DECRET 18/2016, de 19 de febrer, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria d'Espai Etnològic, la Colònia de Santa Eulàlia, situada als termes municipals de Sax i Villena.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7725 de 22.02.2016 | |
| Número identificador: | 2016/1189 | |
| Referència Base de Dades: | 001338/2016 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 23.02.2016 -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Patrimoni cultural Descriptors: Temàtics: monografies
DECRET 18/2016, de 19 de febrer, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria d'Espai Etnològic, la Colònia de Santa Eulàlia, situada als termes municipals de Sax i Villena. [2016/1189]
PREÀMBUL
L'article 49.1.5a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució espanyola. L'article 26.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà per decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.
Per la Resolució de 28 de gener de 2015, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria d'espai etnològic, a favor de la Colònia de Santa Eulàlia, situada als termes municipals de Sax i Villena, que es delimita, i es determinen els seus valors i també es descriuen els immobles que constitueixen els seus referents caracteritzadors. També s'articula la corresponent normativa protectora i l'expedient incoat se sotmet al tràmit d'informació pública.
S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.
Consta en l'expedient l'informe favorable a la declaració de bé d'interés cultural del Consell Valencià de Cultura i de la Universitat d'Alacant, que han prestat la seua conformitat a la proposta declarativa que se'ls ha elevat, de conformitat amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Així mateix, s'han demanat de les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, les quals no han formulat cap al·legació.
En virtut del que s'ha exposat i d'acord amb el que estableix la normativa de referència, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 19 de febrer de 2016,
DECRETE
Article 1. Objecte
El present decret té per objecte declarar Bé d'Interés Cultural, amb la categoria d'Espai Etnològic, la Colònia de Santa Eulàlia, situada als termes municipals de Sax i Villena.
Article 2. Règim general d'intervencions
De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció de transcendència patrimonial que es pretenga realitzar en l'espai etnològic i el seu entorn de protecció requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquesta autorització s'emetrà d'acord amb els criteris establits en la present normativa i, en el que no preveu aquesta, mitjançant l'aplicació directa dels criteris previstos en l'article 39 de l'esmentada llei.
Totes les intervencions requeriran, per a la seua autorització, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.
Article 3. Excepcions al règim general d'intervencions
Sense perjuí del que disposa l'article anterior, mitjançant un informe tècnic municipal motivat es podrà derivar la no-necessitat d'autorització prèvia en les actuacions que se situen fora del present marc normatiu per la seua falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior dels edificis situats en l'entorn de protecció i de les vivendes per a treballadors de l'espai etnològic.
En aquests casos, l'ajuntament comunicarà a la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de 10 dies, la concessió de llicència municipal, i adjuntarà, com a mínim, l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la falta de transcendència patrimonial del que pretén.
Article 4. Règim arqueològic
Totes les intervencions sobre els immobles històrics de l'espai etnològic i el seu entorn han de contemplar les cauteles arqueològiques previstes en l'article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. En qualsevol cas, les actuacions arqueològiques hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria de cultura, d'acord amb l'article 60 de la mateixa llei.
Article 5. Elements impropis
Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior (excepte cartells informatius dels noms i activitats dels edificis) que en qualsevol de les seues accepcions irrompa en l'escena urbana o no urbana de l'àmbit protegit, excepte les relacionades amb activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat, sol·liciten i obtinguen l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de cultura.
Article 6. Exempció de l'obligació legal de redactar pla especial de protecció
La normativa present es considera suficient a l'efecte de la conservació, restauració i posada en valor de l'espai etnològic i el seu entorn de protecció i, per tant, s'eximeixen els ajuntaments de Sax i de Villena de la redacció del pla especial previst per l'article 39.3 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
ESPAI ETNOLÒGIC
Article 7. Usos permesos
Els usos permesos seran tots els històricament associats al lloc, entre els quals s'inclou el residencial en els edificis existents, i els que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial de l'espai etnològic i contribuïsquen a la consecució d'aquests fins.
Article 8. Béns d'interés cultural
Caldrà ajustar-se al que disposa el capítol III del títol II de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per als dos escuts nobiliaris dels Saavedra ubicats en la casa palau, l'entorn de protecció dels quals serà la seua fatxada.
Article 9. Béns de rellevància local
El règim d'intervencions en els béns de rellevància local assenyalats com a tals en la present declaració serà, fins que no s'incloguen en el catàleg de béns i espais protegits amb aquesta expressa tipificació protectora, l'establit amb caràcter transitori en l'article 10 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local, sempre que no entre en contradicció amb les mesures protectores que articula el present decret per a aquests.
Article 10. Conservació dels immobles històrics
Els immobles constitutius de l'espai etnològic no podran ser demolits, ni transformats ni podran augmentar el volum edificat, i s'haurà de restaurar el seu caràcter originari. Per a això, preservaran i restauraran les fusteries, els paviments, els sòcols, les pintures murals, tant exteriors com interiors, les decoracions, les reixes, els rètols de carrers i els elements de l'antic enllumenat públic. Es recuperaran les peces i maquinàries dels immobles industrials que es conserven.
Les fatxades de les vivendes de l'àmbit hauran d'eliminar els elements impropis, com ara plaques ceràmiques o pètries, marcs de materials no originals, etc. Les fatxades posteriors d'aquestes hauran de ser tractades amb els mateixos criteris que les principals, i s'evitaran nous volums i materials impropis. Els tancaments posteriors de les parcel·les destinades a vivendes dels operaris mantindran el seu muret original. Es podrà emprar un tancament vegetal per a la resta.
Els espais públics eliminaran també els materials no originals, com ara peces ceràmiques o marmòries, entre altres.
ENTORN DE PROTECCIÓ
Article 11. Preservació del paisatge històric
A fi de preservar el paisatge històric de l'àmbit, no s'autoritzarà cap edificació per a qualsevol ús (excepte les permeses per l'article 14). Queden prohibits, com a regla general, els moviments de terres i excavacions d'incidència paisatgística, la tala d'arbres, l'emmagatzematge a l'aire lliure de materials i l'abocament de residus, sense autorització expressa del departament competent en matèria de medi ambient i de la conselleria competent en matèria de cultura. Els edificis existents no podran augmentar el volum edificat.
Article 12. Usos permesos
Els usos permesos seran tots els històricament associats al lloc, entre els quals s'inclou l'agrícola i forestal, i els que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial de l'espai etnològic i la preservació dels seus valors paisatgístics i contribuïsquen a la consecució d'aquests fins. S'autoritza l'ús residencial en els edificis existents.
Article 13. Recuperació de béns històrics
Les restes de la Casa de la Azuda, l'aqüeducte i la bassa de reg, així com les de la glorieta existent en el tossal, seran mantingudes a fi de ser recuperades per al seu possible ús.
Article 14. Edificacions autoritzables
Les edificacions autoritzables en l'entorn de protecció són les xicotetes edificacions auxiliars de les faenes agrícoles o d'usos compatibles, sempre que no superen els paràmetres següents:
1. El màxim d'edificabilitat permés serà de 20 m² construïts per edificació, amb una parcel·la mínima d'una hectàrea.
2. El nombre de plantes màxim serà d'una (la planta baixa) i la seua altura de cornisa màxima serà de 3,50 metres.
Article 15. Règim de les edificacions autoritzables
L'arquitectura de les edificacions de nova planta o de remodelació d'aquelles no tradicionals adequarà el seu caràcter estètic a la tipologia i els acabats de la zona atenent les disposicions següents:
1. Fatxades
a) Les obertures seran de proporció vertical, disposició i dimensions característiques de la zona.
b) Els acabats es realitzaran amb materials tradicionals. Es descarten els que imiten aquests materials.
c) Els tancaments seran de fusta.
d) Es prohibeixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables tradicionals.
2. Cobertes: les cobertes seran inclinades, de pendent màxim del 35 %, de teula.
Article 16. Actuacions il·legals
La contravenció del que preveuen els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l'Ajuntament i/o dels promotors en els termes establits en l'article 37 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 17. Delimitació del bé
El Bé d'Interés Cultural i el seu entorn queda definit, tant literalment com gràficament, en els annexos I, II i III del present decret. La documentació complementària obra en l'expedient corresponent.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
La present declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria d'Espai Etnològic, de la Colònia de Santa Eulàlia, situada als termes municipals de Sax i Villena, s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració General de l'Estat.
Segona. Absència d'incidència en la despesa pública de la present disposició
L'aplicació i el desplegament del present decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i, en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de publicar-se en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 19 de febrer de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER.
El conseller d'Educació, Investigació,
Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
ANNEX I
Descripció del bé objecte de la declaració, dels immobles patrimonials que constitueixen referents indiscutibles d'aquest i determinació dels seus valors
1. Denominació: Colònia de Santa Eulàlia.
2. Localització
a) Comunitat Autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: Alacant.
c) Municipis: Sax i Villena.
3. Descripció de la Colònia de Santa Eulàlia i dades historicoartístiques
La Colònia de Santa Eulàlia posseeix un extraordinari interés tant etnològic i històric com arquitectònic i tipològic, com a mostra excel·lent d'un tipus d'assentaments inspirats en les idees il·lustrades i progressistes dels segles XVIII i XIX, que la fa mereixedora de la seua declaració com a Bé d'Interés Cultural amb la categoria d'Espai Etnològic.
La implantació d'aquesta colònia remet a les experiències dutes a terme pels utòpics del segle XIX com ara New Lanark (Owen), Icaria (Cabet) o els falansteris de Fourier, entre altres. A Espanya, diverses experiències semblants van ser les de la Colònia Güell o Ametlla de Merola, Nuevo Baztán, la Colònia Campano de Cadis o Bustiello a Astúries.
La colònia agrícola de Santa Eulàlia, alçada en els anomenats prats de Santa Eulàlia i declarada com a tal de primera classe l'1 de juliol de 1887, estava dedicada al cultiu de la vinya, de cereals, entre el quals inclús l'arròs, i d'oliveres, així com de la posterior transformació industrial per a la seua comercialització. Va ser projectada de manera que constituïra una unitat productiva autosuficient, que satisfera, a més, les necessitats d'habitació, oci i assistència religiosa i educacional dels seus treballadors i empleats, sense oblidar ni escatimar el seu ornament públic i privat. Per a això, es va recórrer a escultors, pintors i ebenistes de qualitat, a la manera que promulgaven les teories utòpiques més avançades.
Va ser promoguda en les seues pròpies terres per Antonio de Padua Saavedra y Rodríguez de la Guerra, comte de l'Alcúdia i de Gestalgar, a causa de les expectatives econòmiques de la zona afavorides per l'arribada del ferrocarril des de Madrid en 1858 i l'increment de la comercialització dels productes vitícoles per efecte de la crisi del sector provocada per la fil·loxera a França. Aquest va constituir, en 1900, la Societat Saavedra y Bertodano, en la qual figurava com a gerent, amb el seu parent l'enginyer Mariano de Bertodano y Roncali, vescomte d'Alzira, que era casat amb María Avial Peña, filla d'un ric indià, que comptava amb l'extraordinari dot de díhuit milions de pessetes, que es creu que va invertir en aquest projecte.
Segons Belando Carbonell, en 1888 les terres estaven distribuïdes de la manera següent: 123 ha de secà, 5 ha de regadiu i 10 ha de terres incultes, amb una renda de 5.291 pessetes.
El context històric propici s'inicia, després de diverses desamortitzacions de menor importància, l'any 1855, durant el segon govern d'Espartero. El ministre d'Hisenda, Pascual Madoz, fa una nova desamortització que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. L'1 de maig de 1855 es publicava en la Gaceta de Madrid, i el 31 es publicava la instrucció per a realitzar-la.
Es declaraven en venda, amb excepcions, totes les propietats i censos de l'Estat, del clero, dels ordes militars, confraries, obres piadoses, santuaris, de l'exinfant Carles, dels propis i els comuns dels pobles, de la beneficència i de la instrucció pública. No van cessar les vendes fins a final de segle, i van continuar a pesar dels diferents canvis de govern. En 1867, s'havien venut en total 198.523 finques rústiques i 27.442 finques urbanes.
Paral·lelament a les successives desamortitzacions, els governs d'Espanya emprenen una política de foment de la repoblació i de cultiu de terrenys erms que posaren en producció la ingent quantitat de nous terrenys així obtinguts. A aquest efecte, el Ministeri de Foment decreta tres lleis respecte d'això: la Llei de 21 de novembre de 1855, amb disposicions sobre l'establiment de colònies agrícoles o noves poblacions perquè foren cultivats terrenys erms i reialencs de l'Estat i els particulars, o per a introduir millors sistemes en els ja establits (Gaceta de Madrid 1053, 22.11.1855); la Llei d'11 de juny de 1866 sobre el foment de la població rural (Gaceta de Madrid 195, 14.06.1866), i la Llei de 5 de juny de 1868, relativa al foment de la repoblació rural (Gaceta de Madrid 161, 09.06.1868).
En aquestes lleis s'establien les condicions per als promotors de les anomenades colònies agrícoles, així com les exempcions fiscals a què tenien dret, i altres exempcions, a més del procediment d'obtenció dels beneficis dispensats.
La prescripció dels privilegis de la Llei de 1868, la falta d'una adequada gestió i la decadència de l'agricultura entorn d'una societat cada vegada més industrialitzada van provocar la decadència de la colònia a penes uns 40 anys després de la seua fundació.
La colònia s'articula sobre l'eix central del carrer Salinas de nord-est a sud-oest, que és també límit entre els termes de Sax i Villena. A cada costat d'aquest carrer i tangencialment a aquest s'obrin dos places. La plaça de Santa Eulàlia va ser la primera construïda, al voltant de l'antiga ermita reedificada, a la qual donen també la casa palau, el parador, la fàbrica d'alcohols i el celler, a més de les primeres cases de treballadors i capatassos. Completen la plaça, a l'altre costat del carrer Salinas, la botiga i el casinet. L'altra plaça, anomenada de Sant Antoni, es conforma amb la fàbrica de farines, dos magatzems i noves vivendes obreres. Es va completar el conjunt amb noves edificacions, com el teatre i l'anomenat barri nou de La Concepción, un carrer situat a l'altre costat de la casa palau amb vivendes a cada costat. El conjunt també comptava amb barberia, forn de pa i taller de reparacions, un col·legi (fora de la colònia), a més del parc de recreació amb una àmplia arbreda i llac amb illa.
4. Relació d'immobles històrics que conformen l'espai etnològic i determinació dels seus valors.
a) Instal·lacions fabrils
1r. Fàbrica de farines de El Carmen, plaça de Sant Antoni, número 2. Referència cadastral 0013001YH87505 (Villena).
Situada a la plaça de Sant Antoni, és un gran edifici de llenguatge racionalista amb les obertures ordenades horitzontalment i verticalment entre els aparells de rajola dels pilars i fronts de forjats. Se'n desconeix la data de construcció, però un document de 1907 ja constata la seua existència com «una portentosa fàbrica de farines».
La fàbrica respon a un dels models habituals de l'època, que eren dels sistemes austrohongaresos dels germans Bühler i Daverio. En la planta de cernuts de la fàbrica s'han trobat alguns tamisos de fusta i una balança de fosa amb la inscripció Bühler.
Segons la investigació de Jaén, Lillo i Sánchez, els plànols trobats sobre una fàbrica de farines a Igualada (Barcelona) mostren la seua semblança constructiva amb la de Santa Eulàlia. La resta de la maquinària que existia en la nau ha desaparegut.
L'edifici principal és de planta rectangular de tres pisos. La coberta és inclinada de dos aiguavessos amb teules planes. En aquest es duia a terme el procés d'elaboració del producte, mentre que els dos edificis laterals d'una planta menys estan destinats a magatzems en la planta baixa i vivenda del moliner en la planta superior.
L'edifici està tancat, cosa que impedeix reconéixer l'estat de l'estructura interior. S'aprecien trams derruïts de la coberta. En la fatxada de la plaça s'observen algunes fissures verticals. El canaló de zinc per a la recollida de les aigües de la coberta ha desaparegut en diversos metres.
2n. Magatzem, plaça de Sant Antoni, número 1, i carretera de Salinas. Sense referència cadastral (Sax).
L'edifici va ser alçat en prolongació de la farinera. La seua planta és rectangular d'un sol pis. Amb algunes obertures de pas en la fatxada que dóna a la plaça. La testera a la carretera es troba rematada per un frontó triangular en què hi ha un ull de bou circular i una finestra situada a una altura intermèdia.
3r. Magatzem (antiga almàssera), plaça de Sant Antoni, número 19, i carretera de Salinas. Sense referència cadastral (Sax).
La seua planta és rectangular, acabada en coberta de dos aiguavessos i teules planes. Les obertures de pas són verticals com les finestres del magatzem. Les finestres són rectangulars amb la part superior acabada en arc rebaixat en la part que correspon a l'almàssera. Les obertures es troben emmarcades amb rajola.
4t. Fàbrica d'alcohols La Unión, plaça de Santa Eulàlia, número 13, celler i trull, carrer Salinas, número 5. Referència cadastral 7411408XH8771S (Sax).
El conjunt de la fàbrica d'alcohols, el celler i el trull està ubicat entre la plaça de Santa Eulàlia, el carrer Salinas i el parador annex a la casa palau. Destaca en volum la fàbrica d'alcohols de planta quadrada i gran altura, al costat del parador. El buit d'entrada és de grans dimensions, amb porta de fusta de dos fulles xapada de zinc, que dóna a la plaça de Santa Eulàlia i està orientat a sud-est. En la planta baixa s'aprecien en aquesta fatxada dos finestres acabades en arc, i en una planta superior es repeteixen aparellades de dos en dos. Es troba un altre buit circular en el frontó d'acabament de l'edifici. El perímetre de tots els buits és d'aparell de rajola ceràmica massissa. Tancaments de fusta tancaven les finestres i es troben la marca dels rètols que diuen «Fábrica de Alcoholes La Unión» i la marca d'un escut que segurament va ser de la societat Saavedra-Bertodano. Es conserva en un cantó un curiós rellotge de sol.
L'alçat orientat cap a la plaça en direcció nord presenta el mateix tipus de finestres aparellades, a la mateixa altura i en el mateix nombre de dos.
La fatxada sud-oest dóna al pati interior conformat també per la casa palau, el parador i dos magatzems. Presenta al seu torn dos parelles de buits superiors a la mateixa altura. La fatxada que dóna al carrer Salinas, a la qual es troba adossat el celler, apareix totalment cega.
Interiorment, la fàbrica és una construcció diàfana amb coberta de dos aiguavessos amb el mateix tipus de cintra que es troba en el teatre, l'almàssera o el magatzem de blats de la fàbrica de farines. Segons els veïns, es disposen depòsits subterranis vinculats al procés de producció.
Annex a la fàbrica es troba el celler, de menor altura però d'un gran desenvolupament longitudinal al llarg del carrer Salinas, a partir de la plaça de Santa Eulàlia, on es troba l'alçat posterior, mentre que el principal està orientat cap al teatre. Al costat d'aquest apareix adossada una altra edificació, de menors dimensions, dedicada al lloc on es xafava el raïm. Aquest espai és de planta quadrada, cobert a tres aiguavessos, amb l'ajuda d'un suport central de rajola acabat en mènsules de suport. Disposa de dos portes laterals elevades que facilitaven la descàrrega dels carros sobre el forjat interior.
Al costat de les portes de descàrrega hi ha dos cubs o recipients on es xafava el raïm de grans dimensions i planta rectangular. Uns altres dos recipients, més xicotets, se situen al fons, prop dels accessos al celler. La comunicació del lloc on es xafava el raïm amb el celler s'establia a través de dos entrades en arc.
El celler es divideix en dos sales, la primera destinada a la fermentació del most i la contígua, separada amb un mur amb porta d'accés centrada, a la destil·leria. La ximenera de rajola ha desaparegut.
Situada en la nau del celler i adossada a la fàbrica es troba la torre de rajola que travessa la coberta d'aquella, de volum troncopiramidal, sobre una basa vertical, que supera en altura la fàbrica d'alcohols. Interiorment disposa d'una escaleta de pujada encastada a la paret i una altra d'accés a un espai subterrani des del qual s'accedeix a dos túnels, un en direcció al subsòl de la fàbrica i l'altre en direcció a la sala dels depòsits del celler, on es trobava un motor que subministrava energia elèctrica per a tot el complex de la colònia i suposadament vinculat al molí de vent que antigament es trobava en la part alta de la torre. En el seu desenvolupament vertical disposa de troneres amb orbe superior i xicotetes finestres amb arc de mig punt, i es remata amb una balustrada sobre un matacà sobre mènsules de rajola que la voreja.
b) Edificis de serveis
1r. Parador i despatx, plaça Santa Eulàlia, número 12. Referència cadastral 7411412XH8771S (Sax).
Es tracta d'un edifici que dóna a la plaça de Santa Eulàlia, de dos plantes i planta rectangular, del qual actualment només es conserven les fatxades. Està adossat a la casa palau i a la fàbrica d'alcohols i des d'aquest s'accedia al pati interior conformat per aquests dos edificis. Disposa de tres grans finestrals en la planta baixa d'arcs rebaixats i quatre finestres de proporció vertical en la planta superior. Una barana curvilínia amb cinc pilarets remata la fatxada.
2n. Ermita de Santa Eulàlia. Sense referència cadastral (Sax).
La primitiva ermita de Santa Eulàlia es va construir com a conseqüència d'una batalla que va tindre lloc en aquest paratge en 1240 i els fets miraculosos amb la intervenció de santa Eulàlia que s'hi van produir.
L'ermita va ser reconstruïda amb motiu de la fundació de la colònia, segons resa una inscripció en la mateixa ermita: «Esta capilla la fundó d. Antonio de Padua Saavedra y Rodríguez de Guerra, conde de La Alcudia y de Gestalgar, el 24 de febrero de 1891 y la construyó el maestro de obras de Villena Francisco Grande».
Es tracta d'un edifici exempt, realitzat en maçoneria en murs i contraforts i amb coberta de dos aiguavessos de teula plana. Sobre la porta amb arc d'aparell de rajola hi ha un ràfol de zinc sostingut per corbes de ferro, i sobre aquest un ull de bou i més amunt un rellotge circular amb numeració romana sobre el qual es llig Sax. Corona la fatxada una espadanya de dos pisos, en la del pis inferior està la campana.
La planta és d'una sola nau d'11,30 per 5 metres. Tres parells de pilastres estriades amb capitells modernistes i arcs faixons sostenen la volta de canó. Als peus, el primer tram està cobert pel cor, al qual s'accedeix per una escala de fusta. El presbiteri se separa mitjançant una balustrada de ferro, i darrere de l'altar un retaule de columnes amb capitell corinti sobre les quals recolza un arquitrau, un fris, una cornisa i un frontó triangular emmarca una fornícula en què hi ha la Mare de Déu Dolorosa i a un costat i a l'altre del retaule s'obrin xicotetes fornícules laterals amb les imatges de santa Eulàlia i sant Blai. Destaquen les pintures murals firmades per Puchades, que també va decorar el teatre. El paviment forma un escaquer de taulell hidràulic. Els escalons són de taulells de marbre. Com a element singular destaca el púlpit metàl·lic cilíndric.
El 10 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia, se celebra una romeria amb actes de culte, fira i esbarjo al voltant de l'ermita.
3r. Caseta del pont de la Cadena, avinguda Margot. Referència cadastral: 03140A043000160000WU. Polígon 43, parcel·la 16 (Villena).
Es tracta d'una xicoteta edificació d'una planta situada a l'avinguda Margot, al costat del riu Vinalopó. Es cobreix amb teulada de dos aiguavessos de teula plana; permetia controlar l'accés a la colònia mitjançant una cadena ancorada en dos basaments de pedra.
c) Immobles d'oci
Teatre Cervantes carrer Salinas, número 4. Referència cadastral 7311501XH8771S.
El teatre Cervantes va ser concorregut per les més importants companyies de sarsueles de l'època i les seues llotges van ser lloc de reunió de la burgesia de la contornada. Va ser alçat després de 1907, data de l'inventari d'edificacions de Sax. A causa de l'afonament del magatzem annex, s'ha perdut la part corresponent a l'escenari. Exteriorment, les fatxades es troben emblanquinades amb escassa ornamentació i amb un reduït nombre de buits. Sobre l'alçat principal es troba el primer dels accessos centrat en aquest. Sobre la porta s'obri una finestra de dos fulles que comunica interiorment amb la llotja presidencial adornada per motlures de fulles i tiges. Entre ambdós buits queden restes del rètol de ceràmica vidriada de color roig en què es pot llegir «Teatro».
Un altre dels accessos al teatre es troba en l'alçat lateral dret protegit per una xicoteta marquesina d'estructura de fusta coberta de teula. Més amunt es troba el rètol «Teatro Cervantes», realitzat amb pintura negra.
La planta rectangular de l'edifici es divideix en dos parts ben diferenciades, la destinada als espectadors i la de l'escenari, el paviment de la qual se situa a una cota superior del nivell del terreny. La zona destinada al públic es compon del pati de butaques pròpiament dita i de les llotges que, disposats en dos altures, rodegen l'espai central. La llotja presidencial es cobreix amb un pòrtic de pilars de fusta i presenta major ornamentació que la resta. Les seues motlures són idèntiques a les que apareixen al palau sobre les finestres de fatxada i en el seu interior emmarcant les portes de pas del gran vestíbul central de planta baixa.
Destaquen els frescos de les parets del teatre: el retrat de Miguel de Cervantes, emmarcat en un medalló que porta el seu nom. A un costat i a l'altre es troben paisatges de la colònia i altres retrats com el de Ruperto Chapí, Emilio Serrano, Jacinto Benavente i Manuel Linares Rivas.
d) Edificis residencials
1r. Casa palau, plaça de Santa Eulàlia, número 10, 11. Referència cadastral 7411408XH87715 (Sax).
Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 425 m² amb dos altures que va començar a construir-se en 1898. Està situat a la plaça de Santa Eulàlia, al costat del celler o fàbrica d'alcohols. Al centre de la fatxada principal que dóna al jardí privat hi ha la porta d'entrada amb una marquesina coberta de fusta i vidres amb dos finestres a cada costat i cinc balcons en la planta superior. En les fatxades laterals, s'obrin quatre finestres en la planta baixa i els seus corresponents balcons en la superior. Tots els buits de les tres fatxades exteriors del palau s'adornen amb marcs amb motlures i formes vegetals decoratives. Els seus tancaments estan compostos per diverses fulles de fusta, una mallorquina i, a més, una contrafinestra en els balcons de la planta superior. Les reixes que protegeixen les finestres també tenen elements decoratius vegetals, excepte les que donen a la plaça de Santa Eulàlia, que es componen de barres que formen rombes. La barana dels balcons és la mateixa en totes les fatxades menys en la del balcó principal, a causa de la seua major amplitud.
En la fatxada principal, a l'altura del balcó principal, hi ha dos escuts nobiliaris dels Saavedra. Remata la fatxada una cornisa perimetral que es recolza en mènsules i sobre la qual continua l'ampit de coronació de l'edifici, de línies ondulades. En el centre de cada un d'aquests remata l'edifici un frontó de coronació, el de la fatxada principal té un baix relleu que mostra una escena al·legòrica a l'agricultura i a la indústria composta per figures humanes nues separades per un àngel amb les ales esteses. Entre les pilastres que reforcen la barana es decora amb una motlura formada per tres barres horitzontals acabades en punta de llança que travessen un anell. Els frontons de les altres dos fatxades posseeixen altres relleus de menors dimensions que representen una espècie de cap de dragó. La fatxada interior no té ornamentació.
La planta baixa disposa de dotze habitacions al voltant del vestíbul principal, centrat i il·luminat per una claraboia. Des d'aquest espai s'accedeix a l'escala d'accés a la planta superior, de dos trams i revestida de marbre. En uns dels cantons es troba un escut nobiliari pintat amb el lema de la família i paviments de dos tipus en què predominen els de taulells hidràulics de 20 x 20 cm. També se'n troben de marbre en l'espai central, davall de les dos lluernes.
La planta superior repeteix la mateixa distribució d'estances al voltant d'una galeria o corredor central, es divideix en dos parts diferenciades pels seus acabats i que estarien destinades als propietaris i al servei, respectivament. Els paviments estan formats mitjançant peces xicotetes formant mosaics.
També destaquen en l'edifici els sòcols de taulellets i les fusteries de gran qualitat dissenyades amb motius decoratius del modernisme.
2n. Vivendes per a treballadors. Illes cadastrals 74114, 73115, 75129 de Sax i 00130 de Villena.
Les primeres vivendes construïdes van ser les que donen a la plaça de Santa Eulàlia; posteriorment es van construir successivament les del barri nou de La Concepción i les de la plaça de Sant Antoni. En la fatxada est de la primera plaça s'agrupen en filera, de planta baixa, alternades amb altres de dos altures situades als extrems i al centre de la plaça. La casa situada més pròxima al palau era la de l'administrador, com resa una placa de la fatxada. Totes les vivendes disposen dels mateixos buits en fatxada. La porta d'accés es col·loca en el centre flanquejada per dos finestres situades simètricament a un costat i a l'altre. Les fatxades de les vivendes de dos plantes repeteixen la disposició de tres finestres en la part superior. Els buits es troben emmarcats amb motlures i disposen d'un sòcol de maçoneria. Les cobertes són de dos aiguavessos amb faldons paral·lels a la fatxada, a excepció de les vivendes de dos plantes, que es disposen de forma perpendicular i presenten vols més accentuats.
La segona alineació de vivendes se situa darrere de l'ermita, separada de la plaça pel carrer de Santa Rita. Són de dos plantes. En la primera casa hi havia la carnisseria, al costat del parc Gilabert. Repeteixen la disposició de buits del front est de la plaça. Les cobertes són totes de dos aiguavessos, excepte una que presenta una disposició de quatre aiguavessos.
El tercer conjunt de vivendes de la plaça de Santa Eulàlia es troba en l'avinguda Margot i acaba al començament del carrer Salinas, al costat del celler. Està format per dos vivendes, el casinet i la botiga, la barberia, i per un forn de pa i un taller de reparacions actualment desapareguts. Destaca la fatxada de la botiga de la colònia de dos plantes. S'accedeix a la planta superior per una escala exterior d'un sol entornpeu. Els buits es disposen amb arcs rebaixats i amb motlures de més relleu, i disposa d'un pòrtic de pilars amb mènsules que sustenten el replanell de l'escala sobre la porta d'entrada. Els vols dels ràfols mostren la volada de les seues corretges que es rematen amb xapes decoratives de fusta que en molt pocs casos han sobreviscut al pas del temps. Els altres edificis no varien respecte a la resta de cases.
En el carrer o barri nou de La Concepción es troben enfrontades dos fileres de cases d'una sola planta. La seua aparença externa és igual a les de la plaça de Santa Eulàlia. El ràfol d'aquestes està format per tres filades de rajola sobre les quals recolza la teula. Al final d'una de les alineacions es troben dos edificacions que no corresponen a la vivenda tipus, es tracta de la casa dels pastors i una xicoteta nau destinada a guardar el bestiar.
Les vivendes de la plaça de Sant Antoni es disposen en dos alineacions perpendiculars entre si, constituïdes únicament per planta baixa. En el cantó que les uneix hi ha una vivenda aixamfranada. Es troben adossades a l'almàssera i a la fàbrica de farines en cada un dels extrems.
En conjunt les vivendes presenta unes condicions d'higiene i ventilació molt bones per a l'època, aspecte que reflecteix la preocupació social i sanitària del moment. La distribució interior es compon d'un saló menjador i cuina on es trobava la ximenera. El corredor centrat dóna accés als dormitoris situats a un costat i a l'altre d'aquest i al pati posterior, on hi havia dos dependències annexes (la majoria desaparegudes) en les quals guardaven animals i hi havia un pou cec.
e) Espais públics representatius
1r. Avinguda Margot.
És l'entrada a la colònia des de la carretera i l'estació de ferrocarril. Una vegada travessat el riu Vinalopó, la caseta del pont de la Cadena controlava l'accés mitjançant una cadena ancorada en dos basaments que encara es conserven. Segons Santiago Varela, una columna suportava l'escultura de l'Àngel de la Caritat, que hui es troba en parador desconegut.
En l'actualitat s'ha alçat un tancament de bloc de formigó que altera l'harmonia estètica a penes inalterada de l'espai.
2n. Plaça de Santa Eulàlia.
Sorgeix al voltant de l'ermita preexistent que dóna al carrer Salinas. Serveix d'escenari dels edificis més representatius com la casa palau, l'alcoholera i el celler, i a l'altre costat del carrer Salinas, les botigues, etc.
Comptava amb parterres plantats d'arbres frondosos i nombroses escultures de morter de ciment amb varetes metàl·liques, segons fabricació usual, hui desaparegudes.
3r. Plaça de Sant Antoni.
Va sorgir ja entrat el segle XX i ocupa un lloc secundari en representativitat dins de l'espai etnològic. Està conformada per la fàbrica de farines, l'almàssera, el magatzem i noves vivendes de treballadors.
4t. Parc de Gilabert
Es trobava a l'inici de la colònia al costat de l'avinguda Margot. Servia d'esbarjo i comptava amb grans arbres, un estany artificial amb una illa, una glorieta i una cabana de construcció rústica. També s'adornava amb escultures.
Es troba en mal estat, però se'n conserven els murs de l'estany i l'illa.
Béns d'interés cultural
Escuts heràldics dels Saavedra.
Dos escuts en forma de francés modern amb les armes dels Saavedra: en camp de plata, tres faixes amb quadres en forma d'escac d'or i gules en quatre ordes, carregada cada una d'una altra faixa d'or, bordura de gules amb huit aspes d'or.
Es troba timbrada per una corona comtal i amb la imatge del bescoll d'una àguila coronada que mira a sinistra. No se'n conserva policromia.
Els dos escuts són iguals, un d'aquests presenta una minva en la corona i en el bec.
Béns de rellevància local
Els immobles que a continuació s'assenyalen, de conformitat amb el que estableix l'article 28.2.b de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, tindran la consideració de béns de rellevància local i amb aquesta expressa tipificació protectora s'hauran d'incloure en el catàleg urbanístic municipal:
Monuments d'interés local
Ermita de Santa Eulàlia (disposició addicional cinquena de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià).
Casa palau i jardí.
Teatre Cervantes.
Espais etnològics d'interés local
Fàbrica de farines El Carmen.
Fàbrica d'alcohols La Unión, celler i trull.
ANNEX II
Delimitació literal de l'espai etnològic i el seu entorn de protecció
Justificació de la delimitació de l'espai etnològic: s'inclouen dins de l'espai etnològic les parcel·les cadastrals on estan ubicats els edificis i espais públics que van conformar la colònia, entre els quals s'inclou el parc de Gilabert amb el llac i l'avinguda Margot fins al riu Vinalopó, i incorpora la caseta de la Cadena que servia de control d'accés al lloc. També s'hi incorporen els vials que el rodegen.
Definició literal de la delimitació
Origen: intersecció entre la fatxada sud de la caseta de la Cadena amb una línia virtual situada a 5 metres de l'avinguda Margot, punt A.
Sentit: horari.
Línia delimitadora: des del punt d'origen, la línia envolta la caseta, travessa l'avinguda Margot i continua al sud per una línia virtual situada a 5 metres de l'avinguda. Segueix al sud i envolta l'antic parc Gilabert. Prossegueix al sud-est per les parts posteriors de les cases existents, travessa el camí de Santa Eulàlia i gira pel camí posterior de les vivendes de l'illa cadastral número 74114, i l'incorpora. Torna a girar al nord-oest pel camí posterior a l'illa número 73115. Recorre aquest camí i l'incorpora fins a la seua intersercció amb el camí de Santa Eulàlia. El travessa i segueix al sud-est fins una línia virtual a 5 metres de l'avinguda Margot; segueix per aquesta línia fins al punt d'origen.
Justificació de la delimitació de l'entorn de protecció de l'espai etnològic
Es considera necessari la delimitació de l'entorn de protecció del bé a fi de preservar l'entorn històric, dedicat a la producció agrícola, raó de l'existència d'aquesta Colònia de Santa Eulàlia. En aquest paratge agrícola es van ubicar la Casa de la Azuda, des d'on es desviava l'aigua per al reg, l'aqüeducte i la bassa. També s'incorpora el pujol situat a l'oest d'aquesta, que va ser utilitzat per a lleure dels seus habitants i on va haver-hi una glorieta des d'on es divisava el paisatge circumdant i els camins que l'envoltaven.
Definició literal de la delimitació
Origen: vèrtex sud de la parcel·la núm. 14 del polígon cadastral núm., al costat del camí de Santa Eulàlia, punt B
Sentit: horari.
Línia delimitadora: des del punt d'origen, la línia recorre el límit entre la parcel·la 14 i 15, gira al sud-est incorporant la parcel·la 15, segueix per la vora del riu Vinalopó fins a la seua intersecció amb una línia visual situada a 300 metres de l'alineació posterior de l'illa cadastral núm. 74114. Segueix per aquesta línia virtual fins a la seua intersecció amb el canal d'aigües de Novelda, i l'incorpora. Gira al nord-oest per la carretera que confronta amb la parcel·la número 17, i la incorpora, travessa la carretera fins al límit sud de la parcel·la 18 i des d'allí es dirigeix al punt d'origen B.