LLEI 12/2015, de 29 de desembre, per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7689 de 31.12.2015 | |
| Número identificador: | 2015/10477 | |
| Referència Base de Dades: | 009941/2015 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 01.01.2016 Aquesta disposició afecta: Deroga: Modifica: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Entitats i empreses de la Generalitat Mitjans de comunicació social Descriptors: Temàtics: monografies
LLEI 12/2015, de 29 de desembre, per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat. [2015/10477]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
L'objecte d'aquesta llei és recuperar el servei públic de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic, i assentar les bases per a preparar el nou model dels mitjans de comunicació audiovisuals públics autonòmics, en el marc de la promoció i defensa de la identitat, la llengua i la cultura del nostre poble, alhora que expressar la legitimitat i la capacitat del poble valencià per a dotar-se dels instruments necessaris per a exercir la seua autonomia política i crear mitjans de comunicació audiovisual propis (com són la ràdio, la televisió i els serveis audiovisuals i de la societat de la informació) que servesquen per a aprofundir en el coneixement, el foment i la difusió de la llengua i cultura valencianes en l'àmbit de la informació i la comunicació, i al mateix temps es convertesquen en elements fonamentals per a la vertebració de la nostra comunitat.
Amb aquesta norma, també es pretenen recuperar els drets col·lectius al foment i difusió de la identitat, la llengua i la cultura que ens són pròpies, obrint les portes a l'existència d'uns mitjans de comunicació que puguen ser la via per a la participació activa en la vida política i cultural de les ciutadanes i els ciutadans de la nostra comunitat, i alhora que garantesquen la llibertat de rebre i comunicar idees i informació des de la nostra terra i per a tots. Uns drets que es reconeixen en la Constitució espanyola de 1978 i en el nostre Estatut d'autonomia, i que també arrelen en els convenis internacionals ratificats per l'Estat espanyol, com per exemple el Pacte internacional de drets civils i polítics i el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1966, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, aprovat pel Consell d'Europa en 1950, la Carta europea de llengües regionals o minoritàries, aprovada pel Consell d'Europa el 1992, etc.
Així es va entendre en el seu moment per la societat valenciana amb l'aprovació de la Llei 7/1984, de 4 de juliol, de creació de l'Entitat Pública Radiotelevisió Valenciana i regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat Valenciana, i també amb la Llei 3/2012, de 20 de juliol, de la Generalitat, de l'Estatut de Radiotelevisió Valenciana.
No obstant això, arran de la decisió del Consell de la Generalitat, conseqüència de la sentència número 2.338/2013, de 4 de novembre de 2013, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que, atesa la vulneració de drets produïda, va declarar la nul·litat de la decisió adoptada sobre l'extinció dels contractes de treball acordada en l'ERO del Grup Radiotelevisió Valenciana, es va propiciar la tramitació i aprovació de la Llei 4/2013, de 27 de novembre, de la Generalitat, de supressió de la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, com també de dissolució i liquidació de Radiotelevisió Valenciana, SAU, per la qual es va renunciar a la prestació del servei públic de ràdio i televisió i es va iniciar, de manera abrupta, un procés de tancament efectiu, dissolució i liquidació de la societat de capital públic a la qual se li havia encomanat la prestació d'aquests serveis.
La decisió unilateral del tall forçós de les emissions i el subsegüent acomiadament col·lectiu de la totalitat dels professionals de Radiotelevisió Valenciana, SAU (RTVV, SAU), a banda d'un immens drama social i econòmic per als treballadors i les treballadores de l'empresa i per al conjunt del sector audiovisual, va suposar un atemptat flagrant al dret de la informació i a la pròpia autoestima, com a poble, dels valencians i les valencianes.
La Llei 4/2013, obviant el referit sentit dels mandats constitucionals i estatutaris, i malgrat l'augment notable de les possibilitats tecnològiques lligades al procés de digitalització de les telecomunicacions i la multiplicació de l'oferta de comunicació audiovisual, i en contra del que havia estat la manera tradicional d'interpretar aquests mandats pels representants del poble valencià, no sols va donar cobertura el cessament d'emissions de RTVV, sinó que va establir la prohibició legal que hi haguera mitjans públics valencians, frustrant d'aquesta manera el dret a disposar de mitjans audiovisuals d'àmbit autonòmic que donaren satisfacció a la necessitat de tenir una complida oferta de comunicació audiovisual en llengua pròpia. Paradoxalment, mentre en els últims anys s'han multiplicat les iniciatives comunicatives en castellà, les emissions en valencià s'han reduït o fins i tot, com és el cas de les de RTVV, que durant més de vint anys havia estat el mitja públic de radio i televisió autonòmica, han desaparegut.
El resultat és que si abans el valencià ja estava infrarepresentat en els mitjans audiovisuals, en l'actualitat és pràcticament inexistent. Cal recordar que l'ús i la promoció del valencià impliquen la defensa de la identitat, els valors i els interessos del poble valencià i del seu patrimoni cultural. La riquesa del llenguatge, de les festes populars i altres manifestacions de les nostres formes d'entendre, construir i viure la realitat són part substancial de la nostra cultura tant com ho són els vestigis materials de la nostra història. I només uns mitjans audiovisuals públics i valencians poden arreplegar, preservar i projectar al futur la vitalitat i la força de la nostra llengua, la producció cultural dels valencians en tot tipus d'àmbits, els nostres costums i la personalitat del poble valencià.
No tenir mitjans de comunicació propis, com l'experiència dels mesos transcorreguts des del tancament de RTVV ha posat de manifest, suposa que s'està privant a les ciutadanes i els ciutadans de la nostra comunitat d'uns drets que si que tenen la resta d'espanyols. Drets com, per exemple, el que arreplega la Constitució espanyola, en l'article 3.2, quan reconeix les diferents modalitats lingüístiques del territori de l'Estat com un patrimoni cultural objecte d'especial respecte i protecció, o, en l'article 20.3, quan exigeix que en l'accés dels grups socials i polítics als mitjans de comunicació es respecte el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d'Espanya.
Així mateix, la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, formalitza el dret de la ciutadania a rebre una comunicació audiovisual plural mitjançant la diversitat de mitjans, públics i privats, fonts i continguts, i des de diferents àmbits de cobertura, d'acord amb l'organització territorial de l'Estat. La Llei 7/2010 disposa, en aquesta mateixa línia, que els operadors audiovisuals promouran el coneixement i la difusió de les llengües oficials de l'Estat i de les seues expressions culturals, atès que el dret a la diversitat cultural i lingüística implica que «totes les persones tenen el dret al fet que la comunicació audiovisual incloga una programació en obert que reflectesca la diversitat cultural i lingüística de la ciutadania. Les comunitats autònomes amb llengua pròpia podran aprovar normes addicionals per als serveis de comunicació audiovisual d'un àmbit competencial amb la finalitat de promoure la producció audiovisual en la llengua pròpia».
Igualment, cal ressenyar que l'article 11.a de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries ratifica aquesta previsió en establir que, en la mesura que la ràdio i la televisió tinguen una missió de servei públic, els poders públics hauran de garantir la creació de, com a mínim, una emissora de ràdio i un canal de televisió en les llengües regionals o minoritàries protegides per la Carta.
També cal recordar que la nostra Llei 1/2006, de 19 d'abril, del sector audiovisual valencià, estableix en l'article 3 el caràcter estratègic del sector audiovisual per la seua importància social i econòmica i com a instrument per a la promoció i la divulgació de la cultura, la història i la llengua pròpies. Aquesta llei també introdueix un mandat explícit dirigit als poders públics valencians perquè consoliden el sector audiovisual valencià sota aquests principis. La realitat demostra, i de nou el temps transcorregut des del tancament de RTVV ho ha confirmat sense cap dubte, que la garantia del dret a rebre i comunicar idees i informació en llengua pròpia no es pot confiar en exclusiva a les derives d'un mercat canviant, la qual cosa justifica la recuperació d'uns serveis de comunicació audiovisual autonòmics i en idioma valencià de titularitat pública.
Finalment, i en aquest sentit, es fa necessari recordar que la Generalitat té plena capacitat legislativa en matèria audiovisual en virtut del que hi ha disposat en els articles 3, 148.1.17 i 149.1.27 de la Constitució; que l'article 56 de l'Estatut, estableix que «la Generalitat podrà regular, crear i mantenir televisió, ràdio i altres mitjans de comunicació social, de caràcter públic, per al compliment de les seues finalitats», i també, en virtut del dret comunitari, com per exemple la Directiva 2.010/13/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de març de 2010, sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual, reconeix aquests drets.
Atesa la situació i les mancances exposades, que ja van ser plantejades en la proposta de la iniciativa legislativa popular avalada per prop de noranta mil signatures de ciutadanes i ciutadans de la nostra comunitat que va donar lloc, si bé amb modificacions introduïdes en la fase parlamentària, a la Llei 5/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, del servei públic de Radiotelevisió Valenciana, l'esperit originari de la qual s'arreplega amb caràcter general en aquesta proposta, es considera necessari desenvolupar una actuació legislativa que assente les bases generals perquè el poble valencià puga tornar a gaudir d'uns serveis de comunicació audiovisual propis, públics i en idioma valencià, conforme al nou model que es plasme en una nova llei dels serveis de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat, aprovada per les Corts, amb els estudis i les consultes oportunes de la comissió parlamentària de Radiotelevisió Valenciana i de l'Espai Audiovisual.
Article 1. Objecte
L'objecte de la present llei és fixar les condicions per al restabliment de la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat en els termes del que hi ha disposat en l'article 56 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Objectius per al restabliment de la prestació dels serveis
1. El servei públic de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat tindrà com a objectius fonamentals contribuir a la vertebració territorial de la nostra Comunitat, com també la difusió de la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història i els nostres trets identitaris i fomentar el sector audiovisual valencià. Els continguts informatius hauran de reflectir el pluralisme social i polític de la nostra societat, i prestar una atenció particular a les necessitats d'informació de proximitat. Tot això conforme als criteris generals de servei públic que estableix la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual en l'article 40.1.
2. A l'efecte, la Generalitat establirà la creació i la regulació dels serveis públics de radiodifusió i televisió en la Comunitat Valenciana amb el contingut següent:
a) Quant a integració de serveis:
Serveis de comunicació audiovisual radiofònica.
Serveis de comunicació audiovisual televisiva.
Serveis de comunicació audiovisual a petició i en mobilitat, com també serveis connexes i interactius, plataformes digitals de comunicació i qualsevol altre servei propi de la societat de la informació relacionat amb els anteriors.
b) Quant a característiques mínimes:
Titularitat pública i gestió directa.
Màxima qualitat i adaptació a l'evolució tecnològica.
Cobertura en tot el territori, màxima continuïtat d'emissió, gratuïtat i emissió en obert.
Veraç, plural, participatiu i sotmès al control democràtic de la societat i de les Corts Valencianes.
En valencià, amb emissió multilingüe (en castellà i anglès) sempre que siga tècnicament possible.
3. La posada en funcionament dels diferents serveis que han d'integrar el model de radiotelevisió pública valenciana requerirà una memòria justificativa i la definició del sistema de finançament adequat i suficient d'aquests.
Article 3. Reversió dels béns necessaris per a la prestació dels serveis públics de radiodifusió i televisió
1. El Consell, constituït en Junta General d'Accionistes de RTVV, SAU, instarà les persones designades com a liquidadors de RTVV, SAU a realitzar les operacions mercantils necessàries en el procés de liquidació d'aquesta empresa i en la manera en què es determine, per a adjudicar a la Generalitat els béns i drets escaients per a la prestació del servei públic de ràdio i televisió.
2. Sense perjudici de l'anterior, la Generalitat haurà de realitzar un informe amb les necessitats tècniques convenients per a una engegada de les emissions amb els béns i actius disponibles, i si escau, per a l'increment de la qualitat i els continguts que puga requerir el nou model que es determine en la futura llei sobre el servei públic de Radiotelevisió Valenciana.
Article 4. El control parlamentari
1. Correspon a les Corts el control parlamentari sobre la reversió dels béns i els drets necessaris per a la prestació del servei públic, vetlant especialment pel compliment de les funcions de servei públic encomanades en la present llei i les reconegudes per la Llei 7/2010, de 31 de març. general de comunicació audiovisual.
2. A l'efecte, les persones designades com a liquidadores de RTVV, SAU, a mesura que el ritme del seu treball ho permeta, remetran a les Corts, a través de la Secretaria Autonòmica de Comunicació, almenys una vegada cada dos mesos, tots els informes que calguen per a conèixer l'estat, la valoració i la funcionalitat dels béns, els drets i els actius d'aquella, el deute acumulat i les obligacions pendents, la situació dels compromisos adquirits amb els treballadors, i altres aspectes que puguen ser d'utilitat per a l'avaluació del cost del restabliment efectiu de la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió. En el cas que la comissió de les Corts ho considere oportú, d'acord amb el seu reglament, aquests informes aniran acompanyats de compareixences en la seu parlamentària per a aportar tota la informació i els detalls sobre les emissions.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. La futura llei sobre el servei públic de RTVV
Correspon a les Corts, en el termini màxim de sis mesos des de la presentació del primer informe de situació de RTVV pels liquidadors, dictar la Llei reguladora dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat Valenciana.
La nova llei haurà de nàixer dels treballs de la comissió parlamentària creada a l'efecte, prèvia audiència o consulta amb els representants dels usuaris dels mitjans audiovisuals, els representants dels extreballadors de RTVV, SAU i dels empresaris del sector audiovisual i de les tecnologies de la informació i la comunicació, els representants dels diversos col·lectius del sector audiovisual que es considere oportú, com també les universitats, els experts i els centres d'innovació i investigació de la comunicació audiovisual.
El calendari de treball, com també les compareixences que la comissió estime necessari substanciar-hi, hauran d'ajustar-se al termini de sis mesos abans esmentat.
Transcorregut el dit termini sense que la comissió parlamentària haguera conclòs una proposició de llei a l'efecte, el Consell podrà presentar un projecte amb la mateixa finalitat conforme a les competències reconegudes en l'article 56 de l'Estatut d'autonomia.
Segona. Compromisos adquirits amb els treballadors de RTVV
En l'elaboració de la futura llei, s'haurà de tenir en especial consideració l'experiència acumulada i el sistema d'accés del personal al servei de l'antiga RTVV, SAU.
Tercera. Auditoria de RTVV, SAU
Les persones designades com a liquidadores de RTVV, SAU realitzaran una auditoria, també fiscal i sociolaboral, dels costos de l'extinció i dissolució de RTVV, SAU generats fins al moment, un informe sobre els costos per a la prestació i el restabliment definitiu dels serveis públics de radiodifusió i televisió, com també la realització d'un informe sobre les previsions pressupostàries per a l'exercici següent.
Quarta. Arxiu audiovisual
La Generalitat assumirà la gestió, la protecció, la conservació, el tractament documental i la difusió dels fons documentals de l'arxiu audiovisual de RTVV de titularitat pública, preservant-ne la unitat com a bé patrimonial de valencianes i valencians, juntament amb els altres fons documentals i les bases de dades que conformen el conjunt documental de RTVV. Així mateix, la Generalitat establirà les condicions de consulta i accés, d'acord amb els criteris de biblioteconomia, documentació i arxivística internacional.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Lliurament del primer informe de situació de RTVV, SAU
El primer informe del que hi ha disposat en l'article 4. 2 de la present llei haurà de ser presentat a les Corts en el termini màxim de dos mesos des de l'entrada en vigor de la llei.
Segona. Recuperació provisional del senyal
Una vegada examinat per les Corts l'informe presentat a través de l'Alt Consell Consultiu de Radiodifusió, Televisió i Altres Mitjans de Comunicació, i mentre no s'haja aprovat la llei reguladora dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat Valenciana, el Consell podrà acordar la recuperació provisional o en proves del senyal.
Amb aquest fi, podrà disposar amb caràcter excepcional dels béns, els drets d'emissió, l'arxiu audiovisual i els recursos tecnològics de l'extinta RTVV, SAU, o els que li hagueren estat adjudicats segons el que hi ha disposat en l'article 3.1 de la present llei, retolant en la pantalla o indicant verbalment emissió en proves.
El Consell haurà de retre compte a les Corts de les circumstàncies d'interès general que justificaren aquesta decisió, de les condicions de l'emissió i de la seua avaluació econòmica, com també del temps estimat de duració d'aquestes emissions provisionals.
Atès el caràcter temporal de l'emissió en proves i la provisionalitat de la prestació del servei públic de ràdio i televisió encomanat, com també dels mecanismes de control prevists en aquesta llei, no resulta preceptiu l'aprovació d'un mandat marc plurianual per les Corts.
En qualsevol cas, la recuperació del senyal, si s'acordava, només podrà tenir caràcter provisional i no podrà comportar la creació de cap tipus d'entitat o empresa gestora, ni la contractació de serveis de gestió per tercers.
Tercera. Finançament de la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió
Mentre les Corts aproven la llei reguladora del servei públic de radiotelevisió valenciana, s'autoritza el Consell, dins dels límits que s'establesquen en la llei de pressuposts de la Generalitat per a l'exercici 2016, a efectuar les contractacions d'obres, serveis i subministraments que resulten necessàries per a la preparació dels diferents serveis que han d'integrar el model de radiotelevisió pública valenciana.
DISPOSICIONES DEROGATÒRIES
Primera
Queda derogada la Llei 5/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, del servei públic de Radiotelevisió Valenciana.
Segona
Queda derogat l'article 2 de la Llei 4/2013, de 27 de novembre, de la Generalitat, de supressió de la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, com també de dissolució i liquidació de Radiotelevisió Valenciana, SAU i qualsevol altres mandats d'aquesta llei en tot el que s'opose al que hi ha establert en la present llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Títol competencial
Aquesta llei es dicta a l'empara de la competència autonòmica en el desenvolupament de les normes bàsiques de l'Estat i l'execució del règim de radiodifusió i televisió i demés mitjans de comunicació en la Comunitat Valenciana, prevista en l'article 56 de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, d'EACV.
Segona
El Consell podrà dictar un reglament per al desenvolupament de la present llei, del qual retrà compte a la Comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l'Espai Audiovisual.
Tercera. Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor el dia següent al de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 29 de desembre de 2015
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER