ORDRE 4/2024, d'11 de març, de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual es regula l'aplicació de la condicionalitat i s'estableixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals que han de complir les persones beneficiàries que reben pagaments directes i determinades primes anuals de desenvolupament rural en la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9810 de 15.03.2024 | |
| Número identificador: | 2024/2211 | |
| Referència Base de Dades: | 002337/2024 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 16.03.2024 Aquesta disposició afecta: Deroga: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Grup temàtic: Legislació Matèries: Agricultura i alimentació Medi ambient Ramaderia i animals Descriptors: Temàtics: sector agrari, sector agrari
ORDRE 4/2024, d'11 de març, de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual es regula l'aplicació de la condicionalitat i s'estableixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals que han de complir les persones beneficiàries que reben pagaments directes i determinades primes anuals de desenvolupament rural en la Comunitat Valenciana. [2024/2211]
ÍNDEX
Preàmbul
Títol preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objectiu i àmbit d'aplicació
Article 2. Marc normatiu
Article 3. Definicions
Article 4. Obligacions de les persones beneficiàries de determinades ajudes pel que fa a la condicionalitat reforçada i la condicionalitat social
Títol I. Control de condicionalitat
Article 5. Coordinació dels controls de condicionalitat
Article 6. Pla de control de condicionalitat
Article 7. Tipus de control
Article 8. Mostra de control
Article 9. Realització del control sobre el terreny
Article 10. Comunicació dels incompliments en altres àmbits
Article 11. Informe de control
Article 12. Procediment de l'Informe de control
Article 13. Òrgans competents
Títol II. Penalitzacions
Article 14. Aplicació de penalitzacions
Article 15. Càlcul de les penalitzacions
Article 16. Normes específiques aplicables a la BCAM 1
Títol III. Procediment per a sol·licitar excepcions
Article 17. Procediment per a sol·licitar les autoritzacions excepcionals en l'àmbit de clima i medi ambient, incloent-hi l'aigua, el sòl i la biodiversitat dels ecosistemes.
Títol IV. Protecció de dades de caràcter personal
Article 18. Protecció de dades de caràcter personal
Disposició addicional primera. Organisme pagador
Disposició addicional segona. Regla de no despesa
Disposició transitòria única. Règim transitori
Disposició derogatòria única. Normes que es deroguen
Disposició final primera. Habilitació
Disposició final segona. Entrada en vigor
Annex I. Valoració àmbit de clima i medi ambient, incloent-hi l'aigua, el sòl i la biodiversitat dels ecosistemes
Annex II. Valoració àmbit de salut pública i fitosanitat
Annex III. Valoració àmbit de benestar animal
Annex IV. Criteris per a la valoració de la gravetat, abast i persistència (GAP)
PREÀMBUL
La reforma de la política agrària comuna de l'any 2003 ja va introduir el concepte de condicionalitat que es definix com el conjunt de requisits legals de gestió (d'ara en avant, RLG) i de bones condicions agràries i mediambientals de la terra (d'ara en avant, BCAM) que les persones beneficiàries han de complir d'acord amb la legislació de la Unió Europea, nacional i autonòmica, per a poder rebre íntegrament el pagament de les ajudes directes i de determinats pagaments anuals de desenvolupament rural. L'incompliment d'estos requisits o normes implica la reducció dels pagaments o l'exclusió del productor del règim d'ajuda.
La política agrícola comuna (d'ara en avant, PAC) s'ha sotmés a una important reforma que ha afectat el sistema de la condicionalitat que s'ha aplicat fins a l'any 2022, amb més ambició mediambiental i climàtica en el marc de la nova arquitectura verda de la PAC, i contribuint al desenvolupament d'una agricultura socialment sostenible.
El nou període 2023-27 de la PAC representarà grans canvis en el sistema de la condicionalitat, s'eliminaran gran part de les obligacions relatives a la ramaderia, però reforçant el seu pes en altres aspectes agrícoles, mediambientals i sociolaborals, i es definirà la nova condicionalitat reforçada com la línia de base de l'arquitectura verda de la PAC.
El marc de la condicionalitat es descriu en les seccions 2 i 3 del capítol I del títol III, articles 109, 111, 113, 123, a més dels annexos III i IV del Reglament (UE) 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, pel qual s'establixen normes en relació amb l'ajuda als plans estratègics que han d'elaborar els estats membres en el marc de la política agrícola comuna (plans estratègics de la PAC), finançada amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i pel qual es deroguen els reglaments (UE) 1305/2013 i (UE) 1307/2013.
Així mateix, el considerant seixanta-set, juntament amb el capítol IV, del títol IV del Reglament (UE) 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, sobre el finançament, la gestió i el seguiment de la política agrícola comuna i pel qual es deroga el Reglament (UE) 1306/2013, desenvolupa el sistema de control i les sancions administratives en relació amb la condicionalitat.
En este sentit, en el capítol III i l'article 12 del Reglament delegat (UE) 2022/1172, de la Comissió, de 4 de maig de 2022, complementa el Reglament (UE) 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa al sistema integrat de gestió i control de la política agrícola comuna i l'aplicació i el càlcul de les sancions administratives en el marc de la condicionalitat.
Cal indicar que en l'annex III del Reglament (UE) núm. 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, s'establix el conjunt d'RLG i BCAM que s'han d'aplicar en el marc de la condicionalitat reforçada, i és necessari definir com s'han d'aplicar les BCAM a Espanya.
En conseqüència, en l'àmbit nacional, en el marc del Pla estratègic de la política agrícola comuna i la Llei 30/2022, de 23 de desembre, per la qual es regulen el sistema de gestió de la política agrícola comuna i altres matèries connexes, s'enquadra el Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, pel qual s'establixen les normes per a l'aplicació de la condicionalitat reforçada i de la condicionalitat social que han de complir les persones beneficiàries de les ajudes en el marc de la política agrícola comuna que reben pagaments directes, determinats pagaments anuals de desenvolupament rural i del Programa d'opcions específiques per la llunyania i la insularitat (POSEI).
En l'annex II de l'esmentat Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, es definixen les BCAM a Espanya. Este annex ha sigut modificat pel Reial decret 147/2023, de 28 de febrer, pel qual s'establixen les normes per a l'aplicació de penalitzacions en les intervencions que preveu el Pla estratègic de la política agrícola comuna, i es modifiquen diversos reials decrets pels quals es regulen alguns aspectes relacionats amb l'aplicació a Espanya de la política agrícola comuna per al període 2023-2027.
Com una de les novetats d'este nou període de la PAC 2023-2027, desapareix la figura de «xicotet agricultor», que en l'anterior període de la PAC estava exempta dels controls de la condicionalitat.
Tal com s'indica anteriorment, en este període és el Reglament (UE) núm. 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, el que establix el sistema de control i penalitzacions que s'han d'aplicar a les persones beneficiàries d'ajudes que no complisquen les obligacions relatives al sistema de la condicionalitat reforçada. A més, el Reglament delegat (UE) núm. 2022/1172, de la Comissió, de 4 de maig de 2022, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa al sistema integrat de gestió i control de la política agrícola comuna i l'aplicació i el càlcul de les sancions administratives en el marc de la condicionalitat, detalla en el capítol II les normes sobre l'aplicació i el càlcul de les sancions administratives en relació amb la condicionalitat.
Respecte del que s'ha indicat en els paràgrafs anteriors sobre el sistema de penalitzacions i les sancions administratives en el marc de la condicionalitat, cal ressaltar que no són procediments administratius sancionadors conformement al títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sense perjuí del règim sancionador que es podria aplicar per les infraccions administratives en matèria d'ajudes de la PAC previstes en el títol II de la Llei 30/2022, de 23 de desembre.
D'altra banda, el Reglament delegat (UE) núm. 2022/126, de la Comissió, de 7 de desembre de 2021, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa als requisits addicionals per a determinats tipus d'intervenció especificats pels estats membres en els seus plans estratègics de la PAC per al període 2023-2027, en virtut d'este reglament, i les normes sobre la proporció relativa a la norma 1 de les bones condicions agràries i mediambientals (BCAM), establix normes relatives al mètode per a determinar tant la proporció de referència com la proporció anual de pastures permanents, així com el nivell en què es poden establir, amb la finalitat de garantir la igualtat de condicions pel que fa a la proporció relativa a la BCAM 1.
Atés que la normativa comunitària i estatal regulen àmpliament els aspectes substantius de la condicionalitat reforçada i la tasca de desenvolupament en l'àmbit de la comunitat autònoma, esta orde es limita a regular l'aplicació del sistema de control de la condicionalitat reforçada i concretar algunes qüestions relatives a les BCAM per a adaptar-les a les particularitats del territori valencià.
Els requisits i les normes, inclosos en els RLG i BCAM, respectivament, juntament amb les seues valoracions de la gravetat, l'abast i la persistència per a l'avaluació dels incompliments que esta orde arreplega, es detallaran i s'actualitzaran a través del Pla anual de control de condicionalitat reforçada a la Comunitat Valenciana, elaborat de conformitat amb el que ha publicat el Fons Espanyol de Garantia Agrària, Organisme Autònom (d'ara en avant FEGA, O. A.), del Ministeri d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (d'ara en avant, MAPA) en la Circular de coordinació «Condicionalitat reforçada. Pla nacional de controls i criteris per a l'aplicació de penalitzacions».
De conformitat amb l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, esta orde s'ha elaborat sota els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.
Quant al principi de necessitat, s'ha de tindre en compte que esta orde respon a l'establiment del nou sistema de control de la condicionalitat reforçada per al nou marc de la PAC 2023-2027, en compliment del que s'establix en el títol IV, capítol IV, de l'esmentat Reglament (UE) núm. 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021.
D'altra banda, a l'efecte de complir els principis d'eficiència i eficàcia, s'ha tingut en compte que el nou sistema de control de la condicionalitat reforçada no suposa un augment en la despesa, ja que s'utilitza la mateixa ferramenta informàtica del Sistema de Gestió d'Ajudes.
Pel que fa al principi de proporcionalitat, la tramitació d'esta orde conté la regulació imprescindible per a atendre la necessitat de desplegament del marc normatiu en què s'inserix. Este marc estaria constituït fonamentalment per l'esmentat Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre.
L'orde complix el principi de seguretat jurídica, ja que es planteja de manera coherent en relació amb el marc jurídic, tant a escala nacional com de la Unió Europea o autonòmica.
Quant al principi de transparència, han sigut consultats els sectors afectats i ha sigut sotmesa als tràmits propis de la participació pública, això és, consulta pública i tràmits d'audiència i informació públiques, de conformitat amb el que establixen els articles 14 i següents de la Llei 4/2023, de 13 d'abril, de la Generalitat, de participació ciutadana i foment de l'associacionisme de la Comunitat Valenciana, i l'article 133.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb la finalitat de fomentar la màxima participació de totes les persones, entitats, institucions i empreses que hi puguen estar interessades.
Tenint en compte el que s'ha indicat amb anterioritat, s'ha de derogar l'Orde 7/2016, de 18 d'abril, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es regula l'aplicació de la condicionalitat i s'establixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals que han de complir les persones beneficiàries que reben pagaments directes, determinades primes anuals de desenvolupament rural o pagaments en virtut de determinats programes de suport al sector vitivinícola a la Comunitat Valenciana.
Per tot això, a proposta del director general de política agrària comuna, en virtut de l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que establix les competències de la Generalitat en les normes processals i de procediment administratiu derivades de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l'organització de la Generalitat i les competències en agricultura, així com en virtut de les competències que m'atribuïx l'article 28.e de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, sobre la potestat reglamentària en forma d'ordes en les matèries pròpies de la conselleria, i el Decret 10/2023, de 19 de juliol, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions i el Decret 146/2023, de 5 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb els tràmits previs preceptius, amb l'informe de l'Advocacia General de la Generalitat, conforme el Consell Jurídic Consultiu,
ORDENE
Títol preliminar
Disposicions generals
Article 1. Objectiu i àmbit d'aplicació
1. Esta orde té com a objectiu establir, al territori de la Comunitat Valenciana, i en virtut del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, els requisits legals de gestió (RLG) i les bones condicions agràries i mediambientals (BCAM), per a l'aplicació de la condicionalitat reforçada i de la condicionalitat social, que hauran de complir en el conjunt de la seua explotació agrària, les persones beneficiàries de les ajudes següents:
a) Pagaments directes, en virtut del títol III, capítol II del Reglament (UE) número 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, pel qual s'establixen normes en relació amb l'ajuda als plans estratègics que han d'elaborar els estats membres en el marc de la política agrària comuna (plans estratègics de la PAC) finançada amb càrrec al Fons Europeu Agrícoles de Garantia (FEAGA) i al Fons Europeu agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i pel qual es deroguen els reglaments 1305/2013 i 1307/2013.
b) Pagaments anuals per superfícies i animals en virtut dels articles 70,71 i 72 del Reglament (UE) 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021.
2. Esta orde s'aplica als titulars d'explotacions situades en tot o part del territori de la Comunitat Valenciana que reben pagaments de conformitat amb algun règim d'ajuda previst en l'apartat 1 d'este article.
3. L'àmbit de compliment de la condicionalitat reforçada és el conjunt de requisits i normes que han de complir tots els productors/ores inclosos en l'apartat 1, i que s'indiquen en els annexos I, II i III d'esta orde, relatius als àmbits següents:
a) El clima i medi ambient, incloent-hi l'aigua, el sòl i la biodiversitat dels ecosistemes.
b) La salut pública i la fitosanitat.
c) El benestar animal.
Cada un dels àmbits anteriors es compon de diversos requisits o normes sobre els quals s'efectua el control sobre la base de la relació descriptiva de fets que poden determinar incompliments i als quals s'assigna una puntuació en funció de la gravetat, l'abast, la persistència i la reiteració.
No obstant això, no s'aplicarà en el cas de superfícies forestals quan no se sol·liciten ajudes de conformitat amb els articles 70 i 71 del Reglament 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021.
4. L'àmbit de compliment de la condicionalitat social són les disposicions relatives a ocupació, salut i seguretat dels treballadors que figuren en l'annex III del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre.
5. Així mateix, esta orde regula el procediment administratiu per a sol·licitar autoritzacions excepcionals en l'àmbit de clima i medi ambient, incloent-hi l'aigua, el sòl i la biodiversitat dels ecosistemes.
Article 2. Marc normatiu
El règim normatiu pel qual es regirà la condicionalitat que es recull en esta orde es troba en els textos legals següents:
Reglament (UE) 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, pel qual s'establixen normes en relació amb l'ajuda als plans estratègics que han d'elaborar els estats membres en el marc de la política agrícola comuna (plans estratègics de la PAC), finançada amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i pel qual es deroguen els reglaments (UE) núm. 1305/2013 i (UE) núm. 1307/2013.
Reglament (UE) 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, sobre el finançament, la gestió i el seguiment de la política agrícola comuna i pel qual es deroga el Reglament (UE) núm. 1306/2013.
Reglament delegat (UE) 2022/1172, de la Comissió, de 4 de maig de 2022, pel qual es completa el Reglament (UE) 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa al sistema integrat de gestió i control de la política agrícola comuna i l'aplicació i el càlcul de les sancions administratives en el marc de la condicionalitat.
Reglament delegat (UE) 2022/126, de la Comissió, de 7 de desembre de 2021, pel qual es completa el Reglament (UE) 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, quant als requisits addicionals per a determinats tipus d'intervenció especificats pels estats membres en els seus plans estratègics de la PAC per al període 2023-2027 en virtut d'este reglament, i a les normes sobre la proporció relativa a la norma 1 de les bones condicions agràries i mediambientals (BCAM).
Llei 30/2022, de 23 de desembre, per la qual es regulen el sistema de gestió de la política agrícola comuna i altres matèries connexes.
Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, pel qual s'establixen les normes per a l'aplicació de la condicionalitat reforçada i la condicionalitat social que han de complir les persones beneficiàries de les ajudes, en el marc de la política agrícola comuna, que reben pagaments directes, determinats pagaments anuals de desenvolupament rural i del Programa d'opcions específiques per la llunyania i la insularitat (POSEI).
Reial decret 147/2023, de 28 de febrer, pel qual s'establixen les normes per a l'aplicació de penalitzacions en les intervencions que preveu el Pla estratègic de la política agrícola comuna, i es modifiquen diversos reials decrets pels quals es regulen alguns aspectes relacionats amb l'aplicació a Espanya de la política agrícola comuna per al període 2023-2027.
Article 3. Definicions
1. A l'efecte d'esta orde seran aplicable les definicions incloses en la normativa europea i nacional esmentada en l'article anterior.
2. Sense perjuí d'això, i a l'efecte d'esta orde, també seran aplicables les definicions següents:
a) Llit: la mare o el llit natural d'un corrent continu o discontinu, el terreny cobert per les aigües en les màximes crescudes ordinàries. Es considerarà com a cabal de la màxima crescuda ordinària la mitjana dels màxims cabals anuals, en el règim natural, produïts durant deu anys consecutius, que siguen representatius del comportament hidràulic del corrent i tinguen en compte les informacions hidrològiques, hidràuliques, fotogràfiques i cartogràfiques que hi haja, així com les referències històriques disponibles.
b) Curs d'aigua: el corrent natural d'aigua que fluïx durant una part significativa de l'any i que desemboca en un altre curs d'aigua, en un llac o al mar i que es representa en la cartografia oficial corresponent.
c) Cultiu principal: cultiu que es trobe en la parcel·la entre els mesos de maig a juliol.
d) Cultiu secundari: aquell que es realitza entre dos cultius principals, i dona lloc a una pausa significativa que permeta el cicle complet d'este entre els dos principals.
e) Cultiu permanent: cultiu no sotmés a rotació, diferent de les pastures i els pasturatges permanents, que ocupen les terres durant un període de cinc anys o més i produïsquen collites repetides, incloent-hi els vivers, les plantes aromàtiques que complisquen este termini de permanència, i els arbres forestals de cicle curt.
f) Llaurar la terra amb volteig: invertir la terra de la capa més superficial del sòl cultivat amb l'auxili d'aladres, i posar una part de la terra d'un estrat inferior en un estrat superior. Es consideren tasques amb volteig les que es fan, entre altres, amb arades restolleres, arades Vernette, polleganes i arades enfondidores.
g) Conreu vertical: sistema en el qual l'arada no invertix la terra i causa poca compactació.
h) Labor superficial: tipus de conreu en el qual la profunditat d'acció sol ser inferior als 20 cm.
i) Llaurada mínima: llaurada secundària per a aconseguir que el sòl reba la mínima manipulació necessària per al cultiu, utilitzant ferramentes de treball vertical, com el conreador pesant, de manera que es deixe al sòl almenys un 30 % dels residus com a cobertura després de la sembra.
j) Límits forestals: franja de superfície agrícola confrontant amb una de superfície forestal en què es deixarà un marge sense cultivar entre la zona cultivada i la superfície forestal.
k) Superfícies de cultiu tradicional d'arròs: les àrees sembrades d'arròs en algun dels anys 2018, 2019 i 2020, d'acord amb la capa SIGPAC corresponent.
l) Tractaments agrícoles: es consideraran tractaments agrícoles a l'efecte de la BCAM 6 (no es realitzaran tractaments agrícoles sobre els guarets entre els mesos d'abril a juny, els dos inclosos), i de l'RLG 3 (no realitzar cap tractament agrícola sobre els guarets durant el període reproductiu de les aus que s'estén entre els mesos d'abril a juny, els dos inclosos), l'aplicació de fertilitzants, fitosanitaris, d'esmenes o pràctiques similars.
Article 4. Obligacions de les persones beneficiàries de determinades ajudes respecte de la condicionalitat reforçada i la condicionalitat social.
1. Les persones beneficiàries d'ajudes detallades en l'article 1 de la present orde hauran de complir el conjunt de requisits i normes que es relacionen en els annexos I, II i III d'esta orde, relatius als àmbits del clima i el medi ambient, incloent-hi l'aigua, el sòl i la biodiversitat dels ecosistemes, la salut pública, sanitat animal i fitosanitat, el benestar animal i les normes de condicionalitat social, d'acord amb el que es disposa en l'article 12 del Reglament 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre, o la norma que el substituïsca, i en el Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, en els annexos I i II, o la norma que el substituïsca, que arrepleguen, amb caràcter bàsic, els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals.
2. La condicionalitat reforçada i la condicionalitat social ha de complir-se en tota l'explotació agrària, així com en les instal·lacions de l'explotació, encara que per alguna part d'esta no es perceben ajudes, durant tot l'any natural corresponent al de presentació de la sol·licitud d'ajudes.
3. Les persones beneficiàries d'ajudes detallades en l'article 1 de la present orde hauran de complir la condicionalitat social, en els termes establits en el títol II del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre o norma que el substituïsca.
Títol I
Control de condicionalitat
Article 5. Coordinació dels controls de condicionalitat
1. El FEGA O. A., adscrit al Ministeri d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, és l'organisme de coordinació dels controls de la condicionalitat reforçada, a l'efecte del que es disposa en l'article 10 del Reglament (UE), número 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021.
2. Es designa com a organisme especialitzat de control de la condicionalitat reforçada de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant, OEC), la direcció general competent en la PAC.
3. L'OEC, per mitjà del servici o la unitat administrativa amb competències en matèria de controls relatius a pagaments directes, exercirà les funcions de planificació dels controls de condicionalitat reforçada i coordinarà les tasques requerides per a executar-los.
4. Qualsevol unitat administrativa que, en l'exercici de les seues competències, dispose d'informació relativa al nivell de compliment de les normes de condicionalitat, haurà de facilitar la informació pertinent, així com prestar col·laboració a l'organisme especialitzat de control.
5. En nom de l'eficiència administrativa, i de conformitat amb el principi de cooperació, les unitats administratives amb competències sectorials en els àmbits dels requisits i les normes previstes en els annexos I, II i III que duguen a terme controls basats en plans de control sectorials, hauran d'efectuar les inspeccions i els controls especialitzats en les respectives matèries a requeriment de l'OEC, i, si és el cas, emetre els informes oportuns.
Article 6. Pla de control de condicionalitat
1. L'organisme pagador, a proposta de l'OEC, aprovarà el Pla de control de condicionalitat de la Comunitat Valenciana, ajustat als criteris generals del Pla nacional i als principis establits en el Decret 185/2010, de 5 de novembre del Consell, pel qual es regulen el contingut i els requisits mínims dels plans de control de les ajudes finançades amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Garantia agrària (FEAGA), o qualsevol norma que el substituïsca, i al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).
L'organisme pagador comunicarà al FEGA O. A., en el termini d'un mes des que s'aprove, el Pla de control de la Comunitat Valenciana.
2. El pla ha d'incloure els apartats següents:
Grandària de la mostra que cal controlar.
Mètode de selecció de les explotacions que cal controlar per a cada requisit o norma.
Criteris de risc aplicats per a la selecció de les explotacions que s'han de controlar.
Mètodes de control utilitzats per a cada requisit o norma.
Controls administratius.
Requisits i normes objecte de control per monitoratge.
Autoritat responsable dels controls sobre el terreny, per a cada requisit o norma.
Període i mitjans materials i humans previstos per a realitzar els controls.
Procediment de verificació de qualitat dels controls efectuats.
Instruccions facilitades als controladors mitjançant els manuals de procediment corresponents.
Article 7. Tipus de control
1. El compliment dels requisits i les normes de la condicionalitat reforçada es podrà comprovar amb els tipus de controls següents:
a) Controls administratius al 100 % dels expedients, d'acord amb l'article 7 del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre o qualsevol norma que el substituïsca.
b) Controls sobre el terreny, amb visites in situ a les explotacions.
c) Controls efectuats en el marc de sistemes de control de sectorials, sempre que l'abast i l'eficàcia d'eixos controls siga equivalent als controls sobre el terreny als quals es referix l'apartat anterior.
d) Encreuaments amb els resultats definitius dels controls de qualsevol sistema que siga procedent, o d'expedients que culminen en expedients sancionadors, a este efecte de determinar si hi ha un incompliment en matèria de condicionalitat.
e) Revisió del Quadern d'explotació agrícola, que haurà d'estar formalitzat correctament i actualitzats els registres que en este se sol·liciten, per a cada un dels cultius que duga a terme el titular de les ajudes, i que serà en format digital d'acord amb el que disposa el Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, pel qual s'establix i es regula el sistema d'informació d'explotacions agrícoles i ramaderes i de la producció agrària o qualsevol norma que el substituïsca, així com el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles i el Quadern digital d'explotació agrícola.
2. Per a realitzar els controls es podrà fer ús dels mitjans següents:
a) Sistema de monitoratge de superfícies, per als requisits i les normes de la condicionalitat reforçada que puguen ser objecte de monitoratge.
b) Aportació, per part de les persones sol·licitants de les ajudes, de fotos georeferenciades que hauran de complir les especificacions que establix l'annex XXV del Reial decret 1048/2022, de 27 de desembre, o qualsevol norma que el substituïsca.
Article 8. Mostra de control
1. A l'efecte del que regula l'article 8 del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, o la norma que el substituïsca, per a realitzar els controls sobre el terreny, se seleccionarà una mostra de control que abastarà almenys l'1 % de les persones beneficiàries d'ajudes que indica l'article 1 d'esta orde.
2. Pel que fa a les obligacions de condicionalitat reforçada en relació amb la normativa europea i el Reial decret 2178/2004, de 12 de novembre, pel qual prohibix utilitzar determinades substàncies d'efecte hormonal i tirostàtic i substàncies agonistes d'ús en la cria de bestiar, es considerarà que l'aplicació d'un nivell de mostreig específic dels plans de seguiment, realitzats pel servici amb competències en matèria de seguretat i control de la producció agrària, complix el requisit del percentatge mínim esmentat en l'apartat 1 d'este article.
3. La mostra de control es podrà seleccionar sobre la base de les sol·licituds d'ajuda de l'any anterior, que es completarà i es consolidarà una vegada finalitze el termini de presentació de les sol·licituds d'ajuda de la campanya en qüestió, tenint en compte totes les sol·licituds.
Així mateix, es podrà efectuar una selecció parcial de la mostra de control abans del final del període de sol·licitud d'ajudes de què es tracte sobre la base de la informació disponible. La mostra provisional es completarà quan estiguen disponibles totes les sol·licituds pertinents, per a assolir el percentatge que s'assenyala en l'apartat 1 d'este article.
Article 9. Realització del control sobre el terreny
1. Els controls sobre el terreny s'hauran de fer en el mateix any natural en què es presenten les sol·licituds d'ajudes sobre els expedients seleccionats en la mostra a la qual fa referència l'article 8 d'esta orde.
2. Les explotacions es controlaran quan es puga comprovar la major part dels requisits i les normes que li corresponguen.
3. Els controls sobre el terreny es realitzaran mitjançant visites a les parcel·les agrícoles i podrà complementar-se el resultat d'estos, mitjançant monitoratge o altres tecnologies i aportació de fotografies georeferenciades.
4. Quan el control es desenvolupe sobre els elements de l'explotació diferents de les superfícies agràries, s'haurà de dur a terme en presència de la persona beneficiària de les ajudes, siga el titular o el representant acreditat. En este cas, quan s'inicie la visita, l'inspector o la inspectora l'informarà de l'abast i les conseqüències del control, i li donarà l'oportunitat de verificar que es respecten les regles establides. Una vegada finalitzat el control, s'oferirà la possibilitat a la persona beneficiària de les ajudes de realitzar totes les al·legacions que considere oportunes, llegirà el qüestionari de control formalitzat i li'n lliurarà una còpia.
5. L'execució d'un control sobre el terreny comportarà la formalització d'un qüestionari amb les verificacions efectuades, de conformitat amb el que establix l'article 11 del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, o norma que el substituïsca.
6. Quan el control sobre el terreny es realitze en presència del productor o la productora o el seu representant, i este o esta impedisca l'execució d'este, es reflectirà este fet en qüestionari de control, ja que segons l'article 9.2 de la Llei 30/2022, de 23 de desembre, o norma que la substituïsca, davant d'esta circumstància, excepte en els casos de força major o circumstàncies excepcionals, es rebutjarà la sol·licitud d'ajuda.
7. L'OEC establirà un procediment que permeta avaluar el nivell de qualitat de les inspeccions de condicionalitat.
Estos controls podran consistir en:
a) La supervisió dels qüestionaris de control, i en este cas s'haurà de deixar constància de la seua realització en estes, o
b) la repetició per diversos tècnics independents dels que han fet els controls de visita clàssica.
Article 10. Comunicació dels incompliments en altres àmbits
1. Sobre els controls realitzats que posen de manifest incompliments que afecten la subvenció o contradiccions amb les dades que consten en SIGPAC, l'OEC els traslladarà a les unitats administratives competents.
2. Qualsevol incompliment detectat en els controls que afecten la subvenció que constituïsca, així mateix, un incompliment de condicionalitat, encara que no haja donat lloc a una sanció en l'àmbit de la subvenció, es comunicarà a l'OEC, i s'aportarà una còpia de l'acta o l'informe de control. També s'haurà d'informar el beneficiari dels règims d'ajuda en els quals s'ha penalitzat per admissibilitat perquè l'OEC puga valorar, a partir de les dades subministrades, la gravetat, l'abast, la persistència i la reiteració dels incompliments detectats.
3. En el cas que els motius d'incompliment s'hagen posat en coneixement de l'autoritat competent de control per qualsevol altre mitjà o un altre òrgan o entitat, mitjançant controls sectorials en virtut de la legislació aplicable als actes i normes de la condicionalitat, així com qualsevol altre control sobre el terreny efectuat fora de la mostra de control de condicionalitat, s'elaborarà un informe perquè l'OEC puga valorar, a partir de les dades subministrades, la gravetat, abast, persistència i reiteració dels incompliments detectats.
Article 11. Informe de control
1. Seran objecte d'un informe de control, que haurà de ser elaborat pel Servici amb competències en matèria de control, els controls de condicionalitat realitzats amb independència que la persona beneficiària de què es tracte haja sigut seleccionada per a un control de condicionalitat, o haja sigut controlada sobre el terreny en virtut de la legislació aplicable als requisits i normes, o amb motiu d'incompliments que s'hagen posat en coneixement de l'OEC per qualsevol altre mitjà.
2. L'informe s'elaborarà sobre la base dels controls administratius, del resultat de l'avaluació del quadern d'explotació i dels fets descrits en qüestionari de control, i es recaptaran, en cas necessari, les aportacions de l'inspector o la inspectora.
3. L'OEC valorarà les observacions indicades en l'acta pel controlador o controladora, i avaluarà la importància dels possibles incompliments segons els criteris següents:
a) La gravetat d'un incompliment dependrà, en particular, de la importància de les seues conseqüències, tenint en compte els objectius del requisit o de la norma en qüestió (G: gravetat).
b) L'abast d'un incompliment es constatarà tenint en compte, en particular, si té grans repercussions o es limita a la mateixa explotació (A: abast).
c) La persistència d'un incompliment dependrà, en particular, del temps que duren les repercussions o de la possibilitat de posar fi a estes amb mitjans acceptables (P: persistència).
d) Reiteració de l'incompliment: constatació de l'incompliment del mateix requisit o norma més d'una vegada en un període consecutiu de tres anys naturals, sempre que la persona beneficiària de l'ajuda haja sigut informada de l'incompliment previ i, si és el cas, haja tingut la possibilitat d'adoptar les mesures necessàries per a rectificar eixe incompliment.
e) Intencionalitat de l'incompliment: actuació deliberada per part del beneficiari, amb falta de col·laboració o mala fe per part seua.
Es considera incompliment intencionat l'alteració o la manipulació de qualsevol tipus de registre obligatori, qualsevol tipus d'ocultació o manipulació fraudulenta, així com la falsificació de factures, autoritzacions o un altre tipus de documents acreditatius, la manipulació d'aliments en mal estat per a modificar-ne l'aspecte, ocultar a l'autoritat competent o sacrificar animals sospitosos de patir malalties contagioses transmissibles als humans, les situacions que evidencien l'existència d'alguna mena de maltractament cap als animals, de conformitat amb la normativa estatal i autonòmica sobre sanitat, atenció i benestar animal. A més, s'haurà de donar compte d'això, als efectes que siguen procedents, a les autoritats sectorials competents en cada cas.
4. Quan l'autoritat de control competent no siga l'OEC, remetrà una acta o un document de control i la documentació rellevant de suport que es requerisca d'este, en el termini màxim d'un mes després de la finalització del control sobre el terreny o de l'última actuació de control realitzada, amb la finalitat que l'OEC elabore l'informe de control i tramite l'incompliment de la condicionalitat reforçada juntament amb la proposta de càlcul de la penalització corresponent.
Article 12. Procediment de l'Informe de control
1. Quan de l'avaluació especificada en l'article anterior es deduïsquen incompliments d'algun dels requisits o normes especificats en els annexos I, II, i III d'esta orde, es remetrà a la persona beneficiària de l'ajuda un tràmit d'audiència de 15 dies, en el termini de tres mesos posteriors a la data de l'última actuació de control realitzada, en què s'especificarà l'incompliment o incompliments observats i se l'informarà de les possibles mesures correctores que han d'aplicar-se.
2. Les al·legacions es presentaran preferentment en els registres dels òrgans administratius als quals es dirigisquen, i es podran presentar també en qualsevol dels registres previstos en la legislació reguladora del procediment administratiu comú, mitjançant el corresponent model normalitzat disponible a través de la seu electrònica de la Generalitat.
Les persones obligades a relacionar-se amb la Generalitat a través de mitjans electrònics, en els termes de l'article 14 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com les persones sol·licitants que, no estant obligades a això, opten per esta via, presentaran les al·legacions telemàticament a través de la seu electrònica de la Generalitat.
3. Revisades les al·legacions presentades per la persona beneficiària de les ajudes, o, si és el cas, una vegada transcorregut el termini d'al·legació, l'òrgan competent emetrà la resolució corresponent.
4. Notificada la resolució a la persona interessada, es comunicaran els resultats dels controls a l'òrgan gestor de les ajudes, perquè s'aplique la penalització, si és el cas.
Article 13. Òrgans competents
1. L'òrgan competent per a l'ordenació, la instrucció i la resolució del procediment de control de la condicionalitat d'ajudes indicades en l'article 1 de la present orde és l'organisme pagador, l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, sense perjuí que estes puguen ser objecte de delegació a la Direcció General de la Política Agrària Comuna.
2. La competència per a pagar, reintegrar i revocar les penalitzacions regulades en la present orde correspon a la persona titular de la direcció de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària.
3. Les resolucions previstes en este article posaran fi a la via administrativa i serà procedent la interposició del recurs potestatiu de reposició davant de la persona titular de la direcció de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària o bé interposar directament recurs contenciós administratiu.
Títol II
Penalitzacions
Article 14. Aplicació de penalitzacions
1. De conformitat amb el que s'establix en el capítol IV del títol IV del Reglament 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre del 2021, qualsevol norma que el substituïsca, s'aplicarà una penalització als beneficiaris de les ajudes referits en l'article 1 d'esta orde, quan incomplisquen les obligacions de condicionalitat a què es referix l'article 4, en qualsevol moment de l'any i l'incompliment siga el resultat d'una acció o omissió directament imputable a la persona que va presentar la sol·licitud d'ajuda o la sol·licitud de pagament en este any natural i, quan l'incompliment estiga relacionat amb l'activitat agrària de la persona beneficiària i/o afecte la superfície de la seua explotació.
2. La penalització s'aplicarà mitjançant la reducció o l'exclusió de l'import total dels pagaments previstos, de conformitat amb l'article 85 del Reglament 2021/2116, o qualsevol norma que el substituïsca, que s'hagen concedit o hagen de concedir-se a esta persona beneficiària a conseqüència de les sol·licituds d'ajuda o les sol·licituds de pagament que haja presentat o haja de presentar en el transcurs de l'any en què s'haja descobert el cas d'incompliment.
3. En el cas que no siga possible determinar l'any natural en què es va produir l'incompliment, les exclusions o les reduccions es calcularan sobre la base dels pagaments concedits o que s'hagen de concedir l'any natural en què s'haja constatat l'incompliment.
4. Detectat un incompliment, la penalització s'imposarà si es detecta este en el termini de tres anys naturals consecutius comptats des de l'any en què es produïra l'incompliment, este inclusivament.
5. No s'aplicarà la penalització a la persona beneficiària de l'ajuda quan l'import de la penalització siga inferior o igual a 100 euros per any natural; no obstant això, s'informarà la persona beneficiària de l'ajuda de l'incompliment constatat i de l'obligació d'adoptar mesures correctores per al futur. Si en un control posterior es detecta que no s'han adoptat les mesures correctores, es tindrà en compte a l'efecte de reincidència o persistència d'este, de conformitat amb l'article 13.7 d'esta orde.
6. No s'imposarà penalització quan l'incompliment obeïsca a causes de força major o circumstàncies excepcionals o es dega a una orde d'una autoritat pública.
7. Els criteris per a valorar els incompliments s'establiran en el Pla de control nacional descrit en l'article 12 del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, o qualsevol norma que el substituïsca, i en els annexos I, II i III d'esta orde.
Article 15. Càlcul de les penalitzacions
1. A l'efecte del càlcul de les penalitzacions, es tindran en compte la gravetat, l'abast, la persistència, la reiteració i la intencionalitat de l'incompliment constatat, de conformitat amb l'annex IV d'esta orde.
2. La reducció ascendirà, per norma general, al 3 % de l'import total dels pagaments concedits o per concedir a la persona beneficiària de les ajudes respecte de les sol·licituds d'ajuda que haja presentat o presente en el transcurs de l'any natural en què s'haja constatat l'incompliment.
3. En cas d'incompliments no intencionats constatats, la valoració del GAP dels quals (gravetat, abast i persistència) siga AAA, segons la correspondència establida entre l'avaluació i el percentatge de control, que s'especifica en l'annex IV, tindran una reducció de l'1 % sobre la base de l'avaluació de l'incompliment facilitada per l'autoritat de control competent.
4. Les BCAM que es controlen a través del sistema de monitoratge de superfícies, fixades en el Pla de control anual de la Comunitat Valenciana, la reducció que se'ls imposarà per incompliments no intencionats constatats serà com a mínim del 0,5 % de l'import total resultant dels pagaments.
5. Quan un incompliment constatat no tinga conseqüències o estes siguen insignificants per a la consecució de l'objectiu de la norma o el requisit de què es tracte no s'aplicarà penalització i l'incompliment no es tindrà en compte a l'efecte de determinar la reiteració o persistència d'este, si bé es comunicarà als interessats juntament amb les possibles mesures correctores que hagen d'adoptar-se.
En el pla de control anual s'establiran els incompliments que es considere que no tenen conseqüències, o amb conseqüències insignificants, entre aquells l'avaluació dels quals siga AAA.
6. Quan un incompliment no intencionat constatat tinga conseqüències greus per a aconseguir l'objectiu de la norma o el requisit en qüestió, el percentatge de reducció serà del 5 %.
No obstant això, en cas que l'incompliment tinga conseqüències greus o risc per a la salut pública o animal, es podrà augmentar este percentatge a un 10 %.
7. En cas que un incompliment no intencionat constatat, del mateix requisit o norma, persistisca o es reitere una vegada en tres anys naturals consecutius, es considerarà un incompliment reiterat, i el percentatge de reducció serà, com a norma general, del 10 % de l'import total dels pagaments; este percentatge només s'aplicarà si la persona beneficiària de les ajudes ha sigut informada de l'incompliment constatat anteriorment.
En el cas dels requisits relacionats amb el manteniment de registres, només es considerarà reiteració si es tracta d'una deficiència nova.
Les reiteracions addicionals d'este incompliment sense motiu justificat, quan el beneficiari haja sigut informat de l'incompliment, es consideraran casos d'incompliment intencionat.
8. En el cas d'incompliments intencionats constatats, el percentatge de reducció aplicable serà d'almenys el 15 % de l'import total resultant dels pagaments, percentatge que podrà augmentar fins al 100% dels pagaments a què tinga dret el sol·licitant.
9. El càlcul de les reduccions per múltiples incompliments en el mateix any natural es farà de la manera següent:
a) Quan en el mateix any natural s'haja produït més d'un incompliment no intencionat no recurrent, el procediment de fixació de la reducció s'aplicarà individualment a cada incompliment i se sumaran els percentatges resultants. No obstant això, la reducció total no excedirà:
Un 5 % de l'import total resultant dels pagaments, sempre que cap dels incompliments tinga conseqüències greus o constituïsca un risc directe per a la salut pública o animal, o
un 10 % de l'import total resultant dels pagaments, quan almenys un incompliment tinga conseqüències greus o constituïsca un risc directe per a la salut pública o animal.
b) Quan en el mateix any natural s'haja produït més d'un incompliment no intencionat recurrent constatat, el procediment de fixació de la reducció s'aplicarà individualment a cada incompliment i se sumaran els percentatges resultants. No obstant això, el percentatge de reducció aplicable no excedirà el 20 % de l'import total resultant dels pagaments.
c) Quan en el mateix any natural s'haja produït més d'un incompliment intencionat constatat, el procediment de fixació de la reducció s'aplicarà individualment a cada incompliment i se sumaran els percentatges resultants. No obstant això, el percentatge de reducció aplicable no excedirà el 100 % de l'import total resultant dels pagaments.
d) Quan en el mateix any natural s'hagen produït diversos casos d'incompliments siguen no intencionats, intencionats i/o recurrents, se sumaran els percentatges de reducció resultants, segons siga procedent. No obstant això, el percentatge de reducció aplicable no excedirà el 100 % de l'import total resultant dels pagaments.
Article 16. Normes específiques aplicables a la BCAM 1
1. La proporció anual de pastures permanents de la Comunitat Valenciana no haurà de disminuir més d'un 5 % en relació amb la proporció de referència per a 2018, en compliment del que s'establix en l'article 48 del Reglament delegat 2022/126, de la Comissió, de 7 de desembre del 2021, pel qual es completa el Reglament 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, quant als requisits addicionals per a determinats tipus d'intervenció especificats pels estats membres en els seus plans estratègics de la PAC per al període 2023-2027, en virtut d'este reglament, i a les normes sobre la proporció relativa a la norma de les bones condicions agràries i mediambientals (BCAM).
No obstant això, quan la superfície dedicada a pastures permanents en un any donat no descendisca, en termes absoluts, més del 0,5 % respecte de la superfície de pastures permanents de referència, es considerarà complida l'obligació de mantindre la proporció de pastures permanents.
2. L'òrgan de control determinarà cada any la proporció anual de pastures permanents a la Comunitat Valenciana i el comunicarà al FEGA O. A., en compliment de l'article 16.1 del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, o qualsevol norma que el substituïsca, abans del 31 de gener de l'any immediatament següent.
3. Si en un exercici s'observa una reducció sobre la proporció de referència de pastures permanents igual o superior al 4 %, la direcció general amb competències en la PAC dictarà una resolució en què advertirà d'això les persones beneficiàries de les ajudes, i establirà un sistema d'autoritzacions prèvies a la conversió de les pastures permanents per a evitar assolir el límit del 5 % i no provocar pèrdues significatives en el carboni emmagatzemat en estes.
Títol III
Procediment per a sol·licitar excepcions
Article 17. Procediment per a sol·licitar les autoritzacions excepcionals en l'àmbit de clima i medi ambient, incloent-hi l'aigua, el sòl i la biodiversitat dels ecosistemes
1. Sol·licituds
Es podran sol·licitar les excepcions següents:
a) Arrancada de llenyosos en pendent.
b) Excepció a la limitació de la gestió del cultiu en cultius llenyosos amb pendent mitjà igual o superior al 10 %.
c) Eliminació o modificació de particularitats topogràfiques o elements del paisatge.
2. Termini i lloc de presentació
a) El termini de presentació de les sol·licituds d'excepció que preveu l'apartat anterior estarà obert tot l'any. No obstant això, les sol·licituds presentades després de la notificació o realització d'un control sobre el terreny no es tindran en compte per a l'any en curs, i la resolució corresponent tindrà efecte per l'any següent.
En el cas de les sol·licituds d'excepcions a la limitació de la gestió del cultiu en cultius llenyosos amb un pendent mitjà igual o superior al 10 %, estes s'hauran de fer obligatòriament amb caràcter anual.
b) Les sol·licituds aniran dirigides a les direccions territorials, i es presentaran preferentment en les direccions territorials de la conselleria competent en matèria d'agricultura o en les oficines comarcals dependents d'estes, i es podran presentar també en qualsevol dels registres previstos en la legislació reguladora del procediment administratiu comú, mitjançant el corresponent model normalitzat disponible a través de la seu electrònica de la Generalitat.
Les persones obligades a relacionar-se amb la Generalitat a través de mitjans electrònics, en els termes de l'article 14 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com les persones sol·licitants que, tot i no estar obligades a això, opten per esta via, presentaran les sol·licituds telemàticament a través de la seu electrònica de la Generalitat en l'en la seu electrònica de la Generalitat.
3. Tramitació
Rebudes les sol·licituds, la direcció territorial corresponent l'examinarà i farà els controls que siguen necessàries per a elaborar la resolució corresponent.
4. Resolució
Les resolucions d'excepció motivada li corresponen a l'OEC, sense perjuí de les delegacions que es resolguen, i es notificaran de manera legal. El termini màxim per a resoldre i notificar la resolució serà de sis mesos des de l'entrada de la sol·licitud en el registre de l'òrgan competent per a la tramitació. Transcorregut este termini, els interessats/ades entendran estimades les seues sol·licituds per silenci administratiu, d'acord amb la legislació de procediment administratiu comú vigent.
Títol IV
Protecció de dades de caràcter personal
Article 18. Protecció de dades de caràcter personal
1. Les dades personals es tractaran de conformitat amb el que es disposa en el Reglament 2016/679/UE, de 27 d'abril, de protecció de les persones físiques, i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. L'accés a dades de caràcter personal es regirà pel que es disposa en els articles 5.3, 15 i concordants de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern; en el Reglament 2016/679/UE, de 27 d'abril, i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre.
En relació amb el tractament de dades personals, la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca tractarà les dades de caràcter personal per compte de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària. En conseqüència, la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca actuarà com a encarregada del tractament de dades de caràcter personal, a l'empara del que preveu l'article 28 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'estes dades.
2. L'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària serà responsable de les activitats de tractament incloses en la present norma, i garantirà:
L'aplicació dels principis de protecció de dades regulades en l'article 5 de l'RGPD.
El compliment del deure d'informació de conformitat amb els articles 13 i 14 de l'RGPD amb totes les persones interessades les dades de les quals siguen objecte de tractament de les activitats que regula esta orde. Esta informació es proporcionarà en la sol·licitud d'inscripció en el registre i les seues modificacions.
L'adopció de mesures d'índole tècnica i organitzativa que siguen necessàries i apropiades per a garantir un nivell de seguretat adequat al risc, assegurant, en tot cas, la confidencialitat, la seguretat i la integritat de les dades, així com les conduents a fer efectives les garanties, les obligacions i els drets reconeguts en el règim jurídic de protecció de dades. Estes mesures es correspondran amb les que establix l'Esquema Nacional de Seguretat.
3. Les persones afectades per les diferents activitats de tractament podran exercir els seus drets d'accés, rectificació i supressió de dades, així com de limitació o oposició del tractament, quan siga procedent, davant de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària.
4. Les comunicacions de dades que es realitzen a conseqüència de la col·laboració entre administracions es realitzaran amb fonament en una norma amb rang de llei.
5. Tota la informació relativa als tractaments de dades de caràcter personal previstos en esta norma es trobaran disponibles en el Registre d'activitats de tractament de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària.
6. En el disseny dels formularis de sol·licitud i aportació documental i en les publicacions i altres actes administratius, hauran de tindre's en compte els principis de protecció de dades, especialment quant al principi de minimització.
DisposiciONS addicionalS
Primera. Organisme pagador
D'acord amb el que s'establix en el Decret 123/2006, de 8 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova i es regula l'Estatut de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (d'ara en avant, AVFGA), i el Decret 124/2006, de 8 de setembre, del Consell, es designa esta com l'organisme pagador, que serà la competent per a aprovar el càlcul de les reduccions i les exclusions previstes en el Reglament (UE) 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, sobre el finançament, la gestió i el seguiment de la política agrícola comuna i pel qual es deroga el Reglament (UE) 1306/2013.
Segona. Regla de no despesa
La implementació i el desenvolupament posterior d'esta orde no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignats a la conselleria competent en matèria d'agricultura, en la data de publicació, i, en tot cas, s'haurà d'atendre amb els mitjans personals i materials d'esta conselleria.
DisposiciONS TRANSITÒRIES
Única. Règim transitori
En aplicació de l'article 104 del Reglament 2021/2116, continuen sent aplicables per al sector vitivinícola els articles 91 a 97, 99 i 100 del Reglament (EU) 1306/2013, del Parlament Europeu i del Consell, sobre el finançament, gestió i seguiment de la política agrícola comuna, en els quals es regula la condicionalitat en l'àmbit de la política agrària comuna, continuaran sent aplicables per als règims d'ajuda a què es referix l'article 5 apartat 7 del Reglament 2021/2117, del Parlament Europeu i del Consell, en relació amb les despeses efectuades i els pagaments realitzats per a les operacions executades en virtut dels articles 46 i 47 del Reglament 1308/2013 després del 31 de desembre de 2022 i fins al final d'estos règims d'ajuda.
Així mateix, les persones beneficiàries que reben pagaments dels programes de desenvolupament rural, sobre la base dels articles 21.1, lletres a i b, 28 a 31, 33 i 34 del Reglament (UE) núm. 1305/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, relatiu a l'ajuda al desenvolupament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1698/2005, del Consell, ja que este reglament continuarà aplicant-se a l'execució dels programes per al desenvolupament rural fins al 31 de desembre de 2025, segons el que disposa l'article 154.1 del Reglament (UE) 2021/2115, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, mentres els compromisos adquirits estiguen vigents, hauran de continuar complint les seues obligacions en matèria de condicionalitat establides en els articles 91 a 97, 99 i 100, el Reglament (UE) núm. 1306/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel que fa al FEADER, en virtut de l'article 104.1 del Reglament (UE) 2021/2116, del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021.
Disposicions derogatòries
Única. Normes que es deroguen
Queda derogada l'Orde 7/2016, de 18 d'abril, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es regula l'aplicació de la condicionalitat i s'establixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals que han de complir les persones beneficiàries que reben pagaments directes, determinades primes anuals de desenvolupament rural o pagaments en virtut de determinats programes de suport al sector vitivinícola a la Comunitat Valenciana.
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposen al que disposa esta orde.
Disposicions FINALS
Primera. Habilitació
Es faculta el titular de la direcció general competent en la PAC per a realitzar mitjançant una resolució publicada en el DOGV les adaptacions en el contingut dels annexos de la present orde que suposen un desenvolupament actualitzat d'estos o una adaptació al progrés tècnic i a dictar totes les resolucions i les instruccions necessàries per a aplicar correctament esta orde.
Segona. Entrada en vigor
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de ser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 11 de març de 2024. El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca: José Luis Aguirre Larrauri.
ANNEX I
Valoració àmbit de clima i medi ambient, incloent-hi l'aigua, el sòl i la biodiversitat dels ecosistemes
Control de la BCAM 1 Proporció de pastures permanents
Manteniment de les pastures permanents basat en una proporció de pastures permanents respecte de la superfície agrícola a escala regional en comparació amb l'any de referència 2018. Reducció màxima del 5 % en comparació amb l'any de referència.
Quan la proporció anual de pastures permanents de la Comunitat Valenciana patisca una disminució igual o superior del 5 % respecte de la proporció de referència i la variació en termes absoluts de la superfície dedicada a pastures permanents supere este límit, s'haurà de reconvertir la superfície necessària a pastures permanents.
Les persones beneficiàries de les ajudes obligades a esta reconversió seran les que, sobre la base de les sol·licituds presentades durant els últims dos anys naturals, hagen convertit pastures permanents a altres usos.
La superfície que s'ha de reconvertir en pastures es calcularà sobre la base de la superfície de pastures eliminada l'any anterior, amb la finalitat de restaurar-ne la proporció. No es comptabilitzarà com a superfície reconvertida les pastures permanents creades en virtut de compromisos adquirits de conformitat amb el Reglament (CE) 1698/2005, del Consell, de 20 de setembre de 2005, i el Reglament (UE) 1305/2013.
La reconversió de superfícies a pastures permanents s'haurà de dur a terme abans de la data de presentació de la sol·licitud d'ajudes de l'any següent.
Les superfícies que s'hagen reconvertit en pastures permanents es consideraran pastures permanents a partir del primer dia de la reconversió i es dedicaran al cultiu d'herba o altres ferratges herbacis durant, almenys, cinc anys consecutius a partir de la data de reconversió. No obstant això, per a poder complir la reconversió, es podran usar superfícies ja dedicades al cultiu d'herba o altres ferratges herbacis, i en este cas hauran de mantindre estos usos durant la resta d'anys necessaris per a assolir els cinc anys consecutius.
En cas d'incompliment per no conversió a pastures permanents, s'aplicarà una penalització respecte de la sol·licitud d'ajuda de l'any en què es va detectar la reducció i es va informar de l'obligació de reconversió.
S'hauran de complir les normes següents:
B 1.1. En el cas d'una reducció de la proporció anual de pastures permanents, igual o superior al 5 %, en relació amb la proporció de referència, s'han reconvertit les superfícies que van passar de pastura permanent a altres usos. L'incompliment d'esta norma es qualifica amb un GAP fix C-A-B.
Control de la BCAM 2. Protecció d'aiguamolls i torberes.
S'hauran de complir les normes següents:
B 2.1. No es faran desbrossaments en aiguamolls i torberes amb finalitats agrícoles en les superfícies indicades en la capa SIGPAC corresponent, a excepció de les superfícies lligades al cultiu tradicional de l'arròs (arrossars).
La prohibició de realització de desbrossament implicarà que no es podrà:
a) Drenar torberes o aiguamolls ni dur a terme crema o extracció de torba d'estes.
b) Convertir a terres de cultiu de qualsevol superfície situada sobre aiguamolls i/o torbera, incloent-hi les de pastures permanents i de cultius permanents.
c) Llaurar les pastures permanents.
d) En les terres de cultiu ja situades sobre aiguamolls i torberes, no es podrà llaurar el sòl excepte amb un conreu superficial, entenent per conreu superficial aquell en què la profunditat d'acció és inferior als 20 cm, amb l'excepció de les superfícies que es destinen en la campanya agrícola en qüestió al cultiu tradicional de l'arròs, sobre les quals sí que es podrà realitzar qualsevol labor atés que este cultiu contribuïx a la protecció i el manteniment dels aiguamolls i la biodiversitat associada a estos.
L'incompliment d'esta norma es qualifica amb un GAP màxim C-B-B.
B 2.2. No es podrà superar la càrrega ramadera màxima d'una UGM/ha, en cas que es mantinga una activitat agrícola lligada al pasturatge (perquè estes terres continuen mantenint la consideració de superfície agrícola). L'incompliment d'esta norma es qualifica amb un GAP B-A-A.
Control de la BCAM 3. Prohibició de crema de restolls, excepte per raons fitosanitàries
S'haurà de complir el que s'establix en l'article 27.3 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, és a dir, amb caràcter general no està permesa la crema de residus vegetals generats en l'entorn agrari o silvícola.
Addicionalment, s'hauran de seguir les instruccions per a l'ús del foc en l'eliminació de residus agrícoles i forestals que recull la Resolució de 10 de febrer de 2023, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
Amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l'entorn agrari o silvícola. No obstant això, d'acord amb la lletra C de la part 2 de l'annex III, i amb el considerant 22, els dos de la Directiva (UE) 2016/2284, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2016, relativa a la reducció de les emissions nacionals de determinats contaminants atmosfèrics, per la qual es modifica la Directiva 2003/35/CE i es deroga la Directiva 2001/81/CE, les petites empreses i les microexplotacions agràries queden dispensades d'esta regulació.
Segons el que s'establix en l'annex I article 2 del Reglament 702/2014, de la Comissió, de 25 de juny de 2014, i a l'efecte del que disposa la Resolució de 10 de febrer de 2023, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica es consideren:
Microexplotacions: explotacions agrícoles que ocupen menys de 10 persones i amb un volum de negocis anual o un balanç general anual que no supera els 2 milions d'euros.
Petita empresa: les explotacions agrícoles que ocupen menys de 50 persones i amb un volum de negocis anual o un balanç general anual que no supera els 10 milions d'euros.
Esta mena d'instal·lacions estan dispensades de l'aplicació de l'article 27.3 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, però han de complir la normativa forestal en matèria de prevenció d'incendis forestals vigent, per la qual cosa, per a obtindre les autoritzacions corresponents hauran de seguir el procediment establit en l'annex I de la Resolució de 10 de febrer de 2023 de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
Per a la resta d'explotacions agràries, sense perjuí del que establix la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, i com a aplicació a l'excepció de l'article 3.2.e de la Llei 7/2022, només es podran cremar els residus vegetals en l'entorn agrícola o silvícola per:
a) Raons fitosanitàries, per a la qual cosa es requerirà un informe de l'òrgan competent en sanitat vegetal, i, sobre la base d'este, s'emetrà la resolució corresponent, sempre que els cultius es troben en la llista de l'annex IV de la Resolució de 10 de febrer de 2023 de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
b) Prevenció d'incendis forestals. Per a fer-ho, abans de l'autorització, es requerirà un informe de l'òrgan competent en prevenció d'incendis forestals.
Els residus vegetals generats en l'entorn agrari o silvícola que no queden exclosos de l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, d'acord amb l'article 3.2, lletra e, ni de la dispensa a les xicotetes explotacions i microexplotacions agràries, s'hauran de gestionar d'acord amb el que preveu esta llei, especialment la jerarquia de residus, i prioritzar-ne el reciclatge mitjançant el tractament biològic de la matèria orgànica.
S'hauran de complir les normes següents:
B 3.1. Que no es cremen restolls de collites de cultius herbacis llevat que, per raons fitosanitàries, la crema estiga autoritzada per l'autoritat competent, i en este cas estarà condicionada al compliment de les normes establides en matèria de prevenció d'incendis, i en particular, les relatives a l'amplària mínima d'una franja perimetral quan els terrenys confinen amb terrenys forestals. La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-A.
B 3.2. Que es complix el que establix l'article 27.3 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-A.
Control de la BCAM 4. Creació de franges de protecció als màrgens dels rius.
S'hauran de complir les normes següents:
B 4.1. Es crearan franges de protecció d'almenys 5 metres d'amplària, al llarg dels cursos d'aigua, així com dels embassaments, els llacs i les llacunes, considerats a partir de la ribera, que estaran situades en la parcel·la agrícola, de manera que les vores d'estes franges siguen paral·leles a la vora del llit o la massa d'aigua, i poden estar ocupades per vegetació de ribera.
Tots els canals de reg impermeabilitzats i totes les séquies impermeabilitzades queden exempts del compliment de la BCAM 4.
En zones amb canals de reg importants en què es puga produir percolació de matèries nocives, s'establixen les dimensions següents d'amplària mínima de la franja de protecció:
Tots els canals de reg sense impermeabilitzar i totes les séquies sense impermeabilitzar, la làmina d'aigua dels quals siga inferior o igual a 1 metre, queden exempts del compliment de la BCAM 4, ja que es consideren xicotetes séquies de reg o altres infraestructures similars
Tots els canals de reg sense impermeabilitzar i totes les séquies sense impermeabilitzar, la làmina d'aigua de les quals siga superior a 1 metre, hauran de mantindre franges de protecció d'1 metre.
Per les característiques especials del cultiu de l'arròs, atés que el cabal d'aigua és circulant en les parcel·les on es cultiva, el manteniment de les franges de protecció, en una dimensió d'un metre, serà obligatori quan els canals i les séquies no impermeabilitzats disposen d'una làmina d'aigua superior a 2 metres.
En la franja de protecció no hi haurà producció agrícola, s'ha de mantindre una coberta vegetal sembrada o espontània, distingible del cultiu de la terra agrícola contigua, sense que es restringisquen les espècies que es poden emprar per al manteniment de la coberta vegetal.
Sobre esta coberta, està permés el pasturatge, la sega, així com l'assentament de bucs. Els cultius llenyosos que estiguen implantats abans que la persona beneficiària tinga obligació de complir la norma, es podran mantindre en la franja de protecció, ja que l'arrancada podria disminuir la protecció dels màrgens, però en cap cas s'hi podran aplicar fertilitzants i fitosanitaris. Les espècies pluriennals no llenyoses no estan exemptes del compliment de la norma.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-C.
B 4.2. En les franges de protecció no s'aplicaran fertilitzants ni fitosanitaris i no hi haurà producció agrícola, de manera que els aprofitaments farratgers no estan permesos.
Esta franja haurà de respectar qualsevol altra amplària mínima superior recollida en els codis de bones pràctiques agràries i els programes d'actuació que establix el marc de la Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricultura, o una altra normativa d'aplicació obligada.
En el cas dels productes fitosanitaris, esta franja haurà de respectar, a més, qualsevol limitació major que estiga recollida en l'etiqueta d'estos productes o s'haja establit en l'autorització del producte en qüestió.
En el cas d'establir un guaret en la parcel·la contigua a la de la franja que també tinga una coberta vegetal similar a la de la franja de protecció, es considera compatible amb el fet que no es distingisca de la terra agrícola contigua, ja que, en el cas dels guarets, no hi ha un cultiu implantat.
Es podran fer tasques superficials de manteniment per a evitar la proliferació de plagues i malalties que constituïsquen un risc sanitari per als cultius adjacents. Per a fer-ho, s'haurà de disposar d'un avís de tractaments del Servei de Sanitat Vegetal o bé de l'informe d'un assessor en gestió integrada de plagues inscrit en el ROPO que acredite l'existència de la plaga i la impossibilitat d'eliminar-la mitjançant altres sistemes.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-B-C.
Control de la BCAM 5 Gestió mínima del cultiu, reduint el risc de degradació i erosió del sòl, fet que inclou tindre en compte la inclinació del pendent.
S'hauran de complir les normes següents:
B 5.1. En les superfícies que es destinen a cultius herbacis o cultius llenyosos no s'ha de llaurar la terra en la direcció del màxim pendent quan, en els recintes cultivats, el pendent mitjà siga superior o igual al 10 %, llevat que el pendent real del recinte estiga compensat mitjançant terrasses o bancals. En cas que hi haja bancals, serà obligatori evitar qualsevol mena de tasques que afecten l'estructura dels talussos existents.
No obstant això, s'establixen a la Comunitat Autònoma Valenciana les excepcions següents en plantacions de cultius llenyosos que estigueren implantats abans de la publicació del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, i el marc de plantació del qual no permeta llaurar transversalment en la direcció de màxim pendent:
S'autoritzarà una labor vertical en la direcció al màxim pendent quan siga necessari per a la reparació del terreny per regalls i/o reguerons produïts per pluges fortes, amb la finalitat d'evitar que l'aigua es canalitze en eixos reguerons i augmente el seu potencial d'erosió.
S'autoritzarà en plantacions de cultius llenyosos que estiguen implantades abans de l'1 de gener de 2023, el disseny de plantació de les quals no permeta llaurar transversalment en direcció del màxim pendent, amb la finalitat que:
En èpoques de sequera es trenque la crosta permetent que l'aigua percole.
Es produïsca menys evaporació de l'aigua del sòl.
S'autoritzarà quan puga suposar un risc de bolcada de la maquinària i, per tant, de la vida dels operaris.
Prèviament a l'inici de les operacions anteriors, el titular haurà de presentar la sol·licitud anual seguint el procediment que establix l'article 15 d'esta orde, justificar-ne la necessitat i aportar, si és el cas, una foto georeferenciada que ho justifique.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-B.
Control de la BCAM 6. Cobertura mínima de sòl per a evitar sòls nus en els períodes més sensibles.
S'hauran de complir les normes següents:
En cultius herbacis d'hivern:
B 6.1. En les parcel·les agrícoles que se sembren amb cultius herbacis d'hivern no es podrà llaurar el sòl amb volteig ni amb llaurada vertical, entre la data de recol·lecció de la collita i l'1 de setembre, data que s'establix com a inici de la presembra. No obstant això, es podrà avançar la data de l'1 de setembre en casos degudament justificats, com són les condicions agroclimàtiques i pluviomètriques atípiques que facen aconsellable avançar la data de presembra.
El sòl s'haurà de mantindre cobert permanentment excepte el temps imprescindible entre l'alçament del restoll de la collita anterior i la sembra, tenint en compte les característiques del cultiu següent.
Per tant, si per a la sembra del cultiu següent cal fer labors prèvies a la implantació abans de l'1 de setembre, estes es podran dur a terme, ja que es consideren labors de sembra i no de presembra, i d'esta manera es permetrà la pràctica de les dobles collites.
S'exceptuen d'esta norma les parcel·les agrícoles que estiguen situades en zones d'influència forestal, en les quals després de la recol·lecció queda permés llaurar una franja perimetral de 10 metres d'amplària perquè servisca de tallafoc.
L'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-B.
En cultius llenyosos:
B 6.2. En el cas de cultius llenyosos en pendent igual o superior al 10 %, llevat que el pendent real del recinte estiga compensat amb terrasses o bancals, caldrà mantindre una coberta vegetal que podrà ser sembrada o espontània, d'amplària mínima d'1 metre en els carrers transversals a la línia de màxim pendent o en els carrers paral·lels a esta línia, quan el disseny de la parcel·la o el sistema de reg impedisquen l'establiment en l'altra direcció, entre els mesos d'octubre a març, els dos inclosos.
Es considera que l'obligació de deixar una amplària mínima d'1 metre de coberta vegetal s'ha complit quan s'assolix esta amplària mínima, independentment de si és inerta, en cas d'acollir-se a l'ecorègim corresponent o vegetal.
No obstant això, en el moment en què puga competir amb el cultiu, s'impossibilite la recol·lecció o, per raons fitosanitàries, es puga eliminar esta coberta, que es podrà incorporar mitjançant una labor superficial, i respectant en tot cas el que s'establix en l'apartat relatiu a cultius llenyosos de la BCAM 5, haurà de quedar evidència de l'existència de la coberta vegetal mitjançant fotografies georeferenciades i anotada en el quadern d'explotació la justificació agronòmica de l'eliminació.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-B.
B 6.3. No es podrà arrancar cap peu de cultius llenyosos situats en recintes de pendent igual o superior al 10 % excepte per:
a) Raons fitosanitàries amb informe previ o resolució de l'òrgan competent en sanitat vegetal.
b) Arrancada que siga objecte de reposició pel mateix cultiu o un altre cultiu permanent, per a la renovació i la millora de la plantació.
c) Excepcionalment es podrà autoritzar l'arrancada sense reposició per motius agronòmics, econòmics o climàtics.
En el cas de l'arrancada, la persona titular haurà de sol·licitar autorització prèvia seguint el procediment establit en l'article 15 d'esta orde, i haurà de justificar les causes o els motius de l'arrancada i indicar que la substitució del cultiu, si és el cas, es realitzarà dins del termini màxim de 8 mesos des de la data de l'arrancada, llevat que se sol·licite l'ampliació d'este termini per causes justificades o que es tracte d'una replantació de vinya amb un període més ampli per a la substitució autoritzat dins del Programa de suport al sector vitivinícola espanyol. A més, en cas de l'arrancada sense reposició, el titular de l'explotació s'haurà de comprometre a fer, almenys, una pràctica que garantisca la cobertura mínima del sòl en els períodes més sensibles.
Queden exceptuats els recintes on el pendent real del recinte estiga compensat mitjançant terrasses de retenció o bancals.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-B.
En terres de guaret:
B 6.4. Terres de guaret. Es faran pràctiques tradicionals de maneig del sòl, pràctiques de llaurada mínima o manteniment d'una coberta adequada del sòl, i quedaran totes estes pràctiques permeses al llarg de tot l'any, així com el pasturatge.
Durant els mesos d'abril a juny, els dos inclosos, no es podran realitzar tractaments agrícoles sobre les terres en guaret, entenent per tractament agrícola l'aplicació de productes fitosanitaris, de fertilitzants, d'esmenes o pràctiques similars.
En les parcel·les agrícoles que estiguen situades en zones d'influència forestal (constituïdes per una franja circumdant dels terrenys forestals amb una amplària de 500 metres) es permetrà llaurar una franja perimetral de 10 metres d'amplària que servisca de tallafoc.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-B-B.
L'aplicació de purins s'ha de fer de manera localitzada i és obligatori enterrar-los, i queda exclòs l'ús dels sistemes de plat, ventall i per canó, tal com establix l'article 10 del Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre.
Control de la BCAM 7. Rotació en terres de cultiu excepte en cultius sota aigua
S'hauran de complir les normes següents:
En les terres de cultiu s'hauran de complir les obligacions següents:
B 7.1. Fer una rotació de cultius en totes les parcel·les de l'explotació, excepte les parcel·les cultivades amb cultius pluriennals, almenys una vegada cada quatre anys.
Quan hi haja un cultiu secundari en el mateix any que el cultiu principal, este es considerarà part de la rotació, sense que es puguen utilitzar les terres en guaret en estos casos. El cultiu secundari és el que es fa entre dos cultius principals, i dona lloc a una pausa significativa entre els principals. Es considera cultiu principal el que es troba en les parcel·les entre els mesos de maig a juliol.
No es permetrà justificar l'ús del cultiu secundari com a opció a la rotació exclusivament en el tercer any, si no s'ha utilitzat prèviament este recurs en tots els anys anteriors.
La rotació de cultius és de compliment obligat des de l'1 de gener de 2024, tenint en compte els cultius declarats en els tres anys previs i els dos anys previs en cas que es justifique mitjançant l'ús de cultius secundaris.
Si un dels recintes de l'explotació no ha sigut declarat per la mateixa persona beneficiària. A fi de verificar la rotació es tindrà en compte el cultiu declarat, independentment de la persona que l'haja declarat en la sol·licitud única d'ajudes corresponent.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-B.
B 7.2. Efectuar una diversificació de cultius en l'explotació:
S'ha de tindre en compte el següent:
a) Si la terra de cultiu de l'explotació és superior a 10 hectàrees, i igual o inferior a 20 hectàrees, s'han de cultivar, almenys, dos cultius diferents sense que el majoritari supose més del 75 % d'esta terra de cultiu.
b) Si la terra de cultiu de l'explotació és superior a 20 hectàrees i igual o inferior a 30 hectàrees s'han de cultivar, almenys, dos cultius diferents sense que el majoritari supose més del 70 % d'esta terra de cultiu.
c) Si la terra de cultiu de l'explotació és superior a les 30 hectàrees, hi ha d'haver, almenys, tres cultius diferents, sense que el majoritari supose més del 70 % d'esta terra de cultiu, i els dos cultius majoritaris junts no podran ocupar més del 90 % d'esta.
Es considera cultiu, a l'efecte de la diversificació, aquell la presència del qual en un determinat recinte es troba entre els mesos de maig a juliol, és a dir, el considerat cultiu principal.
A l'efecte del compliment de la BCAM 7, s'entendrà per cultiu qualsevol de les accepcions següents:
El cultiu de qualsevol dels diversos gèneres definits en la classificació botànica de cultius.
El cultiu de qualsevol de les espècies, en el cas de les famílies botàniques Brassicaceae, Solanaceae i Cucurbitacea i en el cas del gènere Vicia.
La terra en guaret.
L'herba o altres ferratges herbacis.
El càlcul dels percentatges dels diversos cultius i la verificació del nombre de cultius es durà a terme en el període comprés entre els mesos de maig a juliol, de manera que, majoritàriament, els cultius es troben en el terreny durant este període.
En el cas de superfícies amb cultius mixtos en fileres, cada cultiu es comptabilitzarà com un cultiu diferent si representa, almenys, el 25 % d'esta superfície. En este cas, la superfície coberta per cada cultiu es calcularà dividint la superfície total dedicada al cultiu mixt pel nombre de cultius presents que cobrisquen, com a mínim, el 25 % d'esta superfície, amb independència de la proporció real de cada cultiu.
Les superfícies que se sembren amb una mescla de llavors es consideren cobertes per un sol cultiu denominat cultiu mixt. Tanmateix, quan la composició de la mescla es puga determinar i diferenciar d'altres mescles, el cultiu mixt es podrà considerar com un cultiu diferent dels altres cultius mixtos.
No obstant això, s'establixen les excepcions següents del compliment de la BCAM 7 a les explotacions:
1. On més del 75 % de les terres de cultiu s'utilitze per a produir herbes o altres ferratges herbacis, per al cultiu de lleguminoses, siga terres en guaret o estiga subjecte a una combinació d'estos usos.
2. On més del 75 % de la superfície agrícola admissible siguen pastures permanents, s'utilitze per a produir herbes o altres ferratges herbacis o per a cultius en aigua durant una part significativa de l'any o del cicle de cultiu, o estiga subjecte a una combinació d'estos usos;
3. En què la superfície de terra cultivable és inferior o igual a 10 hectàrees.
4. Les certificades d'acord amb el Reglament (UE) 2018/848, sobre producció ecològica i etiquetatge dels productes ecològics. En cas que l'explotació només estiga certificada per a una part d'esta, l'explotació haurà de complir la BCAM en les terres de cultiu per a les quals no estiga certificada.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-B.
Control de la BCAM 8. Percentatge mínim de la superfície agrícola dedicada a superfícies i elements no productius, manteniment dels elements del paisatge, prohibició de tallar bardisses i arbres durant la temporada de cria i reproducció de les aus.
B.8. Percentatge mínim de superfície agrícola dedicada a superfícies o elements no productius
En les terres de cultiu de les explotacions s'haurà de complir, almenys, una de les opcions següents:
a) Les explotacions agrícoles hauran de dedicar un percentatge mínim del 4 % de la terra de cultiu a superfícies i elements no productius, incloent-hi les terres de guaret.
b) En el cas que la persona beneficiària es comprometa a dedicar almenys el 7 % de les seues terres de cultiu a superfícies i elements no productius, incloent-hi les terres en guaret sota un ecorègim, la part que s'ha d'atribuir al compliment d'esta BCAM es limitarà al 3 %.
c) D'altra banda, si en l'explotació hi ha cultius intermedis o fixadors de nitrogen, produïts sense productes fitosanitaris (aplicant-hi un factor de ponderació del 0,3 per als cultius intermedis), entre estos i les superfícies i els elements no productius s'haurà d'arribar al 7 %, i les superfícies i els elements no productius almenys del 3 %.
A l'efecte de complir el percentatge mínim, es consideraran les superfícies i els elements no productius següents:
Terres en guaret.
Franges de protecció dels llits.
Límits forestals. Franja de superfície agrícola confrontant amb una de superfície forestal en què es deixarà un marge sense cultivar entre la zona cultivada i la superfície forestal.
Elements del paisatge.
Per a determinar la superfície computable per cada una de les categories de superfícies i elements no productius enumerades en esta BCAM, si és el cas, s'utilitzaran els factors de conversió, i a continuació s'aplicaran a totes les categories els factors de ponderació que es recullen en la taula següent:
Totes les superfícies i els elements no productius vàlids per a l'ecorègim vinculat a la pràctica d'establiment d'espais de biodiversitat es podran tindre en compte per a complir este apartat de la BCAM 8, considerant els factors de conversió i de ponderació establits en el Reial decret 1048/2022, de 27 de desembre, sobre l'aplicació, a partir de 2023, de les intervencions en forma de pagaments directes i l'establiment de requisits comuns en el marc del Pla estratègic de la política agrícola comuna, i la regulació de la sol·licitud única del sistema integrat de gestió i control.
Les superfícies i els elements no productius s'hauran de declarar l'any de sol·licitud en què es pretenga computar com a superfície o element no productiu.
Si en l'explotació hi ha cultius intermedis o fixadors de nitrogen, entre estes i les superfícies i els elements no productius s'haurà d'arribar al 7 % de les terres de cultiu de l'explotació, i les superfícies i els elements no productius seran almenys del 3 %.
Es consideraran cultius fixadors de nitrogen les espècies de lleguminoses per al consum humà o animal que establix l'annex II del Reial decret 1049/2022, de 27 de desembre, i les seues modificacions.
S'admetran, així mateix, mescles d'estos cultius amb d'altres que no tinguen capacitat de fixar nitrogen, sempre que el cultiu fixador de nitrogen siga predominant en la mescla.
En totes les superfícies de cultius fixadors de nitrogen que pretenguen computar per a complir esta BCAM no es podran utilitzar productes fitosanitaris.
A fi d'evitar el risc de lixiviació del nitrogen fixat per estos cultius a la tardor, així com d'aprofitar la millora del sòl que s'obté amb esta mena de cultius, les superfícies de cultius fixadors de nitrogen que es pretenga computar per a complir esta BCAM no podran anar seguides, en la rotació de cultius de l'explotació, per terres en guaret.
No obstant això, quant al percentatge mínim de la superfície agrícola dedicada a superfícies o elements no productius, s'aplicaran les següents excepcions a les explotacions:
a) Aquelles on més del 75 % de les terres de cultiu s'utilitze per a produir herbes o altres ferratges herbacis, siga terres en guaret, s'utilitze per al cultiu de lleguminoses o estiga subjecte a una combinació d'estos usos.
b) Aquelles on més del 75 % de la superfície agrícola admissible siguen pastures permanents, s'utilitze per a produir herbes o altres ferratges herbacis o per a cultius sota aigua durant una part significativa de l'any o del cicle de cultiu, o estiga subjecte a una combinació d'estos usos.
c) La superfície de terra cultivable siga inferior o igual a 10 hectàrees.
Obligacions que s'han de complir i valoració del GAP:
B 8.1. Que es complix el percentatge d'elements no productius.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-B.
B 8.2. Les superfícies de cultius fixadors de nitrogen que es pretenguen computar per a complir la BCAM 8.1 no podran anar seguides en la rotació de cultius de l'explotació per terres en guaret, per a evitar el risc de lixiviació del nitrogen fixat pels CFN a la tardor, i aprofitar la millora del sòl que s'obté amb esta mena de cultius.
La classificació de l'incompliment d'esta norma es qualifica com a GAP fix B-A-B.
B.8. Manteniment dels elements del paisatge
B 8.3. No es podrà efectuar una alteració de les particularitats topogràfiques o els elements del paisatge, excepte en el cas de comptar amb una autorització expressa, segons el procediment que establix l'article 15 d'esta orde.
Per a verificar el manteniment d'estos, a més de la visita de camp s'haurà de comparar la situació actual amb la d'anys anteriors mitjançant l'estudi de les ortofotografies.
Es consideren particularitats topogràfiques o elements del paisatge les característiques del terreny que es definixen a continuació:
Bardisses: alineació densa i uniforme d'arbustos que s'utilitza per a tancar, delimitar o cobrir zones i terrenys.
Arbres aïllats, en filera i en grups.
Límits: banda de terreny estable que discorre paral·lela al límit de la parcel·la agrícola i la separa físicament.
Tolles, llacunes, estanys i abeuradors naturals.
Illes i enclavaments de vegetació natural o roca: porcions de vegetació natural o roca, aïllades d'unes altres que, per trobar-se envoltades de cultius, dificulten els moviments, les relacions i el desenvolupament de les espècies que hi viuen.
Xicotets aiguamolls.
Terrasses de retenció: bancals de pedra seca, els ribassos proveïts de vegetació herbàcia, arbustiva o arbòria, les terrasses i les rases de contorn en el cas de conreu a nivell i les barreres vives vegetals perpendiculars al pendent que, mitjançant el control dels escolaments, protegixen el sòl de l'erosió.
Clapers, construccions xicotetes com ara murets de pedra seca, antics colomars o altres elements d'arquitectura tradicional que puguen servir de recer per a la flora i la fauna, tret de les construccions que puguen comportar algun risc sanitari per a la cabanya ramadera o per a la fauna silvestre.
Caldrà tindre en compte els següents valors màxims de referència:
Bardisses de fins a 10 m d'amplària.
Arbres en grups que ocupen una superfície màxima de 0,3 ha.
Límits de fins a 10 metres d'amplària.
Tolles, llacunes, estanys i abeuradors naturals de fins a un màxim de 0,1 ha. No es consideraran els depòsits de ciment o de plàstic.
Illes i enclavaments de vegetació natural o roca: fins a un màxim de 0,1 ha.
Terrasses de retenció d'una amplària, en projecció horitzontal, de fins a 10 metres.
Se n'exceptuen la construcció de parades per a correcció de rambles, regueres i bancals, així com les operacions de refinament de terres que es fan en aquelles parcel·les que es dedicaran al cultiu de l'arròs i altres de regadiu.
S'entendrà per refinament de terres aquelles operacions de condicionament de la superfície del sòl dels bancals i les terres de regadiu destinades a millorar l'eficiència d'ús de l'aigua i facilitar la pràctica del reg, fetes sobre parcel·les de cultiu en les quals s'utilitzen mètodes de reg per gravetat, per superfície i inundació.
La classificació de l'incompliment d'esta norma es qualifica amb un GAP màxim C-B-C.
B 8. Prohibició de tallar bardisses i arbres no cultivats durant la temporada de cria i reproducció de les aus
B 8.4. No es podran realitzar operacions de tala i poda de les bardisses i els arbres no cultivats durant l'època de cria i reproducció de les aus, entre els mesos de març a agost, excepte en el cas de comptar amb autorització expressa de l'òrgan competent en matèria de medi ambient.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
Control de la BCAM 9. Prohibició de convertir o llaurar les pastures permanents declarades com a pastures permanents sensibles des del punt de vista mediambiental en espais Natura 2000.
Les pastures permanents sensibles mediambientalment que formen part de l'explotació d'un sol·licitant d'ajudes PAC s'hauran de declarar de manera obligatòria en el marc de la sol·licitud única de cada campanya, independentment de quin siga el valor del seu coeficient de subvencionabilitat de pastures (CSP), ja que s'ha de controlar, en tots els casos, si esta pastura s'ha convertit a un altre ús agrícola o no agrícola per a aplicar-hi, si és el cas, les penalitzacions corresponents i iniciar el procés de reconversió.
S'hauran de complir les normes següents:
B 9.1. En les pastures permanents designades com a mediambientalment sensibles, situades en les zones que preveuen les directives 92/43/CEE (Hàbitats) o 2009/147/CE (Aus), no s'hauran de convertir, ni llaurar o efectuar tasques més enllà de les necessàries per al manteniment. La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-C.
B 9.2. En el cas que un agricultor haja convertit o llaurat pastures permanents subjectes a l'obligació prevista en l'apartat anterior, les persones beneficiàries de les ajudes estan obligades a reconvertir esta superfície de pastures permanents i, si és el cas, a respectar les instruccions establides amb la finalitat d'invertir els danys causats al medi ambient per esta acció. La classificació de l'incompliment d'esta norma es qualifica amb un GAP fix C-A-B.
Després de la detecció de l'incompliment, l'òrgan de control informarà les persones agricultores i ramaderes de l'obligació de fer la reconversió, així com de la data límit per al compliment. Esta no podrà ser posterior a la data de presentació de la sol·licitud única per a l'any següent al de la notificació de l'incompliment.
Les superfícies que s'hagen reconvertit es consideraran pastures permanents des del mateix dia de la reconversió i estaran subjectes a les obligacions que s'han indicat en els paràgrafs anteriors per a les pastures permanents mediambientalment sensibles.
BCAM 10. Fertilització sostenible
S'hauran de complir les obligacions d'acord amb el calendari i les condicions establides en el Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre, pel qual s'establixen normes per a la nutrició sostenible als sòls agraris.
S'hauran de complir les normes següents:
B 10.1. Totes les operacions encaminades a aportar nutrients o matèria orgànica al sòl han d'estar registrades correctament en el quadern d'explotació, conformement als terminis que s'establisquen en les normatives vigents.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
B 10.2. L'explotació, quan siga procedent, comptarà amb un pla d'adobament per a cada unitat de producció d'esta.
La classificació de l'incompliment d'esta norma pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-A.
B 10.3. L'aplicació localitzada de purins i soterrament de fems sòlids en les superfícies agrícoles es farà d'acord amb el que establix l'article 10 del Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre.
L'incompliment d'esta norma es qualifica amb un GAP fix B-B-B.
NORMES ESPECÍFIQUES ALS REQUISITS LEGALS DE GESTIÓ RLG
Control de l'RLG 1. Directiva 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'establix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.
S'hauran de complir els requisits següents:
R 1.1. Que en superfícies de regadiu o que es reguen, l'agricultor acredita el seu dret d'ús d'aigua de reg concedit per l'administració hidràulica competent (captació d'aigües superficials o subterrànies).
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 1.2. Que la persona beneficiària ha sigut sancionada en ferm per l'administració hidràulica competent, per no disposar d'un sistema de control del volum d'aigua utilitzat efectivament conformement als requisits establits per esta.
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-C.
R 1.3. Que la persona beneficiària ha sigut sancionada en ferm per l'administració hidràulica competent, per no remetre a esta pels mitjans establits la informació dels volums realment utilitzats.
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 1.4. No fer abocaments directes ni indirectes de productes residuals susceptibles de contaminar amb fosfats les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es compte amb autorització administrativa d'abocament i es faça complint les condicions d'esta autorització.
La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-C.
R 1.5. No fer o mantindre apilaments de fems, purins, abonaments inorgànics, cendres o altres materials que continguen fosfats en llocs o condicions que puguen produir lixiviats, escolaments o infiltracions susceptibles de contaminar masses d'aigua superficial o subterrània o zones protegides, excepte en les situacions previstes per la normativa sectorial i/o autonòmica a este efecte i en les condicions establides.
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
Control de l'RLG 2: Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries (DO L 375 de 31.12.1991, p. 1)
Per a complir les disposicions normatives esmentades, s'hauran de complir totes les obligacions establides en els programes d'actuació en les explotacions agrícoles i ramaderes situades en zones declarades per la comunitat autònoma com a zones vulnerables, i en particular:
R 2.1. Que l'explotació disposa d'un quadern d'explotació correctament formalitzat per a cada un dels cultius que es duguen a terme, data de sembra i de recol·lecció, superfície cultivada, les dates en què s'apliquen els fertilitzants, el tipus d'adobament i la quantitat de fertilitzant aplicat (kg/ha). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 2.2. No fer o mantindre apilaments de fems, purins, adobaments inorgànics o altres materials en llocs o condicions que puguen produir lixiviats, escolaments o infiltracions susceptibles de contaminar masses d'aigua superficial o subterrània o zones protegides, excepte en les situacions previstes per la normativa sectorial i/o autonòmica a este efecte i en les condicions establides ni fer abocaments directes ni indirectes de productes residuals susceptibles de contaminar amb nitrats les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es compte amb autorització administrativa d'abocament i es faça complint les condicions d'esta autorització. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
R 2.3. No fer apilament de fems en els períodes de pluja que establisca la normativa de fertilitzants a la Comunitat Valenciana. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
R 2.4. Que l'explotació disposa, quan siga procedent, de depòsits de prou capacitat i estancs per a emmagatzemar ensitjaments, així com fems, o, si és el cas, que disposa de la justificació del sistema per a retirar-los de l'explotació. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-B.
R 2.5. Que es respecten els períodes establits en la normativa de fertilitzants a la Comunitat Valenciana, en què està prohibida l'aplicació de determinats tipus de fertilitzants. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-B.
R 2.6. Que es respecten les quantitats màximes per hectàrea establides en la normativa de fertilitzants a la Comunitat Valenciana per a l'ús de fem i d'altres fertilitzants que es consideren en el programa d'actuació. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-B.
R 2.7. Que no s'apliquen fertilitzants en una banda mínima pròxima a cursos d'aigua, segons l'amplària establida en la normativa de fertilitzants a la Comunitat Valenciana. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-B.
R 2.8. Que es respecta la prohibició o la limitació d'aplicar fertilitzants en terrenys amb pendent acusat, segons el que establix la normativa de fertilitzants a la Comunitat Valenciana. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-B-B.
Control RLG 3: Directiva 2009/147/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres (DO L 20 de 26.1.2010, p. 7).
S'hauran de complir els requisits següents:
R 3.1. Que en les explotacions situades en zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA), es complixen les limitacions establides en els seus plans de gestió. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-B.
R 3.2. Que els agricultors no duen a terme canvis que impliquen l'eliminació o la transformació de la coberta vegetal, sense l'autorització corresponent de l'Administració quan siga preceptiva. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-C.
R 3.3. Que l'agricultor no ha alçat edificacions ni ha dut a terme modificacions de camins sense autorització de l'Administració quan siga preceptiva. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
R 3.4. Que no es depositen, més enllà del bon ús necessari, o s'abandonen a l'explotació envasos, plàstics, cordes, oli o gasoil de la maquinària, utensilis agrícoles en mal estat o un altre producte biodegradable o no biodegradable. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
R 3.5. Que no es trenquen límits sense l'autorització de l'Administració quan siga preceptiva. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
R 3.6. No realitzar cap tractament agrícola sobre els guarets durant el període reproductiu de les aus, que s'estén entre els mesos d'abril a juny, els dos inclosos, i es podrà estendre la classificació de l'incompliment d'este requisit fins a arribar a un GAP màxim qualificat com a B-B-B.
R 3.7. Es prohibix la recol·lecció mecànica nocturna en els cultius permanents que presenten plantacions intensives en bardissa d'hàbit alt, fullatge dens i en els quals es produïsca la implantació o la pernoctació d'aus, amb la finalitat de protegir-les.
La classificació de l'incompliment pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
Control d'RLG 4: Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).
S'hauran de complir els requisits següents:
R 4.1. Que, en les explotacions situades en zones afectades per plans de recuperació i conservació d'espècies amenaçades, es complix el que establixen estos (per exemple: ús il·legal de substàncies tòxiques, l'electrocució, etc.). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
R 4.2. Que, si en l'explotació s'ha fet una actuació, siga pla, programa o projecte, que requerix el sotmetiment, segons la normativa nacional i/o regional aplicable, a avaluació ambiental estratègica o avaluació d'impacte ambiental, es disposa del certificat corresponent de no afecció a Xarxa Natura 2000, la declaració d'impacte ambiental i tots els documents que siguen preceptius en estos procediments. Així mateix, que, si és el cas, s'han executat les mesures preventives, correctores i/o compensatòries indicades per l'òrgan ambiental. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
ANNEX II
Valoració àmbit salut pública i fitosanitat
Control de l'RLG 5: Reglament (CE) núm. 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener del 2002, pel qual s'establixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària (DO L 31 d'1.2.2002, p. 1).
S'hauran de complir els requisits següents:
R 5.1. Que els productes de l'explotació destinats a ser comercialitzats com a aliments siguen segurs, sense presentar en particular signes visibles d'estar putrefactes, deteriorats, descompostos o contaminats per una matèria estranya o d'una altra manera. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-B-A.
R 5.2. Que, en les explotacions ramaderes destinades a la producció d'aliments, ni hi ha ni es dona als animals pinsos que no siguen segurs (els pinsos han de procedir d'establiments registrats i/o autoritzats d'acord amb el Reglament (CE) núm. 183/2005 i han de respectar-se les indicacions de l'etiquetatge). La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-A-B.
R 5.3. Que s'han pres precaucions en introduir nous animals per a previndre la introducció i propagació de malalties contagioses transmissibles als éssers humans a través dels aliments, i en cas de sospita de focus d'estes malalties, que s'ha comunicat a l'autoritat competent. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-C.
R 5.4. Que s'emmagatzemen i es manegen els residus i les substàncies perilloses separadament i de manera segura per a evitar la contaminació. Queda inclosa la gestió de cadàvers. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-A.
R 5.5. Que s'utilitzen correctament els additius per a pinsos, els medicaments veterinaris i els biocides (utilitzar productes autoritzats i respectar l'etiquetatge i les receptes). La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-C.
R 5.6. Que s'emmagatzemen adequadament els pinsos separats d'altres productes no destinats a alimentació animal (químics o d'una altra naturalesa). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 5.7. Que els pinsos medicats i els no medicats s'emmagatzemen i es manipulen de manera que es reduïsca el risc de contaminació encreuada o d'alimentació d'animals amb pinsos no destinats a estos. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-B.
R 5.8. Que es disposa dels registres relatius a:
La naturalesa, la quantitat i l'origen dels pinsos i altres productes utilitzats en l'alimentació animal; la quantitat i la destinació de cada eixida de pinsos o d'aliments destinats a animals, incloent-hi els grans; registre de tractaments veterinaris; malalties que puguen afectar la seguretat dels productes d'origen animal; resultats de totes les anàlisis pertinents efectuades en plantes, animals o altres mostres que tinguen importància per a la salut humana; qualsevol informe rellevant obtingut mitjançant controls als animals o els productes d'origen animal, quan corresponga; l'ús de llavors modificades genèticament; ús de fitosanitaris i biocides (quadern harmonitzat MAPA / comunitats autònomes o similar). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 5.9. Que les explotacions estiguen qualificades d'indemnes o oficialment indemnes per a brucel·losi ovina-caprina, i bovina, o oficialment indemnes en cas de tuberculosi bovina i de caprins mantinguts amb bovins (en cas de tindre en l'explotació femelles diferents de vaques, ovelles i cabres, susceptibles de patir estes malalties, han d'estar sotmeses al programa d'erradicació nacional), i que les explotacions que no siguen qualificades se sotmeten als programes nacionals d'erradicació, que donen resultats negatius a les proves oficials de diagnòstic i que la llet és tractada tèrmicament. En el cas d'ovins i caprins, la llet ha de sotmetre's a tractament tèrmic, o usar-se per a fabricar formatges amb períodes de maduració superiors a 2 mesos. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-A.
R 5.10. Que la llet s'ha tractat tèrmicament si procedix de femelles diferents de boví, oví i caprí, susceptibles de patir estes malalties, que hagen donat negatiu en les proves oficials, però en el ramat de les quals s'haja detectat la presència de la malaltia. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-A.
R 5.11. En explotacions en les quals s'haja diagnosticat tuberculosi bovina (o del caprí mantingut amb bovins) o brucel·losi bovina o de l'oví-caprí, a l'efecte del control oficial per part de l'Administració, el productor disposa, i l'utilitza, d'un sistema per a separar la llet dels animals positius de la dels negatius i no destinar la llet dels positius a consum humà. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-A.
R 5.12. Que els animals infectats per les malalties esmentades en els punts anteriors estan correctament aïllats, per a evitar un efecte negatiu en la llet dels altres animals. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-A.
R 5.13. Que els equips de munyiment i els locals en els quals la llet s'emmagatzema, es manipula o es refreda estan situats i construïts de manera que es limita el risc de contaminació de la llet. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-A.
R 5.14. Que els llocs destinats a l'emmagatzematge de la llet estan protegits contra les feristeles, clarament separats dels locals on estan estabulats els animals i disposen d'un equip de refrigeració adequat, per a complir les exigències de temperatura. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-A.
R 5.15. Que les superfícies dels equips que estan en contacte amb la llet (utensilis, recipients, cisternes, etc.), destinats al munyiment i la recollida, són fàcils de netejar i desinfectar i es mantenen en bon estat. Després d'utilitzar-se, estes superfícies es netegen, i en cas necessari, es desinfecten. Els materials han de ser llisos, llavables i no tòxics. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-A.
R 5.16. Que el munyiment es fa a partir d'animals en bon estat de salut i de manera higiènica. En particular, abans de començar el munyiment, els mugrons, les mamelles i les parts contigües estan netes i sense ferides ni inflamacions; els animals sotmesos a tractament veterinari que puga transmetre residus a la llet estan clarament identificats mentres es troben en període de supressió, i són munyits per separat. La llet obtinguda d'estos animals està separada de la resta, sense mesclar-s'hi en cap moment, i no es destina al consum humà. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-A.
R 5.17. Que immediatament després del munyiment la llet es conserva en un lloc net, dissenyat i equipat per a evitar la contaminació, i que la llet es refreda immediatament a una temperatura no superior a 8 °C, si es recull diàriament, i no superior a 6 °C, si la recollida no és diària. En el cas que la llet s'haja de processar en les 2 hores següents o que per raons tècniques per a la fabricació de determinats productes lactis siga necessari aplicar-hi una temperatura més alta, no cal complir el requisit de temperatura. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 5.18. Que a les instal·lacions del productor els ous es mantenen nets, secs, lliures d'olors estranyes, protegits contra colps i de la radiació directa del sol. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 5.19. Que és possible identificar els operadors que han subministrat a l'explotació un pinso, un animal destinat a la producció d'aliments, un aliment o qualsevol substància destinada a ser incorporada a un pinso o a un aliment (quadern harmonitzat MAPA / comunitats autònomes o similar). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 5.20. Que és possible identificar els operadors als quals l'explotació ha subministrat els seus productes (quadern harmonitzat MAPA / comunitats autònomes o similar). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 5.21. Que l'agricultor declara que, en cas de considerar que els aliments o pinsos produïts poden ser nocius per a la salut de les persones o no complir els requisits d'innocuïtat, respectivament, informaria el següent operador de la cadena comercial per a retirar-los del mercat, informaria les autoritats competents i hi col·laboraria. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-B-A.
Control de RLG 6: Directiva 96/22/CE, del Consell, de 29 d'abril de 1996, per la qual es prohibix utilitzar determinades substàncies d'efecte hormonal i tirostàtic i substàncies agonistes en la cria de bestiar i es deroguen les directives 81/602/CEE, 88/146/CEE i 88/299/CEE (DO L 125 de 23.5.1996, p. 3).
S'hauran de complir els requisits següents:
R 6.1. Que no s'administren als animals de l'explotació substàncies d'ús restringit que tinguen acció tirostàtica, estrogènica, androgènica o gestagènica (acció hormonal o tirostàtica) i agonistes , excepte les excepcions previstes en els articles 4 i 5. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-C.
R 6.2. Que no es posseïxen animals als quals s'haja administrat les substàncies anteriors (excepte les excepcions previstes en els articles 4 i 5) i que no es comercialitzen animals (ni els seus productes derivats) als quals s'haja subministrat estes substàncies, fins que haja transcorregut el termini mínim d'espera establit per a la substància administrada. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-C.
R 6.3. Que no es disposa de medicaments per a ús veterinari que continguen agonistes que puguen utilitzar-se per a induir la tocòlisi. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-C.
R 6.4. Que en cas d'administració de productes autoritzats, s'ha respectat el termini d'espera prescrit per a estos productes, per a comercialitzar els animals o la seua carn. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-B-C.
Control d'RLG 7: Reglament (CE) núm. 1107/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'octubre de 2009, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris i pel qual es deroguen les directives 79/117/CEE i 91/414/CEE del Consell (DO L 309 de 24.11.2009, p. 1)
S'hauran de complir els requisits següents:
R 7.1. Que només s'utilitzen productes fitosanitaris autoritzats (inscrits en el Registre de productes fitosanitaris del MAPA). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
R 7.2. Que s'utilitzen adequadament els productes fitosanitaris, és a dir, d'acord amb les indicacions de l'etiqueta (emmagatzematge segur / lloc d'emmagatzematge, protecció de l'aigua, llicència per a l'ús de productes específics, etc.), ajustant-se a les exigències del Programa nacional de control oficial de la higiene de la producció primària agrícola i de l'ús de productes fitosanitaris. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-B-C.
Control de l'RLG 8: Directiva 2009/128/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'octubre de 2009, per la qual s'establix el marc de l'actuació comunitària per a aconseguir un ús sostenible dels plaguicides (DO L 309 de 24.11.2009, p. 71).
S'hauran de complir els requisits següents:
R 8.1. Disposar d'un quadern d'explotació en el qual totes les operacions encaminades a aportar tractaments fitosanitaris estiguen correctament registrades. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 8.2. Adquisició del nivell de capacitació. Els usuaris han de posseir coneixements suficients per a gestionar els productes fitosanitaris i estar en possessió d'un carnet en vigor d'aplicador de productes fitosanitaris.
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-A.
R 8.3. Inspecció dels equips d'aplicació en ús. Els equips d'aplicació de plaguicides per a ús professional han d'inspeccionar-se periòdicament d'acord amb el que s'indica en el Reial decret 1702/2011, de 18 de novembre, d'inspeccions periòdiques dels equips d'aplicació de productes fitosanitaris. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 8.4. Seguiment de les obligacions establides per l'estat membre per a la protecció del medi aquàtic i l'aigua potable, recollides en el Reial decret 1311/2012, mitjançant les quals s'establix l'obligació de bandes de seguretat sense tractar de 5 i 50 metres respectivament, i les obligacions en matèria de gestió integrada de plagues en les zones protegides que definixen la Directiva d'aus i la Directiva d'hàbitats, així com les obligacions establides en les zones tractades recentment que utilitzen els treballadors agraris o a les quals estos puguen accedir, d'acord amb el que establix el Reial decret 1311/2012, de 14 de setembre. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-B-C.
R 8.5. Manipulació i emmagatzematge de plaguicides i els seus envasos i restes per a no posar en perill la salut humana ni el medi ambient:
S'haurà de complir el que s'indica en els articles 4 i 7 del Reial decret 285/2021, de 20 d'abril, en relació amb les condicions d'emmagatzematge de productes fitosanitaris d'ús professional en explotacions agràries.
S'haurà de realitzar un control de la manipulació, la dilució i la mescla de plaguicides abans d'aplicar-los, la manipulació dels envasos i les restes de plaguicides, l'eliminació de restes de mescla, la neteja dels equips, l'eliminació de restes i envasos, que podrà dur-se a terme mitjançant controls documentals i quedarà a criteri de l'autoritat competent la conveniència d'una visita in situ en funció de la perillositat dels productes manejats, del que s'haja descobert durant el control documental o bé en funció de qualsevol altre factor que l'autoritat competent considere oportú.
En relació amb les mescles de plaguicides, s'haurà de comprovar que no es fan mescles que no estiguen expressament autoritzades. Per a això podrà utilitzar-se la guia de bones pràctiques per a la mescla en camp de productes fitosanitaris del MAPA10.
Les restes de la mescla de productes fitosanitaris que queden en els tancs després d'aplicar-los s'hauran d'abocar als llocs permesos per a este fi, i es podrà justificar mitjançant la presentació de factures dels gestors encarregats de la retirada, o qualsevol altre sistema que segons el parer de l'autoritat competent garantisca que este abocament es fa adequadament.
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-B-B.
ANNEX III
Valoració àmbit de benestar animal
Control de l'RLG 9: Directiva 2008/119/CE del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de vedells (DO L 10 de 15.1.2009, p. 7).
Este RLG és aplicable únicament a vedells de menys de 6 mesos, confinats per a la cria i l'engreix.
S'hauran de complir els requisits següents:
R 9.1. Que no es manté tancat cap vedell de més de huit setmanes en recintes individuals, llevat que un veterinari haja certificat que la seua salut o comportament requerix que se l'aïlle perquè puga rebre un tractament, que l'explotació mantinga menys de 6 vedells o que els animals siguen mantinguts amb la mare per a ser alletats. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.2. Que els vedells es mantenen en recintes per a grups o, quan no siga possible, d'acord amb el requisit 9.1, en recintes individuals que complisquen les dimensions mínimes de la directiva:
Allotjaments individuals per a vedells: amplària almenys igual a l'alçada de l'animal a la creu estant dret, i la seua longitud almenys igual a la longitud del vedell mesurada des de la punta del nas fins a l'extrem caudal de l'isqui i multiplicada per 1,1.
Allotjaments individuals per a animals no malalts: han de ser de barandats perforats que permeten contacte visual i tàctil directe entre vedells.
Espai mínim adequat en la cria en grup: 1,5 m2 (< 150 kg), 1,7 m2 (>= 150 kg i < 220 kg), 1,8 m2 (>= 220 kg).
No s'aplica a explotacions de menys de 6 vedells ni a animals que són mantinguts amb la mare per a ser alletats.
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.3. Que els animals són inspeccionats com a mínim una vegada per dia (els estabulats, dos vegades al dia). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.4. Que els estables estan construïts de manera que tots els vedells hi puguen jaure, descansar, alçar-se i netejar-se sense perill. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.5. Que no es lliguen els vedells (amb l'excepció dels allotjats en grup, que es poden lligar durant períodes de no més d'una hora en el moment de la lactància o de la presa del producte substitutiu de llet). Si es lliguen els vedells (en el cas exceptuat), que els lligams no causen ferides i que estiguen dissenyats de manera que s'evite tot risc d'estrangulació o ferida, i que s'inspeccionen periòdicament. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.6. Que els materials que s'utilitzen per a la construcció dels estables i els equips amb els quals els animals puguen estar en contacte no són perjudicials per als animals i es poden netejar i desinfectar a fons. Que es netegen i desinfecten de manera adequada per a previndre infeccions encreuades i l'aparició d'organismes patògens, i que la femta, l'orina i els aliments no consumits o els abocaments es retiren amb la major freqüència possible per a evitar les olors i la possibilitat de mosques o rosegadors. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.7. Que els sòls no són esvarosos, no presenten asprors i les àrees per a jaure els animals estan adequadament drenades i són confortables. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-A.
R 9.8. Que els vedells de menys de dos setmanes disposen de jaç adequat. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 9.9. Que es disposa de llum natural o artificial entre les 9 i les 17 hores. Els sistemes elèctrics estan instal·lats de manera que s'evita qualsevol descàrrega. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.10. Que els vedells reben, almenys, dos racions diàries d'aliment, i que cada vedell té accés a l'aliment al mateix temps que els altres, quan els vedells estan allotjats en grup i no són alimentats a voluntat per un sistema automàtic. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.11. Que els vedells de més de dos setmanes d'edat tenen accés a aigua fresca adequada, distribuïda en quantitats suficients, o que poden assaciar la seua necessitat de líquids mitjançant la ingestió d'altres begudes. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.12. Que quan faça calor o els vedells estiguen malalts disposen d'aigua apta en tot moment. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 9.13. Que els vedells reben calostre tan prompte com siga possible després del naixement, i en tot cas en les primeres sis hores de vida. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 9.14. Que l'alimentació dels vedells continga el ferro suficient per a garantir un nivell mitjà d'hemoglobina d'almenys 4,5 mmol/litre. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-A-A.
R 9.15. Que no es posa boç als vedells. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-A-A.
R 9.16. Que es proporciona a cada vedell de més de dos setmanes una ració diària mínima de fibra, augmentant la quantitat de 50 g a 250 g diaris per als vedells de 8 a 20 setmanes. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
Control de l'RLG 10: Directiva 2008/120/CE del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs (DO L 47 de 18.2.2009, p. 5).
S'hauran de complir els requisits següents:
R 10.1. Que les porques no estan lligades. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-A-A.
R 10.2. Porquets deslletats i porcs de producció. Que la densitat de cria en grup siga adequada: 0,15 m² (fins a 10 kg), 0,20 m² (entre 10-20 kg), 0,30 m² (entre 20-30 kg), 0,40 (entre 30-50 kg), 0,55 m² (entre 50-85 kg), 0,65 m² (entre 85-110 kg), 1,00 m² (més de 110 kg).
Els locals d'estabulació per als porcs es construiran de manera que:
Els sòls seran llisos, però no esvarosos, per a evitar danys als porcs, i es dissenyaran, construiran i cuidaran de manera que no els causen dany o patiment. Seran adequats a la grandària i al pes dels porcs i, si no s'equipen amb jaços de palla, formaran una superfície rígida, plana i estable.
Els animals puguen tindre accés a una àrea de repòs, confortable des del punt de vista físic i tèrmic, adequadament drenada i neta, que permeta que tots els animals es tomben al mateix temps.
Els animals puguen descansar i alçar-se normalment.
Veure altres porcs. No obstant això, en la setmana anterior al moment previst del part i durant este, les porques i les porques jóvens podran mantindre's fora de la vista dels animals de la seua espècie.
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.3. Que la superfície de sòl disponible per a cada porca, o cada porca jove després del cobriment, criades en grup, és almenys d'1,64 metres quadrats / porca jove i de 2,25 metres quadrats per porca després del cobriment (en grups inferiors a sis individus, la superfície de sòl s'incrementarà almenys en un 10 %, i quan els animals es crien en grups de 40 individus o més, pot disminuir-se en un 10 %). La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 10.4. Que, per a porques i porques jóvens durant el període comprés entre les quatre setmanes següents al cobriment i els set dies anteriors a la data prevista de part, els costats del recinte superen els 2,8 metres en el cas que es mantinguen en grups, o els 2,4 metres quan els grups són inferiors a sis individus, i en explotacions de menys de 10 porques i mantingudes aïllades, que poden girar-se al recinte.
Darrere de les porques o de les porques jóvens, haurà de condicionar-se un espai lliure per a permetre un part de manera natural o assistida. Les cel·les de part on les porques puguen moure's lliurement hauran de comptar amb dispositius de protecció dels porquets, com ara barrots. Quan s'utilitze una paridora, els porquets hauran de disposar d'espai suficient per a poder ser alletats sense dificultat. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 10.5. Que, per a porques jóvens després del cobriment i porques gestants, criades en grup, de la superfície total (requisit 94), el sòl continu compacte oferix almenys 0,95 metres quadrats / porca jove i 1,3 metres quadrats / porca, i que les obertures d'evacuació ocupen, com a màxim, el 15 % de la superfície del sòl continu compacte. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 10.6. Per a porcs criats en grup, quan s'utilitzen sòls de formigó engraellats, que l'amplària de les obertures siga adequada a la fase productiva dels animals (no supera: per a porquets, 11 mm; per a porquets deslletats, 14 mm; per a porcs de producció, 18 mm; per a porques i porques jóvens després del cobriment, 20 mm), i que l'amplària de les biguetes és adequada al pes i la grandària dels animals (un mínim de 50 mm per a porquets i porquets deslletats i 80 mm per a porcs de producció, porques i porques jóvens després del cobriment).
Quan els animals es mantenen temporalment en recintes individuals (malalts o agressius), poden girar-se fàcilment (excepte si hi ha una instrucció del veterinari en contra).
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-A.
R 10.7. Que les porques i les porques jóvens mantingudes en grups s'alimenten mitjançant un sistema que garantisca que cada animal puga menjar prou, fins i tot en presència d'altres animals que competisquen pel menjar. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 10.8. Que les porques jóvens, les porques postdeslletament i les porques gestants reben una quantitat suficient d'aliments rics en fibra i amb un contingut energètic elevat. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix A-A-A.
R 10.9. Que el soroll continu al recinte d'allotjament no supera els 85 dB. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.10. Que els animals disposen d'almenys 8 hores diàries de llum amb una intensitat mínima de 40 luxs. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.11. Que els animals disposen d'accés permanent a materials que permeten desenvolupar activitats d'investigació i manipulació (palla, fenàs, fusta, serradura o un altre material apropiat). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-A.
R 10.12. Que tots els porcs són alimentats almenys una vegada al dia i que en cas d'alimentació en grup, els porcs tenen accés simultani als aliments. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.13. Que tots els porcs de més de dos setmanes tenen accés permanent a una quantitat suficient d'aigua fresca. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.14. S'acredita que abans d'efectuar la reducció de dents s'han adoptat mesures per a corregir les condicions mediambientals o els sistemes de gestió i evitar que els porcs es mosseguen la cua o altres conductes irregulars. En el cas dels porquets, la reducció de dents no s'efectua de manera rutinària, sinó únicament quan hi haja proves que s'han produït lesions de les mamelles de les porques o les orelles o les cues d'altres porcs. Ho fa abans del 7m dia de vida un veterinari o personal degudament format i en condicions higièniques. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.15. S'acredita que abans d'efectuar el descuament s'han adoptat mesures per a corregir les condicions mediambientals o els sistemes de gestió i evitar que els porcs es mosseguen la cua o altres conductes irregulars. El descuament no s'efectua de manera rutinària. Si es fa en els set primers dies de vida, ho fa un veterinari o una altra persona degudament formada, en condicions higièniques. Després d'este lapse de temps, només pot fer-ho un veterinari amb anestèsia i analgèsia prolongades. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.16. Que la castració dels mascles l'efectua, per mitjans que no esgarren els teixits, un veterinari o una persona degudament formada, en condicions higièniques i, si es realitza després del 7m dia de vida, la du a terme un veterinari amb anestèsia i analgèsia prolongades. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.17. Que les cel·les de verros estan situades i construïdes de manera que els verros puguen girar-se, sentir, olorar i veure els altres porcs, i que la superfície de sòl lliure d'obstacles és igual o superior a 6 metres quadrats (si els recintes també s'utilitzen per al cobriment, que la superfície mínima és de 10 metres quadrats). La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-A.
R 10.18. Que en cas necessari, les porques gestants i porques jóvens són tractades contra els paràsits interns i externs (comprovar les anotacions dels tractaments antiparasitaris en el llibre de tractaments de l'explotació). La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 10.19. Que les porques disposen abans del part de prou material de criança, quan el sistema de recollida de fem líquid utilitzat ho permeta. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix A-A-A.
R 10.20. Que els porquets disposen d'una superfície de sòl que permeta que tots els animals es giten al mateix temps, i que esta superfície siga sòlida o amb material de protecció. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.21. Que els porquets són deslletats amb quatre setmanes o més d'edat; si són traslladats a instal·lacions adequades, poden ser deslletats set dies abans. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 10.22. Porquets deslletats i porcs de producció (porcs jóvens i porcs de cria). Quan els porcs es crien en grup, s'adopten les mesures que previnguen les baralles, que excedisquen el comportament normal. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 10.23. Porquets deslletats i porcs de producció (porcs jóvens i porcs de cria). Que l'ús de tranquil·litzants és excepcional i sempre amb consulta prèvia amb el veterinari. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix C-A-A.
R 10.24. Porquets deslletats i porcs de producció (porcs jóvens i porcs de cria). Que quan els grups són mescla de porquets de diversa procedència, el maneig permeta la mescla a edats primerenques. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix A-A-A.
R 10.25. Porquets deslletats i porcs de producció (porcs jóvens i porcs de cria): que els animals especialment agressius o en perill a causa de les agressions es mantenen temporalment separats del grup.
Porques i porques jóvens: que s'adopten les mesures que minimitzen les agressions en els grups.
La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
Control de l'RLG 11: Directiva 98/58/CE, del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes (DO L 221 de 8.8.1998, p. 23).
S'hauran de complir els requisits següents:
R 11.1. Que els animals estan cuidats per un nombre suficient de personal amb capacitat, coneixements i competència professional suficient. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.2. Que els animals el benestar dels quals exigix una atenció freqüent són inspeccionats una vegada al dia, com a mínim. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.3. Que tot animal que semble malalt o ferit rep immediatament el tractament adequat, i es consulta el veterinari si cal. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.4. Que, en cas necessari, es disposa d'un local per a aïllar els animals malalts o ferits, que compte amb jaç sec i còmode. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-A.
R 11.5. Que el ramader té registre de tractaments mèdics i este registre (o les receptes que justifiquen els tractaments, sempre que estes continguen la informació mínima requerida en el Reial decret 1749/1998) es manté cinc anys com a mínim. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.6. Que el ramader registra els animals trobats morts en cada inspecció, en l'apartat de baixes del llibre de registre de l'explotació, i que este registre es manté tres anys com a mínim. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.7. Que els materials de construcció amb els quals contacten els animals puguen netejar-se i desinfectar-se a fons, no els causen perjuí, no presenten vores afilades ni ixents que puguen causar ferides als animals, i els animals es mantenen de manera que no patixen danys. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.8. Que les condicions mediambientals dels edificis (la ventilació, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l'aire i la concentració de gasos) no són perjudicials per als animals. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.9. Que els animals no es mantenen en foscor permanent, ni estan exposats a la llum artificial sense una interrupció adequada, la il·luminació amb la qual compten satisfà les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals i es disposa de la il·luminació adequada (fixa o mòbil) per a poder inspeccionar els animals en qualsevol moment. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.10. Que en la mesura en què siga necessari i possible, el bestiar mantingut a l'aire lliure es protegix contra les inclemències de l'oratge, els depredadors i el risc de malalties. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.11. Que tots els equips automàtics o mecànics indispensables per a la salut i el benestar animal (alimentació, beguda, ventilació) s'inspeccionen almenys una vegada per dia. La classificació de l'incompliment d'este requisit es qualifica amb un GAP fix B-A-A.
R 11.12. Que quan la salut i el benestar dels animals depenguen d'un sistema de ventilació artificial, hi haja previst un sistema d'emergència apropiat, que garantisca una renovació d'aire suficient en cas d'error del sistema, i que hi ha un sistema d'alarma per al cas d'avaria i es verifica regularment que el seu funcionament és correcte. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.13. Que els animals reben una alimentació sana, adequada a la seua edat i espècie i a bastament, i que no es dona als animals aliments o líquids que els ocasionen dany o patiment. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.14. Que tots els animals tenen accés a l'aliment i l'aigua en intervals adequats a les seues necessitats, i que tenen accés a una quantitat suficient d'aigua de qualitat adequada o poden satisfer la ingesta líquida per altres mitjans. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
R 11.15. Que els equips de subministrament d'aliments i aigua estiguen concebuts i situats de manera que se'n reduïsca la contaminació i que la competència entre animals es reduïsca al mínim. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a B-A-A.
R 11.16. Que no es manté cap animal en l'explotació amb finalitats ramaderes que puguen implicar conseqüències perjudicials per al seu benestar, ni s'usen procediments de cria, naturals o artificials, que ocasionen o puguen ocasionar patiments o ferides a qualsevol dels animals afectats. Els animals no tenen limitada la capacitat de moviment, de manera que se'ls evita patiment o dany innecessari, i si, per alguna causa justificada, hi ha algun animal lligat, encadenat o retingut, contínuament o regularment, se li proporciona espai suficient per a les seues necessitats fisiològiques i etològiques. Que es complix la normativa vigent en matèria de mutilacions. Que no s'administra a cap animal cap altra substància, a excepció de les administrades amb finalitats terapèutiques o profilàctiques o per a tractament zootècnic, tal com es definix en la lletra c de l'apartat 2 de l'article 1 de la Directiva 96/22/CE, llevat que els estudis científics de benestar animal o l'experiència adquirida demostren que la substància no resulta perjudicial per a la salut o el benestar de l'animal. La classificació de l'incompliment d'este requisit pot arribar a un GAP màxim qualificat com a C-A-A.
ANNEX IV
Criteris per a la valoració de la gravetat,
l'abast i la persistència (GAP)
S'establixen els nivells següents per a cada un dels paràmetres gravetat, abast i persistència d'un incompliment:
Gravetat. Per a cada un dels requisits/normes que es controlen, es classificarà la gravetat dels incompliments segons els nivells següents:
A: lleu
B: greu
C: molt greu
Abast. Dependrà de si les conseqüències de l'incompliment afecten únicament l'explotació o transcendixen fora. L'abast s'avaluarà segons els nivells següents:
A: només a l'explotació
B: repercussions fora de l'explotació
Persistència. Per a cada un dels requisits/normes que es controlen es classificarà la persistència dels incompliments segons els següents nivells:
A: si no hi ha efectes o duren menys d'un any
B: si hi ha efectes corregibles que duren més d'un any
C: si no són corregibles (els efectes condicionen el potencial productiu de la zona afectada)
Correspondència entre avaluació i percentatge de reducció
Per a cada requisit/norma incomplida, s'obtindrà una valoració tenint en compte els nivells màxims establits en l'annex I, II i III per als paràmetres de gravetat, abast i persistència, així com la intencionalitat de l'incompliment.
En cas que hi haja incompliments de normes que constituïxen, així mateix, un requisit o diversos requisits d'este o diferents àmbits i siguen coincidents, només es consideraran com un únic incompliment i es prioritzarà sempre el requisit, i entre estos, el més desfavorable.
Gravetat Abast Persistència % Reducció
Incompliments no intencionats % Reducció incompliments intencionats
a A A 1 % 15 %
A B A 3 % 20 %
A A B
A B B
B A A
B B A
B A B
B B B
A A C 5 % 100 %
A B C
B A C
B B C
C A A
C B A
C A B
C B B
C A C
C B C