ORDE 1/2015, de 8 de gener, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual s'aproven els plans de recuperació de les espècies de flora en perill d'extinció Cistus heterophyllus, Limonium perplexum i Silene hifacensis.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7451 de 27.01.2015 | |
| Número identificador: | 2015/465 | |
| Referència Base de Dades: | 000623/2015 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 28.01.2015 Aquesta disposició afecta: Deroga: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Infraestructures, Territori i Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: espècie protegida, protecció de la flora, protecció del medi ambient, zona protegida
ORDE 1/2015, de 8 de gener, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual s'aproven els plans de recuperació de les espècies de flora en perill d'extinció Cistus heterophyllus, Limonium perplexum i Silene hifacensis. [2015/465]
El Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desplegament de la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, inclou tres espècies valencianes de flora silvestre en l'annex únic, les quals adscriu a la categoria en perill d'extinció del Catàleg espanyol d'espècies amenaçades: Cistus heterophyllus Desf., Limonium perplexum Sáez & Roselló, i Silene hifacensis Rouy. El reial decret esmentat desplega les previsions per a la protecció d'espècies contingudes en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
Per la seua banda, el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, en la seua versió actualitzada per l'Orde de 6/2013, de 25 de març, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es modifiquen les llistes valencianes d'espècies protegides de fauna i flora, també inclou en l'annex I, en esta categoria, les espècies esmentades, en concordança amb la normativa nacional.
De conformitat amb l'article 9.1.a del mencionat Decret 70/2009, de 22 de maig, la inclusió de tàxons en la categoria d'en perill d'extinció del catàleg implica l'aprovació d'un pla de recuperació. El contingut dels plans de recuperació a l'àmbit de la Comunitat Valenciana ha quedat fixat per mitjà del Decret 21/2012, de 27 de gener, del Consell, pel qual es regula el procediment d'elaboració dels plans de recuperació i conservació d'espècies catalogades de fauna i flora silvestres, i el procediment d'emissió d'autoritzacions d'afectació a espècies silvestres. Segons l'article 3, els plans constaran d'una norma d'aprovació i protecció dels exemplars i els hàbitats, que es publicarà en el DOCV (article 3.1.a, i d'un document tècnic accessible per Internet (art. 3.1.b).
De les tres espècies, l'única que en l'actualitat disposa del pla esmentat és Silene hifacensis, el qual va ser aprovat pel Decret 40/2008, de 4 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació de la Silene d'Ifac a la Comunitat Valenciana. No obstant això, després de cinc anys cal revisar i adaptar el pla de recuperació als avanços aconseguits en el coneixement de l'espècie i al mencionat Decret 21/2012, de 27 de gener, del Consell. Per tant, el pla de recuperació que aprova esta orde substituirà el que va ser aprovat pel Decret 40/2008, de 4 d'abril.
Cistus heterophyllus (estepa de Cartagena) està representat a la Comunitat Valenciana a través de la subespècie carthaginensis, endèmica espanyola, de la qual es coneixia l'existència d'un únic exemplar pur natiu autoestèril, localitzat al terme municipal de la Pobla de Vallbona (València), i reduïdes poblacions a l'entorn de Cartagena, regió de Múrcia.
Limonium perplexum (ensopeguera de Peníscola) és un endemisme exclusiu valencià, localitzat fins ara en un penya-segat costaner del Lloc d'Interés Comunitari Serra d'Irta.
Silene hifacensis (silene d'Ifac) és una planta endèmica dels penya-segats litorals del nord de la província d'Alacant i de l'illa d'Eivissa. Entre 1930 i 1986 es va considerar extinta al territori peninsular.
En els tres casos la Generalitat porta a terme accions de conservació, incloent-hi l'establiment de noves poblacions en l'entorn de les naturals.
Per tot això, vist el dictamen del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre de la Comunitat Valenciana, atés que en els tràmits efectuats s'ha actuat de conformitat amb els principis de bona regulació aplicables a les normatives de les administracions públiques establits en la Llei 2/2011, de 4 de març, d'Economia Sostenible, a proposta de la Direcció General de Medi Natural,
ORDENE
Article 1. Objecte
L'objecte d'esta orde és aprovar els plans de recuperació de Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis, Limoniumperplexum i Silenehifacensis a la Comunitat, integrats per les normes de protecció dels exemplars i els hàbitats que s'establixen en els articles següents i pels denominats documents tècnics, accessibles en l'adreça d'Internet http://www.cma.gva.es/planesderecuperacion.
Article 2. Àmbit d'aplicació
L'àmbit d'aplicació dels plans de recuperació que s'aproven per esta orde és tot el territori de la Comunitat Valenciana pel que fa a la protecció dels exemplars. Respecte a la protecció de l'hàbitat, d'acord amb l'article 4 del Decret 21/2012, de 27 de gener, en els annexos queden definides les àrees de conservació i àrees de recuperació respectives.
Article 3. Objectiu dels plans
L'objectiu és aconseguir els valors poblacionals que justifiquen el pas de les plantes de la categoria en perill d'extinció a la categoria de vulnerable. Per a obtindre-ho es pretén establir almenys 6 poblacions, la suma total d'exemplars de la qual arribe almenys als 250 espècimens adults mantinguts en censos realitzats durant 5 o més anys, distribuïts en almenys 6 quadrícules UTM d'1 km de costat.
Article 4. Mesures directes de protecció dels tàxons
1. Per a la protecció dels tàxons considerats en esta orde seran aplicables les prohibicions i limitacions que inclou l'article 13.1 del Decret 70/2009, de 22 de maig.
2. La Direcció General de Medi Natural, amb la col·laboració que siga procedent d'altres entitats en cas necessari, portarà a terme les activitats següents:
a) El rastreig i caracterització de terrenys òptims dins de les àrees de recuperació, susceptibles d'albergar els tàxons.
b) La recol·lecció de llavors, i en cas que calga el rescat d'estes a partir del banc de llavors del sòl, i també el sotmetiment a proves per a l'obtenció del protocol de germinació i l'obtenció de noves plantes ex situ.
c) La propagació vegetativa de Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis i el manteniment de plantes cultivades.
d) La creació i manteniment d'horts-planter, en condicions que eviten la hibridació amb altres espècies genèticament pròximes.
e) L'elaboració d'accessions de llavors de les espècies i el seu depòsit tant en el banc de germoplasma del CIEF com en el del Jardí Botànic de la Universitat de València.
f) La protocol·lització dels procediments de propagació i la producció progressiva ex situ de suficients exemplars per a assegurar els objectius del pla.
g) El desenrotllament de les plantacions necessàries per a assolir els objectius del pla, establint en la mesura que es puga prioritats per a realitzar-lo en llocs de la Xarxa Natura 2000, en espais naturals protegits o en l'àmbit de la Xarxa de Microreserves de Flora.
h) El seguiment i cens regular dels efectius natius i de plantació.
i) El control regular d'espècies competidores per a les quals es comprove o sospite amb fonament l'efecte negatiu sobre esta, i també el dels tàxons amb major probabilitat d'hibridar-se; i si pertoca, l'eradicació de plantes invasores que puguen afectar-los.
j) En cas necessari, l'aplicació de mesures in situ i ex situ per a reduir l'impacte de plagues, predadors o malalties que afecten l'espècie.
Article 5. Mesures de restauració o conservació de l'hàbitat
1. Als efectes del que preveu l'article 13.3 del Decret 70/2009, de 22 de maig, es considera que generen afecció a l'hàbitat amb repercussions negatives sobre els tàxons considerats en esta orde, i per tant queden prohibits:
a) Qualsevol actuació física que comporte la remoció del sòl, modificació de la coberta vegetal, fonamentació, asfaltat, desenrotllament d'obres o altres susceptibles de fer malbé els exemplars o l'hàbitat de C. heterophyllus subsp. carthaginensis, Limonium perplexum i Silene hifacensis en les seues àrees de conservació.
b) El pasturatge, i la plantació de qualsevol espècie no autòctona de la zona en les àrees de conservació de Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis.
2. Es promourà la declaració d'una microreserva de flora per a l'àrea de conservació de Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis del paratge del Pla dels Aljubs al terme municipal de la Pobla de Vallbona.
Article 6. Mesures de compatibilització de l'explotació dels recursos naturals amb la conservació dels tàxons
La Direcció General de Medi Natural, junt amb la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana i les associacions d'escalada, vigilaran que la pràctica esportiva no supose cap risc per a les poblacions de Silene hifacensis.
Article 7. Desenrotllament de programes d'investigació, educatius i de participació
1. La Direcció General de Medi Natural impulsarà la realització de treballs d'investigació destinats a millorar els coneixements necessaris per a gestionar els tàxons i desenrotllar les mesures de l'article 4, especialment en els camps de:
a) Biologia floral i reproductiva
b) Diversitat genètica i molecular; riscos d'hibridació
c) Demografia i projeccions poblacionals
d) Millora genètica aplicada a la conservació
e) Fisiologia i altres disciplines orientades a la millora de les plantes
f) Fitopatologia
2. La Direcció General de Medi Natural potenciarà accions de difusió, formació, informació i conscienciació pública en almenys les matèries següents:
a) La formació d'agents mediambientals o altres efectius encarregats de la vigilància de les poblacions i la prevenció de danys als exemplars, a fi d'identificar adequadament estes espècies.
b) El desenrotllament d'un programa de voluntariat aplicat al rastreig i cerca de noves poblacions, extensible a altres formes de col·laboració per a conservar-les.
c) La inclusió de les espècies en jardins educatius i col·leccions de planta viva, per a aconseguir una millor identificació de la planta per la societat.
e) El desenrotllament de programes locals d'educació ambiental i conscienciació ciutadana per a la conservació d'estes espècies, i l'establiment de formes de col·laboració amb centres educatius o agents socials interessats en la seua difusió.
Article 8. Mesures de cooperació
Es promouran formes de col·laboració i cooperació tècnica amb la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia per al desenrotllament d'actuacions coordinades de conservació de Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis, i s'establirà, si així s'acorda, una proposta conjunta per al desenrotllament d'una estratègia nacional de conservació de l'espècie, que s'elevarà als organismes previstos en la Llei 42/2007 perquè l'elaboren i l'aproven. En el cas de Limonium perplexum i de Silene hifacensis, es promourà igualment la col·laboració i cooperació tècnica amb el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, quant a les seues competències sobre el límit maritimoterrestre.
Article 9. Vigència i revisió dels plans
1. Els plans previstos en esta norma tenen vigència indefinida, fins que no s'aconseguisquen els objectius fixats en l'article 3.
2. El document tècnic accessible per Internet s'actualitzarà regularment. Els resultats se sotmetran a avaluació anual pel Servici de Vida Silvestre a través dels indicadors establits en el document tècnic.
Article 10. Infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions relatiu a l'incompliment de les prohibicions establides en esta norma serà el que establix la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, el Decret 70/2009, de 22 de maig, i les normes reglamentàries que els despleguen.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única
Una vegada aconseguits els objectius establits en l'article 3, es procedirà a canviar la categoria de protecció de les espècies en el Catàleg valencià d'espècies amenaçades, pel procediment previst en l'article 8 del Decret 70/2009, de 22 de maig, i es proposarà al ministeri competent en matèria de medi ambient el canvi de categoria de protecció en el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogat el Decret 40/2008, de 4 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el pla de recuperació de la silene d'Ifac a la Comunitat Valenciana
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació per a desplegament
S'autoritza la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de biodiversitat per a dictar les disposicions necessàries per al desplegament i execució del que preveu esta orde.
Segona. Entrada en vigor
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 8 de gener de 2015
La consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient,
ISABEL BONIG TRIGUEROS
ANNEX I
Àrees de conservació i de recuperació del Pla de Recuperació de Cistus Heterophyllus subsp. Carthaginensis
Àrees de conservació. Són les zones on hi ha constància de la presència actual o molt recent de l'espècie:
1. Parcel·la cadastral urbana 2801643YJ1829N, del terme municipal de la Pobla de Vallbona, paratge del Pla dels Aljubs.
2. Microreserva de Flora del Tancat de Portaceli, declarada per mitjà de l'Orde de 17 de juliol de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge (DOCV 5343, d'11.09.2006).
Àrees de recuperació. Són les zones de potencial reintroducció o expansió de l'espècie. S'adscriuen a esta categoria els llocs que complixen les condicions següents:
1. Estar inclosos als termes municipals definits pels perímetres següents:
a) Nord-est de la província de València: territori definit pels límits següents: al nord, límit entre les províncies de València i Castelló; a l'est, el mar Mediterrani; a l'oest, els termes municipals de Llíria, Casinos, Benaguasil, Vilamarxant, Riba-roja de Túria, Quart de Poblet, Aldaia, Torrent i Picassent, que queden inclosos en el perímetre; i al sud, els termes municipals de Picassent, Silla i València, que queden inclosos en el perímetre.
b) Centre i sud de la província d'Alacant: territori definit pels límits següents: al nord, els termes municipals del Pinòs, Monòver, Elda, Petrer, Agost, Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Busot, Aigües i el Campello, que queden inclosos en el perímetre; a l'est, el mar Mediterrani; a l'oest i al sud, límit entre les províncies d'Alacant i Múrcia.
2. Complir les condicions de propietat o gestió establides en l'article 4.1.b del Decret 21/2012.
3. Quedar convenientment delimitats en el document tècnic accessible en Internet en l'adreça http://www.cma.gva.es/planesderecuperacion
4. No tindre poblacions naturals de Cistus albidus en un entorn, almenys, de 300 metres o disposar-ne en una densitat molt baixa i en terrenys de gestió de la Generalitat o les entitats col·laboradores, susceptibles de control d'esta espècie autòctona comuna i de l'híbrid Cistus x clausonii (=C. albidus x heterophyllus).
ANNEX II
Àrees de conservació i de recuperació del Pla de Recuperació de Limonium Perplexum
Àrees de conservació. Són les zones on hi ha constància de la presència actual o molt recent de l'espècie, Microreserva de Flora de Torre de la Badum, declarada per mitjà de l'Orde de 6 de novembre de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient (DOCV 3930, 01.02.2001).
Àrees de recuperació. Són les zones de potencial reintroducció o expansió de l'espècie. S'adscriuen a esta categoria els llocs que complixen les condicions següents:
1. Estar inclosos en algun dels territoris següents:
a) En el límit maritimoterrestre per als termes municipals de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Alcalà de Xivert, Torreblanca i Cabanes.
b) Dins dels parcs naturals de la Serra d'Irta i del Prat de Cabanes-Torreblanca.
2. Complir les condicions de propietat o gestió establides en l'article 4.1.b del Decret 21/2012.
3. Quedar convenientment delimitats en el document tècnic accessible en Internet
ANNEX III
Àrees de conservació i de recuperació del Pla de Recuperació de Silene Hifacensis
Àrees de conservació. Són les zones on hi ha constància de la presència actual o molt recent del tàxon. Ordenades de nord a sud, són les següents:
1. Microreserva de Flora de Cova de l'Aigua, declarada per mitjà de l'Orde de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient (DOCV 3505, 28.05.1999). Correcció d'errades DOCV número 4120, de 05.11.2001.
2. Microreserva de Flora del Cap de Sant Antoni, declarada per mitjà de l'Orde de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient (DOCV 3505, 28.05.1999).
3. Microreserva de Flora d'Illot de la Mona, declarada per mitjà de l'Orde de 13 de juny de 2001, de la Conselleria de Medi Ambient (DOCV 4059, 07.08.2001).
4. Microreserva de flora de Cap d'Or, declarada per mitjà de l'Orde de 13 de novembre de 2002, de la Conselleria de Medi Ambient (DOCV 4390, 02.12.2002).
5. Parc Natural del Penyal d'Ifac, declarat per mitjà del Decret 1/1987, de 19 de gener, del Consell (DOCV 514, 28.01.1987).
6. Microreserva de Flora de Morro de Toix, declarada per mitjà de l'Orde de 13 de juny de 2001, de la Conselleria de Medi Ambient (DOCV 4059, 07.08.2001).
Àrees de recuperació. Són les zones de potencial reintroducció o expansió de l'espècie. Inclou els terrenys que, complint les condicions de propietat o gestió establides en l'article 4.1.b del Decret 21/2012, se situen a les zones següents, ací ordenades de nord a sud:
1. LIC Valls de la Marina, definit en l'Acord del Consell de 10 de juliol de 2001.
2. Parc Natural del Montgó, declarat per mitjà del Decret 25/1987, de 16 de març, del Consell (DOCV 556, 30.03.1987). Els seus límits s'han modificat per mitjà del Decret 110/1992, de 6 de juliol, del Consell (DOCV 1844, 14.08.1992).
3. LIC Penya-segats de la Marina, definit en l'Acord del Consell de 10 de juliol de 2001.
4. Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, declarat per mitjà del Decret 103/2006, de 14 de juliol, del Consell (DOCV 5305, 18.07.2006). Correcció d'errades DOCV número 5309, de 24.07.2006.
5. LIC Serres de Bèrnia i el Ferrer, definit en l'Acord del Consell de 10 de juliol de 2001.
6. LIC Aitana, Serrella i Puigcampana, definit en l'Acord del Consell de 10 de juliol de 2001.
7. Parc Natural Maritimoterrestre de Serra Gelada, declarat per mitjà del Decret 129/2005, de 29 de juliol, del Consell (DOCV 5062, 02.08.2005).