LLEI 5/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, del Servei Públic de Radiotelevisió Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7500 de 08.04.2015 | |
| Número identificador: | 2015/3125 | |
| Referència Base de Dades: | 002991/2015 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 09.04.2015 Data de fi de vigència: 01.01.2016 Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Mitjans de comunicació social Descriptors: Temàtics: televisió, radiodifusió, patrimoni cultural, indústria audiovisual, protecció del patrimoni , RadioTelevisió Valenciana, valencià
LLEI 5/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, del Servei Públic de Radiotelevisió Valenciana. [2015/3125]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
PREÀMBUL
L'objecte d'aquesta llei és assentar els principis generals per a la posada en funcionament de mitjans de comunicació audiovisual públics i en valencià, els quals contribuiran a enfortir la identitat, la llengua, la cultura i el caràcter del nostre poble expressant la legitimitat i la capacitat del poble valencià per a dotar-se dels instruments necessaris per a exercir la seua autonomia política i crear mitjans de comunicació audiovisual propis (com són la ràdio, la televisió i els serveis audiovisuals i de la societat de la informació) que servisquen per a aprofundir en el coneixement de la nostra llengua i cultura, en l'àmbit de la informació i la comunicació.
La Constitució espanyola reconeix, en l'article 3.2, les diferents modalitats lingüístiques del territori de l'Estat com un patrimoni cultural objecte d'especial respecte i protecció, i en l'article 20.3 exigeix que en l'accés dels grups socials i polítics als mitjans de comunicació es respecte el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d'Espanya. Per la seua part, la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril d'EACV, en l'article 6, atorga a l'idioma valencià l'estatut jurídic de llengua pròpia i oficial en el territori que comprén la Comunitat Valenciana, garanteix el dret de tots a conéixer-lo i a usar-lo i atribueix a la Generalitat l'obligació de garantir el seu ús normal i oficial i d'adoptar les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement.
Així mateix, la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, formalitza el dret de la ciutadania a rebre una comunicació audiovisual plural per mitjà de la diversitat de mitjans, públics i privats, fonts i continguts, i des de diferents àmbits de cobertura, d'acord amb l'organització territorial de l'Estat. La Llei 7/2010 disposa també que els operadors audiovisuals promouran el coneixement i la difusió de les llengües oficials en l'Estat i de les seues expressions culturals, atés que el dret a la diversitat cultural i lingüística implica que «totes les persones tenen el dret que la comunicació audiovisual incloga una programació en obert que reflectisca la diversitat cultural i lingüística de la ciutadania. Les comunitats autònomes amb llengua pròpia podran aprovar normes addicionals per als serveis de comunicació audiovisual d'un àmbit competencial a fi de promoure la producció audiovisual en la seua llengua propia».
Mentres en els últims anys s'han multiplicat les iniciatives comunicatives en castellà, les emissions en idioma valencià s'han reduït. D'altra banda, els mecanismes de reciprocitat d'emissions autonòmiques prevists legalment entre diferents territoris no han donat una solució satisfactòria i la previsió de convenis de col·laboració entre les comunitats autònomes s'ha mostrat absolutament ineficaç per a garantir l'intercanvi de programes.
El resultat de tot això és que l'idioma valencià es troba en aquest moment representat en els mitjans de comunicació en un nivell inferior al d'altres llengües oficials de l'Estat, raó per la qual es considera adequat emprendre aquesta iniciativa legislativa, la finalitat de la qual és la de fixar un marc general que possibilite un nou impuls de la llengua valenciana en els mitjans de comunicació audiovisuals. Recordem, no obstant això, que l'ús i la promoció de l'idioma valencià impliquen la defensa de la identitat, els valors i els interessos del poble valencià i del seu patrimoni cultural. La riquesa del llenguatge, de les festes populars i altres manifestacions de les nostres formes d'entendre, construir i viure la realitat són part substancial de la nostra cultura tant com ho són els vestigis materials de la nostra història. I l'existència d'uns mitjans audiovisuals públics i privats poden arreplegar, preservar i projectar al futur la vitalitat i la força de la nostra llengua, els nostres costums i la personalitat del poble valencià.
Cal recordar que la Llei 1/2006, de 19 d'abril, del sector audiovisual valencià, estableix en l'article 3 el caràcter estratègic del sector audiovisual per la seua importància social i econòmica i com a instrument per a la promoció i la divulgació de la cultura, la història i la llengua pròpies. Aquesta llei també introdueix un mandat explícit dirigit als poders públics valencians perquè consoliden el sector audiovisual valencià seguint aquests principis. La realitat demostra que la garantia del dret a rebre i comunicar idees i informació en llengua pròpia no es pot confiar en exclusiva a les derives d'un mercat canviant, la qual cosa fa aconsellable, sempre que la situació conjuntural ho permeta, l'existència d'uns serveis de comunicació audiovisual autonòmics i en idioma valencià de titularitat pública.
És oportú, en aquest sentit, recordar que la Generalitat té capacitat legislativa en matèria audiovisual en virtut del que disposen els articles 148.1.17 i 149.1.27 i 3 de la Constitució; l'article 56 de l'Estatut, segons el qual «la Generalitat podrà regular, crear i mantindre televisió, ràdio i la resta de mitjans de comunicació social, de caràcter públic, per al compliment dels seus fins».
Donada la situació i les carències exposades, cal implementar una actuació legislativa que assente les bases generals perquè el poble valencià dispose d'uns serveis de comunicació audiovisual propis, públics i en idioma valencià.
TÍTOL PRIMER
Disposicions generals
Article 1. Objecte. Dret a rebre i comunicar informació i opinió en llengua propia
1. L'objecte d'aquesta llei és establir les fórmules que permeten rebre i comunicar informació i opinió en llengua pròpia al poble valencià, i disposar d'uns mitjans de comunicació audiovisuals públics que utilitzen l'idioma valencià, sempre que es complisquen les exigències que possibiliten la restauració d'un servei públic de radiotelevisió, determinades en la disposició addicional tercera.
2. Aquesta llei contribueix a fer efectiu que els valencians i les valencianes disposen d'uns mitjans de comunicació audiovisual propis, ràdio i televisió, que siguen reflex de la seua llengua, identitat i cultura i expressió del pluralisme i la vitalitat de la societat valenciana, a més d'una garantia dels drets de llibertat d'expressió, d'informació i comunicació, del dret a la pluralitat informativa i a l'elecció de les fonts d'informació, constitucionalment reconegudes.
3. Amb aquesta finalitat es regulen els principis de la prestació per la Generalitat del servei públic de ràdio i televisió per qualsevol mitjà o canal de difusió.
Article 2. Dret a l'ús i al foment de l'idioma valencià
El poble valencià, en el marc dels drets històrics reconeguts en la Constitució espanyola i en l'Estatut d'autonomia, té dret a conéixer i a usar l'idioma valencià, i a la seua protecció, recuperació i foment pels poders públics, i pot disposar, quan la conjuntura ho permeta, de mitjans de comunicació públics que aprofundisquen en la nostra cultura i llengua pròpia.
Article 3. Foment del patrimoni cultural i ambiental valencià
1. L'existència de mitjans de comunicació tant públics com privats i en valencià es considera un mecanisme adequat per a contribuir al foment de l'idioma valencià, així com a la protecció del patrimoni cultural valencià, tant el lingüístic com aquell que es concreta en els vestigis materials de la nostra història, el nostre patrimoni natural i ambiental i en les expressions immaterials de la nostra cultura.
2. Els mitjans de comunicació audiovisual autonòmics han de ser plataforma de difusió de les expressions culturals i populars del poble valencià, dels seus valors, tradicions, història i del medi natural que l'envolta.
3. La protecció i recuperació de la riquesa cultural del nostre territori ha de ser un eix prioritari en el desenvolupament dels serveis de comunicació audiovisual públics valencians.
TÍTOL SEGON
Del Servei Públic de Radiotelevisió Valenciana
Article 4. Contingut del servei públic
1. A l'efecte d'aquesta llei, en el cas que resulte factible el restabliment d'un servei públic de radiotelevisió, aquesta prestació estarà integrada pels serveis següents:
a) Serveis de comunicació radiofònica.
b) Serveis de comunicació audiovisual televisiva.
c) Serveis de comunicació audiovisual a petició i en mobilitat, així com serveis connexos i interactius, plataformes digitals de comunicació i qualsevol altre servei propi de la societat de la informació relacionat amb els anteriors.
2. La Generalitat, d'acord amb l'Estatut d'autonomia valencià, podrà crear i mantindre un servei públic de ràdio i televisió que haurà de reunir, sense perjuí d'altres, les característiques següents:
a) Titularitat pública, podent tindre qualsevol modalitat de gestió ressenyada en la Llei reguladora dels contractes del sector públic.
b) Màxima qualitat i adaptació a l'evolució tecnològica.
c) Cobertura en tot el territori, màxima continuïtat d'emissió, gratuïtat i emissió en obert.
d) Veraç, plural, participatiu i sotmés al control democràtic de la societat i de les Corts.
e) Preferentment en idioma valencià.
Article 5. Funcions del servei públic de radiotelevisió valenciana
1. Aquests serveis públics de comunicació han d'estar orientats a satisfer les necessitats democràtiques, socials i culturals dels ciutadans, a garantir un accés universal a la informació, la cultura i l'educació, a difondre i promocionar el valencià i a oferir un entreteniment de qualitat.
2. En concret, els serveis públics de comunicació audiovisual hauran de:
a) Donar un servei radiofònic i televisiu en les dos llengües oficials de la comunitat, preferentment en idioma valencià.
b) Arreplegar la realitat, les notícies i els esdeveniments culturals i socials més importants, en general i en particular, de la societat valenciana, d'una manera imparcial i objectiva.
c) Ser una plataforma de difusió dels coneixements i les obres creats per científics, investigadors, artistes, escriptors i intel·lectuals, destacant-hi els de l'àmbit cultural valencià.
d) Contribuir a facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
e) Fomentar les iniciatives juvenils, educatives i formatives, així com la cultura de l'esforç l'oci i la cultura entre els joves.
f) Oferir una programació amb continguts adequats per a la infància.
g) Estendre els valors de la igualtat entre homes i dones, especialment en la lluita contra la violència de gènere.
h) Afavorir la convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació entre les persones amb independència del seu origen, ètnia, creences, orientació sexual o qualsevol altra circumstància personal o social, específicament les relatives a l'homofòbia i al col·lectiu LGTBI.
i) Oferir programació adaptada a les necessitats de les persones amb discapacitats sensorials.
j) Fomentar la producció pròpia i del sector audiovisual valencià.
k) Fomentar la col·laboració amb els sectors audiovisuals, de la cultura i de la comunicació de la resta d'Espanya.
l) Facilitar l'accés als grups socials, sindicals i polítics més significatius, respectant el pluralisme de la societat valenciana.
m) Garantir el respecte a la intimitat, l'honor i la pròpia imatge.
n) Diferenciar entre informacions i opinions, identificant els que sustenten aquestes últimes, protegint la lliure expressió d'aquestes.
TÍTOL TERCER
Dels poders públics
Article 6. Del Consell
1. El Consell, sempre que es complisquen les exigències que possibiliten la restauració d'un servei públic de radiotelevisió determinades en la disposició addicional tercera, presentarà a les Corts un projecte de llei que s'ajuste als seus principis i objectius.
2. El projecte de llei haurà d'estar acompanyat d'una memòria justificativa i d'una previsió econòmica i temporal per a la seua implantació a la Comunitat Valenciana, d'acord amb aquesta llei, dels serveis públics de ràdio i televisió.
3. Per a l'elaboració de la memòria i del projecte de llei, el Consell haurà de tindre en especial consideració l'experiència i el capital humà, tècnic i professional d'RTVV.
4. El Consell haurà d'implicar en el procés d'elaboració de la memòria i el projecte de llei el sector empresarial i professional de l'audiovisual valencià i de les tecnologies de la informació i la comunicació, perquè puguen contribuir a la creació dels serveis públics que es pretenen.
5. Per a afavorir el funcionament i la innovació dels serveis públics de comunicació audiovisual, el Consell haurà d'implicar en aquest procés les universitats valencianes i els centres d'innovació i investigació de la comunitat científica, per mitjà de les formes jurídiques que es consideren oportunes, sota la supervisió de la comissió parlamentària creada segons l'article següent.
Article 7. De les Corts Valencianes
1. Les Corts, complides les exigències que possibiliten la restauració d'un servei públic de radiotelevisió determinades en la disposició addicional tercera, crearan una comissió parlamentària per a estudiar la forma d'implantació del servei públic de radiotelevisió.
2. La comissió obrirà un termini d'audiència a experts, empresaris, tècnics, professionals i altres representants del sector de l'audiovisual, de la comunicació, la cultura i la llengua valenciana, sobre les necessitats, condicions, garanties i característiques que haurien de tindre els serveis públics de comunicació audiovisual valencians per a garantir la seua implantació segons aquesta llei, i farà públiques les seues conclusions.
3. Complides les exigències que possibiliten la restauració d'un servei públic de radiotelevisió sense que el Consell haja presentat el projecte de llei, i la seua memòria justificativa, les Corts iniciaran la redacció d'una proposició de llei amb la mateixa finalitat, d'acord amb el seu reglament.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
La Generalitat assumirà la gestió, conservació, catalogació i difusió de l'arxiu audiovisual d'RTVV, de titularitat pública, i preservarà la seua unitat com a bé patrimonial dels valencians. Així mateix, la Generalitat establirà les condicions de consulta i accés a aquest d'acord amb els criteris de l'arxivística internacional.
Segona
La Generalitat assumirà la gestió, conservació i manteniment de la xarxa de transmissió del senyal de titularitat pública.
Tercera. Condicions de la posada en marxa del servei
Les exigències assenyalades en aquesta llei que possibiliten la restauració d'un servei públic de radiotelevisió, esmentades en els articles 1, 6 i 7, són les següents:
1. Que no supose increment del deute públic de la Generalitat ni un incompliment de la política i criteris d'estabilitat pressupostària i dèficit públic, fixats en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
2. Que no supose minoració de les partides destinades als serveis públics de sanitat, educació i benestar social.
3. Que no supose un increment de la pressió fiscal als ciutadans a través dels imposts propis o cedits.
4. Que es produïsca la liquidació definitiva de l'entitat pública que anteriorment prestava el servei públic de radiotelevisió valenciana.
5. Que siguen fermes les resolucions judicials pendents sobre la constitucionalitat de la Llei de supressió de la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat, com també de dissolució i liquidació de Radiotelevisió Valenciana, SAU, i sobre l'expedient de regulació d'ocupació relatiu a l'extinció de les relacions laborals de la plantilla anterior.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Títol competencial
Aquesta llei es dicta a l'empara de la competència autonòmica en el desplegament de les normes bàsiques de l'Estat i execució del règim de radiodifusió i televisió i la resta de mitjans de comunicació a la Comunitat Valenciana prevista en l'article 56 de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, d'EACV.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, sense perjuí que per a la prestació del servei públic s'han de complir prèviament les condicions a què es refereix la disposició addicional tercera.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 2 d'abril de 2015
El president de la Generalitat
ALBERTO FABRA PART