ORDE 11/2012, d'1 d'agost, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, per la qual es regula l'aplicació de la condicionalitat i s'establixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals a la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6835 de 07.08.2012 | |
| Número identificador: | 2012/7853 | |
| Referència Base de Dades: | 007693/2012 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 08.08.2012 Data de fi de vigència: 10.05.2016 Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Grup temàtic: Legislació, Ajudes Matèries: Agricultura i alimentació Medi ambient Ramaderia i animals Descriptors: Temàtics: explotació agrària, producte fitosanitari, alimentació animal, protecció del medi ambient, ajuda a l'agricultura
ORDE 11/2012, d'1 d'agost, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, per la qual es regula l'aplicació de la condicionalitat i s'establixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals a la Comunitat Valenciana. [2012/7853]
Índex
Preàmbul
Capítol I. Qüestions de caràcter general
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació.
Article 2. Definicions.
Article 3. Obligacions de la condicionalitat a la Comunitat Valenciana.
Article 4. Pastures permanents.
Capítol II. Control de la condicionalitat
Article 5. Coordinació dels controls de la condicionalitat.
Article 6. Plans de controls de la condicionalitat de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Realització dels controls de la condicionalitat.
Article 8. Actes de control.
Article 9. Informe.
Article 10. Aplicació de reduccions o exclusions.
Article 11. Notificació.
Capítol III. Procediment per a sol·licitar les excepcions
Article 12. Procediment per a sol·licitar les excepcions al compliment de les bones condicions agràries i mediambientals.
Disposició final. Entrada en vigor
Annex I: Compliment dels requisits legals de gestió especificats en l'annex II del Reglament (CE) 73/2009.
Annex II: Bones condicions agràries i mediambientals.
Annex III: Requisits mínims d'utilització d'adobs i productes fitosanitaris i altres requisits mínims per als sol·licitants.
Annex IV: Sol·licitud d'excepció de prohibició d'arrancada de cultius llenyosos de secà en pendent sense substitució.
Annex V: Comunicació prèvia a la realització d'operacions de treballs per a la reparació de terrenys afectats per xaragalls/reguerons, rodaments profunds i/o eliminació de la coberta abans que esta comence a competir amb el cultiu.
Annex VI: Sol·licitud d'excepció de prohibició de crema de restolls en cereals, lleguminoses i proteaginoses.
Annex VII: Sol·licitud d'excepció de prohibició d'eliminació o modificació d'elements estructurals.
PREÀMBUL
El Decret 185/2010, de 5 de novembre (DOCV del 10.11.2010), pel qual es regula el contingut i els requisits mínims dels plans de control de les ajudes finançades a càrrec del Fons Europeu de Garantia Agrària (d'ara en avant FEAGA) i del Fons Europeu Agrícola de Desenrotllament Rural (d'ara en avant FEADER), deroga el Decret 91/2006, de 23 de juny, del Consell, sobre l'aplicació de la condicionalitat en relació amb les ajudes directes en el marc de la política agrícola comuna en l'àmbit de la Comunitat Valenciana i en la disposició final segona autoritza les conselleries competents en la matèria per a dictar les disposicions necessàries per al desenrotllament dels distints plans de control de les ajudes comunitàries a càrrec dels fons FEAGA o FEADER.
De conformitat amb esta disposició, és procedent dictar l'orde que regula la condicionalitat i els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals que han de complir els agricultors que reben pagaments directes en el marc de la política agrícola comuna, els beneficiaris de determinades ajudes de desenrotllament rural i els agricultors que reben ajudes en virtut dels programes de suport a la reestructuració i reconversió i a la prima per arrancada de la vinya.
Respecte a la condicionalitat, el Reglament (CE) núm. 73/2009, del Consell, de 19 de gener de 2009, pel qual s'establixen les disposicions comunes aplicables als règims d'ajuda directa als agricultors en el marc de la política agrícola comuna i s'instauren determinats règims d'ajuda als agricultors i pel qual es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 1290/2005, R(CE) núm. 247/2006 i R(CE) núm. 378/2007 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1782/2003, establix en els articles 4 i 6 que tot agricultor que perceba pagaments directes en virtut de l'annex I haurà d'observar els requisits legals de gestió a què fa referència l'annex II i les bones condicions agràries i mediambientals definides pels estats membres en l'àmbit nacional o regional, sobre la base del marc que establix l'annex III.
D'altra banda, el Reglament (CE) núm. 1698/2005, del Consell, de 20 de setembre de 2005, relatiu a l'ajuda al desenrotllament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenrotllament Rural (FEADER), modificat pel Reglament (CE) núm. 74/2009, del Consell, de 19 de gener de 2009, establix en l'article 51 que s'han de complir obligatòriament els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals per als beneficiaris de determinades ajudes de desenrotllament rural previstes en els incisos i) a v) de la lletra a) i en els incisos i), iv) i v) de la lletra b) de l'article 36, així com els requisits mínims d'utilització d'adobs i de productes fitosanitaris per als beneficiaris de les ajudes agroambientals de l'esmentat reglament. Amb posterioritat, el Reglament (CE) 65/2011, de la Comissió, de 27 de gener de 2011, ha establit les disposicions d'aplicació del Reglament (CE) núm. 1698/2005, pel que fa als procediments de control de la condicionalitat en relació amb les mesures d'ajuda al desenrotllament rural.
A més, el Reglament (CE) núm. 479/2008, del Consell, de 29 d'abril de 2008, pel qual s'establix l'organització comuna del mercat vitivinícola, establix en els articles 20 i 103 respectivament que els agricultors que reben ajudes en virtut dels programes de suport a la reestructuració i reconversió de la vinya així com els que reben pagaments de la prima per arrancada, hauran de respectar els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals.
El Reglament (CE) núm. 1122/2009, de la Comissió, de 30 de novembre de 2009, pel qual s'establixen les normes de desplegament del Reglament (CE) núm. 73/2009, del Consell, en allò que fa referència a la condicionalitat, la modulació i el sistema integrat de gestió i control en els règims d'ajuda directa als agricultors establits per eixe reglament, i les normes de desplegament del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, en allò que fa referència a la condicionalitat en el règim d'ajuda establit per al sector vitivinícola.
Basant-se en l'expressat anteriorment i de conformitat amb l'article 4.2 del Reglament (CE) núm. 73/2009, l'autoritat nacional, per mitjà de el Reial Decret 486/2009, de 3 d'abril, pel qual s'establixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals que han de complir els agricultors i ramaders que reben pagaments directes en el marc de la política agrícola comuna, els beneficiaris de determinades ajudes de desenrotllament rural i els agricultors que reben ajudes en virtut de programes de suport a la reestructuració i reconversió i a la prima per arrancada de la vinya, modificat recentment pel RD 202/2012, de 23 de gener, a més d'introduir les modificacions de la legislació comunitària, inclou les recomanacions de la Comissió en relació amb l'aplicació de la condicionalitat, relatives a simplificar i aclarir alguns requisits amb l'objectiu d'afavorir el seu compliment i control, i proporcionar als agricultors i ramaders la llista de requisits legals de gestió i de bones condicions agràries i mediambientals que han de respectar.
D'acord amb el que establixen el Decret 123/2006, de 8 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova i regula l'Estatut de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (d'ara en avant AVFGA), i el Decret 124/2006, de 8 de setembre, del Consell, es designa esta com a l'organisme pagador, i també serà la competent per a aprovar la proposta del càlcul de les reduccions i exclusions previstes en el Reglament (CE) núm. 1122/2009, de 30 de novembre de 2009.
En la tramitació d'esta orde, i en compliment dels tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, s'han efectuat les preceptives consultes a les conselleries implicades, organitzacions, entitats i associacions amb interessos afectats pel contingut d'esta orde.
Per això, i en virtut de les facultats que em conferix l'article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,
ORDENE
CAPÍTOL I
Qüestions de caràcter general
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1. Esta orde té com a objecte establir, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals que han de complir:
a) Els agricultors que reben pagaments directes, en virtut de l'aplicació de l'article 4 del Reglament (CE) 73/2009, del Consell, de 19 de gener de 2009, pel qual s'establixen les disposicions comunes aplicables als règims d'ajuda directa als agricultors en el marc de la política agrícola comuna i s'instauren determinats règims d'ajuda als agricultors i pel qual es modifiquen els reglaments (CE) núm. 1290/2005, (CE) núm. 247/2006 i (CE) núm. 378/2007 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1782/2003 i d'algun dels règims d'ajuda enumerats en l'annex I del mateix reglament.
b) Els beneficiaris de les ajudes previstes en els incisos i) a v) de la lletra a) i en els incisos i), iv) i v) de la lletra b) de l'article 36 del Reglament (CE) núm. 1698/2005, del Consell, de 20 de setembre de 2005, relatiu a l'ajuda al desenrotllament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenrotllament Rural (FEADER).
c) Els agricultors que reben ajudes en virtut dels programes de suport a la reestructuració i reconversió de la vinya i els que reben pagaments de la prima per l'arrancada d'esta, segons el que disposen els articles 20 i 103 del Reglament (CE) núm. 479/2008, de 29 d'abril de 2008, pel qual s'establix l'organització comuna del mercat vitivinícola.
2. La present orde serà aplicable als titulars d'explotacions situades totalment o en part en el territori de la Comunitat Valenciana que reben pagaments directes d'acord amb algun règim d'ajuda previst en l'apartat 1 d'este article.
3. L'àmbit de compliment de la condicionalitat és el conjunt de requisits legals de gestió (actes, annex I) i bones condicions agràries i mediambientals (previstes en l'annex II), que han de complir tots els productors en les distintes àrees en relació amb la condicionalitat.
Estos àmbits són:
Àmbit 1: Medi ambient.
Àmbit 2: Salut pública, zoosanitat i fitosanitat.
Àmbit 3: Bones condicions agràries i mediambientals.
Àmbit 4: Benestar animal.
Cada un dels anteriors àmbits es compon de diversos actes o normes referits a diversos punts o elements sobre els quals s'efectuarà el control, basant-se en la relació descriptiva de fets que poden determinar incompliments i als quals s'assigna una puntuació en funció de la gravetat.
4. Així mateix, establix el procediment administratiu per a sol·licitar les autoritzacions excepcionals en matèria de bones condicions agràries i mediambientals.
Article 2. Definicions
Als efectes d'esta orde, seran aplicables les definicions contingudes en el Reglament (CE) núm. 73/2009, en el Reglament (CE) núm. 1122/2009 i en el Reial Decret 486/2009, de 3 d'abril, així com les següents:
1. Zones vulnerables a la contaminació per nitrats: zones determinades per la Comunitat Valenciana en què s'han de complir unes mesures per a evitar la contaminació i que s'establixen en l'Orde de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació (DOCV núm. 5922, de 29.12.2008), que ha sigut modificada per l'Orde 10/2010, de 24 de febrer (DOCV núm. 6223, de 10.03.2010). Les zones declarades com a vulnerables a la contaminació per nitrats s'establixen en els decrets del Consell següents: Decret 13/2000, de 25 de gener (DOGV núm. 3677, de 31.01.2000), Decret 11/2004, de 30 de gener (DOGV núm. 4683, de 03.02.2004) i Decret 218/2009, de 4 de desembre (DOCV núm. 6162, de 10.12.2009).
2. Zones amb elevat risc d'erosió: recintes amb un pendent mitjà superior al 35% o les definides per l'Inventari Nacional d'Erosió de Sòls (2002-2012) del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.
3. Terrasses de retenció: cada un dels espais de terreny pla o que tendixen cap a l'horitzontalitat com a resultat de la instal·lació o conservació d'elements de contenció de la terra com ara parets, màrgens de maçoneria, bancals de pedra seca o els ribassos proveïts de vegetació herbàcia, arbustiva o arbòria. També estan incloses les terrasses i rases de contorn derivades del treball a nivell i les barreres vives vegetals perpendiculars al pendent que, per mitjà del control dels escolaments, protegixen el sòl de l'erosió.
4. Element estructural: aquells components de la parcel·la que per les seues característiques complixen funcions rellevants per a mantindre el seu potencial productiu i per a conservar la fauna, flora i el paisatge associat a l'exercici de l'activitat agrària. Als efectes d'esta orde tindran la consideració d'elements estructurals els següents:
a) Màrgens de les parcel·les: límits i ribassos. S'inclou en esta definició tota vegetació associada als límits i ribassos de la parcel·la, excepte les espècies de vegetació espontània no desitjada. Ribàs: porció de terra amb elevació i declivi o en forma de talús que separa dos terrenys de cultiu que estan a distint nivell.
b) Terrassa de retenció: tal com es definix en l'apartat 3 d'este article.
c) Illes i enclavaments de vegetació natural: porcions de vegetació natural, aïllades d'altres, que estan envoltats de cultius, en els quals les espècies que hi viuen veuen dificultats els seus moviments, relacions i desenrotllament.
d) Penyals i/o vedrunes: roca o conjunt de roques amb una superfície projectada sobre el plànol horitzontal mínima de 5 m² que afavorisquen la conservació de la fauna silvestre.
e) Tanques i arbratge o boscos de ribera, que es troben en l'interior de la parcel·la.
f) Tolles, llacunes, estanys i abeuradors naturals.
g) Arbres de barrera en línia, i arbres en grup o aïllats.
h) Xicotetes construccions, com ara murs de pedra seca, antics colomers o altres elements d'arquitectura tradicional que puguen servir de recer per a la flora i la fauna.
Article 3. Obligacions de la condicionalitat a la Comunitat Valenciana
1. Els sol·licitants de les ajudes relacionats en l'article 1 d'esta orde hauran de complir els requisits legals de gestió definits en l'annex I, en els àmbits de medi ambient, salut pública, fitosanitat i zoosanitat i benestar animal, així com les normes que regulen les bones condicions agràries i mediambientals exigibles per a evitar l'erosió, per a conservar la matèria orgànica del sòl, per a evitar la compactació i mantindre l'estructura dels sòls i per a garantir un nivell mínim de manteniment i previndre el deteriorament dels hàbitats, definits en l'annex II d'esta orde.
2. A més dels requisits a què es referix l'apartat anterior, els beneficiaris de les ajudes agroambientals, previstes en l'article 36, lletra a), incís iv) del Reglament (CE) núm. 1698/2005, del Consell, de 20 de setembre de 2005, hauran de complir els requisits mínims d'utilització d'adobs i productes fitosanitaris establits en el Programa de Desenrotllament Rural de la Comunitat Valenciana i que es recullen en l'annex III.
3. Els titulars d'explotacions agràries descrits en l'apartat c) de l'article 1, hauran de respectar, durant els tres anys següents a l'1 de gener de l'any natural en què s'haja produït el primer pagament, els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals que es detallen en esta orde.
4. La condicionalitat ha de complir-se durant tot l'any natural corresponent al de presentació de la sol·licitud d'ajudes, excepte en el cas descrit en el punt 3 d'este article.
Article 4. Pastures permanents
Les persones titulars de superfícies dedicades a pastures permanents s'han d'atindre a les exigències previstes en la normativa comunitària, així com a les que establisquen, si és el cas, l'Estat i esta Comunitat en exercici de les seues competències, a fi de previndre que la superfície total de pastures permanents no patisca una reducció significativa d'acord amb el que preveu l'article 6 del Reglament (CE) núm. 73/2009 i en l'article 3 del Reglament (CE) núm. 1122/2009, de la Comissió, on es recullen els marges de reducció anuals admissibles respecte de la proporció de referència per a 2003.
En el cas de pastures permanents hauran de mantindre's en les condicions adequades i evitar que el matoll les degrade o les invadisca, d'acord amb el que establix la norma 4 del annex II del Reial Decret 486/2009, ja siga per mitjà del manteniment d'un nivell mínim de càrrega ramadera efectiva o per mitjà de la realització d'una labor de manteniment adequada, que evite la degradació de la pastura de què es tracte i evitar-ne la invasió per matoll.
CAPÍTOL II
Control de la condicionalitat
Article 5. Coordinació dels controls de la condicionalitat
1. El Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), adscrit al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, serà l'autoritat nacional encarregada del sistema de coordinació dels controls de la condicionalitat, en el sentit de l'article 20.3 del Reglament (CE) núm. 73/2009.
2. A la Comunitat Valenciana, per mitjà de Decret 124/2006, de 8 de setembre, del Consell, es designa com a l'organisme pagador de les ajudes del FEAGA/FEADER a la Comunitat Valenciana l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA), que delega per mitjà dels acords de 13 de setembre de 2011 i de 26 de abril de 2012 de les funcions d'autorització de pagaments i la pràctica de les inspeccions de control, necessàries per a verificar la realitat dels fets que servixen de base als pagaments, de conformitat amb la legislació sectorial de la Unió Europea (FEAGA i FEADER), en la direcció general amb competències sobre la política agrícola comuna.
3. Esta direcció general és l'organisme especialitzat de control (OEC) de condicionalitat de la Comunitat Valenciana i dirigix esta funció en col·laboració amb les unitats administratives en la matèria i, per tant, amb competència per a la realització dels controls o comprovacions sobre el compliment dels requisits i les normes que conformen la condicionalitat.
Article 6. Plans de controls de condicionalitat de la Comunitat Valenciana
L'organisme pagador, a proposta de l'OEC, aprovarà el pla de controls de condicionalitat de la Comunitat Valenciana, ajustat als criteris generals del pla nacional i als especificats en el Reglament (CE) 1122/2009 i en el Decret 185/2010, de 5 de novembre, del Consell, pel qual regula el contingut i els requisits mínims dels plans de control de les ajudes finançades a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (FEAGA) i al Fons Europeu Agrícola de Desenrotllament Rural (FEADER).
L'organisme pagador comunicarà al FEAGA, en el termini d'un mes des de la seua aprovació, el pla de control de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Realització dels controls de condicionalitat
L'OEC realitzarà, sobre els expedients corresponents als agricultors/beneficiaris als quals és d'aplicació esta orde, controls administratius i sobre el terreny.
a) Control administratiu
L'OEC efectuarà, sobre els expedients corresponents als agricultors/beneficiaris als quals és d'aplicació esta orde, controls administratius, conforme establix el pla autonòmic vigent i en particular els que ja s'establisquen en els sistemes de control, aplicables al requisit, norma, acte o àmbit d'aplicació de la condicionalitat respectiu, quan existisquen els mètodes adequats per a això, com establix l'article 49 del Reglament (CE) núm. 1122/2009.
S'entén per controls administratius aquells que permeten la detecció d'incompliments, en particular la detecció automatitzada amb mitjans informàtics, inclosos controls creuats, i que siguen realitzats sobre la base completa de beneficiaris o sol·licitants als quals afecta la condicionalitat (àmbit, acte, requisit o norma en qüestió). No es consideraren controls administratius els creuaments de bases de dades d'autoritats que realitzen controls sobre el terreny a una mostra de control per a verificar el compliment de la legislació sectorial.
b) Controls sobre el terreny
1. Respecte als requisits de la condicionalitat, l'OEC, sense perjuí dels controls necessaris per al seguiment dels incompliments que se n'haja assabentat per qualsevol altre mitjà, efectuarà controls sobre el terreny de conformitat amb el pla autonòmic de controls vigent.
2. L'OEC seleccionarà la mostra d'explotacions que seran objecte de control en cada exercici, d'acord amb els criteris establits en el R(CE) 1122/2009, en el Reial Decret 486/2009, en el Decret 185/2010 i en el pla de controls de condicionalitat i la comunicarà a l'organisme pagador.
3. Les característiques i l'amplitud dels controls s'ajustaran al que disposen els articles 52 i 53 del Reglament (CE) núm. 1122/2009.
4. Quan dels controls sobre el terreny, efectuats durant una campanya, es deduïsca un important grau d'incompliment en un determinat acte o norma, en el període de control següent s'incrementarà el nombre de controls sobre el terreny que cal realitzar per a este acte o esta norma, tal com establix l'article 50 del Reglament (CE) 1122/2009.
5. Els controls sobre el terreny es podran anunciar al beneficiari sempre que no es comprometa l'objectiu perseguit, l'avís es realitzarà amb una antelació mínima i necessària la qual no podrà excedir 14 dies. No obstant això, quan es tracte de controls sobre el terreny relatius a sol·licituds que afecten explotacions ramaderes, l'avís no podrà fer-se amb una antelació de més de 48 hores, excepte en casos degudament justificats.
6. Mètodes de controls sobre el terreny: els controls sobre el terreny es podran realitzar per visita clàssica i per teledetecció, en la mesura que assenyale el pla de controls de la Comunitat Valenciana.
7. L'OEC establirà un procediment que permeta comprovar la qualitat dels controls sobre el terreny realitzats per visita clàssica i teledetecció. Estos controls poden consistir en:
- La supervisió de les actes de control, i en este cas s'hi haurà de deixar constància de la seua realització.
- La repetició, per diferents tècnics independents dels que han realitzat els controls de visita clàssica.
c) Comunicació dels incompliments en altres àmbits: controls d'admissibilitat i SIGPAC.
1. Sobre els controls realitzats que posen de manifest incompliments d'admissibilitat o contradiccions amb les dades que es troben en el SIGPAC o en les bases de dades d'identificació i registre animal l'OEC els traslladarà a les unitats administratives competents.
2. Qualsevol irregularitat detectada en els controls d'admissibilitat que constituïsca així mateix un incompliment de condicionalitat serà comunicada al corresponent OEC, aportant còpia de l'acta de control d'admissibilitat. També s'informarà dels règims d'ajuda en què s'ha penalitzat per admissibilitat al beneficiari, perquè l'OEC elabore un «document d'avaluació» en què a partir de les dades subministrades es valore la gravetat, abast, persistència i repetició dels incompliments detectats.
Article 8. Actes de control
1. Els controls sobre el terreny efectuats hauran de ser objecte d'una acta de control la qual reculla els resultats de la visita, amb el contingut mínim fixat pel pla de controls.
2. Si es detecten irregularitats quan el titular o el seu representant estan presents durant la realització del control, se'ls entregarà una còpia de l'acta de control sobre el qual podran incorporar les observacions que estimen pertinents.
3. Quan el control sobre el terreny es realitze en presència del productor o representant, i este n'impedisca l'execució, es reflectirà este fet en l'acta d'inspecció, ja que segons el punt 2 de l'article 26 del Reglament (CE) núm. 1122/2009 davant d'esta circumstància es rebutjarà la sol·licitud d'ajuda.
Article 9. Informe de control
Els controls de condicionalitat realitzats, amb independència que l'agricultor/beneficiari de què es tracte haja sigut seleccionat per a un control de condicionalitat o haja sigut controlat sobre el terreny en virtut de la legislació aplicable als actes i normes o amb motiu d'incompliments que s'hagen posat en coneixement de l'OEC per qualsevol altre mitjà, serà objecte com indica l'article 54 del Reglament (CE) núm. 1122/2009 d'un informe de control que haurà de ser elaborat per l'OEC.
L'informe s'elaborarà sobre la base dels fets descrits en l'acta, i en els controls administratius. L'OEC valorarà les observacions indicades en l'acta pel controlador, avaluarà la importància dels possibles incompliments detectats segons la gravetat, abast, persistència i repetició d'estos:
a) Gravetat: importància dels seus efectes tenint en compte l'objectiu del requisit o norma (lleu, greu o molt greu).
b) Abast: influència dels seus efectes (dins/fora de l'explotació).
c) Persistència: temps de permanència dels efectes (duració inferior a un any, superior a un any però esmenables o efectes no esmenables).
d) Repetició: determinació de més d'un incompliment dins d'un mateix requisit o norma (d'acord amb la classificació establida en els annexos II i III de la present orde) en un període consecutiu de tres anys.
També s'indicarà, si és el cas, els factors que poden donar lloc a un augment o disminució de la possible reducció a aplicar.
Article 10. Aplicació de reduccions o exclusions
1. D'acord amb el que disposen l'article 23.1 del Reglament (CE) núm. 73/2009, l'article 51.1 del Reglament (CE) núm. 1698/2005 i l'article 8 del RD 486/2009, una vegada obtinguts els resultats dels controls realitzats, els incompliments detectats sobre els requisits i les normes de condicionalitat indicats en els annexos I, II i III d'esta orde atribuïbles directament a l'agricultor que va presentar la sol·licitud d'ajuda l'any natural que corresponga, o en els tres anys posteriors al pagament de les ajudes del sector vitivinícola, donen lloc a reduir o anul·lar el seu import, segons la sol·licitud:
Quan no es respecten els requisits legals de gestió o les bones condicions agràries i mediambientals i l'incompliment en qüestió resulte d'un acte o omissió que es puga atribuir directament a l'agricultor que va presentar la sol·licitud d'ajuda l'any natural que corresponga o en els tres anys posteriors al pagament de l'ajuda rebuda en el sector vitivinícola, es reduirà o anul·larà, segons la sol·licitud:
- L'import total dels pagaments directes que, amb l'aplicació prèvia de la modulació, s'haja abonat o haja d'abonar-se a l'agricultor.
- L'import total dels pagaments relatius als règims d'arrancada de vinya i de suport a la reestructuració i reconversió de vinyes, dividit per tres.
- L'import total dels pagaments en virtut de l'article 36, lletra a), incisos i) a v), i l'article 36, lletra b), incisos i), iv) i v) del Reglament (CE) núm. 1698/2005.
Els beneficiaris de les ajudes al desenrotllament rural definits en l'article 1 hauran de respectar a més els requisits i normes de la condicionalitat establits en els articles 4, 5 i 6 del Reglament núm. (CE) 73/2009.
A més, els beneficiaris de les ajudes agroambientals, previstes en l'article 36, lletra a), incís iv) del Reglament (CE) núm. 1698/2005, hauran de complir els requisits mínims d'utilització d'adobs i productes fitosanitaris establits en els corresponents programes de desenrotllament rural per a no veure reduïts o anul·lats els imports de les ajudes sol·licitades. Les obligacions les recull l'annex III d'esta orde.
2. En cas de transferència parcial o total de l'explotació, la reducció o anul·lació de l'import total dels pagaments directes, reestructuració i reconversió de la vinya i prima per arrancada, que resulte de l'incompliment d'algun dels requisits o normes de la condicionalitat, s'aplicarà a la persona a qui és atribuïble l'incompliment si esta ha sol·licitat algun d'estos pagaments.
3. Quan l'incompliment es dega a negligència, sense perjuí del que disposa l'article 77 del Reglament (CE) 1122/2009, s'aplicarà una reducció, que serà, en general, del 3%, encara que l'organisme pagador basant-se en l'avaluació presentada per l'OEC en el seu informe, podrà decidir reduir el percentatge a l'1% o augmentar-lo al 5%, o en els casos a què fa referència el paràgraf segon de la lletra c) de l'apartat 1 de l'article 54 del Reglament 1122/2009, no imposar cap reducció.
4. Si l'incompliment observat s'ha comés intencionadament, la reducció prevista en el paràgraf anterior serà en principi del 20% de l'import global. No obstant això, l'organisme pagador, basant-se en l'avaluació presentada per l'OEC amb l'informe de control, podrà decidir si reduir el percentatge fins a un mínim del 15% o augmentar-lo fins a un màxim de 100%, d'acord amb l'article 72 del Reglament (CE) 1122/2009.
5. Als efectes de l'article 24.2, paràgraf segon, del Reglament (CE) núm. 73/2009, no s'aplicaran reduccions a un agricultor quan tots els incompliments que s'hagen detectat siguen menors, entenent com a tals de gravetat lleu, que no tenen repercussió fora de l'explotació i dels quals no es deriven efectes o el temps de permanència d'estos siga menor a un any. Els casos que comporten riscos directes per a la salut pública o la sanitat animal no es consideraran incompliments menors. Una vegada informat l'agricultor de les mesures correctores que ha d'adoptar, si no corregix la situació dins d'un termini que no podrà ser posterior al 30 de juny de l'any següent a aquell en què s'haja observat l'incompliment, este no es considerarà menor i s'aplicarà com a mínim una reducció de l'1%. En cas d'adoptar les mesures correctores dins del termini previst no es considerarà un incompliment.
6. L'OEC, una vegada finalitzats els controls, a partir de les actes i els informes de control, avaluarà, d'acord amb el que establix la normativa vigent, les reduccions i les exclusions que s'han de fer en els expedients amb incompliments, i comunicarà a l'organisme pagador esta proposta. L'organisme pagador valorarà la proposta i comunicarà la decisió adoptada a l'OEC perquè la notifique als interessats.
7. Els imports resultants de les reduccions efectuades per incompliments de la condicionalitat que no es paguen al FEAGA en aplicació de l'article 25 del Reglament (CE) núm. 73/2009 correspondran a la Comunitat Valenciana de forma proporcional a les quanties retingudes en cada una d'estes. Els imports resultants de les reduccions efectuades per incompliment de la condicionalitat per part dels beneficiaris de les ajudes al desenrotllament rural previstes en els incisos i) a v) de la lletra a) i en els incisos i), iv) i v) de la lletra b) de l'article 36 del Reglament (CE) núm. 1698/2003, quedaran a la disposició del corresponent programa de desenrotllament rural de què es tracte.
Article 11. Notificació
Una vegada que l'organisme pagador haja comunicat a l'OEC les reduccions i les exclusions que s'apliquen als beneficiaris de les ajudes descrites en l'article 1 d'esta orde en els quals s'haja detectat incompliments en algun dels requisits i normes referits en l'annex I, II i III, l'OEC notificarà als interessats la relació d'incompliments detectats així com la reducció de les ajudes sol·licitades i es concedirà un termini per a la presentació de qualsevol document i justificant que es considere oportú com a al·legació als fets constatats, que seran valorades per part de l'OEC prèviament a la resolució en què es determinarà l'import definitiu de la reducció o exclusió.
Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs de reposició davant del mateix òrgan que la va dictar, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà a aquell en què tinga lloc la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 116 i 117 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú, o bé directament un recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació, de conformitat amb el que establixen els articles 8 i 46 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa
CAPÍTOL III
Procediment per a sol·licitar les excepcions
Article 12. Procediment per a sol·licitar les excepcions al compliment de les bones condicions agràries i mediambientals
1. Sol·licituds
Podran sol·licitar-se les excepcions següents:
a) Arrancada de cultius llenyosos de secà en pendent sense substitució. (Annex IV).
b) Operacions de treball per a la reparació de terrenys afectats per xaragalls, reguerons, etc. (Annex V)
c) Crema de restolls en cereals, lleguminoses i proteaginoses. (Annex VI).
d) Eliminació o modificació d'elements estructurals. (Annex VII).
2. Termini i lloc de presentació
a) El termini de presentació de les sol·licituds d'excepció previstes en l'apartat anterior estarà obert tot l'any. No obstant això, les sol·licituds que hagen tingut registre d'entrada després de la notificació o realització d'un control sobre el terreny no seran tingudes en compte per a l'any en curs; estes resolucions tindran efectes per al següent any.
b) Les sol·licituds dirigides a les direccions territorials es presentaran, preferentment, en les direccions territorials de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua o en les oficines comarcals (OCAPA) dependents d'estes, sense perjuí del que disposa l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
3. Tramitació
Una vegada rebudes les sol·licituds, la direcció territorial corresponent les examinarà i realitzarà els controls que siguen necessàries per a elaborar la corresponent resolució.
En el cas de crema de restolls en cereals, lleguminoses i proteaginoses serà preceptiva l'autorització de la unitat administrativa competent en matèria de medi ambient i protecció contra incendis.
4. Resolució
Es delega en el titular de la corresponent direcció territorial les resolucions d'excepció motivada, les quals han de ser notificades en deguda forma. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs de reposició davant del mateix òrgan que la va dictar, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà del dia en què tinga lloc la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 116 i 117 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o bé directament un recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació, de conformitat amb el que establixen els articles 8 i 46 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
El termini màxim per a resoldre i notificar la resolució serà de sis mesos des de la data d'entrada de la sol·licitud en el registre de l'òrgan competent per a la seua tramitació. Transcorregut este termini, els interessats podran entendre estimades les seues sol·licituds per silenci administratiu, de conformitat amb l'article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 1 d'agost de 2012
La consellera d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua
MARITINA HERNÁNDEZ MIÑANA
ANNEX I
COMPLIMENT DELS REQUISITS LEGALS
DE GESTIÓ ESPECIFICATS EN L'ANNEX II DEL
REGLAMENT (CE) 73/2009
A) Àmbit 1: Medi ambient
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 1. ACTE 1: Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació d'aus (derogada per la Directiva 2009/147CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novembre de 2009 relativa a la conservació d'aus silvestres), transposada per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i pel Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'establixen les mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat per mitjà de la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora silvestre.
Requisit 1. Article 3: Preservar els hàbitats naturals de totes les espècies d'aus i article 4: Preservar els espais que constituïxen els hàbitats naturals de les espècies d'aus migratòries, d'aus que s'indiquen en la directiva d'aus i d'aus catalogades.
1) No alterar aquells elements del paisatge que tenen primordial importància per a la fauna i la flora silvestres i en particular els que, per la seua estructura lineal i contínua, com són els camins ramaders, els rius amb les corresponents riberes o els sistemes tradicionals de delimitacions, o pel seu paper de punts d'enllaç, com són els estanys o les arbredes, són essencials per a la migració, la distribució geogràfica i l'intercanvi genètic de les espècies silvestres, sense l'autorització de l'Administració quan siga preceptiva.
2) No dur a terme canvis que impliquen l'eliminació o transformació de la coberta vegetal sense la corresponent autorització de l'Administració quan siga preceptiva.
3) No edificar ni dur a terme modificacions de camins sense autorització de l'Administració quan siga preceptiva ni depositar més enllà del bon ús necessari ni abandonar envasos, plàstics, cordes, oli o gasoil de la maquinària, utensilis agrícoles en mal estat o altres productes no biodegradables.
Requisit 2. Article 5: Règim general de protecció per a totes les espècies d'aus.
4) No realitzar actuacions amb el propòsit de matar les aus, capturar-les, perseguir-les o molestar-les, sobretot en el període de cria i reproducció. S'exceptuen les accions regulades per la normativa de caça.
5) No destruir ni danyar de forma deliberada els nius, els ous o les àrees de reproducció, hivernada o repòs.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 2. ACTE 2: Directiva 80/68/CEE, del Consell, de 17 de desembre de 1979, sobre protecció d'aigües subterrànies contra la contaminació, vigent fins al 22 de desembre de 2013, que serà substituïda per la Directiva 2006/118, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament, i que ha sigut traslladada al dret espanyol pel Reial Decret 1514/2009, de 2 d'octubre, pel qual es regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.
Requisit 1. Article 4: Protecció de les aigües subterrànies de la contaminació causada per determinades substàncies perilloses (llista I de la Directiva 80/68/CEE)
6) No han d'abocar-se de manera directa o indirecta les substàncies de la llista I de la Directiva 80/68/CEE: compostos orgànics halogenats i substàncies que puguen originar compostos semblants en el medi aquàtic, compostos organofosfòrics, compostos orgànics d'estany, substàncies que posseïsquen un poder cancerigen, mutagen o teratogen en el medi aquàtic o a través d'este, mercuri i compostos de mercuri, cadmi i compostos de cadmi, olis minerals i hidrocarburs i cianurs.
Requisit 2. Article 5: Protecció de les aigües subterrànies de la contaminació causada per determinades substàncies perilloses (llista II de la Directiva 80/68/CEE).
7) Els agricultors no han d'abocar, llevat que s'obtinga autorització, de forma directa o indirecta les substàncies de la llista II: metal·loides, determinats metalls i els seus compostos, biocides i els seus derivats que no figuren en la llista I, substàncies que tinguen un efecte perjudicial en el sabor o l'olor de l'aigua subterrània, així com els compostos que puguen originar estes substàncies en l'aigua, tornant-la no apta per al consum humà, compostos orgànics de silici tòxics o persistents i substàncies que puguen originar estos compostos en l'aigua, excepte aquells que siguen biològicament innocus o que es transformen ràpidament en l'aigua en substàncies innòcues, compostos inorgànics de fòsfor elemental, fluorurs, amoníac i nitrits.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 3. ACTE 3: Directiva 86/278/CEE, del Consell, de 12 de juny de 1986, sobre protecció del medi ambient i, en particular, dels sòls, en la utilització dels llots de depuradora en l'agricultura desplegada pel Reial Decret 1310/1990, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Requisit 1. Article 3: Complir la normativa nacional relativa a la utilització de llots en agricultura.
8) No utilitzar llots sense que existisca la corresponent documentació.
5) No utilitzar llots sense que existisca la documentació que acredite que els llots procedixen d'una depuradora o d'una empresa de gestió de residus autoritzada en la qual quedarà clarament establit el procés de tractament, la composició de la mercaderia, en termes, almenys, dels paràmetres següents: matèria seca, matèria orgànica, pH, nitrogen, fòsfor, cadmi, coure, níquel, plom, zinc, mercuri i crom (article 4 del RD 1310/1990).
9) No utilitzar llots en pastures o cultius de farratge abans de tres setmanes de la data d'aprofitament directe de la pastura o de la collita dels cultius de farratge.
10) No utilitzar llots en terrenys destinats al cultiu de fruites i verdures que solen estar en contacte directe amb el sòl i que generalment es mengen crues, durant un període de 10 mesos amb anterioritat a la recol·lecció dels dits cultius ni durant la recol·lecció.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 4. ACTE 4: Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre de 1991, sobre protecció d'aigües contra la contaminació produïda per nitrats.
Requisit 1. Articles 4 i 5: En les explotacions agrícoles i ramaderes situades en zones declarades com a zones vulnerables han de complir-se les mesures establides en el programa d'actuació de l'Orde de 12 de desembre de 2008 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació (DOCV 5922, de 29.12.2008), per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana, per al període de 2008 a 2012, modificada per l'Orde de 10 de març de 2010 (DOCV 6223, de 10.03.2010), o la que estiga vigent en cada moment. Les zones declarades com a vulnerables a la contaminació per nitrats s'establixen en els següents decrets del Consell: Decret 13/2000, de 25 de gener (DOGV 3677, de 31.1.2000), Decret 11/2004, de 30 de gener (DOGV 4683, de 3.2.2004) i Decret 218/2009, de 4 de desembre (DOGV 6162, de 10.12.2009).
11) Disposar del quadern d'explotació, correctament omplit, para cada un dels cultius que es duen a terme, superfícies cultivades, data de sembra i de recol·lecció. Es comprovarà que es porten les fitxes de registre de fertilització establides que hauran de contindre com a mínim les dades següents:
- data d'adobament
- parcel·la
- tipus d'adobament
- riquesa de nitrogen
- quantitat aportada
A més, si l'adobament es realitza per fertirrigació, haurà de registrar-se la dosi d'adob i la quantitat d'aigua emprada.
12) Disposar de depòsits de capacitat suficient i estancs per a l'emmagatzematge d'ensitjaments així com de fems, purins i efluents diversos (aigües brutes de llavades, neteges, sitges, etc.) o, si és el cas, disposar de la justificació del sistema de retirada d'estos de l'explotació.
13) Respectar els períodes establits en el programa d'actuació aplicable en les zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, en els quals està prohibida l'aplicació de determinats tipus de fertilitzants designats a la Comunitat Valenciana. Segons el programa d'actuació per a zones vulnerables a la Comunitat (DOCV núm. 5922, de 29.12.2008), es tracta dels mesos compresos entre novembre i febrer per a explotacions de cítrics i fruiters.
14) Respectar les quantitats màximes de fem per hectàrea i d'altres fertilitzants nitrogenats establides en el programa d'actuació aplicable en les zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries designades a la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5922, de 29.12.2008). La quantitat màxima d'adob orgànic és de 170 kg de N/ha a l'any i la quantitat total d'adobament aportat no ha de superar la dosi calculada en funció de les característiques de l'explotació, el cultiu i les pràctiques de reg, tal com s'establix en el programa d'actuació.
15) No aplicar fertilitzants en una franja mínima de 3 m pròxima a cursos d'aigua o zones d'acumulació d'aigua.
No aplicar fertilitzants minerals nitrogenats a menys de 50 metres de distància al voltant d'un pou o d'una perforació que subministre aigua per a consum humà o s'acredite que s'utilitzarà en circumstàncies en què s'exigisca característiques de potabilitat.
Respecte als fertilitzants orgànics, les aplicacions no han d'efectuar-se a distàncies menors de 50 metres de corrents naturals d'aigua i conduccions o depòsits d'aigua potable o de 200 metres en els casos de brolladors d'aigua potable.
16) Respectar la prohibició d'aplicar fertilitzants nitrogenats en parcel·les amb un pendent mitjà superior al 15% dedicades a cultius llenyosos i en aquelles amb un pendent mitjà superior al 10% de cultius herbacis, excepte en aquelles que se seguisquen tècniques de cultiu que atenguen específicament la lluita contra l'erosió, com ara bancals, terrasses, treball de conservació, treball perpendicular a la línia de màxim pendent o es realitzen tècniques d'aplicació que asseguren que no es produïxen pèrdues de nitrogen com són el soterrament de l'adobament de fons o aplicar l'adobament de cobertora amb el cultiu ja establit.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 5. ACTE 5: Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, sobre la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres les espècies dels quals es relacionen en el seu annex II. Traslladada per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
Requisit 1. Article 6: Conservació d'hàbitats i espècies de la Xarxa Natura 2000. (Aplicable només a zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) fins a la seua designació com a zones d'especial conservació (ZEC), de conformitat amb l'article 41 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i Biodiversitat.)
17) No depositar més enllà del bon ús necessari ni abandonar envasos, plàstics, cordes, oli o gasoil de la maquinària, utensilis agrícoles en mal estat o altres productes no biodegradables.
18) En les explotacions ubicades en zones d'especial conservació (ZEC), complir el que disposa el marc de les mesures de conservació que a este efecte dicta la conselleria competent i, en particular, el que fa referència a l'ús il·legal de substàncies tòxiques, electrocució, etc.
19) Si en l'explotació s'ha realitzat una actuació, ja siga pla, programa o projecte, sotmés a avaluació ambiental estratègica o avaluació d'impacte ambiental, cal disposar del corresponent certificat de no-afecció a la Xarxa Natura 2000, la declaració d'impacte ambiental, i tots els documents que siguen preceptius en estos procediments. Així mateix, si és el cas, han de ser executades les mesures correctores o compensatòries indicades per l'òrgan ambiental.
Requisit 2. Article 13: Prohibició d'arreplegar, així com de tallar, arrancar o destruir intencionadament en la naturalesa les espècies llistades en l'annex V de la Llei 42/2007, en la seua àrea de distribució normal. Així com les espècies incloses en els annexos I i II del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen les mesures addicionals de conservació (DOCV núm. 6021, de 26.5.2009).
20) No arreplegar, tallar, arrancar o destruir intencionadament espècies de flora incloses en l'annex V de la Llei 42/2007 o en els annexos I i II del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades de la Llei 42/2007.
21) Respectar el que disposen els plans de recuperació i conservació d'espècies amenaçades, derivats del Decret 70/2009, del Consell, en el cas d'ubicació de l'explotació en l'àmbit territorial d'estos plans.
REQUISITS MÍNIMS RELATIUS A LA UTILITZACIÓ D'ADOBAMENTS. ACTE 6 (beneficiaris d'ajudes agroambientals).
22) Utilitzar únicament adobs que pertanyen a les categories definides en el Reial Decret 824/2005. Control de les dosis aplicades segons el cultiu.
A) Protecció d'aigües contra la contaminació de nitrats utilitzats pels agricultors
Requisit 1: existència de quadern de control de les instal·lacions de reg i emmagatzematge d'adobs en l'explotació i quadern d'adobament nitrogenat.
Requisit 2: Control de les dosis aplicades d'adobs a diversos cultius, i que els adobs utilitzats pertanyen a les categories definides en Reial Decret 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants.
Requisit 3: Aplicació de fertilitzants a terres pròximes a cursos d'aigua.
Requisit 4: Garantir l'adequat emmagatzematge dels adobs minerals i orgànics en l'explotació.
16) Únicament s'utilitzaran adobs que pertanguen a les categories definides en el Reial Decret 824/2005.
17) En les explotacions beneficiàries d'ajudes agroambientals, la fertilització fosfòrica es realitzarà seguint la dosi i el calendari recomanat per a cada data i cultiu a fi d'evitar la contaminació fosfòrica.
- En concret, en l'actual Programa de Desenrotllament Rural 2007-2013 es recullen les especificacions contingudes en l'annex III d'esta orde.
B) Àmbit 2: Salut pública, zoosanitat i fitosanitat
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 6. ACTE PORCÍ. Directiva 2008/71/CE, del Consell, de 15 de juliol de 2008, relativa a la identificació i al registre de porcs.
Requisit 1. Article 3 de la Directiva 2008/71/CE
1) El productor ha d'estar registrat en la base de dades d'identificació i registre d'explotacions ramaderes (d'ara en avant RERA) de forma correcta com a titular d'explotació porcina degudament classificada.
Requisit 2. Article 4 de la Directiva 2008/71/CE
2) Les explotacions de bestiar porcí han de posseir un llibre de registre d'animals omplit d'acord amb la normativa, amb dades concordes amb els animals presents en l'explotació i que s'ha de conservar durant almenys tres anys.
3) El productor de porcí ha de conservar la documentació relativa a l'origen, identificació i destí dels animals que haja posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat.
Requisit 3. Article 5 de la Directiva 2008/71/CE
4) En les explotacions de bestiar porcí tots els animals han d'estar identificats segons establix la normativa: tatuatge o cròtal amb el codi de l'explotació.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 7. ACTE BOVÍ. R(CE) 1760/2000, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2000, que establix un sistema d'identificació i registre dels animals de l'espècie bovina i relatiu a l'etiquetatge de la carn de vaquí i dels productes a base de carn de vaquí i R(CE) 911/2004, de 29 d'abril de 2004, pel qual s'aplica el R(CE) 1760/2000, del Parlament Europeu i del Consell, quant a les marques auriculars, els passaports i els registres de les explotacions.
Requisit 1. Article 4 del R(CE) 1760/2000. Identificació individual de cada animal de l'espècie bovina per mitjà de marques auriculars.
5) Els animals bovins presents en l'explotació han d'estar correctament identificats de forma individual i els números d'identificació han de ser concordes als continguts en la base de dades d'identificació i registre d'explotacions ramaderes: dos cròtals.
Requisit 2. Article 7 del R(CE) 1760/2000 i article 8 del R(CE) 911/2004. Possessió i correcte ompliment del llibre o registre de l'explotació de bestiar boví segons els models normalitzats.
6) Tindre el llibre de registre de l'explotació correctament omplit i ser les dades concordes amb els animals presents en l'explotació i amb les dades contingudes en el RERA, el qual s'ha de conservar durant almenys tres anys.
7) Comunicar dins del termini a la base de dades del RERA, els naixements, moviments i morts.
- Els naixements, en el termini màxim de 27 dies després d'este.
- Les morts, en un termini màxim de 7 dies després de produir-se.
- Les entrades i eixides, en 7 dies després de produir-se.
Requisit 3. Article 6 R(CE) 1760/2000 i article 6 R(CE) 911/2004. Possessió per a cada animal de l'espècie bovina d'un document d'identificació bovina (DIB), segons el model normalitzat.
8) Tindre per a cada animal de l'explotació un document d'identificació, i que les dades contingudes en els DIB siguen concordes amb les dels animals presents en l'explotació i amb les registrades en els llibres de l'explotació.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 8. ACTE OVÍ-CAPRÍ. R(CE) 21/2004 del Consell, de 17 de desembre de 2003, pel qual s'establix un sistema d'identificació i registre de les espècies ovina i caprina i es modifica el R(CE) 1782/2003 i les directives 92/1 02/CEE i 64/432 /CEE.
Requisit 1. Article 3 del R(CE) 21/2004.
9) El ramader ha de comunicar dins del termini a l'autoritat competent de la comunitat autònoma, en la forma que esta determine, els moviments d'entrada i eixida de l'explotació.
Requisit 2. Article 4 del R(CE) 21/2004.
10) En les explotacions de bestiar oví-caprí tots els animals han d'estar identificats segons establix la normativa:
- Oví: bol ruminal i cròtal
- Caprí: dos cròtals o bol ruminal i cròtal
Requisit 3: Article 5 del R(CE) 21/2004.
11) Els registres de l'explotació han d'estar correctament omplits, les dades han de ser concordes amb els animals presents en l'explotació s'han de conservar durant almenys tres anys.
12) El ramader ha de conservar la documentació relativa a l'origen, identificació i destí dels animals que haja posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 9. ACTE 2: Directiva 91/414/CEE relativa a la comercialització dels productes fitosanitaris. Traslladada pel Reial Decret 2163/1994, de 4 de novembre, pel qual s'implanta el sistema harmonitzat comunitari d'autorització per a comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris. La Directiva 91/414/CEE ha sigut derogada pel R (CE) 1107/2009.
Requisit 1: Article 3. Utilització de productes fitosanitaris.
13) Utilitzar només productes fitosanitaris autoritzats (inscrits en el Registre de Productes Fitosanitaris conforme al Reial Decret 2163/1994).
14) Utilitzar adequadament els productes fitosanitaris, és a dir, d'acord amb les indicacions de l'etiqueta (emmagatzematge segur/lloc d'emmagatzematge, protecció de l'aigua, llicència per a l'ús de productes específics etc.), i ajustar-se als criteris de control del corresponent programa de vigilància de la comunitat autònoma.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 10. ACTE 3: Directiva 96/22/CE, del Consell, de 29 d'abril de 1996, per la qual es prohibix utilitzar determinades substàncies d'efecte hormonal i tireostàtic i substàncies beta-agonistes en la cria de bestiar, modificada per la Directiva 2003/74, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003 i per la Directiva 2008/97/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008. El RD 2178/2004, modificat pel RD 562/2009, incorpora a l'ordenament jurídic espanyol esta directiva.
Requisit 1. Article 3 a), b), d) i e) de la Directiva 96/22/CE, article 2 del RD 2178/2004, de 12 de novembre, pel qual es prohibix utilitzar determinades substàncies d'efecte hormonal i tireostàtic i substàncies beta-agonistes d'ús en la cria de bestiar modificat per l'article únic del RD 562/2009, de 8 d'abril. Substàncies no autoritzades.
15) No administrar als animals de l'explotació substàncies d'ús restringit que tinguen acció tirostàtica, estrogènica, androgènica o gestagènica (acció hormonal o tirostàtica) i beta-agonistes, llevat de les excepcions previstes en els articles 4 i 5 de la directiva.
16) No posseir animals als quals s'haja administrat les substàncies anteriors (llevat de les excepcions previstes en els articles 4 i 5 de la directiva) i no comercialitzar animals ni els seus productes derivats als quals s'haja subministrat estes substàncies fins que haja transcorregut el termini mínim d'espera establit per a la substància administrada.
Requisit 2. Articles 4 i 5.
17) No disposar de medicaments per a ús en el veterinari que continguen beta-agonistes que puguen utilitzar-se per a fins d'inducció en el tractament de tocòlisi.
Requisit 3. Article 7.
18) En cas d'administració de productes autoritzats, respectar el termini d'espera prescrit per a estos productes per a comercialitzar els animals o la seua carn.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 11. Acte 4: R(CE) 178/2002, pel qual establixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l'autoritat europea de seguretat alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat alimentària.
Requisit 1. Article 14. Aliments segurs.
19) Els productes de l'explotació destinats a ser comercialitzats com a aliments han de ser segurs i no presentar signes visibles d'estar putrefactes, deteriorats, descompostos o contaminats per una matèria estranya o d'una altra manera.
Requisit 2. Article 15. Pinsos segurs.
20) En les explotacions ramaderes destinades a la producció d'aliments, no han d'existir ni ser proporcionats als animals pinsos que no siguen segurs (han de procedir d'establiments registrats o autoritzats d'acord amb el R(CE) 183/2005 i respectar les indicacions de l'etiquetatge).
Requisit 3. Article 17. Sobre la higiene dels productes alimentaris i dels pinsos (desplegat pels reglaments (CE) 852/2004, 183/2005, 2377/90 i 3696/2005).
21) Prendre precaucions en introduir nous animals per a previndre la introducció i propagació de malalties contagioses transmissibles als éssers humans a través d'aliments, i en cas de sospita de focus d'estes malalties s'ha de comunicar a l'autoritat competent.
22) Emmagatzemar i manejar els residus i les substàncies perilloses per separat i de forma segura per a evitar la contaminació.
23) Utilitzar correctament els additius per a pinsos, els medicaments veterinaris i els biocides (utilitzar productes autoritzats i respectar l'etiquetatge i les receptes).
24) Emmagatzemar els pinsos separats dels productes prohibits en l'alimentació animal (químics o d'una altra naturalesa).
25) Emmagatzemar i manipular els pinsos medicats i els no medicats de manera que es reduïsca el risc de contaminació encreuada o d'alimentació d'animals amb pinsos no destinats a estos.
26) Disposar dels registres relatius a:
- Pinsos i altres productes utilitzats en l'alimentació animal en els qual es detalle la naturalesa, quantitat i origen, per a la qual cosa s'han de conservar les corresponents factures.
- La quantitat i destí de cada eixida de pinsos o d'aliments destinats a animals, inclosos els grans, medicaments veterinaris o altres tractaments administrats als animals, indicant les seues dates d'administració i períodes de retirada, per a la qual cosa serà suficient conservar les corresponents receptes veterinàries.
- Resultats de totes les anàlisis pertinents efectuades en animals o altres mostres que tinguen importància per a la salut humana, així com de qualsevol informe rellevant obtingut per mitjà de controls als animals o productes d'origen animal, d'acord amb la normativa vigent.
- Quan corresponga, l'ús de llavors modificades genèticament.
- Ús de fitosanitaris i biocides (Orde APA/326/2007 o altres registres que complisquen el que disposa el paquet d'higiene).
Requisit 4. Article 17. Sobre higiene dels aliments d'origen animal (desplegat pel R(CE) 853/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004).
27) Les explotacions han d'estar qualificades com a indemnes o oficialment indemnes per a la brucel·losi ovina-caprina, i bovina, o oficialment indemnes en cas de tuberculosi bovina i de caprins mantinguts amb bovins (en cas de tindre en l'explotació femelles diferents de vaques, ovelles i cabres, susceptibles de patir estes malalties, han d'estar sotmeses al programa d'eradicació nacional), i que les explotacions que no siguen qualificades se sotmeten als programes nacionals d'eradicació, donen resultats negatius a les proves oficials de diagnòstic i la llet siga tractada tèrmicament. En el cas d'ovins i caprins, la llet ha de sotmetre's a tractament tèrmic o ser usada per a fabricar formatges amb períodes de maduració superiors a dos mesos.
28) La llet ha de tractar-se tèrmicament si procedix de femelles distintes del vaquí, oví i caprí, susceptibles de patir estes malalties, que hagen donat negatiu en les proves oficials, però en el ramat de les quals s'haja detectat la presència de la malaltia.
29) En les explotacions en què s'haja diagnosticat tuberculosi bovina (o del caprí mantingut amb bovins) o brucel·losi bovina o de l'oví-caprí, als efectes del control oficial per part de l'Administració, el productor ha de disposar i utilitzar un sistema per a separar la llet dels animals positius de la dels negatius i no destinar la llet dels positius a consum humà.
30) Els animals infectats per les malalties esmentades en els punts anteriors han d'estar correctament aïllats, per a evitar un efecte negatiu en la llet dels altres animals.
31) Els equips de munyiment i els locals en què la llet és emmagatzemada, manipulada o refredada han d'estar situats i construïts de manera que es limita el risc de contaminació de la llet.
32) Els locals destinats a l'emmagatzematge de la llet han d'estar protegits contra les feristeles, clarament separats dels locals en què estan estabulats els animals i disposar d'un equip de refrigeració adequat, per a complir les exigències de temperatura.
33) Que les superfícies dels equips que estan en contacte amb la llet (utensilis, recipients, cisternes, etc.), destinats al munyiment i l'arreplega, siguen fàcils de netejar, de desinfectar i de mantindre en bon estat. Després d'utilitzar-se, estes superfícies s'han de netejar i, si cal, desinfectar. Els materials han de ser llisos, llavables i no tòxics.
34) Realitzar el munyiment a partir d'animals en bon estat de salut i de manera higiènica, en particular:
- Abans de començar-se el munyiment, els mugrons, les mamelles i les parts contigües han d'estar netes i sense ferides ni inflamacions.
- Els animals sotmesos a tractament veterinari que puguen transmetre residus a la llet han d'estar clarament diferenciats.
- Mentres es troben en període de supressió han de ser munyits per separat. La llet obtinguda d'estos animals ha d'estar separada de la resta, sense mesclar-se amb ella en cap moment, i no destina-la al consum humà.
35) Immediatament després del munyiment, s'ha de conservar la llet en un lloc net, dissenyat i equipat per a evitar la contaminació, i refredar-la immediatament a una temperatura no superior a 8ºC si és arreplegada diàriament, i no superior a 6ºC si l'arreplega no és diària (en el cas que la llet siga processada en les dos hores següents o que per raons tècniques per a la fabricació de determinats productes lactis siga necessari aplicar una temperatura més alta, no cal complir el requisit de temperatura).
36) Mantindre en les instal·lacions del productor els ous nets, secs, lliures d'olors estranyes, protegits contra colps i de la radiació directa del sol.
Requisit 5: Article 18. Traçabilitat.
37) Ha de ser possible identificar els operadors que han subministrat a l'explotació un pinso, un animal destinat a la producció d'aliments, un aliment o qualsevol substància destinada a ser incorporada a un pinso o aliment (conservant les factures/albarans corresponents a cada una de les operacions o mitjançant qualsevol altre mitjà). En particular, informació sobre proveïdors, partides adquirides de productes fitosanitaris, llavors o plantes de viver, adobs i altres productes utilitzats.
38) Ha de ser possible identificar els operadors als quals l'explotació ha subministrat els seus productes (conservant les factures/albarans corresponents a cada una de les operacions o per mitjà de qualsevol altre mitjà).
Per a cada collita o cada partida de collita comercialitzada cal tindre:
Data
Producte
Quantitat d'este expedida
Nom i adreça del client o receptor
A més, ha de constar una relació de les parcel·les que integren l'explotació identificades per mitjà de la seua respectiva referència en el sistema d'informació geogràfica de la política agrària comuna (SIGPAC).
Requisit 6: Articles 19 i 20. Responsabilitats respecte als pinsos/aliments dels explotadors d'empreses de pinsos/aliments.
39) En el cas que el productor considere que els aliments poden ser nocius per a la salut de les persones o que els pinsos poden no complir els requisits d'innocuïtat, cal retirar-los del mercat, informar les autoritats i col·laborar amb elles.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 12. Acte 5: R(CE) 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001, pel qual establixen disposicions per a la prevenció, el control, l'eradicació de determinades encefalopaties espongiformes transmissibles. El R(CE) 1292/2005 modifica l'annex IV del R(CE) 999/2001.
Requisit 1: Article 7. Prohibicions en matèria d'alimentació dels animals.
40) No utilitzar en les explotacions de remugants productes que continguen proteïnes procedents d'animals terrestres ni de peix, ni productes derivats de subproductes d'origen animal (categories 1, 2, 3) amb les excepcions previstes en l'annex IV del Reglament.
41) No utilitzar en les explotacions d'altres animals productors d'aliments diferents dels remugants, productes que continguen proteïnes procedents d'animals terrestres, ni productes derivats de subproductes d'origen animal (categories 1, 2, 3) amb les excepcions previstes en l'annex IV del reglament.
42) En el cas de les explotacions mixtes en què coexistisquen espècies de remugants i no-remugants i s'utilitzen pinsos amb proteïnes animals transformades destinats a l'alimentació de no-remugants, ha d'existir separació física dels llocs d'emmagatzematge dels pinsos destinats als uns i els altres i disposar de l'autorització corresponent.
Requisit 2: Article 11. Notificació.
43) S'ha de notificar a l'autoritat competent la sospita de casos d'encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) i complir les restriccions que calga.
Requisit 3: Article 12. Mesures relatives a la identificació d'animals sospitosos.
44) Disposar de la documentació necessària per a acreditar els moviments i el compliment de la resolució que expedisca l'autoritat competent, quan esta sospite la presència d'una EET en l'explotació.
Requisit 4: Article 13. Mesures relatives a la confirmació de la presència d'EET.
45) Disposar de la documentació necessària per a acreditar els moviments i el compliment de la resolució que expedisca l'autoritat competent, quan esta confirme la presència d'una EET en l'explotació.
Requisit 5: Article 15. Posada en mercat d'animals vius, esperma, òvuls i embrions.
46) Posseir els certificats sanitaris que acrediten que es complix, segons el cas, el que especifiquen els annexos VIII i IX sobre posada en el mercat i importació del R(CE) 999/2001.
47) No posar en circulació animals sospitosos fins que l'autoritat competent alce la sospita.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 13. Acte 6: Directiva 85/511/CEE, relativa a mesures comunitàries de lluita contra la febra aftosa. Directiva derogada per la Directiva 2003/85/CE, del Consell, de 29 de setembre de 2003, relativa a mesures comunitàries de lluita contra la febra aftosa. El RD 2179/2004, de 12 de novembre, pel qual s'establixen mesures de lluita contra la febra aftosa, incorpora al nostre ordenament la Directiva 2003/85/CE.
Requisit 1: Article 3. Notificació.
48) Ha de notificar-se immediatament a l'autoritat competent la presència o la sospita de presència de la malaltia de la febra aftosa (l'animal ha d'estar aïllat de les instal·lacions fins que l'haja examinat el veterinari oficial i decidisca les mesures oportunes).
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 14. Acte 7: Directiva 92/119/CEE, per la qual s'establixen mesures comunitàries generals per a la lluita contra determinades malalties d'animals i mesures específiques respecte a la malaltia vesicular porcina. Reial Decret 650/1994, de 15 d'abril, pel qual s'establixen mesures generals de lluita contra determinades malalties dels animals i mesures específiques contra la malaltia vesicular porcina.
Requisit 1: Article 3. Notificació.
49) S'ha de notificar immediatament a l'autoritat competent la sospita de la presència d'alguna d'estes malalties:
- Pesta bovina
- Pesta de xicotets remugants
- Malaltia vesicular porcina
- Malaltia hemorràgica epizoòtica del cérvol
- Pigota oví-caprí
- Estomatitis vesicular
- Pesta porcina africana
- Dermatosi nodular contagiosa
- Febra de la vall del Rift
(L'animal ha d'estar aïllat de les instal·lacions fins que l'haja examinat el veterinari oficial i decidisca les mesures oportunes.)
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 15. Acte 8: Directiva 2000/75/CE, per la qual s'aproven disposicions específiques relatives a les mesures de lluita i eradicació de la febra catarral ovina o llengua blava i RD 1228/2001, de 8 de novembre, pel qual s'establixen mesures especifiques de lluita i eradicació de la febra catarral ovina o llengua blava.
Requisit 1: Article 3. Notificació obligatòria
50) Ha de notificar-se immediatament a l'autoritat competent la sospita o confirmació de la llengua blava (l'animal ha d'estar aïllat de les instal·lacions fins que l'haja examinat el veterinari oficial i decidisca les mesures oportunes).
REQUISITS MÍNIMS RELATIUS A LA UTILITZACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS. RMUF. Acte 9: Directiva 91/414/CEE relativa a la comercialització dels productes fitosanitaris (beneficiaris d'ajudes agroambientals, de conformitat amb el que establix el PDR de la Comunitat Valenciana).
51) Realitzar una correcta retirada dels envasos dels productes fitosanitaris per mitjà de l'entrega a centres autoritzats. A més han d'entregar-se els envasos buits procedents de tractaments fitosanitaris en la Xarxa SIGFITO (sistema integrat de gestió d'envasos buits de productes fitosanitaris) o un altre organisme especialitzat en la gestió d'estos recursos i estendre el document corresponent pels envasos entregats.
52) Complir els requisits de capacitació establits per la normativa vigent per a l'aplicació de productes fitosanitaris, en funció de les categories o classes de perillositat dels productes que s'utilitzen, i acredita-los per mitjà del corresponent carnet de manipulador.
C) Àmbit 3: Benestar animal
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 16. Acte 1: Directiva 2008/119/CE, del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de vedells. (DO L núm. 10, de 15 de gener de 2009). Esta directiva deroga, i codifica, la Directiva 91/629/CEE, del Consell, de 19 de novembre de 1991, relativa a les normes mínimes per a la protecció de vedells. El RD 1047/1994, de 20 de maig (modificat pel RD 229/1998, de 16 de febrer i el RD 692/2010) relatiu a les normes mínimes per a la protecció de vedells, trasllada a l'ordenament intern l'esmentada directiva. Esta norma és aplicable únicament a vedells de menys de 6 mesos.
Requisit 1: Article 3. Allotjaments dels vedells
1) No mantindre tancat cap vedell de més de huit setmanes d'edat en recintes individuals, llevat que un veterinari haja certificat que la seua salut o comportament requerix que s'aïlle perquè puga rebre un tractament, que l'explotació mantinga menys de sis vedells o que els animals siguen mantinguts amb sa mare per a ser alletats.
a) Els allotjaments individuals per a vedells han de tindre una amplària almenys igual a l'alçària de l'animal a la creu estant dret, i la seua longitud almenys igual a la longitud del vedell mesurada des de la punta del nas fins a l'extrem caudal de l'isqui i multiplicada per 1,1. Els allotjaments individuals per a animals no malalts han de ser de barandats perforats que permeten contacte visual i tàctil directe entre vedells, i l'espai mínim adequat en la cria en grup ha de ser: 1,5 m² (menys de 150 kg), 1,7 m² (més de 150 kg), 1,8 m² (més de 220 kg).
Requisit 2: Article 4. Condicions de cria de vedells.
3) Els animals han de ser inspeccionats com a mínim una vegada al dia (els animals estabulats dos vegades al dia), tot animal que semble malalt o ferit ha de rebre immediatament el tractament adequat, i consultar el veterinari, si cal, i els animals malalts o ferits s'han d'aïllar en un lloc convenient amb jaços secs i confortables.
4) Els estables han d'estar construïts de manera que tots els vedells puguen estendre's, descansar, alçar-se i netejar-se sense perill.
5) No s'han de lligar els vedells (a excepció dels allotjats en grup, que són lligats durant períodes de no més d'una hora en el moment de la lactància o de la presa del producte substitutiu de la llet), i si els vedells són lligats, els lligams no han de causar ferides i han d'estar dissenyats de tal forma que s'evite tot risc d'estrangulació o ferida, i s'han d'inspeccionar periòdicament.
6) Els materials que s'utilitzen per a la construcció dels estables i equips amb què els animals puguen estar en contacte s'han de poder netejar i desinfectar a fons.
7) Els sòls no han de ser esvarosos, ni presentar asprors i les àrees per a tombar-se els animals han d'estar adequadament drenades i ser confortables.
8) Els vedells de menys de dos setmanes d'edat han de disposar d'un jaç adequat.
9) No s'ha de mantindre permanentment els vedells en la foscor, cal disposar d'una il·luminació adequada natural o artificial, equivalent, almenys, en el segon cas, al temps d'il·luminació natural disponible entre les nou i les dèsset hores, i disposar d'una il·luminació apropiada per a poder dur a terme una inspecció completa en qualsevol moment.
10) Els vedells han de rebre almenys dos racions diàries d'aliment, i quan els vedells estan allotjats en grup i no són alimentats a voluntat o per un sistema automàtic, cada vedell ha de tindre accés a l'aliment al mateix temps que els altres.
11) Els vedells de més de dos setmanes d'edat han de tindre accés a l'aigua fresca adequada, distribuïda en quantitats suficients, o poder saciar la necessitat de líquids per mitjà de la ingestió d'altres begudes.
12) Quan faça calor o els vedells estiguen malalts, han de disposar d'aigua apta en tot moment.
13) Els vedells han de rebre calostre tan prompte com com siga possible després del naixement, i en tot cas en les primeres sis hores de vida.
14) L'alimentació dels vedells ha de contindre el ferro suficient per a garantir-hi un nivell mitjà d'hemoglobina de com a mínim 4,5 mmol/litre.
15) No s'ha de posar boç als vedells.
16) Cal proporcionar a cada vedell de més de dos setmanes d'edat una ració diària mínima de fibra, i augmentar la quantitat de 50 g a 250 g diaris per als vedells de 8 a 20 setmanes d'edat.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 17. Acte 2: Directiva 2008/120/CE, del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs. (DO L 47, de 18 de febrer de 2009). Esta directiva deroga, i codifica, la Directiva 91/630/CEE, del Consell, de 19 de novembre de 1991, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs i les seues modificacions. Esta incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per mitjà de el Reial Decret 1135/2002, de 31 d'octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de porcs.
Requisit 1: Article 3. Estabulació de porcs.
17) No s'han de lligar les porques (prohibició de lligams en porques des de l'1.1.2006).
18) Porquets deslletats i porcs de producció. La densitat de cria en grup ha de ser adequada: 0,15 m² fins a 10 kg), 0,20 m² (pes 10-20 kg), 0,30 m² (pes 20-30 kg), 0,40 (pes 30-50 kg), 0,55 m² (pes 50-85 kg), 0,65 m² (pes 85-110 kg), 1,00 m² (superior a 110 kg).
19) En explotacions que es construïsquen o reconstruïsquen o comencen a utilitzar-se per primera vegada a partir de l'1 de gener de 2003: la superfície de sòl disponible per a cada porca, o cada porca jove després del cobriment, criades en grup ha de ser d'almenys 1,64 m²/porca jove i 2,25 m²/porca després del cobriment. (En grups inferiors a sis individus, la superfície de sòl s'incrementarà almenys en un 10% i quan els animals es crien en grups de 40 individus o més, pot disminuir-se en un 10%).
20) En explotacions que es construïsquen o reconstruïsquen o comencen a utilitzar-se per primera vegada a partir de l'1 de gener de 2003: porques i porques jóvens durant el període comprés entre les quatre setmanes següents al cobriment i els set dies anteriors a la data prevista de part. Els costats del recinte ha de superar els 2,8 m en el cas que es mantinguen en grups, o els 2,4 m quan els grups són inferiors a sis individus, i en explotacions de menys de 10 porques i que s'hi mantinguen aïllades, que puguen pegar la volta en el recinte.
21) En explotacions que es construïsquen o reconstruïsquen o comencen a utilitzar-se per primera vegada a partir de l'1 de gener de 2003: porques jóvens després del cobriment i porques gestants, criades en grup. De la superfície total (element 23 18), el sòl continu compacte ha d'oferir almenys 0,95 m²/porca jove i 1,3 m²/porca, i les obertures d'evacuació han d'ocupar, com a màxim, el 15% de la superfície del sòl continu compacte.
22) Per a porcs criats en grup, quan s'utilitzen sòls de formigó engraellats, l'amplària de les obertures ha de ser adequada a la fase productiva dels animals (no supera: per a gorrins, 11 mm; per a porquets deslletats, 14 mm; per a porcs de producció, 18 mm; per a porques i porques jóvens després del cobriment, 20 mm), i que l'amplària de les biguetes siga adequada al pes i la grandària dels animals (un mínim de 50 mm per a gorrins i porquets deslletats i 80 mm per a porcs de producció, porques i porques jóvens després del cobriment).
23) Les porques i porques jóvens mantingudes en grups s'han alimentar per mitjà d'un sistema que garantisca que cada animal puga menjar prou, fins i tot en presència d'altres animals que competisquen pel menjar.
24) Les porques jóvens, porques postdeslletament i porques gestants han de rebre una quantitat suficient d'aliments rics en fibra i amb elevat contingut energètic.
Requisit 2: Condicions generals per a la cria de porcs
25) Que el soroll continu en el recinte d'allotjament no supere els 85 dBe.
26) Que els animals disposen de com a mínim 8 hores diàries de llum amb una intensitat mínima de 40 lux.
27) Que els animals disposen d'accés permanent a materials que permeten l'exercici d'activitats d'investigació i manipulació (palla, farratge, fusta, serradura, etc., o una altra matèria apropiada).
28) Que tots els porcs siguen alimentats almenys una vegada al dia i que en cas d'alimentació en grup, els porcs tinguen accés simultani als aliments.
29) Que tots els porcs de més de dos setmanes tinguen accés permanent a una quantitat suficient d'aigua fresca.
30) Abans d'efectuar la reducció de dents s'han d'adoptar mesures per a corregir les condicions mediambientals o els sistemes de gestió i evitar que els porcs es mosseguen la cua o altres conductes irregulars. La reducció de dents no es pot efectuar de forma rutinària sinó únicament quan existisquen proves que s'han produït lesions de les mamelles de les porques o les orelles o cues d'altres porcs. Ha de ser realitzat abans del sèptim dia per un veterinari o per personal degudament format i en condicions higièniques.
31) Abans d'efectuar el descuament s'han d'adoptar mesures per a corregir les condicions mediambientals o els sistemes de gestió i evitar que els porcs es mosseguen la cua o altres conductes irregulars. El descuament no ha d'efectuar-se de forma rutinària, esta s'ha de fer en els set primers dies i, després d'eixe espai de temps, ha de ser efectuada per un veterinari amb anestèsia i analgèsia prolongada.
32) La castració dels mascles l'ha d'efectuar sense esquinçament de teixits un veterinari o una persona degudament formada i, si es realitza després del sèptim dia de vida, ha d'efectuar-la un veterinari i amb anestèsia i analgèsia prolongada.
33) Les cel·les de verros han d'estar ubicades i construïdes de manera que els verros puguen pegar la volta, sentir, oldre i veure els altres porcs, i que la superfície de sòl lliure siga igual o superior a sis metres quadrats (si els recintes també s'utilitzen per al cobriment, la superfície mínima ha de ser de 10 metres quadrats).
34) En cas necessari, les porques gestants i les porques jóvens han de ser tractades contra els paràsits interns i externs. (Cal comprovar les anotacions dels tractaments antiparasitaris en el llibre de tractaments de l'explotació).
35) Les porques han de disposar abans del part de suficient material de criança, quan el sistema de recollida de fem líquid utilitzat ho permeta.
36) Els gorrins han de disposar una superfície de sòl que permeta que tots els animals es giten al mateix temps, i que esta superfície siga sòlida o amb material de protecció.
37) Han de ser deslletats amb quatre setmanes o més d'edat; si són traslladats a instal·lacions adequades, poden ser deslletats set dies abans.
38) Porquets deslletats i porcs de producció (porcs jóvens i porcs de cria). Quan els porcs es crien en grup, s'adopten les mesures que previnguen les baralles, que excedisquen el comportament normal.
39) Porquets deslletats i porcs de producció (porcs jóvens i porcs de cria). L'ús de tranquil·litzants ha de ser excepcional i sempre després de la consulta del veterinari.
40) Porquets deslletats i porcs de producció (porcs jóvens i porcs de cria). Quan els grups són mescla de gorrins de diversa procedència, el maneig ha de permetre la mescla a edats primerenques.
41) Porquets deslletats i porcs de producció (porcs jóvens i porcs de cria). Els animals especialment agressius o en perill a causa de les agressions han de mantindre's temporalment separats del grup.
REQUISIT LEGAL DE GESTIÓ 18. Acte 3: Directiva 98/58/CE, del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes. El Reial Decret 348/2000, de 10 de març, incorpora a l'ordenament jurídic l'esmentada directiva.
Requisit 1: Article 4. Condicions de cria i manteniment d'animals.
42) Els animals han d'estar atesos per un nombre suficient de personal amb capacitat, coneixements i competència professional suficient.
43) Els animals el benestar dels quals exigisca una atenció freqüent han de ser inspeccionats una vegada al dia, com a mínim.
44) Tot animal que semble malalt o ferit ha de rebre immediatament el tractament adequat, i consulta el veterinari si cal.
45) En cas necessari s'ha de disposar d'un local per a l'aïllament dels animals malalts o ferits, que compte amb jaços secs i confortables.
46) El ramader ha de tindre registres de tractaments mèdics i estos registres (o les receptes que justifiquen els tractaments, sempre que estes continguen la informació mínima requerida en el RD 1749/1998) s'han mantenen cinc anys com a mínim.
47) El ramader ha de registrar els animals morts en cada inspecció i este registre mantindre'l tres anys com a mínim.
48) Els materials de construcció amb què contacten els animals no ha de causar-los perjuí i els animals s'han de mantindre de manera que no patisquen danys.
49) La ventilació, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l'aire i la concentració de gasos no han de ser perjudicials per als animals.
50) Els animals no s'han de mantindre en una foscor permanent ni estar exposats a la llum artificial sense una interrupció adequada, i la il·luminació amb què compten ha de satisfer les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals.
51) En la mesura que siga necessari i possible, el bestiar mantingut a l'aire lliure s'ha de protegir contra les inclemències del temps, els depredadors i el risc de malalties.
52) Tots els equips automàtics o mecànics indispensables per a la salut i el benestar animal han de ser inspeccionats almenys una vegada al dia.
53) Quan la salut i el benestar dels animals depenguen d'un sistema de ventilació artificial, cal tindre previst un sistema d'emergència apropiat (obertura de finestres o altres), que garantisca una renovació d'aire suficient en cas de fallada del sistema.
54) Quan calga, ha d'existir un sistema d'alarma per al cas d'avaria i ha de verificar-se regularment que el seu funcionament és correcte.
55) Els animals han de rebre una alimentació sana, adequada a la seua edat i espècie, i en suficient quantitat.
56) Tots els animals han de tindre accés a l'aliment i a l'aigua en intervals adequats a les seues necessitats, i tindre accés a una quantitat suficient d'aigua de qualitat adequada o poder satisfer la seua ingesta líquida per altres mitjans.
57) Els equips de subministrament d'aliments i d'aigua han d'estar concebuts i ubicats de manera que se'n reduïsca la contaminació i que la competència entre animals es reduïsca al mínim.
58) No mantindre cap animal en l'explotació amb fins ramaders que li puga ocasionar conseqüències perjudicials per al seu benestar, ni usar procediments de cria naturals o artificials que ocasionen o puguen ocasionar patiments o ferides a qualsevol dels animals afectats.
ANNEX II
BONES CONDICIONS AGRÀRIES I
MEDIAMBIENTALS
QÜESTIÓ: EROSIÓ DEL SÒL
Norma 1. Cobertura mínima del sòl
Cultius herbacis:
1) En les parcel·les agrícoles de secà que se sembren cultius herbacis d'hivern, no s'ha de llaurar amb volteig entre la data de recol·lecció de la collita anterior i l'1 de setembre, data que s'establix com a referència de l'inici de la presembra, excepte per a realitzar cultius secundaris.
No obstant això, per a afavorir la implantació de la coberta vegetal amb cultius herbacis i per raons agronòmiques com les dobles collites, climàtiques i de tipologia de sòls, es podran establir en certes zones dates d'inici de les labors de presembra més adaptades a les condicions locals, així com tècniques de treball.
Cultius llenyosos:
2) En recintes d'oliverar en pendent igual o superior al 10%, on es mantinga el sòl nu en els redols de les oliveres per mitjà de l'aplicació d'herbicides, cal mantindre una coberta vegetal viva o inert, incloent-hi restes de poda o pedres, d'amplària mínima d'1 metre en els carrers transversals a la línia màxima pendent o en els carrers paral·lels a esta línia, quan el disseny de la parcel·la o el sistema de reg impedisca que s'establisca en l'altra direcció.
No obstant això, en el moment en què puga competir amb el cultiu, esta coberta pot eliminar-se per mitjà de mètodes químics o mecànics, la qual podrà ser incorporada per mitjà de labor superficial respectant en tot cas el que s'establix per als cultius llenyosos.
3) No es pot arrancar cap peu de cultius llenyosos situats en recintes de pendent igual o superior al 15% llevat que siga objecte de reposició, amb l'autorització prèvia de l'autoritat competent, d'acord amb el model recollit en l'annex IV, segons el procediment establit en l'article 12 d'esta orde, en aquelles zones en què així s'establisca, i en estos casos cal respectar les normes destinades a la reconversió cultural i varietal i als canvis de cultiu o aprofitament.
El que disposen els apartats 2 i 3 no serà aplicable quan el pendent real del recinte estiga compensat per mitjà de terrasses o bancals.
Terres de guaret i de retirada:
4) En les terres de guaret i de retirada es realitzaran pràctiques agronòmiques tradicionals de la zona, tècniques de mínim treball o es mantindrà una coberta vegetal adequada a partir de flora espontània o per mitjà de la sembra d'espècies que milloren el terreny, tot això a fi de minimitzar els riscos d'erosió, d'incendis, d'invasió de males herbes o de vegetació no desitjada, d'ocurrència de plagues i malalties, i per a mantindre la capacitat productiva del sòl i afavorir l'increment de la biodiversitat.
Les aplicacions d'herbicides autoritzats seran efectuades en aquells casos que siguen de baixa perillositat i sense efecte residual.
Aquelles terres diferents de les anteriors, no cultivades, no destinades a pasturatge ni utilitzades per a activar drets de retirada, hauran de complir les mateixes condicions de manteniment exigides per al guaret, si bé, en este cas, no es podran aplicar herbicides. Al contrari, podran realitzar-se totes les labors de manteniment que siguen necessàries per a l'eliminació de les herbes adventícies, vegetació serial o espontània.
De manera alternativa al manteniment d'una coberta, o per a completar el treball tradicional o el mínim treball i amb fins de fertilització, es podrà incorporar una quantitat màxima total de 20 tones per hectàrea de fem o 40 metres cúbics per hectàrea de purins cada tres anys, de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció d'aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.
Norma 2. Ordenació mínima de la terra que respecte les condicions específiques del lloc
Cultius herbacis:
5) En les superfícies que es destinen a cultius herbacis, no haurà de llaurar-se la terra amb volteig en la direcció del màxim pendent quan, en els recintes cultivats, el pendent mitjà excedisca el 10%, llevat que el pendent real del recinte estiga compensat per mitjà de terrasses o bancals.
Cultius llenyosos:
6) En el cas de cultius de vinya, oliverar i fruits secs no haurà de llaurar-se la terra amb volteig a favor del pendent en recintes amb pendents superiors al 15%, llevat que s'adopten formes de cultiu especials com ara terrasses o bancals, cultiu en faixes, es practique el treball de conservació o es mantinga una cobertura de vegetació total del sòl. En cas d'existència de bancals, serà obligatori evitar qualsevol tipus de treballs que afecten l'estructura dels talussos existents.
El que disposen els paràgrafs 5 i 6 anteriors, no serà aplicable en els casos següents:
a) Parcel·les de cultiu de superfície igual o inferior a una hectàrea
b) En el cas de parcel·les de cultiu irregulars o allargades la dimensió mínima de les quals en el sentit transversal al pendent siga inferior a 100 metres.
c) Quan per raons de manteniment de l'activitat productiva tradicional l'administració competent determine i autoritze aquelles tècniques d'agricultura de conservació que es consideren adequades.
En tots els casos, la implantació del cultiu es farà el més ràpidament possible, per a evitar que el sòl puga veure's afectat per l'erosió.
7) En les zones d'elevat risc d'erosió, s'han de respectar les restriccions que establisca l'administració competent per a evitar la degradació i la pèrdua de sòl.
En els recintes SIGPAC amb l'ús de terra que es pot llaurar, quan no estiga implantat cap cultiu, la superfície s'ha de mantindre amb coberta vegetal espontània o cultivada, i fer els treballs de manteniment necessaris fins a la implantació d'un cultiu.
Quan es cultiven espècies arbòries, caldrà l'establiment d'una coberta vegetal viva o inerta, incloent-hi restes de poda o pedres, amb una amplària mínima d'1 metre, en els carrers paral·lels a esta línia quan el disseny de la parcel·la o el sistema de reg impedisquen l'establiment en l'altra direcció. Esta coberta es mantindrà fins que comence a competir amb el cultiu, moment a partir del qual podrà ser eliminada per mitjà de sega química o mecànica, i podrà ser incorporada per mitjà d'un treball superficial. En el cas de tractar-se de vinya, l'amplària màxima exigida de les cobertes serà de 0,25 metres.
Quan per pluges fortes o persistents es produïsquen xaragalls, reguerons o rodaments profunds provocats pel pas de la maquinària en coincidir estes amb l'època de realització d'operacions culturals i siga necessari realitzar operacions que comporten treball amb volteig en recintes afectats per les prohibicions recollides en este apartat o alçament de la coberta abans que esta comence a competir amb el cultiu, ha de comunicar-se com a mínim amb 10 dies d'antelació a la data d'inici de les esmentades operacions a l'oficina comarcal o direcció territorial corresponent, d'acord amb el model recollit en l'annex V. L'Administració realitzarà totes les comprovacions que estime convenients per a verificar la veracitat d'estes circumstàncies i, si és el cas, emetre informes de control d'incompliment quan es verifique que no es van donar les circumstàncies excepcionals definides.
Norma 3. Terrasses de retenció
8) Les terrasses de retenció s'hauran de mantindre en bon estat, conservar la seua capacitat de drenatge i evitar la pèrdua d'elements que formen la seua estructura de contenció, com ara els aterraments i enfonsaments, de manera que s'evite l'aparició de xaragalls.
QÜESTIÓ: MATÈRIA ORGÀNICA DEL SÒL
Norma 4. Gestió de restolls, restes de collita i de poda
9) No podran cremar-se restolls en el territori de la Comunitat Valenciana excepte per raons fitosanitàries, a excepció dels restolls i restes de collita d'arròs, dacsa i melca cultivats en regadiu i en sòls saturats de matèria orgànica, com és el cas de les marjals.
En tot cas, haurà de sol·licitar-se l'autorització per a la crema (model en annex VI).
Hauran de complir-se, a més, les normes establides en matèria de prevenció d'incendis i, en particular, haurà de respectar-se una distància de 500 metres al voltant dels terrenys forestals en els dies i les zones amb nivell 3 de preemergència per risc d'incendis forestals o normes que respecte d'això dicte la conselleria competent.
En el cas de cultius situats en espais subjectes a alguna figura legal de protecció ambiental, l'autorització de crema excepcional estarà supeditada a l'informe favorable de l'autoritat ambiental competent en la zona protegida, qui a més assenyalarà les condicions concretes en què haurà de realitzar-se de la crema, sense perjuí de l'obligació de complir les normes generals en matèria de prevenció d'incendis.
10) L'eliminació de les restes de collita dels cultius herbacis o de la poda de cultius llenyosos haurà de realitzar-se sempre d'acord amb la normativa mediambiental vigent, tenint en compte el que establix la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat, i el Decret 98/1995, de 16 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, així com amb la normativa que els desplega. Com a norma, per a incrementar la incorporació de matèria orgànica en el sòl i per a millorar la seua estructura, haurà de promoure's el soterrament dels restolls.
La crema, que haurà de ser autoritzada, estarà condicionada al compliment de les normes establides en matèria de prevenció d'incendis i, en particular, la relativa a la prohibició d'encendre foc en la franja de 500 m que envolta els terrenys forestals en els dies i les zones catalogats amb nivell 3 de preemergència per risc d'incendis forestals (situació de preemergència amb grau de perillositat extrem)
QÜESTIÓ: ESTRUCTURA DEL SÒL
Norma 5. Utilització de maquinària adequada
11) En sòls saturats, així com en terrenys entollats, excepte els d'arrossar, o amb neu, no es treballarà la terra, ni es permetrà el pas de vehicles excepte quan siga ineludible i necessari per a realitzar operacions de recol·lecció, adobament, tractaments fitosanitaris o per al maneig del bestiar o el subministrament d'alimentació, en coincidir estos treballs amb períodes de precipitació intensa.
QÜESTIÓ: NIVELL MÍNIM DE MANTENIMENT I PREVENCIÓ DEL DETERIORAMENT DELS HÀBITATS
Norma 6. Manteniment i protecció de pastos permanents
12) Les superfícies de pastos permanents s'hauran de mantindre en condicions adequades, i evitar-ne la degradació i invasió per matoll. Per a això, es podrà optar per mantindre un nivell mínim de càrrega ramadera efectiva igual o superior a 0,1 UBM/ha. En cas de no aconseguir el nivell mínim de càrrega ramadera efectiva, s'han de realitzar treballs de manteniment adequats que eviten la seua degradació i la invasió per matoll.
13) No es podran cremar ni rompre els recintes de pastos permanents, excepte per a treballs de regeneració i millora de les pastures. En el cas de regeneració per mitjà de crema serà necessària l'autorització prèvia de l'autoritat competent. En tot cas, serà obligatòria l'adopció de mesures destinades a la protecció de l'arbratge en la zona de crema i el seu entorn.
Cal fomentar el cultiu extensiu de cereals, varietats de gra local, sotmés a rotació anual, sense ús d'herbicides ni fertilitzant i sense birbades mecàniques. Estos cultius permeten l'existència d'un conjunt important de plantes hi vinculades, que es troben en recessió en tot Europa, a causa de l'abandó d'este tipus de pràctiques culturals. A més, estos cultius constituïxen un important recurs alimentari per a la fauna i, finalment, generen discontinuïtats en el terreny, fomenten l'estructura en mosaic del paisatge i l'existència d'ecotons; tot això afavorix l'heterogeneïtat espacial i la biodiversitat.
Norma 7. Manteniment dels elements estructurals
14) No es podran eliminar ni alterar els elements estructurals definits en l'article 2 d'esta orde, sense l'autorització prèvia de l'autoritat competent conforme s'establix en l'article 12 d'esta orde a través del model establit en l'annex VII. S'exceptua d'esta obligació la construcció de paraments i altres estructures de contenció per a correcció de xaragalls i reguerons, així com les operacions de refinament de terra que es realitzen en aquelles parcel·les que es dedicaran al cultiu de l'arròs o a altres cultius que utilitzen mètodes de reg per gravetat, superfície o inundació.
Norma per al manteniment de marges i límits i taques de vegetació natural
Els elements lineals que separen parcel·les agrícoles consistents en ribassos i límits així com les taques de vegetació natural en l'interior o en el marge de l'explotació hauran de ser conservats o restaurats. En cap cas hauran de:
- Ser fumigats amb productes fitosanitaris o cremats periòdicament, a fi de reduir la seua cobertura vegetal.
- Ser objecte d'apilaments de restes de poda o un altre tipus de residus de l'explotació agrària.
- Veure reduïda la seua extensió per mitjà de conreu.
Norma per al manteniment de tolles, llacunes, abeuradors o punts d'aigua en l'explotació
Normes per als punts d'aigua, de caràcter natural, existents en les explotacions agràries:
- No fer artificial el seu règim d'inundació natural, i permetre'n la dessecació durant l'estació seca.
- No alterar-ne la cubeta, per mitjà de l'aprofundiment d'esta, a fi d'incrementar-ne la capacitat d'acumular aigua.
- No ser objecte d'extraccions d'aigua per a l'ús en l'explotació.
- No ser objecte d'abocaments, ja siga a la cubeta o a la seua conca de captació d'aigua.
- No ser objecte de trànsit de vehicles durant la fase seca.
- No alterar la conca de captació d'aigua.
Norma 8. Prohibició d'arrancar oliveres
15) Realitzar les pràctiques agronòmiques necessàries per a garantir el manteniment dels oliverars i de les plantacions de garroferes en bon estat vegetatiu. No arrancar oliveres o garroferes excepte, en el cas de les oliveres, en aquelles zones que s'establisquen als efectes de reconversió cultural i varietal i, en ambdós casos, els canvis de cultiu i aprofitament, d'acord amb la normativa vigent. En tot cas haurà de respectar-se la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana.
Norma 9. Prevenció de la invasió de les terres agrícoles per vegetació espontània no desitjada
16) Serà obligatori el manteniment de les parcel·les en condicions apropiades per al seu cultiu, per mitjà del control de la vegetació espontània no desitjada com ara esbarzers o semblants. Es considera necessari gestionar estos terrenys per a previndre'n la colonització per vegetació serial i fins i tot per a previndre'n la colonització d'antics cultius, i crear discontinuïtats en el terreny que formen estructures de mosaic i zones obertes que eviten el tancaments d'hàbitats. Respecte a les espècies vegetals que poden ser eliminades, atés que és una llista molt extensa, comptem per exclusió amb la llista d'espècies que no podran ser eliminades, incloses en el Decret 70/2009, de 22 maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades, en els seus annexos I, II i III.
Esta obligació quedarà sense efecte únicament en aquelles campanyes excepcionals en què, com a conseqüència de les condicions meteorològiques adverses, haja resultat impossible eliminar-les.
Norma 10. Manteniment dels oliverars i vinyes en bon estat vegetatiu
17 i 18) S'hauran de realitzar els treballs de poda amb la freqüència tradicional de cada zona per a garantir el manteniment dels recintes d'oliverar i vinya en bon estat vegetatiu.
Norma 11. Manteniment dels hàbitats
19) No es poden abandonar o abocar sobre terrenys entollats o amb neu, ni sobre aigües corrents o estancades, materials procedents d'activitats agrícoles o ramaderes. Estos materials hauran de ser classificats i concentrats en punts concrets de l'explotació i, sempre que siga possible, no visibles exteriorment, fins que es traslladen a un abocador o planta de tractament o reciclatge autoritzats.
20) No es podran aplicar productes fitosanitaris, fertilitzants, llots de depuradora, compost, purins o fems, ni netejar la maquinària emprada per a estes aplicacions sobre terrenys entollats o amb neu ni sobre aigües corrents o estancades. S'exceptua d'esta prohibició l'aplicació de tractaments fitosanitaris en parcel·les de cultiu d'arròs.
21) Les explotacions ramaderes intensives hauran de disposar de femers impermeabilitzats artificialment o basses amb capacitat suficient per a emmagatzemar els excrements sòlids i líquids produïts o, si és el cas, fosses de les naus o tancs d'emmagatzematge tot això degudament impermeabilitzats i amb la condició d'estanquitat. També podran justificar que disposen d'un sistema de retirada dels fems i purins de l'explotació.
Als efectes d'esta orde es consideren explotacions ramaderes intensives les explotacions d'engreix de boví, vaquí de llet, oví i caprí i porcí intensius, avícola de carn, avícola de ponedores i avícola de reproductores.
En tot allò que fa referència a este punt, caldrà ajustar-se al que disposa l'Orde 7/2010, de 10 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, pel qual s'aprova del Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries i s'establix en el seu annex I punt 8 la capacitat d'emmagatzematge de fem i les mesures per a evitar la contaminació de l'aigua.
QÜESTIÓ: PROTECCIÓ I GESTIÓ DE L'AIGUA
Norma 12. Compliment dels procediments d'autorització, quan l'ús de l'aigua per al reg siga necessària
22) Per al cas de superfícies de regadiu, l'agricultor haurà d'acreditar el seu dret d'ús per mitjà del corresponent document administratiu expedit per l'administració hidràulica competent o per qualsevol altre títol que en justifique l'ús privatiu.
23) Els titulars de les concessions administratives d'aigües i tots aquells que per qualsevol altre títol tinguen dret al seu ús privatiu estaran obligats a disposar dels sistemes de mesurament o control de l'aigua de reg establit pels respectius organismes de conca, de manera que garantisquen una informació precisa sobre els cabals d'aigua efectivament utilitzats.
Norma 13. Creació de franges de protecció en els marges dels cursos d'aigua
24) En els marges de les aigües corrents o estancades, a partir de la ribera, han d'existir franges de protecció ocupades per vegetació espontània (de 3 m d'amplària mínima) en les quals no s'han d'aplicar ni productes fitosanitaris ni fertilitzants.
ANNEX III
Requisits mínims d'utilització d'aDOBS i productes fitosanitaris i altres requisits obligatoris per als sol·licitants
Requisits mínims en relació amb la utilització d'adobs
S'han de respectar els requisits mínims obligatoris que establix la legislació nacional i autonòmica per a la utilització d'adobs:
- Reial Decret 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants.
- Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre la protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.
- Decret 13/2000, de 25 de gener, del Govern Valencià, pel qual es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries.
- Decret 218/2009, de 4 de desembre, del Consell, pel qual es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats.
- Decret 11/2004, de 30 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries. Amb este decret s'amplia la designació realitzada en el Decret 13/2000.
- Orde 7/2010, de 10 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries (deroga l'Orde de 29 de març de 2000, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries)
- Orde de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les zones vulnerables designades en la Comunitat Valenciana (deroga Orde de 3 de juny de 2003, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'actuació sobre zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana).
Estos requisits es concreten en:
- En la utilització d'adobs se seguirà el Codi de Bones Pràctiques Agràries introduït per la Directiva de Nitrats.
- La fertilització fosfòrica es realitzarà seguint les dosis i el calendari recomanat per a la zona i el cultiu a fi d'evitar la contaminació fosfòrica.
- La dosi d'adob nitrogenat per a un determinat cultiu s'establix en funció de les necessitats d'este. Es tracta d'una banda d'evitar carències d'este element que afecten el normal desenrotllament de les plantes i, d'una altra, intentar aconseguir un equilibri òptim entre el rendiment i la qualitat de la collita. Òbviament, s'han d'evitar les aportacions excessives de nitrogen, ja que poden provocar efectes adversos sobre el cultiu, a part que els excedents de nitrats que no arriben a ser absorbits per les arrels estan exposats a ser absorbits per l'aigua.
- Quan s'apliquen fertilitzants orgànics, en zones vulnerables, s'establix la condició de no aportar al sòl una quantitat que supere en nitrogen els 170 quilograms per hectàrea i any. Es pot complementar amb nitrogen mineral per damunt d'esta quantitat, si així ho demana el cultiu.
- La quantitat d'adob nitrogenat mineral que s'ha d'aplicar al terreny s'establirà per la diferència entre les dosis d'adob indicades en la taula i el nitrogen assimilable aportat al sòl per altres fonts (nitrogen aportat per l'aigua de reg, nitrogen inorgànic a l'inici del cultiu, nitrogen procedent de la mineralització neta de la matèria orgànica que es troba en el sòl de forma natural, nitrogen mineralitzat en el sòl a partir dels fertilitzants i esmenes orgàniques).
- Esta informació es troba recollida en l'Orde 7/2010, de 10 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries, i Orde de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana, modificada per l'Orde 10/2010.
- Quant a la fabricació d'adobs per part dels servicis de control de qualitat agroalimentària de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, es duen a terme plans anuals de control de fabricants i productes per a assegurar el compliment de la legislació en la matèria.
- En particular, per a la utilització d'adobs, amb caràcter general, cal d'ajustar-se als següents principis o requisits generals bàsics:
- Els adobs usats seran adobs CE o hauran de pertanyer a alguna de les categories definides en el RD 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants. En este últim cas, el fabricant ha de disposar de l'oportuna certificació, tal com es definix en l'article 12 del RD 824/2005 i, en el cas que s'utilitzen matèries primeres d'origen animal, que complix els requisits del Reglament (CE) núm. 1774/2002.
- Els productes fertilitzants elaborats amb matèries d'origen orgànic han d'estar inscrits en el registre de productes fertilitzants i afins del ministeri amb competència en matèria d'agricultura, pesca, alimentació i aigua; i hauran de complir els requisits quant a l'origen de les matèries primeres i els nivells màxims de microorganismes i metalls pesants descrits en el capítol IV del Reial Decret 824/2005.
Els adobs a base de nitrat amònic amb alt contingut en nitrogen han de complir els requisits del Reglament (CE) 2003/2003 i del Reial Decret 824/2005 i, en particular, hauran de superar l'assaig de detonabilitat.
Requisits mínims aplicables als productes fitosanitaris
Inclouen l'obligació de posseir autorització d'ús de productes fitosanitaris i complir les obligacions en matèria de formació, així com els requisits sobre emmagatzematge segur, verificació de la maquinària d'aplicació i normes sobre la utilització de plaguicides en les proximitats de masses d'aigua i altres llocs vulnerables segons s'establix en la normativa nacional i autonòmica:
- Reial Decret 2163/1994, de 4 de novembre, pel qual es trasllada la Directiva 91/414/CEE, del Consell, de 15 de juliol, sobre comercialització de productes fitosanitaris, a l'ordenament jurídic espanyol.
- Reial Decret 1416/2001, de 14 de desembre, sobre envasos de productes fitosanitaris.
- Reial Decret 280/1994, de 18 de febrer, pel qual s'establixen els límits màxims de residus de plaguicides i el seu control en determinats productes d'origen vegetal.
- Llei 43/2002, de 20 de novembre, de Sanitat Vegetal.
- Reial Decret 3349/1983, de 30 de novembre, pel qual s'aprova la reglamentació tecnicosanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides.
- Reial Decret 255/2003, de 28 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de classificació, envasament i etiquetatge de preparats perillosos.
- Decret 27/2007, de 2 de març, del Consell, pel qual es regulen els carnets de manipulador de plaguicides d'ús fitosanitaris a la Comunitat Valenciana. Este decret obliga els aplicadors i el personal d'establiments i servicis plaguicides d'ús fitosanitari a estar en possessió del corresponent carnet de manipulador de plaguicides d'ús fitosanitari.
- Decret 134/1995, de 19 de juny, del Govern Valencià, pel qual s'establix el programa de vigilància de residus de plaguicides en productes vegetals.
- Orde de 5 d'abril de 2005, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es regula i planifica el tractament contra el barrenador o cucat de l'arròs a la Comunitat Valenciana.
- Orde de 30 de maig de 1988, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, per la qual es regulen les aplicacions de plaguicides en el Parc Natural de l'Albufera.
Estos requisits es concreten en:
- Les persones encarregades dels tractaments fitosanitaris han de disposar del carnet de manipulador de plaguicides d'ús fitosanitari.
- L'ús dels productes fitosanitaris i la resta de mitjans de defensa fitosanitària han de respectar les bones pràctiques fitosanitàries, és a dir, han de realitzar-se amb les condicions d'ús autoritzades. Per a això, la Comunitat Valenciana du a terme els programes de vigilància de la comercialització, utilització i residus de productes fitosanitaris.
- Els encarregats de l'aplicació de fitosanitaris hauran de disposar dels mitjans d'aplicació adequats i mantindre un règim de revisions periòdiques del funcionament d'estos.
- Els productes fitosanitaris es guardaran seguint les instruccions donades pel fabricant en locals amb suficient ventilació i altres normes tècniques i seran revisats durant les inspeccions dels establiments del programa de vigilància corresponent.
- Prop de l'aigua i d'altres llocs sensibles no s'han d'utilitzar productes fitosanitaris. En cas de ser necessaris es triaran els menys danyosos per a la flora i la fauna.
- Els establiments de fitosanitaris i les empreses de servicis han d'estar inscrites en el Registre Oficial d'Establiments i Servicis Plaguicides d'Ús Fitosanitari.<div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div>