DECRET 6/2011, de 4 de febrer, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6454 de 07.02.2011 | |
| Número identificador: | 2011/1353 | |
| Referència Base de Dades: | 001486/2011 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, cultura popular Descriptors toponímics: Segorbe
DECRET 6/2011, de 4 de febrer, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe. [2011/1353]
L'article 49.1.5a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural s'ha de fer mitjaçant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol reserva a l'administració general de l'Estat.
Així mateix, la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'article 45, disposa que han de ser declarats béns d'interés cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constituïxen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats béns d'interés cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i, en especial, aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
Mitjançant una Resolució de 31 d'agost de 2010, la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial a favor de l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe.
En la tramitació de l'expedient s'ha concedit el tràmit d'audiència a l'Ajuntament de Segorbe.
En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'expedient consten els informes favorables de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Universitat de València.
Per tot açò, complits els tràmits previstos a l'article 43 de la Llei del Consell, i als articles 26 i següents de la Llei 4/1998, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, a proposta de la consellera de Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 4 de febrer de 2011,
DECRETE
Article 1. Objecte
Es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe.
Article 2. Descripció del bé i valors
La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l'annex del present decret.
Article 3. Mesures de protecció
La organització de l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe és competència de l'Ajuntament de Segorbe, el qual decidirà sobre els aspectes materials i immaterials de la festa. Qualsevol canvi que excedisca el normal desplegament dels elements descrits en l'annex haurà de comunicar-se a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural perquè, si és el cas, procedisca a l'autorització administrativa. Tot açó sense perjudici del compliment de la normativa sectorial aplicable en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives.
La Generalitat i l'Ajuntament de Segorbe vetlaran per la seguretat dels espectadors i per a que no es maltracte als animals que intervenen a l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe.
Disposició addicional
Única. Publicació i inscripció
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i la declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià comunicant-se, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura.
Disposició final
Única. Entrada en vigor
El present entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 4 de febrer de 2011
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
La consellera de Cultura i Esport,
TRINIDAD MARÍA MIRÓ MIRA
Annex
1. Introducció, exposició de motius
L'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe és el resultat de l'evolució del trasllat de bous per a ser corregudes en un recinte tancat o plaça de bous. Bàsicament es tracta de la carrera protagonitzada pels bous en l'últim tram del recorregut, que fan des del riu Palància fins a la plaça on té lloc l'exhibició. En estos últims centenars de metres, als bous els acompanyen cavalls amb els seus genets, que, a galop tirat, els protegixen i els mantenen agrupats per a evitar que no se'n desvie cap del recorregut o que cap s'hi detinga. Esta carrera té lloc per uns dels principals carrers de la ciutat i entre la presència de milers de persones que delimiten el pas dels animals, convertint-se en autèntiques muralles humanes, que substituïxen qualsevol tipus de tanca material.
Els estudis realitzats fins ara remunten les primeres dades sobre l'existència de festes de bous a Segorbe a l'any 1386, les quals s'estructuraven entorn de l'advocació de sant Joan i sant Pere. Cal remuntar-se algun segle més per a trobar una vinculació entre el recorregut que seguixen els bous des que pugen per la costa del Realet fins a arribar al seu destí, seguint el traçat de la muralla, de primer musulmana i posteriorment cristiana.
Les fonts documentals que tracten d'esta festa dels bous són nombroses durant els segles XVI i XVII. Els textos narren la necessitat de reparar el corral, de la seua localització vora la muralla, de la «plaça» on es fan els bous, del muntatge d'un entaulat per a les autoritats locals, com ara els magnífics jurats, oficials i consellers, o de la celebració de la festa amb motiu d'esdeveniments religiosos concrets, per a exalçar les virtuts del prevere Francisco Jerónimo Simón o per l'arribada a Segorbe de les restes de sant Gabí.
A partir del segle XVIII la documentació sobre bous a Segorbe és prolífica. Es té constància que la primera imatge fotogràfica d'una entrada de bous a Segorbe és de 1894 i, que segons sembla, la va fer el fotògraf francés Julio Derrey, que tenia el seu establiment a la ciutat.
Originàriament, l'Entrada seguia un procés de selecció i trasllat dels bous que havien de ser torejats a la vesprada. És un acte similar a molts altres festejos taurins de fora de la Comunitat Valenciana: els animals es traslladen en grup des del camp on es troben pasturant fins a la plaça de bous, on seran ritualment sacrificats. La utilització de cavalls i cavallers per a conduir-los en ramat és habitual en molts llocs d'Espanya, entre d'altres a Sòria, amb el famós trasllat dels bous des de Valonsadero el «Jueves de la Saca».
L'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe ha canviat radicalment de significat, que no era més que el transport de bous per a la posterior utilització, i s'ha convertit ara en un espectacle ritualizat en què s'utilitzen bous específics, en certa manera apropiats per a este ràpid passeig. Al mateix temps, este efímer trasllat, vertiginós i fascinant, s'ha convertit en un signe d'identitat de la ciutat episcopal.
En este sentit, cal dir que es tracta d'un tret distintiu, ja que no es reproduïx en cap altre lloc de la Comunitat Valenciana, i que es justifica per la seua pròpia existència com a element diferenciador no sols de la comarca, sinó de la província i de tot el territori valencià. Així mateix, cal dir que l'Entrada es reduïx a traslladar els bous, un dia darrere l'altre, pel mateix recorregut, ple de sentit per a la comunitat local, que ho viu tan apassionadament.
Per tot allò exposat, l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe és mereixedora, com a manifestació cultural singular, de la major protecció que la Llei del Patrimoni Cultural Valencià atorga als elements del patrimoni immaterial o intangible.
2. Dades sobre el bé objecte de la declaració
2.1. Denominació: Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe.
2.2. Localitat: Segorbe.
2.3. Data de realització: les entrades de bous i cavalls de Segorbe s'han incorporat a les festes patronals que la ciutat celebra en honor a la Mare de Déu de l'Esperança, Loreto i Cova Santa, que s'inicien oficialment l'últim dissabte d'agost. Les entrades de bous i cavalls tenen lloc la setmana en què queda inscrit el dia 9 de setembre. L'hora en què es produïx l'entrada són sempre les dos de la vesprada.
2.4. Protagonistes principals: genets, cavalls i bous.
2.5. Descripció del bé: l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe és un espectacle singular i únic en l'àmplia geografia nacional, i esta circumstància va ser reconeguda en 1985 i 2005 amb les declaracions com a Festa d'Interés Turístic i Festa d'Interés Turístic Internacional respectivament. L'origen d'estes entrades de bous es perd en la mateixa història de Segorbe i, tal com la veiem hui, a penes ha evolucionat en el transcurs dels anys.
Este correbous consta principalment de dos aspectes diferenciadors sobre els altres: per un costat, la participació de cavalls muntats per experts genets, que tenen com a missió conduir els bous a la plaça sense que cap animal es ressague o s'insubordine, en una trepidant carrera que passa per una de les principals artèries de la ciutat; i per un altre costat, l'absència de qualsevol tipus de barrera durant el recorregut, barreres que resulten innecessàries perquè són suplides per autèntiques muralles humanes que delimiten el camí que han de seguir bous i cavalls.
2.5.1. Actes preliminars
- La tria: esta operació de pujada dels bous del riu és també un altre dels elements singulars que continua conservant Segorbe, i tan antic com la mateixa Entrada. Troba el seu verdader sentit en temps remots, quan els bous es desplaçaven per les senderes i els llits dels rius, de ciutat en ciutat i de plaça en plaça. En arribar els animals al seu destí, es buscava un lloc, un clos, del qual no pogueren escapar-se de nit. En el cas de Segorbe hi ha constància de corrals al riu en el segle XVI. De matí eixien del clos i recorrien el llit del riu a la recerca de pastura fins a aproximadament el migdia, en què els animals es detenien a l'esplanada vora el pont del camí de Cárrica.
Allí, davant de l'atenta mirada de centenars de persones que es distribuïen per la barbacana del passeig de Sopeña, es procedia a la tria, la selecció dels animals que havien de pujar a la ciutat per a exhibir les seues qualitats a la plaça.
L'operació resultava extremadament complicada. A un costat els bous, en l'altre algun manso i al mig els pastors amb les vares per a evitar que els animals triats pel ramader pogueren retornar al ramat. Animal a animal, vara en mà, s'extreien del ramat i s'anava formant el grup dels sis o set bous elegits.
El treball, de vegades, es prolongava durant hores i això explica que fins que els mitjans motoritzats van suplir la necessitat de la tria l'entrada tinguera una hora programada, però cap compromesa.
- La pujada i l'«entrada chica»: una vegada que els ramaders havien seleccionat el bestiar, havien de mantindre'l unit en l'ascens per la costa del Realet. Els mansos contribuïen a l'orde, però eren els mateixos pastors els que evitaven que els animals trencaren el grup. No sempre ho aconseguien. Algun animal es despistava pels pendents del camí, d'altres feien mitja volta i tornaven al riu.
En l'actualitat i amb tot els bous en moviment, s'intenta mantindre eixe costum de conduir lentament els animals al corral de la torre del Botxí, però és tanta la gent que s'acumula al passeig de Sopeña, al seu vessant escarpat, i al carrer Argén, que els animals, nerviosos, trenquen la formació llançant-se en carrera fins al lloc on queden tancats. És el que últimament s'ha batejat com a «entrada chica», ja que en realitat es tracta d'un correbous sense cavalls.
- Al carrer Colón: amb els bous en els corrals de la torre del Botxí, tota l'atenció del públic se centra ja en el carrer Colón. Autèntiques riuades de gent tornen des del passeig de Sopeña i el Realet i descendixen pels carrers de la Torre, San Diego, la costa de la catedral i l'arc de la Verónica per a buscar el seu lloc en el recorregut de l'entrada.
A partir de la una i mitja de la vesprada, i amb el trànsit rodat tallat mitja hora abans, com a mínim, el carrer es convertix en l'escenari.
Els genets, amb els seus cavalls passegen lentament, observant una vegada més els detalls del recorregut. La gent puja als llocs més insospitats: les bases de les columnes del seminari, la bústia de correus, la coberta de la cabina de telèfons, els fanals de l'enllumenat, qualsevol canal o les cornises dels establiments, el monument a l'entrada dels bous... Hi baixa també un manso acompanyat del pastor i que tira alguna jove, després el duo de dolçaina i tabal i les penyes, amb les seues pancartes, adorns i xarangues. I, finalment s'hi veu passar les autoritats, que ocupen un lloc reservat a la tribuna ubicada a mitjan recorregut, enfront del palau episcopal.
2.5.2. Part central: el carrer Colón apareix cobert de cap a cap per una immensa gentada que roman expectant a la presència dels bous. Quan els animals apareixen pel portal de Teruel i es fonen amb cavalls i genets a Los Mesones, prenent la direcció a seguir, la multitud es comprimix als costats, obrint un estret corredor que torna a tancar-se després del pas del grup, fins a arribar a la plaça de la Cueva Santa, on els bous són arreplegats i tancats en el corral.
2.6. Elements que formen part del bé
Elements immobles: el camí del Realet, carrer Argén, carrer Colón i plaça de la Cueva Santa.
3. Definició de l'àmbit espacial i temporal
- Longitud del recorregut de l'entrada de bous: 450,20 m des del lloc de la torre del Botxí, on es col·loca la porta d'eixida dels bous, fins a la «tanca de Correos», entre la plaça de la Cueva Santa i la de San Pedro.
- Superfície total del recorregut: 5.709 m², que comprenen el carrer Argén, el carrer Colón i la plaça de la Cueva Santa.
- Perímetre del recorregut: 943,61 m lineals.
- Amplària mínima en el traçat: 6,20 m a la zona denominada d'El Estrecho, a l'altura de la porta principal d'entrada al seminari.
- Amplària màxima en el traçat: 22,70 m a Los Mesones, a l'altura del Museu Municipal d'Arqueologia.
- Capacitat de la via pública per on transcorre l'entrada de bous i cavalls: el nombre d'espectadors és molt difícil de concretar. S'estima en milers i varia segons el dia de la setmana: va en augment a partir del dijous i arriba al màxim el dissabte i el diumenge.
- Duració de l'entrada de bous i cavalls: oscil·la entre els 40-45 segons, des de l'eixida dels bous des de la plaça de Los Mesones fins a la porta d'entrada en la plaça de la Cueva Santa, sempre a les 14 h.