Ordre de 20 de desembre de 1991, del Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, per la qual s'autoritza la Norma Tècnica per a Instal·lacions de Mitja i Baixa Tensió.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 1760 de 07.04.1992 | Referència Base de Dades: | 0793/1992 |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 07.04.1992 Data de fi de vigència: 01.10.2015 Notes: S'autoritza la norma tècnica particular de l'empresa Iberdrola II SA per a les instal·lacions elèctriques de mitjana i baixa tensió i s'estableixen els criteris tècnics i d'execució dels projectes tipus de les instal·lacions de distribució: línies aèries, línies subterrànies i centres de transformació i característiques particulars dels materials. DG d'Indústria i Energia. - Vegeu l'article 4.4 del Reial Decret 1949/1982, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament sobre connexions elèctriques (BOE de 12/11/82). Vegeu l'article 18 del Decret 2413/1973, de 20 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Electrotècnica per a Baixa Tensió (BOE de 9/10/73). Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Indústria, Comerç i Turisme Grup temàtic: Legislació Matèries: Indústria i energia Descriptors: Temàtics: norma tècnica, electrònica, electrotècnia, material elèctric, energia elèctrica, indústria elèctrica, subministrament d'energia elèctrica
Ordre de 20 de desembre de 1991, del Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, per la qual s'autoritza la Norma Tècnica per a Instal·lacions de Mitja i Baixa Tensió.
L'article 4 del reglament sobre embrancaments elèctrics vigent, aprovat per RD 2949/82 de 15 d'octubre (BOE 29.12.82), preveu que les empreses distribuïdores d'energia elèctrica, podran proposar normes sobre la construcció i muntatge de línies de mitja tensió, centres de transformació i xarxes de baixa tensió, indicant les condicions tècniques de caràcter concret que siguen necessàries per a aconseguir una major homogeneïtat en les xarxes de distribució i les instal·lacions dels abonats.
Per tal d'unificar criteris entre els diferents sectors interessats, es va constituir en la Direcció General d'Indústria i Energia de la Generalitat Valenciana la Comissió d'Instal·lacions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, dels col·legis professionals vinculats, de la Federació d'associacions Empresarials d'Instal·lacions Elèctriques de la Comunitat Valenciana (FIECOV), de la Universitat Politècnica de València (Departament d'Enginyeria Elèctrica) i d'Hidroeléctrica Española, SA, les aportacions de les quals han permès l'elaboració del document tècnic que s'adjunta a aquesta ordre.
Per altra banda, Hidroeléctrica Española, SA ha sol·licitat l'aprovació del document esmentat com a norma que se seguirà en les instal·lacions realitzades per ella i també per a les que s'efectuen i hagen de passar a ser de la seua propietat.
Com a conseqüència, en l'exercici de les competències de desplegament normatiu i execució en matèria d'instal·lacions elèctriques, atribuïdes pel Reial Decret 1047/84, d'11 d'abril, i escoltada la Comissió d'Instal·lacions de Mitja i Baixa tensió, a proposta de la Direcció General d'Indústria i Energia, resolc:
Primer
Autoritzar la Norma Tècnica per a Instal·lacions de Mitja i Baixa Tensió (NT-IMBT 1400/0201/1 Criteris tècnics d'execució), que s'adjunta a aquesta ordre, d'obligat compliment per a les instal·lacions elèctriques pertanyents al servei públic de subministrament d'energia elèctrica d'Iberdrola II, SA en tot l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Segon
Les normes esmentades seran d'aplicació als projectes que es presenten en els serveis territorials d'Indústria i Energia, transcorreguts 6 mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta ordre, que tindrà lloc el dia en què es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Tercer
Es faculta el Director General d'Indústria i Energia perquè aprove les normes que resulten necessàries per al desplegament del contingut d'aquesta disposició.
Quart
Les discrepàncies, els dubtes o les interpretacions de la norma, seran resolts pel servei territorial d'Indústria i Energia que corresponga a la zona d'aplicació.
València, 20 de desembre de 1991.
El Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme,
ANDRES GARCIA RECHE
IBERDROLA II, SA
NORMA TÈCNICA PER A INSTAL·LACIONS DE MITJA I BAIXA TENSIO NT-IMBT 1400/0201/1
CRITERIS TECNICS D'EXECUCIO
INDEX GENERAL
Preàmbul (objecte, reglamentació i normalització, camp d'aplicació i resum)
Capítol I. Criteris bàsics
1. Subministraments en mitja tensió
1.1. Tensió de subministrament.
1.2. Instal·lacions d'extensió sobredimensionades.
1.3. Realització de les instal·lacions d'extensió.
1.4. Elements de maniobra i protecció.
1.4.1. En instal·lacions d'extensió en derivació.
1.4.2. En instal·lacions d'extensió en anell
2. Subministraments en baixa tensió
2.1. Tensió de subministrament
2.2. Tipus de la xarxa
2.3. Subministraments que impliquen instal·lacions en mitja tensió
2.4. Subministraments superiors a 50 kVA
2.5. Col·locació de les caixes generals de protecció 3. Dades bàsiques
3.1. Instal·lacions de mitja tensió.
3.2. Instal·lacions de baixa tensió Capítol Il. Condicions tècniques i aplicació dels projectes tipus
1. Definició de les instal·lacions de distribució
1.1. Línies aèries de MT
1.2. Línies subterrànies de MT
1.3. Centres de transformació
1.4. Línies subterrànies de BT
1.5. Línies aèries de BT
2. Línies aèries de MT
2.1. Línia tipus H-56
2.2. Línia tipus A-56
2.3. Línia tipus H-110
2.4. Línia tipus A-110
2.5. Línia tipus 2A-110
2.6. Línia tipus A-C35
2.7. Línia tipus A-C50
2.8. Línia tipus S-20
3. Línies subterrànies de MT
3.1. Línia tipus SP MT
3.2. Línia tipus SS MT
4. Centres de transformació
4.1. Centre de transformació tipus S 121 C
4.2. Centre de transformació tipus S 131 C
4.3. Centre de transformació tipus S 222 C
4.4. Centre de transformació tipus S 232 C
4.5. Centre de transformació tipus CTI
4.6. Centre de transformació tipus S 111 C
4.7. Centres rurals tipus ARP
4.8. Centres rurals tipus ARS
4.9. Cel·les de maniobra en centre de transformació particular per a alimentació per xarxa subterrània en anell
5. Línies subterrànies en BT
5.1. Línia tipus SG BT
5.2. Línia tipus SD BT
6. Línies aèries de BT
6.1. Línia tipus ZG BT
6.2. Línia tipus ZF BT
Capítol III. Característiques dels materials
1. Qualitat
2. Característiques generals
3. Característiques particulars dels materials de MT
3.1. Conductors nus
3.2. Suports i creueres
3.2.1. Suports d'acer galvanitzat
3.2.2. Suports de formigó
3.3. Aïllament i ferramentes
3.3.1. Aïllament
3.3.2. Suports rectes per a aïlladors rígids
3.4. Aparells de protecció i maniobra
3.4.1. Tallacircuits-seccionadors d'intempèrie ambfusibles d'expulsió
3.4.2. Seccionadors tripolars d'intempèrie ambaccionament mecànic manual a distància
3.4.3 Seccionadors unipolars d'intempèrie accionables mitjançant perxa
3.4.4. Parallamps de resistència variable (auto-vàlvules)
3.5. Elèctrodes de posada a terra i grapes de connexió
3.6. Cables aïllats de mitja tensió
3.6.1. Cables amb aïllament sec (xarxes subterrànies)
3.6.2. Cables amb aïllament sec (xarxes aèries)
3.6.3. Cables aïllats amb paper impregnat
4. Característiques particulars dels materials per a centres de transformació
4.1. Transformadors
4.1.1. Transformadors tipus pal
4.1.2. Transformadors tipus caseta
4.2. Cel·les prefabricades
4.3. Interruptors seccionadors d'interior
4.4. Cel·les compactes d'hexafluor
4.5. Altres elements
4.5.1. Aïlladors de suport
4.5.2. Seccionadors tripolars d'interior
4.5.3. Ponts de connexió de MT
4.5.4. Ponts de connexió en BT
5. Característiques particulars dels materials de BT
5.1. Cables trenats
5.2. Cables per a xarxes subterrànies
5.3. Suports
5.3.1. Suports metàl·lics i de formigó
5.3.2. Palets metàl·lics
5.4. Ferramentes per a xarxes trenades
5.5. Quadre de distribució modular per a BT
5.6. Caixa general de protecció i mesura i armaris de seccionament
5.7. Armaris de BT per a CT tipus pal
Capítol IV. Execució de les instal·lacions
1. Preàmbul
2. Disposicions que s'han de complir
3. Ordenació dels treballs
4. Materials
5. Normes per a l'execució de les instal·lacions
Capítol V. Recepció tècnica de les instal·lacions
1. Preàmbul
2. Definicions
2.1. Unitats constructives
2.2 Obra oculta
2.3. Obra vista
2.4. Criteris d'acceptació
2.5. Documents per a la recepció
3. Procediment
Annex. Figures
PREAMBUL
Objectiu
L'objectiu d'aquest document és el de recollir i ordenar tota la normativa tècnica existent, relativa a la naturalesa, característiques i mètodes de construcció de les instal·lacions, de manera que la seua unificació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana facilite:
- Les relacions entre empresa subministradora i peticionaris, en especificar detalladament els aspectes tècnics.
- La uniformitat de les instal·lacions.
- El recanvi dels materials utilitzats.
- La millora de la qualitat del servei.
Per a una major claredat en la seua interpretació, aquest document s'ha dividit en 5 capítols, cadascun dels quals es refereix a aspectes distints de les normes.
El capítol I es refereix a «Criteris bàsics» i en ell es fixen les diferents modalitats de subministrament i se senyalen els límits de propietat i responsabilitat de les instal·lacions, i els elements de maniobra i protecció entre l'empresa subministradora i els abonats.
El capítol II, «Condicions tècniques i aplicacions dels projectes tipus», relaciona els diferents tipus d'instal·lacions, indicant en cadascun d'ells el seu camp d'aplicació, i les característiques principals.
El capítol III, «Característiques dels materials», relaciona tots aquells materials esmentats en els diferents projectes tipus, i indica per a cadascun d'ells les característiques principals.
El capítol IV es refereix a l'«Execució de les instal·lacions» realitzades per tercers i la propietat de les quals i, per tant, el seu manteniment i explotació, passe a l'empresa subministradora.
El Capítol V «Recepció tècnica de les instal·lacions» es refereix a les comprovacions a realitzar per l'empresa subministradora quant a qualitat tècnica, materials utilitzats i correcta construcció, per a constatar que la instal·lació pot ser connectada a la xarxa de distribució.
Reglamentació i disposicions oficials
- Reglament Tècnic de Línies Elèctriques Aèries d'Alta Tensió, aprovat pel Decret 3151/1968, de 28 de novembre, publicat en el BOE núm. 311, de 27 de desembre de 1968.
- Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el subministrament d'energia, aprovat pel Decret de 12 de Març de 1954.
- Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació, aprovat pel Reial Decret 3275/1982, de 12 de novembre, publicat en el BOE núm. 288, d'1 de desembre de 1982.
- Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, aprovat pel Decret 2413/1973, de 20 de setembre, publicat en el BOE núm. 242, de 9 d'octubre de 1973.
- Altres disposicions oficials, decrets, ordres ministerials, resolucions, etc. que modifiquen o puntualitzen el contingut dels esmentats.
- Com també les normes UNE d'obligat compliment i les recomanacions UNESA que s'indiquen en aquesta NT-IMBT.
Camp d'aplicació
En aquest document es regulen les característiques tècniques a què han d'ajustar-se les noves instal·lacions de mitja i baixa tensió a connectar a la xarxa de distribució.
No s'inclou en aquesta norma la part de les instal·lacions d'enllaç compreses entre la caixa general de protecció i els receptors en les xarxes de baixa tensió, ni aquelles instal·lacions propietat de l'abonat la conservació i explotació de les quals siguen efectuades directament per ell en els subministraments de mitja tensió.
Aquesta norma és d'obligat compliment»per a les obres promogudes directament per Iberdrola II, SA, i per a aquelles realitzades per persones físiques o jurídiques que vagen a ser cedides a l'empresa.
Quan l'experiència adquirida en l'aplicació d'aquest document o el desenvolupament tecnològic així ho aconsellen, aquesta norma podrà ser revisada o ampliada.
En la norma, on s'indica empresa subministradora, s'entendrà l'empresa Iberdrola II, SA.
CAPITOL I Criteris bàsics
1. Subministraments en mitja tensió (instal·lacions d'AT de 3.ª categoria)
1.1. Tensió de subministrament
La tensió nominal aprovada en la Comunitat Valenciana és la de 20 kV i per a això han d'estar preparades totes les instal·lacions que es realitzen, encara que provisionalment l'alimentació siga una altra tensió inferior.
Excepcionalment, si existís algun subministrament a la tensió nominal de 30 kV en àrees molt localitzades, les instal·lacions estaran preparades per a rebre el subministrament a aquesta tensió nominal.
Els subministraments seran sempre trifàsics.
1.2. Instal·lacions d'extensió sobredimensionades
Quan la instal·lació d'extensió, en interès de la xarxa general, es projecte amb característiques tècniques superiors a les mínimes establertes en aquesta norma i a les necessitats per a atendre la demanda del subministrament, tal sobredimensionament anirà a càrrec de l'empresa subministradora.
1.3. Realització de les instal·lacions d'extensió
La instal·lació d'extensió de propietat particular serà realitzada i mantinguda pel peticionari o abonat, excepte aquelles parts indicades en el paràgraf següent. Aquestes instal·lacions compliran les característiques tècniques especificades en les reglamentacions vigents, d'acord amb el que senyalen els criteris establerts en aquesta norma que li siga d'aplicació.
Quan algun element que pertany a la instal·lació propietat de l'abonat, haja de situar-se en columnes o centres de transformació que pertanyen a la xarxa de distribució de l'empresa subministradora, seran, instal·lades per aquesta a càrrec del peticionari. El propietari d'aquesta instal·lació particular serà el responsable d'aquesta. Per compte d'ell, l'empresa subministradora serà l'executora de la maniobra.
Quant a la propietat de les instal·lacions d'extensió, dependrà del que dispose el Reglament d'Embrancament.
1.4. Elements de maniobra i protecció
A efectes dels elements de maniobra i protecció, es distingeix entre instal·lacions d'extensió en derivació i instal·lacions d'extensió en anell.
1.4.1. En instal·lacions d'extensió en derivació
Tota derivació d'altra línia de la xarxa de distribució, disposarà dels elements de maniobra i protecció adequats a la tècnica de protecció i explotació de la línia general a què pertany.
Les figures que s'indiquen en l'annex, mostren els elements de maniobra i protecció en els tres casos possibles d'instal·lacions d'extensió en derivació:
- Línia aèria derivada d'una altra línia aèria.
- Línia subterrània derivada d'una línia aèria.
- Línia subterrània derivada d'un centre de la xarxa de distribució.
Figures 1 (1.1 1.2, 1.3, 1.4 I 1.5). Línia aèria derivada d'una altra línia aèria.
Derivació propietat de l'empresa subministradora.
* Si la longitud de la derivació és superior a 800 m en el suport de derivació o en el primer de la línia derivada, s'instal·larà un seccionador tripolar amb comandament enclavable (figura 1.1).
* Si la longitud de la derivació és inferior a 800 m en el suport de derivació, s'instal·laran seccionadors unipolars (figura 1.2)
* Quan aquesta derivació alimente un CT d'intempèrie particular, es traslladaran, per raons de seguretat, els seccionadors fusibles de propietat particular, a l'últim suport anterior al CT.
* En el cas de CT tipus caseta particular, i quan s'indique concretament per l'empresa subministradora (ex.: inaccessibilitat permanent durant les 24 hores) s'instal·laran seccionadors unipolars de propietat particular en el suport accessible més pròxim al CT (figura 1.3).
Derivació propietat particular
* Si la longitud de la derivació és superior a 800 m en el suport de la derivació propietat de l'empresa subministradora o en el primer de la línia derivada, s'instal·larà un seccionador tripolar amb comandament enclavable, i en el suport següent de la línia derivada s'instal·laran fusibles de protecció. Ambdós seccionador i fusibles, seran de propietat particular (figura 1.4).
* Si la longitud de la derivació és inferior a 800 m en el suport de derivació propietat de l'empresa subministradora, o en el primer de la línia derivada, s'instal·laran seccionadors unipolars amb fusibles incorporats de propietat particular. No necessitaran fusibles en la derivació quan es tracte d'una sola obertura d'alimentació a un centre de transformació tipus caseta que duga en el seu interior els fusibles de protecció de la instal·lació, encara que s'exigiran seccionadors unipolars. (figura 1.5).
Figures 2 (2.1 i 2.2). Línia subterrània derivada d'una línia aèria.
Derivació propietat de l'empresa subministradora.
* En el suport de derivació o en un altre col·locat a l'efecte, s'instal·laran seccionadors unipolars i auto-vàlvules. El centre de transformació a connectar a aquesta derivació s'ajustarà als criteris definits en l'apartat 1.4.2. (figura 2.1).
Derivació propietat particular.
* L'abonat protegirà la seua derivació amb auto-vàlvules, i hauran d'instal·lar un suport auxiliar, sobre el qual es muntaran aquestes i els seccionadors fusibles (figura 2.2).
Qualsevol altra alternativa podrà ser tinguda en compte amb l'acord previ amb l'empresa subministradora.
* Casos de trams aeris de gran longitud en línies mixtes.
En aquests casos, la capçalera de la línia aèria tindrà el tractament previst en la figura 1 i la connexió aèreo-subterrània es realitzarà segons que s'indica anteriorment.
Figures 3 (3.1 13.2). Línia subterrània derivada d'un centre de la xarxa de distribució.
Derivació propietat de l'empresa subministradora.
* La cel·la d'eixida del centre de transformació de l'empresa subministradora estarà equipada amb interruptor-seccionat, i seccionador de posada a terra.
Si aquesta derivació alimenta un centre particular, aquest s'instal·larà d'acord amb el que específica l'apartat 1.4.2. (figura 3.1).
Derivació propietat particular.
* La cel·la d'eixida del centre de transformació estarà equipada amb interruptor-seccionador, fusibles i seccionador de posada a terra propietat de l'empresa subministradora.
La propietat particular començarà en els terminals del cable subterrani derivat del centre de l'empresa subministradora (figura 3.2).
1.4.2. En instal·lacions d'extensió en anell.
Les xarxes subterrànies de distribució de mitja tensió es realitzaran en forma d'anell, de manera que tot centre de transformació intercalat en la xarxa puga alimentar-se des de qualsevol de les branques que l'entronquen. La qualitat dels subministraments públics impedeix la realització de derivacions subterrànies en T.
Conseqüentment, quan un centre de transformació particular s'alimente per una xarxa de les característiques anteriors, (o per un cable subterrani en punta previst per a constituir-se en branca d'un anell), haurà de disposar de dues cel·les per a l'entrada i eixida de les dues branques de l'anell de la xarxa de distribució.
L'alimentació des d'aquestes cel·les a la resta del centre de transformació particular es farà a través d'un seccionador tripolar amb comandament enclavable, situat de manera que garantesca la seguretat de les persones.
El manteniment i maniobra d'aquestes cel·les seran realitzades per l'empresa subministradora.
La maniobra del seccionador de pas podrà ser realitzada pel propietari o per l'empresa subministradora.
Els cables de la xarxa de distribució que entronquen a aquestes cel·les seran propietat de l'empresa subministradora.
L'empresa subministradora tindrà accés directe i permanent des de la via pública a les cel·les d'entrada i eixida de la xarxa, i al seccionador tripolar de pas, situats en el centre de transformació particular.
El propietari del centre de transformació es comprometrà a permetre l'accés posterior del cable d'eixida de l'anell, si no fos muntat en la primera instal·lació, degut a la planificació de les xarxes.
Aquestes instal·lacions es consideren com de doble presa i no els es d'aplicació l'article 14 del Reglament de Preses, llevat que es tracte realment d'un doble subministrament (figura 4).
2. Subministraments en baixa tensió.
2.1. Tensió de subministrament
La tensió nominal aprovada en la Comunitat Valenciana és la de 380/220 V.
Els subministraments de fins 13,2 kW podran ser monofàsics.
2.2. Tipus de la xarxa
La xarxa de distribució serà aèria trenada o subterrània, i serà realitzada en xarxa subterrània quan es tracte de subministraments edificis que per si mateix com per exemple els de sis o més altures, per les característiques de la seua zona d'ubicació facen aconsellable aquest tipus de xarxa.
2.3. Subministraments que impliquen instal·lació en mitja tensió
Quan un subministrament en baixa tensió demande la realització d'instal·lacions en mitja tensió, seran també d'aplicació les característiques tècniques especificades per als subministraments en mitja tensió.
2.4. Subministraments superiors a 50 kVA
Quan es construesca un local, edifici o agrupació d'aquests, la previsió de càrregues dels quals excedesca de 50 kVA o quan la demanda de potència d'un nou subministrament siga superior a aquesta xifra, la propietat de l'immoble haurà de reservar un local destinat al muntatge de la instal·lació d'un centre de transformació, la situació del qual en l'immoble corresponga a les característiques de la xarxa de subministrament aèria o subterrània, que puga adaptar-se al compliment de les condicions imposades pel Reglament Electrotècnic per a Alta Tensió i tinga les dimensions necessàries per al muntatge dels equips i aparells requerits per a donar el subministrament d'energia previsible.
El local, que ha de ser de fàcil accés, segons l'apartat 1.4.2., es destinarà exclusivament a la finalitat prevista i no podrà utilitzar-se com a dipòsit de materials ni de peces o elements de recanvi.
El CT s'instal·larà per damunt de la xarxa general del clavegueram, tret de casos excepcionals degudament documentats amb l'autorització prèvia pel servei territorial d'Indústria i Energia corresponent.
2.5. Col·locació de les caixes generals de protecció.
La. caixa general de protecció, a partir d'ara CGP, senyala el principi de la propietat de les instal·lacions de l'abonat. Es en la seua totalitat propietat d'aquest.
Es col·locarà el més pròxima possible a la xarxa general de distribució i en terreny propietat de l'abonat o comunitat de propietaris a què pertanya, excepte en subministraments públics o eventuals.
Les figures 5, 6 i 7 mostren com hauran de situar-se les CGP en els diversos tipus de xarxa:
Figura 5. Situació de la CGP en xarxes subterrànies.
Quan la CGP siga per a una sola finca, es col·locarà en façana, vestíbul obert o límit o valla de parcel·la, de manera que s'hi accedesca directament des de la via pública. En el cas que en la finca existesca un sol abonat, la CGP contindrà també l'equip de mesura d'energia (CPM).
Aquests criteris seran d'aplicació als nous subministraments en subterranis a finques existents, qualsevol que fora la seua forma d'alimentació anterior (aèria, subterrània, etc.).
Figura 6. Situació de la CGP en xarxes aèries posades sobre façana.
Quan la CGP siga per a un sol abonat, se situarà sobre la façana, empotrada apila altura compresa entre 1,15 i 1,90 m, quan continga a més el conjunt de mesura d'energia, i a una altura aproximada de 3 m quan excepcionalment no el continga.
Quan la CGP siga per a un conjunt d'abonats, se situarà en la façana a una altura aproximada de 3 m.
Figura 7. Situació de la CGP en xarxes aèries esteses sobre suports.
Quan la CGP siga per a un sol abonat durà l'equip de mesura i se situarà en la mateixa posició que si la xarxa fora subterrània.
Quan la CGP siga per a un conjunt d'abonats se situarà en la mateixa posició que si la xarxa fora subterrània o posada, segons la planificació futura de la xarxa general.
Situació de la CGP en xarxes aèries sobre aïlladors.
Les xarxes aèries sobre aïllador, són instal·lacions a extingir i sols romandran quan en una instal·lació existent es derive un abonat individual, en el cas del qual la CGP o CPM se situarà com si la xarxa fora posada.
3. Dades bàsiques.
3.1. Instal·lacions de mitja tensió
En aquest apartat s'indiquen les dades bàsiques que cal tenir en compte per a l'estudi, càlcul, disseny i explotació de les instal·lacions de mitja tensió.
Punt Tema Dada
1 Classe de centre de transformació Tercera categoria
2 Categoria o classe de línia aèria Tercera categoria
3 Freqüència per a la xarxa, 50 Hz
4 Tensió nominal normalitzada 20 kV
5 Tensions nominals d'utilització 11 i 20 kV
6 Tensió més elevada de la xarxa 22 kV
7 Tensió més elevada per al material 24 kV
8 Nivells d'aïllament nominals per a
centres de transformació l25kVcr i 50kVef,
1 min.
9 Nivells d'aïllament mínims de línies
aèries nues l40kVcr i 50kVef,
1 min.
10 Intensitat de curt circuit trifàsic 10 kA o 8 kA, se-
gons zones
11 Intensitat máxima de falta a terra 500A o 1000A
en casos excepcionals
12 Temps màxim d'eliminació del defecte a terra Variable segons el cas
Les dades variables seran facilitades per l'empresa subministradora.
3.2. Instal·lacions de baixa tensió
En aquest apartat s'indiquen les dades bàsiques que cal tenir en compte per a l'estudi, càlcul, disseny i explotació de les instal·lacions de baixa tensió.
- Tensió nominal: 380/220 V
- Freqüència nominal: 50 Hz
- Tensió màxima entre fase i terra: 250 V
- Sistema de posada a terra: Neutre unit directament a terra
- Aïllament dels cables de xarxa: 0,6/1 kV
- Intensitat màxima de curt circuit trifàsic: 50 kA
CAPITOL II Condicions tècniques i aplicació dels projectes-tipus
1. Definició de les instal·lacions de distribució.
Els projectes de les instal·lacions de distribució correspondran als projectes tipus que siguen aprovats i s'ajustaran al que disposa la normativa vigent.
En principi i classificant-les per grups genèrics, obeiran a les especificacions que es detallen a continuació. No obstant això, els tipus d'obres que s'especifiquen no han de suposar un inconvenient a futurs desenvolupaments tecnològics que comporten la realització d'uns altres diferents, però en aquest cas caldrà justificar-ne suficientment la necessitat o conveniència.
1.1. Línies aéries de MT.
Tipus Conductor Aïllament Suports
H - 56 LA 56 Suspès Formigó
A - 56 LA 56 Suspès Metàl-lics
H - 110 LA 110 Suspès Formigó
A- 110 LA 110 Suspès Metàl-lics
2A- 110 (2 ctos) LA 110 Suspès Metàl-lics
A - C35 C 35 Suspès Metàl-lics
A - C50 C 50 Suspès Metàl-lics
S- 20 Trenat (50 ò 150) Sec EPR Metàl-lics u
o XLPE Formigó
H Formigó
A Acer
LA Alumini Acer
C Coure
S Trenat
1.2. Línies subterránias de M.T.
Tipus Conductor Aïllament
SP MT 95-150-240-400 Paper impregnat amb barreges no migrants
SS MT 95-150-240-400 Sec EPR o XLPE
1.3. Centres de transformació
Tipus Alimentació C. línia C. trafos C. protecció
S121C Subterránea 2 1 1
S131C Subterrània 3 1 1
S222C Subterrània 2 2 2
S232C Subterrània 3 2 2
CTI (intempèrie) Aéria - - -
S111C Subterrània 1 1 1
Maniobra Subterrània 2 - -
ARP (rural) * Aèria en punta - 1 -
ARS (rural) * Aèria en punta
i eixida subt. - 1 -
* a definir per l'empresa subministradora.
1.4. Línias subterrànias de BT.
Tipus Conductors fase Conductor neutre Aïllaments
SGBT Al 95-150 o 240 Al 50-95-150 o Cu 50-95 Polietilè reticulat
SDBT Al 50 Al 50 ó Cu 50 Polietilè reticulat
1.5. Línias aérias de BT.
Conductor
Tipus Conductors fase neutre Aïllament
ZGBT Al (3 x (1x25)) trenat Alm 54,6 Polietilè reticulat
Al (3 x (1x5)) trenat Alm 54,6 Polietilè reticulat
Al (3 x (1x95))trenat Alm 54,6 Polietilè reticulat
Al (1 x (1x50))trenat Alm 54,6 Polietilè reticulat
ZFBT Al (3 x (1x150))trenat Al 95 Polietilè reticulat
més un fiador d'acero
de 22 mm2
2. Línies aèries de MT.
La tensió nominal serà de 20 kV i per als càlculs de qualsevol tipus es considerarà un cos fi = 0,8.
Quan deriven d'una altra línia existent amb anterioritat, el primer suport de la derivació serà de final de línia, de manera que mitjançant tensió reduïda, puga utilitzar-se el suport existent en l'entroncament de la línia principal. En general, tots els elements de maniobra i protecció, com també la seua disposició, estaran d'acord amb el que indica el punt 1.4.1 del capítol i. Criteris bàsics.
La caiguda de tensió màxima admissible no haurà d'excedir del 5%. Quan el projecte siga d'una derivació a connectar a una línia ja existent, la caiguda de tensió admissible en la derivació es condicionarà de forma que sumat al de la línia ja existent fins el tram de derivació, no supere el 5%, per a les potències transportades en la línia i les previstes a transportar en la derivació.
Per a l'elecció entre els distints tipus de línies des del punt de vista de la secció dels conductors, a part de les limitacions de potència màxima a transportar i de caiguda de tensió, que es fixen en cadascun, haurà de realitzar-se un estudi tècnic econòmic de les pèrdues, per si quedés justificat amb aquest la utilització d'una secció superior a la determinada pels conceptes anteriorment esmentats.
-En aquestes normes s'estableixen nous tipus de línies, les quals queden definides per la naturalesa dels seus suports i conductors d'acord amb el que s'indica en els apartats que segueixen.
2.1. Línia tipus H-56 (1451/0102/1).
La utilització d'aquesta línia dependrà de l'accessibilitat al traçat d'aquesta per a l'amuntegament dels suports.
La potència màxima a transportar per aquesta línia, per a un cos fi = 0,8 serà tal que:
? i Pi Li = 4.376 ? U %
on:
Pi = Potència a transportar en cada tram (en kW),? 5598 kW,
Li= Longitud de cada tram (en km),
? U % = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que específica l'apartat 2.
i = núm. de trams de la línia
Aquesta línia haurà de reunir les següents característiques principals:
Conductor: d'alumini-acer tipus LA 56
Aïllament: format per cadenes d'aölladors del tipus caperutxa i tija.
Suports: els d'alineació i angle suau seran de formigó armat.
Els de punts ferms seran metàl·lics galvanitzats per immersió en calent. En els trams en què l'accessibilitat resulta dificultosa, els suports d'alineació podran ser metàl·lics dels indicats en la línia tipus A-56.
2.2. Línia tipus A-56 (1451/0103/1)
Les condicions per a la utilització d'aquesta línia seran les mateixes que en el cas de les H-56; l'elecció entre l'una o l'altra dependrà de l'accessibilitat al traçat de la línia per a l'amuntegament dels suports i de les característiques de la xarxa existent a què haja de ser connectada la que es projecta i que es procuraran mantenir.
Aquesta línia haurà de reunir les següents característiques principals:
Conductor: d'alumini-acer tipus LA 56
Aïllament: format per cadenes d'aïlladors del tipus caperutxa i tija.
Suports: seran metàl·lics galvanitzats per immersió en calent.
2.3. Línia tipus H-110 (1451/0104/1)
S'utilitzarà aquesta línia quan les característiques tècniques de les anteriors siguen insuficients per al subministrament demanat, o quan la línia a construir forme part de la infrastructura de xarxa de l'empresa subministradora i així es justifique.
La potència màxiríia a transportar per aquesta línia, per a un cos fi = 0,8 serà tal que:
? Pi Li = 6.756 ? U %
on:
Pi = Potència a transportar en cada tram (en kW) ? 8674 kW
Li = Longitud de cada tram (en km)
A U% = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que específica l'apartat 2.
i = núm. de trams de la línia
Aquesta línia haurà de reunir les següents característiques principals:
Conductor: d'alumini-acer tipus LA 110
Aïllament: format per cadenes d'aïlladors del tipus caperutxa i tija.
Suports: els d'alineació i angle suau seran de formigó armat. Els de punts ferms seran metàl·lics galvanitzats per immersió en calent. En els trams en què l'accessibilitat resulta dificultosa, els suports d'alineació podran ser metàl·lics del tipus dels indicats en la línia tipus A-110.
2.4. Línia tipus A-110 (1451/0105/1)
Les condicions per a la utilització d'aquesta línia seran les mateixes que en el cas de les H-110; l'elecció entre l'una o l'altra dependrà de l'accessibilitat al traçat de la línia per a l'amuntegament dels suports i de les característiques de la xarxa existent a què haja de ser connectada la que es projecta i que es procuraran mantenir.
Aquesta línia haurà de reunir les següents característiques principals:
Conductor: d'alumini-acer tipus LA 110
Aïllament: format per cadenes d'aïlladors del tipus caperutxa i tija.
Suports: seran metàl·lics galvanitzats per immersió en calent.
2.5. Línia tipus 2A-110 (1451/0106/1)
S'utilitzarà aquest tipus de línia en aquells casos en què siga necessari eixir d'una ET o ST amb dues línies aèries de MT i que per necessitats geogràfiques o d'ocupació de terrenys, hagen de compartir el mateix traçat, o quan la potència a transportar ho exigesca.
La potència màxima a transportar per cada circuit, per a un cos fi = 0,8 serà tal que:
? i Pi Li = 6.843 ? U%
on:
Pi = Potència a transportar en cada tram (en kW) ? 8674 kW
Li = Longitud de cada tram (en Km)
? U% = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que específica l'apartat 2.
i = núm. de trams de la línia
Aquesta línia haurà de reunir les següents característiques principal.
Conductor: d'alumini-acer tipus LA 110
Aïllament: format per cadenes d'aïlladors del tipus caperutxa i tija.
Suports: seran metàl·lics galvanitzats per immersió en calent. 2.6. Línia tipus A-C35 (1451/0111/1)
S'utilitzarà aquest tipus de línia en zones d'alta contaminació, amb l'objectiu d'evitar la corrosió dels conductors, on no oferesca suficient garantia el cable d'alumini-acer greixat que consta en les prescripcions que recullen a l'efecte les NT-IMBT 1451/0102/1 i la NT-IMBT 1451/0103/1 relatives a les línies tipus H-56 i A-56.
La potència màxima transportar per aquesta línia, per a un cos fi = 0,8 serà tal que:
? i Pi Li = 4.856 ? U%
on:
Pi = Potència a transportar en cada tram (en kW) ? 5542 kW Li = Longitud de cada tram (en km),à U% = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que
específica l'apartat 2.
i = núm. de trams de la línia Aquesta línia haurà de reunir les següents característiques principals:
Conductor: de coure tipus C35.
Aïllament: format per aïlladors del tipus caperutxa i tija.
Suports: seran metàl·lics galvanitzats per immersió en calent. 2.7. Línia tipus A-C50 (1451/0112/1)
S'utilitzarà aquest tipus de línia en zones d'alta contaminació, per tal d'evitar la corrosió dels conductors, on no oferesca suficient garantia l'alumini-acer greixat.
La potència màxima a transportar per aquesta línia, per a un cos fi = 0'8 serà tal que:
? i Pi Li = 6.034 ? U %
on:
Pi = Potència a transportar en cada tram (en kW) ? 7066 kW
Li = Longitud de cada tram (en km)
? U % = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que especifica l'apartat 2.
i = núm. de trams de la línia
Aquesta línia haurà de reunir les següents característiques principals:
Conductor: de coure tipus C50.
Aïllament: format per cadenes d'aïlladors del tipus caperutxa i tija.
Suports: seran metàl·lics galvanitzats per immersió en calent.
2.8. Línia tipus S20 (1451/0201/1)
S'utilitzarà aquest tipus de línia quan no siga possible ni la instal·lació subterrània ni l'aèria nua. Aquest és el cos de pas per boscos, en què la instal·lació subterrània no és possible per la inexistència de rasants permanent, i la instal·lació aèria nua exigeix l'obertura de carrers amples. Un altre cas és el de zones urbanes en què la instal·lació subterrània presente especials dificultats, tals com subsòl rocós, plans urbanístics en desenvolupament, etc. que impedesquen aquest tipus d'instal·lació i, a la vegada, per ser zona urbana no s'hi puga dur una línia aèria nua.
Estaran constituïdes per tres conductors unipolars aïllats cablejats entre si junt amb un cable d'acer aïllat que s'utilitzarà com a element portador del feix.
Aquesta línia haurà de reunir les següents característiques principals:
- Tensió nominal Uo/U = 12/20 kV, i és Uo la tensió nominal entre cadascun dels conductors i la pantalla metàl·lica i U, la tensió nominal entre conductors.
- Secció dels conductors i composició del feix:
3 x 50 Al/50 Ac.
3 x 95 Al/50 Ac.
3 x 150 Al/50 Ac.
- Aïllament: sec d'extrusió del tipus EPR o XLPE.
- Coberta (de cada cable i del portador): del tipus PVC o XLPE
- Suport: de formigó o metàl·lics.
3. Línies subterrànies de MT.
La tensió nominal serà de 20 kV i per als càlculs de qualsevol tipus es considerarà un cos fi = 0,8.
Les derivacions d'aquestes xarxes seran realitzades des de cel·les de derivació situades en centres de transformació o repartiment, o des de línies aèries.
La caiguda de tensió màxima admissible es regirà pels mateixos criteris establerts per a les línies aèries. igualment es tindrà en compte el que indica aquest apartat quant a la selecció des del punt de vista de pèrdues.
Quan es tracte de línies que vagen a constituir una xarxa en anell, en totes elles es mantindrà una secció constant.
En aquestes NT-IMBT s'aproven dos tipus de línies subterrànies, definides per les característiques de l'aïllament del cable que s'utilitza, tal com s'indica en els apartats que segueixen.
3.1. Línia tipus SP MT (1451/0301/1)
Utilitzarà cables amb conductors d'alumini aïllats amb paper impregnat.
L'elecció entre aquest tipus de línia i la de l'apartat següent, vindrà determinada principalment per les característiques de la xarxa existent a què haja de ser connectada la que es projecta i que hauran de mantenir-se, dificultats d'ús en la seua estesa, risc de danys mecànics, etc.
Les característiques principals del cable seran:
- Tensió nominal Uo/U = 12/20 kV, i és Uo la tensió nominal entre cadascun dels conductors i la pantalla metàl·lica i U, la tensió nominal entre conductors.
- Seccions del conductor: 95, 150, 240 i 400 mm2
- Aïllament: paper impregnat amb barreges no migrants.
- Els cables amb conductor de secció 95 i 150 mm2 seran tripolars del tipus de camp radial i amb armadura. Els de secció 240 i 400 mm2 seran unipolars amb armadura amagnètica.
- Coberta: PVC segons UNE 21024-84/1.
3.2. Línia tipus SS MT (1451/0302/1)
Utilitzarà cables unipolars amb conductors d'alumini i aïllament sec termoestable.
L'elecció entre aquest tipus de línia i la de l'apartat anterior, vindrà determinada principalment per les característiques de la xarxa existent a què haja de ser connectada la que es projecta i que hauran de mantenir-se, dificultats d'ús en la seua estesa, risc de danys mecànics, etc.
Les característiques principals del cable seran:
- Tensió nominal Uo/U = 12/20 kV, i és Uo la tensió nominal entre cadascun dels conductors i la pantalla metàl·lica i U, la tensió nominal entre conductors.
- Seccions del conductor: 95, 150, 240 i 400 mm2
- Aïllament: Sec d'extrusió del tipus EPR o XLPE.
4. Centres de transformació(1451/0511/1)
La necessitat de construir un CT i la instal·lació elèctrica amb que haja de ser dotat, serà indicat per l'empresa subministradora en funció de les característiques del subministrament sol·licitat i de la xarxa existent en la zona.
La tensió nominal serà de 20 kV.
Els locals estaran lliures de canalitzacions, desaigües i qualsevol altra classe de servitud.
Els centres de transformació constaran dels següents elements fonamentals:
Les cel·les que resulten necessàries per a entrada i eixida dels cables de MT, equipades amb interruptor-seccionador i seccionador de posada a terra.
1: Cel·la de protecció per cada transformador a instal·lar, equipada amb interruptor-seccionador, de tipus ruptofusible, dotat de bobina de disparament a emissió de tensió i seccionador de posada a terra.
n: Transformadors necessaris per a atendre el subministrament demandat.
n: Quadres de BT, preparats per a alimentar les eixides necessàries que demande la xarxa.
Els transformadors a instal·lar inicialment en els nous CT seran d'una de les següents potències nominals:
50, 100, 160, 250, 400, 630, KVA
Quan inicialment siga necessària la instal·lació d'una unitat transformadora de 630 kVA, el local estarà previst per a la ubicació d'un segon transformador i els seus corresponents elements de protecció.
El control de la càrrega dels transformadors es realitzarà mitjançant termòmetre de control de la temperatura, que accione en cas d'emergència l'interruptor de MT. de protecció del transformador.
El que anteriorment s'ha exposat no serà d'aplicació als centres de transformació de tipus intempèrie sobre pal, els quals seran regulats e - n la norma NT-IMBT 1451/0611/1.
Per als subministraments en BT, s'aproven en aquesta NT-IMBT els tipus de centres de transformació, els quals queden definits pel número de cel·les per a línies de MT, i per la potència de transformació a instal·lar, conforme s'indica en els apartats que segueixen.
Per als subministraments en MT, s'estableix un projecte tipus que regula la part de les instal·lacions de l'abonat, la maniobra i l'explotació del qual correspon a l'empresa subministradora (subapartat 4.9).
Aquest apartat no afectarà a aquelles empreses que sols distribuesquen en baixa tensió.
4.1. Centre de transformació tipus S 121 C (1451/0601/1)
Aquest, centre serà d'utilització habitual per a instal·lacions la potència necessària de les quals, en funció de la previsió de càrrega del nou subministrament, no supere els 400 kVA, i s'alimente en anell de la xarxa de MT.
Les característiques principals són:
Alimentació subterrània en MT.
1 cel·la prefabricada per a aparells de protecció del transformador
2 cel·les prefabricades de línia de MT.
1 transformador de potència màxima 400 kVA.
4.2. Centre de transformació tipus S 131 C (1451/0602/1)
Aquest centre s'utilitzarà en instal·lacions, la potència necessària de les quals, en funció de la previsió de càrrega del nou subministrament, no supere els 400 kVA, s'alimente en anell, i que per la seua ubicació siga previsible derivar un ramal de la xarxa de mitja tensió.
Les característiques principals són:
Alimentació subterrània en MT.
1 cel·la prefabricada per a aparells de protecció del transformador
2 cel·les prefabricades de línia de NVT, més l'espai per a una tercera cel·la de reserva.
1 transformador de potència màxima 400 kVA.
4.3. Centre de transformació tipus S 222 C (1451/0603/1)
Aquest centre serà d'utilització habitual per a instal·lacions la potència necessària de les quals, en funció de la previsió de càrrega del nou subministrament, estiga compresa entre 630 i 1030 kVA, i s'alimente en anell de la xarxa de MT.
Les característiques principals són:
Alimentació subterrània en MT.
1 o 2 cel·les prefabricades per a aparells de protecció del transformador
2 cel·les prefabricades de línia de MT.
1 o 2 transformadors de potència.
4.4. Centre de transformació tipus S 232 C (1451/0604/1)
Aquest centre s'utilitzarà en instal·lacions la potència necessària de les quals, en funció de la previsió de càrrega del nou subministrament, estiga compresa entre 630 i 1030 kVA, i que per la ubicació siga previsible derivar un ramal de la xarxa de mitja tensió.
Les característiques principals són:
Alimentació subterrània en MT.
1 o 2 cel·les prefabricades per a aparells de protecció del transformador
2 cel·les prefabricades de línies de MT, més l'espai de reserva per a una tercera cel·la
1 o 2 transformadors de potència.
4.5. Centre de Transformació tipus CTI (1451/0611/1)
Aquest centre queda limitat per a la utilització en subministraments la demanda inicial de càrrega dels quals no supere els 100 kVA en zones rurals sense previsió de creixement vegetatiu, ni que el número d'abonats a què subministre siga major de 40.
Les característiques principals són:
Alimentació aèria en MT.
Transformador intempèrie situat sobre suport metàl·lic.
El número màxim d'eixides en BT seran dos.
El transformador a instal·lar serà d'una potència de 50 o 100 kVA. 4.6. Centre de transformació tipus S 111 C (1451/0621/1)
Aquest centre s'utilitzarà en instal·lacions la potència necessària de les quals, en funció de la previsió de càrrega del nou subministrament no supere els 400 kVA, i s'alimente en punta de la xarxa de MT, sense possibilitat futura de prolongació d'aquesta xarxa:
Les característiques principals són:
Alimentació subterrània en MT.
1 cel·la prefabricada per a arribada de línia i remuntada de l'enfangament.
1 cel·la prefabricada per a aparells de protecció de transformador.
1 transformador de potència màxima 400 kVA.
4.7. Centres rurals tipus ARP (1451/0701/1)
Aquest centre s'utilitzarà en casos excepcionals i amb l'acord previ amb l'empresa subministradora, en instal·lacions la potència necessària de les quals, en funció de la previsió de càrrega del nou subministrament no supere els 400 kVA i s'alimente en punta de la xarxa aèria de MT sense possibilitat futura de prolongació d'aquesta xarxa.
Les característiques principals són:
Alimentació aèria MT.
Aparell de protecció del transformador
Parallamps autovalvulars
Transformadors de Potència màxia 400 kVA.
4.8. Centres rurals tipus ARS (1451/0702/1)
Aquest centre s'utilitzarà en casos excepcionals i amb l'acord previ amb l'empresa subministradora, en instal·lacions la potència necessària de les quals, en funció de la previsió de càrrega del nou subministrament no supere els 400 kVA i s'alimente en punta de la xarxa de MT amb possibilitat futura de prolongació d'aquesta xarxa en xarxa subterrània.
Les característiques principals són:
- Alimentació aèria MT.
Seccionador tripolar.
Aparell de protecció del transformador.
Parallamps auto-valvulars
Transformador de potència màxima 400 kVA
- Subterrània MT.
Aparell de maniobra.
4.9. Cel·les de maniobra en centre de transformació particular per a alimentació per xarxa subterrània en anell (1451/0631/1)
S'utilitzarà aquest conjunt de cel·les (centre de maniobra) en tots els CT particulars que hagen de ser alimentats des d'una xarxa de MT subterrània en anell, o per un cable en punta previst per a convertir-se en anell.
Disposarà de dues cel·les per a entrada i eixida de les 2 branques de l'anell de la xarxa subterrània d'alimentació en MT.
Quan s'utilitzen cel·les prefabricades, cadascuna d'aquestes cel·les contindra un interruptor-seccionador i seccionador de posada a terra. Disposarà a més d'un seccionador tripolar connectat a l'enfangament comú de les dues cel·les anteriors, i que serà l'element de pas a la resta de la instal·lació particular.
5. Línies subterrànies de BT.
- La tensió nominal serà de 380 V.
- Les derivacions d'aquestes xarxes seran realitzades des de caixes de derivació situades per damunt de la rasant del terreny.
- Totes les línies seran de quatre conductors; tres per a fase i un per al neutre.
- La caiguda de tensió màxima admissible no haurà d'excedir del 5%. Quan el projecte siga d'una derivació a connectar a una línia ja existent, la caiguda de tensió admissible en la derivació es condicionarà de forma que, sumat al de la línia ja existent fins el tram de derivació, no supere el 5%, per a les potències transportades en la línia i les previstes a transportar en la derivació.
- Per a l'elecció entre els distints tipus de línies des del punt de vista de la secció dels conductors, a part de les limitacions de potència màxima a transportar i de caiguda de tensió, que es fixen en cadascun, és convenient realitzar un estudi tècnico-econòmic des del punt de vista de pèrdues, per si quedés justificat amb aquest la utilització d'una secció superior a la determinada pels conceptes anteriorment esmentats.
Els conductors estaran en tots els casos previstos per a suportar la corrent de curt circuit que s'origine.
- En aquestes normes s'aproven dos tipus de línies, definides per la secció i aïllament del seu conductor, conforme s'indica en els apartats que segueixen. L'elecció del que s'haja d'utilitzar en cada cas vindrà imposada per les característiques de la zona i les del propi subministrament.
5.1. Línia tipus SG BT (1451/0401/1/1)
Serà utilitzat en totes les línies subterrànies, tret de les excepcions en què siga d'aplicació el projecte tipus SD BT.
Els conductors seran unipolars, aïllament XLPE, d'alumini per a les fases i de coure o alumini per al neutre, depenent que el terreny on sega el- conductor, tinga un grau d'humitat alt (Cu) o no (Al).
- Seccions dels conductors de fase: 95, 150 o 240 mm2
- Seccions del conductor neutre: 50, 95, 150 mm2 en alumini i de 50 i 95 mm2 de coure.
- Aïllament: Polietilè reticulat, amb coberta de PVC.
5.2. Línia tipus SD BT (1451/0402/1)
S'utilitzarà sols en derivacions a subministraments apartats del traçat previsible de la xarxa general.
La secció dels conductors de fase i neutre serà de 50 mm2, de les mateixes característiques de material, tensió nominal i aïllament que les de la línia tipus SG BT.
6. Línies aèries de BT.
- La tensió nominal serà de 380 V.
- Estaran constituïdes per conductors aïllats trenats, posats sobre façana. Quan no siga possible aquest tipus d'instal·lació per tractar-se d'edificacions disperses, la línia es tendirà sobre suports.
- La caiguda de tensió màxima admissible no haurà d'excedir del 5%. Quan el projecte siga d'una derivació a connectar a una línia ja existent, la caiguda de tensió admissible en la derivació es condicionarà de forma que sumat al de la línia ja existent fins el tram de derivació, no supere el 5%, per a les potències transportades en la línia i les previstes a transportar en la derivació.
- Per a l'elecció entre els distints tipus de línies des del punt de vista de la secció dels conductors, a part de les limitacions de potència màxima a transportar i de caiguda de tensió, que es fixen en cadascun, és convenient realitzar un estudi tècnico-econòmic des del punt de vista de pèrdues, per si quedés justificat amb aquest la utilització d'una secció superior a la determinada pels conceptes anteriorment esmentats.
- En aquestes normes s'aproven dos tipus de línies, definides per la secció i aïllament del seu conductor, conforme s'indica en els apartats que segueixen. L'elecció del que s'haja d'utilitzar en cada cas vindrà imposada per les característiques de la zona i les del propi subministrament.
6.1. Línia tipus ZG BT (1451/0501/1).
Serà l'utilitzat en totes les línies aèries tret de les excepcions en què siga d'aplicació el projecte tipus ZF BT.
Els conductors seran unipolars, cablejats entre si i de les següents característiques principals.
- Tensió nominal Uo/U = 0,6/1 kV, i és Uo la tensió nominal entre cadascun dels conductors i terra i U, la tensió nominal entre conductors. -
- Secció dels conductors i composició del feix:
3 x 25 Al/54,6 Alm.
3 x 50 Al/54,6 Alm.
3 x 95 Al/54,6 Alm.
1 x 50 Al/54,6 Alm.
- Aïllament: Polietilè reticulat.
Els conductors de fase de 95 i 50 mm2 seran els utilitzats habitualment; en petits nuclis rurals o urbanitzacions consolidades podrà usar-se el conductor de 25 mm2 si és suficient per a la demanda establerta.
6.2. Línia tipus ZF BT (1451/502/1)
La utilització queda reservada a zones on eventualment no es puga utilitzar una línia subterrània, o a zones on si és d'aplicació una xarxa aèria, siga necessari distribuir una càrrega elevada o a gran distància del centre de transformació.
S'utilitzarà un sol tipus de cable 3 x 150/95 Al + 22 Ac constituït amb 3 conductors de fase de 150 mm2 Al i un conductor neutre de 95 mm2 Al, amb un fiador d'acer de 22 mm2.
CAPITOL III Característiques dels materials
1. Qualitat
En les xarxes de distribució de l'empresa subministradora s'instal·laran materials que complint les normes vigents corresponguen al que específica aquest capítol.
No havent-hi normes específiques sobre materials, s'autoritzarà el seu ús a les empreses subministradores.
2. Característiques generals
Els materials per a les xarxes d'11 i 20 kV estaran previstos per al funcionament a 20 kV. En aquells que hagen de funcionar inicialment a tensions inferiors caldrà establir el connexionat corresponent en l'enrotllament primari.
En els aparells de maniobra i protecció, la potència de curt circuit trifàsic (simètric) a considerar, serà de 350 MVA, tret dels fusibles d'expulsió el poder de tall nominal dels quals podrà ser de 8 kA.
Els materials per a les xarxes de BT correspondran en conductors aïllats, a les sèries de tensió nominal de 0,6/1 kV.
Tots els materials siderúrgics seran com a mínim d'acer A-42. Estaran galvanitzats per immersió en calent per a protegir-los de l'oxidació i corrosió, o seran de naturalesa resistent a la corrosió.
3. Característiques-particulars dels materials de MT.
3.1. Conductors nus
Els tipus de conductors utilitzats seran d'alumini-acer, tipus normal, greixats o sense greixar (LA-56, ó LA-110), o de coure (C-35 o C-50).
3.2 Suports i creus
3.2.1. Suports d'acer galvanitzat (1410/0020/0301)
Seran d'estructura soldada i cargolada, i disposaran de la resistència adequada a l'esforç que hagen de suportar.
Tots els elements que composen els suports hauran d'anar marcats a encuny per a ser identificats i facilitar-ne el muntatge.
La fabricació d'aquests suports es realitzarà d'acord amb el plànol corresponent, emprant els acers que s'hi indiquen. Hauran de presentar-se els càlculs justificatius d'aquests elements i certificats d'assaig en laboratori oficial reconegut.
Les principals característiques dels suports seran:
Denominació Esforç nominal
H = altura (m) (daN) Altures (m)
P 400 H UNESA 400 12-14-16
P 750 H UNESA 750 12-14-16
P 1.250 H UNESA 1.250 12-14-16
C 500-H UNESA 500 12-14-16-18-20-22
C 1.000 H UNESA 1.000 12-14-16-18-20-22
C 2.00d H UNESA 2.000 12-14-16-18-20-22
C 3.000 H UNESA 3.000 12-14-16-18-20-22
C 4.500 H UNESA 4.500 12-14-16-18-20-22
C 7.000 H UNESA 7.000 12-14-16-18
C 9.000 H UNESA 9.000 12-14-16-18
Sent:
Esforç nominal: el disponible en l'extrem superior del cap, una vegada descomptat el que produeix la pressió del vent sobre el propi suport en les condicions indicades en l'art. 16 del Reglament Tècnic de Línies Elèctriques Aèries d'Alta Tensió i considerat simultàniament l'esforç vertical indicat en la recomanació UNESA 6704 (octubre 1985).
3.2.2. Suports de formigó (1410/2046/0102)
Seran de formigó armat vibrat de tipus reforçat, tret dels d'esforç nominal de 1600 daN que seran de tipus normal.
Tots els pals hauran de dur les corresponents marques per a la seua identificació.
A aquesta normativa s'ajusten els següents suports:
Designació Esforç nominal (daN) Altura (m)
HV 160 R 9 UNESA 160 9
HV 160 R 11 UNESA 11
HV 250 R 9 UNESA 9
HV 250 R 11 UNESA 250 11
HV 250 R 13 UNESA 13
HV 400 R 9 UNESA 9
HV 400 R 11 UNESA 400 11
HV 400 R 13 UNESA 13
FIV 630 R 9 UNESA 9
HV 630 R 11 UNESA 630 11
HV 630 R 13 UNESA 13
HV 800 R 9 UNESA 9
HV 800 R 11 UNESA 800 11
HV 800 R 13 UNESA 13
HV 1000 R 9 UNESA 9
HV 1000 R 11 UNESA 1000 11
HV 1000 R 13 UNESA 13
HV 1660 R 9 UNESA 9
HV 1600 R 11 UNESA 1600 11
HV 1600 R 13 UNESA 13
Sent:
Esforç nominal: aquell amb què el fabricant designa el pal i representa l'esforç lliure disponible segons la direcció principal a la distància de 0,25 m per sota la cogulla del pal.
3.2.3. Creueres (1410/0020/0401)
S'aprova la utilització de les següents creueres, la denominació de les quals és la que s'indica.
Per a suports metàl·lics (RU6704A):
Creuera plana 70 D-200/S per a suports de gafeta.
Creuera plana 80 D-200/S per a suports de gafeta.
Creuera plana 70 D-200/R per a suports de gafeta.
Creuera plana 70 D-250/S per a suports de gafeta.
Creuera plana 80 D-250/S per a suports de gafeta.
Creuera plana 70 D-250/R per a suports de gafeta.
Creuera plana 70 D-100/S per a suports de gafeta.
Creuera plana 70 D-300/SE per a suports de gafeta.
Creuera plana 70 D-375/S per a suports de gafeta.
Creuera plana 80 D-375/S per a suports de gafeta.
Creuera plana A-21 per a torres tipus C.
Creuera plana A-26 per a torres tipus C.
Creuera volta per a suports de gafeta.
Creuera volta B-36 per a torres tipus C.
Creuera tipus UPC per a suports de gafeta.
Creuera tipus CCP per a suports de gafeta.
Creuera tipus CC-1 per a suports de gelosia.
Creuera tipus CP-1 per a derivació senzilla.
Creuera tipus CP-S1 per a derivació amb seccionadors.
Creuera tipus CP-D-S1 per a doble derivació amb seccionadors.
Creuera tipus CP-SF-1 per a instal·lació de fusibles d'expulsió.
Creuera auxiliar P-AUX-1
Creuera auxiliar C-AUX-1
Per a suport de formigó (RU 6703B)
Creuera tipus volta amb biga L 70
Creuera tipus volta amb biga L 90
Creuera tipus H-30 de 2,7 m d'envergadura amb suport
Creuera tipus H-30 de 3,7 m d'envergadura amb suport
3.3. Aïllament i ferramentes
3.3.1. Aïllament (1410/2444/0101 I 1410/2444/0201)
Els tipus d'aïlladors utilitzats seran de vidre i les principals característiques de l'element aïllador seran les següents:
Càrrega rup- Tens.soport. Tens.b/onda Línia
tura b/pluja de xoc de fuga
Aïllador Tipus Material (daN) 1 min (kV) 1,2/5 us. (kV) mínima (m)
Rígid ARVI-32 Vidre 1200 58 170 510
Rígid ARVI-42 Vidre 1200 82 250 760
Caperutxa
i tija U-40-BS Vidre 4000 32 70 185
Caperutxa
i tija U-70-BS Vidre 7000 40 100 280
Caperutxa
i tija U-100-BS/P Vidre 10000 40 100 390
Les principals característiques de les cadenes formades són les següents:
Cadenes verticals:
Tipo aïllador Núm. elements Tensió suportada Línia de fuga
U-40-BS 2 140 kV onda xoc 370 mm
57 kV a 50 Hz 1 min.
U-100-BS/P 2 200 kV onda xoc 780 mm
80 kV a 50 Hz 1 min.
Cadenes horitzontals:
Tipus aïllador Núm. elements Tensió suportada Línia de fuga
U-70-Bs 3 290 kV onda xoc 840 mm
110 kV a 50 Hz 1 min.
U-70-BS 2 200 kV onda xoc 560 mm
80 kV a 50 Hz 1 min.
3.3.2. Suports rectes per a aïlladors rígids (1410/2541/0101)
Seran de fins 630 daN.
3.4. Aparells de protecció i maniobra
3.4.1. Tallacircuits seccionadors d'intempèrie amb fusible d'expulsió (1410/3219/0101)
Les principals característiques són:
Tensió més elevada a 24 kV
Intensitat nominal de la base 200 A
Nivell d'aïllament nominal:
a freqüència industrial 1 min. 50 kV (eficaç)
a impulsos tipus raig 140 kV (cresta)
Nivell d'aïllament per a la distància de seccionament:
a freqüència industrial 1 min. 60 kV (eficaç)
a impulsos tipus raig 180 kV (cresta)
Accionament mitjançant perxes
Valors nominals de fusible:
Tensió màxima 24 kV
Poder de tall nominal 8 kA
3.4.2. Seccionadors tripolars d'intemperie amb accionament mecànic manual a distancia (1410/3128/0201)
Les principals característiques són:
Tensió més elevada 24 kV
Intensitat nominal 400 A
Accionament Per palanca des de la
base del suport amb
enclavament mecànic
3.4.3. seccionadors unipolars d'intemperie accionables mitjançant perxa (1410/3164/0102)
Les característiques principals són:
Tensió més elevada 24 kV
Intensitat nominal 400 A
Accionament Per perxa
3.4.4. Parallamps de resistència variable (auto-vàlvules) (1410/3213/0101)
Les principals característiques de les auto-vàlvules seran les següents:
Tensió més elevada 24 kV
Corrent de descàrrega nominal 5 kA
3.5. Elèctrodes de posada a terra i grapes de connexió (1410/3000/0101 I 1410/3001/0101)
Estaran constituïts per varetes cilíndriques acoblables d'acer revestides d'una capa de coure.
En la connexió amb les línies d'enllaç amb terra s'utilitzaran grapes de connexió.
3.6. Cables aïllats de mitja tensió
3.6.1. Cables amb aïllament sec (xarxes subterrànies) 1410/0011/0101).
Les principals característiques són:
Seccions a utilitzar: 95, 150, 240 i 400 mm2 d'Al.
Aïllament sec d'extrusió del tipus EPR o XLPE.
3.6.2. Cables amb aïllament sec (xarxes aèries) (1410/0011/0201)
Les principals característiques són:
Conductors unipolars aïllats cablejats entre elis junt amb un cable d'acer, portador del feix.
Seccions a utilitzar:
3 x 50 Al/50 Ac
3 x 95 Al/50 Ac
3 x 150 Al/50 Ac
Aïllament sec d'extrusió del tipus EPR o XLPE.
Coberta de tipus PVC o XLPE.
3.6.3. Cables aïllats amb paper impregnat (1410/0013/0101)
Les principals característiques són:
Seccions a utilitzar: 95, 150, 240 i 400 mm2 d'Al.
Aïllament de paper impregnat amb barreges no migrants.
4. Característiques particulars dels materials per a centres de transformació.
4.1. Transformadors
4.1.1. Transformadors tipus pal (1410/0040/1301)
Seran trifàsics.
Tots els transformadors estaran previstos per al funcionament a la tensió nominal primària de 20 kV sense altra cosa que establir el connexionat corresponent en l'enrotllament primari en aquells que hagen de funcionar inicialment a tensions inferiors.
Disposaran de neutre accessible en BT, i refrigeració natural en bany d'oli.
4.1.2. Transformadors tipus caseta (1410/0040/1201) Seran trifàsics, amb neutre accessible en BT i refrigeració natural.
Siga quina siga la seua tensió primària de servei es consideraran a efectes d'aïllament, tret de la indicació concreta en contrari, de 20 kV de tensió nominal.
4.2. Cel·les prefabricades (1410/0028/0102).
Seran de tensió nominal 24 kV i que suporte una intensitat de curt circuit de 16 kA.
4.3. Interruptors seccionadors d'interior (1410/3189/0101)
Seran de tensió nominal 24 kV, i una tensió suportada nominal a freqüència industrial durant 1 minut en sec de 50 kV (eficaç) a terra i entre pols, i de 60 kV (eficaç) sobre la distància de seccionament, com també la tensió suportada nominal als impulsos tipus raig seran 125 kV (cresta) i 145 kV (cresta) respectivament.
4.4. Cel·les compactes d'hexafluor (1410/2808/0101)
Seran sota embolcall metàl·lic fins 36 kV, prefabricada, amb dielèctric d'hexafluorur de sofre (SF6).
4.5. Altres elements
4.5.1. Aïlladors de suports (1410/2400/0201)
Seran per a interior de matèria ceràmica, amb armadures metàl·liques internes, la tensió suportada a impulsos tipus raig serà de 125 kV (cresta).
4.5.2. Seccionadors tripolars d'interior (1410/3163/0103)
La tensió nominal serà de 24 kV.
4.5.3. Ponts de connexió de MT. (1410/1149/0101)
Els ponts de MT entre les cel·les de protecció i els transformadors s'efectuaran amb cable de coure, aïllament sec, unipolar de 1x25 mm2.
4.5.4. Ponts de connexió en BT (1410/1149/010111410/1500/0202)
Els ponts de connexió en BT entre el transformador i el quadre de BT s'efectuaran amb cable d'alumini, aïllant 0,6/1 kV i de secció 240 mm2, en centres de transformació tipus caseta i de 3 x 95 mm2 + 1 x 54,6 Alm per a centres de transformació tipus pal.
5. Característiques particulars dels materials de BT
5.1. Cables trenats (1410/1500/0202)
Les característiques principals seran:
Seccions a utilitzar:
3 x 25 Al/54,6 Alm
3 x 50 Al/54,6 Alm
3 x 95 Al/54,6 Alm
3 x 150/95 Al + 22,0 Ac
1 x 50 Al/54,6 Alm
2 x 16 A12 x 25 Al
4 x 16 A14 x 25 Al
5.2. Cables per a xarxes subterrànies (1410/1151/0101)
Les característiques principals seran:
Seccions a utilitzar: 50, 95, 150 i 240 mm2 d'Al, i 50, 95 mm2 de Cu.
Aïllament sec XLPE, amb coberta de PVC.
5.3. Suports 5.3.1. Suports metàl·lics i de formigó
Hauran de complir el que especifiquen els apartats 3.2.1. i el 3.2.2. dels materials de MT.
5.3.2. Palets metàl·lics i vents (1410/2031/0101) i (1410/1017/0101)
Seran d'acer, formats per perfil laminat d'angular de costats iguals, senzill o reforçat amb un altre angular anàleg, segons els esforços a suportar.
A aquesta normativa s'ajusten els següents tipus:
- Palet angular senzill de 70x7Ox7 i 3,0 m de longitud.
- Palet angular doble de 60x60x6 i 3,5 m de longitud.
- Palet angular senzill de 70k70x7 i 4,0 m de longitud.
- Palet angular doble de 60x60x6 i 4,5 m de longitud.
El palet d'angular senzill s'emprarà per als circuits simples i el de doble angular per a les derivacions i doble circuits.
La subjecció del palet a l'edificació s'efectuarà mitjançant grapes d'angular de 70x70x7 i de 250 a 400 mm de longitud, segons necessitat.
Els vents per a falcar els palets estaran constituïts per cable d'acer galvanitzat de 33,5 mm2.
5.4. Ferraments per a xarxes trenades (1410/2299/0101)
S'utilitzaran com a elements d'amarratge en conductors aïllats cablejats en feix.
5.5. Quadre de distribució modular per a BT (1410/2785/0102)
5.6. Caixa general de protecció i mesurament i armaris de seccionament (1410/3405/0201, 1410/1801/0101 i 1410/3405/0101)
El material de l'embolcall serà aïllant i autoextingible i proporcionarà un grau de protecció mínim IP 437.
5.7. Armaris de BT per a CT tipus pal (1410/2700/0401)
El material de l'embolcall serà aïllant i autoextingible i proporcionarà un grau de protecció IP 439.
CAPITOL IV Execució de les instal·lacions
1. Preàmbul
Aquest capítol IV es refereix a l'execució de les instal·lacions de distribució el manteniment i l'explotació de les quals correspondrà a l'empresa subministradora, promogudes tant directament per aquesta com per tercers.
Les obres de les instal·lacions esmentades hauran de realitzar-se d'acord amb les instruccions que es desenvolupen a continuació, amb el que es pretén aconseguir uns acabats d'obra suficients per a poder assolir la qualitat de servei establerta en les instal·lacions de distribució.
El que disposa aquest capítol s'entén sense perjudici de l'obligat compliment de les normes de seguretat en el treball i qualsevol altres que resulten d'aplicació en l'execució d'aquestes instal·lacions.
Amb caràcter general es fa constar que, durant l'execució de l'obra, la responsabilitat d'aquesta correspondrà a la persona física o jurídica adjudicatària de l'obra a qui en el que succeeix es dirà constructor, sense perjudici de la que legalment puga correspondre al director de l'obra.
2. Disposicions que s'han de complir
Amb independència d'aquestes disposicions oficials, s'hauran de complir les «Prescripcions de Seguretat i Primers Auxilis» redactades per la comissió tècnica permanent de l'Associació de Medicina i Seguretat en el Treball d'UNESA per a la Indústria Elèctrica, de data 1985 (2ª edició revisada)
3. Ordenació dels treballs
- Les obres a executar seran les indicades en el corresponent projecte (entenent com a tal el document tècnic bàsic d'execució), que haurà d'estar redactat d'acord amb el que indica el capítol II d'aquestes normes NT-IMBT.
- El constructor una vegada conegut el projecte de l'obra i abans de començar, farà un reconeixement sobre el terreny comprovant l'adequació del projecte a l'obra real i que es dispose de iotes les llicències i permisos necessaris, tant de particulars com d'organismes oficials, per a la realització de les instal·lacions. Podrà proposar aleshores les modificacions que siguen necessàries realitzar per a l'adaptació del projecte a la realitat. Analitzades i comprovades les modificacions proposades, es redactarà en cas d'acceptació, la corresponent acta de replantejament, que haurà de ser signada pel constructor i l'empresa subministradora. A partir d'aquest moment el constructor i l'empresa subministradora no podran variar cap de les condicions establertes, llevat d'acord previ.
- Abans d'iniciar l'obra, el constructor comunicarà per escrit a l'empresa subministradora, el nom del tècnic responsable de la direcció d'obra.
- L'empresa subministradora, exercirà en el transcurs de l'obra les accions i revisions pertinents per a les comprovacions del manteniment de les qualitats d'obra establertes; a aquests efectes el constructor facilitarà els mitjans necessaris per a la realització de les proves corresponents.
- Una vegada finalitzada l'obra es realitzarà per part de l'empresa subministradora, la corresponent formalització d'acceptació de les instal·lacions, d'acord amb el que indica el capítol V d'aquestes normes NT-IMBT.
4. Materials
Les obres es realitzaran emprant material en perfecte estat de conservació, i hauran de complir amb el que específica el capítol III de les normes particulars, «Característiques dels materials» i en les «Normes d'execució» complement d'aquest capítol IV.
Si la durada de l'obra s'allarga de tal forma que puguen produir-se deterioraments en els materials, el constructor prendrà les precaucions necessàries per a evitar-ho. -
El constructor instal·larà en l'obra i pel seu compte els locals o magatzems necessaris per a assegurar la conservació d'aquells materials que no hagen de romandre a la intempèrie, evitant així la seua destrucció o deterioració.
5. Normes per a l'execució de les instal·lacions
Les instal·lacions es realitzaran d'acord amb el que indiquen els apartats anteriors d'aquest capítol.
La Direcció General d'Indústria i Energia aprovarà i publicarà els projectes tipus per a l'execució de les diferents instal·lacions elèctriques:
1453/0100/1 Línies aèries de mitja tensió conductors nus 1453/0500/1 Línies aèries de baixa tensió
1453/0300/1 Línies subterrànies de mitja tensió 1453/0400/1 Línies subterrànies de baixa tensió 1453/0600/1 Obres civils de centres de transformació 1453/0700/1 Muntatge de centres de transformació tipus interior
1453/0800/1 Muntatge de centres de transformació tipus pal
CAPITOL V Recepció tècnica de les instal·lacions
1. Preàmbul
Aquest capítol de la Norma NT-IMBT, per a les Instal·lacions de Mitja i Baixa Tensió, es refereix a la recepció tècnica de les instal·lacions de distribució el manteniment i l'explotació de les quals correspondrà a l'empresa subministradora, i promogudes, tant per ella, com per tercers.
Aquesta recepció consisteix en comprovar que les instal·lacions realitzades reunesquen els nivells de qualitat tècnica aprovats en els capítols precedents.
2. Definicions
2.1. Unitats constructives
Grup d'activitats i/o elements que per les seues característiques comunes, formen una unitat individualitzada dins del conjunt de cada instal·lació. Per exemple, el formigó de suports, l'estesa de conductors, etc.
2.2. Obra oculta
Es aquella part de la instal·lació que, una vegada acabada, requereix treballs addicionals tals com cales de comprovació, sondejos, proves de càrrega, etc. per a comprovar-ne l'adequació a la norma corresponent.
2.3. Obra Vista
Es aquella part de la instal·lació que, una vegada acabada, no requereix cap treball addicional per a comprovar la seua adequació a la norma corresponent.
2.4. Criteris d'acceptació
Són el que defineixen els nivells mínims de qualitat que han de complir els materials i unitats constructives de les instal·lacions. Aquests criteris vénen fixats en les normes de recepció indicades més avant.
2.5. Document per a la recepció
Es una certificació datada i signada pels representants de l'empresa subministradora i del constructor, de l'acceptació o rebuig de la instal·lació.
3. Procediment
S'emetrà un document de recepció, on figuren:
a) Els materials i unitats constructives a recepcionar en cada tipus d'obra.
b) Les condicions de recepció de cada material o unitat constructiva.
c) El resultat de la revisió, indicant «Sí» escau o «No» s'escau la seua acceptació.
d) Observacions on s'indiquen els motius de rebuig.
e) El certificat de l'acceptació o el rebuig global de la instal·lació.
La indicació de «Sí» o «No» com a resultat de la revisió es realitzarà aplicant a cada material i unitat constructiva els criteris d'acceptació.
La revisió de les instal·lacions es farà en una o dues actuacions segons ve indicat en la norma específica de cada tipus d'instal·lació (aquestes actuacions no prejutgen el nombre de visites).
Quan durant la primera actuació no fora possible controlar l'obra oculta per motius imputables al constructor, podran realitzar-se, a judici de l'empresa subministradora, les cales, sondejos, proves, etc. necessàries per al corresponent reconeixement de l'obra executada, si són aquests treballs de compte d'aquest constructor.
La recepció no eximeix el constructor de la direcció i responsabilitat en l'execució dels treballs, com s'indica en el capítol IV.
Una vegada concloses les instal·lacions es realitzaran tots els assajos normalitzats per l'empresa subministradora que siguen necessaris per a comprovar que són capaços de suportar les condicions d'utilització per a les que varen ser projectades.
Quan a judici de l'empresa subministradora, siga necessari comprovar la qualitat dels materials empleats, es realitzaran els assajos i proves definides en la normativa nacional existent, en laboratoris oficialment reconeguts, i es posarà en coneixement del servei territorial d'Indústria i Energia corresponent mitjançant escrit raonat en què s'exposen les circumstàncies que aconsellen les proves o anàlisis.
Veure annex