DECRET 81/1998, de 4 de juny de 1998, del Govern Valencià, pel qual defineix i estructura els recursos sanitaris dirigits a la salut mental i l'assistència psiquiàtrica a la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 3269 de 22.06.1998 | |
| Número identificador: | 1998/X5210 | |
| Referència Base de Dades: | 1155/1998 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 23.06.1998 Notes: El Decret estableix les directrius generals d'actuació en matèria de salut mental i assistència psiquiàtrica, la regulació de l'assistència i la rehabilitació de les empreses mentals, els recursos dirigits a la promoció i la protecció de la salut mental i a la prevenció de les malalties mentals. Aquesta disposició afecta: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Sanitat Grup temàtic: Reglamentació, Legislació Matèries: Sanitat Descriptors: Temàtics: discapacitat psíquic, servei sanitari, salut mental, psiquiatria
DECRET 81/1998, de 4 de juny de 1998, del Govern Valencià, pel qual defineix i estructura els recursos sanitaris dirigits a la salut mental i l'assistència psiquiàtrica a la Comunitat Valenciana. [1998/X5210]
Les malalties mentals són un dels majors reptes sociosanitaris de cara al segle XXI. Alguns estudis epidemiològics d'abast internacional mostren que aproximadament el 15% de la població general presenta alguna malaltia mental. Entre el 2 i el 3% de la població pateix una malaltia mental greu que produeix disminució. En el passat es tendia a ocultar aquestes patologies; actualment, malgrat que perviu un cert component d'estigmatització, hi ha una creixent i progressiva demanda d'atencions. Tenen una importància especial els moviments associatius de malalts i familiars com a factors dinamitzadors d'aquesta demanda.
L'article 43 de la Constitució Espanyola reconeix el dret de tots els ciutadans a la protecció de la salut. També l'article 49 encomana als poders públics la realització d'una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones disminuïdes psíquiques.
L'article 38 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i els articles 17, 22.e i 38 de la Llei de la Generalitat Valenciana 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, assenyalen que correspon a al Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèria de sanitat interior, seguretat social i organització de tots els serveis relacionats amb aquesta matèria.
La Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, en l'article 20, «De la salut mental» determina la integració plena de l'assistència als malalts mentals en la xarxa del sistema sanitari general, i indica que aquesta atenció es farà de manera preferent en l'àmbit comunitari, potenciant els recursos ambulatoris, els sistemes d'hospitalització parcial i l'atenció a domicili, i reduint tant com siga possible les necessitats d'hospitalització.
Mitjançant el Reial Decret 1.612/1987, de 27 de novembre, es van transferir a la Comunitat Valenciana les funcions i els serveis de l'Insalut. Això va entrar en vigor l'1 de gener de 1988.
En febrer de 1991 va ser aprovat per la Comissió de Sanitat de les Corts Valencianes el Pla de Salut Mental que va ser ratificat en maig del mateix any pel ple del Govern Valencià. Aquest pla, l'antecedent més important del qual fou l'informe de la Comissió Ministerial sobre la Reforma Psiquiàtrica de 1985, va suposar un avanç en alguns aspectes de la salut mental i l'assistència psiquiàtrica, i va facilitar la creació de les unitats de Salut Mental, així com de les unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica en hospitals generals. Tanmateix, la seua posada en pràctica va comportar el desmantellament d'altres recursos i no es va acompanyar de la creació dels recursos necessaris per a l'atenció, especialment dels malalts mentals crònics.
El Decret 148/1986, de 24 de novembre, del Govern Valencià, regula la prestació dels serveis de salut mental. Aquest Decret disposa la creació dels centres de Salut Mental i de les unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica. També planteja la creació de centres de dia en les diferents àrees sanitàries i la coordinació amb la xarxa de serveis socials.
La coordinació esmentada es va plasmar en la publicació del decret 132/1996, de 4 de juliol, del Govern Valencià, que assigna competències respecte als malalts mentals entre la Conselleria de Sanitat i Consum i la Conselleria de Treball i Afers Socials. Posteriorment, la Conselleria de Treball i Afers Socials va publicar l'Ordre de 3 de febrer de 1997, que recull la catalogació i les característiques d'estructures específiques rehabilitadores i residencials específiques per a malalts mentals.
El Decret 132/1996, assenyala que la Conselleria de Treball i Afers Socials tindrà competència per atendre les necessitats socials dels malalts mentals crònics, i especialment aquelles que fan referència a cobrir les necessitats d'allotjament i d'altres, durant la rehabilitació i reinserció social d'aquests malalts, sense perjudici que l'assistència sanitària d'aquests siga prestada pels serveis del sistema sanitari públic. L'Ordre de 3 de febrer de 1997, de la Conselleria de Treball i Afers Socials recull la catalogació i les característiques de les estructures dirigides a aquesta finalitat, que inclouen: centres de dia, centres de rehabilitació i inserció social i altres recursos com els centres específics per a malalts mentals, i els habitatges tutelats.
Necessàriament s'ha de fer referència a l'impuls que, en el tractament dels trastorns addictius, amb el seu alt grau de dependència, ha originat la recent Llei 3/1997, de 16 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius que preveu mesures medicoassistencials l'execució de les quals encomana al sistema sanitari públic, com a part de l'atenció integral que aquesta llei proclama com el seu objectiu prioritari.
Aquests fets d'absoluta rellevància ens porten a la promulgació d'aquest decret de salut mental i assistència psiquiàtrica que, mantenint l'esperit dels antecedents referits, done un impuls legislatiu als problemes assistencials dels malalts mentals.
Aquest decret regula els recursos bàsics per al desenvolupament d'aquest model, posant èmfasi en el tractament en la comunitat i superant els criteris que centren preferentment l'atenció en els hospitals psiquiàtrics.
La salut mental i l'assistència psiquiàtrica s'adscriuen en el sistema sanitari general a nivell d'Atenció Especialitzada. Les unitats de Salut Mental (USM) actuaran com a equips interdisciplinaris que serviran de suport als dispositius d'Atenció Primària. A mig camí entre les USM i les unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica es preveuen uns altres dispositius bàsics com l'hospital de dia i les unitats hospitalàries d'Estada Mitjana, dirigides a malalts subaguts i un dels objectius dels quals és la intervenció primerenca sobre la rehabilitació d'aquests malalts.
En congruència amb la reforma que s'efectua no es modifica cap aspecte del règim retributiu que requerisquen actuacions singulars bé de forma temporal o permanent.
Axí mateix, es preveu la possibilitat d'establir programes específics per a situacions especials que requerisquen actuacions singulars bé de forma temporal o permanent.
Es prestarà èmfasi especial a la creació i el desenvolupament d'unitats de salut mental infantil, psicogeriatria, trastorns de l'alimentació i altres unitats.
En atenció d'aquestes consideracions, a proposta del conseller de Sanitat i després de la deliberació del Govern Valencià reunit en sessió del dia 4 de juny de 1998, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu,
DECRETE
Capítol I
Objecte i directrius generals
Article 1. Objecte
Aquest decret estableix, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, les directrius generals d'actuació en matèria de salut mental i assistència psiquiàtrica; la regulació de l'assistència i rehabilitació dels malalts mentals, els recursos dirigits a la promoció i protecció de la salut mental i a la prevenció de les malalties mentals.
Els recursos de salut mental hauran de ser autoritzats bé per la Conselleria de Sanitat, bé per la Conselleria de Benestar Social o per totes dues, en els termes establits per la normativa vigent.
Article 2. Directrius generals
1. La salut mental i l'assistència psiquiàtrica, tant l' extrahospitalària com l'hospitalària, s'integren en els serveis sanitaris generals de l'Atenció Especialitzada, que es coordinaran adequadament amb el nivell d'Atenció Primària i la xarxa de Serveis Socials, per procurar una atenció integral de caràcter sociosanitari.
Caldrà tenir en compte no sols els aspectes sanitaris, sinó també els socials, dirigits a una rehabilitació i integració psicosocial tan plena com siga possible, mitjançant la intervenció conjunta de les conselleries de Sanitat i de Benestar Social, independentment del fet que també puguen ser necessàries les actuacions de les altres institucions que tinguen competències en temes laborals i educatius.
2. L'instrument d'articulació de les actuacions conjuntes serà la Comissió Mixta Sociosanitària, contemplada en l'Acord del Govern Valencià de 16 de maig de 1995, i es podrà crear una Subcomissió Tècnica específica dirigida a l'estudi conjunt de necessitats i la planificació d'actuacions.
3. Els programes preventius, assistencials i de rehabilitació estaran adreçats a proporcionar una atenció integral dels problemes de salut mental i assistència psiquiàtrica.
4. L'actuació sanitària en salut mental es realitzarà en l'àmbit comunitari potenciant els recursos assistencials ambulatoris, els sistemes d'hospitalització parcial i d'atenció a domicili, procurant una participació efectiva de la comunitat i la utilització de tots els recursos que ofereix als ciutadans.
5. Les actuacions i els programes de salut mental seran degudament avaluats per la Unitat de Coordinació de Salut Mental per adequar-los a les necessitats reals de la població.
6. El personal que treballe en els recursos de salut mental participarà en activitats d'investigació, formació i docència, en funció de la seua categoria i adscripció professional.
7. Els recursos de salut mental i assistència psiquiàtrica seran estructurats des d'un enfocament multidisciplinari, tant en la seua composició com en el seu funcionament, i basaran les seues activitats en la cooperació de tots els seus membres.
8. Els recursos de salut mental i assistència psiquiàtrica seran organitzats de manera que quede garantida la cobertura de tota la població, segons criteris objectius que tinguen en compte factors geogràfics, demogràfics, epidemiològics, socioeconòmics i culturals.
Capítol II
Recursos sanitaris assistencials
Article 3. Recursos sanitaris
La xarxa sanitària assistencial de salut mental i assistència psiquiàtrica de la Comunitat Valenciana estarà integrada pels següents recursos:
1. Unitats de Salut Mental (USM).
2. Hospitals de Dia.
3. Unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica d'Aguts.
4. Unitats d'Hospitalització d'Estada Mitjana.
5. Unitats específiques.
Article 4. Coordinació i gestió dels recursos
1. Dins de l'estructura dels serveis centrals de la Conselleria de Sanitat hi haurà la Unitat de Coordinació de Salut Mental, que gestionarà els plans i programes de salut mental de la comunitat autònoma, amb el nivell administratiu que es determine. Aquesta unitat dependrà de la Direcció General d'Atenció Especialitzada, a la qual s'adscriuen la coordinació i la gestió dels recursos dirigits a la salut mental i l'assistència psiquiàtrica.
2. En l'àmbit territorial de cada hospital hi haurà una persona responsable que dependrà directament de la direcció mèdica i que vetlarà pel funcionament adequat de tots els recursos de salut mental.
Li correspondran les funcions següents:
a) Coordinar els diferents recursos assistencials dins de l'àmbit territorial corresponent.
b) Assegurar en aquest àmbit la connexió i el suport tant amb Atenció Primària com amb els recursos dependents de la xarxa de serveis socials.
c) Supervisar els programes i les activitats realitzades pels diferents recursos.
d) Elevar propostes a la Unitat de Coordinació de Salut Mental sobre objectius i actuacions en matèria de salut mental i assistència psiquiàtrica.
e) Establir amb els diferents serveis hospitalaris els programes d'interconsulta i enllaç adients.
f) Elevar propostes sobre programes assistencials específics adreçats a determinats problemes de salut mental i assistència psiquiàtrica.
g) Altres funcions que es determinen reglamentàriament.
Article 5. Les unitats de Salut Mental
1. Les unitats de Salut Mental són un dels recursos sanitaris en què s'assenten les activitats bàsiques de salut mental i assistència psiquiàtrica. Són unitats especialitzades de suport a l'atenció primària, encara que depenen de la Direcció General d'Assistència Especialitzada.
2. Les unitats de Salut Mental estaran en l'àrea a què pertanguen, als llocs que la Conselleria de Sanitat determine per a cada cas.
Article 6. Funcions de les unitats de Salut Mental
Les Unitats de Salut Mental tindran les següents funcions:
a) Atendre els pacients que els siguen enviats a través dels serveis competents o que es troben en règim d'hospitalització domiciliària.
b) Realitzar l'atenció domiciliària quan així corresponga.
c) Realitzar la interconsulta i la psiquiatria d'enllaç intrahospitalària en els hospitals generals que no disposen d'unitats d'hospitalització psiquiàtrica.
d) Establir criteris de derivació en coordinació amb les altres unitats.
e) Participar en la rehabilitació i la integració comunitària dels pacients en col·laboració amb els dispositius sociosanitaris, i en el seguiment dels casos donats d'alta de la resta dels dispositius en col·laboració amb els professionals d'atenció primària.
f) Donar suport als professionals d'atenció primària en situacions agudes col·laborant activament en els programes d'enllaç amb l'Atenció Primària.
g) Donar suport als dispositius sociosanitaris i educatius relacionats amb la salut mental i assessorar-los.
h) Participar en la realització de l'atenció continuada en els centres hospitalaris de referència.
i) Fer programes de promoció de la salut, prevenció de la malaltia i educació sanitària.
j) Docència i investigació sanitària en matèria de salut mental i assistència psiquiàtrica.
k) Les altres funcions que es determinen reglamentàriament.
Article 7. Activitats de les unitats de Salut Mental
Corresponen a les unitats de Salut Mental les activitats següents:
a) Intervenció psicofarmacològica. El seu objectiu serà donar una resposta a les necessitats clíniques del pacient que puguen beneficiar-se d'aquest tractament, aplicant les tècniques biològiques descrites en la literatura científica. Caldrà realitzar-la en el marc d'una relació terapèutica i informant el pacient sobre les seues característiques.
b) Intervenció psicoterapèutica. Definida com la intervenció que utilitza sistemes d'avaluació i aplicacions clíniques derivades de les teories o models que, des del camp de la psicologia i la psiquiatria, intenten donar resposta a la malaltia mental. Podrà ser individual, grupal o familiar. Seran establits per les disposicions corresponents límits aproximats d'aquest tipus d'intervenció.
c) Intervenció d'infermeria. Es defineix com la intervenció la finalitat de la qual són les atencions d'infermeria en salut mental i que valora, diagnostica, intervé i avalua segons un model d'infermeria.
d) Intervencions sociofamiliars. Abasta la problemàtica sociofamiliar del malalt mental i s'encarrega de la valoració, el diagnòstic i la intervenció mitjançant accions encaminades a millorar la qualitat de vida del malalt.
Article 8. Hospitals de dia
És un recurs intermedi, diferent del centre de dia, entre el tractament ambulatori i l'hospitalari, en el qual es prestarà assistència sanitària intensiva adreçada a pacients aguts o amb episodis d'agudització, en règim d'hospitalització parcial i sense una desvinculació total del seu medi social i familiar.
Article 9. Funcions dels hospitals de dia
Els hospitals de dia tindran les següents funcions:
a) Oferiran assistència substitutiva o complementària de l'ingrés hospitalari per a malalts amb un suport familiar adequat, cosa que disminuirà la necessitat de prolongar l'estada hospitalària i evitarà la desvinculació total del seu medi sociofamiliar.
b) Els equips dels hospitals de dia a més de fer les funcions pròpies participaran, segons les necessitats que determine el responsable de l'àrea, en totes les activitats dels dispositius amb què s'articule, així com en docència i investigació.
Article 10. Activitats dels hospitals de dia
Als hospitals de dia els corresponen les activitats següents:
a) Intervenció psicofarmacològica en règim d'hospitalització parcial.
b) Intervenció psicoterapèutica individual i grupal dirigida al control de les síndromes, enfrontament de les situacions d'estrés i formalització de la medicació.
c) Intervencions psicoeducatives familiars.
d) Intervencions d'infermeria: atencions d'infermeria especialitzades i dirigides al control de la simptomatologia, formalització de la medicació i atencions sanitàries generals.
e) Intervencions rehabilitadores dirigides a la manipulació de la medicació, autoatencions, habilitats socials, psicomotricitat, recuperació d'habilitats cognitives i integració en la comunitat.
Article 11. Unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica d'Aguts
1. Les unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica d'Aguts són els dispositius assistencials destinats a l'ingrés temporal dels pacients que puguen beneficiar-se d'aquesta modalitat terapèutica. Estaran integrades en hospitals generals i convenientment adaptades a les característiques d'aquestes malalties.
2. Aquestes unitats estaran destinades a resoldre els processos aguts dels pacients, sense que factors estrictament socials o trets de cronicitat del quadre siguen els determinants bàsics per al seu internament i permanència.
3. La indicació d'hospitalització es farà de forma coordinada amb els altres integrants dels serveis de salut mental i assistència psiquiàtrica seguint criteris de derivació i de continuïtat terapèutica. Si hi ha altres circumstàncies, la decisió correspondrà al responsable de l'àrea, en el marc mínim general establit per la Unitat de Coordinació de Salut Mental.
Article 12. Funcions de les unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica d'Aguts
Les unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica d'Aguts tindran les funcions següents:
a) Atenció especialitzada i integral dels malalts ingressats.
b) Establir criteris d'ingrés en coordinació amb altres recursos assistencials.
c) Derivació de pacients a altres especialistes.
d) Indicació de l'alta i elaboració d'informes d'alta.
e) Atenció a les urgències psiquiàtriques que es generen en el medi hospitalari, en l'horari que no corresponga a l'atenció continuada.
f) Atenció a la interconsulta i la psiquiatria d'enllaç interhospitalària.
g) Participació en grups de formació i investigació.
h) Suport i assessorament dels recursos sociosanitaris i educatius relacionats amb la salut mental.
Article 13. Activitats en les unitats d'Hospitalització d'Aguts
A les unitats d'Hospitalització Psiquiàtrica d'Aguts els corresponen les activitats següents:
a) Intervencions dirigides al diagnòstic i el tractament integral dels pacients ingressats mitjançant tècniques generals o específiques, intervencions biològiques o psicoterapèutiques. Atesa la curta estada dels pacients en aquestes unitats, aquest tipus d'intervenció serà a través de tècniques de psicoteràpia breu i de suport, obeint un programa diagnòstic o terapèutic de duració limitada.
b) Valoració clínica i especialment diagnòstic diferencial i tractament de la patologia psiquiàtrica concomitant amb malalties somàtiques.
c) Col·laboració, compartint responsabilitats, amb equips mèdics i quirúrgics en unitats en què es presenten sovint problemes de salut mental importants, acompanyant trastorns somàtics greus o que requerisquen un tractament ininterromput.
d) Intervencions d'infermeria dirigides no sols a les funcions pròpies d'una unitat d'hospitalització general, sinó també les encaminades a fomentar l'autoatenció i l'autosuficiència del pacient. En col·laboració amb el metge es potenciaran plans d'atencions personalitzats, i serà funció d'infermeria la planificació i la realització de la continuïtat d'atencions del pacient ajudant-lo a integrar-se dins del seu entorn o en altres recursos.
Article 14. Unitats Hospitalàries d'Estada Mitjana
1. Són les unitats hospitalàries d'ingrés de duració mitjana que faran intervencions biològiques, psicoterapèutiques, psicosocials i rehabilitadores dirigides a malalts amb patologia subaguda, potenciant la continuïtat d'atencions, al domicili o en altres recursos de la xarxa assistencial.
2. Estaran destinades a l'atenció de pacients les característiques clíniques dels quals exigisquen una atenció terapèutica activa de durada mitjana que no estiga indicat realitzar-la en altres dispositius d'hospitalització parcial o total.
3. Serà l'objectiu fonamental d'aquest recurs completar el tractament hospitalari, i incidir de manera ràpida i eficaç sobre els aspectes rehabilitadors de la malaltia psiquiàtrica, a fi de disminuir els riscos de cronificació.
Article 15. Funcions de les unitats hospitalàries d'Estada Mitjana
Les unitats hospitalàries d'Estada Mitjana tindran les funcions següents:
a) Atenció especialitzada i integral als pacients ingressats.
b) Establir criteris d'ingrés en coordinació amb els altres recursos assistencials.
c) Indicació de l'alta i elaboració d'informes d'alta.
d) Derivació de pacients a altres especialistes.
e) Atenció a la interconsulta i psiquiatria d'enllaç intrahospitalària.
f) Participació en programes de formació i investigació.
g) Assistència rehabilitadora dirigida a prevenir sobre els factors afavoridors de la cronicitat.
Article 16. Activitats de les unitats hospitalàries d'Estada Mitjana
A les unitats hospitalàries d'Estada Mitjana els corresponen les activitats següents:
a) Intervencions psicofarmacològiques en règim d'hospitalització. Aquesta hospitalització, que sempre dependrà de les característiques clíniques, tindrà un límit aproximat de tres mesos, a fi de no afavorir la desvinculació del medi familiar.
b) Intervencions psicoterapèutiques intensives de durada limitada i dirigides tant al malalt com al medi familiar.
c) Intervencions rehabilitadores ràpides dirigides a: el maneig de la medicació, l'autoatenció, les habilitats socials, la psicomotricitat, la recuperació d'habilitats cognitives i la integració en la comunitat.
d) Intervencions d'infermeria adreçades no sols a les funcions pròpies d'una unitat d'hospitalització general, sinó també a fomentar l'autoatenció i l'autosuficiència del pacient. En col·laboració amb el metge, es potenciaran plans d'atencions personalitzades, i serà funció de la infermeria la planificació i la realització de la continuïtat d'atencions del pacient ajudant-lo a integrar-se dins del seu entorn o en altres recursos.
e) Intervencions sociofamiliars dirigides a donar suport a la família i a adquirir habilitats i coneixements que milloren la convivència en l'entorn del malalt.
Article 17. Unitats específiques
Per desplegar programes concrets podran crear-se unitats específiques de trastorns de l'alimentació o altres, així com, en el seu cas, de salut mental infantil i psicogeriatria.
L'establiment d'aquestes unitats específiques no implicarà mai la creació de centres que facen la seua funció amb autonomia, bé respecte als programes generals de salut mental i assistència geriàtrica, bé del responsable de l'àrea en aquesta matèria.
Capítol III
Educació, docència investigació i avaluació
Article 18. Educació sanitària
La Conselleria de Sanitat fomentarà l'educació en salut mental mitjançant programes dirigits a la població o a grups de risc específics, a través dels recursos que integren la xarxa sanitària general.
Article 19. Docència
S'establiran programes de formació continuada en salut mental per a tot el personal en les seues diferents categories professionals, facilitant la creació d'una base conceptual i teòrica comuna a tots.
Aquest treball serà realitzat preferentment amb els recursos humans propis de la xarxa de salut mental i podrà realitzar-se en coordinació amb universitats, institucions educatives i organismes competents de les diferents administracions.
Article 20. Investigació
La investigació en salut mental i assistència psiquiàtrica s'integrarà en els plans que en cada moment dissenyen els òrgans competents. Amb aquesta intenció podran establir-se convenis amb la universitat o amb altres institucions implicades.
Article 21. Avaluació de programes en salut mental
Tots els programes en matèria de salut mental seran avaluats per la Unitat de Coordinació de Salut Mental, per adequar-los a les necessitats de la població i optimar les accions en aquest camp. Aquesta avaluació comportarà un estudi sistemàtic dels programes de salut mental en relació amb la seua pertinència, suficiència, eficàcia i eficiència.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Les diferents funcions, programes i actuacions previstes en aquesta norma es realitzaran de manera coordinada amb les institucions que tinguen atribuïdes competències en les diferents matèries, especialment amb les de drogodependències i de serveis socials.
Segona
L'ordenació i els recursos de salut mental previstos en el present decret entraran gradualment en funcionament en relació amb la definició i la jerarquització d'objectius i de programes d'actuació que fixe la Conselleria de Sanitat, i d'acord amb les dotacions que anualment consignen les lleis pressupostàries.
Tercera
L'assistència sanitària no hospitalària a les persones drogodependents o amb altres trastorns addictius la faran les unitats de Conductes Addictives, en els termes establits en la seua normativa específica, sense perjudici de l'existència d'unitats d'ingrés o llits per a desintoxicació en els hospitals generals i especialitzats de la Comunitat Valenciana que es determinen.
Quarta
El contingut de la present disposició no implicarà cap modificació o alteració respecte al règim retributiu o de prestació de serveis, llevat de la dependència, del personal que actualment faça les seues funcions en qualsevol de les unitats contemplades.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Per aconseguir un funcionament progressivament integrat dels recursos públics de salut mental dependents de les diferents administracions públiques s'hauran de crear comissions coordinadores de les diferents administracions que gestionen mitjans i competències en matèria de salut mental.
Segona
En el termini d'un any a partir de la publicació d'aquest decret es definiran, regularan i adaptaran les estructures de coordinació previstes en l'article 4.2.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Queden derogades les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquest decret i, en particular:
a) L'adscripció de la Unitat de Coordinació de Salut Mental que es recull en l'article 17 del Decret 33/1997, de 26 de febrer, del Govern Valencià, que aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat.
b) El que recullen a aquest respecte el paràgraf primer de l'article 5 i l'apartat 3 del punt 1 del mateix article de l'Ordre del conseller de Sanitat de 12 de juny de 1997, que desplega el decret abans esmentat.
c) L'article 11 i el punt 3 de l'article 5 del Decret 148/1986, de 24 de novembre, del Govern Valencià, que regula la prestació de serveis en matèria de salut mental.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
1. Es dóna una nova redacció a l'article 17 i al punt 2 de l'article 19 del Decret 33/1997, de 26 de febrer, del Govern Valencià, que quedaran redactats de la manera següent:
a) Article 17:
«Directament dependent del director general s'adscriu l'Area per a l'Us Racional del Medicament.»
b) Article 19:
«2. Dependran directament del director general l'Area d'Activitat Assistencial i la Unitat de Coordinació de Salut Mental.»
2. Es modifica la redacció del paràgraf primer de l'article 4 del Decret 148/1986, ja esmentat, en què se suprimeix des de la paraula «dependents» fins el final del paràgraf, que acabarà ara rere la paraula «primària».
Segona
Es faculta el conseller de Sanitat per dictar les normes i adoptar les mesures que puguen caldre per a l'aplicació i el desplegament del que preveu aquest decret.
Tercera
Aquest decret vigirà des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 4 de juny de 1998
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO
El conseller de Sanitat,
JOAQUIN FARNOS GAUCHIA