realitat, el sistema dièdric servix per a realitzar plans tècnics, i estos no tenen sentit si no van proveïts de cotes i no recorren a certs convencionalismes que simplifiquen la representació i faciliten la lectura. Davant d'este criteri és imprescindible recórrer a objectes reals.
8. A partir de la seua representació dièdrica, desenrotllar i construir un sòlid, polièdric o de revolució, practicant-hi un tall oblic als plans fonamentals i representant-lo axonomètricament.
La intenció és avaluar la capacitat de comprensió de l'espai i d'anàlisi de la forma, al mateix temps que es valora el grau de comprensió aconseguit en la relació i correspondència entre els diversos sistemes de representació estudiats. Indubtablement el criteri incorpora una certa destresa necessària per a la materialització visual del sòlid, que si és de revolució encara resulta de més pronunciat nivell.
9. Realitzar la perspectiva d'un objecte definit per les seues vistes o seccions i viceversa.
Elaborar a partir de la representació dièdrica la concreció espacial dels diversos objectes del món quotidià que ens rodeja.
10. Analitzar el muntatge d'objectes compostos, utilitzant el dibuix isomètric i les normes sobre acotació ajustades a este sistema.
Es proposa este criteri com a mitjà insubstituïble per a mesurar el nivell aconseguit en l'expressió i comprensió del sistema en el seu vessant de visió espacial, sobretot en l'ús de la perspectiva d'explosió o expansió, en la qual els components del conjunt es mantenen relacionats axialment entre si, però prou separats com perquè la representació d'uns no entorpisca la lectura dels altres, de manera que quede patent l'orde de muntatge i acoblament. El nivell de dificultat no ha de ser molt alt ja que el treball és ardu. En general n'hi haurà prou amb un conjunt amb quatre o cinc components.
11. Dibuixar en perspectiva cònica i, preferentment, a mà alçada formes de l'entorn amb distints punts de vista, tant dels seus aspectes externs com, si és procedent, dels interns.
L'ocupació d'este criteri permet esbrinar el nivell desenrotllat quant a capacitat per a comprendre l'espai, així com valorar la destresa aconseguida quant a facilitat de traç i qualitat gràfica d'este. D'altra banda, el present criteri facilita, millor que cap altre, el coneixement de les habilitats aconseguides pels estudiants en l'ús de les distintes tècniques gràfiques que poden anar des de les purament lineals fins a les que requerisquen un gran contingut de textures o de color.
12. Emprar el sistema de plans tancats, bé per a resoldre problemes d'interseccions, bé per a obtindre perfils d'un terreny a partir de les seues corbes de nivell.
Per mitjà de l'aplicació d'este criteri, s'avaluarà el nivell de coneixement del sistema de plans tancats per a utilitzar-los en la resolució de casos pràctics com els proposats. La utilització d'escales permetrà igualment conéixer el nivell d'integració dels coneixements que es van adquirint.
13. Diferenciar les possibilitats de comunicació i d'anàlisi dels principals sistemes de representació (dièdric, axonomètric, cònic i tancat) en relació amb el receptor o l'espectador.
A través d'este criteri es pretén mesurar el nivell d'enteniment respecte a les finalitats pràctiques que perseguixen els distints sistemes de representació, en dos direccions. La primera té en compte la comprensió de cada sistema per l'usuari (l'emissor) i la segona, la comprensió del sistema utilitzat per qui ho llig (el receptor). Igualment podrà valorar-se la capacitat dels estudiants per a realitzar l'elecció correcta d'un sistema o un altre, adequant els seus coneixements a la millor expressió i comprensió dels seus projectes.
14. Utilitzar recursos gràfics com el color, les textures, lletres, signes o símbols transferibles, trames, etc., per a exposar amb major evidència les dades i la informació que el dibuix tècnic propícia tant tècnicament com científicament.
La finalitat d'este criteri és jutjar si s'ha comprés l'aportació que en el camp de la comunicació i de l'estètica suposa recórrer a les tècniques gràfiques indicades. La qüestió és tant més important si tenim en compte que, tradicionalment, estos aspectes gràfics s'han descuidat en el Dibuix Tècnic. En un altre orde, servix per a mesurar el nivell de destreses aconseguides i l'interés per la bona qualitat en l'acabat i presentació dels treballs.
15. Definir gràficament un objecte per les seues vistes fonamentals o la seua perspectiva, executades a mà alçada.
Es pretén amb este criteri que se sàpia esbossar d'una manera clara i neta, seguint les normes, la idea inicial del disseny preliminar per a la seua ulterior execució en la praxi industrial.
16. Obtindre la representació de peces i elements industrials o de construcció i valorar la correcta aplicació de les normes referides a vistes, talls, seccions, acotació i simplificació, indicades en estes.
La finalitat d'este criteri és seguir fidelment el llenguatge tècnic utilitzat en l'elaboració en els distints formats, per a poder realitzar la seua exacta elaboració.
17. Culminar els treballs de Dibuix Tècnic, utilitzant els diferents recursos gràfics, de manera que este siga clar, net i responga a l'objectiu per al qual ha sigut realitzat.
Per mitjà de l'aplicació d'este criteri, s'avaluarà el nivell de coneixement dels distints sistemes de representació així com el coneixement de la seua normativa.
FÍSICA I QUÍMICA
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
L'esforç de la humanitat al llarg de la història per a comprendre i dominar la matèria, la seua estructura i les seues transformacions han contribuït al gran desenrotllament de la física i la química i a les seues múltiples aplicacions en la nostra societat. És difícil imaginar el món actual sense tenir en compte les implicacions que el coneixement de la mecànica, l'electricitat, l'electrònica han suposat i suposen; o sense tenir en compte medicaments, abonaments per al camp, colorants o plàstics.
Per això la Física i la Química apareixen com a matèries fonamentals de la cultura del nostre temps que contribuïxen a la formació de ciutadans, igual que la Literatura i la Història, per exemple. Una educació que integre la cultura humanística i la científica, una major presència de la ciència en els mitjans de comunicació, així com la participació activa dels investigadors en la divulgació dels coneixements, es fan cada dia més necessàries.
D'altra banda, la preparació professional dels estudiants exigix que el currículum de Física i Química incloga els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals que permeten abordar amb èxit els estudis ulteriors, atés que la Física i la Química formen part de tots els estudis universitaris de caràcter científic i tècnic i són necessàries per a un ampli ventall de cicles formatius de la Formació Professional de Grau Superior. Una formació de l'alumnat que ha de contribuir, com a ciutadans, en la necessària presa de decisions entorn dels greus problemes -canvi climàtic- amb què s'enfronta hui la humanitat.
S'ha preparat un currículum compensat d'ambdós matèries perquè es puga impartir cada una d'estes en un quadrimestre. L'elecció de començar per la Química o la Física queda a juí del professorat d'acord amb els coneixements matemàtics que l'alumnat posseïsca.
Per això, es pot començar esta matèria abordant l'estudi de la primera de les ciències en el sentit modern del terme, la Mecànica, insistint en el seu caràcter de ruptura radical amb la "física del sentit comú". Un major aprofundiment respecte a l'Educació Secundària Obligatòria permetrà mostrar la potencialitat de la metodologia científica per a estendre's de la Mecànica a altres dominis, com l'Electricitat i la Química, que també s'abordaran en este curs. Així, doncs, s'organitza la matèria entorn de dos eixos: la Física, que inclourà Cinemàtica, Dinàmica, Energia i la seua transferència i Electricitat, i la Química, que tractarà aspectes de Química general i d'orgànica i de l'àtom.
La inclusió de continguts relatius a procediments implica que els alumnes es familiaritzen amb les característiques del treball científic i siguen capaços d'aplicar-les a la resolució de problemes i als treballs pràctics. Els continguts relatius a actituds suposen el coneixement de les interaccions de les ciències fisicoquímiques amb la tècnica i la societat. Tots estos aspectes han d'aparéixer dins del marc teòric que s'estudia i no com a activitats complementàries.
S'ha d'aprofundir en el caràcter vectorial de les magnituds i en les funcions trigonomètriques bàsiques. Es pot realitzar una introducció física del concepte de límit per a facilitar la comprensió de les magnituds instantànies.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants i generals de la física i química, que els permeten tindre una formació global científica i desenrotllar estudis posteriors més específics.
2. Aplicar els mencionats conceptes, lleis, teories i models a situacions reals i quotidianes.
3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenrotllar el pensament crític i valorar les seues aportacions al desenrotllament de la física i química.
4. Utilitzar les estratègies o destreses pròpies de la investigació científica, tant documentals com experimentals, per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells; reconeixent el caràcter de la ciència com a procés canviant i dinàmic.
5. Mostrar actituds científiques com la busca d'informació exhaustiva, la capacitat crítica, la necessitat de verificació dels fets, la posada en qüestió del que és obvi, l'obertura davant de noves idees.
6. Comprendre les complexes interaccions entre la física i química i la tècnica i l'impacte d'ambdós en la societat i el medi ambient, valorant la necessitat de no degradar l'entorn i d'aplicar la ciència a una millora de les condicions de vida actuals.
7. Comprendre el sentit de les teories i models físics i químics com una explicació dels fenòmens naturals, valorant la seua aportació al desenrotllament d'estes disciplines.
8. Desenrotllar actituds positives cap a la física i química i el seu aprenentatge, que permeten, per tant, tindre interés i autoconfiança quan es realitzen activitats d'estes ciències.
9. Explicar expressions "científiques" del llenguatge quotidià segons els coneixements físics i químics adquirits, relacionant l'experiència diària amb la científica.
III. Nuclis de continguts
Els dos primers nuclis presenten continguts relatius a procediments i actituds. No han de tractar-se per separat, sinó que s'han de desenrotllar, de manera integrada, en la resta dels nuclis.
1. Aproximació al treball científic
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrastació d'hipòtesis, disseny i desenrotllament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, estimació de la incertesa de la mesura, utilització de fonts d'informació.
Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme la investigació.
Actituds en el treball científic: qüestionament del que és obvi, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.
Hàbits de treball i indagació intel·lectual.
2. Relacions ciència-tècnica-societat
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi de la naturalesa de la física i la química com a ciències: els seus èxits i limitacions, el seu caràcter temptatiu de contínua busca, la seua evolució, la interpretació de la realitat a través de models.
Relacions de la física i la química amb la tècnica i implicacions d'ambdós en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.
Influències mútues entre la societat, la física i la química i la tècnica. Valoració crítica.
3. La mesura
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Magnituds: tipus i la seua mesura.
Unitats. Factors de conversió.
Mesures directes i indirectes.
Representacions gràfiques.
Instruments de mesura: sensibilitat i precisió.
Errors en la mesura.
4. Cinemàtica
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Relativitat del moviment.
Trajectòria. Velocitat mitjana i velocitat instantània.
Concepte d'acceleració.
Estudi dels moviments uniforme rectilini, circular uniforme i rectilini uniformement accelerat. Aprofundiment en el caràcter vectorial de les magnituds que hi intervenen. Determinació de la seua equació de moviment. Exemples importants dels dits moviments, en particular, la caiguda de greus. Moviments més complexos: tirs horitzontal i parabòlic, moviment d'una barca en un riu. Principi de superposició.
Realització de problemes com a investigacions, desenrotllant-los en contextos rellevants i familiars als alumnes: transport, esport, viatges espacials.
5. Dinàmica
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi crítica de les concepcions pregalileanes de les relacions entre forces i moviments. Revisió dels principis de la dinàmica a partir del concepte de quantitat de moviment i de la idea de força com a interacció que produïx variacions en l'estat de moviment dels cossos.
Principi de conservació de la quantitat de moviment en un sistema aïllat a partir de l'aprofundiment en la idea d'interacció.
Estudi d'algunes situacions dinàmiques: forces gravitatòries (en les proximitats de la superfície terrestre), de fricció i elàstiques.
Dinàmica del moviment circular.
Problema d'interés, que suposen aplicacions reals de la dinàmica, abordables com a xicotetes investigacions.
6. L'energia i la seua transferència: treball i calor
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Definició operativa de la magnitud treball en el context de les transformacions mecàniques. La seua utilització en diferents situacions. Introducció del concepte de potència.
Relacions entre treball i energia introduint l'energia cinètica i les potencials gravitatòria (en les proximitats de la superfície terrestre) i elàstica.
Principi de conservació de l'energia. Algunes situacions en què pareix no complir-se: cadenes d'utilització d'energia.
Equivalència entre calor i treball: concepte de calor com a procés de transferència d'energia, deduït a partir de l'extracció il·limitada de calor per fricció. Primer principi de la termodinàmica.
Estudi d'algun cas d'interacció ciència-tècnica-societat: màquines tèrmiques i revolució industrial, crisi energètica, energia nuclear, energies alternatives.
7. Electricitat
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Revisió de la fenomenologia de l'electrització. Naturalesa elèctrica de la matèria. Principi de conservació de la càrrega. Concepte de camp elèctric. Potencial elèctric. Diferència de potencial entre dos punts d'un camp elèctric.
Llei d'Ohm: factors dels quals depén la intensitat de corrent. Aplicacions de la llei d'Ohm a les associacions de resistències i als instruments de mesura.
Obtenció de l'equació d'un circuit i càlcul de la diferència de potencial entre dos punts qualssevol del circuit. Estudi energètic de la interacció elèctrica: efecte Joule. Potència elèctrica. Desenrotllament científic i tècnic que implica l'electricitat: possibilitat de produir, transmetre i utilitzar el corrent elèctric; els seus múltiples efectes (tèrmics, magnètics, químics).
8. Revisió i aprofundiment de la teoria atomicomolecular
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi d'algunes substàncies habituals en la naturalesa. Els tres estats físics i els seus models.
La composició dels materials: mescles i substàncies, element i compost. Mètodes de separació.
Estructura de la matèria. Hipòtesi de Dalton. Les lleis volumètriques de Gay-Lussac i les hipòtesis d'Avogadro. El concepte de mol.
Determinació tant de masses atòmiques i moleculars com de fórmules empíriques i moleculars (de substàncies gasoses). Algunes formes d'expressar la concentració de les dissolucions.
9. L'àtom i els seus enllaços.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Paper dels models atòmics en l'avanç de la química: models de Thomson i de Rutherford. Conceptes de massa atòmica i nombre atòmic. El model basat en la disposició d'electrons en nivells successius. El seu avanç explicatiu: variació periòdica de propietats dels elements i forma general del sistema periòdic.
Ordenació periòdica dels elements: la seua relació amb els electrons externs.
L'enllaç iònic i el covalent a partir de la regla de l'octet, utilitzant els diagrames de Lewis. Enllaços múltiples en el covalent per a justificar molècules com la d'oxigen o la de nitrogen.
Enllaços d'hidrogen i per forces de Van der Waals: diferències entre l'enllaç intermolecular i l'intramolecular i propietats. Introducció a l'enllaç metàl·lic. Propietats dels compostos com a conseqüència de l'enllaç.
Introducció de les regles de la IUPAC per a la formulació dels compostos binaris més comuns.
Nomenclatura i formulació IUPAC per a compostos inorgànics senzills.
10. Canvis energètics i materials en les reaccions químiques.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Model elemental de reacció a partir de les col·lisions que provoquen ruptures i formació de nous enllaços. Existència de reaccions endotèrmiques i exotèrmiques amb este model. Deducció de les lleis de la conservació de la massa i de les proporcions constants.
Fórmules empíriques i moleculars.
Ajust de reaccions. Informació que suposa el coneixement d'una reacció i realització d'exercicis i de problemes relacionats amb l'estequiometria de les reaccions.
Rendiment d'una reacció. Processos químics que ocorren amb reactiu limitant. Càlculs en sistemes en què intervenen dissolucions.
Importància de l'oxigen en la vida per mitjà de reaccions de combustió.
11. Introducció a la química del carboni.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Possibilitats de combinació que té el carboni: existència de cadenes ramificades. Possibilitat d'enllaços múltiples amb si mateix o amb altres elements com l'oxigen, el nitrogen. Introducció senzilla als conceptes de funció orgànica i d'isomeria.
Enllaços amb l'hidrogen: els hidrocarburs, deducció de les seues propietats físiques (punts de fusió i d'ebullició i solubilitat); nomenclatura i formulació d'estos compostos. Tractament de productes d'ús quotidià com el gas natural, butà, així com la contaminació que el seu consum produïx.
El petroli com a font natural principal d'obtenció de compostos orgànics. La destil·lació i el cracking, utilització d'esta mescla i la seua importància econòmica i repercussions mediambientals.
El desenrotllament dels compostos orgànics de síntesi: de la revolució dels nous materials als contaminants orgànics permanents. Avantatges i impacte sobre la sostenibilitat.
Nomenclatura i formulació IUPAC per a estos compostos. Isomeria.
IV. Criteris d'avaluació
1. Establir les equacions dels moviments rectilini i circular uniformes i rectilini uniformement accelerat, així com la de moviments compostos, aplicant-les a la resolució de situacions problemàtiques.
Este criteri intenta comprovar que els estudiants poden determinar les relacions entre les magnituds que caracteritzen els moviments i obtindre les de moviments compostos (tirs horitzontal i parabòlic) a partir de la superposició d'altres més simples, així com que poden interpretar les gràfiques dels moviments simples.
2. Aplicar els principis de la dinàmica a situacions problemàtiques en què intervinguen les forces pes, de fricció i elàstiques.
Este criteri intenta avaluar la capacitat d'aplicar la idea de força com a interacció que produïx variacions en l'estat de moviment dels cossos i el principi de conservació de la quantitat de moviment a diverses situacions dinàmiques d'interés, que suposen aplicacions reals (i no merament acadèmiques) de la dinàmica.
Representar per mitjà de diagrames les forces que actuen sobre cossos, reconeixent i calculant les dites forces quan hi ha fregament, quan la trajectòria és circular i fins i tot quan hi ha plans inclinats.
3. Utilitzar el principi de conservació de l'energia per a resoldre situacions que involucren energies cinètica i potencial (gravitatòria i elàstica) i dos formes de transferència: el treball mecànic i la calor.
Este criteri intenta constatar si els estudiants són capaços d'abordar els problemes dinàmics amb el nou tractament energètic, per a mostrar la seua coherència amb el mètode dinàmic/cinemàtic, i si comprenen la major potència del mètode energètic que permet tractar altres situacions; pe. aquelles en què apareix la calor. També es pot avaluar així la possibilitat de planificar estratègies distintes davant de situacions problemàtiques, característica important del treball científic.
4. Comprendre els distints conceptes que descriuen la interacció entre càrregues, camps i forces elèctriques, i energies potencials i potencials elèctrics.
Este criteri tracta de comprovar si els estudiants saben que les dificultats de les forces instantànies i a distància es resolen amb el concepte de camp, i si coneixen els distints conceptes que descriuen la interacció entre càrregues i no els confonen entre si.
5. Dissenyar i muntar circuits, per a predir i determinar experimentalment la intensitat i la diferència de potencial entre dos punts qualssevol.
Este objectiu pretén avaluar la capacitat no sols de realitzar càlculs, sinó també d'efectuar muntatges de circuits elèctrics elementals (que incloguen un generador, un motor, etc.) i de traduir muntatges reals a esquemes elèctrics i al revés.
6. Contrastar diferents fonts d'informació i elaborar informes amb relació a problemes físics i químics rellevants de la societat.
Es tracta de saber si els estudiants són capaços de realitzar de forma adequada cerques bibliogràfiques relatives a temes d'interés social i tecnològic com poden ser l'elecció i ús de diferents fonts energètiques, l'elaboració de nous materials, els efectes contaminants de determinats abocaments industrials, etc.
7. Interpretar les lleis ponderals i les relacions volumètriques. Determinar masses atòmiques i fórmules a partir de l'anàlisi i el tractament dels resultats quantitatius produïts en les reaccions destinades al dit fi.
Es tracta de comprovar que els alumnes i les alumnes poden determinar masses atòmiques i fórmules empíriques i moleculars, a partir de les dades subministrades per les reaccions dirigides a esbrinar la composició quantitativa de les substàncies, i que comprenen com es va produint la modificació de les mateixes. Ha de procurar-se que els compostos utilitzats tinguen, o almenys hagen tingut, interés en la vida real, com ocorre amb medicaments, fertilitzants, etc., proposant enunciats en què es mencione l'ús dels mateixos.
8. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols presents en una determinada quantitat de substància.
Els estudiants hauran de ser capaços de calcular el nombre de mols d'una determinada quantitat de substància siga en estat sòlid, líquid, gasós o en dissolució, i al revés. Per al cas de substàncies en dissolució, han de ser capaços, per tant, d'expressar la concentració en les seues formes més habituals.
9. Justificar les successives elaboracions de models atòmics valorant el caràcter obert de la ciència.
Es tracta de comprovar si els estudiants coneixen la forma de creixement de la ciència a través de crisi, de forma dinàmica i no de manera acumulativa, utilitzant com a exemple el desenrotllament dels diferents models d'estructura atòmica que es van donar fins a arribar al model actual.
10. Deduir, per mitjà d'una utilització comprensiva de la taula periòdica, algunes propietats dels elements i dels compostos binaris que estos poden formar, deduint la seua possible formulació i relacionant, a més, les distintes propietats de les substàncies amb les seues aplicacions pràctiques.
Amb este criteri es pretén que els estudiants, a partir d'un model elemental de capes arriben a la regla de l'octet, que els permeta justificar la situació d'alguns elements i propietats com l'electronegativitat per a poder entendre el model de Lewis sobre l'enllaç iònic i el covalent, justificant la seua fórmula en casos senzills, així com deduir algunes propietats característiques d'estos compostos com ara l'estat físic en què es troben en condicions ambientals i la possible solubilitat en aigua o en dissolvents orgànics.
11. Deduir tota la informació que proporciona la correcta escriptura d'una equació química utilitzant-la en la resolució d'exercicis i de problemes teòrics i aplicats.
Es tracta que els estudiants siguen capaços d'escriure correctament una reacció química, extraure tota la informació continguda en la mateixa (estat físic de les substàncies, fórmules, relacions de mols, energia de la reacció, etc.) i deduir la quantitat dels productes que es poden obtindre, teòricament i pràcticament. Este criteri exigix realitzar prou exercicis i problemes partint de situacions en què les substàncies que actuen com a reactius no es troben en situacions estequiomètriques i utilitzant, en la mesura que això siga possible, exemples de reaccions que puguen realitzar-se en els laboratoris escolars i en distints tipus d'indústries, amb casos en què aparega aprofitament de recursos, rendiment de les reaccions, puresa de minerals, etc.
12. Resoldre exercicis i problemes relacionats amb les reaccions químiques de les substàncies, utilitzant la informació que s'obté de les equacions químiques.
Este criteri exigix realitzar prou exercicis i problemes partint de situacions en què les substàncies que actuen com a reactius no es troben en situacions estequiomètriques i utilitzant, en la mesura que això siga possible, exemples de reaccions que puguen realitzar-se en els laboratoris escolars i en distints tipus d'indústries, amb casos en què aparega aprofitament de recursos, rendiment de les reaccions, puresa de minerals, etc.
13. Analitzar la importància del carboni com a element imprescindible en els sers vius i en la societat actual, justificant l'elevat nombre de compostos que el contenen per les possibilitats de combinació que té la seua estructura atòmica.
Amb este criteri, els estudiants, després de conéixer que la major part dels objectes que ens rodegen (incloent-hi els sers vius) contenen carboni, justifiquen això pel caràcter singular del seu àtom que li permet enllaçar-se amb si mateix, formant cadenes de longitud infinita amb possibilitats d'enllaços múltiples, i amb altres àtoms. S'introduirà la nomenclatura dels hidrocarburs, i es familiaritzarà l'alumnat amb els més senzills.
14. Escriure i anomenar correctament substàncies químiques inorgàniques i orgàniques. Descriure els principals tipus de compostos del carboni, així com les situacions d'isomeria que pogueren presentar-se.
Amb este criteri aconseguiríem que, donada la fórmula molecular d'un compost orgànic senzill, els estudiants foren capaços de dibuixar les estructures de diversos isòmers i d'anomenar-los correctament.
FÍSICA
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
Esta matèria requerix coneixements inclosos en Física i Química
En els nostres dies, l'impacte que les ciències físiques han tingut i tenen en la vida del ser humà és evident. La seua utilitat s'ha posat de manifest en la tecnologia: indústries senceres es basen en els seus descobriments i tot un conjunt d'artefactes proclama la seua eficàcia, amb múltiples aplicacions en altres àrees científiques com les telecomunicacions, la instrumentació mèdica, la biofísica i les noves tecnologies, entre altres. D'altra banda, no es pot oblidar el seu paper com a font de canvi social, la seua influència en el desenrotllament de les idees, les implicacions en el medi ambient, etc.
La Física és una matèria que té un caràcter formatiu, orientador i preparatori. Les ciències físiques constituïxen un element fonamental de la cultura del nostre temps, que inclou no sols aspectes de literatura, història, etc., sinó també els principals avanços científics i les seues aplicacions. D'altra banda, un currículum que pretén contribuir a la formació de ciutadans crítics ha d'incloure aspectes com les complexes interaccions ciència-tècnica-societat o la forma de treballar dels científics. De les consideracions anteriors es deriva el caràcter formatiu de la matèria. El caràcter orientador i preparatori implica que el currículum ha d'incloure els continguts conceptuals, metodològics i actitudinals que permeten abordar amb èxit estudis posteriors, atés que la Física és una matèria que forma part de tots els estudis universitaris de caràcter científic i tècnic i és necessària per a un ampli ventall de famílies professionals que estan presents en la Formació Professional Específica de Grau Superior.
Per l'anteriorment exposat, els continguts que es proposen tenen un caràcter bàsic. En concret, s'ha de completar l'edifici teòric que va suposar la Mecànica com a primera ciència moderna, realitzant una introducció a la teoria de la gravitació universal, que va permetre derrocar la suposada barrera entre el món sublunar i celest. Així mateix s'ha d'estudiar el moviment ondulatori per a completar la imatge mecànica del comportament de la matèria.
S'aborda l'estudi de l'Òptica, per a mostrar posteriorment la seua integració en l'Electromagnetisme, que es convertix així, junt amb la Mecànica, en el pilar fonamental de l'imponent edifici teòric que es coneix com a Física clàssica.
El fet que esta gran concepció del món no poguera explicar una sèrie de fenòmens va originar el sorgiment de la Física moderna, algunes de les idees de la qual (relativitat, quàntica i les seues aplicacions) també han de ser introduïdes en el Batxillerat.
La utilització del mètode científic ha de ser un referent obligat en cada un dels temes que es desenrotllen.
Les implicacions de la Física amb la tecnologia i la societat han d'estar presents en desenrotllar cada una de les unitats didàctiques que componen el currículum d'este curs.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre els principals conceptes de les ciències físiques i com estos s'articulen en lleis, models o teories.
2. Aplicar els dits conceptes a l'explicació d'alguns fenòmens físics i a l'anàlisi d'alguns dels usos tecnològics més quotidians de les ciències físiques.
3. Discutir i analitzar críticament hipòtesi i teories contraposades que permeten desenrotllar el pensament crític i valorar les seues aportacions al desenrotllament de la Física.
4. Utilitzar amb autonomia les estratègies pròpies de la investigació científica per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells.
5. Comprendre la naturalesa de la Física i les seues limitacions, així com les complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de preservar el medi ambient i de treballar per a aconseguir una millora de les condicions de vida actuals.
6. Valorar la informació provinent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia, que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la Física.
7. Comprendre que la Física constituïx, en si mateixa, una matèria que patix continus avanços i modificacions; el seu aprenentatge és, per tant, un procés dinàmic que requerix una actitud oberta i flexible enfront d'opinions diverses.
8. Manipular amb confiança en el laboratori l'instrumental bàsic fent-ne ús d'acord amb les normes de seguretat de les seues instal·lacions.
9. Desenrotllar actituds positives cap a la Física i el seu aprenentatge, que augmenten, per tant, el seu interés i l'autoconfiança en la realització activitats d'esta ciència.
10. Valorar les aportacions de la Física a la tecnologia i la societat.
III. Nuclis de continguts
Els dos primers nuclis presenten continguts relatius a procediments i actituds. No han de tractar-se per separat, sinó que s'han de desenrotllar, de manera integrada, en la resta dels nuclis.
1. Aproximació al treball científic.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrastació d'hipòtesis, disseny i desenrotllament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, estimació de la incertesa de la mesura, utilització de fonts d'informació.
Importància de les teories i els models dins dels quals es du a terme la investigació.
Actituds en el treball científic: qüestionament de l'obvi, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.
Hàbits de treball i d'indagació intel·lectual.
2. Física, Tècnica i Societat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi de la naturalesa de la Física com a ciència: els seus èxits i limitacions, el seu caràcter temptatiu i de contínua recerca, la seua evolució, la interpretació de la realitat a través de models.
Relacions de la Física amb la tècnica i les implicacions d'ambdós en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.
Influències mútues entre la societat, la Física i la tècnica. Valoració crítica.
3. Interacció gravitatòria.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Introducció als orígens de la teoria de la gravitació: des del model geocèntric fins a Kepler.
Forces centrals.
Moment d'una força respecte d'un punt. Moment angular.
Lleis de Kepler.
Llei de la gravitació newtoniana. Algunes conseqüències com la determinació de la massa d'alguns cossos celests, la predicció de l'existència de planetes, l'explicació de les marees.
Introducció del camp gravitatori a partir de les dificultats que suposa la idea d'una "acció a distància" i instantània.
Estudi energètic de la interacció gravitatòria (treball de les forces conservatives), i introducció del concepte de potencial.
Contribució de la teoria de la gravitació al coneixement de la gravetat terrestre i a l'estudi dels moviments de planetes i satèl·lits (energia per a posar un satèl·lit en òrbita, la velocitat de fuga).
Síntesis que va suposar la llei de gravitació universal: les lleis de la dinàmica són aplicables al món terrestre i celeste. Implicacions culturals i socials de la dita síntesi.
4. Vibracions i ones.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi breu del moviment vibratori més senzill: el moviment harmònic simple: elongació, velocitat, acceleració.
Dinàmica del moviment harmònic simple.
Construcció d'un model sobre la naturalesa del moviment ondulatori que permeta: distingir entre ones longitudinals i transversals; explicar les raons per les quals es propaga; introduir les magnituds que caracteritzen una ona; mostrar la influència del medi en la velocitat de propagació.
Equació del moviment ondulatori per al cas de les ones harmòniques unidimensionals. Ona plana. Propietats de les ones: la transmissió de l'energia a través d'un medi (atenuació, absorció i dispersió de la intensitat pel medi), la difracció (principi de Huygens-Fresnel), la interferència, la reflexió i la refracció. Les ones estacionàries i l'efecte Doppler.
Aplicacions de les ones en el món actual. Estudi de la contaminació sonora, les seues fonts i efectes, i de l'aïllament acústic.
5. Òptica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi de l'Òptica com a camp inicialment autònom, partint de la llarga controvèrsia històrica sobre la naturalesa de la llum.
Direcció i velocitat de propagació de la llum en un medi. Alguns fenòmens relacionats amb el pas de la llum d'un medi a un altre: la reflexió (dirigida i difusa) i la refracció, l'absorció i la dispersió en el medi.
Òptica geomètrica. Dioptre esfèric i dioptre pla.
Formació d'imatges en espills, plans i corbs, i lents primes. Comprensió de la visió d'imatges. Tractament d'algun sistema òptic (ulleres, càmeres fotogràfiques).
Estudi experimental i qualitatiu dels fenòmens de difracció, interferències. Dispersió en prismes i espectre visible. Aplicacions: la visió del color i l'espectroscòpia.
6. Interacció electromagnètica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Conceptes de camp i potencial elèctric, la seua aplicació a l'estudi del moviment de càrregues en camps elèctrics uniformes.
Camp creat per un element puntual: Interacció elèctrica. Estudi del camp elèctric: magnituds que el caracteritzen (vector camp elèctric i potencial i la seua relació).
Teorema de Gauss.
Camp elèctric creat per un element continu: esfera, fil i placa.
Magnetisme: revisió de la seua fenomenologia i problemes que planteja l'experiència d'Oersted.
Determinació del camp magnètic produït per càrregues en moviment. Estudi experimental i representant les línies de camp, dels camps magnètics creats per un corrent rectilini indefinit i per un solenoide en el seu interior.
Llei d'Ampere.
Forces entre càrregues mòbils i camps magnètics: força de Lorentz. Estudi del moviment de càrregues en camps magnètics (espectrògrafs de masses, acceleradors) i de la força sobre un corrent rectilini i indefinit. Llei de Laplace. Aplicacions en motors elèctrics i instruments de mesura de corrents.
Producció de corrent altern per mitjà de variacions del flux magnètic: inducció electromagnètica. Experiències de Faraday i Henry.
Lleis de Faraday i Henry. Llei de Lenz.
Introducció qualitativa de la síntesi de Maxwell: la idea de camp electromagnètic, la integració de l'òptica, la producció d'ones electromagnètiques i la seua detecció per Hertz.
Analogies i diferències entre dos camps conservatius com el gravitatori i l'elèctric, i entre un conservatiu i un altre que no ho és, el magnètic.
Algunes de les múltiples aplicacions de l'electromagnetisme (generadors, motors) i de les ones electromagnètiques (ràdio, radar, televisió).
Impacte mediambiental de l'energia elèctrica.
7. Elements de Física relativista.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Fracàs en la cerca d'un sistema de referència en repòs absolut: impossibilitat de distingir en els fenòmens mecànics si un sistema de referència donat es troba en repòs o en moviment uniforme (transformacions de Galileu).
Crítica dels supòsits bàsics de la Física newtoniana i establiment dels postulats de la relativitat especial. Algunes implicacions de la Física relativista: la dilatació del temps, la contracció de la longitud i l'equivalència massa-energia.
Consideracions breus sobre el principi d'equivalència i la influència de la relativitat en el pensament contemporani.
8. Elements de Física quàntica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Alguns dels problemes que la Física clàssica no va poder explicar: l'efecte fotoelèctric (la llum, un fenomen clàssicament ondulatori, manifesta propietats corpusculars) i els espectres discontinus (confirmació de la potència explicativa del concepte de fotó i caràcter discret de l'energia en sistemes atòmics).
Hipòtesi de De Broglie i confirmació experimental. Comportament quàntic de les partícules.
Necessitat d'un model més general per a descriure el dit comportament: la funció d'ona i la seua interpretació probabilista.
Relacions d'indeterminació. Límits de validesa de la Física clàssica, les seues diferències respecte a la moderna i l'important desenrotllament científic i tècnic que va suposar la Física moderna. Alguna de les seues múltiples aplicacions: l'electrònica o el làser.
9. Algunes aplicacions de la Física moderna.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Física nuclear: descobriment de la radioactivitat; primeres idees sobre la composició del nucli i la seua modificació darrere del descobriment del neutró; concepte d'isòtop.
Justificació de l'estabilitat dels nuclis a partir d'una nova interacció, la nuclear, el seu curt abast i gran intensitat. L'energia d'enllaç. Càlcul d'esta a partir del defecte de massa.
Formes de desintegració radioactiva, aplicant-les les lleis de conservació de la càrrega i del nombre de nucleons (lleis de Soddy), i de la conservació de l'energia, com a les altres reaccions nuclears.
Reaccions nuclears de particular interés: la fissió i la fusió.
La contaminació radioactiva, la mesura i detecció de la radioactivitat, les bombes i reactors nuclears, els isòtops i les seues aplicacions.
Alguns aspectes de les partícules elementals: Predicció i ulterior descobriment d'algunes partícules, com ara el positró, neutrí i pió, per a introduir l'antimatèria, les noves interaccions (dèbil i fort) i la seua comprensió com a intercanvi de partícules, la inestabilitat de les partícules.
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar els procediments que constituïxen la base del treball científic i explicar la naturalesa evolutiva de la ciència i les seues relacions amb la tècnica i la societat.
Este criteri tracta d'avaluar si els estudiants, en els diversos temes, utilitzen els dits procediments. En concret, el plantejament de problemes, l'emissió d'hipòtesi, el disseny i la realització d'experiments per al seu contrast, la interpretació de resultats, la comunicació apropiada de les activitats realitzades, el maneig de bibliografia, etc. També, si coneixen el caràcter temptatiu dels conceptes i models científics i la seua evolució, les relacions de la Física amb la Tecnologia i les implicacions d'ambdós en la societat i en el medi ambient, així com les profundes influències de la societat en la ciència.
2. Aplicar les lleis de la gravitació a situacions problemàtiques d'interés com la determinació de masses de cossos celests, al coneixement de la gravetat terrestre i a l'estudi dels moviments de planetes i satèl·lits.
Este criteri pretén constatar la capacitat d'aplicar els distints conceptes que descriuen la interacció gravitatòria (camps, energies i forces) a les situacions mencionades i sense confondre'ls entre si. Alguns dels dits problemes fan necessària l'aplicació de les lleis de Kepler, així com posar de manifest l'evolució dels models astronòmics i la gran síntesi que va suposar la teoria de la gravitació universal, a l'unificar la mecànica terrestre i la celeste.
3. Valorar la importància històrica de determinats models i teories que van suposar un canvi en la interpretació de la naturalesa, i posar de manifest les raons que van portar a la seua acceptació, així com les pressions que, per raons alienes a la ciència, es van originar en el seu desenrotllament.
Es pretén comprovar si es coneixen i valoren èxits de la Física com són: la substitució de les teories escolàstiques sobre el paper de la Terra dins de l'univers per les teories newtonianes de la gravitació, l'evolució en la concepció de la naturalesa de la llum o la introducció de la Física moderna per a superar les limitacions de la Física clàssica. També es tracta de valorar la capacitat de donar raons fundades dels canvis produïts en elles a la llum de les troballes experimentals i de posar de manifest les pressions socials a què van ser sotmeses, en alguns casos, les persones que van col·laborar en l'elaboració de les noves concepcions.
4. Construir un model teòric que permeta explicar les vibracions de la matèria i la seua propagació (ones), aplicant-lo a l'explicació de diversos fenòmens naturals o tècnics.
Este criteri pretén avaluar si els estudiants poden elaborar un model sobre vibracions mecàniques en la matèria i ones, i explicar amb ell propietats com la ressonància, la intensitat de les ones i la seua atenuació, la reflexió i la refracció, les interferències i difraccions, aplicant tot això a l'explicació de diversos fenòmens naturals.
Conéixer l'equació matemàtica d'una ona unidimensional. Deduir a partir de l'equació d'una ona les magnituds que hi intervenen: amplitud, longitud d'ona, període, etc. Aplicar-la a la resolució de casos pràctics.
5. Utilitzar els models clàssics de la llum (corpuscular i ondulatori) per a explicar les distintes propietats d'esta i, en particular, la visió d'imatges i de colors.
Este criteri intenta comprovar si els alumnes i les alumnes són capaços de comprendre el debat sobre la naturalesa de la llum i el triomf del model ondulatori, per la seua major capacitat per a explicar la reflexió i la refracció i, a més, la interferència, la difracció, el color, la polarització, etc. També si són capaços d'obtindre imatges amb espills, lents primes i així comprendre el mecanisme de la visió i el funcionament d'algun instrument òptic d'ús quotidià. Així mateix valorar la importància que la llum té en la nostra vida quotidiana, tant tecnològicament (instruments òptics, comunicacions per làser, control de motors) com en química (fotoquímica) i medicina (correcció de defectes oculars).
6. Utilitzar el concepte de camp per a superar les dificultats que planteja la interacció instantània i a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents i les forces que actuen sobre càrregues i corrents en el si de camps uniformes, i justificar el fonament d'algunes aplicacions pràctiques.
Este criteri pretén comprovar la capacitat de determinar els camps elèctric i magnètic produïts en situacions simples (una o dos càrregues, corrents rectilinis, solenoides, etc.) i les forces que exercixen els camps sobre altres càrregues o corrents en el seu si, en particular, els moviments de càrregues en camps elèctrics i magnètics uniformes. Així mateix, pretén valorar si es coneixen i es manegen algunes aplicacions del magnetisme: electroimants, motors, instruments de mesura, moviment del feix d'electrons del tub de TV, etc.
7. Explicar la producció de corrent per mitjà de variacions del flux magnètic i alguns aspectes de la síntesi de Maxwell com la predicció i producció d'ones electromagnètiques i la integració de l'òptica en l'electromagnetisme.
Es tracta d'avaluar la comprensió de la inducció electromagnètica, és a dir, de la producció de camps elèctrics per mitjà de camps magnètics variables, i la seua inversa, la producció de camps magnètics per mitjà de camps elèctrics variables, en resum, la producció de camps electromagnètics. També es valorarà el coneixement del gran desenrotllament científic i tècnic que tot això va implicar: la producció d'energia elèctrica, el seu transport, la producció d'ones electromagnètiques i les seues múltiples aplicacions.
8. Valorar críticament les millores que produïxen algunes aplicacions rellevants dels coneixements científics i els costos mediambientals que comporten.
Es pretén amb este criteri conéixer si els estudiants saben argumentar (ajudant-se de fets, recorrent a un nombre de dades adequades, buscant els pros i els contres, atenent les raons d'altres, etc.), sobre les millores i els problemes que es produïxen en les aplicacions de coneixements científics com són: la utilització de distintes fonts per a obtindre energia elèctrica, l'ocupació de les substàncies radioactives en medicina, l'energia de fissió i de fusió en la fabricació d'armes, etc.
9. Utilitzar els principis de la relativitat per a explicar una sèrie de fenòmens: dilatació del temps, contracció de la longitud i equivalència massa-energia.
Es tracta de comprovar si els estudiants comprenen que la física clàssica no pot explicar una sèrie de fenòmens (per exemple existència d'una velocitat límit, incompliment del principi de relativitat de Galileu per la llum) el que obliga a introduir els postulats de la relativitat especial d'Einstein, que permeten explicar-los i, a més, realitzar noves prediccions.
10. Explicar amb les lleis quàntiques una sèrie d'experiències de què no va poder donar compte la física clàssica, com l'efecte fotoelèctric, els espectres discontinus, la difracció d'electrons.
Este criteri intenta avaluar si es comprén que estes experiències mostren que els fotons, electrons, etc., no són ni ones ni partícules clàssiques, sinó objectes nous amb un comportament nou, el comportament quàntic, i que per a descriure'l fan falta noves lleis, com les equacions de l'energia de Planck, el moment de De Broglie, les relacions d'indeterminació, etc.
11. Aplicar l'equivalència massa-energia a la determinació de l'energia de lligadura dels nuclis, i el principi de conservació de l'energia a les reaccions nuclears i a la radioactivitat.
Este criteri tracta de comprovar si els estudiants comprenen la necessitat d'una nova interacció per a justificar l'estabilitat dels nuclis, determinant-la a partir de les energies d'enllaç, i els processos energètics vinculats amb la radioactivitat i les reaccions nuclears. Així mateix, si són capaços d'aplicar estos coneixements a temes de gran interés com la contaminació radioactiva, les bombes i els reactors nuclears, els isòtops i les seues aplicacions, o el món de les partícules elementals.
QUÍMICA
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
Esta matèria requerix coneixements inclosos en Física i Química
L'esforç de la humanitat al llarg de la història per a comprendre i dominar la matèria, la seua estructura i les seues transformacions, ha contribuït al gran desenrotllament de la Química i a les seues múltiples aplicacions en la nostra societat. Els químics, junt amb els enginyers químics, fabriquen els plàstics i moltes fibres útils; col·laboren en les refineries de petroli i en les fàbriques de paper i de tinta; controlen la puresa dels aliments, les begudes, els cosmètics i els medicaments; analitzen i regulen els agents que contaminen l'aire i les aigües; creen nous medicaments per a les persones i nous productes per a combatre les pestes agrícoles i regular el creixement de les plantes, assegurant així l'abastiment suficient d'aliments per a una població mundial creixent. En resum, és difícil imaginar el món actual sense disposar de medicaments, adobs per al camp, colorants o plàstics.
Totes estes aplicacions justifiquen que la Química siga una matèria bàsica per a moltes de les carreres de ciències i tècniques i per a la Formació Professional de Grau Superior, així com per a ajudar a la formació científica necessària dels ciutadans per a tindre una visió crítica i al mateix temps objectiva de la Ciència tant en els aspectes positius com, de vegades, els negatius, provocats per un ús inadequat dels coneixements i les tècniques.
L'estudi de la Química pretén, també, una aprofundiment en els aprenentatges realitzats en etapes precedents, posant l'èmfasi en el seu caràcter orientador i preparatori d'estudis posteriors, així com en el paper de la química i les seues repercussions en l'entorn natural i social i la seua contribució a la solució dels problemes i grans reptes a què s'enfronta la humanitat.
En el Batxillerat, este estudi s'organitza i s'acota en tres grans apartats. El primer presenta els aspectes de la nova visió del comportament de la matèria, amb les solucions de la Física quàntica al problema de l'àtom i les seues unions. El segon correspon a l'estudi dels aspectes energètics i estequiomètrics de les reaccions químiques, abordant alguns tipus específics d'estes, i pertany a la part coneguda com a Química general. Finalment, s'introduïxen la Química del carboni i la Química industrial, en les quals es donen a conéixer substàncies que tenen gran interés biològic i industrial.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre els principals conceptes de les ciències químiques i com estos s'articulen en lleis, models o teories.
2. Aplicar els dits conceptes a l'explicació d'alguns fenòmens químics i a l'anàlisi d'alguns dels usos tecnològics més quotidians de les ciències químiques.
3. Discutir i analitzar críticament hipòtesi i teories contraposades que permeten desenrotllar el pensament crític i valorar les seues aportacions al desenrotllament de la Química.
4. Utilitzar amb autonomia les estratègies pròpies de la investigació científica per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells.
5. Comprendre la naturalesa de la Química i les seues limitacions, així com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de preservar el medi ambient i de treballar per a aconseguir una millora de les condicions de vida actuals.
6. Valorar la informació provinent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia, que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la Química.
7. Comprendre que el desenrotllament de la Química suposa un procés canviant i dinàmic, mostrant una actitud flexible i oberta enfront d'opinions diverses.
8. Manipular amb confiança en el laboratori l'instrumental bàsic fent ús, d'acord amb les normes de seguretat, de les seues instal·lacions.
9. Desenrotllar actituds positives cap a la Química i el seu aprenentatge, que augmenten per tant el seu interés i autoconfiança en la realització d'activitats d'esta ciència.
10. Relacionar els continguts de la Química amb altres àrees científiques com són: la Biologia, la Geologia, les Ciències de la Terra i mediambientals.
11. Avaluar la informació provinent d'altres àrees del saber per a formar-se'n una opinió pròpia, que permeta a l'alumne expressar-se amb criteri en aquells aspectes relacionats amb la Química.
III. Nuclis de continguts
Els dos primers nuclis presenten continguts relatius a procediments i actituds. No han de tractar-se per separat, sinó que s'han de desenrotllar de manera integrada en la resta dels nuclis.
1. Aproximació al treball científic.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrastació d'hipòtesi, disseny i desenrotllament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, estimació de la incertesa de la mesura, utilització de fonts d'informació.
Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme la investigació.
Actituds en el treball científic: qüestionament del que és obvi, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.
Hàbits de treball i d'indagació intel·lectual.
2. Química-Técnica-Societat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi de la naturalesa de la Química com a ciència: els seus èxits i limitacions, el seu caràcter temptatiu i de contínua cerca, la seua evolució, la interpretació de la realitat a través de models.
Relacions de la Química amb la tècnica i les implicacions d'ambdós en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.
Influències mútues entre la societat, la Química i la tècnica. Valoració crítica.
3. Estructura de la matèria.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Orígens de la teoria quàntica. Hipòtesi de Planck.
Estudi qualitatiu del model atòmic de Böhr.
Introducció al model quàntic, associat al concepte de probabilitat, a partir de la dificultat d'interpretar àtoms més complexos que l'hidrogen. Aparició dels nombres quàntics.
Principi de Heisenberg, Hipòtesi de De Broglie. Principi de Pauli i regla Hund.
Estructura electrònica, reactivitat dels elements i justificació del sistema periòdic. Estudi descriptiu d'algunes propietats dels elements i la seua variació en el sistema periòdic. Aplicació experimental a l'estudi d'algun dels grups representatius.
4. Química descriptiva.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi del comportament químic dels grups d'elements següents: alcalins. alcalinoterris, terrencs, carbonoideos, nitrogenoideos, anfígens, halògens.
Estudi dels principals compostos hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre: hidrurs, òxids i àcids.
Diferències fonamentals entre la química que es realitza en el laboratori i la industrial. Importància industrial que té la química per al desenrotllament d'un país.
5. L'enllaç químic segons la Química moderna.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Introducció de l'enllaç covalent a partir del model de solapament d'orbitals atòmics. Geometria de les molècules utilitzant el model de repulsió de parells d'electrons. Concepte de polaritat. Interpretació d'alguna de les propietats associades a substàncies que presenten enllaç covalent.
Estructures de Lewis. Paràmetres moleculars. Hibridació d'orbitals atòmics (sp, sp2, sp3).
Enllaç iònic. Justificació de l'existència del reticle en els compostos iònics. Concepte d'índex de coordinació i factors de què depén. Introducció del cicle de Born-Haber.
Els enllaços intermoleculars.
Estudi qualitatiu de l'enllaç metàl·lic a partir del model dels orbitals moleculars aplicat a elements amb pocs electrons de valència i a la consegüent existència de nivells energètics molt pròxims.
6. Termoquímica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Sistemes termodinàmics.
Primer principi de la termodinàmica. Aplicació a l'estudi de reaccions químiques que transcorren a pressió constant.
Conceptes d'entalpia i energia d'enllaç. Càlcul d'entalpies de reacció utilitzant la llei de Hess i a partir de la taula d'energies d'enllaç.
Segon principi de la termodinàmica. Concepte d'entropia.
Noció d'energia lliure i espontaneïtat de les reaccions químiques.
7. Cinètica química.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Aspecte dinàmic de les reaccions químiques. Concepte de velocitat de reacció.
Equacions cinètiques. Orde de reacció.
Mecanisme de reacció i molecularitat.
Teories de les reaccions químiques.
Factors dels quals depén la velocitat d'una reacció. Utilització de catalitzadors en processos industrials.
8. Equilibris químics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Aspecte dinàmic de les reaccions químiques: concepte dinàmic d'equilibri, a partir del model de reacció.
Expressió de la constant d'equilibri com a propietat que el caracteritza. Relació entre les constants Kc i Kp. Aplicacions al cas de substàncies gasoses i dissolucions.
Estudi qualitatiu del desplaçament de l'equilibri per mitjà d'accions externes: principi de Le Chatelier. Algunes reaccions que corresponguen a equilibris heterogenis, especialment els de dissolució-precipitació, la seua importància industrial.
9. Reaccions de transferència de protons.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Definició d'Arrhenius i de Brönsted-Lowry, les seues limitacions i aplicacions.
Reaccions entre àcids i bases; formulació i nomenclatura de totes les espècies que hi intervenen; introducció al concepte d'àcids i de bases fortes i dèbils; el significat del pH.
Realització d'exercicis sobre l'estequiometria i problemes de les dites reaccions en què intervinguen els aspectes mencionats. Estudi qualitatiu del procés de dissolució de sals en aigua.
Estudi qualitatiu de la hidròlisi.
Indicadors àcid-base. Volumetries de neutralització àcid-base.
10. Reaccions de transferència d'electrons.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Definició general de reaccions d'oxidació-reducció a partir de la comprovació que algunes reaccions en què no intervé l'oxigen tenen les seues mateixes característiques.
Reaccions redox: exercicis d'estequiometria i ajust de les dites reaccions dins d'un context determinat.
Substàncies oxidants i reductores. Realització experimental de reaccions entre metalls i ions d'altres metalls (per exemple el Fe i el Cu+2). Cerca d'una escala qualitativa d'oxidants i de reductors que s'use en la predicció d'una reacció determinada.
Aplicació de les dades extretes a la corrosió dels metalls, importància industrial i econòmica d'este fenomen.
Estudi, de forma elemental, de les piles elèctriques i l'electròlisi.
11. Introducció a la química industrial: la química de l'amoníac i de l'àcid nítric.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Diferències fonamentals entre la química que es realitza en el laboratori i la industrial. Importància econòmica que per al desenrotllament d'un país té la química; efectes nocius que ocasiona la falta de racionalització del seu ús.
La química de l'amoníac i de l'àcid nítric: estudi descriptiu de les substàncies que es necessiten per a l'obtenció de l'amoníac (hidrogen i nitrogen); característiques essencials de l'obtenció industrial de l'amoníac i de l'àcid nítric; controls necessaris dels seus abocaments per la seua influència en el medi ambient.
12. La Química del carboni.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Principals funcions orgàniques, les seues propietats i característiques. Formulació i nomenclatura dels compostos més senzills i coneguts.
Tipus de reaccions orgàniques: Substitució, addició i eliminació.
Importància biològica d'algunes macromolècules naturals com els greixos, els glúcids i les proteïnes, com a compostos orgànics bàsics.
Polímers: significat d'este terme i exemples d'este grup com els plàstics, el niló, cautxú, etc. Importància social i econòmica.
Els aminoàcids com a components de les proteïnes. Importància que estes tenen per a la vida.
Les principals aplicacions de la química del carboni en la indústria química.
IV. Criteris d'avaluació
1. Determinar la gran influència que la Química té actualment, així com les raons que l'expliquen i la seua repercussió en el medi ambient.
Es tracta que els estudiants siguen conscients de la influència que exercix la Química en àmbits de la nostra societat, com ara alimentació, medicaments, tot tipus d'indústries, creació de nous materials, etc., igual que de la seua importància en la cerca de mitjans per a la conservació del medi ambient, moltes vegades danyat per les mateixes indústries. Hauran de ser capaços de deduir les relacions que presenta la Química amb la Tecnologia i poder realitzar valoracions crítiques sobre les seues repercussions econòmiques.
2. Conéixer la manera de creixement de la ciència a partir de casos concrets com l'evolució dels models sobre l'estructura atòmica, analitzant les raons tant de tipus científic com social que van obligar i/o van dificultar els successius canvis del paradigma proposat.
Es pretén que es coneguen els distints models utilitzats històricament per a la interpretació del comportament atòmic de la matèria, valorant les influències tant de tipus científic com de tipus social que van obligar a un necessari canvi dels models existents, i les consegüents crisis que això va suposar.
3. Reconéixer substàncies representatives des d'un punt de vista social, econòmic, històric, etc., estudiades en els diferents nuclis, a partir del nom vulgar o del químic determinant la seua utilització quotidiana a partir de les seues propietats.
Amb este criteri es pretén constatar que es coneixen des del punt de vista químic substàncies d'ús quotidià com el vinagre, calç viva, salfumant, sosa càustica, etc., així com altres de marcat ús industrial com amoníac, àcid sulfúric, cautxú, etc., i és capaç d'interpretar els diferents usos i aplicacions a partir de les seues propietats.
4. Aplicar el model quàntic d'estructura atòmica per a justificar el sistema periòdic i la variació periòdica d'algunes propietats dels seus elements.
Es tracta que els estudiants coneguen qualitativament el model quàntic, que descriu l'estructura interna dels àtoms i permet justificar l'ordenació periòdica dels elements i les seues diferents propietats, com ara els radis atòmics i iònics, energies de ionització i electronegativitats.
5. Aplicar el concepte d'enllaç a diferents substàncies, deduint en cada cas l'estructura que cal esperar així com algunes de les seues propietats, com ara estat físic, duresa i conductivitat.
Amb este criteri es pretén comprovar que els estudiants coneixen la causa de formació dels enllaços (forces electromagnètiques), així com els distints models d'enllaç -iònic, covalent i de bandes (este últim en l'àmbit qualitatiu)- i per mitjà de la seua aplicació són capaços de deduir l'estructura de les substàncies a partir de la seua composició atòmica, sent conscient de les aproximacions realitzades. També si són capaços de comprendre l'estructura cristal·lina de metalls i compostos iònics i la forma geomètrica de les molècules binàries.
6. Construir cicles energètics del tipus Born-Haber per a calcular l'energia de xarxa. Discutir de forma qualitativa la variació d'energia de xarxa en diferents compostos.
Ha de donar-se un tractament molt elemental. Es pretén que l'alumnat conega les diferents energies que intervenen en la formació de l'enllaç iònic.
7. Descriure les característiques bàsiques de l'enllaç covalent. Escriure estructures de Lewis.
L'explicació ha d'emfatitzar sobre les diferències amb els altres tipus d'enllaç.
8. Definir i aplicar correctament el primer principi de la termodinàmica a un procés químic. Diferenciar correctament un procés exotèrmic d'un altre endotèrmic utilitzant diagrames entàlpics.
Es pretén que l'alumne adquirisca soltesa en l'ús dels criteris de signes en termodinàmica i especialment en la interpretació dels diagrames entàlpics.
9. Determinar l'entalpia d'una reacció química a partir de les seues energies d'enllaç o mitjançant l'aplicació de la llei de Hess.
Es tracta que els estudiants siguen capaços de calcular l'entalpia (a pressió constant) de reaccions químiques (si és possible reaccions bàsiques de processos industrials d'importància social, o reaccions la finalitat de les quals siga l'aprofitament energètic), per mitjà de l'aplicació de la llei de Hess o a partir de taules d'energies d'enllaç.
10. Aplicar els conceptes d'estequiometria d'una reacció i d'equilibri químic al càlcul de les quantitats de reactius i productes presents en reaccions d'este tipus i en reaccions teòricament irreversibles.
Es pretén que els estudiants coneguen el concepte dinàmic d'equilibri químic, així com la manera d'actuar sobre l'evolució d'una reacció determinada per mitjà de la modificació de les condicions externes junt amb les conseqüències importants que implica en l'àmbit industrial. A la llum dels esmentats coneixements els estudiants han de poder resoldre exercicis relacionats amb el càlcul de les quantitats finals que es poden obtindre en un procés d'este tipus.
11. Aplicar els conceptes d'àcid i de base d'Arrhenius i Brönsted, per a reconéixer substàncies que poden actuar com a tals i algunes de les seues aplicacions pràctiques, calculant les quantitats presents de totes les substàncies en les dites reaccions.
Es tracta de comprovar el coneixement del caràcter àcid o bàsic de substàncies que habitualment sorgixen en el marc quotidià, siguen d'Arrhenius o (en un sentit més ampli) de Brönsted, així com les seues propietats. També s'avaluarà la capacitat a l'hora de calcular les concentracions de les espècies presents en l'equilibri i el pH.
12. Identificar les reaccions d'oxidació-reducció, estudiant la seua estequiometria i algunes de les seues aplicacions industrials.
Es tracta que els estudiants reconeguen este tipus de reaccions i siguen capaços d'ajustar-les i escriure-les correctament en casos senzills, podent resoldre els corresponents problemes estequiomètrics, en especial els que es referixen a les piles electroquímiques i l'electròlisi, el funcionament de les quals han de conéixer. També han de ser capaços de predir que es produïsca o no una determinada reacció a partir de les taules de potencials redox.
13. Distingir entre pila galvànica i cubeta electrolítica. Utilitzar correctament les taules de potencials de reducció per a calcular el potencial d'una pila i aplicar correctament les lleis de Faraday. Explicar les principals aplicacions d'estos processos en la indústria.
Es pretén que l'alumne diferencie entre un procés espontani i no espontani. Si coneix el funcionament de les cèl·lules electroquímiques i les electrolítiques. També si coneix i valora la importància que té, des del vessant econòmic, la prevenció de la corrosió dels metalls i les solucions als problemes que l'ús de les piles genera.
14. Relacionar el tipus d'hibridació amb el tipus d'enllaç en els compostos del carboni. Formular correctament els diferents compostos orgànics. Relacionar les ruptures d'enllaços amb les reaccions orgàniques.
Comprovar si l'alumne relaciona el tipus d'hibridació amb les reaccions i els mètodes d'obtenció dels hidrocarburs especialment.
15. Identificar en cada tipus de reacció química orgànica (eliminació, substitució, addició) els enllaços que es trenquen i els que es formen novament. Conéixer exemples concrets de cada una d'estes reaccions orgàniques.
Es tracta que l'alumne conega els mecanismes de reacció en les reaccions dels compostos del carboni.
16. Comparar els processos químics realitzats en un laboratori i els realitzats en l'àmbit industrial (sobretot els de transformació de les primeres matèries), analitzant els factors que cal tindre en compte en ambdós casos i especialment la influència que els abocaments industrials poden exercir en el medi ambient.
Amb este criteri es perseguix comprovar que els alumnes coneixen alguns dels processos industrials del seu entorn, i són capaços d'analitzar els problemes de qualsevol tipus (econòmics en general, rendiments, control d'abocaments, etc.) que comporten, comparant-los amb els realitzats en laboratoris.
17. Descriure l'estructura general d'alguns polímers naturals i artificials, coneixent el seu interés des del punt de vista econòmic, biològic o industrial.
Es tracta de comprovar que els estudiants identifiquen alguns dels polímers que habitualment es presenten en la seua vida quotidiana, tant naturals (proteïnes, glúcids, etc.) com artificials (cautxú, niló, baquelita, etc.), coneixen la seua estructura, procés de formació i la seua importància per a la vida i la indústria.
18. Analitzar com actuen els contaminants comuns en l'ecosistema terrestre, així com la influència que hi tenen.
Es tracta de comprovar si els estudiants són capaços d'analitzar els processos més comuns mitjançant els quals es produïx la contaminació del medi ambient, tant en els sòls com en l'atmosfera o en els aqüífers, així com els seus efectes per a la vida dels sers vius.
ELECTROTÈCNIA
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
Esta matèria requerix coneixements inclosos en Física i Química
Des de finals del segle XIX els fenòmens electromagnètics i els seus efectes, estan entre els camps de coneixement amb major capacitat d'intervenció en la vida de les persones i la societat; fins a l'extrem que la gran quantitat d'aplicacions, han modificat substancialment les nostres condicions de vida. Així, és fàcil observar com els fonaments i fenòmens electromagnètics s'han convertit en un element essencial en tots els processos tecnològics de la nostra vida quotidiana.
L'Electrotècnia en el Batxillerat ha de permetre la consolidació dels aprenentatges sobre les lleis que regixen els fenòmens elèctrics i electromagnètics, per a utilitzar-los amb uns propòsits determinats a través de les seues aplicacions que ens encaminen a uns fins industrials i científics.
Esta matèria, ateses les seues múltiples aplicacions en tots els estudis científics i tècnics, complix el propòsit de servir tant a la formació de base per als estudis dels qui s'encaminen cap als cicles formatius com per a aquells que continuen les seues vies acadèmiques, cap al camp dels estudis tècnics.
Podríem definir l'Electrotècnia com la "tècnica de l'electricitat"; des d'esta perspectiva l'Electrotècnia comprén un extens camp que pot comprendre des de la producció, transport, distribució i aprofitament de l'energia elèctrica, fins aquells aspectes més específics, com la calefacció, refrigeració, enllumenat, etc.
Dins d'este extens camp, la matèria ha sigut dissenyada per a estudiar els fenòmens associats a l'electricitat i el magnetisme i la seua aplicació en les principals màquines elèctriques.
Donada la gran extensió de les aplicacions de l'electrotècnia, s'ha seleccionat una sèrie de conceptes, principis i aplicacions pràctiques que puguen preparar per a altres camps d'especialització.
Per tant, els continguts d'esta matèria complixen un fi propedèutic, és a dir, han de proporcionar a l'alumnat uns coneixements que li òbriguen un variat camp de possibilitats en posteriors estudis.
D'una forma general podem dividir la matèria en tres parts:
*Conceptes i fenòmens elèctrics i magnètics:
En este apartat és fonamental aprofundir en els conceptes teòrics de les lleis i els principis que regixen estos fenòmens, a fi que l'alumnat adquirisca uns coneixements bàsics per a la seua posterior aplicació.
*Circuits elèctrics:
Ací es tracta d'analitzar i de calcular les magnituds fonamentals en circuits de corrent continu i de corrent altern monofàsic i trifàsic, formats per elements resistius, inductius i capacitatius en règim permanent. Al mateix temps s'establixen els mètodes i les formes de realitzar les mesures de les magnituds amb la utilització dels aparells adequats i tenint en compte els tipus d'errors que es poden cometre en les esmentades mesures.
*Màquines elèctriques:
En este apartat es tracta que els coneixements teòrics adquirits, tinguen aplicació pràctica, concretament en l'estudi de les màquines elèctriques fonamentals. Per a això, és molt important que els estudiants estiguen en contacte amb la màquina per a poder distingir les seues parts, comprovar els seus elements, establir les seues connexions i traure conclusions del seu comportament a través de l'estudi de les seues característiques més significatives.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir perquè les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Interpretar el comportament, normal o anòmal, dels aparells elèctrics senzills, assenyalant els principis i les lleis físiques que els expliquen.
2. Seleccionar elements de valor adequat i connectar-los correctament per a formar un circuit, característic i senzill, capaç de produir un efecte determinat.
3. Calcular el valor de les principals magnituds dels circuits elèctrics i magnètics, compostos per elements discrets, en règim permanent.
4. Interpretar esquemes i plans d'instal·lacions així com equips elèctrics característics, identificant la funció d'un element o grup funcional d'elements en el conjunt.
5. Analitzar les lleis fonamentals que regixen la inducció electromagnètica, les experiències més significatives que posen de manifest els efectes dels camps magnètics sobre els corrents elèctrics i les seues aplicacions a les màquines.
6. Interpretar de forma adequada solucions a problemes tècnics comuns de l'àmbit de l'Electrotècnia.
7. Seleccionar i interpretar informació adequada per a plantejar i valorar solucions, de l'àmbit de l'Electrotècnia, a problemes tècnics comuns.
8. Triar i connectar l'aparell adequat per a una mesura elèctrica, estimant anticipadament el seu orde de magnitud i valorant el grau de precisió que exigix el cas.
9. Expressar les solucions a un problema amb un nivell de precisió coherent amb el de les diverses magnituds que intervenen en ell.
III. Nuclis de continguts
1. Conceptes i fenòmens elèctrics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Magnituds i unitats elèctriques.
Llei de Joule.
Força electromotriu. Diferència de potencial.
Intensitat de corrent. Densitat de corrent.
Potència i treball elèctrics.
Resistència elèctrica. Resistència específica.
Condensador. Emmagatzemament: càrrega i descàrrega. Capacitat.
2. Conceptes i fenòmens magnètics i electromagnètics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Moment magnètic. Propietats magnètiques de la matèria. Llei d'Ohm.
Magnetisme, acció entre imants, tipus, camp magnètic.
Flux magnètic. Permeabilitat. Densitat de flux.
Camps creats per corrents rectilinis i circulars. Solenoide.
Circuit magnètic. Força magnetomotriu. Llei d'Ampère.
Inducció electromagnètica. Llei de Lenz. Coeficient d'autoinducció.
Força sobre un corrent elèctric al si d'un camp magnètic.
3. Circuits elèctrics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Circuits elèctrics en corrent continu. Adaptament de resistències en sèrie, paral·lel i mixt. Adaptament de condensadors. Adaptament de piles. Lleis de Kirchhoff. Divisor tensió i intensitat.
Corrent altern. Intensitats i tensions sinusoïdals. Amplitud. Valor eficaç. Freqüència, període. Angle de fase.
Elements lineals: R, L, C. Reactància. Impedància. Angles de fase relativa. Representació gràfica.
Circuits en sèrie, en paral·lel i mixt. Càlcul de circuits. Ressonància en sèrie i en paral·lel.
Potència activa, reactiva i aparent. Triangle de potències. Factor de potència. Correcció del factor de potència.
Sistemes monofàsics i trifàsics. Connexió en estrella i en triangle, tensions i corrents.
Semiconductors.
Elements no lineals: díode i rectificador; transistor, tiristor, amplificador operacional, operadors lògics, circuits electrònics bàsics.
4. Mesures en circuits elèctrics i electrònics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Mesura directa de resistència, tensió i intensitat. Voltímetre. Amperímetre. Ús del polímetre. Ús de l'oscil·loscopi.
Errors en les mesures. Contrastació d'aparells.
Mesures de potència activa i reactiva en corrent altern monofàsic i trifàsic.
5. Màquines elèctriques.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Transformador: constitució, tipus. Relacions fonamentals. Funcionament en buit, càrrega i curtcircuit. Pèrdues. Rendiment.
Màquines elèctriques rotatives. Aspectes constructius. Classificació.
Generadors de cc i alternadors.
Motors trifàsics, constitució i principi de funcionament. Tipus de rotor. Motor de rotor en curtcircuit. Comportament a servici. Procediments d'arrancada i inversió del sentit de gir.
Motor monofàsic de rotor en curtcircuit. Procediments d'arrancada.
Motores de corrent continu. Constitució i principi de funcionament. Tipus d'excitació.
IV. Criteris d'avaluació
1. Explicar qualitativament el funcionament d'un circuit simple destinat a produir llum, energia motriu o calor, assenyalant les relacions i interaccions entre els fenòmens que tenen lloc en ell.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat de comprendre la lògica interna d'un circuit o dispositiu elèctric característic, d'ús comú i compost per pocs elements, al descriure una successió de causes i efectes encadenats que resulten en un efecte útil.
2. Seleccionar elements o components de valor adequat i connectar-los correctament per a formar un circuit característic i senzill.
La comprensió de la funció i el comportament dels diversos elements i components elèctrics ha de traduir-se, en la pràctica, en la capacitat de connectar-los entre si en un circuit o dispositiu típic destinat a produir un efecte determinat.
3. Explicar qualitativament els fenòmens derivats d'una alteració en un element d'un circuit elèctric senzill i descriure les variacions esperables en els valors de tensió i corrent.
Complementant els anteriors, este criteri tracta d'apreciar si la comprensió dels circuits elèctrics inclou la capacitat d'estimar i anticipar els efectes de possibles alteracions o anomalies en el seu funcionament: curtcircuit, supressió d'elements o variació del seu valor o característiques. No és important que se sàpia quantificar els efectes, sinó descriure la naturalesa dels canvis.
4. Calcular i representar vectorialment les magnituds bàsiques d'un circuit mixt simple, compost per càrregues resistives i reactives i alimentat per un generador sinusoïdal monofàsic.
Amb este criteri es vol valorar la solidesa dels aprenentatges relatius als principis i mètodes operatoris de l'Electrotècnia en una de les seues aplicacions bàsiques: la resolució de circuits. L'objecte de l'avaluació és el càlcul numèric de magnituds i la representació gràfica de l'amplitud i fase de V, I i P en un circuit complet però simple, és a dir, un circuit mixt de poques malles, amb càrrega complexa.
5. Analitzar plans de circuits, instal·lacions o equips elèctrics d'ús comú i identificar la funció d'un element discret o d'un bloc funcional en el conjunt.
En este cas es tracta d'avaluar la capacitat dels estudiants d'interpretar una informació tècnica, relativa a un dispositiu elèctric del qual coneixen amb poques paraules la seua utilitat i funcionament, per a deduir el paper d'algun dels elements rellevants, (motor, termòstat, rectificador, resistència, electrovàlvula, etc.) o d'algun dels blocs funcionals del sistema, (calfament, unitat motriu, inversor de gir, font d'alimentació, etc.) en el conjunt.
6. Representar gràficament, en un sistema de connexions o un diagrama de blocs funcionals, la composició i el funcionament d'una instal·lació o equip elèctric senzill i d'ús comú.
Observant el comportament d'un dispositiu, la seqüència d'accions i efectes que componen el seu funcionament normal i mesurant paràmetres, els estudiants han de ser capaços d'establir una representació esquemàtica de la seua composició interna. Han de ser capaços de traduir una instal·lació o circuit en un sistema de cablejat i el funcionament d'un equip en un diagrama de blocs funcionals (calfament, interrupció retardada, element motriu, etc.) que mostre una relació lògica i possible entre ells.
7. Interpretar especificacions tècniques d'un element o dispositiu elèctric per a determinar les magnituds principals del seu comportament en condicions nominals.
De la informació tècnica en forma de taules, fulls d'especificacions, corbes i plaques de característiques subministrada pel fabricant d'un dispositiu elèctric, els estudiants han de poder deduir els paràmetres de funcionament en condicions nominals, fent ús dels seus coneixements sobre el funcionament d'aparells i de màquines elèctriques i de les dades que es disposen.
8. Mesurar les magnituds bàsiques d'un circuit elèctric, seleccionant un aparell de mesura adequat, connectant-lo correctament i triant l'escala òptima.
Es tracta d'apreciar si els estudiants són capaços de mesurar correctament, incloent l'elecció de l'aparell de mesura, la seua connexió, l'estimació prèvia de l'orde de magnitud per a triar una escala adequada i l'expressió adequada dels resultats, utilitzant la unitat idònia i amb un nombre de xifres significatives d'acord amb l'apreciació de l'instrument empleat, amb el context de la mesura i les magnituds dels elements del circuit o sistema elèctric que es mesura.
9. Interpretar les mesures efectuades sobre circuits elèctrics o sobre els seus components per a verificar el seu funcionament correcte, localitzar avaries o identificar les possibles causes.
Este criteri complementa l'anterior. Perseguix valorar la capacitat dels estudiants per a utilitzar el resultat de les seues mesures. Si el valor mesurat no coincidix amb les seues estimacions prèvies o no està en l'entorn de l'orde de magnitud previst, han de ser capaços d'esbrinar si la mesura està mal efectuada -escala incorrecta, mala connexió, etc.- si l'estimació és absurda per defecte o per excés o si algun dels elements del circuit està avariat.
10. Utilitzar les magnituds de referència de forma coherent i correcta a l'hora d'expressar la solució dels problemes.
En este criteri, es tracta d'utilitzar de forma adequada i rigorosa tant el llenguatge tècnic com el matemàtic de la situacions i les experiències proposades.
MATEMÀTIQUES I I II
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
Matemàtiques II requerix coneixements de Matemàtiques I
Les Matemàtiques proporcionen els mètodes de raonament i el llenguatge que necessita la ciència per a la comprensió dels fenòmens de la naturalesa. L'aplicació dels mètodes matemàtics a l'àmbit científic produïx importants resultats teòrics i pràctics, tant en l'elaboració de models explicatius dels fenòmens naturals com en la recollida i l'anàlisi de les dades necessàries per a la validació de les teories científiques i la posada a punt de les tecnologies que estes generen.
A més, el coneixement matemàtic s'organitza peculiarment en forma de sistema deductiu, de manera que postulats, definicions, propietats, teoremes i mètodes s'articulen lògicament per mitjà d'encadenaments conceptuals i demostracions que justifiquen i, en última instància, donen validesa a les intuïcions i a les tècniques matemàtiques. Estos continguts conceptuals són els que conformen i donen estructura a la Matemàtica mateixa i, en la majoria dels casos, requerixen d'un llenguatge formal el domini del qual resulta imprescindible per a la millor comprensió.
L'aprenentatge de les Matemàtiques ha de ser entés com el procés d'assimilació dels elements conceptuals necessaris per a enunciar, resoldre i interpretar els problemes que planteja l'estudi dels fenòmens propis de la ciència i la tècnica.
Les Matemàtiques de Batxillerat suposen la culminació d'un llarg procés destinat a desenrotllar, en l'alumnat, la capacitat de raonament i el sentit crític necessari per a interpretar la realitat des de posicions exemptes de dogmatisme i dotar-lo, al mateix temps, de les ferramentes adequades per a resoldre els problemes quotidians amb què s'haurà d'enfrontar, una vegada aconseguida l'etapa de maduresa. D'altra banda, estes mateixes matemàtiques han de preparar, a eixe mateix alumnat, per a continuar els seus estudis en els cicles superiors de formació professional o en la universitat i, conseqüentment, els seus continguts hauran d'estar d'acord amb els dels estudis específics de grau superior a què es dirigixen.
Les modificacions introduïdes en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria pretenen aconseguir que els alumnes que cursen les Matemàtiques en alguna de les modalitats de Batxillerat ho facen des d'uns nivells previs de competència que els permeten assumir, amb el suficient formalisme, determinats continguts conceptuals que caracteritzen l'estructura intrínseca de les matemàtiques. Per consegüent, el tractament didàctic ha d'equilibrar la importància atorgada als conceptes i als procediments, que seran tractats amb el rigor formal necessari encara que de forma escalonada al llarg dels dos cursos de l'etapa.
En les Matemàtiques d'esta modalitat i sobretot en les de segon curs, els alumnes han d'aconseguir el grau de maduresa necessari, en el maneig del llenguatge formal i dels processos lògics deductius, que els permeten, per exemple, seguir, interpretar i desenrotllar demostracions que no siguen excessivament complicades, plantejar conjectures, analitzar processos lògics i obtindre conclusions, generalitzacions, etc.
Els aspectes essencials de l'activitat matemàtica queden arreplegats en la resolució de problemes, entesos estos en un sentit ampli que exigisca la presa de decisions per a enquadrar o plantejar matemàticament la situació, el disseny de l'estratègia d'actuació, la utilització adequada de procediments i tècniques, la verificació de la versemblança de la solució (o de les solucions, o de l'absència de solucions), la interpretació dels resultats i, de vegades, el plantejament de nous problemes.
Per tant, i com en l'etapa anterior, la resolució de problemes ha de contemplar-se com una pràctica constant que acompanyaran el procés d'ensenyança aprenentatge de les Matemàtiques, independentment de quina siga l'etapa o el nivell en què se circumscriguen.
Una de les característiques més significatives del nostre temps és el puixant desenrotllament tecnològic que es reflectix, fonamentalment, en l'ús generalitzat de les noves tecnologies. No és aventurat vaticinar que, de seguir el ritme actual, l'accés a la informació, per part de qualsevol ciutadà i en qualsevol lloc del món, quedarà supeditat a la seua capacitat per a manejar de forma intel·ligent i raonada aquells recursos tecnològics, sobretot els de tipus informàtic, que la faciliten.
En conseqüència, és necessari incorporar, en el currículum de Matemàtiques, l'ús de tots aquells recursos tecnològics (calculadores i programes informàtics) que resulten adequats per al desenrotllament de determinats procediments rutinaris, en la interpretació i l'anàlisi de situacions diverses relacionades amb els nombres, l'àlgebra lineal, l'anàlisi funcional o l'estadística, així com en la resolució pràctica de nombroses situacions problemàtiques relacionades amb la naturalesa, la tecnologia o, simplement, amb la vida quotidiana.
En l'elaboració i la distribució dels continguts que es contemplen en el present currículum, junt amb les consideracions anteriors, s'han tingut en compte les necessitats concretes d'altres matèries de l'àmbit científic tecnològic que, cursant-se usualment de forma paral·lela a les matemàtiques d'esta modalitat, precisen de continguts matemàtics específics per al seu desenrotllament.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer i comprendre els conceptes, procediments i estratègies matemàtiques que els permeten desenrotllar estudis posteriors més específics de ciències o tècniques i adquirir una formació científica general.
2. Comprendre que les Matemàtiques proporcionen models teòrics que abstrauen i sintetitzen el comportament dels fenòmens científics i tecnològics.
3. Aplicar els seus coneixements matemàtics per a plantejar i resoldre problemes en diverses situacions de l'activitat quotidiana, científica i tecnològica.
4. Comprendre la forma d'organització dels coneixements propis de la Matemàtica: establiment de definicions precises, demostració lògica-deductiva de propietats, enunciació de teoremes i justificació de procediments, tècniques i fórmules, sobre les quals es basa l'avanç de la ciència i la tecnologia, mostrant una actitud flexible, oberta i crítica davant d'altres juís i raonaments.
5. Utilitzar les estratègies característiques de la investigació científica i els procediments propis de les matemàtiques com ara plantejar problemes, formular hipòtesi i conjectures, construir exemples i contraexemples, planificar, manipular i experimentar per a realitzar investigacions i explorar situacions i fenòmens nous.
6. Apreciar la utilitat de les matemàtiques per a comprendre els fenòmens científics i tecnològics i per a descriure i comunicar els resultats de l'activitat cientificotècnica.
7. Servir-se dels mitjans tecnològics que es troben a la seua disposició, per a obtindre i processar informació, facilitar la comprensió de fenòmens dinàmics, apreciant els avantatges i les limitacions que comporta el seu ús, seleccionant allò que puga ser més útil per a resoldre els problemes plantejats i descobrint les enormes possibilitats que ens oferixen a l'hora de realitzar investigacions executar càlculs o resoldre problemes.
8. Utilitzar el discurs racional per a plantejar encertadament els problemes, justificar procediments, adquirir un cert rigor en el pensament científic, encadenar coherentment els arguments i detectar incorreccions lògiques.
9. Mostrar actituds associades al treball científic i matemàtic com la visió crítica, la necessitat de verificació, la valoració de la precisió, l'interés pel treball cooperatiu el gust pel rigor o la necessitat de contrastar apreciacions intuïtives, aplicant-les a l'anàlisi i la valoració de la informació provinent de diferents fonts, per a formar-se una opinió que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals.
10. Expressar-se apropiadament oralment, per escrit i gràficament per a analitzar i comunicar situacions susceptibles de ser tractades matemàticament, per mitjà de l'adquisició i el maneig d'un vocabulari específic de notacions i termes matemàtics.
MATEMÀTIQUES I
III. Nuclis de continguts
1. Resolució de Problemes.
Alhora que es resolen els problemes que permeten plantejar els conceptes i les tècniques matemàtiques que es proposen en els altres nuclis de continguts, resulta útil reflexionar sobre els procediments i mètodes empleats, en especial els que han sigut eficaços en cada cas concret. L'explicitació de les distintes fases que ha suposat la resolució d'un problema i la sistematització de les estratègies heurístiques empleades amb èxit, constituïx una ajuda i una guia per a actuar davant de noves situacions problemàtiques i per a revisar críticament els problemes ja resolts. En conseqüència, este nucli té un caràcter transversal i els seus continguts seran tinguts en compte exclusivament en connexió amb el desenrotllament de la resta dels continguts.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Fases en la resolució de problemes: formulació, elaboració de conjectures, disseny i execució de l'estratègia d'actuació, interpretació dels possibles resultats.
Algunes estratègies d'actuació: simplificació, analogia, particularització, generalització, inducció, raonament per reducció a l'absurd, anàlisi de les possibilitats.
2. Aritmètica i Àlgebra.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Nombres reals. La recta real: Valor absolut. Desigualtats. Distàncies, intervals i entorns.
Nombres complexos. Expressió binòmica, polar i trigonomètrica d'un nombre complex. Operacions elementals. Arrel d'un nombre complex.
Successions numèriques. Nombres combinatoris. Binomi de Newton. El nombre e.
Logaritmes decimals i neperians.
Resolució i interpretació gràfica d'equacions i inequacions de primer i segon grau i d'equacions, exponencials i logarítmiques senzilles.
Aplicació del mètode de Gauss en la resolució i interpretació de sistemes senzills d'equacions lineals.
Utilització de les ferramentes algebraiques en la resolució de problemes.
3. Geometria.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Ampliació del concepte d'angle. Raons trigonomètriques d'un angle qualsevol. El radian. Resolució de triangles rectangles i no rectangles. Identitats i equacions trigonomètriques.
Sistemes de referència en el pla. Coordenades cartesianes.
Vectors en el pla. Operacions. Mòdul. Distància entre punts del pla.
Producte escalar de vectors. Equacions de la recta. Incidència, paral·lelisme i perpendicularitat. Angles. Càlcul de distàncies entre punts i rectes. Resolució de problemes.
Llocs geomètrics del pla. Còniques. Equacions i problemes d'Incidència.
4. Anàlisi.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Funcions reals de variable real. Classificació i característiques bàsiques de les funcions elementals: Funcions lineals, quadràtiques, polinòmiques, racionals, valor absolut, part sencera, exponencials, logarítmiques, circulars i circulars inverses.
Domini, recorregut, continuïtat, creixement i decreixement, extrems d'una funció.
Operacions i composició de funcions
Aproximació al concepte de límit. Estudi de discontinuïtats.
Derivada d'una funció. Derivació i continuïtat. Aplicacions geomètriques i físiques de la derivada. Iniciació al càlcul de derivades.
Extrems relatius en un interval.
Representació gràfica de funcions senzilles expressades de manera analítica o gràfica, a partir de l'anàlisi de les seues característiques globals i locals, que descriguen en algun cas situacions reals.
5. Estadística i Probabilitat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Terminologia i conceptes bàsics de l'Estadística. Conceptes bàsics en el tractament de dades mostrals. Distribucions unidimensionals. Mesura de la dispersió.
Estadística descriptiva bidimensional. Relacions entre dos variables estadístiques. El coeficient de correlació lineal. Regressió lineal. Rectes de regressió.
Aplicacions de les rectes de regressió a la resolució de problemes. Interpolació i predicció en les distribucions estadístiques bidimensionals.
Terminologia i conceptes bàsics de la Probabilitat.
Mesura de la incertesa. Assignació de probabilitats.
Experiències aleatòries compostes. Independència de successos.
Taules de contingència. Diagrames d'arbre.
Lleis de la probabilitat. Probabilitat condicionada. Probabilitat Total. Probabilitat a posteriori.
Distribucions de probabilitat binomial i normal. Utilització de taules de la distribució binomial i de la distribució normal en la resolució de problemes de càlcul probabilístic.
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar els nombres reals i els nombres complexos, les seues notacions, operacions i procediments associats, per a presentar i intercanviar informació i resoldre problemes, valorant els resultats obtinguts d'acord amb l'enunciat.
Es pretén avaluar la capacitat d'utilitzar adequadament els nombres i les seues operacions i de recórrer a la notació numèrica més convenient per a expressar els resultats d'estimacions, mesuraments, càlculs i problemes.
2. Transcriure problemes reals a un llenguatge algebraic, utilitzar les tècniques matemàtiques apropiades en cada cas per a resoldre'ls i donar una interpretació, ajustada al context, de les solucions obtingudes.
Es pretén avaluar el grau de destresa aconseguit en la resolució de problemes en general, preferiblement plantejats en contextos o situacions pròpies de les ciències socials i de la naturalesa, i específicament d'aquells problemes que puguen requerir un plantejament i una resolució algebraica. Es valorarà també la capacitat de justificar l'estratègia dissenyada per a resoldre el problema, la correcció dels raonaments, l'elecció dels tipus de nombres adequats per a expressar la solució i la interpretació dels resultats obtinguts en coherència amb el context o situació plantejada.
3. Transferir una situació real problemàtica a una esquematització geomètrica i aplicar les diferents tècniques de mesura d'angles i de longituds i de resolució de triangles per a trobar les possibles solucions, valorant-les i interpretant-les en el seu context real.
Es pretén comprovar l'habilitat aconseguida per a seleccionar i utilitzar les ferramentes geomètriques i trigonomètriques adequades en la resolució i interpretació de les solucions de problemes pràctics de mesurament indirecte.
4. Utilitzar el llenguatge vectorial per a interpretar analíticament distintes situacions de la geometria plana elemental, obtindre les equacions de rectes i còniques i utilitzar-les, junt amb el concepte de producte escalar de vectors donats en bases ortonormals, per a resoldre problemes d'incidència i càlcul de distàncies.
Es pretén comprovar l'habilitat aconseguida per a utilitzar el llenguatge vectorial en la descripció i interpretació de situacions de la geometria plana. Es pretén avaluar la destresa aconseguida en la representació analítica d'elements geomètrics i l'habilitat aconseguida per a utilitzar la representació analítica de rectes i còniques en la resolució de problemes geomètrics.
5. Identificar les funcions elementals (lineals, afins, quadràtiques, exponencials, logarítmiques, trigonomètriques i racionals senzilles) que poden vindre donades a través d'enunciats, taules o expressions algebraiques i representar-les gràficament per a analitzar les seues propietats característiques i relacionar-les amb fenòmens econòmics, socials i científics que s'ajusten a elles, valorant la importància de la selecció dels eixos, unitats, domini i escales.
Es pretén verificar la capacitació per a analitzar i interpretar quantitativament i qualitativament situacions en què existisca relació funcional entre dos variables.
6. Analitzar, qualitativament i quantitativament, les propietats globals i locals (domini, recorregut, continuïtat, simetries, periodicitat, punts de tall, asímptotes, intervals de creixement) d'una funció senzilla que descriga una situació real, per a representar-la gràficament i extraure informació pràctica que ajude a interpretar el fenomen de què es derive.
Es pretén avaluar la capacitat d'extraure conclusions per mitjà de l'estudi local de les funcions.
7. Utilitzar tècniques de càlcul directe, recursos combinatoris i lleis elementals de la probabilitat per a assignar probabilitats a successos aleatoris simples i compostos.
Es pretén avaluar la capacitat d'assenyalar l'existència de successos la idea de la qual està subjecta a incertesa, valorant la destresa adquirida per a mesurar i interpretar coherentment la seua versemblança.
8. Interpretar el grau de correlació existent entre les variables d'una distribució estadística bidimensional senzilla i obtindre les rectes de regressió per a fer prediccions estadístiques.
Es pretén avaluar la capacitació per a utilitzar el coeficient de correlació i les rectes de regressió en la determinació del grau de relació entre les variables de distribucions bidimensionals i en el càlcul de prediccions quantitatives sobre situacions apropiadament contextualitzades.
9. Utilitzar tècniques estadístiques elementals per a prendre decisions davant de situacions que s'ajusten a una distribució de probabilitat binomial o normal, calculant les probabilitats d'un o més successos.
Es pretén valorar la destresa adquirida per a mesurar i interpretar coherentment la versemblança de successos la idea de la qual està subjecta a incertesa, recorrent a l'ús de taules de les distribucions binomial i normal.
10. Organitzar i codificar informacions; seleccionar, comparar i valorar estratègies; enfrontar-se a situacions noves amb eficàcia i utilitzar les ferramentes matemàtiques.
Es pretén avaluar la destresa aconseguida en la reflexió logicodeductiva, les formes d'argumentació pròpies de les Matemàtiques, la resolució de problemes i la realització d'investigacions.
MATEMÀTIQUES II
III. Nuclis de continguts
1. Resolució de Problemes.
En este nucli es prosseguix la reflexió sobre les pautes d'actuació i les fases que comporta el procés de resolució de problemes. Els continguts que corresponen a este nucli són els mateixos que s'exposen en el nucli corresponent de Matemàtiques I i seran tractats exclusivament en relació amb els problemes que permeten plantejar els conceptes i les tècniques matemàtiques propostes en els altres nuclis de la matèria.
2. Geometria.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Sistemes de referència en l'espai. Coordenades cartesianes.
Vectors en l'espai tridimensional. Productes escalar, vectorial i mixt. Significat geomètric
Obtenció i interpretació de les equacions de rectes i plans a partir de sistemes de referència ortonormals.
Resolució de problemes d'incidència, paral·lelisme i perpendicularitat entre rectes i plans.
Resolució de problemes mètrics relacionats amb el càlcul d'angles, distàncies, àrees i volums.
3. Anàlisi.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Límit d'una successió. Límit d'una funció. Càlcul de límits.
Continuïtat d'una funció. Tipus. Derivabilitat d'una funció. Interpretació geomètrica i física. Propietats elementals.
Càlcul de derivades. Derivada de la suma, producte, quocient i composició de funcions. Derivada de les principals famílies funcionals. Diferencial d'una funció i interpretació geomètrica. La funció derivada. Teoremes de les funcions derivables.
Aplicació a l'estudi de les propietats locals i la representació gràfica de funcions elementals. Optimització.
Primitiva d'una funció. Càlcul d'integrals indefinides immediates, per canvi de variable o per altres mètodes senzills. Integració de funcions racionals.
Integrals definides. Regla de Barrow. Càlcul d'àrees de regions planes.
4. Àlgebra lineal.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estudi de les matrius com a ferramenta per a manejar i operar amb dades estructurats en taules i grafos.
Matrius de nombres reals. Operacions amb matrius.
Rang d'una matriu: Obtenció pel mètode de Gauss.
Sistemes d'equacions lineals. Representació matricial d'un sistema.
Discussió i resolució d'un sistema lineal pel mètode de Gauss. Aplicació a la resolució de problemes extrets de contextos reals.
Determinants. Càlcul de determinants d'ordes 2 i 3 per mitjà de la regla de Sarrus. Propietats elementals dels determinants. Matriu inversa.
Utilització dels determinants en la discussió i resolució de sistemes d'equacions lineals.
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar el llenguatge matricial i les operacions amb matrius i determinants com a instrument per a representar i interpretar dades, taules, grafos, relacions i equacions, i en general per a resoldre situacions diverses.
Es pretén avaluar la capacitat d'utilitzar les matrius i les seues operacions, i la destresa adquirida en la seua aplicació a la resolució de problemes de sistemes d'equacions lineals, o que requerisquen representar dades amb taules o grafos.
2. Identificar, calcular i interpretar les distintes equacions de la recta i el pla en l'espai per a resoldre problemes d'incidència, paral·lelisme i perpendicularitat entre rectes i plans i utilitzar-les, junt amb els distints productes entre vectors donats en bases ortonormals, per a calcular angles, distàncies, àrees i volums.
Es pretén avaluar la destresa adquirida en el maneig de les distintes equacions de rectes i plans junt amb els productes entre vectors per a la resolució de problemes d'incidència, paral·lelisme i perpendicularitat, i càlcul d'àrees i volums.
3. Utilitzar el llenguatge vectorial i les operacions amb vectors per a transcriure i resoldre situacions i problemes derivats de la geometria, la física i la resta de ciències de l'àmbit científic tecnològic i interpretar les solucions d'acord amb els enunciats.
Es pretén avaluar la capacitació aconseguida en la utilització de vectors i operacions amb vectors per a resoldre problemes i interpretar les solucions obtingudes.
4. Transcriure problemes reals a un llenguatge algebraic o gràfic, utilitzar les tècniques matemàtiques apropiades en cada cas per a resoldre-les i donar una interpretació, ajustada al context, a les solucions obtingudes.
Es pretén avaluar la destresa adquirida en la formulació i resolució algebraica de problemes.
5. Utilitzar el concepte i càlcul de límits i derivades per a analitzar, qualitativament i quantitativament, les propietats globals i locals (domini, recorregut, continuïtat, simetries, periodicitat, punts de tall, asímptotes, intervals de creixement) d'una funció expressada en forma explícita, representar-la gràficament i extraure informació pràctica en una situació de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals.
Es pretén verificar la capacitat d'utilització dels conceptes i tècniques bàsiques del càlcul diferencial per a estudiar i interpretar fenòmens de la naturalesa i de la tècnica expressables per mitjà de relacions funcionals.
6. Aplicar el càlcul de límits, derivades i integrals a l'estudi de fenòmens geomètrics, naturals i tecnològics, així com a la resolució de problemes d'optimització i mesura d'àrees de regions limitades per rectes i corbes senzilles que siguen fàcilment representables.
Este criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a interpretar i aplicar a situacions del món natural, geomètric i tecnològic, la informació subministrada per l'estudi analític de les funcions.
7. Utilitzar tècniques analítiques per a estudiar les propietats de les funcions i per a resoldre problemes d'optimació.
Es pretén avaluar la capacitat per a, a partir de problemes que requerisquen la cerca de valors òptims, construir les funcions necessàries i estudiar-les utilitzant tècniques analítiques.
8. Resoldre problemes que requerisquen codificar informacions, seleccionar, comparar i valorar estratègies i triar les ferramentes matemàtiques adequades per a la cerca de solucions en cada cas.
Es pretén avaluar la capacitat d'aplicar els coneixements matemàtics generals i la capacitat de prendre decisions en el marc general de la resolució de problemes.
TECNOLOGIA INDUSTRIAL I I II
Modalitat de Ciències i Tecnologia
I. Introducció
Tecnologia industrial II requerix coneixements de Tecnologia industrial I
Entenem la Tecnologia com el conjunt d'activitats i aplicacions cientificotècniques empleades pel ser humà per a la construcció d'objectes o sistemes d'ells; encaminats a satisfer les seues necessitats així com resoldre els problemes tant individuals com col·lectius que la societat actual demanda.
Per a la consecució d'estos objectius, la societat ha de disposar de tota una sèrie de materials, objectes i processos tecnològics; però per a controlar-los es requerix la formació específica dels ciutadans que ajude a controlar l'entorn i així millorar la qualitat de vida.
En l'actualitat, fruit de la influència mútua entre la ciència i la tècnica, s'arriba a la conjunció entre l'activitat investigadora i l'aplicació pràctica de la tradició i el treball, millorant els resultats sobre l'aplicació a un mitjà material.
Així, la tecnologia fruit d'esta interacció, ha facilitat l'aplicació en la fabricació i com a conseqüència apareixen altres avantatges que, encara que secundàries, no deixen de tindre importància. A les màquines se les pot programar per a grans sèries de fabricació, amb la qual cosa s'abaratixen els costos, i els objectes construïts poden arribar a major quantitat d'usuaris, per la qual cosa en ampliar-se les sèries de fabricació i en moure majors capitals, les indústries poden fer majors inversions en maquinària, aconseguint també millors qualitats en els productes obtinguts.
Una de les finalitats que es perseguix amb la matèria és la de preparar l'alumnat per a estudis posteriors més específics; per tant, els continguts han de contactar amb les diverses branques de la tècnica, estudiant d'ella tant els aspectes teòrics fonamentals com les aplicacions pràctiques en el laboratori, sense entrar en excessives especificacions. Així, els continguts han de donar una visió global, tant teòrica com pràctica, de les distintes tècniques de la indústria actual, comprenent mecànica, electricitat, electrònica i automatismes.
A esta matèria li correspon el paper d'enllaç amb la seua homònima de l'Educació Secundària Obligatòria i, per tant, els seus continguts han de seguir un camí progressiu per a l'avanç en els coneixements de la matèria; així, la Tecnologia industrial es considera com una matèria pont entre els coneixements adquirits en l'Educació Secundària Obligatòria i els coneixements que l'alumnat necessitarà per a abordar amb les necessàries garanties un altre tipus de matèries més específiques. En este sentit, es pretén que l'alumnat adquirisca uns coneixements cientificotècnics que els faça entendre els aspectes bàsics de la matèria i els predisposen per a poder aconseguir nivells superiors.
Esta matèria està encaminada a relacionar-se amb el món de la indústria, després els continguts han d'orientar-se també cap al camp de la fabricació, l'ús i el manteniment dels instruments tècnics.
Però per al camp de la fabricació es fa imprescindible la utilització de l'energia; és pel que un dels nuclis de continguts i dels que cal conscienciar la societat actual és el relatiu a les fonts energètiques. És conegut per tots que en els últims temps la nostra societat ha utilitzat majoritàriament les fonts energètiques de tipus fòssil i esta font d'energia, està prop de tocar fons, la qual cosa ens encamina tant a l'ús raonable de l'energia com a l'ús d'altres energies alternatives.
S'entén que la Tecnologia com a conjunt de coneixements cientificotècnics i la Tècnica com la posada en pràctica d'estos coneixements. La matèria ha de contemplar ambdós aspectes. En este sentit en cada un dels nuclis l'alumnat posarà en pràctica o comprovarà en el laboratori els aspectes teòrics adquirits.
És necessari no separar la Tecnologia de la Tècnica en el desenrotllament dels nuclis de la matèria; no és convenient que les exposicions teòriques es queden en una mera exposició o com una lliçó magistral, per això és convenient plantejar la Tecnologia i Tècnica formant, sempre que siga possible, un tot homogeni.
La Tecnologia industrial II s'ha programat pensant en un suport tècnic de coneixements lligats als materials, les màquines i al control dels mateixos. És conegut que en qualsevol procés industrial es produïx una mescla de dispositius que comprenen els coneixements anteriors, per la qual cosa l'alumnat ha de conéixer els elements fonamentals que formen part d'estos processos.
D'altra banda, la Tecnologia industrial II, té un caràcter més funcional que la Tecnologia industrial I; és a dir, no ha d'estudiar els materials, les màquines i els elements de control de forma aïllada, sinó formant part d'un sistema.
Estos sistemes s'estudiaran de manera que permeta a l'alumnat tindre una visió global del mateix. En estudis posteriors ja s'aprofundirà en cada un dels coneixements mencionats.
Els sistemes que s'han de proposar són els que estiguen més pròxims al seu entorn; d'esta manera s'aconseguirà un fàcil accés als mateixos i a més la possibilitat d'estudiar sistemes reals per a entendre el seu funcionament.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Aplicar els coneixements adquirits a la comprensió i l'anàlisi del funcionament de màquines i sistemes tècnics.
2. Comprendre el paper de l'energia en els processos tecnològics, les seues distintes transformacions i aplicacions i adoptar actituds d'estalvi valorant l'eficiència energètica.
3. Comprendre i explicar com s'organitzen i desenrotllen processos tecnològics concrets, identificant i descrivint les tècniques i els factors econòmics i socials que concorren en cada cas.
4. Analitzar de forma sistemàtica aparells i productes de l'activitat tècnica per a explicar el seu funcionament, utilització i forma de control avaluant la seua qualitat.
5. Valorar críticament, aplicant els coneixements adquirits, les repercussions de l'activitat tecnològica en la vida quotidiana i en la qualitat de vida, manifestant i argumentant les seues idees i opinions.
6. Expressar amb precisió idees i opinions sobre processos o productes tecnològics concrets, utilitzant vocabulari, símbols i formes d'expressió apropiades.
7. Participar en la planificació i desenrotllament de projectes tècnics en equip, en els que intervinguen elements bàsics, aportant idees i opinions, responsabilitzant-se de tasques i complint els seus compromisos.
8. Actuar amb autonomia i confiança en inspeccionar, manipular i intervindre en màquines, sistemes i processos tècnics per a comprendre el seu funcionament.
TECNOLOGIA INDUSTRIAL I
III. Nuclis de continguts
1. Fonts energètiques.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Característiques de les principals fonts primàries d'energia. La seua obtenció, transformació i transport.
Muntatge i experimentació d'instal·lacions senzilles de transformació d'energia.
Consum energètic. Aplicació i càlcul d'energia en un procés real i tècniques d'estalvi en el consum.
2. Materials.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estat natural, característiques, obtenció i transformació dels materials més utilitzats en l'àmbit industrial.
Aplicacions i propietats més rellevants d'estos materials.
Impacte ambiental produït per l'obtenció, transformació i rebuig dels materials.
Nous materials.
Estructura interna, modificació i propietats.
3. Elements de màquines i sistemes.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Transmissió i transformació de moviments. Suport i unió d'elements mecànics.
Muntatge i experimentació de mecanismes característics.
Elements d'un circuit genèric: generador, conductor, dispositius de regulació i control, receptors de consum i d'utilització.
Representació esquematitzada de circuits. Simbologia. Interpretació de plans i d'esquemes.
Corrent continu; magnituds fonamentals. Circuits en corrent continu; càlcul de les seues magnituds fonamentals.
Muntatge i experimentació d'alguns circuits elèctrics i pneumàtics característics.
4. Procediments de fabricació.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Classificació de les tècniques de fabricació: tall, arrancada de material, conformació en fred i en calent, unió i teixit de materials.
Màquines i ferramentes apropiades per a cada procediment. Criteris d'ús i de manteniment de ferramentes.
Mesures de salut i seguretat en el treball. Normes de salut i seguretat en el centre de treball.
Impacte ambiental dels procediments de fabricació.
5. El procés i els productes de la tecnologia.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Procés de disseny i millora de productes.
Distribució de productes. El mercat i les seues lleis bàsiques.
Control de qualitat. Aplicació tècnica del control de qualitat.
Normalització de productes.
Planificació i desenrotllament d'un projecte de disseny i comercialització d'un producte.
IV. Criteris d'avaluació
1. Calcular a partir d'informació adequada el cost energètic del funcionament ordinari del centre docent o de la seua vivenda i suggerir possibles alternatives d'estalvi.
L'alumnat ha de ser capaç d'estimar la càrrega econòmica que suposa el consum quotidià d'energia, utilitzant informació comercial, factures de servicis energètics i càlculs efectuats sobre les característiques tècniques, utilització i consum de les instal·lacions. Esta capacitat ha de derivar en la identificació de possibles vies de reducció de costos.
2. Analitzar les distintes situacions en què la societat actual fa ús de l'energia.
Per a realitzar qualsevol tipus de treball en la vida es fa ús de l'energia; l'alumnat haurà de conéixer les principals fonts d'energia i les possibles formes d'aplicació de les mateixes, així com el procés des de l'obtenció fins al consum.
3. Descriure els processos de fabricació i les característiques dels materials més importants que la indústria actual demanda, estimant les repercussions econòmiques i ambientals de la seua producció, ús i rebuig.
L'alumnat haurà de conéixer les propietats fisicoquímiques així com els procediments d'obtenció i aplicacions dels materials més utilitzats en la indústria actual, com ara els metalls, plàstics, aïllants i semiconductors. Així mateix haurà d'elaborar juís de valor sobre els factors no estrictament tècnics, com les repercussions mediambientals de la seua producció ús i rebuig.
4. Emprar aparells de mesura i efectuar mesures correctament.
A l'hora de dissenyar qualsevol projecte ens trobem amb magnituds dependents de les energies objecte del projecte; en el nostre cas, necessitem conéixer les magnituds fonamentals de l'energia elèctrica per a poder calcular les seccions dels conductors i també els elements de comandament i protecció, per la qual cosa s'haurà de conéixer l'ús d'amperímetres, voltímetres i wattímetres.
5. Identificar els elements funcionals que componen un producte tècnic d'ús conegut, assenyalant el paper que exercix cada un d'ells en el funcionament del conjunt.
L'alumnat ha de ser capaç de desarmar un artefacte, reconéixer quines són les peces i els subconjunts més importants i quins són accessoris des del punt de vista funcional i descriure el paper de cada component en el funcionament del conjunt.
6. Avaluar les repercussions que sobre la qualitat de vida té la producció i utilització d'un producte o servici tècnic quotidià i suggerir possibles alternatives de millora, tant tècniques com d'un altre orde.
La capacitat de valorar l'equilibri existent entre els avantatges i inconvenients de l'activitat tècnica ha d'estendre's sobre els factors no estrictament tècnics i ha de traduir-se en una major capacitat de concebre altres solucions, tant tècniques com d'un altre orde, usant materials, principis de funcionament i tècniques de producció distintes o modificant la forma d'ús, la ubicació o els hàbits de consum.
7. Emprar un vocabulari adequat per a descriure els útils i les tècniques emprades en un procés de producció o la composició d'un artefacte o instal·lació tècnica comuna.
Este criteri busca estimar en quin grau s'han incorporat al vocabulari de l'alumnat termes específics i formes d'expressió, tècnicament apropiats, per a descriure verbalment els processos industrials o per a descriure correctament els elements o màquines.
8. Muntar un circuit elèctric o pneumàtic, a partir del pla o esquema d'una instal·lació característica.
Es pretén verificar que l'alumnat és capaç d'interpretar el pla d'una instal·lació, reconéixer el significat dels seus símbols, seleccionar els components corresponents i connectar-los sobre una carcassa o un simulador, d'acord amb les indicacions del pla per a compondre un circuit que té una utilitat determinada.
9. Aportar i argumentar idees i opinions pròpies de l'equip de treball, valorant i adoptant, si és el cas, idees alienes.
Es tracta de valorar la capacitat de contribuir amb esforços personals a les tasques del grup i prendre la iniciativa per a exposar i defendre amb tarannà flexible el propi punt de vista.
TECNOLOGIA INDUSTRIAL II
III. Nucli de continguts
1. Materials
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estructura interna i propietats dels materials. Tècniques de modificació de les propietats. Oxidació i corrosió. Tractaments superficials.
Distints procediments d'assaig i mesura de materials.
Procediments de reciclatge de materials, importància econòmica.
Normes de precaució i seguretat en el maneig de materials.
2. Principis de màquines
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Motors tèrmics. Motors rotatius i alternatius. Aplicacions.
Motors elèctrics; tipus i aplicacions.
Circuit frigorífic. Bomba de calor. Elements i aplicacions.
Energia útil. Potència d'una màquina. Parell motor en l'eix. Pèrdues d'energia en les màquines. Rendiment.
3. Sistemes automàtics
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Elements que componen un sistema de control: transductors i captadors de posició, proximitat, moviment, velocitat, pressió i temperatura. Actuadors.
Estructura d'un sistema automàtic. Entrada, procés, eixida. Sistemes de llaç obert. Sistemes realimentats de control. Comparadors.
Muntatge i experimentació en simuladors de senzills circuits de control.
4. Circuits pneumàtics i oleohidràulics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Tècniques de producció de fluids. Circuits pneumàtics. Bombes i compressors d'aire. Circuits hidràulics. Fluids per a circuits hidràulics. Conducció de fluids. Cabal. Pressió interior. Pèrdues. Tècniques de depuració i filtrat.
Elements d'accionament. Elements de regulació i control. Simbologia i funcionament.
Circuits característics d'aplicació. Interpretació d'esquemes. Muntatge i instal·lació de circuits.
5. Control i programació de sistemes automàtics
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Control analògic de sistemes. Exemples pràctics.
Circuits lògics de combinacions. Portes i funcions lògiques. Procediments de simplificació de circuits lògics. Aplicació al control del funcionament d'un dispositiu.
Circuits lògics seqüencials. Rellotge. Memòria. Registres. Diagrama de fases. Control programat. Programació rígida i flexible. El microprocessador. El microcontrolador. L'autòmat programable. Aplicació al control programat d'un mecanisme.
IV. Criteris d'avaluació
1. Conéixer l'estructura interna dels materials d'ús més habitual i la seua relació amb les propietats i característiques d'estos. Analitzar l'ús dels nous materials com a alternativa als empleats tradicionalment.
Amb este criteri es tracta de comprovar si l'alumnat sap aplicar els conceptes relatius a l'estructura interna i les tècniques d'assaig i mesura de propietats.
2. Seleccionar materials per a una aplicació pràctica determinada, considerant, junt amb les seues propietats intrínseques, factors tècnics, econòmics i mediambientals.
Amb este criteri es tracta de comprovar si l'alumnat sap seleccionar un material idoni per a una aplicació real, conjugant amb criteris d'equilibri els diversos factors que caracteritzen la dita situació.
3. Dissenyar un procediment de prova i mesura de les característiques d'una màquina o instal·lació, en condicions nominals i d'ús normal.
Amb este criteri es pot establir si l'alumnat és capaç d'identificar els paràmetres principals del funcionament d'un artefacte o instal·lació, en règim normal, i comprovar el comportament de dispositius semblants sotmetent-los a proves metòdiques per a formar-se una opinió pròpia sobre la qualitat d'un producte.
4. Analitzar la composició d'una màquina (tèrmica o elèctrica) o sistema automàtic d'ús comú, identificant els elements de comandament, control, potència i descrivint el seu funcionament.
L'alumnat ha de poder identificar, en un aparell mitjanament complex, els elements que desenrotllen les funcions principals i, entre estos els responsables del control i, si és el cas, explicar els principis de la seua programació i funcionament.
5. Aplicar els recursos gràfics i verbals apropiats a la descripció de la composició i el funcionament d'una màquina, circuit o sistema tecnològic concret.
Amb este criteri es vol valorar en quina mesura l'alumnat utilitza, no sols un vocabulari adequat sinó també els coneixements adquirits sobre simbologia i representació normalitzada de circuits, representació esquemàtica d'idees, relacions entre elements i seqüències d'efectes en un sistema.
6. Muntar i comprovar un sistema de control automàtic per a la seua aplicació a una màquina a partir d'un pla o esquema.
L'alumnat haurà d'aplicar els distints aparells de maniobra i protecció de tipus electromecànic, electrònic, pneumàtic i hidràulic, estudiats als sistemes automàtics.
En cada cas es realitzarà una memòria descriptiva, esquema de funcionament, muntatge pràctic i comprovació del sistema.
7. Muntar i comprovar un sistema de control automàtic: electromecànic, electrònic, pneumàtic i hidràulic per a aplicar-lo a una màquina a partir d'un pla o esquema.
L'alumnat haurà de distingir i reconéixer els avantatges i els inconvenients de cada una d'estes.
En cada cas es realitzarà una memòria descriptiva, esquema de funcionament, muntatge pràctic i comprovació del sistema.
ECONOMIA
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
I. Introducció
La importància que els fets econòmics tenen en els distints àmbits de la nostra societat i la forma tan directa que ens afecten individualment i col·lectivament justifiquen la presència en el Batxillerat d'una formació específica i diferenciada que proporcione als estudiants les claus necessàries per a comprendre el món actual amb els instruments i mètodes que utilitza l'Economia aplicats a l'estudi de problemes humans i socials.
És precisament la novetat que en este nivell educatiu representa la incorporació de l'Economia el que exigix un esforç compensador en definir continguts i metodologia apropiada, per a contribuir a l'objectiu bàsic d'esta matèria: formar ciutadans i desenrotllar les seues capacitats per a interpretar i triar amb criteris propis les seues decisions econòmiques quotidianes. Ha de proporcionar, també, instruments analítics i models que permeten als estudiants analitzar i interpretar els problemes tècnics, humans i socials que es plantegen en la societat del nostre temps: la distribució del producte i els conflictes que planteja, ecologia i medi ambient, desocupació, relacions internacionals desiguals, Tercer Món, etc., sensibilitzant els estudiants sobre estos problemes i propiciant actituds de major solidaritat entre els diferents pobles, l'acceptació i el respecte de les diferents cultures i facilitant la integració social.
L'Economia s'ocupa preferentment de l'estudi d'un procés pel qual cada societat busca el benestar material i el progrés dels seus membres: la producció com a activitat per mitjà de la qual es transformen els béns per a servir les necessitats humanes, el creixement com a procés que permet augmentar en el temps la quantitat i qualitat dels béns disponibles i les seues conseqüències socials i mediambientals, i la distribució del producte social entre tots els membres de la comunitat que contribuïxen al procés, constituïxen els temes centrals objecte d'estudi de l'economia.
Històricament, les societats han resolt estos problemes de molt diverses maneres, i per a això han desenrotllat costums, normes, institucions, formes de vida, inclús creences i ideologies, i han aplicat els coneixements científics i tecnològics disponibles en cada moment, a fi de donar lloc a distints sistemes i models econòmics.
Una forma d'entendre l'ensenyança de l'Economia, derivada fonamentalment de la concepció neoclàssica i del seu mètode propi d'economia positiva, situa el centre de l'anàlisi en el fenomen de l'intercanvi entre les decisions individuals dels agents econòmics, entenent-se este intercanvi com a mera relació tècnica entre oferents i demandants, en la qual a través dels mecanismes de la competència arriben a preus, ofertes i demandes d'equilibri. Pretendre conéixer els fenòmens econòmics en termes exclusivament tècnics suposa renunciar a l'objectiu més ampli de fer llum sobre el paper de l'element econòmic en el complex conjunt de les relacions socials. S'aposta per un model d'aprenentatge que combine els instruments analítics propis de l'economia i que l'aplique a l'estudi dels problemes humans, socials i econòmics més rellevants de la societat del nostre temps.
Els criteris que orienten la selecció de continguts ací relacionats són:
*Seleccionar aquells continguts de major poder explicatiu, vàlids per a comprendre el funcionament de diversos models econòmics i diferents situacions dins d'estos.
*Recollir les principals aportacions que la teoria convencional neoclàssica ha produït, i situar-la dins del seu context econòmic, social i cultural.
*Promoure la utilització adequada de les aplicacions i tècniques matemàtiques, de manera que s'enriquisca l'anàlisi econòmica i es facilite la identificació i comprensió dels problemes econòmics i socials.
*Proporcionar un conjunt de termes i esquemes conceptuals que permeten ordenar i comprendre problemes econòmics pròxims. Es tracta d'introduir els conceptes bàsics i també els continguts procedimentals més clarament associats a la manera d'abordar els problemes econòmics: selecció i busca d'informació rellevant, tractament, ordenació i valoració. S'arreplega així la tradició epistemològica que considera l'economia més que com a doctrina com a mètode, com a estratègia d'acostament als problemes i la tècnica d'exploració d'estos.
Finalment, en un món on l'economia exercix un paper important en la configuració de valors i actituds, amb clara influència sobre les accions dels individus i grups, adquirixen especial importància els continguts actitudinals relacionats amb la solidaritat entre les persones, grups i pobles, la valoració de les relacions no competitives, l'actitud crítica davant de les injustícies i desigualtats econòmiques, la importància de la conservació del medi natural per a millorar la qualitat de vida, el rebuig del consum innecessari, etc.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Identificar el cicle de l'activitat econòmica. Distingir entre diferents sistemes econòmics i formar-se un juí personal i raonat sobre els avantatges i els inconvenients de cada u.
2. Manifestar interés per conéixer i interpretar amb sentit crític i solidari els problemes econòmics actuals: les desigualtats econòmiques i socials, els desequilibris territorials, la sobreexplotació dels recursos naturals i els derivats de la globalització de l'activitat econòmica, familiaritzant-se amb els mètodes de l'anàlisi econòmica.
3. Relacionar fets econòmics significatius amb el context social, polític, cultural i natural en què tenen lloc. Traslladar esta reflexió a les situacions quotidianes.
4. Descriure el funcionament del mercat, així com els seus límits i fallades, a fi de formular un juí crític del sistema i del paper regulador de l'estat.
5. Conéixer i comprendre els trets característics de l'economia valenciana, espanyola i europea i la seua funció i perspectives dins de l'espai econòmic internacional.
6. Elaborar juís i criteris personals sobre problemes econòmics d'actualitat; comunicar i defendre les seues opinions, argumentant amb precisió i rigor i acceptant la discrepància i els punts de vista distints com a via d'enteniment i enriquiment personal.
7. Utilitzar els coneixements adquirits per a seleccionar i interpretar els missatges, les dades i les informacions que apareixen en els distints mitjans de comunicació: premsa escrita, ràdio, televisió, Internet sobre problemes econòmics d'actualitat. Analitzar i contrastar les mesures correctores de política econòmica que es proposen.
8. Analitzar i valorar les conseqüències que el model de desenrotllament econòmic predominant exercix sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones.
9. Abordar de forma autònoma problemes econòmics del seu entorn, aplicant els procediments d'indagació de les ciències socials i utilitzant diverses fonts (secundàries i primàries) i mitjans d'informació.
10. Conéixer i comprendre l'ús, significat i limitacions que les principals macromagnituds tenen com a indicadors de la situació econòmica d'un país.
III. Nuclis de continguts
1. Activitat econòmica i sistemes econòmics
En este nucli temàtic es tracta d'introduir els estudiants en el camp de treball de l'economia, amb una perspectiva històrica, proporcionant-los exemples de problemes econòmics molt variats i de descriure i definir en què consistixen les decisions econòmiques bàsiques (producció, distribució i consum). Així mateix, es tracta d'explicar per què s'afirma que l'Economia és una ciència social i de caracteritzar els sistemes econòmics contemporanis.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Economia i escassetat.
Las necessitats com a producte històric.
Observació del contingut de les relacions socials.
El cost d'oportunitat d'una decisió. Reconeixement i valoració.
Relacions d'intercanvi i evolució històrica.
Elements diferencials dels sistemes econòmics. Valoració i comparació.
Economia i territori.
Anàlisi de fets o qüestions econòmiques, estudi dels seus antecedents i circumstàncies de tipus tècnic, econòmic o polític amb les quals està relacionat.
2. Producció, interdependència econòmica i població
La divisió tècnica del treball i l'especialització permeten millorar la capacitat productiva d'una societat i, al mateix temps, generen unes relacions d'interdependència entre agents que necessiten de mecanismes de coordinació; en este sentit, el mercat de béns intermedis i l'empresa constituïxen els principals instruments de coordinació de la producció en la nostra societat. A més, els factors econòmics i principalment la població, la seua evolució i les seues característiques incidixen tant en la capacitat productiva com en la distribució del producte en cada societat. El sentit d'este nucli és posar de manifest la interrelació d'estos factors humans, tècnics, socials i econòmics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El flux circular de la renda.
El procés de producció: producció, distribució, venda i consum.
L'empresa i les seues funcions.
Factors de producció.
Obtenció i anàlisi del cost de producció i del benefici.
Divisió del treball, productivitat i interdependència.
Activitat econòmica, territori i població.
Lectura anàlisi i valoració de dades, quadros estadístics i gràfics i indicadors socioeconòmics.
Seguiment de notícies relacionades amb modificacions en l'organització i localització de la producció.
3. Intercanvi i mercat
Amb este nucli es pretén realitzar un esquema i una representació del comportament econòmic dels agents socials com a productors i consumidors, així com dels diferents models de mercat i les seues limitacions.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La formació del preu: demanda i oferta. L'equilibri. La demanda induïda.
Models de mercat. Polítiques de fixació de preus.
Anàlisi de mercats reals i de les conseqüències de variacions en les condicions de la seua oferta i demanda.
Valoració dels límits del mecanisme del mercat i la seua repercussió en els consumidors
Provisió de béns públics.
4. Magnituds nacionals i indicadors d'una economia
En este nucli s'analitzaran les variables més rellevants per a descriure les característiques bàsiques d'una economia (producció, ocupació, renda), i contrastar la seua validesa com a indicadors econòmics dels nivells de benestar i qualitat de vida.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Riquesa individual i nacional.
El producte nacional i les principals magnituds relacionades.
Estimació i càlcul de la renda nacional. La distribució de la renda.
Polítiques de distribució. La distribució com a conflicte.
Limitacions de les macromagnituds com a indicadors del desenrotllament d'una societat.
Càlcul i interpretació d'indicadors bàsics d'una economia i anàlisi qualitativa
d'estos.
5. La presa de decisions i la intervenció de l'Estat en l'economia
El procés de presa de decisions en una economia, la intervenció de l'Estat i les variables de política econòmica que controla el sector públic (legals, fiscals i monetàries) constituïxen els referents d'este nucli temàtic, en el qual es plantegen l'estudi i la valoració de mesures alternatives de política econòmica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La presa de decisions en l'economia: la tradició, la planificació, el mercat, fórmules mixtes.
Las funcions de l'Estat. La política econòmica i els seus instruments.
Coneixement i anàlisi dels pressupostos i dels seus components d'entitats públiques: Estat, Generalitat, ajuntaments, etc.
Preparació i realització de debats sobre qüestions controvertides: política de beques, educativa, d'inversions públiques, creació d'infraestructures, fonamentant les opinions i respectant les dels altres.
Interpretació de polítiques fiscals i els seus efectes sobre la distribució de la renda.
Valoració dels efectes del desenrotllament de l'estat del benestar.
6. Finançament de l'economia
Les funcions dels diners i la seua importància en el desenrotllament d'una economia monetària, el procés de creació de diners i la distribució de funcions i competències en el sector financer i els fenòmens inflacionistes conformen els continguts d'este apartat.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El diners: funcions i classes.
Procés de creació dels diners: paper de la banca comercial.
Valor dels diners, indicadors de la seua variació i inflació.
Identificació i anàlisi de les distintes teories explicatives de la inflació.
El sistema financer i el Banc Central Europeu.
Anàlisi dels mecanismes de l'oferta i demanda monetària i els seus efectes sobre els tipus d'interés.
Valoració de polítiques monetàries i els seus efectes sobre la inflació, el creixement i els tipus d'interés.
7. El context internacional de l'economia
La descripció dels aspectes més rellevants del comerç internacional, el seu reflex comptable en la balança de pagaments dels distints països i la seua anàlisi, junt amb les noves tendències d'integració econòmica i els organismes internacionals més importants constituïxen l'objecte d'estudi d'este nucli.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Balança de pagaments.
Anàlisi i interpretació de la balança de pagaments espanyola i els seus components.
La Unió Europea.
Globalització. Mercats de béns i financers.
Funcionament, suports i obstacles del comerç internacional.
Descripció dels mecanismes de cooperació i integració econòmica i especialment de la Unió Europea.
Anàlisi i interpretació dels principals components d'una balança de pagaments.
Funcionament del mercat de divises i els seus efectes sobre els tipus de canvi.
Causes i conseqüències de la globalització i del paper dels organismes econòmics internacionals en la seua regulació. Anàlisi i valoració a partir d'informació que prové de diferents fonts.
8. Desequilibris econòmics actuals
Les conseqüències negatives que sobre el medi ambient té l'ús dels recursos, la sensibilització dels diferents agents econòmics, la regulació i posada en pràctica de mesures polítiques actives de protecció mediambiental, els models de consum i la pobresa en el món són temes que cal abordar de manera recurrent en cada un dels nuclis temàtics, així com les referències i els exemples sobre l'economia valenciana i espanyola i les seues característiques estructurals.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Consum i pobresa. Valoració crítica de models i necessitats de consum.
Anàlisi i avaluació crítica de la informació que sobre un fet o fenomen econòmic, publiquen diferents mitjans i fonts informatives.
Diferents opcions de política econòmica davant de problemes estructurals: inflació, desocupació, dèficit.
Lectura, interpretació i elaboració de quadros estadístics i gràfics sobre temes econòmics d'actualitat.
Les crisis cícliques de l'economia.
Valoració de les interpretacions del mercat de treball en relació amb la desocupació.
Consideració del medi ambient com a recurs sensible i escàs.
Diferenciació dels models de consum i avaluació de les seues conseqüències.
Identificació de les causes de la pobresa, el subdesenrotllament i les seues possibles vies de solució. El deute extern.
Trets diferencials de l'economia espanyola i valenciana.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar els problemes econòmics bàsics d'una societat, caracteritzant la manera de resoldre'ls en els principals sistemes econòmics, els seus avantatges i inconvenients, i utilitzar esta caracterització per a explicar les recents tendències de l'economia mundial.
Este criteri pretén comprovar que els estudiants reconeixen l'escassetat i la necessitat de triar com les claus determinants de tot sistema econòmic. A més, es tracta d'assegurar que diferencien les distintes formes d'abordar i resoldre estos problemes en els principals sistemes econòmics actuals i del passat i que són capaços de relacionar, a partir d'exemples concrets, els canvis recents en l'escenari econòmic internacional amb les tendències i circumstàncies de tipus tècnic, econòmic i polític que els expliquen.
2. Identificar les característiques principals de l'estructura productiva del país. Analitzar les causes d'una deslocalització empresarial a partir de dades sobre la productivitat, els costos i beneficis, així com valorar els seus efectes sobre l'economia i el mercat de treball.
La finalitat d'este criteri és observar si s'identifiquen les raons del procés de divisió tècnica del treball i són capaços de relacionar este procés amb la creixent interdependència econòmica i amb la necessitat de mecanismes de coordinació. També es pretén avaluar si es reconeixen les característiques generals de l'estructura productiva del nostre país i la seua relació amb els països de la Unió Europea i amb els canvis en el mercat global.
3. Utilitzar el coneixement sobre els models teòrics dels distints tipus de mercat per a explicar variacions en preus de béns i servicis en funció de distintes variables, analitzant les desviacions que es produïxen en la pràctica entre este coneixement teòric i el mercat real.
Es pretén comprovar que no sols es coneix la lògica del funcionament ideal dels principals tipus de mercat (competència perfecta, monopoli i oligopoli), sinó que també s'és capaç d'aplicar este coneixement a casos reals (a partir d'exemples que es tinga experiència directa), de detectar diferències i de buscar raons que els expliquen.
4. Diferenciar entre les principals magnituds macroeconòmiques i analitzar les relacions existents entre estes, valorant els inconvenients i les limitacions que presenten com a indicadors de la qualitat de vida.
Es tracta de comprovar que els estudiants reconeixen i diferencien les principals macromagnituds (riquesa nacional, producte nacional, renda nacional, gasto nacional, renda personal i renda disponible), així com el seu valor estructural i comparatiu, i que són capaços d'establir relacions entre estes. Es pretén també que este acostament als indicadors quantitatius del benestar material es complemente amb una anàlisi crítica, que permeta desvelar els problemes pràctics per al seu càlcul, així com la rellevància d'altres indicadors com ara l'índex de desenrotllament humà.
5. Explicar i il·lustrar amb exemples significatius les finalitats i funcions de l'Estat en els sistemes d'economia de mercat i identificar els principals instruments que utilitza, valorant els avantatges i els inconvenients del seu paper en l'activitat econòmica. Explicar les funcions d'altres agents que intervenen en les relacions econòmiques.
Amb este criteri es pretén avaluar el coneixement que es té del paper que juga l'Estat en l'economia. També es pretén comprovar si s'observen distints graus d'intervenció i es valoren les conseqüències d'una determinada mesura en l'activitat econòmica.
6. Descriure el procés de creació dels diners, els canvis en el seu valor i la forma en què estos es mesuren, i identificar les distintes teories explicatives sobre les causes de la inflació i els seus efectes sobre els consumidors, les empreses i el conjunt de l'economia. Explicar el funcionament del sistema financer i conéixer les característiques dels seus principals productes i mercats.
Es pretén comprovar si es reconeix la funció dels diners i els productes financers en l'economia i es valoren els distints enfocaments sobre el problema de la inflació, així com les seues principals repercussions econòmiques i socials.
7. Reconéixer distintes interpretacions i assenyalar les possibles circumstàncies i causes que les expliquen, a partir d'informacions procedents dels mitjans de comunicació social i/o Internet que tracten, des de punts de vista dispars, qüestions d'actualitat relacionades amb la política econòmica, distingint entre dades, opinions i prediccions.
Es pretén comprovar la capacitat d'analitzar críticament informacions amb distints punts de vista sobre un mateix fet aparegut en els mitjans de comunicació.
8. Valorar l'impacte del creixement, les crisis econòmiques, la integració econòmica i el mercat global en la qualitat de vida de les persones, el medi ambient i la distribució local i mundial de la riquesa, amb especial referència cap als problemes de creixement econòmic i pobresa dels països no desenrotllats com a fruit de relacions econòmiques desequilibrades junt amb la necessitat d'intercanvis comercials més justos i equitatius.
Es tracta d'avaluar si es reconeixen les conseqüències del creixement sobre el repartiment de la riquesa, sobre la degradació mediambiental i la qualitat de vida, així com els problemes que limiten el desenrotllament de determinades economies.
9. Analitzar possibles mesures redistributives, els seus límits i efectes col·laterals i avaluar les mesures que afavorixen l'equitat en un supòsit concret.
Este criteri pretén valorar la capacitat d'anàlisi de les desigualtats econòmiques i socials i el mode en què determinades mesures poden corregir-les. També perseguix considerar si reconeixen l'eficàcia de la imposició directa i indirecta, les polítiques socials i de solidaritat.
10. Analitzar l'estructura bàsica de la balança de pagaments de l'economia espanyola i/o els fluxos comercials entre dos economies i determinar com afecta els seus components la variació en els seus fluxos comercials i eventuals modificacions en diverses variables macroeconòmiques.
Amb este criteri es comprovarà si l'alumnat coneix el significat de les principals partides d'una balança de pagaments i com esta representa les relacions entre una economia i l'exterior. L'anàlisi dels fluxos comercials permetrà, així mateix, entrar amb més detall en les característiques dels fluxos comercials internacionals i en les conseqüències sobre les economies d'una variació en el tipus de canvi.
ECONOMIA DE L'EMPRESA
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
I. Introducció
L'objecte d'estudi d'esta matèria el constituïx l'empresa com a realitat fonamental de l'estructura socioeconòmica contemporània, incloent en este estudi tant l'anàlisi del seu interior, com a sistema organitzat i amb funcions i objectius establits, com el de les seues relacions amb l'entorn en què projecta la seua influència i del que rep contínues exigències d'actualització i adaptació.
La problemàtica de l'empresa en els nostres dies és molt àmplia i no exclusivament econòmica. Com a institució desenrotlla la seua activitat dins d'un orde social i jurídic del qual participa en les seues normes, valors i relacions de poder; la progressiva complexitat tecnològica en l'empresa es correspon amb importants canvis en la seua organització i en les noves formes de gestió de la informació; la formació professional i cultural del factor humà és cada vegada major i es reflectix en canvis de valors, actituds i necessitats psicològiques i socials, que es traduïxen en majors demandes de participació i satisfacció en el treball; la legislació reflectix cada vegada més la consciència que l'ús que es faça dels recursos naturals escassos, així com els costos que es generen sobre el medi ambient han de ser regulats i controlats.
En este sentit, la matèria específica d'Economia de l'Empresa ha de contribuir a la formació dels estudiants en un camp especialitzat del saber, amb un enfocament multidisciplinari i reunint organitzadament continguts que corresponen a economia de l'empresa, teoria de l'organització, càlcul financer, teoria de la informació i el seu tractament i comptabilitat.
Com a matèria específica de modalitat ha de contribuir a la formació general, al mateix temps que ha d'orientar l'elecció d'estudis posteriors de l'àmbit universitari i de la formació professional específica.
A més, l'estudi de l'economia de l'empresa i de la comptabilitat ha d'emmarcar-se en els fins propis d'esta etapa i, com a formació professional de base, contribuir a la formació integral de les persones, sense pretendre ocupar el camp de la formació professional específica, organitzada en cicles formatius propis i amb funcions i objectius ben definits.
Els continguts d'Economia de l'Empresa s'estructuren en tres apartats. D'una banda, estan aquells de naturalesa econòmica i normativa més relacionats amb l'empresa en la seua accepció més freqüent, és a dir, com a organització les funcions de la qual són les de produir i comercialitzar idees, béns o servicis, i la finalitat de les quals és l'obtenció de beneficis. Este ha de ser el referent disciplinar central a què estiguen referits els altres nuclis. Es considera necessari l'estudi de la comptabilitat amb un nivell de desenrotllament suficient perquè els estudiants puguen llegir i interpretar balanços i comptes anuals.
Un segon apartat de continguts inclou un conjunt de principis teòrics i pràctics i una sèrie de procediments i actituds que, sent vàlids per a les organitzacions empresarials, són també aplicables a qualsevol tipus d'organitzacions. Una empresa, en este sentit ampli, és tot grup o associació que s'organitza a fi d'emprendre quelcom i amb això obtindre determinats fins. Des d'este punt de vista, una empresa pot ser una institució, una entitat financera, un centre cultural, un grup polític o sindical, un centre d'investigació, una dependència de l'Administració pública, etc. Els continguts que es recullen en este apartat, fonamentalment procedimentals, es referixen al funcionament de les organitzacions, de les persones i els grups en les organitzacions, a com es relacionen i es comuniquen entre si les persones i les organitzacions, als sistemes de registre i de tractament de la informació, a les tècniques aplicades, etc., referits preferentment a l'empresa com a organització tipus.
Un tercer apartat es justifica per la necessitat d'atendre demandes relacionades amb les noves formes de transició a la vida activa, caracteritzades per la complexitat, la incertesa i els nous modes de treball que comencen a ser possibles (i ho seran més en un futur), i que plantegen al sistema educatiu noves necessitats de formació: foment de la iniciativa en l'elaboració d'un projecte de desenrotllament personal o professional, desenrotllament de capacitats creatives i emprenedores, etc. Esta orientació pot dur-se a terme optant per un model pedagògic que integre i articule els continguts propis de l'economia de l'empresa entorn d'un projecte de viabilitat empresarial, en el qual adquirixen sentit i aplicació els altres nuclis de contingut. Des d'esta perspectiva, adquirixen especial rellevància els continguts relacionats amb els procediments i les actituds que integren el tercer apartat de continguts que es concreta en el nucli d'"El projecte empresarial". Este nucli té un paper transversal respecte de la resta de continguts, dels quals ha de ser el referent i on adquirixen sentit els continguts dels altres nuclis, ja que s'hi incorporen els conceptes i procediments continguts en altres nuclis, es contrasten amb iniciatives concretes, s'interpreten a la llum dels problemes pràctics que es presenten, i fonamentalment, s'apliquen i adquirixen funcionalitat.
Esta selecció de continguts atén parcialment la gran demanda de formació en el camp econòmic administratiu que la societat reclama.
Ha d'atendre també les demandes d'un altre tipus d'itineraris per als quals les capacitats de relació i de comunicació, de maneig de tècniques racionals de tractament de la informació, d'iniciativa i autonomia, de conéixer i interpretar estats de comptes i memòries anuals etc. resulten cada vegada més necessàries. No s'ha d'oblidar, finalment, la seua contribució a la formació comuna dels estudiants a partir del desenrotllament d'habilitats socials d'integració en grups i organitzacions i, en general, de capacitats que afavorixen la transició a la vida activa i adulta.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Identificar la naturalesa, les funcions i les principals característiques de diferents tipus d'empreses.
2. Analitzar les diferents àrees funcionals i les seues funcions específiques, les seues relacions internes i externes i el funcionament global de les empreses, en especial, les de l'entorn més pròxim.
3. Estudiar les polítiques de màrqueting de diferents empreses en funció dels mercats a què dirigixen els seus productes.
4. Conéixer i utilitzar la comptabilitat com a font d'informació bàsica de l'empresa a partir de la qual interpretar estats de comptes anuals d'empreses xicotetes o mitjanes, identificant els seus desequilibris econòmics i financers, i proposar i avaluar mesures correctores, si és el cas.
5. Abordar amb autonomia i creativitat la planificació de projectes senzills d'iniciativa empresarial, avaluant els recursos necessaris i els diferents aspectes clau que s'han de tindre en compte a l'hora de crear i organitzar una empresa: analitzant les principals estratègies.
6. Reconéixer la varietat de contribucions econòmiques i socials dels distints tipus d'empreses i valorar críticament la seua aportació al producte social: a partir de la investigació, innovació i implantació de noves tecnologies i les conseqüències que la globalització econòmica té en la localització, competitivitat i el creixement.
7. Realitzar una valoració crítica dels efectes que sobre l'ús dels recursos naturals té l'exercici de l'activitat empresarial, assenyalant la possible repercussió en la qualitat de vida de les persones.
8. Conéixer els mecanismes i valors que regixen la vida de les organitzacions i analitzar les raons de les disfuncions i els conflictes que es presenten, i analitzar els mètodes de resolució d'estos, elaborant juís i criteris personals.
9. Obtindre, seleccionar i interpretar informació relativa al món econòmic i empresarial, tractar-la de manera autònoma, adoptant mètodes adequats a cada situació particular, i aplicar-la a la presa de decisions empresarials.
10. Transmetre i comunicar informacions de manera organitzada i intel·ligible, seleccionant el format i la via tècnica més adequats en funció del contingut, intencions del missatge i característiques del receptor, fomentant l'ús de mitjans informàtics.
11. Apreciar i valorar el paper de les empreses en la satisfacció de les necessitats dels consumidors i en l'augment de la qualitat de vida i benestar de la societat, així com les seues disfuncions.
III. Nuclis de continguts
1. L'empresa i el seu marc extern
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'empresa com a unitat econòmica.
Concepte d'empresa. Classificació, components, funcions i objectius de l'empresa.
Teories sobre l'empresa. Empresa i empresari.
Anàlisi del marc jurídic que regula l'activitat empresarial.
L'empresa com a sistema: funcionament i creació de valor.
Responsabilitat social, ètica i mediambiental de l'empresa.
Amb estos continguts es pretén iniciar els estudiants en el coneixement de les organitzacions de tipus empresarial i dels seus objectius i funcions en un determinat context econòmic i social.
2. El projecte empresarial
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Procés de creació d'una empresa: idea, constitució i viabilitat elemental.
El pla d'empresa i la seua utilitat com a document d'anàlisi economicofinancera.
El desenrotllament d'un pla de negoci, des de la busca de la idea fins a l'anàlisi de la viabilitat econòmica, financera i comercial permet fomentar el desenrotllament les capacitats d'iniciativa i planificació de tasques en els estudiants i integrar els continguts de la matèria.
3. Desenrotllament de l'empresa
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Anàlisi dels factors de localització i dimensió de l'empresa.
Consideració de la importància de les xicotetes i mitjanes empreses i les seues estratègies de producte i mercat.
Estratègies de creixement intern i extern.
La internacionalització, la competència global i les tecnologies de la informació.
Identificació dels aspectes positius i negatius de l'empresa multinacional.
4. Organització i direcció de l'empresa
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La divisió tècnica del treball i la necessitat d'organització en el mercat actual.
Funcions bàsiques de la direcció.
Planificació i presa de decisions estratègiques.
Disseny i anàlisi de l'estructura de l'organització formal i informal.
La gestió dels recursos humans i la seua incidència en la motivació.
Els conflictes d'interessos i les seues vies de negociació.
5. La funció productiva
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Procés productiu, eficiència i productivitat.
Importància de la innovació tecnològica: I+D+i.
Costos: classificació i càlcul dels costos en l'empresa.
Càlcul i interpretació del llindar de rendibilitat de l'empresa.
Els inventaris i la seua gestió.
Valoració de les externalitats de la producció.
Anàlisi i valoració de les relacions entre producció i medi ambient i de les seues conseqüències per a la societat.
6. La funció comercial de l'empresa
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Concepte i classes de mercat.
Tècniques d'investigació de mercats.
Anàlisi del consumidor i segmentació de mercats.
Variables del màrqueting-mix i elaboració d'estratègies.
Estratègies de màrqueting i ètica empresarial.
Aplicació al màrqueting de les tecnologies de la informació i la comunicació.
7. La informació en l'empresa
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Obligacions comptables de l'empresa.
La composició del patrimoni i la seua valoració.
Els comptes anuals i la imatge fidel.
Elaboració del balanç i el compte de pèrdues i guanys.
Anàlisi i interpretació de la informació comptable.
La fiscalitat empresarial.
8. La funció financera
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Estructura econòmica i financera de l'empresa.
Concepte i classes d'inversió.
Anàlisi, criteris de valoració i selecció de projectes d'inversió.
Recursos financers de l'empresa.
Anàlisi de fonts alternatives de finançament intern i extern.
Viabilitat econòmica i financera d'un projecte d'inversió.
IV. Criteris d'avaluació
1. Conéixer i interpretar els diversos elements de l'empresa, els seus tipus, funcions i interrelacions, valorant l'aportació de cada un d'estos segons el tipus d'empresa.
Es pretén que els alumnes sàpien diferenciar els diversos elements que componen una empresa (grup humà, patrimoni, entorn i organització), l'existència d'elements diferents en funció de quina empresa es tracte i les relacions entre l'empresa i els diferents grups d'interés (altres empreses, administracions públiques, clients, proveïdors, entitats financeres, etc.).
2. Identificar els trets principals del sector en què l'empresa desenrotlla la seua activitat i explicar, a partir d'estos, les distintes estratègies, decisions adoptades i les possibles implicacions socials i mediambientals.
Es tracta de comprovar que l'alumne sap què és un sector empresarial i que és capaç d'identificar a quin sector pertany una empresa qualsevol, assenyalant les diferents estratègies que pot seguir una empresa per a la consecució dels seus objectius. Igualment, haurà de saber diferenciar les implicacions, tant positives com negatives, que suposen les decisions empresarials en els àmbits social i mediambiental.
3. Analitzar les característiques del mercat i explicar, d'acord amb estes, les polítiques de màrqueting aplicades per una empresa davant de diferents situacions i objectius.
Es pretén que se sàpia caracteritzar un mercat en funció del nombre de competidors, del producte venut, etc. i que, identificant les diferents polítiques de màrqueting, sàpia adaptar-les a cada cas concret. Igualment s'avalua que se sàpia interpretar i valorar estratègies de màrqueting, incorporant en eixa valoració consideracions de caràcter ètic, ambiental, etc.
4. Descriure l'organització d'una empresa i les seues possibles modificacions en funció de l'entorn en què desenrotlla la seua activitat.
Este criteri pretén comprovar si se sap interpretar l'organització formal i informal d'una empresa i detectar i proposar solucions a disfuncions o problemes que impedisquen un funcionament eficient en l'organització empresarial.
5. Determinar per a un cas senzill l'estructura d'ingressos i costos d'una empresa i calcular el seu benefici i el seu llindar de rendibilitat.
Es pretén valorar si els alumnes tenen la capacitat de diferenciar i estructurar els ingressos i costos generals d'una empresa, determinant el benefici o la pèrdua generat, així com el llindar de vendes necessari per a la seua supervivència.
6. Diferenciar les possibles fonts de finançament en un supòsit senzill i raonar l'elecció més adequada.
La finalitat d'este criteri és comprovar que se saben valorar les necessitats de finançament bàsic d'una empresa i proposar argumentadament les opcions financeres que millor s'adapten a un cas concret.
7. Valorar distints projectes d'inversió senzills i justificar raonadament la selecció de l'alternativa més avantatjosa.
Es pretén comprovar la capacitat per a utilitzar mètodes diversos de selecció d'inversions a fi de resoldre casos bàsics, utilitzant models amb fulls de càlcul.
8. Identificar les dades més rellevants del balanç i del compte de pèrdues i guanys, explicar el seu significat, diagnosticar la seua situació a partir de la informació obtinguda i proposar mesures per a la seua millora.
Es pretén comprovar que els alumnes i les alumnes sàpien reconéixer els diversos elements d'estos documents i el seu significat en l'empresa. També es pretén valorar si els alumnes són capaços d'analitzar la situació patrimonial, financera i econòmica en un cas senzill, detectant desequilibris i proposant mesures correctores d'estos.
9. Analitzar situacions generals d'empreses reals o imaginàries, utilitzant els recursos materials adequats i les tecnologies de la informació.
Es pretén esbrinar si són capaços d'aplicar els seus coneixements tecnològics a l'anàlisi i la resolució de casos senzills, valorant el rigor en l'anàlisi i la interpretació de la informació.
10. Dissenyar i planificar un projecte empresarial simple, amb actitud emprenedora i creativitat, avaluant la seua viabilitat.
Amb este criteri es pretén valorar si se sap aplicar amb creativitat els continguts de la matèria a un senzill projecte empresarial, valorant les seues dificultats, debilitats i oportunitats. A més, considerar la disposició al treball en equip, la creativitat i la planificació i organització del treball, actituds clau per a fomentar conductes emprenedores, que afavorisquen l'elaboració de projectes personals o empresarials.
GREC I I II
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
Introducció
Grec II requerix coneixements de Grec I
La matèria de Grec en el batxillerat aporta les bases lingüístiques i culturals necessàries per a entendre aspectes essencials de la civilització occidental que s'han mantingut vigents al llarg de la nostra història, com a resultat d'una llarga tradició que va sorgir de Grècia i Roma i en la qual encara hui vivim immersos. D'ací el gran interés de la seua presència en el currículum i, en especial, en el d'aquells estudiants que realitzen un primer aprofundiment en el camp de les Humanitats, les Ciències Socials o la Lingüística.
L'estudi de les llengües clàssiques amplia la reflexió sobre els distints elements de les llengües i les seues característiques estructurals, que en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria va estar dirigida fonamentalment al seu ús adequat. A més, insistix en la reflexió sobre el llenguatge escrit no com un simple reflex de l'oral, sinó com un llenguatge dotat d'uns valors i unes estructures específics, a pesar que la destinació dels escrits imaginada pels seus autors fóra la de ser expressats oralment.
Finalment, les llengües clàssiques presenten la característica especial de tractar-se de llengües flexives, antecedents de les llengües modernes romanços, la qual cosa permet perfeccionar les capacitats lingüístiques dels estudiants amb l'anàlisi textual. Es partix, per tant, d'una visió de l'antiguitat clàssica i una capacitat de reflexió sobre l'estructura d'una llengua flexiva i sobre conceptes lingüístics generals de llengües de les quals només es conserven documents escrits.
En tots els plans d'estudi del Batxillerat en què s'han impartit llengües clàssiques, l'estudi del grec partia de coneixements sobre aspectes fonamentals, lingüístics i culturals, que el llatí prèviament oferia a l'alumne. Però, atés que els estudiants poden iniciar els estudis de Llatí i Grec en el Batxillerat sense haver cursat llatí en l'Ensenyança Secundària Obligatòria, l'estudi de les dites matèries en el Batxillerat ha d'iniciar-se considerant que només compta amb els coneixements de les llengües estudiades fins a eixe moment, que funcionen com a preconceptes per a l'estudi de les llengües clàssiques, i ha de buscar desenrotllaments lingüístics comuns de les distintes llengües.
Resulta objectiu primordial aconseguir que els alumnes i les alumnes aconseguisquen un coneixement elemental de la llengua grega en els seus aspectes fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic, vinculat al del seu context cultural i històric, amb el qual puguen accedir als textos literaris originals i millorar l'aprenentatge i ús de les dos llengües de la Comunitat Valenciana. La concreció d'estos continguts ha de fer-se amb criteris de sensibilitat i especificitat, en funció tant de la llengua grega com de la il·lustració de les pròpies llengües modernes. La pràctica de la traducció de textos grecs ha de contribuir també a la reflexió sobre la llengua pròpia, per a buscar la correcta adequació entre les estructures lingüístiques d'ambdós llengües.
Els continguts proposats per a Grec I i II, en què es desenrotlla la matèria, se centren en dos grans àmbits, la llengua i la cultura, distribuïts en ambdós nuclis: característiques de la llengua grega, interpretació dels textos, el lèxic i el llegat grec.
Estos continguts s'abordaran de manera coherent i progressiva i el seu desenrotllament ha de tindre una aplicació essencialment pràctica que permeta a l'alumne, per mitjà de l'exercici de la traducció i la lectura de textos ja traduïts, aconseguir un coneixement bàsic dels aspectes fonamentals de la llengua grega i introduir-se en tècniques bàsiques d'anàlisi filològica i d'interpretació dels textos.
Els textos, que són l'objecte principal de la matèria, se seleccionaran entre autors de diferents èpoques i gèneres literaris, presentant-los tant en la seua forma original, amb les adaptacions necessàries per a facilitar la seua comprensió, com en traduccions.
L'anàlisi i la interpretació de textos ha de completar-se amb dades extretes d'altres fonts que, fàcilment accessibles gràcies als bancs de dades i recursos disponibles en INTERNET, permeten establir i conéixer la seua relació amb les distintes èpoques de la història de Grècia, així com les seues diverses manifestacions artístiques i culturals.
L'estudi i aprenentatge del lèxic constituïx un instrument per a la traducció, al mateix temps que contribuïx a enriquir el patrimoni dels alumnes, mostrar els mecanismes de formació de paraules i valorar la transcendència del préstec lingüístic com a part del llegat cultural aportat pel pensament grec.
L'aproximació a Grècia i el seu llegat ha de fer-se amb un enfocament global i vinculat a l'aprenentatge de la llengua, centrant la seua anàlisi en l'antropocentrisme grec per a intentar comprendre la mentalitat i la dimensió social i individual de l'home grec a través de la seua projecció en les institucions, l'art i la literatura en la Grècia antiga i valorar la tradició clàssica i la seua pervivència en les societats actuals.
La principal finalitat del Grec en el Batxillerat és l'assimilació per part de l'alumnat de tots els aspectes culturals que, nascuts en la Grècia antiga, romanen hui vigents en el món modern: lingüístics, literaris, filosòfics, estètics, eticopolítics, científics, etc., és a dir, la comprensió de la nostra cultura partint de l'estudi de la cultura grega. La raó fonamental de l'acostament a esta és la de perfeccionar el coneixement de nosaltres mateixos, ja que, com a hereus culturals dels grecs, l'estudi del seu món i la seua cultura ens fa augmentar el coneixement del nostre, tant en tot el que ens unix com en el que ens separa. Per això, en l'estudi del grec van units llengua i cultura, ja que el seu estudi es desenrotlla sobre escrits literaris, filosòfics, històrics, etc. de la cultura grega, i d'esta es deduïxen els aspectes positius que cal fomentar en l'alumnat.
És fonamental el coneixement de l'estructura de la llengua grega, ja que la iniciació de l'estudi gramatical de les llengües clàssiques del Batxillerat permet, per translació, una major reflexió sobre el fet lingüístic i l'estructura tant de la llengua pròpia com de les altres llengües del currículum.
Una de les majors justificacions de les llengües clàssiques en l'ensenyança ha sigut la que desenrotlla el pensament lògic dels estudiants per mitjà del treball de traducció. Si bé esta raó per si a soles no justificaria la implantació d'esta matèria en un pla d'estudis, ja que moltes altres matèries podran servir per a la mateixa finalitat, no deixa de ser cert que el desenrotllament del pensament lògic continua sent un factor important en l'ensenyança del grec. L'orde lineal de la llengua grega resulta sovint inintel·ligible per al lector espanyol, educat en un orde lineal distint, fins que descobrix, raonant sobre el text, per mitjà de la forma i funció de les paraules, les connexions entre estes. D'altra banda, tenint l'estudi del grec un ampli camp interdisciplinari, les referències a altres matèries com ara la Filosofia, la Història, la Literatura incidixen també en el desenrotllament de la capacitat de comprensió.
Quan analitzem la realitat que ens circumda en el món actual, no podem evitar les referències al món grec. Pràcticament tot el que fa referència a la conducta del ser humà ja es va donar en este, ja es va estudiar en este, i d'això ens han arribat molts testimonis de l'època, així com referències d'èpoques posteriors. Així, temes candents de la vida contemporània, com ara l'amor i la guerra, la llibertat i l'esclavitud, el ciutadà i l'estat, la vida i la mort, l'home i la divinitat, estan tractats en el món grec tan profusament com en l'actual, de tot això es poden extraure moltes ensenyances.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer i utilitzar els fonaments morfològics, sintàctics i lèxics de la llengua grega i iniciar-se en la interpretació i traducció de textos de dificultat progressiva.
2. Reflexionar sobre el lèxic present en el llenguatge quotidià i en el científic i tècnic de les llengües modernes, identificant ètims, prefixos i sufixos a partir del coneixement del vocabulari grec. Així mateix, reflexionar sobre els elements fonamentals que constituïxen les llengües i les seues influències mútues en l'espai i en el temps, familiaritzant-se amb elements de la llengua grega que ajuden a la comprensió de les modernes, entre estes de la seua pròpia.
3. Instruir en tècniques senzilles d'anàlisi filològica per mitjà de la reflexió sobre les unitats lingüístiques i les estructures gramaticals de les distintes llengües, així com en el maneig i comentari de textos grecs diversos. Per a això, es procurarà interpretar textos literaris, històrics, filosòfics, a través de textos originals, adaptats i traduïts, comprenent la seua estructura i el pensament i ideologia que s'hi reflectix i el gènere literari al qual pertanyen, amb una actitud crítica davant del món grec i el món en què viuen.
4. Buscar i indagar en documents i fonts d'informació variades, utilitzades de manera crítica, obtenint d'estos dades rellevants per al coneixement de la llengua, història i cultura estudiades.
5. Aproximar-se al món històric, cultural, religiós, polític, filosòfic, científic, etc., de la Grècia antiga. Apreciar els valors principals i més característics en diferents àmbits (humanístics, eticoprofessionals, estètics, religiosos), establits per la societat grega, en la qual van tindre àmplia vigència, i identificant en esta les fonts d'on procedixen formes de pensar al llarg de la història i la seua pervivència actual.
6. Reconéixer i valorar els factors culturals heretats dels grecs que s'han convertit en patrimoni universal. Desenrotllar el sentiment de pertinença a la unitat política, social i cultural que és Europa, en la base de la qual està el món grec, amb actituds de tolerància i respecte cap als seus distints pobles i els d'altres zones del món.
7. Aconseguir un ampli coneixement de la composició i derivació de paraules de les llengües modernes, especialment de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, relacionades amb el grec antic.
GREC I
III. Nuclis de continguts
1. La llengua grega
L'estudi de la llengua grega comporta no sols accedir a una llengua sinó també als continguts culturals i de coneixement de la societat que la utilitzava. El coneixement de la llengua grega ha de ser, doncs, objectiu prioritari.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
De l'Indoeuropeu al grec modern: història succinta de la llengua grega. Els dialectes antics. El jònic-àtic. La koiné. El grec modern.
L'alfabet grec en la història de l'escriptura. Pronunciació convencional i escriptura. Signes gràfics: ortografia i pronunciació. Normes de transcripció i transliteració a les llengües de la Comunitat Valenciana.
Fonètica i Fonologia: Allargament, assimilació, dissimilació, metàtesi i altres fenòmens fonètics d'ús freqüent. L'accent.
Flexió nominal, pronominal i verbal. Forma i funció. La concordança:
El substantiu. Tipus de substantius de les tres declinacions. Flexió de cada una de les declinacions.
L'adjectiu. Classes d'adjectius. Graus de l'adjectiu.
Morfosintaxi pronominal. Característiques generals de la flexió pronominal. Pronoms personals i possessius. Pronoms demostratius. Pronoms relatius. Pronoms indefinits i interrogatius.
Conceptes i valors de les formes verbals: temes i aspecte. Veus, modes, temps. Morfosintaxi verbal: introducció a la formació de les categories verbals. Conjugació temàtica. Les formes no personals del verb.
Sintaxi. Proposició i oració. Nexes i partícules:
L'estructura de l'oració. Orde de les paraules en la frase. La concordança. Els elements de connexió.
Oracions simples i compostes. L'oració simple: les seues classes. Oració composta. Introducció al parataxi i la hipotaxi: quadro general de l'oració composta.
2. Els textos grecs i la seua interpretació
La reflexió lingüística o l'estudi del lèxic no tenen utilitat si no van acompanyats de la seua concreció en un text i de les seues relacions amb el context. Gràcies a la interpretació de textos, siguen literaris, històrics, filosòfics o científics, s'aconseguix l'adquisició de coneixements, destreses i habilitats. Sense este nucli, que permet penetrar de la manera més completa el pensament dels seus autors, i estudiar la significació de les paraules en un període determinat i en distintes èpoques, perdria validesa tot el desenrotllament de la matèria.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Lectura comprensiva de textos traduïts: Lectura d'obres o fragments traduïts a les llengües de la Comunitat Valenciana.
Iniciació a les tècniques de traducció i al comentari de textos. Estudi sintàctic comparatiu entre el text original i la seua traducció.
Anàlisi morfosintàctic
*Traducció i interpretació de textos breus de dificultat mínima.
*Lectura comprensiva d'obres i fragments traduïts
3. El lèxic grec
L'aprenentatge del lèxic ha de basar-se en la freqüència de la seua aparició en els textos, i en el repàs reiterat d'estos, per mitjà de la comparació dels termes grecs amb els d'altres llengües que l'alumne conega, com ara llatí, valencià, llengua estrangera, etc.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Morfema i paraula. Les classes de paraules, Significat lèxic i gramatical.
Prefixos i sufixos. Procediments de derivació i composició de paraules: noms, adjectius, verbs, adverbis.
Aprenentatge de vocabulari grec:
*Hel·lenismes en el vocabulari comú de les llengües modernes.
*El vocabulari científic i tècnic. Estudi d'arrels gregues en les llengües europees.
*Etimologies gregues en les llengües de la Comunitat Valenciana.
4. Grècia i el seu llegat
Els grecs van condicionar les nostres formes de pensar i els nostres costums, així com abans van condicionar les dels romans i les dels pobles que els van succeir. Moltes vegades les successives generacions han volgut trobar els seus senyals d'identitat buscant en els seus orígens grecs: ara estem vivint un d'eixos moments, amb el renaixement de les referències gregues en la cultura de tots els pobles d'Europa, per a trobar-hi la identificació d'"europeus". Per això, és important beure en les fonts d'on procedix la nostra forma de pensar en tants aspectes, per mitjà de documents epigràfics i arqueològics, obres literàries, bibliografia seleccionada i mitjans audiovisuals.
Tot estudiant té uns preconceptes sobre el món clàssic, sobre la seua estructura, sobre les seues llengües, que s'ha format a través de distintes influències: mitjans de comunicació, lectures, ensenyança prèvia. Cal respectar eixos preconceptes i ajudar-lo a modificar-los quan siguen erronis sense censurar-lo per això.
El coneixement de la cultura grega no pot limitar-se a les referències culturals dels textos seleccionats. El professorat ha de complementar-lo amb exposicions temàtiques, lectura de textos en traduccions fidedignes, treballs dels alumnes orientats bibliogràficament, utilització de mitjans audiovisuals, etc., que facen més sistemàtics els seus coneixements.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Sinopsi de geografia i història de la Grècia antiga.
La polis grega. Organització política i social. La llei. La justícia. Les formes de govern; monarquia, oligarquia i democràcia.
La vida quotidiana. La família. L'educació. La dona.
El món de les creences: la mitologia, la religió, el culte, les festes, els jocs.
Breu presentació dels gèneres literaris a Grècia: èpica, lírica, drama, prosa literària.
Visió estètica: aproximació a l'arquitectura, pintura i ceràmica.
La ciència.
IV. Criteris d'avaluació
1. Llegir textos grecs breus i originals, transcriure amb soltesa els seus termes a la llengua materna, utilitzar els seus diferents signes ortogràfics i de puntuació, i reconéixer el reflex de l'alfabet grec en l'abecedari llatí propi de les llengües modernes.
Amb este criteri es comprova si l'alumne reconeix els signes ortogràfics bàsics de la llengua grega i llig amb soltesa textos breus. Així mateix, es comprovarà la capacitat de l'alumne per a transcriure termes a la seua llengua materna i per a relacionar els dos sistemes d'escriptura, distingint les semblances i diferències ortogràfiques i fonètiques entre ambdós.
2. Distingir els hel·lenismes més freqüents del vocabulari comú i del lèxic científic i tècnic de les llengües modernes, a partir de termes que apareguen en els textos
Distingir unitats d'especial interés en la derivació i composició de paraules: prefixos, sufixos, lexemes, etc.
Este criteri permet comprovar si es reconeixen els elements lèxics procedents de la llengua grega, així com la seua evolució semàntica. L'alumnat relacionarà termes de la seua llengua materna o d'altres llengües conegudes per ell amb el corresponent ètim grec. També intenta verificar si l'alumne ha adquirit un vocabulari bàsic que li permeta deduir paraules, tenint en compte els procediments de derivació i composició, de la mateixa família etimològica i els seus significats.
3. Reconéixer en textos grecs els elements bàsics de la morfologia i de la sintaxi de l'oració, apreciant variants i coincidències amb altres llengües conegudes.
Este criteri pretén comprovar si s'han adquirit les nocions de morfologia i sintaxi que permeten reconéixer les característiques d'una llengua flexiva i identificar formes i funcions.
Es consideraran objectius mínims la morfologia nominal i pronominal bàsica, així com l'oposició present/aorist en el camp verbal; en el camp sintàctic, el domini de la sintaxi bàsica de la frase i l'oració: casos, concordança, oracions simples i compostes per coordinació i subordinació elemental.
Es relacionaran eixos elements bàsics amb els de la llengua materna o altres de conegudes.
4.Traduir textos grecs senzills.
Amb este criteri es comprovarà la capacitat de reconéixer les diverses estructures lingüístiques d'una llengua flexiva i abocar-les a les llengües de la Comunitat, per mitjà de la traducció literal d'un text. Els textos seran breus, originals o elaborats, preferentment en prosa àtica dels segles V i IV a. de C. i de dificultat mínima. Es valorarà l'elecció correcta de les estructures sintàctiques, de les formes verbals, de les equivalències lèxiques en la llengua materna i de l'orde de paraules en el procés i resultat de la traducció.
5. Llegir i comentar textos traduïts de diversos gèneres i distingir aspectes històrics i culturals que hi contenen.
Extraure el sentit global de textos de diferents gèneres literaris presentats en traduccions fiables, diferenciar les idees principals de les secundàries, i reconéixer la possible vigència dels seus plantejaments en el món actual.
Amb este criteri es pretén determinar si l'estudiant és capaç de comprendre el contingut essencial d'un text i delimitar les seues parts més importants. Relacionarà els plantejaments continguts en el text amb els actuals i analitzarà i establirà semblances i diferències entre estos. Podrà manifestar la seua competència per mitjà d'exercicis de lectura comprensiva de textos amb sentit complet que pertanyen a diversos gèneres literaris, anàlisi i síntesi d'estos, delimitació de les seues parts més significatives, contrast amb textos de literatura actual i elaboració de breus assajos personals sobre la possible vigència del contingut del text en l'actualitat.
6. Situar en el temps i en l'espai els més importants esdeveniments històrics de Grècia, identificar les seues manifestacions culturals bàsiques i reconéixer la seua empremta en la nostra civilització.
Este criteri tracta de comprovar si se situen en la seua època i marc geogràfic tant els esdeveniments més importants que van jalonar la història de Grècia com les seues manifestacions culturals més significatives. Es pretén també constatar si s'és capaç de reconéixer els elements de la cultura grega presents en l'actualitat. L'alumne podrà manifestar la seua competència elaborant mapes i desenrotllant exposicions escrites o orals sobre el món clàssic.
7. Realitzar treballs utilitzant materials diversos: bibliogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.
Es pretén comprovar si són capaços de planificar un treball, arreplegar i seleccionar dades a partir de diverses fonts, organitzar les dites dades i expressar-les, bé per escrit, bé oralment.
Així mateix, amb este criteri es pretén comprovar si l'alumnat és capaç de distingir en el seu entorn els elements del món clàssic, reconeixent-los com a herència del nostre passat i d'interpretar-los partint del seu coneixement sobre este.
GREC II
III. Nuclis de continguts
Els continguts a desenrotllar en un segon curs de grec no poden obviar que es partix del ja estudiat en primer curs. Per això, convé sempre iniciar cada una de les parts de la programació amb un repàs dels continguts estudiats en primer curs i aprofundir a continuació en estos.
1. La llengua grega
L'estudi de la gramàtica ha de ser subsidiari de la comprensió de la llengua, en la mesura que la necessitat d'interpretar els textos ho exigisca. El coneixement sistemàtic de la gramàtica ha d'estar, en conseqüència, basat en el text i en la freqüència de formes i estructures, i convé construir els paradigmes a partir de les necessitats que impose la interpretació dels textos seleccionats.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Morfosintaxi nominal: Tipus de substantius de les tres declinacions. Declinació contracta. Formes menys usuals i/o irregulars d'ús freqüent.
L'adjectiu. Numerals. Formació d'adverbis a partir d'adjectius. Estudi de comparatius i superlatius irregulars d'ús freqüent.
Morfosintaxi pronominal. Els pronoms correlatius. Pronoms reflexius i recíprocs.
La flexió verbal. Els temes d'aorist, de futur i de perfecte. Les formes contractes. Els verbs atemàtics.
Sintaxis dels casos i les preposicions.
Els usos modals. La subordinació:
*a) La parataxi asindètica i sindètica.
*b) La hipotaxi: Proposicions completives. Proposicions circumstancials. Proposicions relatives.
2. Els textos grecs i la seua interpretació
Cal introduir en segon curs, en la mesura que siga possible, textos originals des del principi, amb un contingut variat i atractiu, encara que el professorat haja de facilitar la traducció per mitjà de l'anticipació d'algun sintagma o la traducció d'alguna forma. La selecció de textos ha de tindre en compte índexs de freqüència, reiteració d'estructures gramaticals en els textos seleccionats i una ampliació progressiva dels elements morfosintàctics.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Tècniques i pràctica de la traducció:
El text grec. Estratègies de traducció i interpretació.
Ús del diccionari.
Comentari de textos grecs originals, preferentment àtic dels segles V i IV a. de C. i textos de la koiné.
Lectura i comentari d'obres i fragments grecs traduïts.
Comentari sobre el contingut històric, social i cultural dels textos interpretats.
3. El lèxic grec
Les llengües romances, i entre estes el valencià i el castellà, hereves directes de les llengües clàssiques, tenen un gran contingut lèxic derivat del grec, que al llarg de la història d'estes llengües s'ha anat incrementant en determinats camps, com ara el científic i el tècnic. Per això, en la interpretació de textos grecs d'este segon curs és contínua la relació amb este aspecte cultural i la incitació a generar referències lèxiques en la llengua pròpia, la qual cosa contribuïx a un major domini d'esta.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'aprenentatge del vocabulari:
*Hel·lenismes en el vocabulari comú de les llengües modernes.
*El vocabulari específic d'origen grecollatí present en les matèries que s'estudien en el Batxillerat.
Ampliació de l'estudi de les etimologies gregues en les llengües de la Comunitat Valenciana. Cultismes. Vocabulari específic d'origen grec a la Comunitat Valenciana.
4. Grècia i el seu llegat
Els grecs van convertir la literatura en el centre de la seua vida cultural. Amb esta expressaven els seus sentiments, les seues visions del món i de la divinitat, les seues idees polítiques, inclús les seues investigacions científiques sota el paraigua de la filosofia. Per això, la literatura es desenrotlla en els aspectes d'èpica, lírica, teatre, historiografia, filosofia, oratòria, novel·la.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Els gèneres literaris grecs a través de textos originals i de textos traduïts.
La transmissió dels textos grecs i el descobriment de Grècia: de Roma als nostres dies.
Els gèneres literaris grecs i la seua influència en el món romà i en èpoques posteriors. Èpica, lírica, teatre, historiografia, filosofia, oratòria, novel·la. La ciència.
Arrels gregues de la cultura moderna en la literatura, la filosofia, la ciència i l'art.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar i analitzar, en textos originals grecs, els elements morfosintàctics imprescindibles per a la seua interpretació.
Este criteri pretén comprovar si s'han adquirit les nocions morfosintàctiques que li permeten reconéixer les característiques d'una llengua flexiva i identificar formes i funcions. L'alumnat haurà de demostrar la seua capacitat de reconeixement dels elements lingüístics bàsics de la llengua grega en els seus aspectes morfològics i sintàctics (reconstrucció de la flexió nominal, pronominal o verbal d'una paraula partint d'un paradigma, reconeixement de funcions sintàctiques, identificació dels elements de l'oració i dels indicadors bàsics de subordinació). Així mateix, relacionarà els elements abans mencionats amb els de les llengües de la Comunitat o altres conegudes per este.
2. Traduir i comentar textos grecs amb ajuda del diccionari, comprenent el seu sentit general.
Els textos seran breus i originals, preferentment en prosa àtica dels segles V i IV a. de C. o de la koiné i de dificultat mínima. Es valorarà l'elecció correcta de les estructures sintàctiques, de les formes verbals, de les equivalències lèxiques i de l'orde de paraules en el procés i resultat de la traducció.
3. Identificar en textos grecs termes que siguen origen d'hel·lenismes moderns en les llengües oficials de la Comunitat.
Amb este criteri s'intenta comprovar si es reconeixen els elements lèxics procedents de la llengua grega, així com la seua evolució semàntica. L'alumnat relacionarà termes de la seua llengua o d'altres llengües conegudes per ell amb els seus corresponents en grec i observarà els procediments de derivació i composició, establint relacions i pautes d'evolució.
4. Realitzar comentaris sobre algun aspecte literari o historicocultural d'un text grec, original o traduït.
Este criteri tracta de comprovar la capacitat de situar històricament la civilització grega i el coneixement tant dels esdeveniments més importants que van marcar la seua història com les seues manifestacions culturals més significatives (art, filosofia, ciència, etc.). Es pretén comprovar també la capacitat d'analitzar els elements de la cultura grega presents en l'actualitat en estos camps.
5. Elaborar treballs senzills sobre aspectes integrats en els continguts del curs, consultant fonts de diversa índole (bibliogràfiques, audiovisuals, informàtiques, arqueològiques, etc.), insistint en l'interés del món clàssic per a la millor comprensió del present.
L'alumnat podrà manifestar la seua competència, entre altres tasques, elaborant mapes, desenrotllant exposicions escrites o orals sobre algun tema o realitzant breus treballs sobre mitjans de comunicació, establint-hi les possibles referències al món clàssic.
Este criteri tracta de comprovar, a més, la capacitat de situar històricament la civilització grega i el coneixement tant dels esdeveniments més importants que van marcar la seua història com les seues manifestacions culturals més significatives (art, filosofia, ciència, etc.). Es pretén comprovar també la capacitat d'analitzar els elements de la cultura grega presents en l'actualitat en estos camps. L'alumnat podrà manifestar la seua competència, entre altres tasques, elaborant mapes, desenrotllant exposicions escrites o orals sobre algun tema o realitzant breus treballs sobre mitjans de comunicació, establint-hi les possibles referències al món clàssic.
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
I. Introducció
La Història del Món Contemporani s'ocupa de l'estudi dels antecedents immediats del món actual, dels processos encara vigents i de les seues arrels pròximes. L'accés històric al present es realitza per mitjà de l'anàlisi de les realitats socials, culturals, polítiques i econòmiques vives amb l'objectiu fonamental d'explicar el passat des del present i també d'explicar el present des del passat. Esta mirada històrica necessita basar-se en els problemes que el present planteja per a orientar la busca de les seues arrels immediates, i al seu torn, la mateixa naturalesa dels processos en construcció fan necessari un diàleg constant amb el passat.
Des d'esta concepció, cal entendre la història contemporània no com un període cronològic, sinó com un gènere de discurs que penetra en la naturalesa dels fets sotmetent-los a la dinàmica temporal i que establix, necessàriament, les raons dels canvis i els motius de les accions. Al·ludix a processos històrics que tenen la seua pròpia especificitat i no merament a la coetaneïtat. La història contemporània no és una visió ràpida i superficial de l'escenari contemporani, sinó que té com a meta essencial aclarir els canvis bàsics que han forjat el món actual. Canvis prolongats subjectes a recurrències, l'encadenament del qual conforma els processos significatius del món contemporani.
Es tracta d'analitzar processos històrics com ara: la formació, afonament o transformació dels antics imperialismes, les crisis del liberalisme i l'ascens de l'irracionalisme al poder, el procés de democratització del sistema polític, la consolidació de les superpotències i la seua determinació en l'orde internacional, els processos d'expansió i desintegració del denominat socialisme real; el creixement i els desequilibris econòmics, els canvis i les desigualtats socials; l'impacte dels avanços cientificotècnics en la societat de consum i la transformació cultural recent. Establir la dimensió diacrònica i, per descomptat, la naturalesa d'uns processos que la realitat actual representa una fase, determinar la seua gènesi i examinar l'impacte d'estos fenòmens imbricats entre si, constituïx l'objecte d'esta disciplina.
La comprensió dels processos del món contemporani no és possible sense remuntar-se a l'anàlisi d'altres canvis més allunyats en el temps. Fenòmens bàsics del món en què vivim, relatius al desenrotllament del capitalisme industrial i la seua internacionalització, a la gènesi de la societat burgesa i dels seus conflictes interns, a la consolidació de l'estat liberal, són l'origen radical de la contemporaneïtat, les claus del segle XIX que configuren els problemes que inauguren el nostre món contemporani. Els processos iniciats en finalitzar el segle dènou van ocórrer en un món que, a pesar dels símptomes de malestar i crisi, s'assentava confiadament en dos punts fixos (la sobirania dels estats nacionals i l'orde social fermament establit) que, a pesar que han anat transformant-se i adaptant-se, encara hui romanen potents i actius.
La pròpia especificitat dels processos objecte d'aprenentatge permet incorporar més fàcilment temes emergents com ara l'ecologisme, la història de la vida privada o de la dona que, tractats des d'una perspectiva integradora, possibiliten l'estudi de problemes significatius arrelats històricament.
Una de les característiques distintives de la història contemporània és el seu abast mundial; és precisament en el segle XX, quan la noció de "món contemporani" s'identifica, potser per primera vegada en la història de la humanitat, amb els límits geogràfics del globus. Per a comprendre les forces que modelen el nostre món convé adoptar una perspectiva on la dimensió internacional il·lumine l'anàlisi dels processos triats. La major interdependència dels països, la internacionalització dels problemes, la delimitació dels processos i activitats econòmiques i polítiques a escales cada vegada més àmplies, exigixen l'atenció a fenòmens que succeïxen en tots els racons del planeta.
Tot això, com a objecte d'aprenentatge, té dificultats específiques, assenyalades habitualment pels teòrics de la història. D'una banda, es tracta d'un procés complex que comprén múltiples variables de difícil relació entre si i el desenrotllament del qual cal estudiar al llarg del temps. En segon lloc, i sobretot, el seu caràcter de contemporaneïtat, que suposa tractar de processos històrics inacabats, sotmesos a diferents interpretacions, amb dificultats d'investigació i documentació, etc. A més, l'anàlisi d'una realitat tan plural i contemporània dóna peu a diferents enfocaments i punts de vista a l'hora de definir els elements bàsics.
Per a resoldre estes dificultats cal aprofitar els aprenentatges realitzats en l'etapa educativa anterior, tant els mecanismes d'anàlisi d'explicació històrica, com el bagatge conceptual, l'aprenentatge metodològic i les actituds positives davant de la història. La gradació de les dificultats i la concreta planificació dels continguts, coordinant els diferents aspectes del procés curricular, són tasques que han de configurar les programacions didàctiques.
L'aprenentatge de la Història del Món Contemporani contribuïx, específicament, a explicar i entendre el present des de l'anàlisi del passat. Es tracta de dos operacions que s'impliquen mútuament, per la qual cosa el camí que s'ha de recórrer té dos sentits: el present des del passat i el passat des del present. En això residix l'aportació fonamental del coneixement històric a la formació educativa dels estudiants: permet situar-se de forma crítica davant de la interpretació de les accions dels sers humans considerats com a sers essencialment socials i temporals.
El coneixement històric ajuda, així mateix, a prendre consciència de trobar-se inserits en un procés inacabat, que es configura a partir d'elements establits en el passat, sobre els quals és possible actuar per a modelar el present i també el futur. En definitiva, el coneixement històric ajuda l'alumnat a entendre la societat de la qual forma part.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l'espai, fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani, valorant la seua significació històrica i les seues repercussions en el present.
2. Comprendre i interrelacionar els principals processos econòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals que configuren la història recent, identificant els seus trets més significatius i analitzant els factors que els han conformat.
3. Conéixer les coordenades internacionals a escala europea i mundial en els segles XIX i XX per a entendre les relacions entre els estats durant eixa època i les implicacions que van comportar.
4. Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió interna i internacional en l'explicació dels processos, facilite l'anàlisi de les situacions i els problemes del present, considerant-hi tant els seus antecedents històrics com les seues relacions d'interdependència.
5. Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la història contemporània i realitzar activitats d'indagació i síntesi en què s'analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l'historiador.
6. Planificar i elaborar breus treballs d'indagació, síntesi o iniciació a la investigació històrica, en grup o individualment, en els quals s'analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i els distints enfocaments utilitzats pels historiadors, comunicant el coneixement històric adquirit de manera raonada, adquirint amb això hàbits de rigor intel·lectual.
7. Desenrotllar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitat davant dels problemes socials, en especial els que afecten els drets humans i la pau, adoptant actituds democràtiques i adquirint independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.
8. Buscar, seleccionar, interpretar i relacionar informació procedent de fonts diverses, -realitat, fonts històriques, mitjans de comunicació o proporcionada per les tecnologies de la informació-, tractar-la de manera convenient segons els instruments propis de la Història, obtenint hipòtesis explicatives dels processos històrics estudiats i comunicar-la amb un llenguatge correcte que utilitze la terminologia històrica adequada.
9. Defendre raonadament les pròpies idees sobre la societat i revisar-les de forma crítica tenint en compte noves informacions, corregint estereotips i prejuís i entenent l'anàlisi històrica com un procés en constant reconstrucció.
10. Comprendre la Història com una ciència oberta a la informació i als canvis que brinden les noves tecnologies.
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns
S'assenyalen en este nucli els continguts que fan referència als processos d'aprenentatge. Apareix explicitat perquè no es considere un mer apèndix, ja que la seua presència és imprescindible i ha d'impregnar la resta dels nuclis.
Es tracta d'emfatitzar la concepció de la Història com una manera de coneixement que utilitza unes formes específiques de raonar i operar. La reflexió i consciència sobre este procés d'elaboració de coneixement forma part d'este. És necessari, doncs, establir com a continguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l'alumnat construir un coneixement significatiu: el plantejament i la resolució de problemes, la identificació i correcció d'esquemes conceptuals, o si és el cas d'estereotips, l'elaboració i comprovació d'hipòtesis i els dissenys de treball, l'obtenció d'informació des de fonts diverses i la seua anàlisi crítica fins a arribar a explicacions coherents. Per a desenrotllar estos continguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball (comentari de textos, lectura i interpretació de fonts gràfiques i dades estadístiques, etc.), que configuren, també, les accions triades.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Localització en el temps i en l'espai de processos, estructures i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani, comprenent i interrelacionant els components econòmics, socials, polítics i culturals que hi intervenen.
Identificació i comprensió dels elements de causalitat que es produïxen en els processos d'evolució i canvi que són rellevants per a la història del món contemporani i en la configuració del món actual, adoptant en la seua consideració una actitud empàtica.
Definició d'un problema referent a un procés històric i formulació d'hipòtesis de treball.
Anàlisi d'elements i factors històrics. Elaboració de síntesi que integra informació de distint tipus.
Utilització crítica de fonts i material historiogràfic divers. Contrast d'interpretacions historiogràfiques.
2. Les bases del món contemporani. Transformacions del segle XIX
El caràcter introductori d'este nucli determina la selecció d'uns continguts que hauran d'establir-se, a més, en funció del valor explicatiu que posseïsquen per a abordar l'estudi de les arrels històriques del món actual.
Com a primera i fonamental aproximació a les claus del món contemporani, es tracta d'analitzar des d'una perspectiva global aquells processos històrics que van transformar el món del segle XIX, configurant un model de societat que perviu en l'essencial fins als nostres dies. Són, per tant, processos de llarg abast, de modernització de la societat actual i dels fenòmens associats a esta.
Davant de l'amplitud i complexitat dels fenòmens objecte d'aprenentatge les anàlisis hauran de concretar-se en exemplificacions de processos socials clarament definits que faciliten la comprensió de com el desenrotllament del capitalisme i la formació d'estats nacionals poderosos i interconnectats van dominar la resta dels processos i van configurar totes les estructures socials. A l'hora d'abordar els continguts del nucli s'hauran d'evitar les generalitats i els esquematismes; més aïna, es tracta de destacar les diferències en els processos i els seus resultats, així com en la seua localització espacial.
En este sentit, serà necessari accentuar la multidimensionalitat de fenòmens, com ara la revolució burgesa i la industrialització, per a destacar la multiplicitat de factors i la seua interacció, de manera que l'alumnat puga valorar en els seus justos termes la importància del canvi produït.
Es tracta d'estudiar el procés d'expansió europea i nord-americana en la resta del món, els seus mecanismes i factors impulsors, i les seues repercussions transcendentals. Entés com a fenomen històric que caracteritza tota una època, l'imperialisme, si bé no finalitza amb el primer gran cataclisme mundial, afona les seues arrels en les contradiccions del procés de desenrotllament i els problemes històrics generats, i anticipa un món diferent que comença a preparar-se en 1914.
Per a la comprensió del procés d'expansió colonial és d'especial importància la relació entre el desenrotllament del capitalisme i el fenomen imperialista. Esta relació permetrà l'anàlisi d'alguns trets característics del capitalisme finisecular, de manera que l'alumnat aprofundisca en la seua conceptualització. Per a elaborar una millor comprensió de l'imperialisme serà necessari que els estudiants ponderen el pes de tots els elements i assumisquen que cap d'estos és determinant; en suma, que aprecien la complexitat i riquesa de l'explicació històrica. En este sentit, atendre l'estudi de les transformacions internes de les potències colonials, les rivalitats i conflictes fins a l'esclat de la gran guerra permetrà establir o registrar algunes tendències de processos futurs, i per tant, destacar els elements de continuïtat.
Els continguts del nucli són especialment adequats per a revisar les concepcions justificadores de les desigualtats o els privilegis de determinats grups que l'alumnat posseïsca, i així valorar críticament els fenòmens de dominació.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'Antic Règim i la seua crisi:
*Economia agrària, societat estamental i monarquia absoluta.
*La Il·lustració. Pensament polític i econòmic.
La revolució industrial:
*Transformacions econòmiques, culturals i socials. Industrialització i desenrotllament del capitalisme.
*La revolució industrial i la seua difusió.
Liberalisme, nacionalisme i romanticisme:
*La independència de les colònies americanes.
*La Revolució Francesa i l'Imperi napoleònic.
*La Restauració i les revolucions liberals.
*El nacionalisme. Les unificacions d'Itàlia i d'Alemanya.
Canvis i moviments socials:
*La formació de la classe obrera.
*Problemes socials de la industrialització i la societat de classes.
*Sindicalisme, socialisme i anarquisme.
Les grans potències europees:
*L'Anglaterra victoriana.
*La França de la III República i l'Alemanya bismarckiana.
*L'Imperi austrohongarés i l'Imperi Rus.
La dominació europea del món:
*Factors de l'expansió colonial. La Segona Revolució Industrial i el gran capitalisme.
*El repartiment del món. Colònies i metròpolis.
3. Conflictes i canvis en la primera mitat del segle XX.
La Revolució Soviètica, com a procés revolucionari destacat del segle vint, va afectar profundament el caràcter de la història contemporània. En l'anàlisi de les profundes transformacions polítiques, econòmiques i socials serà necessari destacar la confrontació ideològica com un dels elements de major poder explicatiu que des de 1917 va estendre la percepció d'un conflicte radical entre diversos principis i creences, un xoc d'ideologies, determinant dels fets successius.
Simultàniament la crisi de l'Estat liberal, que arranca del final del segle dènou, s'accentua a partir de 1918 i aconseguix el seu clímax en la dramàtica dècada dels trenta.
Per a comprendre la naturalesa del feixisme caldrà estudiar les seues respostes als problemes plantejats per les dificultats de la construcció de la democràcia i el desenrotllament de l'imperialisme. Així mateix, s'haurà d'atendre dos eixos fonamentals: d'una banda, el seu caràcter de moviment autònom, dotat dels seus propis referents ideològics i la seua corresponent base de masses; d'una altra, les seues relacions amb la classe dominant i les classes dirigents tradicionals. Ambdós eixos permeten caracteritzar el règim feixista atenent l'estudi de la seua dinàmica interna.
També serà convenient analitzar els mecanismes utilitzats per a controlar les masses i la creació de pautes culturals particulars igual que ponderar els resultats interns i la dimensió internacional, valorant el seu paper en la conflagració mundial i en l'afonament de les idees de progrés i racionalitat humanes.
En suma, els continguts d'este nucli són particularment apropiats per a qüestionar estereotips i idees esquemàtiques sobre la personalització del poder, sobre la intencionalitat de les accions individuals o col·lectives, i sobre la responsabilitat històrica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La Primera Guerra Mundial i l'organització de la pau:
*Orígens de la Primera Guerra Mundial.
*La Primera Guerra Mundial. Els tractats de pau i la Societat de Nacions.
La Revolució russa:
*La Revolució de 1917 i les seues repercussions.
*La creació, el desenrotllament i la consolidació de l'URSS.
La crisi de l'Estat liberal i l'ascens dels totalitarismes:
*Crisis de l'Estat liberal. Depressió econòmica.
*Dictadures i democràcies en els anys trenta.
*Auge i ascens dels moviments feixistes. Polítiques expansionistes i conflictes internacionals.
La Segona Guerra Mundial:
*Desenrotllament de la Guerra Mundial.
*Antisemitisme: la singularitat del genocidi jueu.
*El nou orde mundial. L'ONU.
4. El món en la segona mitat del segle XX
Este nucli de continguts se centra en l'anàlisi dels processos de consolidació de les superpotències i de creació dels blocs, que destaquen la connexió entre els nous centres de gravetat política i els nous camps de conflicte i les transformacions polítiques i l'evolució econòmica, tant en el bloc capitalista com en el bloc socialista. Comprén, així mateix, l'estudi del procés històric en què es desfà eixa bipolarització i comença a implantar-se un nou orde mundial, a l'irrompre els processos de descolonització a Àsia i Àfrica que conduïx a conflictes este-oest i nord-sud.
Respecte dels conflictes est-oest, l'objectiu prioritari d'este nucli de continguts consistix, fonamentalment, a aclarir la lògica dels desenrotllaments interns dels blocs. Per a això serà convenient relacionar les polítiques nacionals amb les vicissituds del conflicte est-oest.
Així, serà necessari relacionar la política armamentística i el militarisme, el nacionalisme rus exacerbat o l'anticomunisme, amb els interessos dels grups dominants, per a explicar els models sorgits i els conflictes plantejats. Es tracta, per tant, que l'alumnat arribe a identificar els factors explicatius decisius.
Els continguts d'este nucli presenten diferències fonamentals respecte als anteriors, ja que tracten situacions molt pròximes, amb dificultats en l'anàlisi pròpia de la contemporaneïtat. Les explicacions, més que mai, tindran un caràcter aproximatiu i provisional, per a evitar dogmatismes i plantejaments emocionals.
Respecte dels conflictes nord-sud en el seu estudi caldrà tindre en compte no sols els factors interns del subdesenrotllament sinó també els processos que tenen lloc en els països desenrotllats que repercutixen en estos com a conseqüència de les estretes vinculacions i dependències mútues que s'han anat creant arran de la dominació colonial en el període anterior. Estos processos que donen lloc al subdesenrotllament s'emmarquen en determinades conjuntures internacionals configurades per la diferent relació dels components apuntats que es concreten en una periodització del procés descolonitzador.
Es tracta també de centrar l'atenció en l'anàlisi dels problemes del Tercer Món, l'estudi del qual permetrà comprendre el llegat de l'imperialisme. En este sentit, s'ha d'abordar l'anàlisi del procés descolonitzador no com com una anàlisi sobtada, sinó com un procés en què interactuen factors interns i externs el pes dels quals varia segons els diferents espais, que donen lloc a una heterogeneïtat de situacions problemàtiques englobats genèricament sota la noció de "subdesenrotllament".
Els problemes del Tercer Món són de naturalesa diversa: problemes d'identitat cultural, d'adopció del model d'estat-nació, profunds desequilibris interns socials i econòmics com a conseqüència de les estratègies de modernització, inestabilitat política i social. La conjunció de tots o alguns d'estos es traduïx en crisis internes permanents que, sovint, tenen repercussions internacionals, constituint, per tant, un factor explicatiu rellevant per a comprendre el món present.
L'aprenentatge dels continguts del nucli facilitarà la sensibilització de l'alumnat en relació amb els desequilibris econòmics, socials, i culturals entre els pobles i les seues greus conseqüències. Per a això es plantejarà la situació de subdesenrotllament com el resultat d'un procés històric complex encara en curs, no com la conseqüència d'una fatalitat o la determinació d'un sol factor.
Així mateix, les especials característiques de la informació històrica que s'ha de tractar en ambdós àmbits aconsellen utilitzar fonts i documents diversos, com ara films, reportatges audiovisuals, novel·les i premsa.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La guerra freda i la política de blocs:
*La formació dels blocs i la bipolarització.
*Els focus del conflicte internacional.
*Coexistència i confrontació. L'etapa final de la guerra freda.
La Descolonització:
*Processos de descolonització a Àsia i Àfrica i subdesenrotllament. El creixement demogràfic.
*Els desequilibris econòmics. La situació iberoamericana.
La Unió Europea:
*El procés de construcció.
*Objectius i institucions.
*Canvis en l'organització política d'Europa.
Institucions i moviments supranacionals.
5. Problemes, perspectiva i transformació cultural en el món contemporani
Este nucli pretén repassar la situació actual dels principals àmbits sociopolítics i les seues relacions en un món globalitzat i interdependent. Es tracta d'analitzar els models de creixement i els factors de desequilibri econòmic, així com les seues implicacions socials i polítiques, els elements funcionals i l'organització territorial dels estats, els règims polítics, les organitzacions i els projectes internacionals, la Unió Europea. També l'impacte del desenrotllament científic i tècnic i l'evolució de les estructures socials. I, finalment, els esdeveniments històrics des de l'última dècada del segle vint i la nova configuració geopolítica del món.
Així mateix, convé estudiar el canvi cultural del nostre segle i dels fenòmens a ell associats. Es tracta d'abordar en ell l'estudi del canvi cultural de la història recent des d'aquells supòsits que permeten a l'alumnat comprendre la transcendental transformació intel·lectual del segle vint. Es pretén relacionar les mutacions del pensament amb els canvis científics i les sacsades i transformacions estètiques, accentuant la connexió estreta d'estos components per a agarrar la globalitat i unicitat del procés. S'analitzarà l'impacte dels mitjans de comunicació, de la tecnologia i de la ciència com a elements que definixen la nostra cultura així com la reflexió crítica respecte als grans discursos sobre la societat, el ser humà i la ciència.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Los centres del poder mundial i la configuració geopolítica del món:
*La desintegració de l'URSS. Els països d'economia planificada.
*Los EUA i el nou orde mundial.
*Japón i les noves potències industrials del Sud-est asiàtic.
*La Unió Europea.
*Iberoamérica.
Entre dos mil·lennis:
*La explosió demogràfica. Els problemes del creixement.
*El «estat del benestar» i la seua desigual distribució.
*Impacto científic i tecnològic. Influència dels mitjans de comunicació.
*Focos de conflicte i situacions d'injustícia i discriminació. Terrorisme. La cooperació i el dialogue com a formes pacifiques de resolució de conflictes.
*Democracia i drets humans.
*Los nous reptes de l'era de la globalització.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar les transformacions més rellevants operades en el segle XIX i fins a la Primera Guerra Mundial, en els camps demogràfic, tecnològic, d'organització política i econòmica i d'estructura social, assenyalant el seu distint grau d'influència en unes zones del món o altres, el paper hegemònic assumit per algunes potències i els conflictes suscitats entre estes.
Este criteri pretén comprovar la capacitat de sintetitzar els canvis més importants que succeïxen en l'època i de valorar la seua repercussió en el distanciament de les formes de vida de les distintes àrees segons el grau de penetració d'aquells canvis. Es tracta d'avaluar, també, la comprensió dels aspectes més importants del fet colonial i l'increment de les tensions internacionals.
El criteri pretén també comprovar si els estudiants entenen que el desenrotllament, segons les zones, seguix un ritme propi i una direcció distinta. Este criteri, permet posar l'atenció en l'anàlisi del desenrotllament històric, en la comprensió de la simultaneïtat dels fets i en els diferents ritmes de canvis en un temps llarg o curt.
2. Explicar els canvis i les permanències més importants de la història del món contemporani. Identificar i analitzar els factors i les característiques de les grans transformacions a fi de comprendre la història com un procés.
Este criteri pretén avaluar la capacitat per a establir relacions entre els distints factors o variables dels processos de canvi recents més importants. Pretén comprovar si els estudiants analitzen les transformacions interrelacionant els elements en una explicació multifactorial, si consideren la importància de les intencions dels subjectes històrics i comprenen els motius de les accions, individuals o col·lectives, en una explicació intencional. I, en un tercer grau de consecució de l'objectiu a què fa referència, el criteri tracta de comprovar si els estudiants conjuguen la intencionalitat i multicausalitat en l'explicació històrica dels canvis.
Es tracta de saber si els estudiants comprenen i identifiquen les transformacions profundes de l'organització productiva, social i política, del pensament i la cultura del món contemporani. Així mateix, es tracta de comprovar si els estudiants són capaços de diferenciar els elements més dinàmics, aquells que patixen una major acceleració, de les continuïtats, aquells elements persistents o resistents al canvi, en processos de llarga o curta duració; si són capaços de reconéixer les influències i repercussions dels elements canviants respecte a altres variables a fi d'explicar que els factors històrics interactuen amb diferent intensitat, modificant-se i creant una nova situació històrica. En un últim grau de consecució de l'objectiu a què el criteri fa referència, es tracta de valorar si els estudiants constaten que, en la nova situació, els elements nous i vells constituïxen noves combinacions portadores de nous canvis. En definitiva, es tracta de saber si identifiquen la dinàmica històrica com un procés.
3. Situar cronològicament esdeveniments i processos rellevants de la història del món en el segle XX i analitzar la seua vinculació amb determinats personatges, abordant la relació existent entre l'acció individual i els comportaments col·lectius.
Es pretén avaluar la capacitat per a situar en el temps fets significatius del segle XX (per exemple, ordenant-ne cronològicament una relació), i per a associar-los amb determinats personatges (per exemple, emparellant els elements de sengles enumeracions de personatges i esdeveniments). Així mateix, seran capaços d'analitzar algun d'eixos fets, atenent la interrelació, en el context de l'època, de l'acció individual i les mentalitats i comportaments col·lectius.
4. Identificar les normes i els interessos que regulen en el segle XX les relacions entre els estats, analitzant les causes d'algun conflicte bèl·lic important i els principals mecanismes arbitrats al llarg del segle per a articular les relacions internacionals, valorant el seu funcionament amb vista a mantindre la pau i la seguretat internacional.
Este criteri tracta de comprovar en quina mesura els estudiants analitzen l'entramat de factors precipitants i les conseqüències dels conflictes bèl·lics, i si distingixen i valoren els sistemes i organitzacions que s'han succeït al llarg del segle per a regular pacíficament les relacions internacionals. Els estudiants reconeixeran els diversos factors que confluïxen en l'explicació de l'estat de les relacions internacionals, tant a partir d'una anàlisi sincrònica, en un moment donat, com a partir d'una anàlisi diacrònica que preveja la mutabilitat d'estes relacions. L'anàlisi pot estendre's a les qüestions internacionals actuals.
5. Identificar i analitzar, en un procés històric significatiu, els principis que inspiren l'organització i les institucions dels sistemes parlamentaris, els factors que han influït en el seu desenrotllament progressiu, i els que han fet possible, en determinades circumstàncies històriques, la fallida del règim democràtic, així com la seua posterior recuperació.
Este criteri ha de servir per a saber si l'alumnat és capaç de fer una anàlisi comparativa de les institucions representatives, de la formulació dels drets i deures fonamentals i dels nivells d'igualtat social, relacionant estes realitats amb les distintes ideologies i interessos.
En un primer grau l'alumnat assenyalarà les diferències entre les articulacions del poder polític i, per tant, els trets constitutius que caracteritzen les diferents formes d'Estat; per exemple: entre un estat federal i un de centralista, un règim autoritari i un de democràtic.
En un segon grau, establirà relacions estretes entre l'entramat social, econòmic, jurídic i cultural d'una banda, i l'organització del poder i la seua concreció en institucions polítiques, per una altra. Analitzarà l'evolució dels sistemes parlamentaris cap a nivells més alts de participació i llibertat, i els factors de crisi que han fet possible la seua substitució per règims dictatorials (en particular, els de caràcter feixista), així com els que han propiciat els processos de restabliment i instauració democràtics. Pretén comprovar també la capacitat de comparar i valorar les diferències que s'establixen entre ambdós sistemes en el gaudi dels drets i les llibertats personals, en l'exercici de l'activitat política i en les relacions socials.
6. Situar cronològicament i distingir les característiques dels períodes d'expansió i recessió que ha experimentat l'economia mundial contemporània. Determinar, a través d'un cas significatiu, les implicacions que els períodes de l'un i l'altre signe tenen en les relacions socials, en els formes de vida, en el consum i en l'ocupació, i en la política internacional.
Este criteri pretén avaluar si els estudiants reconeixen els factors que intervenen en el desencadenament dels processos de prosperitat i de crisi econòmica, i el seu mecanisme de difusió. En un primer grau, hauran d'identificar els elements que configuren un procés de naturalesa econòmica. En un segon grau, analitzaran les implicacions que les crisis més importants i etapes de desenrotllament han tingut en les mentalitats, en l'agudització o suavització dels conflictes socials, i en les relacions internacionals. Finalment, els estudiants en relacionar el desenrotllament econòmic amb les diverses fases de la crisi i retrocés, hauran de qüestionar i valorar la validesa de la visió lineal del procés.
7. Sintetitzar l'evolució històrica d'algun dels països que han experimentat en el segle XX un procés de descolonització, identificant els seus principals problemes de tipus cultural, econòmic, social i polític, i establint les possibles connexions d'estos problemes amb l'experiència colonial i les dependències neocolonials.
Este criteri tracta de comprovar la capacitat per a tindre una visió global de la història d'un o més països independitzats en el segle XX, per a ponderar-hi l'impacte de la colonització i per a analitzar la seua situació present a la llum de les seues experiències històriques i de l'actual sistema econòmic i polític de relacions internacionals.
Este criteri pretén, així mateix, avaluar si els estudiants comprenen les dificultats i limitacions dels processos d'integració i articulació econòmica, social i política, i els avanços desiguals en la modernització.
Es pretén comprovar també si els estudiants són capaços d'explicar els elements i factors que contribuïxen al desenrotllament, a fi d'establir relacions entre les variables i assenyalar els desfasaments i les característiques essencials de les etapes.
8. Analitzar l'actual configuració de la Unió Europea, valorant la seua significació i presència en el món, i sintetitzar l'evolució històrica posterior a la Segona Guerra Mundial d'algun dels principals estats actuals de la Unió.
Es tracta de comprovar si els estudiants coneixen els elements o factors que van impulsar la creació de la Unió Europea, així com la seua estructura actual i el seu funcionament. En un primer grau, els estudiants identificaran aquells factors que van impulsar el desenrotllament de les institucions comunitàries. En un segon grau, posaran en relació el procés de configuració de la Unió Europea amb aquells problemes històrics a què pretén oferir una resposta; per a això, reconeixeran alguns fets rellevants del procés, situant-los cronològicament, i identificaran les institucions bàsiques i el funcionament de la Unió Europea. En un tercer grau, els estudiants valoraran en quina mesura s'han enfrontat o superat estos problemes a què s'ha fet referència, analitzant el paper de la Unió Europea en el panorama continental i mundial, així com la seua significació en relació amb els processos d'internacionalització de l'economia i de la cultura.
Així mateix, hauran de tindre una visió global de l'evolució política i econòmica recent d'alguns dels estats que, per població, extensió, o significació històrica, es consideren més rellevants de l'Europa comunitària.
9. Caracteritzar les transformacions més significatives que s'han produït en el món des de l'últim terç del segle XX, valorant l'existència de nous centres de poder al mateix temps que l'impacte de la globalització en les esferes política, econòmica i cultural.
Amb este criteri es tracta d'avaluar que l'alumnat identifica els canvis que s'han produït en el repartiment de poder en el final del segle XX i reconeix els centres del poder polític i econòmic en l'actual configuració d'un món interdependent en què hi ha focus de tensió, al mateix temps que iniciatives en la busca de la pau i la cooperació. D'altra banda, s'haurà de valorar la incidència de l'impacte científic i tecnològic i el seu desigual repartiment.
10. Identificar i utilitzar els procediments i les tècniques bàsiques d'aprenentatge, comprenent i valorant l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració. Obtindre de fonts diverses informació rellevant per a explicar els processos històrics i estudiar-los.
Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat dels estudiants per a desenrotllar un estadi concret seguint una metodologia d'aprenentatge. Per a això, els estudiants definiran i analitzaran problemes, formularan hipòtesi i realitzaran dissenys de treball per a contrastar-les.
També hauran de comunicar correctament les seues conclusions per mitjà de l'elaboració de síntesi, informes o representacions cartogràfiques coherents amb els estudis i les investigacions traçats, argumentant i contrastant els seus coneixements per mitjà de dades rellevants obtinguts de diverses fonts d'informació. Constataran que un fet històric pot ser interpretat de diverses formes d'acord amb els interrogants que es plantege l'historiador.
En un grau de major complexitat i profunditat de l'aprenentatge els estudiants reconeixeran el camí seguit en l'aprenentatge, exposant les diverses accions metodològiques i els motius que han guiat les decisions per a portar-les a cap a fi d'ampliar el seu propi coneixement. També valoraran el procés seguit i sotmetran els seus propis coneixements a la reflexió, acceptant la crítica i superant estereotips. I, finalment, assumiran la necessitat d'investigar abans d'emetre un juí sobre actuacions, personatges o problemes actuals.
11. Analitzar algun conflicte o qüestió d'actualitat, de dimensió internacional, a partir de la informació procedent de distints mitjans de comunicació social, valorant críticament la disparitat d'enfocaments i prenent en consideració els antecedents històrics del tema.
Este criteri crida l'atenció sobre la necessitat que els estudiants relacionen les situacions i problemes més importants del present amb els antecedents històrics que ajuden a comprendre'ls, ha de ser una anàlisi que, al seu torn, afavorisca una reflexió més rigorosa sobre el mateix present, ressaltant els components històrics d'este i entenent la Història com a trobada permanent del passat i el present.
Pretén també comprovar l'interés dels alumnes pels problemes de hui, i valorar la seua capacitat crítica davant de la interpretació de les accions dels subjectes històrics, així com a l'hora d'interpretar els missatges dels mitjans de comunicació.
Els estudiants hauran de valorar la necessitat d'indagar abans d'emetre un juí estereotipat sobre actuacions, personatges o problemes actuals. També hauran de considerar els antecedents històrics a l'hora d'analitzar algun conflicte o qüestió d'actualitat, evitant relacions mecàniques. Finalment, establiran, a l'hora d'analitzar processos històrics, analogies, comparacions o diferències amb els fets del present. És a dir, constataran que l'historiador partix des del present per a analitzar aquells processos històrics que el configuren.
12. Utilitzar els conceptes bàsics de la història contemporània comprenent i assumint les especials característiques de la conceptualització històrica i reconéixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crítica.
Es tracta de saber si els estudiants utilitzen els conceptes històrics amb propietat, si són capaços d'aplicar-los en temps diferents i de constatar la variabilitat de les seues característiques.
En primer grau hauran de definir el concepte en presència de l'esdeveniment, i relacionaran de forma correcta les necessàries generalitzacions conceptuals amb fets concrets. En un segon grau, els estudiants hauran d'assumir d'una manera positiu que poden existir diferents interpretacions d'un fet històric; és a dir, des de l'anàlisi crítica i argumentant, admetent que el fonament del coneixement històric part bàsicament de l'explicació en què la informació de les fonts només resulta fructífera davant de preguntes o problemes encertadament plantejades per l'historiador. Finalment valoraran la relació entre la funció de l'historiador i les fonts respecte a la construcció del coneixement històric.
HISTÒRIA De l'ART
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
I. Introducció
Comprendre l'esforç creador del ser humà en el temps constituïx la meta essencial de la Història de l'Art. L'estudi dels processos creatius i les experiències artístiques, la seua dimensió social i temporal, contribuïx a enriquir i consolidar la formació intel·lectual. En proporcionar un coneixement i una valoració crítica del patrimoni artístic, memòria del passat i del present, la Història de l'Art es prepara per al seu gaudi i preservació desenrotllant la sensibilitat per l'entorn cultural, convertint-se, per tant, en un poderós vehicle d'enteniment del món actual.
La Història de l'Art és una forma de coneixement de com, en un temps i un espai determinats, les obres d'art han sigut produïdes i conservades o destruïdes com a documents d'una cultura. Com a disciplina històrica, explica les relacions entre certes formes i obres que anomenem art i la realitat sociocultural. És precisament eixa relació entre l'activitat artística i el conjunt de la societat la que convertix l'art en cultura artística, en patrimoni comú i compartit.
L'objecte d'estudi d'esta matèria, el fet artístic, comprén la totalitat de fenòmens i processos de creació, recepció, crítica i difusió de les obres d'art en el seu propi context. Tot fet artístic s'inscriu en una determinada organització cultural i una concreta organització social, per la qual cosa recull, els efectes de la col·lectivitat que el circumda i, d'altra banda, genera al mateix temps la seua pròpia dinàmica. Estes qualitats atorguen als fets artístics propietats específiques.
Encara que participa de la concepció i la lògica de la Història, la peculiar naturalesa i dinàmica dels fets artístics conferixen a la Història de l'Art uns trets que la caracteritzen i distingixen.
D'una banda, les múltiples relacions i associacions que establixen els fets artístics amb els diversos elements de la realitat històrica necessiten els coneixements que proporcionen altres camps del saber, en els quals s'establix un diàleg permanent amb altres disciplines humanístiques. Esta constant presència d'altres sabers atorga a la Història de l'Art una riquesa i una complexitat que no permeten que el seu estudi puga abordar-se des d'un únic i excloent punt de vista.
D'altra banda, l'obra d'art, matèria principal del fenomen artístic, no és només un document o testimoni històric que transmet al nostre present missatges polivalents sobre els fets i les idees del passat. Per damunt dels continguts o les funcions per als quals va ser concebuda en el seu origen, l'obra d'art pot assumir una infinita pluralitat de significats segons les circumstàncies i el moment històric en què s'interpreta. En este sentit, es considera obra d'art quelcom dotat de vida pròpia, independentment del seu context de creació i de la seua intencionalitat estètica. Esta essencial característica de l'objecte artístic destaca precisament el sentit històric de l'art en la mesura que és constantment actualitzat.
A l'amplitud i diversitat de l'objecte d'estudi cal afegir un nou component que subratlla la complexitat de la disciplina. La Història de l'Art, en l'actualitat, es replanteja la seua pròpia concepció com a explicació del procés artístic en un procés tancat on la successió de períodes estilístics és presentada com una suma d'experiències cap a la culminació ideal; en esta concepció d'Història de l'Art difícilment encaixa l'art actual que, òbviament, ha deixat de sotmetre's a la idea de progrés, accentuant el problema del seu desorde històric.
S'imposa, per tant, una renovació conceptual i metodològica, així com una reflexió sobre els valors que han d'orientar la Història de l'Art del nostre temps perquè esta no quede arraconada com un vestigi acadèmic d'una cultura periclitada i mantinga el seu contacte amb les noves formes i mitjans que ha assumit la creativitat actual. La Història de l'Art ha de respondre, hui com ahir, a la necessitat de situar històricament els objectes artístics, de sotmetre'ls a la crítica cultural i de comprendre i explicar el seu sentit.
A més, en la interpretació contemporània de l'obra d'art es posa també l'èmfasi en la recepció i en els valors que per a l'observador té l'obra d'art quant a representació. El receptor de l'obra d'art quant a subjecte virtual de la imatge artística establix una relació pròpia amb l'objecte per mitjà de la configuració de l'obra d'art i dels mecanismes de representació, és a dir, els processos artístics.
Tindre en compte estos trets i problemes específics permet delimitar l'objecte d'aprenentatge d'una història de l'art que assumisca l'explicació de l'art contemporani i destaque el paper de l'art en el món actual; que considere els fets artístics des de l'òptica dels fenòmens culturals; i que prioritze com a àmbit el configurat per la tradició cultural occidental, en general, i per les arts visuals, en particular.
A això és necessari afegir el coneixement de l'art com a sistema de comunicació, com a llenguatge d'una època i com a sistema de representació del món; i també la necessitat de conéixer els distints criteris de restauració i intervenció, quan han incidit de manera directa en la pròpia vida dels objectes i són un element bàsic per a la seua comprensió.
Atesa l'especial complexitat del fet artístic, caldrà aprofitar els aprenentatges de l'etapa educativa anterior, tant els mecanismes d'anàlisi d'explicació històrica i el bagatge conceptual adquirits com el coneixement del llenguatge visual i la capacitat d'apreciació estètica.
Des d'esta òptica, la funció educativa prioritària de la Història de l'Art consistix a fer entendre l'alumnat que l'esforç per conservar el patrimoni artístic del passat és una cosa de la qual depén la vitalitat del nostre propi entorn cultural. Així, doncs, el seu aprenentatge desenrotllarà capacitats relacionades amb la comprensió creativa i la interpretació crítica.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Entendre les obres d'art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateixes i de ser valorades com a document testimonial d'una època i una cultura.
2. Comprendre i valorar la variabilitat de les funcions socials i de les concepcions diferents de l'art al llarg de la història.
3. Apreciar i reconéixer la diversitat d'interpretacions i valors de l'obra d'art en els diferents contextos històrics.
4. Explicar, situant-los adequadament en el temps i en l'espai, els fets artístics més rellevants dels principals estils de l'art occidental, valorant la seua significació en el procés historicoartístic.
5. Analitzar la dimensió social de la creació artística i reconéixer la incidència del social i individual en el procés de producció i difusió de les obres d'art.
6. Comprendre i utilitzar els conceptes específics de la història de l'art i apreciar positivament les possibilitats d'una anàlisi historicoartística en constant reconstrucció.
7. Utilitzar un mètode d'anàlisi i interpretació de les obres d'art que desenrotlle la sensibilitat i la imaginació.
8. Realitzar activitats de documentació i indagació, d'anàlisi i de crítica de fonts i material historiogràfic divers.
9. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, des de posicions crítiques i creatives.
10. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic en general i el de la Comunitat Valenciana en particular des de posicions crítiques i creatives, com a exponent de la nostra identitat cultural.
11. Desenrotllar el gust personal, el sentit crític i la capacitat de gaudi estètic.
12. Valorar la ciutat, en la seua dimensió espacial i temporal, com a objecte de la història de l'art i marc privilegiat de les seues manifestacions i projectar esta consciència cap a la seua evolució futura.
III. Nuclis de continguts
1. L'Art com a expressió humana en l'espai i en el temps i l'objecte artístic: interpretació i anàlisi de l'obra d'art.
Els artistes desenrotllen en les seues obres un discurs cultural que cal recompondre i desxifrar. Per a una apreciació correcta dels objectes artístics serà necessari analitzar-los com un conjunt de relacions de factors interactius.
Com a primera i fonamental aproximació a l'estudi dels objectes artístics, ha de tindre's en compte que les obres d'art no poden ser analitzades sense tindre present que viuen, existixen i tenen significat, gràcies tant al creador com a l'observador. L'obra d'art és el resultat d'una sèrie de factors individuals i col·lectius molt complexos que l'alumnat haurà de comprendre i explicar. Com a forma d'acostament a l'objecte artístic convé utilitzar mètodes flexibles i evitar l'aplicació d'esquemes rígids. A més, s'ha de partir del punt de vista crític de l'alumnat davant de l'objecte artístic, potenciant la seua llibertat imaginativa i aconseguir que diferencie els diversos aspectes que haurà de destacar davant de cada tipus d'obra d'art.
En l'anàlisi de les obres d'art haurà de tindre's en compte que estes són un producte de l'activitat creativa d'un artista condicionat pels convencionalismes de l'època i l'ambient. Per això, en l'anàlisi de l'objecte, dels seus elements constitutius, de la seua tècnica i dels seus materials, és molt important que l'alumnat comprenga el seu paper en la societat i les formes sota les quals es presenta. Així, per exemple, les imatges s'han utilitzat tant per al control ideològic com per a complir una funció didàctica, o bé han sigut subvertides per la cultura dominant. Estos usos de la imatge es canalitzen a través d'una sèrie de codis, fórmules i esquemes molt definits que constituïxen la forma de representació d'una societat. Caldrà considerar el factor temps que, unit al gust, condiciona i determina el qualificatiu d'obra mestra a l'objecte artístic.
És important tindre en compte que la idea de l'objecte artístic i de l'art en general, és eminentment variable: és distinta segons les èpoques, les cultures, els grups socials i els individus. Així, doncs, resulta pertinent parlar de la multiplicitat de les interpretacions de l'art com una característica essencial i que sustenta la seua permanència com a element viu en una cultura. Es tracta que l'alumnat comprenga que l'obra viu només en les interpretacions que se'n fan, que poden ser diverses i que són legítimes en la mesura que permeten establir una connexió entre el significat passat i el significat actual després d'un procés reflexiu i conscient.
Per a estimar el valor d'algunes obres serà necessari atendre puntualment al coneixement d'uns codis, d'uns sistemes de representació, presents en la vida i en l'art dels artistes, els referents dels quals es troben en la història bíblica i clàssica. Per això, resulta imprescindible per a una apreciació completa dels objectes artístics acostar l'alumnat a les fonts clàssiques, així com a una millor comprensió de la iconografia cristiana, perquè l'art occidental se sustenta principalment sobre estes dos sòlides bases.
Per tot això, per a abordar els continguts d'este nucli caldrà fixar l'atenció en l'estudi dels elements que conformen les obres d'art, dels caràcters que les distingixen o les aproximen a altres, a un temps o a un lloc. D'això es deriva l'anàlisi dels aspectes morfològics, dels materials i tècniques, de les imatges, l'examen dels codis de representació. Atenció especial mereix l'estudi dels valors iconogràfics i iconològics de l'obra, així com el reconeixement de la múltiple interpretació dels seus missatges.
Així mateix, els continguts d'este nucli faciliten la comprensió de la simultaneïtat del caràcter estètic i històric de l'obra d'art, i permeten entendre la percepció de l'obra i la indagació sobre esta com a processos inseparables: veure, mirar i contemplar és sempre buscar quelcom, comparar, sondejar i descartar.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El llenguatge visual i la seua terminologia.
Iconografia i iconologia.
Funcions socials i valor de l'obra d'art en la història.
Definició, classificació i naturalesa de l'art al llarg del temps. Distintes conceptualitzacions de l'art.
Percepció i anàlisi de l'obra d'art.
L'art com a expressió humana en el temps i en l'espai: significat de l'obra artística.
L'obra artística en el seu context històric. Funció social de l'art en les diferents èpoques: artistes, mecenes i clients. La dona en la creació artística.
2. Arrels de l'art europeu: el llegat de l'art clàssic
L'objecte dels dos nuclis següents (les arrels de l'art europeu i el naixement de la tradició artística occidental) el constituïx l'anàlisi dels processos de canvi artístic i transformació cultural més transcendents de l'art occidental. Un estudi rigorós i com cal dels processos d'innovació requerix una visió diacrònica dels moviments i manifestacions artístiques, de les seues formes de representació, de la relació entre l'art i la naturalesa o la funció de les imatges. En este sentit, és necessari assenyalar que l'explicació dels canvis i les diverses nocions relacionades amb els processos artístics exigixen establir les diferents i oportunes connexions entre tots els seus elements; però, al mateix temps, és imprescindible determinar el diferent pes de cada un d'estos en la configuració dels objectes artístics en el temps, per a així comprendre els desenrotllaments, les influències i les ruptures.
Precisament, per a abordar l'explicació dels canvis, el contingut de cada un dels apartats centra l'atenció entorn de les qüestions fonamentals plantejades per les diverses manifestacions artístiques. Es tracta, en suma, d'analitzar aquells elements més significatius que permeten, per la seua força explicativa, comprendre les manifestacions artístiques que configuren la nostra cultura.
En primer lloc, caldrà destacar la transcendència històrica de l'art clàssic com a configurador d'una tradició que recorre tota la història de l'art occidental i constituïx un substrat essencial. En segon lloc, el llenguatge de les imatges cristianes constituïx una via de tractament de les relacions entre art i cultura i el desenrotllament de noves significacions en què l'ajust comunicatiu i la intensitat expressiva es fusionen en un nou valor de les imatges. Quant a l'anàlisi de l'art musulmà, este ha de servir per a plantejar el problema de la seua formació com resultat de la síntesi d'elements procedents d'altres cultures i dels propis plantejaments islàmics que dóna lloc a una concepció artística particular i variada.
En l'anàlisi amb deteniment dels elements fonamentals assenyalats serà necessari ressaltar els vincles existents entre la producció artística de cada moment i les idees estètiques de l'època estudiada i la seua connexió amb els processos històrics concrets. Posar èmfasi en els processos d'innovació estilística, de canvi en els aspectes de la naturalesa representats i en els mètodes utilitzats per a representar-los, permet construir els conceptes d'estil i de representació i, al seu torn, abordar amb una certa amplitud l'anàlisi dels fenòmens més destacats de difusió i aculturació.
En estos nuclis confluïxen conceptes i procediments tractats en altres nuclis, i només així podrà abordar-se l'elaboració de nocions complexes, però bàsiques, per a la disciplina. Es tracta de reflexionar sobre l'art com a sistema històric de comunicació i entendre la influència de l'obra d'art en la vida.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'art clàssic. Grècia: l'arquitectura grega. Els ordes. El temple i el teatre. L'Acròpoli d'Atenes. L'evolució de l'escultura grega.
L'art clàssic. Roma: l'arquitectura: caràcters generals. La ciutat romana. L'escultura: El retrat. El relleu històric. L'art en la Hispània romana.
3. Naixement de la tradició artística occidental: l'art medieval
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Art cristià medieval: aportacions del primer art cristià: la basílica. La nova iconografia. Art bizantí. L'època de Justinià. Santa Sofia de Constantinoble i Sant Vidal de Ravenna.
L'art preromànic: El context europeu. Època visigoda. Art asturià i art mossàrab.
Art islàmic: orígens i característiques de l'art islàmic. La mesquita i el palau en l'art hispanomusulmà.
L'art romànic com a primera definició d'Occident: L'arquitectura: el monestir i l'església de pelegrinatge. La portada romànica. La pintura mural. L'art romànic en el Camí de Santiago.
L'art gòtic com a expressió de la cultura urbana: l'arquitectura: catedrals, llotges i ajuntaments. L'arquitectura gòtica espanyola. La portada gòtica. La pintura: Giotto, els flamencs primitius i la pintura valenciana.
4. Desenrotllament i evolució de l'art europeu en el món modern
A més de continuar centrant-se en els canvis artístics, els continguts d'este nucli centren la seua atenció en l'anàlisi dels factors de la creació i la recepció de l'obra d'art, en l'estudi de les relacions entre l'artista i la societat. Es tracta que l'alumnat considere les influències que sota la forma d'acceptació, rebuig o, més sovint, diàleg, establix l'artista amb la societat del seu temps.
La formació social de l'artista, les condicions de l'encàrrec, el paper del mecenes, les expectatives del públic i del mercat de les obres d'art, l'estatus professional i el marc institucional que envolta la producció artística i la seua recepció en el medi social són factors als quals se'ls reconeix una influència en el procés de creació i producció de l'obra d'art. Es tracta, per tant, d'explicar el joc de relacions, d'influències, en les diferents situacions i etapes històriques, defugint simplificacions i generalitzacions abusives.
La creació artística és un procés conformat per la capacitat de l'artista, per les seues condicions materials de vida i per la seua consideració social de l'artista dins de la societat del seu temps. A l'abordar l'anàlisi de la consideració social, entesa com l'estima de què gaudix l'artista segons les convencions socials vigents en el seu temps, caldrà atendre les dos facetes que presenta: d'una banda, caldrà destacar com el procés creatiu pot implicar la fama, el prestigi, la desconfiança o el descrèdit fins a portar l'artista al triomf social, la marginació o la seua instrumentalització per part d'interessos privats o públics; i d'altra banda, s'haurà d'assenyalar com la consideració de què gaudix el seu treball pesa sobre la labor de l'artista i les seues possibilitats expressives. Este estudi permetrà comprendre la variable i funció múltiple que atribuïx a l'art una societat, i la seua relació amb la posició social i les condicions de vida dels artistes.
En l'anàlisi del procés creatiu caldrà atendre, així mateix, els destinataris del producte social. Així, el primer receptor per excel·lència de l'obra d'art és el client, siga com a comprador que concorre a un mercat artístic siga com a patró que l'encarrega per a si mateix. En l'estudi de la influència de clients i mecenes en l'obra serà necessari posar èmfasi en els mecanismes de distribució i recepció de l'obra d'art, de manera que s'oferisca un quadro més complet del procés creatiu i la seua influència en el medi social. En este camp actuen diferents instàncies amb graus d'influència variables en cada època i en cada formació social: clients, artistes, marxants, galeries, crítics, col·leccionistes, acadèmies, museus, processos de formació dels artistes, canals de reproducció i difusió de l'obra d'art en la societat de masses i, sobretot, la funció social de l'art en cada època i l'influx del públic en general amb les seues expectatives i preferències. Tots estos són elements presents en el procés creatiu, la interacció dels quals configura diferents situacions característiques que l'alumnat haurà d'explicar. Finalment, s'haurà d'estudiar com en el renaixement i en el barroc, des del segle XV al XVII, es reelaboren les tradicions clàssica i cristiana per a originar noves formes de representació artística, en una nova direcció que va permetre conformar nous codis amb la cerca de l'harmonia i l'orde espacial.
En suma, l'important d'este nucli és establir interrelacions diverses entre els diversos elements del procés creatiu en una situació donada.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'art del renaixement: art italià del Quatre-cents. L'arquitectura: Brunelleschi i Alberti. L'escultura. Donatello. La pintura. Masaccio, Fra Angelico, Piero della Francesca i Botticelli. El Cinc-cents. De Bramante a Palladio: el temple, el palau i la vila. L'escultura. Miquel Àngel. La pintura: escola romana i escola veneciana. El renaixement a Espanya. Arquitectura, escultura i pintura: el Greco.
Unitat i diversitat de l'art barroc: urbanisme i arquitectura. Bernini i Borromini. El palau del poder: Versalles. Espanya: de la plaça major al palau borbònic. L'escultura barroca. Bernini. La imatgeria espanyola. La pintura barroca: italiana, flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbarán i Murillo. Velázquez.
Las arts europees del segle XVIII: entre el barroc i el neoclàssic.
5. El segle XIX: l'art d'un món en transformació
Es tracta d'analitzar la crisi de l'art academicista i la irrupció de nous valors estètics lligats, d'una banda, a la Revolució Industrial (nous materials arquitectònics) i, de l'altra, a la nova societat burgesa i liberal (auge del retrat, nous clients, paisatgisme). Com a conseqüència, es va establir una nova relació entre la societat i l'art.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Goya.
Cap a l'arquitectura moderna: urbanisme i arquitectura en la segona mitat del segle XIX. Les grans transformacions urbanes. La Revolució Industrial i l'arquitectura dels nous materials: de l'eclecticisme al modernisme.
El camí de la modernitat: Les arts figuratives en la segona mitat del segle XIX. La pintura realista. Courbet. La pintura impressionista: Sorolla. El neoimpressionisme. L'escultura. Rodin.
6. La ruptura de la tradició: l'art en la primera mitat del segle XX
Es tracta d'estudiar els processos artístics del nostre temps, configuradors de la cultura visual que ens envolta. S'incidirà en l'anàlisi de l'art modern sense separar els fets culturals dels científics i destacant la simultaneïtat de les ruptures, el declivi o l'auge de moltes concepcions i teories, inclús en la pròpia història de l'art.
Des dels primers intents per trencar amb la tradició i la cerca d'un nou llenguatge estètic fins a la creació d'una cultura s'obri un procés de successives oscil·lacions i ruptures dels sistemes tradicionals de representació, de pressupòsits estètics i creatius. L'estudi de les avantguardes exigix detindre's en les seues propostes i intencions, analitzar no sols les obres sinó els programes en què s'aposta per una ruptura radical i es replanteja la pràctica dels artistes. És a dir, per a accedir al discurs de les avantguardes caldrà entendre-les com a projectes, com a moviments programàtics.
En l'anàlisi de l'art contemporani destaca com un fet essencial per a la seua comprensió la nova relació suscitada per les avantguardes entre l'obra i el públic, el paper de l'espectador per a completar l'obra i, fonamentalment, la incidència de l'art en la vida quotidiana, en la producció material: estètica de la quotidianitat, del disseny i la moda, comunicació visual i nous mitjans.
En este nucli culminen tots els aprenentatges anteriors, i per tant, podran ser tinguts en compte en l'esmentat nucli els aprenentatges assolits en esta matèria afegint elements que vinculen el paper dels clients i mecenes amb el mercat i consum de l'art.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Les avantguardes històriques: les arts plàstiques en la primera mitat del segle XX. Fauvisme i expressionisme. Cubisme i futurisme. Els inicis de l'abstracció. Dadà i el surrealisme. Dalí. Picasso.
Arquitectura i urbanisme del segle XX. El moviment modern: El funcionalisme. La Bauhaus. Le Corbusier. L'organicisme. Wright. L'arquitectura postmoderna. Últimes tendències.
7. L'art del nostre temps: universalització de l'art
Este nucli centra l'atenció en aquells continguts referents al públic que, com a receptor actiu, és qui concreta la pròpia creació de l'obra d'art. Les creacions artístiques es mostren davant de tota la societat, temporal o permanentment, a través d'exhibicions i museus. Des del punt de vista de la recepció de l'obra d'art, el museu complix una missió fonamental, els objectes que s'exhibixen en les seues sales adquirixen el rang d'autèntica obra d'art i passen a ser elements influents en la formació del gust social.
És necessari que l'alumnat pondere la importància i la rellevància del concepte i de la denominació de patrimoni historicoartístic i com ha variat de manera significativa la consideració general de l'obra d'art com a bé social i cultural. En este sentit és molt significatiu conéixer la pròpia evolució del concepte de patrimoni, des de la concepció més arcaica a la que entén el patrimoni com un enriquiment del coneixement del ser humà i de la seua història. Es poden establir així les relacions pertinents amb el procés de formació de les col·leccions i les concepcions subjacents. El seu estudi és especialment important perquè l'alumnat valore el concepte del "gust", la seua evolució i les seues oscil·lacions que implica en la nostra cultura.
En la formació d'este patrimoni hauran de considerar-se dos aspectes. Primerament, com l'agrupació d'objectes en col·leccions ha donat lloc a la configuració dels museus, que han evolucionat des de la seua concepció com a espais de depòsit, conservació i exposició a les propostes més modernes que fan del museu un centre des del qual s'impulsen activitats culturals i com a espai que s'obri a noves formes de creació artística. En segon lloc, s'haurà de considerar la formació del patrimoni arquitectònic i l'establiment del concepte de monument en relació amb determinades concepcions.
Una atenció especial requerix el problema de la conservació dels béns culturals, els criteris o les escoles que regixen les intervencions, els diferents procediments, a vegades contradictoris, que hui en dia subjauen en les polítiques d'actuació. L'alumnat haurà de comprendre els principals mètodes i problemes que planteja la intervenció de restauració sobre els béns culturals. En este sentit, caldrà destacar els distints criteris de restauració o intervenció al llarg de la història i la seua incidència en la pròpia vida de les obres d'art, condicionant la seua percepció en el present.
Els conceptes tractats en este nucli permeten desenrotllar actituds i valors positius, i al seu torn crítics, davant de la conservació de les obres d'art, els monuments i els conjunts monumentals que formen el patrimoni historicoartístic.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
L'estil internacional en arquitectura.
De l'abstracció a les últimes tendències: les arts plàstiques en la segona mitat del segle XX. L'expressionisme abstracte i l'informalisme. L'abstracció postpictòrica i el minimal art. La nova figuració. El pop art. L'hiperrealisme. Últimes tendències.
L'art i la cultura visual de masses: art i societat de consum. La fotografia. El cine. El cartell i el disseny gràfic. El còmic. Les noves tecnologies.
La obra d'art en el museu. Gestió dels béns culturals: conservació, restauració i ordenació del patrimoni historicoartístic. La Llei Valenciana del Patrimoni.
IV. Criteris d'avaluació
1. Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l'art i les seues funcions, en distints moments històrics i en diverses cultures.
Amb este criteri es tracta de comprovar, d'una banda, si l'alumnat reconeix la complexitat d'estos conceptes i, per tant, si entén la dificultat d'una definició general de l'art; i d'altra banda, si identifica la seua variabilitat en el temps i l'espai, és a dir, si constata el seu caràcter eminentment històric. En un segon grau, el criteri pretén comprovar si l'alumnat comprén les raons de la diversitat de funcions socials de l'art en la història, i, en conseqüència, si relaciona estos canvis amb les societats que les conformen.
2. Reconéixer i utilitzar adequadament un mètode d'anàlisi i els seus procediments i tècniques corresponents, que permeta interpretar i valorar les diverses dimensions de l'obra d'art i utilitzar, amb precisió i rigor, la terminologia específica de les arts visuals.
Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar en quina mesura l'alumnat s'enfronta a les obres d'art amb un mètode i unes tècniques d'anàlisis coherents i raonades, així com comprovar si té en compte tots els elements que configuren les obres d'art i els interrelaciona correctament. En un primer grau, el criteri pretén comprovar si l'alumnat és capaç de formular hipòtesis (recolzant-se en una percepció visual) sobre els aspectes morfològics, iconogràfics i iconològics dels objectes artístics. En un segon grau, es tracta de valorar si és capaç d'analitzar les obres utilitzant fonts documentals referides a la intencionalitat de l'artista, les característiques de l'encàrrec del client, la influència del mecenes o els gustos del públic per a desvelar el significat de les obres. Finalment, és necessari realitzar activitats de documentació i indagació a partir de fonts d'informació diverses (textos, imatges, plantes, alçats, plans, etc.), sobre determinats aspectes de la creació artística. Finalment, valorarà si l'alumnat pot elaborar una síntesi interpretativa que integre i valore els diversos elements esmentats.
3. Identificar i situar en el temps les obres d'art més representatives, en relació amb els moments més significatius de la història de l'art.
A través d'este criteri es pretén avaluar la capacitat per a situar en el temps la producció artística. En un primer grau, es comprovarà si l'alumnat és capaç de reconéixer les diverses connexions que en les obres d'art presenten la forma, el contingut i el material en un moment històric determinat, per a deduir-ne els trets estilístics. En un segon moment, es pot comprovar si és capaç de comprendre i valorar els trets de semblança i diversitat que presenten les creacions artístiques d'una època determinada en comparar les unes amb les altres. Finalment, es valorarà si l'alumnat és capaç de fer una anàlisi diacrònica d'un conjunt significatiu d'obres d'art, si reconeix la seua dimensió històrica i la seua capacitat de suggestió com a valor constantment actualitzat.
4. Reconéixer i analitzar els elements que configuren la producció artística, considerant les influències i les relacions entre l'artista i la societat, canviants en el temps.
Amb este criteri es pretén saber si els estudiants consideren que l'artista, com a ser social, és qui amb la seua obra es retroba amb la història i els seus condicionaments específics. Es tracta d'avaluar la capacitat dels estudiants per a reconéixer i analitzar els elements configuradors de la producció artística a través del temps, determinar algunes mediacions socials com, per exemple, els vincles de patronatge en la creació artística, els convencionalismes socials o el gust del públic receptor, entre d'altres. En un primer grau, l'alumnat haurà de reconéixer aquells factors que influïxen en la producció artística i distingir entre aquells que procedixen del medi social en què es realitza l'obra i aquells que es deriven de la capacitat de l'artista. En un segon nivell, establirà relacions entre la posició social i les condicions de vida dels artistes i la funció social de l'art. Finalment, l'alumnat haurà d'explicar com la interacció d'estos elements configura situacions històriques característiques.
5. Explicar les permanències i els canvis en els processos artístics en constatar i comparar concepcions estètiques i trets estilístics.
Amb este criteri es tracta d'avaluar si els estudiants comprenen els processos de canvi artístic. En primer lloc, si constaten la diferent concepció dels elements configuradors, els nous problemes i la incidència dels nous usos i funcions associades a les obres d'art d'un determinat moment. En segon lloc, si establixen relacions entre els distints factors dels processos de canvi i si constaten que els dits elements varien en la seua combinació al llarg del temps i en cada obra. En últim lloc, este criteri permet comprovar si l'alumnat és capaç de diferenciar els elements més dinàmics dels persistents i si reconeix els diferents ritmes dels canvis en un temps llarg o curt.
6. Identificar i valorar el protagonisme dels artistes en el procés creatiu, constatar en les seues obres més rellevants els nous plantejaments o vies obertes en unes determinades circumstàncies històriques.
Amb este criteri es pretén avaluar si els estudiants comprenen la tensió que es produïx en el procés creatiu entre la individualitat imaginativa de l'artista i les mediacions socials que configuren el significat de l'obra artística. Per a això, serà necessari centrar l'anàlisi en l'obra d'alguns artistes significatius. En un primer grau, l'alumnat constatarà la intenció creativa de l'artista, el marge de llibertat que li permeten el seu pensament, la seua formació i els seus mitjans expressius. En un segon grau, confrontarà la voluntat creativa de l'artista amb les limitacions que imposa la producció, difusió i recepció de la seua obra en un context social concret, per a, en un tercer nivell, poder valorar el que hi ha d'original en la seua obra i allò que participa dels convencionalismes estètics i culturals, explicant el paper que han exercit i exercixen les diverses mediacions socials en la configuració de l'obra artística.
7. Comprendre i explicar la presència de l'art en la vida quotidiana i en els mitjans de comunicació social, i valorar la seua utilització com a objecte de consum.
Es tracta d'avaluar en quina mesura l'alumnat aplica els aprenentatges desenrotllats, en enjudiciar el paper de l'art i les manifestacions artístiques del món actual. El criteri permet comprovar si els estudiants s'enfronten al complex món de l'art de manera que tot el bagatge conceptual i metodològic aprés en la matèria els permeta entendre'l i valorar-lo; en este sentit, es tracta de saber si comprenen que les obres d'art també revelen els mecanismes i valors bàsics que regixen el funcionament de la societat actual. A més, este criteri permet avaluar si l'alumnat analitza críticament els mitjans de comunicació social i, en relació amb açò, si diferencia el valor artístic d'una obra d'art del seu valor econòmic, i per tant, si reconeix diversos criteris per a establir el valor i la funció de l'art actual.
8. Analitzar monuments artístics i obres d'art en museus i exposicions. Reflexionar sobre la seua funció social.
Es tracta de comprovar la capacitat de l'alumnat per a apreciar la qualitat estètica de les obres d'art objecte de contemplació i anàlisi. Este criteri permet saber si els estudiants tenen en compte els factors que condicionen la producció i els problemes que l'artista va haver de resoldre. És a dir, si l'alumnat, abans d'emetre un juí sobre una obra d'art, és capaç de formular-se preguntes dialogant amb l'objecte. I en un segon grau, si és capaç de diferenciar opinions i interpretacions raonades, reconeixent que en l'experiència estètica les emocions també poden funcionar cognoscitivament.
Finalment, es comprovarà si l'alumnat pot iniciar una reflexió sobre la mediació que exercixen els espais museístics i d'exposicions en la recepció i apropiació social i individual de l'obra d'art com a conformadors del gust i com a expressió dels valors estètics d'una societat determinada.
9. Reconéixer i valorar la diversitat i riquesa del nostre patrimoni artístic per mitjà de l'anàlisi d'algunes obres d'art.
Amb este criteri s'accentua la importància de l'estudi de l'entorn cultural. Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a mobilitzar tots els aprenentatges desenrotllats i aplicar-los a l'anàlisi artística d'obres pròximes. Per tant, este criteri pretén avaluar capacitats ja expressades anteriorment, però aplicant-les a la història pròpia.
GEOGRAFIA
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
I. Introducció
La geografia s'ocupa específicament de l'estudi de l'espai geogràfic, entés com el medi en què té lloc la vida i les activitats dels sers humans. Les condicions mediambientals que constituïxen el medi, així com la seua localització, afecten les activitats humanes, però estes, al seu torn, també són capaces de transformar estes condicions que contribuïxen a la configuració de l'espai geogràfic. Per tant, l'espai geogràfic inclouria l'espai físic, resultat de la dinàmica dels elements que componen l'ecosistema natural, i l'espai social, modificat i configurat d'acord amb els interessos de grups socials diversos.
Des d'esta perspectiva, la geografia, com a objecte de coneixement, pot aportar un rigor explicatiu a la interpretació i comprensió de l'espai geogràfic espanyol. Per a això, estudia la distribució i localització de diversos elements geogràfics, els factors, els processos i les interaccions que es donen en un espai, així com les seues conseqüències espacials i mediambientals.
Esta matèria considera Espanya com un espai geogràfic delimitat i configurat per l'acció humana concretada en normes, que responen a diversos interessos i projectes socials confrontats en els processos històrics. Este territori es caracteritza per la seua diversitat interna, resultat de les dinàmiques ecogeogràfiques i dels processos sociohistòrics que han incidit en la distribució d'elements demogràfics, la localització de les activitats humanes i dels mitjans ecogeogràfics. Este territori és percebut de manera diferent pels individus i grups socials donant lloc a diverses actituds, sentiments i comportaments. La dita percepció espacial és també un component subjectiu de l'espai geogràfic i condiciona el coneixement d'este.
Espanya, com a territori, és un espai complex que, com a objecte d'aprenentatge, implica unes dificultats específiques. Per a resoldre estes dificultats és necessari aprofitar els aprenentatges realitzats en l'etapa anterior, tant els mecanismes d'anàlisi de l'espai geogràfic recolzats en un bagatge conceptual, com l'aprenentatge d'una metodologia, d'unes estratègies d'aprenentatge i d'unes actituds positives davant del coneixement geogràfic. Tot això permetrà ara assolir un nou nivell d'abstracció, conceptualització i generalització. En este sentit, resulta pertinent la connexió amb la matèria d'història, que pot proporcionar un suport per al coneixement dels processos històrics que subjauen en la configuració de l'espai geogràfic espanyol actual.
La comprensió i l'explicació de l'espai territorial espanyol actual implica, necessàriament, una anàlisi que l'integre en una realitat geogràfica més àmplia de la qual Espanya forma part. En concret, és imprescindible referir-se a l'espai europeu a què física i socialment pertany. Una pertinença, esta última, més estreta si és possible des de la seua integració en la Unió Europea, sense oblidar altres regions com ara l'espai iberoamericà i l'àmbit mediterrani amb els quals hi ha també estretes relacions de tipus cultural i històric.
Les aportacions d'esta matèria en el Batxillerat permetran l'alumnat contextualitzar l'anàlisi dels territoris en diverses escales, reconéixer els diferents factors que configuren l'organització espacial i les estructures socials i econòmiques que vertebren l'ordenació de l'espai geogràfic, així com el paper de les decisions polítiques en l'articulació i funcionament del territori. Els estudiants també hauran de ser capaços de comprendre la importància de l'acció social i de les seues conseqüències mediambientals. Tot això es realitzarà des d'actituds i valors entre els que figuren de manera destacada la sensibilitat i la responsabilitat cap al medi i la solidaritat davant dels problemes d'un sistema territorial cada dia més interdependent i global.
Els continguts se seleccionen en funció de determinades categories rellevants en coherència amb els plantejaments anteriors.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Conéixer i comprendre la diversitat i pluralitat de l'espai geogràfic espanyol, caracteritzat pels grans contrastos i la complexitat territorial derivats dels distints factors naturals, històrics i d'organització espacial que han anat modelant la societat, la cultura i el territori de forma interdependent.
2. Comprendre i explicar en les seues coordenades temporals i espacials els distints projectes socials, que donen lloc a diferents processos d'ordenació territorial, utilitzant conceptes, procediments i destreses específicament geogràfics per a explicar l'espai com una realitat dinàmica, diversa i complexa, en la que intervenen múltiples factors.
3. Comprendre i valorar la importància del sentiment i del comportament territorial del ser humà, amb relació en particular, al territori espanyol, forjat al llarg d'un procés històric i que es concreta en uns límits o fronteres que definixen estratègies i interessos de grups socials.
4. Utilitzar els procediments específics del coneixement geogràfic per a explicar una situació territorial, valorant la funció del medi natural, dels recursos naturals i de les activitats productives en la configuració de l'espai geogràfic europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana.
5. Explicar la desigual distribució geogràfica de la població espanyola i europea, en les seues diferents categories, comprenent la seua dinàmica, estructura i projeccions futures.
6. Analitzar els distints tipus d'explotació de la naturalesa així com les activitats productives i els seus impactes territorials i mediambientals, reconeixent la interrelació entre el medi i els grups humans i percebent la condició d'estos com a agents d'actuació primordial en la configuració d'espais geogràfics diferenciats.
7. Interessar-se activament per la qualitat del medi ambient, ser conscient dels problemes derivats de certes actuacions humanes i entendre la necessitat de polítiques d'ordenació territorial i d'actuar pensant en les generacions presents i futures, sent capaç de valorar decisions que afecten la gestió sostenible dels recursos i l'ordenació del territori.
8. Caracteritzar els trets geogràfics bàsics dels països de la UE i comprendre les conseqüències espacials de la integració d'Espanya en esta desenrotllant, al mateix temps, sentiments de pertinença a àmbits espacials supranacionals amb una actitud solidària i participativa.
9. Explicar la posició d'Espanya en un món interrelacionat, en el qual coexistixen processos d'uniformització de l'economia i de desigualtat socioeconòmica.
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns al coneixement geogràfic
Este primer nucli assumix continguts de tots els altres nuclis. Es fa explícit perquè no es considere un mer apèndix o siga tractat de manera autònoma. La seua presència és imprescindible i ha d'impregnar la resta dels nuclis de continguts.
Es tracta d'emfasitzar la concepció de la geografia com una manera de coneixement que utilitza unes formes de raonar i operar. La reflexió i consciència sobre este procés d'elaboració de coneixement forma part del mateix. És necessari establir com a continguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l'alumnat construir un coneixement significatiu. Això suposa realitzar una sèrie d'accions metodològiques com ara: el plantejament i la resolució de problemes, la identificació i correcció de representacions de la realitat estereotipades, l'elaboració i verificació d'hipòtesis, l'obtenció i processament d'informació provinent de fonts diverses, l'anàlisi dels factors i la construcció d'explicacions geogràfiques coherents. Junt amb estes accions socioeconòmiques es troben les de caràcter ambiental com a resultat de la sobreexplotació o la mala utilització dels recursos, que poden ocasionar greus problemes mediambientals: sobreexplotació de la terra, contaminació de les aigües i de l'atmosfera, degradació del medi. Ara bé, per a desenrotllar estos continguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball: anàlisi de documents escrits, lectura i interpretació de mapes de diversos tipus, dades estadístiques, gràfiques i imatges formals.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Definició d'un problema referit a un procés geogràfic i formulació d'hipòtesis de treball.
Anàlisi de les distintes variables ecogeogràfiques que intervenen en els sistemes d'organització territorial per a arribar a una síntesi explicativa.
Utilització crítica de dades i elaboració d'informacions utilitzant diversos codis comunicatius: verbal, cartogràfic, gràfic i estadístic.
Correcció en el llenguatge i utilització adequada de la terminologia específica.
Responsabilitat en l'anàlisi i valoració de les repercussions socioeconòmiques i ambientals de l'explotació dels recursos. Producció i consum racional.
2. Espanya a Europa i en el món
Este nucli té un caràcter introductori; en este es tracta de presentar i raonar l'espai espanyol en les diferents escales espacials (des de la supranacional a la local). Este plantejament general es pot apreciar en aspectes com ara el coneixement de les homogeneïtats i heterogeneïtats, tant físiques (relleu, clima, sòls, aigües, vegetació) com humanes (població, hàbitat, activitats econòmiques, etc.), que caracteritzen eixe espai i de la percepció que es té dels seus trets comuns i de diversitat. La dita percepció, que condiciona els comportaments territorials dels individus, així com les seues actituds i valors cap als altres, s'elabora a partir de l'ús que es fa de l'espai, així com de les seues concepcions culturals i històriques.
El territori espanyol és el resultat del procés històric i es definix i limita per mitjà de les seues fronteres exteriors. En una altra escala d'anàlisi, el territori espanyol s'organitza internament en comunitats autònomes per mitjà d'un ordenament politicoadministratiu, com a conseqüència d'un procés històric més recent i encara inconclús. Este procés històric i els seus resultats en l'organització territorial pot ser percebut i valorat per individus i grups socials de manera molt diferent.
D'altra banda, cal destacar que Espanya, en el seu desenrotllament històric, ha condicionat altres concepcions socioespacials entre les quals destaca l'espai europeu, sense oblidar l'iberoamericà i l'àmbit mediterrani, tots en procés de construcció.
Tot i ser la construcció d'Europa el projecte exterior més important d'Espanya, no cal oblidar el seu paper en una escala planetària. Este espai mundial és la conseqüència de la interacció de les estructures de poder i els sistemes territorials resultants. Està caracteritzat per les profundes desigualtats socioeconòmiques regionals en l'àmbit mundial que dividixen el món en països rics i pobres (amb una àmplia gradació), cosa que planteja dificultats d'integració i també conflictes d'interessos. Tot això configura les relacions geopolítiques en l'àmbit mundial, que es caracteritzen per una dinàmica de conseqüències difícils de preveure. Espanya participa en estes relacions de manera particular o formant part d'organitzacions supranacionals. En particular, Espanya exercix un paper privilegiat en les relacions amb els països iberoamericans i té forts interessos geopolítics en l'àrea mediterrània, un fet que es traduïx en la seua participació en programes de cooperació i ajuda per al desenrotllament.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
El espai geogràfic: noció i característiques de l'espai geogràfic; elements i instruments d'informació i representació geogràfica; nocions d'anàlisi de localitzacions i distribucions espacials.
Globalització i diversitat en el món actual: processos de mundialització i desigualtats territorials; classificacions de les àrees geoeconòmiques.
Espanya a Europa. Estructura territorial. Contrastos físics i socioeconòmics. Polítiques regionals i de cohesió territorial. La posició d'Espanya en la Unió Europea.
Trets geogràfics essencials d'Espanya: situació geogràfica; contrastos i diversitat interns; posició relativa en el món i en les àrees socioeconòmiques i geopolítiques.
L'ordenació territorial actual de l'Estat en comunitats autònomes com a resultat de processos i projectes històrics contemporanis. L'espai geogràfic de la Comunitat Valenciana.
3. Naturalesa i medi ambient a Espanya
Es pretén que els estudiants conceptualitzen el medi ecogeogràfic com el resultat de l'acció de factors interrelacionats, alguns de les quals naixen de la mateixa naturalesa, mentres que d'altres sorgixen de la societat. El medi és el producte d'esta dinàmica ecogeogràfica en què intervenen les unitats geomorfològiques, els contrastos climàtics, les aigües, els sòls i les formacions vegetals. No es tracta de la simple descripció dels esmentats factors, sinó d'explicar la relació dialèctica que s'establix entre estos: cada factor o element condiciona en major o menor mesura als altres i és, al mateix temps, condicionat per estos.
El medi geogràfic ha de ser considerat com el resultat inacabat d'esta dinàmica en què les activitats humanes influïxen en el medi físic i, al mateix temps, són influïdes per este. La diversitat de mitjans ecogeogràfics que caracteritzen el territori espanyol és la conseqüència lògica de les diferents dinàmiques existents.
En estes dinàmiques ecogeogràfiques l'acció humana pot ser decisiva, de manera que dóna lloc a processos de destrucció del medi físic que originen greus problemes mediambientals (erosió, contaminació, desertificació i desforestació) o a polítiques de tall conservacionista i ús més racional dels recursos naturals. En això, juguen un paper decisiu factors de caràcter polític, social, tècnic, econòmic, així com la percepció de la fragilitat del medi físic i la valoració que se'n faça.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Els elements que estructuren el medi físic: les unitats del relleu, els contrastos climàtics, les aigües, les formacions vegetals i els sòls. El problema de l'aigua a la Comunitat Valenciana.
La varietat dels grans conjunts naturals espanyols: identificació dels seus elements geomorfològics, estructurals, climàtics i biogeogràfics.
Naturalesa i recursos a Espanya: matèries primeres, fonts i recursos energètics.
Naturalesa i medi ambient: la interacció entre el medi físic i la societat, els problemes mediambientals i les polítiques espanyoles i comunitàries de protecció dels espais naturals, conservació i millora.
4. Territori i activitats econòmiques a Espanya
En este nucli es pretén que els estudiants comprenguen i expliquen la diversitat de paisatges que hi ha al territori espanyol com a conseqüència dels diferents modes d'explotació i utilització per part dels sers humans dels recursos que es troben al medi físic (agraris, miners, forestals, marins, etc.). L'heterogeneïtat del medi físic provoca la distribució desigual dels recursos en l'espai i les diverses localitzacions de les activitats econòmiques humanes.
La distribució desigual dels recursos al territori espanyol genera una distinta utilització de l'espai caracteritzat per aquella activitat que és predominant. Així, hi trobem espais en què el medi físic és utilitzat com un mitjà de producció en activitats agràries, forestals o piscícoles. Uns altres espais són organitzats d'acord amb l'activitat industrial, a la qual no és aliena la política territorial de modernització de la indústria o els processos de reindustrialització més recents i la reconversió industrial. Finalment, els canvis profunds que ha experimentat l'economia i la societat espanyola introduïxen nous usos de l'espai geogràfic com a conseqüència de les activitats del sector terciari: algunes d'estes, com ara el comerç i el transport, exercixen un paper decisiu en la vertebració territorial; i altres, com ara el turisme i l'oci, han produït un important impacte socioeconòmic i mediambiental.
Estos canvis han donat lloc a una major diversitat interna de l'espai geogràfic espanyol i a una desigual localització de les activitats econòmiques, que explica els desequilibris territorials reflectits, per exemple, en la distribució de la riquesa, en els nivells de benestar i en la qualitat de vida.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Acció dels factors socioeconòmics al territori espanyol: evolució històrica, panorama actual i perspectives.
La pluralitat dels espais rurals: transformació i diversificació de les activitats rurals i la seua plasmació en tipologies espacials diverses; les dinàmiques recents del món rural. La situació espanyola en el context de la Unió Europea.
Els recursos marins, l'activitat pesquera i la seua reconversió i l'aqüicultura.
Els espais industrials. Fonts d'energia i aprofitament energètic. La política territorial de modernització de la indústria i les seues conseqüències. El sector secundari espanyol en el marc europeu.
Les activitats del sector terciari. El comerç i la xarxa de transports: la vertebració territorial. Els espais d'oci. El turisme.
El sector primari, la indústria, i el sector terciari a la Comunitat Valenciana.
Las repercussions socioeconòmiques i ambientals de l'explotació dels recursos. Producció i consum racional.
5. Població, sistema urbà i contrastos regionals a Espanya
En este nucli s'estudia el sistema urbà i l'actual procés de terciarització de l'economia espanyola en relació amb la distribució geogràfica de la riquesa i de la població, que ha donat lloc a una determinada ordenació del territori. Els estudiants han de ser capaços d'explicar els desequilibris espacials que es produïxen a Espanya, per mitjà de l'anàlisi dels factors que han intervingut en la seua formació. Un d'estos és la població espanyola en el comportament geodemogràfic de la qual han aparegut noves tendències com ara l'envelliment, la disminució de la fecunditat i la modificació de les direccions dels moviments migratoris, reflectides en la variació dels saldos migratoris tradicionals. Així mateix, l'estudi de la població també ha d'incloure l'anàlisi de les estructures biodemogràfiques (per edat i sexe) i laboral (població activa i desocupada). Tot això incorporarà la perspectiva de l'evolució demogràfica a fi d'explicar les desigualtats espacials.
Un altre aspecte que s'estudia en este nucli són els processos d'urbanització que han donat lloc a un sistema de ciutats. Les mateixes ciutats s'han transformat com a conseqüència de la seua adequació a noves activitats i funcions relacionades amb el sector terciari. Per la seua banda, la dinàmica urbana es caracteritza pels processos més recents de difusió urbana com ara el desenrotllament d'àrees periurbanes i metropolitanes. Esta expansió i difusió urbana ha produït un important impacte ambiental i paisatgístic.
Finalment, cal incidir en la interrelació entre els processos d'industrialització, urbanització, dinàmica geodemogràfica i creació de la xarxa de transports i comunicacions, així com en l'anàlisi de les disparitats regionals resultants concretades en una desigualtat en la distribució de la renda, del producte interior brut i d'altres indicadors socioeconòmics. Estes desigualtats regionals poden veure's afectades per les conjuntures econòmiques, per polítiques d'equilibri interregional o per processos com el de la integració d'Espanya en la Unió Europea, la qual cosa planteja una redefinició de la situació regional espanyola.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La població espanyola. L'estructura biodemogràfica i laboral. Evolució demogràfica i desigualtats espacials. La importància de la immigració. La població de la Comunitat Valenciana.
Processos d'urbanització. Morfologia i estructura de les ciutats. Morfologia i estructura de les ciutats de la Comunitat Valenciana. Els sistemes de ciutats i les xarxes de transport. Les activitats i funcions urbanes. L'impacte ambiental.
Las disparitats regionals i l'ordenació territorial. Les polítiques estatals per a superar els desequilibris regionals.
IV. Criteris d'avaluació
1. Reconéixer i aplicar els mètodes específics del coneixement geogràfic per a explicar una situació espacial, extraient, processant i interpretant la informació procedent de diversos documents i fonts.
Amb este criteri es pretén valorar el grau d'autonomia intel·lectual aconseguit, que li permetrà enfrontar-se amb èxit a noves situacions de caràcter geogràfic. Per a això, l'estudiant haurà de reconéixer les seues percepcions de la realitat, distingint les seues opinions personals d'altres opinions i dels arguments científics. En segon lloc, haurà de ser conscient de les diferents fases que comporta la reconstrucció del seu propi pensament, com ara delimitar el problema a estudiar i emetre hipòtesis de treball que guien el procés de cerca per a poder aconseguir unes conclusions provisionals, per mitjà de l'ús de diverses fonts d'informació, codificada en diversos llenguatges, i de tècniques que permeten processar la dita informació adequadament. En tercer lloc, es pretén comprovar que s'ha adquirit destresa en el maneig de distintes fonts d'informació geogràfica, entre les quals les cartogràfiques, les aportades per les tecnologies de la informació i l'observació directa o en imatges han de figurar amb especial rellevància. En conseqüència, l'estudiant haurà de saber aplicar amb rigor crític i creativitat estos procediments de manera que els adeqüe a la naturalesa del problema geogràfic analitzat i assolisca la competència comunicativa necessària per a informar de les seues conclusions a altres persones.
2. Identificar les característiques del sistema món i els trets essencials de la Unió Europea per a comprendre els factors que expliquen la situació d'Espanya en una àrea geoeconòmica determinada, així com les seues conseqüències.
Este criteri pretén comprovar que es comprén la globalització com un procés que té importants implicacions espacials i socials pel seu impacte en diferents esferes, com ara la integració de l'activitat econòmica mundial. Serà especialment important que este coneixement comprenga la comprensió de les repercussions de l'acció política i econòmica, no sols de la pertinença d'Espanya a la Unió Europea sinó també la seua relació amb altres àrees geoeconòmiques, de manera que capte el procés creixent d'universalització de l'espai geogràfic, afectat per problemes comuns i amb centres de decisió supranacionals.
3. Conceptualitzar Espanya com un conjunt de caràcters geogràfics plurals en el seu interior, però amb una identitat individual quan s'analitzen en una escala mundial.
A través d'este criteri podem valorar el nivell d'aprenentatge assolit per l'alumnat en la comprensió del comportament territorial i en l'explicació del fet de ser ciutadà de l'Estat espanyol. Així, en un primer nivell, el criteri es referix a la capacitat de reconéixer una descripció de paisatges heterogenis (agraris, industrials, de muntanya, urbans, litorals), que conformen l'espai geogràfic d'Espanya. En un segon nivell, a la capacitat de reconéixer la localització precisa d'eixos diversos paisatges, identificant en el mapa els llocs de distinta grandària i amb característiques diferents. En un tercer nivell, el criteri fa referència a la capacitat d'emetre hipòtesis sobre factors que intervenen en l'organització d'eixos paisatges. Amb este criteri no sols s'avaluen els conceptes adquirits, sinó també els procediments metodològics, la forma de construir una explicació alternativa i les actituds d'anàlisi crítica respecte a opinions quotidianes.
4. Identificar les etapes fonamentals de la construcció de la Unió Europea, conéixer les seues institucions i funcionament i valorar les conseqüències espacials de la seua política socioeconòmica interior i exterior.
Amb este criteri es pretén comprovar, en un primer nivell, que els estudiants coneixen les principals etapes que marquen la construcció de la Unió Europea i la funció de les institucions comunitàries més importants. En un segon nivell, hauran de saber definir els problemes fonamentals de tota mena que responen a diferents interessos nacionals i que han dificultat o dificulten el procés d'integració europeu. Finalment, hauran de valorar les repercussions polítiques, socials i econòmiques de la construcció de l'espai comunitari en el context d'un món cada vegada més internacionalitzat, afectat per problemes comuns i amb centres de decisió supranacionals.
5. Explicar la diversitat de paisatges com a conseqüència de l'aprofitament i explotació econòmica dels recursos naturals en diferents medis ecogeogràfics, avaluant les principals repercussions mediambientals.
En un primer nivell, els estudiants hauran de saber identificar i localitzar els recursos del medi físic espanyol (zones pesqueres, mineres, agràries, d'oci, etc.). En un segon pas, hauran de saber relacionar els factors que intervenen en esta delimitació (pendents, tipus de sòl, humitat, temperatura, insolació, vies d'accés, etc.). Finalment, seran capaços d'explicar la interacció dinàmica d'eixos factors; per exemple, el paper de l'acció humana en el desencadenament d'un desequilibri ecològic (sobreexplotació de la fauna litoral) o bé en la gestió racional dels recursos (aqüicultura).
6. Identificar els trets de la població espanyola en l'actualitat i la seua distribució interpretant-los en vista de la dinàmica natural i migratòria, reconeixent la seua influència en l'estructura, les diferències territorials i enjudiciant les perspectives de futur.
Este criteri tracta d'avaluar els coneixements demogràfics, la destresa en el maneig i la interpretació dels distints tipus de taxes, fonts i estadístiques i les seues formes més senzilles de representació gràfica (piràmides, mapes, gràfics, etc.), així com de conceptes com a fecunditat, natalitat, mortalitat o creixement vegetatiu. S'haurà d'analitzar el creixement demogràfic de la població espanyola i projectar-lo cap al futur immediat, comprenent els valors de les taxes en el context de països amb un desenrotllament socioeconòmic semblant, especialment europeus, apreciant les conseqüències de l'envelliment i valorant el paper que la immigració té en la nostra societat.
7. Resoldre un problema geogràfic que afecte la distribució de la població i riquesa per mitjà de la utilització de diverses fonts i indicadors socioeconòmics.
Este criteri pressuposa que els estudiants han de dominar una metodologia que els permeta definir el problema amb els seus components rellevants, de manera que puguen formular hipòtesis utilitzant els conceptes precisos i verificar-los emprant les tècniques pròpies de la cartografia i l'estadística descriptiva. És possible identificar tres nivells en la resolució de problemes geogràfics. En el primer d'estos, els estudiants resoldran un problema explícitament plantejat, amb informació i dades precises per a la seua resolució (per exemple, esbrinar si la població urbana envellix menys que la del medi rural). Un segon nivell consistirà en el fet que els estudiants sàpien plantejar-se el problema disposant només d'una informació genèrica, sol·licitant nova informació. Finalment, en un tercer nivell, seran capaços d'oferir una anàlisi satisfactòria dels factors que intervenen en l'explicació de la distribució desigual de la riquesa i la població, avaluant les seues conseqüències en la vida quotidiana.
8. Identificar els principals problemes mediambientals (erosió, contaminació, sobreexplotació dels recursos naturals) en un espai concret, analitzant els factors que augmenten la inestabilitat de l'esmentat espai o afavorixen la seua estabilitat i plantejant possibles accions o solucions.
Amb este criteri es pretén comprovar si l'alumant és capaç de fer una anàlisi i una valoració del grau de conservació o destrucció del medi físic natural a partir de l'observació directa i del maneig de diverses fonts informatives. Un primer pas consistix a identificar les variables que configuren un medi ecogeogràfic. Un segon pas consistix a saber relacionar estes variables en un sistema teòric de funcionament, explicant la incidència que té l'activitat humana en la ruptura de l'equilibri ecològic. Finalment, ha de ser capaç d'aplicar els seus coneixements a l'explicació dels principals medis ecogeogràfics d'Espanya proposant possibles plans d'actuació que puguen corregir els desequilibris mediambientals o conservar i protegir aquells medis que estiguen amenaçats. La tasca inclourà el coneixement dels compromisos internacionals assolits per a la conservació i recuperació del medi i la presa de consciència sobre l'ús racional dels recursos i el respecte al medi ambient.
9. Avaluar els possibles impactes que es deriven de l'ordenació territorial de les ciutats en la vida social i en les relacions econòmiques, així com la seua vinculació amb les decisions polítiques.
Amb este criteri es pretén valorar si els estudiants són capaços de construir hipòtesis explicatives sobre el futur d'alguns sectors urbans, que poden ser els seus propis. Per a això hauran de realitzar una anàlisi de diversos documents d'informació com, per exemple, un pla general d'ordenació urbana o altres instruments de planificació semblant. En un primer pas, s'exigirà el reconeixement del pla i dels símbols i signes convencionals que expliquen el planejament projectat. En un segon grau, se sol·licitarà l'emissió d'hipòtesis sobre el possible desenrotllament d'eixe barri una vegada efectuat allò planificat. Finalment, es pot sol·licitar una alternativa raonada al planejament oficial. D'esta manera, es desenrotllen actituds de coneixement crític davant de fets de la vida quotidiana.
10. Localitzar els distints espais industrials a partir dels centres de producció de fonts d'energia i matèries primeres i dels interessos econòmics, socials i polítics.
Amb este criteri es vol esbrinar si l'alumnat sap explicar la localització dels centres industrials a partir de l'anàlisi de factors mediambientals, socioeconòmics, i polítics, factors que són valorats de diferent manera d'acord amb el procés temporal en què s'analitze la seua articulació concreta.
En un primer nivell, els estudiants sabran distingir els diferents tipus d'indústria i la relació de la seua localització respecte a les fonts d'energia i matèries primeres. En un segon nivell, els estudiants hauran de considerar altres factors de la localització industrial com ara concentracions de població, xarxes de comunicació o política de l'Administració. Finalment, hauran d'articular diferents models de localització en què combinen diferents escales d'anàlisi, des de la comarca a l'espai mundial, explicant l'existència de les diverses àrees industrials del territori espanyol, així com la incidència de les actuacions polítiques, en especial de la pertinença a la Unió Europea i de la conjuntura internacional. L'anàlisi més detallada pot centrar-se en algun sector o producte.
11. Planificar una eixida a l'entorn o treball de camp, preparar la documentació o el material previ necessari, plantejar qüestions o problemes sobre la zona, arreplegar informació, efectuar càlculs, dibuixar croquis, etc., i elaborar i presentar un informe utilitzant un vocabulari geogràfic correcte.
Este criteri tracta d'avaluar en quina mesura els estudiants són capaços de planificar i realitzar un treball d'indagació sobre el terreny, efectuant per a això, després de la preparació prèvia, una excursió geogràfica o treball de camp.
12. Distingir els principals contrastos territorials, tant entre comunitats autònomes com a interns en algunes d'elles, per a analitzar els desequilibris territorials existents a Espanya i conéixer les polítiques europees de desenrotllament regional.
Amb este criteri es pretén comprovar en un primer nivell que els estudiants apliquen el coneixement dels desequilibris territorials, com resultat d'un conjunt de factors de divers orde, al territori de la Comunitat Valenciana. En un segon nivell hauran de ser capaços d'aplicar-ho a altres comunitats autònomes, per a finalment comprendre problemes de compensació o descompensació territorial especialment rellevants en l'actualitat, així com les polítiques de desenrotllament regional generades en l'àmbit territorial espanyol i en el de les polítiques regionals de la Unió Europea.
13. Explicar l'organització de l'espai geogràfic com a resultat d'un procés sociohistòric, que va definint la constitució de les fronteres interiors i exteriors i la creació de sentiments de pertinença a un territori concret.
En un primer nivell, el criteri pretén comprovar si els estudiants poden identificar les fronteres provincials i de comunitats autònomes en el territori espanyol, així com la projecció del seu desenrotllament històric en el món (les fronteres idiomàtiques, el nou mercat europeu) entenent-les com a resultat d'un procés històric complex. En un segon nivell, si els estudiants saben localitzar i conceptualitzar la frontera com a línia divisòria de les organitzacions socials i territorials, reflex de processos socials en l'organització territorial i que, de vegades, s'establix per mitjà d'elements mediambientals (un riu, una cadena de muntanyes, la costa). En el tercer nivell, s'avalua la capacitat d'explicar la constitució de fronteres com a conseqüència de les estratègies dels agents socials des del poder (polític, militar, eclesiàstic, econòmic) en diferents moments de la nostra història.
LLATÍ I I II
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
I. Introducció
Llatí II requerix coneixements de Llatí I
L'estudi de la llengua i cultura llatines és necessari per a la formació de l'alumnat que ha optat, dins del Batxillerat, per un acostament i aprofundiment inicials en el camp de la lingüística, les humanitats i les ciències socials.
Atés que les llengües oficials de la Comunitat Valenciana són llengües derivades de la llengua llatina, el llatí indubtablement contribuirà, molt directament, al major domini d'estes aportant coneixements sobre les estructures morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua origen i sobre l'evolució de la dita llengua a cada una de les llengües romàniques, així com sobre la relació que s'establix entre estes pel seu origen comú.
Un estudi del lèxic llatí d'ús més freqüent i amb més aprofitament en l'evolució en les llengües romàniques, junt amb l'estudi dels mecanismes d'esta evolució, afavorirà l'enriquiment del lèxic utilitzat en la pròpia llengua, i la facilitat de modificació, derivació i composició.
El coneixement dels pilars i de l'origen de tantes i tantes institucions que en el món occidental deriven directament del món clàssic col·laborarà a l'anàlisi crítica de realitats del món contemporani. Per això que l'estudi que es proposa en este currículum no siga exclusivament lingüístic, sinó també cultural i institucional.
L'acostament a la llengua i a la cultura de Roma, que junt amb la de Grècia, és la base de la nostra civilització occidental, es basarà fonamentalment en l'anàlisi, la traducció i la interpretació de textos llatins, combinat amb la lectura i el comentari de textos traduïts a les llengües de la Comunitat Valenciana que permeten una introducció més ràpida al món clàssic.
L'estudi científic de qualsevol llengua es veurà ajudat per l'estudi de la llengua que constituïx el seu origen. En este sentit, l'estudi de la llengua llatina facilitarà l'estudi sistemàtic i científic no sols de la pròpia llengua, sinó també de totes aquelles sobre les quals ha exercit una influència remarcable.
En conclusió, les finalitats fonamentals que es perseguixen amb la presència de l'estudi de la llengua llatina en el Batxillerat són:
*Aprenentatge, per mitjà de textos que caldrà llegir, traduir i interpretar, de la llengua de què deriven les llengües romàniques de l'Estat.
*Reflexió sobre les relacions entre les estructures de la llengua llatina i les de les llengües romàniques, en els nivells lèxic, fonètic, morfosintàctic i pragmàtic, per a millorar el seu coneixement.
*Augment del domini del lèxic de les llengües modernes que l'alumnat utilitze i estudie, per mitjà de l'estudi de la derivació del llatí en estes llengües i la comparació contínua prenent com a base la llengua llatina.
*Contribució a l'establiment d'una base científica per a l'estudi de les llengües en el Batxillerat.
*Contacte profund amb el món clàssic en què es va desenrotllar la llengua llatina, i reconeixement de la seua permanència en el món actual.
La consecució d'estes finalitats s'haurà d'efectuar en dos cursos: Llatí I i Llatí II. Si bé l'estudi del lèxic i la traducció de textos ha d'intentar-se des del primer moment, lògicament és en el primer curs on s'estudiaran les estructures regulars, les més freqüents i més senzilles, en textos apropiats, així com la sintaxi més simple, les nocions elementals d'evolució fonètica i els aspectes bàsics de la civilització romana; en el segon curs s'estudiaran més sistemàticament la subordinació i la morfologia irregular, l'evolució del lèxic i el tractament d'aspectes específics del llegat romà, i s'introduirà l'alumnat en la traducció de textos més complexos sintàcticament i conceptualment.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir perquè l'alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Conéixer i utilitzar els fonaments fonològics, morfològics, sintàctics i lèxics bàsics de la llengua llatina, iniciant-se en la interpretació i traducció de textos de complexitat progressiva.
2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües, relacionant la llengua llatina amb algunes de les llengües que en deriven i reconeixent components significatius d'esta herència (flexió nominal, pronominal i verbal).
3. Analitzar textos diversos, adaptats, traduïts i originals, per mitjà d'una lectura comprensiva, distingint els gèneres literaris, les seues característiques essencials i la seua evolució.
4. Ordenar els conceptes lingüístics, establint categories, jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos.
5. Reconéixer alguns dels elements de l'herència llatina que romanen en el món actual i considerar-los com una de les claus per a la interpretació d'este.
6. Buscar i indagar en documents i fonts d'informació diversos, relacionant elements dispersos i analitzant-ne críticament les aportacions.
7. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització romana i de la llengua llatina com a instrument transmissor de la seua cultura.
8. Valorar les aportacions de l'esperit clàssic com a element integrador de diferents corrents de pensament i actituds (ètiques, estètiques) que conformen l'àmbit cultural europeu a què l'alumnat pertany.
LLATÍ I
III. Nuclis de continguts
Es pretén que la relació de continguts assenyalats en este curs per a poder realitzar satisfactòriament el procés d'ensenyança-aprenentatge oferisca la possibilitat d'aconseguir els objectius enunciats i desenrotllar les capacitats expressades per un camí en què, naturalment, l'estudi de la llengua llatina ha d'anar sempre íntimament unit a l'estudi de la cultura clàssica i a la relació contínua entre el llatí i les llengües actuals i les seues cultures.
Per tot això, s'ordenen els continguts amb relació als objectius proposats, però el seu desenrotllament i inclús algun eventual canvi, seran potestatius de cada grup d'alumnes-professor, departament, seminari o centre en què es desenrotllen els estudis dissenyats.
1. La llengua llatina
Els continguts que corresponen a este nucli són:
De l'indoeuropeu a les llengües romàniques. L'origen del llatí. L'escriptura a Roma. L'abecedari i la pronunciació clàssica. Quantitat i accentuació.
Concepte de llengua flexiva. Conceptes de flexió, funció i cas, com a punt de partida per a la comprensió d'una llengua flexiva.
La declinació. Els casos i les funcions expressades per estos en els substantius i adjectius nominals i verbals dels diferents temes en llatí.
La flexió pronominal. Les sèries pronominals en llatí.
La flexió verbal. Les categories verbals. La conjugació regular i les dels verbs irregulars més utilitzats: SUM, EO, FERO, FIO i VOLO.
Els elements no flexius en llatí: preposicions i conjuncions més freqüents. Els adverbis: la seua relació amb els adjectius i amb les sèries pronominals.
Concepte i estructura de l'oració. Les modalitats oracionals enunciatives i els seus recursos. Constituents que configuren les oracions. Les relacions sintàctiques: la concordança, la recció i l'orde de les paraules.
La oració simple i la composta. Classes d'oracions simples per l'estructura del predicat. La coordinació. Estudi de les proposicions subordinades més usuals en llatí i dels corresponents procediments de subordinació.
Aprenentatge del vocabulari llatí bàsic. Grups temàtics. Famílies de paraules.
Este conjunt de continguts de cap manera haurà de plantejar-se aïlladament dels textos, sinó sempre com a instrument per a l'anàlisi, la comprensió, traducció i interpretació d'estos. Abans de l'anàlisi i la traducció convé que l'alumnat faça una lectura dels textos per tal que assolisca una pronunciació correcta i una comprensió intuïtiva inicial.
La consolidació en el reconeixement de les formes i estructures s'aconseguix més fàcilment amb la pràctica de la traducció inversa. Esta activitat s'ha de completar amb exercicis relatius a la commutació de nom, gènere i cas i a l'establiment de les concordances corresponents en les estructures nominals i en les verbals que queden afectades pels canvis.
2. Els textos llatins i la seua interpretació
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Domini de les ferramentes, tècniques i estratègies que conduïxen a la traducció i interpretació d'un text llatí. Iniciació a l'ús de vocabularis i diccionaris llatins.
L'anàlisi gramatical com a estratègia imprescindible per a la traducció. Especial atenció a l'anàlisi de les categories nominals i verbals i als mecanismes de relació sintàctica: concordança, recció i orde de les paraules.
Lectura, anàlisi i traducció de textos llatins.
Estudi comparatiu entre la sintaxi d'un text en llatí i la de la corresponent traducció.
Lectura comprensiva d'obres o fragments traduïts.
Retroversió de textos breus.
Acostament al context històric, social i cultural dels textos utilitzats en la lectura o en la traducció.
3. Evolució del lèxic i de les estructures gramaticals del llatí a les llengües romàniques
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Aprenentatge de vocabulari bàsic llatí.
Estudi de l'evolució de les paraules llatines i dels formants de major rendiment en les llengües romàniques dins dels diferents registres d'ús. Especial atenció a les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
Evolució fonètica. Regles fonamentals de derivació al castellà i valencià.
Evolució morfosintàctica. Desaparició de la flexió nominal. Especialització en gèneres dels temes nominals llatins. Pervivència de la flexió pronominal. Comparació de les formes verbals llatines amb les romàniques.
Evolució semàntica. Principals canvis semàntics operats en les paraules llatines heretades objecte d'estudi.
Expressions llatines incorporades al llenguatge habitual, al tècnic o al culte.
Es procurarà aprofitar els mateixos textos que s'analitzen i traduïxen per a realitzar una comparació contínua entre el llatí i les llengües que l'alumnat coneix o estudia. La comparació no ha de fer-se només en relació amb el lèxic i l'evolució fonètica, sinó també sobre els canvis morfològics, sintàctics i semàntics.
4. Roma i el seu llegat
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Desenrotllament de Roma com a potència mediterrània i continental. Sinopsi històrica del món romà i procés de formació i de decadència de l'Imperi Romà (segles VIII aC al VI dC).
Organització social de Roma i institucions polítiques i militars.
Aspectes més rellevants de la vida quotidiana dels romans.
La religió i mitologia clàssica i la seua influència en tota la cultura occidental.
La romanització d'Hispània. Projecció actual. Especial atenció als processos de romanització operats a la Comunitat Valenciana. Les seues empremtes.
La consecució de l'aprenentatge d'este nucli de continguts es basarà en el comentari dels textos que es proposen per a traduir i, sobretot, en el de textos ja traduïts que es posaran a disposició de l'alumnat al mateix temps per a la lectura comprensiva i per a la comparació contrastiva gramatical. Així mateix, s'aprofitarà l'estudi d'estos continguts per a fomentar la cerca de diferents fonts d'informació i l'anàlisi crítica de les aportacions.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar en textos senzills, originals o adaptats, els elements bàsics de la morfologia i sintaxi llatina corresponents al nucli de contingut "Llengua llatina", i comparar els dits elements amb els d'altres llengües que l'alumnat conega o estudie.
Este criteri pretén comprovar si s'han adquirit uns coneixements lingüístics bàsics de la llengua llatina, que permeten l'anàlisi gramatical dels textos per a la seua traducció i interpretació. Així mateix, este criteri fa referència al reconeixement dels distints elements que configuren les oracions, de la seua organització i sobre la base d'exercicis de commutació de categories, de l'existència de relacions sintàctiques establides per concordança o recció. La comparació dels constituents propis de la llengua llatina amb els d'altres llengües es farà, a més, per mitjà de la comparació del text llatí i de la corresponent traducció literal, de manera que es puguen identificar apropiadament les variacions i les coincidències d'ambdós llengües.
2. Exposar, oralment o per escrit, el contingut de textos llatins traduïts, preferentment narratius, i delimitar les parts de què consten.
Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de comprendre el contingut d'un text i de definir-ne les parts més importants. Els textos seran preferentment narratius. L'alumnat podrà manifestar la seua competència per mitjà de tasques com ara exercicis de lectura, anàlisi, resum del text i explicació del seu contingut global.
3. Traduir a la llengua d'ús de l'alumnat, amb la major fidelitat possible, textos llatins breus, preferentment narratius, originals o, si es considera oportú, facilitats o elaborats.
Al llarg d'este curs l'alumnat haurà de demostrar l'avanç en la traducció i interpretació de textos escrits en llatí. Estos textos han de reunir unes característiques gramaticals estretament relacionades amb la teoria que l'alumnat vaja adquirint, de manera que el nivell dels coneixements gramaticals i la pràctica de l'anàlisi lingüístic es mantinguen vinculats a la interpretació dels textos treballats.
Així mateix, s'ha de demostrar l'aprenentatge del lèxic llatí. Per tant, en principi els exercicis seran realitzats sense diccionari; no obstant això, haurà de facilitar-se a l'alumnat la comprensió d'aquells termes el significat i característiques gramaticals dels quals no hagen sigut considerats d'estudi obligatori, bé directament pel professorat o bé per mitjà de la iniciació progressiva en l'ús de vocabularis i diccionaris llatins.
4. Traduir al llatí frases senzilles escrites en la llengua romànica d'ús de l'alumnat, de característiques paregudes a aquelles que siguen objecte de traducció des del llatí a la llengua pròpia.
Este criteri pretén comprovar el coneixement dels aspectes morfològics i sintàctics de la llengua llatina presentats fins al moment i serà molt útil per a reforçar els avanços de l'alumnat en la comparació de les estructures gramaticals i lèxiques de la llengua llatina i les que l'alumnat conega o utilitze.
5. Reconéixer en el lèxic de les llengües romàniques parlades a la Península Ibèrica, especialment en el de les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana, i en paraules de clara relació etimològica, l'origen llatí, i explicar-ne l'evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Este criteri tracta de comprovar si l'alumnat té consciència que la llengua que parla i escriu és fruit d'una evolució a partir, fonamentalment, del llatí. L'alumnat haurà de relacionar paraules de llengües romàniques amb les corresponents llatines i identificar els canvis produïts en el curs de la seua evolució, observant com esta es manifesta en la fonètica, la morfologia i la semàntica.
6. Identificar els aspectes més importants de la història del poble romà i de la seua presència a la Península Ibèrica i a la Comunitat Valenciana, i reconéixer les empremtes de la cultura clàssica en diversos aspectes de la civilització actual.
Este criteri pretén comprovar el coneixement del passat romà, especialment centrat en la Península Ibèrica i en la Comunitat Valenciana, i de la pervivència dels elements socioculturals en el món actual. Possibles activitats respecte d'això són el treball sobre fonts escrites, la cerca en els mitjans de comunicació de referències al món clàssic i de cites llatines, o l'anàlisi de textos d'autors grecs o llatins traduïts, prèviament seleccionats i contextualitzats pel professorat.
7. Realitzar amb ajuda del professorat alguna investigació sobre l'empremta de la romanització en l'entorn pròxim a l'alumnat, amb una tasca d'indagació directa (fonts i restes arqueològiques, fonts primàries, etc.) i consulta d'informació complementària, i comunicar de manera coherent i organitzada els resultats de l'estudi.
Este criteri pretén comprovar que l'alumnat distingix en el seu entorn els elements del món clàssic i que els reconeix com a herència del nostre propi passat i els interpreta segons els coneixements que ja té sobre cultura clàssica, per mitjà de la utilització selectiva de fonts arqueològiques o altres. Es proposa com a tasca possible un treball de grup, realitzat amb ajuda del professorat, sobre temes de l'entorn, la qual cosa permetrà una integració més activa d'esta investigació en la realitat immediata, gràcies al contacte directe amb les restes materials.
LLATÍ II
III. Nuclis de continguts
1. La llengua llatina
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Las modalitats oracionals: la modalitat declarativa. Estructura i constituents de l'oració. Classes d'oració per l'estructura del predicat. Les relacions sintàctiques: la concordança, la recció i l'orde de paraules. Casos especials de concordança.
El sintagma nominal: estructura i constituents. Funcions del sintagma nominal. Les declinacions: els casos. Formes especials o irregulars de les diferents declinacions.
El sintagma adjectiu: estructura i constituents. Funcions del sintagma adjectival. Flexió dels adjectius. Graus de l'adjectiu. La formació d'adverbis a partir d'adjectius qualificatius: funcions.
Los pronoms: flexió. Usos deíctic, fóric i emfàtic. Adverbis corresponents a les diferents sèries pronominals.
El sintagma preposicional. Estudi de l'ús de les preposicions.
Las categories verbals: veu, aspecte, mode, temps, nombre i persona. L'organització temàtica del verb llatí. Les conjugacions regulars en activa i mitjana-passiva. L'estructura de les oracions actives, passives i mitjana. L'impersonal. Verbs irregulars i defectius.
Estudi de les principals variants de les modalitats expressiva i impressiva: la interrogació directa, l'expressió del desig i de la lamentació, els mandats i les prohibicions.
Las formes nominals del verb: classes i funcions. Perífrasis verbals, modals i aspectuals.
La oració composta: la juxtaposició i la coordinació. La subordinació: procediments. La proposició relativa. La proposició d'infinitiu. La subordinació conjuntiva: estudi dels nexes subordinants i de les preposicions introduïdes per estos. Funcions de les proposicions subordinades.
La expressió d'enunciats indirectes: subordinació i estil indirecte.
2. La interpretació de textos
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Lectura comprensiva i comentada d'obres completes o fragments d'obres traduïdes del llatí.
Interpretació de textos llatins de diferents modalitats per mitjà de l'aprofundiment en les tècniques i la pràctica de l'anàlisi morfosintàctica i la traducció i de la utilització correcta d'instruments de treball com ara el diccionari.
Comparació entre les estructures gramaticals i les corresponents en les llengües conegudes per l'alumnat, per mitjà de la confrontació de textos llatins i de la traducció.
Comentari dels aspectes culturals, socials, polítics i històrics continguts en els textos objecte de lectura i de traducció. Acostament al món clàssic reflectit en els textos i constatació de la seua pervivència en èpoques posteriors i en l'actual.
Estudi de les característiques lingüístiques dels textos dels diferents gèneres literaris i dels recursos utilitzats en la seua configuració.
Comentari de textos. Els textos com a font de dades i d'informació.
Es procurarà que els textos que s'hagen de llegir o traduir siguen de diferents èpoques i de diversos gèneres literaris perquè l'alumnat comprenga el fet que el llatí haja sigut aclaparadorament la llengua de cultura d'Europa durant llargs períodes de la història. En este sentit, s'han de poder proposar als estudiants textos que relacionen la llengua clàssica amb el seu entorn geogràfic i històric.
3. El lèxic llatí i la seua evolució
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Regles d'evolució fonètica del llatí a les llengües romàniques.
Formació de paraules llatines. Modificació, derivació i composició. Estudi dels formants d'origen llatí més productius en la formació de paraules en les llengües modernes conegudes o emprades per l'alumnat.
Caracterísques diferencials del llatí enfront de les llengües romàniques i l'anglés.
Vocabulari específic d'origen grecollatí usual en les disciplines que s'estudien en el Batxillerat.
Expressions llatines incorporades al llenguatge habitual i al culte.
4. Roma i el seu llegat
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Transmissió de la literatura clàssica.
Els gèneres literaris llatins. Influència en les manifestacions literàries d'èpoques posteriors. Teatre, historiografia, oratòria, poesia èpica i poesia lírica.
El llegat de Roma a Hispània. Restes romanes a la Comunitat Valenciana. Vestigis en jaciments i museus a Hispània i a la Comunitat Valenciana.
El dret romà i la seua pervivència en els ordenaments jurídics posteriors.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar, analitzar i comentar els elements que constituïxen les diferents estructures morfològiques i sintàctiques de textos llatins originals, destacant les variacions i coincidències amb altres llengües conegudes. Esta anàlisi ha de comprendre les formes poc freqüents i irregulars, si es presenten, així com qualsevol tipus de proposició subordinada.
Este criteri pretén comprovar l'aprofundiment en l'aprenentatge de la morfologia regular, que ha de quedar pràcticament assimilada i la iniciació en la irregular, tant nominal com pronominal i verbal. Però abans que res l'alumnat ha de demostrar la seua competència en l'anàlisi de les proposicions subordinades, especialment d'aquelles que presenten procediments de subordinació o estructures diferents de les utilitzades per les llengües conegudes per l'alumnat.
2. Exposar, oralment o per escrit, el contingut de textos llatins traduïts de diversos gèneres literaris, elaborant esquemes bàsics i diferenciant les idees principals de les secundàries.
Este criteri tracta d'avaluar el grau de comprensió del contingut essencial d'un text. En este curs es treballaran textos de major complexitat que els treballats el curs anterior pertanyents a diferents gèneres literaris, sobre els quals es realitzaran exercicis de lectura, d'anàlisi i de resum del contingut.
3. Traduir a la llengua d'ús de l'alumnat textos escrits en llatí de diferents gèneres literaris.
Este criteri tracta de comprovar que l'alumnat ha progressat adequadament en l'assimilació de les estructures de la llengua llatina i que partint de l'anàlisi del text és capaç d'arribar a la comprensió reflexiva que suposa la traducció. La versió de les traduccions, mantenint la fidelitat al text, s'intentarà que siga més literària i elegant. Es podrà utilitzar el diccionari.
4. Produir textos breus escrits en llatí de dificultat moderada utilitzant correctament les estructures de la llengua llatina que siguen estudiades per l'alumnat.
S'utilitzarà este criteri d'avaluació per a comprovar el coneixement del lèxic assolit i de les diferents estructures morfològiques i sintàctiques estudiades, especialment les relacionades amb la configuració de les diferents modalitats de frase, l'ús dels casos i la subordinació. La traducció inversa, realitzada ja en Llatí I, podrà generalitzar-se en este curs.
5. Comparar el lèxic llatí i grecollatí amb el d'altres llengües que conega l'alumnat, i deduir-ne les regles bàsiques de modificació, derivació i composició de paraules.
Este criteri ha de tendir a verificar no sols el domini del lèxic d'aprenentatge obligatori sinó també el dels mecanismes de formació de paraules, en els quals exercixen un paper important els formants d'origen grecollatí, així com el reconeixement dels dits mecanismes en les llengües conegudes per l'alumnat. Podran proposar-se estudis comparatius de lèxic (etimologia i evolució), reconstrucció de famílies semàntiques (parentiu, calendari, etc.), anàlisi de les variacions semàntiques que aporten els distints prefixos i sufixos grecollatins i estudis sobre paraules utilitzades en altres disciplines.
6. Comparar els components (fonètic, morfològic, sintàctic, semàntic i pragmàtic) fonamentals constitutius del llatí i d'altres llengües conegudes per l'alumnat. Aplicar les regles d'evolució fonètica del llatí a les llengües romàniques, utilitzant la terminologia adequada en la descripció dels fenòmens fonètics.
Amb este criteri es pretén comprovar si l'alumnat establix relacions entre les llengües que estudia i parla, aprofitant els coneixements lingüístics i científics obtinguts de l'estudi de cada una d'estes per a projectar-lo en les altres, a fi de passar així a un coneixement del llenguatge més complex i abstracte.
7. Identificar i comentar els elements essencials de textos de diferents gèneres literaris, amb sentit complet i traduïts, i reconéixer-ne les estructures bàsiques diferenciadores.
Este criteri pretén que l'alumnat identifique elements essencials del text literari (argument, estructura, dimensió espai-temps, personatges, recursos estilístics, etc.) i caracteritze els diferents gèneres pels seus trets diferenciadors. Es proposa el treball sobre textos amb sentit complet pertanyents a diversos gèneres literaris (èpics, dramàtics, historiogràfics, etc.) originals i traduïts, que poden ser contrastats amb textos de la literatura actual, de manera especial amb els escrits en les llengües conegudes pels estudiants.
8. Planificar i realitzar investigacions senzilles sobre temes monogràfics, utilitzant fonts de diversa mena: restes arqueològiques, inscripcions, índexs, lèxics, articles específics, etc.
Este criteri tracta de comprovar la capacitat creativa en la planificació, cerca, recopilació i sistematització de la informació, així com el grau d'adequació i correcció en l'expressió oral i escrita. Els estudiants, guiats pel professorat, planificaran l'activitat, organitzaran la informació i la contrastaran per a deduir-ne conclusions que els permeten elaborar hipòtesis explicatives.
LITERATURA UNIVERSAL
Modalitat d'Arts
I. Introducció
La Literatura universal té com a objecte ampliar la formació literària i humanística adquirida durant l'Educació Secundària Obligatòria i en la matèria comuna de Llengua i Literatura: Castellà i Valencià del Batxillerat. Atés que el batxillerat ha d'atendre als interessos diversos dels jóvens, l'estudi d'esta matèria, els servirà tant per a enriquir la seua personalitat, per a aprofundir i ampliar la seua visió particular del món per mitjà d'uns hàbits de lectura conscient, com per a adquirir una formació d'acord amb els seus interessos acadèmics i professionals per al futur.
L'aproximació als textos literaris realitzada durant els anys anteriors es completa amb una visió de conjunt dels grans moviments literaris i de les obres i els autors més representatius d'altres literatures, la qual cosa proporcionarà una visió més comprensiva, àmplia i profunda del discurs literari com a fenomen universal.
Els textos literaris són l'expressió artística de concepcions ideològiques i estètiques que representen una època, interpretades pel geni creador dels autors. Són part essencial de la memòria cultural i artística de la humanitat i de la seua forma d'interpretar el món; constituïxen el depòsit de les seues emocions, idees i fantasies. És a dir, reflectixen pensaments i sentiments col·lectius i contribuïxen a la comprensió dels senyals d'identitat de les diferents cultures en distints moments de la seua història. A més, la varietat de contextos, gèneres i suports a què servix de base la literatura (òpera, escenografies teatrals, composicions musicals i manifestacions plàstiques de qualsevol tipus), contribuïx a ampliar i consolidar el domini dels recursos de la competència comunicativa en tots els aspectes.
D'altra banda, la literatura exercix un paper molt important en la maduració intel·lectual, estètica i afectiva dels jóvens, al permetre'ls veure objectivades també les seues experiències individuals en un moment en què són evidents les seues necessitats de socialització i obertura a la realitat. A més, té clares connexions amb la història de l'art i del pensament pel que resulta eficaç per al desenrotllament de la consciència crítica i, en última instància, per a la conformació de la personalitat.
Però, més enllà de tota sort de fronteres i límits, la literatura aborda temes recurrents, quasi sempre comuns a cultures molt diverses; s'erigix, d'esta manera, en testimoni que la humanitat ha tingut permanentment unes inquietuds, s'ha vist apressada per necessitats semblants i s'ha aferrat a través dels temps als mateixos ensomnis. La poesia, en el seu sentit més ampli, ens convertix en ciutadans del món.
La matèria s'inicia amb un primer nucli de continguts comú a la resta. El comentari i l'anàlisi de les obres literàries es concep com un procediment de treball fonamental, perquè el contacte directe amb obres representatives o amb alguns dels seus fragments més rellevants, degudament contextualitzats, és la base d'una verdadera formació cultural. Els estudiants de batxillerat han de tindre unes capacitats bàsiques per a aproximar-se a la realitat amb una actitud oberta i des de múltiples punts de vista, així com per a comparar textos de característiques semblants en la forma o en els continguts, per a transferir els coneixements i per a establir relacions entre les noves lectures i els marcs conceptuals prèviament incorporats als seus coneixements, i familiaritzar-se amb les fonts bibliogràfiques i d'informació que els permeten aprofundir en els sabers literaris.
El segon aspecte inclòs en este nucli comú fa referència a continguts literaris relacionats amb altres manifestacions artístiques. El tractament d'este aspecte hauria d'abordar-se en funció de la modalitat des de la qual es cursa esta matèria.
La resta dels nuclis seguix un orde cronològic. Amb el primer es pretén una introducció històrica a la literatura com a fenomen universal i al paper de les mitologies en els orígens de totes les cultures, no un tractament detallat dels continguts. En els següents es reunixen els grans períodes i moviments reconeguts universalment. L'evolució de les formes artístiques quedarà així emmarcada en un enriquidor conjunt de referències. Perquè este propòsit puga complir-se, tenint en compte els condicionaments temporals, es fa imprescindible seleccionar determinats moviments, èpoques, obres i autors; els que més han repercutit en la posteritat, els que han deixat un rastre tan llarg que encara alimenta la nostra imaginació i es reflectix en les obres dels creadors contemporanis.
Convé també assenyalar que, encara que l'orde de presentació dels continguts siga el cronològic, hi ha la possibilitat d'una seqüència didàctica que pose en relleu la recurrència permanent de certs temes i motius, així com les diferents inflexions i enfocaments que reben en cada moment de la història. D'altra banda, si bé no hi ha referència explícita a altres matèries, és evident que convindrà posar en relleu les semblances generals i certes diferències, com el fet que el barroc i el classicisme tenen dimensions i cronologies diferents en diferents parts d'Europa i en distintes disciplines artístiques.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Conéixer els grans moviments estètics, les principals obres literàries i els autors que han anat conformant la nostra realitat cultural.
2. Llegir i interpretar amb criteri propi textos literaris complets i fragments representatius d'estos i saber relacionar-los amb els contextos en què van ser produïts.
3. Constatar, a través de la lectura d'obres literàries, la presència de temes recurrents, tractats des de diferents perspectives al llarg de la història, que manifesten inquietuds, creences i aspiracions comunes als sers humans en totes les cultures.
4. Comprendre i valorar críticament les manifestacions literàries com a expressió de creacions i sentiments individuals i col·lectius i com a manifestació de l'afany humà per explicar-se el món en diferents moments de la història.
5. Gaudir de la lectura com a font de nous coneixements i experiències i com a activitat plaent per a l'oci.
6. Saber utilitzar de forma crítica les fonts bibliogràfiques i els recursos en xarxa adequats per a l'estudi de la literatura.
7. Planificar i redactar amb un grau suficient de rigor i adequació treballs sobre temes literaris i realitzar exposicions orals correctes i coherents sobre estos amb ajuda dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres musicals o de qualsevol altra manifestació artística (òpera, cine) a les quals poden servir com a punt de partida.
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Lectura i comentari de fragments, antologies o obres completes especialment significatius, relatius a cada un dels períodes literaris.
- Relaciones entre obres literàries i obres musicals, teatrals, cinematogràfiques, etc. Observació, reconeixement o comparació de pervivències, adaptacions, tractament diferenciat o altres relacions. Selecció i anàlisi d'exemples representatius.
2. De l'antiguitat a l'edat mitjana: el paper de les mitologies en els orígens de la literatura
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Mites i creences: breu panorama de les literatures bíblica, grega i llatina.
- La èpica medieval i la creació del cicle artúric.
- La poesia trobadoresca.
3. Renaixement i classicisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- Context general. Els canvis del món i la nova visió de l'home.
- La lírica de l'amor. El dolce stil nuovo. La innovació del Cançoner de Petrarca.
- La narració en prosa: Boccaccio.
- Teatre clàssic europeu. El teatre isabelí a Anglaterra.
4. El Segle de les Llums
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- El desenrotllament de l'esperit crític: la il·lustració. L'Enciclopèdia. La prosa il·lustrada.
- La novel·la europea en el segle XVII. Els hereus de Cervantes i de la picaresca espanyola en la literatura anglesa.
5. El moviment romàntic
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La revolució romàntica: consciència històrica i nou sentit de la ciència.
- El romanticisme i la seua consciència de moviment literari. Precursors: Goethe.
- Poesia romàntica. Novel·la històrica.
6. La segona mitat del segle XIX: El realisme i el naturalisme
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- De la narrativa romàntica al realisme a Europa.
- Literatura i societat. Evolució dels temes i les tècniques narratives del realisme.
- Període de transició: Stendhal.
- El paper de la dona en la novel·la.
- Principals novel·listes europeus del realisme i el naturalisme: Zola. Temes recurrents en les novel·les del període: diferències socials, adulteri.
- El naixement de la gran literatura nord-americana (1830-1890). De l'experiència vital a la literatura. El renaixement del conte.
- L'arrancada de la modernitat poètica: de Baudelaire al simbolisme.
- La renovació del teatre europeu: nou teatre i noves formes de pensament.
7. Els nous enfocaments de la literatura en el segle XX i les transformacions dels gèneres literaris
Els continguts que corresponen a este nucli són:
- La crisi del pensament huitcentista i la cultura de fi de segle. La fallida de l'orde europeu: la crisi de 1914. Les innovacions filosòfiques, científiques i tècniques i la seua influència en la creació literària.
- La consolidació d'una nova forma d'escriure en la novel·la. Estudi de les noves tècniques narratives.
- Las avantguardes europees i americanes. El surrealisme. El realisme màgic.
- La culminació de la gran literatura americana. La generació perduda.
- El teatre de l'absurd i el teatre de compromís.
IV. Criteris d'avaluació
1. Caracteritzar alguns moments importants en l'evolució dels grans gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre), i relacionar-los amb les idees estètiques dominants i les transformacions artístiques i històriques.
El propòsit d'este criteri és comprovar que les alumnes i els alumnes saben explicar, per mitjà de breus exposicions orals o escrites, canvis significatius en la concepció de la literatura i dels gèneres, i emmarcar-los en el conjunt de circumstàncies culturals que els rodegen; és a dir, si establixen un nexe entre la literatura, les altres arts i la concepció del món que té la societat en un moment de transformació.
2. Analitzar i comentar obres breus i fragments significatius de distintes èpoques, interpretant el seu contingut d'acord amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literàries, així com sobre períodes i autors.
Es valorarà la capacitat per a interpretar obres literàries de distintes èpoques i autors en el seu context històric, social i cultural, i assenyalar la presència de determinats temes i motius i l'evolució en la manera de tractar-los, relacionant-los amb altres obres de la mateixa època o d'èpoques diferents, i reconeixent les característiques del gènere en què s'inscriuen i els trops i procediments retòrics més usuals.
3. Identificar i analitzar les tècniques dramàtiques, els recursos estilístics i els personatges que conformen les obres dramàtiques del teatre clàssic europeu.
Es tracta de que l'alumne aprecie la importància del llenguatge, dels personatges i de com estos han perdurat al llarg dels anys com a símbols de les virtuts o vicis que encarnen.
4. Identificar a través de la lectura de la poesia romàntica els seus trets més característics i la seua pertinença a este període històric.
Es tracta d'avaluar si l'alumne capta els trets estilístics, els principis temàtics i estètics propis del gènere i del moment, que conformen la poesia del romanticisme, i el que té de ruptura enfront del moviment anterior.
5. Identificar i explicar els trets més característics de la novel·la del XIX i XX, així com els principis temàtics i estètics que la conformen.
Es tracta que l'alumne reconega els elements i els trets distintius reflectits en novel·les pertanyents a estos períodes. Haurà d'assenyalar i explicar l'evolució de temes, tècniques narratives i estilístiques que patix la novel·la al llarg d'estos segles.
6. Realitzar exposicions orals sobre una obra, un autor o una època amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, expressant les pròpies opinions, seguint un esquema preparat prèviament.
Amb este criteri s'avaluarà la capacitat de planificar i realitzar breus exposicions orals integrant els coneixements literaris i les lectures. Es valoraran aspectes com l'estructuració del contingut, l'argumentació de les pròpies opinions, la consulta de fonts, la selecció d'informació rellevant i la utilització del registre apropiat i de la terminologia literària necessària.
7. Exposar oralment les pròpies opinions i valoracions sobre una obra o un fragment representatiu.
Este criteri proposa avaluar especialment la capacitat d'expressar una valoració personal de les lectures realitzades i integrar els coneixements literaris i les pròpies opinions. Es valorarà l'argumentació utilitzada per a justificar els punts de vista exposats, així com la utilització del registre apropiat i de la terminologia literària necessària.
8. Realitzar treballs crítics sobre la lectura d'una obra significativa d'una època, interpretant-la en relació amb el seu context històric i literari, obtindre la informació bibliogràfica i els recursos en xarxa necessaris i efectuar-ne una valoració personal.
Amb este criteri es vol avaluar la capacitat de realitzar un treball personal d'interpretació i valoració d'una obra significativa d'una època llegida íntegrament, tant en el contingut com en els usos de les formes literàries, i relacionar-la amb el seu context històric, social i literari i, si és el cas, amb el significat i la rellevància del seu autor en l'època o en la història de la literatura universal. Es valorarà també la utilització de les fonts d'informació bibliogràfica i dels recursos en xarxa.
9. Realitzar, oralment o per escrit, valoracions de les obres literàries com a punt de trobada d'idees i sentiments col·lectius i com a instruments per a acréixer el cabal de la pròpia experiència.
Es pretén comprovar el desenrotllament d'una actitud oberta, conscient i interessada davant de la literatura que ha de veure's no sols com a resultat d'un esforç artístic de certs individus, sinó com a reflex de les inquietuds humanes. Tal actitud pot ser observada, a més de per altres indicadors com l'interés per la lectura i per l'actualitat literària, per mitjà de l'explicació, oral o escrita, o el debat sobre la contribució del coneixement d'una determinada obra literària a l'enriquiment de la pròpia personalitat i a la comprensió del món interior i de la societat.
10. Realitzar anàlisis comparatives de textos de la literatura universal amb altres de la literatura en valencià i castellà de la mateixa època, i posar de manifest les influències, les coincidències o les diferències que hi ha.
Es pretén que l'alumnat establisca relacions entre els textos literaris de la literatura universal i els de la literatura pròpia que coneix a través de la matèria comuna de Llengua i Literatura: Castellà i Valencià, i assenyalar punts de contacte pel que fa a les influències mútues i a l'expressió simultània de paregudes preocupacions davant de qüestions bàsiques d'abast universal. L'anàlisi permetrà, a més, avaluar la capacitat de gaudir de la lectura com a font de nous coneixements i com a activitat plaent per a l'oci, subratllant els aspectes que s'han projectat en altres àmbits culturals i artístics i posar en relleu les diferències estètiques existents en determinats moments.
11. Reconéixer la influència d'alguns mites i arquetips creats per la literatura i el seu valor permanent en la cultura universal.
Es tracta de reconéixer la importància cultural de determinats mites i arquetips al llarg de la història i valorar una de les notes que convertix en clàssics certs textos literaris, com és la gestació de grans caràcters que perviuen en el temps i s'erigixen en punts de referència col·lectius. L'estudiant ha d'aportar dades que subratllen l'empremta deixada per mites i personatges universals com el Quixot, Tirant lo Blanc, Romeu i Julieta, Ulisses, Don Juan, etc., en l'herència cultural de la humanitat.
12. Posar exemples d'obres significatives de la literatura universal adaptades a altres manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells la relació o diferències entre els diferents llenguatges expressius.
L'objectiu és comprovar si es reconeix la utilització de les obres literàries com a base d'altres manifestacions artístiques, i si s'és capaç d'analitzar les relacions entre estes, les seues semblances i diferències fent especial insistència en els tipus de llenguatge que utilitzen.
MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS I I II
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
I. Introducció
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II requerix coneixements de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I
La constant ampliació del rang d'aplicacions de les matemàtiques, que han demostrat ser eficaços per a descriure, analitzar i comprendre les pautes que subjauen en un nombre creixent de fenòmens socials, fa convenient que els estudiants de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials adquirisquen la formació suficient per a comprendre determinats mètodes matemàtics i dominar les destreses necessàries per a la seua aplicació.
Les matemàtiques proporcionen el llenguatge adequat per a descriure científicament certs aspectes de la realitat i disposen de mètodes que permeten analitzar-los i comprendre'ls amb profunditat. En conseqüència, les matemàtiques tenen un caràcter instrumental que es traduïx en la seua profusa utilització per a representar, sintetitzar i comunicar (per mitjà de gràfics, taules i models abstractes) la informació quantitativa rellevant de molts dels fenòmens estudiats per les ciències socials. La utilització de les matemàtiques es dóna en major mesura en les ciències relacionades amb el món de l'economia, bé siga perquè són més directament quantificables, bé perquè el seu desenrotllament històric les ha conduït primer que res en eixa direcció.
Per a la utilització efectiva de les matemàtiques, tan importants són els propis continguts conceptuals com els procediments, habilitats, hàbits, estructures i actituds que caracteritzen l'activitat matemàtica: el disseny d'estratègies d'actuació; la presa de decisions sobre els conceptes i tècniques que es s'han d'utilitzar; l'explicitació de les hipòtesis que s'admeten; la formulació, comprovació i refutació de conjectures; la cerca de regularitats; l'aplicació d'algoritmes concrets; l'execució de càlculs i la comprensió, interpretació i comunicació dels resultats. Precisament, eixe particular comportament de les matemàtiques conté valors formatius molt generals que contribuïxen a crear hàbits, estructures mentals i actituds que transcendixen les pròpies matemàtiques per a formar part d'una concepció àmplia i científica de la realitat.
Les Matemàtiques de Batxillerat, en qualsevol de les seues modalitats, han d'assolir dos grans objectius. D'una banda, hauran de proporcionar als estudiants una maduresa intel·lectual i un conjunt de coneixements i ferramentes que els permeten moure's amb seguretat i amb responsabilitat en l'entorn social, una vegada acabats els seus estudis de Secundària. D'altra banda, hauran de garantir una adequada preparació, perquè estos mateixos estudiants puguen accedir a estudis posteriors de Formació Professional de Grau Superior o universitaris.
Pareix obvi assenyalar que en el disseny del currículum de Matemàtiques de qualsevol modalitat de Batxillerat han de tindre's en compte ambdós objectius, però, que només des del segon d'estos és possible matisar les característiques singulars dels seus continguts.
En conseqüència, els continguts de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials s'han dissenyat atorgant un paper predominant als procediments i les tècniques instrumentals orientats a la resolució de problemes i activitats relacionades amb el món de l'economia, de la informació i, en general, amb tots aquells fenòmens que deriven de la realitat social.
D'altra banda, determinades característiques com ara el rigor formal, l'abstracció o els processos deductius que estructuren i definixen el mètode matemàtic no poden estar absents de les Matemàtiques de Batxillerat, siga quin siga el seu nivell i modalitat. En este cas, els atributs anteriorment assenyalats hauran d'aplicar-se amb la suficient prevenció i de manera escalonada al llarg dels dos cursos de l'etapa, respectant, en tot cas, les característiques procedimentals assignades a cada un d'estos.
En un món en què el progrés tecnològic avança amb passos de gegant liderant i facilitant el desenrotllament de les modernes societats del nostre temps, l'accés a les anomenades noves tecnologies constituïx una necessitat per a qualsevol ciutadà que desitge estar ben informat i és indispensable per a tots els professionals que treballen en assumptes econòmics o socials, en qualsevol de les seues modalitats.
Les matemàtiques que, com en tots els altres àmbits de la ciència i de la tecnologia, subjauen com a font impulsora i aglutinant del desenrotllament econòmic i sociològic, en tot el que estos tenen de component científica, no poden quedar alienes al fenomen anteriorment ressenyat. Per això, és important que entre els continguts de matemàtiques s'incloga l'ús adequat i raonat de determinats recursos tecnològics, com ara les calculadores o els programes informàtics, que, d'una banda, facilitaran l'execució i la comprensió de determinats processos estrictament matemàtics i, de l'altra, possibilitaran una presa de contacte amb el món de la tecnologia des d'una òptica educativa, de manera que es revele la utilitat pràctica d'estos recursos a l'hora de resoldre nombroses situacions problemàtiques relacionades amb la realitat social i la vida quotidiana.
Finalment, pareix innecessari ressaltar que els processos que s'involucren en la resolució de problemes, entesa com un procés obert d'indagació, formulació de preguntes interessants i cerca creativa de resultats que conté totes les característiques pròpies de l'activitat matemàtica, ajuden, com cap altres, a desenrotllar la capacitat de raonar de l'alumnat al mateix temps que el proveïx d'actituds i hàbits propis de l'activitat matemàtica. I en conseqüència, ha d'estar present contínuament de forma transversal en el desenrotllament del currículum de les Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials en els dos cursos del Batxillerat.
II. Objectius generals
El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Aplicar adaptant els coneixements matemàtics adquirits a situacions diverses que puguen presentar-se en fenòmens i processos propis de les ciències humanes i socials
2. Elaborar juís i formar criteris propis sobre fenòmens socials i econòmics per mitjà d'actituds pròpies de l'activitat matemàtica, com ara la visió crítica, la necessitat de verificació, la justificació de les afirmacions, la valoració de la precisió, el gust pel rigor, la necessitat de qüestionar les apreciacions intuïtives. I l'obertura a noves idees
3. Utilitzar els coneixements matemàtics adquirits per a interpretar críticament els missatges, dades i informacions que apareixen en els mitjans de comunicació i altres àmbits sobre qüestions econòmiques i socials de l'actualitat, argumentant amb precisió i rigor i acceptant discrepàncies i punts de vista diferents com a factor d'enriquiment
4. Utilitzar i contrastar estratègies diverses per a la resolució de problemes, de manera que els permeta enfrontar-se a situacions noves amb autonomia, eficàcia i creativitat
5. Utilitzar el discurs racional per a plantejar encertadament els problemes, justificar procediments, adquirir un cert rigor en el pensament científic, encadenar coherentment els arguments i detectar incorreccions lògiques
6. Servir-se dels mitjans tecnològics que es troben a la seua disposició, fent-ne un ús racional i descobrint les enormes possibilitats que ens oferixen.
7. Aprofitar els canals d'informació que faciliten les noves tecnologies, seleccionant allò que puga ser més útil per a resoldre els problemes plantejats.
8. Expressar-se oralment, per escrit i gràficament en situacions susceptibles de ser tractades matemàticament, per mitjà de l'adquisició i el maneig d'un vocabulari específic de notacions i termes matemàtics.
9. Establir relacions entre les matemàtiques i l'entorn social, cultural i econòmic, apreciant el seu lloc com a part de la nostra cultura
10. Comprendre la forma d'organització pròpia dels coneixements de les matemàtiques: establiment de definicions precises, demostració de les propietats relacionades amb els conceptes definits i justificació dels procediments, tècniques i fórmules que simplifiquen la resolució de problemes.
11. Apreciar la utilitat i les limitacions dels recursos mecànics de càlcul, així com la necessitat de sotmetre a revisió crítica els resultats obtinguts per dits procediments.
MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS I
III. Nuclis de continguts
1. Resolució de problemes
Alhora que es resolen els problemes que permeten plantejar els conceptes i tècniques matemàtiques que es proposen en els altres nuclis de continguts, resulta útil reflexionar sobre els procediments i mètodes emprats. L'explicitació de les distintes fases que ha suposat la resolució d'un problema i la sistematització de les estratègies heurístiques emprades amb èxit, constituïxen una ajuda i una guia per a actuar davant de noves situacions problemàtiques i per a revisar críticament els problemes ja resolts. En conseqüència, este nucli té un caràcter transversal i els seus continguts seran tinguts en compte exclusivament en connexió amb el desenrotllament de la resta dels continguts.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Fases en la resolució de problemes: formulació, elaboració de conjectures, disseny i execució de l'estratègia d'actuació, interpretació dels possibles resultats.
Algunes estratègies d'actuació: simplificació, analogia, particularització, generalització, inducció, raonament per reducció a l'absurd, anàlisi de les possibilitats, etc.
2. Aritmètica i àlgebra
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Nombres racionals i irracionals. Aproximació decimal d'un nombre real. Estimació, arredoniment i errors. La recta real. Intervals.
Polinomis. Operacions elementals. Regla de Ruffini. Fraccions algebraiques: operacions i descomposició en fraccions simples.
Resolució algebraica d'equacions de primer i segon grau.
Resolució de problemes de matemàtica financera en què intervenen l'interés simple i compost, i s'utilitzen taxes, amortitzacions, capitalitzacions i nombres índex. Paràmetres econòmics i socials
Interpretació i resolució de sistemes lineals d'equacions. Mètode de Gauss. Aplicació a l'àmbit de les ciències socials.
Interpretació i resolució gràfica d'inequacions lineals amb una o dos incògnites.
3. Anàlisi
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Funcions reals de variable real. Propietats de les funcions i la seua interpretació gràfica: domini, recorregut, continuïtat, creixement i decreixement, extrems relatius.
Identificació i utilització de taules i gràfics dels models funcionals apropiats per a descriure i interpretar matemàticament diversos fenòmens propis de les Ciències Humanes i Socials.
Obtenció de valors desconeguts en funcions donades per la seua taula: interpolació i extrapolació lineal. Aplicació a problemes reals.
Estudi gràfic i analític de les funcions polinòmiques, de proporcionalitat inversa, racionals senzilles, valor absolut i part entera.
Identificació i interpretació de funcions exponencials, logarítmiques i periòdiques senzilles amb l'ajuda de la calculadora i/o programes informàtics.
Las funcions definides a trossos.
Idea intuïtiva de límit funcional. Aplicació a l'estudi de discontinuïtats.
Taxa de variació mitjana. Interpretació geomètrica. Derivada d'una funció en un punt. Iniciació al càlcul de derivades.
4. Estadística
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Terminologia i conceptes bàsics de l'estadística:
*Individu, població, mostra, variable estadística.
*Organització de les dades: gràfics i taules de freqüències.
*Distribució de freqüències.
*Paràmetres estadístics de localització, de dispersió i de posició. Significat i càlcul.
Estadística bidimensional. Elaboració i interpretació de taules de freqüències de doble entrada i núvols de punts. Aplicació a la interpretació de fenòmens socials i econòmics
Càlcul i interpretació dels paràmetres estadístics bidimensionals usuals.
Coeficient de correlació lineal. Interpretació i càlcul.
Regressió lineal. Rectes de regressió. Utilització de les rectes de regressió per a interpolar. Extrapolació de resultats. Prediccions estadístiques.
5. Probabilitat
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Mesura de la incertesa. Assignació de probabilitats. Lleis de la probabilitat. Experiències aleatòries compostes. Taules de contingència i diagrames en arbre. Probabilitat condicionada. Probabilitat total. Probabilitat a posteriori.
Distribucions de probabilitat binomial i normal. Utilització de taules de la distribució binomial i de la distribució normal en la resolució de problemes que requerisquen càlculs probabilístics.
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar els nombres racionals i irracionals, les seues notacions, operacions i procediments associats, per a presentar i intercanviar informació i resoldre problemes i situacions extrets de la realitat social i de la vida quotidiana.
Es pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a utilitzar adequadament els nombres i les seues operacions i de recórrer a la notació numèrica més convenient per a expressar els resultats d'estimacions, càlculs i problemes.
2. Transcriure problemes relatius a les ciències socials, al llenguatge algebraic, utilitzar les tècniques matemàtiques apropiades en cada cas per a resoldre'ls, presentar adequadament les solucions obtingudes i interpretar-les en els seus contextos.
Es pretén avaluar el grau de destresa assolit en la resolució de problemes en general, preferiblement plantejats en contextos o situacions pròpies de les ciències socials, i específicament d'aquells problemes que puguen requerir un plantejament i una resolució algebraica. Es valorarà també la capacitat de justificar l'estratègia dissenyada per a resoldre el problema, la correcció dels raonaments, l'elecció dels tipus de nombres adequats per a expressar la solució i la interpretació dels resultats obtinguts en coherència amb el context o situació plantejada.
3. Utilitzar els percentatges i les fórmules d'interés simple i compost per a resoldre problemes financers i interpretar determinats paràmetres econòmics i socials.
Este criteri pretén comprovar si s'apliquen els coneixements bàsics de matemàtica financera a supòsits pràctics, utilitzant, si és necessari, mitjans tecnològics a l'abast de l'alumnat per a obtindre'n i avaluar-ne els resultats.
Este criteri pretén comprovar si s'apliquen els coneixements bàsics de matemàtica financera a supòsits pràctics, utilitzant, si és necessari, mitjans tecnològics a l'abast de l'alumnat per a obtindre'n i avaluar-ne els resultats.
4. Reconéixer les famílies de funcions més freqüents en els fenòmens econòmics i socials, relacionar les seues gràfiques amb fenòmens que s'ajusten a estes i interpretar, quantitativament i qualitativament, les situacions presentades per mitjà de relacions funcionals expressades en forma de taules numèriques, gràfics o expressions algebraiques.
Es pretén avaluar la capacitat de descriure i interpretar el comportament global de fenòmens funcionals característics de les ciències humanes i socials, quan la relació entre les variables d'interés és presentada indistintament en forma de descripció verbal, de taula numèrica, de gràfica o d'expressió algebraica. Es contrastarà, així mateix, la destresa assolida en la traducció global entre les quatre formes de representació funcional i l'habilitat per a identificar i distingir els models funcionals més simples atenent les seues característiques globals.
5. Utilitzar les taules i les gràfiques com a instrument per a l'estudi de situacions empíriques relacionades amb fenòmens socials i analitzar funcions que no s'ajusten a cap fórmula algebraica i que propicien la utilització de mètodes numèrics per a l'obtenció de valors no coneguts.
Es pretén avaluar l'habilitat assolida en el maneig de dades numèriques provinents de situacions empíriques en què la relació entre les variables no vinga expressada analíticament. Eixa habilitat es manifestarà en la utilització de les tècniques numèriques adequades per a l'obtenció d'informacions quantitatives suplementàries sobre la situació, en l'elecció raonada d'una família funcional apropiada per a ajustar a un model matemàtic la situació i en l'execució dels càlculs necessaris per a estimar els paràmetres del model triat.
6. Elaborar i interpretar informes sobre situacions reals, susceptibles de ser presentades en forma de gràfiques o a través d'expressions polinòmiques o racionals senzilles, que exigisquen tindre en compte intervals de creixement i decreixement, continuïtat, màxims i mínims i tendències d'evolució d'una situació.
Es pretén avaluar la capacitat d'analitzar gràficament les propietats locals de les funcions i l'habilitat aconseguida per a utilitzar la dita anàlisi en la interpretació del context a què es referisca la gràfica funcional.
7. Interpretar el grau de correlació existent entre les variables d'una distribució estadística bidimensional i obtindre les rectes de regressió per a fer prediccions estadístiques en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens econòmics o socials.
Es pretén valorar la destresa assolida en l'anàlisi qualitativa de la informació gràfica subministrada per núvols de punts i la capacitat de discutir si raonablement es pot suposar una relació funcional o una relació estocàstica entre les variables representades. Es pretén comprovar la comprensió del coeficient de correlació com a mesura del grau de relació lineal existent entre dos variables i la capacitat per a associar valors concrets dels paràmetres de les rectes de regressió a conjunts de dades o a núvols de punts corresponents. S'avaluarà també la soltesa assolida en la utilització de les rectes de regressió com a model matemàtic que permet realitzar interpolacions i extrapolacions.
8. Utilitzar tècniques estadístiques elementals per a prendre decisions davant de situacions que s'ajusten a una distribució de probabilitat binomial o normal, determinant les probabilitats d'un succés o més, sense necessitat de càlculs combinatoris.
Es pretén avaluar la capacitat d'assenyalar l'existència de successos la idea de la qual està subjecta a incertesa, valorant la destresa adquirida per a mesurar i interpretar coherentment la seua versemblança, i recorrent, si és procedent, a l'ús de taules de les distribucions binomial i normal, preferentment en contextos socials o econòmics.
9. Organitzar i codificar informacions; seleccionar, comparar i valorar estratègies; enfrontar-se a situacions noves amb eficàcia i utilitzar les ferramentes matemàtiques adquirides.
Es pretén avaluar la destresa assolida en la reflexió lògicodeductiva, els modes d'argumentació propis de les matemàtiques, la resolució de problemes i la realització d'investigacions.
MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS II
III. Nuclis de continguts
1. Resolució de problemes
En este curs es prosseguirà la reflexió sobre les pautes d'actuació i les fases que comporta el procés de resolució de problemes. Els continguts que corresponen a este nucli són els mateixos que s'exposen en el nucli corresponent de matemàtiques aplicades a les ciències socials I i seran tractats exclusivament en relació amb els problemes que permeten plantejar els conceptes i tècniques matemàtiques proposats en els altres nuclis de la matèria.
2. Àlgebra lineal
Els continguts que corresponen a este nucli són:
La matriu com a expressió de taules i grafs. Matrius especials. Suma i producte de matrius.
Obtenció de matrius inverses senzilles pel mètode de Gauss.
Resolució d'equacions i sistemes d'equacions matricials senzills.
Utilització del mètode Gauss en la discussió i resolució d'un sistema d'equacions lineals amb dos o tres incògnites.
Determinant d'una matriu. Aplicacions de les matrius i dels determinants a la resolució de sistemes d'equacions lineals.
Resolució de problemes amb enunciats relatius a les ciències socials i a l'economia que poden resoldre's per mitjà del plantejament de sistemes d'equacions lineals de dos o tres incògnites.
Interpretació i resolució gràfica d'inequacions i sistemes d'inequacions lineals amb dos incògnites.
Iniciació a la programació lineal bidimensional. Noció d'optimació. Conceptes generals: la funció objectiu i les restriccions. Mètode gràfic per a la resolució de problemes de programació lineal.
Resolució de problemes de programació lineal aplicats a l'economia, la demografia l'administració i la gestió.
3. Anàlisi
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Límit i continuïtat d'una funció en un punt. Estudi de les discontinuïtats i les tendències asimptòtiques d'una funció
Derivada d'una funció. Derivació i continuïtat. Càlcul de derivades de funcions conegudes.
Aplicació de les derivades a l'estudi de les propietats locals de les funcions elementals (polinòmiques, exponencials, logarítmiques, productes i quocients) i a la resolució de problemes d'optimització relacionats amb les ciències socials i l'economia.
Estudi i representació gràfica d'una funció polinòmica o racional senzilla a partir de les seues propietats globals i locals.
La integral: introducció al concepte d'integral definida.
4. Estadística i probabilitat
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Experiments aleatoris. Successos. Operacions amb successos.
Aprofundiment en els conceptes de probabilitats a priori i a posteriori, probabilitat composta, condicionada i total. Teorema de Bayes.
Implicacions pràctiques dels teoremes: central del límit, d'aproximació de la binomial a la normal i llei dels grans nombres.
Tècniques de mostratge. Paràmetres d'una població. Distribució de probabilitat de les mitjanes i proporcions mostrals.
Interval de confiança per al paràmetre d'una distribució binomial i per a la mitjana d'una distribució normal de desviació típica coneguda. Nivell de confiança
Contrast d'hipòtesis per a la proporció d'una distribució binomial i per a la mitjana o diferències de mitjanes de distribucions normals amb desviació típica coneguda.
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar el llenguatge matricial i aplicar les operacions amb matrius en situacions reals en què cal transmetre informació estructurada en forma de taules o grafs.
Es pretén avaluar la capacitat d'organitzar en forma matricial la informació disponible en situacions apropiades, de realitzar les operacions oportunes amb matrius i d'interpretar adequadament els resultats.
2. Emprar el mètode de Gauss per a obtindre matrius inverses d'ordes dos o tres i per a discutir i resoldre un sistema d'equacions lineals amb dos o tres incògnites.
Es pretén avaluar la soltesa adquirida en la utilització del mètode de Gauss en l'obtenció de matrius inverses i en la resolució i discussió de sistemes d'equacions lineals.
3. Transcriure un problema expressat en llenguatge usual al llenguatge algebraic i resoldre'l utilitzant tècniques algebraiques determinades: matrius, resolució de sistemes d'equacions lineals i programació lineal bidimensional, interpretant críticament el significat de les solucions obtingudes.
Es pretén avaluar la soltesa adquirida en la utilització del llenguatge algebraic, en l'elecció de les ferramentes algebraiques apropiades per a resoldre problemes i en la interpretació de les solucions obtingudes.
4. Analitzar, qualitativament i quantitativament, les propietats globals i locals (domini, recorregut, continuïtat, simetries, periodicitat, punts de tall, asímptotes, intervals de creixement) d'una funció que descriga una situació real, extreta de fenòmens habituals en les ciències socials, per a representar-la gràficament i extraure'n informació pràctica que ajude a analitzar el fenomen de què derive.
Es pretén comprovar la capacitat d'interpretar fenòmens o contextos propis de les ciències econòmiques i socials estudiant analíticament les propietats locals de les funcions que els descriuen per mitjà de models.
5. Utilitzar el càlcul de derivades com a ferramenta per a resoldre problemes d'optimització extrets de situacions reals de caràcter econòmic i sociològic, interpretant els resultats obtinguts d'acord amb els enunciats.
Es pretén valorar la destresa adquirida en l'aplicació de les tècniques del càlcul diferencial per a l'obtenció de valors òptims en problemes relacionats amb les ciències econòmiques i socials. Es valorarà també la capacitat d'interpretar els resultats obtinguts en el context del problema formulat.
6. Assignar probabilitats a successos aleatoris simples i compostos, dependents i independents, relacionades amb fenòmens socials o naturals i interpretar-les; utilitzar tècniques de càlcul directe, diagrames d'arbre, càlculs simples o taules de contingència.
Es pretén comprovar la capacitat de realitzar estudis probabilístics en situacions subjectes a incertesa, utilitzant en cada cas les tècniques adequades.
7. Planificar i realitzar estudis concrets d'una població a partir d'una mostra ben seleccionada, assignar un nivell de significació, per a inferir sobre la mitjana poblacional, i estimar l'error comés.
Es pretén verificar la comprensió del procés estadístic en el seu conjunt i la capacitat d'obtindre informació sobre una població interpretant les dades obtingudes per mitjà de mostratges simples.
8. Analitzar de manera crítica informes estadístics presents en els mitjans de comunicació i altres àmbits, i detectar possibles errors i manipulacions en la presentació de determinades dades.
Es pretén avaluar la capacitació per a analitzar críticament i interpretar informes o informacions que utilitzen taules i gràfiques estadístiques per a presentar o discutir els resultats d'enquestes i censos.
9. Resoldre problemes que requerisquen codificar informacions, seleccionar, comparar i valorar estratègies i triar les ferramentes matemàtiques adequades per a la cerca de solucions en cada cas.
Es pretén avaluar la capacitat d'aplicar els coneixements matemàtics generals per a resoldre problemes plantejats en situacions pràctiques.